índex - Salut Pública...Eix de la participació, treball col·laboratiu i transversalitat i...
Transcript of índex - Salut Pública...Eix de la participació, treball col·laboratiu i transversalitat i...
índex1. Presentació d’Àngel Ros ............................................................................................... 3
2. Presentació d’Oriol Yuguero ........................................................................................ 4
3. Preàmbul ..................................................................................................................... 5
3.1. Què és la salut?3.2. Què és Salut Pública?3.3. Les polítiques de foment de la salut3.4. Missió i objectius generals del Pla de salut
4. Marc normatiu de referència ....................................................................................... 8
4.1. Context internacional 4.2. Context europeu4.3. Context estatal - autonòmic4.4. Context local
5. Marcs estratègics de referència ................................................................................... 11
5.1. Treball en xarxa5.2. Plans municipals que incorporen accions en matèria de salut pública
6. Diagnòstic de l’estat de la salut ................................................................................... 16
6.1. Recull de dades secundàries6.1.1. Dades sociodemogràfiques6.1.2. Mortalitat: Mortalitat evitable; Mortalitat infantil6.1.3. Altres malalties específiques: Malalties de declaració obligatòria; Drogodependències i altres addiccions; Sida i VIH; Tuberculosi6.1.4. Altres aspectes de salut: Accidents de trànsit; Accidents en el treball; Interrupcions voluntàries de l’embaràs6.1.5. Variables ambientals: Qualitat de l’aire; Contaminació electromagnètica; Aigües
de consum; Legionel·losi; Contaminació acústica; Zones verdes i carrils bici6.2. Recull de dades primàries: Enquesta a ciutadans; Opinió d’experts 6.3. Sessió participativa; Propostes de millora
7. Principis rectors ............................................................................................................. 28
8. Estructura del Pla .......................................................................................................... 30
8.1. Àmbits d’actuació8.2. Eixos transversals i temàtics
9. Pla d’acció ..................................................................................................................... 31
9.1. Eix de la participació, treball col·laboratiu i transversalitat i intersectorialitat9.2. Àmbit de la protecció9.3. Àmbit de la promoció
10. Prioritats ..................................................................................................................... 40
10.1. Eix de la participació, treball col·laboratiu, transversalitat i intersectorialitat10.2. Àmbit de la protecció10.3. Àmbit de la promoció
11. Seguiment i avaluació ................................................................................................ 44
12. Crèdits ..................................................................................................................... 45
13. Annexos ..................................................................................................................... 46
3
Lleida és una ciutat que s’ha sabut adaptar a les noves exigències, necessitats i oportunitats que sorgeixen en el temps, instaurant polítiques per satisfer les expectatives de la seva societat. La qualitat de vida i la protecció i la promoció de la salut són alguns dels objectius que la Paeria prioritza en l’àmbit sanitari i el Pla de Salut de la ciutat, per al període 2012-2015, és una mostra del seu compromís per millorar i ajustar les diferents línies d’actuació per aconseguir-ho. Aquest Pla ha de contribuir en el desenvolupament de polítiques de prevenció, protecció i promoció de la salut, alhora que ha de fer visible la responsabilitat en matèria de salut pública que l’Ajuntament està portant a terme des de les diferents regidories —tenint present quines són les competències locals vinculades a aquesta matèria.
El Pla de Salut de Lleida és un document que guiarà, doncs, l’evolució d’aquest àmbit a la ciutat. Incideix en diversos eixos, com els hàbits saludables, el benestar emocional, la vulnerabilitat o les drogues, amb accions ordenades i concretes d’acord amb la realitat de cada segment de població al qual es dirigeix. Tenint en compte l’experiència i les iniciatives que s’han fet fins ara, s’han analitzat quines són les necessitats a les quals s’ha de donar resposta i en aquest projecte s’exposen els programes a
desenvolupar i els impulsors que els duran a terme. Entre les línies d’actuació, hi ha la difusió del binomi esport-salut; l’atenció a col·lectius amb risc d’exclusió; l’educació en temes relacionats amb la manipulació d’aliments o les infeccions tòxiques, o la planificació de programes educatius universals de prevenció de drogodependències.
Un altre dels aspectes que potencia el Pla és la implementació d’una gestió transversal de salut dins de l’Ajuntament i fer de l’Ajuntament un agent impulsor de les polítiques de salut a la ciutat. Això implica reforçar el treball en xarxa i la participació entre l’administració, les entitats i la ciutadania, per aglutinar esforços en la mateixa direcció i garantir l’eficiència.
La Paeria està actuant en matèria de protecció i promoció de la salut des de fa més de 25 anys i de manera continuada, sempre sensible a les noves situacions i condicionants de la salut per donar respostes de futur de manera adequada i anticipada. Lleida és cofundadora de la Xarxa Perifèrics, xarxa d’ens locals i entitats que treballen en prevenció en l’àmbit de les drogues a Catalunya, creada el 2010, i també ho és de la Xarxa Sida i món local, fundada el 2004. A més, ha impulsat iniciatives com el Pla de Joventut, les visions de la salut dels joves; el Pla local per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat, o programes de salut escolar, en col·laboració amb la Generalitat, entre molts altres projectes, demostrant la seva implicació i interès per arribar a la ciutadania.
Des d’aquí, voldria agrair l’esforç i el treball de persones, entitats i professionals que han col·laborat amb aquest Pla, en la seva redacció, i que també contribuiran a fer el seguiment. En aquest segle xxi, amb un camí difícil de recórrer, hem de saber marcar quines són les nostres prioritats; tenir cura de la salut, sense cap mena de dubte, és una d’elles. Hem d’afavorir l’accessibilitat als serveis, el coneixement i la resolució dels problemes de salut per millorar la qualitat de vida i el benestar dels lleidatans i de les lleidatanes.
Àngel RosAlcalde de Lleida
11. presentació
4
Teniu a les mans el Primer Pla de Salut Municipal de la ciutat de Lleida. És ben cert que des de la regidoria de Salut Pública s’han realitzat periòdicament estudis i diagnòstics de la realitat de la salut a la nostra ciutat. Tot i això, per primer cop, aquest diagnòstic i situació va acompanyat d’unes propostes i unes accions que ens proposem de desenvolupar al llarg d’aquest mandat.
Aquest Pla no té com a objectiu definir què és la salut, això ja ho han fet nombroses institucions i organitzacions que cada cop troben més detalls per completar quelcom tan complex com és la salut. En el context en què vivim, no podem oblidar que la salut de la ciutadania ha de ser, i és, una prioritat. No ens podem permetre fer més passos enrere i cal que tots, de manera valenta, defensem allò pel que tant han treballat les persones que ens han precedit. També la societat civil hi té molt a dir. Per això, volem implicar i escoltar, encara més i millor, les entitats de l’àmbit de la salut que treballen a Lleida.
Els principals àmbits de treball del Pla són la prevenció, la protecció i la promoció de la salut. Uns àmbits que s’estructuren en diferents eixos, i a partir d’aquí es plantegen accions concretes i objectius específics per millorar la salut de la població des de les competències municipals. Seguint les últimes directrius internacionals tenim una premissa important: la salut forma part de totes les polítiques.
És una satisfacció molt gran haver culminat un procés en el qual han participat moltes persones, professionals, entitats. Vull aprofitar aquestes línies per agrair l’esforç i la col·laboració, d’una banda, de l’equip tècnic de la Regidoria de Salut i de tot l’Ajuntament de Lleida en general, però també, de l’altra, de totes aquelles persones que heu participat en els debats i heu fet les vostres aportacions. A tots vosaltres, gràcies.
Aquest pla serà una primera pedra per treballar més. Una eina viva que està a l’abast de tothom perquè la salut dels ciutadans i de les ciutadanes és el bé públic més preuat, i, ara més que mai, l’hem de conservar entre tots.
Oriol Yuguero Torres
Regidor de Salut Pública
22. presentació
5
33. preàmbul
3.1. Què és la salut?La salut és l’estat de benestar físic, mental
i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de la persona estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials, ambientals, etc. (Organització Mundial de la Salut, 1946).
La salut també és una manera de viure més autònoma, més joiosa, més solidària, que implica una actitud d’equilibri entre el que som i el que aportem a la nostra comunitat.
Per gaudir plenament d’una bona salut, cal tenir cura de diferents aspectes; del nostre cos, de les nostres emocions, de les nostres relacions interpersonals i tot en coherència amb l’acció responsable d’una bona gestió dels riscos a afrontar. Aquests elements s’integren en dos processos bàsics: aprendre a cuidar-se i aprendre a relacionar-se (PSEC, Pla Salut, Escola i Comunitat de la Generalitat de Catalunya).
A Catalunya, igual que a la resta de països occidentals desenvolupats, bona part dels problemes de salut que afecten la població són el resultat d’interaccions complexes entre els factors individuals i l’entorn. Les característiques individuals (edat, gènere, ètnia, predisposició genètica), juntament amb els determinants socials i econòmics (nivell d’estudis, condicions de treball, ingressos, habitatge), mediambientals i polítics, així com els comportaments individuals, determinen diferències en l’exposició, la vulnerabilitat i la protecció dels individus enfront dels riscos per a la salut.
Els condicionants i els estils de vida positius afavoreixen la qualitat de la salut, incorporant en els llindars de salut integral conceptes com l’autonomia o les relacions socials amb l’entorn.
3.2. Què és Salut Pública?Existeixen nombroses definicions de Salut
Pública. L’informe Achenson la defineix com “la ciència i l’art de prevenir la malaltia, prolongar la vida i promocionar la salut mitjançant els esforços de la societat”. Aquesta definició accepta que les funcions de Salut Pública inclouen no només els esforços per preservar la salut mitjançant el control i quan sigui possible l’omissió d’ambients nocius i de les influències socials i conductuals insalubres, sinó també la provisió de serveis efectius i eficients per restablir la salut dels malalts i quan això no sigui possible, reduir al mínim el patiment i la discapacitat.
La Salut Pública entesa en el seu concepte actual comprèn el conjunt d’activitats organitzades de la comunitat dirigides a la protecció, promoció de la salut i prevenció de la malaltia dels individus, grups i col·lectivitats.
La Salut Pública té un conjunt de particularitats que la diferencien d’altres àmbits:
Universalitat: La Salut Pública té a veure amb totes les persones, sanes o malaltes, independentment del seu gènere, edat o grup social.
Interdependència: La salut depèn de la interrelació de nombrosos actors.
Extensió: Implica la participació i l’acció de nombrosos sectors com l’economia, la indústria, el comerç, l’agricultura, l’educació, el turisme, la legislació, la seguretat ciutadana o els mitjans de comunicació.
Pressió social: L’estat de salut és un indicador del nivell assolit per una societat i els ciutadans conscients exigeixen un elevat nivell de protecció de la salut.
6
3D’aquestes característiques es dedueix
que la Salut Pública és un sistema intersectorial.
Per a la definició d’intersectorialitat en Salut Pública ens podem remetre a:
“Articulació de coneixements i experiències en la planificació, la realització i l’avaluació d’accions per aconseguir un efecte sinèrgic en situacions complexes orientades cap al desenvolupament social, superant l’exclusió social” (Junquera & Inojosa,1997).
“Intervenció coordinada d’institucions representatives de més d’un sector social en accions destinades totalment o parcialment a tractar els problemes vinculats amb la salut, el benestar i la qualitat de vida” (Castell, 2004).
La intersectorialitat té com a objectiu superar la fragmentació de les polítiques considerant el concepte de salut en la seva totalitat i ha d’aconseguir una nova forma de planificar, executar i avaluar les accions i actuacions de Salut Pública envers la població.
La Salut Pública entesa en el seu concepte actual comprèn el conjunt d’activitats organitzades de la comunitat dirigides a la protecció, promoció de la salut i prevenció de la malaltia dels individus, grups i col·lectivitats.
La Salut Pública, en el sentit més ampli, es refereix al procés de mobilització local, regional, nacional o internacional de recursos per tal de garantir les condicions apropiades per a un estat de salut sostenible de la població. Aquests recursos, tant humans com materials, tenen com a destinatària la població en el seu conjunt i es tradueixen en serveis de promoció, prevenció i protecció de la salut.
3.3. Les polítiques de foment de la salut
El foment de la Salut Pública demana actuar de manera central sobre la població com un tot i sobre els determinants de la salut, tant individuals com col·lectius. Sovint, les actuacions que es realitzen en aquest
àmbit en un territori són desenvolupades per diferents agents.
La Salut Pública està destinada a millorar la qualitat de vida de la població. Les funcions de la Salut Pública estan separades en quatre nivells d’intervenció: la protecció de la salut, la vigilància i monitorització, la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Els programes de vacunacions, els de salut maternoinfantil, els de diagnòstic precoç, les mesures de la qualitat de l’aire, el control de la qualitat de l’aigua i dels aliments, així com els programes educatius en promoció de la salut són algunes de les actuacions més conegudes de Salut Pública, però ben sovint són menys visibles i conegudes que els serveis mèdics individuals, però la seva importància és molt gran per al manteniment de la qualitat de vida de la societat.
La protecció de la salut, tot i que en la pràctica s’acostumi a limitar a l’àmbit de sanejament, inclou qualsevol intervenció política i social que pretén evitar l’aparició de malalties i alteraccions de la salut dels individus. Les intervencions col·lectives en protecció es refereixen doncs a la prevenció de malalties que tenen el seu origen en factors de l’entorn i/o en factors culturals, socials i serveis assistencials que influeixen positivament o negativament en la salut de les persones i de les col·lectivitats.
La prevenció de la salut inclou les activitats sanitàries que tenen com a objectiu la defensa de la salut i la prevenció de les malalties, mitjançant actuacions que incideixen en els ciutadans. Els programes de prevenció consten d’iniciatives adreçades a població bàsicament no demandant.
Gairebé tots aquests programes pertoquen a l’àmbit exclusivament sanitari assistencial tot i que alguns requereixen una coordinació adequada amb els serveis municipals. La prevenció primària de les conseqüències produïdes per un agent casual, per evitar una malaltia determinada, sovint requereix un diagnòstic previ i cal procedir a activitats de cribatge.
7
3La promoció de la salut inclou les activitats
en salut pública que pretenen incrementar i potenciar la salut de les persones de manera global, es proposa augmentar la salut en sentit positiu i no merament evitar l’aparició de malalties.
La promoció de la salut constitueix un procés polític i social global que abasta no solament les accions dirigides directament a enfortir les habilitats i capacitats de les persones, sinó també les adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques, amb la finalitat de mitigar el seu impacte en la salut pública comunitària i individual. La promoció de la salut permet a les persones millorar la seva gestió sobre els determinants de la salut i, en conseqüència, millorar-la (Carta de Ottawa para la Promoción de la Salud, OMS, Ginebra, 1986).
La Declaració de Djakarta (1997) sobre la manera de guiar la promoció de la salut en el segle xxi, diu que els enfocaments globals per al desenvolupament de la salut són els més eficaços, especificant: els escenaris per a la salut ofereixen oportunitats pràctiques per a l’aplicació d’estratègies globals. La participació és essencial per a sostenir els esforços. Les persones han de ser el centre de l’acció de la promoció de la salut i dels processos de presa de decisions per tal que aquests siguin eficaços. L’accés a l’educació i a la informació és essencial per aconseguir una participació efectiva a l’igual que l’empoderament de les persones i les comunitats.
L’educació per a la salut esdevé l’estratègia fonamental per treballar els processos d’aprenentatge que generen els canvis en els individus i les comunitats. L’educació per a la salut aborda no solament la transmissió de la informació, sinó també el foment de la motivació, les habilitats personals i l’autoestima, necessàries per adoptar mesures adreçades a millorar la salut. L’educació per a la salut influeix en els factors de risc i els comportaments de risc, minimitzant el seu impacte i potenciant els factors de protecció personals i comunitaris.
3.4. Missió i objectius generals del Pla de salut
Definim com a Pla Municipal de Salut el contracte dinàmic, impulsat per la voluntat política establerta entre la Corporació Local i els ciutadans i ciutadanes, orientat a l’objectiu d’elevar el nivell de salut en el Municipi, resultat d’un procés de planificació, formulat sobre els principis de participació comunitària, coordinació interinstitucional, intramunicipal i inter-sectorialitat, amb intervenció sobre els estils de vida i factors mediambientals i centrat en la protecció i promoció de la salut i la prevenció de les malalties, en definitiva, sobre els determinants de salut.
El Pla Municipal de Salut de Lleida vol incidir de manera integrada i coordinada en els diferents condicionants de la salut individual i col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes de Lleida, establint un instrument operatiu per a la seva consecució i mitjançant el compromís en ferm de l’Ajuntament en les polítiques públiques de protecció i promoció de la salut.
Aquest compromís queda reflectit en les actuacions en matèria de protecció i promoció de la salut que l’Ajuntament de Lleida du a terme des de l’any 1984, fa més de 25 anys de manera continuada, així com en la sensibilitat cap a les noves situacions i condicionants de la salut, volent donar respostes de futur de manera adaptada i anticipada.
8
44. marc normatiu de referència
4.1. Context internacionalL’Organització Mundial de la Salut
(OMS) té definida una “Estratègia de Salut per a Tothom en el segle xxi” que proposa com a objectius assolir, identificar i solucionar els problemes que amenacen la salut integral, enfortir els factors que la beneficien, promoure polítiques públiques que afavoreixin la millora de l’entorn, atendre els grups més vulnerables i reforçar el poder de les comunitats en la millora de la salut. Les estratègies per aconseguir-ho prioritzen les polítiques en salut que es desenvolupen des de l’àmbit local, recomanant que els programes siguin locals en el seu origen, enfocament, compliment i administració i que les estratègies i polítiques nacionals o generals donin suport a les iniciatives locals.
A més, la mateixa OMS creà l’any 1986 el projecte Ciutats Saludables com una estratègia per aconseguir els objectius de salut per a tothom l’any 2000.
Dins d’aquest context, Ciutats Saludables troba en els municipis, pel seu apropament (element de participació) i la seva multiplicitat de recursos (intersectorialitat), un marc teòric idoni per a realitzar activitats de promoció de salut en la ciutat.
4.2. Context europeuGaudir de bona salut és una de les principals
preocupacions dels ciutadans europeus. En conseqüència, i de conformitat amb l’article 168 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), la Unió Europea s’esforça per aconseguir un elevat nivell de protecció de la salut en totes les polítiques i activitats europees. El principal objectiu de la política europea en matèria de sanitat consisteix a millorar la salut pública, prevenir les malalties i els riscos per la salut, inclosos aquells vinculats als estils de vida europeus, i lluitar contra les grans plagues afavorint la investigació. L’acció europea complementa les polítiques nacionals i la Unió fomenta la cooperació entre els estats membres en l’àmbit de la salut.
La UE té el manament de complementar les accions nacionals en matèria de salut consistents en:
· Protegir els ciutadans de les malalties i amenaces a la salut
· Promoure estils de vida saludables
· Ajudar que les autoritats nacionals de la UE cooperin en assumptes de salut.
La Comissió Europea ha proposat un enfocament estratègic per a la política de salut de la UE per al període 2008-2013. Aquesta estratègia, basada en treballs anteriors, té com objectius proposar un marc general que inclogui no solament aquells aspectes fonamentals per a la salut a Europa, sinó també aspectes més generals, com la salut en totes les polítiques i la salut global.
Principis de l’estratègia europea en matèria de salut:
· Centrar-se en valors de salut compartits, posar els pacients en el centre d’atenció i reduir desigualtats.
· Reconèixer la relació entre salut i prosperitat econòmica.
· Integrar la salut en totes les polítiques.
· Augmentar el pes de la UE en la salut mundial a través d’un major grau de cooperació amb les organitzacions internacionals.
4.3. Context estatal - autonòmic
La Constitució Espanyola, en el seu article 43, reconeix el dret a la protecció de la salut. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el concepte de salut és un estat de benestar físic, psíquic i social i no només l’absència de malaltia i incapacitat.
En l’elaboració d’un Pla de Salut s’ha de tenir en compte el R.D. 938/1989, de 21 de juliol, en el qual s’estableix “Desarrollo de los contenidos mínimos de los Planes de
9
4Salud” aprovat en la sessió plenària de 17 de desembre de 1990 del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salud.
El 22 d’octubre de 2009 s’aprova la Llei de Salut Pública de Catalunya 18/2009. Aquesta llei defineix la Salut Pública com el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat, per a protegir i promoure la salut de les persones.
L’objecte d’aquesta llei, tal com queda definit en l’article 1, és l’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de Salut Pública en l’àmbit territorial de Catalunya, per garantir la vigilància de la Salut Pública, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, impulsant la coordinació i la col·laboració dels organismes i les administracions publiques implicats dins de llurs àmbits competencials.
D’altra banda, aquesta llei propicia una cooperació més estreta dels serveis de Salut Pública municipal, per mitjà de llur implicació en una xarxa d’equips locals de salut Pública en l’àmbit de cada territori, d’acord amb l’abast de la cartera de serveis. En aquest sentit, es reforca la implicació dels ajuntaments i dels ens locals. És a dir, la Llei considera fonamental garantir la resposta a les necessitats en matèria de Salut pública i l’equitat en la gestió dels riscos de la salut amb una atenció especial al territori i a l’àmbit local.
Els principis informadors de la llei expressats en l’article 3 són:
· La Salut Pública com un dret individual i social.
· Una concepció integral, integrada i intersectorial.
· La racionalització, l’eficàcia, l’efectivitat, l’eficiència i la sostenibilitat...
· La descentralització.
· L’equitat i la superació de les desigualtats territorials, socials, culturals i de gènere.
· L’evidència científica.
· la precaució i la transparència.
· La participació comunitària.
· La coordinació i la cooperació interdepartamental i interadministrativa.
· La informació i la comunicació àgil i transparent als ciutadans.
· Dret a l’educació en Salut Pública.
· El foment de la responsabilitat individual i col·lectiva.
· El foment de la formació i la competència dels professionals, de la recerca i de l’avaluació.
· Principi de precaució davant de l’absència d’evidència científica sòlida.
· L’exercici de l’autoritat sanitària per a protecció de la Salut Pública.
Algunes de les prestacions en matèria de salut Pública definides a la Llei són:
· La prevenció i el control de les malalties infeccioses transmissibles.
· La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc, amb una atenció preferent per les que es desenvolupen en l’àmbit de salut comunitària.
· La promoció, la protecció i el millorament de la salut laboral en les funcions i actuacions adscrites normativament al departament competent.
· La promoció dels factors de protecció i la protecció i prevenció dels factors de risc davant les substàncies que poden generar abús, dependència i altres addiccions, especialment dels que incideixen més en la salut de la població.
· La promoció i la protecció de la salut afectiva, sexual i reproductiva, i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.
· La promoció i la protecció de la salut infantil i dels adolescents i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.
10
44.4. Context local
Les competències municipals en matèria de salut pública estan regides pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquesta normativa reconeix en l’àmbit de l’Administració local la plena competència
municipal pel desenvolupament de polítiques de prevenció, serveis i reinserció social. En el seu article 71 s’indica que els municipis poden exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques, com per exemple en matèria de sanitat, sempre que ho considerin rellevant per a la gestió dels seus interessos.
11
55. marcs estratègics de referència
5.1. Treball en xarxaL’any 1986, L’OMS crea el projecte
“Healthy Cities”, Ciutats Saludables, com una estratègia per aconseguir els objectius de salut per a tothom l’any 2000.
Dins del seu context, basa els seus principis en l’evolució de la demografia urbana i els factors determinants de salut i considera que els municipis, per la seva proximitat (element de participació) i la seva multiplicitat de recursos (intersectorialitat), són un marc teòric idoni per a realitzar activitats de promoció i protecció de la salut.
Des d’aquesta data el projecte de Ciutats Saludables ha anat adquirint caràcter de moviment i actualment està estès en els cinc continents.
L’existència de la, Red Española de Ciudades Saludables (RECS), la creació de diferents xarxes regionals/autonòmiques, la Xarxa Catalana de Ciutats Saludables (XCCS), juntament amb l’impuls de la FEMP i el reconeixement del Ministerio de Sanidad y Consumo, permet mirar amb optimisme el futur projecte.
La ciutat de Lleida forma part de la Red Española de Ciudades Saludables (RECS) des de l’any 1993, així com també és membre de la Xarxa Catalana de Ciutats Saludables (XCCS) i també és un dels municipis que subscriu la Carta de Ciutats Educadores amb la voluntat de ser un important agent educatiu, permanent, plural i amb capacitat per incidir en els determinants de la salut.
Un dels mètodes més utilitzats per guiar les polítiques és la planificació estratègica o per objectius. Planificar no és res més que avançar-se als canvis en la direcció desitjada, és a dir, amb l’objectiu d’elevar el nivell de salut de la nostra població.
El projecte de Ciutats Saludables aporta als municipis una metodologia de treball concret que no és altre que el tradicional cicle de planificació, integrat per una sèrie d’etapes
consecutives, que s’han de seguir de forma sistemàtica i que bàsicament són:
Anàlisi de la situació
Diagnòstic de Salut
Establir prioritats
Determinar objectius
Establir programes i activitats
Execució
Avaluació i nova anàlisi
També en l’elaboració d’un Pla Municipal de Salut, en el context de Ciutat Saludable, tenim com a referència el document “Guía Metodológica de elaboración de los Planes Municipales de Salud”, editat per la FEMP.
Des de l’àmbit del treball en xarxa a nivell català, la ciutat de Lleida és cofundadora de la Xarxa Perifèrics (Xarxa d’ens locals i entitats que treballen en prevenció en l’àmbit de les drogues a Catalunya) fundada oficialment el 7 de maig de 2010 a Lleida.
Els objectius d’aquesta xarxa són:
1. Reflexionar i participar activament en la definició de les bases per a un model d’intervenció comunitària d’àmbit local en matèria de drogues a Catalunya.
2. Compartir elements tècnics (programes, propostes, metodologies i estratègies) en matèria de prevenció i promoció de la salut.
3. Impulsar iniciatives d’intervenció i accions comunes: compartir experiències
i recursos per al desenvolupament de les intervencions necessàries en matèria de prevenció a l’àmbit de les drogues en els diferents punts del territori.
4. Impulsar iniciatives que afavoreixin la sostenibilitat dels programes de prevenció en l’àmbit de les drogues: clarificació de competències de les diferents administracions i de les fonts de finançament.
12
5En el document fundacional de la Xarxa
es fa constar que l’àmbit territorial (municipi, agrupació de municipis, comarca...) inclou tots i cadascun dels agents que tenen incidència al territori, ja siguin administracions públiques, col·lectius professionals o entitats civils o socials, de tal manera que se li confereix una dimensió comunitària.
La posició que tenen els Ajuntaments com a administracions més pròximes a la ciutadania fa que tinguin una millor disposició per identificar els seus problemes i respondre-hi amb celeritat.
L’àmbit local esdevé l’espai òptim per cercar complicitats i per generar dinàmiques participatives i corresponsables entre tots els agents implicats.
Finalment Lleida també va ser cofundadora de la Xarxa Sida i món local, fundada el 12 de maig de 2004 a l’Hospitalet. Aquesta xarxa té l’objectiu de promoure la implicació del Món Local en l’abordatge present i futur de la infecció pel VIH/sida, generant un discurs positiu envers aquesta necessitat, i per tant planteja:
· Definir les bases per a un model comú d’intervenció comunitària d’àmbit local en matèria de VIH/SIDA a Catalunya.
· Donar suport als agents que intervenen en el Món Local per a l’aplicació d’aquest model d’intervenció, adreçat a la prevenció del VIH/sida i al tractament dels seus problemes associats —inserció i atenció social.
· Impulsar iniciatives que afavoreixin la sostenibilitat dels programes d’intervenció en VIH/sida: clarificació de competències de les diferents administracions i de les fonts de finançament.
· Impulsar iniciatives d’intervenció i accions comunes: compartir experiències i recursos per al desenvolupament de les intervencions necessàries en matèria de VIH/sida en els diferents punts del territori.
A escalal local, també hem desenvolupat una important tasca de treball en xarxa
amb diferents entitats i administracions que queda reflectida en:
En matèria de promoció de la salut:
Programa de Salut Escolar, treball col·laboratiu entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida essent l’objectiu d’aquest programa promoure i protegir la salut infantil mitjançant les tasques de promoció de la salut que desenvolupi el personal sanitari dins l’àmbit dels centres: Educació sanitària (prevenció de la càries dental, la lluita contra el tabaquisme, drogoaddiccions i accidents) i assessorament sanitari a l’escola. DOGC. núm. 56, de 16.04.1980 — DOGC. núm. 1758, de 16.06.1993. Iniciat el gener de 1984.
Conveni-programa per a la cooperació interadministrativa entre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida, en matèria d’educació per a la prevenció i promoció de la salut als centres educatius de la ciutat de Lleida. Signat a Lleida el 2 de setembre de 2009.
L’objecte d’aquest conveni va ser l’establiment de les condicions que han de regir la cooperació interadministrativa, per a la prestació, el desenvolupament, manteniment i millora dels programes educatius en prevenció i promoció de la salut durant els exercicis 2009, 2010 i 2011 en els diferents centres educatius de la ciutat de Lleida.
Pla Salut Escola i Comunitat, treball col·laboratiu en l’àmbit de l’educació formal i no formal, que desenvolupa La Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i d’Ensenyament) juntament amb l’Ajuntament de Lleida des de l’any 2011.
Diferents comissions de treball col·laboratiu entre les administracions competents i les diferents entitats de la ciutat en matèria de promoció de la salut que impulsa l’Ajuntament de Lleida: Comissió de drogodependències i comissió de treball afectivosexual.
13
5En matèria de protecció de la salut:
· Programa Salut Escolar, treball col·laboratiu entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida amb l’objectiu de prevenir de les malalties en edat escolar: administració de les vacunes antihepatitis A+B, varicel·la, Papil·loma virus antitetanica i antidiftèrica i control del compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques.
· Conveni Agència Catalana de Salut Pública.
· Conveni Agència Catalana de la Salut Pública per a inspeccions.
· Conveni Serveis Territorials: Economia, Indústries, Agricultura, Ensenyament.
· Conveni-trasllat de dades de mortalitat.
· Conveni-trasllat de dades d’indústries i activitats.
· Conveni-trasllat de dades de cens d’animals domèstics.
5.2. Plans municipals que incorporen accions en matèria de salut pública
El Pla d’Actuació Municipal (PAM)
El Pla d’Actuació Municipal (PAM), aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Lleida, expressa els objectius, les línies estratègiques i les actuacions concretes que donaran lloc a l’acció de l’Ajuntament de Lleida.
En la línia de la promoció del benestar dels ciutadans i les ciutadanes planteja la necessitat de mantenir i crear programes educatius i socials adreçats a la prevenció de les drogodependències i a millorar els hàbits saludables de les persones.
El PAM posa també èmfasi en la promoció de l’esport com a valor educatiu: d’integració, de salut (millora de la qualitat de vida), de comportament, d’hàbits socials, fets solidaris i respecte al medi ambient.
El Pla de Joventut: Les visions de la salut dels joves
El Pla Local de Joventut (2008-2011) inclou actuacions en matèria de promoció
de la salut i d’estils de vida saludables entre els joves de la ciutat. L’oferta d’activitats i recursos socioculturals, esportius, educatius... configuren un marc preventiu com a eina per ajudar els joves a assolir estils de vida saludables.
Tanmateix, aposta per l’oferta de serveis accessibles que garanteixin la informació i suport als joves a nivell emocional i psicoafectiu.
En el treball participatiu amb joves per a l’actualització del pla de joventut, es destaquen els següents aspectes que orienten sobre activitats i metodologies més adequades en temes de salut i joves:
“La informació no acaba condicionant el que faràs”: Els joves consideren que tenen molta informació. S’observa consens entre els adolescents i els professors de secundària quan destaquen l’entorn familiar com de vital importància, suggereixen activitats que permetin parlar i debatre sobre situacions reals (si pot ser explicades per iguals) i que incideixin en els efectes finals de les coses: valoren que els informin dels efectes sobre la salut i els efectes penals en relació amb les drogues i també les noves tecnologies. Entre totes les activitats de prevenció que es fan als centres educatius es destaquen activitats com “Max i Maxi” perquè s’expliquen situacions molt pròximes i susciten un debat posterior i les xerrades dels mossos d’esquadra per la incidència penal.
Hi ha dificultat perquè la informació adreçada a la prevenció d’hàbits saludables sigui adequada a les necessitats personals de cada jove: alguns joves pensen que la informació sobre drogues i sexualitat els arriba massa tard, mentre que altres pensen que es donen idees, es pressuposen certs comportaments i això és contraproduent.
Manifesten la necessitat de crear espais on joves i famílies puguin rebre orientació i acompanyament per solucionar problemes quan aquests arriben. Observem també que es coneixen els recursos: Antisida, Creu Roja, psicoconsulta.
Es detecta un buit en la informació relativa a la prevenció d’embarassos que resulta evident
14
5si es contrasta amb el mapa de recursos i els indicadors vinculats a la sexualitat de risc destacats al mapa sociodemogràfic.
Pla de polítiques d’Igualtat de Gènere
El Pla de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida 2011-2014 neix amb el propòsit de facilitar el desenvolupament de la societat lleidatana dins unes pautes de convivència més igualitàries. Es tracta de promoure nous models de referència no esbiaixats pel gènere assignat, és a dir, que vol impedir que el sexe sigui un límit o condicionant de la llibertat individual. Per avançar en la igualtat real, que tingui en compte que les dones i els homes són diferents i viuen diversament la ciutat es requereix un aprenentatge transversal que afecta tots els àmbits de les persones, així com un compromís i un canvi d’actituds globals que permetin obrir pas a un model de societat amb un major grau d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Dins aquest pla, s’especifica que els rols assignats tradicionalment als homes i a les dones i les desigualtats existents en les relacions de gènere comporten, des de sempre, diverses pautes d’exposició als riscos de malaltia i diferències en l’accés a la utilització de la informació, l’atenció i els recursos de salut, per part dels homes i de les dones. Aquestes diferències i els factors que les causen són sovint invisibles a causa dels patrons androcèntrics que guien inconscientment les ciències de la salut.
El pla vol afavorir el disseny de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, que afavoreixin estils de vida saludables i facilitin els mitjans per a l’adopció d’aquests hàbits, incidint directament en l’augment del benestar personal i familiar i en la millora de la qualitat de vida de les dones i dels homes de la ciutat.
Objectiu general: incorporar la perspectiva de gènere en els programes de foment d’estils de vida saludables.
Objectius específics:
· Fomentar estils de vida saludable entre la població femenina per a una major qualitat de vida i benestar.
· Fomentar els hàbits saludables entre la població masculina per potenciar la seva capacitat d’autocura.
· Divulgar la importància i la necessitat de la realització de proves de detecció precoç d’algunes malalties.
· Ampliar i adaptar recursos sanitaris i socials d’atenció i de cura a les persones dependents.
Pla d’inclusió social
L’Ajuntament de Lleida es va adherir, durant l’any 2007, al Programa per al desenvolupament de Plans Locals per a la Inclusió Social, i va aprovar el seu propi Pla local d’inclusió en data 28 de novembre de 2008.
Aquest pla contempla la implementació d’actuacions en diferents àmbits locals (Serveis Socials i Salut, Inserció laboral i Promoció econòmica, Urbanisme i Habitatge, Educació, Formació i Cultura, Esports i Lleure) per tal de fer de Lleida una ciutat inclusiva i cohesionada.
Dins de l’àmbit de serveis socials i salut, es posa de manifest que l’objectiu d’assolir un bon estat de salut no correspon només al camp de la medicina, sinó també a la societat i a l’individu, en el moment en què els factors de salut interactuen amb els factors socials. Per aquest motiu, la coordinació entre la xarxa social i sanitària esdevé un factor clau per a poder realitzar un abordatge integral en les actuacions i problemàtiques actuals.
Fruit del plantejament anterior, les línies d’acció consensuades dins aquest pla, per al foment i lluita contra l’exclusió social en l’àmbit dels serveis socials i la salut són: mesures de protecció a les famílies i a les xarxes socials de proximitat i lluita contra l’exclusió en l’àmbit relacional, foment de l’acció comunitària i participativa i lluita contra l’exclusió en l’àmbit de la ciutadania,
15
5lluita contra l’exclusió en l’àmbit sociosanitari i impuls de polítiques integrals de salut.
El Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat
El Pla local d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Lleida l’any 2006 entén la inclusió com la implicació completa i justa de totes les persones i totes les seves diferències respecte a la norma, en tots els àmbits de la societat, com un dret i no com un privilegi. Des d’aquesta perspectiva, la inclusió s’associa als drets individuals i a la igualtat d’oportunitats, un procés continuat que ha de conduir a la millora de la qualitat de vida de tothom.
Tot i que les persones amb discapacitat no són ni se senten “malalts” algunes discapacitats tenen una base de salut, o d’absència de salut determinant, com per exemple les persones amb malaltia mental. La salut sol ser una de les preocupacions fonamentals per a aquest col·lectiu i les seves famílies, ja que l’absència de salut interactuant amb els factors socials estan en l’origen de la discapacitat, i dificulten la participació en la vida social.
La veu de les persones amb discapacitat, com a usuàries del sistema de salut, és necessària per millorar la seva atenció, considerant la seva experiència en la recepció dels serveis i l’adequació a les seves necessitats. Per això, cal crear vies de comunicació permanent entre les administracions públiques sanitàries i els usuaris.
16
66. diagnòstic de l’estat de la salut
L’anàlisi de la situació de salut o diagnòstic de l’estat de salut del municipi és l’instrument que utilitzem per a determinar els problemes i necessitats de salut de la població. Aquesta determinació de necessitats va més enllà de la identificació dels problemes de salut, requereix també una analisi dels serveis i recursos disponibles.
El diagnòstic de salut ens ha d’informar i analitzar els següents aspectes: factors determinants o condicionants de la salut, estat de la salut de la població i recursos existents a disposició de la població.
La informació ha d’estar integrada per una sèrie de dades quantitatives i qualitatives, numèriques o descriptives de les quals s’ha de tenir en compte diverssos aspectes: La naturalesa de la dada elegida, el propòsit, la font i l’actualitat de la dada, en lloc d’utilitzar dades estimades, aproximacions o apreciacions.
Tot i que la seva descripció podria semblar un treball únicament tècnic de recollida de dades i valoració d’aquestes dades, les aportacions comunitàries s’han de fer en forma de recomanacions o de conclusions a partir no tan sols de dades concretes sinó també a partir del coneixement grupal que té el municipi i de les experiències col·lectives que sorgeixen a la ciutat.
Donades les característiques i abast del projecte, s’han realitzat dos sistemes de recollida d’informació: Recollida de dades secundàries i recollida d’informació primària a través d’una consulta a experts i una enquesta a la població de Lleida.
Les dades mínimes a recollir vénen determinades en la guia d’abordatge dels plans de salut de la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias), Dades generals del municipi, dades demogràfiques i socioeconòmiques, dades mediambientals, dades de l’estat de salut i recursos sanitaris i socials.
Per a la recollida de dades secundàries s’han utilitzat les dades recopilades en els estudis d’anàlisi de situació de la salut a la ciutat de Lleida realitzats en els anys 2002 i 2006. La recerca de dades actualitzades ha estat complexa ja que una part de les dades Públicades no arriba al detall municipal. Així com la manca d’informació actual, en alguns àmbits, ha conduït a donar resposta a aquestes mancances mitjançant la realització de la consulta ciutadana, que aporta a la diagnosi una visió de la salut molt actualitzada, a partir dels hàbits de la població de Lleida.
Realitzada la recollida de dades, la consulta a experts i l’enquesta a la població, es va desenvolupar l’anàlisi de la informació obtinguda i la comprovació de dades per tal de concloure amb la redacció del document final de Diagnosi de l’Estat de Salut a Lleida.1
A continuació presentem un resum de les conclusions principals que han servit per a l’elaboració del Pla de salut de Lleida.
6.1. Recull de dades secundàries 6.1.1. Dades sociodemogràfiques
La ciutat de Lleida, capital de la província homònima i de la comarca del Segrià, és el centre demogràfic i econòmic més important de la Catalunya interior.
L’any 2010 la ciutat de Lleida tenia una densitat de població de 647,1 habitants per quilòmetre quadrat, la població total ascendia a 137.387 habitants, amb un creixement del 22,5% en el període 2000-2010 i una taxa de creixement interanual d’un 2,1% de mitjana, similar a les de les mitjanes comarcals, provincials i catalanes.
1. Document de Diagnosi de l’Estat de Salut a Lleida 2011. (Diagnòstic preliminar 2011 i Informe de de resultats de la sessió participativa per a l’elaboració del Pla de Salut, celebrada a Lleida el dia 22 de desembre de 2011).
http://www.paeria.es/salutPública/
17
6Si es compara per sexes, destaca el
superior creixement de la població masculina (2,3% de mitjana en el període) respecte la femenina (1,8%). Malgrat aquest ascens continu, en els dos darrers anys es detecta un alentiment en el ritme de creixement. Lleida té una estructura per edats més rejovenida que la mitjana catalana, la piràmide d’edat presenta un major pes dels grups de joves a Lleida i menys adults seèniors.
En els darrers 10 anys s’han produït canvis notables: ha augmentat la població de 0 a 9 anys, però s’han reduït els grups de 15-19 i 20-24, ha augmentat el grup de 25-64 anys, s’ha reduït el grup de 65-79 anys i augment important del grup de més de 75 anys.
L’esperança de vida en néixer se situa en els 81,3 anys, amb un creixement d’un any i mig en els últims cinc anys.
També s’ha produït una evolució migratòria positiva que ha propiciat el creixement de la població, principalment homes i de retruc l’elevació de la taxa de natalitat. Mentre l’any 2000 la població de nacionalitat estrangera representava només un 1,8% de la població total de Lleida, el 2010 aquesta ja era el 21%. De les 126 nacionalitats diferents que conviuen a la ciutat, les principals són la romanesa (21%) i la marroquina (16%). S’observa un important pes de la població masculina en aquest col·lectiu (un 57% de la població immigrada són homes, per un 43% de dones).
Amb tot, l’evolució clarament a l’alça de la taxa de creixement migratori entre 2005 i 2007 va donar pas a uns primers indicis de desacceleració el 2008, força més perceptibles el 2009.
En aquest apartat de característiques sociodemogràfiques també s’han valorat: l’habitatge, el mercat de treball i les prestacions socials.2
2. Es pot consultar al document de Diagnosi de l’Estat de Salut a Lleida 2011:
http://www.paeria.es/salutPública/
6.1.2. Mortalitat
En el municipi de Lleida, en nombres absoluts no s’observa un gran increment en l’evolució de les defuncions. Sí que es detecta un creixement diferencial molt marcat entre homes i dones: les defuncions dels primers quasi no han augmentat (2%), però les segones sí (14%).
La taxa de mortalitat (quocient entre el número de defuncions registrades en un any determinat i la població a meitat del període, per mil) a la ciutat de Lleida, s’ha reduït en els darrers deu anys més d’un punt, seguint una evolució similar a la dels altres àmbits territorials, i marcant un nivell final l’any 2009 (8,0) quasi idèntic al del conjunt de Catalunya (8,1) i inferior al del Segrià (8,8) o província (9,7).
La principal causa de mortalitat per grans grups són els tumors (312 morts), la segona causa de mort són les malalties de l’aparell circulatori (281) i les de l’aparell respiratori (142). Amb diferències importants per sexe: les malalties de l’aparell circulatori tenen més prevalença en dones i les de l’aparell respiratori tenen una major prevalença masculina. A l’inrevés, les malalties del sistema nerviós comporten quasi el doble de morts entre les dones.
Per grups d’edat, les causes externes que més mortalitat comporten en les franges joves i de mitjana edat són els suïcidis (sobretot en el en el cas dels homes) i els accidents de trànsit. Els tumors que dominen la mortalitat femenina entre els 35 i els 64 anys són el de mama, i en el cas del homes entre els 35 i els 84 el de pulmó. Les afeccions circulatòries i respiratòries copen les causes en les edats més avançades (bronquitis i asma majoritàriament entre homes, cerebrovasculars i isquèmiques del cor en ambdós sexes, i Alzheimer i demències amb més presència femenina).
De l’evolució comparada de les taxes lleidatanes i catalanes destaca el cas de les causes cerebrovasculars i les isquèmiques del cor, amb valors lleugerament per sobre
18
6dels catalans durant bona part del període fins als darrers anys, o el de la bronquitis i asma, que durant tots els anys ha marcat uns registres notablement per sobre de la mitjana catalana de manera inversa a les demències, amb uns valors tradicionalment per sota a la capital del Segrià. Més enllà de les diferències entre Lleida i Catalunya, crida també l’atenció el creixement de la mortalitat associada a l’Alzheimer, o l’estabilització de la dels tumors, en contrast amb la tendència general de reducció de la majoria de taxes.
Mortalitat evitable
Es considera mortalitat evitable aquella defunció que amb les intervencions adequades es podria haver evitat.
L’any 2006 mitjançant un procediment de consens entre experts es van seleccionar 34 causes de mortalitat evitable, aquelles que es considera que produeixen morts i que amb les intervencions adequades es podrien haver evitat. Es van dividir al seu torn en dos grups: causes susceptibles d’intervenció dels sistemes assistencials i causes susceptibles d’intervenció per les polítiques sanitàries intersectorials.
A Lleida, l’any 2009, darrer any amb dades disponibles, ascendien a 155, quasi un 15% de les 1.074 registrades en total. Les dues principals causes evitables, el tumor maligne de pulmó i l’epígraf “altres causes externes” (que no inclou els accidents de trànsit, els suïcidis, els homicidis i la iatrogènia) totalitzaven pràcticament la meitat d’aquestes defuncions.
Els homes experimenten moltes més morts evitables que les dones (93, per 62 de les dones).
La comparança amb el global de Catalunya posa de manifest que Lleida té una taxa específica total lleugerament superior a la catalana (114 morts evitables per 109).
Lleida ha seguit una evolució francament positiva entre els anys 2000 i 2009, amb un decreixement de quasi el 25% d’aquestes morts.
Mortalitat infantil
El fort creixement que Lleida ha experimentat en termes de naixements durant la darrera dècada (un 42% entre 2000 i 2009) ha anat acompanyat igualment d’un increment de les xifres de mortalitat infantil. Malgrat el seu migrat impacte en termes absoluts i la seva conseqüent variabilitat any a any, és possible identificar una tendència creixent tant de la mortalitat infantil en sentit estricte (morts menors d’un any), com de la mortalitat neonatal (morts de menys de 28 dies), o postneonatal (morts entre 28 dies i 1 any).
La comparació d’aquestes quatre taxes amb les que resulten en el conjunt de Catalunya no apunten a diferències significatives.
6.1.3. Altres malalties específiques Malalties de declaració obligatòria (MDO)
Les llistes de malalties de declaració obligatòria (MDO) i brots epidèmics són el conjunt de malalties considerades objecte de control prioritari pels estaments que duen a terme la vigilància epidemiològica de Catalunya. Es divideixen en dos grups. Malalties de declaració numèrica i malalties de declaració individualitzada.
Aquestes malalties han experimentat al Segrià i a Catalunya un creixement general significatiu en el número de casos (de 9.600 casos l’any 2008 a 11.700 actualment).
Entre les malalties de declaració numèrica destaquen les declaracions d’enteritis i diarrees, amb una taxa per 100.000 habitants que ronda els 3.000 casos. La grip és la segona malaltia amb més presència (entre 1.000 i 1.800 casos per 100.000 habitants). La varicel·la i la rubèola, “altres malalties de transmissió sexual”, a considerable distància (356 i 200 casos per 100.000 habitants, respectivament), també presenten unes xifres notables i creixents d’incidència a la comarca.
Les malalties de declaració individualitzada i les malalties de declaració urgent, en canvi, presenten un nivell d’incidència molt més
19
6modest (34 casos en total al Segrià), i apunten a una tendència general a la baixa que també s’observa en el comportament de la majoria d’aquestes malalties a Catalunya. Entre les dades obtingudes cal destacar: la sífilis, amb 12 casos el 2009, és la més nombrosa a la comarca, a considerable distància de la tos ferina i la gonocòccia (6 casos declarats).
Drogodependències i altres addiccions
El Servei de Drogodependències i Patologia Dual va atendre durant l’any 2010 766 primeres visites. En els darrers tres anys la xifra global de visites ha anat augmentant fins a assolir nivells finals que quasi dupliquen els inicials (de les 5.600 visites al 2007 a les 11.400 de 2010).
Pel que fa al tipus de substàncies que van motivar l’inici del tractament, l’alcohol (40%), l’heroïna (31%), i la cocaïna (21%) copaven l’any 2009 el gruix de les primeres visites, si bé cal tenir en compte que un percentatge molt important dels usuaris atesos consumeixen més d’una substància alhora (l’any 2008 fins a un 56%).
Cal també tenir present que molts dels pacients atesos presenten patologia dual, és a dir, pateixen simultàniament un trastorn addictiu i un trastorn mental.
Sida i VIH
En el període 1985-2010 el registre de casos de sida de Catalunya ha identificat 381 casos al municipi, amb una freqüència molt de casos acumulats més elevada en els homes (293, un 77%) que en les dones (88, un 23%). En els darrers 10 anys, els casos diagnosticats han anat disminuint progressivament: els 21 casos de l’any 2000 van donar pas als 7 casos el 2010.
Per edats, s’observa un pes important dels col·lectius de 30 a 34 anys, i en menor mesura, del de 25-29 i 35-39. El predomini d’aquests 3 grups també s’observa a la regió sanitària i al conjunt de Catalunya.
Del total de casos del període 1985-2010, un 60% han acabat en defunció, dada força
coincident amb les del global de la regió sanitària i Catalunya.
Els casos nous de residents de Lleida diagnosticats de VIH per al període 2001-2010 s’eleva fins als 277, amb una proporció de dones (37%) força superior a la registrada a la regió sanitària lleidatana (33%) o, sobretot, Catalunya (22%).
Per grups d’edat, els diagnòstics de VIH es concentren en les franges de 35 a 39, 30 a 34, i 25 a 29. Destaca el predomini de diagnòstics femenins en la franja de 20 a 24 anys.
El grup de transmissió més habitual dels diagnosticats amb VIH és, a diferència dels casos de sida, el d’heterosexuals.
Tuberculosi
La tuberculosi és un problema de salut global i continua essent una de les malalties infeccioses amb més morbiditat al món i causa de mortalitat en països pobres amb una incidència elevada.
Si bé en nombres absoluts la tuberculosi no presenta un gran nombre de casos a Lleida ciutat, l’any 2009 aquesta és una malaltia amb un pes força superior amb relació als àmbits territorials superiors, fins al punt de doblar la taxa bruta (amb 42 casos per cada cent mil habitants) de la mitjana catalana (20). Crida igualment l’atenció la tendència a l’alça, en contrast amb el descens que es produeix a Catalunya.
La regió sanitària de Lleida destaca també per tenir la taxa bruta de tuberculosi de residents menors de 15 anys més elevada de totes les regions. Els 16 casos detectats representaven una taxa específica de 30,4, molt per sobre de la mitjana catalana (10,2).
6.1.4. Altres aspectes de salut
En aquest apartat s’inclouen aspectes que si bé no son malalties com a tals, són font de trastorns de la salut (com ara els accidents de trànsit o els accidents laborals) o requereixen d’intervenció mèdica (com en el cas de les interrupcions voluntàries de l’embaràs).
20
6Accidents de trànsit
Segons dades del Servei Català de Trànsit, entre els anys 2004-2008 s’apunta a una progressiva reducció de l’accidentabilitat a Lleida (de 466 a 220 accidents, -53%).
L’accidentalitat urbana ha experimentat una clara evolució a la baixa, mentre que la interurbana ha crescut amb força, passant d’un nivell més aviat residual (60 accidents l’any 2000) a representar, des de 2006, una proporció cada cop més important respecte al total d’accidents (127 dels 336 el 2009).
Les dades recollides per la Guàrdia Urbana de Lleida entre 2006 i 2010, però, són força diferents:
El número d’accidents hauria seguit una tendència clarament alcista (de 154 el 2006 a 405 el 2009), per bé que en el darrer any amb dades disponibles sí que s’observa una reducció (365 el 2010, -10%).
Pel que fa a les causes d’accidentalitat que registrà l’Ajuntament el 2009, en un 30% dels accidents amb víctimes entrà en joc com a factor de risc la no observança de les normes de prioritat en les interseccions i creuaments senyalitzats, i en un 26% la distracció fou un factor concurrent dels accidents, sovint causada per la utilització del telèfon mòbil. El 10,4% dels conductors implicats en accidents amb víctimes van donar positiu en el control d’alcoholèmia. En aquest sentit, cal afegir que un 23% de controls d’alcoholèmia van donar positiu, la majoria per taxes superiors a 0,60 mg d’alcohol en aire espirat.
Cada any es produeixen de mitjana entre 110 i 130 atropellaments (xifra que representa la quarta part dels accidents de l’any 2010), alguns dels quals amb conseqüències per a la salut dels atropellats de caràcter greu (entre els 20 i els 30) o fins i tot mortals (entre 0 i 3). L’Any 2009 el 32% dels atropellaments eren causats per alguna infracció comesa pels vianants, mentre que el 68% restant eren atribuïbles al conductor.
Accidents en el treball
Els accidents laborals que han comportat baixa al Segrià han experimentat també un descens en els darrers anys. Des de 2007 amb 4.568 accidents laborals, el descens ha estat constant i notable, amb una caiguda que deixa una accidentalitat per al 2010 lleugerament per sota dels 3.000.
Si comparem aquests números amb els dels àmbits territorials superiors (Província i Catalunya), en termes de taxa per cada 100.000 afiliats a la SS, observem un comportament molt similar (una taxa entre 4.000 i 4.200 accidents pel 2010). També la distribució de les gravetats de les baixes laborals és gairebé idèntica.
Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE)
Les IVE han experimentat una considerable evolució a l’alça, amb un creixement que en el cas del Segrià ha significat triplicar pràcticament la xifra d’interrupcions entre 2001 i 2009, passant de 220 a 653. En els darrers dos anys es registra un increment molt marcat del 2007 al 2008 (de 437 a 647, +48%), i una estabilització posterior (653, +1%).
La comparació de les dades del Segrià amb les de la regió sanitària lleidatana i el conjunt català no permeten observar evolucions substancialment diferents.
6.1.5. Variables ambientals
Qualitat de l’aire
En el seu informe de balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya 2010, la Direcció General de Catalunya arribava a la conclusió pel que fa a la zona de terres de Ponent que des de l’any 2007, cap dels contaminants atmosfèrics superà els valors límits normatius (diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, monòxid de carboni, partícules en suspensió, benzè, plom, arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, entre d’altres). Únicament l’ozó troposfèric registrava uns valors superiors als que es fixen com a objectiu de futur immediat.
21
6Contaminació electromagnètica
Les dades de monitoratge realitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat indiquen que els nivells d’intensitat de camp elèctric a la ciutat de Lleida han marcat des de 2006 uns nivells molt per sota dels valors màxims permesos.
Aigües de consum
Les aigües que es destinen al consum humà, és a dir, les que se subministren amb finalitats domèstiques o per al desenvolupament d’activitats comercials o industrials vinculades a productes per al consum humà, han de tenir garantida una qualitat que permeti assegurar la protecció de la salut de les persones que les consumeixen. L’aigua de Lleida presenta tots els paràmetres dins dels rangs establerts.
Legionel·losi
La infecció per legionel·la pneumophila és un problema d’importància sanitària associat a instal·lacions de risc que poden dispersar aquest bacteri, principalment les que utilitzen aigua en el seu funcionament i les que produeixen aerosols: torres de refrigeració i condensadors evaporatius, sistemes d’aigua sanitària calenta i freda, instal·lacions hidrotermals, nebulitzadors i fonts ornamentals.
La legionel·losi és una malaltia amb una baixa incidència a Lleida. Cada any només es declaren, de mitjana, uns 4 casos comarcals, amb un total de 43 casos declarats entre el gener de l’any 2000 i el juny de 2010.
Contaminació acústica
La normativa autonòmica, estatal i comunitària determina tot un seguit d’obligacions per als municipis en termes d’avaluació i gestió del soroll ambiental, soroll que en qualsevol ciutat s’origina majoritàriament pel trànsit de vehicles.
L’any 2005 l’Ajuntament va elaborar un mapa de capacitat acústica que definia tot
un seguit de zones en funció del soroll que aquestes poden assumir. La zonificació del territori inclou, de més a menys protecció: zones d’especial protecció de la qualitat acústica, de sensibilitat acústica alta, moderada, baixa, i zones de soroll.
Zones verdes i carrils bici
Lleida disposa actualment de 3 parcs d’interès natural (Mas de Melons, Alfés i la Mitjana), 5 parcs territorials (Riu Segre-Fluvial i de Rufea, Parc de Butsènit, Parc de Granyena, Parc Alcalde Pons-Les Basses i Parc de la Cerdera-Polvorí), 15 parcs urbans, 83 zones verdes i jardins, 2 verds urbans o places (Pàrquing Auditori i Plaça Espanya), 5 espais lliures lineals (Rambla del Corregidor Escofet, Rambla de Ferran, Avinguda Doctora Castells, Carrer Campament i Carrer Canal) i 2 verds esportius (Camp de Tir amb Arc i Camp de Futbol de Balàfia).
L’any 2010 Lleida disposava aproximada-ment de 33 quilòmetres de carrils bici (amb 7 ampliacions previstes en el bienni 2010-2011), més del doble dels disponibles l’any 2006.
6.2. Recull de dades primàries6.2.1. Hàbits i estils de vida de la
població de Lleida
Consulta sobre salut a Lleida – Enquesta a ciutadans
El propòsit general de la consulta a la ciutadania de Lleida és el de proporcionar informació respecte a la salut, la qualitat de vida, hàbits i estils de vida de la població lleidatana, per tal d’adequar les polítiques de salut, la relació social i la gestió dels serveis a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes.
El treball de camp es va realitzar en els mesos de febrer i març de 2011 amb una grandària de la mostra de 407 individus a partir dels 16 anys, residents al municipi, seleccionats a partir de quotes de sexe i edat i mitjançant tècniques aleatòries. El mètode de recollida de la informació és el
22
6d’administració d’un qüestionari estructurat de passació telefònica.
El nivell de confiança és del 955, el marge d’error mostrat màxim per a dades globals és d’un +/- 4,9%.
Estat de la salut
La majoria de la població consultada percep el seu nivell de salut com a bo (55%) o molt bo o excel·lent (25%). Únicament un 20% opina que és regular o dolent. Aquest darrer grup el conformen enquestats que pateixen algun trastorn crònic i a més tenen alguna limitació o discapacitat per realitzar la seva rutina habitual.
Si comparem aquests resultats amb els del global de Catalunya (ESCA 2006), a Lleida es produeixen valoracions amb majors identificacions amb una percepció de salut bona que la mitjana catalana.
Hàbits mèdics
De mitjana, cada lleidatà ha visitat 1,5 metges en el darrer any. Els principals motius: realització d’un examen preventiu o revisió mèdica (49%), una malaltia (32%) o la renovació de receptes (12%).
Lleida té una lleugera tendència a anar més al metge que la mitjana catalana.
Hàbits preventius
Dues de les tres accions preventives més freqüents entre els enquestats són la citologia vaginal (63% de les dones enquestades) i la mamografia (49%), les duen a terme exclusivament les dones. Altres accions preventives d’un cert pes són també la revisió del nivell de colesterol a la sang (53%), la revisió de la tensió arterial (45%), l’analítica de control (27%) i la vacunació durant la tardor (25%).
Amb relació a Catalunya, a Lleida hi ha una major freqüència d’activitats preventives que posen en pràctica les dones.
Canals d’informació
Quan tenen un dubte o consulta sobre algun tema relacionat amb la salut, 3 de cada 4 enquestats el canalitzen mitjançant el seu CAP o ambulatori de referència.
S’observa que el CAP és una via d’informació que utilitzen en major grau el grup d’edat de 56 a 70 anys. Internet, per contra, és significativament més utilitzat per la franja d’edat de 16 a 35 anys.
Consum de substàncies
El 32% de les persones consultades no beu begudes alcohòliques mai, mentre que el 40% en consumeix de manera habitual diàriament, algun dia entre setmana o els caps de setmana. El 28% restant en fa un consum esporàdic, com a molt algun cop al mes.
Un 21% dels lleidatans enquestats són fumadors diaris, un 6% ocasionals, i un 72% no fuma. Dins d’aquest darrer grup, hi ha un % significatiu —un terç— d’ex-fumadors.
Pel que fa a altres substàncies psicoactives, referent al consum en els darrers 30 dies, són els tranquil·litzants, amb un 6%, els més consumits, per davant de l’haixix (4%) o la cocaïna (2%).
Activitat física
Una majoria de lleidatans (34%) diuen caminar cada dia, de mitjana, entre mitja hora i una hora al dia.
Respecte a la pràctica esportiva, de mitjana, es practica activitat física o esport setmanalment 3 dies. 4 de cada 10 lleidatans (35%) manifesten no practicar-ne mai, en clar contrast amb el 19% que diu fer-ho cada dia de la setmana.
Respecte el nivell d’activitat dels lleidatans en la seva rutina diària: 8 de cada 10 són moderada (43%) o lleugerament actius (37%), si bé hi ha un col·lectiu important, de l’ordre del 15%, que és totalment sedentari, que triplica el que és molt actiu (5%).
No s’identifiquen uns patrons de comportament substancialment diferents a Lleida respecte el conjunt català.
23
66.2.2 Opinió dels experts sobre la gestió
i el funcionament de la salut a Lleida quant als elements que afavoreixen un bon estat de salut i qualitat de vida
En la recerca d’informació per elaborar l’anàlisi de la situació de Lleida s’ha cercat un seguit d’actors clau del territori que han aportat la seva perspectiva sobre els principals problemes de salut al municipi i les seves causes, des de l’experiència del seu particular context de treball. Atesa la diversitat de factors que determinen una qüestió tan intersectorial com la salut, la selecció d’actors clau a entrevistar es fa cercant perfils multidisciplinaris, que no pertanyien exclusivament al camp de la salut.
A. Punts forts de Lleida que afavoreixen la qualitat de vida i la protecció i promoció de la salut.
La política i les transformacions urbanístiques: Es valora molt positivament la transformació que ha experimentat la ciutat arran de la planificació urbanística de les últimes dècades, i els impactes que aquest model té per a la salut. Els elements més destacats són: la transformació del riu Segre i la recuperació de grans espais verds; les intervencions urbanístiques que han transformat els barris perifèrics, evitant la seva conversió en guetos o ciutats dormitori; i la incorporació de la proximitat i el vianant com a criteris de planificació urbanística, amb la convessió en zona per a vianants de gran part del nucli urbà i l’augment de freqüència de pas del transport públic. Aquesta nova orientació de les polítiques urbanístiques i de mobilitat, unida a la dimensió mitjana de la ciutat, han facilitat la mobilitat a peu.
Les dimensions d’una ciutat intermèdia: S’ha destacat com a clau, per tal d’afavorir la salut i la qualitat de vida de les persones, la dimensió d’una ciutat de grandària mitjana, com Lleida. Aquesta dimensió contribueix a mantenir una ciutat a escala humana i a afavorir la qualitat de vida de cada un dels ciutadans i ciutadanes.
Recursos i prestacions sanitàries i sociosanitàries: Una atenció hospitalària que ofereixi especialitats de primer nivell i una atenció primària desplegada en el territori que garanteix una bona cobertura a la població.
L’atenció a la dependència i la integració de col·lectius vulnerables: L’atenció a la tercera edat es considera bastant desenvolupada, a destacar l’existència des de fa 10 anys del servei de teleassistència a domicili. L’accessibilitat per a les persones discapacitades s’ha treballat molt àmpliament: Lleida va ser el primer municipi català a tenir un Pla d’accessibilitat i Consell municipal.
Els recursos educatius existents en l’àmbit de la salut: Entre l’oferta formativa i recursos destinats a la recerca relacionats amb la salut destaquen els màsters de la UdL, l’Aula de Salut, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, diferents comissions mixtes entre la Universitat i l’ICS, o els cursos de promoció de la salut i hàbits de vida saludables oberts a la població organitzats des d’Infermeria i Epidemiologia, que fomenten l’educació sanitària de la població.
Els recursos existents en l’àmbit del lleure i l’educació no formal: S’ha destacat la important funció dels casals, instal·lacions esportives, centres d’esplai i ludoteques de barri, en coordinació amb els centres educatius, fan una important funció de foment de l’exercici físic i la integració social tant de la població immigrada com dels infants i adolescents en risc d’exclusió.
Els factors ambientals: La qualitat de l’aire és bona durant tot l’any, per bé que s’apunten queixes per contaminació acústica associada a l’oci nocturn.
24
6Les actuacions i programes
desenvolupats en salut pública: Es consideren molt positius els programes i intervencions que s’han realitzat a Lleida en els últims anys en l’àmbit de la salut pública. S’han destacat activitats de promoció, prevenció i vigilància de la salut que realitzen els principals proveïdors assistencials (ICS i GSS) i diferents àrees de l’Ajuntament de Lleida, tanmateix les activitats de protecció de la salut es realitzen des de la Paeria i l’Agència Catalana de Salut Pública.
La dieta mediterrània: Es destaca com a punt fort la nostra dieta mediterrània que fa que a Lleida es consumeixi amanida i verdura a uns nivells equiparables a la resta de Catalunya.
L’interès per la salut: S’assenyala que hi ha un interès generalitzat per la salut: d’una banda, la ciutadania és receptiva als temes de salut i d’una altra, tant en l’àmbit polític com tècnic hi ha un consens sobre la utilitat de les intervencions en educació per a la salut.
B. Àrees de millora a considerar
1. Disminuir el desconeixement, per part de la ciutadania del concepte de Salut Pública i els seus aspectes. Conèixer les diferències entre Salut Pública i Sanitat Pública.
2. Saturació del sistema sanitari i certa manca d’adequació a les noves necessitats socials.
3. La coordinació entre les institucions i organismes vinculats a la Salut Pública és insuficient; costa aglutinar esforços en una mateixa direcció i evitar la duplicació i la ineficiència.
3. Planificació de les intervencions a curt termini i en ocasions manca de continuació i de seguiment de programes i dels seus resultats.
4. Reduït impacte d’alguns programes en els col·lectius destinataris, el missatge no
arriba i no s’aconsegueix un canvi real de comportament.
5. Increment del trànsit i preponderància del vehicle privat.
6. Consum de drogues associat als models actuals d’oci, massa laxitud social amb el consum d’alcohol.
7. Hàbits d’alimentació poc saludables. Poques fruites i verdures i alimentació de mala qualitat.
8. Mancança d’hàbits d’autocura. La ciutadania ha perdut la coresponsabilit-zació sobre la seva pròpia salut i depen-dència dels serveis de salut.
9. Crisi econòmica i agreujament de les desigualtats socials que provoca.
10. Manca d’educació emocional i increment dels malestars psicològics (ansietat, depressions i problemes de comunicació).
11. Poc treball en perspectiva de gènere.
12. Desconnexió en la transferència i aplicació del coneixement acadèmic.
13. Escassa implantació de pràctiques de sostenibilitat i responsabilitat social entre el teixit empresarial.
14. Reforçar el binomi esport-salut.
15. Incrementar els programes sobre salut sexual-afectiva i un abordatge de la violència de gènere més ampli.
16. Manca de compromís polític en Salut Pública i millora en la coordinació entre els professionals d’aquest àmbit.
6.3. Sessió participativa;Propostes de milloraL’objectiu de la sessió va ser presentar les
conclusions del diagnòstic elaborat sobre la situació de la salut a Lleida i obrir un espai de debat per recollir propostes de futur que la Paeria considerarà com a possibles intervencions de millora a incloure en el Pla Municipal de Salut.
25
6La convocatòria es va centrar, sobretot,
en el perfil tècnic i professional, tant de persones pertanyents a la Paeria com a serveis externs, i es van convidar també persones representants d’entitats veïnals i associacions de malalties. En concret es van convocar 39 persones pertanyents als següents perfils:
· Professionals dels serveis sanitaris i de protecció de la salut del municipi (agència de protecció de la salut, centres d’atenció primària, atenció hospitalària i sociosanitària, atenció a les drogodependències, salut mental, salut laboral)
· Personal tècnic dels diversos departaments de l’Ajuntament (salut pública, medi ambient, joventut, drogues, esports, urbanisme i mobilitat, seguretat i civisme, participació ciutadana, gent gran i voluntariat, igualtat, serveis socials, educació i promoció econòmica i industrial)
· Professionals de serveis públics no sanitaris (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica)
· Representants d’entitats socials (asso-ciacions veïnals, entitats per a la salut i associacions de malalties)
En aquest apartat, detallem les actuacions que les persones assistents a la sessió van proposar per fer front a les necessitats detectades en els àmbits de protecció i promoció de la salut.
A. Protecció de la salut
Coordinació dels agents implicats i disponibilitat de la informació
· Incrementar la coordinació entre les diferents administracions que tenen competències en la protecció de la salut en l’àmbit municipal.
· Millorar el traspàs d’informació sobre les actuacions realitzades pels diferents organismes implicats en protecció de la salut; tot i que hi existeixi, sovint la informació es queda a la mateixa administració i no arriba a d’altres institucions.
· Crear un cens municipal de tots els establiments de la ciutat que realitzen activitats en àmbits alimentaris, ambientals i de risc per a la salut de les persones.
Control higiènic i sanitari d’instal·lacions
· Promoure l’adquisició d’hàbits saluda-bles per part de la població en l’ús dels centres esportius.
Qualitat de les aigües de consum humà i gestió del risc dels productes alimentaris
· Educar la ciutadania en aspectes de protecció de la salut relacionats amb la manipulació d’aliments, les infeccions tòxiques, les aigües potables i els hàbits higiènics generals.
Mobilitat sostenible i urbanisme saludable
· Reforçar la interconnexió entre les polítiques urbanístiques i la protecció de la salut a la ciutat de Lleida.
B. Promoció de la salut
Hàbits d’autocura i corespon·sabilització de la població en la seva salut i en salut pública.
· Dissenyar programes educatius per fomentar la responsabilització personal i l’empoderament familiar en l’autocura d’aspectes de salut fonamentals.
· Planificar activitats informatives i de sensibilització sobre tècniques d’autocura i prevenció de patologies banals per a col·lectius específics: infants/joves, persones adultes i gent gran.
· Potenciar la participació i la implicació col·lectiva en la cura de la salut, tot fomentant les xarxes de suport mutu i les actuacions de proximitat.
· Promoure l’accés a la informació sobre vida saludable i prevenció de conductes de risc a través de la creació de grups d’iguals.
26
6Exercici físic i manteniment d’una vida
activa en totes les etapes del cicle vital
· Utilitzar les xarxes socials (casals, escoles, entitats...) per promoure hàbits saludables (p. ex. d’alimentació i exercici físic), i per facilitar una vida activa, tant física com mental, al llarg de totes les etapes del cicle vital.
· Dissenyar campanyes de sensibilització per reforçar la idea del binomi esport/salut.
· Fomentar una concepció de l’esport basada en la transmissió de valors i hàbits positius de comportament, i no tan centrada en la competició (especialment, en pares i mares).
· Promoure la realització d’esport en adolescents (prestant atenció al pas dels CEIPs als IES), dones i gent gran.
· Potenciar i donar a conèixer els elements de gimnàstica que hi ha a les places i altres espais a l’aire lliure, principalment a la gent gran.
· Elaborar un estudi sobre els usos de les instal·lacions esportives de la ciutat, per obtenir més informació orientada a fomentar l’activitat física.
· Fomentar l’esport com a activitat i no com a espectacle, passant d’una concepció passiva i de consum a una actitud activa vers el fet esportiu.
· Promoure un accés democràtic i universal a l’esport.
Hàbits d’alimentació saludable
· Programa tallers formatius sobre compra saludable i sostenible als mercats, les botigues de barri i les grans superfícies.
· Desenvolupar una campanya per fomentar la coresponsabilitat d’homes i dones en l’alimentació saludable.
· Programar tallers de cuina per a infants i joves, dins dels circuits educatius formals i informals.
· Organitzar tallers de cuina saludable amb perspectiva de gènere (per a homes, dones i grups mixtos).
Atenció a col·lectius vulnerables
· Recuperar el centre de joves com a recurs d’atenció global al jovent, tant per prestar suport en aspectes afectius com per atendre altres necessitats d’aquest grup d’edat.
· Potenciar i donar a conèixer els programes de promoció de la salut a poblacions en risc (p. ex. persones diabètiques o amb malalties cardiovasculars).
Prevenció i atenció a les drogodepen·dències
· Planificar programes educatius universals, continuats en el temps i comptant amb participació compromesa dels agents responsables i de tots els actors implicats en la prevenció de les drogodependències.
· Dissenyar programes de prevenció de les addiccions en l’àmbit comunitari, orientats a fomentar un canvi de tolerància social i una major protecció dels joves i d’altres col·lectius vulnerables per part del conjunt de la societat.
· Crear campanyes de prevenció de les addiccions concretes per a les diferents poblacions de risc, segons les seves carac-terístiques: joves, immigrants, dones...
· Desenvolupar projectes d’acompanya-ment psicosocial a consumidors adoles-cents.
· Actualitzar i adequar tècnicament els serveis d’atenció a les drogodependències (p. ex. CASD) als nous consums de drogues i als nous perfils de consumidors.
· Potenciar els espais d’oci saludable i participatiu a la ciutat.
Malestars psicològics i educació emocional
· Capacitar les professionals i els professionals de l’educació en aspectes d’educació emocional.
· Introduir l’educació emocional als programes educatius escolars, en tots els nivells (des de P3 fins a l’ESO).
27
6· Reforçar els projectes d’educació sexual i afectiva adreçats al jovent, tot abordant el problema de la violència masclista des d’una perspectiva cultural i transversal.
· Programar tallers sobre imatge personal i salut, i treballar les identitats de gènere i el reforç de l’autoestima per prevenir trastorns alimentaris com ara l’anorèxia.
· Potenciar la participació ciutadana i les xarxes de suport mutu per afrontar les situacions de dificultat quotidiana i la frustració i inestabilitat generades per l’actual incertesa econòmica i social.
Mobilitat sostenible i urbanisme saludable
· Treballar des de les polítiques urba-nístiques amb l’objectiu d’assolir una ciutat més sostenible, saludable i amable.
· Fomentar l’ús de vehicles compartits per part del personal d’administracions i empreses.
· Millorar els carrils bici per promoure l’ús de la bicicleta.
· Fer el transport públic més eficient i fomentar el tren com a mitjà de transport interurbà.
· Desenvolupar campanyes per promoure que la població es mogui a peu.
· Potenciar les polítiques d’empresa encaminades a incentivar la mobilitat sostenible: per exemple, abonament de la reparació de bicicletes, plaça d’aparcament gratuïta per a les persones que utilitzen el cotxe compartit...
28
77. principis rectors
El Pla Municipal de Salut es guiarà pels següents principis:
Participatiu, comunitari i territorial
La participació de tots els agents que intervenen, actuen i conviuen a la comunitat ha d’esdevenir tant una estratègia com un objectiu en si mateix. Així, els lligams i valors comunitaris seran elements a prioritzar i reforçar.
La participació ha de permetre el repartiment de tasques i responsabilitats de manera organitzada. El protagonisme ha de ser compartit.
El territori de referència és l’àmbit territorial al qual s’adreça el pla de salut; en el nostre cas, el municipi de Lleida.
Ciutadà: centrat en les persones
Els protagonistes, tant en qualitat de subjectes emissors com de receptors de les accions, són ciutadans i ciutadanes, independentment de la seva qualitat de polítics/ques, tècnics/ques, professionals, voluntaris, afectats...
L’exercici del lideratge, el protagonisme, les tasques que es desenvolupen per diferents persones en diferents moments, i que seran necessaris per a un eficient desenvolupament del pla de salut, han de cercar i promoure sinergies i no han de ser excloents. Ha de ser un pla ciutadà que integri les diferents administracions públiques i la societat civil.
El consens, sempre que sigui possible, serà l’enfocament prioritari. La distribució i el repartiment de tasques, exercides de manera responsable, seran habituals, tot tractant d’evitar les resistències al treball compartit.
Solidari
Els problemes associats a la salut pública ens afecten a tots i totes, encara que no d’igual forma. Els problemes de salut tenen efectes i conseqüències, directes i indirectes, en el conjunt de la societat. Problemes col·lectius demanen respostes col·lectives, i la solidaritat ha d’esdevenir un factor d’èxit.
Una part de la societat, unes persones, famílies i col·lectius estan vivint unes conseqüències directes més dures, greus, difícils, en l’àmbit de salut, afectiu, d’adaptació i exclusió social, i econòmiques. Necessiten reconeixement i visibilitat positiva, suport social i afectiu i solucions per als seus problemes de salut.
Tècnic i científic
Els plans de salut necessiten dotar-se de coneixements, saber i saber fer apropiats per a desenvolupar solucions encertades i eficaces. Hem d’aprofitar els avenços de la ciència i la tecnologia per a desenvolupar propostes d’èxit.
Les estratègies i les metodologies de treball que es proposin han de disposar d’un aval i reconeixement tècnic i científic.
Els factors de protecció i de risc associats a la Salut Pública són multifactorials (mèdics, socials, laborals, psicològics...). Per això cal que el pla municipal estigui concebut des d’un enfocament multidisciplinari i interdisciplinari.
29
7Global
Concepció holística de la salut: la salut entesa com un tot integrat, com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties.
El Pla de salut ha de definir diferents estratègies que donin resposta a les variables d’ordre bio-psico-socials que afecten a la salut.
Integral i integrador
El pla de salut està concebut en termes integrals i adreçat a les diferents necessitats conegudes.
Les estratègies d’integració de les persones afectades pels problemes de salut exigeixen reconeixement positiu, visibilitat natural, suport social i econòmic i accessibilitat als tractaments per millorar la salut.
Estratègic
El pla de salut determina objectius i accions a curt, mitjà i llarg termini, tot oferint una visió estratègica i de futur.
Sostenible i avaluable
El Pla de salut ha d’oferir credibilitat mitjançant el compromís del seu manteniment en el temps. I generar un instrument de seguiment i valoració continuada de la seva efectivitat.
Acció educativa
Les accions en matèria de prevenció i promoció de la salut han d’estar basades en l’educació per a la salut, com a estratègia fonamental per treballar els processos d’aprenentatge que generen els canvis en els individus i les comunitats.
Empoderament
Capacitar els individus i la comunitat és un objectiu clau i, a la vegada, esdevé una estratègia, per poder incidir de manera ferma i continuada en els processos d’aprenentatge cap a estils de vida més saludables.
Transversalitat i intersectorialitat
La salut és un aspecte fonamental que abasta les diferents àrees de la nostra vida, d’igual manera s’han d’incorporar elements de foment de la salut en els diversos àmbits de la persona i de la convivència comunitària.
30
88. estructura del pla
8.1. Àmbits d’actuacióHem estructurat el pla partint de dos
grans àmbits d’actuació:
Àmbit de la protecció de la salut: aquest àmbit de la Salut pública inclou qualsevol intervenció que pretén evitar o pal·liar els efectes negatius que poden tenir diversos elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones. Són les intervencions, les prestacions i els serveis destinats a garantir que els productes alimentaris siguin salubres i que els agents físics, químics i biològics presents en el medi no afectin desfavorablement la salut de les persones.
Algunes de les accions de la prevenció de la malaltia com el programa de vacunacions infantil també queden incloses en aquest àmbit.
Àmbit de la promoció de la salut: inclou les activitats que pretenen incrementar la salut de les persones i de les poblacions de manera global; és a dir, fer créixer la salut en sentit positiu i no merament evitar l’aparició de malalties. Els àmbits d’intervenció possibles són nombrosos: la prevenció del tabaquisme, la promoció de l’exercici físic i l’alimentació saludable, el benestar personal i social... Així doncs, la finalitat d’aquests programes és maximitzar el benestar físic, psíquic i anímic, i social de les persones, estimulant especialment l’adopció d’estils de vida saludables.
Les activitats educatives més adreçades específicament a la prevenció de determinades malalties o conductes poc saludables per a la persona o la comunitat, també s’incorporen dins de l’àmbit de la promoció de la salut. Per tant, les accions compreses en els diferents àmbits de la prevenció: la prevenció universal, selectiva i indicada queden recollides en aquest gran àmbit.
Tanmateix s’ha de fer èmfasi que totes les accions envers la millora de la Salut Pública de la població comporten simultàniament actuacions de protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia. En moltes accions no es podrà determinar amb exactitud si l’objectiu a aconseguir és la protecció o la promoció ja que amb dues poden estar contemplades i ser complementàries.
8.2. Eixos transversals i temàticsEixos transversals a tot el pla
· Eix: participació, treball col·laboratiu, transversalitat i intersectorialitat
· Eix: salut i gènere
· Eix: joves i salut
Eixos temàtics
Només per a l’àmbit de promoció de la salut
· Eix: hàbits saludables
· Eix: benestar emocional
· Eix: sostenibilitat
· Eix: vulnerabilitat i salut
· Eix: drogues
· Eix: afectivitat - sexualitat
L’eix “Participació, treballs col·laboratius, transversalitat i intersectorialitat” té un apartat propi amb estratègies previstes que abastaran les diferents accions del Pla de salut.
Els eixos “Salut i gènere” i “Joves i salut” es desenvoluparan generant uns indicadors específics per incorporar la perspectiva dels joves i del gènere en totes les accions que es plantegin al pla.
31
99. pla d’acció
A continuació presentem les accions previstes al Pla de Salut 2011-2015 que volen donar resposta, en primer lloc, a les necessitats detectades i als objectius plantejats en els documents “Diagnòstic preliminar de Pla” i “Informe de resultats”. I, en segon lloc, a les necessitats i objectius que recullen l’acció municipal present i futura.
Per tal de poder presentar d’una manera ordenada i clara les diferents accions es presentaran, en primer lloc, les accions compreses en l’eix de la participació, treball col·laboratiu, transversalitat i intersectorialitat, ja que aquestes estan presents a la resta d’accions previstes. I, seguidament, presentem les accions de protecció de la salut i les de promoció de la salut, incorporant la resta dels eixos temàtics a aquestes últimes.
Per tal de poder exposar de manera coherent el Pla d’acció quant als vincles entre les necessitats detectades, els objectius a assumir i les accions previstes, s’ha adoptat una estructura homogènia per a totes les accions que és la següent:
· Necessitat
· Objectiu general
· Objectiu específic
· Accions
· Impulsors
· Calendari
9.1. Eix de la participació, treball col·laboratiu i transversalitat i intersectorialitat
Les accions especificades en aquest eix donen resposta als següents elements clau:
La Salut Pública és un sistema intersectorial, que té com a objectiu superar la fragmentació de les polítiques considerant el concepte de salut en la seva totalitat i ha d’aconseguir una nova forma de planificar, executar i avaluar les accions i actuacions de Salut Pública envers la població.
Tanmateix, la salut és un aspecte fonamental i transversal que abasta les diferents àrees de la nostra vida tant individual com col·lectiva, per tant les accions en salut pública s’han d’incorporar de manera transversal en les diferents àrees i camps d’intervenció.
Les estratègies de participació i treball col·laboratiu on els diferents agents implicats se senten coresponsables d’una determinada situació, són clau per donar respostes des d’aquesta perspectiva global de salut.
32
9. 1. Eix de participació
9
EIX: PARTICIPACIÓ, TREBALL COL·LABORATIU i TRANSVERSALITAT I INTERSECTORIALITAT
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
Desconnexió en la transferència i aplicació del coneixement acadèmic a la societat; al marge d’algunes iniciatives puntuals, no hi ha una eina que coordini de forma global la interrelació entre la recerca uni-versitària i el desenvolupament territorial.
1. Potenciar la coordinació i apli-cabilitat entre la recerca universi-tària i el desenvolupament terri-torial.
1.1. Oferir un marc formatiu uni-tari als diferents professionals de la salut pública (sanitaris de A.P. comunitària i programa salut i escola, tècnics/ques municipals, professorat, educadors/es enti-tats, etc)
Formació formadors/es “Educació emocional III”.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
UDL F. Ciències de l’Educació.
Departament d’Ensenyament i Dept. Salut de la Generalitat.
Setemb
re 2012
1.2. Desenvolupar l’aplicació de propostes de promoció de la salut que apliquin materials i progra-mes creats des de l’UDL
Projectes específics de prevenció i promoció de la salut.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
2012 - 2015
Necessitat de visibilitzar el compromís en matèria de salut pública de l’Ajuntament de Lleida i coordinar-estructurar les acci-ons que es porten a terme des de les dife-rents regidories.
2. Potenciar i consolidar la imple-mentació de la gestió transversal de salut dins de l’Ajuntament de Lleida i fer de l’Ajuntament de Lleida un agent impulsor de les polítiques de salut a la ciutat.
2.1. Crear un instrument intern per dissenyar polítiques de salut i l’aplicació del principi de transver-salitat de la salut en la estructura i en les activitats municipals.
Comissió de Salut de l’Ajunta-ment.
Regidoria de Salut Pública i resta regidories municipals.
Jun
y 2012
Hi ha una manca de coordinació entre àmbits professionals i manca de compro-mís polític en salut pública.La coordinació entre les institucions i or-ganismes vinculats a la salut pública és insuficient; de vegades, costa aglutinar esforços en una mateixa direcció i evitar la duplicació i la ineficiència. A més, hi ha desinformació entre institucions de les ac-tivitats que realitzen.
Planificació de les intervencions a curt ter-mini i, en ocasions, manca de continuació i de seguiment dels programes i dels seus resultats.
3. Potenciar el treball en xarxa, el compromís i la participació insti-tucional i ciutadana en matèria de salut pública.
3.1. Fer visible el compromís de l’Ajuntament de Lleida amb les polítiques de salut pública, tant dins de la mateixa organització com en el conjunt de la ciutat.
3.2. Crear un instrument de parti-cipació sobre salut Pública a Lleida
3.3. Detectar necessitats
3.4. Assessorar en matèria de sa-lut pública
3.5. Coordinar activitats
3.6. Planificar i consensuar línies d’acció
Consell municipal de Salut.Regidoria de Salut Pública.
Entitats i institucions de Lleida.
Setemb
re 2012
4. Donar a conèixer les diferents línies d’actuació de l’Ajuntament de Lleida en matèria de salut pú-blica.
4.1. Informar sobre el Pla de salut Edició Pla de salut. Regidoria de Salut Pública.
jun
y 2102
5. Donar a conèixer els diferents recursos en matèria de promoció de la salut a Lleida.
5.1. Creació d’un sistema d’infor-mació àgil sobre recursos en pro-moció de la salut
Web lleidasaludable.Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Jun
y 2012
6. Potenciar el treball en xarxa en matèria de salut pública a l’àmbit local amb altres institucions i enti-tats de Catalunya i l’Estat.
6.1. Participar activament en la Xarxa Perifèrics, en matèria de drogues i món local
Xarxa Perifèrics. Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
6.2. Participar activament en la Xarxa Sida i món local, en matèria de VIH-Sida
Xarxa Sida i món local. Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
6.3. Participar activament en la RECS
RECS – Red Española de ciudades saludables.
Regidoria de Salut Pública.
En cu
rs
6.4. Organitzar accions en Xarxa de divulgació científica i d’impac-te en el món local
IV Jornades Sida i món local a Ca-talunya.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Regidoria de Salut Pública.
Octu
bre 2012
33
9. 2. Àmbit de la protecció de la salut
9
PROTECCIÓ DE LA SALUT
OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
1. Coordinació dels agents implicats i dispo-nibilitat de la informa-ció.
1.1. Incrementar la coordinació entre les diferents administracions que tenen compe-tències en la protecció de la salut en l’àmbit municipal.
Conveni Agència Catalana de Salut Pública. Regidoria Salut Pública.
En Curs
Conveni Serveis Territorials:
Economia, Indústries, Agricultura, EnsenyamentRegidoria Salut Pública.
En Curs
1.2. Millorar el traspàs d’informació sobre les actuacions realitzades pels diferents organismes implicats en protecció de la salut; que, tot i que ja existeix, sovint la infor-mació es queda a la mateixa administració i no arriba a d’altres institucions.
Conveni-trasllat de dades de mortalitat. Regidoria Salut Pública.
En C
urs
Conveni-trasllat de dades de indústries i activitats. Regidoria Salut Pública.
En Curs
Conveni-trasllat de dades de cens d’animals do-mèstics.
Regidoria Salut Pública.
En Curs
1.3. Crear un cens municipal de tots els establiments de la ciutat que realitzen activi-tats en àmbits alimentaris, ambientals i de risc per a la salut de les persones.
Recollir dades dels diferents departaments munici-pals i crear un únic arxiu.
Regidoria Salut Pública.
Regidoria d’Informàtica.
Regidoria Economia .
Regidoria Urbanisme.
En curs
2. Control higiènic i sanitari de les instal-lacions.
2.1. Promoure l’adquisició d’hàbits saludables per part de la població en l’ús dels cen-tres esportius i d’hidroteràpia.
Conveni Agència Catalana de la Salut Pública per a inspeccions.
R. Salut Pública.
Regidoria Esports.
En Curs
Informes sanitaris sobre l’ús dels centres.Regidoria Salut Pública.
Regidoria Esports.
En Curs
Desfibriladors.Regidoria Salut Pública.
Regidoria Esports.
En C
urs
3. Qualitat de les aigües de consum humà i ges-tió del risc dels produc-tes alimentaris.
3.1. Educar a la ciutadania en aspectes de protecció de la salut relacionats amb la ma-nipulació d’aliments, les infeccions tòxiques, les aigües potables i els hàbits higiènics generals.
Curs de manipulació d’aliments.Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En Curs
Educació sanitària.Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En Curs
Coordinació Agència Catalana de la Salut- Aquà-lia.
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En Curs
Prevenció legionel·losi.Regidoria Salut Pública.
Agèngia Catalana de la Salut Pública.
En C
urs
Control sanitari d’aigües de consum humà.Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En C
urs
Control d’aigües de lleure (piscines d’ús públic).Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En Curs
Control sanitari d’establiments de pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing.
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana de la Salut Pública.
En Curs
Control sanitari d’establiments minoristes d’ali-mentació.
Regidoria Salut pública.
Agència Catalana S.P.
En Curs
Control sanitari de restauració col·lectiva comer-cial.
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S.P.
En Curs
Control sanitari de restauració col·lectiva social.Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S.P.
En Curs
Control sanitari de mercats sedentaris i ambulants.Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S.P.
En C
urs
Control transport interurbà de mercaderies d’ali-mentació.
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S. P.
En curs
Control i gestió de les plagues (desratització, de-sinfecció i desinsectació).
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S P.
En C
urs
Control d’animals peridomèstics (coloms i altres aus).Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S P.
En C
urs
Control del risc derivat dels animals domèstics de companyia.
Regidoria Salut Pública.
Agència Catalana S P.
En Curs
Control de la salubritat dels habitatges.R. Urbanisme.
R. Salut Pública.
En curs
4. Generar una mobili-tat sostenible i saluda-ble, reforçant la inter-connexió entre les polí-tiques urbanístiques i la protecció de la salut a la ciutat de Lleida.
4.1. Treballar des de les polítiques urbanístiques amb l’objectiu d’assolir una ciutat més sostenible, saludable i amable.
Plantació d’arbres.Regidoria d’Urbanisme.
Regidoria Salut Pública.
2012 - 2015
Jardins.Regidoria d’Urbanisme.
Regidoria Salut Pública.
2012 - 2015
4.2. Fomentar l’ús de vehicles compartits per part del personal d’administracions i empreses.
Mobilitat.Regidoria Salut Pública.
R. Seguretat ciutadana.
2012 -2015
4.3. Millorar els carrils bici per promoure l’ús de la bicicleta. Carril bici.
Regidoria d’Urbanisme
Regidoria Salut Pública
R. Esports
2012 - 2015
4.4. Fer el transport públic més eficient i fomentar el tren com a mitjà de transport interurbà.
Millorar i ampliar.
Regidoria d’Urbanisme.
Regidoria Salut Pública.
R. Esports.
R. Seguretat Ciutadana.
2012 - 2015
4.5. Desenvolupar campanyes per promoure que la població es mogui a peu. Valoració d’uns itineraris amb temps d’espera. Regidoria d’Urbanisme R. R. Salut Pública.
2012 - 2015
5. Promoure i protegir la salut infantil.
5.1. Desenvolupar el programa de salut escolar.
Exàmens de salut als pàrvuls de 4 anys i nouvinguts. R. Salut Pública.
En curs
Glopeigs periòdics amb solucions fluorades (1r, 2n, 3r i 4t).
R. Salut Pública.
En curs
Programa de vacunacions a 6è de primària i 2n de secundària.
R. Salut Pública.
En curs
34
EIX: HÀBITS SALUDABLES:Les accions especificades en aquest eix són aquelles que tenen com a objectiu la capacitació en hàbits de salut i la generació d’estils de vida més saludables, incorporant aspectes d’educació per a la
salut en els àmbits de l’autocura o l’empoderament personal i comunitari, en el lleure, l’esport, l’alimentació, la seguretat i descans, etc.
EIX: HÀBITS SALUDABLES
NECESSITATOBJECTIUGENERAL
OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
Manca d’hàbits d’auto-cura de la població, que ha perdut la corresponsa-bilització sobre la seva prò-pia salut i s’ha fet massa dependent dels serveis de salut, fins i tot pel tracta-ment de dolences menors.
Hi ha un desconeixement dels aspectes de salut pú-blica per part de la ciuta-dania.
1. Generar hàbits d’au-tocura i corresponsabilit-zació de la població en la seva salut i en salut pú-blica.
1.1. Dissenyar programes educatius per fomentar la responsabilització personal i l’empoderament familiar en l’autocura d’aspectes de salut fonamentals.
Programa Materno infatil (control salut nadó) SSAP Balafia i Centre Històric.
Servei Materno - infantil
(7 mesos – 3 anys i famílies).
Regidoria de Salut Pública.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
Programa Moneo
(drogues).
Regidoria Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
Programa famílies i barri - Parentalitat positiva.Regidoria Benestar Social i Ocupació.
Sep 2012
Programa de preservació familiar:
· P. “Créixer feliços en família” (0-5 anys)
· P. Aprendre Junts, créixer en família (6-12 anys)
· P. Viure l’adolescència en família (adolescents)
Regidoria Benestar Social i Ocupació.
Regidoria Salut Pública.
En cu
rs
Escoles de pares i mares. Regidoria Educació.
En
curs
1.2. Planificar activitats informatives i de sensibilització sobre tècniques d’autocura i prevenció de patologies banals per a col·lectius específics: infants/joves, persones adultes i grans.
Activitats de sensibilització als barris.
Regidoria de Salut Pública.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
1.3. Potenciar la participació i la implicació col·lectiva en la cura de la salut, tot fomentant les xarxes de suport mutu.
Formació cuidadors/es (SAD).Regidoria Benestar Social i Ocupació.
En cu
rs
Sèniors per a la salut.R. Salut Pública.
R. Gent Gran.
2012
1.4. Promoure l’accés a la informació sobre vida saludable i prevenció de conductes de risc.
Difusió dels fulletons informatius:
· “Ep, banya’t bé”
· Ep, menja bé”
· Ep, m’has de tenir a punt”
· Prevenció de la pediculosi”
Regidoria de Salut Pública.
En cu
rs
1.5. Promoure l’accés a la informació sobre vida saludable i prevenció de conductes de risc a través de la creació de grups d’iguals.
(Projectes referenciats a Lleure).
Regidoria de Joventut.
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
1.6. Fomentar la salut i la qualitat de vida en l’envelliment.Programa d’activitats d’educació sanitària dirigi-des a la gent gran.
Regidoria de Salut Pública. En cu
rs
1.7. Prevenció de l’automedicació entre la gent gran. Taller “Prevenció de l’automedicació”. Regidoria de Salut Pública.
99.3. Àmbit de la promoció de la salut
No es treballa suficient-ment la difusió del binomi esport-salut.
2. Potenciar l’exercici fí-sic i manteniment d’una vida activa en totes les etapes del cicle vital.
2.1. Utilitzar les xarxes socials (casals, escoles, entitats...) per promoure hàbits saludables (p.ex. d’alimentació i exercici físic), i per facilitar una vida activa, tant física com mental, al llarg de totes les etapes del cicle vital.
Programa d’activitats d’educació sanitària dirigi-des: servei materno infantil, escoles bressol, lu-doteques, escoles i centres cívics.
R. Salut Pública
R. Esports
R. Joventut
R. P. Igualtat
R. Gent Gran
En cu
rs
Programa Educaesport.
Regidoria d’Esports.
Associació Lleidatana de futbol lleure.
En cu
rs
2.2. Dissenyar campanyes de sensibilització per reforçar la idea del bi-nomi esport/salut.
Realització d’un mapa esport-salut de la ciutat.
R. S. P.
R. Esports.
R. Urbanisme.
2012
2.3. Fomentar una concepció de l’esport basada en la transmissió de valors i hàbits positius de
comportament, i no tan centrada en la competició.
Dinamització esportiva municipal (12-16 anys).
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Regidoria Esports.
En cu
rs
Centres de perfeccionament esportiu (6-16 anys).
Escoles municipals específiques (4-14 anys).
Constitució Consell Assessor municipal de l’Es-port.
Regidoria Esports.
2012
Creació comissió resolució de conflictes d’esport base.
Regidoria Esports.
2012
2.4. Promoure la realització d’esport en adolescents (prestant atenció al pas dels CEIPs als IES), dones i gent gran.
Escoles esportives municipals (3-12 anys).Regidoria Esports.
En cu
rs
Convenis entitats i clubs esportius. Regidoria Esports.
2.5. Potenciar i donar a conèixer els elements de gimnàstica que hi ha a les places i altres espais a l’aire lliure, principalment a la gent gran.
Realització d’un mapa esport-salut de la ciutat.
R. Salut Pública.
R. Esports.
R. Gent Gran.
2012
2.6. Elaborar un estudi sobre els usos de les instal·lacions esportives de la ciutat, per obtenir més informació orientada a fomentar l’activitat física.
Conveni realització estudi amb INEF.R. Esports.
INEFC.
2012-2013
2.7. Fomentar l’esport com a activitat i no com a espectacle, passant d’una concepció passiva i de consum a una actitud activa vers el fet esportiu.
Programes d’activitats de baixa intensitat, de cai-re familiar, hàbit esport-salut: “Lleida Camina, Caminem”
R. Esports.
INEFC.
PAFES.
Coordinadora Lleida camina.
2012
2.8. Prevenir l’obesitat infantil mitjançant l’esport. Programa Thao – Programa Nereu.
Regidoria Salut. Pública.
Regidoria Esports.
Associació Nereu.
D. Salut Generalitat.
Diputació de Lleida.
2012
2.9. Promoure un accés democràtic i universal a l’esport.Convenis amb clubs de la ciutat l’accessibilitat infants.
Regidoria Esports.
Entitats esportives.
2012
2.10. Promoció de l’activitat física per afavorir l’envelliment actiu Activitats en centres cívics i llars municipals.
Regidories Salut Pública.
Regidoria d’Esports
Estratègia NAOS/Consejo superior de deportes
Projecte
pilo
t
Seguretat i descans3. Potenciar i consolidar hàbits de seguretat i des-cans
3.1. Promoure els hàbits de descans i la prevenció de malalties associa-des entre els escolars d’educació primària.
Programa “Higiene dels sentits i de la son”. Regidoria Salut Pública
En cu
rs
3.2. Promoure la seguretat viària entre els escolars. Programa seguretat vialRegidoria de Seguretat Ciu-tadana
3.3. Prevenir els accidents infantils Programa prevenció d’accidents infantils Regidoria Salut Pública
3.4. Prevenció d’accidents entre la Gent Gran Taller “Prevenció d’accidents” Regidoria de Salut Pública
Lleure 4. Potenciar i consolidar l’educació en el lleure
4.1. Millorar el desenvolupament motor, intel·lectual i socioafectiu mit-jançant el joc en infants de 0 a 12 anys
Ludoteques municipals Regidoria d’Educació
En
curs
4.2. Oferir un Programa d’activitats de lleure per a joves ampli i par-ticipatiu que possibiliti la relació de pertinença entre iguals i fomenti l’autoorganització
· Més palma (13 i 17 anys).
· Programació general d’activitats obertes a tots els joves de 13 a 25 anys.
· Projecte joves voluntaris
· Senseson
Regidoria Joventut
En cu
rs
4.3. Oferir espais de lleure per tal de crear vincles educatius amb els joves que possibilitin una prevenció, atenció i acompanyament en situ-acions de risc.
Clubs joves (a partir 17 anys) centres cívics dels barris del Secà de Sant Pere i Magraners.
Regidoria Joventut
En revisió
4.4. Intervenir amb joves amb especials dificultats socials i personals.Programa d’intervenció amb joves amb especials dificultats socials i personal (treball de carrer)
Regidoria Joventut
En cu
rs
4.5. Afavorir la integració d’infants en les activitats de lleure normalit-zades de la ciutat.
Educació en el lleure (infants, adolescents fins 17 anys derivats dels EBAPS)
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
4.6. Oferir un instrument integral en el lleure que doni els recursos i l’atenció educativa necessària als infants i adolescents en situació de risc.
Centres oberts (3-18 anys) 3 centres oberts mu-nicipals i 4 de privats
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
Ciberaules (3-18 anys) 2 ciberaulesRegidoria de Benestar Social i Ocupació
En
curs
4.7. Detectar situacions de risc en infants i adolescents dels diferents barris a partir del treball de carrer (activitats amb infants i joves, relació amb entitats, relació amb informants clau...).
Grups d’entorn (6 – 21 anys)Regidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
4.8. Capacitar als educadors/es per tal d’introduir eines de prevenció tant del consum-abús de drogues com de sexualitat de risc als espais de lleure dels adolescents de Lleida.
Programa formatiu educadors/es en el lleure
Regidoria Joventut
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
4.9. Prevenció de situacions d’abús en el consum de drogues i en la sexualitat de risc en l’àmbit del lleure.
Tallers de prevenció en l’àmbit de la salut als barrisRegidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
4.10. Apropar informació objectiva sobre drogues i sexualitat de risc dintre dels espais d’oci dels joves.
Nits segures: Nits Q
· Punts informatius a festes populars i università-ries
· Nits segures també per cap d’any
Campanya conductor alternatiu
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Hàbits d’alimentació poc saludables: no es consumeixen prou fruites i verdures, i l’estil de vida actual fa predominar una alimentació de mala qua-litat, molt basada en men-jars precuinats.
5. Potenciar i consolidar els hàbits d’alimentació saludable
5.1. Sensibilitzar sobre compra saludable i sostenible.
Programa de tallers formatius sobre compra sa-ludable i sostenible als mercats, les botigues de barri i les grans superfícies.
Regidoria de Salut Pública
Regidoria de Mercats i Con-sum
Taller de “consum responsable i lectura d’etique-tes”.
Regidoria de Salut Pública
sept2012
5.2. Fomentar l’alimentació saludables especialment entre els infants, adolescents i joves dins dels circuits educatius formals i informals
Tallers de cuina per a infants i joves, dins dels circuits educatius formals i informals.
R. Salut Pública.
R. Joventut
Sept. 2012
Tallers de cuina infantil: petits gourmets (alum-nes de 4rt d’educació primària)
Regidoria Mercats i Consum
En cu
rs
Visita als mercats municipals (alumnes de 1r i 2n d’educació primària)
Taller alimentació saludable al Servei Materno infantil
Regidoria Salut Pública
En cu
rs
Taller interactiu d’alimentació saludable a les es-coles bressol
Regidoria Salut Pública
Taller a les ludoteques “Alimentació primer any de vida”
Regidoria Salut Pública
Programa l’Aventura de la vidaRegidoria de Benestar Social i Ocupació
Esmorzars saludables cicle mitjà i superior centres educatius primària
Regidoria Salut Pública
Trastorns de la conducta alimentària Regidoria Salut Pública
5.3. Fomentar la alimentació saludable i l’exercici físic entre la gent gran Taller ”Alimentació saludable i exercici físic” Regidoria Salut Pública
Poc treball amb perspec-tiva de gènere, que no s’ha integrat a les actua-cions públiques de forma transversal.
6. Fomentar la corres-ponsabilitat d’homes i dones en l’alimentació saludable
6.1. Desenvolupar una campanya per fomentar la corresponsabilitat d’homes i dones en l’alimentació saludable.
Taller específic
Regidoria Salut Pública
Regidoria de Polítiques d’Igualtat
sep. 2012
6.2. Treballar la cuina saludable des de la perspectiva de gènere Tallers de cuina saludable amb perspectiva de gè-nere (per a homes, dones i grups mixtos).
Regidoria Salut Pública
Regidoria de Polítiques d’Igualtat
sep. 2012
Manca d’integració i coor-dinació dels programes educatius sobre hàbits saludables
7. Elaborar una propos-ta integrada i global en educació d’hàbits salu-dables
7.1. Revisió de les propostes actuals i elaboració d’una proposta potent i integradora en total l’etapa educativa
Partir d’un programa central i incloure resta de propostes (PSEC)
Programa de promoció de la salut “L’Aventura de la vida” – proposta integrada per a l’educació primària
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Cu
rs 2012 - 2013
35
9
EIX: BENESTAR EMOCIONAL Les accions especificades en aquest eix són aquelles que tenen com a objectiu la millora del benestar emocional mitjançant la capacitació en gestió emocional personal i en relació amb els altres.
També, aquelles accions que, des del treball en xarxa, potencien els agents promotors de la salut com a models de referència, incorporant un lideratge clau en els processos de canvi respecte a la salut en els diferents àmbits d’intervenció.
EIX: BENESTAR EMOCIONAL
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
Manca d’educació emocional i increment dels malestars psicològics: s’ha produït un increment de les consultes de salut de tipus psicològic per abordar ansietats, depressions i problemes de comunicació. Aquests malestars tenen un impacte significatiu en l’estat de salut de les persones i estan associats a una societat en què la incertesa sobre el futur i la inseguretat laboral, personal i econòmica són la norma, però també a la manca d’educació de les persones en l’àmbit del benestar emocional.
1. Pal·liar els malestars psicolò-gics i potenciar l’educació emo-cional
1.1. Capacitar les professionals i els professionals de l’educació en aspectes d’educació emocional.
Programa forma-tiu en educació emocional III
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Departament d’Ense-nyament i Dept. Salut de la Generalitat.
En cu
rs
1.2. Introduir l’educació emocional als progra-mes educatius escolars, en tots els nivells (des de P3 fins l’ESO).
Educació emoci-onal: Passem a l’acció
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
2012 - 2015
1.3. Potenciar la participació ciutadana i les xar-xes de suport mutu per afrontar les situacions de dificultat quotidiana i la frustració i inestabilitat generades per l’actual incertesa econòmica i so-cial.
Grups d’ajuda mútua
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Regidoria de Salut Pública.
2012- 2015
1.4. Generar espais de trobada familiar, per tal de donar suport als pares i mares durant els pri-mers mesos de vida del nadó fins als 3 anys
Projecte Nadó
Projecte Ralet
Projecte Fil
P.Maternoinfantil
Regidoria d’Educació
Regidoria Salut Públi-ca.
En cu
rs
1.5. Assessorar als joves en: addiccions, alimen-tació i sexualitat. Orientació en relacions afecti-ves de parella, familiars i d’amistat. Suport psico-lògic i ajuda en salut emocional.
Servei psico-con-sulta jove
Regidoria Joventut.
En cu
rs
1.6. Crear un servei d’atenció psico-social per les persones i famílies que pateixen dificultats en la gestió emocional com a reacció a les dificultats de la vida quotidiana.
Servei municipal d’atenció psico-social
Regidoria de Benestar Social i Ocupació.
Regidoria de Salut Pública.
2012 - 2015
1.7. Treballar activament amb les institucions i entitats ciutadanes per promoure el suport a les malats mentals i llurs familiars.
Xarxa per a la sa-lut mental a Llei-da.
Regidoria de Salut Pública.
Entitats ciutat.
2012- 2015
9
EIX: SOSTENIBILITATLes accions especificades en aquest eix són aquelles que tenen com a objectiu la millora de l’entorn urbà, fent de Lleida una ciutat més acollidora des de l’aspecte mediambiental. Accions que per-
metin la millora del paisatge urbà en termes de salut pública; que incorporin elements per facilitar una mobilitat sostenible, que generin espais verds per gaudir d’una millor qualitat de l’aire i facilitin la relació comunitària, etc.
EIX: SOSTENIBILITAT
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
En els darrers anys hi ha hagut un increment del trànsit a Lleida. Tot i l’avantatge de tenir una ciutat molt adap-tada als vianants i del fet que s’han incrementat els ser-veis de transport públic i s’han creat carrils bici, una part important de la població utilitza el vehicle privat com a forma de desplaçament..
Queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la sostenibi-litat i en la implantació de pràctiques de responsabilitat social en les empreses de Lleida.
1. Generar una mobilitat sostenible i urba-nisme saludable.
1.1. Sensibilitzar per tal de fomentar l’ús de vehicles compartits per part del personal d’administracions i empreses.
Campanyes sensibilitza-ció específiques vehicles compartits.
R. d’Urbanisme.
R. Salut Pública.
R. Seguretat Ciutadana.
2012-2015
1.2. Potenciar les polítiques d’empresa encamina-des a incentivar la mobilitat sostenible: per exem-ple, abonament de la reparació de bicicletes, plaça d’aparcament gratuïta per a les persones que utilit-zen el cotxe compartit...
Programa “Caminem”.Regidoria Salut Pública.
Regidoria d’Esports.
2012-2015
1.3. Promoure l’ús de la bicicleta.Campanyes sensibilitza-ció per promoure l’ús de la bicicleta.
R. d’Esports.
R. Salut Pública.
Regidoria Urbanisme.
2012-2015
1.4. Fomentar el tren com a mitjà de transport in-terurbà.
Campanyes específiques foment del tren.
R. d’Urbanisme.
R. Salut Pública.
R. Esports.
R. Seguretat Ciutadana.
2012-2015
1.5. Desenvolupar campanyes per promoure que la població es mogui a peu.
Itineraris amb temps d’espera.
R. d’Urbanisme.
R. Salut Pública.
2012-2015
36
37
9
EIX: VULNERABILITAT I SALUT Les accions especificades en aquest eix són aquelles que pretenen incidir en alguns dels elements generadors de desigualtats individuals i socials en matèria de salut, com per exemple: el gènere,
l’edat, la classe social, la situació de dependència o el lloc d’origen de la persona.
EIX: VULNERABILITAT I SALUT
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS
T
Alguns programes tenen un reduït impacte: les campanyes de comunicació orienta-des a conscienciar d’un problema de vegades no garanteixen que el missatge arribi als col·lectius destinataris i no s’aconsegueix un canvi real de comportament. En aquest sentit, no es presta suficient atenció a les poblacions en risc d’exclusió, ni a les persones immigrants.
1. Potenciar i consolidar l’atenció a col·lectius vul-nerables
1.1. Potenciar i donar a conèixer els pro-grames de promoció de la salut a pobla-cions en risc (p.ex. persones diabètiques o amb malalties cardiovasculars, perso-nes amb discapacitat mental, física etc.).
Gimcana de les discapacitats.Àrea discapacitats R. B.S.O.
En cu
rs
Accions adaptades en matè-ria de drogues.
Àrea D. //R. B.S.O.
En cu
rs
1.2. Recuperar el centre de joves com a recurs d’atenció global al jovent, tant per prestar suport en aspectes afectius com per atendre altres necessitats d’aquest grup d’edat.
Servei de Salut Jove (afecti-vitat – sexualitat, drogues, conflictes personals, alimen-tació, etc).
R.e Joventut
R. Salut Pública
R. Benestar Social i Ocupació
Desem
bre 2012
La crisi econòmica pot desencadenar problemes de salut específics, tals com l’apari-ció de malalties del passat (com ara la tuberculosi) i la radicalització de les desigual-tats en salut, associades a les desigualtats socials.
Hi ha saturació del sistema sanitari (especialment d’Atenció Primària) i certa manca d’adequació a les noves necessitats socials (p.ex. mediació cultural i lingüística amb col·lectius nouvinguts).
1.3. Donar suport en l’àmbit de la coope-ració sanitària internacional.
Servei de suport a la coope-ració mèdica internacional.
R. Drets Civils i Coo-peració.
R. Salut Pública.
Març
2013
1.4. Oferir atenció mèdica (oftalmologia) a col·lectius vulnerables.
Conveni xarxa d’entitats soci-als d’atenció a les necessitats bàsiques – F. Ferreruela San-feliu.
Regidoria de Benes-tar Social i Ocupa-ció.
2012
1.5. Treballar activament amb les entitats ciutadanes per anticipar i donar resposta als problemes de salut de la població més vulnerable.
Xarxa d’atenció a les neces-sitats bàsiques – àmbit salut.
R. Benestar Social i Ocupació.
R. Salut Pública.
2012
38
9
EIX: DROGUES Les accions especificades en aquest eix corresponen a totes aquelles accions en matèria de prevenció de les drogodependències que, per una banda, potencien els factors de protecció de la persona
en l’àmbit individual, familiar, grupal i social i, per altra banda, disminueixen els factors de risc associats.
EIX: DROGUES
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
Hi ha un elevat consum d’alcohol i altres dro-gues entre el jovent, as-sociat als models actu-als d’oci, a més d’una manca d’intervenció ambiental (comuni·tària) en la prevenció de les addiccions
1. Consolidar la prevenció i atenció a les drogodependènci-es i impulsar nous projectes per àmbits d’intervenció
1.1. Planificar programes educatius universals, continuats en el temps i comptant amb parti-cipació compromesa dels agents responsables i de tots els actors implicats en la prevenció de les drogodependències.
Programa l’Aventura de la vida
Programa Ordago
Programa Max a escena
Programa Històries de Max
Programa Saps de què va?
Programa El teu si, el teu no, tu decideixes...
Activitats adaptades
Sessions d’orientació i assessoria adreçades als educadors/es dels centres d’educació secundària
Jornades de formació per a educadors/es sobre habilitats per a la vida i prevenció de conductes de risc
Programa MONEO (famílies)
Programa formatiu amb educadors/es de barri
Tallers amb adolescents i joves dels barris
Nits de qualitat (punts informatius sobre drogues a l’oci)
Noctur-nos (alcohol i oci)
Regidoria de Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
Programa específic de prevenció a la UdL
R. Benestar Social i Ocupació
2012 - 2015
Programa d’assessoria en prevenció ambiental als
centres educatius
1.2. Dissenyar programes de prevenció de les addiccions en l’àmbit comunitari, orientats a fo-mentar un canvi de tolerància social i una major protecció del joves i d’altres col·lectius vulnera-bles per part del conjunt de la societat.
Decàleg de bones pràctiques en festes populars R. Benestar Social i Ocupació
2012- 2015
Dia mundial sense tabac – Punts informatius ciutat i centres educatius
R. Benestar Social i Ocupació
Ass. Catalunya contra el càncer
En cu
rsDia mundial sense alcoholR. Benestar Social i Ocupació
Ass. ARLLE
Dia mundial sense jocR. Benestar Social i Ocupació
Ass. ACJAR
1.3. Crear campanyes de prevenció de les addiccions concretes per a les diferents pobla-cions de risc, segons les seves característiques: joves, immigrants, dones...
Grups de deshabituació tabàquica R. Benestar Social i Ocupació En cu
rs
Accions adaptades per col·lectius R. Benestar Social i Ocupació
1.4. Desenvolupar projectes d’acompanyament psicosocial a la població consumidora adoles-cent.
Servei d’assessorament sobre drogues R. Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
Mesures alternatives a la sanció per consum de drogues a la via pública
R. Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
Webs elpep.info i laclara.info R. Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
1.5. Actualitzar i adequar tècnicament els ser-veis d’atenció a les drogodependències (p.ex. CASD) als nous consums de drogues i als nous perfils de consumidors.
Programa específic d’atenció bio-psico-social a joves con-sumidors de drogues – Coordinació serveis atenció dro-godependències i serveis comunitàries (lleure, formació, ocupació,etc)
R. Benestar Social i Ocupació
Dept. Salut de la Generalitat – CAS Lleida
Entitats ciutat
2013
1.6. Potenciar els espais d’oci saludable i parti-cipatiu a la ciutat.
Programa LicereR. Joventut
R. Benestar Social i Ocupació
En cu
rs
1.7. Crear projectes de prevenció específics per a les adiccions comportamentals
Programa prevenció addicció a pantalles R. Benestar Social i Ocupació
R. Joventut
2013
1.8. Consolidar el treball amb les institucions i entitats de la ciutat en l’àmbit de les addiccions
Consell municipal de salut –àmbit addiccionsR. Benestar Social i Ocupació
Institucions i entitats ciutat
Sept.
2012
39
9
EIX: AFECTIVITAT - SEXUALITATLes accions compreses en aquest eix són totes aquelles que parteixen d’una concepció global de la sexualitat, no deslligada dels afectes i valors personals i socials. Són accions que pretenen generar
espais i oportunitats educatives per potenciar la reflexió personal, el criteri i la presa de decisions en aquest àmbit.
Complementàriament, es desenvoluparà un pla d’acció per evitar les conductes sexuals de risc i les seves conseqüències, específicament VIH-sida que englobarà les diferents accions que es duen a terme des de fa 20 anys.
EIX: AFECTIVITAT - SEXUALITAT
NECESSITAT OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS IMPULSORS T
Hi ha una manca de propostes integrades a nivell de la salut sexual i afectiva i un insuficient abordatge de la violència de gènere.
1. Revisió de les propostes actuals i elaboració d’una proposta educativa potent i integradora en l’etapa educativa (6 – 12 anys)
1.1. Revisió de l’aplicació de propostes actuals
Guia didàctica d’educació afectiva – sexual a cicle inicial i primària (1er, 2n, 3r i 4t curs)
R. Salut Pública
R. Benestar Social i Ocupació
2013
1.2. Incorporar activitats específiques sobre sexualitat en el si del programa “L’Aventura de la vida”
Programa ventura de la vida i sexualitat
R. Benestar Social i Ocupació
R. Salut Pública
2013
2. Revisió de les propostes actuals i elaboració d’una proposta educativa potent i integradora en l’etapa educativa (12– 18anys)
2.1. Crear un programa específic d’Educació afectivo –sexual per a l’etapa 12 – 18 anys
Programa d’educació afectivo- sexual per adolescents i joves
R. Benestar Social i Ocupació
R. Salut Pública
R. Polítiques d’Igualtat
Entitats ciutat
Programa Salut i Escola
PASSIR
2012 - 2015
2.2. Reforçar els projectes d’educació sexual i afectiva adreçats al jovent, tot abordant el problema de la violència masclista des d’una perspectiva cultural i transversal i de gènere.
2.3. Programar tallers sobre imatge personal i salut, i treballar les
identitats de gènere i el reforç de l’autoestima per prevenir trastorns alimentaris com ara l’anorèxia. Guia didàctica de “Trastorns
de la conducta alimentària”R. Salut Pública
En cu
rs
3. Facilitar una atenció integral als joves en matèria d’ afectivitat i sexualitat
3.1. Creació d’un servei d’atenció específic amb circuits d’atenció específica per a joves
Servei de salut jove- àmbit sexualitat
R. Joventut
R. Benestar Social i Ocupació
Desem
bre 2012
Necessitat d’incorporar una proposta integrada en l’àmbit de VIH-Sida.
4. Incorporar un pla específic d’abordatge del VIH – Sida, que integri els àmbits de; prevenció de la sexualitat de risc, la sensibilització, la detecció i l’atenció a persones VIH - Sida
4.1. Elaborar un Pla específic d’abordatge del VIH-SidaPla abordatge local del VIH-SIDA
R. Benestar Social i Ocupació
R. Salut Pública
Ass. Anti-Sida de Lleida
Setemb
re 2012 – jun
y 2013
40
1010. prioritats
10.1. Eix de la participació, tre-ball col·laboratiu, transversalitat i intersectorialitat
Es prioritzarà l’Objectiu 3. Potenciar el treball en xarxa, el compromís i la partici-pació institucional i ciutadana en matèria de salut pública.
Objectius específics:
3.1. Fer visible el compromís de l’Ajun-tament de Lleida amb les polítiques de salut pública, tant dins de la mateixa or-ganització com en el conjunt de la ciu-tat.
3.2. Crear un instrument de participació sobre Salut Pública a Lleida
3.3. Detectar necessitats
3.4. Assessorar en matèria de Salut Pública
3.5. Coordinar activitats
3.6. Planificar i consensuar línies d’acció
Acció: Creació Consell Municipal de Sa-lut.
Impulsat per la Regidoria de Salut Públi-ca i amb la participació de les entitats i institucions de Lleida
Calendari: setembre 2012
10.2. Àmbit de la proteccióObjectiu 1: Coordinació dels agents
implicats i disponibilitat de la informacióObjectius específics a destacar:
· Incrementar la coordinació entre les diferents administracions que tenen competències en la protecció de la Salut en l’àmbit municipal.
· Crear un cens municipal de tots els es-tabliments de la ciutat que realitzen acti-vitats en àmbits alimentaris, ambientals i de risc per a la salut de les persones.
Accions a destacar:
· Conveni Agència Catalana de Salut Pública
· Creació d’un únic arxiu de dades dels establiments en l’àmbit de la restauració.
Impulsat per la Regidoria de Salut Pú-blica.
Calendari previst: 2012-2015
Objectiu 2: Control higiènic i sanitari de les instal·lacions esportives
Objectius específics a destacar:
2.1. Promoure l’adquisició d’hàbits salu-dables per part de la població en l´ús dels centres esportius.
Accions a destacar:
· Informes sanitaris sobre l’adequació dels centres
· Educació sanitària salut-esport
· Desfibril·ladors en els centres cívics i esportius
Impulsat pel la Regidoria de Salut Públi-ca i Regidoria d’Esports.
Calendari previst: 2012-2015
Objectiu 3: Control qualitat de les ai-gües del consum humà i gestió del risc de productes alimentaris
Objectiu específic a destacar:
3.1. Educar la ciutadania en aspectes de protecció de la salut, relacionats amb la manipulació d’aliments, les infeccions tòxi-ques, les aigües potables i els hàbits higiè-nics generals.
Accions a detacar:
· Prevenció de la legionel·losi
· Control sanitari d’aigües de consum humà
41
10· Control d’aigües de lleure (piscines d’ús públic)
· Control sanitari d’establiments de pràctiques de tatuatge, micropigmenta-ció i pírcing
Impulsat per la Regidoria de Salut Pú-blica
Calendari previst: 2012-2015
Objectiu 4: Generar una mobilitat sostenible i saludable, reforçant la in-terconnexió entre les polítiques urba-nístiques i la protecció de la salut a la ciutat de Lleida.
Objectius específics a destacar:
4.1. Treballar des de les polítiques ur-banístiques amb l’objectiu d’assolir una ciutat més sostenible, saludable i ama-ble.
4.2. Fomentar l’ús de vehicles compar-tits per part del personal d’administraci-ons i empreses.
4.3. Millorar els carrils bici per promoure l’ús de la bicicleta.
4.4. Fer el transport públic més eficient i fomentar el tren com a mitjà de trans-port interurbà
4.5. Desenvolupar campanyes per pro-moure que la població es mogui a peu.
Accions a destacar:
· Ampliació i millora dels espais verds
· Ampliació i millora del carril bici
· Fomentar el desplaçament compartint vehicle
· Millora i ampliació (horaris i itineraris) del transport públic
· Programa protecció de la salut per a afavorir l’envelliment actiu amb l’activi-tat física
Impulsat per la Regidoria de Salut Pública
Calendari previst: 2012-2015
Objectiu 5: Promoure i protegir la salut infantil en l’àmbit educatiu
Objectiu específic a destacar:
5.1. Desenvolupar el Programa de Salut Escolar
Accions a destacar:
· Exàmens de salut als alumnes de P-4 o de més edat que no estan controlats en el programa de seguiment del nen sa
· Administració de vacunes a 6è de pri-mària i 2n de secundària
· Control compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques
· Educació sanitària. Assessorament sa-nitari a les escoles
Impulsat per la Regidoria de Salut Pú-blica
Calendari previst. En curs, 2012-2015
10.3. Àmbit de la promocióEIX: HÀBITS SALUDABLESObjectiu 1: Generar hàbits d’autocu-
ra i coresponsabilització de la població en la seva salut i en salut pública
Objectius específics a destacar:
1.1. Dissenyar programes educatius per fomentar la responsabilització personal i l’empoderament familiar en l’autocura d’aspectes de salut fonamentals
1.3. Potenciar la participació i la impli-cació col·lectiva en la cura de la salut, tot fomentant les xarxes de suport mutu
1.5. Promoure l’accés a la informació sobre vida saludable i prevenció de con-ductes de risc a través de la creació de grups d’iguals
Accions a destacar: Programa famílies i barri - Parentalitat positiva
Impulsat per la Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Calendari previst: setembre 2012
42
10Objectiu 7: Elaborar una proposta
integrada i global en educació d’hàbits saludables
Objectiu específic a destacar:
Revisió de les propostes actuals i elabo-ració d’una proposta potent i integradora en tota l’etapa educativa. Partir d’un pro-grama central i incloure resta de propostes (PSEC).
Accions a destacar: Programa de pro-moció de la salut “L’Aventura de la vida”- proposta integrada per l’educació primària
Impulsat per la Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Calendari previst: curs 2012-2013
EIX: BENESTAR EMOCIONALObjectiu 1: Pal·liar els malestars psico-
lògics i potenciar l’educació emocionalObjectius específics a destacar:
1.2. Introduir l’educació emocional als programes educatius escolars, en tots els nivells (des de P3 fins a l’ESO)
Acció: Educació emocional: passem a l’acció
Impulsat per la Regidoria de Benestar Social i Ocupació i la Regidoria de Salut Pú-blica
Calendari previst: 2012-2015
1.6. Crear un servei d’atenció psicosoci-al per a les persones i famílies que pateixen dificultats en la gestió emocional com a re-acció a les dificultats de la vida quotidiana.
Acció: Servei municipal d’atenció psico-social
Impulsat per la Regidoria de Benestar So-cial i Ocupació i per la Regidoria de Salut Pública
Calendari previst: 2012-2015
EIX: SOSTENIBILITATObjectiu 1. Generar una mobilitat sos-
tenible i urbanisme saludableEs generaran campanyes específiques
per donar resposta a aquest objectiu, mit-jançant la Regidoria d’Urbanisme, Esports, Seguretat Ciutadana i Salut Pública princi-palment.
Calendari previst: 2012-2015
EIX: VULNERABILITAT I SALUT Objectiu 1. Potenciar i consolidar
l’atenció a col·lectius vulnerablesObjectiu específic a destacar:
1.2. Recuperar el centre de joves com a recurs d’atenció global al jovent, tant per prestar suport en aspectes afectius com per atendre necessitats d’aquest grup d’edat.
Acció: Creació Servei de Salut Jove (afectivitat - sexualitat, drogues, conflictes personals, alimentació, etc.). Impulsat per la Regidoria de Joventut, Regidoria de Sa-lut Pública i de Benestar Social i Ocupació.
Calendari: desembre 2012 - juny 2013
1.3. Donar suport en l’àmbit de la coo-peració sanitària internacional
Acció: creació d’un Servei de suport a la cooperació mèdica internacional
Impulsat per la Regidoria de Drets Civils i Cooperació i la Regidoria de Salut Pública
Calendari previst: març 2013
EIX: DROGUES Objectu 1: Consolidar la prevenció i
atenció a les drogodependències i im-pulsar nous projectes per àmbits d’inter-venció
Objectiu específic a destacar:
1.1. Planificar programes educatius universals, continuats en el temps i comp-tant amb la participació compromesa dels
43
10agents responsables i de tots els actors im-plicats en la prevenció de les drogodepen-dències.
Acció a destacar: Creació d’un Progra-ma específic de prevenció adreçat a la UdL
Impulsat per la Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Calendari previst: 2012-2015
EIX: AFECTIVITAT - SEXUALITAT Objectiu 2: Revisió de les propos-
tes actuals i elaboració d’una propos-ta educativa potent i integradora en l’etapa educativa (12-18 anys)
Objectiu específic a destacar:
2.1. Crear un programa específic d’Edu-cació afectivosexual per a l’etapa 12-18 anys
Acció: Creació d’un Programa d’educa-ció afectivosexual per a adolescents i joves
Amb l’impuls de la Regidoria de Benes-tar Social i Ocupació, la Regidoria de Salut
Pública, la Regidoria de Polítiques d’Igual-tat i el treball col·laboratiu entre les Entitats ciutat, el Programa Salut i Escola i el PASSIR
Calendari previst: 2012-2015
Objectiu 4: Incorporar un pla especí-fic d’abordatge del VIH-Sida, que inte-gri els àmbits de prevenció de la sexua-litat de risc, la sensibilització, la detec-ció i l’atenció a persones amb VIH-Sida
(Compromís de pertinença a la Xarxa Sida i món local)
Objectiu específic:
Elaborar un Pla específic d’abordatge del VIH-Sida
Acció: Creació del Pla abordatge local del VIH-Sida
Impulsors: Regidoria de Benestar Social i Ocupació, Regidoria de Salut Pública i As-sociació Anti-Sida de Lleida.
Calendari previst: setembre 2012-juny 2013
44
1111. seguiment i avaluació
L’avaluació d’un Pla de Salut consisteix a analitzar les diferències entre les actuacions planificades, les actuacions realitzades i els resultats obtinguts, tenint en compte els recursos utilitzats.
S’ha de diferenciar diferents tipus d’avaluació:
· Avaluació de polítiques i estratègies.
· Avaluació de tàctica.
· Avaluació operacional-administrativa.
Tot i que abans d’iniciar l’avaluació s’ha de determinar quin concepte es vol avaluar del Pla de Salut:
· La pertinença del Pla.
· L’estructura del Pla.
· El procés del Pla.
· Els resultats del Pla.
· La satisfacció dels ciutadans i ciutadanes.
Els resultats de l’avaluació del Pla Municipal de Salut han d’incloure els canvis produïts entre l’estat actual i l’estat futur de la salut de la població. Tenint en consideració tres conceptes importants: Cobertura, efectivitat i eficiència.
Les etapes a realitzar en l’avaluació del Pla de Salut es poden dividir en:
1. Aplicació de criteris i indicadors
· Els indicadors són instruments d’avaluació que poden mesurar les modificacions directament o indirectament.
· Els criteris són regles, normes o judicis de valor que s’han d’acomplir per constatar que una acció s’ha realitzat de forma correcta i adequada. És una característica observable.
2. Segons el moment de l’avaluació
· Abans de l’execució del Pla de Salut per conèixer la pertinença, la suficiència, l’eficàcia i la factibilitat el Pla.
· Durant l’execució del Pla de Salut, per a conèixer el rendiment, la monitorització de les activitats, l’efectivitat, la qualitat cientificotècnica i la cobertura.
· Després de l’execució del Pla de Salut, per a conèixer l’efectivitat i la pertinença real.
Tota avaluació del Pla de Salut ha de contenir:
Establiment de fites mesurables.
Selecció d’indicadors del progrés realitzat
Recollida d’informació.
Comparació dels resultats obtinguts amb els objectius fixats.
Adopció de mesures correctores.
Per a l’avaluació del Pla Municipal de Salut de Lleida (2012-2015) s’aplicaran criteris i indicadors valorats i estudiats abans de l’execució del Pla de Salut. Així mateix, es realitzarà una avaluació durant i després de la seva execució, ja que és un Pla dinàmic i actiu en el transcurs del temps.
45
1212. crèdits
Coordinació i direcció del Pla Municipal de Salut
Consorci de salut i social de Catalunya
Álvarez, Cándido Director de Salut pública del consorci
Departament de Salut Pública de l’Ajuntament
Tor Palau, Mercè Cap de secció del departament de Salut Pública
Departament de Benestar Social i ocupació de l’Ajuntament
Conejos Ara, Luisa Cap d’unitat tècnica de prevenció de les drogodependències
Assistents a la sessió tècnica participativa
Alonso Martínez, Isabel Medi ambient i horta / Ajuntament de Lleida
Álvarez, Cándido Consorci de salut i social de Catalunya
Companys, Joana Ensenyament / Generalitat
Conejos Ara, Luisa Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Corona Calvet, Emilia Joventut / Ajuntament de Lleida
Capdevila, Marta Regidoria de Benestar Social i Ocupació
Enciso, Pere Dret i economia / UdL
Ibarz Almenara, José R. Civisme i interior / Ajuntament de Lleida-Guàrdia Urbana
Jové, Ramon Agència Protecció de la Salut
Llop Torné, Josep M. Càtedra Unesco / UdL
Marco, Lluís ICS / cap de Balàfia-Secà-Pardinyes
Nuín, Carmen Agència Protecció de la Salut
Pifarré, Xavier Salut mental / Hospital Santa Maria
Planella de Rubinat, Pilar Participació ciutadana i gent gran / Ajuntament de Lleida
Porta Tarda, Pere Civisme i interior / Ajuntament de Lleida-Guàrdia Urbana
Puertas Novau, Silvia Drets civils i igualtat - Casal de la dona / Ajunt. Lleida
Puigdevall, Margarita Salut mental / Hospital Santa Maria
Robert, Roger Consorci de salut i social de Catalunya
Roig Bravo, Marta Planificació urbanística / Ajuntament de Lleida
Sáez, Salvador Aula de salut / UdL
Samper, Xavier Atenció a les drogodependències / Hospital Santa Maria
Sanmartin Saura, Pilar Atenció hospitalària / Hospital Santa Maria
Segarra, Josep Federació d’entitats de la salut
Tor Palau, Mercè Salut pública / Ajuntament de Lleida
Yuguero, Oriol Salut pública / Ajuntament de Lleida
46
1313. annexos
DESIGNACIÓ
Coordinació Consorci de la Salut i Social, S.A.
Consorci de la Salut i Social, S.A.
Anàlisi i diagnosi de la salut pública de la ciutat de Lleida
(Anys 2002, 2004, 2007 i 2010)
Recopilació prèvia de lainformació existent i disponible
Dades recollides
Elaboració de conclusions
Propostes
Recollida d’informació disponible en diferents fonts (1)
Recollida d’informació no disponible mitjançant:
enquestes / sessions de participació tècnica i
comunitària
Departament de Salut Pública de l’Ajuntament
de Lleida
Departament de Salut Pública de l’Ajuntament
de Lleida
Grup de treball tècnic
PREPARACIÓ
ELABORACIÓ
REDACCIÓ DEL DOCUMENT
ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ I COMPROVACIÓ DE DADES
PLA DE SALUT DE LA CIUTAT DE LLEIDA (2012-2015)
13
Anàlisi de la realitat geogràfica
Mortalitat al municipi de Lleida
Accidents de trànsit
Qualitat de l’aire
Accidents de treball
Contaminació electromagnètica
Legionel·losi
Aigües de consum humà
Contaminació acústica
Interrupcions voluntàries de l’embaràs
Causes de mort i distribució de la mortalitat segons sexe i any
Habitatge
Mercat de treball i prestacions socials
Malalties de declaració obligatòria
Estat de salut
Drogodependències i altres addicions
Consum de substàncies
Sida i tuberculosi
Hàbits mèdics / Hàbits preventius
Activitat física
Serveis i infraestructures sanitàries
Principals indicadors de recursos i d’activitat
Evolució, estructura i projecció de la població
Creixement, moviment natural i migratori
de la població
CARACTERÍSTIQUESSOCIODEMOGRÀFIQUES MODALITAT
ALTRES ASPECTESDE SALUT
VARIABLES AMBIENTALS
ALTRES MALALTIESESPECÍFIQUES
HÀBITS I ESTIL DE VIDA DE LA POBLACIÓ DE
LLEIDA
INFRAESTRUCTURES DE SALUT DISPONIBLES
(1) RECOLLIDA D’INFORMACIÓ DISPONIBLE EN DIFERENTS FONTS
http://www.paeria.es/salutpublica/
http://lleidasaludable.cat/
Amb el suport de: