La Coloma descobreix un mon nou‘

© Leroy Merlin, marca registrada.Coordinació del projecte per Elvira Pacheco Ortega.Escrit per Payo Pascual Ballesteros.Il·lustració per Gloria Garrastázul Antúnez.Disseny i maquetació per Sergio García García.

ISBN 978-84-606-8923-2.Reservats tots els drets.

La Coloma descobreix un mon nou‘

5

I vaig fer deu anys fa exactament quaranta-vuit dies. Us haig de dir que va ser la millor festa d’aniversari de tota la meva vida i us explicaré per què. Primer, però, us hauria de dir un munt de coses.

Enguany l’estiu es presentava normal. Com que la nova feina de la mare no li deixava passar les vacances amb la família, va tenir la bona pensada de portar-me a la muntanya amb el pare un mes! Tots sols, ell i jo. Bé, i el meu inseparable gos Foc. Per coses de la feina, el pare havia passat una llarga temporada en un altre lloc, lluny de nosaltres, i, si bé ja feia mesos que tornava a viure aquí, no m’havia acostumat a estar amb ell. Com imagineu, no em va fer

Em dic Coloma

6

gaire il·lusió. Trobava a faltar casa meva, els amics i la mare. A més, encara que aquella casa era gran i m’agradava, estava una mica abandonada. Per no parlar del jardí: sem-blava que no hi havia entrat ningú des de feia anys. El pare insistia a dir que bonic que és construir una casa com a un li ve de gust. Segur que ho és, però jo no estava de gaire bon humor. I per això, tot i que m’ho dema-nava, al principi no el vaig ajudar gaire. No tenia ganes de fer res.

Una de les primeres nits una tempesta molt forta va apagar els llums de casa i em vaig que-dar sense veure el meu programa de televisió preferit. I ara què? Em vaig enfadar, però el pare va aconseguir fer-me somriure il·luminant-se la

7

cara amb una espelma i imitant personatges. No l’havia vist mai fer el ruc d’aquella manera. Més tard em va portar a collibè fins a l’habitació fent llum amb un frontal i vam jugar a les ombres xineses a la paret. Me’n recordava d’haver-ho fet de petita i ara tornava a jugar amb ell. «Fet i fet, això no és pas tan dolent», vaig pensar.

Vam explicar històries amb les ombres de les mans i algun objecte que hi vam afegir de fons.

En aquell moment em vaig demanar què feia la gent a la nit quan no hi havia televisió. Ara ja en sé una, de cosa per fer: ombres a la pa-ret. Ens vam divertir de valent! El pare va fer que m’oblidés de la televisió, dels llampecs i, a més, es va quedar al meu costat fins que em vaig adormir.

8

L’endemà al matí feia un sol radiant. La meva habitació donava di-rectament a fora, separada del jardí per uns grans finestrals. Em vaig despertar aviat i em va estranyar veure una filera de galledes davant la finestra. Què hi deu haver aquí? El Foc també estava intrigat.

—Que hi veus res? —li vaig demanar, però no sabia res que jo no sabés.

«Només hi ha aigua, amb algunes fulles seques…», vaig pensar. Llavors vaig baixar a la cuina, on vaig trobar el pare esmorzant.

—Com estàs, princeseta?

—Què en vols fer, de tanta aigua? —li vaig preguntar, assenyalant fora.

—Et refereixes a les galledes del jardí? És aigua de pluja. Has tastat mai un núvol? Doncs ara en tens l’oportunitat.

—Pare, sisplau… —de vegades el pare es pensa que encara sóc una nena.

s ,

9

10

—Recullo aigua de pluja per fer-la servir —em va explicar—. Per exemple, per rentar els plats, posar en remull la roba molt bruta, per banyar el Foc…Fins i tot és bona per planxar.

Vaig donar un cop d’ull al Foc. Tot d’una me’l vaig imaginar volant, damunt un núvol de cotó.

—I això per què no ho fem a casa?

—Ja ho fem.

—No vull dir en aquesta casa, sinó a casa nostra. —El pare somreia—. Que viurem aquí? —vaig apartar el bol—. I per què no me n’ha dit res ningú?

—Bé, hem pres la decisió la mare i jo. Era una sorpresa.

El pare es va acostar, però em temo que sóc una mica tossuda. Vaig acceptar passar-hi aquell estiu, però… en aquella casa a mig fer? I per sempre? El Foc, però, estava més content que un

11

gínjol. Voltava pel jardí empaitant una papallona. Semblava tan feliç!

—És que… la mare no me n’ha dit res. I els meus amics?

—Tinc entès que a tot arreu hi ha nens.

—Però aquests no són pas els meus amics!

I, mentre parlava, el vaig tallar i no li vaig donar l’oportunitat d’explicar-se més. Vaig travessar cor-rents el jardí sense girar-me mentre m’advertia.

—Coloma, si te’n vas a fer un volt, posa’t protecció. Avui el sol pica fort!

Sovint quan els nens ens enfadem no volem creure. Jo només volia anar-me’n i estar tota sola, tota sola amb el Foc, esclar.

Quines vacances! Sense la mare, sense els amics, avorrida com una ostra.

12

Mentre inspeccionava la zona vaig sentir uns crits de diversió en un xalet a prop. Nens? M’hi vaig acostar i vaig mirar pel forat: saltaven mentre una persona gran els regava amb una mànega. «Quina sort», vaig pensar.

—Per on vols passejar? —vaig demanar al Foc, una mica desanimada.

Com que cap dels dos no sabíem on podíem anar, vaig decidir no anar gaire lluny.

De mica en mica em vaig anar calmant. El pare tenia raó: hi havia més nens i potser me’n podria fer amiga. Hi pensava mentre agafava móres.I de sobte em vaig adonar que per art de màgia ja no estava empipada.Aquell ventet, els ocells…

—Vols més móres? —vaig preguntar al Foc—. Saps?, no m’agrada haver deixat així el pare. Ja has fet les teves coses? Llavors anem-se’n.

Quan vaig tornar, el pare era al jardí amb música. Intentava arrencar unes herbes.

La terra et diu que li prova‘

13

14

—Que muntaràs una piscina? —vaig somriure. No sabia com demanar-li perdó.

—Vols una piscina?

—Els veïns en tenen una. He vist els seus fills i es divertien d’allò més.

El pare lluitava amb l’aixada.

—Bonica, una piscina és una feinada. Veus aquest terreny? Hi vull plantar gespa i també m’hi agradaria algun fruiter.

—Tindrem pinyes i alvocats? —vaig demanar entusiasmada.

Tot seguit el pare em va explicar força coses sobre el conreu. Per exemple, que s’han de plantar espècies autòctones, perquè estan adaptades per créixer amb el que els dóna la terra. Sembla que cada zona té les seves característiques, i les plantes necessiten diverses coses. Justament la pinya i l’alvocat són tropicals i necessiten molta

15

aigua i un clima diferent. També em va explicar que les males herbes creixen sense parar.

—Sempre cal estar a l’aguait, perquè no s’emportin l’aliment que necessita el que conrees. Com que surten encara que tu no les plantis, com qui diu sense permís, interfereixen en els conreus. De la mateixa manera que ens protegim del que no ens prova, a la natura cal protegir-la de males herbes, plagues…

Quantes coses que sabia el pare! I com m’agradava escoltar-lo!

—Que et puc ajudar? —li vaig demanar posant-me dreta davant seu.

—I això? —va assenyalar la taca de móra que tenia a la samarreta—. De petit tenia una habilitat especial per fer-me taques. Parlant de menjar… —es va aixecar i se’m va emportar—. Recullo les coses i preparem el nostre plat preferit.

Vam continuar treballant una mica més. I fer-ho sense piular va ser una manera de demanar-li perdó per la meva tossuderia. De vegades sobren les paraules.

16

17

Faig amics

Les bosses ocupaven una gran part del passadís i eren de mides diferents. Potser era un regal del pare per haver-lo ajudat ahir? Quina emoció!

—Pare! —vaig cridar a l’aire—. Què hi ha en aquestes bosses?

—Per què et lleves tan d’hora? T’he despertat amb el trepant?

—I ara! —vet aquí una mentida piadosa—. Escolta, què hi ha aquí?

—Em temo que no és el que esperes. Són productes per instal·lar a casa: aixetes, termòstats, llums… Fascinant per a una nena, oi?

Quina galleda d’aigua freda. Però els qui som preguntaires no ens donem pas per vençuts tan fàcilment.

—Llums, de quina mena? N’hi ha cap per a la meva habitació?

Vaig començar a seguir el pare, i al darrere venia el Foc, encomanat de la meva curiositat.

18

—Em calen unes eines. Saps què? Aquest matí fes els deures i a la tarda anem al poble a comprar. Si no, no em podràs ajudar. Vols fer-ho?

Que si volia? Aquell dia em vaig concen-trar més i fins i tot vaig fer el doble de pàgi-nes. Tal com va prometre el pare, al vespre vam agafar les bicicletes i vam fer una bo-nica passejada fins a la botiga. Mentre ell comprava, jo m’esperava a la porta menjant un gelat, quan vaig veure els veïns que pas-saven. «Són ells! Els nens de la mànega…», vaig pensar. Justament s’allunyaven quan va sortir el pare.

—Acabo de veure els nens de l’altre dia —vaig dir entusiasmada—. Guaita’ls!

—N’estàs segura? Doncs seguim-los! Aviat els agafarem. Si ens afanyem, esclar.

—Em dic Marina, i aquest és el meu germà Albert.

Així els vaig conèixer. Ens van explicar que feia força temps que vivien allà i em van con-vidar a berenar a la tarda. Aquesta trobada

19

va ser el principi de molts dies que vaig pas-sar en la seva companyia, i gràcies a ells vaig aprendre moltes coses. Entre bromes i can-çons vam tornar tots plegats a casa per un camí diferent.

Ja es feia fosc i començaven a lluir els estels. Com arriba a il·luminar la Lluna! Es veien per-fectament les muntanyes, els arbres i a nosal-tres mateixos sense necessitat de llanternes. Era com si ens il·luminés un gran focus blanc que no es podia apagar mai i que, a més, no gastava energia.

—Has vist la Lluna? —va dir el pare—. Demà haig de plantar unes llavors. Serà llu-na plena. Ella ens indica quan és època de sembrar i fins i tot regula molts comporta-ments dels humans. N’hauríem de fer més cas, no trobes?

Però jo estava meravellada contemplant el paisatge i sentint els grills. Començava a ale-grar-me de ser allà, i encara no ho havia dit al pare.

—M’encanta aquest lloc. I ser aquí amb tu.

20

—Surt bé l’aigua, Coloma? Has ajustat el termòstat com et vaig dir? —vaig sentir la veu del pare lluny.

Quan un està a gust no pot contestar, ni tan sols amb un simple sí. Era la millor dutxa que havia fet en molt de temps i estava molt orgullosa d’haver-hi contribuït. M’encantava la nova aixeta perquè, en primer lloc, abans de despullar-te pots triar la temperatura i no cal que t’esperis fins que passi tota l’aigua freda. Una vegada a dins, sembla que siguis sota la pluja, perquè gràcies als aeradors l’aigua es barreja amb bombolles d’aire. I el millor: pots aturar el raig quan vulguis prement un botó al mànec. Sabeu quin ús en faré? Hi entonaré les meves cançons mentre m’ensabono els cabells.

Després d’aquella fantàstica dutxa, estava pre-parada per a una tarda de treballs manuals. Em va

Pluja dinsde la dutxa

21

22

fer pena deixar el pare treballant al jardí, però va ser impossible convèncer-lo. «És un dia per a tu. Diverteix-te», em va dir fent-me un petó.

Vam xerrar de valent. La Patrícia va treure un seguit de fruites, flors i plantes i ens va ensenyar a moldre’n els trossets. Jo vaig triar colors forts: remolatxa, maduixes, cireres i móres. Allò era un autèntic taller artesanal, i aprenia un munt de co-ses interessants. Volíem pintar cartrons d’ous per fer titelles de fil.

—Coloma, sabies que el romaní serveix per fer fora els mosquits? —em va demanar l’Albert.

—I també és bo per als cabells, oi, mama? —va afegir la Marina.

—Sí, és un hidratant excel·lent. Els deixa suaus i brillants— em va dir la Patrícia.

23

Per què no m’ensenyaven aquestes coses a l’escola? La natura té un munt de recursos que no aprofitem. Fins i tot, mentre s’assecaven al sol les nostres futures joguines, vam tenir temps de fer galetes de civada amb mel. Era tan divertit decorar-les com volguéssim!

—Algú sap cap paraula que rimi amb mel? — el Xavi va treure un plat ben ple de galetes—. Jo vaig començant: pèl… —i se’n va menjar la primera.

—Beixamel! —va dir l’Albert, volent-ne agafar una.

—Daniel! —vaig exclamar gairebé sense pensar.

—Molt bé, Coloma! —el Xavi me’n va atansar el plat—. Pots triar-ne la més grossa.

Aleshores em vaig adonar de quantes coses pot tenir algú sense comprar-les. I a més, reciclant el que llancem a les escombraries. Per exemple, l’envàs dels ous. Però segur que trobaria moltes més idees.

24

Vaig posar un gerro amb romaní a la meva taula d’estudi. Tenia ganes d’estrenar el quadern que m’havia fet la Marina, amb les tapes decorades amb espígol sec. Vaig pensar en el que va dir el pare: és bonic crear coses amb les mans. Així que el vaig obrir amb cura i vaig escriure a la primera pàgina «Els cicles de la natura».

—Que no vas a veure qui és? —va exclamar el pare.

Estava tan inspirada que ni tan sols vaig sentir la botzina que se sentia a l’entrada amb insistència.

—Què? Mare? Ja és dissabte?

Vaig baixar les escales tan ràpid com vaig poder, però em va avançar el Foc. Ell també estava molt content.

—Hola, rebonica!

Observo la natura

25

26

—Mare! —d’un salt la vaig abraçar—. Que et quedes? Ja coneixies la casa? Vine, dormiràs a dalt. Que t’agrada el meu collaret? L’he fet amb la Marina, la meva nova amiga. Són llavors seques i pintades.

Es pensen que no me n’adono, però vaig veure com feia l’ullet al pare. Estava tan emocionada que no podia parar de xerrar. Li vaig ensenyar el que el pare i jo havíem fet i el que encara ens faltava per col·locar.

—Bonica, sisplau, deixa que la mare descansi una estona —va dir el pare—. Apa, per què no li prepares alguna cosa per beure?

La millor època per sembrar gespa és la prima-vera o al final de l’estiu perquè plou més i el sol no crema. Una vegada vam acabar de netejar el jardí, vam preparar la terra per posar-hi gespa de baix consum; segons el pare, és resistent a la calor i no necessita gaire aigua. Hi vam estar una bona estona, perquè s’ha de fer amb cura. I, en acabat, cal regar-ho i esperar uns dies. Quan ens vam as-

27

seure a prendre una mica de llimonada, el pare em va explicar moltes coses del lloc on havia viscut. Per exemple, què menjava, el paisatge, el clima, els costums de la gent. Fins i tot em va explicar diverses històries que no m’hauria imaginat mai.Era divertit escoltar-lo, i molt interessant. Sense adonar-nos-en va començar a pondre’s el sol.

—I doncs, preparem la barbacoa? —la mare ens va sorprendre.

I ens hi vam posar tots tres. Mentre el pare encenia el foc amb els rostolls del jardí, jo ajudava la mare.

—Coloma —va dir la mare—, sabies que els avis encenien la xemeneia amb peles seques de taron-ja? Cremen ràpid i mantenen la flama molta estona.

—És cert. S’entretenien tallant-les a tires i les posaven a assecar —el pare va sospirar—. S’han perdut tants costums naturals…

—Ni de bon tros. Jo els continuaré —i el Foc va bordar com si assentís. Tots vam riure.

28

No sé per què, en aquella casa cada dia em llevava més d’hora. Vaig sortir al jardí i vaig comprovar que ja començaven a néixer brots de gespa. Quina alegria!

—Foc, aviat podrem córrer descalços i ajeu-re’ns-hi!

Aquell dia teníem pensat portar la mare d’excursió a unes basses, però feia massa calor. De manera que al cap d’una hora de preparar la motxilla ja l’estava desfent.

—Coloma, tanca la finestra, si us plau —em va indicar el pare des de la porta.

—Per què? Si em moro de calor!

El cel a la meva habitacio’

29

El pare va entrar i no solament va tancar els vidres, sinó que va abaixar les persianes fins a la meitat. També va posar un gibrell amb aigua al costat del meu llit. Jo no preguntava. Confiava en ell.

—Precisament quan l’aire és tan calent convé tancar-ho tot durant les hores de més sol. Així es manté fresquet l’interior. I amb aigua, millor.

—I què farem avui?

—He pensat que podríem contemplar els estels —va somriure el pare.

—Sí, esclar —vaig dir, una mica decebuda—. Això és a la nit.

—No sempre. Aviam, jo pensava posar-te’n uns quants aquí, al sostre.

Va tornar amb una escala i una gran bossa plena de bombetes led. Com que això era més complicat, el vaig ajudar en el que vaig poder, aquesta vegada passant-li d’un en un «els meus estels». Després vam posar per tota la casa més bombetes de baix consum i leds.

30

Estalvien energia i duren infinitament més que no les bombetes normals.

La mare tornava a la ciutat l’endemà i vam apro-fitar la tarda plegades. Vam preparar les meves invitacions d’aniversari, vam fer melmelada de figa i ens vam dutxar amb el Foc al jardí.

—Justament te’n vas quan comença a sortir la gespa…

—Bonica, bé haig de treballar. Però tornaré pel teu aniversari.

La mare va començar a allisar-me els cabells.

—Per què canten els grills? Perquè els agrada la calor o perquè els molesta? —li vaig demanar.

—Per cap de les dues coses. Els dies de calor in-tensa els grills mascles criden les femelles —es va aturar i vam escoltar amb atenció cap als arbres— per triar una parella reproductiva. Només els mas-cles fan aquest so, amb l’abdomen. La natura té els seus propis codis. Per això és important tenir cura dels boscos.

31

—Què és un codi?

—Una sèrie de signes per comunicar-se. Els animals en tenen un de diferent.

—Llavors no ens entenen?

—Més aviat caldria demanar-se si nosaltres intentem entendre’ls a ells.

32

33

A mesura que avançava la posada a punt de la meva nova casa, era tant el que anava aprenent que vaig decidir apuntar-ho al meu quadern. Ho vaig titular El meu nou món. Havien canviat moltes coses des que vaig arribar. I els pares hi havien con-tribuït. També els meus amics i les seves famílies. Ara elpare ja no havia de recordar-me que apartés de les escombraries les restes que fem servir per a l’adob natural ni que no tirés certes coses al vàter que es poden tirar a la paperera. Apagava els llums cada vegada que sortia d’una habitació i, sempre que me’n recordava, utilitzava l’opció de descàrre-ga curta al vàter.

Allò que va dir la mare sobre els animals m’havia deixat intrigada. El Foc m’entenia? I jo, ja em preo-cupava per saber què li calia? Com que no parlen…

Es bo anotar les coses que hem de fer‘

34

Com passa amb les plantes. Ara, quan sortia a fer un volt pel bosc, no arrencava cap herba per ca-pritx. Bé, tot just les que pensava fer servir com a decoració. Tot això ho anava anotant, i així és com vaig omplir pàgines i més pàgines.

Quan un matí el pare em va veure, va dir: «In-teressant decàleg». Jo no sabia què era això, però em va explicar que és una llista del que consideres bo.

Aprofitant la segona lluna plena de l’estiu, vam fer una barbacoa a casa del nostre veí Jaume. Com que tenen una granja i un hort ecològic, gairebé ho vam tenir tot en un tres i no res: verdures, ous… i fins i tot fruita per a les postres. Entre tots vam fer un increïble sopar a la llum d’aquest bell satèl·lit anomenat Lluna.

—Per cert, Coloma, sabies que ets un estel? —va dir el Jaume.

35

—O una estrella de la cançó? —va bromejar el Pau, i tots van riure.

—No. Un estel de debò, allà dalt —el Jaume va assenyalar el cel—, al conegut hexàgon de l’hivern. En el passat servia perquè els primers navegants poguessin trobar el nord gràcies a la seva llum enlluernadora i inconfusible.

—Uau, Jaume!, no hauria dit que en sabessis tant —va dir el pare.

—Tenim un telescopi. Que el podem treure, papa? Va, vinga…

De seguida tots els nens es van sumar a la petició del Pau i hi va haver un bon enrenou.

—Un moment, sisplau... Quan acabem de sopar. A més —es va adreçar a mi—, la teva mida és més del doble que la del nostre sol. Així que si la Coloma es posés al lloc del sol tot just un instant, ens cremaria la pell immediatament.

Va ser fantàstic. Per torns vam anar passant un per un, adults i infants, per veure de prop la lluna i els estels. Quin gran descobriment! Ja tenia una altra página més del meu llibre.

36

37

Per sort un matí perfecte vam acabar el jardí. Ja sabeu que a mitjan agost els dies comencen a fer el boig i de vegades fins i tot pot caure alguna tempesta d’estiu, però no va ser pas així. Hi havia molts núvols, això sí, amb una agradable brisa i un sol temperat que eixugava, sense cremar, el que anàvem pintant.

—Com va això? —vaig sentir la veu llunyana del pare.

Genial! El pare m’havia encomanat la feina de do-nar la primera mà de pintura a la tanca, amb un color triat per la mare: rosa clar. Al pare li interessava que la pintura fos bona i tingués etiqueta ecològica. Això vol dir que contamina menys i el qui la fa servir no es mareja per l’olor, cosa que vaig agrair. Tot i que sembla que els animals també ho noten, perquè el Foc no s’apartava de mi, i fins i tot una papallona es va estar una bona estona a la tanca.

Tinguem cura dels arbres

38

No sabeu que divertit que és pintar a l’aire lliure. Mentrestant el pare col·locava els mobles per al jardí. Tot fet amb fusta de boscos «sostenibles». Era la primera vegada que sentia aquesta paraula, que vol dir que prové de llocs on tracten bé els arbres i respecten l’equilibri social, econòmic i mediambiental. Especialment als països «en vies de desenvolupament», on és fàcil explotar els pobles indígenes, aprofitar-se dels seus recursos i pagar-los pocs diners.

Aquesta informació me l’explicava el pare, i és una sort saber-ho perquè sovint comprem sense saber d’on vénen les coses. Per això quan saps que el producte que tens a les mans s’ha fet per una bona raó et sents més bé.

Després d’haver passat el matí pintant, a la tarda vam fer un bon descans.

—Ens en anem de pícnic? —va dir el pare—.

39

—Esclar! —vaig exclamar—. On?

—Tu tries el lloc i el menú.

On jo volgués i, a més, amb el meu berenar fa-vorit? Així que vam agafar les bicicletes i… som-hi! Com que no volia que ens canséssim pedalant, vaig triar una destinació propera: les basses on no vam poder anar amb la mare el dia que feia tanta calor. Un lloc meravellós i, per sort, aquell dia hi havia molt pocs visitants. Vam berenar, vam nedar i vam jugar a tancar els ulls i endevinar quins ocells refilaven. Jo no en sabia cap nom, però el pare sí. Fins i tot ens vam inventar un diàleg entre ells. Qui sap de què parlen els ocells allà dalt de tot!

—Ahhh… —vaig sospirar—. Ja no canviaria això per res del món!

—Ara ja saps per què he tornat —va somriure el pare.

40

Ja ho teníem tot a punt per a la festa. La mare i els avis van arribar aviat i em van portar el primer regal: el Carles i la Paula, els meus millors amics. Això sí que va ser una gran sorpresa! Els vaig posar al corrent dels llocs per on passejaríem amb el Foc, els campaments que havíem creat els veïns i jo, on hi havia les millors móres, com ens dutxaríem al jardí…

Sense saber ben bé com, els meus amics i la meva família eren allà i, a més, en una nova casa triada i feta completament al nostre gust, gràcies al pare. Vam posar música i vam ballar, saltar, jugar… fins al vespre. I jo que em queixava que allà no hi havia nens! Només calia buscar-los.

L’esforc te recompensas ’

41

—Oi que fa unes setmanes no t’hauries ima-ginat una festa com aquesta? —em va pregun-tar la mare.

—És el millor aniversari de la meva vida —vaig respondre gairebé sense respirar, de tant córrer.

—Un deu per a una noia deu… —va dir ella—… que fa deu anys —vam riure totes dues.

—Bé, bé, de què xerreu totes dues? —el pare es va atansar.

—Li deia a la Coloma que n’estic molt or-gullosa.

—Doncs mira que jo! Veus tota aquesta filera de leds aquí baix vorejant la tarima de fusta? —va indicar a la mare—. Doncs ens vam passar una bona estona intentant que els llums quedessin bé, al seu lloc, amb un sol que estavellava les pedres… oi? I no t’hem explicat quan va caure el tendal damunt del Foc. El pobre no sabia pas com en podia sortir…

I el pare va continuar explicant anècdotes:

42

—No t’ha ensenyat el seu decàleg? —va dir ell—. Doncs hi anota cada dia trucs i idees que ha anat aprenent: què li han ensenyat els veïns, jo mateix…, com qui diu «fem un món millor, més conscient i saludable».

—Així que et podem dir ambaixadora del pla-neta? —la mare em va mirar.

—Jo li entregaria avui el títol, quan bufi les es-pelmes —va dir el pare, orgullós.

—Però, Coloma, has de saber que és molta res-ponsabilitat. No pots pas deixar el teu decàleg en un calaix. L’has de compartir.

—Oh, no pateixis. Prou que ho fa! —va dir el pare—. A aquest pas crec que necessitaràs una secretària que vagi anotant la informació que recopiles.

—O un secretari —la mare es va tocar la panxa i va mirar el pare.

—Que tindré un germanet? De debò?

—I pots triar com es dirà.

—Daniel —vaig dir—, perquè rima amb una cosa que m’encanta: la mel.

43

Que podeu fer a casa?

‘

CONSELLS PER ESTALVIAR AIGUA

AL LAVABO:* Si veus que una aixeta o el vàter degota, arregla-ho de seguida. És

important reparar-ne les fuites.* Dutxa’t en comptes de banyar-te. I si és amb aigua freda, millor,

encara que al principi costa.* No facis servir el vàter com si fos un cubell d’escombraries.* Tanca l’aixeta mentre t’ensabones o et rentes les dents.* Sabies que hi ha dispositius d’estalvi per a les aixetes i la dutxa

com ara els aeradors?* Usa el sistema de doble descàrrega al vàter. També pots ficar una

ampolla plena a la cisterna. Així l’espai que ocupa l’estalviem en aigua.

A LA CUINA:* No descongelis els aliments sota l’aixeta. Es gasta aigua. És millor

que es descongelin a poc a poc.* A l’estiu pots deixar una ampolla a la nevera per no esperar fins

que surti freda.

* És millor omplir del tot la rentadora i el rentaplats. Aprofites l’espai i

gastes menys en llum i aigua.

* Mentre rentis els plats, tanca l’aixeta. És fàcil distreure’s.

* Digues als pares que triïn rentadores i rentaplats eficients. Fixa’t que

portin aquest símbol a l’etiqueta: A+++

AL JARDÍ:* És millor regar durant les hores de menys calor i fer servir sistemes

de reg per degoteig.

* Tria les plantes autòctones. Estan adaptades al lloc i al clima on viuen.

*  Quan plogui, col·loca galledes per aprofitar l’aigua. És bona per a un 

munt de coses.* Comprova que no hi hagi fuites en els sistemes de reg. Perdries l’aigua

que va a les plantes.

* És millor plantar gespa de baix consum.

* Fes servir sensors d’humitat per a la terra. T’avisaran quan has

de regar.* Si ajustes bé els aspersors, l’aigua anirà només on vols.

* És important eliminar les males herbes. Prenen l’aliment del teu conreu.

CONSELLS PER ESTALVIAR ENERGIA

ESTALVIA LLUM:* Substitueix les bombetes normals de casa per leds. Consumeixen molt

menys i duren un munt.* Neteja les bombetes (fa una mica de mandra però paga la pena). Si

estan brutes, il·luminen menys.* Els detectors de moviment són divertits. Es posen a les zones de pas i

els llums s’encenen tots sols quan hi passes, sense prémer cap interruptor.* Usa reguladors de llum. Per veure la televisió, per exemple, necessites

menys claror que per llegir.* No cal malbaratar llum. Aprofita el sol i apaga sempre els llums quan

surtis de l’habitació.* Per estudiar o llegir és millor utilitzar llums directes. Així enfoquen sola-

ment on cal.

ESTALVIA EN CALEFACCIÓ I CLIMAT ITZACIÓ:* És millor aïllar la casa. Pots fer servir finestres amb tecnologia

aïllant, persianes automàtiques, rivets i aïllament tèrmic. (Totes aquestes paraules me les ha ensenyades el pare.).

* Posa termòstats i programadors perquè la calefacció s’encengui i s’apagui quan vulguis.

* No tapis els radiadors amb cor tines o mobles. L’escalfor sor tirà millor.

* Mantingues tancats els radiadors quan no els necessitis. Per exemple, a

les habitacions buides no calen.

* Per ventilar la casa és millor no obrir les finestres amb la calefacció

encesa.* A l’estiu posa la temperatura de l’aire condicionat a 25 C.

* Les hores de més calor és millor que tanquis les finestres i abaixis les

persianes. Així no entra aire calent.

ESTALVI TAMBÉ A LA CUINA:

* Quan compris electrodomèstics fixa’t que portin l’etiqueta eficient: A***.

* És millor que rentis la roba en fred o a baixa temperatura.

* A la rentadora i al rentaplats, tria el programa d’estalvi d’energia.

* Fes servir l’olla de pressió. Triga menys i no gasta tant de gas.

* Tapa les cassoles perquè l’escalfor no se’n vagi, i abaixa el foc.

* Si fas servir vitroceràmica, encara pots aprofitar-ne l’escalfor quan

l’hagis apagada.* No obris el forn fins que no acabis de cuinar. L’esca

lfor s’escapa.

* Cal descongelar la nevera de tant en tant. Si s’hi fa molt de glaç no

refreda igual de bé.

CONSELLS PERQUÈ CASA T EVA SIGUI MÉS SANA

PER MILLORAR LA QUALITAT DE L'AIRE:* Fixa’t que els productes que fas servir per a la casa i la higiene

personal no tinguin contaminants.* Tria sempre pintures i vernissos amb l’etiqueta ecològica europea.* Es pot millorar la qualitat de l’aire amb purificadors o ionitzadors.* Ventila les habitacions obrint bé les finestres o amb un sistema de

ventilació centralitzat.* Comprova que la teva roba i les teles de la casa no tenen substàncies

perjudicials per a la salut.* Abans de començar una reforma a casa, ens hem d’assegurar que els

materials no són tòxics.* Per controlar la humitat, humidificadors o deshumidificadors.

PER MILLORAR LA QUALITAT DE L'AIGUA:* Perquè l’aigua no tingui gust de clor n’hi ha prou amb deixar-la en

una ampolla a la nevera tota la nit.* Per treure la calç dels electrodomèstics no rentis amb aigua gaire

calenta. Millor freda.* Posa reixetes al lavabo, la dutxa i l’aigüera. Així l’aigua es filtrarà

i tornarà neta a la natura.

* No cal fer servir gaire sabó, xampú o detergent.

* Perquè l’aigua de l’aixeta tingui més bon gust hi ha gerres, sistemes

de filtració o equips d’osmosi inversa.

PERQUÈ EL T EU JARDÍ EST IGUI SA:

* Cal cuidar-lo amb productes ecològics.

* És millor comprar un adob biològic fet amb extrets de productes naturals.

* També convé usar llavors biològiques, sense tractaments químics ni

transgènics.* Es pot fer un adob natural fent servir les restes de

menjar i el que

neteges del jardí.

PER RESPECTAR ELS BOSCOS:

* Quan vagis a comprar un producte de fusta, fixa’t en l’etiqueta i mira

si hi ha aquests dibuixos. Indiquen que la fusta està cer tificada:

Les meves notes: