NARRATIVA XAVIER SERRAHIMA Els reis del món toquen · PDF filetons: “De Santes...
1
17 27.09.2015 Diumenge, 27 de setembre del 2015 55 NARRATIVA XAVIER SERRAHIMA l gènere del conte ha anat seguint els passos del de la novel·la i ha esde- vingut divers, multiforme, gairebé il·limitat. En un principi era una història que avançava cronològicament fins abocar a un final més o menys inesperat, però des que Monterroso va fer la broma que havia escrit el conte més curt mai vist, i una bona colla de mandarins culturals van creure’s que ho deia de debò, el món de la narrativa ja no va tornar a ésser el mateix. Massa so- vint l’experimentació formal, la voluntat de fer el que no s’ha fet abans, ha sacrificat l’ar- gument en nom del lluïment. És per això que entenc que ha estat una sort que, en redactar els seus relats, en Mi- quel Adam s’hagi deixat guiar més pels seus gustos i sentits, per la seva manera d’escriu- re i de descriure el món, que no pas per la voluntat d’ épater, de demostrar que és un geni capaç de dur a terme el darrer pas de rosca. És ben possible que no ens enlluerni amb ells, que no ens quedem bocabadats per la seva innovadora experimentació for- mal, però com a torna, no ens succeirà com en tants reculls, on quan l’esclat inicial s’apaga, no en queda gairebé res. Amant de l’obra de Georges Saunders, podria haver seguit la via fàcil, la de provar de convertir-se en el seu acòlit català, però ha preferit seguir el seu propi camí. No hi ha cap dubte, en aquest conjunt de 17 re- lats, que el que hi veiem, per damunt de tot, és la impremta vital d’Adam. Tinguin o no un rerefons autobiogràfic, i segons el meu parer gairebé tots el tenen, el que ens oferei- xen és la visió del món de l’autor, que es dis- E Els reis del món toquen a terra fressa dels personatges i, tot permetent que expliquin les seves històries, s’expliquen a ells mateixos i l’expliquen a ell. És per això que totes les narracions són escrites en primera persona, fins i tot quan no ho sembla, quan empra la tercera: aquest ell no és més que un jo dissimulat; un jo que s’amaga, més malament que bé, sota un ell. I crec que és per això, també, que els diàlegs presideixen, d’una manera tan evident i generosa, els relats: perquè, per entendre’s, per explicar-se a ells matei- xos, els cal parlar; parlar amb algú altre que, en el fons, és un altre jo, que és l’única ma- nera assenyada de parlar amb ells mateixos. O el que és el mateix, perquè l’autor pugui parlar amb ell mateix, perquè pugui conèi- xer-se de veritat. No cal dir que si únicament hagués aconseguit això, si s’hagués quedat a l’estadi del propi coneixement, ben poc servei po- dria fer a algú. El que confereix valor al vo- lum és que tant la seva visió vital, la seva necessitat d’exploració i de coneixement, d’entendre el que segurament no es pot en- tendre, de fer-se preguntes que possible- ment no tenen ni poden tenir resposta, co- incideix amb la de gairebé tota la gent amb què comparteix edat i temps; que no s’hi emmiralla ell, sinó tota una generació. El Miquel Adam que, ocult sota una màscara més o menys transparent, prota- gonitza els seus contes és, alhora, una imat- ge fidel de tots aquells exjoves que s’acosten perillosament als quaranta anys i tot d’una descobreixen que no tan sols no seran els reis del món, com tot semblava indicar-ho, sinó que, per no arribar, no han arribat ni a regnar en les seves vides. És per això que, desvetllats del seu som- ni dogmàtic, desencantats, s’aferraran amb frenesí a tot allò que faci olor d’èxit, encara que sigui d’èxit devaluat o de segona catego- ria. En aquest sentit, La presidència és em- blemàtic: “Sento una energia nova que em fa tremolar d’emoció [...] No m’arronso, no em resigno que el meu mandat passi des- apercebut. [...] Celebro la meva ascensió, el nou ordre.” ❋ Miquel Adam debuta en literatura amb aquest recull de relats amb un to autobiogràfic ARXIU TORERO D’HIVERN Miquel Adam Editorial: Edicions de 1984, Barcelona, 2015 Pàgines: 256 Preu: 18 euros gran intensitat cap als segles XI i XII. Gener Aymamí afirma: “Tot i que a Catalunya no disposem de conjunts tan remarcables com els de Capadòcia o Sumela, a Turquia, ni tampoc de temples budistes excavats en la roca com ara els de la Xina i l’Índia, tenim prou exemplars dignes d’interès i de tenir en consideració.” L’autor inicia la seva guia a l’Alt Camp, on hi ha Sant Salvador de la Balma, a Pon- tons: “De Santes Creus cal seguir la carrete- ra de les Pobles. Havent deixat enrere el nu- cli urbà, de seguida trobem, a l’esquerra, el bosc de Sant Sebastià, al capdamunt hi ha les runes de l’església de Sant Sebastià i, a un costat, els eremitoris.” I, d’aquesta manera, va descrivint els principals eremitoris ru- pestres, com ara l’ermita de la Cova Santa de Montsant, la cova de les Ermites de Ro- ses, la cova del Racó Gran de Mura, l’eremi- tori de la Mare de Déu de la Roca de Mont- roig del Camp, el santuari de la Mare de Déu de Lourdes a la Nou de Berguedà, la cova de la Mare de Déu de les Olletes a la Vall d’en Bas, l’ermitatge de Sant Martí a Alòs de Balaguer, la Mare de Déu del Re- mei a Camarasa, Santa Maria de Salgar a la Foradada i la cova de Sant Gil a Queralbs, entre altres. Els itineraris de Gener Aymamí són una bona eina per recórrer el país sense presses pels camins allunyats del turisme de mas- ses, espais naturals fets des de l’espiritualitat per contemplar la vida i el pas del temps. ❋ ITINERARIS PER LES ESGLÉSIES... Gener Aymamí Editorial: Dalmau Ed. Pàgines: 206 Preu: 16 euros Òbits al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt ARXIU
Transcript of NARRATIVA XAVIER SERRAHIMA Els reis del món toquen · PDF filetons: “De Santes...
172 7 . 0 9 . 2 0 1 5
Diumenge, 27 de setembre del 2015 55
NARRATIVA XAVIER SERRAHIMA
l gènere del conte ha anat seguint elspassos del de la novel·la i ha esde-vingut divers, multiforme, gairebé
il·limitat. En un principi era una històriaque avançava cronològicament fins abocara un final més o menys inesperat, però desque Monterroso va fer la broma que haviaescrit el conte més curt mai vist, i una bonacolla de mandarins culturals van creure’sque ho deia de debò, el món de la narrativaja no va tornar a ésser el mateix. Massa so-vint l’experimentació formal, la voluntat defer el que no s’ha fet abans, ha sacrificat l’ar-gument en nom del lluïment.
És per això que entenc que ha estat unasort que, en redactar els seus relats, en Mi-quel Adam s’hagi deixat guiar més pels seusgustos i sentits, per la seva manera d’escriu-re i de descriure el món, que no pas per lavoluntat d’épater, de demostrar que és ungeni capaç de dur a terme el darrer pas derosca. És ben possible que no ens enlluerniamb ells, que no ens quedem bocabadatsper la seva innovadora experimentació for-mal, però com a torna, no ens succeirà comen tants reculls, on quan l’esclat inicials’apaga, no en queda gairebé res.
Amant de l’obra de Georges Saunders,podria haver seguit la via fàcil, la de provarde convertir-se en el seu acòlit català, peròha preferit seguir el seu propi camí. No hiha cap dubte, en aquest conjunt de 17 re-lats, que el que hi veiem, per damunt de tot,és la impremta vital d’Adam. Tinguin o noun rerefons autobiogràfic, i segons el meuparer gairebé tots el tenen, el que ens oferei-xen és la visió del món de l’autor, que es dis-
EEls reis del món toquen a terra
fressa dels personatges i, tot permetent queexpliquin les seves històries, s’expliquen aells mateixos i l’expliquen a ell.
És per això que totes les narracions sónescrites en primera persona, fins i tot quanno ho sembla, quan empra la tercera:aquest ell no és més que un jo dissimulat;un jo que s’amaga, més malament que bé,sota un ell. I crec que és per això, també,que els diàlegs presideixen, d’una maneratan evident i generosa, els relats: perquè,per entendre’s, per explicar-se a ells matei-
xos, els cal parlar; parlar amb algú altre que,en el fons, és un altre jo, que és l’única ma-nera assenyada de parlar amb ells mateixos.O el que és el mateix, perquè l’autor puguiparlar amb ell mateix, perquè pugui conèi-xer-se de veritat.
No cal dir que si únicament haguésaconseguit això, si s’hagués quedat a l’estadidel propi coneixement, ben poc servei po-dria fer a algú. El que confereix valor al vo-lum és que tant la seva visió vital, la sevanecessitat d’exploració i de coneixement,d’entendre el que segurament no es pot en-tendre, de fer-se preguntes que possible-ment no tenen ni poden tenir resposta, co-incideix amb la de gairebé tota la gent ambquè comparteix edat i temps; que no s’hiemmiralla ell, sinó tota una generació.
El Miquel Adam que, ocult sota unamàscara més o menys transparent, prota-gonitza els seus contes és, alhora, una imat-ge fidel de tots aquells exjoves que s’acostenperillosament als quaranta anys i tot d’unadescobreixen que no tan sols no seran elsreis del món, com tot semblava indicar-ho,sinó que, per no arribar, no han arribat ni aregnar en les seves vides.
És per això que, desvetllats del seu som-ni dogmàtic, desencantats, s’aferraran ambfrenesí a tot allò que faci olor d’èxit, encaraque sigui d’èxit devaluat o de segona catego-ria. En aquest sentit, La presidència és em-blemàtic: “Sento una energia nova que emfa tremolar d’emoció [...] No m’arronso, noem resigno que el meu mandat passi des-apercebut. [...] Celebro la meva ascensió, elnou ordre.” ❋
Miquel Adamdebuta en literaturaamb aquest recullde relats amb un toautobiogràficARXIU
TORERO D’HIVERNMiquel AdamEditorial:Edicions de 1984,Barcelona, 2015Pàgines: 256Preu: 18 euros
gran intensitat cap als segles XI i XII. GenerAymamí afirma: “Tot i que a Catalunya nodisposem de conjunts tan remarcables comels de Capadòcia o Sumela, a Turquia, nitampoc de temples budistes excavats en laroca com ara els de la Xina i l’Índia, tenimprou exemplars dignes d’interès i de teniren consideració.”
L’autor inicia la seva guia a l’Alt Camp,on hi ha Sant Salvador de la Balma, a Pon-tons: “De Santes Creus cal seguir la carrete-ra de les Pobles. Havent deixat enrere el nu-cli urbà, de seguida trobem, a l’esquerra, elbosc de Sant Sebastià, al capdamunt hi hales runes de l’església de Sant Sebastià i, a uncostat, els eremitoris.” I, d’aquesta manera,va descrivint els principals eremitoris ru-
pestres, com ara l’ermita de la Cova Santade Montsant, la cova de les Ermites de Ro-ses, la cova del Racó Gran de Mura, l’eremi-tori de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp, el santuari de la Mare deDéu de Lourdes a la Nou de Berguedà, lacova de la Mare de Déu de les Olletes a laVall d’en Bas, l’ermitatge de Sant Martí aAlòs de Balaguer, la Mare de Déu del Re-mei a Camarasa, Santa Maria de Salgar a laForadada i la cova de Sant Gil a Queralbs,entre altres.
Els itineraris de Gener Aymamí són unabona eina per recórrer el país sense pressespels camins allunyats del turisme de mas-ses, espais naturals fets des de l’espiritualitatper contemplar la vida i el pas del temps. ❋
ITINERARIS PERLES ESGLÉSIES...Gener AymamíEditorial: Dalmau Ed.Pàgines: 206Preu: 16 euros
Òbits al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt ARXIU
