Serie Cerdanya

VoS!e. posa el terreny ien 22 diesHORMIPRESA ti fa elxalet.

CJ)o

Ompliu el cupé i trarneteu-lc ala nostra Ce ntral de vend es.T ot seguit i sense compromís.rebreu un cat áleq amb la doc u­m entació deIsdííerents tipus

d'habitatqes que constru"im. HORMIPRESA és la primera empresa del país que, fent, serv ir t écn íques que s'empren amb exit a tots els países~ ~ europeus, construeix habitatges unifarniliars pre-fabricats, de,~ formigó, tan forts com els trad icionals i a uns preus molt~ interessants.

" Amb una planta o amb dues , amb garatge o sense i amb el, nombre d'habitacions qu e li calgui.

~. , HORMIPRESA s'encarrega de tot. La qua litat, la serietat.~ ,imés de dos-ce nts habitatges constru'its són la millor garantia de

, la seva inversió .

, HORMIPRESA unanovageneració de xaIets.Centra l de vendes: Avgda. de Xile. 42 - Tel. (9313346250 - Barcelona-281.."..., ... Oficines comercia ls: Mandri, 62 - Tels. (93) 211 93 10 - 212 41 46 - Barcelona-22

..Cervantes, 19 - TarragonaAvgda. González-Sama - Edíñc¡ El Pinar - Tel. 380201 - Salou (Tarragona)

SUMARI .ltITttlll=~

D.LT. - 390 - 79

Donem les qracies a tates aq ue lles per­sones q ue e ns h an a porta r la se va co llabo­raeió i a ls q ue e ns I' han oferto

SUBSCRIPCIDNS:1 any 600 ptes.

Números endarrerits 75 ptes.

7980 ha comencet. Ens sona estrany aquest «vuitente» finali el paladegem amb una mica de por: Crisi. polluci á. conflictesb éllics i guerra freda internacional de renovada- agresivitat perculpa del pe troli ... etc. Hem arribat a la década més rem ude. perles protecies. els astrólegs i futurólegs . La in terpretació de la Bi­blia segons els testirnonis de Jehov é preveu greus ca taclismes;el profeta més temut del món occidental el provenr;:al Nostrada­mus, digué en les seves «Cent úries» de 1557 coses que encaraens espanten ara ioue hom espera per als vuitanta. També e/spo litics i els economistes que s ón una altra sort de vide nts, en smal auguren el futur imm ediat deis nostres dies . Sigui com siqui.la coordenada és repetitiva i pronostica i'a rribada d 'un maltemps.

Fins i tot en una experiencia parapsicológica recen t. el gotes movia lliure per damunt la tau la proclamant un conflicte pe lsanys vinents. I les inofensives cartes del Tero t han donat duesvegades la m ateixa resposta a una pregunta concreta. Per si dece s. és mitlor mostrar-s e inditerent. escéptic. pero ja puja unamica la mosca al nas amb tantes cotncid éncies. dones la políticamundial que sana tan l/un yana en els llevis m ols uts del locutorde la tetevis io . també ens pot fer bailar l'economie i el bon hu­m or aq uí a S anta Colom a de Queralt.

Tal vegada sigui necess érie ara una guerra apocalíptica perno arribar a un excés de població i'any 2000. Tal vegada siqui«eddien t» una salvatjada nuclear per a seguir un procés de selec­ció «ne ture!» que ara no es dóna per manca d'epidémies. m s tet­ties incurables, etc.

Tal vegada ens estan preparan! el terrenv.Tot aixó resulta sensacionalis ta i en s espanta, pero volguem

o no ja ho tenim a la cantonada i és tot jus t ara quan se 'n co­menee a parla r arnb seriosite t. don es mai el pessimisme col lec­tiu havia estat tent candent.

Peró també la I/urn i t'esperence poden ésser pa trimoni detots . Per eixo i per res m és. pensem que no cal ésser supers ti­ciosos ni fata lis tes . Potser entre tots. profetes i potitics. s 'henequivoca!...

pag o 3

" 4» 5» 6

" 7» 7» 8» 8» 9JI 10)) 10» 11II 12)) 12)J 12JI 13» 13II 14)J 15

Edi tor ial .Bustia .Es d e ve rum e ntaFelip IV i els catalansL'auca .Col-labcrec ío .Agrícola i Ramadera .Carnaval . . . . . . .Tribuna obertaSobre la sexualitat .La cuina .Fotos d'un álbum familiar .Vida Loca lNcs tálqíques evocacions .... .L'entr e . de prem. «La Seq arra »L'acudit . .L'encreuat .Espo rts . . .Lli¡yo d e catal á . .

LA SEGA RR A

l a Re dacció de « La Seqart a ». no aeeep­tara c a p o rig ina l ni eap co llabo raci ó q u eno e n sápiqe el nom i I' adreca del se uautor. Per a ltra ba nda, es co m pro rn et arespecta r el se udónim si I 'au t o r ha desi t ­[e. T a mpoc no ecceptar á eap o rig ina l queno vagi escrit a m aqu in a, doble espal i aun a so la ca ra . Aquests no seran retorna tsals se us a utors tant si han estat publ icatscom no .

la redac ció no mantldrá corresp onden­

c ia sobre les col-laboracio ns que no ha n

estat soHicitades i que publ icara quan ho

cregui oportú.

NOTES OE REDACCIÓ:L'eq uip d e Reda eeió no sidentifica . ne ­

cessá r ta ment. amb e l eo nti ng ut deis a rti­eles, e ls q ua ls retl exe n so lsament l'opi­nió de l seu autor.

Edita : 11m. Ajuntament de Sta . Colome deQue ta lt .Director: Ferran Dcltre Tapiola.Ca p d e re dacci6: Josep M.a Carre ras Fa rra­gó .Redactors: Anna Alba reda L1 iró, Ma ría Alba­reda Vi dal, Josep M.a Casals Coberó, RosaM.a Magarolas Olivé. J oan Mestre Seqalá.Franeese Va lis Calzada.Imatge Gráfica: Ramon Orga Mestre, M ar­eel Panad és A rnat lle r.Administraci ó: A nton .Carreras TarragóPubl ie itat: Ram on Orga, M areel Pa na d ésPortad a: dibuix-montatge: Maree! Pana d ésFot ocomposi c i6 i Imprimeix:Gráfique s Moneunill. - Va lisDomicili Soci al : Pati del Castell s/n.-SantaColorna de Gue ralt .

16 i 17 de Febrer , Carn av al

3

bústiaSr . Director:

Desitja ria respondre la preguntaq ue e ns fa l'amic Cisco Toni en laseva esforcada rnissiva : «No creieuque se'n fa un xic rna ssa de la historiad e l nostre po ble i de I'historiador Mn.[can Sequra?» Cree que tcts hauríemde respondre un NO, g ran co m unacasa de p aq és .

En Cisco es d ol de q ue no es fares. Jo ero pr egunto: Qui en tara, si alsqui han fet no se'Is té per res 0 , a lme­nys. no se 'ls hi dóna l'honor que esrnereixen? Els poble s so n co ro e ls ar­b res. Perqu é siguin bonics i facinfruits s 'han d e «miman> o adobar le sarrels. Altrarnent, tal anir á per terra.De re s massa, exceptuant la histor ia .

Certament sempre s' ha d 'a nar mi­llorant el nostr e p oble; per ó, moltesgrans ciutats modernes dona r ien ta l elque tenen per un xic del qu e nosal­tres tenim o hem siqut.

. Si e ls colc mins e d ifiqu e n artís ti­que s torres per tot arr e u és perqu é.desde pe tits , se 'ls hi calat als ossosl'art d eIs nostre s avis que la coratjosaAssoc iació Ar queol6gica ens ha con­servat.

Amic Cisco, som-hi o anem p e rfe ina ; pero, que sigui ben fonamenta ­da. Aixi ho desitja un que enyora e lno poder admirar constantment e Isnos tr e s monuments.

Ergamo

Sr. Director: .L'arbre de Nadal és ja una insti ­

tució a la nostra contrada. PodrÍemparlar d 'e1l una mica.

En un país com el nostre on noab unda pas J'arbre , tot a1ló que ser­veixi per a conscienciar i aprendred 'estimar-lo és 1loab le , Passat Nadal,quan ja tol torna a la vulgaritat deIsdies, fa lristesa ve ure el s nostres es ­timats arbres abandonats al costat deles bosses d'escombraries, encara quesig uin arbres ja taIlats i inservibles.No fóra m és positiu i elegant un aUredestí per ell s? Per exemple, comprar~

los o collir-lo s amb arrel i replantar­10 e n els nostres miseri osos jardins.Alhora, fer-ho púbJic de tal m aneraqu e s'in staurés una nova i bonicamoda : la replantació p ost-Nadal o Re­naixen~a del germa arb re . Amb afecte

Florentina

Sr. D irector.

Per la normalització de la nostr a iden­titat com a poble és molt impo rta nt tomarels se us no ms (no solament els antic s, sinó

4

básicamen r genuins) a rotes les nost res co­ses: als noms deis rios tres fills, als establi­ment s privats i p úblics i de forma mo lt es­pec ial també als norn s propis dei s nosrrespo bles, de les seves places ¡ deis seus ca­rr ers.

Aques ta és una victo ria -peri ra, peroimportant - que els catalana hem gu anyat.Podem dir que parlar a nivel! o ficial d'enj osep, de I'Enri c o de la Roser és tan so isun perit compliment d 'un formulari perquése'ns reconegui la nostra identitar. Aixf ma­teix a l'anuncia r els riost res establiments enla riost ra lIengua (fo ro de pa.. queviures.ban c., etc .) depen nom és de la no st ra pro piavoluntat de fer-ho.

Es important que ens sapiguem expres­sar en la rio stra parla no so lament de P'"ra ula -que [a ho fem-sinó ta mbé per escrn .

¿Quantes felicitacions hem reb ur enc ara enaquest ültim Xadal no expressades en cata­la? És impo rtan t escriu re-hi les riost res ta r­getes de visita, fact ures, co rrespo nde nc ia co­merciaL etc.

I el que és un a necessitar a nivell decadasc ü de nosalt res passa a ser una greuo bligacio en quant fa referencia als esta­ment s mun icipal s, que són els que represen­te n el poble.

Cree que la irnatg e publica ha millo rara la nostr a vila , pero enca ra d'u na form atan t ímida i tan lent a que semb la com sitinguéssim por a no sé qui per afrontar deforma decidida aquest s canvis.

O si no, écom s'explica que la sol-lici­tud de caO\·j de nom de la «Aven ida de laDiputación» per Passeig de la Fon t de laBad ia, so l·lic itud firmada per la totalitatdei s verns i entregada al senyor alcalde el

passat mes d'agost no hagi merescut n i

tan so is una respo sta pe r pan de l'Ajunta­

me nt?

Ait al postura potser no ca l prendre­

se- la com a inco rrecció -que ha és-sinó

que fem nostre allo de que el qui calla

atorga ca ldria que ens reuníssim e1s vdns

i procedíssim a ca nvia r les plaques per

unes altres amb la nomenclatura co rrecta .

Voldria aca bar anim ant a tot hom a

que procuri mi llorar la no st ra imatge pú­

blica i privada. Amb aixo contribu"im

-podem esta r-ne segurs- a po sar un gra­

net ¿'arena per obten ir la gran meta que

és la normalització i reconstrucció de la

no stra estimada Cata lunya.

Ben vos tre.Bici Ca rreras i Tarrag6

Distingit senyo r:

Es c osa g rata p od cr ass isTir a actescom e l que va celebra r-se el d ia 23 delprop passat mes d e Desembrc, cn quevan ésser inaugurades uncs instaHa ­c io n s a Ics Esco le s municipals «Co r de

Roure» m illoram i reforcant l'e ficác iacn Ilu r rni ssi ó educadora deis nos t re sinfants. D ie q ue és c osa gra t perqu ét in c el co n ve nc irn e n t q ue tot e l que esfa ci en p ro de l'Escola semprc ser áp oe; és mes, jo c ree q ue hem d'e s ta re n se rv e! perma ncm de trcbaJl e n rotsels quefers rel acionats a m b l' enscnyan­ca, no sem im -nos sa risfets p c r ha vcraconsegu it la rca fltzacl ó d 'uns proj e c tess in ó q uc cns h a de se rv ir com a csu ­mul per a aco n seguir noves rc alitars;a lt ra m cnT no forem fld e!s a l compro­mis dcvc rs a l poblc i a les garanfie sq ue e n s o fe re ix c n la Consr ituc io i elsE s ta t u es del n ustre p a¡s q ue rc co ne ixe nla Hib erta t e n l'el e c c i ó de ls nos tres co­l-Iegi s i lIu rs idcaris . P er a te r-nos dig­n c s d 'aquesta lfiberta t, e ns hem de sen ­t ir obl ig al s tot ho ra a d e tensa r i ajudarl'Escola s ig u i qu in sigui el seu Id e a ri ,no pe rmetcnt c a p rc stri c ci ú c n el sc udcsenvol upamcnt. No fer-ho a ixf fúrainhihirnos deis nos t res deures.

Em plau manifestar la meva cnho­ra bona al n o sr re p oble, dignarnent re­

presenta t pels rcgidors de l'IHustrissimA juntamcnt d e la ViJa .

Reheu, senyor director la mevam és co rd ia l salutació.

Joan Sola Tolosa

S r. Director:Desde la seva, i nostra revista, i

en una entrevista de la secció «Per~

so natges » es cr itica al grup d e ca·sats.

I em sembla molt bé , tota críti·ca constructiva s'ha d'a cc eptar juque ajuda a m illorar tota estr uctu ­ra i més si és d emocratiea ,

Pero em sembla bé que els quevaren arranjar el local es ereguinamb el dret d e res ervar-se du es /lot ­g es a l ball d e quin tos, com tumbéem sembla bé que els que varen fervenir l'escolania es res ervin uns deubancs. No trobo tampoc malam en tque els p rivilegis donats a ce r ta en­titat esp or tiva els res ervi p er elsseus més sacrificats seguidors.

I així no acabaríem mai, veu~

ríem com tothom tira cap al seucantó. Doncs en ca ra que tirin capal seu cantó, e l grup de casats ensha conservat la tradició, ens ha fe tdisfrutar amb unes revetlles ben or·ganitzades, per uns preus modics iencara que es fagin rics no en s h ade preocupar doncs el ·negoei creeque es traspassa si en surten uns dep in xos, pero de moment que no hodeixin, no passés que esperantaquests pinxos que tant volen ferens quedéssim sense hall.

J . S.

ESDEUEnlmEnTS

Cavatcad.. deis Re is . Foto CUil joane s

ESDEVENIMENTS DEL MES OE GENER

• Cornenc á I'any amb I'arribada del patge Faruk, que

recollí les cartes deis infants al Raval Cinema. Assa­

bentats els Reis del qué desitjaven els nens de Sta.

Coloma, van aparéixer el dia 5 a les sis de la ta rda amb

una boni ca carrossa, que aquest any va ésse r guarnida

per un nom brós grup de pares i joves. És la primera ve­

gada des de fa molts anys que una colla concreta no

organi tza la cavalcada de Reis. Aixó és un una bona

senyal de comunicació entre persones del pobl e.

• L'Associac ió de Veins «Esbart de la Vila », el) el seu

intent de- fer passar un a bona tarda de diumeng e a la

quitxalla, va porta r durant aquest mes dos «Grups» (no

solament amb cinema s'ha de divertir el nen) . Ai xí el

dia 6 actuaren les «Titelles Naip» i al cap d 'una set rna­

na ho féu 1'«Esbart dansaire de l'Orfeó Reusenc», que

ens oferíuna bonica mostra de danses catalanes.

• La Festa de «Sant Antoni deis rucs» es va veureaquest any desbordada pels actes. A l matí, l'ofici presi­

dit per la bandera del patr ó, que aqu est any va tocar

portar-la a J osep Gual i Alemany, de cal Banyeta per

més senyes. Les nenes amb paneres plenes de coca

benetda em recordaven aquelles ve lles totoqrafies de

quan la mare tenia pocs anys. A la tarda el grup t itell es

«Baliga- Balaga» actu á a l'Est rella i ens explicaren con­

tes h indús de tigres de M alassia , de nens t remendos i

de m arits gelosos. El ball de tarda, ded icar a la quitxa­

lla, va ser molt anima l. Els nens posaven tots cara

d'ang elets qua n es t ractava de t reu re a bailar un a nena

que , entre t ími da i coquet a, acceptava , El ball de nit va

ser ig ualme nt co ncorregut.

• Co m un acte més de la celeb ració del seu cinquante­

nar i a la nostra Vi la, <da Caixa » orqan itz á el diumenge

dia 13 una bailada de sardanes a la placa Major a ca­

rrec de la Cobl a Reus.

• El d ia 14 s' iniciaren les obres qu e han d 'enl lacar

Santa Coloma amb Conesa i Forés. Es cornenca ren pel

camí que hi ha al costat de la Promopresa, i pel que

sembla, I'amp lada de la via sera com la d 'u na carretera

comarcal.

• Un grapat de brossa, sobre tot papers, va apa réixe r el

d ia 1B al ve stíbul de l'Ajuntament. A sobre hi havi a un

cartell que de ia: «Nosalt res volem papereres, vosalt resno », Aix ó és, encara qu e po c f ina, una clara insinuació.

• L'ombra de is robatoris ja fa un temps que no ens dei­

xa i sembla que Santa Coloma no pot queda r al marge

de la gran onada creixent de successos que assolen la

nostra ben muntada societat. La matinada del d ia 29,

uns estranys va ren entrar al café 1'«Estrella» i s' ernpor­

taren per valor de prop de seixanta mi l pessetes.

• Al «Raval Cinema » tingué 1I0c una t robada de jubilats

de la provínc ia de Tarragona. La reun ió, qu e comencéaproximada me nt a dos quart s de dotze, fou presidida

pe ls dirigents de is jubilats de Tarragona, que informa­

ren deis avantatges que aquests podien teni r. D'aques­

ta reunió en so rtir á seg urament una Junta local.

• Molts deis arbres de l'Aiqua-dolc han estat ta llats, La

causa és la molestia i entorpi ment que les ar rels deis

ma teixos ocasionaven a la mina d 'aigua. Per qué han

de cr éixer tant, els arbres?

• Per un error, en el n." 3 de La Segarra i en aquesta

secció es de ia que Sta. Coloma no tenia cap metge t i­

tu lar. Oemano disculpes al Dr . Farr é, titular d 'aq uesta

vila, pe r l'equivocaci ó,

AN NA

Sanl Antoni- f OIO Casajoanes

5

FELlP IV I ELS CATALANS~ \'\ I 'l~.".~~

r -

I

Una de les causes que po rta en el segle XVIImés dencontent a la població ca talana i de la qual sen'acusava més amarguesa al rei fou la qüestió de l'a­llotja ment de la tro pa. AIguns historia dors diu en queaquest fou un de is motíus que más contribulre n al'alcament de is remences, do nant lloc a la g uerraanome nda «deis Seqadors», Catorze anys ahans decornencar aquesta gu erra, el po ble catal á ja sofria eljau de l'allotjament de les trapes castellanes de FelipIV, suportant el rnante niment d'una soldadesca inju­rio sa i desfermada que no respeetava res . Tan granera la c árreqa que representava per la població civil,que aquest fet motiva en algunes ciu tats l'exode deIsseu s habitants enve rs altres territoris menys en doga­llats que les pr ópies ciutats nadiues.

Si així eren tractats els catala ns catorze anysabans d'esclatar la revolta, imag inero la duresa re ­pressiva emprada un cap aquesta fou venc uda i tor­na ts els ca talans a I'obediencia del rei. La tropa abu­saya de la seva posició escarnint i malmetent el s in­ter e ssos de l poble, ultrajant la dign itat de les pe rso­nes fins al punt que ningú no podia viure tranquil enla propia llar, exposat sempre a les repressions de lasoldadesca desfermada i insultant.

Aqu est fet, que fins a cert punt podia ésser rao­nable mentre Catalunya es mantingué en guerra, noha era un cap finida aquesta, en qu e una de les clau­sules de la rendició era la norma de respecte pe lpoble vencut. La tropa, segura de la seva irnpunitat,seguí robant í destrumt sense temor a un c ástiq queno e ls donava ningú. Massa ha certifiquen amb laseva e loq üencia algunes cartes que han estat desen­terrades deIs seus arxius, ajudant-nos a comprendreuna s ituació que porta tantes desgracies a la nostrapatria . Les ordre s de Madrid eren terminants en con­tra nostra. En transcrivim una com a mostra del queestem dient, que Felip IV escrigué al marques deTorrecusa amb da ta del 8 de marc de 1639: «Se ha

6

de acomodar toda la g ente en cas as y camas aunqueduerman en ellas los dueños , sin contemporizar con

. nadie, pues es razón de los que de la tie rr a duermanen una ta bl a» ,

Un historiador militar que va donar a co ne íxeraquest text, anomena! Gómez de Arteche , va posar aaquesta carta un come ntari, que transcrivim en part:«No hab íamos visto en ningún lugar e sta orden, e smá s: pare ce imp os ibl e qu e fue ra dada.»

No cal analitzar massa per a comprendre queaque stes ordres eren dictades , més qu e pe r la neces­sitat , per un odi fer otg e i implacable . 1 aquest prove­nía en gran part del fune st co rnte -duc d' 01ivares,I'«home negre» deIs ca talans durant aqu est tris! pe­ríod e de la nostra h ís t óría . Olivares professava a lanació catalana un rancor i un odi a mort, í no perdo­nava avinentesa de manifestar-lo .

És aquesta l'epoca que Dalmau de Queralt, corn­te de Santa Colorna , representava la cort de Felip IVexercint de virrei de Catalunya. En algun de Is moltscontactes que la cort de Madrid ten ia amb els seusrepresentants, o sigui amb els . governadors í virreisimposats, Dalmau de Queralt devia queixar-se d 'al­gun deis innombrables problemes que amargaren e lseu virreinat, e ntre els quals no era e l me nys ímpor­tant la rebel·lió del po ble cata lá, irritat per la desme ­surada malícia que se li demostrava des de Madrid.En resposta a le s seves que ixes i demandes d'ajuda,Dalmau de Queralt rep una carta de part d 'un deisrnernbres del Consell d ' Aragó, qu e era l'estamentoficial representant de la corona d 'Aragó a la cortoAquest membre era [oan de Magarola, que escriuaix í, en resposta a la d emanda d'aj ut del Queralt:«Me diu que fins aquesta hora no ha rebut cap menade so cós ; ho cre e molt bé, segons ve ig l'adversióque aquesta gent (els de Madrid), tenen a la nostranació i l'odi í rancor amb que veig que procedei­xen». «Tot dep én d'una ma sola (al -Iusi ó al comte­duc) la qual és més contraria a la nostra nació delque jo podria encarir». «Son e nemies nostres i és unavergonya co m tracten e ls catalana».

1 en una po st-data a una d'aque stes cartes, afe­geix Magarola: «Escric sernpre en la conñanca queV. (el virrei) crema les cartes apres de llegir-Ies,que altrament no escriuria amb tanta llíbertat.»

Les cartes no foren cremades, malgrat la por queel comte-duc inspirava a Magarola, i a l'ensems, aDalmau Queralt, com és de suposar .

La figura i I'actuació del comte de Santa Colorna, .ac usat de traidor a la seva patria, no estan pas avuimassa clars. Els historiadors sembla que valen des­cobrir en la seva tr áqica actuac í ó, que tan malparatel deix á davant de les generacions futures , més queun intent de traír el seu propi poble, els símptome sd 'un a debilitat qu e bé podia ésser filla d 'aquesta porque inspir ava a tothorn e l sin istre Olivares . En a íx ó,com en tantes coses que permaneixen a le s fos que s ,la historia futura té la paraula.

CEBA

JA TÉ SIS DENT S LA SEGARRADESPRÉS DE MO LTA CAPARRA

La Segarra té sis dents..,la podem estar contents,

d ones segon s algú ens deiade mom ent ningú p re ve ia

que en posés d ues o tres.1 encara si hi arribés.

Sempre tindr em pessimistesq ue posen les cares tristes

í amb posat com de doloret donen l'absolució.

Ara bé, el gestamentsovint té un aire rabent

i amb tres crits í escara/a1Js-berrejsnt-tvi algu ns bada1Js-

La Segarra maneguemper malta son que tinguem .

la ni ha, j« . qui botzinai amb una cara ben prima

diu que encara ha de sopari seguit sen vol anar.

Petó la porta és tan cadaamb la c1au molr ben passada .

D'alli ningú sortir ési encara s 'ha d'a cabar.

Mica a mica , pam a pamledicio es va engegant.

Hi ha una mica de barrejaperó dins d 'e1Ja s'bi passeja

un bon esperit am icalper a /er-la tal com cal.

Un que tot sño p ren en bromadóna val les a la ploma

i un altre. seriosot.esta mirant si és que pot

arreplega r alg ún caléque ens vé sempre mo/t rebé.

Perqu é La Segarra, em ics,té també els seus tetics

com p assa un cap de laminaq uan aq uest no s 'e spavila

tot i q ue qent op timistaamb tata la bona vista

procura ter- nos cali ucom la vella dins e l niu.

Una cosa és e vident:aixó que hem dit de la dent.

Si q uan li surt alnadóes ce lebra amb gra n ressó,

qua n e l nadó ja en té s ís,no se ra el joc m és p re cís?

Sé pot ser que La Segarra-tot i la seva caparra -

pugui anar do nanr e l vo lcom un llib re qualsevol.

Mirarem que un any pa ssa tLa Segarra hagi den tat

i que els so /er ts redactorsdesprés de pa ssar suors

no delra udin a optimis tesni tampoc als care s-tr istes,

i amb bon aire i b on humorane m seguint sens temor

de que La Segarra, avia t,no ens ag a/i un re/redat

i hagim de áir. corrent, corrent,requiescal in pace. Am en.

El poetatocal de la xevete

COLLABORACIÓ per Josep Goberna

Ens produeix una gran satis fac­ció poder incloure en aquest núme ­ro de La Segarra un escrit del Sr.Josep Goberne. persona molt in­fluent i molt vinculada a la vila deSta. Coloma. Per aItra banda, re­merquern. com ja ha ha tet ell me­teix. que fou cons tent cotIeboredorde les époques anteriors de «LaSeqerre» i un deis seus principalspuntals. Ens sentim molt honoratsde poder-lo comptar entre els nos­tres lec tors i cof./aboradors.

La Redacció

•ALS AMICS DE LA SEGAR RA

És amb emoe ió que vine avuiper tercera veg ada a les pagin esde la nostr a SEGARR A. Durantuns anys lluit árern per expand irles id ees de progrés de la co ma r­ca i Santa Coloma ha tingu t, enel t ra nscu rs del te rnos, di es florei ­xents qu e li han sent at perso nali­ta t propia, doncs enca ra que ladivis ió ofic ial co marca l ens hag iporta t a la Con ca de Barbe­ra, avu i hem aeonseguit sensconsideri capi t al de la SEGA RRATARR AGON INA, do nes la nostra

geografia, les nostres cos turns, elsnostres co nreus. els nastres rne r­cats. no són vo lubles de junt ar­nos ~ les terr es de vinyes.

Es fra ncament am b il-Iusi óque hem reb ut aquests prime rsnúmeros. Hem de fe licitar a lagent que ha tingut el valo r da­questa reem presa i t am bé als co­l-laborado rs. qu e l'han orie nta daserenament a una convive ncia deta tes les idees, perme te nt una crí­t ica tr anqu il-la, qu e ti ngu i co m afin alit at princ ipal expand ir el pro­grés de la nos tra co ma rca .

Certament l'hora és difícil ;sou vosa ltres, joventut. qu e hau­reu de Ilui tar d ins daquest mó nco nv ulsiona r d 'avui per marcarunes normes qu e facin de la nos­tra Sta. Coloma una co nti nuac ióde la seva persona lita t . Els de la

TERCERA EDA T, que co neg uéremels cam ins estr ets i fangosos, lesdr eceres entre boscos, els pare llsde mules i so me res lIaurant i lesdo nes que venien al mercat i tor­naven a les seves rod alies ambles s árries plenes, po rtant a la rn áel ronsal de la m ula i havien decaminar una o dues hores fin s acasa, que una colli ta rendia el 7 o8 per una, que un sac de blat de55 kg. valia 16 pessetes i un sacd'ordj de 44 kg. 8 pessetes.

Es, en aquest a hora d'avui , unsomni passat. que recordem araperqué quedi escrit en aquestespagines qua n ja quedem pocsdeis que ho convisquérem . Es,

do nes, vosaltres, joventut, que ha­reu d'empényer a no perdres totalió aconseguit, els rendimentsactuals del cereal. l' expansió ra­madera; haureu de substi tu'iraquesta parada d' indü st ria, ambun turisme que les co nd ic ions cl i­rnatol óqiques afavore ixen durantles temporades est iuenques; hau­reu d'estud iar una rnajor amplitudrarnadera. que apr ofiti aqu ests mi­lions de quilos de palla qu e estemcre mant, empobrint les te rres.Haureu d'establir una maj or co l·la­uo ració amb els fill s fora ns d'a­uuestes terres i tots junts porta rendavant les nov es ac t ivit at s queel córrer del temps to rn ara acrea r.

En l'epl1eg de l lIibre de l'A S­SEMBLEA D'ES TU DIOSOS cele­brada al nostre poble el 1973,larnic A. Bergós i Massó prou co­negut ent re els assembleistes, ensdiu: "Una característica de I'As­semblea de Sta . Coloma i que nohe sabut copsar en cap altra deles mo ltes qu e es po rten celebra­des arreu de les nos tre s terres .Em refe reixo, naturalment, al ca­r ácter emine ntment popu lar quel'assist áncia massiva de is vost resconvilatans conferí a la reunió .»

Aixó signi fic a que el nostrepoble és sens ible a totes les rna­nifestacions i activitats que li do ­nin pos sibili tats d'establi r un a ma­jor persona litat.

Que I'any 1980 ens porti atots una major prosperitat i pau atots nosaltres.

7

AGRICOLA I

A PUNT O'A RRIBAR

LA SUBVENCIÓ

D E L GAS-OIL - B

Se'os ha com u nicar, dar rera­

rn ent, q u e c1s p ages os per f'i cobra­

ran la su bvencio d el gas-oi l - B, co­

rrespon e n t a l segon semest re d e 1'3­

ny p assa r. La qua nri ta r lli urada pel

Min is re r¡ d'Agricultura ascendeix,

ap ro ximada rncnt, a u n mil ió i m ig

de pessctcs p er a l munici p i d e Sa n ta

Co lo rn a de Q uc ra lt. Per a la tot a litat

de la riostra comarca, la xifra esta d

a l voltant d el s t re s milions.

UN N OU PROOUCTE P ER A

CO MBATRE LA CUGULA

En tractar les males herbes de

full a a m p la als rios t res ca m ps d e

bl a t i ord i, ens hern tro bar que, cada

vegada, tenim més invasi ó d'altres

hcrbes fin s a ra re sistents als herbici­

d es norm al S, com són la cug u la , el

m a rgall, la p anissola i a ltees g ramí­

n ies.

Aixb no és solament un tlagell

per a la Segarra, sinó que també ha

és per a tots els agrieultors d'arreu

del món .

Aquestes males herbes intligei­

xen un g ran mal a la nostra ag ric ul­

tura , ja que eom p eteix en d intre del

so l amb l'espa i necessari requerit per

8

RAMADERA

a rota Hava r per aquest motiu no

p od en te ni r un d esc n volupamen t

optim llurs fi lial es . Al m ateix temps

i per aq uesta causa, es requereix la

ut il it zació d e rn és quila s de llavor

p er hect área. Natu ra lrn ent, a q u est es

males herb es, absorbeixe n p a rt dels

nost res fe rt ili tza n ts errrp leats i es

beuen l' ai g ua deis nostres cam ps.

Tors aq uesta fact o rs fan que

mi nvi n les coHites en percentatges

q u e ascii- len del 30 al 40 per cent,

segons sigu i la in vasi ó d e males her­

bes, i a ixo es con verteix en una per­

du a de 500 a 1.000 kg s. per h ect área .

Am b la Huita con t ra les m ales h er­

bes, no podem confiar sois e n els

mit ja ns mecánics, s inó que hern de

fe r-ho a base d'h c rbicides se lectius.

Pero fi ns a ra ens h em t robar am b

m oltes d ific u hats i una de les p rinci ­

pals és que hem d'eliminar una g ra­

minia, al mig d'unes al rres; per aixc

I'herbicida que hem d'ur ifit zar h a

d'ésser molt selecti u.

Aquestes d ific u lt ats es so lucio­

nen em p ranr DICLO FOP-METIL

(el to xa n» q ue I'ú ni c qu e nec essita

es que hi ha gi cugu la i m ales herbes

g ra m ín ies p er a eliminar-les. Ú lt i­

m ament s'ha iruroduu amb molt

bons re sultats aq u est producto, el

qual és específic contra la c ug u la i

té un gran grau d e se lecrivita r a m b

bl at i o rd i. Actua e n la planta p er ac-

ció de contacte i s tstemica, q uan la

c ug ula té de dues a sis tulles a la

dosi d e 2,5 kg s p er hect área am b 150

o 200 litres d 'aigua.

D in tre el s a van ta tges que té el

OICLOFOP-METIL {edloxan»), és

que e ls tractarnents s'apliquen des­

pr és de n éixer les males herbes, i

so is cal t racta~ le s p arcel-les que ver­

raderarn ent es t án a fecta des i que, a

l'eliminar-Ies ta n aviat, no han fet

compet encia a l .cer eal. Actúa, d ones

ind ep en dentment, de J'e star del con­

reu, tipus de so l i factors clirnatolo ­

g ics.

MANUEL ARANDES 1 VIL E LLA

CARNAVALELSERMÓ

Com h ereu de eon fi an ca

que el Carnaval m 'ha d eixat,

vaig a f er-vos saber ara

tot el que ell m 'h a encarrega t :

Deixa , d iu, a a lg unes n oies

que portave n p er ballar

la co tilla massa estreta,

que la puguin eixam p lar

Ít em d eixa a l es casades

e l saber ten ir en g anya ts

e ls marits, per que n o en ten g uin

que altres són els es t im ats,

ítem d eíxa a ls fills i fill es

la traca i h abilitat

d e saber «em bobar» als seus pares

p er [e r el que els passa p el cap.

Ít em d eixa p er tothom

malta ronya p er gratar,

la que si no pica avuipotser que piqui demá .

Finalment, si p er su mort

tinguéssiu de gemegar,

p er Famor que us hu tingut

us deixa els u/ls per plorar,

tribuna aberla

•

SOBRE L'URANI

La manca d'intormeci á i la margina­ció a la que estem sotmesos en relació aI'oberture de les mines d'úreni és un vota favor per afirmar que ens voten donargal per liebre. No podem deixar de ma ni­festar la nostra oposici áa aquest feto

Ree/amem, dones, el dret d 'ésser in­torm ets ,. escoltats.

El motiu del present erticte no ésmés que l'inici d'equeste informació queper ettre banda no creiem que hag; d'et u­rsr-se aquf

El BOE n.· 66 del 17-3-79 pago6724diu: «Reet decreto 50311979 de 2 de te­brero. por el que se declara zona reserva­da provisional a favor del Estado para in­ves tigación de minerales radioactivos elárea denominada «Zona -46 Cala!» com­prendida en las provincias de Barcelona.Lérida y Tarragona».

A ixó vol dtr. simplement que I'Estatquan vulgui COmen9ara a expropiar terresper treare'n d'ettes uranio I a jutjar pelsfets eixo sera aviat; I'extracció a 'urent jaha comencet a Cala!.

Cal abans que res, analitzar les con­seq úéncies que porten les mines d'ursnii la necessitat de les centrals nuclearscom a única solució al problema que avuitenim am b la menee d'energia.

L 'esterilització de I'espai és una deles primeres conseqüimcies de t'earec­ció de I'urani. Si tenim en compte queper aconseguir 1,8 kg d'urani natural,equivalent a 15 gr de U 235 (que és elque es fa servir per alimentar les cen­trals nucleers} es necessita treure 1000kg de terra uranífera, podem tenir ambaquesta dada una idea de la gran quanti­tat de terres que s'h e de remoure i ex­treure per obtenir quantitats apreciablesd'uren! útil.

Les conseqüéncies van més entts:ja no tan sois se 'n ressent el sol i I'espaisinó que a més de la població minera, lagent que viu a la comarca també pateixgreus efectes sobre la salut. E/s més im­portants són els següents:

M alalt ies de la pell (rad ioderm ites icáncer de pell ).Cáncers t.'edat cancerígena és ava nca­da. Els c áncers estranys (cerebral, perexemp le) es dónen amb més freq ü én­cia.Augment de I' esterilitatMalformacions genetiques (parts do­lents, naixements prematurs, rno rtalita ten els primers anys)Au gment de les leucemies

Recordem, peró, que tots els efec­tes de les rediacions es manifesten no­més a llarg te rme . A més no porten tar­ja de pre sentació . D'ací que després si­gui tan difícil demos trar la causa da­questes malalties.

El comandant Ja cqu es-VvesCou staau, oce an óqraf francés, en unaroda de premsa celebrada Sennecy(Franca) el gener de 19 77 ens dó na elseu punt de vista sobre l'energia nu­clear i de com aquesta no és indispen­sable per al desenvolupament de la so­cietat actual:

.EI tecnocrsts d'evu! ten deix a dirque no hi ha elternetives, que lesenergies que substituirien a les nu­clears son sornnis d'ecoloqistes.Les energies «de substitucios exis­teixe n, son eccessib les, pero elsterm in is, a la nostra manera d'en­tendre son op tim istes. «Com esta­bhr un pont entre el petroli que est édesapareixent i les energies desubslitució que no arribaran finsd 'equ! quinze o vint envs? El quem 'extrenve es que , justement, no hiha cap problema.

Es pensava derrocar a Hitler te­lIant-l i el submin istrament de petro­/i. No obstent, durant tola la guerra,Alemanva va fer funcionar lIurs ca­rros de combet, lIurs avions i lIurscotxes, amb el "benzol. extrecte delcarbó. La gasificació i la /iqüefac­ció del carbó no plantegen cap pro­blema tecnoloqic. ha estet resolt fatrenta envs . A més es trobe carbóen tot el mon.

Segons el consum actual. hi hacarbó per quetre-cents cinqusn teenvs al menvs. i substituint el pe­troli pel cerbo, en tenim per vuiten­ta o cent envs. I que no ens diguinque no tenim carbó.! Tampoc tenimpetroli! i aixó no impedeix que fun­cionin els nostres cotxes.

ENERGIA SOLAR. Imagineu unacentral atóm ica bastant potent; re­presenta més o m envs 1000 mega­wats (M W). Respec te el rnegawatpotser no s 'adonen del que signifi­ca. pero d'une central nuclear sique saben l'immens ertei ecte querepresenta . El sol trensmet cons­tentment energia sobre la Terra.Una 'pan d 'equeste és absorbida,una altra és reflexada i una al trapassa a les plantes. origina lesones, el vento etc. iTot aixó és ener­gia solar!

La quentitet que repercuteix so­bre la terra equ ival a 178 mi/lonsde centrels etomiques. Si prenemnomés la mllionésima (una quanti­ta l Infima) ob tenim el mateix ques 'aconsegulria am b l 'enerqie nu­clear.

CONCLUSIÓ DE LA HISTORIA .Ens dluen mentldes com cetedretsrespecte al fet nuclear; per tent,hem de garbellar el nostre judici I elnostre sentit comú popular. Hemde fer servir el nostre sentit comúper dir: «Ouine bestiess»l El queens expliquen no és veri tet. I alxótenim dret a dir-ho.A Suécie. varen destituir al primerministre deg uI al seu programa nu­clea r. El seu rival va preguntar-II enun program a televisat: «Senvor pri­mer ministre, sincerement, censpot garantir que el seu programa noés perillos?» . I el p rimer ministre,Olof Pelme, home Integre, mira lapunta de les seves sebetes.. . I lagent vota en contras.

ULLS QUE HI VEUEN

C.ll.N~Ó DE GUI.ll.LMONS

Noi es d e Santa Colomaque per vosaltres eantemno us espanteu ni una mfcade tot alló que us direm.

1si un jove us fa pec«i el trobeu ben formaldecidiu-vos ben depressaen el vos/re CARNAVAL.

Visea la grescavisea la bromaque visqui, que visqui si.visea el CARNA VALDE SANTA COLOMA.

9

SOBRE LA SEXUALITAT

L'home és un a unitar espiritua l imaterial, pe ro no cal en tend re aixó

com un a dualitat sepa rada, co m fan

cert s concepres m és o menys espirirua­

listes, siná mé s aviar una so la unit at

in separable, inclús conceptualment. Per

aix ó, da vant del desenvolupament per­

sonal, cal que la person a es fo rmi en la

seva to tali ta t. Pero aixo no succee¡x. ia

que un a per sona es JX>t desenvolupar

més o menys fácilment d' una manera

«me ntal»; no aixf en e1s d its aspeetes

«ffsics», ja que sobre ells cau una te­

pressió molt forra. Avu i pa rlarem d'un

d'aquest s aspectes ñs ics. por ser el m és

castigar: LA SEX U.\ LIT.-\T.

La sexualitar és un fer totalme nt

na tural que trobem d'una manera m és

o menys ev iden t en d iferentes epoques

de la v ida. Per excmple ja troberu un

prim er descobriment de la sexualitat

ent re les eda rs 3-4 anys. en que el

nen/a desco breix els o rgaos gcn irals.

descobriment q ue es d uramen t repri mir

pri ncipalment pel s pares, amb expres­

sions co m aquestes: «ncn caca», «aixo

no s'ensenya» . «aixo no es di u», «no ha

roq uis», etc.. els quals no fan mes que

reprod urr un s esquem es repressius do­

na ts pe r la civili tzacio occidenta l {i el

seu mot o r espiritual: la religió cristia­

na), que fan que el nos tre cos sigui

quelcom impur i pecaminós. L'n nou

redescobriment succeeix en les edats de

6-9 anys on es proJ ueix una inquietud

(cin tel·lectuah> sobre els o rgans gcnitals i

p reguntes com ( D'on ven en e1s nen s~» ,

tem es que són respostos am b c\·asi\·cs,

int en tan t evita r una ex pl icacio ser ia de

la sexualita r humana.

Amb I'arribada de l'adole scencia . a

la sex ualitat se Ji sume n cls aspec te s

afecr ius i la recerca del plaer mit janc an r

l'altr e. Recer ca que es vc u re primida i

adul ter ada pe r tor a un a ser ie de facro rs

extems, dins dei s qual s pode m destacar

l'ed ucaci ó, la qual esta molt influencia­

da pe l c risria n isme .

L'educacio crist iana fa q ue, una

vegada sortim «ed uca ts» de l'escol a. que

vegem en I'alt re sexc, aixo i no m és

aixo, i no vege m un a pe rso na, i 'lu e el

nostr e comportament en ver s l'ah rc sexc

arribi inclús a ésser antina tura l. D'aquf

e1s ritu als del típic «l igue».

Com ens han ed ucat sexualment?

Dones aixf

Separació de sexes a l'es

cola (ed ucació i arorgació de

papers a co m plir d ins la socie­

rat , diferents pcl nen i ¡xr la

nena).

Edccacio sexua l incxisten t o fal­

sejada

Associacion s tals com: peca r­

cal', plaer-infe rn .

vta nam ent s inhi bido rs de la se­

xu ali tat.

. E Is etz. que tot s s:lbcm.E ls etz. 4ue lots s:llx:m.

Pero la in tlucncia cristiana solm.:

la rcmiHica que en s oc upa no s'acaba a

I'edat esco lar, seguc ix a les dCI11 Cs edars.

L'n exemplc és d co nce prc d '.\­

\ I( lR , 4ue se'ns plan teja com una rela­

cio asc ptica i purament inte ¡'¡ectua l, on

el sexe, o millor el cos, no Jugara cap

pape r sinó d ins el matr imoni, i encara

de sp roverr en g ran mesur a del seu sig­

nifi car de plaer (pecar). don ant -l i no més

un pape r puramenr reprod uctiu.

L'n ah re aspecte, que ve a confir­

mar el q ue abans deiem, es la pred ica­

ció i veneracio que des de sempre s'ha

fet a la cas tedat i virginir ar física, re la­

ciona nt-la am b la puresa espiritu al; aixf

trobem mot s COI11 «la \'ERGE .\1aria»,

(da P L'RíSSI\lA Co ncc pcio». (da 1\1­

\ IACL' I.:\ D A Concepció a.,.. apa rr delfer q ue les per sones relig ioses han de

co m prometre's a ésscr castos de pe r

vida.

Aquesta vcneracio de la castedat

ens porta co nseqüencies soviru nefastcs

co m el mi re de la «nit de bodes», font

de t raumes i desil-lusions. ia que es

dona a aquesta nit un co nring ur exces­

siu i de tab ú que molt es \Tgades no

co ncorda amb la rcalit at.

T ares a'l uestes rcprcssions poden

po rta r un a se rie de d isfuncion s sexuals

com poden ésscr la hom oscx ualit ar. la

frigide sa. l'anorgásmia (falta d'o rgasmc).

disvagi n ismc (do lor al coi t), impo tencia,

t ravc srisme, t ranscxualisr nc. i tant s d 'al ­

t res, a mes d'u na infl uen cia nega tiva en

la scva rclació soc ial (com plexes. inhibi­

crons , despe rsonalització. ma rgina ció,

erc.), que no són m és que l'expone nt de

les in fluen cies nefastos d'una ed ucio re­

prcssiva i d'una moral crisriana deca­

denL

En resum. la in fluencia negat iva d' a­

'l ucst s facrors, i en especia l de la rd i­

gió cristiana , fa CJue la sex ua litat, ben

lIun)' de ser una for c;a pos itiva l.fue ser­

veixi pe r la fo rmacio de la per sonalitat,

sigui un destorb, un «( mal necessa ri»,

contra el 4ue hem dc lIuitar pc r aco n­

seguir (( la g lo ria CIerna ». ¡\ men,

Joan Callau - Jorcj¡ Custodl

LA CUINAPLATS TiplCS DE CASA NO STRA

•1I0 N G e n ; S A M B BOTlFABRA

E s p osen a coure le s m ong el f's en {r ed; amb POf'(I aiRua, m i ·llor que sig ui de ci st erna . Mentr f's vu bu llint, s i c(Jf/('é s 'h i va afe­f.! ;n t uigua {r eda. A mig ('ou r f' s ''' i tira lu sa l .

L n boti{arru es poI {er a la brasa o es pot {regir, i flmb el ma·t eix oli e.'l passen le s m""Retes p er la p aella , qu e r,'sullen m oltg u.'lio .<iles.

P er a q uo tre p erson f'.<il qu c' tingu in g( fIla lJu l m és que en coeum és ( J ". miR q u ilo, d". lu" bO'''' .<il {Iue l f'.'l Ir oba ran .

10

RO,lIes co Tiple De STA . COJ.(J.llA

-lOO Rr s . (/e baculla esqu eixu l1 cu llera <1u {/e p ebre l'erm e ll {/u e p ul ésser <1el coenl ( J 110 .

B u mellles lorra cie.<il.J u /l..1 fulld a <1e lIore r

Es p mw el bacullti , e..~quin ful, a n 'm ullar perqUf; es <1e ss ali .En uml c(l.',so la {/e l erri.'l.'w u m b ba.'llanl o li s 'hi / JlJ.'W e l b a c'alltib,'n e.'l{'orregul. E s piquen I'ls alls i les umf'llle.'l u l m orler i es lirerjunt a m b el bucullii a lu cCl ssula . l'ombé s 'h i posu el pebre vermelli un Iro.o¡ <1e bitxo, a gusl d e ('udo ti sef.!on s el c'oen t qUf' es ('u lg u i.E .'l tl eixa (·ou re uns vin t minuls {ent xup-xup i [Iigilant que 110 s ·u·ga{i. e om a segon plul tl e le s nwngetes, és u n d el.'l més lípic·.'l tIeS cltll{1 Co l(w w . Cosla d e pair, p eriJ és m olt bo.

,Josefi n u Ball't'lls

«FOTOS D'UN ALBUM FAMILIAR»

Any 1948 Foro Plaza.

CARNAVAL

A la fot ograf ia es veu una carrossat irada per quatre mu les i que figura un«caste ll feudal» amb torr eons. tron eres it inestrals gotics de dos ulls. tal ell ata­pen de perso natges de tata mena a quimés estrafo lari [a Que al costal d'u nguerrar armat d'arc i f1etxa. s 'h¡ veu unarlequ í, un pie rrot. un astróleg cobertd'e strelles fins a la punta del barret enforma de cucurutxo, un pirata. un rnos­queter i de no sé qué van ves t its algunsdaltre s. peró tots t irani caramels i ser ­pentine s. Igual que aqu ella dama reca­tada que saboca per la fine stra tenimprou me su ra en que no se ti eng anxiaquell capell. quas i com el de t'astró­teg. pe ro en blanc de quina punta dava­lIa un vel,..! Tot aixó em transport a a lestest es de Carnaval! Ou ins carnavals esfeien alesho res l ... Aquella rúa (que s'a­nomenava comparse) no n'h i havien po­que s de carrosses com aquella. n 'hi ha­vien moltes i per cert algunes de ben ar­tíst ique s. Les tres Societats hi co nco­rrien i encar que no se' ls dona va premis(cos a que ara, si no és així, ningú es be­lIuga ) lIavors to th om s' espavilava per talde veure qui pogués fer-ho m illar! A la«com parsa». davant del grup de cadaSocietat hi anava I'orquestra que tenienper amenitzar la festa. an ima nt-ho ambestridents «passacalles» (ce rcavila ) co m­pet int de r una a I·altra. Així arribaven ala plac;:a M ajar, després d'have r-se agru­par to ts a les afo res de la vila in iciant la«rua» per la ca rrete ra de lV1ontblanc, en­traven pel Portal i ba ixaven pe l carrer del

Mig; amb mo lta gatza ra i animaci ó en­voltaven la Placa i al passar pel davantde la Casa de la Vila es pa rava la prime­ra ca rrossa de cada Societat i allí. und isfressat engegava un discurs (que n'h ide ien el «sermó del Cam estoltess) qu as isem pre en vers (un vers rip iat que rima­va com pod ía) d'u n text no sois ad ient alCarnestoltes. sin ó c arreg at de crít ica de

tot el que havia passat durant I'any en elpoble. Crít ica bu rlesca principalrne nt,atacant-se les Soc ieta ts I'una a lal tra :pero que no hi man cava tampoc aquellacrítica malicios a per a part ic ulars, cos esmo lestes ocorregudes ... o no, l'assurnp­te era que se nse anomenar a ningú elsoients fess in les seves cabales de sianava per aquell o aquella i es rec rees­sin trobant-h i mot ius . Aixó va arrib ar aferse molt agraviós i calgué pos ar-hi t ra­ves . Com també I'anar pels treballs (jades del di jous gras ) a ter-los plegar i tli­gant- Ios em portar-sels a ba ilar. 1, si al­gun es resistía oposant-shi. lIavor s a latorca el porta ven al café i Ii feien paga rel beure. Alguns. pe ro, es posaven d'a­co rd amb les ma scares perqué elsanessin a ll iqar i aixís poder de ixar la fei­

na.Tots aque lls dies. pel ca rrer. era un

desori de dis fresses saltant i ballant .Sen veien de tata mena i extravagancia ,des del que lluta una camisa de dormir iun orinal i una espelrna. fins als pall as­sos i I'home de l'ó s. Per cert que aquestdarrer era enfadós de debo dones . ana­ven dos. l'un amb un bastó figurava ferbailar l' ós i r alt re amb una pell de cabrao de be (feia d'ós enca r que no shi as­sem blés de res) i si veie n algú que esta­va d istret , 1'0 5 es posava de quatre «gra­pes» al seu darrera i l 'alt re. eldel bastó,l i don ava una empenta per fer-Io caure­.Cosa que a més d ' ésser mo lesta eraperillosa, perqu é al caure es podía fer

mal.

Pero. cal admetre que d int re de laseva poc a solta hi havia coses qu e te ­nien la seva gra cia . Per exem ple , els quees d isfres saven en grup: Uns simulantun casament amb bon seguici de con vi­dats molt ab igar rats i am b els nuvis aldavant i la núvia, tota de blanc, ja Ilui·a ·una volum inosa pa nxa. Alt res f igu rantuna carav ana de gita nos , amb carret el­la i tot . amb el gas lligat a r eix de larod a, les gitanes dient la «bona ventu ra»als vianants que tro baven fent -Ios-hi pa­gar que lco m per poder fer després un a

bona fart ane ra.Tot aixó estava molt bé; el que no

hoestava tant era que alguns t iraven

cen dra i po rquerias de més mal gustoLes sales de ball eren d 'una an ima ­

ci óenvejeble . tothom s'entreqava a laballaruga sens descans du rant to ts elsd ies de la festa. El dissabte es feia el«sopar de cas ats» que només hi anavenhomes i ben t ips i am b més de m it jacopa de so bres es sentie n eufórics perpoder bromejar tora la nit ballant amb laseva dona o amb la de is alt res que al­ternaven sense massa m iram ent s ni re­paros . Les dones, molts grups d'e lles,acud ien al sara u disfressades i acolles.amb la ca ra ta pada. Sent al ball es ti ra­ven a I'home que elegien per fer-Io ba­Ilar. Cant en que, en ce rta oc as i ó. unadaquelles disfresses va ana r a buscarun home al ca fe on esteva jugant a ca r­tes i vulgues o no, a la torca el féu se­gu ir fins a la sala a baila r, i... s jqui quetot ba llant li semblá que la don a li per­me tia certes llibertats. engresca nt-se,aconseguí endur-se-Ia afora i al te nir-Iaen un racó molt fose. la masca ra f d i­gue : «Ha trobes d iferen t dels altresdies?» I és que era la seva mulle r. Oco m aquell que, co nvenc ut de qué li ha­via tocat una dona est upenda.... i eraun home am b qu i ba ila tata la nit co rn­

pletam ent equ ivocat.Recordo, tarn b é. que els caramels

que t iraven pel carrer i en el ball erentan barats que pe r una pes seta en do­naven más de cent. Aquest s caramelsamb l'escatto r revenien i es tornaven tantDUS Que en obrir-los no es desenga nxa­ven del pape r i fent broma, entre ami cs iamig ues sets enctastaven per la ca ra aI'extrem que si tot bal lant els donavenuna empenta i es tocaven de cara acara s'esti raven verita bles f ils de cara­

me lL.No ens hem d'oblidar, tampoc, de

les famos es eestudiantines» que ja ser­t ien el di ssa bte a migdia recorr ent tot sets carrers del poble am b les seves can­tarelles. Les canco ns que cantaven erenamb lIetra que ell s ma teixos s'havien fetsempre festívola i am b aire picarescoLes crí tiques a les altres societats te­nien, corrent me nt. preponderanci a i estenia la gosad ia d'ana r-ho a cantar en elmate ix café de les sDciet ats aHudides.Pero, com que aixó era recíproc s'haviad 'admetre , enca ra que a contra-cor, pe r­qué al sent ir·ho feria les arel les ; la in­

dignac ió bull ia pe r d intre...Eren aixís els Carnavals d 'aquells

temps, i, cregueu que és lIast ima ques'hagin acab at de l tot. perque crec quelIimades algu nes asp ereses se rien unes

festes delic ioses !

Francesc Parade ll i Massons

11

VIDANAIXEMENTS:

LOCAL NOSTÁLGIQUES EVOCACIONS- - -

El día 14 de gener a les quatre v a néixerAnna M . ~ Gomez Esplug ues filia de ManuelGomez i M .~ Isabel Esplugues. El día 2 8 a lesvuit de la tarda va néixer el nen Eduard Pa­res Figueres. f i ll de .Josep Pares i Joana Fi­gueres .

DE FU N C IO NS:

El m es de ge ne r varem acorruadar a Te odort rabaron Oller i a Joan Oraruas Tomas. Re­posin en pau

BA PT ISM ES:

El diu m enge 27 de ge ner varen rebr e el sa­cram ent del Baonsme. Ehsabet Grm énez Al ­be rt e i A ngel Ybañ ez Blanco.

FARMACIES DE GUARDIA:

FEBRER:

me s 161 17 la f arm acia Xrrnenosdies 2 3 1 24 la Farma ci a Balcells

MAR(::

dies 1,2 . 15, 16.29 I 30 la Fa rma cia X lrn e ­

nosdles 8 . 9 . 2 2 123 la Farmacia Balcells

METGES D E GUADIA:

N o puc ob lida r e1s roe s de le s cam panesdel m eu pobl e. All c e ra tocar le s campanesa m b gust arr ísr¡c, c re íe u-rne! El n :1I campaneed e la parroquial . en Barto m eu, les feia can ta r iplor ar ral m enr. Quan ro ca va a testa, els bren­ze s escampa\"en u n doll d'a leg ria als q ua rreve r as, i quan rocaven a m ort s i a fun er al a,teten venir le s ll ágrime s a ls ulls i una es g a rri ­Ian ca a ls c ors o Quan es catava toe, quan q ue iala pedreg ad a sec a, les c a m p a n es re cave n l'a ­la rm a amb una gran c loqüc nc !a; quan ro ca vena eeoueiíer ínce per la mo rt d 'un in fa nr, tor e lpoble s 'a ssociava al d ol , a m b el s co rs n p rim itsp er una fonda p ena. 1, c e rra m e n r, e ra u na pta ­ga terrible en la vila el rraspa s d 'in fams, pe rc u lpa d e la in salubrita t de les ai g üe s, per lafalta de clavegue res i d'h igiene q ue de m icaen mica a n á co rreg ín t -se a cop ia d 'a rdus es ­torcos; les epid emies infantils de tmaven lesvi des més te nd res, tal com ramb é les deisadults el tifus i la ve rola.

E l campaner era u n refi n a r a rt is ta i lesca m pa n e s. u n magn ífic in st ru me m de m úsica

p er expressa r e1s seruiments, e ts sc us i c1s delpob le. T e nia ra ó la meva rn ar c qua n, e n l'cpo­ca d el dahabaix, en)"ura\"a el s IIICS d eis b ru n­zes: q u in a tri st esa q ue ft: ia I'ab senci a d e lescam panes! M a i m és le s c~lmp a n es d el m eupoble no ha n eslal toca d es (.'om a les ho res,abans d e la con vu ls ió...

1, p cr altra ba nda, mai m és 1:1 co rneta d elp regone r no ha ca n ta l pel s c:lrre rs co m ca n ta­\"a a le sh or cs. E l T cmí SOl h"a, d pregolle r, i a l-

hora agurzil . havia h e ret ar del seu pare elstoe s d e la co rneta; c ree que enca ra els ha viasuperars. La reía re m ar d e duerems fo rmes,qu e p os avert a le rta el pob le. Quan e ra un p re­g ó oficial (c rida re tal , dcia la genr) aque llaco rn e ta pregnna ,-a a l'avancada la sn le m n ita ld e t'a c re d 'una ma nera q ue no oter¡a lloc adubr e s. T or hurn par a \"a l'orc lla , tal corn el so l­d ar en rebre I'ordre del seu su perior p er rnirjádel corner t. Quan el preg-fÍ es li m imva a a visa rl'ar r ib ud a d e p e ix frese d e T urragona, les dn­ne s so rrie n a l portal a batxitleiar el pl a t dep ei x q ue p re s.en ta vu el preg one r c n m ~1 mos­Ira; el so d e la rrump cra e ra sem p rea tu arnh 101 mena de preg ú; ~ ...mh la va qUl.' pa r·lava de la m c rcadena; jo, a l m l:n ys , su lia e nde­vinar qui na e ra a q uesta , a tr:l\-és d el so d el'insrru mc m . «i~lare; p rcgoncu art: ngades d eba rril ; no s ún ras d e ca ixti. .\l are, h a a rri barsc illi. si vnl ter-ne a re ngades .. . t< ~ t i ra , aquesrhencit! Q ue saps IU, si el prcgoner encara ésa llá dah!.. Pe rú s'inrerrnmp ia en vc ur c que jnte ni a r:1ú. Les intlexio ns de la Ifompe la vrvrt elprimer a nunci , i no so lia fall ir . Quan a n u n c ia ­\ ' ;1 Ict s ah:grois, corn prog ram es d e fes la, o le sfe stes d el Ca m a vat, " I'h av e r arrib¡1I sa hi m ­ba nq u is o p utxinel - lis, la cn rne la parl a ,"a ,a h;¡lls no ho t"ei a el pregolll·r, ¡lm h una ¡o ia e n ~

cllm a n a d issa q ue feia vib rar c1s l"nrS dl·1 vila­tan s. ¿O, era q ue no m és m 'h o sl.'mh la \"a a m i, iq ue p er a ixi) la mallOe m d ci a fa lll as icis i pll e ~

l:i?.

Joaquim Segu r:1 i Lam ich

Els ln l eressa ts en aquesl servel han de co n­sulta r les cartelleres d"an unCIS M UOIclp al s

L'ENTREGA DE PREMIS «LA SEGARRA »DADES METEOROlOGIOUES DEL MESDE GENER:

Tem peratura m áxima 13 g raus els dles 2 5 1

26Temperalura m ínima 6 g raus sota zero eldl a 12A lgua reco ll ld a: 5 l it res per me tre q uad ra t eldia 3 1,(A q u estes dad es han est at ob t lngudes de lObse rva tOfl Municipal Ins l allal en el Ce­me nt er i) "

CONTRA LA

CONCANOHI

TENIM RES ,

PERÓ LA SEGARRA

VAL MES

DUES COLOMINES

12

El passat dium enge dia 2 7 d e ge­n er, al local d e la n ostra Redacció~

tingué Uoc l'entrega d e premis alsguanyadors d el con curs escolar d e

d ibuix i redacció~ els noms d eis qualsja varen ésser publicats en el momentoportú. La reunió va ésse r una agra­dable so rp resa, car comparegueren ala crid a els premiats, amb ll u rs paresi fami Liars, els quals acompanyarenl 'acte amb la m és simpatica com pren ­sió i alegria, donant mostra d e comels interessa el d esen volupament cu l­tural i el m edi en que es m ou la sevamainada. ELIs mateixos foren quian imaren els seu s fills a co l-labora ren tat es les con voc a tó ries qu e es fa ­cin en l'esdevenidor.

Entre els represen tants d e la Re­dacció i els familia rs s 'establí unagradable dialeg, creiem qu e ben sa­t isfaclori per am bd ues parts. La Re­da cci ó exposa fr an cam en t les dificul­ta ls, sobre tol económ iq u es , en que esdesen ro tlla l 'edici ó d e la Revista~ ien s d on a ren la ra ó en quant s 'establiel punt que el públic sembla que noacabi d 'entra r en el f et qu e la proble.

m atica i l'oportu nita t de la R evi staés cosa d e tots. Ve r itablement inte­ress a /s en les qü es t ions exposades iagrain t la sel'a actitu d, ells adon a ­rem qu e la troba da tenia encara una lt re aspecte. 1 és qu e le.'t p erson es,quan CI nem amb el cor a la m a p erve t ll a r interessos comun s ('om p odenésse r els infants del poble, futu rs re­p resentants d 'el/, ens en len em sem·pr~. A ixo acredita u n a l'egada m ésque p otser si que el qu e ens m an ca ésun a cosa relativam ent sen zi l/a quen o costa cap d iner, s in ó una mica d ebona t'olunta t p er part d e tots: e lcon tacte hum a, sin cer i obert.

Felicitem a aqu ests p a res, i , caldir -ho, e/s seus fiLIs, apro(itant l'at'i­n en te.'tQ per a dir a tol s e/s nois inoies d el poble que en s envi in la set'aparticipació literaria en la confeccióeje la revi.'tta . Els seus treba lls podenser elel tema cu ltura l que m h, ~ /s abe·l/eixi, i mirarem c/'inc/oure 'ls en lesse ve." pagines tan tes vegacles ('om si­gu i p os.'1ible. Podeu cleixar-Ios en labú stia qu e hi ha a la porta .

I'acudit per mareelL'ENCREUAT

PAC¡A tI..J'<fUA,FoAASTé.w--~

' " ~iNO Te:LA, CORro

BAR SPORTD'ANTDN PADRÓ

A B e o E G H

2

3

6

B

9

10

Horltlontals: 1. Ennsell Que enuqament regla lannsua Vrla. 2. Nompopular de la Placa de rtsglésl3. Alrevés. ireure aqua del pou 3. Al revés. oIgan de la VI$rÓ. Prefn Que Indica dcphcar. 4, Consonants de«Manel•. Al revés. bam de Sta Coloma. 5. AbreVIaCHi de drare», Eonsonams de eerrau 6. Al re vés,üeues cenaals de «solu cló ~ Aceta. Déu de l'annc Eg rpte. 7. Pcble agregal al mcncpde Sta, ColomaCuntraccú. 8 Al revés. Que coué tese Ifemenil. Mauicula deis ecuas de Iinona S. Portal de lamura 'lIa deSta. Enlama Al revés. peca de roba per ranear la boca de tescenan. 10. loms deSta EolemaVerucals: A. Nom d'alguns camtes de Ilueralt Eampé. B. üuaue Al revés. non popular del local delanuqa Assocacú Cnlcmma. C, Poble de la ncstra comarca. O. organ de la VISIÓSi 111aleglu una H alpnncpi, mdreu el nom dun tamos Iac del Canadá E. Al revés, lar dalma Al revés, nom dun cernreceralá. F. Pal Que ureu el tro lebús al conent. G. üemen usmc. Famúermem. Cflstilfol. H. Canes de10L Al revés, ancle. I V(j~als Al revés comarca en Qué está snueda Sta Eooma J Nom popular rlu­na placa de Sra tooma

Soíunens al número emerer. Hamzomals A) l a Seqana Bl L Guarro. U CI Engata, 00, 01Pe, U. Porta El uaC Iem C F) F, AVIS Gat. Gl leR. E. Culé, ut ts. áteres 1) S ncaaes. Lvemcals 1) l.lepauls 21A Neu Es 3) G. Car. A. 41 Suau V, et. JI EAT. TIe1a 6) Grapes. eB. 71 Ar.Ilb. cnl BI Rodrigues. 91 R 01. Als 10) Au ACle 1

ARA ES EL MOMENT

ANUNCIEU-VOS A LA SEGARRA

Ra val de Cervera. 2 Tel. 88 0077 TAULA DE PREUS

JOAN MIGUEL DO M INGOIMPREMTA

Placa M ajar. 10 Tell. 88 00 16

Sta, Co loma de Quera lt

AGENCIA DE VIATGES

ABELUX, S.A.

Inforrnació a Sta . Coloma :

BAR L'ESTRELLA - GERMANS GASSÓTel. 880 4 02

FONDA NOVA

(GORI)

CONTRAPORTADA .

PÁGINA INTERIOR COSTA T EDITORIAL .

PÁGINA INTERIOR .

112 PÁGINA .

114 PÁGINA .

118 PÁGINA .

1116 PÁGINA .

BONIFICACIONS AL PREU

PER VARIES INSERSIONS

IN FüRME U-VÜS A:

6.000

5.000

3.000

1.800

900

500

200

Rava l de Ce rvc ra, 2 T l."1. 8800 11

STA. COLOMA D E QUE RA LT

RAMO N ORGA

Te!. 88 04 26

I MARCEL PAN ADÉS

Te!.88 03 36

13

BAsQUETDesprés de tres setmanes de vacances, s'han rea­

nudat els diferents campionats provincials. L'equip se­nior mascul í ha jugat aquest mes dos partits contra elValls i l'ültirn enfront al C.B. Móra d 'Ebre en el que des­prés d 'uns minuts altius, e l joc va decaure . [a han aca­bat el campionat, són els sisens. No cal tornar a parlardeis entrenaments , pero sí remarcar que molts partitss'han aguantat sense «banqueta».

«EIs p et íts», l'equip infantil masculí, ha ma tinat enels dos primers desplacaments, a Amposta i a Tortosa,del qual porta d os punt s . El passat dia 27 va jugar acasa en front la Salle B d e Reus, i encara que va perdreva fer un bon partit. Em sembla que cal fe licita r-los perla seva marxa regular i bon joco

Per l'equip Senior femení s 'han allarg at les va can­ces, dones hi havia un part it avencat, Sois n'h an jugatun, e l passat diume nge , contra el Nastíc B, que es vaguanyar de 33 punts.

Hem parlat dei s equips i d eis parti ts d el campionatprovincial , pero hem de tenir en compte que també hiha a ltres equips qu e sense poder jugar partits oficialss'entrenen cada setmana «a tope) ; cal ajudar-los a tirarendavant.

En últim lloc hi ha els resu ltats deis dife rents partitsdisp utats . Sí que tenen importancia , pero hi ha que lcommés sota aquests tanteigs.

INFANTIL MASCULÍ

13- 1-80 C.B. Ampostino 53 C.B. Águiles 32

20- 1-80 e.B. Catal óni a 32 C .B. Águiles 51

27-1-80 C.B.Águiles 57 Salle 8. de Re us 63

SENIOR FEM ENÍ

27-1-80 C .B. Ág uiles 67 Nástic B 34

SEN IOR MASCULÍ

12-1-80 C .B. Vall s 69 C.B. Águiles 51

20-1-80 C.B. Águiles 42 C.B. Mora d'Ebre 61

FUTBOL

Folo aemon Orga

JUDO

DOS J UDOKES COLOMI N SAM B LA SELECCIÓ PROVINCIAL

El dissabte 19 de Gener es va celebrar a Tarragonael I.« entrenament de Selecció Provincial, en que hi

participen set [udokes en les ca tego ri es in fa nt tls de Judo

Keresus.D'aquests, en LIuís Gil, Antoni Padre, Ramo" Piñol

i J au m e R am on es va ren cl assificar pel Campionat de

Selecció celebrar a Calatel l el dissabte seg üent, en quetambé hi particip a ren e1s seniors LIoce0S' G assó i Josep

E n ric h.Si bé tots varen te nir una notab le ac tuaci ó, en Jaume

i en Llorenc es van c1assificar pee a form ar pan de I'e ­quip de Tarragona que s 'enfrontará al de Girona el p eo­

per d iumenge 10 de Febrer a E l Vendrell, esran previstel viatge de toma per al proper més, en que rambé espe­rem contar-hi amb una bona representació .

Els resulta ts deis equips di sputa ts aquest mes só n:

¡OVENIL

5-1-80

13- 1-80

20-1-80

27-1-80

14

La Paz 1

Esports Ate ne u 6

U. D. Cala l 2

Sta . Colorna 2

Sta . Coloma

Sta . Golo rna

Sta . Colorna

U. D. Carrne

1\M1\TERS

6-1-80 U.E. Tous 6 P. Blaugrana 2

13-1-80 P. Blaug rana 1 U.D. Piera 3O 20-1-80 P. Blaug rana O U.D. Ode na 11 27-1-80 Capellades 3 P. Blaugrana 11

4 M.M.

LLU;Ó DE CATALAACCENTU AC IÓ G RAFICA

a e ¡ o u

as es 15 os usen In

S'aecentu en les agudes:

Els mots de m és d 'une sí/-faba AGU TS acabats en al­gun a de les dotze term inacions segü ents:

Exemples:

repl á bailar éca m i perdó

No accen tuarem :

cafét ind ra

vind ras[ard!

J a que essent agudes no tenen les term inaci ons ditesaba ns .

Quan la SIL·LABA FORTA porta accent, pot dur-Ioabert o tanca t. l.' ap tica ci ódaquesta regla anirá en unapr óxima llic ó.

I ara, podríeu ve ure qui ns daquests rn ots van accen­tua ts i quins no ?

Farem una excursio - L'hori tzo era color taronja - S'ha

desfet el cintu ra - No hi havi a eo nso l pe r ella - El de ­fensor de la p átr ia era ve ll - Vés a omplir el porro - An ­

tigament cac av en amb falca - Era de cerv ell limitar

-Obra al ba leo - Acaba darribar el convit .

fanald octo r

algunretall

hostalcalaix

so ld atcr idar Heu posat els ac cents ? Us feli ci to.

TALLER DE REPA RA CIÓ D'AUTOMOB ILS

J. DOMINGO FRANQUESAEL S GARANTITZA ELS SEUS SERVEIS

T.V.C.

PHILIPS

DISCOTECA a- FASE

Ob rim tots els d ies eo m a PUB id issabtes i Festius co m a DI SCOTE CA

a «CAL BONET))

BONA CAR A , BONS SERVEIS. BONS PREUS

Placa Majar, 33 Tel. 880408

BAR ROSASER VEI DE BAR I CA FETERIA

SEMPR E A LA S EVA DISPOSICIÓ

R EPARACIÚ I VENDA D'A UTOMÚBlLS

1 MAQ UINÁR IA AGRiCOLA

ACCESSORIS 1 RECANVIS

Tel. 8804 03 Placa Majar, 31

SA NTA eOlOMA OE QUERAlT

OCASIÓ

EN VENDA 2 MARTELLS PERCUT ORSELÉCTRICS EN SON ESTAT POTÉ NCIA 1 H.P.

220 V. MARCA MAKITA

PIJUAN, COCA I NOGUÉS S.L.

Sa n r Yiccnc, 2 Te!. 88 035688 00 85

STA . COLOMA m: QUERALT

Canals Asbert S. L . Tell . 88 02 82

15

stv

1 JUDO KERESUSGIMNAs: Escales Pati del Cas tell

OBERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80

A cti vitats GIMN.ASTICA FEMENINA - JUDO

Classes: Dissabtes i Diumenges

Per Inscripcions: JOSEP ESTEVE I BATETMESTRE~ENTRENADORNACIONAL DE JUDO C INTURO NEGRE 2." DAN

Te lé fon 88 03 96 Placa Ma jor, IS 2." SANTA COLOMA DE QUERALT

Joan Pas torE BEN ISTERIA - FUSTERIA

Indústria, 15 Teléfon 88 03 28

~ AGÉNCIA RENAULT (~~ CONCESSIONARI CLAAS ~

MAG í RAM O N SENDRACAL BOIRA

sta. Colorna de Queralt

SERVEI ELÉCTRIC - BOBINATGES I ACCESSORISSERVEI OFICIAL

Sant Vicenc. SO TeL 88 04 73

JOSEP FUSTÉASSEGUR ANC ES

~ I~I

PI. , . Majar, S Te L 880032

AGÉNCIA OFICIAL RENAULT SAN TA COLOMA DE QUERALT

Solicite u inforrriaci ó sens compromís

deis nou s models

Visiteu I'exposició

Ctra. Montblanc, 38 Tel. 88 04 91

S ANTA COlOMA DE QU ERA lT

ltátia . 13

FERRERIA

JOAN CORBELLA

Tel. 880334S AN TA CO l O MA DE QU ERA lT

BAR MONTSERRATSER VEI D E TAPES I E N T RE PAN S