Habitatge: noves maneres de fer

Col.lecció “PAPERS SERT”Habitatge: noves maneres de fer

Col.legi d’Arquitectes de CatalunyaDemarcació de BarcelonaEscola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert

EDITOR LITERARI DE LA PUBLICACIÓ

Francesc Peremiquel Lluch

DIRECCIÓ GENERAL

Josep Mª Guillumet i Anés

COORDINADOR COL.LECCIÓ

David Lladó i Porta

DISSENY GRÀFIC i MAQUETACIÓ

Hugo Grandas

FOTOGRAFIA

Totes les fotografies han sigut cedides pels autors

CORRECCIÓ

Ricard Bonmatí Guidonet

DISSENY PORTADA

CRC Centre de Reproducció a Color, S.A.

IMPRESSIÓ i FOTOMECÀNICA

CRC Centre de Reproducció a Color, S.A.

DIPÒSIT LEGAL

????????????????????

ISBN

84-88258-68-2

EDICIÓ

Primera, desembre de 2001

PORTADA:Bloc d'habitatges de protecció oficial. Quintana de Baix. Sant Ponç, Girona. Arquitecte: Arcadi Pla.

Habitatge: noves maneres de fer

Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert

Santiago Juan

Jaume Torrent

Joan Busquets

Joan Torredeflot

Lluís Alonso

Sergi Balaguer

Manuel de Solà-Morales

Arcadi Pla

Felip Pich-Aguilera

Ignacio Rubiño

Joan Falgueras

Txatxo Sabater

Jocelyne de Botton

Francesc Peremiquel

Col.legi d’Arquitectesde CatalunyaDemarcació de Barcelona

Amb la col.laboració de la:Generalitat de Catalunya

ÍNDEX ixPresentacióJosep M. Guillumet

IntroduccióFrancesc Peremiquel

INSTRUMENTS DE PROGRAMACIÓ

Orientacions per a un nou model de la residènciaSantiago Joan

Dinàmica i desenvolupament residencial a GironaJaume Torrent

INSTRUMENTS D'ORDENACIO

Sector residencial i central a Rotterdam: Projecte al sud del Kop van Zuid (1998-1999)"Joan Busquets

Promoció pública i renovació urbanaJoan Torredeflot

TIPOLOGIA I TECNOLOGIA

Edificis residencials de grans dimensionsLluís AlonsoSergi Balaguer

El barri de la Sang a Alcoi: la urbanitat de l'habitatge cèntricManuel de Solà-Morales

Habitatge i noves tecnologiesArcadi Pla

NOVES GENERACIONS

La industrialització com a expressió contemporàniaFelip Pich-Aguilera

Del conjunt a l'habitatgeIgnacio Rubiño

Reflexions sobre l'arquitectura domèsticaJoan Falgueras

TEORITZACIÓ DISCIPLINAR

"Arxiu Viu”. Base de dadesTxatxo Sabater

Criteris de sostenibilitat dels habitatges de promoció públicaJocelyne de Botton

Habitatge: noves maneres de fer? Reflexions crítiquesFrancesc Peremiquel

Bibliografia

Empreses Col.laboradores

7

9

11

17

23

29

39

45

49

61

69

79

87

97

103

111

115

Presentació pr

La Col.lecció Papers Sert arriba a la setèna publicació. El llibre que teniu a les vostresmans es proposa una vegada més a través de casos pràctics aprofundir en el concepted'habitatge tant des de la política des de l'administració pública com des de l'òptica delprojectista, l'arquitecte, que cada dia en els seus projectes se li proposen nous requeri-ments socials, mediambientals i econòmics.

Els resultats dels projectes més enllà dels aspectes formals creatius enfocats cap novespropostes del paisatge urbà de més qualitat, amaguen imaginacions aprofundides sobrela vida de les persones que utilitzaran els habitatges. L'arquitecte és un observador dela vida que en els seus projectes d'arquitectura domèstica es planteja sempre com hande ser els espais per que es visqui millor.

Les noves tecnologies s'incorporen als projectes per fer més fàcil la vida quotidiana. Elllibre exposa les diferents tipologies d'habitatges els instruments operatius d'ordenació,qüestions tipològiques, noves generacions i un apartat sobre teorització disciplinar. Elsprojectes escollits tenen cadascún d'ells qüestions innovadores.

Vull destacar l'esforç de tots el col·laboradors per fer un llibre d'actualitat basat en l'ar-quitectura de l'habitatge al nostre país. Vull agrair des d'aquí a tots el que han col·labo-rat desinteressadament en la realització d'aquest llibre, i en especial al seu coordinador,Francesc Peremiquel.

Josep M. Guillumet i AnésVocal de Formació de la Demarcació de Barcelona

del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Introducció in

Sota el títol "Habitatge: noves maneresde fer" es recull un conjunt d'escrits quereflexionen sobre determinats problemesde projectació de la residència i les acti-tuds innovadores per afrontar-los.

Aquest volum (el segon de la col·lecciósobre aquesta temàtica) aplega lesponències de la segona edició del curs"Habitatge i noves tecnologies" del'Escola Sert de Barcelona, i també de laprimera edició del curs a Girona, desen-volupats tots dos a la primavera de l'any2000. Les ponències parteixen de l'ex-periència personal dels autors -tots elsquals són professionals destacats del'urbanisme i l'arquitectura-, tant des delpunt de vista del professional liberal,com de l'activitat duta a terme enl'Administració pública o en la docènciauniversitària, posant l'èmfasi en elsaspectes més innovadors o identitaris.

El volum té un doble interès: d'unabanda, reflectir l'aportació personal i sin-gular dels autors -d'un gran valor per simateixa- i, de l'altra, oferir una disposicióordenada i intencionada dels textos perfacilitar una reflexió conjunta que perme-ti extreure'n conclusions de caràctergeneral.

Aquest volum, complementari del primer,clou una reflexió d'ampli abast i decaràcter transversal que suggereix lanecessitat d'encetar una nova discussiócrítica i de caràcter propositiu sobre elstòpics més estesos actualment sobrel'habitatge.

Barcelona, decembre del 2001Francesc Peremiquel, Dr. arquitecte

09

11

Orientacions per a un nou model de la residència 01

El model territorial

Els nostres sistemes urbans, en aquestdarrer quart de segle, i semblantmental que ha succeït en altres àmbits desimilar context econòmic i cultural, hananat adoptant noves formes de creixe-ment amb tendència cap a la urbanitza-ció residencial extensiva, en tota lagamma de varietats tipològiques, isovint en emplaçaments relativamentdesvinculats de les trames urbanesdels nuclis tradicionals, fet que haincrementat les dificultats de configurari garantir l'ordenació i la gestió de lanova ciutat resultant, especialment desdel vessant del tipus d'espai públic i dela prestació dels serveis que generenaquests nous creixements.

Es pot afirmar, esquemàticament, queapareix un nou model de creixement iocupació del territori que ha anat substi-tuint el procés de formació de la ciutattradicional, habitualment compacte jaque els creixements per contigüitat hisón la norma, per un nou model de ciu-tat cada cop més complexa, progressi-vament descentralitzada i integradaespacialment.

Les grans àrees urbanes participen demoltes característiques comunes pel fetd'estar aquestes en l'origen del procés:els canvis tecnològics, l'increment gene-ralitzat de la mobilitat, la transformació ifragmentació dels processos productiusde base industrial i la seva relocalitzacióseguint pautes d'accessibilitat als granssistemes de comunicacions, l'aturadadel creixement vegetatiu, la reducció dela grandària de la unitat familiar... Però els fenòmens de desconcentracióde la població i la residència, des de lesgrans àrees centrals cap a nuclis pro-gressivament allunyats però amb bona

Santiago JuanArquitecte

La transcripció de la meva intervencióen el curs "Habitatge i noves tecnolo-gies", referent a la dinàmica i desenvolu-pament residencial a Girona, plantejadainicialment com una guia visual queaprofitava les imatges aèries de dife-rents vols realitzats sobre el territori dela demarcació de Girona durant la dèca-da dels noranta, mostrant herències,realitats i possibilitats d'un territori morfo-lògicament divers, no s'escapa delparany en què no volia caure: parlar enabstracte de la realitat física que és elterritori, entès com a primera matèria enquè els arquitectes desenvolupem pro-jectes concrets i condicionats, i dins elslímits de la qual pretenem innovar.

No es tractava, per tant, de mostrarexperiències aïllades de laboratori, fetesen condicions de pressió i temperaturaideals i controlades, sinó de mostrar,com deia, quina ha estat l'herència quehem rebut dels desenvolupamentsurbans fins tot just fa deu anys, i sobre labase d'aquest capital heretat veure quinsrèdits hem pogut desenvolupar i quinsens queden encara per desenvolupar.

D'entrada, cal indicar que en aquestàmbit territorial compost per 221 muni-cipis de condició ben diversa, agrupatsen vuit comarques de dinàmica bendistinta, el grau de cobertura pel plane-jament urbanístic que regula amb méso menys eficàcia l'ordenació del territoriés pràcticament del 100%. Només uns quants municipis de menys dequatre-cents habitants, que no arriben aun 0,5% dels habitants de la demarcació, iamb una nul·la dinàmica de creixement,no disposen de figura de planejament.

Podem dir, en termes generals, que l'es-forç de planificació fet per l'Administraciólocal i tutelat de prop -massa de prop

Dinàmica i desenvolupament residencial a Girona 02

02.01Patrimoni industrial aPalafrugell.

17

Jaume Torrent Arquitecte

Introduir en un centre històric atapeïtuna organització moderna de l'habitat-ge, l'aparcament i l'espai públic repre-senta afrontar una de les qüestionsmés conflictives de la urbanística con-temporània. Projectar-la només des de la tipologia(sense modificar el viari) converteix laqüestió en un esforç -filològic o ruptu-rista- difícil de sostenir-se en opera-cions de certa envergadura (Bolonya,Berlín, etc.). La reforma des del viari (retoc d'alinea-cions, higienització d'espais...) és unprocés llarg per provocar intervencionsmúltiples a mitjà termini (Barcelona,París, etc.), del qual només fet ambtemps i paciència s'evita l'encarcara-ment i el façanisme.

En àrees molt cèntriques, són poquesles experiències en què la construccióde nou habitatge públic assumeixi laresponsabilitat de renovació urbanísticadel nucli urbà, i encara més si es tractad'un centre històric, compacte i consoli-dat com el d'Alcoi. En aquest cas, el projecte implica notan sols l'opció tipològica residencial,sinó també la proposta d'una formaurbana complexa en què les experièn-cies contradictòries d'intimitat i publici-tat, continuïtat i diferència, àrea i monu-ment estiguin sovint barrejades.

El Pla ARA a Alcoi (1985-1994) establiaquatre projectes emblemàtics d'actua-ció directa per renovar el nucli; sobreles muralles (Álvaro Siza), de capçaleradel pont principal d'accés (FrancescoVenezia), de nou habitatge qualificat(Miller i Colqhun), i aquest, de nouhabitatge econòmic sobre el vell barride La Sang, en estat de ruïna material isocial després d'uns quants anys d'a-bandó de la propietat.

45

El barri de la Sang a Alcoi: La urbanitat de l'habitatge cèntric 06

06.01

Manuel de Solà-MoralesDr. Arquitecte

Catedràtic d’urbanísticaDepartament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Escola Técnica Superior d’Arquitectura de BarcelonaUniversitat Politècnica de Catalunya

49

La meva experiència en el camp de l'ha-bitatge m'ha fet reflexionar moltes vega-des sobre els criteris que apliquem -oque ens fan aplicar- per aportar siste-mes d'habitatge adequats al nostretemps.

L'arquitectura, com s'ha dit moltes vega-des, està feta de continguts variats icontradictoris en què intervenen discipli-nes pròpies de la tecnologia i l'econo-mia, però també una sèrie de condicio-nants més intangibles, com ara lesmodes, les maneres de viure, la sociolo-gia, la mobilitat, la socioeconomia, lapolítica, la història, etc.

A l'àmbit de l'habitatge, hi intervé tambéuna qüestió molt lligada a un sistemacomercial cautelós: si es vol, la recercade la "seguretat" de les operacions, enla línia de no fer res que no estigui com-provat, que introdueix un factor decorrecció immobilista en la major part deles decisions que intervenen en el mer-cat, tant si és la promoció pública o pri-vada, com els interventors directes deproducte (API, arquitectes i aparelladors,constructors, etc.), o fins i tot, i moltesvegades en més gran mesura, en el pro-tagonista del mateix mercat, que és elcomprador o l'usuari.

Aquesta realitat fa que l'arquitectura,entesa des del punt de vista històriccom una art aplicada, una art útil, maino havia rebut com a hores d'ara pres-sions perifèriques a la seva mateixa dis-ciplina, en el sentit que és un reflexgenuí d'aspectes d'inculturalitat molt evi-dents i tan propis del moment actual.

Les decisions del programa, i sobretotconstructives, són preses de maneramolt diferent al que havia estat abans,per la presència, com en tots els camps

07

07.01Bloc d'habitatges de protecció oficial,Quintana de Baix. Sant Ponç, Girona.

Arquitecte: Arcadi Pla.

Arcadi Pla Arquitecte

Habitatge i noves tecnologies

de la vida quotidiana, de l'efecte delmercat i el benefici econòmic.

En el passat, la forma de vida era assu-mida per la població, especialment apartir d'una certa estabilitat territorialagrària i, per tant, d'uns mínims desupervivència garantits com un continuexistencial. La cultura era un tot que recollia la tradi-ció familiar, la religió, l'economia, laforma de vida, la gastronomia, l'habitat-ge i, en general, el costumari particular,

repetit anyalment de manera gairebélitúrgica. A partir del moment en què la civilitzacióes concentra a les ciutats, apareixenobjectes específics deslligats del tot glo-bal, per concentrar-se en funcions deta-llades i en usos especialitzats; així nei-xen els tallers i les fàbriques, i elscorresponents habitatges dels seus tre-balladors, deslligats d'aquelles funcions(per bé que moltes vegades integradesen el mateix conjunt arquitectònic).

Per tant, des de llavors l'habitatge adqui-reix una evolució tipològica lligada alprogrés en general, en millores de totamena encaminades a aconseguir el con-fort dels seus habitants: pensem en elssistemes d'alimentació d'aigua, els sani-taris, la cuina -l'evolució de la qual per sisola reflecteix una bona història de l'ha-bitatge -els sistemes d'emmagatzema-ment, els controls tèrmics, els tanca-ments fiables, la ventilació, la calefacciói aire condicionat, etc.

De tota manera, passant ja a la realitatactual de l'habitatge i a la vista de larepassada ràpida de la història feta enels paràgrafs anteriors, podem constatarque el mercat de l'habitatge pateix, desde fa un quant temps, un estancamentevident, amb la repetició sistemàtica detipologies i solucions, amb una certa difi-

50

07.02

07.03Emplaçament.

cultat d'innovació i recerca per part delscreadors. I això està disposat així, com ha estatdit, per un conservadorisme en les con-dicions establertes en el mercat; afegit aaixò, hi trobem unes normatives que vannéixer en un context de la necessitat derenovació higiènica que va caracteritzarel gran i ràpid creixement de les ciutatsamb una voluntat (l'establerta pels inno-vadors del moviment modern, la Cartad'Atenes, etc., és a dir, l'"urbanisme" engeneral) de dotar a tots i cadascun delslocals de les condicions d'habitabilitatque exigia la vida moderna; aquestesnormatives es basaren, però, en esque-mes de vida que ara han anat quedantobsolets; per exemple: a les sales d'es-tar s'hi "està"? O als menjadors només s'hi menja? La cuina, és el lloc de cuinar o araocupa una posició central en la relacióde la família? Els dormitoris, serveixen exclusivamentper a activitats nocturnes i de descans?La nova estructura de la família, méstrossejada, més reduïda, més disgrega-da, necessita i/o està servida adequada-ment pel tipus de normativa vigent? Ja fa temps que els actors del productediem que no. Però, com podríem introduir evolucions imodificacions en un mercat d'un elementtan car i tan vital (per-a-tota-la-vida) comel de l'habitatge?

La reflexió present em fa avançar algu-nes idees, amb el convenciment queprobablement estiguin farcides d'inno-cents errors, però que en tot cas crecque és el que hem de fer: parlar en veualta, escriure i, amb l'aportació detothom, establir unes bases més evoluti-ves de cara al futur.

L'evolució de la història de l'arquitecturava lligada a les possibilitats tecnològi-ques de cada moment. Els avenços constructius han anat sem-pre lligats a l'experimentació de novestecnologies; aquesta experimentació faanys que es du a terme a les obres mésemblemàtiques, havent quedat més mar-ginals les emprades en la construcciód'habitatges.

51

07.04

07.05Bloc d'habitatges de protecció oficial,Quintana de Baix. Sant Ponç, Girona.

Planta Baixa

52

07.06Planta quarta.

07.05Bloc d'habitatges de

protecció oficial,Quintana de Baix.

Sant Ponç, Girona.

Plantas primera,segona i tercera.

07.07Planta cinquena.

07.08Planta cobertes.

A part d'uns quants exemples darrersal nostre país, molt interessants percert, s'han abandonat moltes de lespropostes de tipologies d'agrupaciódiferenciades, com també les aplica-cions tecnològiques corresponents al'estat del progrés general en elmoment de pensar les realitzacions,freqüents en el segle XX.

On són avui els experiments de lesSiedlungs (Taut, May, Salvisberg,Scharoun, Gropius, etc.), o les obres deLe Corbusier, les dels metabolistes japo-nesos, les agrupacions modulars de l'ha-bitat de Mont-real de Moshe Safdie, elstreballs d'Atelier 5, les New Towns

angleses, els concursos a l'estil de laCECA (Comunitat Europea del Carbó il'Acer) del 1965, les propostesd'Archigram, etc.? Obres que proposaven formes d'agrupa-ció i sistemes constructius específics iindustrialitzats i que plantejaven mane-res evolutives de projectar i construir elproducte, noves formes de vida, etc.

Actualment, en arquitectura, tenim mol-tes dificultats per adaptar els sistemesconstructius als avenços tecnològics ques'han anat desenvolupant en tots elsàmbits de l'enginyeria i de la produccióindustrial. I sempre els arquitectes ensveiem obligats, a contracor, a utilitzar

53

07.09

07.10Façana 1.

sistemes artesanals de construcció, encontra del que voldríem fer, que no seriaaltra cosa que adaptar les possibilitatsque ofereixen les tecnologies industrialsmodernes.

A l'àmbit de l'habitatge unifamiliar, aexcepció de l'exemple desenvolupat a laCalifòrnia dels anys 1945-1962 amb elsCase Study Houses, propiciat per JohnEntenza a través de la revistaArts&Architecture (Soriano, Koenig,Eames, Neutra, Schindler, Ellwood, etc.),els intents han quedat limitats moltesvegades a uns quants exemples més lli-gats a l'especulació teòrica que no pas ala construcció pura.

En l'àmbit d'aquesta reflexió, continuotrobant paradigmàtic l'article deBuckminster Fuller, escrit l'any 1927 (!) ique pel seu interès i inversemblantvigència crec molt interessant de trans-criure, encara que estaria referit al con-text americà i, per tant, seria més assim-ilable a les ciutats jardí, amb habitatgesindividuals; però que a tall d'exempleentre la relació de la tecnologia i l'habi-tatge expressava molt bé la idea:

"Si algú que desitja adquirir un automòbilhagués de visitar un dels cinc mil dis-senyadors d'automòbils de Nova York,xifra equivalent als cinc mil arquitectesque hi ha a Nova York, i establís d'entra-

54

07.11Façana 2.

07.12Façana 3.

da que solament li interessa un automò-bil el disseny del qual s'assemblés ald'una gòndola veneciana, o al d'un riks-ho de la dinastia Tang, o a un cotxe deplaça francès, o al carruatge de laCoronació de la Gran Bretanya, haventportat amb ell fotografies del model que,per descomptat, la seva muller s'haviadedicat a millorar amb detalls decoratius,i ell i el dissenyador triessin junts (decatàlegs d'accessoris per a automòbils,propagandes i exposicions) el motor, lesrodes, els para-xocs i la carrosseria,oferts en diferents materials, cimentarmat, bronze, fibra de canya de sucre,etc., i finalment acabessin aconseguintdissenyar un automòbil que s'assemblés

al d'algun altre propietari d'automòbil, idesprés haguessin de demanar pressu-postos per construir el model dissenyaten cinc, almenys, dels garatges de NovaYork, escollint-ne un d'aquests per laseva destresa professional i el preu queoferís, i el mecànic contractat (potsersimplement perquè era la mateixaempresa que va construir el velocípedede l'avi) insistís a usar un tipus de rodadiferent de l'especificat en el disseny peralguna raó, i el banc que li hagués dedonar el crèdit d'una part dels diners perpoder finançar la construcció fes exami-nar els plànols del disseny a un mecànicno professional i aquest suggerís, com acondició per aprovar el disseny, que es

55

07.13Secció 1.

07.14Secció 2.

fessin determinats canvis en les peces oen els mètodes, segons la "política delbanc", i després la companyia d'assegu-rances rebutgés algunes de les partsusades per no haver-les sotmès a laprova de seguretat i aleshores hagues-sin de canviar-les per altres que sí queestiguessin aprovades, i cinquanta com-panyies de materials i accessoris fossininformades, per una agència d'informa-cions, que aquest home està a punt deconstruir un automòbil i comencessin aempaitar-lo oferint-li gangues prou dub-toses, i si, finalment, la municipalitatlocal hagués d'aprovar el disseny i elsmaterials usats en la construcció perpermetre la fabricació d'aquest automò-

bil, enviant de tant en tant inspectors detaller per veure com rutlla la cosa... ésevident que molts dels que desitgentenir un automòbil s'hi pensarien duesvegades abans d'entrar en aquest tipusde procés. Si tinguessin la temeritat defer-ho, el cost de l'automòbil seriainabastable, i no compliria les condicionsnecessàries per ser un bon automòbil,estaria ple de defectes o superposicionsinvoluntàries, i no es podria reparar encap taller.

"Aquesta és exactament la condició enquè està actualment el negoci de laconstrucció."

56

07.15Secció 3.

07.16

Encara que sembli inversemblant, granpart d'aquesta reflexió de B. Fuller de fasetanta-tres anys seria aplicable, ambles distàncies i les adaptacions lògiques,a avui dia. Els creixements de les ciutats necessi-ten seriosos sistemes de control urba-nístic quantitatiu i qualitatiu per construiràmbits de racionalitat viària, de lleure,visual i econòmica. Això és absolutament necessari. Ara bé,en aquest moment moltes de les norma-tives urbanístiques en forma d'ordenan-ces s'han convertit en cotilles absurdes,reiteradament antireflexives, inútils,inoperants des del punt de vista de l'es-peculació intel·lectual, verificades, lamajor part de les vegades, per controlsadministratius i persones que compartei-xen tota l'absurditat del sistema amb l'ú-nic objectiu de reiterar la mediocritatmés absoluta com a contraposició de "lacomplicació" que representa anar en unsentit evolutiu, a favor de la millora per-manent, és a dir, en contra d'allò queestà establert. No estic en absolut en contra de les nor-matives, però sí de les que impedeixenenriquir l'arquitectura amb noves aporta-cions.

En aquest context hi intervé també, i enuna mesura molt important, la "deman-da" del mercat. És curiós d'observar la poca exigènciaconstructiva, tecnològica i creativa demoltes persones de gran envergaduraintel·lectual i/o mediàtica; em deixa asto-rat veure on i com viuen les classes mit-

janes i les més afavorides, també envol-tades de mediocritat i mal gust i "dei-xant-se enganyar" per falsos profetes dela "novetat" o del fals "autèntic antic".Se'n salven els exemples d'alguna obrapública, i poques i puntuals realitza-cions de promotors privats intel·ligents;però, en general, incloent-hi els arqui-tectes en l'arquitectura de l'habitatge,es fa difícil de trobar-ne bons exemplesmalgrat constituir el més gran volumedificat del país.Tot això comporta que els promotors iels agents d'intercanvi mercantil immobi-liari, en vista dels riscos enormes, plan-tegin qualsevol operació amb molta porde fracàs i que, per tant, s'hagin anatacostumant a reiterar propostes queamaguen darrere el no-risc un importantimmobilisme respecte al que en podríemdir, en el sentit històric, progrés.

Per tant, tenim una perversió del produc-te molt evident, amb inadequació tipolò-gica respecte a l'evolució de la societat,sistemes constructius poc industrialit-zats, reiteració de solucions obsoletes,barreja d'estils sense contingut (en aixòhi intervenim també els arquitectes), sis-temes de gestió del creixement urbàplens de complicació administrativainnecessària, condicions de mercat decompradors que no saben què han decomprar, enfrontats a venedors que tam-poc no volen especular sobre el que hande vendre; en definitiva, que l'arquitectu-ra és centre d'interès en altres puntsmorfològics i de materials, però molt pocen habitatge.

57

07.17

Ja sé que pot semblar un missatge pes-simista; és veritat que de coses se'n fani de molt ben fetes, però cal dir clara-ment que són singularitats dintre unamassa poc qualificada, que és la quecaldria enriquir amb un nivell mitjà racio-nal, econòmic i imaginatiu.

En el meu cas, haig de dir que he tingutmolta sort. Les fotos que acompanyen aquestesreflexions fan referència al bloc d'habi-tatges de lloguer de protecció oficial pro-moguts per la Immobiliària Pérez-Xifrade Girona. Haig de dir que sense comptar amb lacomplicitat des del primer moment delseu gerent, en Francesc Ferrer iGironès, per canviar les condicions urba-nístiques i tipològiques que establia elplanejament urbanístic, i oferir una tipo-logia diferent, no hauria existit maiaquest edifici. Les ganes compartides de fer un edificique plantegés alguna cosa nova ensvan permetre convèncer i incorporar alnostre convenciment i il·lusiól'Ajuntament i la Generalitat -les institu-cions i les persones que les formen-, demanera que el procés de reconversiód'un paral·lelepípede de 20 × 21 m i vuitplantes en un bloc adaptat a les condi-cions i significació del lloc i el canvi tipo-lògic corresponent més adaptat a lesnecessitats dels nostres dies fos factible,seguint tots els terminis reglamentaris.L'experiència d'aquest cas, com moltsaltres que darrerament estan esdevenintpossibles, ens explica que les condi-cions de base són manipulables i millo-rables.

Sempre s'ha dit que darrere una bonaobra d'arquitectura hi ha l'arquitecte, i alseu costat també el promotor. Jo hi afe-giria -per què no?- els organismes quela controlen (Generalitat i ajuntaments) iels que la fan realitat (constructors i apa-relladors), etc.: moltes persones que,compartint amb complicitat les idees,contribueixen a fer-les possibles.

L'edifici m'ha emplenat de satisfaccions;va guanyar el Premi d'Arquitectura de laDemarcació de Girona del COAC, i pos-teriorment el Premi FAD 1999 del Jurat ide l'Opinió. Però sempre que en parlo penso que enel fons és un premi que comparteixoamb tota la gent que treballa el dia a dia

amb obres de cost limitat i amb progra-mes estrictes; en el fons això ensdemostra que l'arquitectura està tambédarrere d'aquest tipus d'encàrrec i que lasingularitat de tot el procés que el va ferpossible és assolible en molts casos.

Descripció de l'edifici

L'edifici ocupa un solar situat a la ribaesquerra del Ter, molt a prop de la carre-tera de sortida de la ciutat des de laDevesa en direcció a Sarrià de Ter iFrança, en el sector anomenat de SantPonç, molt a la vora de l'Hospital JosepTrueta.

La tipologia obeeix a una transformacióde la rígida previsió urbanística (B + 7 /21 × 23 m) en una adaptació més ade-quada al lloc, que disposa d'una situacióprivilegiada i té excel·lents vistes al Ter,la Devesa, el Barri Vell de Girona i lamuntanya de Montjuïc. La modificació tipològica permet habitat-ges més adequats a les condicions delmercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixenen 6 d'un dormitori, 32 de dos dormitorisi 6 de tres dormitoris. La situació del bloc al centre del solar,possibilita habitatges amb jardí a la plan-ta baixa.

La base arquitectònica neix d'una agru-pació en filera d'un habitatge tipus dedos dormitoris que, en tenir un angle dedesviament en planta, genera la dinàmi-ca de creixement del bloc. En aquesta base s'intercalen discontinuï-tats en forma d'habitatges més grossoso més petits que permeten la singularitatdels punts en què interessa que l'edificicomenci, acabi o es replegui sobre simateix. Però la base de creixement és moltrepetitiva, totes les cuines exactes, elsbanys iguals, etc.; en certa manera, lacomplexitat volumètrica neix d'un plante-jament molt senzill.

D'aquesta manera, el ventall s'obre a lesvistes i a les millors orientacions, ambels passos d'accés posterior amb lamínima dimensió possible. De manera central, lleugerament despla-çada sobre el centre de gravetat de lescirculacions, es dreça la torre delsascensors i l'escala. La volumetria globalrecull la llei de creixement en planta

58

també en alçada, i es reflecteix l'esglao-nament als començaments i als finals,reproduint en volum l'ona de la planta.L'ondulada forma en planta i alçat con-trasta amb la rotunditat de la torre decomunicacions verticals, i s'obté així unvolum de caràcter autònom i emblemà-tic, pensat com a resposta a l'entornimmediat.

L'edifici té una planta d'aparcament alsemisoterrani. La superfície total és de5.026 m2, corresponents a 3.861 m2 deplantes pis i 1.165 m2 de semisoterrani.El cost total de l'obra va ser de 315milions de pessetes.

59