SÍMBOLS

DE CATALUNYA

Montserrat

Jordi Dolcet - Antoni Moga (Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6)

A continuació trobareu els antecedents del santuari nacional dels catalans i les seves vicissituds en el transcurs dels segles; l'esdeveniment més significatiu de l'actitud d'irreductible catalanitat de l'abat Escarré; les característiques principals del medi natural del massís i de les manifestacions culturals i artístiques fetes a redós del monestir.

1

Al voltant de l’any 876, quan les ofensives de les tropes del comte deBarcelona Guifré el Pelós van provocar la retirada dels sarraïns de lamuntanya de Montserrat, el culte cristià es va escampar per diversosindrets del massís. L’origen del monestir de Montserrat és obra del’abat Oliba, el qual, vers l’any 1025, va transformar una petita ermitade la part alta de la muntanya, la dedicada a Santa Maria, en un cenobisota la dependència del monestir benedictí de Ripoll.Gradualment, la comunitat de Montserrat va anar adquirint personalitatpròpia i el papa Benet XIII va saber reconèixer-ho convertint, el 1409,Montserrat en una abadia independent de la de Ripoll.Un mal tràngol per la vida quotidiana del monestir, el va ocasionar ladecisió que el 1493 va prendre Ferran II de Catalunya-Aragó, comtede Barcelona i rei de Castella, d’annexar Montserrat al monestir de SanBenito de Valladolid; aquesta situació, que va provocar les lògiquestibantors en la convivència monacal per les imposicions culturals ipolítiques dels monjos castellans a les dels naturals del país, va durarfins al 1835, per bé que durant la Guerra dels Segadors els monjoscastellans es van fer fonedissos.Durant la Guerra del Francès (1811-1812), el monestir fou destruït perles tropes napoleòniques i al llarg del segle XIX es van anar succeint totun seguit de depredacions com a conseqüència dels continus trasbalsossocials i polítics de l’època. El 1835, el monestir es desamortitza i elsmonjos castellans retornen definitivament al seu país, encara quel’activitat religiosa resta uns anys paralitzada.

Cartell i festa de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, celebrada el 27 d'abril de1947. El català va ser emprat en públic per primer cop des de la guerra civil.

2

Amb l’abat Josep Blanch, el 1844 el monestir és reobert i uns anys méstard, el 1862, s’inicia de la mà de l’abat Muntadas tot un procés dereconstrucció que culmina en l’etapa dels abats Antoni M. Marcet(1912-46) i Aureli M. Escarré (1946-1968).Coincidint amb el desvetllament de la consciència nacional, l’any 1881va tenir lloc la solemne coronació de la Mare de Déu de Montserrat coma Patrona de Catalunya, i es va fixar la data anual de celebració el 27d’abril.Des de l'època de la seva reconstrucció arquitectònica i renovaciómonacal, el santuari de Montserrat pogué a la fi sintonitzar de ple amb

la religiositat del poble català, amb laforça tel·lúrica de la terra i amb l’esperitnacionalista irrenunciable que per sempremés portarà associat.Montserrat, si durant el franquisme vapoder ser aixopluc de tots els ciutadansque resistien des de l’interior a les fortesetzibades de la dictadura, és ara, amb lademocràcia aconseguida gràcies a l’esforçd’aquells compatriotes, punt obligat pera qualsevol celebració que pels catalanstingui un significat especial, tant

col·lectivament com individualment: des de l’arribada de la flamaolímpica fins a qualsevol victòria esportiva, des de la visita d’unpersonatge foraster fins a la més íntima trobada amical o familiar.

L'any 1970 va ser, en l'àmbit social i polític, molt mogut. Montserrat no en va quedar al marge. A començamentd'any, el mes de febrer, la revista «Serra d'Or» rep una sotragada de la censura franquista, que prohibeix lareproducció d'una frase de l'intel·lectual espanyol, José Luís Aranguren, que deia: «el règim que es va establir l'any1939 era constitutivament anticatalà». I en acabar l'any, el desembre, el monestir va ser testimoni d'una «tancada»d'intel·lectuals com a protesta per la condemna a pena de mort d'uns presos polítics bascos.

Una de les obres més antigues on secita Montserrat el Roman deMélusine del francès Jean d'Arras,datada entre 1387 i 1392. L'autor hinarra la història de la fada Melusina,que els dissabtes es converteix enserp de cintura en avall. El seu maritRaimondí desobeeix les ordres deMelusina i descobreix el seu secret,car un dia l'espia mentre la fada esbanya i sofreix la seva metamorfosi.Com a expiació, Raimondí es faermità de Montserrat

3

Del nostre enviat especial J.A. Novaïs.

Montserrat, 13 de novembre- Al cor deCatalunya s’alça, gairebé verticalment sobre la pla-na, una muntanya que, per la seva forma estranya,duu el nom de Montserrat. Diu la tradició que laMare de Déu s’hi aparegué fa molt temps en un delsseus pics i, des d’aleshores, la santa muntanya s’haconvertit en un lloc important on desfilen cada any unmilió de pelegrins, i en la llar espiritual de la quasitotalitat dels catalans.La devoció mariana està simbolitzada per una estàtuaromànica, hieràtica i dolça, amb un rostre sobri:Nostra Senyora de Montserrat -la Verge Negra- ala qual els fidels catalans anomenen familiarment la“moreneta”. Vetllant la imatge i flotant damunt elsnúvols, en el flanc de la muntanya, hi ha un monestirbenedictí, lloc d’unió de persones amb les tendènciesmés diverses, i centre d’irradiació cultural quesobrepassa els límits de Catalunya i fins i tot lesfronteres d’Espanya.

“Sense llibertat no hi ha justícia”

L’ànima d’aquesta comunitat benedictina és avui elPare Abat Dom Aureli M. Escarré. Vint anys alservei dels monjos, la reconstrucció d’una comunitatmutilada per la guerra civil (vint-i-sis monjos forenassassinats a la zona republicana), una intensa vidaespiritual i una malaltia greu no han pogut apagar laflama dels ulls d’aquest abat de cinquanta-quatreanys, la veu apassionada del qual no en pot ocultarla dolçor.Dom Escarré ha estat la primera autoritat de lajerarquia espanyola, potser l’única, que s’ha alçatper denunciar la contradicció existent, segons ell,entre la veritat evangèlica i el règim espanyol: “Allí onno hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia, i això és

L'afer EscarréA continuació es reprodueix un fragment de les declaracions que l’abat Escarré va fer a Le Monde i quevan ser publicades en aquest diari parisenc el 14 de novembre de 1963. La nefasta reacció del franquismea les declaracions de l’abat va desembocar en un seguit de pressions que obligaren Escarré a prendre el tristcamí de l’exili.

“El règim espanyol es diu cristià però no obeeix elsprincipis de base del cristianisme” declara a LeMonde l’abat de Montserrat

el que passa a Espanya”, ha dit en una de les seveshomilies recents. Ens rep paternalment, amb tot l’amor que els fills desant Benet professen a l’hoste, que per a ellssimbolitza el Crist pelegrí.

- Què en pensa vostè, del moment actuald’Espanya?

- “Espanya, i aquest és el problema, encara estàdividida en dos partits. No tenim darrera nostre vint-i-cinc anys de pau, sinó tan sols vint-i-cinc anys devictòria. Els vencedors, entre ells l‘Església, que esva veure obligada a lluitar al costat d’aquests, no hanfet res per acabar amb aquesta divisió envencedors i vençuts, i això representa un delsfracassos més lamentables d’un règim que es diucristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principisde base del cristianisme.“La majoria dels seus dirigents -continua l’abat- sónhonrats i són catòlics de bona fe, però no veuenclarament el que és ser cristià en allò que pertoca alsprincipis polítics. No han meditat sobre l’encíclicaPacem in terris, que és l’expressióevangèlica i tradicional del nostre temps; a la sevallum, la primera subversió que existeix a Espanya ésla del govern.”

“El poble ha de poder escollir el seugovern”

- Per quines raons, segons vostè, l’Estat espanyolno és cristià?

- “El poble ha d’escollir el seu govern i poder

4

canviar-lo si ho desitja; això no és llibertat. Necessitauna llibertat de premsa, sinceritat en la informació(...). El govern no té dret a abusar del seu poder(...).La manca d’informació és contrària a la doctri-na de l’Església i això ha de plantejar problemes deconsciència als dirigents catòlics d’un Estat que, sino canvia de principis polítics, no es pot dir catòlic”.

L’abat de Montserrat medita un moment icontinua:

- “Jo m’he interessat intensament, i encaram’interesso, pels presos polítics, l’existència delsquals constitueix uns dels aspectes més llastimososdel règim. La seva presència a les presons està enrelació directa amb aquesta pau que l’Estat no haaconseguit establir...

- Montserrat és el centre més important de lacultura catalana i al mateix temps el més popu-lar. Com veu el monestir, l’abat?

- “La història ha fet de nosaltres el centre espirituali el santuari nacional de Catalunya. Seguint l’obradels meu predecessor, l’abat Marcet, he procuratque els monjos tinguessin una sòlida cultura i, sobretot,que posessin en pràctica la lleievangèlica. Montserrat, que es troba fora del món,s’interessa pel món i per la seva època: mantenim,abans que tot, un contacte amb el poble, i potser peraquesta raó pensem amb una amplitud de criteris.”

“Som espanyols, no castellans”

Els monjos de Montserrat estan a punt d’editar encatalà una Bíblia crítica monumental i l’edició popu-lar de l’encíclica Pacem in terris en llengua catalanaha assolit, en dos mesos, una venda de cent milexemplars! Sembla que la llengua catalana repre-senta un problema per al govern, que prohibeix elsdiaris en aquest idioma. Dom Escarré ens parlad’aquest “problema”.

- “Catalunya és un dels exemples típics als quals espot aplicar l’encíclica, en el que pertoca a les minoriesètniques. L’Estat ha d’afavorir aquestes minories illur vida cultural, però el règim obstaculitza eldesenvolupament de la cultura catalana. Emprant eldret de petició reconegut per la llei, jo mateix, ambcent persones més, hem escrit, fa uns mesos, una

carta al vice-president del govern, el capità generalMuñoz Grandes, demanant-li plena llibertat per a lacultura catalana; fins al moment no hem obtingut capresposta”.

I l’abat ens indica:

- “Era el nostre dret com a catalans. Ara, el que usparla és l’home de l’Església, i ja no el català, pel qualdefensar la llengua no és solament un deure sinó mésaviat una necessitat, perquè quan la llengua es perdtambé la religió té tendència aperdre’s! Això ja ha succeït en alguns llocs...”

- Es diu que els catalans són separatistes?

- “En una gran majoria, nosaltres, els catalans, nosom separatistes. Catalunya és una nació entre lesnacionalitats espanyoles. Tenim dret, com qualsevolaltra minoria, a la nostra cultura, a la nostra història,als nostres costums, que tenen laseva personalitat pròpia en el si d’Espanya. Nosaltressom espanyols, no pas castellans.”

L'abat Escarré amb el cardenal Roncali (el futurJoan XXIII) a Montserrat.

5

Les muntanyes de MontserratLes muntanyes de Montserrat, conjuntament amb Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, conformenla zona central de la Serralada Prelitoral.El massís s’obre pas en el paisatge dels encontorns, format per planes i petites muntanyes, i es mostra altiugràcies a la seva extraordinària bellesa. De la muntanya, el poeta Joan Maragall va escriure: «El Montserratés el miracle català. És allò nostre que no té igual o que sembla fora de les lleis de la natura...; delluny us semblarà de vegades un núvol blavós de retalls fantàstics; i segons per on us hi acosteu,s’avança enfora com un castell de gegants amb centenars de torres; mes així que hi sou al peu,s’aixeca eixamplant-se i llençant cap al cel ses agulles envelades per la boira que corre com fumd’encens entremig d’elles, i llavors el Montserrat, més que tota altra cosa, és un altar, és un temple».Tota la serra supera gairebé els 1000 metres del nivell del mar i té el seu cim a Sant Jeroni amb 1236 metres.La singularitat de Montserrat, provocada per la gran quantitat de canals, espadats i monòlits, prové decomplicats processos geològics iniciats fa 60 milions d’anys, durant un període anomenat Eocè. Aquestamorfologia tan peculiar ha donat origen a topònims força escaients a les suggeridores formes que s’hiaprecien: els Plecs del Llibre, el Cavall Bernat, el Cap de Mort...El clima de la muntanya és mediterrani, si bé els vessants de l’Anoia i el Baix Llobregat són més càlids i secsque no pas el sector nord, que limita amb el Bages, on el microclima és més fred i humit.

Vista del massís de Montserrat

6

La importància cabdal de Montserrat en el camp artístici cultural resta reflectida en les diverses aportacions ques’han fet a redós del monestir al llarg de la seva història.Malgrat totes les maltempsades, es conserven actualmentl’església romànica de Sant Iscle, el claustre i la salagòtica del segle XV i bona part de la basílica del segleXVI.Del conjunt d’obres de remodelació del monestir, ésimprescindible referir-se a la contribució del granarquitecte modernista i patriota exemplar Puig iCadafalch, pel que fa al refetor, el claustre i la bibliote-ca; i també, a la direcció de l’obra de la façana monu-mental a càrrec de Folguera i Rebull.L’excel·lent biblioteca té més de 250.000 volums, amb2.000 manuscrits i 400 incunables impresos a l’abadia;compta amb una joia admirable, el «Llibre Vermell»,un còdex musical manuscrit.L’obra editorial de Montserrat es vehicula per mitjàd’una empresa editora pròpia, amb col·leccions de

diversos gèneres i amb la publicació de revistes, la més popular de les quals és Serra d’Or.També l’Escolania i el mètode de pedagogia musical aplicat a partir de les propostes d’IrineuSegarra, tenen gran renom internacional. D'altra banda, la pinacoteca i el museu són força freqüentatspels visitants.Tota vegada, el referent artístic més emblemàtic i que acapara més atenció és la talla romànicapolicromada del segle XII de la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta imatge, coneguda com «LaMoreneta», ha sofert diferents restauracions, especialment al segle passat en què va ser substituït elcap del nen Jesús per l’actual. Segons una llegenda, la talla policromada va ser trobada en una Covapropera a l’emplaçament de l’actual monestir. Aquesta Capella-cova com també el seu camí i el Camídel Viacrucis, tenen en els seus respectius itineraris i voltants obres escultòriques de diferents artistescatalans, com Gaudí, Puig i Cadafalch, Llimona, entre altres.

En el paisatge de Montserrat era predominant l’alzinar, fins al punt que era considerada l’àrea méssignificativa d’aquest ecosistema tan característic de Catalunya. Dissortadament, un tràgic incendi vadestruir el 1986 aquesta àmplia mostra dels diferents tipus d’alzinars que varien segons tinguin més o menysexposició al Sol i segons l’altitud. A part de les zones de bosc típicament mediterrani, el massís tambédisposa d’altres de característiques medioeuropees, com la roureda amb boix i la teixeda.La violència de l’incendi també va fer estralls en la fauna montserratina i gradualment hi ha hagut unasubstitució de les espècies a les quals afavoreixen els espais més oberts creats per la desforestació Ambtot, les particularitats zoològiques no són ni de bon tros tan inigualables com les botàniques o les geològiques.Les comunitats més extenses són els ocells dels alzinars, com el pit-roig, la merla, la mallerenga blava...) i,pel que fa als mamífers, destaquen els senglars, els esquirols, les fagines i les ratapinyades.El Parc Natural de Montserrat, creat el 1987, com a necessitat sorgida per la preocupant situació del massísdesprés de l’incendi, té per al futur el gran repte d’haver d’equilibrar la recuperació i preservació del medinatural de la Muntanya en harmonia amb la gran allau de visitants que diàriament s’hi acosten. Tota vegada,la millor prevenció és la responsabilitat ciutadana, tant individual com col·lectiva, de protegir un dels nostressímbols nacionals més emblemàtics i fràgils, alhora.

7

El VirolaiVirolai és un gènere poètico-musical format per refrany i estrofes, les quals en general són constituïdes perdos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun. Aquesta mena de composició poèticava força associada a Montserrat pel fet que el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat escrit perVerdaguer, encara que de manera força lliure, va ser concebut com a virolai.L’himne a la Mare de Deú de Montserrat va ser publicat al Programa del certamen artístic-musicalcelebrador en les festes del milenari de Montserrat, signat per Verdaguer a Barcelona el 20 de febrer de1880. En aquest mateix programa s’oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popularque s’adaptés al text de Verdaguer. D’entre unes setanta composicions, el 25 d’abril del mateix any, enresultà guanyadora la melodia de Josep Rododera. El Virolai, que cada dia és cantat per l’Escolania deMontserrat, ha esdevingut un himne força popular a tot el país i ha estat un autèntic himne emblemàtic ambperíodes de repressió política.

Notícia del Virolai, recollida per Valeri Serra i Boldú per al seu Arxiu de Tradicions Populars

8

Proposta d'activitats

1- La forta devoció i simbolisme de la Mare de Déu de Montserrat ha acompanyat molts catalans en lesseves vicissituds a l’estranger. Això ha permès estendre el topònim de Montserrat a diferents contrades.Aquí se’t presenta un repertori extret de la Gran Enciclopèdia Catalana:

Amèrica del Nord i Amèrica CentralPoblació residencial de Montserrat (Massachussetts)Illa de Montserrat (Petites Antilles)Illa Montserrate del golf de Califòrnia (Mèxic)Montserrate (Tabasco; Mèxic)Ejidode Montserrate (Chiapas; Mèxic)Barri de Montserrate (L’Havana; Cuba)Barri de Montserrat (Matanzas; Cuba)Barri de Montserrate (Arecibo; Puerto Rico)Colònia de Montserrate (San Salvador; El Salvador)

Amèrica del SudPoble de Montserrat a la parròquia de Pinheiros (Salto de Irú; Brasil)Lloc de Montserrat (Estat de Bahía; Brasil)Muntanya i ermita de Montserrat (Província de Bogotà; Colòmbia)Mina d’argent de Montserrat (Departament de Libertad; Perú)Centre aurífer de Montserrat a Fara (Departament de Puro; Perú)Municipi del Valle de Montserrat (Departament d’Arequipa; Perú)

EuropaBarri de Montserrat (Càller; Sardenya)Barri de Montserrat (Catània; Sicília)Barri de Montserrat (Brussel·les; Bèlgica)Caseríode Montserrat al barri de Jizubia (Ondarrabia; Euskadi)

> Amb l’ajut d’un atles acolora en aquest planisferi els territoris especificats entre parèntesi.

2- L’abat Escarré va fer a Le Monde unes declaracions que van ser publicades el 14 de novembre de 1963.

> Redacta una crònica d’estil periodístic en què destaquin els punts més importants d’aquestaentrevista. Busca informacions sobre l'abat Escarré i escriu-ne una petita ressenya biogràfica.