redacció: 93 624 25 17 – liniabadalona@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 136 688 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicació Quinzenal 15 de maig de 2014 · Núm.112 · www.liniabadalona.catlíniabadalona

Política pàg 11Desembarcament delspartits a Badalona perles eleccions europees

Pioners pàg 10Can Ruti participa en un gran avenç en la cura de l’hepatitis

Comerç pàg 12L’oposició critica la reformadel mercat de Maignon

Esports pàg 14Els júniors de la Penyadefensen títol a Europa

Tercer revés consecutiu de laJunta Electoral al govern del PPL’òrgan obliga a canviar el repartiment dels blocs informatius electorals de la ràdio i televisió públiques pàg 3

pàg 10

L’escola alça la veuLa comunitat educativa s’oposa a la supressió de línies de P3

Societat pàg 4Proposen fer l’horaride Londres per millorarla vida dels ciutadans

Festes de Maig pàg 10La Chenoa mésíntima i propera,al teatre Zorrilla

Foto: Dani Querol

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 15 maig 2014líniabadalona.cat

3 | En Portada 15 maig 2014 líniabadalona.cat

Triple marxa enrera» El PP rep la tercera ordre de rectificació consecutiva en un mes, ara pels blocs informatius electorals

» Badalona Comunicació assegura que “ni l’alcalde ni cap regidor” ha tingut res a veure amb l’”error tècnic”

Primer va ser el llibre fotogràficmunicipal, després el lema Cons-truint una ciutat de primera iara el repartiment dels blocsd’informació electoral a la tele-visió i la ràdio públiques de Ba-dalona. En total, tres ordres derectificació per part de la JuntaElectoral que ha rebut en un mesel PP d’Albiol i que l’han obligata canviar certes decisions pro-hibides en campanya electoral.

Una Junta Electoral que, enl’últim cas, ha qualificat de “le-galment inadmissible” la pro-posta de blocs d’informació elec-toral feta per Badalona Comu-nicació, ja que el repartiments’havia fet d’acord amb els re-sultats de les darreres eleccionseuropees a tot l’Estat espanyol ino respecte als resultats d’a-quests comissis al municipi.“Aquesta és la tercera estiradad’orelles que la Junta Electoral

fa a Albiol”, afirma Ferran Falcó,president del grup municipal deCiU a l’Ajuntament, el qual va re-córrer la proposta de reparti-ment davant la Junta ElectoralProvincial.

L’explicació de tot plegat, se-gons Albert Fernández, consellerdelegat de Badalona Comuni-cació, es troba en un “error tèc-

nic” en la interpretació de la llei,que estableix que el repartiments’ha de fer en funció dels resultatsde les darreres eleccions europeesperò també de l’àmbit d’actuaciódel mitjà. En aquest sentit, Fer-nández explica a Línia Badalo-naque tenien dubtes “raonables”de quin és l’àmbit d’actuació de

la televisió, perquè el ressò delmitjà travessa les fronteres mu-nicipals, i que així ho van trans-metre a la Junta Electoral con-juntament amb la proposta quefinalment ha estat rebutjada.

“Ni l’alcalde ni cap regidor hiva intervenir en absolut”, asse-gura Fernández. “No teníem capintenció de manipular els blocsni d’afavorir un partit en con-cret”, explica detalladament elconseller delegat.

CiU i PSC RECORREN, EL PP PERDSigui com sigui, el fet és que laproposta de repartiment per-metia al PP tenir 37 minuts i alPSC 34, deixant CiU i ICV-EUiAamb 3 minuts i ERC i UPyD amb1 minut cadascun a repartir en-tre els quinze dies de campanya,mentre que amb el nou reparti-ment el PP passarà a disposarnomés de 16 minuts, el PSC enguanyarà dos (36) i CiU passaràdels 3 minuts de la propostainicial a un total d’11. “La pro-posta d’Albiol, que pretenia queel PP sortís encara més que nin-

gú a la televisió i la ràdio muni-cipals, era totalment il·legal”,afirma Falcó.

Amb tot, la polèmica per alrepartiment dels blocs d’infor-mació electoral ha acabat com jahavia acabat el conflicte pel lemaConstruint una ciutat de pri-mera, respecte al qual la JuntaElectoral ha prohibit al PP fer-lo

servir en cap de les seves comu-nicacions. El grup municipal deCiU, que també havia recorregutaquest fet, afirma que “ha que-dat demostrat que el PP s’haviaapropiat indegudament del lemade la institució, Badalona, ciu-tat de primera!”, i adverteix que“es mantindrà atent perquè el PP

no repeteixi l’apropiació d’a-quest missatge”.

En aquest sentit, MaritxuHervás, segona tinent d’alcalde,explica a Línia Badalona quediscuteix “absolutament” que ellema institucional no es pugui ferservir per part de cap altra enti-tat o partit “perquè és de tots” ianima tothom “a què en faci úsi impulsi la promoció de la ciu-tat”. “El FIATC Joventut, Anísdel mono o el Diari de Badalonal’han utilitzat: els hem de pena-litzar a ells també?”, reflexiona.

Lema institucional a banda,tot plegat ha coincidit tambéamb el rebuig per part de laJunta Electoral Provincial del re-curs del govern del PP sobre elllibre fotogràfic de la ciutat quepretenia difondre per Sant Jor-di, distribució que va ser prohi-bida després que el PSC la reco-rregués. La Junta, amb una cer-ta ironia, agraeix a l’Ajuntamentl’interès per fomentar la lecturaamb un llibre que “pràcticamentno té text”. El 27 de maig torna-rà a estar a la venda.

Arnau NadeuBADALONA

El repartiment dels blocs d’informació electoral a la ràdio i la televisió han generat polèmica. Foto: Arxiu

El repartiment delsblocs era “legalment

inadmissible”,segons la Junta

Albert Fernández:“No teníem cap

intenció d’afavorirun partit en concret”

| 4En Portada15 maig 2014líniabadalona.cat

Compactar la jornada laboral ique el temps per dinar sigui de 45minuts, en lloc de dues o tres ho-res, avançar l’hora dels informa-tius del migdia i que el prime timetelevisiu sigui de les set a les deudel vespre i no de les nou a lesdotze. Són algunes de les mesu-res que, segons els experts, aug-mentarien el nostre benestar.

En general, es tracta de re-cuperar els horaris que feien elsnostres avis i que tenen a la res-ta d’Europa. Catalunya ha estathistòricament situada en l’horaridel meridià de Greenwich, és adir, l’horari anglès, però la plu-

riocupació masculina durant elfranquisme, sumada al fet quel’any 1942 el país es va alinear vo-luntàriament amb Alemanyaque havia imposat el seu ús ho-rari a una gran part de països eu-ropeus, ha donat com a resultatels horaris que tenim avui dia.

La plataforma Ara és l’horavol canviar tot això en els prò-xims tres anys. “La gent tindriamés temps per estar amb la fa-mília i els fills, cosa que reduiriael fracàs escolar, hi hauria méshores d’oci i per fer esport i dor-miríem una hora més, cosa quemilloraria la productivitat delstreballadors”, assegura a LíniaBadalona Fabian Mohedano,promotor de la iniciativa.

Diferents estudis reflectei-xen que els horaris laborals ac-

tuals perjudiquen la competiti-vitat i la producció empresarial,augmenten els riscos psicosocialsdels treballadors i mantenen lesdesigualtats entre gèneres.

EL PARLAMENT HO ESTUDIAEl govern de la Generalitat dónasuport a aquesta iniciativa ambla creació d’un grup de treballadscrit a la Conselleria de Pre-sidència, que estudiarà les pro-postes de racionalització del nouhorari, analitzarà la implemen-tació i coordinarà el seguimentde les accions que s’acordin.

En aquesta mateixa línia, elCongrés dels Diputats tambéestudia una proposta per retar-dar el rellotge una hora, segonscorrespon a Espanya per la sevasituació geogràfica.

» La Plataforma Ara és l’horaproposa fer l’horari de Londres per millorar la vida dels ciutadans» La Generalitat dóna suport a la iniciativa amb la creació d’un grup de treball que estudiarà la mesura

Pamela MartínezBADALONA

La Plataforma Ara és l’hora assegura que la reforma horaria millorarà la productivitat i la salut dels ciutadans. Foto: Arxiu

Com els nostres avis

REDACCIÓ4Com afectaria elscomerços locals i de proximitatsi la societat catalana tendís aanar adoptant els horaris eu-ropeus? Tot sembla indicar quesi els horaris de la gent patissinuna modificació respecte alsactuals, i s’aconseguís que lagent sortís de la feina entre lescinc i les sis de la tarda, haventcomençat a les vuit, i no a les seto les vuit com passa ara, tin-drien més temps per anar decompres.

Segons Marcel Florentí, ge-rent del Centre de Comerç Ba-

dalona, “qualsevol millora enl’ambit dels costums horaris, ino la disbauxa d’ara, hauriad’afectar positivament als co-merços”. Ara bé, Florentí re-calca que “depèn de com esplantegin les coses, també po-dria acabar essent un nou en-trebanc”. El gerent del Centre deComerç de Badalona remarca,però, que el gran problema delcomerç català és el fet de patir“els interessos del model deMadrid, amb unes estructureshoràries que no tenen res aveure amb les nostres”.

Com pot afectar al comerç dela ciutat aquesta proposta?

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 15 maig 2014 líniabadalona.cat

| 6Opinió15 maig 2014líniabadalona.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@marinageli: Josefina Castellví, oceanò-grafa, biòloga marina i Catalana de l'Any.Exemple de científica, de lluita per la igual-tat de la dones a la vida.

@gobiernoespa: La opinión de una per-sona armada con un smartphone incitamucho más al odio que la corrupción olos deshaucios. #LaCárcelDeTwitter.

@jaipcat: Llanos de Luna ha presentat 240demandes judicials contra ajuntaments i non'ha guanyat cap. Així es poleix els dinerspúblics! Sí senyor!

Us recomano que us llegiu –enla llengua de Shakespeare– unpetit informe sobre la realitatde què és i de “quin peucalça” –ideològicament i so-cialment parlant– el partit eu-roescèptic més important detota la Unió Europea.

L’UKIP és el partit euroes-cèptic britànic i el seu líder és elmultimilionari Nigel Farage, iestà portant a terme una de-magògia terrible contra Europai les seves institucions. Ambtot, el fet més greu que el granpúblic desconeix, és que l’U-KIP, a banda d’euroescèptic, ésun partit d’extrema dreta quedefensa un capitalisme salvatgei ens posiciona clarament encontra de les nacions sense es-tat com –que volen esdevenirun estat– Catalunya.

A més, no proposa cap so-lució, cap alternativa econò-mica, però tampoc política, pertal de superar la terrible crisiestructural –econòmica, polí-tica, social i moral– que actu-alment pateix la UE i, en gene-ral, tot el vell continent. De fet,l’UKIP i el Sr. Farage pretenenque la UE esdevingui una Co-munitat Econòmica Europeacom la dels anys setanta del se-gle passat –quan a casa nostraencara patíem el franquisme–.

L’UKIP, i els seus aliats eu-roescèptics d’arreu d’Europa,volen una Europa desunida po-lítica i diplomàticament, senseànima, i que sigui un simplepeó –autèntic tigre de paper–al servei d’una globalització an-tisocial, antidemocràtica i alservei de la plutocràcia finan-cera més immoral del planeta.

4Mentidesper Josep Loste

A l’hora d’explicar com va l’e-conomia de l’Estat espanyol,els membres corresponentsdel govern central manegenun llenguatge incomprensiblei xifres macroeconòmiquesque, unides a la demagògiaque empren de manera cons-tant i rutinària, són capaços deproduir un efecte “placebo” enels seus votants, que encaraque siguin incapaços de poderarribar a final de mes i tinguindificultats per a poder alimen-tar-se, se senten vertadera-ment millor, com si fos veritatque s’està acabant la crisi i co-mença la recuperació.

Fins i tot, poden arribar apensar que el mes que ve elsanirà millor, i així van passantels mesos, amb l’esperança demillorar, perquè els gover-nants que van votar els hanassegurat que s’està acabantel patiment. El que sí es potassegurar és que aquestespersones que creen aquestesfalses esperances no han patitgens ni mica. Han continuat

vivint dins l’abundància. Perpoc observadors que siguem,això es veu des de lluny. Elluxe continua sent el seu com-pany de viatge.

Tant Mariano Rajoy, coml’actual vicepresidenta o elministre Montoro no s’aturend’assegurar que l’economia vamillor, que els efectes nega-tius que s’arrossegaven perculpa dels socialistes s’aca-ben, ja que comença a notar-se la seva feina, la feina delPP. Aquestes frases són unapura, per no dir punyetera,mentida. Fins i tot els païsosque van molt millor, comFrança, anuncien polítiquesrestrictives en els salaris i enles jubilacions. Aquí no hoanuncien, ho practiquen, peròho amaguen. No diuen que lapart de veritat dels seus anun-cis de millores de l’economianomés beneficien les gransfortunes i les grans empreses,i gens els treballadors, elsgrans perjudicats que a sobre(molts) els voten.

#240Demandes#CatalanaDeL’any

4Les grans fortunesper Joan Lladonet

#LaPresóDeTwitter

Si l'heu seguit, de ben segurrecordareu com Pep Guar-diola explicava que, en prepa-rar els partits, davant lapantalla, tancat als soterranisdel Camp Nou, hi havia unmoment sublim en el qual hiveia clar. Un clic que il·lumi-nava la clau per fer mal al con-trari. Capficat com estic enanalitzar-ho tot en termes po-lítics, he de reconèixer queahir, tot dinant, parlant ambels companys de feina (gentque toca més de peus a terra),comentant les apreciacionsradiofòniques de Xavier Sala iMartín, he vist de cop la llum.

Imaginem-nos que enPere va un diumenge, en fa-mília, a la comunió d'una ne-boda. Que una amiga moltamiga, amb qui de fa anys téuna història (i potser a la qualha promès ja mil vegades quedeixaria la seva dona), no potreprimir-se davant la seva es-tampa pública de marit feliç i(com diria Flotats) s'abraonasobre ell i, alta com és i enjo-iada com va, li diu "grandís-sim fill de puta" i li etziba uncop que l'encerta no gaire deple al crit de "tu ja saps perquète'l foto". Imaginem que en

Pere, sorprès i desesperat aparts iguals, troba que ha dejustificar-se urgentment da-vant la seva dona. Que, atesosels insults i les mirades rebutsal carrer en dies anteriors, unressort automàtic l'empeny aparapetar-se darrere la tensiópolítica del país.

Imaginem que, per donarmés credibilitat a la seva ex-cusa, temerós que no coli (per-què les dones tenen un nasmolt fi), decideix fer-ho públici iniciar una ronda pels mitjansper victimitzar-se. Imaginemque la família de l'agressora i lade l'agredit es coneixen de so-bres, però decideixen no fer-semal mútuament.

Imaginem que passa unasetmana i resulta (sorpre-nentment!) del tot impossibleesbrinar la identitat de la se-nyora de mitjana edat de Ter-rassa, assistent a la comunió,familiar d'un dels nens parti-cipants, que en Pere jura i per-jura que no sap qui és.Imagineu tot això i veureu queés molt més versemblant quequalsevol altra història quehàgiu sentit des del dia delsfets. Ep, però és només puraimaginació.

per Joan Granollacs

4I, de sobte, tot encaixa

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Badalona no comparteix necessàriament les opinions que els signats expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniabadalona@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniabadalona.cat Dipòsit legal: B.43222-2010

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 15 maig 2014 líniabadalona.cat

| 8Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com15 maig 2014líniabadalona.cat

4Badalona, un poble?

Opinió en 140 caràcters

Aire fresc

Mentre trec el cap per la finestra, l’aire fresc em porta cap a la recerca dela meva ciutat perduda.

Amb massa freqüència escolto agent dient-me que Badalona és “unpoble”. M'ho diuen, sobretot, barce-lonins, però també gent de fora, d’ar-reu del país. En el to va implícit un xicde menyspreu pel que considerenuna ciutat “poc moderna”.

Badalona no és perfecta, és clar.Però quina ciutat ho és? Aquests co-mentaris em fan preguntar sobre elconcepte del “modern” d’algunes per-sones i sobre l’efecte que un malaltísfrenesí urbanístic, d'esquena al Dalt dela Vila de Badalona –que està aban-donat a la seva sort, com un gos per-dut–, obra sobre els seus habitants.

Sembla que se'ns oblida que lesciutats no són solament edificis i ron-des de circulació, sinó sobretot laseva gent. Penso en aquestes frasesmentre l’aire, avui calentet ja de bonmatí, intenta netejar el cel badaloní.Des del balcó, miro amb detenimental meu voltant i crec comprendre perquè ens acusen de poble. No hi ha edi-ficis massa alts, malgrat la gran ex-pansió del centre de la ciutat, una ex-pansió vasta i plana, que et deixa co-nèixer tots els racons que la confor-men.

Badalona no destaca pels seuscentres culturals i comercials disse-nyats per arquitectes famosos –ambexcepcions que confirmen la regla– niper torres amb apartaments que valencentenars de milers d’euros ni per pul-mons verds sacrificats perquè unsquants privilegiats guanyessin diners

a piles. Si volem ser clars, Badalona nodestaca en massa res, i això ve de llu-ny. Els ajuntaments de Mataró, Gra-nollers, Sabadell, Terrassa, etcètera,han sabut donar a les seves ciutats unveritable aire de ciutat. Aquí, no. I peraixò devem semblar un poble.

Els badalonins, els badalonins desoca arrel, els B.T.V., tenen molt clarque Badalona és l’única ciutat delmón que, amb dos-cents mil habi-tants, té un barri de gairebé dos mi-lions; Barcelona, per si algú està dis-tret. El que vol dir que els badaloninstenim molt clar que som indepen-dents, i que l’autoestima rebutja de plaun hipotètic projecte expansionista delcap i casal, que Porcioles ja haviaposat damunt la taula i que encararonda. Clar que potser ja ens va béaixò de ser poble. Val més ser cap desardina que cua de lluç....

I moltes, tantes vegades, cami-nant pel barri del Progrés, el primeri veritable eixampla de la ciutat, unade les zones badalonines més popularsi abandonades fins ara, sentint elvent calentet del capvespre, veient elcel blau intens que es va formant enaquesta hora particular en què el diaes converteix en nit, durant alguns se-gons em sento transportat en el tempsi en l'espai. I aleshores voldria recu-perar la meva Badalona perduda, laveritable Badalona de poble, encaraque sigui per breus, il·lusos instants.

A mi, i acabo, ja em va bé que tin-guin Badalona per un poble. El que emsap greu és que ho diguin amb me-nyspreu i que, segons com es miri, tin-guin raó.

per Estanis Alcover i Martí

Des del 1995 ICV de Badalona apostaper la transformació de la C-31 al seupas per Badalona. De sobres són co-neguts els arguments: vertebració ter-ritorial, millora de la qualitat de vida,millora urbana, efectes sobre la salut deles persones i sobre la sostenibilitat ter-ritorial i social, etc. El debat de la C-31fa molts anys que és present a la nos-tra ciutat. Des de les primeres pro-postes que apostaven pel seu soterra-ment, passant per les més pragmàti-ques que apostaven per reduir-ne l’im-pacte, fa ja més de 10 anys.

En aquests anys transcorregutshem vist com se’ns va acusar de te-meraris per demanar que la C-31 tin-gués una limitació de 80 per hora al seupas per la ciutat. Anys més tard això ésaixí. A ICV de Badalona hi estem acos-tumats.

En el nostre entorn més immediatles vies de trànsit d’alta capacitat cons-truïdes en zones urbanes reben eltractament de vies urbanes: les rondesde Barcelona, i la mateixa C-31 al seupas per l’Hospitalet i Barcelona (al seutram nord i sud) en són els exemplesmés clars, ara la transformació de l’a-nella de les Glòries. “Estem canviantuna autopista per un espai públic”, hanmanifestat responsables del consis-tori barceloní. Per què Badalona ha deser diferent? La gran aposta de futur deBadalona ha de ser aquesta: convertiren un eix de comunicació, d’unió, de re-trobament, en un element cohesiona-dor el que avui és el principal elementde divisió física de la nostra ciutat.

Quan parlem d’un tractament de laC-31 com a via urbana al seu pas per la

ciutat no ens estem referint a conver-tir l’actual autopista en un carrer mésde la nostra ciutat, fet que provocariael col·lapse de la mateixa via i de les viesurbanes transversals, sinó que aques-ta tingui un tractament respectuósamb la ciutat, tal com succeeix a Bar-celona i a l’Hospitalet o a Santa Colo-ma en relació amb la B-20. Això vol dirsoterrament en aquells trams on siguipossible i reducció de l’impacte i me-sures de permeabilitat on no ho sigui.Aquesta no és una transformació no-més urbanística. La transformació ur-banística de la C-31 comportarà tam-bé una de les més grans transforma-cions socials de la nostra ciutat trencantla barrera física i social que ha com-portat i segueix comportant la C-31.

Gràcies a les al·legacions i mo-cions impulsades per ICV de Badalo-na, el Pla Territorial Metropolità deBarcelona va qualificar la C-31 al seupas per Badalona com a via estructu-rant suburbana i no com a via ràpida.És a dir, avui l’autopista sobre el paperja no és una autopista, per encarar latransformació ara fa falta un equip degovern local que cregui en el projectei impulsi les obres necessàries.

No és una utopia, Santa Coloma,Barcelona i l'Hospitalet en són els ex-emples. Avui l’autopista de Badalonaés l'única infraestructura viària que di-videix i passa pel mig de la trama ur-bana a la comarca del Barcelonès.

Allò que és possible a les Glòries éspossible a Badalona i aquest ha de serel principal objectiu estratègic de latransformació urbanística de Badalo-na durant els pròxims anys.

per Àlex Mañas Ballesté

4No és possible?

@Iaia_Toneta: Si l'elecció del #catalade-lany es fes segons la quantitat de rialles queha provocat a Twitter... hauria guanyat PereNavarro!

@cristina_pardo: El juez pide a Suiza queidentifique al político español que tieneallí 6 cuentas. Qué exagerado: ¡Son cuentasbancarias, no de Twitter!

@albertmartnez: Entre 70% i 78% de par-ticipació al referèndum de l'est d'Ucraïna. Ales eleccions europees s'arribarà al 55%amb sort. Què serà més legítim?

Un diari obert

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 889 | 15 maig 2014 líniabadalona.cat

15 maig 2014

Ciutat| 10

líniabadalona.cat

Amb l’objectiu d’evitar el tan-cament de línies de P3, migcentenar de famílies, mestres ialumnes d’escoles de la ciutat esvan concentrar aquest dilluns ala seu dels Serveis Territorials dela Conselleria d’Ensenyament aBarcelona. El grup va fer explí-cit el seu rebuig a la possible su-pressió per part d’Ensenyamentd’una línia de P3 a les escolesPere de Tera i Baldiri i Reixach,totes dues a Llefià, i la Pau Pi-casso del barri de Lloreda.

Sota el lema ‘No al tanca-ment de grups de P3’ i ‘SOS Es-cola Pública i de Qualitat’, la pro-testa va incloure representantsde la plataforma Badalona esmou, d’Àgora Badalona i de di-verses AMPES dels centres afec-tats. Aquests col·lectius denun-

cien els plans d’Ensenyamentd’eliminar un dels dos grupsdel centre Pere de Tera, queofertava 50 places i ha registrat35 preinscripcions. En el casdel Baldiri i Reixac i del Pau Pi-casso, totes dues també han re-but una demanda de preins-cripcions inferiors a les 40sol·lictiuds. Ensenyament apos-ta per les supressions basant-seen aquestes xifres, però les di-

ferents plataformes reivindi-quen mantenir ràtios baixes a lesclasses perquè aquestes escolesformen part de zones on viuenfamílies amb risc d’exclusió so-cial. En aquest sentit, tambédenuncien que amb les inten-cions de la conselleria que lide-ra Irene Rigau, 30 famílies po-den quedar excloses de l’escolaque han triat com a primera op-ció a la ciutat.

La mesura afecta tres escoles de la ciutat. Foto: Badalona es mou

Les escoles es mobilitzen contrael tancament de línies de P3» Famílies, mestres i alumnes protesten a la seu d’Ensenyament

» La conselleria es basa en el descens de demanda de preinscripcions

Can Ruti participa en un granavenç en la cura de l’hepatitis

PIONERS4Un assaig clínic defase tres fet amb 700 malaltsd’hepatitis C sense cirrosis isense tractament previ en elqual ha participat l’HospitalGermans Trias i Pujol (CanRuti) ha aconseguit curar aques-ta patologia al 96% dels pa-cients.

Els resultats de l’estudi, ques’han publicat a la revista ‘TheNew England Journal of Medi-cine’, han ratificat l’eficàcia delsagents antivirals directes de ter-cera generació pel tractament deles persones amb hepatitis C.

L'assaig ha testat l'eficàcia i la se-guretat de la teràpia combinadadels fàrmacs ABT-450/r/Om-bitsavir i Dasabuvir, una com-binació d'agents antivirals di-rectes que funciona en pacientsamb cirrosi. En aquest assaig, encanvi, s'ha estudiat el seu efec-te en els pacients sense cirrosi ino tractats prèviament, que s'es-tima que són, almenys, la mei-tat dels infectats.L'hepatitis C ésuna malaltia causada per unvirus que es transmet fona-mentalment a través de la sangi ataca el fetge.

Dos assassinats revifen el debat sobre la inseguretatSUCCESSOS4Dos crims en tresdies han posat sobre la taula deforma clara i directa el debat alvoltant de la seguretat que afec-ta la ciutat, principalment alsbarris d’Artigues i La Salut.

La mort d’un home de 60anys després de ser apunyalat aLa Salut i la troballa del cadàverd’una dona a prop de l’IKEA,que segons han explicat elsMossos d’Esquadra són de ti-pologies totalment diferents,han fet créixer la sensació d’in-seguretat entre els veïns. Und’ells denuncia a Línia Badalo-

na que el barri d’Artigues “estàdeixat de la mà de Déu” i la-menta que “la comissaria noserveix per res”. A més, assegu-ra que els veïns s’han resignat aconviure amb la inseguretatperquè “han vist que per moltque protestin ningú fa res”.

Per intentar apaivagaraquesta sensació d’inseguretatque denuncien els veïns, l’A-juntament ha reforçat la vigi-lància policial i els Mossos d’Es-quadra han iniciat un pla d’ac-tuació per reforçar la vigilànciaen aquesta zona.

La Chenoa més intíma ipropera, al teatre Zorrilla

MÚSICA4Amb motiu de l’apa-rició del seu nou single HoySale el Sol, la cantant Chenoaserà al Teatre Zorrilla el pròxim17 de maig per oferir un concertacústic, íntim i proper a partir deles nou del vespre.

La mallorquina, que estaràacompanyada per les guitarresacústiques de Javier Arpa i Al-fonso Samos, va trencar a finalsde l’any passat una etapa dequatre anys de silenci disco-

gràfic amb el seu vuitè disc Otradirección després que l’any2009 gravés Desafiando la gra-vedad. El nou treball inclou 19cançons en castellà i anglès. Elsingle que presentarà a la ciutat,en el marc de les Festes deMaig, vol transmetre un mis-satge de superació clar i positiu.La cantant ha explicat diversesvegades que un dels seus objec-tius “és homenatjar l’astre rei iomplir internet de sols”.

RedaccióBADALONA

Protesta | Arran caricaturitza AlbiolL’organització juvenil Arran, vinculada a l’esquerra independentista, va dur un dimo-

ni a la platja del Pont d’en Butifarreta que caricaturitzava l’alcalde Xavier García Al-biol en el marc de la Cremada del Dimoni que té lloc durant les Festes de Maig. L’ob-

jectiu d’Arran era denunciar “les polítiques dretanes i retrogrades del consistori”.

Ciutat11 | 15 maig 2014 líniabadalona.cat

Arriba la vuitena edició de la Diverfesta a la Salut Alta

FESTA4Per vuitè any consecu-tiu, la Fundació Salut Alta de Ba-dalona organitza la Diverfesta ala plaça Antonio Machado delbarri. Es tracta de l'única activi-tat lúdico-festiva que es fa enaquesta part alta del barri en elmarc de les Festes de Maig.

L’ iniciativa de la fundació vacomençar ara fa vuit anys des-prés de constatar que no hi ha-via cap altre tipus d’activitat

lúdica i festiva per als veïns enun barri amb més d’un 35%d’immigració i molt mancat d’i-niciatives que fomentin la co-hesió social i l’esperit cívic.

La festa és una barreja de ta-llers, activitats, jocs, menjar,música i actuacions diverses ques’allarguen durant tot el matí. Elsusuaris i equips dels diferentsprojectes de la fundació són elsencarregats de preparar-la.

Campanya de Badalona Capaçper una sala multisensorial

SOLIDARITAT4La FundacióBadalona Capaç ha iniciat a lesxarxes socials una campanyaamb l’etiqueta #josóccapaç quevol potenciar la recaptació defons a través d’internet per a unanova sala multisensorial. L’ob-jectiu és aconseguir 8.000 eurospel seu finançament.

La campanya proposa queles persones es facin fotografiesamb el cartell #josóccapaç i quela compateixin a les seves xar-xes socials amb aquesta matei-xa etiqueta. Al Facebook i Twit-ter de la Fundació BadalonaCapaç es poden veure les pri-meres imatges fetes el passatdiumenge 4 de maig a la Fira

d'Artesania de Sant Roc i a laFesta del Badiu.

La sala d’estimulació multi-sensorial està destinada a apor-tar múltiples beneficis a les per-sones amb discapacitat o ambnecessitats de suport generalit-zat en un espai d’estimulació, detreball i al mateix temps lúdic ide joc en el que es treballa mit-jançant el desenvolupamentdels sentits: visuals, auditius, ol-factoris i gustatius. Nombro-ses personalitats badaloniness’han afegit a la campanya i enles pròximes setmanes ho faranels jugadors de la Penya i di-versos periodistes nascuts o queviuen a Badalona.

Les eleccions europees no sónprecisament una cita electoralque aixequi gaire passió entre laciutadania. Tot i això, els partitspolítics aprofiten els quinze diesde campanya electoral abansde les eleccions del pròxim 25 demaig per intentar mobilitzartant com puguin els ciutadans ifer-se amb la seva confiançaperquè aquests els acabin vo-tant.

Tots els partits de l’arc par-lamentari català, excepte Ciu-tadans, que ha decidit no fer mí-ting a la tercera ciutat del país,ja que concentra una bona partdels seus actes en territori esta-tal, i la CUP, que no es presen-ta, trepitjaran o han trepitjat te-rritori badaloní durant aquestsdies. En ordre cronològic, els pri-mers a fer acte de presència a laciutat van ser ERC i CiU. Totsdos partits van programar unmíting per abans-d’ahir al ves-pre. En el cas dels republicans,que van reunir unes 200 perso-nes al Teatre Blas Infante del ba-rri de Llefià, a part del seu can-didat, Josep Maria Terricabras,

també hi va ser present el pre-sident del partit, Oriol Junque-ras. En el cas de CiU, en un mí-ting al Teatre Principal de Ba-dalona davant de 400 persones,el número 1 de la seva llista, el jaeurodiputat Ramon Tremosa, vaestar acompanyat del líder delgrup municipal de CiU a la ciu-tat, Ferran Falcó.

Pel que fa al PSC, el mítingbadaloní es va celebrar ahir alvespre al poliesportiu de Llefiàamb la participació del candidatJavi López; el primer secretaridel PSC, Pere Navarro; el se-

cretari general del PSOE, Alfre-do Pérez Rubalcaba i el presi-dent del grup socialista a la ciu-tat, Jordi Serra.

La campanya d’ICV farà pa-rada a la ciutat el pròxim dia 22amb un míting a la plaça la Pla-na, amb la intervenció de ToniBarbarà i Joan Herrera i, final-ment, el PP farà la setmana queve (sense data establerta enca-ra) un míting amb la presènciadel ministre de l’Interior, JorgeFernández Díaz, i també ha pro-gramat a Badalona el seu acte definal de campanya.

Badalona, actualment governada pel popular García Albiol. Foto: Arxiu

Desembarcament dels partits a Badalona per les europees

RedaccióBADALONA

15 maig 2014

Comerç| 12

líniabadalona.cat

La reforma del Mercat Maignonsegueix portant polèmica. El pro-jecte de reforma de l’equipamentcomercial, pressupostat en 4 mi-lions d’euros –dels quals 2,5 pro-venen d’una subvenció de Mer-casa, l’empresa pública de l’estat,i 1,5 dels concessionaris del mer-cat– ha topat amb el rebuig deCiU i PSC, que consideren aquestpla d’actuacions poc viable.

Tres anys després que aquestedifici d’interès cultural es tan-qués i que els comerciants estraslladessin a un indret provi-sional, el consistori posa de nouen marxa aquest projecte. El pre-sident del grup municipal deCiU, Ferran Falcó, insta el governde municipal a replantejar aquestprojecte de remodelació, la di-mensió del qual “no és sensata”.

El projecte preveu dividir elmercat en dues plantes –fins araen tenia una–, amb una plantabaixa de parades i una superioron s’ubicaria un espai de restau-ració, comunicades per unes es-cales mecàniques. El líder con-vergent proposa reservar aquestespai de restauració per a la plan-ta baixa, una actuació que podriareduir el cost de la reforma.

Pel que fa al cap de llista del

PSC a Badalona, Jordi Serra, con-sidera que “la viabilitat d’aquestprojecte està sustentada en xifresi previsions absolutament irreals”.Serra emplaça l’ajuntament a re-tirar el projecte de Mercasa i ne-gociar amb el sector afectat. De fet,els paradistes del Mercat Maignonvan presentar al·legacions al pro-jecte on demanaven el governdel PP que desestimi el projecte dereforma que té entre mans.

L’edifici del Mercat Maignon és d’interès cultural. Foto: CiU Badalona

PSC i CiU critiquen el projectede reforma del Mercat Maignon » Ferran Falcó (CiU) titlla l’actual dimensió de la proposta de “no sensata” i els socialistes exigeixen al consistori que retiri el pla

Centre Comerç Badalonainicia una campanya ‘online’

SORTEIG4Centre Comerç Ba-dalona (CCB) vol potenciar elpaper del seu nou web. Per tald’assolir aquest objectiu, l’asso-ciació comercial ha iniciat el Sor-teig Endimoniat, una campanyavirtual que sorteja 500 euros envals de compra –un primer pre-mi de 300 euros i dos de 100–.Per cada compra efectuada a lesbotigues associades a CCB, elsclients rebran una butlleta perparticipar en el concurs.

La novetat es basa en el fet queperquè aquesta butlleta tinguiutilitat i pugui ser vàlida en el sor-teig, és condició sine qua non queels propietaris introdueixin elcodi de la mateixa al web de l’as-

sociació –www.centrebadalo-na.com–. “L’objectiu és potenciarel web i les campanyes virtuals”,explica a Línia BadalonaMarcelFormentí, gerent de CCB.

La campanya, que va comen-çar aquesta setmana, durarà finsal pròxim 23 de juny. El sorteigdels premis se celebrarà a la su-cursal que Ibercaja –que patro-cina la campanya– té al carrerGermà Juli. El nom del guanya-dor es publicarà al web de CCB.

Pel que fa al comerç que hagilliurat la butlleta guanyadora,aquest serà agraciat amb un fi-nançament de 300 euros per a laconfecció o renovació del seuweb corporatiu.

MOSTRA4El primer diumengede maig i Dia de la Mare, la Fun-dació Ateneu Sant Roc va orga-nitzar la 32a edició de la Firad’Artesania i Mostra d’Entitats iServeis. La cita va començar ados quarts de 10 del matí ambuna cercavila a càrrec de XipXap. Però aquest no va ser l’únicespectacle. Música, malabars,exposicions i l’actuació dels Cas-tellers de Badalona, van com-pletar aquesta diada orientadacap al món artesà. Per altra ban-

da, prop de 50 entitats i funda-cions d’arreu de la ciutat van par-ticipar a la fira, mentre que 14 es-tabliments artesans van pre-sentar els seus productes als vi-sitants. Altres agrupacions cul-turals que van animar i dina-mitzar la diada van ser els Ge-gants de Sant Jaume, els GrallersLa Palanca de Vimbodí o AlmaPeruana, entre altres grups.

Tal com informa la FundacióAteneu Sant Roc, aquesta diadatenia l’objectiu de bastir un es-

pai de convivència al barri onparticipants, voluntaris i veïns hicol·laboressin per fer de la zonaun espai participatiu, de convi-vència i de cohesió social.

Els artesans participants vanpoder mostrar els seus produc-tes i les seves habilitats, talscom la restauració, la forja, la te-rrisseria o la cistelleria, mentreque alguns infants i joves van po-der vendre alguns dels seus tre-balls elaborats especialment pera aquesta diada.

RedaccióBADALONA

CCB vol potenciar el paper de la xarxa en el petit comerç. Foto: Arxiu

Artesania i convivència

Una mostra de forja durant la fira. Foto: Fundació Ateneu Sant Roc

Condol | Mor Raimon Serret, exdirector de Comerç del GovernRaimon Serret, exdirector general de Comerç de la Generalitat entre el 2004 i el 2006

va morir a finals d’abril. La seva trajectòria professional va estar fortament lligada al món del comerç. A més de director general de Comerç del Govern, va ser president del Comitè

Executiu del Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya entre el 2003 i el 2006.

13 |

15 maig 2014

Culturalíniabadalona.cat

Les biblioteques del segle XXI jano són claustres de silenci. S‘hantransformat en espais culturalsprestadors de serveis. Són cen-tres vius preparats per donar res-posta al repte de les noves tec-nologies i que treballen en xar-xa per a un públic cada dia mésampli i divers. Un exemple d’ai-xò són les biblioteques que per-tanyen a la Xarxa de BibliotequesMunicipals (XBM) de la demar-cació de Barcelona, un servei degestió compartida entre la Di-putació i els ajuntaments.

L’any passat, les bibliote-ques de la XBM van rebre un to-tal de 19 milions de visites,150.000 usuaris nous respecte al2012, i van tenir prop de 13 mi-lions de préstecs. El president dela Diputació de Barcelona, Sal-vador Esteve, destaca que aques-tes dades consoliden “un anymés les biblioteques públiquescom el servei públic més utilitzatpels ciutadans”.

Actualment, 137 municipisamb biblioteca pública tenenun conveni de gestió amb la Di-putació de Barcelona. A més,l’any passat es van posar en fun-cionament sis noves bibliote-ques (cinc nous serveis i un tras-llat) als municipis de Cornellà deLlobregat, Navarcles, Sant An-toni de Vilamajor, Capellades,Mataró i Barcelona.

Salvador Esteve ressaltaaquest creixement de les biblio-teques als municipis en els da-rrers anys i assegura que “s’hanconvertit en veritables equipa-ments de proximitat, vertebra-dors de cultura i generadors desinergies a l’entorn local”.

BIBLIOTEQUES I BIBLIOBUSOSEl 98% de la població disposa deservei bibliotecari al seu muni-cipi gràcies a les 216 bibliotequesi els 9 bibliobusos de la XBM,cosa que la converteix en la pla-taforma més potent d’accés pú-blic a la cultura i al coneixementque hi ha a Catalunya.

Durant el 2013, i amb l’ob-jectiu d’actualitzar els arxius de laXBM, s’han incorporat 500.000nous documents.

PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARIPer tal d’optimitzar al màximaquestes col·leccions en tota la

província, des de la Diputació deBarcelona s’ofereix el servei depréstec interbibliotecari que per-met accedir a la totalitat delfons de la XBM des de qualsevolde les biblioteques. Aquest ser-vei ha crescut any rere any en elconjunt de la xarxa i l’any passatva suposar el moviment de350.000 documents.

A més, també ha augmentatl’ús dels serveis virtuals amb unresultat de 13,2 milions de visites.

PROJECTES PER AL 2014Aquest any entraran en funcio-nament 11 biblioteques: set denoves als municipis de Begues,Collbató, Sant Pol de Mar, San-ta Coloma de Gramenet (Fondo),Barcelona (Sant Gervasi), SantaSusanna i Vilassar de Dalt; qua-tre trasllats, que seran als mu-nicipis d’Esparreguera, Puig-reig, Sant Fruitós de Bages iSanta Margarida de Montbui; iuna reforma integral, a Ripollet.

RedaccióBARCELONÈS

Les biblioteques de la comarca donen servei a més de 2 milions de persones. Fotos: Óscar Ferrer i Maribel Ruiz de Erenchun / Diputació de Barcelona

Els grans centres culturals» Durant el 2013 les biblioteques municipals van augmentar en 150.000 el seu nombre d’usuaris» Aquest any s’obriran 11 noves biblioteques als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

BARCELONÈS4Les bibliote-ques del Barcelonès donen ser-vei a 2.240.437 habitants, elque suposa una cobertura del100% del total de la població dela zona.

Així doncs, a finals de l’any2013 el Barcelonès disposava de57 biblioteques; centres quedonen feina a 491 persones ique sumen un total d’1.145.142usuaris inscrits, el que suposael 51% de la població total de lazona.

Pel que fa a les noves tec-nologies, els usuaris de les di-ferents biblioteques del Barce-lonès disposen d’un total de1.342 ordinadors d’ús públic, ésa dir, un 1% més dels que hi ha-via disponibles l’any 2012.

Durant el 2013, les biblio-

teques de la comarca tambévan incrementar el nombre dedocuments que posen a dispo-sició dels usuaris, arribant a laxifra de 3.128.485.

Tot això ha suposat una in-versió de 15 euros per habitantper part de les administracionsque gestionen els centres.Aquesta despesa és finançada

en un 99% pels ajuntaments dela zona i per la Diputació deBarcelona.

Això va permetre que durantel 2013 les biblioteques de la co-marca realitzessin prop de19.900 préstecs diaris i 2,37préstecs per cada habitant, unincrement de més de 31.633préstecs respecte a l’any 2012.

Les biblioteques de la comarca, en xifres

Biblioteques | Centres dinamitzadors Els centres de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s’han consolidat com a

dinamitzadors culturals del territori, ja que l’any 2013 van realitzar un total de 26.500 activitats. Això suposa una mitjana de 140 activitats diàries que comprenen especialment els

clubs de lectura, hores del conte, cursos de formació en tecnologies i trobades amb autors.

15 maig 2014

Esports| 14

líniabadalona.cat

Ha arribat l’hora de la veritat. Apartir d’avui l’equip júnior delFIATC Joventut començarà aMilà el seu camí en l’EuroleagueBasketball Nike InternationalJunior Tournament, una com-petició que aplega els vuit millorsequips de categoria júnior delcontinent europeu –i un convi-dat– i que se celebra amb motiude la Final Four de l’Eurolliga debàsquet, que es disputa a la ciu-tat italiana.

Els equips participants en eltorneig són els guanyadors i mi-llors conjunts dels quatre tor-neigs oficials d’aquesta categoriaque se celebren a Roma, Kaunas,Belgrad i l’Hospitalet.

Els partits tindran lloc al pa-velló Tensosturttura Lido Arena,i la competició està dividida en

dos grups. El grup A, on es tro-ba la Penya, està format per l’Es-trella Roja de Belgrad, el CajasolSevilla i la selecció brasilera debàsquet de categoria júnior. Pelque fa al grup B, aquest estàformat pel Reial Madrid, l’Ar-mani Milan, el Zalguiris lituà i el

Fenerbahce turc. L’equip júniordel Joventut de Badalona defensael títol aconseguit l’any passat, iho farà davant la selecció brasi-lera a partir de les onze del matí.L’endemà, els verd-i-negres s’en-frontaran amb l’Estrella Roja, iamb el Cajasol Sevilla dissabte.

L’equip júnior del Joventut va aconseguir el títol l’any passat. Foto: Penya

Els júniors de la Penya defensenel títol al Nike International» La pedrera del Joventut juga avui contra la selecció brasilera

» Aquesta competició té lloc amb motiu de la Final Four de l’Eurolliga

Forta participació i polèmicaen la Cursa del Dimoni

ATLETISME4Badalona va viureel passat diumenge 11 de maig undels esdeveniments esportiusmés importants del calendari: laCursa Popular Ciutat de Bada-lona, més coneguda com a Cur-sa del Dimoni.

Enguany la prova atlètica,però, va comptar amb una no-vetat que va aixecar polèmica en-tre els corredors, i és que aques-ta edició ha estat la primera onels participants van haver depagar entre 2 i 5 euros per ins-criure’s, 35 anys després del seunaixement.

Tot i la moció aprovada pelPle municipal del 30 d’abril, ons’instava l’Ajuntament a anul·larels preus públics fixats per a laCursa del Dimoni, finalment elsparticipants van haver de pagaraquesta quantitat. La moció vacomptar amb els vots favorablesdel PSC, ICV-EUiA i el regidor noadscrit, l’abstenció de CiU i el voten contra del PP.

Malgrat la polèmica, els ca-rrers de Badalona es van omplird’esportistes amateurs i profes-sionals que van tornar a col·locarla ciutat en el mapa de l’atletisme.

El Badatletisme acull prop de 900 escolars de la ciutat

EDUCACIÓ4Prop de 900 estu-diants de cinquè de primària deBadalona van participar a prin-cipis de mes en les proves del Ba-datletisme. Aquesta és una de lesactivitats incloses dins l’edició2014 de Badasport, una inicia-tiva que promou la pràctica es-portiva entre els escolars a par-tir d’esports com el korfbal il’atletisme, així com proves d’o-rientació en un indret de la ciu-tat i diverses activitats a la plat-ja. Enguany uns 3.400 escolarsbadalonins participen en aquestprograma esportiu.

Les Pistes Municipals d’A-tletisme Paco Águila van acolliraquestes pràctiques que volenapropar els més petits a diferentsmodalitats esportives.

El Badasport està organitzatpel Grup de Treball de Mestresd’Educació Física de Badalona iel Centre de Recursos Pedagò-gics, amb el suport del Club Jo-ventut de Badalona, la UnióGimnàstica i Esportiva de Ba-dalona, Voluntaris de Badalona,el Club Korfbal Badalona-LaRotllana, la Federació Catalanade Korfbal i l’Ajuntament.

El CF Badalona acaba la lligaperdent a casa contra el LleidaFUTBOL4El Lleida Esportiu esjugava accedir a les eliminatòriesd’ascens i no podia fallar. Per laseva banda el Badalona, ja salvatdesprés d’una difícil temporada,es jugava l’orgull de donar una vic-tòria a la seva afició en el darrerpartit de lliga al camp del Cente-nari, però no va poder ser (1-3).

Els visitants van ser en tot mo-ment molt superiors als de PitiBelmonte. Aquesta superioritat esva fer palesa en el resultat al des-

cans, amb un 0 a 2 a favor delslleidatans.

A la represa el Badalona vamillorar i fins i tot va escurçar dis-tàncies mitjançant una jugadad’Abraham que va finalitzar ambel gol de Joaquín. El Lleida Es-portiu, però, faria el tercer mit-jançant Milla. D’aquesta manera,el CF Badalona finalitza tretzè a laclassificació, amb un balanç d’on-ze victòries, 13 empats i 14 de-rrotes, que sumen 46 punts.

RedaccióBADALONA

La prova gaudeix de gran participació any rere any. Foto: Ajuntament

Successos | L’Ecua Calella es retira de la competicióL’Ecua Calella, l’equip de futbol de l’agressor d’un jugador del Lloreda a finals d’abril, ha anunciat que es retira de la competició. El futbolista de

l’equip del conjunt badaloní que va patir l’agressió segueix encara ingressat a l’Hospital Germans Trias i Pujols amb pronòstic greu.

Agenda15 | 15 maig 2014 líniabadalona.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQDIJOUS 15 DE MAIG19:30 El racó íntim és un indret al mig del parc

dedicat a les arts i els sentits. Un racó per ala imaginació. A càrrec de la Comissió de Fes-tes de Badalona, i la col·laboració de Los ju-guetes de Gemma i l’Escola de Dansa Ritmes./ Parc Ca l’Arnús.

DIJOUS 15 DE MAIG17:00 En català llegim i parlem. Trobada lite-

rària en català dirigida per voluntaris lingüísticsque actuen com a moderadors de grup.L’objectiu és fomentar l’ús del català d’una ma-nera lúdica. / Biblioteca Sant Roc.

DIJOUS 22 DE MAIG17:00Aprenem junts és un taller juvenil de pro-

moció de la lectura i de comprensió lectoraque es fa setmanalment a la biblioteca Po-mar. Cal inscripció prèvia per poder partici-par en el programa.

A PARTIR DEL 15 DE MAIGMatí-Tarda Seients. Exposició a càrrec de Pepita

Salvat, una artista badalonina que es mou en-tre l’experimentació i l’herència del món del’art. Aquesta és una autèntica reflexió sobrela cadira, en les seves variants. / Centre de Re-cursos i Assessorament per a Dones (CRAD)

FINS AL 30 DE MAIGMatí-Tarda Katalakaska, 15 anys de teatre.

Aquesta companyia fa els 15 anys de vida irepassa tota la seva producció al llarg de laseva història. Inclou fotografies, cartells i díp-tics. / Casal cívic Pomar.

DIJOUS 22 DE MAIG18:00 Els pescadors i el Dimoni és un conte d’An-

na Ariño i Georgina González. Aquesta ron-dalla popular narra els orígens de la Crema-da del Dimoni. / Can Casacuberta.

DIMECRES 21 DE MAIG18:00 Contes de músics amb música. Activitat a

càrrec de la conta contes Anna Garcia, tam-bé emmarcada en el cicle L’hora del conte. /Biblioteca Llefià-Xavier Soto.

DIJOUS 22 DE MAIG10:00-14:00 Torneig de petanca a Pomar, or-

ganitzat per l’Associació de Gent Gran de Po-mar. Posteriorment es realitzarà un esmor-zar de germanor. / Casal Gent Gran Pomar.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat emmarcada en el cicle de fo-ment de la lectura L’hora del conte, quesol estar conduït per un conta conteso pel mateix personal de bibliote-ques. Espectacle a càrrec de Roger Co-romines. / Can Casacuberta.

El professor Ta-taxani els seus invents

Dj. 15 de maig a les 18:00

Amb motiu de la representació d’Acoraral Teatre Zorrilla de Badalona, l’actori autor del text, Toni Gomila, farà unaxerrada-col·loqui sobre el seu monò-leg. / Betúlia.

Col·loqui teatralToni Gomila

Dj. 15 de maig a les 19:30

L’associació La Rotllana organitza totauna sèrie d’activitats culturals, es-portives i lúdiques al passeig de La Sa-lut i el Turó del Caritg, amb l’objectiude donar a conèixer la tasca social quefa l’entitat des de fa més de 25 anys.

JornadesLa Rotllana surt al carrer

Ds. 24 de maig

Partit corresponent a la 34a jornada decompetició de l’ACB. La Penya busca-rà fins a l’últim minut qualsevol opor-tunitat per poder accedir als play offper al títol. / Olímpic Badalona.

Partit de bàsquetPenya-València

Dg. 25 de maig a les 12:30

| 16 15 maig 2014líniabadalona.cat Pròxima edició: 29 de maig