Mpg integració de façanes a carreteres de Cardona i de Vic ...Les muralles del Carme, de St....

Mpg integració de façanes a carreteres de Cardona i de Vic Ajuntament de Manresa i les muralles de st. Francesc, st. Domènec i del Carme

2

ÍNDEX

ÍNDEX........................................................................................................................................ 2 MEMÒRIA INFORMATIVA ........................................................................................................ 3

Introducció.............................................................................................................................. 3

Àmbit d’actuació..................................................................................................................... 3

Objecte ................................................................................................................................... 3

Planejament vigent................................................................................................................. 4

Anàlisi..................................................................................................................................... 6

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA .................................................................................................... 25 Objectiu general ................................................................................................................... 25

Descripció i justificació de la proposta ................................................................................. 25

Informe ambiental ................................................................................................................ 33

MEMÒRIA EXECUTIVA .......................................................................................................... 34 Gestió ................................................................................................................................... 34

ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER ......................................................................................... 35 PLA D’ETAPES........................................................................................................................ 36 NORMATIVA............................................................................................................................ 37

Disposicions generals .......................................................................................................... 37

Art. 1.- Definició, àmbit i objecte ................................................................................... 37

Art. 2.- Contingut ........................................................................................................... 37

Art. 3.- Procedència / Marc legal de referència............................................................. 37

Art. 4.- Vigència i modificació........................................................................................ 37

Art. 5.- Interpretació dels documents ............................................................................ 38

Art. 6.- Documentació ................................................................................................... 38

Disposicions relatives a l’ordenació ..................................................................................... 39

Art. 7.- Punt de referència per a l’amidament de l’alçada reguladora........................... 39

Art. 8.- Determinació de les plantes de l’edificació: consideració de planta baixa ....... 40

Art. 9.- Normativa d’aplicació general ........................................................................... 40

Art. 10.- Regulació general dels trets configuratius ........................................................ 41

Art. 11.- Regulació específica dels fronts significatius.................................................... 44

Art. 12.- Regulació específica dels element d’especial interès....................................... 46

Art. 13.- Regulació específica per trams......................................................................... 48


3

MEMÒRIA INFORMATIVA

Introducció

Les muralles del Carme, de St. Domènec i de St. Francesc, i les carreteres de Vic i de Cardona

configuren alguns dels eixos urbans històrics de la ciutat de Manresa.

Les primeres estan formades pels carrers que van aparèixer amb l’enderroc del perímetre

emmurallat de la ciutat medieval dut a terme durant el segle XIX. Des de llavors han constituït

el principal element d’unió entre la ciutat antiga i els nous creixements i concentren una

important dinàmica d’activitat comercial i residencial.

Les segones constitueixen els dos eixos urbans històrics de connexió de la ciutat medieval amb

la seva àrea d’influència més immediata; que prengueren forma a partir de la segona meitat del

segle XIX mitjançant diversos plans d’alineacions. Actualment representen els dos eixos

principals que estructuren els eixamples de la ciutat (inclosa la seva mobilitat) i igualment

concentren una important activitat comercial i residencial.

Ambdós eixos han configurat al llarg del temps un paisatge urbà molt característic en que a

més a més s’hi concentrat una alta proporció d’edificis singulars inclosos al Pla Especial del

Patrimoni Històric-arquitectònic i Ambiental de Manresa.

Darrerament la important activitat del sector immobiliari també ha afectat la ciutat de Manresa i

en concret ha provocat una accelerada substitució d’edificacions que afecta, entre d’altres, els

eixos “històrics” esmentats.

Aquests canvis accelerats han provocat inquietud a la ciutadania i la pròpia administració

municipal, degut a la progressiva pèrdua de valor del paisatge urbà d’aquests importants eixos

que configuren les antigues muralles i les carreteres de Vic i Cardona.

Àmbit d’actuació

L’àmbit d’actuació inclou les finques amb façana a les muralles del Carme, de St. Domènec i de

St. Francesc, i les carreteres de Vic i de Cardona de la ciutat de Manresa.

Objecte

El present projecte es redacta amb l’objecte de millorar la regulació de les condicions

urbanístiques de les edificacions previstes en els fronts esmentats, i les seves condicions

d’integració en el paisatge urbà en que s’insereixen.


4

Planejament vigent

És el Pla General de Manresa, aprovat definitivament el 23 de maig de 1997. A l’àmbit hi ha

diversos edificis inclosos al Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Històric-Arquitectònic i

Ambiental de Manresa, aprovat definitivament el 23 de gener de 1995.

El Pla general classifica tot el sòl inclòs a l’àmbit com a sòl urbà, en la seva majoria com a

consolidat i puntualment com a no consolidat; i li assigna unes qualificacions urbanístiques. En

concret, a l’àmbit es poden distingir les següents zones i sistemes:

Amb caràcter extens:

Zona de nucli antic (clau 1.1)

Zona d’àrea central (clau 1.2)

Zona d’eixampla (clau 1.3)

Puntualment:

Sistema d’equipaments. Dotacions privades (clau E.10)

Zona d’ordenació en volums especials (clau 1.6)

Zona d’edificació amb aparcament (clau 1.10)

Els paràmetres urbanístics reguladors són diferents per a cada illa, depenent el nombre màxim

de plantes i l’alçada reguladora màxima de l’amplada del carrer i la fondària màxima edificable

de la dimensió de l’illa.

Les condicions de l’edificació regulades pel Pla a les tres zones dominants són resumidament

els següents:

Zona de nucli antic (clau 1.1), que inclou trams de les muralles de sant Domènec i sant

Francesc i de la carretera de Vic:

• Nombre màxim de plantes obligatori

• Alçada reguladora màxima en funció del nombre de plantes, amb possibilitat d’ajustos

als edificis veïns: planta baixa, coronament...

• Fondària obligatòria de substitució

• Condicions complementàries:

o PB: alçada lliure en funció de les edificacions veïnes de caràcter tradicional.

Material i color similar a la resta de l’edifici.

o Coronament: alçada segons la mitjana de les façanes veïnes de caràcter

tradicional, procurant continuïtat de cornises (sense superar el nombre de

plantes).

o Forats: simetria mitjançant eixos verticals de composició. Balcons i/o finestres

en funció de les preexistències en el tram de carrer.


5

o Materials: en general arrebossat i estucat i també aplacat de pedra. No

s’admeten sòcols ni revestiments ceràmics ni el totxo vist tractat globalment.

o Color: ocres terrosos i beiges per homogeneïtat façana, diàleg amb edificis

veïns. Possibilitat ordenança específica.

o Composició: “estructura parcel·lària tipus” reconeixible.

o Coberta: plana o dos vessants, arrencada paral·lela a façana

o Totes aquestes condicions no són aplicables a la ctra. de Vic, en que es

regula segons la clau 1.3 (zona d’eixampla).

• Condicions d’integració: justificació contribució en la correcta integració a l’ambient

preexistent (alçat de la intervenció en el context)

Zona d’àrea central (clau 1.2), que inclou trams de la muralla de sant Francesc, a l’entorn del

passeig i el carrer d’Àngel Guimerà:

• Nombre màxim de plantes obligatori

• Alçada reguladora màxima en funció del nombre de plantes, adaptades als criteris dels

esquemes de l’annex 6 del Pla general: alçada màxima PB, alçada cornisa i alçada

edificació en retranqueig per a integrar-se amb la situació preexistent. S’admet variació

a l’alçada de la cornisa definida (± 50 cm)

• Fondària màxima definida a plànols

• Alçades lliures mínimes regulades (PB comercial=3,50, PB habitatge=2,80, PPis=2,50)

• Cossos i elements sortints: tancats fins 1/3 del volum ocupable, oberts tota longitud, no

semitancats, vol depenent amplada carrer (1/12) i màxim 1,20 m



Zona d’eixampla (clau 1.3), que inclou tota la carretera de Cardona, part de la de Vic i part de

les muralles de sant Domènec i del Carme:

• Edificabilitat mínima obligatòria = nombre màxim de plantes menys una

• Fondària màxima definida a plànols: oscil·lant entre 10 i 16 m

• Alçades mínimes regulades (lliure PB no habitatge =3,50, lliure PB habitatge =2,80,

total PPis =2,50)

• Alçada reguladora màxima en funció del nombre de plantes. Admissió baixos i entresòl a ctra Cardona, muralla del Carme, ctra de Vic (PB+Ent. = 5,30m)

• Cossos i elements sortints: vol depenent amplada carrer (1/12) i màxim 1,20 m, tancats

fins 1/6 del volum ocupable en façana (materials lleugers). Oberts no es regulen.


6



Per la seva banda, el Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Històric-Arquitectònic i Ambiental de

Manresa incorpora diversos elements amb diferents graus de protecció: catalogats i

inventariats.

Segons les definicions d’aquest pla especial, els catalogats són aquells elements arquitectònics

o d’enginyeria definits pel seu valor històric arquitectònic representatiu o testimonial relacionats

al seu annex 1que cal protegir i conservar; i els inventariats són aquells que tenen cert interès o

interès secundari i per llur singularitat o d’altres aspectes històrics, arquitectònics, etc. contenen

uns valors culturals i testimonials. El seu estat de conservació precari o la incidència del Pla

General entre d’altres aconsellà la no inclusió al Catàleg en el seu moment, però sí que havia

de permetre la constitució d’un fons documental als efectes d’arxiu històric o de possibles

noves catalogacions.

En concret, els elements de l’àmbit inclosos al Pla Especial són:

Catalogats

U.1 Casa Torres de Bages-Argullol

U.8 Casa Armengou

U.13 Casa Fornells

U.14 Casa Arderiu

U.16 Casa Soler Casolleras

M.1 Muralla del Carme

P.3 Col·legi asil dels infants

P.13 Casa de la Cultura de la Caixa

P.17 Magatzems Jorba

Inventariats

B.4 Casa Bosch

B.6 Casa Puig Batllés

B.14 Edifici d’habitatges

B.25 Antiga Fundació Puig Gallifa

B.40 Teatre Conservatori

Anàlisi

L’anàlisi s’estructura a partir de la descripció i valoració de les preexistències, pel que fa a

conjunts i/o elements significatius, i el planejament urbanístic, pel que fa als aprofitaments i a

les condicions de composició arquitectònica de les edificacions.


7

La primera part ha consistit en l’anàlisi de tots els fronts actuals inclosos a l’àmbit, a partir d’un

aixecament-restitució esquematitzant els seus elements més significatius. Un cop s’ha elaborat

aquesta informació s’han analitzat bàsicament dos aspectes: l’existència o no d’algun valor en

els fronts i el diferencial respecte el nombre de plantes i l’alçada reguladora previstos pel

planejament.

La segona part ha consistit en fer un buidat de les condicions d’edificació que són d’aplicació a

cada una de les zones urbanístiques, independentment de la realitat existent i els aprofitaments

previstos, per tal de detectar les conseqüències que es deriven de la seva aplicació a través de

les solucions arquitectòniques concretes.

Anàlisi dels fronts o trams

Pel que fa a l’anàlisi dels fronts s’ha avaluat l’existència o no d’algun tret definidor característic

que en faci recomanable la seva conservació. Aquests trets característics es poden referir a tot

un front, una part d’ell, o a un edifici puntual; i poden ser la presència destacada de

determinades tipologies, l’existència d’unes amplades de parcel·la com a reflex del teixit

subjacent, la lectura unitària d’alguna operació immobiliària històrica, o el valor paisatgístic

d’algun edifici que no hagi tingut suficient entitat per ésser incorporat al catàleg del Pla especial

del patrimoni històrico-arquitectònic i ambiental de Manresa, entre altres.

Pel que fa a l’anàlisi urbanística s’ha avaluat el diferencial entre els edificis o fronts existents i el

permès pel planejament, tant pel que fa al nombre de plantes com a les alçades màximes.

Aquesta anàlisi ha donat lloc a situacions que serien fàcilment compensables i a d’altres en que

caldrà trobar mecanismes de compensació.

Així, l’anàlisi detallat de cada un dels trams seria el següent:

Tram 1 (muralla de sant Francesc entre el carrers de sant Francesc i d’Era d’en Comas)

Descripció:

Front sense transformar amb alçades i nombre de plantes similars (B+ 3, B+ E+3) i molt

pròximes a les permeses pel planejament. És un dels dos únics fronts de tot l’àmbit que té

una dimensió important que mantenen el caràcter originari. La lectura en façana de les seves

tipologies, els materials, i l’època similars, conjuntament amb la presència d’un ràfec continu

que li dóna unitat, li donen un valor i singularitat com a front que no s’ha detectat en cap altre.

Per contra, la qualitat constructiva dels edificis és força baixa (3 i 4 plantes de parets de

càrrega de pedra amb terra i bigues de fusta) i la pròpia edat tampoc permet garantir grans

capacitats portants.

La seva proximitat al nombre màxim de plantes i l’alçada reguladora permesos pel pla

general en pot haver dificultat la transformació.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+4, totalment edificable. La

cantonada amb el carrer de sant Francesc està afectada com a xamfrà. El pla general afecta


8

una finca del mig del tram per tal de connectar el carrer de les Jorbetes amb la muralla de

sant Francesc.

Tram 2 (muralla de sant Francesc entre els carrers de Ponent i del Cos)

Descripció:

Front molt curt i dèbil, poc transformat amb edificis d’un nombre de plantes similars (B+3,

B+4). Com a front no té cap valor especial, però és de destacar l’edifici cantoner amb el

carrer del Cos, conegut com el “Puerto Rico” (St. Francesc, 2).

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+4, totalment edificable. Els dos

edificis veïns a l’element d’interès estan afectades d’alineació de vial.

Tram 3 (muralla de sant Francesc entre el carrer del Cos i la carretera de Cardona)

Descripció:

Front parcialment transformat o en transformació. No disposa de cap element que l’ordeni ni li

doni coherència o unitat. Únicament es pot destacar un conjunt d’habitatges plurifamiliars

significatius al nord. La resta del front no té cap valor especial.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample) i clau 1.10 (zona d’edificació amb aparcament), nombre màxim de

plantes = B+4, fondària edificable = 16,00 m, planta baixa totalment edificable. La cantonada

amb la carretera de Cardona està afectada com a xamfrà.

Tram 4 (carretera de Cardona entre la muralla de sant Francesc i el carrer de Magnet)

Descripció:

Front molt transformat sense cap element que l’ordeni ni li doni cap valor.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable = 12,00

m, planta baixa totalment edificable. La cantonada amb la muralla de sant Francesc està

afectada com a xamfrà.

Tram 5 (carretera de Cardona entre els carrers de Magnet i del Bruc)

Descripció:

Front molt poc transformat amb alçades i nombre de plantes similars (B+3, B+E+4, B+4) i

molt pròximes al planejament. És un dels dos únics fronts de tot l’àmbit que té una dimensió

important i conserva el caràcter originari. La lectura en façana de les tipologies, els materials,

i l’època similars li donen un valor i singularitat com a front que no s’ha detectat en cap altre.

Per contra, la qualitat constructiva dels edificis és força baixa (3 i 4 plantes de parets de


9

càrrega de pedra amb terra i bigues de fusta) i la pròpia edat tampoc permet garantir grans

capacitats portants.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. La cantonada amb el carrer de Magnet està afectada

com a xamfrà.

Tram 6 (carretera de Cardona entre els carrers del Bruc i del dos de Maig) –costat riu-

Descripció:

Front parcialment transformat, però amb domini d’edificis de PB+2 o PB+3. Originàriament el

front estava constituït per diverses promocions independents de tipologia i alçades similars

amb interès en el seu conjunt com a mostra de la tipologia pròpia de les carreteres de Vic i

Cardona d’edificis menestrals amb tallers en Planta baixa i altell. També és destacable la

presència de l’edifici d’interès a la cruïlla amb el carrer de dos de Maig (Cardona, 75).

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. Les dues cantonades estan afectades com a xamfrà.

Tram 7 (carretera de Cardona entre els carrers del dos de Maig i de Fonollar)

Descripció:

Front molt dèbil però poc transformat amb domini d’edificis baixos destinats originàriament a

magatzem o tallers amb habitatge. (B, B+1). És de destacar la presència d’un edifici d’interès

arquitectònic inventariat amb el núm B.25 del catàleg -Antiga Fundació Puig Gallifa-. També

és remarcable l’edifici veí a l’anterior, com a mostra de la tipologia menestral amb tallers en

planta baixa amb un altell annex, i habitatges a les dues plantes superiors que donà lloc a les

condicions urbanístiques de “planta baixa i altell” proposades pel pla general. (Cardona, 77).

La resta d’edificacions no tenen especial interès i bona part d’elles té un diferencial important

respecte el potencial edificable.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. La cantonada amb el carrer del dos de Maig està


Tram 8 (carretera de Cardona i carrer de Francesc Moragas, entre els carrers de Fonollar i del

Cos)

Descripció:

Agrupació de dos fronts (8.1 i 8.2) que només inclouen dos edificis cantoners. Un d’ells es

tracta d’un edifici ja transformat amb unes alçada i nombre de plantes superior a la permesa


10

pel planejament vigent (volum disconforme). L’altre correspon a una façana amb interès

arquitectònic i una composició que respon al xamfrà en que s’implanta, amb un nombre de

plantes relativament proper al permès pel planejament (Cardona, 91).

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+5, fondària edificable = 12,00 m,

planta baixa totalment edificable.

Tram 9 (carretera de Cardona entre el carrer del dibuixant Vilanova i el passatge de Sinera)

Descripció:

Front molt curt sense cap tipus d’interès.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+5, fondària edificable = 12,00 m,

planta baixa totalment edificable. La cantonada amb el carrer del dibuixant Vilanova està


Tram 10 (carretera de Cardona entre el passatge de Sinera i el carrer del dos de Maig)

Descripció:

Front amb gairebé la meitat de la seva longitud transformada d’acord amb el planejament

vigent. La resta d’edificacions existents tenen un diferencial molt important respecte el

nombre màxim de plantes permesos pel planejament. (B+1, B+2 i B+3). És de destacar la

presència d’un edifici d’interès arquitectònic amb tipologia de magatzem emplaçat al mig del

front (Cardona, 78).

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable.

Tram 11 (carretera de Cardona entre els carrers del dos de Maig i del Bruc)

Descripció:

Front de poc interès i parcialment transformat. En l’actualitat hi ha quatre solars enderrocats.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. La cantonada amb el carrer del Bruc està afectada com

a xamfrà.


11

Tram 12 (carretera de Cardona entre els carrers del Bruc i d’Era de l’Esquerra)

Descripció:

Front parcialment transformat, i amb poc interès en el seu conjunt. És de destacar la

presència d’un edifici d’habitatge amb interès com a tipologia històrica (Cardona, 28) amb

una alçada que es correspon aproximadament amb la d’un edifici de B+E+3.

Alguns dels edificis es troben en volum disconforme tant pel que fa al nombre de plantes com

a l’alçada reguladora fixada pel pla.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. Les dues cantonades estan afectades com a xamfrà.

Tram 13 (cruïlla dels carrers d’Era de l’Esquerra i de Pompeu Fabra)

Descripció:

No pot tenir la consideració de tram ni de front. Es tracta d’un edifici de pocs anys que, degut

a l’angle entre els carrers i la carretera de Cardona té un vèrtex que es perceptible des

d’aquesta. Té una alçada de B+E+5, superior a la permesa pel planejament actual.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. La cantonada està afectada com a xamfrà.

Tram 14 (carretera de Cardona i muralla de st. Domènec, entre el carrer de Pompeu Fabra i el

Passeig de Pere III)

Descripció:

Front parcialment transformat, i amb poc interès en el seu conjunt. És de destacar la

presència d’un edifici d’habitatge d’interès com a tipologia històrica i per la seva singularitat a

la cantonada amb el passeig (st. Domènec, 4).

Planejament:

clau 1.2 (zona d’àrea central), nombre màxim plantes = B+E+4, fondària edificable = 16,00 m.

La cantonada amb el passeig de Pere III està afectada com a xamfrà arrodonit.

Tram 15 (muralla del Carme entre el Passeig de Pere III i el carrer d’Àngel Guimerà)

Descripció:

Front composat per dos edificis ,un dels qual és d’especial interès a la cruïlla amb el carrer

d’Àngel Guimerà, catalogat pel pla especial del patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de

Manresa amb el codi P.13 –casa de cultura de la Caixa de Pensions-.


12

Planejament:

clau 1.2 (zona d’àrea central), nombre màxim de plantes = B+4, fondària edificable =

totalment edificable. Normativa específica de composició de façanes: alçades, retranquejos...

L’edifici conegut com la casa de cultura de la Caixa de Pensions està catalogat pel pla

especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.13. La

cantonada amb el passeig de Pere III està afectada com a xamfrà arrodonit.

Tram 16 (muralla del Carme entre el carrer d’Àngel Guimerà la carretera de Vic)

Descripció:

Front parcialment transformat d’acord a la normativa actual i amb bones condicions

d’integració entre les edificacions noves i les antigues. Les edificacions antigues tenen un

interès per la singularitat de la localització i una arquitectura més intencionada. La seva

alçada és entre una i dues plantes menys que les màximes permeses pel planejament.

Planejament:

clau 1.2 (zona d’àrea central), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable = 18,00

m, planta baixa edificable. Normativa específica de composició de façanes: alçades,

retranquejos...

Tram 17 (carretera de Vic entre la muralla del Carme i el carrer Joan Baptista de la Salle)

Descripció:

Front en continuïtat amb l’anterior parcialment transformat. És de destacar l’existència de dos

edificis d’interès amb nombre de plantes i alçades properes al fixat pel planejament. També

cal remarcar la presència d’un edifici catalogat pel pla especial del patrimoni històric-

arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi U.8 –casa Armengou-

Planejament:

clau 1.2 (zona d’àrea central), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable = 18,00

m, planta baixa edificable. No l’afecta la normativa específica de composició de façanes de

l’anterior front (malgrat ser continu amb aquest). L’edifici conegut com la casa Armengou està

catalogat pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el

codi U.8.

Tram 18 (carretera de Vic entre els carrers Joan Baptista de la Salle i de Puigterrà de Baix)

Descripció:

Front molt dèbil, de poca alçada (B+2) i amb escàs interès.

Planejament:




13

Tram 19 (carretera de Vic entre els carrers de Puigterrà de Baix i d’Era Firmat)

Descripció:

Front configurat per un únic edifici de recent construcció (B+E+4). Es tracta d’un dels

exemples més representatius de l’aplicació directa (en sentit negatiu) de la normativa,

independentment de qualsevol altre factor.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable = 18,00 m

Tram 20 (carretera de Vic entre els carrers d’Era Firmat i del Sol)

Descripció:

Front gens transformat amb domini d’uns coronaments relativament continus i edificis amb un

nombre de plantes similars (B+E+2, B+E+3, B+4). És remarcable la gairebé totalitat del front

pel seu interès com a conjunt i com a mostra de les tipologies que donaren lloc a les

condicions urbanístiques de “planta baixa i altell” proposades pel pla general. També cal

destacar la presència d’un edifici d’especial interès atesa la representativitat del tipus, i l’ordre

i els materials emprats (Vic, 35)

Planejament:


i clau 1.6 (zona d’edificació en volums especials) inclosa a la UA-13. La cantonada amb el

carrer del Sol està afectada com a xamfrà.

Tram 20’ (cruïlla del carrer del Sòl i la pujada del castell)

Descripció:

No pot tenir la consideració de tram ni de front. Es tracta d’un edifici d’especial interès

inventariat pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el

codi B.6 –casa Puig Batllés-.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+2, fondària edificable = 12,00 m

Tram 21 (carretera de Vic entre la pujada del castell i el passatge Lladó)

Descripció:

Front molt poc transformat d’alçades molt diverses (B+E+1, B+2, fins a B+E+4) amb molt poc

interès com a conjunt. Únicament un edifici té interès arquitectònic (Vic, 47). Hi ha una

parcel·la enderrocada. El diferencial respecte el nombre de plantes admès pel planejament

és força important, sobretot a la meitat nord.

Planejament:



14

Tram 22 (carretera de Vic entre el passatge Lladó i el carrer Circumval·lació)

Descripció:

Front curt i de poca entitat que no s’ha transformat. La presència de dos edificis d’alçada i

nombre de plantes pròxima o igual a la permesa pel pla general en pot haver frenat la

transformació. L’altra meitat del front està constituït per dos edificis molt baixos i molt

allunyats del fixat pel planejament (B+1 i B+2).

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. La cantonada amb el carrer de circumval·lació està


Tram 23 (carretera de Vic entre el carrer Circumval·lació i un passatge privat)

Descripció:

Front no transformat d’alçades diverses (B+E+1, B+2, B+E+2, B+3) amb poc interès com a

conjunt. Els edificis individualment també tenen poc interès i hi ha un important diferencial

respecte el nombre de plantes admès pel planejament.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable = 16,00m.

La cantonada amb el carrer de circumval·lació està afectada com a xamfrà.

Tram 24 (carretera de Vic entre un passatge privat i el passeig de Pere III)

Descripció:

Front transformat en dues terceres parts mitjançant edificis en volum disconforme respecte la

normativa actual (B+E+5, B+E+7). La resta del front està composada per un edifici sense cap

interès de B+2 i un altre catalogat pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i

ambiental de Manresa amb el codi U.16 –casa Soler Casolleras-, amb unes alçades

superiors i un nombre de plantes similars a les regulades pel pla general.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. L’edifici conegut com la casa Soler Casolleras està

catalogat pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el

codi U.16.

Tram 25 (carretera de Vic entre els carrers del Bisbe Comas i de Joan Jorba)

Descripció:

Front poc transformat sense gaire interès en el seu conjunt. Malgrat això dues de les

edificacions existents són representatives de les tipologies de plurihabitatge “històriques” amb

alçades relativament pròximes al regulat per la normativa actual, en bon estat de conservació


15

i rehabilitades recentment. També és de destacar com a element d’especial interès

arquitectònic un edifici de tipologia industrial de PB+3 representatiu de l’arquitectura local

dels anys cinquanta amb una alçada pròxima a la regulada pel planejament vigent.

Planejament:



Tram 26 (carretera de Vic entre els carrers de Joan Jorba i de la Caritat)

Descripció:

No pot tenir la consideració de tram ni de front. Es tracta d’un edifici relativament modern que

degut als angles entre carrers i la carretera de Vic presenta un tram de façana en aquesta

via. Té una alçada de B+E+4, igual a la permesa pel planejament actual.

Planejament:

clau 1.3 (zona d’eixample), nombre màxim de plantes = B+E+4, profunditat edificable =

totalment edificable.

Tram 27 (carretera de Vic entre els carrers de la Caritat i de Bilbao)

Descripció:

Front parcialment transformat, i amb poc interès en el seu conjunt. Els dos edificis renovats

són anteriors al planejament vigent i es troben en volum disconforme. La resta d’edificis tenen

alçades diverses (des de PB fins a B+4) i majoritàriament existeix un diferencial important

respecte el fixat pel planejament.

Planejament:



Tram 28 (carretera de Vic entre els carrers de Bilbao i Puigterrà de Dalt)

Descripció:

Front parcialment transformat, amb poc interès en el seu conjunt. És de destacar la presència

d’un edifici d’interès arquitectònic inventariat amb el núm B.4 del catàleg –casa Bosch-. La

resta d’edificacions no tenen especial interès i alguna d’elles té un diferencial important

respecte el potencial edificable.

Planejament:


m, planta baixa totalment edificable. L’edifici conegut com la casa Bosch està inventariat pel

pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.4.

Aquest mateix edifici està lleugerament afectat com a vial.


16

Tram 29 (carretera de Vic entre els carrers Puigterrà de Dalt i de Lladó)

Descripció:

Front parcialment transformat amb un edifici de nova construcció i tres més amb la façana

recentment rehabilitada. Un darrer edifici, que té el mateix nombre de plantes que el permès

pel planejament, no s’ha transformat ni rehabilitat. Un dels edificis rehabilitats té especial

interès per la tipologia històrica que representa (Ctra. Vic, 36). No té interès en el seu conjunt,

però la suma dels edificis i la continuïtat amb els fronts veïns manifesta clarament l’evolució

històrica de la seva construcció.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes = B+E+4 i B+3, fondària edificable =

totalment edificable. Condicions específiques de materials i composició no aplicables.

Tram 30 (carretera de Vic entre els carrers de Lladó i de les Flors de Maig)

Descripció:

Front de llargada mitjana, poc transformat i amb un edifici que assoleix el fixat pel pla

general. La resta d’edificis respon a les tipologies originàries de la carretera de Vic, té un

coronament gairebé continu i un nombre de plantes similars (B+E+2, B+3). L’alçada

d’aquests darrers és molt pròxima a la de B+E+3. Es tracta d’un tram que té un cert interès,

sobretot pel que fa a la continuïtat amb els fronts veïns.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes = B+E+4, fondària edificable =

totalment edificable. Condicions específiques de materials i composició no aplicables.

Tram 31 (carretera de Vic entre els carrers de les Flors de Maig i dels Infants)

Descripció:

Està composat de dos trams molt curts separats per un petit call. El primer és molt curt, de

poca alçada, hi ha un edifici d’especial interès per la tipologia històrica que representa (Ctra.

de Vic, 18) i l’altre no té especial interès. El segon tram es correspon amb l’edifici conegut

com els Infants, protegit pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de

Manresa amb el codi P.3 –Col·legi asil dels infants-.

Planejament:


14,00m. Condicions específiques de materials i composició no aplicables. L’edifici conegut

com l Col·legi asil dels infants està catalogat pel pla especial de protecció històric-

arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.3.


17

Tram 32 (carretera de Vic entre el carrer dels Infants i la muralla del Carme)

Descripció:

Front molt transformat amb domini d’edificis construïts d’acord al planejament actual o bé en

volum disconforme per ser anterior a aquest. Els dos edificis de PB que resten pendents de

transformar no tenen cap tipus d’interès i el seu diferencial amb el planejament els fa molt

dèbils davant la substitució

Planejament:


14,00m. Planta baixa totalment edificable Condicions específiques de materials i composició

no aplicables.

Tram 33 (muralla del Carme entre la carretera de Vic i la plaça dels Infants)

Descripció:

Front molt transformat que és continuació de l’anterior, amb domini d’edificis construïts

d’acord al planejament vigent o en volum disconforme. La façana de l’edifici no transformat té

interès com a tipologia d’habitatge amb arquitectura més pretensiosa (Carme, 4), i una alçada

de B+3 relativament pròxima a la fixada pel planejament.

Planejament:


14,00m. Planta baixa totalment edificable Condicions específiques de materials i composició

no aplicables.

Tram 34 (muralla del Carme entre el mercadal i el carrer Nou)

Descripció:

Front d’especial interès en el seu conjunt constituït per edificis que individualment també

presenten interès, i amb alçades pròximes al planejament. És de destacar l’edifici catalogat

pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.17 –

magatzems Jorba-. També és destacable la presència d’un edifici de tipologia menestral amb

tallers en planta baixa amb un altell annex, i habitatges damunt, com a mostra de la tipologia

més habitual que detectà el pla general (Carme, 9-11). Únicament hi ha un edifici

“transformat” de B+E+4 que es troba en situació de volum disconforme.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes = B+3, fondària edificable =

totalment edificable. L’edifici conegut com magatzems Jorba està catalogat pel pla especial

de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.17.


18

Tram 35 (muralla del Carme entre la plaça de sant Domènec i el carrer de Jaume I)

Descripció:

Front composat per l’edifici conegut com teatre conservatori. Inventariat amb el núm. B.40 del

pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa –teatre Conservatori-.

En tractar-se d’un edifici aïllat i inventariat no s’ha incorporat a la documentació gràfica del

present projecte)

Planejament:

Pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.25.

Tram 36 (muralla de sant Domènec entre el carrer de Jaume I i la plaça de Valldaura)

Descripció:

Front parcialment transformat amb un elevat nombre d’edificis d’interès arquitectònic. Les

transformacions que s’han dut a terme al front han estat força respectuoses amb els valors

de les arquitectures preexistents. És de destacar la presència de dos edificis catalogats pel

pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb els codis U.14 i

U.13 –cases Arderiu i Fornells respectivament- amb unes alçades i un nombre de plantes

similars a les regulades pel pla general. També és de destacar un edifici destinat a

habitatges, inventariat amb el núm B.25 pel mateix catàleg.

Per altra banda també hi ha un altre edifici que té una façana amb interès (sant Domènec,

19-23), que configura una unitat arquitectònica amb l’edifici inventariat pel pla especial de

protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.3 (edifici d’habitatges

del carrer d’Urgell, 34-36) no inclòs a l’àmbit de la present modificació.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes = B+4, fondària edificable = 16,00m.

Planta baixa totalment edificable. Els edificis coneguts com la casa Arderiu i la casa Fornells

estan catalogats pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa

amb els codis U.14 i U.13 respectivament. L’edifici d’habitatge classificat amb el codi B.25

està inventariat pel pla especial de protecció històric-arquitectònic i ambiental de Manresa.

Algun edifici del tram està lleugerament afectat de vialitat.

Tram 37 (plaça de Valldaura entre els carrers d’Urgell i del camp d’Urgell)

Descripció:

Edifici d’equipament religiós que configura tot el front de la plaça, i té una alçada superior a la

prevista pel planejament. No té especial interès.

Planejament:

clau E.10 (sistema d’equipaments: Dotació privada).


19

Tram 38 (muralla de sant Francesc entre la plaça de Valldaura i el carrer de les Barreres)

Descripció:

Front de caràcter molt secundari configurat a partir de la desembocadura d’un petit carrer a

l’antiga muralla. Està constituït per dos edificis de poca alçada sense cap tipus d’interès i

altres dos en volum disconforme. Aquests dos ja són remuntes d’antigues edificacions.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes = B+3, fondària edificable = 12,00m.

Tram 39 (muralla de sant Francesc cruïlla amb el carrer de les Barreres)

Descripció i planejament:

Es tracta d’un tram ja enderrocat inclòs a la UA.1 del pla especial Barreres, en fase

d’execució i qualificat de sistema viari. (no s’ha incorporat a la documentació gràfica del

present projecte)

Tram 40 (muralla de sant Francesc entre el carrers de les Barreres i de sant Francesc)

Descripció:

Front parcialment transformat amb tres parts molt diferenciades: una constituïda per

edificacions obsoletes d’alçada B+2 i B+3 sense interès, una segona inclosa a una unitat

d’actuació amb alçada de PB i una tercera composta d’un edifici de B+5 en volum

disconforme i un de B+3 de recent construcció.

Planejament:

clau 1.1 (zona de nucli antic), nombre màxim de plantes =B+3 i B+4, fondària edificable =

totalment edificable. La part central del front està inclosa a la UA-4 del pla general amb una

alçada màxima prevista de B+4. Els edificis pròxims al carrer de les Barreres estan afectats

com a vial. La cantonada amb el carrer de sant Francesc està afectada com a xamfrà.

Anàlisi de les condicions de l’edificació

Per a l’anàlisi de les condicions de l’edificació cal distingir entre allò que regula el sistema

d’ordenació per alineació de carrer, i per tant afecta totes les claus urbanístiques per igual,

d’allò propi de cada clau. En el primer grup s’han detectat dos conceptes que aplicats

conjuntament donen lloc a resultats no desitjats; i en el segon s’han comparat diversos

aspectes de manera paral·lela a les tres claus urbanístiques majoritàries per tal d’extreure’n

alguna conclusió generalitzada.

Pel que fa als paràmetres que són d’aplicació al sistema d’ordenació per alineació de vial, els dos conceptes que s’han analitzat són la determinació del punt de referència per

l’amidament de l’alçada i la de les plantes de l’edificació i la seva aplicació conjunta.


20

La regulació utilitzada per a ambdós conceptes és la que s’utilitza de manera habitual pels

plans generals i per tant recull bona part de les inquietuds que tenen els planificadors respecte

els edificis emplaçats en carrers amb pendent. El problema és que l’aplicació estricta del

redactat normatiu, en circumstàncies de desnivell respectables, provoca que els edificis

guanyin fins a una planta més de forma tècnicament i jurídica impecables, amb un resultat final

discutiblement desitjat pel planificador.

En concret, en la determinació del punt de referència per a l’amidament de l’alçada (que és el

punt que fixarà l’alçada de coronament de l’edifici) el Pla regula tres situacions en funció del

desnivell entre diferents punts de la façana: quan el carrer no té gaire pendent (això és quan

entre l’extrem i el punt mig de la façana hi ha menys de 60 cm), quan té pendent (entre els dos

extrems hi ha entre 1,20 i 2,50 m) i quan té molt pendent (més de 2,50 m entre extrems). Per al

primer cas no hi ha excessius problemes: el carrer és força pla i el punt de referència és fix. En

als altres dos casos la solució es desvirtua quan el desnivell s’aproxima als 2,50 m ja que la

diferència de cota entre els dos extrems s’aproxima força a una planta i aquest fet és clarament

perceptible des del carrer. El resultat és que, malgrat no superar el nombre màxim de plantes

permès pel planejament, la lectura que es fa de l’edifici en el seu punt més baix és que té una

planta de més.

Pel que fa a la determinació de les plantes de l’edificació, totes elles es defineixen a partir de la

que té la consideració de Planta baixa. Aquesta planta es defineix com aquella que es troba

entre dues línies imaginàries que passen 60 cm per damunt del punt més alt i 60 cm per sota

del punt més baix. Depenent del pendent del carrer (abans hem vist que pot arribar fins a 2,50

m de desnivell) en el cas més extrem el forjat que té la consideració de planta baixa pot arribar

a estar fins a 3,10 m per damunt de la rasant del carrer en el seu punt més baix; i si es pren la

normativa a la inversa, tota línia que estigui per sota d’aquesta darrera (61 cm per sota del punt

més baix) tindrà la consideració de soterrani, deixant un espai de fins a 3,70 m d’alçada en el

punt més desfavorable amb aquesta consideració, però gairebé a pla de carrer. Una primera

solució que els projectistes han trobat és guanyar una planta directament (aquest teòric

soterrani) i una segona és reequilibrar les alçades per planta per tal d’augmentar l’alçada de la

planta baixa, l’altell i l’entresolat, o bé l’alçada dels sotacobertes. Amb aquestes “solucions” es

desvirtua l’objectiu de l’articulat que no és altre que millorar o facilitar la solució de l’edificació,

tant des del punt de vista de l’encontre amb el terreny com del seu coronament.

Pel que fa a les regulacions específiques de cada clau, s’ha treballat amb aspectes que

inclourien des de les obligatorietats d’alçades i fondàries o les alçades per plantes i totals fins

als cromatismes o materials, passant per les característiques d’integració o els esquemes

compositius d’aplicació. Així, i a partir de la constatació de l’aplicació d’aquests condicionants

en alguns edificis recents s’intentarà concloure els principals aspectes que han afectat

positivament i negativament el paisatge urbà objecte del present document.

Un primer aspecte que s’observa és que les zones de nucli antic (clau 1.1) i d’àrea central (clau

1.2) estan regulades de manera més detallada i en general han aconseguit resultats d’aplicació


21

molt més satisfactoris pel que fa a la preservació dels valors del paisatge urbà en el que

s’emplacen. Així, les condicions complementàries de la 1.1 i les de l’annex 6 pel que fa a la 1.2,

han permès que les operacions de renovació hagin hagut de complir determinats aspectes de

formalització, composició i materialització que, per exemple, en no ser d’obligat compliment a la

clau 1.3 no s’han assolit.

Un segon aspecte més parcial és que no tota la zona qualificada de nucli antic (clau 1.1) ha de

complir les mateixes condicions de l’edificació, així als fronts de la carretera de Vic amb clau

1.1 els és d’aplicació la normativa de la clau 1.3 amb resultats similars als d’aquesta darrera

zona.

Entrant en detall en les condicions concretes, s’han analitzat el nombre de plantes i l’alçada

reguladora màxims, les alçades mínimes per planta i la seva relació amb els edificis veïns, els

cossos i elements sortints, les condicions de composició, els materials i colors d’acabat i

finalment les “condicions d’integració” genèriques:

Nombre de plantes i alçada reguladora màxims

A les claus 1.1 i 1.2 la normativa obliga a assolir el nombre màxim previst pel

planejament. A la clau 1.3 s’obliga a assolir com a mínim el nombre màxim de plantes

menys una. En les dues primeres però, es permet adaptar l’alçada reguladora màxima

als edificis veïns (clau 1.1) o als esquemes de l’annex 6 (clau 1.2), sense superar el

nombre màxim de plantes, i es dóna força importància a les cornises i coronaments

veïns. Per contra, a la clau 1.3 es fixa l’alçada reguladora màxima estrictament des del

nombre de plantes, independentment de les preexistències de l’entorn.

Alçades mínimes per planta

En aquest cas les regulacions són diferents per cada clau i per cada planta:

.- Planta baixa: clau 1.1 en funció de les edificacions veïnes de caràcter tradicional (a

la carretera de Vic = clau 1.3)

clau 1.2 màxima segons esquemes annex 6, lliure mínima depenent de

l’ús (comercial=3,50 / habitatge=2,80)

clau 1.3 lliure mínima depenent de l’ús (comercial=3,50 / habitatge=2,80)

.- Plantes pis: clau 1.1 no es regula, a excepció de la carretera de Vic (= clau 1.3)

claus 1.2 i 1.3 lliure mínima = 2,50

Aquesta variabilitat dificulta el coneixement generalitzat, i per tant l’aplicació, de la

norma. A més a més d’aquest aspecte pràctic, es produeix un fet no desitjat en dues de

les tres claus com és que aquests paràmetres es regulen independentment de les

condicions de l’entorn (clau 1.2 i 1.3), malgrat que les condicions de l’annex 6

aplicables a la clau 1.2 arriben a obligar a retranquejos a les plantes superiors. Atès

que en l’àmbit hi ha edificis antics amb alçades molt diverses (des de molt baixos fins a

molt alts) i que les necessitats del producte immobiliari resultant no tenen perquè

coincidir amb les preexistències, fàcilment pot succeir que les alçades noves poden ser


22

desproporcionades (normalment per baixes, però puntualment per altes) i absolutament

contradictòries amb les façanes veïnes.

Cossos i elements sortints

A la clau 1.1 s’admeten balcons i/o finestres en funció de les preexistències en el tram

de carrer, amb un vol màxim de 40 cm i una longitud menor que 1,50 m. A la clau 1.2

s’admeten els cossos tancats fins a 1/3 del volum ocupable en façana, els cossos

oberts en tota la longitud i no s’admeten cossos semitancats. A la clau 1.3 s’admeten

els cossos tancats fins a 1/6 del volum ocupable en façana i els cossos oberts i

semitancats no es regulen. En ambdós casos el vol permès depèn de l’amplada del

carrer (1/12) amb un màxim de 1,20 m.

En aquest aspecte, igual que en el cas de la determinació dels punts de referència de

les alçades reguladores, el Pla general també utilitza uns conceptes i paràmetres

similars als d’altres planejaments generals, sense tenir en compte, en aquest cas, les

particularitats de Manresa i l’entorn urbà que ens ocupa. Així, malgrat que en els

edificis que donaven valor al paisatge de l’àmbit estudiat el domini del pla de façana és

absolut, i és un dels fets més característics enfront els cossos volats (que

majoritàriament són balcons calats i de poc vol); el pla permet uns cossos molt

importants tant en dimensió de vol (1,20 m atès que els carrers superen els 15 m

d’amplada) com en proporció respecte la superfície del pla de façana. Si aquest

aspecte paramètric propi d’una ordenança d’edificació es creua amb la pràctica habitual

que aquesta superfície volada damunt la via pública també es ven als compradors

finals, no és gens estrany que els nous edificis d’habitatge l’esgotin fins el màxim

permès.

El resultat final, afegit a les reflexions plantejades amb anterioritat, és que la regulació

dels cossos volats esdevé un dels aspectes més controvertits de l’aplicació de la norma

i manifestament contrari als valors de les edificacions preexistents en l’àmbit estudiat.

De fet en les úniques qualificacions on aquest aspecte ha donat resultats satisfactoris

ha estat en aquelles en que la normativa els regula de manera més “específica”.

Condicions de composició

A la clau 1.1 s’exigeix que els forats s’ordenin mitjançant eixos de simetria verticals i

que l’estructura parcel·lària tipus sigui reconeixible en les noves propostes i a la clau

1.2 s’han d’aplicar els criteris dels esquemes de l’annex 6. A la clau 1.3 no es regula

cap aspecte compositiu.

Tant les condicions concretes de la clau 1.1 com els esquemes de la clau 1.2 regulen

algun dels aspectes significatius de l’àmbit (tipus de forats, simetries verticals i

estructura parcel·lària) i la seva aplicació permet que les intervencions resultants

s’integrin de manera més eficaç en ell. L’absència de qualsevol regulació a la clau 1.3

(o 1.1 de la ctra. de Vic) dóna lloc a solucions que depenen tant de la voluntat i


23

capacitat de l’autor del projecte d’edificació com dels criteris i condicions dels

promotors; i quan entre aquests no es té en compte el valor de l’entorn urbà o de

l’arquitectura del propi edifici el resultat acaba essent poc encertat, i amb tota

probabilitat contradictori, amb tots dos.

Materials, textures i colors

A les claus 1.2 i 1.3 no hi ha cap tipus de regulació pel que fa a aquest aspecte. A la

clau 1.1 s’exigeixen amb caràcter general uns determinats materials d’acabat

(arrebossats, estucats i aplacats de pedra), no s’admet l’obra vista amb caràcter

general (ni la ceràmica com element de sòcol o revestiment) i s’obliga a unes games de

colors (ocres terrosos i beiges en diàleg amb els edificis veïns) que podran ser objecte

d’una ordenança específica. Així mateix, i pel que fa a les plantes baixes d’aquests

edificis el tractament de material i color s’exigeix que sigui similar als de la resta de

l’edifici.

Tal com s’ha manifestat anteriorment en el cas del domini del pla de façana, el domini

dels acabats continus (arrebossats i estucats) als edificis que donen valor al paisatge

de l’àmbit també és absolut. Alguns edificis amb més pretensió han utilitzat la pedra

natural de mida mitjana o gran i únicament algun edifici de caire industrial de poca

alçada ha deixat l’obra vista com a material d’acabat. Per tant la regulació de la clau 1.1

recull aquests aspectes dominants i els nous edificis ho han acomplert. Per contra a les

claus 1.2 i 1.3 l’aparició de materials d’acabat no propis, com l’obra ceràmica acabada

vista, ha estat habitual i el contrast amb les preexistències i els valors del paisatge urbà

ha estat considerable.

Condicions d’integració

En tots els casos es regula que caldrà justificar la contribució en la correcta integració a

l’ambient preexistent (aspecte força indeterminat i per tant de difícil aplicació pràctica)

mitjançant l’aportació d’un alçat de la intervenció proposada en el context de les finques

veïnes.

De tot l’anterior es poden extreure les següents conclusions:

a) Amb caràcter general, l’increment de regulació a partir d’un bon reconeixement dels valors

d’un determinat paisatge urbà, si no és excessiva, dóna lloc a uns resultats molt més

acurats i sensibles respecte l’entorn. Per contra, les regulacions excessivament detallades

que no responen a unes realitats concretes (com seria el cas dels punts d’aplicació de les

alçades), o la manca de regulacions que fomentin el reconeixement del lloc i la reflexió

arquitectònica acaben sotmetent-se a les normes del mercat immobiliari. Atès que ni les

unes ni les altres aturen l’evolució i la transformació del parc construït, l’única diferència

acaba essent el grau d’exigència i implicació de tots els interlocutors públics i privats.


24

b) Pel que fa a la determinació del punt de referència de l’amidament de l’alçada reguladora i

la determinació de la planta baixa en casos de desnivells importants, l’aplicació “jurídica” de

la norma dóna lloc a: 1) l’alçada real de l’edifici des de la rasant del carrer pot superar fins a

2,50 m, això és una planta, l’alçada reguladora, 2) el forjat que té la consideració de planta

baixa pot arribar a estar a 3,10 m per damunt de la rasant del carrer, i 3) la planta soterrani

pot tenir el seu sostre a la mateixa alçada anterior amb una alçada lliure total de fins a

4,30m i accés gairebé a cota de carrer.

c) Pel que fa al nombre de plantes, les alçades reguladores i les alçades per planta, la

normativa que permet una certa flexibilitat i possibilitat d’adaptació a les preexistències

dóna uns resultats millors pel que fa a la integració entre els edificis nous i els existents.

d) La presència de cossos volats introdueix un canvi important respecte un tret definidor molt

característic de l’àrea com és el domini del pla de façana. La seva admissió, la dimensió de

la volada permesa i la proporció de façana ocupada per aquests cossos, acaben anul·lant

el paper dominant del pla.

e) Pel que fa a les condicions de composició, en aquells casos en que han estat regulades

sorgeixen unes arquitectures molt més ben encaixades i respectuoses amb l’entorn, però al

mateix temps podrien acabar essent més monòtones. De fet el gran dubte de qualsevol

normativa d’integració “paisatgística” és com compatibilitzar l’exigència d’una mínima

referència i respecte amb l’entorn (una arquitectura de mínims) amb la llibertat de

projectació de cada tècnic (l’Arquitectura). Aquesta contradicció s’ha resolt en d’altres llocs

mitjançant una normativa de mínims complementada amb una taula de discussió dels

projectes per a l’admissió de l’excepcionalitat de manera justificada i debatuda.

f) En quant als materials les textures i els colors, en aquelles claus en que la normativa torna

a regular uns mínims vinculats als condicionants de l’entorn, també es torna a produir un

equilibri entre la llibertat de projectació i l’entorn en que s’emplaça un edifici. Aquest

equilibri no es produeix quan la norma deixa absoluta llibertat al tècnic projectista. Tornaria

a ser un d’aquells casos en que una certa regulació elaborada a partir d’un bon

reconeixement dels valors del paisatge urbà concret, si no és excessiva, donaria lloc a uns

resultats molt més acurats i sensibles respecte l’entorn.

g) Finalment, i pel que fa a les condicions d’integració generals que es repeteixen a les tres

claus urbanístiques implicades, es tracta d’una normativa tan ben intencionada com

indeterminada. A la pràctica, degut a aquesta generalització, aquesta norma acaba obligant

únicament a un paper més que s’ha d’aportar a l’expedient administratiu de la llicència; i al

final de tot el procés gairebé qualsevol solució arquitectònica hi ha tingut cabuda.


25

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

Objectiu general

Com s’ha esmentat en la introducció, les conseqüències de la velocitat de transformació han

estat provocant i provoquen la substitució del parc edificat (aspecte que intrínsecament no

hauria de representar un problema) i alhora la transformació del teixit urbà existent.

En aquesta transformació accelerada i els seus resultats hi han intervingut quatre grans factors:

1) El marc legislatiu, constituït pel Pla General d’ordenació i les seves NNUU. El

diferencial d’aprofitament entre els edificis existents i el potencial edificable facilita la

substitució. L’aplicació gairebé especulativa dels paràmetres pròpiament ordenancistes

dóna lloc a resultats contradictoris amb els objectius de la pròpia normativa del pla.

2) El marc econòmic, a partir del moment en que la construcció es consolida com a valor

d’inversió, fonamentat en l’increment sostingut del valor del sòl i el sostre edificat, ha

incrementat de manera radical la velocitat de substitució i transformació de les

edificacions en general i els teixits urbans especialment.

3) El marc cultural, en que la manca de reflexió i proposta arquitectònica dels projectes

construïts i la renúncia del debat arquitectònic enfront dels condicionants econòmics,

ha donat lloc a arquitectures que aporten molt poc valor afegit al conjunt en el que

s’implanten.

4) El marc físic que, com a conseqüència de l’antiguitat i conservació del parc edificat

(probablement vinculat al règim de tinença) i la seva baixa qualitat constructiva, han

incrementat la sensació de debilitat dels fronts i els teixits que els suporten i n’han

facilitat la seva substitució i transformació.

L’objectiu general del present projecte seria donar les pautes d’actuació sobre dos dels

aspectes anteriors en que és factible fer-ho des de l’administració local: el marc legislatiu (a

través del planejament urbanístic) i el marc cultural.

Descripció i justificació de la proposta

Com en tot projecte que vol actuar amb coherència i sensibilitat sobre un element existent (que

pot ser un paisatge, un teixit, un edifici...) la primera gran qüestió que ha de resoldre s’emmarca

en el debat teòric entre conservació i substitució. Així, quan un element té objectivament valor

tothom coincideix en la necessitat de la seva conservació i, per contra, quan objectivament no

el té també tothom coincideix en que cal substituir-lo. La dificultat, en tot cas, està en els casos

intermitjos o en aquells en que diferents valors poden ser contradictoris i per tant el concepte

d’objectivitat comença a ser “subjectiu”. Com és fàcil suposar, en la majoria dels casos es

produeix una situació mixta entre uns valors que aconsellarien la seva conservació i uns altres


26

(o la seva absència) que n’aconsellarien la seva substitució, i això sense tenir en compte les

diferents sensibilitats pel que fa a altres valors anomenats “objectius”.

El present projecte pretén resoldre aquesta discussió aclarint els conceptes als quals es dóna

valor en funció de les particularitats de l’àmbit per, a partir d’aquí, establir un marc jeràrquic

entre ells que permetin elaborar la proposta concreta. Així, davant el valor que representa que

un edifici tingui una edificabilitat pròxima al planejament vigent pel que fa a hipotètiques

compensacions, per exemple, s’hi sobreposa el valor (o els valors) del paisatge urbà en el que

s’emplaça.

Per tant, aquest document definirà prèviament quins són els valors de l’àmbit en general, i

posteriorment determinarà per a cada un dels fronts o elements la presència o absència

d’aquests valors configuratius del paisatge; d’aquesta manera en el cas que tinguin valor

s’avaluaran altres factors per determinar la possibilitat o no de conservació i en el cas que no

en tingui es proposarà la seva substitució. Un segon factor important és la comparació entre el

planejament vigent i la realitat existent, de tal manera que en funció del diferencial entre els

aprofitaments actuals i els previstos pel pla també s’acabaran regulant les condicions per a la

seva conservació o substitució.

En conseqüència, el primer pas serà definir els aspectes que configuren el paisatge urbà

objecte d’aquest planejament i li donen un valor específic.

Aquests aspectes es podrien estructurar en tres nivells: un primer de dominant que apareixeria

amb caràcter general a tots els fronts (domini del pla de façana), un segon que s’afegeix a

l’anterior i comprendria aspectes especialment significatius i destacables a gairebé tots els

fronts (l’ordre i l’estructura del teixit urbà), i un darrer més complementari que per si sol no

acabaria determinant la conservació d’un o altre element però que en reforça els anteriors

(Materialització i ornamentació):

• El domini del pla façana:

El domini del pla de façana enfront els cossos sortints és el principal tret configuratiu de

tot l’àmbit. La seva presència és perceptible en tots els fronts analitzats i com que

acostuma a anar acompanyada d’altres aspectes com el tractament continu del material

de façana, el poc pes dels balcons pel que fa a proporcions i a dimensions, i la poca

quantitat de tribunes, la seva presència apareix sempre amb força.

Pel que fa a les característiques dels cossos sortints: en les tipologies dominants els

balcons tenen molt poca volada, són molt curts i estan associats a una o com a molt

dues obertures (excepcionalment alguns edificis amb una arquitectura més pretensiosa

o intencionada presenten balcons continus a la planta primera); i les tribunes s’utilitzen

puntualment com a recurs compositiu o distintiu en edificis amb pretensions

estilístiques que serien l’excepció que confirma la regla.


27

• L’ordre de les façanes:

A un altre nivell, un segon aspecte configuratiu és l’ordre compositiu de les façanes.

L’estructura en eixos verticals; la gradació de l’edifici en alçada (de la importància del

primer pis fins a la poca significació de la darrera planta) i l’ordre entre finestres, portes

i balcons són els principals elements que s’utilitzen per composar les façanes dels

edificis d’habitatge menestral dominants en l’àmbit. En edificis amb alguna pretensió

s’hi afegeix la simetria com a rectora de la composició de la façana.

• La lectura de l’estructura parcel·lària i el teixit urbà subjacent:

En el mateix nivell que l’ordre de les façanes, un tercer aspecte configuratiu és la

manifestació del teixit parcel·lari de suport dels edificis a través de les seves façanes,

aspecte que en alguns fronts és tan significatiu com el domini del pla de façana. Així, el

ritme dels eixos compositius, les diferents alçades dels edificis i les seves plantes, la

continuïtat o discontinuïtat dels coronaments i els canvis de color o material són alguns

dels mecanismes que faciliten aquesta lectura.

• Materials, textures i colors:

Al darrer nivell, la materialització del pla de façana i dels balcons també acaben essent

uns elements representatius del paisatge urbà de l’àmbit.

Pel que fa a la utilització gairebé monolítica d’arrebossats i estucats que permeten la

lectura contínua del pla de façana, es poden distingir dos tipus de façana (i d’edifici): els

de caràcter més menestral en que s’utilitza l’arrebossat pintat o amb el color sorrenc de

l’àrid de base i en que la ornamentació és gairebé inexistent; i els que presenten una

arquitectura més intencionada en que la utilització de l’estucat permet qualificar els

diferents elements que composen la façana i li donen un ordre afegit enfront les

anteriors.

En tots els casos els colors dominants serien els ocres, beixos i terrosos, i alguns

grisos clars. Cal destacar, però, que darrerament s’han rehabilitat edificis en que el

color utilitzat ha estat més contrastat (groguencs, marrons...) i el resultat final ha estat

força satisfactori. També cal remarcar la gairebé inexistència d’edificis amb coloracions

estridents, a excepció d’algunes obres de fàbrica grogues o vermelles de recent

transformació.

Pel que fa a la materialització dels balcons i les baranes, en la gairebé totalitat de

l’àmbit és de destacar la presència de balcons de poc cantell i sense ornamentació i

baranes de barrots i passamans de ferro amb algun element de forja. D’acord amb

això, la seva presència no competeix amb el pla de façana, que segueix dominant, sinó

que gràcies a les línies d’ombra que acaben generant ajuden a ordenar-lo i modular-lo.


28

• Elements ornamentals i coronaments:

Finalment, i al mateix nivell que la materialització de la façana i els balcons, és

destacable la presència d’elements ornamentals amb caràcter general a tot l’àmbit

destinats a resoldre el remat superior de la façana i l’encontre amb la coberta. Així, els

ràfecs, acroteris i les baranes acaben essent elements habituals de la finalització del

pla de façana.

Un altre aspecte rellevant seria la presència d’alguns elements singulars (com les

cúpules o tribunes) en determinats emplaçaments i edificis molt concrets, resolts de

manera molt coherent amb la concepció arquitectònica de tota la façana. En algun cas,

aquesta singularitat podria acabar essent un element prou significatiu com per

conservar una façana, per contrast amb la norma habitual.

D’acord amb tot l’esmentat, l’absència o presència d’aquests valors determinarà que el present

projecte reguli la possibilitat de substitució i modificació d’un element (amb les seves

condicions) o la seva conservació.

El següent pas d’aquest procés justificatiu consistirà en definir què es pot fer i com s’ha actuar

en cada un d’aquests casos, per poder-ho concretar a cada tram de carrer en posterioritat.

Substitució

Quan una façana o element no tingui especial valor significatiu el pla en permetrà la seva

substitució. En aquest grup apareixen dues situacions clarament diferenciades: aquells

elements que estan en un entorn que tampoc té cap valor com a paisatge urbà i aquells que

pertanyen a fronts que tenen un valor com a conjunt o configuren un paisatge urbà significatiu

(que pot comprendre des d’una part d’un tram fins a varis trams conjuntament).

Així, en tots ells i amb caràcter general, caldrà garantir la posada en valor de la nova

arquitectura i la seva relació amb l’entorn mitjançant mecanismes compositius (l’ordre),

d’ubicació (el lloc) i d’acabat (la forma). A tal efecte, cada projecte de substitució o modificació

haurà d’incloure específicament i de forma diferenciada la resposta que dóna a cada un dels

trets configuratius del paisatge urbà en què s’emplaça: domini del pla de façana, ordre de les

façanes, lectura de l’estructura parcel·lària i el teixit urbà, materials, textures i colors, i elements

de coronament i ornamentals. En el mateix apartat de la memòria del projecte caldrà afegir la

justificació de l’acompliment dels paràmetres que de cada un d’ells es regula.

Partint que aquests trets configuratius del paisatge urbà afecten d’igual manera tots els

elements inclosos en l’àmbit, la diferència entre els dos casos esmentats està en que en el

segon l’entorn condicionarà de manera significativa la proposta. Per tant, i per tal de garantir la

correcta solució de la nova proposta en relació amb aquell, es considera imprescindible

incorporar al projecte la informació gràfica necessària que permeti comparar, com a mínim, el

front complet abans i després de la intervenció.


29

Pel que fa a les condicions generals d’aplicació als edificis de substitució o modificació, es

proposa apropar la regulació dels trets configuratius de totes les claus als de la zona de nucli

antic (clau 1.1).

• Alçada reguladora màxima:

Amb caràcter general s’estableix en funció del nombre de plantes.

S’admet la possibilitat d’ajustar el remat de la façana als edificis veïns de caràcter

tradicional, si existeixen i és un tret característic dominant de l’entorn immediat.

• Domini del pla façana:

No s’admeten cossos tancats i s’eliminen les proporcions referents al volum ocupable

de façana.

Els balcons seran de poca dimensió (màxim una o dues obertures i fins a 3,00 m

d’amplada) i tindran volades màximes de 60 cm independentment de l’amplada del

carrer (la clau 1.1 manté la regulació vigent).

• L’ordre de les façanes:

Es composaran mitjançant eixos verticals mantenint en un segon ordre el mecanismes,

recursos i elements de domini horitzontal

Amb caràcter general s’admet la possibilitat d’ajustar l’alçada de la planta baixa i la

planta entresòl als edificis veïns de caràcter tradicional, si existeixen. Excepcionalment,

aquesta possibilitat també serà aplicable a les alçades per planta i els coronaments.

• La lectura de l’estructura parcel·lària i el teixit urbà subjacent:

Per al seu reconeixement, en el cas d’operacions procedents de fusió parcel·lària

caldrà aplicar mecanismes arquitectònics que evitin l’aparença d’operació unitària.

• Materials, textures i colors:

Dominaran els materials d’acabat continus o aplacats de pedra en front els de peça

petita. No s’admet l’obra de fàbrica de maó o de bloc de formigó.

El tractament de la façana de la planta baixa serà amb material i color similars a la

resta de l’edifici.

En defecte d’una ordenança de colors específica, serà d’aplicació la del casc antic.

• Elements ornamentals i coronaments:

En operacions de longitud de façana superior a dues parcel·les tipus originàries,

s’evitarà la continuïtat dels coronaments horitzontals

Pel que fa als casos emplaçats en fronts significatius, si l’anàlisi en demostra i justifica

l’excepcionalitat, la nova proposta podria arribar a modificar l’aplicació d’algun dels paràmetres

anteriors de forma més restrictiva o menys. En cap cas aquesta excepcionalitat podrà donar


30

lloc a un augment del nombre de plantes fixades pel pla general, ni a un increment de

l’aprofitament de la finca.

Partint d’això, i com a exemple, un element que es trobi en un front en que la solució habitual

sigui lleugerament diferent de l’alçada reguladora, i aquest aspecte es demostri essencial en la

comprensió del front, la proposta podria incorporar excepcionalment l’adaptació a les alçades

dominants de l’entorn. En el cas que la proposta optés per mantenir la solució formal de la

façana existent es podria arribar a admetre l’assoliment del nombre de plantes previstes

mitjançant remunta en el pla de façana independentment de l’alçada reguladora màxima i a raó

de tres metres per planta. En el cas en que s’opti per la substitució completa, per millorar la

relació amb les alçades existents, la darrera planta necessàriament s’haurà de recular respecte

el pla de façana i compensar l’aprofitament mitjançant l’increment de la fondària edificable

(sense superar el límit entre zones i sistemes previst pel pla general).

De la mateixa manera, quan un element inclòs en un front d’especial interès es troba

actualment afectat per vialitat i té algun dels trets significatius del front, la present modificació

sobreposa el valor de l’element en el front a l’afectació viària i desafecta l’element significatiu

amb condicions: quan. s’opti per conservar-lo, serà possible edificar amb la mateixa alineació

actual; i quan s’opti per la seva substitució caldrà edificar-lo segons l’alineació prevista pel pla

general.

Altres aspectes en que, per exemple, s’admetria l’excepcionalitat per adaptar-se a l’entorn

podrien ser les alçades per planta, els materials i colors i la continuïtat dels balcons.

Conservació o modificació

Quan una façana tingui especial valor significatiu, i la seva conservació sigui factible (bé

directament o bé mitjançant mecanismes de compensació que no desvirtuïn els valors), el pla

en proposarà la seva conservació. En qualsevol cas, la intervenció proposada haurà de garantir

la continuïtat del valor que ha donat lloc a la conservació de l’element i per tant, partint

d’aquesta premissa, necessàriament es produiran respostes diferents per als diferents

elements.

Tenint en compte les condicions reguladores substancials del planejament en el sistema

d’ordenació per alineació de carrer, com són el nombre de plantes, la fondària edificable i

l’alçada reguladora, en l’àmbit apareixen dues situacions simples: l’element assoleix (o supera)

l’aprofitament fixat pel pla o l’element no l’esgota.

• Quan els elements a conservar tinguin com a mínim el nombre de plantes que permet el pla

no cal preveure cap mesura de compensació, i la present modificació proposa adaptar

l’alçada reguladora i les alçades entre plantes a les reals. D’aquesta manera, el valor del

paisatge urbà es mantindrà inalterat amb independència que la resta de l’edifici inclús es

pogués arribar a transformar.


31

• Quan els elements a conservar no arribin al nombre de plantes que permet el pla es

preveuen diferents mecanismes de compensació. Per un costat les alçades entre plantes

s’adaptaran a les construïdes i qualsevol remunta també es plantejarà per damunt de les

existents, a raó de 3,00 metres per planta.

Conseqüentment, i sense modificar el nombre de plantes màxim admès pel planejament,

en ambdós casos l’alçada reguladora es veurà automàticament adaptada a l’element

existent

Amb caràcter general, quan es produeix la darrera situació, i sempre que sigui possible tant

des del punt de vista de la forma urbana com de les tipologies dels habitatges, es proposa

compensar l’aprofitament mitjançant l’increment de la fondària edificable de l’edifici. Malgrat

això, cada cas haurà de donar resposta individualment als seus condicionants específics,

tenint en compte les qualificacions urbanístiques previstes pel pla i les condicions

d’habitabilitat dels edificis resultants.

• En ambdós casos, quan un element d’especial interès es troba afectat pel planejament

vigent (xamfrans i alineacions) la present modificació sobreposa el valor de l’element a

l’afectació viària i per tant desafecta l’element a conservar.

Canvis puntuals en l’articulat

A banda de l’anterior, i d’acord a les conclusions de l’anàlisi de les condicions de l’edificació i

els paràmetres urbanístics es proposa modificar puntualment el redactat de l’articulat en dos

punts: la definició del punt de referència per l’amidament de l’alçada reguladora i la

consideració de la planta baixa en la determinació de les plantes de l’edificació. En ambdós

casos es volen evitar els resultats desajustats que ha provocat una aplicació literal dels

paràmetres actuals.

Així, com ja s’ha manifestat en l’anàlisi, en la determinació del punt de referència per a

l’amidament de l’alçada el Pla regula tres situacions en funció del desnivell entre diferents punts

de la façana: quan el carrer no té gaire pendent (això és quan entre l’extrem i el punt mig de la

façana hi ha menys de 60 cm), quan té pendent (entre els dos extrems hi ha entre 1,20 i 2,50

m) i quan té molt pendent (més de 2,50 m entre extrems). En el primer cas no hi ha excessius

problemes: el carrer és força pla no hi ha grans desajustos en les alçades generals. En als

altres dos casos la solució es desvirtua quan el desnivell s’aproxima als 2,50 m ja que la

diferència de cota entre els dos extrems s’aproxima a una planta i aquest fet és clarament

perceptible des del carrer. El resultat és que, malgrat no superar el nombre màxim de plantes

permès pel planejament, la lectura que es fa de l’edifici en el seu punt més baix és que té una

planta de més.

A l’anterior cal afegir-hi, pel que fa a la determinació de les plantes de l’edificació, que totes

elles es defineixen a partir de la que té la consideració de planta baixa; i aquesta és aquella

que es troba entre dues línies imaginàries que passen 60 cm per damunt del punt més alt i 60

cm per sota del punt més baix. Per tant; en el cas de desnivells pròxims al límit (quan la


32

diferència es torna a aproximar als 2,50 m) el forjat que té consideració de planta baixa pot

estar fins a 3,10 m per damunt de la rasant del carrer en el seu punt més baix, agreujant encara

més l’esmentada percepció des de l’espai públic.

Per evitar aquests resultats tant desajustats respecte el paisatge urbà en que s’està intervenint,

es proposa limitar el desnivell màxim entre extrems en que necessàriament s’hagi de partir

l’edifici fins a 2,00 m. Al mateix temps no s’admet que a aquesta mesura s’hi pugui afegir el

desnivell admès en general entre els forjats de planta baixa i el carrer, i es limita que aquests

forjats no puguin estar en cap cas per damunt dels 2,00 m.

Un altre aspecte relacionat a l’anterior, en els casos en que s’admet la planta entresòl, és que

els forjats de planta primera arriben a aparèixer entre 5,50 i 9,20 metres d’alçada respecte la

rasant. Així, no és estranya la convivència d’edificis que han aplicat la norma independentment

els uns dels altres provocant un desgavell important en la localització de la planta primera.

Aquest aspecte s’agreuja per les diferències d’ús (habitatge enfront terciari) i de configuració

arquitectònica (composició, materials, cossos volats...) provocant que siguin molt visibles des

de l’espai públic i afectant de forma considerable la qualitat del paisatge urbà en que estan

emplaçats. D’acord amb això, es proposa regular la localització del forjat de la planta primera

respecte la rasant del carrer per evitar que la suma dels paràmetres dels paràgrafs anterior

amb les alçades pròpies de planta baixa i entresòl doni lloc a edificis gairebé agressius

respecte el paisatge urbà en que s’insereixen. Per fer-ho es parteix de les mesures per planta

que s’obtenen de les alçades reguladores (això és PB+E = 6,10 m) i es dóna un marge per

adaptar-se al pendent del carrer d’acord amb els paràmetres de determinació del punt de

referència per a l’amidament de l’alçada (1,20 m de desnivell i 60 cm per a l’aplicació, amb un

resultat de 7,30 i 5,50 respectivament)

Finalment, i vist que la presència de rètols i aparells tècnics a tot l’àmbit genera una distorsió

important de la imatge del paisatge urbà, es planteja la regulació de la seva implantació. Pel

que fa als primers, únicament s’admeten a les plantes no residencials (planta baixa i entresòl) i

s’obliga a emplaçar-los integradament als forats arquitectònics. Pel que fa a la instal·lació

d’aparells tècnics (unitats d’aire condicionat, antenes parabòliques...), es prohibeix la seva

implantació a façana per garantir la qualitat ambiental del paisatge urbà en que s’insereixen. En

aquests darrers casos, el projecte sotmès a llicència haurà de contemplar la previsió

d’emplaçament d’aquestes infrastructures amb independència que es duguin a terme per part

de la promoció o dels futurs propietaris. Aquestes limitacions no afecten a les ventilacions i

preses d’aire de les instal.lacions de climatització, en que la maquinària resta amagada

mitjançant reixes o relligues incorporades als forats arquitectònics.


33

Informe ambiental

La present modificació puntual únicament afecta a paràmetres d’ordenació de l’edificació pel

que fa als seus aspectes més arquitectònics.

No existeixen àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones en l’àmbit de la

modificació. D’igual manera, no existeixen àrees d’especial protecció, fragilitat o singularitat per

incidència de la normativa ambiental, ni tampoc àrees de protecció o conservació per la

concurrència de valors susceptibles de preservació, a excepció dels elements inclosos en el

Pla especial del patrimoni històrico-arquitectònic i ambiental de Manresa, que no es veu afectat.


34

MEMÒRIA EXECUTIVA

Gestió

La present modificació actua únicament respecte paràmetres d’integració de les edificacions en

un paisatge urbà concret. Aquests paràmetres es modifiquen per millorar les condicions formals

dels nous i els antics edificis i no afecten els aprofitaments urbanístics assignats pel Pla

general.

Per altra banda ens trobem davant d’un sòl urbà consolidat i el text refós de la Llei d’Urbanisme

(art. 43) tampoc exigeix el deure de cessió de sòl amb aprofitament per a aquesta categoria de

sòl.

Vist l’anterior, el present document no delimita cap àmbit d’equidistribució de beneficis i

càrregues.

Manresa, novembre de 2006

Jordi Vallhonrat Espasa, Arqte.


35

ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER

Com s’ha esmentat a la memòria executiva, en tractar-se d’una normativa de caràcter

paisatgístic que no afecta substancialment els aprofitaments en sòl urbà consolidat, el present

document no ha delimitat cap àmbit d’equidistribució de beneficis i càrregues.

El desenvolupament del present projecte s’executarà de manera individualitzada per cada un

dels propietaris en el moment que opti per transformar les seves edificacions. Les despeses

econòmiques seran les pròpies de qualsevol promoció immobiliària que tingui per objecte la

construcció d’un edifici, d’acord a les normatives vigents a cada moment.




36

PLA D’ETAPES

Com s’ha manifestat als apartats anteriors, en tractar-se d’una normativa de caràcter

paisatgístic que no afecta substancialment els aprofitaments en sòl urbà consolidat, el present

document no ha delimitat cap àmbit d’equidistribució de beneficis i càrregues, i per tant no és

necessària cap delimitació temporal.

El desenvolupament del present projecte, en tractar-se de sòl urbà consolidat, s’executarà de

manera individualitzada per cada un dels propietaris en el moment que opti per transformar les

seves edificacions i per tant la delimitació de cap pla d’etapes és innecessària.




37

NORMATIVA

Disposicions generals

Art. 1.- Definició, àmbit i objecte

• La “modificació puntual de la normativa del Pla general de Manresa per establir les

condicions d’integració de les façanes de les carreteres de Cardona i de Vic i les

muralles de sant Francesc, sant Domènec i del Carme”, és l’eina de planejament

que modifica les determinacions establertes pel Pla General de Manresa i estableix

les condicions formals que hauran d’acomplir les façanes de les edificacions

incloses a l’àmbit.

• L’àmbit de la modificació puntual del Pla general de Manresa és l’indicat en els

plànols d’informació i de proposta.

• L’objecte del present document és millorar la regulació de les condicions

urbanístiques de les edificacions previstes en els fronts de l’àmbit, i les seves

condicions d’integració en el paisatge urbà en que s’insereixen.

Art. 2.- Contingut

• Aquesta modificació del pla general està integrada pels següents documents:

.- Memòria

.- Estudi econòmic i financer

.- Pla d’etapes

.- Normativa urbanística

.- Plànols: d’informació i de proposta

Art. 3.- Procedència / Marc legal de referència

• Les presents normes modifiquen el PGM en l’àmbit descrit en l’article primer,

d’acord amb el fixat al Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el

Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol,

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

• En tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances es

recorrerà al que determina el PGM.

Art. 4.- Vigència i modificació

• Aquest document entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de la seva

aprovació definitiva al DOGC i tindrà vigència indefinida d’acord amb el fixat per la

legislació urbanística vigent.


38

• La modificació de qualsevol dels seus elements estarà subjecta al fixat per la

legislació urbanística vigent en cada moment i haurà de tenir, com a mínim, el

mateix grau de precisió, definició i detall que aquest.

Art. 5.- Interpretació dels documents

• Els documents d’aquesta modificació de pla s’interpretaran sempre atenent al

contingut i d’acord amb els objectius i les finalitats expressades en la seva

memòria.

• En casos de dubte o imprecisió es recorrerà als criteris següents:

i. Davant dubtes o contradiccions entre la documentació gràfica i escrita,

prevaldrà sempre el que determina aquesta darrera.

ii. En la interpretació de les determinacions del pla que s’expressen

gràficament en els plànols de proposta tindran preferència aquells que

siguin d’escala més gran (el divisor de l’escala més petit), és a dir, aquells

en què la definició de les determinacions sigui més acurada.

iii. En qualsevol cas, en el supòsit d’imprecisió entre les previsions del pla

entre els diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que

impliqui solucions d’interès públic més ampli i/o un índex d’aprofitament

menor.

Art. 6.- Documentació

Els projectes sotmesos a llicència que afectin a les façanes dels edificis inclosos a

l’àmbit, hauran d’incloure específicament i de forma diferenciada la resposta que

dóna a cada un dels trets configuratius del paisatge urbà regulats en aquesta

normativa. En el mateix apartat s’afegirà la justificació de l’acompliment dels

paràmetres que de cada un d’ells es regula.


39

Disposicions relatives a l’ordenació

Art. 7.- Punt de referència per a l’amidament de l’alçada reguladora

La determinació del punt de referència per a l’amidament de l’alçada es fixarà a

partir dels següents criteris:

a) Si la rasant del carrer, d’acord amb el pla de façana, presenta una diferència de

nivells entre l’extrem de la cota més alta i el seu centre menor de seixanta

centímetres (60 cm), el punt de referència es situarà a la rasant de la voravia

en el centre de la façana.

b) Si la diferència de nivells és de més de seixanta centímetres (60 cm), el punt

de referència es situarà en el punt de la rasant de la voravia a seixanta

centímetres (60 cm) per sota de la cota més alta d’ambdós extrems.

c) Quan per aplicació d’aquesta regla, la rasant de la voravia es situï en algun

punt a dos metres (2,00 m) per sota del seu extrem més alt, la façana s’haurà

de dividir en els trams que calgui per tal que aquest fet no succeeixi. Cada un

d’aquests trams haurà de tenir la mateixa longitud; admetent-se justificadament

i per necessitats de projecte una flexibilitat de ±1 metre respecte aquesta

mesura teòrica.


40

Art. 8.- Determinació de les plantes de l’edificació: consideració de planta baixa

S’afegeix la següent determinació per a la consideració de la planta baixa:

a) El paviment de la planta baixa, no podrà estarà en cap punt més de dos metres

(2 m) per sobre de la rasant del viari.

Art. 9.- Normativa d’aplicació general

a.- composició

Amb caràcter general, les façanes s’organitzaran en eixos verticals de composició que

necessàriament hauran d’ordenar els forats de la planta baixa amb els de les plantes pis.

b.- entresòls

En els casos en que el pla general admet la planta entresòl, el forjat de la planta primera

s’haurà de situar necessàriament entre 5,50 i 7,30 metres respecte la rasant del carrer en

tots els seus punts. Si és precís, l’alçada lliure mínima prevista a l’article 272.4.c del pla

general s’adaptarà a la resultant de l’aplicació d’aquest article.

D’acord amb això, la línia de forjat de la planta entresòl estarà en relació amb les

edificacions veïnes de caràcter tradicional i/o la dominant del tram.

c.- rètols

La possibilitat d’instal·lació de rètols estarà condicionada per les característiques de

l’edificació en que s’emplacin i l’espai públic de l’entorn. A tal efecte no poden desfigurar

la continuïtat i composició general de la façana ni ocultar elements arquitectònics o

decoratius d’interès. En el cas que tinguin il·luminació, aquesta no pot comportar

enlluernament de la via pública ni intermitències molestes a l’entorn.


41

Els rètols únicament seran admissibles a la planta baixa i l’entresòl de la façana que dóna

a l’espai públic; necessàriament s’hauran d’instal·lar en les obertures de la façana i en

cap cas poden perjudicar els accessos i les condicions mínimes de ventilació i

il·luminació naturals dels locals més enllà del fixat per la normativa corresponent.

La part ocupada pel rètol no superarà el 25% de la superfície total del forat en que

s’emplaci, la seva fondària serà inferior a 15 centímetres i no sobresortirà del pla de

façana.

No s’admeten rètols en situació perpendicular a la façana, tipus bandera.

d.- instal·lació d’aparells tècnics

No s’admet la instal·lació d’aparells tècnics (aparells d’aire condicionat, antenes

parabòliques...) a les façanes dels edificis ni visibles des de la via pública.

Independentment que la seva instal·lació es dugui a terme en el moment de construcció

de l’edifici o en posterioritat per part dels futurs propietaris, els projectes hauran de

contemplar la previsió del seu emplaçament i la preinstal.lació en el moment d’obtenir la

corresponent llicència d’obra.

Aquesta limitacció no afecta les ventilacions i preses d’aire d’instal.lacions de

climatització, en que la maquinària resta amagada mitjançant reixes o relligues

incorporades als forats arquitectònics.

Art. 10.- Regulació general dels trets configuratius

a.- àmbit d’aplicació

El present article és d’aplicació amb caràcter general a tots els edificis de l’àmbit,

amb les especificitats que correspongui dels articles 11, 12 i 13 de la present

normativa.

b.- zona de nucli antic (clau 1.1)

Es manté inalterada la normativa del Pla general, amb la condició específica

següent: les edificacions amb aquesta qualificació que formalitzen la carretera de

Vic segueixen adscrites, quant a les condicions de l’edificació, al regulat per la

zona d’eixample (clau 1.3) amb les modificacions incorporades per la present

normativa.

c.- zona d’àrea central (clau 1.2)

Pel que fa a l’alçada per plantes (art. 265.4) s’afegeix el següent apartat a l’articulat

del pla general:

c) Aquestes alçades podran ajustar-se a les dels edificis veïns de caràcter

tradicional per tal d’aconseguir una millor integració de les noves

edificacions amb les existents.


42

d) La determinació de l’alçada lliure de la planta baixa es fixarà en funció de

l’alçada lliure de la planta baixa de les edificacions colindants de caràcter

tradicional.

Pel que fa als cossos i elements sortints (art. 265.6) l’articulat del pla general es

modifica d’acord al següent:

a) No s’admeten cossos sortints tancats, a excepció dels existents en

l’actualitat, d’acord a la documentació gràfica del present document.

b) Els balcons (cossos sortints oberts) podran agrupar com a màxim dues

obertures, amb una volada lateral màxima de 50 cm respecte el forat i en

cap cas superaran una longitud total de 3,00 m. La seva volada màxima

serà de 60 cm, independentment de l’amplada del carrer.

c) Les baranes dels balcons seran de barrots i passamans.

Pel que fa al reconeixement de l’estructura parcel·lària i el teixit urbà subjacent,

s’afegeix el següent apartat:

a) En el cas d’operacions procedents de fusió parcel·lària caldrà aplicar

mecanismes arquitectònics que evitin l’aparença d’operació unitària.

Pel que fa als materials textures i colors, s’afegeix el següent apartat:

a) Serà d’aplicació general l’arrebossat i l’estucat i també l’aplacat de pedra.

La seva utilització serà homogènia en el global de la façana. No s’admeten

els sòcols i revestiments ceràmics, ni el totxo vist, ni el bloc de formigó

utilitzats com a tractament global de la façana.

b) El cromatisme prendrà com a base la gamma dels ocres, terrosos i beixos

per als materials bàsics que determinen la homogeneïtat de la façana,

procurant establir un diàleg cromàtic amb els colors dels edificis

preexistents. La Gamma de colors susceptibles d’utilitzar-se en aquesta

zona serà objecte d’una ordenança específica amb la finalitat d’aconseguir

una millor d’integració de les intervencions en la mateixa. En el seu defecte

serà d’aplicació la carta de colors aplicable al nucli antic.

c) El tractament de material i color de la planta baixa serà preferentment

similar al de la resta de l’edifici o com a mínim en les seves games

cromàtiques.

Pel que fa als elements ornamentals i coronaments, s’afegeix el següent apartat:

a) En operacions de longitud de façana superior a dues parcel·les mínimes,

s’evitarà la continuïtat dels coronaments horitzontals.


43

d.- zona d’eixample (clau 1.3)

Pel que fa als cossos i elements sortints (art. 272.6) l’articulat del pla general es

formula de nou, d’acord al següent redactat:

a) No s’admeten cossos sortints tancats, a excepció dels existents en

l’actualitat, d’acord a la documentació gràfica del present document.

b) Els balcons (cossos sortints oberts) podran agrupar com a màxim dues

obertures, amb una volada lateral màxima de 50 cm respecte el forat i en

cap cas superaran una amplada total de 4,00 m. La seva volada màxima

serà de 60 cm, independentment de l’amplada del carrer.

Les baranes dels balcons seran de barrots i passamans.

Pel que fa a l’ordre i composició de les façanes, s’afegeix un nou apartat a l’article

273:

• La façana s’estructurarà a partir d’eixos verticals de composició, mantenint

en un segon ordre el mecanismes, recursos i elements de domini

horitzontal.

Pel que fa al reconeixement de l’estructura parcel·lària i el teixit urbà subjacent,

s’afegeix un nou apartat s l’article 273:

• En el cas d’operacions procedents de fusió parcel·lària caldrà aplicar

mecanismes arquitectònics que minimitzin l’aparença d’operació unitària.

Pel que fa als materials textures i colors, s’afegeix un nou apartat a l’article 273:

• Serà d’aplicació general l’arrebossat i l’estucat i també l’aplacat de pedra,

essent la seva utilització homogènia en el global de la façana. No

s’admeten els sòcols i revestiments ceràmics, ni el totxo vist, ni el bloc de

formigó utilitzats com a tractament global de la façana.

b) El cromatisme prendrà com a base la gamma dels ocres, terrosos i beixos

per als materials bàsics que determinen la homogeneïtat de la façana,

procurant establir un diàleg cromàtic amb els colors dels edificis

preexistents. La Gamma de colors susceptibles d’utilitzar-se en aquesta

zona serà objecte d’una ordenança específica amb la finalitat d’aconseguir

una millor d’integració de les intervencions en la mateixa. En el seu defecte

serà d’aplicació la carta de colors aplicable al nucli antic.

• El tractament de material i color de la planta baixa serà preferentment

similar al de la resta de l’edifici o com a mínim en les seves games

cromàtiques.


44

Pel que fa als elements ornamentals i coronaments, s’afegeix un nou apartat a

l’article 273:

• En operacions de longitud de façana superior a dues parcel·les tipus

originàries, s’evitarà la continuïtat dels coronaments horitzontals.

e.- zona d’ordenació en volums especials (clau 1.6), zona d’edificació amb aparcament (clau 1.10) i sistema de dotacions privades (clau E.10)

Amb caràcter general, pel que fa a les condicions específiques d’ordenació de

l’edificació, s’estarà al fixat a les parcel·les veïnes del mateix front. En el cas que

ocupi tota una illa, s’estarà al fixat a les illes confrontants.

Art. 11.- Regulació específica dels fronts significatius


El present article és d’aplicació amb caràcter general a tots els edificis de l’àmbit

inclosos en un front significatiu segons l’article 13 d’aquesta normativa i els plànols

de proposta del present projecte, independentment de quina sigui la seva clau

urbanística.

b.- definició

S’entén per front significatiu com aquell tram o conjunt de trams que, d’acord amb

el present projecte, tenen un especial interès com a configuratius del paisatge urbà

de l’àmbit.

c.- documentació específica

A més a més de la documentació especificada a l’article 6 de la present normativa,

els edificis regulats per aquest article hauran d’incorporar al projecte d’edificació un

aixecament de la realitat existent a tot el front, amb especial atenció als trets i

elements configuratius del paisatge urbà. Aquesta documentació incorporarà com a

mínim el front complet abans i després de la intervenció, i haurà de permetre una

anàlisi acurada de l’entorn garantint la qualitat de la proposta arquitectònica en el

marc en que s’insereix.

d.- aplicació de les disposicions generals i disposicions relatives a l’ordenació

Als edificis inclosos en aquesta regulació específica els és d’aplicació, amb

caràcter general, el regulat en els articles precedents, amb les condicions i/o

excepcions regulades en el present article.

TER011

Cuadro de texto

nou apartat article diligència aprovació definitiva


45

e.- condicions i excepcions a la regulació general dels trets configuratius

Si l’anàlisi demostra que la presència en el front d’algun tret o element configuratiu

no s’ajusta al regulat amb caràcter general a l’article 10 de la present normativa; i

sempre i quan aquest tret o element sigui essencial per a la comprensió del valor

del front serà d’aplicació el següent:

a) en el cas conservació de la solució formal de la façana existent:

• S’admet la possibilitat d’assolir el nombre de plantes previstes mitjançant

remunta en el pla de façana, a raó de tres metres per planta i amb

independència de l’alçada reguladora. També s’admet que aquesta

remunta es reculi per damunt del coronament de la façana.

• S’admet la possibilitat de mantenir la fondària edificada -independentment

de la fixada pel planejament i sempre que no sobrepassi el límit de

qualificació entre zones i sistemes previst pel pla general- sense superar

l’aprofitament previst pel planejament.

• S’admet la possibilitat de variar el cromatisme de la façana.

• El projecte contemplarà la restitució de la façana al seu estat originari , en

allò que sigui possible, eliminant necessàriament els elements afegits que

desvirtuïn els valors del paisatge en que s’insereix: cossos i elements

sortints, ornamentacions, rètols, marquesines...

b) en el cas de substitució de l’edificació existent

• La darrera planta es recularà 3,00 metres respecte el pla de façana.

S’admet compensar la diferència d’aprofitament mitjançant l’increment de la

fondària edificable (sense superar el límit de qualificació entre zones i

sistemes previst pel pla general).

• S’admet la possibilitat d’ajustar les alçades per planta i els coronaments o

remats als edificis de caràcter tradicional de l’entorn.

• Quan, com a conseqüència de l’anterior, l’element configuratiu condicioni

l’alçada total de l’edifici, les plantes de nova construcció per damunt

d’aquesta alçada (acroteri, cornisa, ràfec...) necessàriament s’hauran de

recular tres metres respecte el pla de façana.

• S’admet la possibilitat de variar el cromatisme de la façana.

• S’admet la presència de balcons continus de més dimensió.

c) L’aplicació d’aquestes excepcions, en cap cas donarà lloc a un augment del

nombre de plantes fixades pel pla general, ni a un increment de l’aprofitament

de la finca.


46

f.- regulació de les alineacions de carrer i de façana

L’alineació de carrer és la grafiada al plànol de proposta P.1.

L’alineació de façana és la grafiada al plànol de proposta P.1, amb les condicions

específiques del plànol P.3 per als trams 1, 5, 6, 20 i 36. En aquests trams, a) quan

s’opti per conservar la solució formal de la façana existent, l’alineació de façana

coincidirà amb l’alineació de carrer i la nova edificació podrà ocupar tot el sòl

qualificat com a zona; i b) quan s’opti per substituir la façana existent, l’alineació de

façana es recularà respecte l’alineació de carrer d’acord amb el pla general vigent i

els sòls no edificables s’urbanitzaran com a vorera a càrrec de la promoció.

Art. 12.- Regulació específica dels element d’especial interès


El present article és d’aplicació a tots els edificis de l’àmbit classificats com a

element d’especial interès segons l’article 13 d’aquesta normativa i els plànols de

proposta del present projecte.

b.- definició

S’entén per element d’especial interès aquell edifici que, d’acord amb el present

projecte, té un especial interès pels seus valors històrics, arquitectònics o

paisatgístics i ambientals.

c.- documentació específica

A part de la documentació especificada a l’article 6 de la present normativa, els

edificis regulats per aquest article hauran d’incorporar al projecte d’edificació un

aixecament acurat de l’edifici existent, amb especial detall dels elements

arquitectònics i ornamentals que li donen especial valor. També caldrà reconèixer

els aspectes originals i distingir-los dels afegits per tal que la proposta de

rehabilitació els restitueixi el més pròxim possible a l’origen.

En el cas que el projecte contempli obres d’ampliació, a més a més de l’anterior,

caldrà elaborar un aixecament de la realitat existent de tot el front amb especial

atenció als trets i elements configuratius del paisatge urbà. Aquesta documentació

incorporarà com a mínim el tram complet abans i després de la intervenció i haurà

de garantir la qualitat de la proposta arquitectònica en el marc concret en que

s’insereix.


47

d.- aplicació de les disposicions generals i disposicions relatives a l’ordenació

Als projectes d’ampliació dels edificis inclosos en aquesta regulació específica els

és d’aplicació, amb caràcter general, el regulat en els articles 8,9 i 10 precedents,

amb les condicions especials regulades en el present article.

e.- condicions específiques

a) S’admeten les obres de conservació i consolidació amb l’objecte d’adaptar

l’edifici a les noves demandes i de rehabilitar i recuperar la façana i els

elements arquitectònics amb especial valor (esquema funcional, estructura...).

b) Pel que fa a la configuració de la façana actual, es mantindrà amb totes les

seves característiques arquitectòniques (alçada, nombre de plantes, obertures,

balcons, cromatisme...), garantint-se l’eliminació d’elements afegits i la seva

restitució a l’estat originari, en allò que sigui possible.

c) En el cas que l’edificació a conservar no esgoti l’aprofitament previst pel

planejament general, a més de l’anterior, també s’admetran obres d’ampliació

de l’edificació existent, d’acord a les condicions següents.

• S’admetrà la remunta del nombre de plantes necessaris per a assolir el

màxim fixat pel pla general, a raó de 3 m per planta amb independència de

l’alçada reguladora. Aquesta remunta s’admetrà tant en el pla de la façana

com reculada; i en aquest darrer cas es podrà compensar la diferència

d’aprofitament amb un increment de la fondària edificable sense superar en

cap cas el límit de qualificació entre zones i sistemes previst pel pla

general.

• S’admet la possibilitat de mantenir la fondària edificada -independentment

de la fixada pel pla general i sempre que no sobrepassi el límit de

qualificació entre zones i sistemes previst pel pla general- sense superar

l’aprofitament previst pel planejament.

• Pel que fa a l’ordre de les façanes, s’admet que les remuntes es puguin

ordenar en coherència amb l’element d’interès sense necessitat

d’estructurar-se a partir d’eixos verticals de composició.

d) L’aplicació d’aquestes condicions, necessàriament precisarà d’un estudi

d’ordenació volumètrica i integració paisatgística detallat, que serà informat

pels serveis tècnics municipals prèviament a la sol·licitud de la llicència d’obres

corresponent. El resultat final, en cap cas donarà lloc a un augment del nombre

de plantes fixades pel pla general ni a un increment de l’aprofitament de la

finca.


48

Art. 13.- Regulació específica per trams

D’acord amb la documentació gràfica del present document, plànols de proposta de la sèrie P.2

la solució concreta de cada tram de façana és la següent:

Tram 1 (muralla de sant Francesc entre el carrers de sant Francesc i d’Era d’en Comas)

Classificació de tot el front des del carrer de sant Francesc fins al carrer de l’era d’en Comas

com a front significatiu. Substitució o modificació de les edificacions d’acord amb la

regulació específica dels fronts significatius.

Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el carrer de sant Francesc, amb les condicions

específiques de l’article 11.f de la present normativa.

La connexió viària del carrer de les Jorbetes amb la muralla de sant Francesc es produirà

d’acord al fixat als plànols P.1 i P.3

Tram 2 (muralla de sant Francesc entre els carrers de Ponent i del Cos)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici conegut com a “Puerto Rico”, a la

cantonada de la Muralla de sant Francesc amb el carrer del Cos (Muralla de st. Francesc, 2).

Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements d’especial

interès. L’alineació de carrer s’ajusta a l’alineació de façana de l’edifici existent.

Substitució o modificació de la resta d’edificacions d’acord a la regulació general.

Tram 3 (muralla de sant Francesc entre el carrer del Cos i la carretera de Cardona)

Substitució o modificació de les edificacions d’acord a la regulació general.

Tram 4 (carretera de Cardona entre la muralla de sant Francesc i el carrer de Magnet)


Tram 5 (carretera de Cardona entre els carrers de Magnet i del Bruc)

Classificació de tot el front des del carrer de Magnet fins al carrer del Bruc com a front significatiu. Substitució o modificació de les edificacions d’acord amb la regulació específica

dels fronts significatius.

Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el carrer de Magnet, amb les condicions


Tram 6 (carretera de Cardona entre els carrers del Bruc i del dos de Maig) -costat riu-

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici de la cantonada de la Carretera

de Cardona amb el carrer del dos de maig (Ctra. de Cardona, 75). Conservació de l’edificació

d’acord amb la regulació específica dels elements d’especial interès. Es desafecta el xamfrà

de la cantonada amb el carrer del dos de Maig d’acord a l’alineació de façana de l’edifici

existent.


49

Classificació de tot el front des del carrer del Bruc fins al carrer dos de maig com a front significatiu. Substitució o modificació de les edificacions d’acord amb la regulació específica

dels fronts significatius.

Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el carrer del Bruc, amb les condicions


Tram 7 (carretera de Cardona entre els carrers del dos de Maig i de Fonollar)

Classificació com a element d’especial interès dels dos edificis pròxims a la cantonada de

la Carretera de Cardona amb el carrer del dos de maig (Ctra. de Cardona, 77 i 79), un d’ells

inventariat pel pla especial del patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el

codi B.25 –Antiga Fundació Puig Gallifa-. Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació

específica dels elements d’especial interès, amb l’especificitat que en el cas de l’Antiga

Fundació Puig Gallifa l’ordre compositiu de la remunta vindrà justificat a partir de la seva

singularitat. Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el carrer del dos de Maig d’acord a

l’alineació de façana de l’edifici existent.


Tram 8 (carretera de Cardona i carrer de Francesc Moragas, entre els carrers de Fonollar i del

Cos)


de Cardona amb el carrer de Fonollar (Ctra. de Cardona, 91). Conservació de l’edificació

d’acord amb la regulació específica dels elements d’especial interès.


Tram 9 (carretera de Cardona entre el carrer del dibuixant Vilanova i el passatge de Sinera)


Tram 10 (carretera de Cardona entre el passatge de Sinera i el carrer del dos de Maig)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici del mig del front destinat a taller

(Ctra. de Cardona, 78). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels

elements d’especial interès amb l’especificitat que l’ordre compositiu de la remunta vindrà

justificat a partir de la seva singularitat.


Tram 11 (carretera de Cardona entre els carrers del dos de Maig i del Bruc)


Tram 12 (carretera de Cardona entre els carrers del Bruc i d’Era de l’Esquerra)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici del mig del front destinat a

habitatge (Ctra. de Cardona, 28). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació

específica dels elements d’especial interès.


50


Tram 13 (cruïlla dels carrers d’Era de l’Esquerra i de Pompeu Fabra)


Tram 14 (carretera de Cardona i muralla de st. Domènec, entre el carrer de Pompeu Fabra i el

Passeig de Pere III)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici de la cantonada de la Muralla de

sant Domènec amb el passeig de Pere III (Muralla de st. Domènec, 4). Es desafecta el

xamfrà d’acord a l’alineació de façana de l’edifici existent. Conservació de l’edificació d’acord

amb la regulació específica dels elements d’especial interès.


Tram 15 (muralla del Carme entre el Passeig de Pere III i el carrer d’Àngel Guimerà)

Inclusió de tot el tram en un front significatiu que comprèn conjuntament els trams 15, 16 i

17 de la muralla del Carme i la carretera de Vic, entre els carrers d’Àngel Guimerà i de Joan

Baptista de la Salle.

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici de la cantonada de la Muralla del

Carme amb el carrer d’àngel Guimerà, catalogat pel pla especial del patrimoni històric-

arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.13 –casa de cultura de la Caixa de

Pensions-. Conservació de l’edificació d’acord amb l’esmentat pla especial.

Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el passeig de Pere III. Substitució o modificació

de l’altra edificació d’acord amb la regulació específica dels fronts significatius i les condicions

gràfiques següents:


51

Tram 16 (muralla del Carme entre el carrer d’Àngel Guimerà la carretera de Vic)




Substitució o modificació de les edificacions d’acord amb la regulació específica dels fronts

significatius.

Tram 17 (carretera de Vic entre la muralla del Carme i el carrer Joan Baptista de la Salle)





de Vic amb el carrer de Joan Baptista de la Salle, catalogat pel pla especial del patrimoni

històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi U.8 –casa Armengou-. L’alineació

de carrer s’ajusta a l’alineació de façana de l’edifici existent. Conservació de l’edificació

d’acord amb l’esmentat pla especial.

Substitució o modificació de la resta d’edificacions d’acord amb la regulació específica dels

fronts significatius.

Tram 18 (carretera de Vic entre els carrers Joan Baptista de la Salle i de Puigterrà de Baix)


Tram 19 (carretera de Vic entre els carrers de Puigterrà de Baix i d’Era Firmat)

Substitució o modificació de l’edificació d’acord a la regulació general.

Tram 20 (carretera de Vic entre els carrers d’Era Firmat i del Sol)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici d’habitatge pròxim a la cantonada

amb el carrer d’Era Firmat (Ctra. de Vic, 35). Conservació de l’edificació d’acord amb la

regulació específica dels elements d’especial interès.

Classificació de tot el front des del carrer d’Era Firmat fins al carrer del Sol com a front significatiu. Substitució o modificació de la resta d’edificacions d’acord amb la regulació

específica dels fronts significatius. Es desafecta el xamfrà de la cantonada amb el carrer del

sol, amb les condicions específiques de l’article 11.f de la present normativa.

Tram 20’ (cruïlla entre el carrer del Sol i la Pujada del Castell)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici inclòs a l’àmbit, inventariat pel pla

especial del patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.6 –casa

Puig Batllés-. Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements

d’especial interès.


52

Tram 21 (carretera de Vic entre la Pujada del Castell i el passatge Lladó)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici que el conforma Conservació de

l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements d’especial interès.


Tram 22 (carretera de Vic entre el passatge Lladó i el carrer Circumval·lació)


Tram 23 (carretera de Vic entre el carrer Circumval·lació i un passatge privat)


Tram 24 (carretera de Vic entre un passatge privat i el passeig de Pere III)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici catalogat pel pla especial del

patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi U.16 –casa Soler

Casolleras-. Conservació de l’edificació d’acord amb l’esmentat pla especial.


Tram 25 (carretera de Vic entre els carrers del Bisbe Comas i de Joan Jorba)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici originàriament industrial de la part

central del tram (Ctra. de Vic, 90-92). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació



Tram 26 (carretera de Vic entre els carrers de Joan Jorba i de la Caritat)


Tram 27 (carretera de Vic entre els carrers de la Caritat i de Bilbao)


Tram 28 (carretera de Vic entre els carrers de Bilbao i Puigterrà de Dalt)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici de la cantonada amb el carrer de

Bilbao, inventariat pel pla especial del patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa

amb el codi B.4 –casa Bosch-. L’alineació de carrer s’ajusta a l’alineació de façana de l’edifici

existent. Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements


Inclusió de tot el tram en un front significatiu que comprèn conjuntament els trams 28, 29,

30 i 31 de la carretera de Vic, entre els carrers de Bilbao i dels Infants. Substitució o

modificació de la resta d’edificacions d’acord amb la regulació específica dels fronts

significatius.


53

Tram 29 (carretera de Vic entre els carrers Puigterrà de Dalt i de Lladó)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici d’habitatge del mig del tram (Ctra.

de Vic, 36). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements




modificació de les edificacions d’acord amb la regulació específica dels fronts significatius.

Tram 30 (carretera de Vic entre els carrers de Lladó i de les Flors de Maig)



modificació de les edificacions d’acord amb la regulació específica dels fronts significatius.

Tram 31 (carretera de Vic entre els carrers de les Flors de Maig i dels Infants)


patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.3 –Col·legi asil dels

infants-. Conservació de l’edificació d’acord amb l’esmentat pla especial.

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici d’habitatge veí dels Infants (Ctra.

de Vic, 18). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements


Inclusió del tram en un front significatiu que comprèn conjuntament els trams 28, 29, 30 i 31

de la carretera de Vic, entre els carrers de Bilbao i dels Infants. Substitució o modificació de

l’altra edificació d’acord amb la regulació específica dels fronts significatius.

Tram 32 (carretera de Vic entre el carrer dels Infants i la muralla del Carme)


Tram 33 (muralla del Carme entre la carretera de Vic i la plaça dels Infants)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici d’habitatge de la part central del

tram (Muralla del Carme, 4). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica

dels elements d’especial interès.


Tram 34 (muralla del Carme entre el mercadal i el carrer Nou)


patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi P.17 –magatzems Jorba-.

Conservació de l’edificació d’acord amb l’esmentat pla especial.

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici conegut com “la Montserratina”

(Muralla del Carme, 9-11). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica

dels elements d’especial interès.


54

Classificació de tot el front des del Mercadal fins al carrer Nou com a front significatiu.

Substitució o modificació de la resta d’edificacions d’acord amb la regulació específica dels

fronts significatius.

Tram 35 (muralla del Carme entre la plaça de sant Domènec i el carrer de Jaume I)

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici inventariat pel pla especial del

patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.40 –teatre

Conservatori-. Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements


Tram 36 (muralla de sant Domènec entre el carrer de Jaume I i la plaça de Valldaura)

Classificació com a element d’especial interès dels edificis catalogats pel pla especial del

patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb els codis U.13 i U14 –casa

Fornells i casa Arderius-. Conservació de l’edificació d’acord amb l’esmentat pla especial.

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici inventariat pel pla especial del

patrimoni històric-arquitectònic i ambiental de Manresa amb el codi B.14 –edifici d’habitatge-.

Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació específica dels elements d’especial

interès.

Classificació com a element d’especial interès de l’edifici d’habitatge de la part central del

tram (Muralla de sant Domènec, 19-23). Conservació de l’edificació d’acord amb la regulació


Classificació de tot el front des del carrer de Jaume I fins a la plaça Valldaura com a front significatiu. Substitució o modificació de la resta d’edificacions d’acord amb la regulació

específica dels fronts significatius.

Tram 37 (plaça de Valldaura entre els carrers d’Urgell i del camp d’Urgell)


Tram 38 (muralla de sant Francesc entre la plaça de Valldaura i el carrer de les Barreres)


Tram 40 (muralla de sant Francesc entre el carrers de les Barreres i de sant Francesc)




Mpg integració de façanes a carreteres de Cardona i de Vic ...Les muralles del Carme, de St....

Documents

Transcript of Mpg integració de façanes a carreteres de Cardona i de Vic ...Les muralles del Carme, de St....