DOSSIER DE L’ESPECTACLE MARÍA PAGÉS · MARA AGÉS ÓYEME CON LOS OJOS 03 María Pagés és una...

TEATRE MUNICIPAL

Dissabte 6 de desembre a les 21 h

www.temporada-alta.net

MARÍA PAGÉSÓYEME CON LOS OJOS

DOSSIER DE L’ESPECTACLE


02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

Una creació de María PagésDIrecció i coreografia i disseny de vestuari: María PagésDramatúrgia: El Arbi El HartiLletres: Ibn, Arabi, Ben Shal, Belén Reyes, Antonio Machado, El Arbi El Harti, Fray Luis de León.Música: Rubén Levaniegos María Pagés, PopularLlum i coordinació: Pau FullanaDisseny de so: Albert CortadaAjudant de coreografia: José BarriosTenyit i pintura de teles: Taller María CalderónRealització de vestuari: Ángel DomingoElenc: María Pagés (ball), Ana Ramón i Juan de Mairena (cant), Rubén Levaniegos (guitarra), Sergio Menem (violoncel), José Barrios (acompanyament i palmes) i Che-ma Uriarte (percussió)Regidoria: Octavio Romero

Dia i hora: Dissabte 6 de desembre, 21 hLloc: Teatre MunicipalPreus: 35, 22, 18, 9 €

Espectacle sense textESTRENA ABSOLUTA

Durant Temporada Alta aquest espai compta amb la col·laboració de:

Una producció de: Coproducció:

Patrocinador de la companyia: Amb el suport de:

www.mariapages.com


03

María Pagés és una bailaora flamenca molt espe-cial. Després de l’èxit d’aquella gran peça que era Flamenco Republic, després de col·laborar amb elscoreògrafs i ballarins Mikhaïl Baríxnikov i Sidi LarbiCherkaoui (Dunas va meravellar a Temporada Alta 2009), amb l’escriptor premi Nobel José Saramagoo amb l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, ara fa equip amb l’escriptor i professor de literatura es-panyola El Arbi El Harti. El punt de partida és un vers de sor Juana Inés de la Cruz que demana: “Óyeme con los ojos”. La resposta és una mirada molt especial per a un flamenc sentit i generós quetambé festeja els ulls i sap examinar-se amb humor.

Con palabras de sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés

nos pide que la oigamos con los ojos. Cercana y sensible,

la bailaora desnuda los principales elementos del flamenco

y no deja de recurrir al humor.

À travers les mots de Sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés

nous invite à l’écouter avec les yeux. Affable et sensible, la

bailaora dépouille les principaux éléments du flamenco sans

cesser de recourir à l’humour.

In the words of sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés asks us

to hear with our eyes. Intimate and sensitive, the bailaora lays

bare the principal elements of flamenco with frequent recourse

to humour.

PRESENTACIÓ


04

L’incontro és el títol de l’esperada creació entre María Muñoz i Raffaella Giordano, però podria titular bona part dels espectacles de dansa de Temporada Alta. Són dues grans coreògrafes i ballarines que han configurat les seves tra-jectòries endinsades en recerques personals profundes, si bé la trobada en un moment de maduresa les acosta amb total sinceritat i ple reconeixement de l’altra, en un espai compartit. Tan emocionant com visitar amics de la infàn-cia és assistir a l’espectacle d’alguns artistes reconeguts. Emoció pel retrobament i per la sorpresa que ens guarden gairebé assegurada, perquè són gent que s’han fet grans justament per haver sabut esquivar conformismes i es-tancaments, i que no han deixat d’alimentar la seva curiositat i el seu art, de vegades llançant-se al desconegut amb instruments nous, altres cops simplement posant mirades noves sobre fets passats.

Shantala Shivalingappa recupera la seva a-mistat amb Ferran Savall per a Impro-Con-cert for a dancer, amb peces que neixen de la tradició, però s’expressen a través de la mi-rada cosmopolita i moderna que comparteixen. Tots dos han viscut la tradició des del bres-sol familiar i han buscat la seva veu perso-nal sense confondre’s. També Israel Galván es basa en espectacles anteriors per fer el seu Fla.Co.Men, però ara centrat únicament en els aspectes musicals i sonors que, com indica el títol, no s’acosten per fusió i aiguabarreig sinó per muntatge gairebé cinematogràfic. El resul-tat s’acosta al recital, igual que en el cas de la

també sevillana Maria Pagés amb Óyeme con los ojos, una obra que es presenta com l’en-contre de música i ball flamencs, despullat per la mirada de l’escriptor El Arbi El Harti, que hi fa de dramaturg.

En canvi, Sol Picó ja va néixer trencant motlles i no ha parat de fer-ho en els 20 anys de pro-fessió que ara celebra amb One-Hit Wonders. Al costat del seu inseparable Juan Manrique (escenògraf, maquinista i actor), aquesta nova peça és el repàs d’èxits i també d’algun sotrac en la seva personal història amb la dansa, a partir de fragments de quatre espectacles seus situats entre els anys 1999 i 2012, com el pre-miadíssim Bésame el cactus.

Un any més retrobarem l’emoció de la troba-lla i el descobriment amb els artistes del cicle #FF80, organitzat conjuntament amb El Graner: joves, nascuts als anys 80, que van sortir a ve-ure món i han tornat amb el cap ple d’idees i el cos carregat d’eines. La Veronal (del coreògraf Marcos Morau) i El Conde de Torrefiel (formada per Pablo Gispert i Tanya Beyeler) provenen del mateix poble d’Ontinyent i ara represen-ten l’avantguarda escènica més enllà de les nostres fronteres. També fan camí les textures personals Aimar Pérez Galí i Maria Campos, la seriositat de Lali Ayguadé i la ironia de Pere Faura. Tots ells són excel·lents representants d’aquesta generació que integra sense prejudi-cis influències de camps artístics molt diferents i les mouen al seu propi ritme.

Trobades i troballes en moviment coreogràficper Bàrbara Raubert


05

Óyeme con los ojos és una obra el títol de la qual prové d’un vers del poema Sentimientos de ausente, de Sor Juana Inés de la Cruz.

És un SOLO, un MONÒLEG de María Pagés, acompanyada per sis músics; la vida narrada –a través de l’ofici– per una coreògrafa i bai-laora, per una dona en la seva maduresa que comparteix temps i espai amb la dansa.

SOBRE L’ESPECTACLE ...Obra coreogràfica que es construeix al voltant d’escenes molt marcades quant a la dramatúr-gia, tant en la dimensió purament coreogràfica com en la dimensió musical: ritme, cant i melo-dia, zapateado i percussions potents, veus fortes i delicades alhora, amb humor; tots els ritmes interactuen.

María en la seva faceta més pròxima i personal.

A MARÍA PAGÉS«¿María Pagés baila? Plantada, como qualquier otro ser humano, sobre la tierra que pisamos, difiere de nosotros en que el suelo donde sus pies van dibujando preguntas y respuestas no es sólo la base indispensable para que el movi-mento no se rompa a cada avance o retroceso.

Con María Pagés, el suelo adquiere un mis-terioso poder de levitación,como si a la tierra le fuera posible desprenderse de la tierra y di-

luirse en los aires siguiendo los caminos que sus brazos señalan. Que en María Pagés habita el genio del baile, todos lo sabemos y los proc-lamamos. Pero hay algo más en esta mujer: ella baila y, bailando, mueve todo lo que la rodea.

Ni el aire ni la tierra son iguales después de que María Pagés haya bailado»

José Saramago


06

L’any 1990 María Pagés crea la seva compa-nyia, Compañía María Pagés i, des de aleshores, ha produït les següents obres coreogràfiques: Sol y Sombra (1990), Sevilla; De la luna al vien-to (1994), Teatro de la Maestranza - VIII Bienal de Arte Flamenco de Sevilla; El perro andaluz. Bulerías (1996), Compañía Andaluza de Danza, (2001) Compañía María Pagés, City Center de New York; La tirana (1998), Teatro de la Ma-estranza, X Bienal de Arte Flamenco de Sevilla; Flamenco Republic (2001), Symphony Space, New York; Canciones, antes de una guerra (2004) - Teatro de la Maestranza, XII Bienal de Arte Flamenco de Sevilla; Sevilla (2006) - Teatro Bunka Mura - Orchard Hall de Tokio; Flamenco y poesía (2008) - Teatro Mella - 60º Festival In-ternacional de Ballet de La Habana; Autorretra-to (2008) - Estrena mundial al International Fo-rum Theater de Tokyo i estrena nacional a la XV Bienal de Flamenco de Sevilla; Dunas (2009); Mirada (2010), Estrena al Centro Niemeyer de Avilés.

A més a més, la companyia dedica cada vega-da més temps, esforços i recursos a les ac-cions socials i solidaries, en llocs com hospi-tals infantils o centres d’acollida per a dones maltractades, entre d’altres.

Amb aquest esperit, el 2013 María Pagés Com-pañía crea i estrena La alegría de los niños. Convençuts del paper que pot exercir la dan-sa en la formació dels principis de la ciutada-nia i en el foment del respecte de la diversitat i del treball en equip, María Pagés Compañía posa en marxa aquest espectacle interactiu, pensant i desenvolupat per al públic familiar, i posa l’accent, precisament, en la recerca de nous públics. Espectacle que comença des de aleshores a acompanyar a la companyia en les

seves gires nacionals i internacionals, i que es presenta, a més a més, en d’altres àmbits i es-pais.

Al llarg de tots aquests anys la companyia ha estat present en els millors, i més prestigiosos, escenaris i festivals del món: New York (Sym-phony Space, 2001; City Centre, 2002 i 2010; Joyce Theatre, 2004; BAC - Baryshnikov Arts Centre, 2007). Washington (Kennedy Center for the Performing, Arts Lissner Theatre). Bos-ton (Majestic Theatre, 2001 i 2003). Charles-ton, South Carolina (Festival de Spoleto, 2003). Sarasota, Florida (Ringling Festival, 2009). Mi-ami (Adrienne Arsht Center, 2010). Becket, MA (Jacob’s Pillow Dance Festival, 2003). Montreal (Pierre Mercure Theater, 2002; Théâtre Outre-mont, 2005). Vancouver – Olimpic Games 2010 (Orpheum Theater). San Juan de Puerto Rico (Centro de Bellas Artes). Santurce de Puer-to Rico (Centro de Bellas Artes Luis A. Ferré, 2002). Mèxic (Tour, 2006: Festival Internacio-nal Cervantino Guanajuato; Mèxic D.F.; Mon-terrey; Morelos; Guadalajara; Leon; etc). Tegu-cigalpa (Teatro Nacional Manuel Bonilla, 2006). San Pedro Sula (Teatro José Francisco Saybe, 2006). La Habana (Festival Internacional de Ba-llet, 2008). Matanzas (Teatro Sauto Monumeto Nacional, 2008). San José de Costa Rica (Te-atro Nacional, 2010). Londres (Sadler’s Wells Theatre, 2004, 2008 i 2010). Paris (Théâtre Na-tional de Chaillot, 2005, 2007 i 2008). Perpig-nan (Les Estivales de Perpignan, 2009). Mont de Marsan (Espace François Miterrand, 2009).Noisy-Le-Grand (L´Espace Michel-Simon - Le Palais Beaummont, 2001). Montecarlo (Teatro de Fontvieille, 2004). Roma (Teatro Olimpico, 2002 i 2004; Teatro Sistina, 2005; Teatro Parco della Musica). Verona (Teatro Romano, 2002).Milan (Teatro Piccolo, 2009). Carpi (Teatro Co-

LA COMPANYIAMARÍA PAGÉS COMPAÑÍA


07

munale, 2002). Bolonya (Teatro Duse, 2002; Teatro Auditorio Manzoni, 2010). Palermo (Te-atro Politeama, 2002). Florència (Teatro Verdi, 2002). Munich (PrinzRegenten Theater, 2000). Berlín (Komische Opera, 2004). Colonia (Kol-ner Philarmonie, 2003). Wiesbaden (Sttatsthe-ather, 2009). Munich (PrinzRegenten Theater, 2000). Hannover (Opera House, 2004). Dublín (Dublin Festival Theatre, 2003). St. Pölten (Fes-tpielhaus St. Pölten, 2008). Bregenz, Àustria (Festpielhaus Bregenz, 2008-2010). Lausanne (Theatre Vidy-Lausanne, 2009). Brussel·les (Pa-lais de Beaux-Art/BOZAR, 2009 - 2010). Gine-bra (Théâtre Forum Meyrin, 2009). Tampere, Fin-làndia (Tampere Hall, 2002). Atenes (Lycabettus Hill Theater, 2001). Estambul (Cemal Resit Rey, 2009). Casablanca (Théatre Office des Chan-ges, 2008). Chaouen (Festival Alegría Chamalia, 2008). El Caire (Opera House, 2007-2008). Ale-xandria (Alexandria Library, 2008).Maputo (Centro Cultural UEM). Tokyo (Bunka Mura Or-chad Hall, 2001, 2002 i 2006; Forum Tokyo, 2004 i 2008). Osaka (Festival Hall, 2001 i 2002; NHK Osaka, 2004). Hyogo (Performing Arts Center, 2008). Singapore (Esplanade Theatre, 2004 i 2007). Beijing (Meet in Beijing Art Fes-

tival, 2004; National Centre for the Performing Arts, 2008). Taiwan (National Theatre Taipei, 2002 i 2004). Hong Kong (Hong Kong Cultural Center, 2002). Macau (Cultural Center, 2002). Tel Aviv (Suzanne Dellal Hall, 2002). Nova Delhi (Katami Auditorium, 2008). Hyderabad (Rabin-dra Bharti Auditorium). Mumbai (Homi Bhabha Hall, 2008). A Espanya la companyia ha actuat als princi-pals teatres i festivals, com per exemple: Ma-drid (Teatro Real; Teatro de la Zarzuela; Teatro Albéniz; Teatro Español; Teatro Coliseum). Bar-celona (Teatro Liceo; Teatro Novedades). Se-villa (Teatro de La Maestranza). València (Pa-lau de la Música; Teatro Principal). Bilbao (Eus-kalduna; Teatro Arriaga). Santander (Palacio de Festivales). Tenerife (Auditorio). Las Palmas (Teatro Cuyás). Festival Castell de Peralada; Festival de Musica i Danza del Generalife; Festival de Itálica; Bienal de Flamenco de Se-villa; Festival de Flamenco de Jerez, Festival de Otoño en Madrid, Festival de Madrid en Danza, Festival Grec de Barcelona i Festival Tempora-da Alta de Girona / Salt.


08

María Pagés va nèixer a Sevilla. És reconeguda internacionalment pel seu concepte estètic de l’art flamenc. Entèn l’art com a quelcom il·lim-itat; ha conquistat un lloc propi dins del pan-orama de la dansa mundial.

Utilitzant els codis fonamentals del llenguat-ge flamenc i investigant dins i fora d’aquest, Pagés ha demostrat ser una pionera en l’en-teniment del flamenc com un art en evolució, contemporani i viu. Ha superat en les seves co-reografies les diferències culturals, convençuda de que els intercanvis artístics afavoreixen una major comprensió entre els éssers humans. En

paraules seves: “el flamenc és un exemple clar de com la unió entre cultures, races i religions, pot crear un eco comú.

El 2002 va obtenir el Premi Nacional de Dan-sa (Creació), i el 1996 el Premi de Coreografia ADE. Se li va concedir el Léonide Massine per l’Arte della Danza “Al Valore”, set Premis Gi-raldillo a la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla i el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid 2007, entre molts d’altres reconeixements i guardons.

Va començar la seva carrera professional amb la companyia de Antonio Gades. De les seves

EQUIP ARTÍSTICBALLARINA: MARÍA PAGÉS


09

col·laboracions cinematogràfiques destaca la seva participació a Carmen i a El amor brujo i flamenco, de Carlos Saura.

L’any 1990 creà Marís Pagés Compañía, i des d’aleshores ha produït les següents obres co-reogràfiques: Sol i sombra (1990), De la luna al viento (1994), El perro andaluz. Bulerías (1996), La Tirana (1998), Flamenco Republic (2001), Canciones, antes de una guerra (2004), Sevilla (2006), Autorretrato (2008), Flamenco i poesía (2008), Dunas (2009), Mirada (2010), Utopía (2011), Casi divina, leve (2012) i La alegría de los niños (2013).

El 2002 coreografia per al Ballet Nacional d’Es-panya Ilusiones FM. Al llarg d’aquests anys la companyia de María Pagés ha estat present als millors i més prestigiosos escenaris del món, i també ha impulsat gires amb finalitats socials en països com la Índia, Mozambique, Mèxic i Hondures.

L’octubre del 2005 la companyia de María Pagés fou la responsable de l’acte d’inaugura-ció de la Cumbre Iberoamericana celebrada a Salamanca. L’acte inaugural inclogué l’estrena de la coreografia sobre un poema de José Saramago: Ergo uma rosa.

Mikhail Baryshnikov convidà a María a ballar al BAC (Baryshnikov Arts Center) de Nova York l’any 2007, projecte que es completà amb un treball de creació de la coreògrafa en residèn-cia al BAC. El 2008 s’estrenà al Tokyo Inter-national Forum, Autorretrato. Expressió d’un moment de reivindicació i plenitud artística. La peça va comptar amb la complicitat del Nobel de Literatura José Saramago, que es involucrar posant veu al seu poema, Ergo uma Rosa.

L’octubre de 2009 el Teatre Real de Madrid programà a María Pagés Compañía dins de la seva temporada de dansa.També ha col·labo-rat amb el tenor Plácido Domingo a Plácido i la copla. Durant aquest any estrenà l’espectacle Dunas, creat juntament amb el coreògraf Sidi

Larbi Cherkaoui, en el que ambdós compartien el flamenc i la dansa contemporània, establint un diàleg de gran contingut poètic.

El gener del 2010 dirigí la Gala Inaugural de la Presidència Espanyola a la Unió Europea, que va tenir lloc al Teatro Real de Madrid. En aques-ta gala compartí escenari amb Tamara Rojo i creà una coreografia especial que ambdues interpretaren juntament amb el Cor Nacional d’Espanya. Aquell mateix any s’estrena amb gran èxit Soleá pas de deux al City Center de Nova York, coreografia creada per María Pagés per a Ángel Corella. Mirada s’estrenà a Sevi-lla tancant la temporada del Teatro de la Maes-tranza al juny del 2010, amb el reconeixement unànime del públic i la crítica.

Utopía, estrenat al Centre Niemeyer de Avilés l’octubre de 2011, és una declaració de prin-cipis amb forma de ball flamenc que va néixer de l’admiració de la coreògrafa per l’arquitecte i humanista brasiler Oscar Niemeyer (1907 – 2012), qui va transmetre a Pagés, en diferents trobades al seu estudi de Copacabana, el seu missatge d’integritat, compromís i solidaritat.

El 2012 creà Casi divina, leve, on interpreta, juntament amb bailaores i músics, un especta-cle de gran potència visual, que sintetitza l’es-perit del flamenc.

A la Bienal de Sevilla 2014 María Pagés presen-ta un nou espectacle, creat específicament per la participació en el reconegut esdeveniment internacional —sense cap dubte un dels més importants en el món del flamenc—. El títol és Siete golpes y un camino, i amb ell, María Pagés presenta un recorregut al llarg dels úl-tims 7 anys, que constitueixen una etapa clau, tant en la seva vida, com en la seva carrera pro-fessional.

Poc després, el mes d’octubre, estrena al Teatre Calderón de Valladolid la seva última creació: Yo Carmen, una reflexió coreogràfica que vol confrontar el mite i despullar al públic d’aquella


010

imatge prefabricada que tots tenim incorpora-da en el nostre univers cultural, per, des d’allà, aixecar sobre l’escenari una veu més precisa. Alhora, no només explora el desig com una res-ponsabilitat ètica, sinó que reivindica també la vida, el plaer, l’autonomia, la llibertat i la felici-tat com a drets fonamentals de tot ésser humà. Aquell mateix mes, els dies 17 i 18, l’espectacle va viatjar a Sigapore (Esplanade-Theatres on the Bay), per a la premire internacional; amb-dues estrenes van comptar amb una entusiasta acollida entre el públic i la crítica.

La intensitat creativa de María Pagés acaba el 2014, amb l’estrena, el dia 6 de desembre al Festival Temporada Alta de Girona, de Óyeme con los ojos.

PREMIS

- Premi Nacional de Coreografia ADE 1996.

- Premi Nacional de Dansa 2002 (Creació).

- Set Premis Giraldillo, Biennal d’Art Flamenc (edicions XIII, XV, XVI i XVII).

- Premi de la Crítica al Millor Espectacle de la XV Biennal d’Art Flamenc.

- Premi Léonide Massine 2004 (Itàlia).

- Premi Flamenco Hoy 2005 (Intérpret i espec-tacle)

- Premi Cultura Viva 2006.

- Premi Cultura de la Comunitat de Madrid 2007.

- Premi del Públic del Festival de Jerez 2009.

- Medalla d’Andalusia 2011.

- Premi Internacional Terenci Moix 2011

- Premi Butaca 2011 a la Millor Producció Te-atral Espanyola.

- Premi del Públic del Festival de Jerez 2012

- Premi Actúa 2012, AISGE


09

DRAMATURG: EL ARBI EL HARTI

Escriptor i catedràtic de Literatura Espanyola de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat Mohamed V de Rabat, amb una extensa i activa trajectòria docent, actualment dirigeix el CAIUC (Centre d’Acció Intercultural Universitària Ciutadana). Activista cultural, es-pecialitzat en el diàleg intercultural i en la pro-moció dels drets humans, ha dirigit diversos festival marroquins i hispano-morroquins: Fes-tival Alegría de Chauen, Festival Jawhara de El Jadida i Festival de las Dos Orillas, Paraísos de Luna, El Otro Teatro, entre d’altres.

Ha estat director de cultura de l’Institut Cervan-tes de Casablanca, i ha creat i dirigit nombroses trobades destinades a promocionar el diàleg i la diversitat cultural: Universitat Ciutadana de Rabat, Joves, Universitat i Compromís Social, Residència Artística Internacional Diàlegs en Viu i Fòrum Internacional Dones en Acció.

Ha publicat Después de Tánger, guanyador del Premi Sial de 2003. Els seus relats i assaigs apareixen a Nueva Antolgía de Relatos Marro-quíes (1999), la Puerta de los Vientos (2004), Novela marroquí contemporánea o el Apren-

dizaje de la Tolerancia (2004), Inmenso Estre-cho (2005), El Islamismo político en Marrue-cos (2005), La poesía marroquí contemporánea: Una escritura para la libertad (2006), Entre las dos Orillas (2007), Caminos para la Paz (2007), Une Ambition Marocaine (2009), Letras Marruecas (2011) i la Utopía del buen lugar (2012). Actualment està preparant la publicació del seu llibre de poemes, Utopía del desierto.

Ha dirigit i co-traduït la col·lecció Literatura i pensament espanyols contemporanis (Álvaro Cunqueiro, Juan Goytisolo, José María Ridao, Carlos Marzal, Andrés Sánchez Robayna; Fran-cisco Brines, Ángel González, David Castillo, Eugenio Trias, Ramón Trujillo, entre d’altres).

Ha estat director per a Marruecos y el Mundo Árabe de la Fundació Institut Internacional del Teatre del Mediterrani (IITM).

Quant a les arts escèniques, ha col·laborat en la creació dels continguts de les obres co-reogràfiques Dunas de María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui (2009) i Utopía (2011) de la mateixa coreògrafa sevillana.


012

SOBRE MARÍA PAGÉS LA PREMSA N’HA DIT...“A Pagés se la coneix com la «Reina del flamenc» i veient-la en escena es fàcil interpretar-ne el perquè”

The Japan Times

“María Pagés té un esperit salvatge que s’intensifica contrastant amb el seu port majestuós i la seva contenció. (...) El moviment de les teles, els colors del desert, les imatges del cicle de la vida i els sons de les cultures ancestrals, con-figuren un marc en el que Pagés i Cherkaoui es troben.”

The Australian

“(...) Una presència imponent que ens submergeix en el cor del flamenc tal i com ella l’entén. Ella és el ball, el tipus de ball que fa que la Terra giri. El cos es corba, dit a dit, els malucs sedueixen, els volants del vestit captiven. Instru-ments i cantants mantenen la potència del ritme. Els peus són la música. Les mans parlen. Es té que veure ballar a Pagés per conèixer el flamenc.”

The Ottawa Dance Blog

“María Pagés emplena la seva dansa de somnis gestuals; el mestratge del seu braceig, sempre ondulant, sense brusquedats, és d’una bellesa poc habitual i la precisió del seu taloneig s’instal·la en la perfecció. Però María és més que una bailaora: és una persona capaç de captar l’essència que inspira als poetes i abocar-la al seu ball; és una coreògrafa excepcional que fa de la seva compa-nyia un grup disciplinat, un tot bell, però respectant i aprofundint en les seves capacitats artístiques individuals.”

La Vanguardia

“María Pagés centra el mensaje con un poderoso ejercicio de dominio físico y mental. Utopía resulta un montaje sutil, armónico y efectista, producto de su claridad de ideas sobre lo que quiere decir y cómo. Tiene el poder de la sen-cillez. Ejemplo son esas líneas mínimas con poder de sustancia expresiva, que enmarcan o expanden, encierran o ponen paisaje al baile. La luz por su parte, es sutil pero fija la expresión y el mensaje de optimismo y de empuje anímico que tiene se recibe.…”

El Mundo


013

“Majestuosa como una faraona con sus largos y sinuosos brazos y su versátil zapateado, María Pagés avanza por este desierto acariciando la arena, dibu-jando en ella lo que le dicta su compañero de viaje.”

El País

“En el Teatro Real se han dado cita nuevamente María Pagés y Tamara Rojo, dos de los mascarones de proa que tienen el flamenco y el ballet de nuestro país, y dos artistas de las que siempre hay que presumir.”

ABC

“Pagés ha tingut sempre el control total dels seus impressionants recursos, incloent la seva tècnica impecable del flamenc i la habilitat de comunicar, tant amb l’erotisme del seu ball com amb el seu astut enginy.”

Herald Tribune

“…Ver tan de cerca, tan de verdad, a esta María Pagés que despliega madurez y elegancia debería ser un placer de masas, un menú irrechazable.”

El Norte de Castilla

“El flamenco de María Pagés, tirando de la tradición hacia su ancho terreno creativo y con alta dosis de sensualidad… bailó enredada a su figura, quebrada en ángulos o llenando la vertical al cielo; arrastrando y abrasando a todos.”

El Mundo

“La bailaora de braços infinits abraça l’art amb el cor”

Daily Telegraph

“María Pagés, una de las voces más singulares del Flamenco de hoy… La artista sevillana ha mostrado reiteradamente su imaginación, su arrojo coreográfico, su singularidad y su inteligencia.”

ABC

“Sus largos y sinuosos brazos encierran los secretos del baile de raza, mientras su vital zapateado irrumpe en el suelo con una elegancia inaudita. Su alta y re-cia figura esta contenida por un corsé imaginario, trenzado de voluptuosidad y distinción, que le permite bailar de forma contenida y expresiva. El baile de Pagés es inteligente y maduro, comprometido con su tiempo, lo que no resta autenticidad a su flamenco, únicamente le inserta, con astucia, en la modern-idad...”

El País


014

D’ALTRES OBRES DE MARÍA PAGÉS LA CRÍTICA N’HA DIT...

SOBRE “DUNAS” (2009)

“[...] En este espectáculo hay fragmentos de baile, música y canto que por su belleza cortan la respiración y clavan al espectador en su butaca. No se lo pierdan.”Carmen del ValEl País

“[...] Un relámpago arriesgado, honestamente creativo, y comprometido con nuestros días. [...]”Rosu AyusoEl Mundo

“[...] El diàleg entre dos creadors de ment oberta sempre flueix en l’excel·lèn-cia. [...]”José Carlos SorribesEl Periódico

“[...] L’espectacle és d’una qualitat ocre i cremosa, flueix i penetra en l’ànima, inexorable, fins a commoure-la [...]”Dani ChicanoEl Punt

“[...] Emoció de tanta bellesa artística sobre l’escenari [...]”Mònica LabianDiari de Girona


015

Carmen del ValEl PaísOctubre 2009

30/10/09EL PAIS (EDICION CATALUÑA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 80.591 EjemplaresDifusión: 61.767 Ejemplares

Página: 12Sección: CATALUÑA Valor: 1.876,00 € Área (cm2): 389,7 Ocupación: 42,25 % Documento: 1/1 Cód: 32788419


016

Rosu AyusoEl MundoOctubre 2009

30/10/09EL MUNDO (ED. CATALUNYA)BARCELONA


Página: 55Sección: CULTURA Valor: 796,00 € Área (cm2): 221,0 Ocupación: 25,26 % Documento: 1/1 Cód: 32788099


017

José Carlos SorribesEl PeriódicoOctubre 2009

30/10/09EL PERIODICO DE CAT. (+ICULT) ED. CATBARCELONA

Prensa: OtraTirada: 195.118 EjemplaresDifusión: 152.025 Ejemplares

Página: 12Sección: CULTURA Valor: 5.593,00 € Área (cm2): 456,9 Ocupación: 42,94 % Documento: 1/1 Cód: 32790314


018

Dani ChicanoEl PuntOctubre 2009

31/10/09EL PUNT (GIRONA)GIRONA


Página: 36Sección: LOCAL - REGIONAL Valor: 874,00 € Área (cm2): 235,6 Ocupación: 28,9 % Documento: 1/1 Cód: 32820058


019

Mònica LabianDiari de GironaOctubre 2009

30/10/09DIARI DE GIRONAGIRONA


Página: 44Sección: CULTURA Valor: 475,00 € Área (cm2): 198,6 Ocupación: 21,12 % Documento: 1/1 Cód: 32798649


020

GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES


021

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


022

Els mitjans oficials:

Amb el patrocini de:

DOSSIER DE L’ESPECTACLE MARÍA PAGÉS · MARA AGÉS ÓYEME CON LOS OJOS 03 María Pagés és una...

Documents

Transcript of DOSSIER DE L’ESPECTACLE MARÍA PAGÉS · MARA AGÉS ÓYEME CON LOS OJOS 03 María Pagés és una...