MPG - 62 Modificació puntual del Pla general municipal d ... · utilització del parc ja...

MPG - 62 Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit dels barris de Can Puiggener i Torre- Romeu amb delimitació de les Àrees residencials estratègiques (ARE)

Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell MPG-62

2

1. DIRECCIÓ TÈCNICA Manel Somoza Barreiro Director de l’Àrea d’Urbanisme

1. COORDINACIÓ DEL PROJECTE Maite Morao Iglesias Directora tècnica Sabadell Innova SL

Sabadell Innova SL: Joan Moreno Arquitecte Xavier Ribera Arquitecte

Joaquin Capilla Delineant

1. EQUIP REDACTOR Estudis previs i proposta urbanística:

Carlos Carnicer Arquitecte

Emili Taltavull Arquitecte Jaume Borràs Arquitecte tècnic Marta Teixidor Arquitecte tècnic

Igor Bragado Estudiant d’arquitectura Adrian Hermosilla Estudiant d’arquitectura Beatriz Perez Estudiant d’arquitectura

Servei d’Urbanisme:

Charo Rodríguez Cap de servei d’urbanisme

Isabel Blasco Cap de secció de planejament Tomàs de Castro Arquitecte Francesc Magem Arquitecte Sílvia Garcia Advocada Valentí Figueras Delineant Albert Pedemonte Cap de secció de gestió urbanística Meritxell Monfort Cap de secció de patrimoni Sílvia Porqueras Arquitecta

Pla de Barris:

Anna Vivas Coordinadora actuacions socials

Vanessa Centella Mediadora comunitària Laia Coca Arquitecta Montse Gelabert Tècnica d’igualtat Yolanda González Educadora social Josep López Treballador social Rafael Maya Mediador en cultura gitana Xavi Polo Educador social Georgina Torres Arquitecta tècnic Maria Vilchez Dinamitzadora comunitària

Espai Públic:

Rosa Martínez Cap de servei d’obres públiques Carles Bericat Cap de secció de mobilitat

Servei d’Obres d’equipaments

Josep Palau Cap de servei d’obres d’equipaments


3

EXP: MPG-62 ÍNDEX DE DOCUMENTS

ÍNDEX DE DOCUMENTS

0. ANTECEDENTS 1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1. ÀMBIT D’ACTUACIÓ 1.2. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 1.3. PROMOCIÓ 1.4. PLANEJAMENT VIGENT 1.5. EL TERRITORI

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. MARC LEGAL : PROCEDÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL 2.2 OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ DE PLA 2.3 JUSTIFICACIÓ DE L'ORDENACIÓ 2.4 INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT VIGENT

3. MEMÒRIA SOCIAL D’HABITATGE 4 MEMÒRIA DE L'EXECUCIÓ 5. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA 6. NORMATIVA 7. INFORME AMBIENTAL 8. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA Annex1 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Annex2 ESTUDI DE MOBILITAT GENERADA DE CAN PUIGGENER Annex3 ESTUDI DE MOBILITAT GENERADA DE TORRE-ROMEU Annex4 ANÀLISI SOCIODEMOGRAFICA DE LA POBLACIÓ - CAN PUIGGENER Annex5 ANÀLISI SOCIODEMOGRAFICA DE LA POBLACIÓ - TORRE-ROMEU Annex6 QUADRES D'INFORMACIÓ URBANÍSTICA - CAN PUIGGENER Annex7 QUADRES D'INFORMACIÓ URBANÍSTICA - TORRE-ROMEU DOCUMENTACIÓ GRÀFICA: Plànols d’informació: Plànols d’ordenació: Plànols annexes:


4

0. ANTECEDENTS Per tal d’informar sobre la oportunitat i la conveniència de la redacció d’aquest planejament, que es tramita de forma paral·lela als Pla director urbanístic de les ARE situades a Sabadell cal tenir en compte els següents antecedents: EL PACTE NACIONAL PER A L’HABITATGE 2007-2016 El 8 d’octubre del 2007 el Govern de Catalunya, juntament amb 33 organitzacions que inclouen la representació de diferents agents públics, socials i econòmics, van signar el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 per tal de donar satisfacció a les necessitats d’habitatge de les llars catalanes i assegurar la cohesió social i territorial. El Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 parteix d’una diagnosi de les necessitats actuals i de les estimades per aquest horitzó de referència i es proposa assolir cinc reptes fonamentals: • Millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves. • Millorar les condicions del parc d’habitatges. • Millorar l’allotjament de la gent gran i les persones amb diversitat funcional. • Prevenir l’exclusió social residencial. • Garantir un habitatge digne i adequat a les llars mal allotjades. La determinació d’aquests cinc grans reptes permet estructurar la complexitat de situacions, fixar per a cada una d’aquestes els objectius prioritaris, les accions i les mesures a adoptar i dotar-les dels recursos necessaris. Les actuacions previstes tenen una traducció econòmica considerable en la mesura que totes les actuacions del Pacte només són viables si s’hi incorpora el finançament públic o d’entitats que, amb aquest finalitat social, hi vulguin col·laborar. El primer repte, millorar l’accés a l’habitatge especialment dels joves, es planteja com a primer objectiu la consecució de sòl apte per a construir habitatges amb protecció oficial que es puguin obtenir a uns preus que encaixin dins els topalls màxims que la normativa de protecció oficial determina per als habitatges protegits i, en concret, preveu la mobilització de sòl per a 250.000 habitatges amb protecció oficial pel final del període 2007-2016, en sòls ja edificats o disponibles per ser edificats, però també en sòls en fase de preparació. Per tal d’assolir aquest objectiu es preveuen les següents accions: • Inventariar els sòls mobilitzables. • Territorialitzar les necessitats potencials de sòl. • Agilitzar els procediments per a l’obtenció i urbanització de sòl. • Ampliar i reforçar el Pla de sòl que ha de dur a terme l’Institut Català del Sòl. • Incrementar les disponibilitats de sòls municipals. • Mobilitzar els sòls de l’Administració i de les empreses de l’Estat. • Concedir ajuts per a la compra i urbanització de sòl. Com a segon objectiu el Pacte proposa, pel final del període 2007-2016, haver construït o iniciat les obres de 160.000 habitatges amb protecció oficial, dels quals es preveu que 50.000 han d’haver estat construïts o iniciats en el primer quadrienni. D’aquests habitatges es preveu que, com a mínim, el 40% seran de lloguer i, com a màxim, el 60% seran de compra. Les mesures per a obtenir aquest objectiu són: • Territorialitzar les necessitats potencials d’habitatge. • Establir fórmules de compromís per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial.


5

• Augmentar el finançament públic i privilegiat de la promoció de lloguer protegit i de cessió d’ús protegit, i millorar-ne la fiscalitat. • Millorar les condicions jurídiques dels habitatges amb protecció oficial. • Crear la figura d’habitatge de preu concertat de Catalunya, de preu intermedi entre el preu concertat actual i el preu del mercat lliure; i crear un sistema de lloguer amb opció de compra. • Controlar les transmissions d’habitatge amb protecció oficial. Com a tercer objectiu, i per a la millora a l’accés a l’habitatge, es dona una importància clau a la utilització del parc ja construït i, en aquest sentit, es proposa mobilitzar i posar al mercat 62.000 habitatges del parc desocupat, dels quals 22.000 en quatre anys, i incrementar els ajuts directes fins a 140.000 llars per a l’ajut al lloguer, la rehabilitació o la compra. Finalment, i com a darrer objectiu, es pretén aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, pel qual tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en l’horitzó de 20 anys, d’un parc equivalent al 15% dels seus habitatges principals, susceptible de ser utilitzat per a polítiques socials. Tal com s’esmenta en la presentació del Pacte, convé subratllar que, més enllà de les mesures pròpies de la política d’habitatge, les solucions profundes del sector passen per una visió integrada del territori, de les infraestructures i de la mobilitat de la població. En conseqüència, les determinacions del Pacte s’han de completar amb el Pla territorial sectorial de l’habitatge, un instrument estratègic que oferirà la dimensió i concreció territorial de les xifres globals que es quantifiquen en l’esmentat pacte i també, per tant, en coherència amb la planificació i ordenació integral del territori. OPORTUNITAT I INICIATIVA DELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE CATALUNYA PEL QUADRIENNI 2008-2011 Considerant que el dèficit d’habitatges requerits d’ajut públic i la magnitud de la demanda estimada no poden ser coberts únicament mitjançant la utilització de mecanismes ordinaris de transformació urbanística, l’Administració de la Generalitat ha assumit part de la tasca de creació de nou sòl residencial a través del Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, mitjançant la promoció d’àrees residencials estratègiques. Atesa l’extraordinària i urgent necessitat de disposar de sòl efectivament urbanitzat el Decret Llei esmentat estableix un mandat exprés al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i al Departament de Medi Ambient i Habitatge, en el marc de les seves respectives competències en matèria de planificació territorial i urbanística i en les d’habitatge i medi ambient i, d’acord amb allò que estableix el Decret Legislatiu 1/2007, per tal que procedeixin a impulsar l’elaboració, aprovació i execució dels plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques. D’acord amb la disposició addicional única apartat 2 del Decret Llei 1/2007, el Conseller de Política Territorial i Obres públiques, amb informe previ de la Comissió d’urbanisme de Catalunya, ha acordat la formulació dels Plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques a impulsar a Catalunya dins el proper quadrienni, que garanteixin com a mínim assolir el 50% del dèficit estimat d’habitatges de protecció pública per aquest període temporal. Així mateix, ha aprovat el document d’objectius i propòsits generals elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial i la Secretaria d’Habitatge del Govern de la Generalitat. OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ARE DEL VALLÈS OCCIDENTAL Les determinacions per a la formulació del Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques del Vallès Occidental són les que es determinen en el Decret Llei 1/2007 i que, en síntesi, es relacionen:


6

• Comportarà l’ordenació i la transformació de les àrees delimitades i, si s’escau, la modificació de la classificació urbanística del sòl o de les condicions de desenvolupament previstes al planejament vigent. • Es tramitarà d’acord amb allò que disposen els articles 74.1 i 81 i ha d’establir la ordenació detallada del sectors amb el grau de precisió propi d’un pla urbanístic derivat i concretar el traçat i les característiques de, com a mínim, les obres d’urbanització bàsiques. • Les àrees residencials estratègiques s’han d’emplaçar en municipis o aglomeracions urbanes amb capacitat territorial per polaritzar el creixement urbà i han de respectar els límits físics de desenvolupament que estableixin els plans territorials parcials, o els plans directors territorials o urbanístics que siguin d’aplicació. Les àrees residencials estratègiques s’han de situar, també, en continuïtat amb el teixit urbà existent o previst i han de poder garantir una bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i tenir garantit el subministrament d’aigua. • L’ordenació detallada de les àrees residencials estratègiques ha de preveure:

- Una densitat mitjana de 50 habitatges/ha.

- La qualificació de sòl suficient per a habitatge de protecció pública per tal que, com a mínim, la meitat dels habitatges de l’actuació tinguin aquesta qualificació.

- Una dotació suficient de sòl amb destinació al sistema d’espais lliures i d’equipaments, en

compliment, en tot cas, de les reserves mínimes exigides per l’article 65 del DL 1/2005.

- L’assumpció per part de l’administració actuant del cost de construcció dels equipaments previstos, la qual s’ha de dur a terme simultàniament amb la urbanització de l’àrea i la construcció dels habitatges.

- Les mesures necessàries per a garantir la sostenibilitat del desenvolupament urbà, tant pel

que fa a la integració de l’actuació en el medi, com pel que fa a l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament de residus, amb especial atenció a la utilització d’energies renovables.

• La condició d’administració actuant de les àrees residencials estratègiques correspon, en primer terme, a un consorci urbanístic del qual formin part, en tot cas, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament corresponent. La participació de l’Ajuntament pot ser assumida, si així ho determina el consorci, per una entitat pública empresarial local o un organisme autònom local. El consorci s’ha de constituir en el termini de 3 mesos des de l’entrada en vigor del pla director o en el termini que aquest estableixi, cas contrari l’administració actuant, si així ho determina el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, serà l’Institut Català del Sòl. DOCUMENT D’OBJECTIUS I PROPÒSITS GENERALS DELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE CATALUNYA El document d’objectius i propòsits generals dels Plans directors urbanístics de les Àrees residencials estratègiques de Catalunya, aprovat el 15 de febrer de 2008, determina la redacció del Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques del Vallès Occidental que conté nou àmbits susceptibles de ser àrees residencials estratègiques (ARE) localitzats en set municipis de la comarca. En concret: Barberà del Vallès; Castellar del Vallès; Cerdanyola del Vallès; Montcada i Reixac; Sabadell; Santa Perpètua de Mogoda; i Terrassa. Concretament, pel que respecta a Sabadell, els àmbits delimitats en aquest document són 2: - El primer situat al Barri de Can Puiggener, al nord-est de la ciutat, amb unes dimensions

properes als 700 per 900 metres.

Núm. Habitatges Règim Ha i.e.b Sostre Densitat Lliure HPPHab Total ARE

SU 7,10 1,5 81.600 115 408 408 816


7

- El segon situat al Barri de Torre-Romeu, a l’est de Sabadell, sobre la cornisa del riu Ripoll, amb

unes dimensions properes als 1.000 per 100 metres.

Núm. Habitatges Règim Ha i.e.b Sostre Densitat Lliure HPPHab Total

SU 14,3 0,75 107.250 73 519 520 1039

L’AVANÇ DE PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL VALLÈS ORIENTAL S’ha redactat un avanç de Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les àrees residencial estratègiques del Vallès Occidental que, juntament amb el seu informe ambiental preliminar, s’ha presentat a l’òrgan ambiental per a l’emissió del document de referència que determina l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat. Aquest avanç de Pla conté una diagnosi de cadascuna de les ARE.


8

SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES A L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ DE PLA

En data 27 de Juny de 2008, la Junta de govern local de l’Ajuntament de Sabadell va acordar suspendre, pel termini d’un any, l’atorgament de llicències (excepte aquelles actuacions derivades de l’aplicació de la Llei de Barris en els seus àmbits corresponents), així com la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, en un àmbit que coincideix amb el d’aquesta modificació de Pla per a l’estudi de l’ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), derivades de les directrius establertes al Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental.

L’àmbit d’aquesta Modificació de Pla, inclou a més una zona més extensa a cadascun dels dos barris amb l’objecte de materialitzar un projecte que proposi una transformació global, més enllà de l’àmbit estricte de les zones ARE. Aquest major àmbit s’ajusta per a la suspensió de llicències que s’adoptarà amb l’aprovació inicial d’aquest document.


9

1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.0. ÀMBIT D’ACTUACIÓ L’àmbit de la modificació de Pla és discontinu i comprèn dos sub-àmbits: el primer situat al barri de Can Puiggener i l’altre al barri de Torre-romeu i a Can Roqueta: Sub-àmbit 1: Està emplaçat al barri de Can Puiggener, que s’inclou en la seva totalitat, i es troba delimitat per les referències geogràfiques següents: - Pel nord, amb la prolongació de l’avinguda de l’Alcalde Moix al seu pas pel nord del barri, i uns

terrenys qualificats d’espais lliures d’estada del Ripoll (clau d-1[r])

- Pel nord est, amb terrenys qualificats com a parc de valor ecològic-paisatgístic (clau D-3).

- Per l’est, amb el riu Ripoll i l’Horta de Can Puiggener (clau D-4[r]).

- Pel sud – oest, confronta amb el carrer d’Antoni Forrellat.

- Per l’oest, ressegueix la carretera de Prats de Lluçanès. El Sub-àmbit 1 té una superfície de 50,77 hectàrees. Sub-àmbit 2: Comprèn la totalitat del barri de Torre-romeu, així com una part de Can Roqueta en què s’ubiquen la part destinada a habitatge en l’actualitat, i els equipaments que fan front a l’avinguda de Can Bordoll. Més concretament, l’àmbit de la modificació està delimitat per les referències geogràfiques següents:

- Pel nord, el límit del barri de Torre-romeu, incloent-hi uns terrenys qualificats de parc veïnal del riu Ripoll.

- Per l’est, el passeig de Loja, el passeig de Pedro Martínez fins el carrer de can Moragues i l’avinguda de Can Bordoll entre els carrers de Can Moragues i l’avinguda de Can Roqueta. Dins l’àmbit també s’inclouen uns terrenys qualificats d’infraestructura de serveis tècnics al nord de Can Moragues.

- Pel sud, el carrer de Can Camps i l’equipament sanitàrio-assistencial que conté la masia de Can Roqueta, que queda fora de l’àmbit.

- Per l’oest, el camí de Torre-romeu, la Ronda de l’Ebre i els talussos del Ripoll, incloent-se també uns terrenys qualificats d’infraestructura de serveis tècnics situats a l’encreuament del camí de Torre-romeu i la Ronda de l’Ebre.

El Sub-àmbit 2 té una superfície de 62,71 hectàrees. Aquests dos sub-àmbits estan representats gràficament a tots els plànols, i tenen una superfície total de 113,4763 hectàrees.


10

Àmbit

1.0. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

El sòls continguts en aquesta modificació de Pla inclouen tant sòls de propietat privada com sòls propietat de l’Ajuntament de Sabadell, tal com es representa en els plànol d’estructura de la propietat de l’àmbit de la Modificació. En l’Annex 1 es descriuen la procedència i titulars de les finques incloses en l’àmbit objecte de la Modificació de Pla General, incloent els dels sectors delimitats com a ARE, per donar compliment a l’apartat 1c) de l’article 94 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, en la redacció donada pel DL 1 /2007, que diu:

“En el cas de modificacions d’instruments de planejament general que comportin un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o la transformació global dels usos anteriorment previstos, han d’especificar en la memòria la identitat de totes les persones propietàries o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de modificació, segons consti en el registre o instrument utilitzat a efectes d’identificació de les persones interessades.”


11

1.0. PROMOCIÓ

El promotor d’aquesta modificació puntual de Pla general és l’Ajuntament de Sabadell.

1.0. PLANEJAMENT VIGENT 1.4.1 Relació de les figures de planejament vigents Sub-àmbit 1 - Can Puiggener

figures de planejament vigents Relació del Planejament General vigent Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS), aprovat definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Text refós (MPG-8TR) aprovat en data 31 de juliol de 2000, publicat al DOGC el 2 d'octubre de 2000.

Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5), aprovat definitivament en data 3 de desembre 2002, publicat al DOGC el 3 de març de 2003 i les del Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS), que es va aprovar definitivament en data 24 de gener de 2008.

Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de l’illa situada entre el carrer de Somosierra i el passatge de Gertrudis Artigas al barri de Can Puiggener (MPG-35), aprovat definitivament en data 4 d’abril de 2006 i publicat al DOGC en data 15 de novembre de 2006. Relació del Planejament derivat vigent Modificació i Text refós del Pla especial de Can Puiggener (PE-32M2) aprovat definitivament en data 21 de juny de 2007 i publicat al DOGC en data 26 de setembre de 2007, que modifica i refon les determinacions dels següents planejaments:


12

o Pla especial d'ordenació de l'illa delimitada per la Baixada de Can Puiggener i els

carrers d’Algesires, d’Escipió d’Archidona i del Puig de la Creu a Can Puiggener (PE-32), aprovat definitivament en data 21 de juliol de 1999 i publicat al DOGC en data 25 de novembre de 1999

o Modificació del Pla especial d'ordenació de l'illa delimitada per la Baixada de Can Puiggener i els carrers d’Algesires, d’Escipió d’Archidona i del Puig de la Creu a Can Puiggener (PE-32M), aprovat definitivament en data 21 de gener de 2003 i publicat al DOGC en data 5 de maig de 2003.

Estudi de detall d’ordenació de volums de l’equipament educatiu situat a Can Puiggener (ED-127), aprovat definitivament en data 25 de febrer de 2008. Sub-àmbit 2 – Torre-romeu / Can Roqueta

figures de planejament vigents Relació del Planejament General vigent És el Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS), aprovat definitivament mitjançant resolució de 22 de desembre de 1993 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la


13

Generalitat de Catalunya, Text refós aprovat en data 31 de juliol de 2000, publicat al DOGC el 2 d'octubre de 2000.

També són vigents les determinacions de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5), aprovat definitivament en data 3 de desembre 2002, publicat al DOGC el 3 de març de 2003 i les del Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS), que es va aprovar definitivament en data 24 de gener de 2008.

Modificació puntual del Pla general a dues illes delimitades pels carrers de la Garona i el Segre al Barri de Torre Romeu (MPG-24), aprovada definitivament en data 16 de maig de 2006, publicada al DOGC en data 20 de novembre de 2006.

Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a diferents sistemes del Barri de Can Roqueta i al Parc del Nord (MPG-73), aprovada definitivament en data 19 de juny de 2008, i pendent de publicació.

Relació del Planejament derivat vigent Pla de millora urbana de l’àrea A50, delimitada pel PEIPU a dues illes definides per la carretera de Barcelona i els carrers de Cervantes, de Zurbano i de Ferran Casablancas (PMU-86), aprovat definitivament 13 de desembre de 2007.

Pla especial del Polígon P-1 de la Serra a Torre Romeu (PE-44), aprovat definitivament en data 24 de juliol de 2001, i publicat al DOGC en data 21 de setembre de 2001.

Pla de millora urbana d’ordenació de la unitat d’actuació 60 del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell (PE-60).

Pla parcial d’ordenació del sector II de Can Roqueta (PP-3), aprovat definitivament en data 14 de gener de 1998. Altres figures de planejament vigents que són d’aplicació en el dos sub-àmbits També són vigents les determinacions de les figures de planejament següents: El Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PE-47), aprovat definitivament en data 24 de gener de 2008

El Text refós del Pla Especial d’Intervenció en el Paisatge Urbà (PE-51TR) aprovat definitivament el 22 de febrer de 2.007 (publicat al DOGC en data 3 de maig de 2007) en relació a les determinacions dels àmbits NAU.


14

1.4.2. Condicions d’ordenació del pla general vigent Classificació del sòl El Planejament vigent classifica els terrenys inclosos a la modificació de Pla pràcticament en la seva totalitat de sòl urbà. També s’inclouen terrenys classificats de sòl no urbanitzable que es corresponen bàsicament amb sòls qualificats com a Parc ecològico-paisatgístic (clau D-3), i una part del Sub-àmbit 2 qualificada com a sistema viari.

Sub-àmbit 1- classificació del sòl vigent

Sub-àmbit 2- classificació del sòl vigent


15

Qualificació urbanística El Pla general planifica el sistema d'equipaments i dotacions col·lectives a partir d'un punt de referència important que fou el Pla d'equipaments elaborat en el període 1981-1983, el qual valorà les diferents necessitats i programes en els temes de l'ensenyament, l'esport, la sanitat, l'assistència social o la cultura, per a cada unitat veïnal o barri, enfront la distribució dels altres serveis dotacionals en l'àmbit municipal i supra-municipal. La distribució d'equipaments es basa doncs en dos criteris: l'equilibri territorial dels nivells de dotació i l'adequada qualificació del sòl destinat a l'equipament públic i privat a les necessitats del moment i a les previsió de la dimensió de la ciutat. El planejament general preveu pel que fa al barri de Can Puiggener la configuració dotacional des del carrer del Puig de la Creu amb la consolidació de la plaça de Primer de Maig (Centre cívic i biblioteca); quant al barri de Torre-romeu, preveu una configuració de centralitat al voltant del mercat amb la previsió de dotació educativa i assistencial El Pla general agrupa la zonificació en dues grans famílies de morfologia urbana: l’ordenació tancada que configura carrers i les ordenacions més lliures que configuren espais oberts. Aquestes dues ordenacions queden combinades amb l’ús definit per a cada zona. Quant a les qualificacions urbanístiques delimitades en el sòl no urbanitzable, el Pla general no les tracta com un element residual definit per “exclusió” (el que no és urbà ni urbanitzable). D’aquesta manera es reconeix el seu caràcter d’equipament necessari per al territori urbanitzat i s’afavoreix, a més de la seva preservació, la seva regeneració i recuperació. La situació dels barris es manifesta en una localització perifèrica respecte al nucli urbà, amb accessos difícils, topografia abrupta i mancances en els orígens, quasi bé absolutes de dotacions, infraestructures i serveis. No obstant, sense perjudici de les millores progressives experimentades per els barris en relació a, l’accessibilitat, nivell d’urbanització, equipaments, construcció de nous habitatges, persisteixen mancances relatives a l’estructura general, a la persistència d’infrahabitatge, mobilitat, a la diversificació d’usos, als mecanismes d’implantació edificatòria, quantitat i qualitat d’equipaments i espais lliures comunitaris i de paisatge urbà en general. El Pla General del 1993 va reconèixer la realitat existent i estableix las reserves necessàries per espais lliures i equipaments i prioritza la implantació de serveis urbanístics i la implantació de àrees residencials de nova planta, abans que la racionalització dels mecanismes d’ordenació, normatius i de gestió que fessin possible els processos de transformació de edificis i teixits urbans obsolets i de baixa la qualitat urbana. La definició i els paràmetres urbanístics establerts pel planejament vigent per a cada qualificació urbanística inclosa a l’àmbit de la modificació de Pla són els següents: Zona residencial suburbana entre mitgeres (clau 1.6a) Comprèn els creixements residencials posteriors als eixamples. Estan constituïts per edificacions entre mitgeres i es caracteritzen generalment per una trama de carrers i parcel·les de dimensió reduïda. • Els usos dominants a la subzona 1.6a són l’unihabitatge i el plurihabitatge.

Zona residencial en illes pati (clau 1-7)

Comprèn aquelles illes destinades a ser ocupades per edificis residencials, amb una ordenació unitària al voltant d’un espai lliure d’edificació central, d’ús comunitari, connectat físicament i visualment amb l’espai lliure exterior.

• L’índex d’edificabiltat màxim aplicat a la unitat d’ordenació variarà segons la subzona:

• Subzona 1.7a de 1,50 m² de sostre per m² de sòl


16

• Subzona 1.7b de 2,00 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 1.7c de 3,00 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 1.7d de 3,50 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 1.7e de 4,00 m² de sostre per m² de sòl

• L’ocupació màxima de la unitat d’ordenació és del 50% del sòl. • L’ús dominant és el plurihabitatge.

Zona residencial en volumetries especials (clau 1-8)

Comprèn aquells sòls residencials situats dins dels teixits existents i caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o densitat. Són conseqüència d’una operació de remodelació/transformació amb cessió de sòl destinat a sistema viari, espais lliures i/o equipaments comunitaris. • L’ús dominant és el plurihabitatge Zona residencial en conjunts amb espais oberts d’ús públic (clau 2-1) Comprèn aquells sòls residencials, caracteritzats per l’ordenació oberta amb espais lliures d’edificació, enjardinats i d’ús públic. • L’ús dominant és el plurihabitatge Zona residencial en conjunts amb espais oberts (clau 2.2) Comprèn aquells sòls residencials, caracteritzats per l’ordenació oberta amb espais lliures d’edificació enjardinats entre les edificacions. • Es defineixen diferents subzones, amb una regulació que varia únicament pel que fa a l’edificabilitat. • L’índex d’edificabilitat màxima aplicat a la unitat d’ordenació serà segons la subzona:

• Subzona 2.2a – 1,40 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2b – 1,50 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2c – 2,00 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2d – 2,50 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2e – 3,00 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2f – 3,50 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2g – 4,00 m² de sostre per m² de sòl • Subzona 2.2v variable

• Els usos dominants són el plurihabitatge i l’unihabitatge. Zona residencial en volumetries de front (clau 2.3) Comprèn aquells sòls residencials caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat derivats d’una operació de remodelació/transformació amb cessió de sòl destinat a sistema viari, d’espai lliures i/o d’equipaments comunitaris. • L’ús dominant és el plurihabitatge. Zona residencial en conjunts de conservació amb espais oberts (clau 2.4d) Comprèn aquells conjunts residencials edificats, amb espais oberts al voltant de les edificacions. La seva ordenació es manté per l’interès de les seves característiques morfològiques i paisatgístiques.


17

• El sostre màxim edificable per parcel·la serà equivalent al sostre edificat del cos original de l’edificació amb una ampliació màxima recollida als plànols de la sèrie N-3 del PGMOS. • L’ús dominant és l’unihabitatge. Zona industrial de configuració aïllada (clau 6.2a) Comprèn els sòls destinats a ser ocupats per usos i instal3lacions industrials amb edificacions que s’ordenen de forma aïllada, mantenint distàncies a les partions de les parcel·les. • L’índex d’edificabilitat màxima aplicat a la parcel·la urbanística serà d’1 m² de sostre per m² de sòl. • El volum màxim edificable de la parcel·la serà de 8 m³ per m² de sòl. • Els usos dominants són la indústria agrupada i la indústria separada. Sistema general viari (clau A-1) Formen part del sistema general viari: a) La xarxa bàsica territorial, que és aquella formada per les vies que tenen com a funció principal la de relacionar i comunicar la ciutat de Sabadell amb la resta del territori. La conformen el conjunt d’autopistes i vies segregades que creuen el terme municipal i les carreteres fora del sòl urbà i urbanitzable. a) La xarxa bàsica urbana, que és aquella formada per les vies que tenen com a funció principal la de relacionar i comunicar les diferents àrees urbanes. La conformen les carreteres que transcorren dins el sòl urbà i urbanitzable i la resta de carrers principals que actuen com a vies d’accés, connexió i estructuració de la ciutat. • El sòl qualificat com sistema viari serà de titularitat pública. • L’ús dominant és el de viari. Sistema local viari (clau a-1) El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell adequat. • El sòls seran de titularitat pública. • L’ús dominant és el de viari. Sistema general d’infrastructures de serveis tècnics (clau B.1) El sistema d’infrastructures de serveis tècnics comprèn les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i altres, que tenen com a àmbit d’influència una àrea concreta de la ciutat. • El sistema d’ordenació es per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl Sistema local d’infraestructura de serveis viaris (clau b-3) Comprèn aquells sòls destinats als serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat com poden ser els serveis ITV, les bàscules, l’aparcament en superfície, les estacions de camions i transport públic rodat, les estacions de serveis, etc. • Els usos dominants són l’aparcament i l’estació de serveis. • L’Índex d’edificabilitat neta és de 0,40 m² de sostre per m² de sòl per a les estacions de servei. • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl per als aparcaments de vehicles.


18

Reserva d’equipament local (clau c-0) Comprèn els sòls destinats a equipaments sense ús assignat de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • L’assignació de l’ús dominant i els usos compatibles es realitzarà mitjançant un Pla especial d’iniciativa pública. • Els usos admesos són:

Educatiu Sanitàrio-assistencial Associatiu Esportiu Serveis urbans Cultural Oficines i serveis (restringit a locals i edificis destinats a activitats de caràcter burocràtic

pròpies de l’Administració Pública. Comerç (restringit a la venda al detall d’aliments i productes de primera necessitat,

referent al mercat públic). Lleure

Equipament educatiu general (clau C-1) Comprèn els sòls destinats a equipaments educatius que formen part de l’estructura general i orgànica del territori. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,50 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 50% • L’ús dominant és l’educatiu Equipament educatiu local (clau c-1) Comprèn els sòls destinats a equipaments educatius de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 60% • L’ús dominant és l’educatiu Equipament sanitàrio-assistencial de caràcter local (clau c-2) Comprèn els sòls destinats a equipaments sanitàrio-assitencials de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 60% • L’ús dominant és el sanitàrio-assistencial Equipament associatiu local (clau c-3) Comprèn els sòls destinats a equipaments associatius de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 60%


19

• L’ús dominant podrà ser l’associatiu, el cultural, el sanitàrio-assistencial, l’educatiu i l’esportiu. Equipament esportiu local (clau c-4) Comprèn els sòls destinats a equipaments esportius de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 60% • L’ús dominant és el esportiu Mercats i proveïments (clau c-8) Comprèn els sòls destinats a equipaments comercials de caràcter local que completen l’estructura del territori i participen de la regulació establerta per als sistemes locals. • El Sistema d’ordenació és per volumetria específica • L’Índex d’edificabilitat neta és d’1,00 m² sostre per m² de sòl • L’ocupació màxima és del 60% • L’ús dominant és el comerç Dotació comunitària privada (clau c-9) Comprèn el sòl destinat a dotacions comunitàries privades, en relació funcional amb el sistema general i local d’equipaments.

• Els usos admesos a les dotacions comunitàries privades són:

Educatiu Sanitàrio-assistencial Associatiu Esportiu Cultural Religiós Escorxador

Places i jardins urbans (clau d.1) Comprèn els sòls destinats a espais verds o àrees pavimentades, de superfície igual o inferior a una hectàrea i mitja (1,5 Ha) que tenen com a funció principal el repòs, l’esbarjo i la relació social entre els ciutadans. • El sòls seran de titularitat pública. • L’ús dominant és el de lleure. • S’admeten com a usos compatibles aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d’esbarjo, lleure i repòs dels veïns. Espais lliures d’estada del Ripoll (clau d.1[r]) Comprèn els sòls en l’àmbit de la MPG-5 destinats a espais verds, de superfície igual o inferior a 1,5 Ha, que tenen com a funció principal el repòs, l’esbarjo i estada dels ciutadans i es caracteritzen per l’especificitat que representa el paisatge, l’interès de la vegetació de ribera i els criteris de mínima artificialització i pavimentació del sòl, així com la previsió d’accessos rodats propers. • El sòls seran de titularitat pública. • L’ús dominant és el de lleure.


20

Parc veïnal (clau d.2) Comprèn els sòls destinats a espais verds de superfície superior a una hectàrea i mitja (1,5 Ha) i inferior a vint hectàrees (20 Ha) que tenen com a funció principal el repòs, l’esbarjo i el lleure dels ciutadans. • El sòls seran de titularitat pública. • L’ús dominant és el de lleure. • S’admeten com a usos compatibles aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d’esbarjo, lleure i repòs dels veïns. Parc veïnal del Ripoll (clau d.2[r]) Comprèn els sòls en l’àmbit de la MPG-5 destinats a espais verds de superfície superior a una hectàrea i mitja (1,5 Ha) i inferior a 20 hectàrees (20 Hes) que tenen com a funció principal el repòs, l’esbarjo i lleure dels ciutadans i es caracteritzen per l’especificitat que representa el paisatge i les condicions morfològiques del riu. • El sòls seran de titularitat pública. • L’ús dominant és el de lleure. • S’admet com a ús compatible l’ecològico-paisatgístic Parc de valor ecològico-paisatgístic (D.3) Comprèn els sols que per les seves característiques de situació geogràfica, els valors que l’Administració vol garantir i potenciar són l’ecològico-paisatgístic i ambiental. Els sòls qualificats com a Parc ecològico-paisatgístic podran ser de titularitat pública o privada. La determinació de la titularitat pública d’aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

Condicions d’ús

• L’ús dominant és l’ecològico-paisatgístic • S’admeten com a usos compatibles l’agrícola i el forestal

Ordenació mitjançant un Pla Especial Per a l’ordenació més detallada dels parcs ecològico-paisatgístics s’hauran de redactar Plans Especials, que podran establir, entre d’altres, les determinacions generals següents: • La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d’utilització dels primers. • Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d’aquests terrenys. • Les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis • La regulació específica dels usos i les condicions de l’edificació que de forma restrictiva s’hi permetin. • S’establiran els instruments de gestió necessaris per a garantir les funcions del Parc.


21

Quadre de superfícies segons el planejament vigent

Àmbit 1 - Can Puiggenersup. total

qualificació clau (m² de sòl)Sistema viari a-1 y A1 127.456 m²Sistema d'infraestructures de serveis tècnics b-3 2.881 m²Reserva d'equipament general c-0 3.711 m²Equipament educatiu local c-1 31.818 m²Equipament associatiu c-3 5.657 m²Equipament esportiu c-4 32.962 m²Dotacions comunitàries c-9 1.705 m²Places i jardins urbans d-1 22.172 m²Espais lliures d'estada del Ripoll d-1[r] 7.418 m²Parc veïnal d-2 3.290 m²Parc veïnal del Ripoll d-2[r] 84.079 m²Parc de valor ecològico-paisatgístic D-3 34.168 m²Zona residencial suburbana entre mitgeres 1-6a i 1-6aHP 117.977 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts d’úspúblic 2-1 20.249 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts 2-2v [HP] 5.169 m²Zona residencial en volumetries de front 2-3 6.954 m²

Superfície total Àmbit 1- Can Puiggener 507.667 m²

sup. totalResum de característiques Àmbit 1 clau (m² de sòl)

Zones verdes 151.128 m²Equipaments esportius 32.962 m²Total equipaments 74.147 m²


22

Àmbit 2 - Torre-romeusup. total

qualificació clau (m² de sòl)

Sistema viari a-1 i A-1 186.445 m²Equipament educatiu c-1 29.633 m²Equipament sanitàrio-assistencial c-2 4.751 m²Equipament associatiu c-3 792 m²Equipament esportiu c-4 25.254 m²Equipament per a serveis urbans C-6 8.301 m²Mercats i proveïments c-8 3.219 m²Places i jardins urbans d-1 20.720 m²Parc veïnal del Ripoll d-2(r) 19.906 m²Parc veïnal d-2 127.619 m²Parc de valor ecològico-paisatgístic D-3 24.473 m²Zona residencial suburbana entre mitgeres 1-6a 78.559 m²Zona residencial en illes pati 1-7b i 1-7 HP 37.547 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts 1-8 3.065 m²Zona residencial en conjunts amb e o d’ús públic 2-1b 6.540 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts 2-2a, 2-2b, 2-2c, 2-2d 21.945 m²Zona residencial en volumetries de front 2-3 3.391 m²Zona residencial en conjunts de consv. amb e o d’ús p 2-4d 10.124 m²Zona industrial de configuració aïllada 6-2a 14.810 m²

Superfície àmbit Torre-romeu 627.096 m²

sup. totalResum de característiques Àmbit 1 (m² de sòl)

Zones verdes 192.718 m²Equipaments esportius 25.254 m²Total equipaments 71.951 m²


23

1.4.3. El Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS) El contingut normatiu del PEPPS s’estructura d’acord amb la classificació dels béns a protegir segons el seu valor arqueològic, arquitectònic i mediambiental. A l’àmbit de la Modificació de pla es recullen els següents elements: Patrimoni arquitectònic Can Puiggener Element 314 –Tanca de Can Puiggener Patrimoni natural a).Espais d’interès Mediambiental (EIMA), Can Puiggener Torre-romeu 3. Sistema del Bosc de Can Deu 10. Sistema del Riu Ripoll 10. Sistema del Riu Ripoll

La normativa definida per a aquests elements determina que sobre les condicions de paisatge no s’admetran intervencions que comportin l’alteració de les característiques paisatgístiques dels espais protegits (moviment de terres, abocaments, obertura d’accessos sense autorització municipal,...).

Pel que fa als usos, són incompatibles tots aquells usos que impliquin transformació en la destinació o en les característiques d’aquest sòl o lesionin el valor específic que en cada espai natural es defineixi. Es prohibeix, també, amb caràcter general, qualsevol transformació d’aquests espais naturals que suposi la desaparició dels elements amb interès mediambiental que el constitueixen (arbres, vegetació,...), així com l’alteració del sòl o la transformació del paisatge característic d’aquests indrets.

b).Elements amb interès mediambiental (eIMA) Són Zones d’interès ecològic que recullen el conjunt de valls que ressegueixen els nombrosos rius i torrents que creuen, generalment, de nord-oest a sud-oest, el terme de Sabadell i que tenen un paper decisiu en la connectivitat biològica. Per a aquest elements, s’afegeixen les següents condicions a les determinacions del Pla general: - S’estableix com a objectiu prioritari el manteniment de les espècies vegetals autòctones que

siguin compatibles amb la preservació i millora de l’entorn protegit.

- L’afavoriment de la seva evolució cap a estadis de major maduresa.

- La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.

- La restauració dels sectors actualment malmesos.

Zones antropitzades de valor mediambiental Can Puiggener Element 7 – Parc del Nord 3. Element 8 – Les Clotes A les determinacions del Pla general, el PEPPS afegeix les següents condicions per a les zones antropitzades: - Es garantiran les funcions ecològiques, ambientals i paisatgístiques dels entorns recollits en

aquesta categoria, així com la seva vinculació amb els valors històrics, socials, culturals, educatius i patrimonials.


24

- Es potenciarà alhora el seu ús mediambiental i de lleure, en tant que els seus valors van lligats a la qualitat de vida dels ciutadans, així com a la necessitat d’espais d’esbarjo i de relació.

- Qualsevol actuació que afecti aquests espais, haurà de reconèixer, garantir i preservar les seves característiques, en tant que connectors de l’entorn urbà amb el rodal, així com entre altres sistemes.

- La preservació d’aquests espais haurà d’anar lligada a la difusió dels seus valors, així com a la promoció d’activitats d’educació ambiental, en tant que són espais lligats amb el lleure dels ciutadans i que permeten fer arribar la necessitat de la protecció i potenciació dels espais naturals, així com un model de relació amb el territori més respectuós amb l’entorn.

- En el disseny i manteniment dels parcs urbans, així com la selecció d’espècies vegetals i el seu manteniment en els cordons d’arbrat identificats al PEPPS es tindrà en compte l’adequació d’aquestes espècies a les condicions naturals autòctones de l’entorn i el seu paper en tant que connectors naturals de sistemes.

- Talussos del Ripoll: Can Puiggener Torre-romeu Element 4 – Talús de Can Puiggener Element 5 – Talús de Sant Nicolau - Fonts mines, recs i sèquies: Can Puiggener Torre-romeu Element 10 – Font dels Gitanos Element 15 – Font de la Roca Element 11 – Font del Sant S’estableixen per a les fonts, mines, recs i sèquies les següents condicions: - Es prohibeix modificar els seus elements constitutius i el seu entorn, així com qualsevol

alteració injustificada del seu traçat, cabal i qualitat biològica - Es potenciarà la restauració dels elements protegits actualment malmesos o que hagin sofert

algun procés de degradació. - Es potenciarà l’estudi i difusió de l’existència d’aquests elements vinculats al medi natural. Patrimoni arqueològic a) Espais d’expectativa arqueològica (EEA): Can Puiggener Torre-romeu 26. Can Puiggener 44. Horta del Romeu 66. Sèquia Monar 47. Can Roqueta – Can Piteu – Torre-romeu 66. Sèquia Monar


25

1.0. EL TERRITORI

1.5.1 Descripció Geogràfica Sabadell es situa uns 26 km al Nord-oest de Barcelona, al centre del Vallès Occidental, a tocar del Riu Ripoll. El terme municipal de Sabadell limita al Nord amb el municipi de Castellar del Vallés i Sentmenat, a l’oest amb Terrassa i San Quirze del Vallés, a l’est amb Polinyà i Santa Perpetua de Mogoda, i al sud amb Barberà del Vallés, Badia del Vallés i Cerdanyola del Vallés. El tret definidor de la topografia de Sabadell és, sens dubte, el propiciat pel curs del Ripoll, que divideix el terme municipal en dues parts de característiques geogràfiques oposades: la plana occidental i la zona oriental més accidentada i travessada pel riu Tort i la riera de Can Canyameres. L’extensa plataforma on seu la ciutat ha estat una superfície que ha permès l’expansió urbana durant més de vuit-cents anys, fins que a la meitat del segle XX s’inicià la construcció en zones de topografia accidentada d’habitatges en la major part d’autoconstrucció.

El barri de Can Puiggener Es troba situat al nord-est de Sabadell, formant part de la façana est de la ciutat i relacionant aquesta amb el riu Ripoll. Està situat en la llera del Ripoll, sobre una terrassa plana al·luvial, a mitja cota entre la ciutat i el riu que. Té un pendent aproximat del 10%, en sentit nord-oest – sud-est i presenta la gran majoria de les zones de solell. L’àmbit de la modificació queda dividit en dos nuclis residencials separats per la part més baixa de l’àmbit: el carrer Puig de la Creu i la seva continuació per la Baixada de Can Puiggener, que tenen a tocar una franja d’equipaments educatius i esportius i zones verdes que materialitzen aquesta separació dels nuclis residencials existents. Aquesta franja central té un pendent aproximat del 10% en sentit nord-oest a sud-est. La part més alta és la zona que queda situada entre aquesta franja d’equipaments, la Gran Via i la carretera de Prats de Lluçanès, on es troben bàsicament habitatge de creixement suburbà en vials que es caracteritzen per tenir fortes pendents. En aquesta part del barri, degut al gran desnivell existent, té molta importància la façana que dona a la franja central deprimida. La part de l’àmbit situada al nord del carrer del Puig de la Creu és també residencial, però es troben diferents tipologies d’habitatge: a més d’habitatges ordenats per alineació de vial de baixa alçada (màxim de planta baixa i dues plantes pis) hi ha edificis més alts on predominen els de planta baixa i quatre plantes pis. Segons l’Informe ambiental preliminar de l’Avanç del Pla director, el factor de risc més important és què la zona d’estudi és una àrea de cornisa respecte del riu Ripoll i el seu parc fluvial. En aquest sentit, s’haurà de preveure el risc de despreniments en la zona sud de l’àmbit, just a la part on s’inicia el desnivell existent entre els edificis del carrer Sagunt i el riu.

El barri de Torre-romeu El primer habitatge al barri de Torre-romeu es construí l'any 1903. Es tractava d'una torre particular d'un batlle de Sabadell, anomenat Romeu. Fou aquesta construcció la que donà nom al barri. El barri va néixer de forma espontània a partir de 1940 i s’eixamplà considerablement entre els anys 50 i seixanta. Va ser la part baixa de la barriada la que s’edificà primer.


26

Pel que fa al tipus d’habitatge, predominen les cases de planta baixa, d’autoconstrucció. A la part alta del barri, anomenada pels veïns Tibidabo, predominen els blocs de pisos. Es troba a l’est de Sabadell, sobre la cornisa del riu Ripoll. Té una llargada de més d’un quilòmetre i mig en sentit nord-sud paral·lel al riu, i inclou tot el barri de Torre-romeu i s’allarga fins a la Masia de Can Roqueta. Està situat sobre la cornisa del marge esquerra del riu Ripoll, a uns 60 metres per damunt de la llera. Té un pendent aproximat de l’1%, en sentit nord – sud, amb una majoria de zones de solell. Es tracta d’un àmbit molt degradat, en la seva major part dominat per matollars i zones nues. Com a conseqüència, s’hi troben usos marginals del sòl, com abocadors il·legals o un circuit de vehicles a la part nord. El barri està situat en un important eix de connexió entre la llera del riu Ripoll (hàbitats d’interès comunitari no prioritari de riu amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils), un altre hàbitat d’interès comunitari (no prioritari) les pinedes mediterrànies, i les grans zones de conreus localitzades a l’est de l’àmbit i espais lliures i nus urbanes. És especialment important el paper que pot arribar a tenir en la connectivitat ecològica en el sentit est-oest.

1.5.2 Estructura i morfologia urbana Mentre al barri originari de Can Puiggener es va plantejar un traçat viari de caràcter focal, incorporant l’antic camí a la masia utilitzant, amb excepcions, les amplàries viàries de l’eixample del segle vint (10 m) i una parcel·lació similar que, per tant, admetia la casa convencional característica de l’eixample sabadellenc (amb el condicionant d’una topografia molt mes dura), a Torre-Romeu s’optà per mantenir l’estructura de les feixes dels camps de conreu, concebin carrers molt llargs i de poca amplària (7 m), illes amb molt poca fondària per adequar-se a la topografia i una parcel·lació de 7 m, però amb poca fondària (10-15 m).

El Barri de Can Puiggener En el barri de Can Puiggener es poden distingir quatre grups de tipologies edificatòries que, per les seves característiques de agrupació/implantació generen tres models morfològics bàsics amb algunes variants dels mateixos:

a.- L’àrea contigua a la Gran Via, implantada sobre els talussos de “entrega” de la plataforma plana de la ciutat central, a la llera del Ripoll. Tal com hem dit abans es el nucli originari, d’estructura viària focal, amb delimitació d’illes de grandària i geometries diverses i importants diferències topogràfiques entre cares oposades de les mateixes.

Les illes contigües a la Gran Via i les tipologies edificatòries que les conformen, tenen especificitats que les diferencien de les altres.

b.- L’àrea situada a la llera del Ripoll, sobre una terrassa plana al·luvial, amb una retícula viària ortogonal, d’amplades de 10m i mes, que genera illes de geometria regular, amb parcel·les rectangulars i topografia plana, amb processos de subdivisió i colmatació. Les tipologies responen als models d’autoconstrucció.

c.- El “polígon residencial” constituït pel conjunt d’habitatges del Pla de Can Puiggener, fruit d’una promoció immobiliària de l’empresa VISASA, amb finalitat social, participada per la Caixa de Sabadell, que preveia més d’un miler d’habitatges, dels quals se n’acabaren construint 907, a partir del 1966 i fins al 1972.

L’ordenació es produeix segons els criteris d’alineació de vial, malgrat utilitzi tipus edificatoris (blocs tipus “barra” plurifamiliars) que podrien funcionar en ordenació oberta, la qual cosa genera una situació híbrida que ha perjudicat el funcionament dels espais lliures. L’ordenació urbana no estableix una jerarquia d’espais i usos de manera clara.


27

El Barri de Torre-romeu Hem de començar distingint els assentaments originaris i els dels anys seixanta i setanta, del nou sector residencial de La Serra, encara en fase de desenvolupament. La seva ordenació respon al tipus de polígon amb edificació en blocs lineals i constituint illes amb espais oberts comunitaris.

Als assentaments originaris, l’estructura parcel·lària ha estat modificada al llarg del temps, subdividint les parcel·les en amplada, obtenint una de 3 i una de 4 m o bé convertint en dos aquelles que donen a dos carrers, resultant, la que té façana al carrer menys important (el costat més elevat) amb fondàries de menys de 10 m. Es poden comptar un centenar de parcel·les fruit d’aquestes particions. Aquest procés també ha afavorit l’aparició de tipologies funcionalment precàries.

En el barri de Torre-Romeu es poden distingir quatre grups de tipologies edificatòries que, per les seves característiques de agrupació/implantació generen tres models morfològics bàsics amb algunes variants dels mateixos:

a) L’autoconstrucció. En el cas de Torre-Romeu es parteix d’una parcel·lació bastant homogènia que la propietat dels terrenys i el mateix Ajuntament van convenir per a bastir-hi el que s’anomenaven “alojamientos de urgencia”, per a la construcció dels quals als estadants en coves i barraques el Municipi els hi donava una quantitat de materials perquè els propis usuaris edifiquessin la seva llar durant les hores lliures: els diumenges.

Els habitatges originaris estaven concebuts amb dues crugies paral·leles a façana amb embigat de fusta recolzat en parets de totxana de 15cm (a vegades les façanes eren de 30cm). Les mitgeres de 15cm, també de totxana. La coberta es resolia a dues aigües amb carener paral·lel a façana i amb teules aràbigues sobre malla d’encanyissat o llates i tobes. El cel ras també era d’encanyissat.

Aquestes cases tenen un desenvolupament orgànic: han estat ampliades, des de la senzilla edificació de planta baixa amb tres peces (30-40 m2) tant en profunditat com en altura, en funció de les necessitats dels seus usuaris. S’aprofiten materials d’altres obres, el que genera una important heterogeneïtat del conjunt.

a) Els blocs entre mitgeres dels anys seixanta-setanta. Ja des de principis dels anys seixantes trobem promotors privats que realitzen petites promocions, que consisteixen en edificis entre mitgeres aprofitant les altures reguladores permeses en aquella època. Sovint les trobem en parcel·les cantoneres, per treure la màxima rendibilitat d’una parcel·la estreta, exhaurint la profunditat edificable i sense necessitat de realitzar patis de llum.

A les actuacions més modestes, amb projectes arquitectònics amb una mínima definició i generalment amb la pràctica absència de direcció tècnica, s’obtenen resultats d’una molt baixa qualitat. Els materials poden provenir de restes d’altres obres, en les que treballa el promotor, el que confereix a les construccions unes característiques molt heterogènies, que són tot un handicap en el moment de realitzar rehabilitacions de caràcter estructural. a) Els blocs del carrer de Sau. Conjunt format per 10 blocs entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes pis amb una fondària de 10 metres, amb dos habitatges per replà, que suposen 80 estatges i 20 locals.

Aquest conjunt actua com a barrera del teixit de gra petit del barri respecte l’àrea de centralitat del carrer de Sau. a) Els blocs de la plaça Garona-carrer de Sau. Aquesta promoció disposa de blocs de planta baixa i quatre plantes pis amb quatre habitatges per replà. S’han realitzat diverses rehabilitacions en aquests blocs, seguint una línia de manteniment força correcte. Alguns d’ells ja han instal·lat ascensor. No obstant això encara resten edificis que no en disposen.

En els darrers anys, aprofitant la bonança econòmica, però també als seixantes i setantes, s’han construït edificacions que exhaurint l’edificabilitat permesa, han generat una profusió de mitgeres vistes, accentuada per la pròpia topografia.


28

1.5.3 El Parc fluvial del Ripoll Com s’ha dit anteriorment, els barris de Can Puiggener i de Torre-romeu es caracteritzen per ser assentaments al costat del riu Ripoll, sobre el que s’està actuant amb l’execució del projecte del Parc Fluvial del Ripoll.

En les últimes dècades Sabadell havia viscut d'esquena al riu. La qualitat de les seves aigües ha patit les conseqüències del ràpid creixement de la ciutat i de la forta implantació industrial que es va produir entre els anys 50 i 60.

El Projecte del Parc Fluvial del Ripoll a Sabadell és un projecte integral, que pretén la millora del medi fluvial periurbà i la seva recuperació per a la ciutat, després de la progressiva degradació soferta durant els darrers quaranta anys. Es basa en una gestió continuada, desenvolupada i fomentada per l'Oficina del Ripoll, directament o mitjançant un ampli programa transversal de corresponsabilitats públiques i privades. El Projecte del Parc Fluvial es caracteritza per la convivència de cinc àmbits d’interès específic en el seu interior: el cultural, l’industrial, el d’horta, el de lleure i el natural, constituït cadascun pels seus corresponents elements materials, les seves lògiques d’implantació i d’activitat, les seves relacions i els seus intercanvis i les seves pròpies necessitats de millora i de recuperació. El Parc Fluvial del Ripoll es defineix, doncs, com a integració i articulació coherent del parc cultural, del parc industrial, del parc d’horta, del parc de lleure i del parc natural, que s’ofereixen als ciutadans per al desenvolupament d’activitats específiques, de caràcter privat i públic, d’acord amb les propostes del Pla Integral. Fins avui s’han projectat i s’han efectuat obres dels projectes prioritaris com són la millora parcial de la protecció davant les avingudes, la recuperació de les riberes i la depuració i reutilització de les aigües residuals i s’ha iniciat el desplegament dels programes, les accions i les obres per a cadascun dels parcs sectorials. Totes aquestes actuacions tenen una incidència directa en els assentaments urbans directament relacionats amb el riu. En un altre ordre de coses és molt important dir que, segons el planejament general del municipi, per a l’àrea objecte del projecte, un 81 % de les zones verdes no estan executades. Des de la perspectiva dels serveis de neteja viària, recollida de brossa i recollida selectiva, cal fer una doble reflexió: tant cert és que un espai net és més difícil que s’embruti, com que la racionalitat en l’ordenació del territori ajuda a que els espais es conservin millor. Circumstàncies com que, en ocasions, les voreres s’entreguin als talussos, que els límits entre carrer i el marge, i el marge i camp es desdibuixin, que convisquin habitatges amb torrenteres, que els desbrossats competeixin amb l’escombrat, afavoreixen l’aparició d’abocaments (tant domiciliaris com industrials) i això succeeix en molts dels espais de l’àrea. L’orografia de la zona, abastament comentada, ofereix un ampli ventall de carrers estrets i de carrers sense sortida, de pendents importants i de girs tancats, que compliquen (en ocasions fan pràcticament impossible) dur a terme serveis de manteniment que utilitzen vehicles de grans dimensions (recol·lectors de càrrega lateral, cisternes, escombradores). El creixement en nombre d’habitants en aquests assentaments urbans i en aquestes condicions, fan necessari l’augment de recursos a aplicar per poder mantenir l’estàndard del conjunt de la ciutat. Però en moltes ocasions tots els recursos humans i tècnics esdevenen condicions necessàries però no suficients, cal la conscienciació i la formació d’aquelles persones que viuen en el territori i que amb la seva actitud han d’ajudar al millor manteniment de la zona.


29

1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 1.0. MARC LEGAL; PROCEDÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL 2.1.1 Marc legal El marc legal de referència de les Àrees residencials estratègiques (ARES) és el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reglament que el desenvolupa, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, així com el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística que crea la figura de les ARES i que estableix un període de 4 mesos, a partir de la seva entrada en vigor, per aprovar l’acord de la formulació de plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques així com per a l’aprovació dels documents d’objectius i propòsits generals. De forma complementària amb l’anterior, la Llei 18/2007 de dret a l’habitatge aprovada el 28 de desembre de 2007 (DOGC 9 de gener de 2008) i que ha entrat en vigor el 9 d’abril de 2008. En data 18 de febrer de 2008 i com a resultat del mandat del Decret llei 1/2007, el Conseller de política territorial i Obres públiques va aprovar el Document d’objectius i propòsits generals dels Plans directors urbanístics per a la delimitació i ordenació de les Àrees residencials estratègiques per al quadrienni 2008-2011, va acordar la iniciació del procediment de formulació dels Plans directors urbanístics per a la delimitació i ordenació de les Àrees residencials estratègiques així com sotmetre el document al tràmit de consulta als ajuntaments afectats pel termini d’un mes, abans de l’aprovació inicial dels corresponents Plans directors urbanístic de delimitació i ordenació d’aquestes àrees d’acord amb el que preveu l’apartat 4 de la Disposició addicional única del Decret 1/2007, de 16 d’octubre. 2.1.2 Procedència i oportunitat de la modificació del Pla general Aquesta Modificació de Pla es tramita paral·lelament al Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques del Vallès occidental que conté nou àmbits susceptibles de ser àrees residencials estratègiques localitzats en set municipis de la comarca, d’ entre els quals es troba el Municipi de Sabadell. De conformitat amb el document d’Objectius i propòsits generals dels Plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques és necessari que l’àmbit de sòl urbà susceptible d’ésser àrea residencial estratègica es constitueixi en sector de planejament derivat, i que aquesta delimitació es faci a partir d’una modificació puntual del planejament municipal, atès que aquesta delimitació no es pot fer mitjançant la figura del Pla director, d’acord amb la definició que en fa l’article 56 de la Llei d’urbanisme vigent. Ja que l’àmbit de sòl urbà no estava delimitat pel planejament general com a sector de planejament derivat i que el document elaborat comporta la modificació de normes configurades com a bàsiques en el vigent Pla general, de conformitat amb els articles 6 i 10 de les normes urbanístiques del Pla general i l’article 94 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, procedeix la tramitació de la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell.


30

1.0. OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ DE PLA La modificació puntual del Pla General es redacta amb la finalitat de delimitar dos sectors de planejament que es desenvoluparan com Àrees residencials estratègiques als barris de Can Puiggener i de Torre-romeu mitjançant el Pla director urbanístic, així com per a l’ordenació de la resta de terrenys d’aquests barris amb l’objecte de millorar els dèficits socials, ambientals i urbanístics existents. La Modificació de Pla i el seu desenvolupament per mitjà del planejament derivat i instruments de gestió permetrà aconseguir els objectius específics següents:

a) La millora de les condicions d’edificació facilitant la renovació urbana i la resolució arquitectònica de diversos punts de la trama en un context de coherència tècnica, econòmica i social.

a) la millora de la mobilitat i connectivitat ambiental de l’espai públic mitjançant

actuacions que permetin resoldre els actuals problemes de connectivitat amb la resta de la ciutat i amb el parc fluvial del Ripoll, de distribució interior des de la malla urbana, d’accessibilitat dintre del propi barri i de relació mitjançant l’ampliació i /o la reurbanització dels espais lliures.

a) Definir els instruments de planejament que possibilitin les millors solucions

morfològiques dels teixits urbans, com a mecanisme d’integració amb l’espai limítrof del sistema naturalitzat del parc fluvial.

a) La promoció pública d’habitatges per a reallotjaments o nous residents.

a) La millora dels serveis mitjançant la construcció de nous equipaments:

assistencials, educatius, dotacionals,...

a) Adequar la regulació normativa amb la finalitat de portar a terme els objectius.


31

1.0. JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENACIÓ 2.3.1 Anàlisi sectorial Amb l’aprovació del Decret de Mesures Urgents en matèria urbanística es definien les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES, amb l’objectiu d’ampliar de manera decidida l’oferta d’habitatge i, en especial, la d’habitatge protegit. Les novetats legislatives que s’introduïen son una oportunitat única per a materialitzar un projecte que, per la seva envergadura, no va poder-se desenvolupar des de la Llei de Barris: la transformació urbana de dos sectors: Can Puiggener i Torre-romeu. En el procés de definició de les ARE s’han anat produint ajustos a fi de què els condicionants del nou instrument urbanístic, pensat per a resoldre un problema molt concret, no afectessin l’objectiu més global plantejat com és el de resoldre des d’una visió més general, unes actuacions estratègicament definides i l’estructuració urbanística dels dos barris. Les anàlisi realitzades de cada un dels sub-àmbits s’han basat en estudiar els elements determinants del territori i la seva estructura des de quatre punts de vista diferents:

- Anàlisi territorial i mediambiental. - Anàlisi demogràfic i social. - Anàlisi de mobilitat i d’accessibilitat. - Anàlisi urbà i urbanístic.

Sub-àmbit de Can Puiggener a).- Anàlisi territorial i mediambiental: S’han de destacar com a elements estructuradors del territori i definidors dels trets mediambientals, la difícil configuració topogràfica que determina en gran mesura l’accessibilitat i connectivitat de l’àmbit. Destaca alhora, tot el límit Est, especialment en la part més baixa del sector que limita amb el Parc de la Clota, que alhora dóna accés a l’eix cívic del Riu Ripoll, pel qual Sabadell ha fet una forta aposta en els últims decennis, consolidant un veritable Parc fluvial, avui encara en construcció a la part més baixa del terme, en l’àmbit de la Bassa de Sant Oleguer.


32

POBLACIÓ

78%

22%

Autòctona Estrangera

b).- Anàlisi demogràfic i social. Pel que fa als aspectes socio-demogràfics cal destacar que del total de població de l’àmbit, (6.676 habitants) hi ha un total de població estrangera de 2.111 habitants, gairebé un 32%.

Pel que fa en concret a les illes en estudi:

Illes:

1). 21103 2). 21104 3). 21105 4). 21106 5). 21109 6). 21208 7). 21305 8). 21306 9). 21307 10). 21308 11). 21210 12). 21318 13). 21318 14). 21205 15). 21206 16). 21207 17). 21215

Total població en estudi: 1.749 habitants Total estrangers: 386 habitants

5935

101 125

35 40

121 127

399451

118 138

0

100

200

300

400

500

0-2 3-11 12-15 16-25 26-64 65-+

GÈNERE I EDATS

Home Dona

ORIGEN ESTRANGERS

15%

43%

32%

10%

Asiàtic Africà Sudamericà Europeu


33

A les dades estadístiques val la pena afegir la casuística concreta d’algunes de les illes incloses en l’àmbit de la MPG en les que a situacions d’infrahabitatge donades per motius molt diversos: condicions d’edificació poc adequades (“estades”, autoconstrucció,...), estat constructiu deficitari,... s’hi afegeixen sovint problemàtiques derivades de la convivència intercultural i que acostumen a anar lligades a maneres diferents d’entendre l’espai públic: “magatzems” de ferralla, aparcament massiu de vehicles per a la venda ambulant, activitats “artesanals” o de lleure que dificulten o impedeixen el trànsit,...


34

c).- Anàlisi de mobilitat i d’accessibilitat. La configuració de l’àmbit pel que fa a la vialitat queda determinada per uns accessos limitats a dos punts principals de comunicació amb la resta de la ciutat.

Àmbit d’estudi

Aquesta circumstància juntament amb les característiques topogràfiques del terreny configuren una xarxa viària principal molt focalitzada i uns recorreguts interns difícils amb nombroses situacions en cul de sac.


35

c).- Anàlisi urbà i urbanístic

Equipaments educatius o culturals Equipaments esportius Dotació comunitària Equipament associatiu Reserva per a equipaments Usos residencials Usos industrials

USOS I QUALIFICACIÓ

1 Habitatge

2 Habitatges

3-4 Habitatges

5-7 Habitatges

6-10 Habitatges

15-16 Habitatges

Més de 16 Habitatges

Solar o en construcció

ESTAT D´OCUPACIÓ


36

Edificació ampliable més d´un 50%

Edificació ampliable entre un 25-50%

Edificació ampliable entre un 10-25%

Edificabilitat esgotada

Bloc edificabilitat esgotada

Solar

Fora d´ordenació

POSSIBILITATS EDIFICATÒRIES


37

Can Puiggener és un dels barris de Sabadell que registra una activitat més baixa en la rehabilitació dels seus edificis. Durant els últims anys de funcionament de l’Oficina Municipal de Rehabilitació han acabat realitzant obres amb sol·licitud d’ajuts d’un 11%, mentre que la mitjana de la ciutat es situa entorn del 30%. Els habitatges plurifamiliars situats al barri requereixen fonamentalment solucions d’accessibilitat, mentre que els unifamiliars necessiten adequar-se als requisits mínims de les condicions d’habitabilitat.

Necessitat de modificació de les condicions de

l’edificació (infrahabitatge, assolellament,...)

Edificació deficient

Edificació amb problemes d’accessibilitat

Necessitat de reordenació de l’espai públic

Zona verda pendent de completar execució

Problemes de connexió vertical

Accessibilitat deficient


38

Sub-àmbit de Torre-romeu / Can Roqueta a).- Anàlisi territorial i mediambientals: El barri de Torre-romeu està situat sobre diversos torrents, afluents del Ripoll, de notable cabal en les èpoques de pluviositat més elevada.


39

b).- Anàlisi demogràfic i social: Illes en estudi: 1). 70101 2). 70102 3). 70103 4). 70107 5). 70108 6). 70113 9). 70114 10). 70115 11). 70116 12). 70201 13). 70203 14). 70217 15). 70301 16). 70302 17). 70303 18). 70304 19). 70305 20). 70307 21). 70308 22). 70309 23). 70310 24). 70311 25). 70312 26). 70313 27). 70315

Total població en estudi: 1507 habitants Total estrangers: 328 habitants

29 3179 82

20 3092 90

425

340

142 147

0

100

200

300

400

500

0-2 3-11 12-15 16-25 26-64 65-+

GÈNERE I EDATS

Home Dona

POBLACIÓ

79%

21%

Autòctona Estrangera

ORIGEN ESTRANGERS

1%

59%26%

14%

Asiàtic Africà Sudamericà Europeu


40

c).- Anàlisi de mobilitat i d’accessibilitat. Uns pendents, poc adequats per a l’edificació i una capacitat tècnica i econòmica deficitària en I’origen de I’assentament, han generat diversos conflictes en la connectivitat del barri.


41

d).- Anàlisi urbà i urbanístic. El barri de Torre Romeu ha vist com en els darrers anys s’està produint una millora consubstancial de la part alta, La Serra, amb la implantació d’equipaments (mercat, centre de benestar social, biblioteca, CAP) i una oferta comercial important. La part més baixa, entre el carrer de l’Onyar i Flamicell i la Plaça Karl Marx, per la seva pròpia morfologia, ha admès construccions de major qualitat i capacitat i històricament s’hi ha ubicat els equipaments (església, escoles i centre cívic) i una certa activitat comercial.

A l’espai intermedi ens trobem un espai merament residencial, topogràficament subdividit en dues zones amb poca capacitat de renovació per la pròpia inèrcia de la propietat, majoritàriament gent gran.

Equipaments educatius o culturals Equipaments esportius Dotació comunitària Equipament associatiu Equipament sanitàrio-assistencial Mercats i proveïments Usos residencials Usos industrials


42

Edificació ampliable més d´un 50% Edificació ampliable entre un 25-50% Edificació ampliable entre un 10-25% Edificabilitat esgotada Bloc edificabilitat esgotada Solar Fora d´ordenació


43

Necessitat de modificació de les condicions del’edificació (infrahabitatge, assolellament,...) Edificació deficient Edificació amb problemes d’accessibilitat Necessitat de reordenació de l’espai públic Zona verda pendent de completar execució Problemes de connexió vertical Accessibilitat deficient


44

2.3.2 Justificació de la proposta

Sub-àmbit Can Puiggener a) Proposta territorial i mediambiental


45

b) Proposta social

Ampliació escola (ampliació CEIP 2 línies, capacitat 3 línies) Construcció escola (CEIP 1 línia, ampliable a 2 línies Construcció CAP Construcció zona esportiva (camp futbol + instal. comp.) Trasllat pistes esportives Adequació biblioteca i centre d’adults Assignació i/o reactivació a usos comercials Construcció habitatge dotacional vinculat a centre de dia


46

c) Mobilitat Proposta Estat actual

d) Imatge de l’ordenació



47



48


49

Sub-àmbit Torre-romeu / Can Roqueta a) Proposta territorial i mediambiental


50

b) Proposta social

Relocalització mercat municipal vinculat a nou supermercat Construcció zona esportiva (camp futbol + instal. comp.) Construcció escola (CEIP 2 línies) i Institut Reserva sòls per a equipaments esportius Reserva sòls per a equipament general Reserves equipaments educatius Construcció habitatge dotacional vinculat a centre de dia


51

a) Proposta de la Mobilitat

Proposta Estat actual


52



53


54

2.3.3 Regulació urbanística de la proposta Delimitació de Àrees residencials estratègiques La modificació de Pla delimita dos sectors per a la implantació de dues àrees residencials estratègiques d’acord amb el Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques del Vallès Occidental, definint els sectors de l’ARE de Can Puiggener i de l’ARE de Torre-romeu / Can Roqueta . L’ordenació més detallada d’aquests sectors serà la que estableix el corresponent Pla Director Urbanístic, que queda definida a la normativa d’aquesta modificació de Pla. Actuacions urbanístiques La modificació de Pla preveu, fora de les àrees residencials estratègiques, diferents actuacions urbanístiques com a instruments urbanístics encaminats a assolir els objectius que es volen aconseguir. Aquestes actuacions queden sistematitzades amb diferents regulacions urbanístiques específiques; són les següents: Sectors de Pla de millora urbana Actuacions de reordenació tipològica Actuacions d’urbanització en els espais oberts

• Sectors de Pla de millora urbana Comprèn els terrenys de sòl urbà en què es fa necessari la transformació, modificació o substitució de les edificacions i de l’ordenació actual i, en alguns casos, l’obtenció de nous equipaments i zones verdes.

En aquesta modificació de Pla es delimiten diferents sectors de planejament derivat, per a les quals es determinen com a paràmetres normatius bàsics, l’ús global, l’índex d’edificabilitat brut i, en algun cas, les cessions mínimes de sòls destinats a sistemes. En concret es defineixen 6 sectors a Can Puiggener (PMU-CP) i 3 sectors a de Torre-romeu / Can Roqueta (PMU-TR) Seran els corresponents plans de millora urbana els que definiran les qualificacions urbanístiques definitives i l’ordenació de volums, establint el sistema d’actuació dels polígons que es delimitin.

• Actuacions de reordenació tipològica Les actuacions previstes de reordenació tipològica normativa, es podrà desenvolupar mitjançant planejament derivat per a la reordenació del sostre previst pel Pla General atès que, en la majoria dels casos, succeeix que no s’ha esgotat gran part del sostre assignat pel PGMOS, obrint-se la possibilitat de reubicar-lo, concentrant-lo en altres llocs i alliberant sòl per a l’obtenció d’espais lliures o ampliacions de vial.

• Actuacions d’ordenació dels espais oberts Es reordenaran els espais oberts i l’espai públic mitjançant projectes d’urbanització que podran incloure també els possibles espais lliures privats, que siguin d’ús públic. En alguns casos es reordenaran els usos comercials i l’ús d’aparcament de vehicles.

Habitatge dotacional públic Amb la qualificació urbanística de sistema d’habitatge dotacional públic (clau E) es regulen aquelles reserves de sòl que siguin adscrites a l’ús d’habitatges destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació, d’acord amb els termes establerts a l’article 34.3 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i, en el seu cas amb els límits definits en l’article 58.1.g) de la mateixa norma.


55

Aquesta qualificació urbanística de sistema d’habitatge dotacional públic es va introduir al Planejament general mitjançant el Text refós de la Modificació puntual del Pla General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit i al sector “D” Cifuentes (exp.:MPG-46) que afegeix el nou sistema d’habitatge dotacional públic a la classificació de l’article 168.3 de les NNUU del PGMOS. Aquesta modificació de Pla incorpora l’ús de mercats i proveïments a la relació d’usos compatibles del sistema d’habitatge dotacional públic. Paràmetres d’ordenació de volums per a les zones residencials en volumetries especials Els paràmetres d’ordenació de volums definits de les qualificacions urbanístiques dels sectors de les ARE es regularan mitjançant el tipus d’ordenació de volumetria específica flexible (clau AO), no obstant això, es delimiten uns perímetres volumètrics en planta i un nombre màxim de plantes que possibiliten la contenció de diferents propostes arquitectòniques per a les quals es sol·liciti llicència. Aquests paràmetres gràfics es complementen amb la definició d’alineacions de façana obligatòries i espais no edificats mínims per a cada unitat d’ordenació. Aquests gàlibs d’ordenació queden definits gràficament en els plànols d’ordenació d’aquesta modificació de Pla. Les zones d’aprofitament privat amb l’ús residencial i comercial, són les qualificacions urbanístiques definides pel Pla general com a Zona residencial en volumetries especials (clau 1-8) i la zona residencial en volumetries especials amb terciari (clau 1-9). Justificació del compliment de l’increment espais lliures La modificació de Pla, en compliment de l’article 94.2 de la Llei d’urbanisme vigent, preveu que, per al sòl urbà, s’ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics, de 20 m² per cada 100 m² de sostre residencial, i de 5 m² per a cada 100 m² de sostre d’altres usos.

133.330 m² INCREMENT DE SOSTRE DE LA PROPOSTA26.861 m² INCREMENT DE ZONES VERDES > INCREMENT NECESSARI DE ZONES VERDES 26.665,91 m²

En el càlcul de l’increment de zones verdes s’ha computat la reducció de la qualificació Parc ecològico-paisatgístic (un espai lliure en sòl no urbanitzable), fruit d’un ajust de la classificació del sòl en base a un nou topogràfic, que ha estat de 9.953 m² de sòl. Per tant, l’increment de zones verdes en sòl urbà és de 36.814 m². En els dos sub-àmbits de la modificació de Pla, el còmput d’increments de sostre i de zones verdes previst és de :

69157 m² INCREMENT DE SOSTRE ÀMBIT 116161 m² INCREMENT DE VERD ÀMBIT 1



56

1.0. INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT VIGENT APLICABLE Quadres de superfícies de la proposta Les superfícies de sòl per a cada qualificació urbanística definida en la proposta de modificació de Pla per a cada sub-àmbit definit són les següents: Àmbit 1 - Can Puiggener

sup. totalqualificació clau (m² de sòl)Sistema viari a-1 y A1 98.407 m²Reserva d'equipament local c-0 2.976 m²Equipament associatiu c-3 3.103 m²Dotacions comunitàries c-9 1.705 m²Places i jardins urbans d-1 11.887 m²Espais lliures d'estada del Ripoll d-1[r] 1.554 m²Parc veïnal del Ripoll d-2[r] 59.436 m²Parc de valor ecològico-paisatgístic D-3 32.370 m²Zona residencial suburbana entre mitgeres 1-6a i 1-6aHP 87.197 m²Zona residencial en conjunts amb espais obertsd’ús públic 2-1 20.249 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts 2-2v [HP] 5.169 m²Zona residencial en volumetries de front 2-3 6.954 m²

ARE Can Puiggener 113.406Sistema viari a-1 y A1 21.726 m²Reserva d'equipament local c-0 2.326 m²Equipament educatiu local c-1 16.323 m²Equipament sanitàrio-assistencial c-2 1.779 m²Equipament esportiu c-4 19.446 m²Places i jardins urbans d-1 9.365 m²Parc veïnal d-2 26.177 m²Habitatge dotacional e-1 955 m²Zona residencial en volumetries especials AO 1-8 - 1-9 15.310 m²

63.254Mínim espais lliures i zones verdes 26.500 m²Màxim zones aprofitament privat 36.754 m²

Superfície total Àmbit 1- Can Puiggener 507.667 m²

Àrees PMU


57

Àmbit 2 - Torre-romeu -Propostasup. total

qualificació clau (m² de sòl)Sistema viari a-1 y A1 123.624 m²Equipament educatiu local c-1 13.729 m²Equipament sanitàrio-assistencial c-2 4.751 m²Equipament associatiu c-3 792 m²Equipament esportiu c-4 29.471 m²Parc urbà D-1 4.875 m²Places i jardins urbans d-1 14.031 m²Parc veïnal d-2 92.404 m²Parc de valor ecològico-paisatgístic D-3 16.318 m²Zona residencial suburbana entre mitgeres 1-6a i 1-6aHP 41.979 m²Zona residencial en illes pati 1-7b i 1-7 HP 37.547 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts 1-8 3.065 m²Zona residencial en conjunts amb espais oberts d’úspúblic 2-1b 6.540 m²

Zona residencial en conjunts amb espais oberts2-2a, 2-2b, 2-

2c, 2-2d 21.945 m²Zona residencial en volumetries de front 2-3 3.391 m²Zona residencial en conjunts de conservació amb espais oberts d’ús públic 2-4d 10.124 m²

ARE TORRE-ROMEU 137.568Sistema viari a-1 y A1 25.560 m²Reserva d'equipament local c-0 5.402 m²Equipament educatiu local c-1 8.609 m²Equipament esportiu c-4 10.016 m²Parc urbà D-1 57.752 m²Places i jardins urbans d-1 2.631 m²Parc veïnal d-2 4.016 m²

e-1 3.626 m²Zona residencial en volumetries especials AO 1-8 - 1-9 19.957 m²

64.942Mínim espais lliures i zones verdes 11.393 m²Màxim zones aprofitament privat 53.550 m²

Superfície total Àmbit 2- Torre-romeu 627.096 m²

Àrees PMU

Quadres de superfícies de sostre de les àrees residencials estratègiques: Les superfícies de sostre de les Are de Can Puiggner i de Torre-romeu són les següents: ARE CAN PUIGGENERSUPERFÍCIE DE SÒL 113.502,95 m²sòlTOTAL SOSTRE EDIFICABLE 53.346,21 m2sostreÍNDEX D'EDIFICABILITAT BRUT 0,47 m2sostre/m2sòlNUM. HABITATGES 568DENSITAT 50INCREMENT SOSTRE 49884 m2sostre ARE TORRE-ROMEUSUPERFÍCIE DE SÒL 137.568,06 m²sòlTOTAL SOSTRE EDIFICABLE 66.451,00 m2sostreÍNDEX D'EDIFICABILITAT BRUT 0,48 m2sostre/m2sòlNUM. HABITATGES 731,00DENSITAT 53INCREMENT SOSTRE 66451 m2sostre


58

Quadre comparatiu entre les determinacions del planejament vigent i la proposta El quadre comparatiu de les superfícies de sostre i de sòl previstes pel planejament vigent i la proposta és el següent:

133.330 m² INCREMENT TOTAL DE SOSTRE 26.861 m² INCREMENT TOTAL DE ZONES VERDES



717 m² INCREMENT D'EQUIPAMENT ESPORTIU Sabadell, juliol 2008 Redacció Tomás de Castro Borregán, Arquitecte Isabel Blasco Borja, Arquitecta Secció de Planejament Cap de la secció de Planejament.


59

1. MEMÒRIA SOCIAL D’HABITATGE 3.1 Objectius de la producció d’habitatge protegit Segons les determinacions de l’article 59.1.h del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei d’urbanisme, els plans d’ordenació urbanística municipal han d’incloure la memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a què fa referència l’article 34.3, cal justificar-ho en la memòria social. Tal com s’exposa al Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, l’estructura actual del sector de l’habitatge i del mercat immobiliari a Catalunya no permet donar una solució adequada a les necessitats d’allotjament de les capes de població amb rendes mitjanes o baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d’oferta de mercat. La finalitat de les reserves de sòl previstes en aquesta Modificació de Pla general són, per tant, facilitar l’accés a l’habitatge a aquests sectors de la població per tal d’evitar l’exclusió social residencial. D’altra banda, els sectors de Can Puiggener i Torre Romeu de Sabadell hagin estat escollits per a desenvolupar-hi ARE, determina que les reserves per habitatge protegit augmentin fins a un mínim del 50% del total d’habitatges produïts en aquests àmbits concrets (Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, 1/2007, art. 19.U.2.c.2), alhora que determina que serà un Pla Director Urbanístic el que haurà de delimitar i ordenar dites ARE (art. 19.Dos.f i Tres del Decret Llei 1/2007). Així doncs, aquesta memòria social queda condicionada per ambdues “prescripcions” legislatives. Seguint amb el marc legislatiu vigent, el reglament de la Llei d’Urbanisme estableix en el seu article 69.4, que la memòria social pot remetre’s al contingut del Pla Local d’Habitatge (PLH), sempre que aquest contingui tots els aspectes relacionats amb la memòria social. L’Ajuntament de Sabadell encarregà, mitjançant conveni amb la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona l’elaboració del seu PLH a l’empresa GMG Plans i Projectes, SL. Actualment s’ha fet la seva Aprovació Inicial. És així doncs, que la present memòria social es remet als continguts del PLH en l’anàlisi i projecció de la població i llars, en la identificació de la població en risc d’exclusió d’accés a l’habitatge i en el càlcul de les necessitats de producció d’habitatge, tant lliure com social. Amb tot, en aquest document es farà un resum dels aspectes que es consideren de major incidència per la memòria social. En aquest sentit, i com a conseqüència de la diagnosi realitzada en el marc del Pla local d’habitatge de Sabadell, es pot concloure que quantitativament, en global, l’oferta d’habitatge que resulta de l’estoc construït en els darrers anys, la possible consolidació del sòl urbà –solars i operacions de colmatació -, la reutilització d’habitatges buits o secundaris i el desenvolupament del planejament que encara està per executar pot cobrir sobradament la demanda dels propers anys, però en canvi es pot produir un desajust qualitatiu del mercat, doncs bona part dels demandants són població susceptible d’adquirir habitatge de protecció pública (bàsicament joves), i, tot i que el municipi ja disposa d’una àmplia oferta d’habitatges de preu assequible, l’oferta podria resultar insuficient. Per tant, es planteja com a primer i principal objectiu:

• Prioritzar l’aparició de l'habitatge assequible i protegit, de manera que en el conjunt del municipi es garanteixi la diversitat de tipologies d’habitatge que permeti cobrir la demanda dels diferents segments de població (joves, gent gran...) i de diferents nivells de renda.

Aquest objectiu prioritari s’acompanya d’altres:


60

• Garantir l’oferta d’habitatge en els diferents règims de tinença (compravenda, lloguer en diferent temporalitat, etc.) que s’adaptin als diversos col·lectius i facilitin la seva permanència en el municipi.

• Impulsar la millora i rehabilitació d'habitatges, per donar sortida al mercat dels habitatges desocupats que hi ha actualment.

• Disposar dels medis i instruments de gestió adequats per desenvolupar el Pla Local d’Habitatge, i coordinar-ne les accions amb els altres agents.

• Procurar un correcte desenvolupament del mercat de l'habitatge al llarg del termini del PLH, per evitar que es generin tensions entre l'oferta i la demanda, en aquest cas sobretot qualitatives.

3.2 Estratègies del Pla Local d’Habitatge Per aconseguir els objectius perseguits, es proposen diverses estratègies que finalment es concretaran en actuacions a diversos nivells. De manera general, plantegem cinc línies d’actuació:

• Promoció de sòl i habitatge, intervenint en el desenvolupament de nous àmbits i sectors de planejament que prevegin reserves d’habitatge protegit i puguin proporcionar cessions d’aprofitament a l’Ajuntament, per poder promoure nous habitatges d’HPO per a la venda i amb esforç especial per al lloguer. En aquest sentit, l’Ajuntament pot impulsar modificacions de planejament general, la tramitació de planejament derivat, o dels corresponents instruments de gestió (reparcel·lació, urbanització...) i les corresponents promocions d’habitatge públic en els solars resultants d’aquests sectors.

• Fomentar el mercat de lloguer i la rehabilitació, emprenent actuacions per aconseguir la màxima eficiència del parc d’habitatges existent, aplicant mesures incentivadores i amb un fort impuls del lloguer social. Aconseguir transformar habitatges desocupats en nova oferta pel mercat de segona mà.

• Continuar destinant part del sòl qualificat com a sistema d’equipaments a la creació d’habitatges dotacionals, pensats en col·lectius amb necessitats especials (habitatge de rotació per a joves, habitatges tutelats, etc.), per satisfer necessitats temporals d’habitatge; sense superar el 5% del total d’aquest sòl.

• Gestionar el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge per incrementar el sòl per habitatge protegit, mitjançant permutes, alienacions lligades a posteriors adquisicions (compravenda, reserves de terreny de possible adquisició, etc.). Els recursos per obtenir aquestes reserves de terreny poden provenir tant de l’alienació de les finques del PMSH no aptes per una promoció d’habitatge protegit, com de l’aprofitament obtingut per cessió en desenvolupament de sectors urbanístics, com en els diners obtinguts en altres actuacions (per exemple dret de superfície per habitatges de lloguer promoguts per altres agents).

• Habilitar una estructura que permeti gestionar les diferents actuacions de manera àgil i adequada als diferents agents i destinataris de les actuacions. Cal pensar en una organització prou flexible per assumir tant la gestió de temes patrimonials, el seguiment de la gestió urbanística i de planejament, com les tasques relacionades amb la promoció d'habitatge de protecció pública, de foment de la rehabilitació o del lloguer.

3.3 Escenaris de creixement demogràfic i de llars a Sabadell, horitzó 2014 Segons el PLH, en l’escenari més plausible de creixement demogràfic1 en l’horitzó 2014, la població de Sabadell creixerà fins assolir els 219.780 habitants. Aquest creixement vindrà determinat per una natalitat en augment malgrat el lleuger increment de la mortalitat i una desacceleració de les migracions, tant residencials com econòmiques, produint-se un augment total per aquest període d’una mica més 15.000 habitants. Aquest creixement suposarà que les llars passaran de les 76.132 estimades a l’any 2007 a gairebé 85.000 llars l’any 2014, això és unes 8.242 noves llars.

1 Pla Local d’Habitatge de Sabadell, 2009-2014. Anàlisi demogràfica: projeccions demogràfiques i de llars. pàgines 21 a 30.


61

D’altra banda es considera que per aquest mateix període caldrà incloure 807 llars més que, per problemes d’allotjament, s’afegiran a la demanda d’habitatge, totalitzant-se unes 9.049 noves unitats d’habitatge necessàries fins l’any 2014.

3.4 Població en risc d’exclusió residencial A partir de l’encreuament de les projeccions demogràfiques, els preus de mercat i la distribució de població per trams d’ingressos disponibles, el PLH de Sabadell distribueix la demanda d’habitatge entre les diferents tipologies d’oferta, per conèixer les necessitats d’habitatge de protecció pels perfils de demanda2. D’aquest en resulta, segons l’escenari de creixement previst, que durant el període de vigència del PLH, un total de 6.442 noves llars es troben en situació de risc d’exclusió residencial (71% del total de noves llars). D’aquestes, el 87% es corresponen amb la creació de noves llars (el 64% per emancipació, el 23% per immigració i el 13% restant per canvis en l’estructura familiar). El 13% que resta es correspon amb la necessitat d’habitatge protegit per a donar resposta a les llars mal allotjades, destinant-se el 74% d’aquestes a població en situació o risc d’exclusió social i el 26% a persones grans.

3.5 Distribució de la demanda en risc d’exclusió residencial segons tipologia A partir d’aquesta anàlisi es fa una distribució de la demanda en risc d’exclusió residencial segons tipologia de la qual en resulta:

- Habitatge de preu concertat: 14% (907 unitats) - Habitatge de protecció oficial de Règim General: 24% (1.544 unitats) - Habitatge de protecció oficial de Règim Especial: 9% (608 unitats) - Altres tipus d’habitatge social3: 53% (3.383 unitats)

Al PLH es fan però alguns aclariments al respecte que es considera important reproduir:

- Les estimacions parteixen del supòsit de la preferència per la compra i per l’habitatge

d’obra nova. En aquest sentit, la necessitat d’Habitatge Protegit de Preu Concertat

(HPC) és relativa ja que venen a satisfer un sector de demanda que, pel seu nivell

d’ingressos, pot accedir a habitatges de lloguer del mercat lliure i a la compra dels

habitatges més econòmics del mercat lliure de segona mà.

- Les projeccions s’han fet incloent en el recompte la demanda de creació de llars

provinents de la immigració. Com s’ha vist, l’arribada de nova població a Sabadell està

relacionada amb l’oferta d’habitatge disponible. Per tant, si be és cert que s’ha previst

una frenada el ritme d’immigracions, en el cas de la inexistència d’oferta adequada

l’arribada de nova població podria no produir-se.

- Per al càlcul de la demanda exclosa només s’ha considerat el nivell de renda, sense

tenir en compte possibles ajuts familiars, patrimoni, etc., i per una superfície mitjana

2 Pla Local d’Habitatge de Sabadell. Accés a l’habitatge. La demanda exclosa. Pàgines 82 a 84. 3 Els altres tipus d’habitatge social es refereixen a habitatge protegit de lloguer, habitatge dotacional públic i habitatge social que provingui de la Xarxa de Mediació per al Lloguer social (cessió i mediació).


62

dels HPO de 70 m2, variables que podrien disminuir la població amb necessitats reals

d’habitatges de protecció.

Pla Local d’Habitatge de Sabadell, 2009-2014, pàgina 85

3.6 El Pacte Nacional per l’habitatge 2007-2016 i l’Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU)

Per una altra banda, ens trobem que el Pacte nacional per l’habitatge 2007-2016, de 8 d’octubre,

de 2007 identifica:

Les projeccions oficials demogràfiques i de llars ens indiquen una mitjana anual de formació de 40.000 noves llars, en els deu anys del període 2007-2016. D’aquestes llars, un 60% necessitarà algun tipus de suport públic per poder accedir a un habitatge, si es té en compte que l’estructura de la rendes de la població catalana comptabilitza en aquest percentatge les llars amb uns ingressos fins a 6’5 vegades el salari mínim. Aquests càlculs permeten comptabilitzar un volum de necessitats d’intervencions públiques per a 240.000 llars, que s’afegeixen a les 200.000 avui acumulades, per donar un total estimat de 440.000 llars susceptibles de ser beneficiàries de la política d’habitatge en aquest horitzó de deu anys. (pàgina 15)

És objectiu del pacte, entre d’altres:

- Mobilitzar sòl per a 250.000 habitatges amb protecció oficial (Objectiu 1.1). - Construir 160.000 habitatges amb protecció oficial, dels quals 50.000 en 4 anys

(Objectiu 1.2). - Promoure l’accés a l’habitatge mitjançant ajuts directes a 140.000 famílies, dels quals

60.000 en 4 anys (Objectiu 1.4). - Aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials (Objectiu 1.5)

Aquest objectiu determina que per a la garantir la creació d’aquest parc, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han d’anar augmentant el seu parc d’habitatges destinats a polítiques socials fins arribar al 15% del parc d’habitatges principals en el termini de 20 anys.

En l’Annex IV del Pacte s’inclou una taula en que es fa el càlcul del 15% del parc d’habitatges que hauria de ser destinat a polítiques socials, del parc de titularitat pública i social actualment existent per aquests municipis així com del parc social pendent. Al municipi de Sabadell, el 15% de l’habitatge principal (es correspon amb l’any 2006) que haurà de ser destinat a polítiques socials és de 10.943 unitats; el parc social existent també per al mateix any era, segons l’Annex IV, de 5.253 unitats. Existeix però una divergència entre les dades que ofereix l’Annex IV i les que proporciona el PLH. Segons aquest darrer, el parc social existent a Sabadell era de 7.795 habitatges al 20074. Es pren aquesta darrera dada, considerada més fiable, per al càlcul del parc social pendent. D’aquest en resulta que Sabadell té un dèficit de 3.148 habitatges per a complir amb l’OSU (horitzó temporal 2016). Si es calcula l’habitatge social necessari en un quinquenni, en resulta que Sabadell hauria d’obtenir 787 unitats cada 5 anys fins assolir l’OSU.

3.7 Balanç entre les necessitats d’habitatge assequible i de l’objectiu de solidaritat urbana

4 Pla Local d’Habitatge de Sabadell. Planejament urbanístic municipal, pàgines 58 a 63


63

La problemàtica en quant a l’accés a l’habitatge a Sabadell, tot i perfilar-se greu (el percentatge de població en risc d’exclusió residencial és elevat, del 71% de les necessitats futures d’habitatge), ha obtingut resposta municipal. A banda que del planejament actualment vigent es poden obtenir gairebé 13.000 habitatges5 amb algun règim de protecció, l’aprovació del Pla Local d’Habitatge així com la selecció dels sectors de Torre Romeu i Can Puiggener per a desenvolupar-hi una ARE, donen resposta a la problemàtica. Amb la primera, s’instrumenta un seguit d’actuacions encaminades a millorar l’accés a l’habitatge, les condicions del parc d’habitatges, millorar l’allotjament de la gent gran així com a prevenir l’exclusió social residencial amb l’horitzó temporal màxim de l’any 2014, mentre que, amb els segons, es pot obtenir un mínim del 50% dels habitatges totals produïts amb caràcter social. En relació a les dues ARE, de Can Puiggener i de Torre Romeu, es pot obtenir un mínim de 640 habitatges socials. Respecte l’OSU a acomplir en el primer quinquenni, aquestes dues soles ARE representarien l’obtenció del 81% d’habitatge social necessari en el primer quinquenni, a banda d’altres actuacions impulsades des de l’Ajuntament. 3.8 Necessitat de memòria social en la modificació puntual del PGMOS de Sabadell

En tot cas, un cop fet un resum de les principals dades referides a noves llars, a la població en risc d’exclusió residencial i les necessitats d’habitatge social identificades al Pla Local d’Habitatge de Sabadell, i d’acord amb la legislació actualment vigent en matèria urbanística, es determina que la modificació puntual del PGMOS de Sabadell en l’àmbit que inclou les àrees residencials estratègiques no ha d’incloure una memòria social donat que els continguts del Pla Local d’Habitatge de Sabadell s’adeqüen als continguts necessaris d’una memòria social.

Així mateix, en els àmbits que han estat seleccionats com un ARE, la seva execució seguirà el marcat pel decret de mesures urgents en matèria urbanística.

És així que es considera que:

- El Pla Director Urbanístic (PDU) de les ARE del Vallès Occidental serà qui determinarà el percentatge final d’habitatges destinats a habitatge social amb el benentès que aquest no serà inferior al 50% que estableix dit decret, tenint en consideració les necessitats d’habitatge assequible que seran oportunament identificades en la memòria justificativa del PDU.

- El PDU de les ARE del Vallès Occidental, en la seva memòria justificativa, serà qui determinarà la distribució d’aquest percentatge entre els diferents tipus de règims d’habitatge assequible, atenent la identificació dels diferents nivells d’exclusió residencial.

- El PDU de les ARE del Vallès Occidental, en la seva memòria justificativa, indicarà la localització de les reserves d’habitatge protegit, atenent el criteri de no concentració en un espai per a tal d’evitar el risc de segregació espacial.

5 Pla Local d’Habitatge de Sabadell. Objectiu de Solidaritat Urbana, pàgines 5 a 7.


64

1. MEMÒRIA DE L’EXECUCIÓ El planejament derivat que desplegui les àrees delimitades per aquesta modificació de Pla hauran d’incorporar obligatòriament un pla d’etapes en què es concreti l’agenda temporal de cessió i execució de la urbanització en els corresponents polígons d’actuació urbanística o sectors, així com els terminis màxims per iniciar i acabar l’edificació. L’incompliment d’aquestes obligacions en els terminis assenyalats facultarà a l’administració actuant per a adoptar les mesures previstes a la legislació urbanística vigent. Pel que fa a l’habitatge protegit, el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge 2007-2016, explicita en el seu repte primer, que la Generalitat, mitjançant la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, els ajuntaments i altres administracions locals, establiran mesures de col·laboració per tal de garantir la celeritat i eficàcia per a la promoció i l’execució d’habitatges protegits.

MPG - 62 Modificació puntual del Pla general municipal d ... · utilització del parc ja...

Documents

Transcript of MPG - 62 Modificació puntual del Pla general municipal d ... · utilització del parc ja...