Valls, M.a. Dos Mosaics Emblema Villa Romana Els Munts. 2004
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
-
Upload
gemma-ajenjo -
Category
Documents
-
view
2.706 -
download
27
description
Transcript of Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
- 1. Mosaics de labsis de la catedral de Monreale interior-monreale.jpg 426px-Monreale_creation_Adam.jpg
2. Fitxa tcnica
- Ttol:Mosaics de labsis de la catedralde Monreale.
- Autor:desconegut.
- Cronologia: c. 1190.
- Tcnica: mosaic (opus tessellatum).
- Estil: bizant.
- Tema:religis.
- Material: granit.
- Localitzaci:catedral de Monreale,Siclia.
Monreale5.jpg 3. Obres de la mateixa poca:
- Mosaics de labsis de Cefal Mosaics de la capella palatinade
- ( 1145-1148) Palerm (1160-1170 )
cefalu_005_mosaico.jpg palermo.jpg 4. Context histric
- Siclia form part de limperi bizant entre el 535 i el 878, any en qu els musulmans sen van apoderar, en rei de Siclia.
justinianoyelimperiobizantino.jpg
- Lany 1061, Roger I, que capitanejava una expedici normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de lilla, convertint-se en rei de Siclia.
- Durant locupaci normanda, la ciutat de Monreale assol un gran esplendor que queda pals en la catedral construda per ordre del rei Guillem II de Siclia lany 1172.
529px-Kingdom_of_Sicily_1154.svg.png mon347_Catedral-de-Monreale_Italia.jpg 5.
- El ms interessant daquesta esglsia sn els mosaics que decoren tots els murs interiors amb una superfcie total de 6.430 m , en el revestiment de la qual shi van emprar uns 2200 kg dor.
- El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celest III. Destaquen els mosaics de labsis central presidits per un imponent Pantocrtor, considerat un exemple paradigmtic de la iconografia bizantina.
cefalu_005_mosaico.jpg 6. Descripci formal
- Figures representades frontalment i la manera de fris.
Monreale_adam_eva_meeting.jpg 7.
- Perspectiva jerrquica nicament a la gegantina representaci del Pantocrtor. La Mare de Du amb el Nen Jess assegudaen un tron, adquireix notorietat per ocupar leix central dun dels frisos.
palermo.jpg 8.
- Hieratisme i rigidesa.
- Idealitzaci, simetria i proporcionalitat geomtrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats.
- Dinamisme dalguna de les tniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt.
- Fons daurats confereixen a lescena gran solemnitat i dimensi atemporal.
Monreale.jpg 9.
- Cada personatge est identificat pel seu nom en llat, escrit al costat i tamb en grec en el cas de les figures principals.
- Cromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les tniques.
394px-WilliamIIOfSicily.JPG 10. Temtica
- Programa iconogrfic de labsis presidit pel Pantocrtor .
- Entrecreuament dels dos ditssimbolitza lEncarnaci de Du en Jess i els altres tres remeten la Santssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.
- Amb la ma esquerra, sost un llibre obert on es pot llegir en llat i grecJo sc la llum del mn. Qui em segueixi no caminar en la foscor(Joan 8, 12)
Monreale.jpg
- Crism IC XC (Jesucrist en grec)
- OPANTO CRATOR (totpodersen grec)
11.
- Medallons delarc interior que emmarca el Pantocrtor representats -> diferents profetes i reis que prefiguraven la vinguda del Fill de Du, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medall superior central.
monrealecristopan.jpg
- Intrads de larc exterior:
-
- 2 registres a cada banda, separats per unes sanefes:a la dreta elsarcngels Miquel i Rafael i a lesquerra Gabriel i Uriel amb 2 querubins a cada banda.
-
- A la clau de larc, lEsperit Sant.
12.
- Registre intermedi:
-
- Centre -> Theatokos(Mare de Du amb al nen a la falda).
2657737239_ace45d3ae0.jpg Dreta: arcngel Miquel, sant Pere, sant Jaume, sant Joan (muntant de larc interior), i sant Lluc, sant Bartomeui sant Felip (mur arc exterior). Esquerra: arcngel Gabriel, sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (muntant de larc interior), i sant Marc, sant Toms i sant Sime Estilita (mur arc exterior). Franja inferior: dotze sants i dos santes distributs en dos grups de set. 13. Models i influncies
- Tot i que els mosaics foren creats durant locupaci normanda, cal tenir present la procedncia bizantina de molts dels artistes que participaren en lexecuci, aix com la enorme petjada cultural i artstica deixada per aquest imperi a lilla durant els tres segles de dominaci.
- Bizanci perfeccion la tcnica musivria romana i alhora adopt la tradici grega de decorar amb mosaics els murs i no noms el paviment. Quant a lestil, sanir allunyant de la intencionalitat naturalista de lart rom i reprendr els models orientals tradicionals, ms preocupats per la significaci simblica i ideal de les formes.
- Aquest simbolisme religis de lart bizant i els trets ms caracterstics de les seves representacions com ara el hieratisme, la manca de perspectiva o la simetria, van romandre en lart oriental fins a mitjans del segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influncia sobre la iconografia de lart romnic occidental.
140109_1231935232_44_2009_02_14-pedret_pedret.jpg Detall del fresc de labsis de l esglsia romnica de Sant Quirze de Pedret (segle XI)