MUSIC SPY CLUB. Audicions de música moderna a una … · 2. Història i dades de...

MUSIC SPY CLUB. Audicions de música moderna a una biblioteca pública

ORIOL [email protected]

JULIÀ FIGUERESDirector de la Biblioteca Vapor [email protected]

Biblioteca Vapor Vell - Biblioteques de BarcelonaPtge. Del Vapor Vell, s/nTel: 93 409 72 31

PARAULES CLAU: Biblioteca Vapor Vell; Especialització; Músiques urbanes; Maquetoteca; MusicSpy Club; Àrea musical; Dinamització musical.

La Biblioteca Vapor Vell és la biblioteca de dis-tricte de Sants-Montjuïc. Des de l’any 2001 es-tà especialitzada en músiques urbanes, desen-volupant una feina en dos vessants: lamaquetoteca (col·lecció de documents no co-mercials enregistrats pels propis músics) i lamúsica moderna (la música que es fa aquí iara). Com a conseqüència d’aquesta especia-lització, la biblioteca organitza des de l’any

2006 el MUSIC SPY CLUB, un cicle d’audicionsde música moderna on s’escolten i es comen-ten peces publicades els últims 12 mesos, tria-des i comentades per experts musicals (crítics,periodistes, músics…). Les sessions són lliuresi pretenen destacar, d’entre l’allau d’oferta im-perant, aquells treballs que són representatiusde la sensibilitat actual de la música moderna.

RESUM

«Hablar sobre música es como pescar sobre arquitectura»

FRANK ZAPPA

1. Introducció, la Biblioteca Vapor Vell

La Biblioteca Vapor Vell és un equipament públic que es va inaugurar l’any 2000, recu-perant un edifici històric (el Vapor Vell) que forma part del patrimoni històric-cultural dela ciutat de Barcelona. És una biblioteca de districte, ubicada a Sants-Montjuïc, un dis-tricte amb més de 180.000 habitants.

Disposa de 2.000 m2, distribuïts en dues plantes. L’equip humà el formen 15 perso-nes (5 bibliotecaris, 8 auxiliars i 2 subalterns) i obre 58 hores cada setmana. Ofereixtambé una sala d’estudi nocturna que obre 20 hores setmanals atesa per personal ex-tern. El seu fons consta de 75.000 documents, el límit previst segons la seva capacitat.Rep una mitjana de 1.350 visites diàries (dades del 2007), i es realitzen més de 800préstecs al dia. D’aquests, una quarta part (uns 200) són de CD’s musicals.

2. Història i dades de l’especialització

El mateix any de la seva inauguració, el 2000, la biblioteca va obtenir la cessió de lacol·lecció de maquetes (enregistraments no comercials que fan els propis grups per do-nar-se a conèixer) del Centre Musical La Bàscula, històric equipament dinamitzador de lamúsica a la ciutat. Arran de la privatització de La Bàscula es va decidir que els seus fonspassarien a un altre centre públic que ja disposés d’un servei de tractament i consulta dedocuments musicals. Per això és va acordar que l’equipament fos la Biblioteca Vapor Vell.

La col·lecció cedida constava de fons provinents del projecte Interrock, del centremunicipal Transformadors, del programa de ràdio La Taverna del Llop i de la pròpiaBàscula. Aquesta col·lecció representava el testimoni més complet de la vida musicalunderground de la ciutat des dels anys 80 fins a l’actualitat.

Disposar d’aquesta col·lecció va esperonar la Biblioteca Vapor Vell a presentar unprojecte innovador d’especialització en músiques urbanes, que abastava tan les ma-quetes com la música ja editada. El concepte músiques urbanes fa referència a la mú-sica que es fa aquí i ara, entenent per «aquí i ara» les àrees geogràfiques i cronològi-ques, sempre mòbils i flexibles, pròpies del temps actuals.

L’especialització reunia dos característiques necessàries per a la seva concreció: te-nir una clara relació amb el territori (La Bàscula pertany a Sants-Montjuïc ) i no tenir pre-cedents en cap altre equipament de la ciutat. Així, l’especialització en músiques urba-nes, inaugurada definitivament l’any 2001, té dues vies d’acció:

— Donar a conèixer la música moderna editada.— Formar la maquetoteca de la ciutat de Barcelona.

Col·lecció de música moderna

Les àrees musicals de les biblioteques públiques a Barcelona representen habitualmentmenys d’un 10% del fons total (aquesta mitjana està calculada amb les dades de les bi-blioteques de districte de la ciutat). A Vapor Vell aquesta col·lecció representa el 15%del total. En concret, la col·lecció consta de:

— 700 llibres. El mercat editorial de la música moderna en paper ha estat tradicio-nalment poc viu a Espanya, però els últims anys s’observa un increment notablede publicacions.

— 11.000 CD’s. És una col·lecció considerable a la xarxa. La mitjana a altres biblio-teques de districte de Barcelona és de 5.000 CD’s.

— 30 revistes. Guardem tots els números d’aquests títols. Algunes d’aquestes re-vistes són anglosaxones.

— 600 vídeos. La col·lecció videogràfica està formada per vídeos musicals, pel·lí-cules musicals i enregistraments videogràfics de concerts.

526 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació / 2008

El pressupost per adquisicions de documents per l’especialització representa el35% del total que té assignat la Biblioteca Vapor Vell. L’any 2007 es van invertir 15.000 €per aquesta col·lecció. Aquests 15.000 € estan distribuïts així:

— 7% llibres— 69% Cd’s— 22% vídeos— 3% revistes

Els proveïdors habituals són:

— Disco100 (la tenda musical més gran de Catalunya, amb més de 100.000 refe-rències a la venda);

— el proveïdor guanyador del concurs de subministrament de material musicalcada any (durant anys ha estat Discos Castelló qui ha presentat la millor plica).

El pressupost genera un increment de la col·lecció especialitzada que està registraten la següent taula:

Ingrés docs. 2006 2007

CD’s 906 1.299

Llibres 67 72

Vídeos 102 198

Maquetes 43 1.012

Total 1.118 2.581

La selecció la fa la pròpia biblioteca utilitzant fonts especialitzades (revistes de mú-sica moderna amb secció crítica, webs musicals), seguint les desiderates dels usuaris, ila sensibilitat professional i artística del propi equip «musical» del centre. Aquest equipel formen 4 persones (dos bibliotecaris i dos auxiliars), que gestionen totes les feinesrelacionades amb l’especialització: selecció, gestió de les compres, manteniment d’unservei d’informació musical, difusió, dinamització, contactes…

L’Àrea Musical de Vapor Vell està en fase de remodelació (al llarg del 2008 es faranles obres de redisseny i ambientació de l’Àrea). Actualment, la biblioteca disposa elsseus fons «imitant» la organització d’una botiga de discos. El tractament dels mateixosés el mateix que qualsevol altre document no especialitzat.

Aquesta organització es pot resumir en les sublocalitzacions (que primen l’estilsobre la classificació general) que es relacionen a continuació:

O. Planas; J. Figueres. MUSIC SPY CLUB. Audicions de música moderna a una biblioteca pública 527

— MN: Música Nacional— MI: Pop-rock Internacional— MH: Heavy, Hardrock— MP: Punk, Grunge— ME: Electrònica i Experimental

A més, la biblioteca manté plafons informatius amb els concerts del mes, discos re-comanats, llistes de discogràfiques independents, escoles de música, webs… i infor-mem als usuaris de totes les novetats gràcies a un mailing especialitzat que consta demés de 1.000 adreces.

La Maquetoteca

Vapor Vell és la maquetoteca de la ciutatde Barcelona. Es tracta d’un fons autoe-ditat, per definició un fons underground,sense cap mena de filtre comercial ni capnivell estàndard de qualitat (ni artística nitècnica). El resultat és una col·lecció des-igual formada per cassets antics (algunsamb una mínima informació escrita ambbolígraf ), i alguns CD’s d’igual qualitatals editats.

La col·lecció està formada per:

— 7000 maquetes: Aproximadamentla meitat formen la col·lecció ini-cial històrica. Les altres 3.500 ma-quetes són donacions aconsegui-des al llarg d’aquests anys iprovenen, entre d’altres, de La Ta-verna del Llop (RNE), Concurs deCantautors d’Horta-Guinardó, Fes-tival Grec, Espai Jove BocaNord,Fetival LEM, particulars (com JordiTurtós) i de la Sala Sidecar. Consi-derem que la maquetoteca ja estàcompleta. El format maqueta haestat substituït recentment per ca-nals de difusió virtuals (per exem-ple, myspace) i pràcticament està


en desús dins de l’àmbit musical, així que estem començant a tancar simbòlica-ment la col·lecció.

— 500 enregistraments de concerts: Aquests enregistraments casolans provenenmajoritàriament de concerts a la Sala Transformadors (als anys 80), que han estatdigitalitzats per facilitar la seva consulta, i altres enregistraments encarregats perla pròpia biblioteca a través d’un conveni amb l’EMAV.

La maquetoteca és un fons «brut». Per refinar-lo la biblioteca ha fet buidats de revis-tes especialitzades històriques (Vibraciones, 20 anys de RockdeLux, MondoSonoro i Ru-ta66), recollint els testimonis escrits que comenten la música que forma la maquetoteca.

El fons està custodiat al magatzem de la biblioteca (són documents originals, no espoden adquirir de nou), però és consultable mitjançant catàleg i llistats informàtics (viaweb) i es pot escoltar a sala i ser objectede préstec.

Usuaris i usos de l’especialització

Podem definir tres tipus d’usuaris de l’es-pecialització: el curiós (aquell que és sen-sible a la música i s’adona que hi ha algu-na cosa «especial» a la biblioteca), el fan(qui segueix una banda i descobreix al-gun document no comercial) i l’expert(el seguidor d’una estètica, una època,un ambient cultural; actualment s’estanfent diverses investigacions sobre els 80a Barcelona amb documents de la ma-quetoteca). Generalment, els usuaris del’especialització són joves.

Dades d’ús.

— 49.000 préstecs de CD’s (en 297dies d’obertura, son uns 170 CD’sdiaris). Per a una col·lecció de11.000 CD’s, són quasi 4 usos percada CD. L’estadística mitjana d’al-tres biblioteques de districte és de35.000 préstecs anuals de CD’s.

— 1.265 préstecs de llibres.— 4.578 préstecs de DVD musicals.


— Revistes… Tenim una mitjana de 20 préstecs per títol l’any. Els títols més prestatssón Guitarra Total i Ruta 66.

— L’ús de la maquetoteca és més escàs ja que són documents molt minoritaris.

Els usos musicals estan canviant vertiginosament, de manera que les dades aporta-des no reflecteixen completament l’activitat que es produeix a la biblioteca. No escompten, per exemple, les audicions a la sala, o les còpies que es produeixen dins delmateix equipament.

Dinamització

Al llarg dels anys s’han proposat diverses activitats de dinamització, que podríem resu-mir en:

— Presentacions i xerrades. S’han fet taules rodones musicals (sobre l’estat de lesmúsiques urbanes, sobre els nous formats, sobre la crítica musical) i presenta-cions de llibres sobre la matèria. Les activitats presencials, però, són un formatpoc relacionat amb l’àmbit de la música moderna.

— Concerts. S’han fet concerts, a dintre i fora de la biblioteca. Generalment en for-mat acústic auster, perquè fos més compatible amb la dinàmica del centre, peròtambé s’han fet concerts elèctrics.

— Exposicions i guies. Mantenim exposicions periòdiques sobre l’actualitat musical(festivals, «Els millors de l’Any»…), així com exposicions temàtiques puntuals(música negra, 60’s, new folk…). També hem realitzat guies de lectura/audició so-bre les maquetes o el Sónar, editades pel Consorci.

— «Finals sonors»: el quart d’hora abans de tancar la biblioteca, es punxa una ma-queta seleccionada i criticada per l’equip musical del centre.

— Aperitius musicals: sessions infantils trimestrals que busquen que els infants tin-guin una aproximació didàctica a aquesta art.

— Col·laboracions institucionals: s’ha participat com a jurat al Concurs de Can-tautors, s’ha col·laborat amb l’Asociación de Amigos del Metal, s’ha acollitalumnes de pràctiques de l’Escola Superior de Música de Catalunya, s’han pre-parat estands de difusió al Dia de la Música, s’han fet sessions de DJ amb ma-quetes a la Virreina i s’ha col·laborat en la celebració dels 25 anys de la SalaSidecar.

Aquestes propostes, que mantenim vives, ens han portat a una reflexió que ha de-rivat en el MUSIC SPY CLUB, que presentem en aquest treball.


2. Gènesi i objectius del Music Spy Club

Probablement la gènesi d’una activitat com aquesta és més espontània del que pot re-collir una presentació escrita. Però es pot començar a explicar a partir d’alguns ele-ments de reflexió sobre el treball ja fet amb l’especialització (i que s’ha intentat sinte-titzar en els punts anteriors) i d’altres sobre el context sociocultural en que es mouaquest àmbit.

Consideracions culturals i industrials sobre la música:

— Arraconament de qualsevol tipus de música instrumental, d’estils suposadamentcultes o no funcionals. Tendència a la repetició de fórmules simples, a la banalit-zació dels estils i del fet underground.

— Imposició d’estètiques dominants mitjançant els mitjans d’(in)formació de mas-ses. Existeix quatre majors, a la manera de l’industrial editorial, quatre discogrà-fiques que acaparen tot el mercat.

— Utilització comercial i/o política d’elements no artístics (per exemple, l’idioma enque es canta).

— Augment de la pressió dels drets d’autor pels propis creadors. Consegüent con-trol empresarial/econòmic de la producció musical per part de la indústria.

— Desaparició de l’escena musical local (dificultats per oferir concerts, per difondrela música, escassa assistència a esdeveniments no estàndards o comercials).

— Creació d’un mercat de discogràfiques independents i segells dels propis músics(iniciatives com la P.A.E.).

— Decadència del concepte de catàleg discogràfic.— Implantació d’Internet (i, especialment, Myspace) com a eina principal de difusió

pels músics.— Apareixen a Internet obres històriques, marginals, interessants que el mercat no

editava per no considerar-les rentables.

Consideracions sobre els usos de la música als nostres temps.

— Canvi radical i recent: la música es baixa d’Internet o es grava al portàtil a la ma-teixa biblioteca sense haver de passar pel préstec. S’intueix el final d’una etapa(que afecta a referència, música, cinema…) en relació al valor del format del do-cument musical. [Exemples: iTunes, 1 cançó, 1 €; l’històrica Deutsche Grammo-phon discogràfica de clàssica ven música virtual en format. wav]

— Torna la cançó, per sobre del concepte d’àlbum. L’hàbit de descàrrega de can-çons d’Internet provoca una atenció sobre el començament de les mateixes; esfuig dels desenvolupaments lents i llargs (influència de la tecnologia sobre lacreació…). Les últimes cançons d’un CD gairebé no s’escolten.


— La producció musical actual és ingent. Només a Espanya s’editen 40 CD’s al dia,més de 1.000 al mes. L’enormitat i la dispersió comporten una absència de refe-rents comuns (llevat dels imposats comercialment).

— El paper de la música moderna es dirigeix cap al mer entreteniment lúdic o al filmusical domèstic. No es considera patrimoni de la sensibilitat humana igual quela literatura. No es vincula a un ambient d’atenció i de concentració sobre la mú-sica en sí: la música convida a ser escoltada amb el volum adequat, amb la qua-litat que es mereix, igual que la lectura exigeix una llum determinada.

— Desapareix el format «immoble»: el dispositiu amb el qual es consulta-repro-dueix la música és diferent segons les circumstàncies (IPOD, portàtil, reproduc-tor MP3, DVD, Blue Ray…).

Consideracions sobre les àrees musicals de les biblioteques

— El paper dels centres públics no està lligat a interessos comercials. La responsa-bilitat dels centres públics passa, també, per fer allò que no fa l’empresa priva-da, per suplir allò que el mercat no ofereix perquè no és rentable.

— No s’ofereix només una col·lecció, o no som interessants com a tal, tothom té alseu abast l’immensa col·lecció d’iTunes o Emule o Youtube. S’ofereix una selec-ció, amb criteris definits, exclusivament artístics. Cal fer evidents els criteris deselecció.

— El model d’Àrea Musical actual a les biblioteques públiques ha de començar acanviar. Els préstecs musicals baixen de manera generalitzada. Es requereixennoves vies de difusió de la selecció, nous canals per la intermediació de les bi-blioteques, que segurament passen per entorns virtuals.

Els objectius del Music Spy Club són donar resposta a aquestes consideracions ex-posades. Es poden sintetitzar en aquests cinc punts:

1. Despertar la curiositat i l’atenció per la música. La inèrcia cultural provoca unacerta infravaloració de l’audició de música moderna, reduïda a espais d’entrete-niment o de fons domèstic, sense disposar el clima adequat per prestar atencióal que està sonant pels altaveus i sense buscar-li més context o explicacions.Busquem generar un ambient propici a la concentració i donar pinzellades (his-tòriques, estètiques o tècniques) que siguin característiques rellevants de cadacançó.

2. Donar a conèixer música nova. Ja s’ha parlat de l’opacitat que genera l’allau d’o-ferta. Existeix, com a conseqüència, una tendència a confiar en els artistes decapçalera i una certa iteració o especialització personal. Intentem obrir portes es-tètiques. En algun cas, donar a conèixer el que vindrà, el que encara no està pu-blicat, i que els crítics acostumen a rebre amb antelació.



3. Difondre la col·lecció de la biblioteca. Cada mes s’ofereixen més de 80 referèn-cies noves als usuaris. Parlem d’unes 1.000 novetats anuals. És un recurs extraor-dinari que cal tenir present per provar nous estils, nous ambients, noves músi-ques. Volem donar conèixer el valor (potser en els dos sentits de la paraula) de lacol·lecció i de la selecció.

4. Captar nous usuaris. Volem arribar a tots els usuaris que podrien valorar-la i usar-la. No busquem usuaris joves en particular (tot i que som conscients que és unaconseqüència natural de l’especialització). Volem generar complicitat entre elsusuaris sensibles a aquesta manifestació artística, i entre tots els qui treballen enaquest àmbit (com a ara periodistes, músics, discogràfiques…).

5. Captar nous usos. no només es busquen nous usuaris, sinó també permetre noususos, d’acord amb la realitat del món musical actual i dels centres bibliotecaris.Que la biblioteca no sigui només l’espai ple de documents subjectes de préstec.Es vol generar una interacció entre els usuaris, els qui participen del món de lamúsica (revistes, músics, crítics, programadors…) i la col·lecció de la biblioteca.Que els usuaris sàpiguen d’on surt la col·lecció, com poden influir-hi, com podenajudar a que sigui més representativa, com es relaciona amb els seus gustos, ambl’art musical del nostre temps.

3. Les sessions de l’Spy

El format d’activitat que representa el MUSIC SPY CLUB vol ser una resposta a aques-tes consideracions. El nom juga amb la idea de l’espia intermediari (algú que tria, d’en-tre l’allau d’oferta cultural, allò que és més significatiu), i amb el só spy=espai. El con-cepte de «club», que pot donar a entendre un grup tancat, va ser molt discutit dintredel propi equip de la biblioteca, però ens vam decantar per mantenir-lo ja que estàmolt arrelat dintre del món musical, on té unes connotacions ben estimulants i es-caients a l’ambient que volem generar.

El MUSIC SPY CLUB és una fórmula senzilla: una trobada mensual amb un expertmusical, on se senten i comenten 10 peces publicades els últims 12 mesos. Les troba-des són obertes, gratuïtes, i duren aproximadament una hora i mitja.

Després de cada sessió s’elabora una fitxa amb les referències de la música reco-manada que queda a disposició dels usuaris.

Col·laboradors

Són els coordinadors de la sessió, els qui anomenem espies. Per fer aquestes sessionsbusquem la complicitat d’espies professionals: crítics, periodistes de revistes especia-litzades i músics. Cada mes comptem amb un col·laborador diferent. El perfil fins ara ésaquest:

— Crítics musicals. Són els espies naturals. Professionals que, justament es dedi-quen a escoltar, filtrar i recomanar música. Aquesta col·laboració esdevé fàcil, jaque tots troben oportuna la idea de trobar-se amb amants de la música per sen-tir-la i parlar-ne. El seu contacte també està resultant molt fèrtil per a la bibliote-ca, ja que representa l’aliança amb revistes especialitzades, que coneixen així lafeina de l’especialització i se’n fan ressò.

— Músics. La sensibilitat del músic resulta molt interessant ja que és una mirada in-terior des de la pròpia música. Fins ara només s’ha aconseguit tancar la col·labo-ració d’un músic (en Jaume Sisa), però s’abundarà en la proposta. La col·labora-ció no és difícil pel tipus d’activitat (en general, la idea és molt ben rebuda) sinóperquè la vida professional pròpia del músic: és difícil pactar una data amb an-telació, si —donat que és la seva feina principal— en qualsevol moment pot sor-gir un concert que trenqui l’agenda.

— Experts. No són només crítics musicals, són periodistes culturals especialitzats enun estil. S’han fet dos tempteigs: amb el jazz i la música «sixtie» actual.

Descartem, com es veu, promotors de festivals, discogràfiques i representantsd’iniciatives musicals comercials privades, perquè l’interès empresarial estigui oberta-ment fora l’Spy.

Fins ara els col·laboradors han estat aquests:

— Temporada 2006-2007

Es va seguir un esquema trimestral, encarregant cada trimestre a un crític dife-rent.

— 1er trimestre (octubre, novembre i desembre): Ignasi Julià, històric crític nacio-nal. Director-fundador de la revista Ruta 66, agitador musical i autor de diversosllibres sobre la música moderna. Les sessions van ser principalment rockeres, ianglosaxones. La personalitat, oberta i enraonadora, de l’Ignasi Julià, va fer queles sessions fossin molt dinàmiques.

— 2on trimestre (gener, febrer, març): Nando Cruz, potser el crític emergent més in-teressant. És crític a El Periódico i RockdeLux. Les sessions van tocar estils mésdiversos (dance africà, per exemple) i s’entrava en detalls més tècnics sobre lespeces i l’estil.

— 3er trimestre (abril i maig): Lluís Hidalgo, crític musical d’El País, director d’Sput-nik TV, còmplice de mil aventures de difusió musical. El seu caràcter emocional iimprovisador va donar un aire fresc i imprevisible a les sessions.


— Temporada 2007-2008

Enguany s’ha decidir seguir una nova estratègia i canviar d’espia cada mes. Així, cadatrimestre està format per un crític, un músic i un expert en un estil concret.

— 1er trimestre:

• Octubre, sessió inaugural amb Ignasi Julià.• Novembre, Jaume Sisa (músic ). Es van punxar peces que completaven el mo-

saic de les seves influències galàctiques. La presència d’aquest històric referentde la música catalana (i no només catalana) va donar molta visibilitat i difusió alMusic Spy Club.

• Desembre, Roger Roca (crític d’El Periódico). La sessió es va centrar en el jazzcontemporani, gènere poc escoltat entre els assistents.

— 2on trimestre:

• Gener, Juan Cervera (cap de re-dacció de RockdeLux). Sessióamb perfil de «el millor del2007», però també amb algunaavançada del que està a puntd’editar-se.

• Febrer, Kiko Amat (extravertitperiodista cultural underground,col·leccionista de rareses musi-cals). Sessió de música retro, six-ties i mod reeditada enguany. Esvan punxar només vinils.

• Març, Xavi Sánchez Pons (cap deredacció de MondoSonoro).

— 3er trimestre:

• Abril, Nando Cruz (crític d’El Pe-riódico)

• Maig, Javier Blànquez (crític deRockdeLux i GO Mag expert enelectrònica). Sessió de músicaelectrònica, aprofitant la immi-nència del Sònar.


Dispositius i material

Per realitzar la sessió només cal una sala ben sonoritzada (que no tingui reverberació) iun bon equip de so. La sala d’actes de la Biblioteca Vapor Vell és petita (uns 100 m2)i està recoberta de fusta, material que esmorteeix el so de forma convenient. És reco-manable l’ús de cortines.

Malgrat que la biblioteca disposa ja d’un equip de so per la sala d’actes, aquest ésmassa convencional (només està pensat per amplificar la veu dels conferenciants) i nogaranteix una mínima qualitat de so. Si l’activitat fomenta l’atenció sobre noves músi-ques, els dispositius per reproduir-la han de permetre una màxima qualitat en la recep-ció dels documents. Vapor Vell va adquirir un senzill equip de so d’estudi professionalformat per:

— una taula de so— un reproductor de CD’s d’alta qualitat— dos altaveus autoamplificats.

Es recomana la utilització d’aquests altaveus autoamplificats d’estudi ja que donenuna resposta plana (no tallen cap freqüència) i tenen una qualitat de so òptima a curtadistància; més enllà el so es dispersa. Tot aquest dispositiu no arriba als 600 €.

La creació d’un ambient adequat és clau per tal de permetre la màxima atenciósobre la música. Es van comprar tres catifes vermelles i una cadira «especial» del ma-teix color per a l’espia. Això, i un llum pop aportat per un membre de l’equip musicalde la biblioteca, conforma tot el material extra que es va adquirir. La decoració,doncs, és austera. Es pretén que no hi hagi res a mirar, res que despisti l’atenció (cappantalla, cap imatge). La il·luminació és escassa, només la llum pop, els leds de l’equip,i una transparència del flyer de l’activitat vigent. Així s’aconsegueix crear un climaíntim.

Desenvolupament

Les sessions es desenvolupen seguint un esquema senzill: l’espia comenta la cançó quesonarà i es procedeix a l’escolta. Les peces normalment són en un cd que el propi co-ordinador ha creat, i que després regala a la biblioteca.

No es fomenta la intervenció del públic, però no s’impedeix tampoc. Es pretén queels assistents s’omplin de música nova i que aquesta els acompanyi a la sortida (és unade les característiques «màgiques» de la música, que acompanya més enllà del mo-ment d’escolta).

Al final de la sessió es lliura un full de resum als usuaris, amb totes les peces que hansonat i algunes dades bàsiques de cadascuna d’elles (autor, títol, àlbum…). Aquest fulll’elabora la pròpia biblioteca.


Usuaris

Les sessions són obertes, independents entre sí, i van dirigides a curiosos, amants de lamúsica moderna en general, usuaris que volen saber què està sonant, què hi ha de nouen el panorama musical actual. Així doncs, no es busca arribar a una franja d’edat enconcret. Malgrat això, el cert és que el públic principal del Music Spy Club és jove,en un sentit generós d’aquest concepte que podríem acotar entre els 18 i els 35 anys.

Aquests usuaris, segons s’ha pogut comprovar al llarg de les sessions, són jovesmolt actius musicalment (alguns són músics, fins i tot). Són habituals de concerts, con-sumidors diaris de música, lectors de revistes especialitzades… Però també hem trobataltres tipus d’usuaris puntuals que han volgut saber en què consistia la idea (gent gran,un grup de disminuïts psíquics… o usuaris diversos que estan a la biblioteca i que, cri-dats per la música, es queden per saber de què es tracta).

Per la Biblioteca Vapor Vell, la presència de 20 persones a una activitat innovadorarelacionada amb el públic jove ja constitueix un motiu de satisfacció. Els temps virtualsfan que les activitats presencials esdevinguin un cert anacronisme per molts joves. L’as-sistència registrada fins ara és aquesta:

Noi jove Noia jove Home Dona Total

1a - oct 17 18 35

1a - nov 18 15 33

1a- dec 16 10 26

1a - gen 16 15 1 1 33

1a - feb 15 16 2 2 35

1a- mar 19 19 1 3 42

1a - abr 12 15 2 3 32

1a - mai 10 10 1 1 22

2a - oct 15 5 3 23

2a - nov 24 14 20 10 64

2a - dec 13 12 1 26

2a - gen 22 18 5 2 47

2a - feb 20 14 2 6 42

Cançons i estils

Les cançons que sonen han d’haver estat editades els últims dotze mesos. Aquestaconcreció temporal evita que el prescriptor musical posi «les cançons de la seva vida»i la sessió esdevingui un homenatge a la seva sensibilitat. Es tracta de donar a conèixerquè està passant, què val la pena sentir, al marge de gustos o estètiques personals. Detota manera, una edició nova d’un disc gravat fa anys, podria entrar en la selecció (perexemple, l’Smile de Brian Wilson es va editar per primer cop íntegrament al 2006).


Com ja s’ha insinuat, no es furga en àmbits clarament comercials (que ja són difososarreu), ni clàssics… sinó en la música popular que s’està generant ara. Cada espia hatriat el que ha cregut convenient escoltar. Adjuntem les llistes del que ha sonat en lessessions anteriors. Recomanem la seva audició, però també podem donar algunes ca-racterístiques per escrit:

— abunda el pop-rock, especialment d’origen anglosaxó.— les incursions a altres generes passen per la música electrònica, el hip hop i el

jazz modern. Però ha arribat a sonar reguetón…— no hi ha quota nacional, el criteri és exclusivament artístic, però en general sem-

pre hi ha hagut alguna mostra per sessió dels millors treballs editats aquí.— alguns crítics han punxat cançons d’àlbums encara no publicats. No es fomenta que

això passi (ja que busquem la gent pugui consultar immediatament el que se li hasuggerit), però les ocasions en que això s’ha donat han tingut molt bona acollida.

Difusió

Per donar a conèixer aquesta activitat el principal material de difusió que s’ha emprathan estat uns flyers. Aquests flyers els edita Biblioteques de Barcelona. La imatge s’haencarregat a un dissenyador (fins ara ha estat Pedro Hugo), que ha intentat que el flyeres pugui fer servir també com a pòster.

La distribució d’aquest flyer s’ha fet en aquests punts:

— a la biblioteca: el propi centre, per on passen diàriament més de 1.350 persones,és el primer lloc per difondre aquesta activitat.

— distribució Postal Free: aquest sistema de postals està estructurat per àmbits. Elflyer del Music Spy Club ha seguit el circuit d’espais d’oci cultural: bars musical,teatres, escoles d’art…

— mailing especialitzat: Vapor Vell disposa d’un mailing especialitzat (d’usuaris ques’han apuntat per rebre informacions sobre l’especialització) de més de 1.000adreces. Ens hem compromès a no enviar més d’un correu electrònic al mes. Enaquest correu electrònic, al marge de les novetats documentals, anunciem elpròxim Music Spy Club.

— mailing del Consorci: el Consorci també informa d’aquesta activitat al seu mai-ling de difusió habitual que abasta mitjans de comunicació, particulars interes-sats i centres d’informació diversos.

— revistes i diaris: alguns diaris especialitzats, però també altres generals, han difósl’activitat per iniciativa pròpia (no s’ha pagat cap publicitat). Alguns d’aquestsdiaris i revistes són: Nativa, Popular 1, El Periódico i El Mundo.

— el boca-orella i distribució a mà: tan important com les altres distribucions mésorganitzades, el boca-orella està donant bons resultats en una activitat d’aquesta


mena. S’ha constatat que quan alguns usuaris tornen a un Music Spy Club ho fan,sovint, acompanyats d’algun amic a qui han convidat a assistir. També, per cos-tum, l’equip musical de la biblioteca duu flyers a sobre per repartir-los quan sor-geix una circumstància propicia.

— el web de la biblioteca: Vapor Vell disposa d’un web (www.bcn.cat/bibvaporvell), ons’explica i s’anuncia l’activitat. Allà es penja —l’endemà de l’Spy— el llistat del queha sonat. Al web general de Biblioteques de Barcelona també s’anuncia l’activitat.Vapor Vell està treballant, a més, per la creació d’un portal especialitzat per li per-meti penjar aquesta música i fer d’aquesta activitat una iniciativa més interactiva.

4. Valoració

Amb només un any i mig, sentim que és un xic agosarat començar a treure conclusions.Creiem que aquesta és una activitat que ha d’anar creixent i canviant, i que el seu re-corregut s’ha de valorar a mig termini. Però hi ha algunes consideracions que ja podenser útils per valorar-la.

La fórmula funciona. 10 peces, dels últims dotzes mesos, de la mà d’un prescriptor ex-pert. No planegem canviar-la pròximament, ja que ha demostrat ser intensa, efectiva i di-buixa el perfil de l’activitat amb claredat. Es vol anar variant el màxim possible d’espies,per tal de recollir totes les veus autoritzades de la ciutat (i, si potser ser, de més enllà).

S’ha experimentat una sorpresa positiva per la bona acollida de l’activitat. El fet queno hi hagués precedents feia pensar que l’experiència no era atractiva per cap progra-mador (i que alguna raó hauria de tenir aquesta falta d’atractiu). També ha sorprès el fun-cionament d’una activitat «presencial», avui que la informació navega sense problemesper vies internàutiques, i que ho faci amb usuaris joves. Amb el temps, però, caldria queaquesta activitat fos interactiva a la web de la biblioteca, que es poguessin penjar les pe-ces seleccionades i els usuaris poguessin fer els seus comentaris i suggeriments.

Els mecanismes de difusió s’han de potenciar. Els flyers s’estan repartint amb eficà-cia, però aquesta via lluita també amb l’allau de publicitat que genera la ciutat. No obs-tant, estem molt satisfets del fenomen boca-orella que s’ha produït, i que ha anat con-solidant i fidelitzant als assistents (fins al punt en què, a risc d’excedir el marc d’aquestapresentació, podem apuntar a que s’estan produint sessions post-spy després de cadaMusic Spy Club, on molts dels assistents comenten el que s’ha sentit i com ha anat lasessió. Aquests post-spy’s es produeixen en locals de les immediacions de la Bibliote-ca Vapor Vell i són tan poc clandestins que alguns dels col·laboradors-espies s’han que-dat per continuar el debat després de fer la seva sessió).

Es constata també l’interès de molts col·legues de professió. Alguns d’ells han as-sistit a les sessions sovint (circumstància inèdita fins aleshores a la Biblioteca Vapor Vell),fent algunes filigranes amb els horaris de les seves biblioteques. L’activitat s’ha revelatdoncs com una bona eina per als bibliotecaris encarregats de la secció de música d’al-


tres biblioteques, que sovint necessiten més eines per seleccionar música d’entre elmar de novetats que apareixen contínuament al mercat.

Creiem que una activitat com el Music Spy Club és exportable a altres biblioteques,encara que no estiguin especialitzades en música. L’Àrea Musical és un dels espais mésimportants i usats de les biblioteques i es pot dinamitzar arreu amb aquesta idea, se-guint les mateixes consideracions exposades en aquesta presentació.

De la mateixa manera que es parla del bibliotecari infantil, no existirà finalment la fi-gura del bibliotecari musical, del musictecari? No caldrà reforçar aquest perfil profes-sional davant dels reptes que afronta aquesta àrea? El consum musical està canviant deforma trepidant, els interessos viren contínuament, els hàbits (d’obtenció, d’escolta) esfan i es desfan i van adoptant noves formes cada dia. Potser ha arribat el final d’una eta-pa, i el principi d’una altra encara no definida totalment. Als musictecaris de les biblio-teques públiques els hi correspon amollar-se amb ràpida sintonia a aquests canvis queja comencen a (pre)ocupar-los.

Bibliografia

Llibres i articles

EGGAR, Robin. «Spreading the Word». Dins Sunday Times, 29 de juliol del 2007.FORD, Andrew (2006). Música presente: perspectivas para la música del siglo XXI. Madrid: Funda-

ción Autor, DL.MEGÍAS QUIROZ, Ignacio (2001). La identidad juvenil desde las afinidades musicales. Madrid: Injuve.NUBLA, Victor (2003). La música como destornillador. Alcalá de Heneres: Colectivo Actividad.PEDERSEN, Charlotte C. (2007). «Branding the music library in the mudo f Roskilde Festival». Dins

Scandinvian Public Library Quarterly. Núm 4, pag. 18-19 [http://www.splq.info/issues/vol40_4/07.htm]

PORTA, Amparo (2007). Músicas públicas, escuchas privadas. Bellaterra: Universitat Autònoma deBarcelona.

SECA, Jean-Marie (2004). Los músicos underground. Barcelona: Paidós, cop.VILLANUEVA FONTANELLA, Josep Lluís (2008). Música digital: nous reptes a la biblioteca. Barcelona:

[s. e]. [Doc. electrònic intern]VILLANUEVA FONTANELLA, Josep Lluís (2008). Selecció de música a la biblioteca pública. Barcelona: [s. e].

[Doc. electrònic] [http://www.slideshare.net/fonti/selecci-de-msica-a-la-biblioteca?src= embed]

Recursos web

<http://mediamus.blogspot.com/> [Mediamus: Le blog des bibliothécaires musicaux de la Mé-diathèque de Dole]

<http://musictecaris.blogspot.com/> [Blog de bibliotecaris musicals de Barcelona]<http://www.netlabels.org/> [Net labels: recull de segells amb descàrrega lliure]<http://www.pitchforkmedia.com/> [Pitch Fork Music Festival: selecció crítica de música contem-

porània]<http://rateyourmusic.com/> [Rate your music: recull de cançons amb valoració i fòrum]


MUSIC SPY CLUB. Audicions de música moderna a una … · 2. Història i dades de...

Documents

Transcript of MUSIC SPY CLUB. Audicions de música moderna a una … · 2. Història i dades de...