MT · 2017. 11. 21. · 144 8 ELS ERRORS DEL MERCAT 1 Les limitacions del mercat La mà invisible...

8ELS ERRORS DEL MERCAT

La faula de les abelles

«Vet aquí que hi havia una gran bresca que, tot i ser plena d’abelles amants del luxe i el malbaratament, gaudia de gran fama per les seves lleis i els seus nombrosos eixams d’emprenedors... Eren tantes les abelles que moltes s’aprofitaven per a pujar a qualsevol preu. Així doncs, cada part de l’estat estava plena de vicis, però en conjunt era un paradís... Res semblava estar fora de lloc ni ningú interferia en els negocis públics... i les abelles es permetien exclamar, descarades: “Déu meu, si tinguéssim una mica d’honradesa...!” Mercuri somreia, però Júpiter, indignat, va concedir el que es demanava. Els cors es van omplir d’honestedat i, a l’instant, tot va canviar... Els tribunals van quedar en silenci, perquè ja molt a gust pagaven els deutors, fins i tot el que els seus creditors havien oblidat i aquests absolien els qui no podien pagar... Tots els advocats van marxar d’aquella bresca honrada... El clero ja no passava la seva càrrega a abelles jornaleres, sinó que es proveïa a si mateix,

exempt de vicis. Tots els ineptes, o els qui sabien que els seus serveis no eren indispensables, se’n van anar perquè ja no hi havia feina per a tants...»

Bernard Mandeville

Com va fer Adam Smith amb la seva metàfora de la mà invisible, Mandeville –l’autor d’aquesta faula publicada el 1714 amb el subtítol Els vicis privats fan la prosperitat pública– sosté que l’egoisme personal condueix al benestar comú. Però tots dos només hi veien la part positiva, i és que: el fet que cada persona vetlli només pel seu propi interès també té conseqüències negatives –com, per exemple, els abusos de les grans empreses, l’augment de les diferències entre rics i pobres o també la contaminació– anomenades errors del mercat.

• En què encerta i en què s’equivoca Mandeville a propòsit de l’egoisme personal?

144 ELS ERRORS DEL MERCAT8

1 Les limitacions del mercat La mà invisible és una metàfora inventada per Adam Smith per explicar el funcionamentdels mercats i la fi xació dels preus a través del lliure joc de l’oferta i la demanda. Es tracta d’una teoria encertada en general, però equivocada en particular. En alguns casos, la mà invisible condueix a situacions indesitjables com són les desigualtats socials, la posició dominant de certes empreses, la contaminació o els abusos que pateix la classe treballadora. Aquests efectes negatius del mercat, fruit d’un funciona-ment incontrolat o inefi cient, s’anomenen errors del mercat (Fig. 8.1).

Quan vam estudiar els diversos sistemes econòmics (Unitat 2), vam veure que els problemes d’efi ciència no sols es manifesten en les economies de mercat pures, sinó també en les economies mixtes. Això passa perquè, tot i que l’Estat intervingui per intentar corregir els efectes negatius del mercat, només aconsegueix mitigar-los, però no fer-los desaparèixer.

En defi nitiva, els errors principals del mercat són:

— La inestabilitat dels cicles econòmics.

— L’existència de béns públics.

— Les externalitats.

— La competència imperfecta.

— La distribució desigual de la renda.

En els apartats següents analitzarem en què consisteix cadascun d’aquests errors i veu-rem com intervé el sector públic per intentar corregir-los.

Fig. 8.1. A l’Estat espanyol, la producció, la venda i la distribució del tabac segueixen un funcionament monopolista, cosa que constitueix un error del mercat, a causa de l’absència total de competència. Gairebé el 80 % del preu total del tabac són impostos –benefi cis que ingressa l’Estat– sense comptar amb els benefi cis provinents de la venda i la distribució. És a dir, l’estat obté benefi ci dels fumadors per tres vies diferents, tot i que després els presti assistència sanitària –és a dir, despeses que fa l’Estat– pels efectes perjudicials que fumar té sobre la seva salut.

Per què el sector públic intervé activament en els sistemes de mercat?

Un ambaixador de l’extinta Unió Soviètica –un dels pocs països que durant el segle xx van assajar el sistema de direcció centralitzada– va preguntar un cop: «Qui s’ocupa del subministrament de pa a Londres?». La resposta, que el va deixar aterrit, va ser: «Ningú». Tal com va deixar dit Adam Smith el segle xviii, és l’interès del forner en el seu propi profi t el que promou el negoci del pa, i ho fa molt millor que qualsevol institució pública, com és el cas dels sistemes de direcció centralitzada. En els sistemes de mercat, el sector públic hi intervé establint llicències i horaris d’obertura, normes sanitàries, salaris mínims, etc. Però no n’hi ha prou: com que el sector públic no controla directament el mercat del pa, podria succeir que els forners portessin massa lluny la

recerca del seu propi profi t i es posessin d’acord per cobrar preus abusius o que contaminessin els rius que subministren l’aigua potable a les ciutats. D’altra banda, i com que el mercat està subjecte a ratxes –períodes temporals de fortuna o adversitat– bé podria ser que una crisi econòmica obligués els forns a acomiadar empleats i fi ns i tot a tancar, amb tots els problemes que això representa. Finalment, podria passar que no tots els ciutadans tinguessin prou diners per poder comprar un aliment bàsic com el pa, i és que el mercat ha demostratser un mecanisme que reparteix els recursos de manera molt desigual, afavorint els que disposen d’una renda més alta o de més recursos.

Per tot això, cal que el sector públic –una entitat superior revestida d’autoritat i poder pel conjunt dels ciutadans– intenti corregir els efectes negatius del mercat.

Observatori 1Per què el sector públic intervé activament en els

Un error és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles.Un

145ELS ERRORS DEL MERCAT 8

NoIES, EL PRESIDENT HA DIT QUE S’HAN ACABAT LES VAQUES MAGRES... ÉS EL NoSTRE ToRN!

2 La inestabilitat dels cicles econòmics Com moltes altres coses en la vida, l’economia també depèn de determinats cicles. Que una activitat estigui subjecta a un comportament cíclic no és un problema, sempre que cada fase sigui millor que l’anterior, però el més habitual és que des-prés d’una fase bona en vingui una de dolenta. Això és, precisament, el que passa en les economies de mercat.

A les fases o èpoques d’expansió, en què l’activitat econòmica i l’ocupació creixen considerablement, els succeeixen d’altres de recessió i depressió en què una gran part dels recursos productius disponibles (treballadors, màquines, capitals, etc.) romanenociosos. En èpoques de recessió, la infrautilització dels recursos és especialment preocupant perquè el valor en la producció de béns i serveis disminueix notablement. Alfi nal de la fase de recessió en segueix una altra d’expansió, i així successivament. En defi nitiva, l’economia adopta un comportament cíclic amb fases alternes d’expansió i recessió. Aquest fenomen es coneix amb el nom d’inestabilitat cíclica.

La inestabilitat cíclica és el més important dels errors del mercat perquè afecta directament el nombre i les característiques dels llocs de treball d’un país. El descens de l’activitat econòmica en les fases de recessió incideix sobre el salari, principal –i, molts cops, única– font d’ingressos per a la majoria de les famílies. Quan arriben les «vaques magres» i les empreses han de reduir els seus costos a causa de la disminució de les vendes, el treball o mà d’obra és el primer recurs productiu que se sacrifi ca (Fig. 8.2).

Els indicadors econòmics com el PIB, que mesura el valor de la producció de béns i serveis,o d’altres, que estudiarem en la Unitat 9, assenyalen el fi d’una fase d’expansió i, per tant, el començament d’una de recessió. En època de recessió, el sector públic pot adoptar una d’aquestes dues postures:

— No intervenir-hi, confi ant que el mercat surti per si sol de la crisi i l’activitat econòmica torni a expandir-se.

— Intervenir-hi, consumint o produint béns i serveis. Per mitjà d’aquest tipus d’intervenció, l’Estat fa créixer artifi cialment els nivells d’activitat econòmica per compensar la manca de demanda privada de béns i serveis i, al seu torn, estimula amb la seva actuació empresaris i consumidors.

Els qui prefereixen no intervenir-hi (hereus de les idees d’Adam Smith) s’anomenen neoli-berals, mentre que els que prefereixen la segona opció es coneixen com a neokeynesians, en honor al primer economista que va defensar la intervenció de l’Estat per corregir el mecanisme natural del mercat: John Maynard Keynes.

Fig. 8.2. Les fases del cicle econòmic són quatre: depressió o fons, expansió o recuperació, auge o cim i recessió. En tot cas, l’experiència històrica demostra que la tendència de la producció de béns i serveis segueix una línia ascendent. O, dit d’una altra manera, les «vaques grasses» sempre arriben encara que es fan pregar.

Llocs de treball o beneficis?La flexibilitat laboral defineixla facilitat que ofereix elmercat de l’ocupació peradaptar-se a les contingènciesde l’economia. Flexibilitzar consisteix, bàsicament, a aba-ratir els acomiadaments ofacilitar la mobilitat geogràfi-ca per reduir costos salarials.Es tracta d’una mesura con-trovertida: mentre els empre-saris sostenen que la reduccióde costos fa augmentar l’eficiència i permet la crea-ció a mitjà termini de més llocs dels que en principi es destrueixen, els treball-adors entenen que es tracta d’una mesura que atorga massa poder als empresaris, els quals l’aprofitaran per augmentar els seus beneficis i no per crear més ocupació.

Reflexió

Llocs de treball o beneficis?

Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.Els


2.1 La intervenció del sector públic: política econòmica (funció estabilitzadora)

Des de la primera i més famosa crisi del sistema d’economia de mercat, la Gran Depressió de 1929, es considera responsabilitat del sector públic, i per tant dels diversos governs, adoptar mesures que afavoreixin un desenvolupament sostenible (observatori 5) que, entre altres objectius, suavitzi les fl uctuacions dels cicles econòmics o les minimitzi. Aquesta i altres funcions que veurem més endavant confi guren el que s’anomena política econòmica.

En parlarem en la Unitat 11, quan estudiem amb més detall els diversos mitjans de què se serveix un govern per intervenir en l’economia d’un país, però a l’observatori 1 tens un bon exemple de fi ns a quin punt és important enfocar encertadament la intervenció del sector públic a l’hora de dinamitzar una economia sumida en una fase de recessió dela política econòmica.

Fig. 8.3. Fàbrica de cascos alemanya. Cada Estat es defi neix per allò en què inverteix les seves hisendes.

Com pot reactivar l’economia el sector públic?

La Gran Depressió de 1929 va néixer als Estats Units, però els seus efectes es van sentir arreu del món durant la dècada dels trenta. Seguint les idees intervencionistes de J. M. Keynes, el sector públic nord-americà va abordar, en la dècada dels anys trenta, el desenvolupament d’un ambiciós pla de construcció de grans obres públiques civils anomenat New Deal.

Embassaments, carreteres, dessecació de pantans, ponts... són moltes les obres que daten d’aquella època. L’Estat va assumir la contractació de treballadors i el pagament a les empreses constructores per fer nombroses obres que, tot i que no eren «estrictament necessàries», van assentar les bases per a la recuperació econòmica del país que arribaria uns quants anys després.

Un altre exemple històric de com la intervenció del sector públic pot dinamitzar una economia va ser el d’Alemanya. En aquest país, derrotat i humiliat després de la Primera Guerra Mundial, també va intervenir-hi el sector públic, però a diferència dels Estats Units, que va concentrarla intervenció en la construcció d’obres civils, l’Estat alemany, ja sota el règim nazi, va concentrar les despeses governamentals en la producció d’armament (Fig. 8.3).

La construcció d’armes i equips militars a gran escala va propiciar l’auge de les forces armades i l’elaboració de projectes destinats a una guerra de conquesta. El sistema feixista d’«economia armamentística» va portar Alemanyaa aconseguir la plena ocupació i nivells de prosperitatdesconeguts des d’abans de la Primera Guerra Mundialperò, com era lògic i inevitable, també la va portar a una nova guerra mundial.

Observatori 2Com pot reactivar l’economia el sector públic?

Act iv i tats

1> Descriu què és un error del mercat i quan es produeixen aquest tipus d’errors.

2> Explica de quins mecanismes creus que disposen les economies mixtes per actuar contra els errors del mercat.

3> Què són els cicles econòmics? Per què es considera la inestabilitat econòmica un dels principals errors del mercat?

4> En una època de recessió econòmica, quines alterna-tives té el sector públic?

El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país s’anomena política econòmica. El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat


3 L’existència de béns públicsTot i que el mercat hauria de proveir prou quantitat de tots els béns i serveis que la societat demanda, no sempre succeeix així. Hi ha situacions en què el mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social. Per exemple, si cadascú vetllés només pel seu propi interès, creus que hi hauria carreteres? Quin inversor estaria disposat a costejar un bé que després podria utilitzar qualsevol persona, encara que no hagués pagat per fer-ho? A més de construir la carretera, l’amo hauria de pagar un exèrcit perquè la vigilés.

Aquest tipus de béns que no són rendibles per a un inversor particular, però sí que ho són per al país, s’anomenen béns no rendibles. Es caracteritzen perquè és pràcticament impossible impedir que les persones que no han pagat per aquests els utilitzin. En tot cas, el rellevant és que la demanda que existeix d’aquests béns no se satisfà adequada-ment, perquè les empreses privades no n’ofereixen prou quantitat, com és per exemple el cas de les autopistes de peatge que complementen la xarxa viària pública.

3.1 La intervenció de l’Estat: subministrament de béns públics

En aquestes situacions en què la iniciativa privada produeix una quantitat inferior de béns i serveis de la que demanda la societat, és l’Estat, fi nalment, el que subministra aquests béns i serveis per raons d’interès públic. Així, emparat en els poders i recursos que un règim polític com la democràcia atorga al sector públic, aquest assumeix el subministrament de certs béns que la societat entén que ha de gaudir tothom. A més a més, l’Estat proporciona un altre tipus de béns i serveis que, atesa la seva importànciaestratègica per al bon funcionament d’una democràcia, han de ser gestionats directament per l’Administració Pública, com l’exèrcit o la justícia.

El subministrament de béns i serveis públics es concreta de diverses maneres:

— mitjançant producció pròpia (justícia, policia, exèrcit, educació, etc.); — adquirint-los a les empreses privades per després distribuir-los gratuïtament

entre la població (enllumenat, carreteres, ponts, etc.); — o subvencionant-ne parcialment l’adquisició (sanitat, habitatges socials, etc.). La cobertura de béns i serveis públics per a cada exercici es refl ecteix anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), en què es detallen totes les despeses previstes, així com les seves fonts de fi nançament.

Per què certs consumidors perjudiquen a tothom?

Les persones que no estan disposades a pagar per la utilització de béns o serveis col·lectius que els benefi -cien s’anomenen consumidors paràsits. La característicadel consumidor paràsit és que no paga el consum d’un bé perquè, com que no pot ser exclòs del servei, prefereix aprofi tar-se del pagament que en fan els altres, els quals, en conseqüència, resulten parasitats. Aquests consumidors paràsits, o «gorrers», distorsionen el mercat perquè aconsegueixen que l’estat actuï en benefi ci seu, consumint la provisió de béns col·lectius.

Imaginem-nos una muntanya on els veïns necessiten una pista asfaltada per a accedir als seus habitatges. La majoria està d’acord a contribuir per a fi nançar-la, però dos d’ells, als quals no se’ls podria excloure en el cas que fos construïda, s’hi oposen. Com que no es pot emprendre l’obra sense el consentiment de tots perquè tots han de cedir terreny, el que es fa al fi nal és pressionar el sector públic perquè la construeixi amb tot el que això representa: els diners per a la pista es podrien haver utilitzat en altres fi ns més necessaris, sense comptar amb el temps que ha calgut esperar perquè s’hi construeixi l’accés.

Observatori 3Per què certs consumidors perjudiquen a tothom?

Els PGE són l’expressió de lapolítica fiscal. S’hi distingei-xen dos conceptes: els ingres-sos públics i les despesespúbliques. Parlarem acurada-ment de la política fiscal i els PGE en la Unitat 11.

Més dades

Els PGE són l’expressió de la

Taula 8.1. Relació entre la rivalitat per consumir i la possibilitat d’excloure els consumidors paràsits o «gorrers», dels quals parlem a l’Observatori 3. Tractarem sobre els béns públics purs i impurs a l’Observatori 4.

Rival en consum

No rival en consum

• Béns privats • Aliment • Roba • Habitatge

• Monopolis naturals

• Patents • TV per cable

• Recursos comuns

• Pesca • Muntanyes

veïnals • Béns públics

no purs

• Far • Embassament • Policia • Béns públics

purs

Un bé és excloïble si qui l’ofereix pot evitar els consumidors paràsits.

Un bé és no excloïble si qui l’ofereix no pot evitar els consumidors

paràsits.

Un bé és rival en el consum si no pot consumir-se per més d’una

persona alhora.

Un bé és no rival en consum si pot ser gaudit per més d’una persona

alhora.

No

excl

oïbl

eEx

cloï

ble


4 Les externalitats En la Unitat 4 vam veure que, quan una empresa fabrica un producte, genera uns costos associats a la utilització dels recursos productius (en forma de salaris, lloguers o interessos) que intenta recuperar amb un cert marge de benefi ci mitjançant la venda dels seus productes. Són costos interns que l’empresa suporta en desenvolupar la seva activitat econòmica, però, en molts casos, l’activitat productiva té unes conseqüències negatives el cost de les quals no és suportat per la mateixa empresa, com el cost de regenerar un bosc talat.

En aquest últim cas, es tracta de costos externs o externalitats negatives suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a conseqüència de l’activitat d’aquesta. Per exemple, el fum de la xemeneia d’una fàbrica empitjora la qualitat de vida de les persones que viuen a prop; els residus que una indústria aboca al riu, tot i que sigui lluny d’una ciutat, afecten indirectament els ciutadans, perquè es perd un espai d’oci i, a més a més, caldrà depurar l’aigua per poder consumir-la; l’esgotament dels recursos no renovables perjudicarà futures generacions, etc.

Com que les empreses no preveuen tots aquests efectes, tampoc són traslladats als preusdels productes que venen, de tal manera que el mercat no informa correctament els consumidors de quins són els costos reals de producció del bé en qüestió, perquè només s’han tingut en compte els costos interns, prescindint dels externs.

D’altra banda, també poden haver-hi benefi cis externs o externalitats positives, és a dir, efectes benefi ciosos per a altres empreses o particulars gràcies a l’exercici d’una activitat econòmica.

El cas més il·lustratiu d’externalitat positiva és la generalització de la tecnologia i els descobriments. Tot i que, al principi, alguns avenços tecnològics i invents de la ciència són descoberts i comercialitzats per una sola empresa, fi nalment seran utilitzats per altres empreses perquè benefi cien tota la societat.

Per què gaudim més d’uns béns públics que d’altres?

Un bé públic és aquell el consum del qual per part d’una persona no redueix la quantitat disponible per alsaltres. Es distingeixen dos tipus de béns públics tenint en compte la rivalitat per gaudir-ne:

— Béns públics purs. Són els que, per les seves característiques, només poden ser oferts a tothom o a ningú, ja que no hi ha rivalitat per consumir-lo. La defensa nacional, un far o l’enllumenat públic són exemples de béns públics purs. Tots en

gaudim de la mateixa manera i és impossible excloure’n a ningú.

— Béns públics no purs. Pot haver-hi certa rivalitat per gaudir-ne, a diferència del que ocorre amb els béns purs. És el que passa amb l’educació: tots els alumnes es poden benefi ciar de la mateixa manera de les beques d’estudi que concedeix l’Administració, però si el nombre de sol·licituds excedeix la quota establerta, llavors entren en joc una sèrie de crite-ris selectius que fan que es concedeixin les beques a uns estudiants en detriment d’altres.

Observatori 4Per què gaudim més d’uns béns públics que d’altres?

Pots consultar les pàginesoficials del Ministeri d’Agricul-tura, Alimentació i Medi Am-bient a l’adreça: www.marm.es,i les de la UE a http://www.eea.europa.eu/es. El lloc www.medioambienteonline.com està especialitzat en qües-tions mediambientals relacio-nades amb el món empresarial.

A Internet

Pots consultar les pàgines

Cost extern (o externalitat negativa) és el cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que fan aquesta activitat.Cost extern

Realment estem disposats a ser ecològics?Tots sabem que l’adopció de processos productius respec-tuosos amb el medi ambientimplica elevar el cost dels pro-ductes i, per tant, el preu de venda al públic. Estem dispo-sats a comprar els productesde les empreses ecològiques tot i que siguin més cars?

Reflexió

Realment estem disposats


Per exemple, l’àcid acetilsalicílic, conegut popularment com aspirina, va ser descobert fa més de cent anys per l’empresa farmacèutica Bayer, però actualment són moltes les empreses que venen el mateix compost i, en conseqüència, tota la societat es benefi cia del descobriment.

En tot cas, avui en dia molts economistes sostenen que la contaminació i el deterio-rament del medi ambient és la factura que paguem tots pels avenços tecnològics i el benestar de què gaudeixen les societats modernes.

4.1 La intervenció del sector públic: política mediambiental

Un govern pot utilitzar diversos instruments per reduir la contaminació, però la implantació de qualsevol mesura exigeix que es duguin a terme certs estudis previs, que consisteixen en (Taula 8.2):

a) obtenir informació sobre el tipus de contaminació (atmosfèrica, acústica, etc.).

b) Identifi car i classifi car els agents que la causen. Per exemple, alguns dels contami-nants de l’aire són el diòxid de carboni o els metalls pesants.

c) Mesurar l’impacte de la contaminació sobre el medi natural i les persones.

Taula 8.2. Mesures per combatre la contaminació. La normativa mediambiental i, per tant, la imposició dels impostos corresponents, multes i llicències, és de competència autonòmica.

Llindars màxims

Consisteix a determinar uns límits que marquen la màxima contaminació que una empresa està autoritzada a causar, de tal manera que els qui els sobrepassin seran sancionats. És el mètode més utilitzat pels governs per combatre la contaminació, però el seu inconvenient és l’elevat cost que implica fixar aquestsllindars i controlar les empreses.

Impostos unitaris

La quantitat que es paga està en relació directa amb el que es contamina: com més es contamina, més es paga en concepte d’impostos. Per exemple, per cada quilo de diòxid de sofre emès a l’aire s’han de pagar 0,50 €. Molt atractius per justos (els que més contaminen són els que més paguen), en la pràctica aquests impostos són poc viables per costosos, i és que cal personal especialitzat i independent en cada empresa per mesurar les contaminacions.

Llicències de contaminació

Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què s’especifica el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants, el període de vigència, el lloc, etc.

Benefici extern (o externalitat positiva) és el benefici d’una activitat econòmica rebut per persones diferents de les que fan l’activitat en qüestió.

Benefici extern

En definitiva, les externalitats són conseqüències derivades de l’activitat econòmica que afecten persones diferents de les que duen a terme l’activi-tat en qüestió, i no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts.

En definitiva, les

Fig. 8.4. Miners instal·lant canonades de ventilació. El carbó espanyol de jaciments subterranis és un 25 % més car que l’importat, situació que el Govern corregeix subvencionant a les centrals tèrmiques la diferència de preu. D’altra banda, i en general, les activitats mineres són contaminants però es mantenen per dues raons: l’equilibri territorial i l’estratègia energètica (per accedir a les reserves carboníferes en cas de crisi energètica).

Fig. 8.5. Parc eòlic marítim a Dinamarca. L’energia eòlica o la solar són rendibles, però encara queda molt de camí a recórrer. Les instal·lacions són molt especialitzades i el manteniment, molt costós.


Què entenem per desenvolupament sostenible?

La contaminació és una de les externalitats negatives més preocupants i constitueix un error del mercat massafreqüent al qual tots els ciutadans contribuïm. Per exemple, quan circulem amb el nostre cotxe per la carretera, a través del tub d’escapament s’expulsen gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle i a l’escalfament del planeta; de la mateixa manera, la construcció de les carreteres destrueix gran quantitat de vida vegetal i animal; els mobles, els ordinadors, el paper, l’electrici-tat, etc., tot el que ens envolta té el seu cost social i mediambiental.

La preocupació que tots sentim pel deteriorament del medi ambient es refl ecteix des de fa temps en els programesde tots els partits polítics i, en conseqüència, en les normatives mediambientals de tots els països europeus, inclòs l’Estat espanyol. L’objectiu d’aquestes normes no és

només protegir el medi ambient sinó assegurar la pos-sibilitat de mantenir el creixement econòmic (Fig. 8.5). Un desenvolupament que arrisqui el futur dels recursos naturals compromet així mateix el desenvolupament futur de l’economia. Com diu el refrany, «pa per avui i fam per demà».

El concepte de creixement econòmic sostenible fa referènciaa l’increment de la producció i de l’ocupació d’un país, la qual cosa, normalment, es tradueix en riquesa i benestarper als seus habitants, però no a qualsevol preu, sinó sent respectuós amb el medi ambient per no perjudicar el benestar de les generacions futures. Segons l’Informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (Comissió Brundtland), que es titula«El nostre futur comú», el desenvolupament sostenible és «aquell que satisfà les necessitats actuals de les persones, sense comprometre la capacitat de les genera-cions futures per satisfer les seves».

Observatori 5Què entenem per desenvolupament sostenible?

Act iv i tats

5> Per què es considera certs tipus de consumidors paràsits o «gorrers»? Quina opinió et mereixen aquest tipus de consumidors?

6> Elabora, amb les teves pròpies paraules, una definició d’externalitat.

7> Quins inconvenients presenten les mesures que llui-ten contra la contaminació?

8> Selecciona un titular de premsa relacionat amb un desastre ecològic i comenta amb els teus companys quines mesures haurien pogut evitar-lo.

Fig. 8.6. La preocupació pel medi ambient, en els termes en què la coneixem ara, va començar a desenvolupar-se en la segona meitat del segle XX, quan es van fer patents els greus efectes indirectes de les activitats empresarials en la natura.

Davant l’establiment d’impostos o sancions, les empreses tenen dues opcions: afegir el cost dels impostos als seus costos interns sense apujar el preu dels seus productes (en aquest cas l’empresa reduiria els seus benefi cis), o traslla-dar l’impost al preu de venda dels productes perquè el consumidor decideixi si paga o no més preu pel fet de consumir un bé produït mitjançant un procés de fabricació respectuós amb el medi ambient (Fig. 8.6).

Totes aquestes mesures de política mediambiental accepten la contaminaciócom un mal menor, ja que cap la preven, sinó que es limiten a obtenir una compensació econòmica un cop que el dany ja s’ha produït.

La societat ha de ser conscient que és responsabilitat de tots evitar el de-teriorament mediambiental. Si, actualment, les conseqüències de la degra-dació del nostre entorn, com per exemple els canvis climàtics, la pluja àcida o la pol·lució de l’aire i l’aigua, ja poden apreciar-se, imagina’t quin tipus de planeta heretaran les generacions futures si no combatem l’origen del problemaen lloc de posar-hi «pegats» com fem avui dia.

RESPECTA EL MEDI AMBIENT

RESPECTA EL MEDI AMBIENT


5 La competència imperfecta

L’entorn competitiu incentiva les empreses a millorar la qualitat dels seus productes i serveis i a ajustar-ne els preus (Taula 8.3).

Com vam estudiar en la Unitat 6, la falta de competència o situació de competència imperfecta condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en la fi xació de preus o en les quantitats de producte que s’ofereixen al mercat, de manera que la satisfacció de les necessitats dels consumidors passa a un segon pla.

5.1 La intervenció del sector públic: defensa de la lliure competència

«Malgrat els benefi cis derivats per al conjunt de la societat del funcionament compe-titiu dels mercats, en determinades ocasions, els interessos particulars d’alguns agents econòmics poden no coincidir amb els principis inspiradors de la lliure competència, de manera que els incentius per dur a terme pràctiques restrictives d’aquesta poden ser superiors als que obtindrien amb el lliure funcionament de la llei de l’oferta i la deman-da. Per això, en aquestes situacions la intervenció de les autoritats de defensa de la competència es fa necessària per garantir el funcionament competitiu dels mercats de manera que els seus benefi cis arribin al conjunt de la societat.»

Amb aquestes paraules es justifi ca la defensa de la competència com una prioritat pública, a través de la Comissió Nacional de la Competència, que té les funcions següents:

— Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència.

— Arbitratge, competències consultives i tasques de promoció de la competència en els mercats.

— Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la societat.

— Elaboració d’informes sobre la situació de competència als mercats i anàlisi i avalua-ció dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.

Són conductes prohibides: els acords o pactes per fi xar els preus o altres condicions comercials, la limitació de la producció o el repartiment del mercat. Per exemple, quan determinades empreses d’un mateix sector acorden apujar conjuntament el preu de venda al públic dels seus productes.

Avantatges de la lliure competència

• Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per produir.

• Permet l’accés del públic en general a un nombre més gran de béns i serveis, gràcies a la reducció dels preus.

• Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en abaixar els preus dels béns i serveis. Tot i que els salaris romanen iguals, els treballadors gaudeixen de més poder adquisitiu.

• Facilita l’accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació.

Taula 8.3. Les virtuts de la lliure competència.

El sistema espanyol de defensade la competència entronca directament amb les normesrelatives a aquest tema del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (TCE). De fet, la defensa de la lliure competència juga un paper fonamental en el projecte d’integració europeu i, en particular, en la constitució d’un vertader mercat únic.

Sabies que...?

El sistema espanyol de defensa

En el web de la Comissió Nacional de la Competència (http://www.cncompetencia.es/), pots demanar més dades sobre la defensa de la lliure competència que promou l’Administració de l’Estat.

A Internet

En el web de la Comissió


6 La distribució desigual de la renda La virtut principal del sistema d’economia de mercat és que les famílies i les empreses trien segons les seves preferències i disponibilitats, però aquesta virtut es converteix també en el seu «taló d’Aquil·les». En el mercat només expressen les seves preferències aquells amb un nivell d’ingressos que els permet pagar els preus dels béns i serveis que ofereixen les empreses. Les persones amb menor capacitat adquisitiva amb prou feines poden «comunicar-se» amb el mercat per fer-li saber les seves necessitats.

Efectivament, en els mercats es parla ben sovint de la sobirania que el consumidor exerceix mitjançant el vot de la seva compra. Es tracta d’una frase molt positiva que engloba paraules com ara sobirania i vot, però que en realitat es refereix únicament als qui poden votar, és a dir, comprar. Tots som consumidors però no tots votem. Si en posem un exemple extrem: quin és el nostre grau de sobirania quan es tracta d’adquirir cotxes Ferrari o de practicar turisme per l’espai? La majoria som sobirans a l’hora de desitjar, però poble planer a l’hora de comprar.

Les persones amb rendes altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tenen més i s’accentuarien les desigualtats econò-miques. Des de sempre, la distribució desigual de la renda ha estat objecte de crítiques per part dels moviments socials, ja que els principis bàsics que regeixen l’organització política de la majoria de les societats modernes, els democràtics, parlen d’igualtat, justícia i equitat. Per aquesta raó s’ha exigit al sector públic que intenti corregir aquesta desigualtat i, en aquest cas concret, el principi invocat és la solidaritat: no es trac-ta de penalitzar els qui guanyen més sinó d’ajudar els qui guanyen menys (Fig. 8.7). En aquest sentit, n’és un bon exemple la solidaritat entre comunitats autònomes que deriva d’allò que estableix la llei de lleis espanyola, la Constitució.

Per què la mà invisible ja no és el que era?

Suposem que una empresa ven un producte a un determinat preu. Segons l’axioma de la mà invisible d’Adam Smith, si els consumidors estiguessin descontents amb les prestacions del producte o amb el preu, deixariende comprar-lo i l’empresa que el ven hauria d’abaixar els preus o millorar les prestacions del producte per recuperar clientela. En aquest últim cas, el mercat actuaria amb efi ciència, ja que obligaria aquesta empresa a millorar si vol obtenir benefi cis i no ser expulsada per altres competidors.

No obstant això, què passa si l’empresa actua en règim de monopoli? Quan no hi ha competència i el consumidorvol un producte, ha de comprar-lo a l’única empresa que el ven, la qual, sabedora de la seva posició dominant, no s’esforçarà a millorar les prestacions del producte o a rebaixar-ne el preu. Una altra possibilitat és que les

poques empreses que controlen el mercat actuïn com un càrtel, un monopoli de diversos caps en la pràctica, que es reparteix el mercat, pacta els preus o limita la producció... Tot i que ja Smith va afi rmar que calia evitar els pactes o acords entre les grans empreses, és difícil que arribés a imaginar el poder que tindrien avui, quan només una d’aquestes factura més que el que produeixen totes les empreses d’algun país europeu.

Hem de recordar que l’axioma de la mà invisible va ser formulat al segle xviii, quan el sistema capitalista feia els seus primers passos. Llavors eren molts els mercats que funcionaven d’acord amb la llei de l’oferta i la demanda perquè cap empresa era prou gran com per a imposar les seves condicions de venda. Avui en dia, la mà invisible segueix utilitzant-se per a explicar que són els incentius els que mouen el mercat, però no gaire més. Si el genial economista visqués avui, diria que la mà invisible treballa per a les multinacionals.

Observatori 6Per què la mà invisible ja no és el que era?

Fig. 8.7. Des del punt de vista econòmic, una persona es troba sota llindar de la pobresa quan els seus ingressos són inferiors al 60 % de la renda disponible en les llars de la societat en què viu. A Espanya el desembre del 2011 aquest llindar se situava en 7 533,3 € anuals per una llar formada per un adult.


6.1 La intervenció del sector públic: política econòmica (funció redistribuïdora de la renda)

La política econòmica no sols persegueix estabilitzar l’economia per minimitzar els efectes negatius de les seves fl uctuacions. Un altre dels seus objectius importants és reduir les desigualtats en la distribució personal o geogràfi ca de la renda, esta-blint lleis i mesures per a redistribuir-la. Aquest objectiu s’articula, principalment, mitjançant la política fi scal, que s’expressa anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).

D’acord amb el principi d’equitat, el sosteniment de les despeses que possibiliten l’acció correctora de l’Estat ha de ser fi nançat per tots els seus ciutadans segons la seva capacitat econòmica.

Aquest fi nançament o captació de fons (ingressos públics) es produeix, fonamental-ment, mitjançant els impostos que paguem tots els ciutadans, però no tots abonem el mateix. En un sistema democràtic que persegueix un millor repartiment de la renda, la majoria dels impostos són progressius, és a dir, paga més impostos qui té més rique-sa. Un cop recaptats els fons, l’Estat decideix quina serà la seva destinació (despeses públiques) en funció d’una sèrie de prioritats; és a dir, redistribueix els fons que prèvia-ment va distribuir el mercat als diversos ciutadans.

Així, quan l’Estat concedeix beques d’estudi per als fi lls d’aquelles famílies amb uns ingressos que no superin els 15 000 € anuals, està redistribuint la renda del país. Altres mesures aplicades pel sector públic per distribuir millor la renda són les lleis de salari mínim, les subvencions per a la creació d’empreses o la política social. Aquestaúltima partida és la més elevada dins les despeses públiques, com sol ocórrer en els sistemes d’economia mixta i en què el grau de protecció social és alt; així passa a l’Estat espanyol i en els altres països europeus. En el capítol social dels PGE, es detallen les quantitats assignades a la Seguretat Social, l’actualització de les pensions, els subsidis d’atur, les mesures per afavorir la contractació de treballadors, les beques d’estudi, etc.

Esquema 8.1. La política fi scal s’expressa mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat. Una relació d’ingressos (que procedeixen majoritàriament dels impostos) i despeses (el capítol principal de les quals és el social: pensions, beques, Seguretat Social, etc.).

Per què només s’ha assolit un pacte polític de consens pel que fa a les pensions?A propòsit del sistema de pensions, mecanisme fona-mental per reduir les desi-gualtats, es va subscriure a l’Estat espanyol el 1995 el «Pacte de Toledo», nom amb què es coneix el compromís de tots els grups polítics amb representació parla-mentària en el manteniment i la consolidació del sistemade protecció social més enllà d’ideologies i confrontacions polítiques, garantint-ne laviabilitat futura mitjançantl’adopció de mesures que permetin la seva adaptació constant a les noves realitatsi reptes que puguin plantejar-se. Pel fet que va ser con-sensuat per tots els partits polítics, es tracta d’un pacte únic en la història de la democràcia espanyola però, sense treure-li importància i mèrit, crida l’atenció que els partits polítics no hagin portat a altres àrees aquest tipus d’acords. I és que gairebésistemàticament i amb motiudels canvis al capdavant deles institucions públiques, el partit polític entrant desfà el que fa el sortint en matèries tan importants com són, per exemple, l’educació o la sanitat.

Reflexió

Per què només s’ha assolit

Despeses públiques• Seguretat Social

• Pensions

• Beques

• Subvencions

• Subsidis

• Ajudes...

Ingressos públics

Capítol socialImpostos

POLÍTICA FISCAL EXPRESSADA MITJANÇANT ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

La redistribució de la renda és com es coneix el procés mitjançant el qual l’Estat torna a distribuir, d’acord amb el principi d’equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb una alta capacitat econòmica.

La redistribució de la renda


Al llarg de la unitat hem parlat sobre la manera en què l’Estat, en virtut d’un valor bàsic en les societats democràtiques com és l’equitat, intenta corregir els errors del mercat (Taula 8.4). Amb l’equitat es pretén la igualtat d’oportunitats per a empreses i famí-lies, així com que tots es benefi ciïn dels èxits econòmics o socials. Però tot això passa a un segon pla si els recursos són escassos o s’aprofi ten malament.

L’efi ciència econòmica de qualsevol Estat es mesura per la seva capacitat per a augmentar la quantitat de recursos o d’optimitzar els existents mitjançant l’increment del creixement i l’ocupació, així com de l’estabilització dels preus.

Sobre aquests objectius, que constitueixen el nucli central de la macroeconomia, parlarem detalladament en les unitats següents, i és que amb aquesta unitat donem per acabat l’estudi de la microeconomia.

Error del mercat Intervenció de l’Estat

Inestabilitat dels cicles econòmics Política econòmica (funció estabilitzadora)

Escassetat de béns no rendibles Subministrament de béns públics

Externalitats negatives Política mediambiental

Competència imperfecta Lleis antimonopoli per a la defensa de la

lliure competència

Distribució desigual de la renda Política econòmica (funció redistribuïdora

de la renda)

Taula 8.4. Intervenció del sector públic per corregir els errors del mercat.

Com contribueix la Seguretat Social a la igualtat entre tots els ciutadans?

La Seguretat Social (SS) és com un fons que proporciona prestacions a tota la població. Els principals cotitzants obligatoris d’aquest «pot» són les empreses i els treba-lladors, però no sols se’n benefi cien ells. La SS funciona com un sistema compensatori de les desigualtats entre ciutadans i és que moltes de les seves prestacions són accessibles a tots amb independència que s’hagi cotitzat o no. Unes persones hi aporten més i d’altres, menys o res,però l’important és que els que no reben les prestacions

ajuden a altres que sí que les necessiten. Assistència sanitària, serveis socials, baixes laborals, maternitat, atur, etc. Són molt variades les formes en què la SS actua com un paraigua enfront de l’adversitat o les circumstàncies. Entre el total de prestacions destaquen, per la seva important funció social i per la seva quantia(representen més de dos terços de la despesa total) les pensions. A més de garantir una vida digna als seus receptors, les pensions públiques milloren el reparti-ment de la renda en la mesura que cada any s’actualitzen d’acord amb el cost de la vida, alhora que es procura la revaloració de les més baixes.

Observatori 7

Act iv i tats

9> Per què creus que la Unió Europea va promoure la desaparició dels grans monopolis públics? Creus que la mesura és justa en tots els casos?

10> Explica com justifica el sector públic la seva inter-venció per intentar corregir la distribució desigual de la renda.

11> En el sosteniment del sector públic, en virtut de quin tipus d’impostos unes persones paguen més que d’altres? Quin principi hi ha darrere del finançament desigual?

12> Quina relació hi ha entre la política fiscal i els Pressupostos Generals de l’Estat?

9>

Més serveis públics o menys impostos?Sovint, la societat reclama la gratuïtat o la millora en els béns i serveis públics. Quan, per exemple, demanem que les entrades dels museus nacionals siguin gratuïtes o que apugin les pensions de la gent gran, estem dient indirectament a l’Estat que apugi els impostos per aten-dre les nostres demandes o que redistribueixi millor la despesa existent.

Reflexió

Més serveis públics o menys


Ocasiona

Per administrar allò escàs sorgeix la…

ECONOMIA

Problema de l’escassetat econòmica Triar és renunciar

El cost d’oportunitat és allò al qual es renuncia

Recursos limitats

Necessitats il·limitades

plantegen

Què produir?

Com produir?

Per a qui produir?

La resposta a aquestes preguntes dóna lloc a diversos…

PROBLEMES ORGANITZATIUS BÀSICS

Mixt Planificació centralitzada

SISTEMES ECONÒMICS

Creixement econòmic

Control de la inflació

Plena ocupació

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Consum Producció Distribució

Esquema 8.2. Microeconomia, sistemes econòmics, respostes als errors del mercat i objectius macroeconòmics. L’actuació del sector públic en els sistemes de mercat o mixtos es concreta en dues àrees ben diferenciades: d’una banda i per assolir l’equitat, intenta pal·liar els errors del mercat; per l’altra, intenta ser eficient per aconseguir els millors resultats possibles en termes de producció, ocupació i preus.

De mercat o capitalista

Lleis antimonopoli

Estabilització dels cicles

Redistribució de la renda

Subministrament de béns públics

Política mediambiental

UNITAT 8

RESPOSTES ALS ERRORS DEL MERCAT

eficiència

equitat OBJECTIUS MACROECONÒMICS

UNITAT 9

Decisions sobre béns i serveis per satisfer necessitats humanes

156 ELS ERRORS DEL MERCAT 157ELS ERRORS DEL MERCAT 88

L’Estat del benestar Moltes de les mesures socials de què gaudim avui dia són part d’una variant de l’economia mixta que té el seu origen en les turbulentes dècades dels anys trenta i quaranta. El conegut revés experimentat pel sistema d’economia de mercat en la Gran Depressió del 29 i les penúries patidesper la població mundial després de la Segona Guerra Mundial van impulsar una intervenció creixent dels diversos estats en les seves respectives economies per ga-rantir el benestar dels seus ciutadans. És llavors quan es comença a parlar de l’Estat del benestar, un cas particu-lar de sistema d’economia mixta caracteritzat pel reconei-xement d’una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

El concepte d’Estat del benestar és molt relatiu. Pel que fa al cas espanyol, l’Estat del benestar centra les seves ofertes en la salut, l’educació i l’habitatge:

— Salut. Amb independència del seu nivell d’ingressos, qualsevol persona a l’Estat espanyol té dret a rebre assistència sanitària.

— Educació. La democràcia no seria viable si no transmetés els valors que la caracteritzen (tolerància, respecte a les normes, judici crític, convivència, etc.), d’aquí que a l’Estat espanyol l’educació en valors i coneixements, amés d’un dret, sigui obligatòria fi ns als setze anys.

— Habitatge. Segons la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne. Per garantir aquest dret, es poden adoptar diverses mesures: rebaixes d’impostos per a l’adquisició del primer habitatge, construcció d’habitatges de protecció ofi cial, subvencions segons el nivell d’ingressos, etc.

Tenint en compte qui són els benefi ciaris, l’Estat del benestar del nostre país distingeix entre tres grups de prestacions (Taula 8.5):

— Les prestacions universals s’ofereixen a tota la pobla-ció gratuïtament, amb la qual cosa només cal que el benefi ciari les sol·liciti. És el cas, per exemple, de la sanitat o l’educació.

— Les prestacions contributives que gaudeixen aquells que han cotitzat (aportat) una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un determinat període de

temps. Per percebre aquestes prestacions, la llei estableix un període de cotització mínim. Per exemple, per cobrar la pensió de jubilació cal cotitzar com a mínim durant vint-i-cinc anys.

— Les prestacions socials són les més solidàries, ja que els seus benefi ciaris són col·lectius que tenen escas-sos o nuls recursos per als quals es destinen ajudes com ara menjadors socials, habitatges de protecció social, salaris socials, etc.

El fi nançament per a totes aquestes prestacions és mixt: d’una banda, de les cotitzacions dels treballadors, i per una altra, dels impostos que paguem tots els ciutadans.

Amb el temps s’ha demostrat que el nivell de protecciósocial que assumeix el sector públic pot perjudicar el creixement econòmic. Si l’Estat destina bona part del seu pressupost a despeses socials, no pot utilitzar aquests mateixos recursos per afavorir el creixement amb mesures com ara ajudar a l’autoocupació o invertir en infraestructures. Per això, en els últims anys la majoria dels governs europeus han impulsat mesures per a «des-fer» el camí que fa dècades els va portar a intervenir acti-vament en matèria de protecció social. Aquestes mesures, el fi últim de les quals és reduir les despeses públiques, tenen el seu origen en les polítiques establertes per la Comissió Europea per a aconseguir la convergència delspaïsos membres de la UE. Són, entre d’altres, més control de la despesa pública, fl exibilització del mercat laboral, control de la infl ació i privatització de les empreses públiques.

Textos de suport

L’Estat del benestar

1> Per què el concepte d’Estat del benestar varia d’un país a un altre?

2> Per què es diu que el finançament de la Seguretat Social és mixt?

3> Què és una pensió contributiva i quin és el criteri bàsic per atorgar-la? Posa’n algun exemple.

4> En l’Estat del benestar, quin és el cost d’oportunitat de l’elevada despesa social?

Taula 8.5. Prestacions i benefi ciaris de l’Estat del benestar espanyol. Els cotitzants (treballadors) es benefi cien de les prestacions contributives sempre que l’aportació de quotes a la Seguretat Social arribi a un període mínim de temps.

Prestacions Beneficiaris

Universals Tota la població

Contributives Cotitzants

Socials Pobres


Mapa conceptual

Aspectes bàsics FinançamentTipus de prestacions

Salut CotitzacionsUniversals

ESTAT DEL BENESTAR ESPANYOL

EducacióPressupostos

Generals de l’Estat

Contributives

Habitatge Socials

ELS ERRORS DEL MERCAT

Inestabilitat dels cicles econòmics

Competència imperfectaExternalitatsExistència de

béns públicsDistribució desigual

de la renda

INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC PER INTENTAR CORREGIR ELS ERRORS DEL MERCAT

Lleis antimonopoli per a la defensa de la lliure competència

Política mediambiental

Subministrament de béns públics

Política econòmica (funció redistribuïdora

de la renda)

Despeses públiques

• Seguretat Social

• Pensions

• Beques

• Subvencions

• Subsidis

• Ajudes...

Ingressos públics

Capítol social

Impostos

POLÍTICA FISCAL EXPRESSADA MITJANÇANT ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

Avantatges de la lliure competència

• Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per produir.

• Permet l’accés del públic en general a un nombre més gran de béns i serveis, gràcies a la reducció dels preus.

• Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en abaixar els preus dels béns i serveis. Tot i que els salaris romanen iguals, els treballadors gaudeixen de més poder adquisitiu.

• Facilita l’accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació.

Política econòmica (funció estabilitzadora)

Llindars màxims

Impostos unitaris

Llicències de contaminació

exemple, en el Tribunal d’Aigües de València, que gestiona amb èxit els recursos hídrics de la zona des de l’edat mitjana. En cap d’aquestes regles cal una intervenció governa-mental des de dalt, són els mateixos implicats els qui gestionen el siste-ma. I és que aquesta última és una de les grans peculiaritats posades

en relleu: que les solucions imposa-des des de dalt cap avall no ajuden, com és el cas de la fèrria disciplina que els organismes internacionals

imposen als països pobres a canvi de la concessió de préstecs i ajudes. Les fórmules senzilles sobre la propietat formal, particularment aquella basada completament en la propietat pública de les terres fores-tals, no resolen el problema de l’ús del recurs; cal una implicació real i efectiva dels usuaris. Un bon exemple és el que va passar amb els elefants africans. Els països que, com Kenya, van optar únicament per la protecció van tenir moltmenys èxit que els que, com Namíbia, van assegurar als habitants locals benefi cis fi nancers compartits del turisme i de la caça de trofeus.Si els locals es benefi cien tenint una població d’elefants, és molt menys probable que els matin i molt més probable que evitin que altres ho facin.

*(Basat en les idees i els articles

d’Elinor Ostrom) Premi Nobel d’Economia el 2009 per la seva

anàlisi dels recursos compartits. ostrom emfatitza la naturalesa

multivariada entre éssers humans i sistemes ecològics.

Economia del sEglE XXI

*ELINOR OSTROM La sobreexplotació de recursos, amb les seves indesitjades conseqüèn-cies, ha estat la coartada per priva-titzar –totalment o parcialment– els recursos públics, però una tercera via és possible. Després d’estudiar dotzenes de casos, he trobat exem-ples de propietat comunal que funcionaven –no s’arribava a la so-breexplotació– així com d’altres que no funcionaven. Hi havia diferèn-cies? Sí: els que funcionaven tenien una mena de sistema de drets de propietat, però no de propietat pri-vada. Primer que res, ha d’haver-hi clare-dat sobre el que obtenen les parts implicades en administrar els recur-sos comunals. Alhora, han d’haver-himètodes efectius de resolució de confl ictes, com l’obligació que la manutenció del recurs hauria de ser proporcional als benefi cis que les persones obtenen del seu ús, que el monitoratge i càstig sigui fet per altres usuaris o per algú que estigui subjecte a una rendició de comptesamb aquests, i que es permeti participar els usuaris en el disseny i la modifi cació de les regles. Totes aquestes regles es complien, per

Núm. 8. Diari independent d’informació econòmica

La tragèdia dels comuns?«Imaginem-nos un pastiu en una muntanya comunal. Davant l’absència de costos, els pastors afegeixen cada cop més animals als seus ramats. La decisió dels pastors és totalment lògica, però acaben per sobreexplotar el prat.

La llibertat individual porta a la ruïna de la comunitat.Les úniques alternatives semblen ser privatitzar el pastiu o restringir-hi el dret d’entrada, mesures que només pot imposar l’Administració Pública.»

«Si no es comparteixen i s’implanten uns valors i unes obligacions morals, ni la llei, ni un govern democràtic, ni una economia de mercat funcionaran correctament.» Václav Havel, escriptor, dramaturg i polític txec (1936-2011)

Reportatge

Act iv i tats

1> Per què és habitual invocar la intervenció gover-namental per gestionar els recursos comuns? Estàs d’acord amb aquesta intervenció? Justifica-ho.

2> Quin tipus de sistema va identificar ostrom com a alternativa a la privatització dels recursos?

3> Què sosté ostrom respecte de la gestió dels sistemes comunals?

4> Quin va ser l’incentiu que va propiciar una millor recuperació de la població d’elefants a Namíbia que a Kenya?

AVUI, A LES VUIT, HEM QUEDAT A

CASA D’EN MARTÍ PER A REPARTIR-NoS EL PASTÍS QUE VA SoBRAR

DE L’ANIVERSARI.

SÍ.

DoNCS MILLoR QUE ENS HI

PASSEM A DoS QUARTS DE VUIT.

HI VA MÉS GENT?

Els vaixells netegen els seus tancs aprofitant la marea negraPequín. Les autoritats han de-tectat que alguns vaixells es-tan aprofitant l’enfonsament d’un petrolier a la costa xi- nesa per netejar els seus dipòsits al mar. Aquesta és una informació que surt amb mas-sa freqüència en la premsa. La contaminació és un dels errors del mercat més notoris i preocupants. Molts vaixells aprofiten que les costes estan assolades per la marea negra per netejar els seus tancs, ja que d’aquesta ma-nera les responsabilitats de l’abocament no recauen sobre

ells. Aquesta és una pràctica prohibida però utilitzada ha-bitualment, perquè fondejar el vaixell en un port per bui-dar els tancs té grans costos. Està conscienciada realment la societat per acabar amb la contaminació? Perquè la res-ponsabilitat no és només de les empreses: per exemple, estaries disposat a pagar el doble per la gasolina de la teva moto per destinar part d’aquesta quantitat a les possibles conseqüències dels abocaments de petroli al mar?


TuitsUn ratolí de 30 anysNova York. Hi ha invents que, al seu dia, van constituir vertaderes revolucions dins el seu sector i que ara són part essencial de les nostres vides. Els primers ordinadors no disposaven de ratolí i va caldre esperar diversos anys perquè l’invent es generalitzés i tingués un preu assequible. Actualment, s’està implantant el ratolí òptic (sense fil) i, probablement, el ratolí amb fil serà tan desconegut per a les generacions futures com ho seria per a tu treballar només amb el teclat. Els avenços tecnològics són l’externalitat positiva de l’economia actual, perquè milloren la nostra qualitat de vida. De fet, molts economistes argumenten que les externalitats negatives són la factura que cal pagar per gaudir de les exter-nalitats positives.

Més cotitzantsUn dels objectius principals de qualsevol govern és reduir les taxes d’atur. Així cal pagar menys subsidis per desocupació i, alhora, creixen els in-gressos de les famílies els membres de les quals comencen a treballar. Per saber si les mesures adoptades responen a allò previst, s’utilitzen, entre altres indicadors, el nombre de contractes registrats a la Seguretat Social. Però aquest nom-bre pot ser enganyós perquè no distingeix entre temporals i indefinits o entre jornada completa i parcial, per exemple. A aixòes refereixen els sin-dicats quan parlen de laprecarietat laboral o de la mala qualitat del treball a l’Estat espanyol.

Espanya es jubila als 67Per què preocupa tant el sistema de les pensions? Si les pensions es paguen, principalment, gràcies a allò que cotitzen els treballadors, què succeirà als països desenvolupats en els quals l’esperança de vida és cada cop més gran i hi ha menys natalitat? Aparentment, arribarà un moment en què no hi haurà prou ingressos per pagar les pensions. Una de les solucions que s’estudien és augmentar l’edat de jubilació per allargar el temps de cotització. Aquesta preocupació social s’ha traduït en un augment significatiu de la contractació de plans de pensions pri-vats, amb els quals els ciutadans intentem complementar la pensió pública.

HemerotecaSegle xvi

L’era de les exploracions. Els navilis europeus solquen els mars del món a la recerca de nous socis i rutes comercials amb què contribuir a l’incipient capitalisme europeu. L’arribada massiva d’or i argent via Espanya propicia l’auge dels mercats, però en augmentar els diners en circulació, es dispara la inflació.


Anàlisi econòmica


Lectura recomanada: ECONOMIA FREAKYSteven D. Levitt i Stephen J. DubnerEdicions La Campana, 2006

Amb exemples pràctics i d’una perspicàcia sarcàstica, els autors demostren que l’economia, en el fons, representa l’estudi dels incentius: la manera en què les persones obtenen el que desitgen o neces-siten, especialment quan altres persones desitgen o necessiten el mateix. Aquest llibre, bestseller des del seu llançament, ha obert el camí a nombroses publica-cions que intenten apropar l’economia a les persones. Les conclusions d’aquest llibre posen de cap per avall la saviesa convencional, i és que planteja qües-tions tan interessants com si una pistola resulta més perillosa que una piscina, el semblant entre el Ku Klux Klan i un grup d’agents immobiliaris, o la raó per la qual els traficants de droga continuen vivint amb les seves mares.

«Per cada persona intel·ligent que es molesta a crear un esquema d’incentius hi ha un exèrcit de gent, intel·ligent o no, que inevitablement invertirà fins i tot més temps a intentar eludir-los. L’engany pot formar part de la naturalesa humana o no, però sens dubte constitueix un tret destacat en pràcticament qualsevol interès de l’home. Enganyar és un acte econòmic primitiu: obtenir més a can-vi de menys. Així que no sols els noms en majúscules –presidents d’empreses,

esportistes addictes a les pastilles i polí-tics amb sous abusius– enganyen. També ho fa la cambrera que es fica la propina a la butxaca en lloc de tirar-la al pot. O l’encarregat de la plantilla de super-mercat que retalla les hores dels seus empleats a l’ordinador perquè sembli que el seu rendiment ha estat més gran. O el nen que, preocupat per passar de curs, copia les respostes de l’examen. Alguns enganys amb prou feines són obvis. En altres casos, l’evidència és sòlida. Pensem en allò que va ocórrer una mitjanit de la primavera de 1987: set milions de nens nord-americans van desaparèixer sobta-dament. L’onada més gran de segrestos de la història? No precisament. Es tractava de la nit del 15 d’abril, i Hisenda aca- bava de canviar una llei. En lloc d’anotar el nom de cada nen a càrrec, els declarants d’impostos havien de proporcionar un número de Seguretat Social. De sobte, set milions de nens –que havien existit només com a deduccions fantasma en els formularis de l’any anterior– es van es-vair, fet que representava un de cada deu nens a càrrec als Estats Units. L’incentiu per a aquests contribuents morosos era prou clar; tant com per a la cambrera, l’encarregat de la plantilla o el nen copiador.»

Extret i adaptat del capítol «Què tenen en comú un mestre d’escola

i un lluitador de sumo?»


Director: Steven Soderbergh. Repartiment: Julia Roberts, Albert Finney, Aaron Eckhart i Peter Coyote.

Sinopsi. L’ajudant d’un advocat descobreix que les aigües contaminades per una multinacional són el factor comú en les malalties dels residents d’un comtat dels EUA.

Comentari. La trama gira entorn de la lluita de la protagonista, una dona de principis, per tirar endavant un judici contra vent i marea, al punt de deixar de costat la seva vida personal i familiar. Basada en fets reals, els protagonistes van obtenir sengles ós-cars el 2001 a la millor actriu i al millor actor de repartiment.

Claus de reflexió. Exter- nalitats, eficiència econò- mica, responsabilitat social i errors del mercat.

THoMAS MALTHUS(Regne Unit, 1766–1834)

Professor i pastor anglicà.

Les seves idees sobre el control de la població per evitar patiments a la societat van provocar gran rebuig, però Darwin o Keynes admeten la seva influència i fins i tot Marx el cita. El seu pare, amic dels pensadors Hume i Rosseau, va encoratjar la seva vena discursiva. Feliçment casat i amb tres filles, els seus postulats sobre el creixement de la població continuen sent objecte de debat a causa de la preocupació existent per la sostenibilitat del planeta.


Avui recordem…

Cinema EuropaPròximamentErin Brockovich

Cultura econòmica


1> Quin problema presenta l’economia amb el pas del temps?

2> Per què és tan important la política econòmica en les economies mixtes? Raona la teva resposta.

3> Explica les funcions que fa l’Estat quan du a terme cadascuna les mesures següents:

— Construcció d’una autovia.

— Concessió d’una subvenció per la contractació de treballadors.

— Modificació de les lleis del salari mínim, establint una pujada d’aquest.

— Ensenyament universitari gratuït.

— Rebaixa d’impostos.

— Jornada laboral de 35 hores per a tots els treballadors.

— Regulació mitjançant un decret del funciona-ment de les televisions privades.

— Sanció econòmica a empreses per pràctiques monopolístiques.

4> Com podem determinar si un Estat és més o menys intervencionista? Quina opinió et mereix en aquest sentit l’Estat espanyol?

5> Per què determinats béns públics també s’anomenen «no rendibles»?

6> Fes una llista amb, com a mínim, cinc serveis públicsi raona quins són purs i quins no.

7> Cita algun exemple d’externalitat positiva diferent de l’exposat en la unitat.

8> Posa un exemple en què quedi clar el concepte de «consumidor paràsit».

9> Determina si les afi rmacions següents són vertadereso falses:

a) Malgrat l’eficiència del mercat, aquest pot proveir una quantitat de béns inferior a la que demanda el mercat.

b) El preu de venda sempre informa del cost real de la producció d’un bé o servei deixant un marge raonable de benefici per a l’empresa.

c) El dret a percebre les prestacions contributives té el seu origen en les aportacions fetes pels treballadors a la Seguretat Social, amb indepen-dència del temps de cotització.

d) Una despesa elevada en protecció social és un factor afavoridor del creixement econòmic perquè incentiva els treballadors a incrementar la seva productivitat.

10> En relació amb la nota de refl exió de la pàgina 145, com s’adapta el mercat laboral a les contingències de l’economia? Per què la fl exibilització laboral és objecte de polèmica?

11> Dels parells d’afi rmacions següents, raona quina deles dues et sembla més correcta i a continuació defensa la teva postura davant un company que opini el contrari:

a) L’Estat ha d’intervenir en l’activitat econòmica regulant el comportament dels cicles econòmics.

L’Estat ha de limitar al màxim les seves fun-cions deixant que sigui el mercat qui resolgui els problemes derivats del desenvolupament de les activitats econòmiques.

b) Els impostos contribueixen a la redistribució de la renda.

Els impostos limiten el creixement econòmic, ja que el pagament d’aquests desincentiva els agents econòmics més competitius.

12> Després de llegir amb atenció la nota de refl exió de la pàgina 154 i l’observatori 7, així com cercar informació a Internet sobre el sistema de pensions i el Pacte de Toledo, contesta les preguntes següents:

a) Quin tipus de prestacions de la Seguretat Social es poden rebre a l’Estat espanyol? Explica en què consisteix cadascuna.

b) Saps a quant ascendeixen actualment les pen-sions de jubilació o viudetat? Quina creus que hauria de ser la quantia de la pensió mínima?

c) Quina creus que va ser la causa que va portar a tots els partits polítics a subscriure el Pacte de Toledo? Hauria d’assumir el sistema noves prestacions o incrementar la quantia de les exis-tents? Saps d’altres matèries en què els partits polítics hagin aconseguit el mateix consens que amb aquest acord?

d) Quina relació creus que hi ha entre aquest pacte i l’espectacular increment en els últims anys de la contractació de plans de pensions privats?

Exercicis

162 ELS ERRORS DEL MERCAT MTELS ERRORS DEL MERCAT 88

e) Per què l’envelliment de la població i la disminucióde la població activa anticipen un futur negre al sistema de pensions actual? Quines solucions proposaries per solucionar aquest problema?

13> Uneix amb fl etxes les frases de tots dos blocs, tot formant oracions coherents:

14> Llegeix aquest text i contesta les preguntes que es formulen a continuació:

«Al llarg de la història, les etapes per les quals ha travessat la intervenció de l’Estat en l’economia han estat les següents:

— L’Estat proteccionista. Al llarg del segle xviii va ser preponderant la política proteccionista, l’anomenat mercantilisme. En aquella època, s’associava el poder econòmic a l’acumulació de metalls preciosos. No obstant això, les traves que s’imposaven al lliure comerç reduïen l’efi ciència i la creació de riquesa.

— L’Estat no protagonista. Bàsicament, con-sisteix a deixar plena autonomia al mercat perquè aquest es reguli tot sol. L’Estat roman en un paper secundari, cobrint algunes necessitats col·lectives bàsiques que el mercat no satisfà (sanitat, educació, justícia, regulaciód’ocupació, ordre cívic...), o aquelles que re-quereixen grans inversions (ferrocarril, energia elèctrica, subministrament d’aigua...).

— L’Estat protagonista. Després de la crisi que va sobrevenir durant la Gran Depressió dels anys trenta del segle xx, i de la mà de les teories de l’economista Keynes, l’Estat intervé per evitarles crisis cícliques de l’economia de lliure mercat. En moments de crisi, s’ocupa que hi hagi prou despesa com per compensar la falta de de-manda privada de béns i serveis.

— L’economia mixta. Actualment, els sistemes econòmics predominants són els d’economia mixta. Aquest sistema intenta combinar els avantatges del mercat com a assignador de recursos amb l’equilibri i el benestar que aporta la intervenció de l’Estat. Els errors del mercat són els factors que condicionen el grau d’intervenció del sector públic, però en general els planteja-ments són dos: el neoliberal, que defensa una intervenció de l’Estat com més reduïda possible, i el neokeynesià, que insisteix precisament en el contrari.»

a) Quina nova funció va atorgar el keynesianisme al sector públic?

b) Com es concreta la intervenció de l’Estat en les èpoques de crisi econòmica?

c) En què es diferencia el sistema d’economia mixta del de planificació centralitzada que hem estu-diat en la Unitat 2?

15> Relaciona els titulars següents extrets de la prem-sa amb conceptes econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat.

a) «El Govern obligarà els desocupats que cobrin l’atur a acceptar una feina situada a menys de 50 km.»

b) «Les pensions es revaloren en el mateix percen-tatge que la infl ació anual.»

c) «Augmenta el nombre d’aqüífers contaminats.»

16> Temes de debat: a) Cotxes elèctrics a un preu alt o convencio-

nals a preu baix?

b) Fomenten les prestacions socials l’aco-modament dels qui les reben?

c) Hauria de retardar-se l’edat de jubilació?

Exercicis

a) No totes les externalitats...

1) implica la intervenció de l’Estat en l’economia.

b) La política econòmica...

2) és un dels pilars sobre els quals descansa l’Estat del benestar espanyol.

c) Els impostos són part…

3) són negatives.

d) Una de les funcions bàsiques del sector públic...

4) incentiva les empreses per innovar.

e) La competència... 5) de la política fi scal.

f) La Seguretat Social... 6) és regular l’activitat econòmica.

MT · 2017. 11. 21. · 144 8 ELS ERRORS DEL MERCAT 1 Les limitacions del mercat La mà invisible...

Documents

Transcript of MT · 2017. 11. 21. · 144 8 ELS ERRORS DEL MERCAT 1 Les limitacions del mercat La mà invisible...