1 

Necessitats  analítiques  del  professorat  en  la  presa  de decisions de l’activitat docent.  

Isabel Guitart Hormigo  Jordi Conesa i Caralt Estudis d’Informàtica, Multimèdia i 

Telecomunicació Estudis d’Informàtica, Multimèdia i 

Telecomunicació Universitat Oberta de Catalunya  Universitat Oberta de Catalunya 

Barcelona  Barcelona iguitarth@uoc.edu  jconesac@uoc.edu 

Les dades com actiu estratègic per les organitzacions  Les  dades  proporcionen  a  les  organitzacions  un  valor  diferencial  que  permet assolir  una major  competitivitat,  o  inclús  a  vegades mantenir  la  supervivència. Totes  les  organitzacions  tenen  dades  pròpies  dels  seus  clients,  productes, serveis, és a dir, del funcionament del seu negoci. Tenir disponibles i accessibles les  dades  no  és  suficient,  cal  que  l’organització  globalment  desenvolupi  una actitud  analítica,  i  en particular  en  cada  àrea  funcional.  Les  organitzacions  són conscients de  la necessitat  i  la  rellevància d’aquesta actitud, però sobretot dels beneficis  econòmics,  tecnològics,  organitzacionals  i  culturals  que  es  poden obtenir.  La  captació  i  anàlisis  de  les  dades  permetrà  a  l’organització  transformar‐les  en  coneixement  en  relació  als  seus productes,  serveis  i  clients, per tant del seu negoci. Construirà un coneixement nou del funcionament intern de l’organització, però també del seu entorn, com els proveïdors, la competència o  l’evolució  del  mercat.  Així,  les  decisions  presses  seran  objectives  perquè s’hauran  fet  sobre  dades,  i  deixaran  de  ser  subjectives  o  intuïtives.  El desenvolupament de l’actitud analítica farà crear un coneixement real i veraç de la  situació actual de  l’organització, a més de conèixer quins són els  factors que han  influenciat  i  com  poden  evolucionar.  Això  ens  permetrà  dissenyar  accions futures amb un menor risc d’errar en les decisions.  L’empresa i els sistemes d’informació analítics  El  sistemes  d’informació  analítics  com  el  sistema  de  Intel·ligència  de  negoci,  o més  conegut  per  Businesss  Intelligence  (BI),  són  una  de  les  prioritats  de  les empreses a l’hora d’invertir en les tecnologies d’informació i comunicació (TIC). El  ritme  innovador  en  la  tecnologia  i  les  necessitats  dels  directius  de  les empreses  ha  empès  a  una  ràpida  evolució  d’aquests  sistemes,  que  incorporen noves tècniques analítiques per un gran volum i varietat de dades com és el cas de Big Data.  La  implantació  d’un  sistema  de  BI  pot  aportar  a  l’empresa  beneficis[1]  com: augment de  l’avantatge competitiva,  reducció de despeses, augment de vendes, millora  en  la  qualitat  del  servei,  increment  de  la  fidelització  dels  clients,  i  en definitiva,  creixement  dels  beneficis  econòmics.  Les  avantatges  que  s’obtenen amb  els  sistemes  BI  són  independents  del  sector  de  negoci  de  l’empresa,  i  de qualsevol tipus d’organització, com mostren les implantacions fetes des d’àmbits tant diferents com el sector sanitari fins les telecomunicacions [1]. 

  2 

 

Empresa i Universitat: no són el mateix però tenen necessitats analítiques similars 

Les  empreses  i  les  universitats  són  dos  tipus  d’organitzacions  diferents. L’empresa  es  caracteritza  per  tenir  ànim  lucratiu,  és  a  dir,  té  com  objectiu obtenir  el  màxim  benefici  per  distribuir‐lo  entre  els  accionistes.  Això  la  porta tant a definir una cultura de valors i normatives internes orientades als objectius estratègics, com a establir en  les seves missions  la seva raó d’existència que és obtenir un major benefici econòmic. Mentre que  la universitat  [2] es diferencia per  no  tenir  ànim  lucratiu,  i  per  tant  no  distribueix  els  beneficis  (en  cas  que existeixin)  entre  les  entitats  que  les  financin.  Aleshores,  les  universitats segueixen una cultura orientada a  l’aprenentatge continuat al  llarg de  la vida,  i disposen  de  normatives  regulades  a  través  d’agències  externes  per  garantir  la qualitat  dels  seus  serveis.  Així,  la  raó  d’existència  de  les  universitats  no  és econòmica, sinó social: fer una societat més culta, crítica i preparada.  Les universitat  i  les empreses  són diferents  i han viscut sota unes  condicions  i entorns  diferents.  Per  exemple,  la  forma  de  finançament.  Gran  part  de  les universitats gaudeixen de  subvencions d’ens públics,    que els  garanteix  la  seva existència  encara  que,  en  alguns  casos,  no  siguin  sostenibles  econòmicament. Mentre que les empreses només existeixen si són rendibles i el seu finançament és de fons privat. Malgrat que en els darrers anys l’entorn de la universitat està canviant, principalment en termes de finançament i de competitivitat [2]. Alguns dels  factors  que  impulsen  el  canvi  són  la  baixada  del  número  de  matricules, l’augment  de  l’oferta  formativa,  la  internalització  afavorida  pels  cursos  MOOC (Massive Open Online  Course),  les  universitats  “lucratives"  que  són  gestionades com  empreses  [3]  (p.e.  la  University  Phoenix)  o  la  retallada  del  finançament governamental. En aquesta situació, els gestors de les universitats han d’establir nous  objectius  encaminats,  per  una  banda,  a  millorar  la  gestió  (disminuir despeses  i  optimitzar  processos),  i  per  l’altra,  a  ser  més  competitius incrementant la qualitat docent i investigadora. En aquest canvi de paradigma, la universitat ha d’evitar caure en el parany d’oferir només la formació que demana el  mercat  laboral  per  ser  sostenible  econòmicament,  perquè  s’allunyaria  de proporcionar un servei a les necessitats de la societat convertint‐se més en una escola professionalitzadora que en una universitat. Així doncs, malgrat les raons d’existència  de  l’empresa  i  la  universitat  són  diferents,  l’entorn  i  alguns  dels objectius estratègics comencen a apropar‐se.   La universitat i els sistemes d’informació analítics 

Una empresa usa  intensament  i  extensament  els  sistemes BI per desenvolupar una capacitat analítica i assolir els objectius estratègics, és a dir, per conduir amb èxit  els  seus  negocis.  Una  universitat  també  ha  de  desenvolupar  una  actitud analítica per assolir  els  seus objectius,  com millorar els  seus processos per  ser més eficient  i  sostenible. A més d’obtenir una visió  global,  real,  actual,  i  també futura de la universitat, dels programes, de les assignatures o dels estudiants.  

  3 

En  les  universitats  existeixen  iniciatives  analítiques,  però  en  general,  estan orientades  a  millorar  la  gestió  administrativa  de  la  universitat  (com  la comptabilitat o  l’atenció a  l’estudiant)  [4]. No obstant,  l’activitat principal de  la universitat és  l’activitat docent  i  investigadora. Malgrat això,  les universitats no ofereixen  sistemes  analítics  al  seu professorat  per  la  seva  activitat  docent,  des d’una perspectiva  integrada,  completa  i  actual.  Aleshores,  sovint  el  professorat ha de construir les seves pròpies eines (estadístiques diverses) a través d’Excels o  eines  similars.  Això,  en  general,  té  com  a  resultat,  un  coneixement  parcial, fragmentat  i  incomplet  sobre  l’activitat  docent  del  professorat  o  de  les  seves assignatures. 

 

Sistemes d’informació analítics per l’activitat docent del professorat 

Els sistemes de BI estan dissenyats, en general, per donar suport a les empreses a que assoleixin els seus objectius econòmics, i usen indicadors, com el retorn de la  inversió (ROI), per avaluar els resultats. Un sistema BI no està dissenyat per donar suport a  la presa de decisions de  l’activitat docent de  la universitat, com tampoc  seran útils  els  indicadors que  s’utilitzen en  les  empreses. Per  exemple, com es  calcularia  el ROI  en  les  accions  realitzades per millorar  la qualitat dels continguts d’una assignatura? Tenir en compte el cost de les accions i el benefici econòmic,  no  té  molt  sentit.  En  aquest  context  caldria  parlar  en  termes  de satisfacció de l’estudiant, increment de rendiment, nombre de matricules, etc. 

Per  tant,  per millorar  la  competitivitat  de  la  universitat,  la  qualitat  docent  i  la satisfacció  del  estudiant  (i  també  del  professor)  és  necessari  dissenyar  i construir eines analítiques específiques per l’equip docent que: 

• Permetin al professor detectar de forma més àgil possibles millores en la seva activitat docent, i disposar de més temps per dedicar‐se a la docència i a la innovació docent, amb un coneixement més consolidat de l’estat de la seva docència. S’hauria de disposar d’un quadre de comandament amb un  conjunt  d’indicadors  (econòmics,  de  rendiment,  de  satisfacció,  etc.) que analitzin les dades a curt, mig i llarg termini. Així doncs, el professorat tindria  una  visó  integrada  i  ràpida  del  progrés  dels  seus  estudiants, l’evolució de les seves aules i conèixer en tot moment la posada en marxa i desplegament de les seves assignatures.    

• Permetin al professor amb responsabilitats directives, com la direcció de graus i màsters i direcció d’estudis accedir a eines analítiques que mostrin informació sobre la qualitat dels seus programes. Aquest col·lectiu, hauria de  disposar  d’un  conjunt  de  quadres  de  comandament  amb  un  conjunt d’indicadors  que  analitzin  les  dades  a mig  i  llarg  termini.  Així  doncs,  la direcció  interpretaria  tant  el  funcionament  de  les  assignatures,  dels diversos  itineraris  i  del  programa  globalment,  com  la  progressió  dels estudiants  en  els  programes  que  coordina.  La  informació  visualment hauria de ser gràfica, intuïtiva i interactiva per anar al nivell d’agregació o detall desitjat. 

Malgrat que aquesta proposta està plantejada i és més fàcil d’implementar en un 

  4 

entorn  virtual,  la  proposta  actualment  es  podria  generalitzar  fàcilment  per  ser adaptada universitats que ofereixen part de la seva docència en format virtual o com complement a la seva docència en entorns virtuals.  Les contribucions d’un sistema com el que presentem impactarien en la qualitat docent a diferents nivells. Per una banda el professorat tindria més coneixement sobre  la  seva  activitat  docent,  permetent‐li  anticipar‐se  a  possibles  problemes, millorar  la  seva  docència  i  realitzar  un  seguiment  més  personalitzat  dels estudiants.  D’altra  banda,  els  directors  de  graus  i  màsters  disposarien  d’un entorn  integrat  amb  informació  en  detall  i  agregada  sobre  les  assignatures, itineraris  i àrees  temàtiques   del programa. Això els proporcionaria un anàlisis de viabilitat en diferents nivells d’agregació.  A nivell organitzacional, el sistema presentat augmentaria el nivell de maduresa analítica de  la universitat  en vers  les  seves dades. Actualment el nivell  és molt baix  ja  que  només  es  fa  localment  i  per  alguns  usuaris  amb  perfils  directius. També és d’esperar que un entorn com el presentat fomenti l’actitud analítica del personal de la universitat.  

Referències: 

[1] Chen,  H.,  Chiang,  R.L.,  Storey,  V.C.  (2012).  Business  Intelligence  and  Analytics: From Big Data to Big Impact. MIS Quarterly, vol.36, nº34.. 

[2] Sterling,  S.  (2004).  Higher  education,  sustainability,  and  the  role  of  systemic learning.  In  Higher  education  and  the  challenge  of  sustainability  (pp.  49‐70). Springer Netherlands. 

[3] Bennet,  DL.,  Lucchesi,  AR.,  Vedder,  RK.  (2010).  For‐Profit  Higher  Education: Growth,  Innovation  and  Regulation.  Center  for  College  Affordability  and Productivity.  

[4] Sakys, V., Butleris, R.,  (2011). Business  Intelligence tools and technologies  for  the analysis  of  university  studies  management.  Transformation  in  Business  & Economics, vol. 10, no 2.