Els

si

gni-

fica

ts

de l’

art

MIREIA C. SALADRIGUES

Crèdits

Els significats

de l’art

Un projecte de Mireia C. Saladrigues per a la Capella de Sant Roc Espai Contemporani. Del 17 de juliol al 4 d’octubre de 2009.Comissari

Albert Martinez Lopez-Amor.

A l’exposició de Mireia C. Saladrigues, els títols dels llibres ex-hibits contenen la paraula “art”. El seu sentit, però, no apunta a les belles arts, sinó que transmet significats molt diversos. Som davant d’una paraula comodí que s’empra en qualsevol situació i serveix tots els interessos, des dels més transcendents fins als més prosaics, sovint fins a l’abús.

Fascinada i alhora incòmoda amb aquesta multiplicitat de sen-tits, Mireia C. Saladrigues explora a Els significats de l’art els orígens i els usos heterogenis del terme. Ho comença a fer a partir del món profús dels llibres. Els exemplars que es mostren a la Capella de Sant Roc són només les primeres passes d’un projecte que va molt més enllà. A la web de l’artista (www.mireiasaladrigues.com) qualsevol persona pot aportar les seves troballes. Només cal que enviï per correu electrònic qualsevol imatge en què hi aparegui la paraula “art”, sempre que no faci referència al més obvi: art plàstica, art visual o art de l’escena. S’inicia així una recerca col·lectiva marcada pel descobriment, la sorpresa, l’esperit de joc i fins i tot l’humor.

De mica en mica, a partir de l’experiència inicial de l’exposició, el projecte ha anat bastint un arxiu virtual amb la participació activa del públic. Cal destacar la col·laboració de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, amb qui Mireia C. Saladrigues va mantenir una conversa per observar com algú que traballa amb la paraula es posiciona davant de la pluralitat de denotacions i connotacions d’”art”. A l’exposició de Sant Roc s’inclou el registre en vídeo d’aquest diàleg.

Des de la cloenda de la mostra, el projecte ha guanyat altres horitzons. A les cobertes de llibres s’hi van sumant nous ob-jectes, imatges i lemes. Anuncis de publicitat, tires còmiques, caràtules de discs i pel·lícules, titulars periodístics, etiquetes de productes comercials… Tot pot emprar amb oportunisme la paraula fetitxe. I el seu registre esdevé un altre art. L’art de recopilar els significats de l’art.

Catàleg

Text

Albert Martinez Lopez-Amor.Extractes del vídeo “Els significats de l’Art. Coversa 1: Margarida Aritzeta”, 2008Fotografia

Carles Cubos, Mireia C. Saladrigues i fotografies aporta-des a la webDisseny gràfic

Meri Iannuzzi i Txell Gràcia Impressió

Moncunill 

Agraïments

Margarida Aritzeta, Cèlia del Diego,Jordi Erola, Ferran Fages, Joana Hurtado, Jordi Paris,Jens Paulus, Oriol Pérez de Tudela, Galeria Àngels Barcelona, Hangar i Llibreria La Central

L’ar

t de

reco

pila

r el

s si

gnifi

cats

de

l’ar

t

El A

rte de la

 Sexualidad

 en China. El a

rte de enlazar. El a

rte de la

 gu

erra. E

l arte de la

 estrategia. El a

rte de hacer sen

tencia. El A

rte 

de Vivir. E

l Arte del control. M

étod

o Pilates. E

l arte de am

ar. C

o-riop

lastia o el a

rte de tratar el cuero. El a

rte de escribir bien

 para 

comunicar m

ejor. E

l Arte de Vivir el Flam

enco. E

l arte transgé-

nico. El Arte De la Personalidad

. El Arte de Vivir a Propó

sito. E

l Arte de la

 Cartoman

cia. El a

rte de rod

ar anuncios en un videoju-

ego. El h

ipertexto como arte. E

l arte de hab

lar - P

revenir lo

s pro-

blem

as de voz. El a

rte de retratar un culo. E

l arte nuevo de hacer 

comedias en

 este tiem

po. E

l arte de hacer rad

io. E

l Arte del Fu

e-go, estufas, chim

eneas, insert, h

ornos. E

l Arte de m

orir. E

l arte 

de la felicida

d. El arte de conocer a los desconocidos. E

l arte de 

la cocina. El Arte de Ser Persona. El Arte de Crear. E

l arte com

o ap

uesta. E

l Arte del C

omercio Electrónico. El A

rte de la

 Mem

oria. 

El a

rte de la

 men

tira. E

l Arte de la

 Seducción. E

l Arte de ser feliz. 

El A

rte de lo

 Inútil. El a

rte de coleccion

ar y degustar el v

ino, una 

indu

stria del s

iglo XXI. El A

rte de Amarga

rse la Vida. El a

rte de 

amar. The Art of Com

plex Problem

 Solving. The Art of Living 

Founda

tion

. The Art of Kissing. A

rt of Su

rfing Tarifa. A

rt of 

Dying. The Art of the Prank. The Art Of Innovation. A

rt of the 

Tab

le. T

he Art of man

liness. The Art of Kissing. El d

ifícil art de 

gestionar la incertesa en

 tem

ps de canvi. L

’Art de trair. L’art de 

saber escoltar. L

’art de la bicicleta. A

rt de la natura m

orta. L

’art 

de l’en

gany - H

acking. The art o

f exploitation

. Nail A

rt. Latte Art. 

Art of the devil. The an

cien

t art of the war. A

forism

os sobre el 

arte de vivir. The Art of Quitting - Q

uit Smok

ing Inspiration. T

he 

Art of Quitting Yo

ur Job Gracefu

lly. The Art of Teaching Science 

Blog - A

 Place to Discuss Is

sues Related to Scien

ce Edu

cation

. The 

Art of Electronics. The Art of Driving. The Art of Business - W

eb 

Site Promotion. The Art of Dem

otivation. The Art of the Start. 

The Art of Project Man

agem

ent. The Art of Learn Softw

are Deve-

lopm

ent. A Practical and Increm

ental A

pproach. L’ofici de viure - 

L’Art de la m

editació - Per què, com

 i sobre què meditar? The 

Art of Com

puter Program

ming (TAOCP). L’Art d’estar sol. Les 

péripéties cyn

égétiques des Noirs d’Équ

ateu

r - D

e l’a

rt de rester 

humain et chrétien

 tout en chassant. L’art de mou

rir. El p

enjoll - 

L’Art de pa

raula. L’Art de viure. L’Art de la philologie: Mélan

-ges en

 l’hon

neu

r de Leena Lö

fstedt. L’Art de la M

emòria. Arte 

en fru

ta. A

lma con arte. El arte de saber rega

lar. Som

e works of 

art are mad

e in 15 minutes. The art of being straight. El arte de 

no hacer nad

a. Art of murder. E

l arte de la crónica period

ística. 

The art o

f programming. The art o

f 16 bars. El a

rte de tirarse pe-

dos. The Art of Piece. L

’Art d’estim

ar. D

el asesinato considerado

 como una de las Bellas Artes. A

rte de amar y las m

etam

orfosis. 

Entren

amiento para las Artes M

arciales. A

rt de ben m

enjar. El 

arte de la distorsión. E

l arte de ser Dios. El a

rte del p

lacer. M

alas 

artes. El arte de tener razón

. El arte de olvida

r lo insopo

rtab

le. 

L’art d’en

senya

r Barcelona. El arte de insu

ltar. E

l arte de am

ar. 

L’art d

’enam

orar. L’art du com

men

sal. El a

rte del espectáculo. E

l arte de viajar. E

l arte de lo posible. E

l profeta - E

l arte de la paz. 

L’art d

e la felicitat. El olvidad

o arte de gu

arda

r secretos. El arte de 

gobernar. E

l arte del y

o-yo

. Del arte de amar de Ovidio. El a

rte de 

perder. L’Art de la vida. L’art de viure la lentitud. El arte de la lógi-

ca. E

l arte de vivir - R

eflexiones socráticas de Platón a Fou

cault. 

Arte del bu

en vivir y otros ensayo

s. El arte de tratar a las m

uje-

res. El arte de la fuga

. L’art de ten

ir sem

pre raó. Del asesinato 

considerado com

o una de la

s Bellas Artes. L’Art d’estim

ar. E

l arte 

de in

sultar. A

rte de volar y otros tran

ces. El a

rte del a

sesinato - 11 

relatos de crimen

 e in

vestigación. E

l arte de amarga

rse la vida. El 

arte de en

saya

r. Pen

sadores im

prescindibles del siglo XX.

Em fa gràcia veure llibres tan diversos… Alguns, com L’art de la lògica, L’art de la paraula o fins i tot aquest on surten les Belles Arts, lliguen amb el con-cepte clàssic i dual que tinc de l’art: d’una banda és una cosa que es pot aprendre, però també compor-ta una part de geni. Suposo que dic això influïda pels romàntics, que definien l’art com aquell camí que ens pot aproximar a donar una explicació de les coses més intuïtiva i més profunda que l’explicació donada per la raó. […]En el passat es distingia entre els artesans i els artis-tes. Aquelles persones que aprenien un ofici i que dominaven les tècniques eren uns bons artesans. Quan destacaven per la bellesa dels resultats ales-hores se’ls considerava artistes. […]Però la frontera entre l’artesà, és a dir, aquella per-sona que aprèn unes tècniques, i l’artista, aquella que de sobte destaca per sobre d’aquestes tècni-ques i aporta un plus, és una frontera que es dóna per consens social. Que una cosa sigui art o no sigui art és una pura convenció. […]En el fons estem parlant d’això, de consensos i de convencions. Estem parlant de maneres de viure l’art i de maneres d’acceptar-lo. No és quelcom que ens vingui donat del més enllà o que sigui apriorís-tic. En el fons és un joc. És un joc d’acceptacions, de modes, i per tant és un joc de gustos que canvi-en al llarg del temps. Fins i tot coses que han estat produïdes com a purament utilitàries després tenen un valor artístic, no? […]Les normes de l’art existeixen però són obsoletes en el mateix moment que les emprem. A partir d’aquí l’únic que fem és repetició. Quan fem alguna cosa certament singular és quan trascendim l’apre-nentatge tradicional. Diria que la gràcia és actualit-zar contínuament les normes de l’art, fer-les vives i transformar-les. Si no, no funciona.

L’art de viure, de Goliarda Sapienza, i L’art de la vida, de Zygmunt Bauman... Jo diria que aquests llibres formen part d’allò que en la tradició de la nostra cul-tura s’anomenen les històries exemplars. Amb elles pensem “a veure què descobreixo”, “a veure si hi ha alguna cosa que em permeti millorar, trascendir, etc.”. Vull dir que són com una invitació a reflexionar a partir d’un model.

L’assassinat considerat com una de les Belles Arts… Aquest altre títol forma part de la tradició de la literatura criminal. Edgar Allan Poe, a Els assassinats del carrer de la Morgue, fa una primera narració en què planteja un cas irresoluble. Després hi ha tota una literatura, i una filmografia, sobre la figura del malfactor. És molt interessant perquè els orígens són a la mitologia cristiana, en què tenim dos tipus d’èssers, els àngels i els dimonis, que representen la maldat i la bondat absolutes, el bé i el mal... Això forma part dels grans temes que creuen la humani-tat, no?

La banalització de la paraula “art” en aquests diver-sos camps la fa més asequible i menys trascendent. Més abastable, no com quan et presenten aquell “Art” en majúscula, en què només un quants són els escollits. Tu pots entrar a qualsevol mena d’art a partir de la teva experiència, i no et planteges que hagis de ser diferent de l’altra gent per entrar-hi, no? Hi entres, com si diguéssim, per la porta petita, sense traumatització, sense necessitat d’haver de passar per una educació especial adreçada a una gent també molt especial.

Con

vers

a 1:

M

arga

rida

Ari

tzet

a