FANTASMADES RIMADES

LA NIT DE TOTS SANTS

Per Tots Sants arribà l’ase,molt a prop d’un cementiri.

Mort de gana, abandonat,ensumà el perfum d’un lliri.

Per Tots Sants arribà el burroi es trobà el fossar florit.

Va cruspir-se una corona: les seves flors un confit!

Per Tots Sants arribà el ruci li va sortir una vella,

sense peus, surant en l’aire,

crec que humana no era!

La dona el va assenyalar mirant-lo amb molt mala cara:

-Com se t’acudeix menjarflors de la meva tiara?

-Avui toquen les campanes, les campanes de difunts.

No saps que els vius són a casaesperant-nos, menjant junts?

Per Tots Sants va morir el burroalgú diu que enverinat.

Potser de veure un fantasma o d’un àpat caducat!

Núria Albertí

Fet per: Nàdia Pelegay i RoyoAgraiments a: Núria Albertí per fer el poema, Natàlia Royo i Llop per la

seva ajuda i a vosaltres per escoltar-me i mirar-me.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!!!