Els infixos (?).La derivació (2)

Tradicionalment s’ha considerat que, junt amb els sufixos i els prefixos, hi ha un tercer tipus d’afixos derivatius, els infixos, que s’insereixen entre el radical i el sufix, i que no aporten cap significació específica al derivat o bé li aporten una significació de tipus valoratiu. Aquests aparents infixos, tanmateix, no són més que sufixos que, a causa del caràcter recursiu de la derivació en general i de la sufixació en particular, es troben seguits d’un altre sufix.

Aquest és el cas, per exemple, del sufix -ol, que apareix en posició final a estanyol o pujol i en posició medial a rajolí o ratolí, o del sufix -al, que apareix en posició final a braçal o veïnal i en posició medial a apegalós. Malgrat aquesta consideració, cal fer notar que els mots que contenen aquests sufixos en posició medial no en poden prescindir, com tampoc no hi pot mancar un sufix que els segueixi: és a dir, de rata es forma ratolí, però no es pot formar ratí ni ratol.