Monte catano 14 completa

auditori municipalPlaça de l’Església, 12

Tel. 93 575 12 89

08110 - Montcada i Reixac

Del 17 de desembre al 26 de gener de 2014

Horari de la sala d’exposicions:

De dimarts a dissabte, de 17 a 21h,

diumenges i festius, d’11 a 14h, dilluns, tancat.

BEN

ITO

MA

RC

OS

CR

EHU

ETAv

. Franc

esc Mac

ià, 1

24 2

,º 1ª -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

BEN

ITO

MA

RC

OS

CR

EHU

ETAv

. Franc

esc Mac

ià, 1

24 2

,º 1ª -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

http

://be

ni12

.wor

dpre

ss.com

benito

mar

cos.tk

http

://be

nito

mar

cos.16

mb.co

m/h

ome.ht

ml

Dis

seny

Grà

fic

MER

CED

ES M

UÑ

OZ

MO

REN

O

Av. M

eridiana

, 561 4

,º 3ª

08016

- BARCEL

ONA

Tel. 608 764 40

6 - 93 27

6 40 87

mer

ce.m

umo@

gmail.c

om

Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac

14

núm. 14

Mon

te C

atan

o

SECCIÓ LOCAL

Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i ElenaEl pont del cap del carrer de Montcada.Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.

Tania Galán Gómez Reptes i paradoxes per al servei municipal d’aigua de Barcelona a final del segle XIX: el projecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada.

Ignasi Mangue AlfèrezAigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I].

SECCIÓ OBERTA

Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata ParreñoL’oppidum ibèric d’el Tòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València).

Crònica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.

Portada 50x70.qxp_Maquetación 1 29/01/14 19:11 Página 1

Monte Catano 14.qxp_Maquetación 1 31/01/14 10:47 Página 1

Monte Catano nº 14


Monte Catano • nº 14 5

DIRECTOR

JUAN JOSÉ PERONA PÁEZProfessor Titular de la Facultat de Ciències dela Comunicació de la Universitat de Barcelona.

ADJUNTA A LA DIRECCIÓ

MERCEDES DURAN PENEDODirectora del Museu Municipal de Montcada iReixac i Catedràtica d’Història a Secundària.

COORDINADORA

TANIA GALÁN GÓMEZTècnica del Museu Municipal de Montcada iLlicenciada en Història de l’Art.

CONSELL ASSESSOR DE DIRECCIÓ

IGNACIO ACHURRALlicenciat en Geografia i Història.

GUMER CARNELlicenciat en Biologia. Professor agregat deSecundària.

NÚRIA FLORENSADra. en Història Moderna. Catedràtica deSecundària.

ELISABET HUNTINGFORDProfessora Titular d’Història Antiga de laUniversitat Rovira i Virgili.

J. ANTONI LAMARCALlicenciat en Geografia. Professor agregat deSecundària.

M. DOLORS MOLASProfessora Titular d’Història Antiga de laUniversitat de Barcelona.

BLANCA PERONALlicenciada en Geografia i Història.

CONSELL DE REDACCIÓ

PILAR ABIANLlicenciada en Ciències de la Comunicació.

ANGEL LUIS ACINLlicenciat en Ciències de la Comunicació.

GEMMA HIDALGOLlicenciada en Història

JOSEP PUCHELlicenciat en Ciències de la Comunicació

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC

Servei Local de Català de Moncada i ReixacConsorci per a la Normalització Lingüística.

Monte Catano nº 14


Monte Catano • nº 146

MONTE CATANO és una publicació anual, que té l’objecte de difondre estudis i assaigs d’investigacióhistòrica i científica.

El consell de redacció no s’identifica amb el contingutdels articles publicats.

S’intercanvia amb totes les publicacions similars, ambl’objecte d’incrementar el fons bibliogràfic del MuseuMunicipal de Montcada i Reixac.

Per informació d’intercanvis, subscripcions, vendes icol·laboració adreceu-vos a:

MUSEU MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC

C/ Major, 3208110 Montcada i Reixac (Barcelona) Tel: 93 565 11 21

Edita: AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC.MUSEU MUNICIPAL. Montcada i Reixac, 2013

DissenyB & M

ImprimeixGramagraf

ISSN: 1138-9451

Dipòsit LegalB-52089-20 08



ÍNDEX

SECCIÓ LOCAL

Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i ElenaEl pont del cap del carrer de Montcada. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.......... 9

Tania Galán GómezReptes i paradoxes per al servei municipal d’aigua de Barcelona a final del segle XIX: el projecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada........................................................................... 19

Ignasi Mangue AlfèrezAigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I]........... 51

SECCIÓ OBERTA

Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata ParreñoL’oppidum ibèric d’el Tòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València)................................................ 75

Crònica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.................................................................. 99



El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA.Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII

Jaume Alcázar i PareraJoan Bertran i Elena

Resumen

Durante el Antiguo Régimen el camino real de Barcelona a Francia cruzaba el río Ripoll pormedio de un puente de piedra de grandes dimensiones. Esta construcción, desconocida porla historiografía local y olvidada por los cronistas coetáneos, formó parte del paisaje habitualde la baronía de Montcada durante los siglos XVI y XVII. Propiedad del Consejo de Ciento dela Ciudad de Barcelona, fue reparada y reforzada en diversas ocasiones. Una de ellas, la delaño 1636, incluyó la redacción de una Taba de Obra gracias a la cual hoy podemos deducirsus dimensiones y características constructivas. Una aportación inédita a la historia delAntiguo Régimen en Montcada i Reixac y al estudio de su patrimonio arquitectónico des-aparecido.

Abstract

During the Old Regime the royal road from Barcelona to France crossed the Ripoll river bya stone bridge. Unknown by local historiography and forgotten by contemporary chroniclers,this bridge was part of the landscape of the Montcada’s barony during centuries XVI andXVII. Property Consell de Cent of Barcelona, was repaired several times. One of them in 1636with the drafting of a Taba, thanks to which we can deduce its size and constructive charac-teristics.


Un pont ignorat

«Nuestra jornada del 28 ha sido la más durahasta ahora, debido al mal estado de los cami-nos: Los abruptos senderos de Sussex no sonpeores. El camino llamado el Purgatorio por pocose convierte en infierno para nosotros, pues huboun momento en que creíamos que el coche sehabía quedado empotrado entre dos rocas. Lospasadizos son tan malos, los caminos tan corta-dos, profundos y peligrosos, que apenas fue po-sible disfrutar de las bellezas del paisaje».1

A l’Antic Regim viatjar per Catalunya era lent iperillós. La duresa de les rutes i el mal estat delscamins catalans, fins i tot en els indrets de méstrànsit comercial, era una de les queixes méshabituals entre els viatgers i peregrins que vantravessar el Principat al llarg dels segles XVI iXVII. L’èxit d’un recorregut sovint depenia deles possibilitats de contrarestar la duresa delscamins amb uns mitjans de transport adequats,però les rutes catalanes no recomanaven l’ús dequalsevol vehicle. Al segle XVI, per exemple, elscarros no tenien suspensió i les carrosses, sensevidres a les finestres, no es van generalitzar finsa final de segle. El més habitual era, doncs, viat-jar a lloms de mules però tot i així, el mal estatde les rutes obligava al viatger a fer bona partde l’itinerari a peu. A més a més, en temps depluges els camins es tornaven intransitables isovint la crescuda d’una riera podia endarrerirtota una jornada de viatge. És per això que latroballa d’un pont per travessar un riu era un fettan poc habitual que tothom ho destacava coma extraordinari.

En aquests sentit no deixa de ser sorprenent quecap d’aquests viatgers de l’Antic Règim esmentés

la troballa d’un pont sobre el Ripoll.2 Cap d’ellsen fa referència en les seves cròniques i tanma-teix avui sabem, gràcies a la documentació con-servada, que durant els segles XVI i XVII el camíral de Barcelona a França superava el Ripoll permitjà un pont de pedra de grans dimensionsque unia les dues ribes del riu i en salvava eldesnivell. Una infraestructura desconeguda pera la historiografia actual però lògica d’altrabanda si tenim en compte que era situada anomés dues llegües de la ciutat en una de lesrutes més transitades del país i en una baronia,la de Montcada, propietat del Consell de CentBarceloní des de la Baixa Edat Mitjana.

Precisament serà aquesta jurisdicció de lamagistratura barcelonina la que articularà les


Jaume Alcázar i Parera - Joan Bertran i Elena

1 SWINBURNE, H.: Viaje por Cataluña en 1775. Barcelona,1946. III Carta, pàg. 27.

2 La Montcada dels segles XVI i XVII situada sobre una deles vies més transitada del país va suscitar l’interès d’aquestsviatgers que travessaven el Principat camí de la Cort. Fins i totalguns d’ells van fer-hi nit atesa la nodrida oferta d’hostalsde la vila i al fet que Barcelona, com era una plaça d’armes,tancava les portes en fer-se fosc. Ambaixadors italians, militarsdel barroc, clergues, peregrins, il·lustrats, etc., van passar perMontcada camí de Barcelona i molts d’ells van recollir aquestfet en els seus diaris de viatge.

Gravat d’Alexandre de Laborde publicat en el seu Vayagespittoresque et historique en Espagne, París 1807-1818.L’obra incorpora diferents gravats dels seus viatges perCatalunya. El de la imatge fa referència al camí a prop deBalaguer.


intervencions urbanístiques en la baronia,3 sig-nificatives sobretot a partir dels segles XV i XVImoment en que el Consell adquirirà un majorprotagonisme en la gestió de les infraestructu-res de la ciutat, i que coincidirà amb les prime-res aparicions del «pont del cap del carrer deMontcada» com així s’anomenava, en la docu-mentació. L’any 1544, per exemple, en l’inven-tari d’un hostal propietat de Pere Lleopart situatmolt a prop de l’església de Santa Engràcia, esdescriu una de les seves habitacions com «lacambra que dóna al pont».4

Durant els segles XVI i XVII el Consell de la Ciutatva intervenir en diverses ocasions en la conso-lidació del pont atesa la seva jurisdicció sobreles terres de la baronia i castell de Montcada. Detotes elles la més important va ser la que es vaexecutar durant els mesos de juny i juliol de1636, després d’un període de gairebé dos anys

en que el pont, malmès en els seus extrems iamb els murs exteriors parcialment enfonsats,demanava una actuació urgent de reparació.Avui, gràcies a la Taba d’Obra d’aquesta reformapodem saber les seves dimensions i caracte-rístiques constructives. Una infraestructura—l’existència de la qual ignoràvem— que, tan-mateix, va formar part durant dos segles del pai-satge quotidià de la Montcada de l’Antic Règim.

La restauració de 1636. Un problema de jurisdiccions.

El 10 de maig de 1636 en la reunió del Consellde Cent de Barcelona celebrada en el Saló delsCent Jurats, Ramon d’Olmera i Sarrovira, Con-seller en Cap, va plantejar per primer cop lanecessitat de reparar el pont de Montcada.D’Olmera, preocupat per l’estat d’abandó en quees trobava i els problemes que aquest fet oca-sionava al comerç de la ciutat «havent de passarlos passatgers amb molt gran descomoditat suaper baix lo riu», defensà davant tots els assis-tents la urgència de restaurar-lo amb argumentsno només comercials sinó també econòmics id’utilitat pública.


El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.

3 Es tracta d’actuacions des del segle XIII en el camí ral i so-bretot en el Rec Comtal i el seu traçat. Vegeu: FONT I RIUS,Josep M.: “Formació del municipi”, dins d’Història de Barce-lona, vol I. De la prehistòria al segle XVI. A. Duran i Sampere(dir). Barcelona, 1975.4 Arxiu Parroquial: ManuaI, 1486-1548. Vol II pàg. 15-18. 13de maig de 1544

Gravat del 1572 basat en un dibuix desaparegut de Jan Cornelisz Vermayen de 1535. Barcelona era un destí primordialpels viatgers de l’Antic Règim que travessaven el Principat camí de la Cort.


Després d’algunes jornades de deliberació ambintervenció de diferents jurats, entre ells el Pro-curador General de la baronia,5 s’acordà iniciarels tràmits per a l’elaboració d’un projecte de re-construcció. Amb aquesta finalitat es nomenàuna Quatreta d’Obres, o grup de quatre perso-

nes amb facultat per utilitzar del compte extra-ordinari de la ciutat la quantitat de diners ne-cessària per a executar els treballs. Abans, però,calia resoldre la controvèrsia sobre la respon-sabilitat en el manteniment del pont que en-frontava el poble de Montcada, on aquest erasituat, i la ciutat de Barcelona. Aquest fet eradecisiu, ja que ser-ne el propietari comportaval’obligació de sufragar les despeses de la sevareparació.

Deu dies més tard, el 20 de maig, els Consellersadreçaren una comunicació al batlle, jurats i pro-homs de Montcada manant-los «adobar lo pontque està en lo camí ral inmediatament passatdita vila y no parar fins que estigue aquell ambla fortificació que convé per a que amb la salve-tat y comoditat dels passatgers, se puga pas-sar». En la mateixa comunicació s’estableix queel batlle de Montcada té dos dies per a demos-trar que la baronia no hi té jurisdicció i per tantno està obligada a sufragar les obres. Amb tot,els Consellers de la ciutat eren conscients queels treballs no podrien començar mentre dures-sin les discussions sobre la propietat del pont, idavant l’extrema necessitat de reparar-lo, vandecidir iniciar els treballs «sens prejudici del drety acció que a la Ciutat li competísen haverlo defer o no». En el cas que finalment es demostrésque la reparació del pont era competència de labaronia de Montcada aquesta seria sancionadaamb una pena de 10 lliures que s’afegiria al costtotal de la reparació.6

En un primer moment la magistratura encarregàel projecte al mestre de cases de la Ciutat PereDonadeu, el qual, segons argumentà el mateixConsell, ja l’havia restaurat anys abans i pertant coneixia les seves característiques cons-



Composició escultòrica d’alabastre a manera de retauleque presideix la capçalera del Saló de Cent.

5 Càrrec biennal escollit per insaculació entre els membres delConsell de Cent i per tant representant d’aquests a la baronia.Exercia l’autoritat governativa en nom del Consell, amb atri-bucions per a promulgar preceptes tant d’àmbit polític, fiscalo jurisdiccional que havien de regir el govern de la baronia,sempre d’acord amb les lleis de rang superior vigents. 6 AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.


tructives.7 Com que la reparació del pont erauna obra d’envergadura, Donadeu va redactaruna Taba amb les condicions que havien de regirels treballs per «fer y tornar a son punt y fortificarlo pont de Montcada»

Paral·lelament, es va revisar documentació an-tiga constatant-se que «en totes les ocasionsque dit pont se es rruyt, o ha agut menesteradobarlo, lo ha adobat la Ciutat a sos gastos».8

Davant la certesa que aquesta construccióformava part del patrimoni de Barcelona i, pertant, que el Consell de Cent n’era el responsabledel seu manteniment, es va autoritzar a AntoniAleix Cesiller, Escrivà de les Obres de la Ciutat,9

perquè publiqués la Taba i dirigís el concurspúblic necessari per a l’execució dels treballs,al qual podien participar tots els mestres decases de la baronia. La publicació es va fer el 7de juny i aquell mateix dia es va fer la subhastaa Montcada.

El projecte

Les obres de restauració del pont proposaven,en primer lloc, consolidar els fonaments delspilars sobre els quals descansaven les voltes.Aquests es trobaven malmesos pel pas el tempsi les avingudes del riu, i per tant s’aconsellavaque es reforcessin amb pedra i calç, tot am-pliant-los a «setze pams de larch y de fondo loque sera menester y de gruixa sis pams». Se-gons aquestes mides, els pilars del pont ferien320 cm d’amplada per una llargada de 120 cm.10

D’aquestes dades es dedueix també que l’am-plada de transit del pont, és a dir la calçada dellambordes que el travessava pel damunt, erade poc més de tres metres. Per a reforçar els pi-lars es proposava construir esperons o talla-mars de pedra a la banda del riu «de laamplaria de quatre pams y llargaria una cana iun pam», és a dir de 80 cm amb un sortint de



Detall del Retaule de Sant Sever del 1681, on es veu elsconsellers de la Ciutat en la catedral escoltant el sermódel bisbe. Fan ús del seu privilegi d’anar coberts dinsl’església.

7 Donadeu va ser nomenat Mestre de Cases de la Ciutat pelConsell de Cent de Barcelona l’any 1603, en substitució delseu sogre Jaume Espigó mort aquell mateix any. Es tractavad’un càrrec vitalici i de transmissió familiar, que l’habilitavaper a la direcció i execució de les obres que es projectaven a laCiutat per compte del Consell, i que Donadeu va exercir finsa la seva mort l’any 1653. Per a més informació sobre els mes-tres de cases de la Ciutat vegeu PERELLÓ FERRER, AntòniaM.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doctoral.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1996. Pàg. 56-65.8 AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.

9 La figura de l’Escrivà de les Obres de la Ciutat era un càrreccreat el 1498 per Privilegi Reial i s’ocupava de l’administraciódels diners municipals per a pagar les despeses derivades de laconstrucció de fortificacions i altres obres que s’executaven percompte del Consell de Cent a dins i a fora de la ciutat. 10 El pam com a mesura antiga corresponia a la distància quehi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la màoberta i els dits estesos. Corresponia a la vuitena part de la cana,és a dir uns 20 cm, tot i que podien haver-hi petites variacionssegons els territoris.


180. Aquests esperons tenien la funció de tren-car el corrent d’aigua i distribuir-la a banda ibanda del pilar.

Un cop assegurats els fonaments i els pilars, esproposava aixecar una paret de pedra i calç quereforcés cada un dels extrems del pont, tant ala banda que connectava amb al carrer deMontcada com a la vora nord que enfilava elcamí de l’hostal de Font Freda. Aquests mursde reforç havien de ser de mides diferents pertal d’adaptar-se al desnivell que existia entre lesdues vores. «A la part del carrer se ha de ferparet de llargaria de tres canes y mitja y ampla-ria de quatre pams, y a la part del riu consem-blant paret de sis pams de gruixa y llargariados canas». Això equival a 3,50 m de llarg per0,80 m d’ample en l’enllaç de Montcada, i 5,60m de llarg per 1,20 m d’ampla en l’extrem norddel pont.

S’establia també que el pont havia de ser fet«amb volta grassa forta y duradora de pedra pi-cada». La volta grassa és una tècnica construc-tiva que combinava la pedra i el morter per aobtenir una major consistència. La calçada delpont s’havia d’empedrar en tot el seu recorreguti les baranes de cada costat s’havien de fer mésaltes amb «les mateixes lambordes quey son yaltres». Per acabar, es proposava reforçar el llitdel riu per canalitzar-lo a banda i banda del pont«amb unas lambordas de pedra que ya son enlo pont y posar les demes que convindrá empe-drant un tros avall deves lo riu».

Per executar tots aquests treballs, la ciutat deBarcelona es comprometia a subministrar tot elmaterial que el mestre de cases precisés (pedra,calç, sorra, rajoles, llambordes i fusta), i es feiacàrrec també dels honoraris del fuster que haviade fer les bastides necessàries per a consolidarles voltes.

El mestre Pere Gili i l’execució dels treballs

El mateix dia que es publicava la Taba, es vatreure a subhasta a Montcada l’execució de lesobres11 essent adjudicades a Pere Gili, mestrede cases de la baronia, actiu durant la primerameitat del segle XVII. Documentat per primercop l’any 1629 en motiu de la construcció d’unacapella per a la parròquia de Santa Engràcia,12

Gili va concentrar la seva activitat professionalen la construcció d’habitatges per a particularsi, sobretot, en petites reformes dels ja existents(aixecar envans, o ampliar cambres). Una tascaque va dur a terme gairebé fins el dia de la sevamort.13

Segons consta en el Llibre d’Obra, Gili es vacomprometre a iniciar els treballs immediata-ment i es va acordar un termini de lliurament detrenta dies. El material i les despeses eren admi-nistrades per Pau Amer, Corredor de Coll14 de laCiutat, el qual també va fixar els honoraris del



11 Arxiu Parroquial de Santa Engràcia: Llibre d’Obra. 7 de junyde 1636, f. 328.12 En el Llibre d’Obra de Santa Engràcia es conserva un albarà,signat pel mestre Gili, segons el qual aquest va percebre 3 lliuresi 10 sous per a la construcció de l’altar, i 6 lliures i 16 sous pera pintar-lo. Aquest darrer pagament va ser satisfet en tres partsde 2 lliures, 3 lliures i 1 lliure i 16 sous. Arxiu Parroquial deSanta Engràcia: Llibre d‘Obra de l’Església. Albarà 1629. 13 Pere Gili va morir el 4 de febrer de 1647, i pocs mesos abans,el 22 d’abril de 1646, encara era contractat per a fer una am-pliació de les dependències de la casa del Molí d’en Bisbe, unstreballs que va executar amb el seu fill Pau que apareix com amanobre, i per els quals va percebre 23 lliures i 10 sous. ArxiuParroquial de Santa Engràcia: Manual, 1541-1700. Vol III pàg.60. 22 d’abril de 1646.14 Als segles XVI i XVII els Corredors de Coll exercien les fun-cions d’intermediaris en les operacions mercantils, subhastes iempenyoraments, de les quals percebien una comissió o cor-retatge que fixava el Consell de Cent. S’anomenaven de Collperquè alçaven la veu per fer les crides en les vendes i encants.Pau Amer, segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, eraCorredor de Coll i Trompeta, és a dir, que emprava aquest estriper a convocar les subhastes. Compartien professió amb elsCorredors d’Orella, que es limitaven a actuar com a interme-diaris en les transaccions entre particulars (com si es tractés degestions fetes a cau d’orella).


mestre de cases que serien satisfets en tresparts, una al començar els treballs, una altra a lameitat i la darrera a l’acabar l’obra, sempre iquan aquesta hagi quedat «bona, rebedora y du-radora conforme indicaran persones expertesque anomenaran ses senyories».15 Per la sevabanda Gili només havia de posar les eines i fer-se càrrec dels jornals dels manobres i picape-drers que havien d’intervenir en els treballs.

El 9 de juny els Consellers ja van posar centlliures a disposició de l’Escrivà de les Obres itemps més tard un inusual tràfic de traginersanunciava la imminència dels treballs. En pocsdies piles de llambordes, carros de calç, rajolesi fusta s’apilaven a la vora del Ripoll, a tocar d’undels extrems del pont des d’on un petit grupde manobres sota la direcció del mestre Gililes distribuïen pels diferents sectors de la cons-trucció que calia reparar. Mentrestant, en unracó, un picapedrer i el seu aprenent convertienles pedres i llambordes en carreus de midaregular.16

Els treballs no van superar els trenta dies acor-dats en la subhasta, i el 7 de juliol Gili feia cessióa la ciutat de Barcelona del pont ja reparat. Pera verificar la seva bona execució, els Consellersvaren demanar un informe a Francesc Socies,

mestre de les Fonts de la Ciutat,17 el qual va tes-tificar que les obres fetes eren correctes i el pont«era obrat, acabat y perficionat conforme deviaestar». Els treballs quedaven així enllestits iaquell mateix dia el mestre Gili rebia de l’escrivàde les obres les 64 lliures corresponents al darrerpagament dels seus honoraris. El pont s’obriade nou —ara reforça— al trànsit de viatgers imercaderies, facilitant així el desenvolupamentcomercial de la ciutat de Barcelona i les terresdel seu entorn.

Tot sembla indicar que va sobreviure als episodisde revolta i inestabilitat política de mitjan de segleXVII, tal com ho certifiquen alguns documentsdel registre parroquial de Santa Engràcia,18 peròaquí s’acaba tota certesa. Un cop més les notí-cies del pont desapareixen de la documentacióde la mateixa manera com ho havien fet seglesenrere. Fins i tot cap dels il·lustrats que va re-córrer el Principat a partir de mitjan segle XVIIIl’esmenta en les seves cròniques. Ni tan solsFrancisco de Zamora que l’any 1787 va destinartota una jornada a visitar Montcada i en va feruna descripció exhaustiva.

Costa d’acceptar que una construcció tan sòlidano resistís el pas del temps i les inevitables avin-gudes del riu, o que quedés tan malmesa pelsefectes de la Guerra de Successió que la desídiade tothom la condemnés a desaparèixer. Però



17 Francesc Socies era mestre de cases. L’any 1621 va ser nome-nat mestre de les Fonts de Barcelona pel Consell de Cent, càr-rec que exercí fins a la seva mort el 1653. L’any 1648 el Consellli demanà que elaborés un llibre sobre les fonts de Barcelona,el qual seria molt útil pels successors dels seu càrrec. Desprésde dos anys de feina, el 1650 edità el Llibre de les fonts de lapresent ciutat, veritable compendi de la xarxa de canonades d’ai-gua de la ciutat.18 El 1664, per exemple, el pagès Josep Vilar va redactar el seutestament «en la casa que habito devant el pont del cap del carrerde Montcada». Arxiu Parroquial: Testament de Josep Vilar, 4d’abril de 1664. Llibre Tercer 1619-1685.

15 D’aquesta manera, la ciutat no es feia responsable de pagarcap millora que s’hagués de realitzar en un futur. Arxiu Parro-quial: Llibre d’Obra. 7 de juny de 1636, f. 328.16 Els picapedrers eren agrupats en la mateixa confraria que elsmestres de cases i s’especialitzaven segons la feina que realitza-ven: Hi havia els anomenats trencadors, que treballaven en lespedreres on hi arrencaven grans blocs de pedra que els picape-drers convertien en carreus, i els picadors de fi, que eren els en-carregats d’executar les feines més delicades com esculpir relleuso escuts en les llindes de portes i finestres. Però, a banda d’a-questes feines relacionades amb la construcció d’habitatges, elspicapedrers podien produir també peces de petit format comrellotges de sol, morters o aigüeres. De picapedrers n’hi haviaforces a Montcada, Antoni Valls, per exemple, havia treballatde jove com a paperer i el 1606 ja apareix documentat com apicapedrer. Testament de Joana Valls, 29 d’octubre de 1606.Llibre Segon 1591-1619.


si va ser així, el que més costa de creure és queningú, en la nova administració borbònica nas-cuda en el tombant de segle, no comprenguésla importància d’aquest pont sobre el desenvo-lupament comercial del territori i no valorésseriosament la necessitat de reconstruir-lo.

BIBLIOGRAFIA

CUBELES I BONET, A.: “L’evolució de les actua-cions del Consell de Cent en matèria urba-nística al segle XIV”, dins de BarcelonaQuaderns d’Història. Nª 4, Barcelona 2001.

FONT I RIUS, J. M.: “La formació del municipi”,dins d’Història de Barcelona, vol. I, De laprehistòria al segle XVI. DURAN I SAM-PERE, A. (dir.). Barcelona, 1975.

GARCÍA CÁRCEL, R: Historia de Catalunya, SiglosXVI-XVII. Los caracteres originales de la his-tòria de Catalunya. Vol II, Ariel, Barcelona,1987.

PERELLÓ FERRER, Antònia M.: L’arquitecturacivil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doc-toral. Publicacions de l’Abadia de Montser-rat. 1996.

PERELLÓ FERRER, Antònia M.: “Els càrrecsoficials del Consell de Cent relacionatsamb la construcció, a la Barcelona delsegle XVII”, dins de Pedralbes, Revistad’Història Moderna, 13-I. 1993.

SWINBURNE, H.: Viaje por Cataluña en 1775.Barcelona, 1946.

FONTS DOCUMENTALS

ARXIU HISTÒRIC DE MONTCADA I REIXAC Registre Parroquial de Santa Engràcia: Llibres deTestaments Llibre Primer 1441-1590 Llibre Segon 1591-1619

Llibre Tercer 1619-1685 Llibre Quart 1686-1761 Llibre Quint 1761-1847 Llibre de Testaments de Sant Pere de Reixac.Llibre Segon 1651-1697

Manual Vol I 1467-1587 Manual Vol II 1486-1548 Manual Vol III 1541-1700 Manual Vol IV 1560-1645

AHCBConsell de CentRegistre de Deliberacions





REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUADE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX: EL PROJECTE DEROVIRA I TRIAS DELS POUS DE MONTCADA

Tania Galán Gómez*

Resumen

Con la construcción del Eixample, a partir de 1860, el servicio municipal de agua de Barcelona evi-denció una serie de limitaciones al depender, básicamente, del caudal de Montcada. La expansiónconstructiva durante la febre d’or (1871-1882) haría despegar múltiples iniciativas privadas paraabastecer de agua la ciudad emergente. Paralelamente, el ayuntamiento de Barcelona intentó ha-cerse con el control del servicio de agua sin un plan de actuación definido. La mayor parte de losproyectos planteados no se ejecutaron por una serie de factores contextuales que frenaron las gran-des reformas urbanísticas para mejorar los servicios públicos. El único proyecto municipal ejecutadoentonces fueron los pozos de Montcada, que se tendrían que haber completado con la elevación delagua de Montcada y la renovación de la red de distribución, para optimizar la presión y el caudal enla nueva ciudad.

La reforma del sistema del suministro de agua público tampoco serái considerado en la transforma-ción urbana que supuso la organización de la Exposición Universal de 1888. Por eso, el uso del aguaen la muestra como leitmotiv del progreso técnico del país resulta incongruente en una políticamunicipal que no supo establecer las bases de un servicio hídrico, dejándolo, por ello, en manos dela lógica empresarial.

Abstract

From 1860 the enlargement of the city of Barcelona (Eixample) showed many limitations at municipalwater supply because of depending on the water from Montcada, specially. The building expansionduring the great economic growing period of febre d’or –1871-1882– would make many business ini-tiatives to take off providing water to the growing city. At the same time, Barcelona council tried tocontrol the water supply without a defined action plan. Most of the suggested projects were not de-veloped because of some historical that would stop great urban investments for the improvementof public services.The water wells of Montcada were the only project implemented then, whichshould have been completed with another for the elevation of water and a new distribution network,to improve the water pressure and also its volume at the new city.

The renewal of public water supply was not considered either in the urban transformation plan forthe organization of the World Fair in Barcelona in 1888. Therefore, at the international showing, theuse of water as leitmotiv of technical progress in the country was quite incongruous because themunicipal policy had failed in setting the basis for the public water supply and, finally, gave it up tothe business logic.

* Doctoranda del programa Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC). Tesi: El projecte de Rovira i Trias per a la renovaciódel subministrament d’aigües de Montcada. Director: Manuel Guàrdia Bassols.


A principis del segle XIX Barcelona encara man-tenia el model d’abastament tradicional d’aigua,basat en la utilització massiva de pous subterra-nis; en les deus municipals de Collserola queproporcionaven aigua de boca a la ciutat des delsegle XIV; i una canalització oberta que va serconstruïda pel municipi el 1703 i que conduïal’aigua del Rec Comtal des del Clot fins a lesCanaletes a fi d’abastir la Rambla i el Raval.

El subministrament tradicional, d’orígens medie-vals i vigent al llarg de l’època moderna, era propid’una societat estamental, amb minories privile-giades. La disponibilitat permanent d’aigua do-mèstica constituïa un element de diferenciació iprestigi social que l’autoritat reial atorgava a elitsreligioses, polítiques o econòmiques. Els matei-xos abastaments urbans públics, com ara lesfonts, es consideraven una donació a les majo-ries no privilegiades per gràcia de l’autoritat reial.El consum total d’aigua era molt restringit i la tec-nologia de captació i distribució molt limitada. ABarcelona, des de les primeres mostres de trans-formació d’aquest sistema d’abastament tradicio-nal fins a l’adopció consolidada d’un sistemaplenament modern va passar més d’un segle.1

Durant el segle XIX la ciutat esdevé un nucli pro-ductiu i comercial sense precedents, un centre depoder de la nova societat burgesa i producte deles grans aglomeració demogràfiques. Tot plegatprovocaria la necessitat d’abandonar el modeltradicional de subministrament per assolir vo-lums d’aigua regulars i abundants amb garantiesde potabilitat per a la majoria de la població.

A l’Edat Mitjana, la ciutat va adquirir una sèriede drets tradicionals sobre les aigües del Rec,2

però, els regants i propietaris dels molins de lasèquia seguien sent els usuaris prioritaris de lesaigües que duia. L’augment demogràfic de prin-cipi del segle XIX provocaria que des de la minade Montcada, la principal deu d’aprovisiona-ment de la ciutat, el consistori barceloní es veiésobligat a procedir a una sèrie d’intervencions iacords amb la comunitat de propietaris del RecComtal per garantir un cabal d’acord amb lesnecessitats de la ciutat.

De les primeres temptatives per augmentar-neel cabal a la ciutat, havia estat l’ampliació de lamina de Montcada el 1822, sense obtenir els re-sultats esperats. El 1878 Call i Franqueza3 ratifi-caria que, amb aquestes ampliacions de la minariu endins (1822, 1838-39 i 1859), el cabal noméscreixia en temps de fortes pluges i avingudes, ino permanentment com era el propòsit inicialde les ampliacions. Advertia, a més, que no esdevia minvar molt més pels danys que provoca-ven les avingudes a la mina.

El mateix any de 1822 hi van pactar la disposiciód’un terç de les aigües procedents de la mina deMontcada per a la ciutat i els dos terços sobrantsde regants i propietaris de molins del Rec Com-tal. En base a aquest acord sorgiria el1826 el pri-mer element per a la transformació del sistemahidrològic municipal representat per la construc-ció de l’aqüeducte Baix de Montcada o minaBaixa, en substitució del conducte obert al Clot.Aquest aqüeducte portaria la part corresponental municipi, des de la bocamina de Montcada ala caseta de distribució de Jesús, al cor del futureixample.

La nova conducció compartia origen i captacióamb el Rec Comtal a la mina de Montcada, que


Tania Galán Gómez

1 GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012)La revolució de l�aigua aBarcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna,1867-1967. Ajuntament de Barcelona.2 Derivats de la potestat conferida sobre elles per part delComte Berenguer Ramon I (1025), corroborats per Reials Sen-tencies de Jaume I (1266,1269). CONILLERA i VIVES, P.

(1991), L’Aigua de Montcada. Descobrir el Medi Urbà, 8.Ajuntament de Barcelona.3 CALL Y FRANQUEZA (1878). Colección de artículos delDiario de Barcelona “Mejoras en Barcelona” Arxiu HistòricCiutat de la Ciutat de Bacelona (AHCB).


prenia aigua per filtració de la conca baixa delBesòs i havia estat construïda en diverses fasesdes del 1778, amb la participació conjunta delReial Patrimoni, l’Ajuntament de Barcelona i elspropietaris de terres i molins de la sèquia. L’a-qüeducte baix va alimentar una xarxa de distri-bució que proveïa fonts i serveis domèstics dela ciutat emmurallada. Aquest abastament vamultiplicar el volum d’aigua que l’ajuntamentposava a la disposició de la ciutat i es va conver-tir en el més important de Barcelona fins a laconstrucció de l’Eixample.

La despatrimonialització de l’aigua, és a dir, l’a-bolició dels drets tradicionals que l’Estat posseïasobre l’aigua del Rec Comtal, fou un fet cabdalen la gestió de l’abastiment de la ciutat. De fet,el 1838, l’antic gestor del canal d’origen medie-val, el Patrimoni Reial, en quedava fora de joc ies crearia llavors la Societat de Propietaris inte-ressats en l’aprofitament de la Sèquia Comtal iles seves mines, el nou òrgan rector de titularitatprivada, en el qual el poder municipal tan solsera un soci més.

Els acords als que van arribar propietaris i con-sistori durant aquesta primera meitat de segle

es van perfilar en un conveni de 1852, que regu-lava el repartiment de les aigües del Rec: la partd’aigua del Rec corresponent a l’Ajuntamentseria un terç del cabal més 500 plomes d’aiguade la part de la comunitat dels regants i propie-taris. En el cas d’una sequera absoluta la ciutathauria de rebre, mínim, 2450 plomes de l’aiguaprocedent de Montcada. Aquest conveni es ma-terialitzà amb la construcció del repartidor deMontcada o Reixagó (1868).

Entre els diferents sectors barcelonins existienfortes desigualtats quant a les possibilitats d’ac-cés a l’aigua domèstica, amb major densificacióde canalitzacions als nuclis benestants de laciutat, com ara el sector oriental de la ciutatvella. Per això, el cabal municipal procedent deMontcada i, en menor quantitat, de les mines demuntanya,5 suplia la demanda ja que la majoriade la població no disposava d’aigua aleshoresdintre dels habitatges. És probable que, fins ales ordenances 1856, Barcelona no disposéscap referència a la dotació d’aigua domèsticani tampoc cap sistema de sanejament eficaçper preservar la salubritat de la majoria de lapoblació.6


REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA DE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX

El Reixagó o bocamina de Montcada. Font: FundacióCultural Montcada.

4 GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012)

5 El màxim de cabal que podia arribar de l’aqüeducte baixde Montcada eren 12.000m3, amb una mitjana diària de6.000 m3.6 MARTÍN PASCUAL, J. M. (2007) Aigua i societat a Barce-lona entre les dues exposicions (1888-1929). Tesi doctoral.

Sistema de proveïment d’aigua de les fonts de Barcelona 1800-1850.4


1. EL REPTE DE L’APROVISIONAMENT DE LANOVA CIUTAT

En el moment d’inici de construcció de l’Eixam-ple, a partir de la dècada dels seixanta, el sis-tema de proveïment d’aigua que disposava laciutat ja resultava obsolet. D’una banda, lamajor part del nucli urbà antic rebia únicamentl’aigua de la mina baixa de Montcada, cosa querepresentava tres limitacions:la irregularitat es-tacional del volum d’aigua, la deficient conser-vació d’aquesta conducció per les filtracionsexistents, i la constant oposició a l’ampliació decabal de Montcada a la ciutat per part de la co-munitat de regants i propietaris del Rec Comtal.A més, la xarxa de distribució subsidiària delsanys vint, des de la caseta de Jesús fins a laBarcelona vella, i els repartidors urbans pre-sentaven deficiències que només serien supera-bles amb inversions que l’Ajuntament no podiaafrontar.7

A mesura que la ciutat creixia, els seixanta vaser un dels períodes de major tensió entre l’A-juntament i la Junta de regants i propietaris demolins de la Sèquia Comtal, ja que la pressió delconsistori per desviar major cabal possible desde la mina de Montcada era constant. Ambduescorporacions s’esforçaven per augmentar elvolum proporcionat per la mina, bé amb prolon-gacions, bé mitjançant cabals aliens conduïtsfins a les galeries.

Per tant, l’abastament del futur eixample encaraera més problemàtic ja que, aleshores, l’únic re-curs hidrològic potencialment aplicable proce-dia de les mines de Montcada, amb la limitacióde no disposar-ne del total del cabal existent .Aquest fet impediria que esdevingués una solu-ció factible per a l’Ajuntament al problema de

l’abastiment d’aigua urbà. A més, l’inici de laxarxa de distribució a la ciutat des de la casetade Jesús, a tan sols 24 m sobre el nivell del mar,evidenciava una previsible limitació més per lamanca de pressió que sorgiria davant la immi-nent expansió urbana cap a cotes més altes.

En un moment en què el proveïment i l’evacua-ció d’aigües es plantejà com un dels grans rep-tes de la Barcelona de mitjà de segle XIX, és,si més no, curiós que durant les dos dècadessegüents, d’encetament i major expansió del’eixample, no es desenvolupés cap mena deprojecte de sanejament de la ciutat i aprovisio-nament d’aigua potable.

Aquesta manca d’iniciativa municipal va facilitarl’eclosió de les empreses privades orientades alsubministrament de l’Eixample. Nombrosesempreses d’envergadura molt diversa van pro-liferar a les dècades dels setanta i vuitanta delsegle XIX.8

La proliferació del servei privat de l’aigua

Conseqüència de l’eufòria econòmica de la febred’or durant els setanta, és la ràpida evolució del’Eixample. Paral·lelament, es traduiria en eldesenvolupament d’un conjunt d’equipaments iserveis vertebradors multiplicadors: xarxes tèc-niques com la intensificació de la xarxa de sub-ministrament de gas, l’electrificació de sistemesproductius, d’espais públics, comercials, de lleure,i espais domèstics; així com serveis municipalscom el tramvia, el serveis d’autobusos i el granmetropolità subterrani.

El buit deixat pel municipi quant a l’atenció i mi-llora de la xarxa d’aigua generaria, llavors, unesexpectatives de negoci arran del propi procésexpansiu demogràfic, urbà i industrial. L’aparició


Tania Galán Gómez

7 MARTÍN PASCUAL, M. (1999). El Rec Comtal (1822-1879).La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Barce-lona. Fundació Salvador Vives i Casajuana. 8 GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012).


de les primeres companyies privades sorgí enparal·lel a l’expansió del l’Eixample cap a cotessuperiors al punt de distribució de l’Ajuntament,el repartidor de Jesús (24m).

El nombre d’empreses que hi van proliferar du-rant els setanta patien fortes carències tècniquesi financeres que la seva funció i competència elshi exigia, però, les extremes necessitats d’unasocietat urbana en fase d’industrialització, su-mades a una imminent demanda de l’aigua pera la nova ciutat projectada, deixarien el mercatde l’aigua obert a iniciatives particulars dispo-sades a respondre-hi acceleradament. Normesinstitucionals, com la Llei d’aigües de 1866, fa-cilitarien la iniciativa privada per a l’extracció,conducció i distribució d’aigües.

“ (...)y cuando realicen sus proyectos

esa multitud de empresas de aguas

que han obtenido concesiones al

efecto podrà el Ayuntameniento

surtirse con abundancia y econo-

mia y atender á todas las necesida-

des” (...) “se alimenta la esperanza

de que han de venir á no tardar,

aguas del Llobregat, por elevación,

del Vallès, por viaje”9

Davant l’entusiasme manifest de Manuel Gi-rona, no resulta estranya l’eliminació d’obsta-cles a la iniciativa privada i la formació d’unmercat privat d’aigua de característiques desco-negudes fins aleshores a Barcelona. Això deter-minà rotundament l’orientació urbanística del’expansió de l’Eixample, tot deixant el protago-nisme a la lògica empresarial quant a la insercióde les xarxes tècniques urbanes als potencialsnuclis de consum immediat, o sigui, als sectorsbenestants.10

Tot plegat l’ampla base social de la ciutat, osigui, les classes populars restaven, doncs,sense possibilitats d’accés a l’aigua objectiva-ment millors: unes condicions sanitàries autèn-ticament deplorables per les greus deficiènciesals serveis públics que havien de vetllar per lasalut i higiene de la població, especialment,els d’aprovisionament d’aigua i la sanejamenturbans.

Per tant, si el proveïment d’aigua de l’Eixamplees consolidava sota la maquinària privada, elservei i futures atencions quedarien supeditadesa criteris econòmics elitistes i ornamentals,totalment aliens a plantejaments higiènics isanitaris a l’abast de la majoria de la població.

Tot i que el marc legislatiu estatal i municipal vadeixar ampli marge de maniobra al joc capita-lista emergent, amb la Llei d’aigües de 1866 i elreglament municipal en aigües de 1871, la inver-sió en infraestructures era considerable i moltesque en van començar durant aquesta primeraetapa de seguida feren fallida, per no disposardel capital i la capacitat tècnica suficients. Demanera que moltes empreses petites, sobretotlocals, que enlairaren en aquesta època no su-peren la fallida del 1866 i seran absorbides perempreses de capital estranger.



9 GIRONA I AGRAFEL, M. (1877). Nueve meses de alcaldeprimero de Barcelona. Memorandum. Barcelona. El perfil d’a-questa figura és paradigmàtic al panorama barceloní de l’è-poca, ja que la seva intervenció és decisiva en tots els acords idesacords vers l’expansió de la ciutat. Per això, cal tenir encompte que en aquesta època de cursa pel mercat de l’aigua ,els germans Girona també hi participaren. Actuaven com asocis principals en una empresa d’abastament anomenada delBaix Vallès amb projecte de conducció de l’aigua des de la rierade Caldes i el riu Ripoll fins a Barcelona. Precisament a finalde 1876 signà un acord amb la Companyia d’Aigües de Bar-celona per a constituir conjuntament una societat capaç de ferfront a la competència amb altres iniciatives privades. Per tant,l’alcalde provisional de Barcelona l’any 1876-77, semblavaconèixer el potencial del mercat de l’aigua de la ciutat. 10 MARTÍN PASCUAL, J. M. (2007).


Fins i tot una de les empreses més sòlides iamb una forta inversió en a Barcelona des de1857, la Companyia d’Aigües de Barcelona(CAB), de capital belga i francès i consolidadaexperiència tècnica en la gestió d’una empresad’abastament d’aigua francesa, va tenir proble-mes pel volum d’inversió que la competènciaexigia. Així, el 1881, va arribar a un acord ambl’Empresa del Bajo Vallès, constituïda en 1861amb capital dels germans Girona que, malgratles dificultats, el 1875 ja havia construït bonapart de la seva conducció fins a Barcelona. Tot ique l’acord va augmentar la seva capacitat d’a-bastament, no va resoldre la debilitat financerade la companyia, de manera que el mateix anyla Sociéte Lyonnaise des Eaux en va garantir elsrecursos necessaris per a la continuïtat. D’a-questa fusió sorgeix el 1882 la Societat Generald’Aigües de Barcelona que s’aniria reforçant iaugmentaria el nombre d’abonats i l’extensióde la xarxa instal·lada durant la dècada delsvuitanta.Més enllà d’aquesta dècada, de tot el ventalld’oferta d’abastament privat inicial, molt po-ques empreses sobreviurien a les dures condi-cions del mercat de l’aigua a Barcelona.

Limitacions per a un sistema integral de submi-nistrament municipal d’aigua

Dintre de les àmplies expectatives generadesvers la demanda a la ciutat, el clima econòmic ipolític resultaria menys propici a partir de la fa-llida borsària de 1866. La fallida generalitzada de les companyies cata-lanes i l’ensorrament borsari barceloní, va dei-xar forta empremta a la burgesia industrial ifinancera, cosa que encomanaria el sector de laconstrucció11 i, després de la crisi fins entrats els

setanta, seria un període d’escàs creixement del’Eixample. Aquest trencament del ritme econò-mic i el sexenni revolucionari no fomentarienl’estabilitat política ni econòmica per a la con-fiança de la burgesia en inversions en el negocide l’aigua.

Als anys setanta la política hidrològica de l’ajun-tament barceloní mostra un canvi de tendència,davant l’expansió de les iniciatives privades desubministrament d’aigua a la nova ciutat. Lacerca d’alternatives al cabal del Besòs a la zonade Montcada per part del municipi es feia mésurgent segons la ciutat creixia al nou eixample.L’objectiu es centrava en aconseguir cabalspropis i controlar el conjunt de l’aigua potableprocedent de Montcada, per tal de superar leslimitacions que imposava la Societat de pro-pietaris.

El 1878 , any en què s’estava obrint un pas “in-mediato a la mina de Montcada y en el mismocauce del río Besós, para proporcionarse aguaspor medio de fuerza ascendente”, Call i Fran-queza12 resumia els antecedents de l’abastamentde la ciutat des de Montcada. Amb fonts docu-mentals com aquesta així com a través dels in-ventaris del registre d’obres públiques13 i delsllibres d’Acords del Ple de l’Ajuntament de Bar-celona,14 s’observa com el consistori, des de lamateixa concepció de l’Eixample i durant lesdues dècades posteriors, es plantejava diferentsestudis i projectes per optimitzar el serveid’abastament municipal d’aigua. Tot i així enaquests anys l’Ajuntament no trobaria una so-lució acceptable per a l’abastament d’aigüespotables.


Tania Galán Gómez

11 GARCIA,A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS,F.J.; OYON,J.L. (1988) Arquitectura i ciutat a l’exposició Universal de Bar-celona de 1888. Barcelona, UPC.

12 CALL I FRANQUEZA (1878).13 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB),abans Arxiu Administrativo Municipal de Barcelona. Expe-dients del registre d’obres públiques entre 1875 i 1896.14 AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament (1859-1885).


1858 Projecte de reforma per a la canalització

d’aigua i gas. (Josep Fontseré)

1859 3a ampliació mina de Montcada

1859/61 Projecte d’elevació d’aigües de Montcada.

(J. Fontseré)

1867 Estudi general de distribució d’aigües.

(J. Fontseré)

1868 Projecte de noves captacions al Ripoll i

al Besòs. (J. Fontseré)

Projecte de canalització, conducció i

servei d’aigua potable per a Barcelona i

el seu Eixample15 (J. Fontseré)

1868-71 Modificacions al repartidor de Montcada.

(J. Fontseré/ A. Rovira i Trias)

1871 Projecte de conducció i unificació de

canalitzacions. (J. Fontseré)

1877 Projectes d’ampliació de les mines de

Montcada (A. Rovira/F. Villar/Elies Rogent)

1878 Projecte i execució dels pous de

Montcada. (A. Rovira i Trias)

1879/80 Projecte del dipòsit d’elevació d’aigües

de Montcada a l’eixample. (A. Rovira i Trias)

1880 Pla general de canonades per a la

conducció i distribució d’aigües

(A. Rovira i Trias)

L’arrossegament del dèficit pressupostari del’etapa del sexenni democràtic entre 1868-1874 condicionaria aferrissadament la hisendamunicipal i, un cop restaurada la monarquiaborbònica, la capacitat intervencionista del’Ajuntament de Barcelona. A més, amb la Res-tauració, la capacitat política de l’Ajuntament,les competències municipals en matèria urba-nística i de serveis públics, va quedar sotmesaa la legislació perifèrica de l’estat i als aparellsde control provincial i estatal.

Els ajuntaments dinàstics, de marcat perfil con-servador, renunciaren de manera explícita aplantejar grans obres de reforma o modernitza-ció urbanística per temor a contraure obliga-cions financeres massa àmplies que poguessinatemptar contra els interessos de la burgesiapropietària. En la mateixa línia es dedicarien aneutralitzar les iniciatives de grups polítics pro-gressistes i higienistes per a la modernitzaciódels serveis municipals o la planificació de l’es-pai urbà, per l’oposició dels grans propietarisimmobiliaris o reductes conservadors que veienafectats els seus interessos.

Una mostra de l’actitud institucional generalit-zada d’aquesta època la posa de manifest Ma-nuel Girona, un dels principals actors de lapolítica consistorial i estatal,16 en la seva me-mòria com alcalde de Barcelona entre 1876-77.17 Les propostes urbanístiques de Gironaquant al ”Aprovechamiento de Aguas”, reflec-teixen el tipus de política del consistori barce-loní: un projecte continuista que feia palesal’obsessió per no generar despeses extraordi-nàries amb el sistema d’aprovisionament cone-gut. És a dir, les procedències de les captacionsproposades eren iguals a les de segles enrere ies tractava de pal·liar les deficiències del sis-tema de distribució.

Ell mateix impulsà la iniciativa del concurs deprojectes d’abastament per augmentar el cabalen 10.000 plomes diàries, independentment deles captacions gestionades per la Societat depropietaris de les aigües de Montcada.



15 VOLTES BOU, Pedro (1967) Historia del abastecimientode aigua de Barcelona. Sociedad General de Aguas de Barce-lona. Barcelona.

16 Manuel Girona fou un clar agent dinamitzador i protago-nista del panorama financer i polític de la segona meitat delsegle XIX. Com a fundador del Banc de Barcelona (1843) i re-gidor al consistori barceloní, definiria, a través de les seves ac-tivitats financeres, un nou concepte per al finançament del’administració pública a través de les concessions de crèdit i lageneració de deute públic a l’hora de fer front a nous investi-ments i iniciatives municipals.17 GIRONA I AGRAFEL, M. (1877).


Tanmateix, per no perdre el cabal sobrant de l’a-qüeducte de Montcada, parlava ja de fer un di-pòsit subterrani de 1000m3 i un nivell de pressióde 26 m –per tal de vendre l’excedent d’unes 500plomes diàries. A més, amb la unió del sobrantde les de Montcada i de les mines de Collserolao de muntanya, se’n podrien destinar encara al-tres 500 més al rec de places i carrers, a més delsanejament de clavegueram. El producte totalera el doble que de la inversió que calia fer, peraixò l’alcalde veia “indudable la convenenciapor todos los conceptos” de la seva proposició.

És evident que en cap cas Girona plantejava su-perar el deplorable estat higiènic i sanitari delconjunt de la ciutat, però sí atendre les mancan-ces de pressió al proveïment municipal a l’Ei-xample, un repte a superar per la cota de 24 mde la caseta de distribució de Jesús on arribaval’aigua de Montcada i Collserola. A més, les pro-postes de millores d’abastament només reper-cutien, en general, en una minoria social quepogués adquirir les plomes en venda, de preualtíssim per al servei privat domèstic, o sigui,privilegi duna minoria.

Tant la tendència restrictiva en el finançamentd’iniciatives de millora urbana que generessindespeses extraordinàries, com la subordinacióde l’actuació municipal als interessos dels sec-tors socials més poderosos de la ciutat, minva-rien d’arrel qualsevol intervenció per optimitzarel servei d’aprovisionament municipal d’aigua ola xarxa de clavegueram.

2. ELS POUS DE MONTCADA, PARADIGMA DENO PLANIFICACIÓ PER A UN SERVEI D’AIGUAMUNICIPAL

Als anys setanta, les alternatives municipalssemblaven ser dues: obrir un concurs per tald’obtenir un cabal abundant i segur o bé expro-

piar als usuaris de la Sèquia Comtal i fer-se’ncàrrec del cabal complet ofert per les mines deMontcada. Aquesta última alternativa, a més decara i dilatada en el temps, no assegurava elproveïment que el consistori barceloní pretenia.L’avantatge, però, era simple: la ciutat rebria tresvegades més aigua de propietat independent.L’expropiació dels drets de l’aigua a la comunitatde regants va ser una iniciativa proposada repe-tidament per diversos representants polítics i fa-cultatius municipals durant l’últim terç del segleXIX, com a possible resposta a optimitzar el ser-vei municipal d’aigua.

Cap de les dues alternatives s’havien posat enmarxa l’any 1878, any de forta d’escassetat depluges. Per això, ja al mes de febrer, el Governa-dor Civil acabaria per exhortar l’Ajuntament queadquirís urgentment major cabal que el propor-cionat per la mina de Montcada, com a mesurapreventiva a la fatal situació que la severa se-quera provocaria. La solució vindria donada perrecuperar de l’oblit burocràtic un projecte ja re-comanat deu anys abans (1868) per Josep Font-serè, dins un estudi sobre les aigües del Ripoll idel Besòs encarregat per l’Ajuntament. Es trac-taria, llavors, d’extreure aigües freàtiques del riuBesòs des del marge dret a través de l’excavacióde pous, prop de la mina de Montcada, i bom-bant-les amb ginys de vapor.18

L’aigua dels pous de Montcada seria condu-ïda directament a l’aqüeducte municipal de1826 –mina Baixa de Montcada– a través d’unaconducció suplementària. El 21 de juny de 1879s’inaugurà oficialment i el 14 d’agost iniciaval’extracció completa de l’aigua dels tres pousoberts.


Tania Galán Gómez

18 MARTÍN PASCUAL, J. M. (1999). El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Bar-celona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.


El nou sistema sí suposava un avanç considera-ble respecte al cabal aportat per la mina deMontcada:mentre que el cabal màxim d’aquestaera de 12.000m3 i 6.000 de mitjana diària durantla dècada dels 1880,19 el volum proporcionat perla instal·lació dels tres pous, era d’un màxim de20.000m3 al dia, gràcies a dues màquines devapor Alexander de 14 CV de força nominal.20 Elspous, però, no deixaven de ser una solució pro-visional per complementar el cabal de l’aqüe-ducte municipal. A més hi persistia un problemamés greu que era una xarxa de distribució de-gradada i, per tant, obsoleta, que perdia més dela meitat del cabal procedent de la mina i delspous de Montcada.

La intervenció d’urgència dels pous de Mont-cada manifesta l’absència de planificació d’unsistema d’abastament d’aigua per a la nova ciu-tat d’acord amb l’envergadura del projecte delnou eixample de la ciutat. El regidor de l’ajunta-ment, Call i Franqueza així ho publicava a la “Co-lección de artículos del Diario de Barcelona:“Mejoras en Barcelona” de 1878. És interessantja que mostrà el panorama de l’abastament de

la ciutat el mateix any que es projectava la inter-venció dels pous a Montcada. A l’article 15è dela primera secció, incideix en la importància detenir un aprovisionament a l’alçada de la ciutat“...en Barcelona... falta el (caudal) indispensablepara las necesidades ordinarias de la vida...”

(...) La utilización de aguas públicas parael abastecimiento de poblaciones, ofrece toda-vía menos dificultades, pero en nuestro casoserá de un gasto si bien cuantioso, nunca estra-ordinario, si tenemos en cuenta que, se trata deproporcionar un elemento tan importante y ne-cesario para los usos de la vida, ya como princi-pio de nutrición y salubridad, ya como medioindispensable para conservar la higiene y aten-der a la polícía y ornatos públicos.

(...) “..., esta ciudad no tiene mucho cau-dal que necesita y que este hecho se halla de-mostrado hasta la evidencia.”

Fa esment de les mines que abastien Barcelonael 1878 i que aportaven unes 8686 plomes(19.110.000 l /dia, aprox.). Per això insisteix en laimportància de dur a terme una inversió a lamida de la ciutat de Barcelona, per tal d’a apro-par-la a les grans veïnes europees, amb més de200 litres diaris per habitant.

És interessant la dada que proporciona Call iFranqueza quant a l’abastiment de les mines ala ciutat, ja que sobrepassa la quantitat necessà-ria estimada per Antoni Rovira i Trias –arquitecteen cap del ram de fontaneria de l’Ajuntament– enuna contestació d’ofici a la comissió municipalencarregada de l’assumpte quan li demanavenaproximar el consum per cobrir els serveis de laciutat:21

• Particulars i edificis públics: 3500 plomes(públics = 2150)



19 MARTÍN PASCUAL, J. M. (1999).20 Dades extretes de la ratificació de la correcta instal·lació deles màquines de vapor per part d’un cos facultatiu d’enginyersenviats per l’Ajuntament de Barcelona a principis de 1880.ACMB. Registre d’Obres Públiques 1875-1896. Exp.795/52.Peça 2a. 1878-1879.

21 ACMB. Registre d’Obres Públiques 1875-1896. Exp.795/15. Peça 1a. 1877-1878.

Projecte per a la conducció dels pous a la mina Baixa deMontcada, signat per Rovira i Trias (1880). Font: AMCB.


• Fonts, barraques de refrescs i embornals:2116 plomes.

• Pilars de reg i reg públic: 600 plomes.

TOTAL: 6766 plomes

Només observant el cabal que arriba a Barce-lona es veu clarament que és superior al re-querit diàriament. Per això es poden fer tresconsideracions respecte a la informació del re-gidor Call i Franqueza:

• Que estigués publicant la xifra de cabalmàxim que podia arribar a la ciutat en aquellmoment i no la mitjana diària, o sigui, estariacomptabilitzant èpoques de màxims, comara les de pluges torrencials estacionals,sense tenir en compte les èpoques d’eixutdels prolongats estius mediterranis. Fa pen-sar llavors que si el càlcul fos la mitjana, hihauria una bona part de l’any en que el cabalseria igual o menor a la quantitat que Rovirai Trias feia el mateix any.

• Que Call i Franqueza ja estigués comptantamb un excedent diari no excessiu comparatal ritme de creixement de la ciutat i que japreveiés que en poc temps en farien curt. Peraixò, tot seguit, indica la idoneïtat de l’expro-piació de les aigües de la Sèquia Comtal a lacomunitat de regants i propietaris. Fins i tothi afegeix el càlcul de les indemnitzacionsque li correspondrien als regants i propietarisdels molins per municipalitzar el servei de lasèquia. Això seria l’opció segura per garantirun cabal al nivell de la gran urbs que Barce-lona esdevenia aleshores.

• Que hi comptés el cabal en el punt de capta-ció però no el que arribava al repartidor delJesús ni als punts de servei de la ciutat, des-prés de travessar la mina baixa de Montcadai una xarxa de distribució secundària ja ob-soleta per la quantitat de pèrdues i filtracions

que patia. De fet, d’aquesta època i de la dè-cada posterior Voltes Bou22 afirmava que, toti funcionant els pous, dels 30.000 m³ que espodien arribar a canalitzar des de Montcada,aproximadament hi arribarien no més de lameitat.

Sigui com fos, atès el ritme de creixement de laciutat, el cabal es preveia molt just i, en mo-ments de sequera, clarament escàs. Altrament,el projecte dels pous de Montcada –la Casa deles Aigües– ni s’ho hauria plantejat.

Per això, Call i Franqueza clou amb ”...y por másque tengamos por muy acertados las medidasque actualmente toma nuestro Ayuntamientopara suplir la escasez de los manantiales ordi-narios y evitar un conflicto en la ciudad ocasio-nado por la falta de agua, no es menos ciertoque solo pueden considerarse como recursostransitorios y extraordinarios, pues todos sabe-mos las contingencias a que se hallan expuestoslos pozos abiertos en determinados puntos y losdesperfectos y gastos que la maquinaria llevaconsigo. Estos recursos no deben adoptarsesino en casos estremos o después de haber de-mostrado el estudio y la esperiencia, que no esposible ni conveniente la utilización de otrosmedios más seguros y económicos y siendopreferible en nuestro caso procurarse un caudalprocedente de corrientes naturales, seguras ypotables y a nivel suficiente y cómodo para sub-venir a las necesidades de la población.La apertura de pozos, prolongación de minas yotras esploraciones y esplotaciones insegurasen busca de aguas, no son medios dignos ni ra-dicales, ni se hallan a la altura de los que debenutilizarse para abastecer del elemento agua unapoblación, que como Barcelona contará, dentrode pocos años, medio millón de habitantes”


Tania Galán Gómez

22 VOLTES BOU, P. (1967).


La Casa de les Aigües, testimoni d’un projecteincomplet

La consulta d’expedients del Registre d’ObresPúbliques entre 1875-1896 de l’Arxiu MunicipalContemporani de Barcelona ha permès fer el se-guiment de la consecució de les obres d’ober-tura dels tres pous entre els anys 1878 i 1879. Iha permès, també, analitzar els estudis tècnicsprecedents al projecte i les opcions que es con-templaven per a l’augment del cabal, 23 així comesbrinar una sèrie de dades no documentadesfins ara gràcies als parts de la memòria d’obraque l’arquitecte municipal encarregat, AntoniRovira i Trias, remetia a la comissió del consistoriresponsable del projecte.24

Entre febrer i març de 1878, s’encetava la ma-quinària burocràtica i tècnica per començar lesproves d’obtenció de cabal del nivell freàtic delriu Besòs, presentant documents justificatiusper a la idoneïtat de l’actuació al terreny que lacompanyia de Ferrocarriles de Tarragona Barce-lona y Francia tenia a Montcada, així com infor-mes pericials per construir un pou “ (...) cuyasaguas elevadas por medio de vapor, puedanconducirse a la mina de conducción de las deMontcada a esta Ciudad, para remediar la granescasez que de ellas experimetan el vecindarioy servicios públicos”

“Se propusieron al Ayuntamiento tres distintosproyectos para aumentar el caudal de aguas desu propiedad, que son:• 1º Prolongación de la galería general y rama-

les de fluición, emplazándolos a la mayorprofundidad que permitiera la rasante actual

de la galería para que pudieran absorverselas corrientes subterràneas...y tuvieran fácilsalida por el mismo punto que hoy tienen lasque se recogen y ambos caudales por sucurso natural y por la galería de conducciónserían dirigidas a la presente ciudad.

• 2º Obertura de pozos aguas bajo de la minade fluición a unos 200m de la misma y a 120del cauce de la Acequia Condal, de cuyospozos, por medio de una estudiada combina-ción de bombas movidas por máquinas devapor...para que pudieran ser vertidas en lagalería de conducción actual y de esta ma-nera llegar a esta capital.

• 3º Construcción de un muro de contenciónen sentido transversal al cauce del Besòs,aguas abajo de la expresada mina de luición(...), siendo su objeto detener el curso de lasaguas subterráneas del río para que, subiendoéstas de nivel, favoreciera (...) en la repetidamina (aqüeducte municipal), la entrada demucho mayor caudal de aguas”25

A l’abril del 1878, la Comissió 3a del consistorisol·licitaria al cap del ram de fontaneria, l’arqui-tecte municipal Antoni Rovira i Trias el projectedels pous. Un avantatge significatiu que oferiaaquesta mesura era que el cabal extret no esta-ria sotmès a l’estricte règim jurídic que impo-sava la Societat de propietaris de les aigüesprocedents de les galeries de Montcada.

L’obertura del primer pou es fa en terrenys de laCompañía de Ferrocarriles de Tarragona a Bar-celona y Francia,26 amb un resultat exitós, tot ique un informe tècnic d’aquell mateix mesrevela que amb un sol pou i la màquina devapor semimòbil instal·lada per a l’elevació de



23 AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.795/15. Peça 1ª.1877-1878.24 AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.795/52. Peça 2ª. 1878-1879.AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.795/15. Peça 2a. 1877-1878.

25 AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.1327/58. 1879-1880. 26 Un dels propietaris d’aquesta companyia era el Sr. ManuelGirona i Agrafel.


les aigües, no n’assolia la quantitat d’aigua ne-cessària: només 2000 plomes de 6000 previstes.Per això, s’acabaria procedint a l’obertura de dosnous pous i la instal·lació d’ una altra màquinasemimòbil.

Tan importants eren els pous com la contenciódels terrenys a la vora del llit al·luvial del Besòs.Alhora que Rovira i Trias passava informe delsavanços en l’execució, fa constar les tasquesprèvies a l’inici dels mur de defensa, així com elplantejament de la canonada que abocaria l’ai-gua extreta a la mina baixa de Montcada.

Rovira i Trias va finalitzar l’elaboració del pro-jecte al juny de 1878, data en què també s’efec-tua la contractació per a la construcció de lesmàquines de vapor per a l’elevació de les ai-gües. Per això, es demanaria assessorament ipressupost a dues de les empreses que alesho-res construïen màquines de vapor a Barcelona:la Maquinista Terrestre y Marítima i la compa-nyia Alexander Hermanos.

Finalment s’encarrega a la fàbrica barceloninaAlexander Hermanos dos màquines de vapor “...de 30 caballos efectivos (força nominal 14 CV)capaces de elevar constantemente 2000 plumasde agua”. El càlcul inicial dels fabricants era quecada màquina tenia una capacitat d’extracció de4500 plomes (9.882.000 de litres al dia) que par-lant de dues màquines serien 19764 m³ diaris.La instal·lació de quatre bombes de doble efecte(28 rev./min.) produirien l’elevació a deu metresde l’aigua absorbida. La màquina de vapor queconstruïren es plantejava amb el sistema méseconòmic de combustible conegut fins aquellmoment, de cilindres i condensació.

Alhora, al juny 1878 , comencen les primeresreclamacions vers la nova captació d’aigua del’Ajuntament al marge dret del Besòs. D’unabanda, per part de la Compañía de FF.CC. Tarra-

gona – Barcelona – França a la Comissió 3a, perla mancança del seu consentiment per fer aque-lles obres a la vora de la via i als terrenys de lacompanyia, amenaçant, fins i tot, amb pararobres. Val a dir que la documentació relacionadaamb el plet demostra el consentiment per al poude prova però no els dos posteriors.27 Una recla-mació que seria la primera d’una llarga llista queesdevindria un llarg conflicte entre la companyiai el consistori i, posteriorment, un dilatat plet,que acabaria amb una R.O. de 1891d’il·legalitza-ció de la instal·lació municipal dels pous deMontcada. Aquest plet no acabaria fins a 1910.28

Per tant, els pous de Montcada van romandre enla il·legalitat i probablement tancats o treballantparcialment, durant gairebé vint anys.

D’altra banda, també es produeixen les primeresqueixes de la Junta de Regants i Propietaris deMolins de la Sèquia Comtal, exigint bé parar mà-quines per no minvar el cabal de la mina, bé unaindemnització per danys causats. Dos anys méstard, el lletrat assessor de la Junta de la SèquiaComtal demana el tancament dels pous i, peraixò, sol·licita els antecedents del projecte, sol·li-citud que rep la resposta de l’ajuntament amb elcertificat dels antecedents enumerats, signatsper l’alcalde, entre d’altra documentació.

Tot i així, l’obra no perdia el ritme i, durant l’estiude 1878, s’aprovaria la construcció de l‘edifici demàquines,el mur de defensa del Besòs i l’edificidestinat a les persones encarregades de l’explo-tació del cabal, cura i conservació de les màqui-nes, la Casa del Maquinista actual o xalet a ladocumentació. També rematen la conducció su-plementària a la mina baixa de Montcada, fetque precipitaria el 14 agost de 1878 l’abastiment


Tania Galán Gómez

27 AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.1327/60. 1879-1880.28 AMCB. Informes de la Comissió d’abastament d’aigües deBarcelona entre 1911-1913. Asesoría: Reseña de antecedentes.


inaugural del primer pou obert cap a la ciutat deBarcelona a través de l’aqüeducte municipal.Mentrestant, els treballs continuen als tres pousi es construeix l’edifici que acollirà les màquinesde vapor.

Al novembre es col·loquen les peces de la novamaquinaria, mentre la màquina de vapor semi-mòbil –la inicial per a les proves– seguia elevantl’aigua del primer pou operatiu. Tot seguit, esconstruïa la xemeneia, es treballava al dipòsitd’aigües d’alimentació de les calderes i al dipò-sit d’aigües dels pous.29 També es començariallavors el xalet. Al gener de 1879, hi acabarien lainstal·lació de bombes i de la nova maquinària,així com el canal que portava l’aigua al dipòsit engeneral. Al final d’aquest mes ja treballaven lesdues màquines definitives i són provades pelsfabricants. Fins al febrer s’hi continua amb tas-ques d’aprofundiment dels pous i revestiment.

Al mes d’abril de 1879 Rovira i Trias manifesta lanecessitat d’una bàscula per a la mesura delcarbó “ (...) que sea para unos 85 quintales o seade la fuerza de unos 4000 kilogramos, la cual de-bería ser de “Puente-bàscula para carruaje dedos ruedas, establecida sobre mampostería concojinetes móviles y bridas a triple articulaciónpara preservar los ladrillos de todo choque.Dicha bàscula debe contener un tablero dechapa estriada. La madera que se emplea debede ser de choque.(...) El costo de dicha bàscula,según un prospecto del fabricante D. Juan Piber-nat, es de unas mil pesetas.” S’acordaria, llavors,la instal·lació de la bàscula per a la entrada delcarbó, cosa que no es produirà fins a l’agost.També s’aprova la construcció d’un pont sobreel torrent de desguàs de la Sèquia Comtal, perfacilitar l’accés de vehicles a l’explotació deMontcada.

L’essencial per al funcionament previst del pro-jecte dels pous s’havia executat, per això, al junycomencen els acords del Ple per gestionar la in-auguració el 21 de juny de 1879: “podrà proce-derse a la solemne bendición e inauguraciónde las obras construídas en Moncada para au-mentarse el caudal del agua que alimenta a estapoblación; y tratándose de un hecho verdadera-mente notable, porque lo es en sí el salvar a Bar-celona no solo de la sequía experimentada en elaño último sinó de todas las que en lo sucesivopudiera afligirle y por el extraordinario caudalalumbrado que representa una cuantiosa riquezapara el municipio...”

Dos dies després de la inauguració, Rovira i Triasadreça a la Comissió 3a:”Puestos en limpiotodos los planos de alumbramientos de aguaspotables en el término de Moncada para el abas-tecimiento de Barcelona, constando de quincediferentes (...) en los cuales hay las obras anti-guas de la Mina como las modernas del empla-zamiento de los pozos, máquinas de vapor,bombas, edificios, obras de defensa...(...) tengoel gusto de remitirles a VE.”

Obres com el mur de contenció, pràcticament asobre de la llera del riu, es dilatarien molt, so-bretot en les millores que se l’hi van haver defer pels desperfectes de les avingudes estacio-nals. Mentrestant, es van resolent qüestionssecundàries, però, igualment imprescindiblesper garantir el correcte funcionament de la ins-tal·lació de Montcada, com ara el procedimentrecomanat per al proveïment del carbó o lanecessitat d’habilitar un taller de manyeria.

Sobre el tema del combustible es decideixtreure un plec de condicions per a la subhastapública de subministrament de carbó calculantprèviament la despesa a rendiment normalentre 1 de juny i 30 de juliol de 1879: 509.059 kg.A l’hora d’aproximar les necessitats anuals es



29 Una cisterna dipòsit que ocuparia el lloc aproximat de l’ac-tual sala d’aforament o control.


parla dels 97.000 kg que hi caben al dipòsit deMontcada –la carbonera– i s’aproxima un con-sum anual de 33.000 kg, considerant que elspous no s’utilitzarien continuadament.També s’hi demanaria un informe de la qualitatde carbó anglès o nacional segons potència ca-lorífica, ja que el preu d’ambdós tipus al port deBarcelona (3,30 ptes/ 100 kg) és el mateix. El fetque gran part de les fàbriques barcelonines gas-tessin carbó anglès ja preveia la decantació perl’estranger per la seva qualitat i rendiment.

De la memòria d’obra lliurada per l’arquitecte,s’extreu que sempre es mesurava la pressiód’un pou lateral i la del central, de manera quenomés anaven dos pous si era temps de se-quera, o sigui que normalment només feia anaruna sola màquina de vapor: cada màquina ac-cionava la bomba d’un pou lateral i una de lesdues del central. Si les màquines estaven para-des per temps, per manteniment, se’n feien anarde tant en tant per a la correcta conservació. Amode de curiositat relacionada amb el manteni-ment, a la documentació consultada consta eljornal de tres nens a l’octubre de 1878 per a laneteja de les calderes, ja que la seva estaturapermetria encabir-los pels doms de vapor.

Durant l’últim trimestre de 1879, es rematen elstreballs de la caseta de la bàscula, el tancamentamb reixa, l’empedrat de la porta d’entrada, lacontinuació mur de defensa, el taller de manye-ria, detalls del xalet com ara la cuina de la casadel maquinista, empedrat solera carbonera iquart de les calderes, la vorera de la casa de mà-quines i, a principi de 1880, es fan els últims de-talls per a la conclusió de la totalitat de l’obra,així com reparació de desperfectes per riuades.Durant aquest anys es van finalitzant obres quecomplementen els pous: “Pozos y casilla de re-gistro –a la cantonada carrer Bifurcació ambMolí – que existían emplazados en la propiedadde Can San Juan los cuales facilitan la entrada

a la galeria... instalada, la cañería que desde lospozos conduce el agua a la mina de conducciónpropia del Excmo. Ayuntamiento”.

Pràcticament acabat el projecte, un cos faculta-tiu d’enginyers és encarregat de la inspecció deles màquines, per poder efectuar el pagamentdels fabricants Alexander Hermanos. En aquestacertificació la comissió de facultatius entra enl’explicació de les màquines amb més detall:

... cada màquina transmite movimiento ados bombas de doble efecto.(...) efecto útil bomba = 98 % , resultado su-mamente satisfactorio.(...) trabajo útil de una de las dos máquinasen el ensayo = 9,22 CV.(...) trabajo útil de las dos máquinas (fuerzanominal) = 14,12 CV, resultando que elefecto útil de dichas máquinas junto conlas bombas es de 65 % (por las resisten-cias pasivas de la máquina y dos bombasque absorvieron el 35% de la fuerza total).(...) Cada máquina puede desarrollar unmáximo de 30 caballos de trabajo efectivo.(...) Con estas condiciones, la cantidad deagua elevada fue de 1950 plumas, cantidadmayor que la consignada en la contrata.(...) Consumo normalizado máquinas de

combustible de este tipo de 2kg de carbónmineral inglés (per hora).(...) Cada máquina eleva 9.000 m³ de aguaa 10 metros con un consumo de 1.000 kgde carbón y son solo necesario para estascondiciones 20 caballos, resultando enconformidad con los datos que se expre-san 2.29kg de carbón por hora y caballo.Si se trabaja a 30 caballos se podria llegara consumir 1650 kg/dia y elevarla a 15m.(...) Dado el sistema de motor y disposi-

ción de que se ha partido, pero creeríamosfaltar a nuestra misión sino manifestára-mos que el expresado sistema de motor,


Tania Galán Gómez


que es el peculiar de los talleres de Alexan-der Hermanos, no es el más apropósitopara la elevación de aguas, debiendo con-signar sin embargo que toda la maquinariaestá construida con buenos materiales y suejecución y montura son esmeradísimos.”

L’últim expressat ho justifiquen dient que la tec-nologia en elevació d’aigües avança molt ràpidi com exemple d’última tecnologia hi posen unamàquina de la Exposició Universal de París de1878. Consideren que llavors ja es podrien haverutilitzat un tipus de bombes amb les quals es po-dria haver prescindit d’un alt nombre de peces idisminuir el pes del volant, per tal d’obeir a altendència de treure’n masses, de les quals elmoviment absorbeix gran quantitat de forcesque sempre vénen representades, en la pràc-tica, en combustible. Igualment, hi fan constartambé la mancança d’uns elements imprescin-dibles en una instal·lació de motors a vapor:indicador de buit, comptador de voltes, indica-dor de Watt, que determina la distribució devapor al cilindre de les màquines, i algunespeces de recanvi.

Tanmateix, l’informe finalitza amb una felicitacióa l’Ajuntament de Barcelona “por el buen éxitoy acierto en la situación de los pozos (...) queatendida la formación geológica en la cuencabaja del Besòs compuesta de terrenos suma-mente permeables, pueden asegurar la existen-cia de un manantial de aguas subterráneas, sinoinagotable, por lo menos de una abundancia im-mensa y suficiente para cubrir las necesidadesde esta capital”.

Els components de la comissió “(...) atreven aconsignar la conveniencia de una explotacióncompleta”, o sigui que consideraven òptima pera la ciutat l’explotació continuada i no eventual,per estats d’emergència, com era en principil’objecte de fer aquesta intervenció. La capacitat

total d’extracció dels pous era sinònim d’unabastament que compliria sobradament les ne-cessitats en aquell moment i, a més, permetriadisposar-ne de plomes a vendre que contribu-irien al sanejament de la hisenda municipal.Com assenyalen els enginyers, “Por demás esmanifestar pues no dudemos que el municipiotiene de ello pleno concocimiento que la explo-tación de los pozos de su propiedad situado enMontcada puede puede reanudar en beneficiodel público en general y rendir cuantiosos bene-ficios al erario municipal para cubrir los múlti-ples y apremiantes obligaciones que sobre elmismo gravan.”

(...) “Tal es el dictamen de la Comisión de Inge-nieros industriales que suscribe el honor desometer al superior criterio e ilustración de V.E.30 de enero de 1880.“30

L’1 juny 1880, Rovira i Trias adreça un plànol pera noves obres al mur de defensa, atenent l’ero-sió que patia per les avingudes del riu. Desprésde moltes reclamacions per part de l’arquitectea la comissió municipal encarregada, el projecteper al reforç del mur del recinte s’aprovarà el1884. Però, allò rellevant d’aquest document ésque ha descobert les construccions fetes finsaquella època. Ja en les memòries d’obra del’arquitecte es feia esment a l’edifici de les mà-quines, al xalet, al dipòsit, a la carbonera, fins itot, al taller de manyeria. Però res de la sala depous, sala de control o aforament i tampoc deles construccions auxiliars de la torre de l’aiguai la caseta del gasòmetre d’acetilè. Aquest plànolva verificar que totes aquestes construccions,van ser fetes posteriorment.

Llavors, la següent qüestió és la seva datació.L’únic que es pot assegurar és a través de l’ex-



30 Signat per Lucas Echevarría, Conrado Sintas, BernardinoMartorell y Luís Casaldo. ACMB. Registre d’Obres Públiques.1875-1896. Exp. 795 /15. Peça 2a. 1877-78.


pedient relatiu al llarg plet per la il·legalitzaciódels pous:31 un plànol annex a un documentd’un procurador de Madrid on consta una deli-mitació del terrenys amb totes les parts implica-des presents. A més de reflectir l’estat de l’actualbarri de Can Sant Joan, prova gràficament que,al 1909, l’edifici dels pous, la sala de control i lesconstruccions auxiliars esmentades encara nohavien estat construïdes. Tot plegat, les fonts do-cumentals a l’abast a dia d’avui, permeten pin-zellar una hipòtesi vers la datació d’aquestesconstruccions: entre aquest plànol de 1909 i laGaceta Municipal de Barcelona de 1917, dedi-cada a les aigües de Montcada,32 on ja apareixenfotografies i explicacions d’aquests edificis ja enpeu – hi són descrits els pous com a antecedentsal projecte municipal de la Trinitat, el qual vaposar en marxa després de la pandèmia de tifusa la ciutat de Barcelona de 1914.33

Llavors, van ser construïts en el marge aproxi-mat de vuit anys, molt probablement el 1916,34

any en què l’Ajuntament tornaria a donar em-penta a l’explotació de les aigües de Montcada:la reforma de l’aqüeducte baix de Montcada perevitar filtracions, la construcció de la central d’e-levació de la Trinitat o la col·locació de la cano-nada de ferro des de la Trinitat a l’Eixample. Amés, són d’aquesta època un nou projecte deconducció i elevació d’aigües i la nova tempta-tiva de municipalitzar les aigües del Rec Comtal.És probable que la majestuosa coberta moder-nista dels pous sigui part d’aquestes iniciativesmunicipals de millora dintre del pla de positiva-ció de la imatge de les aigües de Montcada, cau-sants de la pandèmia.

El projecte d’elevació i distribució de les aigüesde Montcada

En plena execució dels pous de Montcada, Ro-vira i Trias expressa la conveniència de construirun dipòsit d’elevació de les aigües que n’ex-traurien per obtenir la pressió desitjada i, així,garantir el subministrament d’aigua del noueixample més amunt de la caseta de Jesús(24m).

Ja a principi de 1879 ja es començaria a parlard’un “proyecto de un depósito y edificio pormedio de cual se dé presión o altura a las aguasde Montcada,” en un moment en què la Comis-sió sol·licitava a l’arquitecte les condicions quepodria tenir el dipòsit segons la seva funció, a fide trobar-hi el solar adient.35

Rovira i Trias començaria llavors un projectecomplet,36 que mai no es va dur a terme, malgratles mostres d’interès i decisió del ple consistori


Tania Galán Gómez

31 ACMB. Registre d’Obres Públiques. 1875-1896. Exp. 1327/60.1879-1880.32 GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (1917) Tiradaaparte de la información relativa al servicio municipal de lasaguas de Moncada. Urbanización y Obras. Sección 6ª (Aguas).Noviembre.33 RAMON i VIDAL, J. (1996) Subministrament d’aigua itifus a Barcelona.34 VOLTES BOU, P. (1967). Pàg.189.

35 AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament de Barcelona.07/03/1879.36 AMCB. Registre d’Obres Públiques. 1875-1896. Exp.1327. /58.1879-1880.

Detall del recinte dels pous de Montcada el 1909. Font:AMCB.


vers la imminent necessitat de desenvolupar-lo:“(…) el Sr. Fontrodona rogaba a la Comisión Ter-cera se dignase a manifestar el estudio del ex-pediente para la elevación de las aguas deMontcada y nueva distribución de la misma enel interior de la ciudad, por ser también asuntode suma importancia para la salubridad de Bar-celona y el Erario Municipal (…), contestando asu vez el Sr. Batlló (…) que la elevación y distri-bución de aguas de Montcada exigían un dete-nido estudio; el cual venía practicando sinlevantar mano la Comisión. Los Sres. Martorelly Soler manifestaron su confianza de que el re-ferido proyecto de aguas se vería pronto reali-zado.”37 Alguns recordatoris que la Comissió 3afa a l’arquitecte municipal durant el 1880, tambémostren la urgència de disposar d’aquest pro-jecte: apremia el tiempo y el interés ”per “unproyecto de tanto interés para esta capital,” “afin que lo antes posible se sirva remitir.”

L’arquitecte hi va exposar al tot un seguit d’in-formació prèvia començant pel fet que els poustan sols funcionaven davant carestia d’aigua dela mina de Montcada. Davant d’això, manifestaque “(...) Bastaba solamente la marcha de unade las máquinas para aumentar el caudal deaguas (...) suficiente para atender todas las ne-cesidades del ramo de Fontanería; lo que pruebaclaramente que los pozos que posee el Excmo.Ayuntamiento en el término de Montcada puedeextraerse mayor cantidad de agua que la que senecesita en la presente ciudad y que, en conse-cuencia existe un sobrante para destinarse a losusos que sean convenientes a los intereses dela municipalidad.” Se’n podia extreure, llavors,major cabal d’aigua del que la ciutat demanavaen aquells anys.38

A mode de presentació l’arquitecte Rovira i Triasrelaciona un seguit de fets, antecedents i moti-vacions que emfatitzen encara més la necessitatde la ciutat de Barcelona d’una infraestructuracom la que ell proposa:

• Els 5 metres de desnivell entre la deu dela mina de Montcada i el repartidor delJesús –els 29 i 24, metres sobre el nivell delmar, respectivament– posen en desavantatgeles aigües de Montcada i, per tant, la granquantitat de cabal municipal que hi arriba. Lapoca alçada assolida al punt de distribuciósuposava un greu inconvenient en la previsióde creixement de l’eixample de la ciutat, moltmés amunt. Des d’aquesta cota la xarxa dedistribució municipal no podia proveir aiguaa la nova ciutat.

• La mina de Montcada conduïa a la ciutat entemps de sequera unes 2500 plomes de les7500 diàries que necessita la ciutat. Amb elspous de Montcada a ple rendiment, el cabalconduit pujaria a 14.000, o sigui que es crea-ria un romanent de 9000 plomes de les qualsse’n podria disposar al repartidor del Jesús.

• Tanmateix, hi fa constar que, tot sense ele-var-les, reportarien beneficis per costejar elprojecte de la nova xarxa de distribució decanonades, si es vengués l’excedent de les9000 plomes. Sense l’elevació i fent dipòsitdel cabal sobrant, la seva alienació com-portaria un benefici de 11.250.000 pessetesd’aleshores. I n’especifica més encara: 11 mi-lions nets si descomptessin la inversió en elnou arteriat de distribució.

• Aquest dipòsit serviria també com a puntd’emmagatzematge en cas de desperfectes al’aqüeducte baix, com per ajuntar l’aigua perabastir a la ciutat durant 24 hores i fer frontal desperfecte.



37 AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament de Barcelona.07/03/187938 AMCB. Exp.795/15. Peça 1a.1877-1878. AMCB. Exp.795/52. Peça 2a. 52.1877-1878.


• Concreta i explica com fer les aigües méscompetitives davant el mercat privat de l’ai-gua, elevant l’excedent en dipòsits a 12md’alçada a través de màquines semblants ales de Montcada. Aquest augment seria, enrealitat, una alçada aprofitable de 36,50msobre el nivell del mar, aigua que es vendriaa particulars a major alçada. Arribaria, doncs,a la Ciutat Vella i a l’eixample –de terme miga la segona planta de tots els edificis de l’ei-xample i fins els àtics de Ciutat Vella– i es po-dria vendre l’excedent alienat a doble preu,des del repartidor de Jesús. A què es refereixRovira i Trias amb “doblar el preu” si estàparlant de fer les aigües més competitivesdavant el mercat privat? No es tractaria,doncs, de duplicar el preu, sinó que serienels potencials compradors allò que es multi-plicaria per dos. En arribar a major alçada se-rien molts més els que, almenys, tindrienl’opció a disposar d’aigua corrent.Des d’aquesta òptica la previsió del beneficilíquid amb l’elevació serien 19.351.044 pesse-tes. El benefici total serien 22.500.000 ptes., alqual se li havia de treure les 467.603 pessetesdel cost del solar on construirien el dipòsit iels 2.681.353 ptes. de la seva construcció.

Només els guanys que repercutirien a la hisendamunicipal evidenciaven la conveniència de la in-versió. Si es considera la dependència directaque el servei municipal d’aigua tenia vers la dela Mina Baixa com a única conducció procedentde la deu de Montcada aquesta conveniència es-devenia, llavors, emergència.

Rovira i Trias comença la descripció del projecteper la idoneïtat de l’illa triada entre passeig deSant Joan, els carrers Mallorca, Provença iRoger de Flor. Una illa sencera del projecte l’Ei-xample, aleshores encara semibuit, i ubicadatres illes més amunt del pas de la mina Baixa deMontcada, és a dir, d’on rebria el cabal.

Hi recomana fer una construcció amb dos dipò-sits en comptes d’un sol. La raó és per si en unhi tingués lloc cap desperfecte, l’altre donariaservei igual perquè serien independents. Nomésanirien connectats per canonades continuades ivàlvules de pas per fer-ne més practicable elmanteniment. Els dipòsits superiors d’elevaciótindrien 15.000 m3 de capacitat. La galeria en-trant al dipòsit –ramal de la mina baixa de Mont-cada procedent aproximadament del carrerNàpols– es connectaria pel xamfrà del carrerMallorca amb Roger de Flor, a un dipòsit subter-rani des d’on s’elevaria l’aigua amb màquinesde vapor. La galeria de sortida seria pel xamfràde Mallorca amb el passeig de Sant Joan.


Tania Galán Gómez

Emplaçament i planta del dipòsit d’elevació, signats perRovira i Trias (1880) Font: AMCB.


El 30 d’ agost de 1880, l’arquitecte remet el pro-jecte amb els plànols i pressuposts de dipòsits iedifici de màquines per elevar l’aigua de Mont-cada, un total de 2.681.353 ptes. Acompanyen elprojecte un plànol de distribució de canonadesgenerals per tal de repartir l’aigua en diversospunts de la ciutat i eixample,”arreglada a losnuevos adelantos conocidos hasta el día paradejar organizados su completo y buen serviciode fontanería”.

Precisament, en referència a l’estat de les cano-nades de la ciutat, a final de 1880 el consistorisol·licita la diagnosi, consultant si podrien abastirBarcelona amb major cabal de Montcada i, en casafirmatiu, amb quina quantitat de plomes hicomptaria i el cost de reparació de les obres, sien calguessin. La resposta de l’arquitecte és ro-tunda “La red actual de cañerías no permite ab-sorber mayor cantidad de dicho líquido del quehoy conduce, no obstante, el estado de las mis-mas y la combinación de descargas que en algu-nos puntos existen establecidas, permite desviardel caudal conducido para otros servicios de losque hoy prestan, una regular cantidad de aguaque puede apreciarse en unas 1500 plumas”. Con-tinua en la mateixa posició quan“de la Comisión3a que el arquitecto manifieste la posibilidad deintroducir en esta ciudad 10000 plumas de aguasde los pozos de Montcada además de los que hoyabastece y cuales serían los medios convenientesen caso afirmativo”, contestant-les-hi que és “in-dispensable añadir una nueva red de cañerías”.

A més, l’expedient remata amb incís molt signi-ficatiu de Rovira i Trias: per ser el cabal del Besòsno sols d’interès públic per a Barcelona, cal opo-sar-se totalment a la concessió d’aquests cabalsa mans privades, des del seu origen, a la conflu-ència del Mogent i el Congost, perquè el cabalde la mina i dels pous no es veiés reduït. Fins itot va més enllà i demana una llei especial peranul·lar les ja atorgades.

Malgrat les expectatives que ofereix Rovira iTrias en aquest projecte, així com els avantatgesque suposaria un aprovisionament a major al-çada del cabal de Montcada, a l’hora d’arribar abona part de la població del nucli urbà així coma un sector considerable del nou Eixample, l’e-levació mai no es va a portar a terme i tampocla renovació de la distribució. Igual que en altresiniciatives municipals per elevar les aigües deMontcada, aquest projecte de Rovira i Trias nova comptar amb el consens municipal per fer lesinversions que calien a l’hora de donar embran-zida al servei.

La construcció dels pous només representava,novament, la millora del punt inicial d’explotacióperò no la xarxa de distribució, totalment obso-leta. Actualment, els pous de Montcada són elsímbol de la manca d’empenta institucional idels nombrosos obstacles que des del mateixconsistori i dels interessos privats van frenarl’enlairament d’un servei municipal de submi-nistrament d’aigua per a Barcelona.

3. ANYS 80, ENTRE LA INTERVENCIÓ I LESINCONGRUÈNCIES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL

En teoria, el servei municipal es veia lligat al’hora de fer front les deficiències, d’un sistemaobsolet i en veure’s desbordat per les noves ex-igències d’una ciutat en plena transformació. Ladocumentació d’època reflecteix la consciènciaper part dels governants de la necessitat urgentd’un planejament racional d’abastament hídric ide sanejament. A la pràctica, el panorama polítici l’entramat d’interessos econòmics van atemp-tar de ple contra una lògica estructural quehagués inclòs la inversió necessària per al la pla-nificació d’una ciutat interior al mateix nivell quela de la superfície.




Per tant, a l’inici de la dècada dels vuitanta elservei municipal seguia en la mateixa línia an-terior, amb intervencions continuistes al sistemad’arranjament i ampliacions de les mines deMontcada, propietat de la Societat del Rec Com-tal amb l’Ajuntament com un dels seus inte-grants; els pous de Montcada; i els contractes desubministrament d’aigua a empreses per a ser-veis públics diversos que no podien ser atesosdirectament pel municipi. A més, la superfíciedel nou Eixample encara no tenia el subsòl ur-banitzat i bona part de l’evacuació d’aigües fe-cals i residuals s’efectuava amb el sistema depous cecs, poc aconsellats pels higienistes.

Si bé el cabal d’abastament municipal i privat,arribaven els 50 litres diaris per habitant, el nuclidel problema de la deficient situació de Barce-lona als anys vuitanta no devia ser l’escassetatd’aigua sinó la manca de consum que frenavaun desenvolupament total de les infraestruc-tures necessàries per a l’òptima captació i dis-tribució.39

La liberalització del mercat privat de l’aigua, laprogressiva concentració empresarial de la So-cietat General d’Aigües de Barcelona durantaquesta dècada, i el fet d’haver de rendibilitzarles quantioses inversions realitzades a la xarxaprivada, eren factors que condicionaven l’aug-ment dels cabals disponibles, l’abaratiment delscostos i la distribució racional de l’aigua enfunció de les necessitats de la població, i no enbenefici de les empreses de subministrament.

La situació sanitària i demogràfica de Barcelonaesdevingué catastròfica. El gran pauperisme,agreujat per les deficiències higièniques i sani-tàries posava la ciutat al límit de l’esclat social.La pandèmia de còlera de 1885 seria el puntd’inflexió i reflexió que faria capgirar la tradicio-

nal tendència de mínima intervenció en ordena-ció de la ciutat. Si es volia reduir l’alta mortalitatprovocada per aquestes malalties calia, primer,un replantejament d’actitud entre els agents po-lítics i econòmics quant a l’urbanisme i serveispúblics, i segon, la renovació del clavegueram ila millora dels proveïment d’aigua de boca.

Davant del malestar social i de la supermortali-tat, durant aquesta dècada, l’esforç pressupos-tari en matèria social es farà més acusat alconjunt de l’estat, especialment, a partir delscinc anys de govern liberal de Sagasta, entre1885 i 1890. Aquests anys són excepcionalmentestables dins del conjunt del període de la Res-tauració; amb una activa tasca legislativa de tallprogressista.

Amb l’Exposició Universal de 1888 a l’horitzó, espodria parlar d’un major grau d’implicació del’Ajuntament de Barcelona per millorar l’estatsanitari de la ciutat. Així, aquests anys li dona-rien un marge força ampli per tractar de posarla ciutat a l’alçada de les innovacions europeesquant a creixement urbà, encara, però, sotme-sos a les directrius i l’evolució dels interessospolítics estatals. Per això, pautes per complir lesnecessitats sanitàries, l’articulació dels serveisd’higiene pública; la renovació del claveguerami del sistema d’abastament d’aigua, foren aplau-dides per diversos sectors econòmics, socials ipolítics barcelonins, amb el vist i plau del règimespanyol.

No obstant això, durant els vuitanta, la tascadesenvolupada per l’Ajuntament de Barcelonafou molt tímida i ineficaç, ja que la base del plan-tejament no era optimitzar els serveis públic desanejament, l’accessibilitat a l’aigua corrent omillorar la higiene general a escala domèstica iurbana. En essència, l’emergència sanitària exis-tent a la ciutat a mitjan de la dècada dels vui-tanta amenaçava un imminent esclat social, de


Tania Galán Gómez

39 MARTÍN PASCUAL (2007) Pàg. 170.


manera que la línia subratllada pels sectors in-fluents dins el consistori fou prendre mesurespreventives, com eren la millora de l’estat del’habitabilitat urbana. Davant el temor d’un con-flicte social, l’aplicació de solucions tècniquesper tal de “mantenir el funcionament d’unacol·lectivitat urbana amb un gran equipamentproductiu i de regular les conflictives relacionsentre capital i treball”40

La projecció urbana dels grups hegemònics

Tampoc en aquesta dècada no va existir capmena de programa general que coordinés i in-tegrés els serveis municipals, sovint neutralit-zats per factors ideològics, polítics, econòmics i,sobretot, per l’escassetat de recursos financersdisponibles.

Prou il·lustrativa d’aquesta tendència consisto-rial és, de nou, el testimoni de Manuel Girona.Sota una marcada pauta d’estalvi pressupostari,les reformes urbanístiques durant aquest tempses concentraven en projectes a la BarcelonaVella o l’Eixample central, com ara la canalitza-ció o desviament de determinats cursos fluvials;mentre que en projectes com ara d’empedrat ide clavegueram, s’hi pot interpretar que nopretenia superar la subordinació als interessosprivats, obstacles permanents als plans muni-cipals per a la construcció de la col·lectora del’Eixample.41

El seguiment de l’evolució de la xarxa d’aprovi-sionament hídric durant les primeres dècadesd’expansió de la ciutat de Barcelona, fa palès elpaper dels sectors polítics, econòmics i finan-cers en el ritme de desenvolupament de la ciu-

tat, especialment des de la restauració borbò-nica fins el 1890. La base d’acció d’aquestsgrups partien d’una realitat concreta:42

– El dret de sufragi reservat als contri-buents més importants, i en conseqüència es re-flectia en consistoris marcadament elitistes. Pertant, als diferents consistoris d’aquesta etapa,era notable el nombre de representants proce-dents de l’estrat social més potent econòmica-ment. A més de haver-hi professionals liberals,comerciants i banquers, un ampli percentatgedels regidors barcelonins eren propietaris de fin-ques i solars a la ciutat

– Importants competències i atribucionsmunicipals als sectors de les classes benestants:l’Ajuntament fixava i recaptava contribucions iarbitris, adjudicava obres municipals, subminis-traments i concessions dels serveis públics, ofe-ria llocs de treball, atorgava llicències per a lainstal·lació d’indústries i comerços, permisosper urbanitzar terrenys i construir habitatges,qualificava el sòl, etc.

Clarament, la retroalimentació entre els grupsdirigents i les classes benestants va crear un en-tramat d’interessos amb clars criteris de beneficiimmediat, al ritme d’expansió de l’eixamplebarceloní.

En origen, el projecte de Cerdà plantejava unalectura abstracta i estructural de la ciutat basadaen lògiques funcionals, sense cap mena de prin-cipis jeràrquics. Una interpretació marcada perforts reptes estructurals com era la implantaciódel ferrocarril en la trama urbana i la resoluciódels problemes higiènics.Aquesta concepció urbanística, moderna i pro-gressista, xocava amb el gruix dels represen-



40 TATJER, Mercè; CAPEL, Horacio.” Reforma social, servi-cios asistenciales e higienismo en la Barcelona de fines de sigloXIX (1876-1900)”, en Ciudad y Territorio, 89 (1991) Pàg.93.41 GIRONA, Manuel (1877).

42 GARCIA,A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS, F. J.; OYON,J. L. (1988).


tants municipals, comissions de propietaris irepresentants de corporacions econòmiques ifinanceres. El projecte de Rovira i Trias, guanya-dor del concurs municipal, s’adaptava més a ladimensió valorada per aquest sector: la poten-ciació dels eixos cèntrics i monumentals per ales noves elits ciutadanes, com era el dissenydels espais urbans de passeig de Gràcia, ambuna intencionada diferenciació entre el centre ila perifèria industrial.

El projecte de Rovira, més que la resolució degrans infraestructures se centrava en aspectesepidèrmics i compositius que reflectissin les pre-tensions de major civilització i modernització dela burgesia ascendent. La imposició per viagovernativa del projecte de Cerdà no suposariatampoc la renúncia d’aquestes aspiracions. Du-rant la dècada dels seixanta la construcció del’Eixample havia estat lenta, especialment mar-cada per la crisi bancària de 1866 i, aleshores,van tenir temps de modificar el projecte deCerdà des de la resistència dels interessos pri-vats i per la constant reinterpretació vehiculadapels mateixos dirigents.

A tall d’exemple, la capacitat de transformacióurbana dels grups hegemònics de la ciutattambé va restar reflectida en l’orientació de lavertebració de la xarxa ferroviària cap a llevant,tot facilitant l’enllaç de port i indústria amb leslínies que unien el nucli urbà amb Vilanova,Sabadell, Terrassa, Vic, Girona i França. L’expan-sió del projecte de Cerdà cap al sector orientalrestaria, doncs, obstaculitzada per la barreraferroviària, mentre que els ferrocarrils quetravessaven l’àrea del primer eixample, els deMartorell i Sarrià se solucionarien amb el soter-rament pel carrer Aragó.

Aquest fet i la canalització de la part més cèntricade la riera d’en Malla sota la Rambla Catalunyaa l’època de l’Exposició Universal, garantirien

les pretensions dels poders fàctics d’enfocarl’Eixample cap a Gràcia, i la consolidació de pas-seig de Gràcia com a símbol monumental i eixprivilegiat.

Dintre de la mateixa línia, el projecte del Parc dela Ciutadella ensorrava la peça angular de lalògica estructural de Cerdà: la zona d’expansiómercantil, industrial i portuària, a més de puntde connexió entre les vies terrestres i marítimes.Per contra, finalment, el projecte s’acabaria ajus-tant al principi de concentrar les funcions mésrepresentatives de les elits urbanes al centre dela ciutat: Barcelona i l’àrea fins a Gràcia es des-tinarien, doncs, a centre residencial privilegiat,mentre que les activitats industrials en queda-rien apartades als termes de Sants i de SantMartí de Provençals.

Tot plegat, el període d’expansió econòmicaentre 1871 i el 1882, any d’un altre crac borsari,va suposar la multiplicació i la modernització deles forces productives barcelonines. L’execuciódel projecte del Parc de la Ciutadella (1872), deJosep Fontseré, estimulava els valors paisatgís-tics i monumentals, com a revestiment de la ciu-tat més moderna i accessible.


Tania Galán Gómez

43 ARRANZ, GRAU-LÒPEZ (1984). El Parc de la Ciutadella,Una visió històrica. Ajuntament de Barcelona. L’Avenç,1984.

Vista aèria de l’espai de la Ciutadella segons el pro-jecte de Josep Fontseré, integrat al disseny urba-nístic de Cerdà i amb la versió definitiva de lacascada i del mercat del Born.43


Amb la inclusió en el Parc de l’Exposició Univer-sal, tot i convertir-lo en aparador dels productesmés innovadors de la indústria, en instrumentde l’orgull cívic i de la modernització més apa-rent, paradoxalment, en serà el punt de separacióentre la ciutat de les elits i la perifèria industrial iobrera. L’Exposició Universal planificada a partirde 1885 al, comportarà tot un mecanisme detransformació urbana meditat integrat com elprocés ja iniciat de revisió radical dels projected’Ildefons Cerdà.

4. LA DIMENSIÓ URBANA DE L’EXPOSICIÓUNIVERSAL

La pujada al poder dels constitucionalistes deSagasta comportaria un nou consistori barceloní“addicte”, com era propi de l’etapa de la Restau-ració, i el nomenament de Rius i Taulet com a al-calde, qui, després d’altre torn conservador, el1885 tornaria a encapçalar l’Ajuntament fins a1890. L’Ajuntament de Barcelona aprofitarà demanera particular amb Rius i Taulet la sostenibi-litat pressupostària a llarg termini i el gust pelsgestos simbòlics, com l’Exposició Universal de1888, de la qual fou el gran impulsor. Desprèsde la crisi borsària de 1882, la mostra internacio-nal representava una oportunitat de reactivacióconstructiva i industrial per fer de la ciutat l’apa-rador de la modernitat al món. Tant al desenvo-lupament del projecte del Parc de la Ciutadelladurant als setanta com al de la mateixa Exposi-ció als vuitanta, l’ús de l’aigua com a símbol deprogrés tècnic resulta incongruent dintre d’unapolítica municipal que no va saber establir lesbases d’un servei públic d’aigua i el va deixar,per contra, en mans de la lògica empresarial.

La política de Rius i Taulet van suposar un delsmajors impulsos urbanitzadors projectats ambuna òptica global, incloent-hi el conjunt del Plade Barcelona, dins una explícita voluntat d’agre-

gar les poblacions de les rodalies. L’elementque millor va representar aquesta tendència alreformisme urbà va ser l’Exposició Universal,on l’Ajuntament va tenir un paper destacadíssimen la seva efectiva realització.

Fruït d’un projecte privat insostenible de l’em-presari Serrano Casanovas, l’Exposició passa el1885 a l’Ajuntament, i Rius i Taulet esdevindràl’ànima de l’esdeveniment fins aconseguir laseva realització emblemàtica. La cerca municipald’un aparador de la modernitat i cosmopoli-tisme a escala internacional, seria prou raó perjustificar les grans concessions de caràcterurbanístic fetes per l’alcalde i el seu consistoridurant aquells anys. Si bé no va veure’s mai im-plicat en cap dels molts escàndols econòmicsmunicipals, la seva tolerància amb els que feienels seus subordinats fou proverbial.44 L’organit-zació municipal de l’Exposició Universal de 1888és un símptome més del teixit d’interessos creatsentre els grups hegemònics.

Un esdeveniment com aquest generaria unamalla de relacions que permetrien a Rius i Tauletuna mobilitat i un èxit en les altes esferes de lapolítica, abans inabastables. Com a polític dur,la seva estreta relació amb Sagasta li permet ar-ribar a Madrid i acordar el consens majoritari atots els nivells, des de senadors i diputats cata-lans a la Reina Regent i al ministre de la Guerra.Individus tan influents de la vida pública, com aManuel Girona, Evarist Arnús o Manuel Duran iBas, que havien contribuït financerament a laconsolidació del règim de la Restauració, com asenadors alhora que protagonistes del projecte,van ser fonamentals per a la concessió de l’ajuti per a la realització del certamen. Altrament, li-berals com Manuel Merelo al Senat es van opo-



44 GARCIA, A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS, F. J.; OYON,J. L. (1988).


sar totalment a la concessió de l’ajut a l’esdeve-niment barceloní, defensant altres inversionsprioritàries com carreteres, camins, agriculturao instrucció pública.

Les primeres intervencions englobaren lestransformacions urbanes més epidèrmiques,deixant de banda els grans projectes de milloraestructural de la ciutat com els relatius a la re-forma del sanejament i de l’abastament d’aigua.S’havia de preparar la ciutat per a la celebraciódel certamen i, per això, les primeres operacionsserien intervencions puntuals en els sectors pri-vilegiats de la ciutat, l’Eixample central i el nucliantic, tal com impulsaven les forces locals i elpoder municipal.

Se centrarien, doncs, en la millora d’allotjamenti en l’ornamentació de la via pública: reformaedificis oficials, pavimentació d’espais urbanssingulars, enjardinaments de places com Ur-quinaona, Tetuà o Universitat; mobiliari urbà(fanals, fonts, urinaris, quioscos de premsa...);estatuària urbana i, especialment, l’adequaciómonumental de l’àrea de la Ciutadella i rodalies

amb la prolongació del passeig de Sant Joan,passeig Colon i portal de la Pau.

Dintre d’aquesta línia, s’inclogueren reformesmés estructurals, valorades més des d’una òp-tica estètica que des d’una configuració lògicad’una urbs en creixement. Cal assenyalar l’aten-ció dedicada a indrets emblemàtics com la GranVia, l’inici de la urbanització de la plaça de Cata-lunya,46 i la definitiva canalització de la riera d’EnMalla sota la Rambla Catalunya. Tanmateix, esplantejaria la resolució de les vores de la ciutatvella, la seva connexió amb l’Eixample, i llurspotenciació entre Barcelona i Gràcia. També,algunes intervencions en infraestructures tècni-ques, com ara la millora de l’enllumenat a gas,l’electrificació del Passeig de Colom i Rambles,o les reformes en viabilitat per millorar els en-llaços ferroviaris.

Des dels inicis de exposicions universals, lestransformacions urbanes de les seus organitza-dores s’orientaven cap a una projecció simbò-lica i cultural més que a les tendències de llargadurada de les transformacions físiques, semprecondicionades per la lògica econòmica i funcio-nal de l’estructura urbana.47Tot i l’impacta gene-ral positiu per a la memòria de la ciutat, sil’esdeveniment s’observa a través del prisma dela urbanística, la seva interpretació es dibuixariaen la línia del debat dels projectes d’eixample,és a dir, tractar de satisfer la demanda d’unesélites que busquen llur representativitat a l’espaiurbà.

La ciutat es converteix en un instrument dedoble propaganda: d’una banda, la institucional,


Tania Galán Gómez

45 GARCIA, A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS, F. J.; OYON,J. L. (1988). Pàg.167.

46 Tot i que aquestes obres d’urbanització es remataren poste-riorment al 1888.47 GARCIA, A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS, F. J.; OYON,J. L. (1988). Encara és pertinent en aquest respecte la críticacultural de W. Benjamin i la seva associació entre exposicions,ciutat i publicitat. BENJAMIN, W. (1986): Parigi, capitale delXIX secolo. I ”passsages di Parigi”. Torino.

Intervencions urbanes entre 1885 i 1888.45


revaloritzant sectors determinats on es concen-tren les intervencions públiques; i de l’altra, laprivada, orientada segons criteris d’eficàcia i demercat. Tot seguint els criteris de representativi-tat o per afluència de públic, tant les interven-cions públiques com la iniciativa privada vanesdevenir un indicador de centralitat.

Sota aquesta lectura, l’evolució de les xarxestècniques de la ciutat, es perfila amb inter-vencions de caràcter privat, amb punts de co-incidència amb les públiques, però en un plasubratllat per la lògica empresarial que concen-trava les actuacions en les zones privilegiadesde major projecció com ara rambles, passeig deColom, Pla de Palau, plaça Catalunya, passeigde Gràcia fins Gran Via, plaça Universitat, ron-des de Sant Antoni, de la Universitat i de SantPere i els mercats de Sant Josep, Santa Caterina,Born i Sant Antoni.

Una concepció de la ciutat molt apartada del’equilibri espacial entre el poder públic i privatmanifestat en la concepció de grans capitalseuropees, com París o Viena.

L’aigua com a símbol de modernitat i progrés

Dintre d’aquesta tendència simbòlica i d’inter-vencions epidèrmiques i sectorials per enllestirla ciutat per a l’Exposició Universal no deixa decridar l’atenció l’ús simbòlic de l’aigua com asigne de modernitat i progrés.

En plena expansió de l’arquitectura del ferro i del’higienisme i atenent a la previsió de gran aflu-ència de visitants estrangers, hi va proliferar lainstal·lació de singulars fonts monumentals,concentrades sobretot al nucli central burgès icomercial barceloní. Es tractava, doncs, de mos-trar la disponibilitat d’aigua abundant, contribuira millorar la imatge com a urbs industrial allu-

nyada de la pandèmia que l’havia assolat i l’altamorbositat per insalubritat. Això es palesariatambé en altres serveis municipals: urinaris i la-vabos públics, boques de rec i incendi, rec decarrers, d’arbres i jardins, mercats municipals...Serveis d’abastiment, però, que havien de sercompletats alhora pel sector privat, ja que, endefinitiva, el nivell de cabal per al subministra-ment per part del municipi era semblant al de1826, quan es va obrir l’aqüeducte baix deMontcada.

Prèviament al planejament de l’Exposició Uni-versal, Rius i Taulet va estar plenament implicaten el desenvolupament del projecte del Parc dela Ciutadella des de les seves etapes anteriorscom alcalde, al 1872 i 1874, anys de forta em-branzida al pla d’urbanització del Parc.

El 1881, amb la seva tornada al front del consis-tori de la ciutat hi rellançaria les obres per a l’e-xecució del projecte de Josep Fontseré i Mestre.Seguint la línia d’intervencions simbòliques prò-pies de Rius i Taulet, aquesta empenta la consa-graria amb la inauguració del complex aquellmateix any, i la d’una cascada va ser objecte depolèmica, pel pressupost dedicat a un pur ele-ment ornamental enmig d’una situació econò-mica delicada. Prou gràfica és la crítica de GarciaFaria vers aquesta qüestió “En una ciudad enque tiene por lago el Mediterráneo se ha ahue-cado un miserable charco en el cual nadie se fijay para alimento se ha ideado una costosísimaelevación que sólo surte efecto en forma de cas-cada en determinadas ocasiones”48

La cascada suposaria un dels canvis més pro-funds al concepte del pla general del parc deFontseré. Al projecte original de 1872, l’origen



48 GARCIA FARIA, P. Memoria (1885) Saneamiento de po-blaciones. Condiciones higiénicas de la urbe, Su mejoramiento.Disminución de la Mortalidad de sus habitantes y aumento dela vida media de los mismos. Barcelona (AHCB).


del llac era un fil d’aigua que sortia d’una grutapracticable en un tossalet que ocultava un dipò-sit d’aigua.

Amb la caiguda de la República el 1874 s’haviaproduït l’afebliment de la posició de Fontserécom a director de les obres del Parc, per la sevapertinença al Partit Republicà, tot i que, poste-riorment, Rius i Taulet l’hi tornaria el càrrec. Vaser durant el període conservador de 1874-1881quan Rovira i Trias pren la direcció i les actua-cions de Fontseré quedarien supeditats a la sevaaprovació.

Resulta força incongruent que, en el mateix pe-ríode, que el consistori li encarregava a Rovira iTrias un pla de general de renovació i millora dela xarxa de canonades, l’Ajuntament optaria perexecutar dos elements purament ornamentalsdel Parc de la Ciutadella: l’elevació i el dipòsitper a la cascada. Tot plegat ja les decisions pre-ses aleshores semblaven comportar l’acceptaciótàcita de deixar el camp obert a les empresesprivades que aleshores havien consolidat po-sicions garantint el subministrament al nouEixample.49

Tot just en 1874, el mateix any d’inauguració delllac, la cascada esdevé un projecte d’una pobrai incongruent combinació d’una imitació de ladel Palau de Longchamps de Marsella –obrad’Espérandieu realitzada entre 1862 i 69– ambuna interpretació de Segon Imperi romà de lafont monumental que magnifica el punt d’arri-bada d’una canalització a l’urbs.

D’esquenes als parterres del jardí romàntic plan-tejat originalment, amb els quals hi hagués tin-gut certa afinitat en estil, la cascada emergeixdescomunal, neutralitzant els efectes del llac

que presideix. De la mateixa manera, aquestaubicació oposada a l’avinguda de la Meridiana,trenca qualsevol gest d’integració en el dissenyde la Barcelona de Cerdà, ja que podria haverjugat un paper de final de perspectiva d’aquestavia.

El mateix any que la Comissió de la Ciutadella liencarregava a Josep Fontseré la cascada, tambéhi va projectar un edifici dipòsit de 6000m2 desuperfície, per al subministrament d’aigua alParc de la Ciutadella i alimentar-ne la cascadad’alçada. A la part superior disposa el dipòsitd’aigua per assolir la pressió per a la xarxad’aigua.50

Amb motiu de l’Exposició fou arranjat el sistemade circulació intern d’aigua entre la cascada i elllac i s’instal·laria l’aquari a la part superior. Totl’aigua amb funcions d’ornamentació procediend’un pou del carrer Sicilia que elevava l’aigua a


Tania Galán Gómez

50 Aquest dipòsit, de dimensions monumentals, va ser destinatper als usos més diversos durant més d’un segle: des de Pavellóde Mineria de l’Exposició Universal, passant per magatzem delParc de Bombers, per l’arxiu del Palau de Justícia, servei de se-guretat ciutadana o asil d’indigents, malalts mentals i orfes. Fi-nalment, el 1992 la Universitat Pompeu i Fabra el rehabilitàcom a moderna biblioteca universitària, respectant escrupolo-sament l’esperit inicial de Fontseré. S’han obert cinc claraboiesi s’ha reduït la capacitat del dipòsit d’aigua, convertit en unagran bassa d’aigua, de poca fondària, i amb caràcter històric itestimonial. LATORRE PIEDRAFITA, X. (2002). Cent ele-ments del Patrimoni Industrial a Catalunya. Mnactec i Lun-werg Editores.49 GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012).

Palau de Longchamps de Marsella.


través d’un mecanisme d’impulsió mecànica,accionat per màquines de vapor molt semblantsa les dels pous de a Montcada, tot i que fabrica-des per la Maquinista Terrestre i Marítima. El1888, l’aprovisionament del rec dels jardins i deles fonts de consum humà es feia des de l’aqüe-ducte baix de Montcada.

Amb la modificació substancial de la inclusió dela cascada i la repercussió que suposà al conjuntdel pla d’urbanització del Parc, el desenvolupa-ment del projecte va ser molt lent per les dificul-tats pressupostàries, donat l’augment del costglobal que suposà el nou afegit.

Amb la tornada de Rius i Taulet al govern muni-cipal, Fontseré també signaria altres elementssecundaris com el gran brollador, l’ocellera i,una gran contribució, l’Umbracle (1883). Però al1885, amb el parc subordinat a l’Exposició Uni-versal com empresa política, l’alcalde destituíFontseré, qui insistia en la incompatibilitat entreExposició Universal i el concepte del Parc.

Aleshores s’encarrega l’obra a Elies Rogent,prestigiós arquitecte del moment, qui duplica lasuperfície de l’Exposició, estenent-se a tot elParc (450.000m2). Rogent, que havia format partde la comissió de valoració del projecte de 1873de Fontseré, suposà una figura tècnica im-prescindible que l’integraria a la nova ciutat il’adaptaria a les necessitats funcionals i repre-

sentatives que suposava el repte la celebracióde l’Exposició Universal dintre del recinte. Peraixò, reprenent les opcions pròpies del projectede Fontseré, fa gravitar el pes sobre l’eix davantdel restaurant51 (Museu Zoologia) en línia ambel Saló de Sant Joan (Pg. S. Joan), ampliant ladimensió urbanística del Parc i del recinte del’Exposició.

Un altre element emblemàtic del recinte del cer-tamen fou la Font Màgica, punt d’atracció i refe-rència del públic al mig de l’hemicicle quedonava accés al Palau de la Indústria, la plaçad’Armes. Tot i la llarga tradició de les fontsmonumentals durant el segle XIX, l’aplicació del’electricitat era l’element realment innovadorque, amb la il·luminació i coloració de l’aiguaprovocava la fascinació del públic.

L’eix principal del recinte, conformat per lacascada, el llac, la Font Màgica i el Palau de laIndústria es completava amb un brollador ins-tal·lat per la Societat General d’Aigües de Barce-lona, com a símbol de la capacitat i potenciald’abastament de l’empresa.

La Societat General d’Aigües de Barcelona vaoferir el guarniment de la urbanització de laplaça de Catalunya amb una font brollador mo-numental com a contribució a l’embelliment dela ciutat. Aquest fet és un clar símptoma de l’es-tat de l’aprovisionament hídric de la ciutat, jaque probablement resultà de les gestions d’EliesRogent amb les companyies d’abastament d’ai-gua a fi que garantissin i augmentessin el servei.Des de 1885 la SGAB proveïa l’aigua per a ser-veis urbans del municipi, mentre que el serveimunicipal, l’any de la mostra, no disposava delcabal necessari ni de les condicions de pressió iregularitat per lluir-lo en aquesta cèntrica plaça.



51 Obra de Domènech i Montaner, avui Museu de Zoologia.

Secció del dipòsit de J. Fontseré per al Parc. Font: AMCB.


CONCLUSIONS

Tot i voler convertir la urbs europea que preteniaser, les mesures de reforma urbana adoptadesper enllestir la ciutat per a l’Exposició de 1888,foren superficials i a penes contribuirien a la mo-dernització del sistema d’abastament d’aiguamunicipal i tampoc des de la iniciativa privada,en funció del mercat privat.

La limitació de l’Ajuntament reia en el seu propisistema d’abastament: les fonts de Collserola,d’origen medieval i la xarxa alimentada per l’a-qüeducte baix de Montcada des de 1826. Totsdos proveïments distaven molt de les necessi-tats de quantitat, regularitat, pressió i cost equi-parables a un aprovisionament urbà modern iamb voluntat de ser universal.

Els governs municipals liberals de Rius i Tauletal llarg de la dècada dels vuitanta, amb una po-lítica orientada cap a la millora de serveis pú-blics urbans, especialment a partir dels estrallsdel còlera en 1885, crearia un marc favorableper a plantejaments higienistes que s’anirienconcretant a partir de 1891: el projecte de cla-vegueram de Garcia Faria, la creació de l’Insti-tut Municipal d’Higiene, que vetllarà per lapotabilitat de les aigües consumides; i unesnoves ordenances municipals de sanejament,amb referències explícites de distribuciód’aigua i l’establiment d’uns supòsit mínimsd’habitabilitat.

El mateix 1891 es va aprovar “Projecte generalper a la unificació i elevació de aigües de Mont-cada,”52 per tal de millorar l’eficàcia de lesinstal·lacions inaugurades al 1879, amb la cons-trucció de l’aqüeducte Alt de Montcada. D’aquestamanera, des d’un dipòsit projectat a Vallcarca,

s’obtindrien dels cabals municipals la pressiónecessària per alimentar la futura xarxa munici-pal de l’Eixample en cotes més altes.

És clar que es tractava d’un projecte sense pre-cedents que pretenia assolir més independènciadel cabal privat i donar sortida autònoma per alsrequeriments dels serveis públics de neteja isanejament. El projecte va fracassar inicialmenta causa de dificultats tècniques i financeres,però també pels entrebancs posats per la SGABi pels municipis per on havia de passar la novainfraestructura.

La Societat General d’Aigües de Barcelona veu-ria aquest rellançament municipal com a claraamenaça a l’assolit fins al moment. La SGAB, enple procés de culminació de consolidació i deconcentració empresarial de l’abastament pri-vat, contribuiria a mantenir aquesta i altres ini-ciatives municipals de millora del proveïmenturbà aturades total o parcialment, mitjançant ac-cions legals com en cas dels pous i la seva il·le-galització durant gairebé vint anys.

Durant la dècada dels vuitanta, les diverses em-preses existents de proveïment d’aigua a la ciu-tat i rodalies van anar caient dins de l’òrbita dela Societat General d’Aigües de Barcelona. A l’úl-tima dècada del segle XIX, va integrar la majorpart de les altres empreses de subministramentque havien operat a Barcelona fins aleshores. El1896 hi acabaria dominant la totalitat del mercatprivat en fer-se amb el control de la seva grancompetidora, l’Empresa Concesionaria de AguasSubterráneas del Río Llobregat. De manera que,el 1897 amb el camí lliure per establir la sevapròpia estratègia sense temor a la competència,les aigües municipals de Montcada ja no supo-saven cap mena d’amenaça.


Tania Galán Gómez

52 AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament de Barcelona.25/10/1888.


BIBLIOGRAFIA

ARRANZ, GRAU-LÒPEZ (1984). El Parc de la Ciu-tadella, Una visió històrica. Ajuntament deBarcelona. L’Avenç,1984.

ALCÀZAR, J.; RAQUEL LACUESTA; GORINA, J. L.(2001) Evolució Urbana de Montcada i Rei-xac. Ajuntament de Montcada i Reixac. 2001.

BONET, V.; COMPANYS, M.; GUASCH, M.; LO-ZANO, C.; MAYOLAS, M. (1991).

Pous d’aigua de Montcada. Progrés; Aigua, Tèc-nica i Art. Escola Taller de Patrimoni. ÀreaMetropolitana de Barcelona.

CHECA, M.; FONTBONA, A. (2002) “Aigua patri-moni i regeneració urbana. El cas de la Tri-nitat (Barcelona)” La industria tèxtil: ActesV Jornades Arqueologia Industrial. Associa-ció/Col·legi d’Enginyers Industrials de Cata-lunya. Barcelona.

CABANA I VANCELLS, Francesc (2001). ManuelGirona, semblança i antologia de textos,Barcelona. Pòrtic.

CONILLERA i VIVES, P.(1991). Descobrir el MediUrbà. 8. L’aigua de Montcada. L’abastamentMunicipal d’Aigua de Barcelona. Mil anysd’història. Institut d’Ecologia Urbana de Bar-celona.

DURAN, M.; HUNTINGFORD, E.; DÍAZ AGUI-LERA, J. (1989) Montcada i Reixac: Guia His-tòrico-Artística.

GARCIA, A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS, F. J.;OYON, J. L. (1988) Arquitectura i ciutat al’exposició Universal de Barcelona de 1888.Barcelona, UPC.

GARCIA FUERTES, Gemma (1990). L’abastamentd’aigua a la Barcelona del segle XVIII (1714-1808), Barcelona. Fundació Salvador Vives iCasajuana.

GRAU, Ramon; LÓPEZ GUALLAR, Marina (1984).“La gènesi del Parc de la Ciutadella: projec-tes, concurs municipal i obra de Josep Font-seré i Mestre (1868-85)”. El Pla de Barcelonai la seva història. Actes del I Congrés d’His-

tòria del Pla de Barcelona. Barcelona. LaMagrana.

GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012) La revolució del´aigua a Barcelona. De la ciutat preindus-trial a la metròpoli moderna, 1867-1967.Ajuntament de Barcelona.

LACUESTA R.; ALCÀZAR, J.; GORINA, J. L.(1999) Catàleg i pla especial de patrimonihistòric, arquitectònic i ambiental de Mont-cada i Reixac. Diputació de Barcelona. Ser-vei municipal de patrimoni arquitectòniclocal. Ajuntament de Montcada i Reixac.

LATORRE I PIEDRAFITA, X. (1995). Història del’aigua a Catalunya. Barcelona.

LATORRE I PIEDRAFITA, X. (2002). Cent ele-ments del Patrimoni Industrial a CatalunyaL’abastament d’aigua. Lunwerg Editores.

MANGUE ALFÉREZ, I. (2011). Guia d’Història Ur-bana, 6. Aigua/Barcelona. Ajuntament deBarcelona.

MARTÍN PASCUAL, J. M.(1997) L’abastamentd’aigua al Pla de Barcelona des del RecComtal i les Mines de Montcada. (1822-1879). La formación del cinturó industrial deBarcelona. Barcelona. IV Congrés d’Històriade Barcelona. Institut Municipal d’Història iProa. pp. 35-148.

MARTÍN PASCUAL, J. M. (1999). El Rec Comtal(1822-1879). La lluita per l’aigua a la Barce-lona del segle XIX. Barcelona. Fundació Sal-vador Vives i Casajuana.

MARTÍN PASCUAL, J. M. (2007) Aigua i societata Barcelona entre les dues exposicions(1888-1929). Tesi Doctoral.

MARTÍN PASCUAL, J. M. (2010) Barcelona: Aiguai ciutat. L’abastament d’aigua entre les duesExposicions (1888-1929). Marcial Pons.

POUS I SERRA, M. (1992)“Entorn del Rec Com-tal (II): Aproximació al contingut del fons do-cumental dispositat a l’Arxiu Municipal delDistricte de Sant Andreu”. Finestrelles 4.

RIBAS I COMAS, MiQUEL (2002): “L’abastamentde Barcelona: del Rec Comtal a la Societat




d’Aigües” Consell, núm.50, 2n semestre2002. pp. 28-33.

RAMÓN I VIDAL, J. (1996) Subministramentd’aigua i tifus a Barcelona (1914-1915) Col.Episodis de la Hisòria. Barcelona. RafaelDalmau.

SÀNCHEZ ALBORNOZ, N. (1975). Jalones de lamodernización en España. Ariel. Barcelona.

UDINA i MARTORELL. (1987) El agua en Barce-lona. Lunwerg Editores. Barcelona.

VILA i DINARES, P. (1983):“ La circulació de lesaigües al Pla de Barcelona en el seu passat”.Ciència, 27 (1983). pp. 20-23.

VICENS VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat(1994). Industrials i polítics (segle XIX). Bar-celona. Barcelona. Editorial Vicens Vives.

VOLTES BOU, Pedro (1967) Historia del abaste-cimiento de aigua de Barcelona. SociedadGeneral de Aguas de Barcelona. Barcelona.

FONTS DOCUMENTALS PRIMÀRIES

AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. (1882) Con-diciones y reglas a las que se sujetaron lascondiciones que conceda el Excmo. Con ob-jeto de canalizar el subsuelo de las vías pú-blicas para la introducción y expectativas dedistribución de aguas potables en esta ciu-dad y su término. Barcelona, Ramírez.

CALL I FRANQUEZA, Domingo (1878) Col·lecciónde los artículos “Mejoras de Barcelona”.Diario de Barcelona.

CERDÀ. I. Teoría de la construcción de ciudades.Ajuntament de Barcelona. Ed. Madrid. 1991.

FONTSERÉ, J. (1858) Memoria del proyecto dereforma para la canalización de agua y gas.Barcelona.16 pp.

GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (1917)Tirada aparte de la información relativa alservicio municipal de las aguas de Moncada.Urbanización y Obras. Sección 6ª (Aguas).Noviembre.

GIRONA, Manuel (1877). Nueve meses de alcaldeprimero de Barcelona. Memorandum. Bar-celona.

GIRONA, Manuel (1889). Memoria sobre laExposición Universal de Barcelona de 1888.Barcelona. Henrich.

INFORMES DE LA COMISSIÓ D’ABASTAMENTD’AIGÜES DE BARCELONA, ENTRE 1911-1913. ASESORÍA: Reseña de antecedents.Ps. 13-35.

MONTLAU, P. F. (1856). ¿Qué medios higiénicospuede dictar el Gobierno a favor de las cla-ses obreras? Barcelona.

ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BAR-CELONA

– Acords del Ple de l’Ajuntament de Barce-lona entre 1859-1885.

– Expedients d’obres públiques 1875-1896.

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA

ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE SANTANDREU


Tania Galán Gómez



AIGUA, PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL AL PLA DEBARCELONA: UNES PRIMERES APROXIMACIONS [I]1

Ignasi Mangue Alfèrez

Resumen

Los paisajes tradicionales del agua del Pla de Barcelona, invisibilizados bajo el silencio de unacreciente desmemoria social y relegados a un papel marginal en la actual fisonomía urbana,son todavía uno de los principales factores estructurales que pueden permitir reanudar lasdeteriordades entropías entre los espacios urbanos y sus complejos entornos eco-culturales. Frente al necesario reconocimiento, difusión y restauración de una sustancial parte del patrimo-nio material, la verdadera clave descansa en recuperar ese gran olvidado que es el patrimonioinmaterial. Un patrimonio cultural, este último, que todavía palpita en nuestros barrios, calles,plazas, caminos o espacios informales. Las nuevas tecnologías multimedia y la creación,archivo y divulgación de materiales audiovisuales de corte etnológico, pueden ser valiososmedios para acceder al eco-saber de una parte de esta ciudadanía conectada al pasado y a unmanera más holística, equilibrada y participativa de entender el medio ambiente. Cada persona arrastra un paisaje propio, pero también un paisaje compartido, colectivo. Rescatarlas distintas memorias sobre el agua es recuperar tonos, perspectivas, horizontes, anhelos,inquietudes, miradas, reflexiones y variadas maneras de observar desde la singularidad, y nodesde la uniformización y simplificación.

Abstract

The traditional water landscapes in the Barcelona area have been invisible under the silenceof a growing social forgetfulness and set aside to a marginal role in the current urban planning.Yet they are a main structural factor to restart the damaged entropies between urban spaceand its complex eco-cultural environment.After the necessary efforts put in the recognition of a substantial part of the material heritage,the key issue now is the recovery of the immaterial heritage, which today is still alive in ourstreets, neighbourhoods, squares and many informal spaces. The new multimedia technologiesand the production of audiovisual materials with an ethnologic perspective can be a valuableway to access to the eco-knowledge of citizens still connected to this heritage. It is as well amore holistic, balanced and participatory way to understand our environment. Every individual carries his or her own landscape, but we carry a shared collective landscapetoo. To rescue the different memories on water and water landscapes means to recoveryperspectives, gazes, wishes, reflections and countless ways of observing from singularity, notfrom standardisation or simplification.

1 Aquest article és part d’una reflexió més àmplia sobre els orígens, causes i possibles accions sobre la recuperació dels paisatgestradicionals de l’aigua dins el Pla de Barcelona, que donada la seua extensió, hem decidit dividir en dues parts.


Els paisatges culturals: Entre la tradició i lamodernitat

“Cada població es pensa que és la millor del món.

Amb poques excepcions, tothom s’estima el micro-

cosmos on ha crescut i no el voldria deixar mai [...]

Potser som els millors, però la història ens demostra

que cadascun dels primats dura poc” (CAVALLI-

SFORZA, 1997).2

Iniciar aquí i ara aquest exercici d’aproximacióal coneixement, divulgació i recuperació delspaisatges tradicionals de l’aigua del Pla de Bar-celona, no ens ha de fer perdre de vista que, totplegat, aquest viatge d’estima pels nostres es-pais autòctons supera amb escreix les fronteresdel seu estricte marc físic i mental. L’acostamentreflexiu i orgànic als nostres racons immediatsnecessàriament ens ha de permetre projectar-nos cap a l’exterior i ésser conscients de la nostrapertinença a un “tot” físic i existencial molt mésgran i extens. Un repàs a la llarga nòmina de microregionsque s’estenen des de llevant a ponent de la Me-diterrània confirma un nombre important d’ele-ments estructurals —ambientals i culturals— encomú, pel que fa la seua fesomia i principalstrets històrics. Defugint de mirades simplistes o, com explicaval’historiador George Duby, d’un fals sentit d’u-nanimitas per al conjunt de territoris del MareNostrum,3 és innegable que durant un llargespai de temps, des de Barcelona a Damasc,passant per Marrakech i Palerm, la transmissiócultural va funcionar i els paisatges de l’aigua

d’aquesta gran regió del planeta resolguerenparticularitats locals, contaminant-se els uns alsaltres, amb creences, tecnologia, organitzacionssocials o altres llengües estrangeres.4

Deia l’historiador Marc Bloch, reflexionant a pro-pòsit de la interacció entre els éssers humans iel seus espais de vida, que “l’home se passa lavida construint mecanismes dels quals es cons-titueix presoner més o menys voluntari.”5

L’investigador francés, interessat des de moltaviat per les transformacions produïdes alllarg del temps en els paisatges del seu país,mantenia una prudent cautela quan parlava delpaisatge ordenat i monocorde dels camps i lesparcel·les perfectament delimitades i llaurades,que hom podia contemplar passejant pel nordde la ruralia francesa. Argumentava en els seusescrits que allí mateix, dins d’aquell escenari—amb un parcel·lari formal, polit i ben arren-glerat— observat tantes i tantes vegades, s’a-magava discretament una generosa tirallongad’altres paisatges i herències ben diverses.Unes herències —o petjades ecològiques—,representades per un seguit de capes temporalsi distintes marques socials, que evidenciaven lacomplexa acumulació de sabers i decissionsque els llauradors, o els constructors prece-dents del paisatge, havien pres generació reregeneració.6



2 CAVALLI-SFORZA, L. L. (1997). Gens, pobles i llengües,Barcelona, Edicins Proa, p. 15.3 DUBY, G. (1995). La Mediterrània dins la història de lacultura europea, dins DUBY, G. (dir.), Els ideals de la Medi-terrània dins la cultura europea, Barcelona, Institut Catalàd’Estudis Mediterranis, p. 16.

4 “Entre els éssers humans el llenguatge és la base de la culturai, per tant, la innovació més important que ha permès que elshumans moderns multipliquessin les seves possibilitats vitalsi es convertissin en els amos de la Terra en ben poc temps.”CAVALLI-SFORZA, L. L. (1997), p. 186. 5 BLOCH, M. (1931). Les caractères originaux de l’histoirerurale française, Paris, Librairie Armand Colin, 1968, nouvelleédition, 5e tirage, 265 pp.6 “A la recerca dels constructors del paisatge. En definitiva: siels paisatges són resultat de la humanització del territori, lahistòria i la geografia tenen coses importants a dir-hi, la qualcosa reclama una recuperació de la vella tradició de la geografiahistòrica per entendre millor aquells agents, les societatshumanes que han construït i transformat tantes vegades elspaisatges que han arribat fins a nosaltres. Les formes del pai-satge són resultat d’un conjunt de factors i actors que han


L’aparent immobilitat d’aquell espai serè i mo-nocorde, es fonamentava en una pila de trans-formacions i canvis que calia desxifrar, i que, perdescomptat, encara no havien acabat.7

Resta clar, com s’han encarregat de repetir fins

l’extenuació filòsofs, neurobiòlegs,8 geògrafs,historiadors, arquitectes o sociòlegs, que el pai-satge és una construcció artificial i dinàmica,una aparent representació objectiva del nostreexterior, penetrada una i altra vegada per la sub-jectivitat de les nostres emocions fundacionals.9

“El cerebro humano crea un escenario, un pai-saje, una secuencia mental, un marco concep-tual, que da sentido a todos los acontecimientos


AIGUA, PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL AL PLA DE BARCELONA: UNES PRIMERES APROXIMACIONS

Vista del paisatge urbà que acompanya les vores del Noordhollandkanaal a l’altura del Florapark (Amsterdam-Noord),2012. Autor: Ignasi Mangue.

8 En el camí cap a la comprensió dels aspectes conceptualmentmés universals sobre les nostres representacions dels paisatgessón d’especial interés els darrers avenços realitzats per neurocien-tífics i biòlegs, al respecte l’origen i funcionamet dels mecanismesque regulen les nostres percepcions dins el cervell. Vegeu elprograma de TV: Que nos hace humanos (2013). Soy Cámara,CCCB [http://vimeo.com/channels/soycamara/67315263].9 Allò que la filòsofa Marina Garcés comenta a propòsit dela presència de les emocions en el nostre mapa biogràfic.Vegeu: GARCÉS, M. (2013). Un mundo común, en Elcódigo fuente audiovisual, ZEMOS 98: https://www.youtube.com/watch?v=Td1zPSsmMT8.

deixat la seva petjada al territori [...] les preguntes bàsiquessón sempre les mateixes i demanen respostes molt «corpòries»,com les que reclama Raymond Williams: encarnades en lagent que va construir i refer tantes vegades un mateix territori.Sense conèixer ni comprendre els canvis que els nostres avant-passats imprimiren al territori, com podríem ordenar-lo arade forma sostenible?...” TELLO, E. (2004), “La petjada eco-lògica del metabolisme social: una proposta metodològica peranalizar el paisatge com a humanització del territori medi-terráneo: una aproximación coevolutiva”, dins Manuscrits.Revista d’història moderna, 22, Barcelona, Universitat Autò-noma de Barcelona, p. 76.7 “En realidad, este paisaje habitado tradicional llegó a teneruna forma coherente sólo después de generaciones de confu-sión y disturbios. Casi por definición, un paisaje habitado esel producto de los conflictos y de la constante adaptación...”BRINCKERHOFF JACKSON, J. (2010). Descubriendo elpaisaje autóctono, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva, S.L(Edició a càrrec de Joan Nogué), p. 101.


de su entorno: físicos, biológicos, estéticos, míti-cos, mágicos. En el reino de la noosfera, el pai-saje determina, a través de teorías e ideologías,una mentalidad, una visión del mundo. Todasociedad humana engendra su noosfera, suesfera de cosas del espíritu: saberes, creencias,mitos, leyendas, ideas (Morin 2001: 38).”10

Per això, utilitzar el mot paisatge implica ja de persí, un posicionament, un conflicte, una discussió,i un dilema físic i existencial alhora. És el debatdel jo respecte del nosaltres, del nosaltres res-pecte els altres, o d’un lloc front a un altre. Endefinitiva, veure’l com un artefacte permanent-ment inacabat. La promíscua insistència, sobre una determi-nada manera simplificadora d'encarar la percep-ció visual del territori, ha estat força present enla realització i interpretació d'una ampla nòminad'artistes i crítics de la tradició pictòrica occiden-tal, sobretot a partir del segle XIX. La pintura pai-satgística contemporània, així com la fotografiao els moderns mitjans audiovisuals, s'han encar-regat durant els segle XX i XXI d'aprofundir enaquesta cosificació i banalització del paisatge.11

En més d'una ocasió, els plantejaments estricta-ment basats només en la crònica necessitatd’observar i agafar distància, estimulats desd'una manera reduccionista d'abordar la geo-grafia acadèmica i la cartografia tradicional, hansigut obstacles i dificultats de consideració enles nostres societats contemporànies. Un handi-cap de rellevància, respecte un ús més equilibratdels altres sentits humans —olfacte, oïda, otacte.12 Aquests darrers, uns sentits generalment

anestesiats, i que són claus també alhora de re-conèixer altres espais i altres representacionsdel territori que potser conviuen en paral·lel, oal costat mateix de la nostra visió ocular. No de bades la repetició o viralització contem-porània de la paraula paisatge al nostre voltantés també un indicatiu ben palès de la devaluacióreal del seu significat. És a dir, una manera deconstatar un elevat grau d’amenaça eco-culturalvers els nostres espais habitats. Així, en el pre-sent, les tensions i conflictes que hom pot localit-zar dins els paisatges de l’aigua —trasvassamentsfluvials de conques, contaminació, privatitzacióde l’aigua, etc— són un exponent de primeramagnitud al respecte. Seguint aquesta línia crítica sobre la paraula pai-satge, l’artista Perejaume13 raona que un delsprincipals conflictes que provoca el seu úsindiscriminat és precisament, el rebuig d’allòimmediat per l’assoliment d’un distancia-ment respecte la natura, un fer-se endarrere. Ésallò que ell bateja com el principi de remotesa,una manera exagerada i promiscua d’agafarperspectiva14 basada en una extrema depènden-



10 TOLEDO, A. (2006). Agua, hombre y paisaje, México,Secretaria de Medio Ambiente y Recursos Naturales – InstitutoNacional de Ecología, p. 156. 11 CANTERO, P. (2007). Paisaje fundado/ paisaje sentido,dins ANDRADA, Javier (coor.). Entre cielo y agua. Paisajesde Andalucía, Sevilla, Junta de Andalucía, Consejería deObras Públicas, p. 27. 12 COSGROVE D. (2002), Observando la naturaleza: el paisaje

y el sentido europeo de la vista, Boletín de la A.G.E.Núm. 34,pp. 63-89.13 “Ho sabia Licurg i ho experimenten cada dia els amants: lescoses no resisteixen de ser anomenades molts cops sense que elseu sentit s’esvaeixi. La repetició de les paraules més sublims ola falta de parsimònia en l’ús dels adjectius acaba per llimarel seu perfil i encarcarar el seu sentit. Mots com Cultura oLlibertat, Amor o Europa tenen una autonomia de vol estric-tament limitada: no podem tornar a usar-los sense carregar-neles piles.” RUBERT DE VENTÓS, X. (1995). Cultura: notessobre l’Europa cultural d’avui, dins DUBY, G. (dir.), p. 16.Vegeu la intervenció de Perejaume en el programa de TV3 Ambfilosofia, dedicat al paisatge: http://www.youtube.com/watch?v=Dzz7Dzm4qm0.14 Fa mig segle, el filòsof Jean Gebser reconeixia la importànciade la perspectiva—perfeccionada per Leonardo da Vinci— per ala nostra comprensió tecno-científica i artística del món, nogens-menys, també la situava com una limitació transcendental per ales societats humanes. En paraules de l’intel·lectual suís, el mónperspectívico només presenta visions fragmentàries de la realitat,centrades en la individualitat, basades en la figura del jo i pre-ocupades prioritàriament pel tenir. Vegeu: GEBSER, J. (2011),Origen y presente, Girona, Ediciones Atalanta, S. L., pp. 26-27.


cia òptica, que ens desarrela i distancia insistent-ment de la natura i, per descomptat, també delsaltres éssers humans. Un punt de vista que reforça el sociòleg RichardSennet, quan parla de la passivitat del cos15 enles societats contemporànies i de com el nouordre social es basa en la manca de contactecorporal.16 L’historiador Albert Toldrà comple-menta i tanca el cercle sobre aquesta qüestió,il·lustrant el moment de fractura en la societateuropea occidental pel que fa a la manerad’entendre i valorar el cos —paisatge— per uns

i altres: “La mentalitat popular medieval fusionaallò individual corporal amb allò social i allò còs-mic; tot plegat forma un conjunt vital, alegre ibenefactor, a diferència de la cultura que tendeixal Renaixement, en què el cos és tancat, acabati aillat, separat dels altres.”17

És força evident que després d’aquesta fisura,accentuada durant la Il·lustració al segle XVIII,l’Occident europeu agafà una deriva vers lacosmovisió de les seues noves èlits, que vapenetrar al conjunt de les classes socials, ins-tal·lant-se temps després de manera hegemò-nica entre nosaltres.18 Aquesta transformació ocanvi cultural “es un eufemismo cortés que dis-simula el proceso en virtud del cual algunas for-mas y prácticas culturales son desplazadas del



Camps de conreu, sequiols i terres de marjal al terme municipal del Puig. (Comarca de l’Horta de València), 2010. Autor: Vicent Sales.

15 “[...] la geografía de la sociedad contemporánea exige muypoco esfuerzo físico y, por tanto, participación [...] la nuevageografía refuerza los medios de masas. El viajero, como elespectador de televisión, experimenta el mundo en términosnarcóticos. El cuerpo se mueve pasivamente, desensibilizadoen el espacio, hacia destinos situados en una geografía urbanafragmentada y discontinua.” SENNETT, R. (1997). Carne ypiedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental, Madrid,Alianza Editorial, pp. 20-21. 16 SENNETT, R. (1997), p. 23.

17 TOLDRÀ, A. (2012). La carn. Cos i sexualitat a l’EdatMitjana, Barcelona, Editorial Base, p. 20.18 “[...] sentir-se europeu comporta la sensació d’haver perdutl’origen i la pertinença a una realitat còsmica i ineluctable”RUBERT DE VENTÓS, X. (1995), p. 259.


centro de la vida popular, marginadas activa-mente.”19

Tot plegat, el resultat ha sigut una pèrdua gene-ralitzada d’identificació amb el cos i amb l’orga-nicitat del paisatge.20 La nostra percepció,encapsulada en una única freqüència aliena ales íntimes connexions holístiques dels nostresterritoris, ha estimulat arreu del planeta lapermissibilitat social respecte la imparable de-gradació de gran part dels seus paisatges tradi-cionals de l’aigua.21

Per això, quan parlem del territori, del lloc o d’unindret qualsevol, la paraula paisatge perd pisto-nada conceptualment si no la lliguem amb l’ad-jectiu cultural i, en paral·lel, amb la possibilitatde dialogar i d’intervindre amb l’espai, les seuesherències i els seus protagonistes reals. El pai-satge és cultural,22 o no és. Perquè com bé explical’arquitecte Carles Llop, “El paisatge no es repre-sentat, sinó que es viu com una fusió de l’accióactiva i contemplativa, actors i espectadors dela realitat vital de l’espai i del temps sense pos-

sibilitat de congelar-lo en una representacióúnica i definitiva.”23

És precís assenyalar que no es tracta de desco-brir ni crear res nou, sinó de recuperar el conei-xement sobre certes visions, mentalitats imaneres de fer tradicionals,24 perfectament iden-tificables en els retalls existents de la cultura po-pular occidental actual; i que encara transporten—conscient o inconscientment— molts delsnostre veïns i, fins i tot, nosaltres mateixos.25

Comptat i debatut, unes maneres de pensar i fer,que són fàcilment visibles en la perifèria i voresde les nostres societats urbanes metropolitanes.Un llocs, trepitjats a sovint per grups marginals,cultures foranes, i altres cossos socials contem-poranis que viuen entre l’informalisme,26 la re-cerca del patrimoni cultural, la reivindicacióeco-cutural, certs moviments artístics de vangu-àrdia,27 o velles i noves propostes audiovisuals.28



19 HALL, S. (1984). Notas sobre la deconstrucción de “lo po-pular,” dins SAMUEL, R. (ed.). Historia popular y teoría socia-lista, Barcelona, Crítica. Grupo Editorial Grijalbo, p. 94.20 “Per a la cultura popular medieval el cos és, sens dubte, lamesura del món; les distàncies es comptabilitzen en dies decamí, en passes, en pams, dits, segons l’altura humana; el tempssegons els menjars [...] unes cultures que es mantenen arreladesa la vida i a la realitat, ben sovint oposades a les que predomi-nen actualment a l’Occident.” TOLDRÀ, A. (2012), p. 20. 21 Vegeu en els següents audiovisuals les conseqüències d’aquestfets en altres llocs del món: http://vimeo.com/groups/water-culturallandscape/videos/36951242.http://vimeo.com/groups/waterculturallandscape/videos/63229900.22 “La construcción de los paisajes culturales es el producto dela confluencia de dos grandes clases de procesos en la historiahumana de la naturaleza: ecológicos, en términos de las adap-taciones de cada cultura humana a los ecosistemas y a la basematerial que la sustenta; y sociales, a través de las transaccionesy prácticas tecnoambientales utilizadas por las sociedadeshumanas en diferentes contextos ecológicos para obtener,transformar y distribuir la energía necesaria para satisfacer susdiferentes necesidades y objetivos materiales e inmateriales; yde las normas e instituciones creadas por las sociedades huma-nas para regular sus relaciones con sus hábitats (Harris 1975:156 y 1985: 67),” TOLEDO, A. (2006), p. 81.

23 LLOP, C. (2013). De la realitat a la representació: de la car-tografia a la coreografia, dins NOGUE, J. et al. (Ed.), Reptes enla cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intan-gibles, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya, p. 90.24 Sense caure en la sacralització de la paraula, “la tradición esun elemento vital de la cultura; pero tiene poco que ver con lamera persistencia de formas antiguas. Tiene mucho más quever con la forma en que se han vinculado o articulado los ele-mentos unos con otros.” HALL, S. (1984), p. 106. 25 Les Rambles de Barcelona, un dels espais culturals públicsemblemàtics de la ciutat, i situades en un dels seus epicentresde dislocació cultural més agresiva durant els darrers anys, sónun bon laboratori per a iniciatives ciutadanes que volen recu-perar un ús més amable de l’espai públic. Vegeu el projecte“Tornem a la Rambla!”: http://tornemalarambla.blogspot.com.es/p/tornem-la-rambla_06.html.26 Una perfecta mostra de cultura informal que recupera pai-satges tradicionals, la podeu observar en el film documental dela realitzadora Agnes Varda Les glaneurs et la glaneuse (2000):http://vimeo.com/37089032.27 Un bon exemple d’art de vanguàrdia que explora i recuperaelements dels paisatges culturals tradicionals en la seua pro-posta artística, és l’obra eclèctica de la coreògrafa alemanyaPina Bausch. Podeu observar la seua creació postuma en elfilm documental titulat Pina, del realitzador Win Wenders:http://vimeo.com/31227698.28 Malgrat les seues diferències geogràfiques, temporals, i d’es-cala i mirada cinematogràfica, vegeu l’interessant contrast entreels paisatges de l’aigua que apareixen en el film documentalFour men in the raft (Welles, O., 1942): http://www. youtube.


Els paisatges tradicionals de la set a la Mediter-rània: herències i conservacionisme

“No creo que un sistema mecánico controlado por re-

lojes y válvulas fuera más preciso y riguroso que lo

era aquel colono a la hora de regar. Sabía, sin necesi-

dad de una hoja escrita, qué día, a qué hora y durante

cuánto tiempo había que regar cada uno de los casi

cien bancales de que constaba la huerta.

El sistema era muy simple, lo hacía por inunda-

ción...”29

Fa aproximadament 25 anys, l’escriptor, pensa-dor i enginyer de camins Juan Benet,30 compar-tia un passatge de la seva vida familiar a larevista Obres Públiques. Es tractava d'un relatque se centrava en l’activitat agrícola tradicionalde la seva família paterna en terres del Ma-resme. Aquí, el Benet enginyer elogiava la sofis-ticació del sistema i tècnica hidràulica empratspel pagés que treballava les terres de regadiu dela seva família, entre Arenys i Canet. La finor iprecisió del mètode tradicional de reg que des-criu l’autor, basades en el treball manual-visuali una mena de “càlculs mnemotècnics”, no eraun fet aïllat d’aquest paratge del litoral català.Més bé, tot el contrari. La presència encarainsistent d’aquestes tecnologies hidràuliquesaparentment senzilles, que hom encara pot con-templar dins d’aquesta comarca o altres indretsdel territori català, és l’evidència històrica mate-rial d’una complexa organització social i tecno-lògica entorn l’ús de l’aigua per gravetat —el rega manta. Unes pràctiques eco-culturals mil·lenà-

ries, que s’han dut a terme, evidentment ambels seus matissos, des del Pròxim Orient fins ala Península Ibèrica.31

Els paisatges de la set arrimats a la Mediterrània—paisatges de l’aigua per a la major part de lapoblació— han estat per damunt de tot la res-posta adaptativa i holística de les societats tra-dicionals a un ambient de sequedat i un règimclimàtic difícil i esquiu. L’historiador Enric Tello,en una visió paisatgística més de conjunt, hodescriu molt gràficament: “Gracias a ese rasgodiferenciador una de las originalidades de lospaisajes humanos mediterráneos ha sido supropia diversidad, en los dos sentidos de la pa-labra: la organización de una diversidad de es-pecies en cada paisaje, y de paisajes diversoscaracterizados cada uno de ellos por combina-ciones distintas de especies diversas adaptadasa las condiciones específicas de cada lugar:tipos de suelo y relieves, pluviosidad y escorren-tía, oscilaciones térmicas e insolación. No existeun único paisaje mediterráneo, sino muchos.(Por ejemplo los cultivos organizados en formade bocage, las dehesas, los policultivos herbá-ceos y arbustivos intercalados de forma pro-miscua, las diversas “culturas del árbol”, etc.).Como tampoco existen paisajes mediterráneosmonótonos. Cada uno de esos paisajes, y suscombinaciones diversas, puede considerarse elresultado de una larga historia de selección yadaptación, por ensayo y error, a través de la in-teracción entre unas potencialidades naturales



com/watch?v=7Hy-4cI3EVc; i l’altre film documental Tempsd’aigua (Baixauli, M.A., 2009): http://www.cultureunplugged.com/documentary/watch-online/play/5982/Water-Times.29 BENET, J. (1989), Hidráulica moderna y regadío antiguo,dins Obras Públicas. Revista del Colegio de Ingenieros de Canales,Caminos y Puertos, núm. 13, p. 4. 30 Considerat per gran part de la crítica i algun dels grans literatsespanyols contemporanis, com un dels escriptors més influentsen la literatura espanyola de la segona meitat del segle XX.

31 “Potser la millor manera de situar l’agricultura mediterrània(o els sistemes agrícoles mediterranis, ja que afecten pobles isocietats diferenciats) és en el marc d’una topografia fragmen-tada en nombroses microregions que presenten una varieta ex-traordinàriament elevada de nínxols per a l’explotació deconreus específics [...] la qual cosa confereix a l’agricultura tra-dicional una biota rica i complexa” GLICK, T. F. (2004). Sis-temes agrícoles islàmics de Xarq al-Andalus, dins GIRALT IRAVENTÓS, E. (dir.) i SALRACH MARÈS, J. M. (coor.),Història agrària dels Països Catalans. Edat Mitjana, Barcelona,Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, vol. II,pp. 45-46.


originarias y unas capacidades tecnológicas cul-turalmente desarrolladas. Cada uno de ellos estáformado por una variedad de elementos distin-tos en espacios diferentes y complementarios.”32

Dit d’una altra manera, segles arrere era vitalaprofitar fins l’última gota d’aigua davant de lacrònica escassedat estacional, però també utilit-zar les revingudes periòdiques com element debonificació o recàrrega dels aqüífers. Allò queinvestigadors com David Saurí anomenen“aprender y convivir con los denominados fenó-menos extremos”.33 El geògraf V. M. Rossellócomentava, a propòsit d’aquestes situacions

recurrents, que els pobles mediterranis compar-tien en el passat “un dualisme d’extrems dramà-tics. Entre la fretura i la superabundància, l’aiguaportava la mort i donava la vida: l’acqua, oravita, ora morte, com recordava Braudel.”34 En elcas del Maresme, tota aquesta dificultat ambien-tal, coneguda ja des dels temps pretèrits,35 no vaimpedir —com bé relata l’historiador PierreVilar— que durant el segle XVIII aquesta micro-regió litoral, junt amb la perifèria de Barcelona,



Reg d'inundació en arrossars del municipi de Pals (Girona), 2011. Autor: Ignasi Mangue.

32 TELLO, E. (1999). La formación histórica de los paisajesagrarios, dins Historia agraria. Revista de agricultura e historiarural, 19, Sociedad Española de Historia Agraria (SEHA),p. 200. 33 SAURÍ, D. (2012). Riesgos y conflictos socioambientales,dins Nuevos aires en la geografía española del siglo XXI, ComitéEspañol de la Unión Geográfica Internacional, pp. 97-98.

34 ROSSELLÓ, V. M. (2000). La construcció dels paisatgesde l’aigua, dins Aigua i Paisatge. El territori valencià i els recursoshídrics, València, Fundació General de la universitat de Valèn-cia, p. 90. 35 Per fer un primer acostament al paisatge del Maresme entemps medievals, vegeu el treball de la historiadora Coral Cua-drada: CUADRADA MAJÓ, C. (1997). El paisatge i l’ orga-nització del territori al Maresme medieval, dins BOLÓS, J., iBUSQUETA, J. J. (eds.), Territori Societat a l’Edat Mitjana.Història, arqueologia, documentació, Lleida. Universitat deLleida, Vol. 1, pp. 83-130.


fora el gran magatzem agrícola de regadiu delterritori català.36 I que tampoc, passats els anys,la primerenca industrialització localitzada dinsde la mateixa trama urbana de la ciutat de Bar-celona i les poblacions del seu cinturó, puguerabeneficiar-se de la presència de cabals d’aiguaanunciats per aiguamolls, sènies, molins hidràu-lics, mines o pous i fonts vàries. Tornant a les pràctiques hidràuliques i agrícolesque detallava Benet, podríem dir, com al principidel seu escrit, que tot començava simplement ala mà.37 Richard Sennett coincideix en atribuir ala producció i l’ús de la tècnica artesana la capa-citat d’integrar també el pensar i el sentir —es adir, “l’estreta connexió entre la ma i el cap.”38 Caldir, però, que el concepte d’artesania de Sennetultrapassa el concepte clàssic atribuït als col·lec-tius gremials de la societat pre-industrial. Jaque, segons ell, “Artesanía designa un impulsohumano durarero y básico, el deseo de realizarbien una tarea, sin más. La artesanía abarca unafranja mucho más amplia que la correspon-diente al trabajo manual especalizado. Efectiva-mente, es aplicable al programador informático,al médico y al artista; el ejercicio de la paterni-dad, entendida como cuidado y atención de loshijos, mejora cuando se practica como oficiocualificado, lo mismo que la ciudadanía.”39

Aquesta visió de l’artesà, més inclusiva i obertaque la denominació tradicional, ens permet anara l’arrel de la seua funcionalitat ecosistèmicacom gestor de primer ordre en els paisatges cul-turals. I, sobretot, assajar un possible camí de

vinculació entre les comunitats d’artesans pre-tèrits i els “artesans” actuals. Però qui i comeren els artesans que segles arrere mantenien elfuncionament d’aquests paisatges de l’aigua? La societat tradidional del Pla de Barcelona i lesseues rodalies posseïa des d’antic d’una abun-dant nòmina d’artesans i artesanes de l’aigua,nascuts al caliu d’unes pràctiques familiars, vei-nals i gremials d’origen medieval.40 En el cas dela ciutat comtal, aquesta artesania de l’aiguaanava des dels poderosos mestres fontaners iarquitectes que treballaven per a la monarquíai el poder municipal41, passant pels moliners,minaires, ortolans,42 agrimensors, “oficis indus-trials (paraires, texidors, assaonadors, blan-quers...),”43 els netejadors dels grans estanysentre el Llobregat i el Besòs, sobrestants de l’Al-bereda, mestres paletes, ferrers, fusters, o lesbugaderes públiques.44 Aquest darrer cas ésmolt interessant perquè dóna visibilitat a unafeina hidràulica on la dona tenia un paper força



36 Vegeu: VILAR, P. (1987). Cataluña en la España moderna.2. Las transformaciones agrarias, Barcelona, Editorial Crítica,vol. 2, pp. 191-192. 37 “La tierra de mi abuelo se cultivaba a mano. Se trababa de unpredio de unas diez hectáreas, tres cuartos dedicados al regadíoy un cuarto ocupado por la vid” BENET, J. (1989), p. 4. 38 SENNETT, R. (2009). El artesano. Barcelona, EditorialAnagrama, p. 20.39 SENNETT, R. (2009), p. 20.

40 Funcions associades al manteniment, reparació i obra en elRec Comtal medieval —com ad tornamtum aqua o ad fractio-nem acqua—, havien de ser necessàriament fetes per gent acos-tumada a tractar amb les qüestions hidràuliques. Vegeu: P.ORTÍ GOST (1993). L’explotació d’una renda reial: Els mo-lins del rec comtal de Barcelona fins al segle XIII, dins Estudiossobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval,[Anuario de Estudios Medievales, Anejo 27], p. 255. 41 Per a una aproximació en profunditat al tema dels gremisde la construcció de l’Antic Règim que gestionaven el tema del’aigua a la ciutat de Barcelona, vegeu: ARRANZ HERRERO,M. (1991). Mestres d’obres i fusters: la construcció a Barcelonaen el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitec-tes Técnics de Barcelona. 42 Per un acostament detingut a la figura dels ortolans deBarcelona entre els segles XVIII i XIX, vegeu: SEGURA, A.(1981). Proletarització i decadència. Una aproximació a l’evo-lució dels gremis pagesos de Barcelona (1723-1823), dins Qua-derns de l’Institut Català d’Antropologia, 3-4, pp. 67-99.43 GARCIA I ESPUCHE, A., i GUÀRDIA I BASSOLS(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial, Barcelona.Edicions de la Magrana –Institut Municipal d’Història– Ajun-tament de Barcelona, p. 27. 44 GARCIA I FUERTES, G. (1990). L’abastament d’aigua ala Barcelona del segle XVIII (1714-1808), Barcelona, EditorialRafael Dalmau, pp. 143-167.


rellevant.45 De ben segur, que les dones i altrescol·lectius socials urbans i rurals no visibles, te-nien altres moltes tasques o funcions d’impor-tància en la gestió o usos de l’aigua que a horesd’ara desconeguem. Però com en altres oficis,feines o activitats del passat, que es belluguendins de l’informalisme, la transgresió o la discri-minació de les fonts escrites “oficials”, depenemdels salts en davant de la historiogràfia contem-porània i de noves perspectives proposades desd'altres disciplines socials, per avançar en el seuconeixement i trencar la seua invisibilitat.46

Reconeguts o marginals, tot aquest seguit deprofessionals o amateurs de l’aigua, anteriorsa la segona meitat del segle XIX, repartien obli-gacions entre un ample ventall d’elementshidràulics urbans i rurals, que s’escampavenindiscriminadament entre cases, muralles,camins, masies, carrers, pujols, palaus, rambles,places, fortaleses, etc. Tal era el cas de rius,camps de conreu, sèquies, canonades i repar-tidors de fonts, safarejos, rescloses, teneries,molins d’aigua, rieres i rambles, clavegueres,llacunes, alberedes, estanys, horts, jardins,mines, pous, etc. Una llarga llista d’elements,que feia omnipresent la presència dels paisatgesde l’aigua arreu del Pla de Barcelona. Allò essen-cial en l’administració de l’abastiment, del reg ola força (energètica) de l’aigua de cadascun d’a-

quests espais hidràulics era l’acurada gestiód’una sèrie de coneixements. Uns coneixementsorganitzats, per una banda, a través d’ordina-cions escrites, informacions tècniques o tractatsd’erudits i acadèmics, i, per l’altra, sotmesos aun conjunt d'evidències i subtileses vinculadesa tot allò que suposava la transmissió rutinàriade saber immaterial dins la família, entre elmestre i el deixeble, l’intercanvi entre experts,el bescanvi entre veïns i veïnes o l’acumulaciód’experiències pròpies en l’exercici quotidià dela feina.47 Tot aquest background, permetia aaquests artesans o artesanes tant poder utilitzarcorrectament la unitat tecnològica i el procés detreball subsegüent, com saber adaptar-se a qual-sevol dels problemes que pugueren aparèixeraparellats al seu ús,48 ja que la conflictivitat, eraun element transversal i habitual en el món gre-mial,49 com en el propi ADN del seu paisatge cul-tural.50 En el cas de l’aigua, el conflicte tenia doscares. Per una banda, es produïa un enfronta-ment entre els usuaris implicats en un afer hi-dràulic qualsevol. Però, per l’altra, permetia enmoltes ocasions actuar estructuralment com arevulsiu per “aprendre, innovar i canviar mane-



45 TATJER, M. (2002). El trabajo de la mujer en Barcelonaen la primera mitad del siglo XX: lavanderas y planchadoras,dins Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias so-ciales, Universitat de Barcelona. [http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn119-23.htm]. 46 En les darreres dècades, algunes historiadores han desvetlatla presència regular i constant de la dona durant l’Edat Mitjanaen molts oficis i activitats gremials de la ciutat de Barcelona.Vegeu: VICENTE VALENTÍN, M. (1993), Darrera les es-tructures gremials: dones i institucions econòmiques a la Bar-celona del XVII, dins Pedralbes. Revista d’història moderna, 13,2, pp. 329-334; i COMAS VIA, M., MUNTANER, C., VI-NYOLES I VIDAL, T. M. (2007), Elles no només filaven.Producció i comerç en mans de dones a la Catalunya baix-medieval, dins Recerques: història, economia i cultura, 56, pp.19-45.

47 “A més de la sociabilitat que es donava en espais com ara lestavernes o els triquets [...] en els barris s’establien relacions detreball, comercials i de negoci que, sumades a les d’amistats ifamiliars, teixien vincles entre els veïns...” GARCIA ESPUCHE,A. (2009). La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana aBarcelona (segles XIV a XVIII). Barcelona, Ajuntament deBarcelona, p. 386. 48 “Los agricultores que tienen autonomía para modificar lasreglas a la luz del aprendizaje por la experiencia parecen adecuarsus reglas a los sistemas ecológicos relevantes”, OSTROM, E.(2009). Las reglas que no se hacen cumplir son mera palabrería,dins Revista de economía institucional, vol. 11, 21, p. 17. 49 “Molts oficis de la Ciutat del Born no quedaven exempts deconflictes econòmics, de vegades per raons de dificultats con-junturals de l’activitat, i, en moltes ocasions, per causa de dis-putes sobre competències, drets i atribucions entre dos gremis[...] Unes disputes sovint originades pels membres més actiusd’alguns oficis, que reflectien el dinamisme de l’economia...”GARCIA ESPUCHE, A. (2009), p. 387. 50 GARCIA ESPUCHE, A. (2009), pp. 461-470.


res de procedir,”51 que la tradició o el costum nosempre podien solucionar front a situacionsd’incertesa, desequilibri o emergència. La conflictivitat de l’aigua sempre ha estimulaten positiu l’evolució del seu paisatge, de manerasimilar a com interpreten alguns pensadors ointel·lectuals actuals en al cas dels espais urbanscontemporanis. Seguint les paraules de la filò-sofa Marina Garcés, respecte a les ciutats sensecentre, un paisatge urbà sense centre, no és unacomunitat homogènia i harmònica, és un es-cenari desarticulat, regit pel conflicte i la lluitasocial i per una temporalitat difícil. Però perl’altre costat, no té límits, no té un lloc privilegiatd’observació, és un paisatge no consumible iper tant inesgotable.52

Així doncs, els nostres avantpassats feien úsd’una manera habitual d’allò que Sennett ano-mena el pensament lateral,53 una manera d’aco-llir positivament allò incomplet del paisatge.Aquesta situació d’aceptar un espai inacabat iimperfecte responia a la consciència holísticaacumulada durant generacions de crear modelsde gestió flexibles que s’ajustaren al màxim a la“incertesa” i complexitats d’aquests paisatgeseco-culturals. Superat l’equador del segle XIX i, especialment,durant les dècades dels anys 60 i 90,54 hi haguéun tomb en el paradigma soci-ambiental delmón Occidental, que va sometre els paisatges

tradicionals a uns impactes i agressions ter-ritorials sense precedents. L’eclosió dels fenò-mens industrials i urbanístics, l’arribada de laconcepció regeneracionista en la política hidràu-lica estatal, junt amb l’escomesa del capitalismede l’aigua55 —i també, perquè no dir-ho, la bor-ratxera tecnològica d’uns enginyers de caminsque pretenien doblegar per sempre la natura. Totplegat, aquesta situació acabà per alterar l’ante-rior status quo paisatgístic. El suposat beneficidel nou sistema productiu, es justificava en unaimatge continuada i promiscua de progrés eco-nòmic,56 que desintegrava el metabolisme socialpreexistent, projectant la nova petjada ecològicaa un elevat grau de d’insostenibilitat,57 i estimu-lant una percepció social errònia i esbiaxada,processos de naturalesa “catastròfica” comrevingudes o sequeres.58



51 VENTURA PUJOLAR, M. (2004). Conflictes socioterrito-rials i participació pública en la gestió de l’aigua de la conca delriu Muga (Alt Empordà), tesi doctoral. Girona, Universitat deGirona, p. 94.52 GARCÉS, M. (2013). 53 SENNETT, R. (2009). 54 Una interessant visió acadèmica sobre l’evolució històricamés recent del model d’abastiment hidràulic de la ciutat deBarcelona, a partir d’un anàlisi des del metabolisme social, elpodeu veure a: OSTOS FALDER, J. R. (2010). Els fluxosd’aigua a la ciutat de Barcelona (1717-2009). Abastiment iconsum d’aigua en l’evolució del seu metabolisme urbà, dinsRevista Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y CienciasSociales, vol XV, 887 (3).

55 Vegeu sobre aquestes qüestions el ja clàssic treball de:MALUQUER DE MOTES I BERNET, J. (1983). La despa-trimonialización del agua. Movilización de un recurso naturalfundamental, dins Revista de Historia Económica - Journal ofIberian and Latin American Economic History, 2, pp. 79-96. 56 Esperpèntics casos de capitalisme hidràulic desmesuratscom el de la Liga de defensa de las Aguas del Río Ripoll, a prin-cipis del segle XX, exemplifiquen models de gestió hidràulicafluvial absolutament erronis. Vegeu: MASJUAN, E. (2007),Mercats d’aigües a la Regió Industrial de Barcelona: iniciati-ves públiques i privades. 1900-1936, dins Recerques, 54, pp.47-64.57 “[...] era una concepció domesticadora de l’aigua, economi-cista i exclusivament antropocèntrica. En efecte, el valor eco-nòmic de l’aigua com agent dinamitzador de les activitatsproductives va ser sobreestimat, per damunt d’altres conside-racions naturals o culturals, de vegades malbaratant una saviesahidràulica mil·lenària.” MATEU, J. F., i SANCHIS, C (2000).Una nova cultura de l’aigua, dins Aigua i Paisatge. El territorivalencià i els recursos hídrics, València, Fundació General de launiversitat de València, p. 12. 58 “La antropización del medio nos lleva a distinguir entresequedad y sequía; esta última tiene un proceso de percepcióny construcción social histórica. Una sequía es una escasez deagua. Carencia cuya causalidad no es únicamente la pluvio-sidad y la temperatura [...] sino también hay que introducircomo variables la deforestación, la erosión, las actividadesagropecuarias, extractivas y, en definitiva productivas. Esdecir, la acción humana puede alterar el medio ambiente, contendencias a la sequedad, pero hacerlo más propenso y vul-


Tornant al present, un seguit de reptes ambien-tals i socials estan a l’espera de les nostres re-flexions, decisions i accions. Decisions quesignificaran un abans i un després per a la salutdel seguit de micro-paisatges de l’aigua que s’a-munteguen de manera dispersa i desorganit-zada pels distints barris, districtes i poblacionsde les nostres àrees metropolitanes. Esment almarge mereixen les grans unitats fluvials,59 lesquals, han de ser tractades d’una altra manera,amb una altra escala eco-cultural. Al cap i a la fi,

els nostres rius generalment han sigut elementshidràulics centrals dels nostres ecosistemes me-diterranis.60 Part de la supervivència d’aquestsespais hidràulics amenaçats o marginalitzats, nonomés passa per una rigorosa aplicació de lesdarreres normatives de protecció paisatgística,sino que també ha d’atendre a una redefiniciódels seus models socioecionòmics i culturals.Uns models lligats a sistemes eco-culturalsoberts, que finalment puguen permetre l'exis-tència d’un eco-desenvolupament social, amb lamisió final de poder garantir la conservaciód’una part significativa de les resiliències d'a-quests territoris.61

L’actual situació de pertorbacions, danys i alie-nacions, respecte els nostres paisatges tradicio-



Vista del riu Ebre a Tortosa (Tarragona), des del marge esquerre a l’altura del Passeig de Ribera, 2011. Autor: Ignasi Mangue.

nerable a las sequías.” PÉREZ MEDINA, T. V. (1997).Dinamismo y continuidad en los espacios hidráulicos de lascomarcas del Vinalopó (1500-1836), dins Agua y territorio.I Congreso de Estudios del Vinalopó, Alacant. Centre d’EstudisLocals de Petrer, Fundación “José María Soler” de Villena,pp. 37.59 Una bona aproximació per comprendre la complexitateco-cultural d’allò que representa un sistema fluvial per unacomunitat humana és el treball de l’antropològa MontserratBoquera sobre el riu Ebre. Vegeu: BOQUERA MARGALEF,M. (2006).“Lo riu es vida”: percepcions antropològiques de l’Ebrecatalà, tesi doctoral, Tarragona. Universitat Roviri i Virgili,Tarragona.

60 SAURÍ, D. (2012), p. 98.61 “La resilencia es el fenómeno contrario: la tendencia de unsistema a seguir siendo lo que es. Para que predominen loscomportamientos resilentes un sistema debe poder encajar dentrode un determinado nivel las perturbaciones internas o externasque registra”, TELLO, E. (1999), p. 204.


nals de l’aigua, ve directament provocada perl’acció continuada en el temps i en l’espai del’actual sistema productiu de capitalisme global.Un sistema aquest, que és hereu directe del lle-gat productiu fordista del segle XX.62

Però, finalment, no oblidem que les respostes ala recerca de conjuntures favorables de conser-vació i supervivència eco-cultural, sovint, sónaltament variades i complexes, i se’n representendistintes lectures, escales i solucions possibles.La qüestió general de com gestionar les vulne-rabilitats i conviure amb els riscos ambientals,sempre ha d’estar unida a la de reconèixer i tra-mitar l’entrada, trànsit i sortida pels distintsconflictes socials relacionats amb el paisatgeimmediat. Uns aspectes conjunturals on els in-vestigadors actuals han introduït un necessaricanvi de discurs i d’enfocament epistemològic.63

Aquest canvi estaria plenament relacionat amb elja assenyalat concepte de resiliència socioam-biental: una manera multifuncional de recuperarels vells mètodes eco-culturals que utilitzaven lesnostres comunitats d’avantpassats en el seu diaa dia sobre els paisatges de l’aigua. Tanmateix, arreplegar tota aquesta herència degestió hidràulica i decisions eco-culturals i iden-tificar-la en el present a nivell de carrer, barri ode qualsevol altre teixit social metropolità con-temporani no és gens senzill, ja que en la ma-joria dels casos, els hereus dels constructorsoriginals ja no són operatius,64 o simplementhan desaparegut sense deixar aparentment capvestigi. O, allò més greu, la memòria sobre elsseus usos, mecanismes i tradicions ha quedat

sumament alterada i degradada en el conjunt dela població d’antics supervivents. Una situació,aquesta última, bastant estesa a nivell mundiali íntimament lligada a la cultura de masses i laglobalització.65 Aquest darrer fenòmen, no s’hade menystenir en cap de les seues tres fasesmés conegudes: “La primera consiste en la mo-dificación de las necesidades del grupo, en eldesarrollo de nuevos hábitos, en la aculturación.La segunda consiste en reforzar la dependenciade los nuevos satisfactores y la siguiente es lacancelación de alternativas o la reducción de losrepertorios de acción frente a la realidad modi-ficada por los nuevos hábitos.”66

Cal recordar que la continuïtat pura i simple dela unitat tecnològica,67 sense la unitat social, oalmenys sense alguna de les seues pautes ori-ginals, produirà una fractura irreversible en lafesomia i, sostenibilitat forta, d’aquests paisat-ges;68 amb una majoria d’habitants metropoli-tans, cada vegada més desarrelats dels seusespais tradicionals. Richard Sennet explicava fauns anys, que “navegar per la geografia de la so-



62 BRETON, F., i SAURÍ, D. (1998). Canvi ambiental i trans-formació dels paisatges en els darrers cinquanta anys, en Elspaisatges del passat, dossier de la revista Avenç, 231, pp. 40-41. 63 SAURÍ, D. (2012), p. 98.64 En el marc territorial de la ciutat de Barcelona, per exemple,pot haver casos excepcionals com és el de Joan Puigbó, darrerminaire en actiu de la ciutat de Barcelona —al barri d’Horta—,o els antics treballadors del Rec Comtal i el servei de clavegue-ram de l’Ajuntament de Barcelona.

65 “Es posible que las sucesivas mediaciones políticas, econó-micas, comunicacionales, educativas, académicas, tecnológicas,sean parte de un “dispositivo” de expropiación cultural...” PI-ÑEYRO, N. (2006). Agua y semiótica, dins Polis. Revista aca-démica de la Universidad Bolivariana, 14, Santiago de Chile,Universidad Bolivariana, p. 5. 66 PIÑEYRO, N. (2006), p. 5. 67 El recentment desaparegut historiador Miquel Barceló jaalertava d’aquest tipus d’aspectes conjunturals en els seus es-tudis sobre les transicions de l’hidraulisme andalusí al feudal.Vegeu: BARCELÓ, M. (1989). El diseño de espacios irrigadosen Al-Andalus: un enunciado de principios generales, dinsI Coloquio de historia y medio físico. Almeria, Instituto deEstudios Almerienses, p. XXII.68 “[...] si queremos que la sostenibilidad signifique algo másque un vago compromiso emocional, Solow señala que debe-mos precisar lo que se quiere conservar, concretando en algo[...] Para Solow, lo que debe ser conservado es el valor del stockde capital (incluyendo el capital natural) con el que cuenta lasociedad, que es lo que, según este autor, otorgaría a las gene-raciones futuras la posibilidad de seguir produciendo bienestareconómico en igual situación que la actual [...] Por eso sólocabe representar el funcionamiento de organismos, poblacioneso ecosistemas en términos de sistemas abiertos, es decir, que


cietat contemporania exigeix molt poc esforçfísic i, per tant, participació.”69 Qüestió confir-mada, quan hom fa un ràpid cop d’ull al teixiturbà contemporani i al modus vivendi de la ma-joria d’habitants de les nostres ciutats, poc per-meable a la idea d’abandonar la confortableplacidesa del seu estat de benestar i evasió lowcoast. Una situació que traslladen també a unmodel de vida individualitzat en habitatgesaïllats, regulats per la cultura de la immediatesaque proporcionen les vies ràpides que creuenels espais de la seua perifèria física i virtual, i unconsum de llunyania associat a les grans super-ficies o àrees comercials.70 Malgrat això, en elsdarrers anys han anat germinant una sèrie d’ini-ciatives i propostes que recuperen el sentit decomunitat, de participació ciutadana, de consumde proximitat71 i d’impuls d’uns llaços establesd’equilibri ambiental i cultural amb el medi me-tropolità. Són projectes moltes vegades bastitsal marge de l’administració pública, i que tornena la palestra urbana o periurbana la capacitat degovernança democràtica, horitzontal i directadel territori a càrrec de grups de veïns.72

Sense perdre de vista les iniciatives de caràcterautònom o informal que estan sorgint al voltantdels nostres barris o poblacions, resulta una re-alitat ben plausible també la potència de les ini-ciatives oficials que s’han desenvolupat en elsdarrers anys des d’Europa, a l’Estat espanyol iCatalunya. Fem memòria, la tardor de l’any 2000, s’apro-vava a Florència el Conveni Europeu del Pai-satge,73 una fita d’alta trascendència política peral conjunt del territori de la Unió Europea, ambunes evidents resonàncies socials, econòmi-ques, administratives, culturals i territorials.Uns anys després d’aquesta resolució, durantl’estiu del 2005 el govern de la Generalitat deCatalunya, seguint la filosofia bàsica d’aquestesnoves directrius europees, va iniciar el camí peraplicar-ne els principis als paisatges de Catalu-nya mitjançant l’aprovació de la Llei de protec-ció, gestió i ordenació del paisatge74 i la creacióde l’Observatori del Paisatge de Catalunya.75

Des d’aleshores, aquesta darrera institució, sotala direcció del geògraf Joan Nogué i amb la co-ordinació tècnica de l’ambientòleg Pere Sala, haanant enllestint de manera progressiva els ca-tàlegs de paisatge76 de les distintes àrees terri-



necesitan degradar energía y materiales para mantenerse envida. La clave de la sostenibilidad de la biosfera está en que taldegradación se articula sobre la energía que diariamente recibedel Sol y que en cualquier caso se iba a degradar (y no en quela biosfera sea capaz de reparar tal degradación)....” NAREDO,J. M. (2012), Sobre el origen, el uso y el contenido del término«sostenible», dins Espai en blanc, [http://www.espaienblanc.net/Sobre-el-origen-el-uso-y-el.html], pp. 376-378.69 SENNETT, R. (2009).70 De consulta indispensable per entendre el fenòmen de laglobalització urbana actual i els moderns paisatges metropoli-tans és el llibre del geògraf Francesc Muñoz: MUÑOZ, F.(2010). Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales,Barcelona, Editorial Gustavo Gili, SL.71 Vegeu el següent programa de TV en el canal 3/24 sobre elshorts urbans: http://www.324.cat/video/4658122/Horts-ur-bans-autogestionats.72 Casos com el de projectes autosostinguts i participatius comel de Can Masdeu on la governança de l’aigua i del paisatgeimmediat juga un paper de primer ordre [http://www.canmas-deu.net/] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-kasa-afueras/1093620/].

73 http://www.catpaisatge.net/fitxers/docs/convenis/CEP_catalan.pdf.74 http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4407/468159.pdf.75 http://www.catpaisatge.net/cat/index.php.76 “Los catálogos de paisaje son unos documentos de caráctertécnico que la Ley concibe como herramientas para la ordena-ción y la gestión del paisaje desde la perspectiva del planea-miento territorial. Determinan la tipología de los paisajes deCataluña, sus valores —patentes y latentes— y estado de con-servación, los objetivos de calidad que deben cumplir y las me-didas para conseguirlo. Son, por tanto, una herramientaextremadamente útil para la implementación de políticas depaisaje a través de la integración de objetivos paisajísticos enlas estrategias territoriales, con la connivencia y participaciónactiva de todos los agentes sociales que intervienen en el terri-torio...” NOGUÉ, J., i SALA, P. (2008), “El paisaje en la or-denación del territorio. Los catálogos de paisaje de Cataluña”,Cuadernos Geográficos, 42, pp. 69-98.


torials de Catalunya —Terres de Lleida (2008),Comarques Gironines (2010), Terres de l’Ebre(2010), Camp de Tarragona (2010), Alt Pirineui Vall d’Aran (2013), i l’encara pendent RegióMetropolitana de Barcelona, i en elaboració lesComarques centrals.77 Però sobretot, ha acon-seguit convertir-se en un referent, europeu, coma centre dinamitzador d’informació, activitats,sinèrgies i projectes al voltant d’un àmbit temà-tic tan complexe i polièdric com el paisatge.

Una qüestió al marge és si aquests nous projec-tes de recuperació dels vells paisatges de l’ai-gua, són sempre capaços de reprendre lespetjades dels sistemes eco-culturals tradicionalsamb plenes garanties. Les complexitats i singularitats més subtils delterritori —velles i noves— no poden acabar deser païdes en tota la seua dimensió sense, alme-nys, arreplegar una part substancial d’algunsdels conceptes bàsics d’organització, experièn-cies i coneixements artesanals que utilitzaren elsanteriors gestors d’aquests escenaris. Com perexemple, la necessitat de passar pel tamís del’experiència orgànic-còsmica,78 personal i ín-tima, de connexió amb el propi medi natural-cul-tural. Un element vital aquest, tan reflexionat iviscut en l’actualitat per artistes com Perejaume,que reividinca la utilització d’aquesta contami-nació epidèrmica79 com a pas inexcusable perreenganxar-se a la natura i a una manera de vidamés d’acord amb la conservació real del nostremedi ambient.

Aigua, territori i patrimoni al Pla de Barce-lona: entre la dispersió, el desconeixement ila repetició

“Creceré a la orilla del río viendo de lejos Barcelona,

que es una ciudad sin río.

Pudiendo ser dueña de dos ríos, Barcelona no tiene

ninguno porque no ha sido capaz de llegar ni al río

Llobregat ni al río Besòs...”80

Durant l’any 2011 vaig atendre l’encàrrec delMuseu d’Història de Barcelona per a la realitza-ció d’una guia d’història urbana sobre l’aigua.81

La recerca subsegüent em va permetre tant cop-sar l’estat d’una part considerable del patrimonihidràulic de Barcelona, com visitar altres termesmunicipals o racons del Pla de Barcelona ontambé s’havia estés la petjada hidràulica de laciutat comtal. Una primera qüestió a tenir en compte respecteel patrimoni material de l’aigua és la dificultatper a trobar molts d’aquests elements, donat elseu alt grau de dispersió, una informació defi-cient de localització i un elevat nivell d’abando-nament o degradació. Per posar un exemple,molts grups d’elements com aqueductes, cano-nades, repartidors o canals pertanyents a unamateixa xarxa hidràulica original sovint es tro-ben absolutament desconnectats físicament unsd’altres i també dels seus espais urbans actuals. L’arribada de la societat post-industrial no ha so-lucionat precisament l’efecte dominó de fractu-ració urbana que el solar metropolità del Pla deBarcelona ha registrat en els darrers temps. Elspaisatges tradicionals de l’aigua han seguit des-



77 http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php.78 Sobre les qüestions relacionades amb els paisatges espirituals,vegeu: MALLARACH, J. M. (2013). De la geografia sagradaa la cartografia del patrimoni espiritual natural: experiències ireptes, dins J. NOGUÉ et al (ed.). Reptes en la cartografia delpaisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles, Olot.Observatori del Paisatge de Catalunya, pp. 125-147. 79 “Amb filosofia” dedicat al paisatge: http://www.youtube.com/watch?v=Dzz7Dzm4qm0.

80 PÉREZ ANDUJAR, J. (2012). Paseos con mi madre, Barce-lona, Tusquets Editores, pp. 43. 81 http://w110.bcn.cat/fitxers/icub/museuhistoria/guiaaiguabcn.478.pdf.


baratant-se entre els nous parcel·laris urbans,deixant un rastre difícil de seguir i on les lògi-ques hidràuliques preexistents són gairebé unrecord invisible. Cal afegir també la problemà-tica de la diferent escala de visibilitat i conser-vació d’aquests ítems segons el tipus decategòria hidràulica o temporalitat històrica.Lògicament, el mobiliari hidràulic anterior alsperíodes contemporanis és més díficil de detec-tar i comprendre respecte el de cronologiesposteriors —on, a més a més, generalment,s’observa una major presència numèrica d’uni-tats tecnològiques o arquitectòniques, un millorgrau de conservació i també un major quantitati qualitat d’informació històrica. És lògic pensar, també, que la societat del Plade Barcelona igual que en molts altres raconsde Catalunya, ha fonamentat la seua fesomiaparticular en un fort component identitari decaire industrial on, lògicament, l’element ruralo agrari juga un paper menor o residual. I quèno dir dels grups socials que ja han desapare-gut, i on l’estat de la seua memòria és pràctica-ment nul o marginal. Aquest fet és important deretindre, perquè ajuda a entendre l’importantdesequilibri numèric d’ítems, marques i quali-tats narratives en l’interior de l’actual parquinghidràulic-patrimonial de Barcelona. Aquí el pesdecisiu en la conformació de la imatge hidràu-lica el té el component industrial: la fàbrica, lagran font ornamental, la torre d’aigües, la nauamb bombes i maquinària extractiva, el pontentre rius o rambles, l’aqueducte, i així un llargetcètera. Al cap i la fi, es tracta d’una visió enclau enginyeril, i amb un missatge relacionatamb al món de l’empresa i un model de socie-tat arrelat en el capitalisme formal del segleXIX. Com ha explicat detalladament l’historiadorManel Martín, respecte la situació política, so-cial, econòmica, cultural i hidràulica de la ciutatde Barcelona, el trànsit entre els segles XIX i XX,

fou el moment de fractura definitiva entre la so-cietat de l’Antic Règim i el món contemporani.82

Superat l’ecuador del huit-cents, el Pla de Bar-celona va rebre el desplegament d’una novaclasse social hegemònica —la burgesia—,83 il’establiment d’una sèrie de poders financersque ràpidament es mobilitzaren per donar untomb al territori. Els paisatges de l’aigua tradi-cionals quedaren enmig de tot aquest futur tea-tre d’operacions hidràuliques on la confinadaaigua a pressió —portada de lluny o de prop, através de la tecnologia del vapor—, va anar des-plaçant progressivament a l’aigua rodada ba-sada en el principi natural de la gravetat. Nos’entendria tota aquesta macro-conjunturasense la implantació, també, d’un nou modeld’esquema mental —basat en la filosofia ur-bana de l’individualisme que comentavenadés—, on la cultura del “moviment” segonsSennett,84 fou cabdal per la consolidació delsnous espais urbans i dels nous fluxes entre per-sones, mercaderies i aigua. Tot plegat, en elcamp de la hidràulica relacionada amb l’abasti-ment d’aigua a la ciutat i les noves superficiesindustrials, s’engegava una transformació deproporcions gegantines, que, darrerament, havingut en nomenar-se la Revolució de l’aigua.85

Deia Miquel Barceló, que “lo que habitualmentese practica y describe como arqueología delpoder no es otra cosa que la arqueología del es-



82 Per a una aproximació detinguda al context hidràulic de laciutat de Barcelona dins aquest període històric, vegeu: MAR-TÍN PASCUAL, M. (2009). Barcelona: aigua i ciutat. L’abas-tament d’aigua entre les dues Exposicions (1888-1929), FundacióAgbar, Madrid. 83 Sobre la implantació dels valors de la burgesia barceloninasobre la resta de la societat del moment, vegeu: SOLÀ, A.(1981). Tres notes entorn les actituds i valors de l'alta burgesiabarcelonina a mitjan segle XIX, dins Quaderns de l'InstitutCatalà d'Antropologia, 3-4, pp. 104, 107 i 109. 84 SENNETT, R. (1997), p. 344. 85 MARTÍN PASCUAL, M. (2012). La revolució de l’aigua,dins GUARDIA M. (coord.) (2012). La Revolució de l’aigua,Barcelona, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, pp. 69-73.


cenario donde el poder se representa a simismo. Palacios, castillos, fortificaciones, igle-sias, cementerios, monedas [...] Es justamenteallí donde el poder —feudal— quiere que se lebusque y se le vea. En este sentido, el registroarqueológico que produce contiene deliberada-mente falsa información.”86 Resulta temptadortraslladar aquestes paraules, a l’escenari històricque hem descrit unes ratlles amunt. No cal ferjocs malabars per comprovar que l’ordre delsfactors no altera el producte: fàbriques, gransdipòsits, torres d’aigua, parcs, ponts, aqüeduc-tes, jardins i fonts monumentals, importantscomplexes hidràulics, etc...

Comptat i debatut, la repetició una i altra vegadad’aquest collage hidràulic sorgeix com partd’una reinterpretació global i estructural de l’es-cenari urbà, dins de les coordenades de la ciutati societat contemporànies.87

Entre algunes de les dificultats de reconeixe-ment dels barcelonins i els seus veïns més im-mediats, respecte els seus paisatges tradicionalsde l’aigua, figuren les paraules descrites en eltext introductori de l’escritor Javier Pérez Andu-jar, quan certificava que Barcelona no és una



Obrers treballant en la construcció de la conducció de Trinitat Vella a principis del segle XX. Autoria: Gaceta Municipal deBarcelona (1917).

86 BARCELÓ, M. (1988). La arqueología extensiva y el estu-dio de la creación del espacio rural, dins BARCELÓ, M(coor.). Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”,Barcelona. Editorial Crítica, p. 257.

87 “Hi ha en efecte, una estreta correspondencia entre la con-questa d’una opulència social —de classe— i la consegüentpreparació del seu escenari natural en clau de ciutat planificada,ordenada i de fal·laç voluntat integradora.” PERAN, M.(2008), Post-it city. Ciutats ocasionals, dins PERAN, M (dir.).Post-it city. Ciutats ocasionals, Barcelona, Diputació de Barce-lona, CCCB, p. 9.


ciutat que haguera tingut en els darrers seglesuna especial predilecció pels dos rius que la cus-todiaven llunyanament a esquerra i dreta delseu primer recinte urbà. Es confirma aquesta im-pressió, quan parem atenció a l’irregular i pobrecabal històric d’aquests dos rius. Un fet aquest,que junt a la peculiar orografia del Pla de Barce-lona, i els procesos eco-culturals que han afectata les distintes societats que han passat peraquest territori, s’ha de considerar decissiu enla gènesi i evolució d’un model hidràulic polifòr-mic. Aquesta necessitat d’articular distintes res-postes de captació hídrica al llarg del temps, haconstituït un dels principals trets de la fesomiad’aquests paisatges tradicionals de l’aigua. Mal-auradament, arribats el segle XXI, i en un espaimetropolità molt transformat, resulta difícil cop-sar visualment aquesta rica varietat de reposteshidràuliques, i més encara entendre el seu fun-cionament com part d’un sistema global. Potser, fer un repàs històric de llarga duradasobre aquests elements ens ajude a situar i con-textualitzar la importància dels fòssils hidràulicsque a hores d’ara han desaparegut, o es trobenen una situació de franca reculada, a costa d’unadesaparició imminent. Així doncs, retornem per un moment, a obser-var els grans camins d’aigua del Pla de Barce-lona. El Llobregat fou un curs fluvial explotattardanament a través del Canal de la Infanta —segon terç del segle XIX—, com inicial ajuda hí-drica a l’agricultura entre els termes municipalsde Molins de Rei i Sants. És a dir, hidràulicamentparlant, la relació estricta amb la ciutat de Bar-celona ha estat escassa. En canvi, el curs fluvialdel Besòs, que ni fregava la porta de la Seu nicreuava per mig de la ciutat, sí que va tindre desd’antic un paper important per a la metròpolicatalana. No de bades era la seua via ràpida decirculació cap a l’oest, i al mateix temps, una deles seues principals aixetes. El Besòs, present aBarcino gràcies els aqueductes generats per

l’enginyeria fundacional romana, va participaren els primer pasos de la urbs llatina. Segles més tard, fou reaprofitat de nou a travésd’una gran sèquia —el Rec Comtal—, mitjançantl’establiment d’una resclosa en el seu llit vorales terres de Montcada, amb la funció de dis-traure una part important de les seues aigüesen direcció cap a la civitas medieval.88 Aquí,segons el medievalista Pere Ortí, els usos del’aigua es destinaven en primer lloc als molinshidràulics, després al servei de diverses indús-tries i, per últim, al reg d’hortes i horts, i la ne-teja de clavegueres.89 El Rec Comtal, si que haestat apreciat i valorat pels barcelonins al llargdels seus vora mil anys d’història. I, amb dife-rència, ha ocupat un un lloc de privilegi entreels elements hidràulics més mediàtics de lametròpoli barcelonesa, tan promiscuamentcitat i reivindicat per la historiografia local,90

com insistentment representat durant seglesen gravats i cartografies històriques.91 Nopodem oblidar, tampoc, el fort arrelament delRec Comtal i la seua aferrissada defensa pa-trimonial en districtes com Nou Barris o Sant



88 Des de fa pocs anys, tenim l’oportunitat de reseguir, virtu-alment, la totalitat del seu recorregut urbà i del possible trajectede l’aqueducte romà [http://cartaarqueologica.bcn.cat/], grà-cies a l’estudi i restitució planimètrica que feren els arqueòlegsCarme Miró i Hector Orengo. Vegeu: MIRÓ I ALAIX, C., iORENGO, H. A. (2010), El cicle de l’aigua a Barcino. Unareflexió entorn de les noves dades arqueològiques, dins Quar-his. Quaderns d’arqueologia i història de la ciutat de Barcelona,6, Barcelona, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) – Ins-titut de Cultura – Ajuntament de Barcelona, pp. 108-133. 89 ORTÍ GOST, P. (2012). El Rec Comtal de la Barcelona me-dieval, dins GUARDIA M. (coord.). La Revolució de l’aigua,MUHBA, Ajuntament de Barcelona, pp. 21-25. 90 Hi ha moltes aportacions al respecte, però, sens dubte, lamonografia més precisa i rigorosa, continua sent la de l’histo-riador Manel Martín. Vegeu: MARTÍN PASCUAL, M.(1999). El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per l’aigua a laBarcelona del segle XIX, Barcelona, Editorial Rafael Dalmau. 91 Per constatar la promiscuitat d’aparicions del Rec Comtalen la cartografia històrica de Barcelona, és encara d’obligadaconsulta: GALERA, M., F. ROCA, i TARRAGÓ, S. (1972).Atlas de Barcelona (Siglos XVI-XX), Barcelona, Publicacionesdel Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.


Andreu. Justament, en aquest últim, cap a finalsdel segle XX,92 s’hi desenvoluparen algunes deles darreres accions divulgatives que s’han fetal respecte.93

Malgrat el que acabem de dir, hem d’entendreque la presència física del caixer principal i laxarxa del Rec Comtal des de fa molts anys haquedat definitivament desintegrada de l’actualtrama urbana cèntrica de Barcelona, si excep-tuem el relicte arqueòlogic trobat i restaurat al’antic Mercat del Born —recent inaugurat Cen-tre Cultural del mateix nom—, i algunes petjadesfòssils que s’endivinen en la morfologia urbanad’alguns carrers de la zona. Això contrasta ambles darreres presències d’aquest canal a celobert que sí podem trobar a la perifèria de Bar-celona, entre el barri de Vallbona i el municipi deMontcada i Reixac. Aquí, el poble arrimat al Collde Finestrellles encara guarda i conserva el prin-cipal element enginyeril de la xarxa del RecComtal des del segle XVIII, la Mina de Montcada

—el seu primer punt de captació i inici del sis-tema hidràulic. També, a escassos centenars demetres es conserva en perfecte estat, un ele-ment més modern, el macro-complexe hidràulicde la Casa de les Aigües i Pous de Montcada,una important obra arquitectònica de la segonameitat del segle XIX dissenyada i construïda perl’arquitecte Rovira i Trias,94 i des de fa uns anys,oberta al públic i gestionada com espai culturalpel Museu Municipal de Montcada i Reixac. Tornant als nostres grans rius del Pla de Barce-lona, no es pot dir que durant el període pre-in-dustrial, el tram final de cadascun d’aquest dosrius, de cabals força irregulars, haja estat exigithidràulicament amb insistència. Exceptuat elRec Comtal —al servei de Barcelona—, les pri-meres grans obres d’irrigació que projectarenles distintes poblacions dels seus marges forenenllestides durant el transcurs del del segle XIX.Tant el Canal de la Infanta (1838), com el Canalde la Dreta del Llobregat (1866), o la Mina deSanta Coloma (1827) foren obres d’envergadu-rara que trigaren temps en quedar enllestides ifuncionar a ple de rendiment. Totes tres foren fi-nançades amb capital privat i amb l’objectiuprioritari d’eixamplar els regadius d’ambdueszones immediates a la mar, encara que dècadesmés tard també farien servei com recurs ener-gètic de primera mà per les primeres industriesde la zona. Aquest paper del Besòs, i sobretot del Llobregat,com a discrets pulmons hidràulics fins tempsrelativament recents pot explicar-se sobretot perl’abudant presència de recursos hídrics del freàticen tota aquesta zona amb epicentre a Barcelona.Fins l’extenuant sobreexplotació industrial delsaqüífers existents entre el delta del Llobregat,



92 Vegeu al respecte el monogràfic sobre el Rec Comtal en larevista Finestrelles —núm. 1 (1989) [http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/issue/view/15936/showToc —, a pro-pòsit de l’exposició sota el nom, A l’entorn del Rec Comtal, quees va organitzar durant l’any 1987 entre l’Arxiu Històric deBarcelona i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. 93 Del seguit d’iniciatives enllestides en els darrers temps, caldestacar per damunt de la resta, l’exposició realitzada desdel Museu d’Història de Barcelona, La Revolució de l’aiguaa Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967[http://www. museuhistoria.bcn.cat/sites/default/files/revo-lucio_aigua_programa_ma.pdf ]. A hores d’ara és la visió glo-bal més afinada sobre la història de l’ús de l’aigua a la ciutatde Barcelona. A una altra escala, també és precís ressenyaraltre propostes de difusió significatives: activitats clàssiques,com les visites guiades que realitza la geògrafa Maria JoséDurán en col·laboració amb el MUHBA, entre la Mina deMontcada i la Casa de les Aigües de Trinitat Vella; o el seguitde programacions culturals i patrimonials, que des del Museude Montcada i Reixac, es realitzen entorn la Mina de Mont-cada i sobretot el complexe monumental de la Casa de lesAigües de Montcada. També hi ha lloc per activitats méslligades a les noves tecnologies, com el blog d’Enric Hernán-dez March, el Rec Comtal [http://el-rec-comtal. blogspot.com.es/], una acurada iniciativa multimedia de recuperaciópatrimonial sobre aquest canal mil·lenari, amb un distés toperiodístic i literari.

94 GALÁN GÓMEZ, T. (2013), Reptes i paradoxes per al serveimunicipal d'aigua de Barcelona a final del segle XIX: el pro-jecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada, dins MonteCatano, 14, pp.


la façana marítima entre ambdos rius i el tramfinal del Besòs —entre la segona meitat delsegle XIX i principis del segle XX—, la quantitatd’aigua existent va donar prou cabal per alimen-tar milers de veus d’aigua. Sènies, pous, fonts,ullals, abeuradors i mines rajaven suficientaigua per estendre arreu la possibilitat d’alimen-tar petites explotacions agràries, horts, safare-jos, establiments d’indianes o l’abastimentdomèstic. És precis recordar, que l’altra granveta d’aigua que ha tingut històricament a laseua disposició el Pla de Barcelona ha estat laimmediata serralada litoral de Collserola juntamb el seguit de turons que existeixen entreaquesta cadena i el pla litoral.95 Potser el mésemblemàtic, donada la seua proximitat a la ciu-tat, és Montjuïc.

Les fonts i veus d’aigua, situades al llarg i amplede totes aquestes elevacions, sabem que forenutilitzades de manera regular al llarg dels tempsmedievals,96 encara que imaginem que el seu úss’encetaria molt més aviat, a partir de l’arribadadels primers grups humans a aquests indrets. Seguint una tendència geomorfològica obser-vada arreu del litoral peninsular mediterrani, elsvessants marítims de les Serralades Litorals,97

han donat naixement a un munt de rieres querecorren de banda a banda el pla. Aquestes ram-bles o torrents al llarg de la història han tingutuna utilitat dual per a les distintes comunitats lo-cals. Durant els procesos torrencials canalitza-ven una dotació d’aigua excendentària i, a mésa més, també servien com vies de comunicaciómés amables, per superar desnivells de certaimportància.98 Com bé indica també Pérez An-dujar, la “memòria natural de l’aigua” de la ciu-tat comtal sempre ha estat més estretamentlligada al carisma d’aquestes rambles. Uns es-pais que, des de sempre, la ciutat ha ocupat itrepitjat, bé atravessant-los o bé desfent la seutraça original en funció dels seus interessos inecessitats. Una altra funcionalitat de les rieres fou servir dereferència topogràfica o fins i tot de canal, pertraçar i conduir les galeries o primeres minesd’aigua que es construïren durant els tempsmedievals, amb la intenció de donar curs a lesaigües subterrànies dipositades a l’interior d’a-questes serralades litorals o dins les immediateszones de transició. Des del segle XIV, el Conselldel Cent de la ciutat comtal va iniciar la construc-ció de les mines associades a Collserola, ques’encarregarien durant molts segles de donar



Dones fent la bugada a la vora del Rec Comtal (19??)Autor: Ramon Balsalobre. Arxiu Sebastià Heredia.

95 PALET I MARTÍNEZ, J. M. (1997). Estudi territorial delPla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’èpocaiberomana i l’altmedieval, segles II-I aC – X-XI dC. Barcelona,Centre d’Arqueologia de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajun-tament de Barcelona, pp. 43-44.

96 Vegeu l’exemple de la Font Rubia CARRERAS CANDI, F.(1913-18). Geografia general de Catalunya. La ciutat de Barce-lona, Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martín, vol.6, pp. 22-25. 97 PALET I MARTÍNEZ, J. M. (1997), p. 44. 98 PALET I MARTÍNEZ, J. M. (1997), p. 44.


aigua a un seguit d’importants fonts, situades alcor de la ciutat.99

No fou el poder municipal medieval de Barce-lona l’únic operador atent a seguir les veus d’ai-gua que provenien de Collserola o dels distintsturons esmentats. Masos, viles o centres religio-sos, necessitats d’importants dotacions d’aiguaper al seu abastiment particular, o el regadiud’horts i camps, aprofitaren l’avantatge oro-gràfic d’estar situats als primers contraforts dela serrada litoral o als peus dels turons, per cap-turar les aigües provinents d’aquestes mines.Un bon exemple fou el Monestir de Pedralbes,el qual encara conserva un interessant circuithidràulic a través de la dotació hidràulica queproporcionen una sèrie de pous i la seu pròpiamina.

Aquest breu repàs sobre el món hidràulic del Plade Barcelona previ l’esclat industrial de la se-gona meitat del segle XIX ens pot donar unalleugera idea de l’abast, densitat i complexitatdel conjunt dels paisatges tradicionals de l’aiguaal Pla de Barcelona. Un món tradicional de dis-tints usos i maneres de gestionar l’aigua que vacomençar a desintegrar-se progressivament, através de la forta expansió demogràfica i urbanade la ciutat de Barcelona que ja hem assenyalat.Com bé explica Manel Martín, calia garantir unscabals suficients a una ciutat que creixia depressa i a més tenia molta set, cosa que no hacanviat gaire.100

Comptaven al principi d’aquest article, que lamanca d’aigua o la seua escassesa, han sigut fets

habituals i determinants en la història passada irecent dels sistemes ecoculturals acostats a laMediterrània.101 La presència encara de testimonismaterials del passat és un recordatori al respecte. A partir d’aquí, la qüestió, és com vincularem enel futur el patrimoni hidràulic actual —quin pa-trimoni? i per què aquest i no un altre?—,102 ambla conservació de les darreres resiliències ques’amaguen encara en aquests paisatges cultu-rals de l’aigua. Arribats aquest punt, és hora de parlar d’un factorclau en la recuperació del patrimoni hidràulic, ique fins ara, no havia aparegut en les nostres con-sideracions prèvies. Un element possiblementtranscendental en els distints espais i elements hi-dràulics encara existents sobre els paisatges cul-turals de l’aigua del Pla de Barcelona. Parlem,evidentment, de les persones que els habiten i hiviuen. Molts dels veïns i veïnes dels nostres bar-ris, encara arrepleguen, d’una manera consciento no, tota una gran biblioteca de coneixements idiferents sabers aplicats. Uns codis culturalsoberts que tenim que relacionar amb el grup depràctiques quotidianes que regularen i donarensentit anys arrere a la gestió i ordenació més eco-lògica i sostenible del nostre entorn metropolità. Des de fa uns anys, arreu del món103 s’ha iniciatun procés de recobrament de les memòriespopulars, com a base per a un canvi de para-digma en les relacions entre el patrimoni imma-



99 GUÀRDIA, M. (2012). L’aigua de les fonts, dins GUAR-DIA M. (coord.). La Revolució de l’aigua, MUHBA, Ajunta-ment de Barcelona, pp. 40-44. 100 TELLO ARAGAY, E. (2000). La “guerra del agua” enBarcelona. Alternativas económico-ecológicas para un desafíosocioambiental, en VIÑUALES EDO, V., i ESTEVAN ESTE-VAN, A. (coord.), La eficiencia del agua en las ciudades, Bilbao,Editorial Bakeaz, pp. 277-298.

101 El geògraf mallorquí V.M. Rosselló, citant al gran geògraffrancés Jean Brunhes confirma aquesta importància cabdal del’aigua: “l’aigua ha esdevingut la riquesa econòmica perexcel·lència, la sobirana riquesa. És aliment. És adob. És força.És camí...” V. M. ROSSELLÓ, El control de l’aigua (poder itradició), dins A. SAN MARTÍN (ed.), Els espais del poder,Universitat de València, 1989, pàg. 67. 102 Per a una necessària revisió del concepte de patrimonicultural i una renovada perspectiva educativa i didàctica alrespecte, vegeu: GOZÁLEZ MONFORT, N. (2008). “Unainvestigación cualitativa y etnográfica sobre el valor educativoy el uso didáctico del patrimonio cultural”, dins Enseñanza delas Ciencias Sociales, 7, pp. 23-36. 103http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg= home


terial i els distints paisatges culturals del planeta.Es tracta d’un moviment de renovació a nivellinternacional, del qual també s’han fet ressó lesinstitucions de la Unió Europea.104

La memòria oral o, si és vol afinar, la mirada an-tropològica que arreplega el patrimoni culturalimmaterial, pot ser la clau de volta que pugadesfer el silenci i oblit que encara gravita sobreuns espais cada cop més invisibles.105

Aquests espais —físics i mentals— són els queajudaran d’una manera significativa a completarla necessària mirada holística sobre els paisat-ges tradicionals de l’aigua. I per descomptat,també, són la millor manera d’ajustar el resta-bliment dels equilibris i d’algunes de les resili-ciències perdudes en els nostres territoris. No estracta aquí de substituir el “totem” de l’elementmaterial per una sacralització dels testimonis.Ben al contrari, es tracta de complementaraquests dos elements i afegir-ne d’altres possi-bles, per poder enllestir una fotografia del pas-sat amb la més alta resolució possible, que enspermeta deixar vies obertes d’anàlisi i interpre-tació per al futur, amb la transcendental incor-poració del fet comunitari i participatiu en elbastiment d’eixe patrimoni, on tots i totes es pu-guem reconèixer. Busquem no només la bellesa dels paisatges del’aigua, busquem també la recuperació de la

salut d’aquest passadís litoral a través de possi-bles alternatives de present i futur que inclo-guen el concepte d’ecosaber. Unes alternativesque no poden acomodar-se a una imatge està-tica i uniformitzadora del passat, i que haurand’acostar-se i adaptar-se a la canviant naturalesamestissa i cosmopolita d’aquest escenari me-tropolità.Per això, és necessària l’aplicació d’una visió iintervenció real i sincera de tipus holístic, queabarque l’àmbit acadèmic, professional, artístici popular —i que englobe l’àrea de les humani-tats, ciències socials, ciències naturals, i discipli-nes artístiques. Només un procés col·laboratiud’aquestes característiques pot esdevindre de-cissiu per a recuperar aquest territori i les seuesdiverses memòries.106 A través d’una sèrie de di-verses qüestions, preguntes, opinions i argu-mentacions produides al caliu d’unes sinergiesque provoquen el debat, la contaminació i elconsens entre els distints actors socials, econò-mics, polítics i culturals. Però també creguem que, al marge de continuari anar eixamplant els horitzons metodològics ipràctics de les recerques acadèmiques i profes-sionals que treballen sobre aquest territori, dosaspectes es revelen transcendentals per a lafutura supervivència dels paisatges de l’aigua.L’un és apropar-los i fer-los entenibles i signifi-catius al conjunt dels veïns del Pla de Barcelona.L’altre, és aconseguir que els usuaris participende ser també constructors directes del territori isiguen reconeguts com protagonistes de pledret en les decissions i transformacions sobre elseu espai. Recuperar el patrimoni de l’aigua através dels seus testimonis és reprendre part de



104 http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/heritage/Lands-cape/default_en.asp.105 "[...] patrimonio cultural, y es que este término no se refiereúnicamente a lo que ha sido declarado o reconocido como tal,sino que va más allá, puesto que engloba a diversos elementosculturales (en el más amplio sentido de la palabra) que no hansido “reconocidos” de manera oficial (o a través de los canalesadministrativos correspondientes), aquellos que forman partede una comunidad, población, barrio, etc. que marcan carac-terísticas propias, identidades diversas e identificaciones dedistintos tipos." ARISTA, A. (2013). Patrimonio cultural y me-moria: luego de diez años, una nueva mirada a los testimoniosde la Comisión de la Verdad y Reconciliación, dins Argumen-tos, 4, p. 70. [Disponible en http://www.revistargumentos.org.pe/ patrimonio_cultural_y_memoria.html]

106 Les I Jornades dels Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla deBarcelona (22-24 març, 2013), organitzades pel Museu Mu-nicipal de Montcada i Reixac, han sigut una de les primeresexperiències col·laboratives a propòsit de la recuperació, con-servació i difusió del patrimoni immaterial de l’aigua.




la memòria d’aquests paisatges tradicionals,a través de distints tons, perspectives, sabers,anhels, contradiccions, inquietuds, conflictes,mirades, reflexions i coneixements sobre aquestterritori. O, dit d’una altra manera, és una formade garantir-nos un millor horitzó de futur eco-cultural.



L’OPPIDUM IBÈRIC D’EL TÒS PELAT DE MONCADA (L’HORTA NORD, VALÈNCIA)

Josep Maria Burriel Alberich*1

Consuelo Mata Parreño**

Resumen

El Tòs Pelat de Moncada es un yacimiento ibérico de gran interés arqueológico en procesode excavación en el que hasta ahora se ha hecho 9 campañas entre los años 2002 y 2009.En este artículo se hace un avance de la publicación que en estos momentos se está prepa-rando. Fue un oppidum de superficie mediana de entre 2 y 3 ha que estuvo ocupado desdeel siglo VI aC hasta mediados del siglo IV aC. Una vez abandonado parece que nunca másse reocupó. Actualmente es un yacimiento visitable y está integrado en la Ruta dels Ibers,València, ruta que recorre los yacimientos ibéricos más importantes de las comarcascentrales de la Comunidad Valenciana.

Abstract

In this paper we presented a preliminary report about the Tòs Pelat (Moncada, València). It’san interesting site dated to the 6th century and the middle of 4th century BC, excavated bet-ween 2002 and 2009. This oppidum has a surface between 2 and 3 hectares. Once abandonedit never seems to be reoccupied. Currently the site is visited and it is included in the Routeof the Iberians, València route that runs the most important Iberian sites of Valencia.

* Director del Museu Arqueològic Municipal de Moncada i co-director de les excavacions a El Tòs Pelat entre 2002 i2009.

** Professora titular del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València i co-directora de lesexcavacions a El Tòs Pelat entre 2002 i 2009.


1. INTRODUCCIÓ

L’ocupació de l’oppidum ibèric d’El Tòs Pelatcomença en època antiga (darrer terç del s. VIaC) i acaba en època plena, a mitjans del segleIV aC, un moment crucial de la cultura ibèrica enel qual alguns jaciments són abandonats. Ara ésun jaciment de gran interès arqueològic perquèla seua curta ocupació pot ajudar a entendre elsinicis del procés d’iberització i l’organitzacióterritorial a la costa central valenciana des delsegle VI aC fins el segle IV aC. La investigaciódel jaciment i entorn immediat també podriadonar claus per explicar que pogué passar enaquest territori a partir del moment en que El TòsPelat desapareix i fins la fundació de Valentia,en l’últim terç del segle II aC, en ple procés deromanització dels ibers. Quant a les dimensions direm que tingué unmínim de dues ha en el moment d’abandona-ment. Les restes arquitectòniques conservadestambé fan d’ell un lloc interessant per estudiarl’urbanisme d’època ibèrica plena i les tècniquesconstructives inherents. Per últim, la culturamaterial exhumada fins ara, en la línia dels seusjaciments contemporanis, pot ajudar a clarificarprocessos i seqüències cronològiques en assen-taments del seu entorn, inclús d’altres comar-ques. És en definitiva, l’únic jaciment d’aquestaèpoca conegut i conservat en la comarca valen-ciana de l’Horta Nord. Fou descobert l’any 1920 per l’arqueòleg va-lencià Joan Josep Senent Ibáñez (Gómez 1924).Des d’aleshores i fins l’any 2002 no s’hi va fercap intervenció arqueològica. En els darrersanys s’està treballant en la posada en valor, és adir, en l’excavació (2002-2009), l’estudi, consoli-dació, museïtzació i difusió. El patrocinador de les9 campanyes efectuades fins ara ha sigut l’Ajun-tament de Moncada a través del Museu Arqueo-lògic Municipal. La Direcció General de PatrimoniCultural Valencià de la Conselleria d’Educació,

Cultura i Esports de la Generalitat Valencianasempre ha recolzat i subvencionat els projectesd’intervenció i la Universitat de València a travésdel Departament de Prehistòria i Arqueologia haparticipat intensament amb la codirecció de lesintervencions i l’aportació de nombrosos estu-diants en pràctiques. En aquests moments estreballa en la preparació d’una publicació mono-gràfica que done compte dels resultats de lesinvestigacions efectuades fins ara.

2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

El Tòs Pelat se situa geogràficament al límitNO de la comarca valenciana de l’Horta Nord,en contacte físic a través d’antics camins i viesnaturals amb les comarques veïnes del Camp deTúria (Llíria) i del Camp de Morvedre (Sagunt).La seua posició geogràfica és clarament costa-nera, a 10 km en línia recta de l’actual costa delgolf de València, la qual es divisa perfectament.Altres referents són el Tossal del Castell (Arse-Saguntum) a 17,4 km i El Tossal de Sant Miquel(Edeta-Lliria) a 17,3 km. Aquesta equidistànciaamb les esmentades ciutats contemporànies i laproximitat a la mar, li atorga una posició estra-tègica per al comerç que pogué haver determi-nat la seua existència i fins i tot la desaparició amitjans del s. IV aC. L’emplaçament topogràfic és sobre un tossal

calcari amb forma de península, aproximada-


Josep Maria Burriel Alberich - Consuelo Mata Parreño

El Tòs Pelat, vista aèria des de l’Oest.


ment rectangular, de mitjana altura, 92 m.s.n.m.;de superfície plana lleugerament basculada alSE. Aquesta petita elevació forma part d’un sis-tema muntanyenc de llomes de poca altura quecircumval·len l’Horta Nord des de Paterna (juntal riu Tùria) fins la Serra Calderona formant unesglaó que connecta amb els plans del Camp deTúria. D’entre altres accidents orogràfics quemarquen el contorn immediat d’El Tòs Pelat calparlar del barranc del Palmar que el circumdapel SE. Aquest barranc, que naix en les Llomesde la Jonquera (Bétera), capta una àmplia concade recepció que en temps de pluges abundantsel converteixen en un torrent. En temps anticspodria haver canalitzat les fonts de la zona, huiconvertides en pous de reg. A Llevant el jacimentestà flanquejat per la canal del Siscar, foia que

després de 3 km de recorregut acaba desguas-sant, al sud d’El Tòs Pelat, al barranc del Palmar.Per últim, cal destacar la relativa proximitat delbarranc de Carraixet, 2 km al N. Aquest naix aGàtova, serra Calderona, i desguassava antiga-ment en les albuferes costaneres que es localit-zarien entre les desembocadures dels rius Túriai Palància. L’actual embocadura a la mar del Carraixet ésartificial i relativament moderna. Tot i aquest am-bient aquàtic de la franja costanera, cal dir quesuperada la barrera d’albuferes i marjals, el bar-ranc podria haver-se convertit en una perfecta vianatural de penetració des de la costa cap a lesterres interiors junt amb els camins de carros quehem detectat en els darrers anys en les proximi-tats d’El Tòs Pelat (Burriel 2013, pàgs. 26-29).



Localització geogràfica d’El Tòs Pelat (Moncada).


3. ANTECEDENTS HISTORIOGRÀFICS I BIBLIO-GRÀFICS

La recerca historiogràfica sobre el lloc ambel nom genèric Tòs Pelat, provisionalment ensretrotrau a principis del segle XVII, concretamenta l’any 1601. El conjunt de dades documentals ireferències bibliogràfiques recopilades a partirde l’esmentada data, les poden dividir en dosgrans blocs: un antic, que abraça des d’inicis delsegle XVII fins a principis del segle XX, exacta-ment a 1924, l’any en el qual hom cita per primeravegada El Tòs Pelat com a jaciment arqueològicd’època ibèrica, i un segon bloc que comprèndes de l’any en qüestió fins a l’actualitat.

Entre 1601-1920 El Tòs Pelat és conegut tan sols com una ricai valorada pedrera de la qual van eixir milers decarretades que subministraren durant genera-cions la pedra tallada amb la qual es van cons-truir nombrosos edificis públics i privats de laValència moderna i il·lustrada. S’ocuparen d’ella,entre altres, els il·lustres, Antonio Josef Cava-nilles (Cavanilles, 1795) i Juan Vilanova i Piera(Vilanova, 1893), pedrera que malauradament vadestruir quasi una hectàrea del jaciment. El ca-ràcter arqueològic d’El Tòs Pelat passà desaper-cebut tot aquest temps per als viatgers il·lustratsi erudits del segle XVIII i XIX, l’esmentat botànicAntonio Josef Cavanilles, que sí que observàrestes arqueològiques en altres llocs del país, nova veure cap indici tot i la descripció detalladaque hi fa del lloc. Tampoc la incipient arqueologiavalenciana del segle XIX el va conèixer.

Segona fase va entre 1920 i 2013 Tot i ser conegut des de l’any 1920, mai no esva dur endavant cap intervenció arqueològica,tot el contrari, les prospeccions efectuades pelSIP (Servei d’Investigació Prehistòrica de laDiputació de València) durant la postguerra

recomanaven no actuar en ell donat l’estat dedestrucció. A partir de 1998 comença una novaetapa en la història del jaciment. És la fase en laqual encara treballem. El primer pas seriós capa la recuperació del jaciment fou l’alçamenttopogràfic sobre el qual estudiar les estructuresemergents i planificar les actuacions. El segonpas ha estat el procés d’excavació i consolida-ció. Fins l’actualitat s’han fet 9 campanyes d’unmes, més exactament de 22 dies. Aquestes cam-panyes ens han permès començar a conèixer larealitat arqueològica de l’oppidum. S’han obertmés de 1.000 m2, dels quals més de la meitatcorresponen al sistema defensiu o muralla delqual parlarem tot seguit. També l’any 2005 va ser de capital importàn-cia, es va aconseguir, gràcies a les gestions delstècnics de la Direcció General de PatrimoniCultural Valencià i Museus de la Conselleriad’Educació, Cultura i Esport, que El Tòs Pelatestiga inscrit en el registre General de Bensd’Interès Cultural del Ministeri de Cultura i quehaja estat delimitat un entorn de protecció de 33hectàrees.

4. LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Les nou campanyes d’excavació dutes a capfins ara en vuit anys (2002-2009) ens han propor-cionat una primera aproximació a la realitat urba-nística del jaciment, a la seqüència ocupacional, ala cultura material i a aspectes econòmics cru-cials per entendre el seu funcionament, inclús elperquè de l’abandonament. Les troballes arqui-tectòniques, però, es poden dividir en dos granssectors clarament diferenciats, física i funcional-ment. Per un costat podem parlar del sistema de-fensiu, excavat parcialment i encara amb moltesincògnites per resoldre i per un altre, l’hàbitatintramurs, en concret s’han excavat dues casessenceres (Cases 1 i 3) i una tercera parcialment(Casa 2), així com un tram de carrer (Carrer 1).




5. LA SEQÜÈNCIA CULTURAL

De forma resumida podem dir que els nivellsconstructius i d’ocupació documentats al llarg

d’aquestes nou campanyes són provisionalmenttres: TP I (documentat en la primera campanyasota l’antiga muralla o Muralla 1; TP II, es corres-pon el poblat antic: Muralla 1, Torre 1 i Torre 2 i



Cases 1 i 3 d’El Tòs Pelat, vista sud-nord, després de la consolidació de 2009.


les escasses estructures que s’han documentata l’interior del poblat per sota la darrera faseconstructiva o TP III. La tercera gran fase cons-tructiva, la TP III (amb algunes sub-fases) corres-pon a la gran majoria de les estructures visiblesen l’actualitat dins de l’oppidum i a la Muralla 2del sistema defensiu. Les cronologies assigna-des són evidentment relatives d’acord amb lapresència dels materials d’importació i elspropis materials indígenes. La Fase TP I podriaser de mitjans del segle VI aC (associada a lesceràmiques fabricades a mà trobades al voltanti sota la Muralla 1 i alguns fragments d’àmforafenícia R-1 descontextualitzats); TP II, de finalsdel segle VI aC a finals del segle V aC. És el mo-

ment de la construcció de la Muralla 1 i diversesestructures domèstiques com són unes gransllars rectangulars que formaren part d’un hàbitatque no té res a veure quant a l’organització es-pacial amb la fase següent i del que no tenimuna visió gens clara. D’aquest moment sóntambé les importacions gregues i púniquesarcaiques i ceràmiques ibèriques antigues; i TPIII, moment de la construcció de la Muralla 2,el desmantellament de la fase anterior i re-construcció-remodelació de l’hàbitat interior.Aquesta fase se situa cronològicament de finalsdel segle V aC.— principis del s. IV aC i fins almoment d’abandonament de l’oppidum entreels anys 360-340 aC.



Quadre de la seqüència cultural.

SEQÜÈNCIAESTRATIGRÀFICA

TP I

TP II

TP III

FASE PROTOIBERA ?

IBÈRIC ANTIC

IBÈRIC ANTIC-PLE

Des de mitjans delsegle VI aC. a finaldel segle V aC.

Final segle V, primerameitat del segle IV aC.

Primera meitatdel s. VI aC.

DEFINICIÓPERIODE

CRONOLOGÍAPROPOSADA

Ceràmica a mà, àmforafenícia, llar fora de lamuralla 1.

Muralla 1 (antiga), torres1 i 2, estructures cons-tructives, associades ahabitat domèstica i unapossible activitatmetal·lúrgica sota la casa1, ceràmiques ibèriquesarcaiques. Primeres im-portacions gregues.

Muralla 2, trama urbanaconservada amb remode-lacions ceràmiques ibèri-ques dels nivellsd’ocupació, etc.Abandó i enderrocs.

ITEMS / FETS


6. LA FASE TP II

6.1. El sistema defensiu És sense dubte l’àrea del jaciment més mo-numental i que presenta una major complexitatestratigràfica i constructiva. Però també és l’àreaque mostra amb claredat la superposició delsdos grans moments constructius, TP II i TP III.

Muralla 1 El primer moment del sistema defensiu cor-respon a la Muralla 1, llenç de traçat quasi recti-lini amb una torre de planta quadrada adossadaal centre del seu tram NO. La muralla, on s’hapogut mesurar, fa un grossor d’1,10-1,20 m. Laseua longitud i disposició exacta està per deter-minar, però aproximadament són visibles enl’actualitat i en superfície uns 50 m i podrienarribar als 140 m. La cara exterior presenta un

aparell irregular, a voltes lleugerament atalussatde pedres grans i mitjanes travades amb fang.La cara interior originalment estava folrada ambuna fàbrica de toves sobre un sòcol de pedres ia ella s’adossen les cases del Carrer 1. Conservauna alçària mitja de 2 m. En l’extrem N de laMuralla 1 hi ha les restes d’altra torre (Torre 2)separada originalment de la muralla, fins i totés possible que ací haguera hagut una porta(entre l’espai entre torre i muralla). El final de TPII el marca un gran reble en forma de falca ques’adossa a la cara exterior de la muralla, moltprobablement es tracte de l’enfonsament delcos de toves amb el que s’alçaria la Muralla 1 apartir dels 2,5/3 m i els enderrocs de les casesantigues.

Torre 1 La campanya de 2004 va permetre la localit-zació d’una primera gran torre quadrada de 6,80m per 6,80 m i massissa amb una alçària mitjaconservada d’1,80 m. a la qual es recolza la Mu-ralla 2 (el llenç exterior) que parcialment anul·lael costat nord. Pel que fa a la tècnica construc-tiva podem avançar que la base es va fer ambgrans blocs, pràcticament ciclopis i sobre aquestss’alça un parament de pedres grans i mitjanestravades amb fang. Els intersticis o juntes que



Muralla 1 a l’esquerra de la imatge, Torre 1, part superior,i Muralla 2 a la dreta de la imatge abans de les consoli-dacions de 2007.

Torre 1, costat sud-oest després de la consolidació de2007.


queden entre les pedres són farcits amb pedramenuda, també travada amb fang. Els dos can-tons exteriors són especialment sòlids, emprantde dalt a baix grans blocs de pedra carejada.

Torre 2 Es va començar a documentar durant la cam-panya de 2005. Malauradament aquesta torreestà mal conservada, tot just el 50 % de la seuaplanta. Malgrat tot, on l’erosió, les pedreresmodernes i les transformacions agrícoles nol’han afectat, té una alçària de més d’un metre.El costat conservat íntegre té 6 m de longitud, iés possible que fos quadrada i massissa.

6.2. L’Hàbitat L’excavació sistemàtica a l’interior dels de-partaments de les cases 1 i 3 de la fase TP III finsla roca natural va permetre la documentació dediferents estructures que cal associar a aquestmoment (TP II). Són fonamentalment estructu-res horitzontals, llars de grans dimensions iplanta rectangular construïdes amb molta cura,que estan perfectament delimitades per revoreso marcs d’argila tot i que també trobem altresmenys elaborades i alguns estrats d’ocupació ireble. D’aquest moment també són les restesd’un possible forn metal·lúrgic del que van re-cuperar alguns goterons vitrificats de paret deforn i escòries molt minses de bronze. Associatsa aquesta activitat podrien ser alguns objectestrobats en l’amortització de la Fase TP II com unponderal o mina de coure que està en estudi iun plateret de balança, també de coure. Perúltim, sota un departament de la Casa 3 es vapoder documentar una mena de gran dipòsit deforma cilíndrica excavat a la roca natural de pocmés d’1 m3 i que va ser emplenat amb terra itoves i fins i tot amb algunes peces de ceràmicasenceres en el moment de la construcció de laCasa 3 (TP III). Però el cert és que tot i aquestestroballes, tenim una visió molt poc clara de com

va estar organitzat l’hàbitat a finals del segle VIi durant bona part del segle V aC. Les futuresintervencions programades per a l’any 2014podrien aclarir aquesta incògnita.

7. LA FASE TP III

7.1. La nova defensa, Muralla 2 De la Muralla 2 (actual llenç exterior del sis-tema entre la Torre 1 i Torre 2), paral·lela a la Mu-ralla 1, s’han exhumat 53 m lineals entre lescampanyes 2003-2009. La construcció degué seren un moment cronològic que situem en les dar-reries del segle V aC o inicis del IV aC. Sobre re-bles d’enderroc, recolzats sobre la cara exteriorde la Muralla 1, es durà a terme la construcciód’un gran mur adaptat a la topografia existenti separat de l’antic entre 6 i 7 m. Aquest nouparament, que denominem Muralla 2, presentacaracterístiques peculiars i una complexitatconstructiva molt interessant. La cara externaestà construïda amb blocs de pedra de forma ir-regular-poligonal de dimensions mitjanes igrans amb la superfície vista treballada i llisa.En cap cas hi ha un intent de constituir filades.El llenç presenta una gran verticalitat, es disposaparal·lel a la Muralla 1 en un tram de 40 m i apartir d’ací té una marcada inflexió cap al NE,amb tendència a convergir amb la Muralla 1. Lacara interior del mur (on s’ha pogut excavar) éscompletament diferent a l’exterior, sent en reali-tat una gran sabata de fonament, de pedres ifang fins el primer metre, a partir d’aquesta alturas’eleva vertical i per tant regular i amb duescares. D’entre els elements que caracteritzen lacara interna el que més destaca és la presènciad’un potent massís, construït amb grans blocsirregulars de pedra calcària, travats al mur prin-cipal que com aquest, s’adossa a la Torre 1. Elresultat és una cara interna irregular. L’alçàriamàxima conservada per la cara exterior és de2,29 m i l’amplària oscil·la entre 1,50 m. i 1,60 m.




La intervenció de l’any 2009 ens va permetreseguir indagant en les relacions estratigràfiquesentre muralles i Torre 2. Sense que els resultatssiguen concloents, sí que podem apuntar algu-nes dades interessants: En primer lloc veiemque la Muralla 2 va ser construïda sobre un estratd’enderroc de toves, enderroc que significativa-ment es recolza en el costat oest de la Torre 2, elque ens marca aspectes diacrònics quasi defini-tius a l’hora d’assignar la Torre 2 a la fase TP II.Al marge d’aspectes tècnics que suggereixenuna cronologia més avançada i que podrienexplicar-se per processos de reforma i recons-trucció, el que no ofereix cap dubte és que en laFase TP III es construeix el segon llenç de mura-lla (Muralla 2), i es tanca l’hipotètic pas entre laTorre 2 i el llenç antic mitjançant la construcciód’un mur molt potent que recolza pel nord sobrela Torre 2 i pel sud sobre els llenços de murallaantiga. Es tracta d’un mur de més d’un metred’amplada, fet de maçoneria a base de gransblocs de pedra calcària escairats lligats ambargila i amb algunes falques fetes amb petitespedres. Pel que fa a la cara externa, se li recolzaun interessant banc corregut de grans dimen-sions, sobretot pel que fa a la llargària.



Detall de l’aparell exterior de la Muralla 2 (TP III).

7.2. L’hàbitatCasa 1 Pel que fa a les estructures d’hàbitat ha sigutinteressant comprovar la gran superfície queocupa la Casa 1 (aproximadament 160 m2) queuna volta completada la seua excavació (campa-nya 2009-2) s’han pogut consolidar i museïtzar. La Casa 1 la configuren 7 departaments o ha-bitacions: 1, 3, 5, 7, 9, 10 i 11. Tots ells són moltregulars i estan comunicats entre ells a travésde diferents llindars. El llindar d’entrada des delcarrer està a l’habitació 5. Aquest departamentés sens dubte un dels més interessants excavatsper ara. Té forma rectangular, amb l’eix majorparal·lel al carrer. Al costat NO s’obrin dos llin-dars que el comuniquen amb els departaments3 i 9 i un altre a l’angle N que el comunica ambel Dep. 10. Altres elements constructius destaca-bles són una canal amb coberta de lloses quedes del llindar que comunica amb el Dep. 9,travessa el departament de Nord a Sud per aca-bar desguassant al carrer pel llindar de la porta.A més a més, en aquest departament hi ha unbanc corregut adossat al mur de façana que noalça més de 0,60 m de terra. Per últim, al pisd’argila compactada hi ha dues llars de forma




El Tòs Pelat (Moncada). Planta actual, campanyes 2002-2009.




aproximadament circular. En quant la funciona-litat d’aquest departament, la seua ubicació res-pecte del carrer i la troballa de dues llars, podriaindicar una habitació que es va fer servir comvestíbul, distribuïdor i cuina. És en aquesta cam-bra (al reble d’enderroc) on s’ha trobat la tapad’una lècane àtica de figures roges (de finals dels.V aC. o principis del IV aC) de gran qualitat.L’escena pintada que ornamenta la peça és lad’un ritual de noces, molt probablement delpintor Meidias o del seu cercle. El Dep. 3 és elsegon més gran dels 7 departaments que confi-guren la casa, és de planta rectangular i se situaentre el Dep. 5 i 1. S’accedeix a través del Dep.5. El mur que el delimita pel SE està configuratper un sòcol de maçoneria travada amb fangque en alguns punts conserva fins a tres filadesde toves, fa un ample de 0,51 m. Aquesta tècnicade sòcols de maçoneria i alçats de toves, és laque defineix el 90% de les estructures verticalsexcavades fins ara. En l’enderroc es va trobaruna pedra de molí rotatori, el que pot indicarl’existència d’una zona de mòlta en aquest de-partament i restes de pintura mural en la ques’utilitzen els colors roig i blau (Roldán et al.2005). També s’observen a ras de terra estructuresd’una ocupació anterior i fins i tot es va trobarun plom escrit que ha estat publicat recentment(Burriel et al., 2011). El Dep. 1 es localitza al fonsde la casa, recolzat a la Muralla 1. És de plantarectangular de 4 x 3 m aproximadament i s’ac-cedeix a ell a través del Dep. 3. Degué funcionarcom un rebost. Conserva un gran banc correguten alt adossat a la Muralla 1. Al Dep. 9 s’arriba des del 5, quedant en unpunt molt centrat de la casa; és de forma rectan-gular, però se li afegeix per l’E una estreta habi-tació o passadís que dóna accés a l`11. Enl’extrem NO s’obri altre llindar que el comunicaamb el Dep. 7. La presència de la canal en el llin-dar d’accés podria estar indicant que es tracta

d’un pati a cel obert que articulara l’espai. ElDep. 7, com l’1, es localitza al fons de la casaadossat a la Muralla 1. És de planta rectangular.En l’angle N conserva restes d’un banc quadran-gular. El Dep. núm. 10 ha quedat parcialmentdestruït per l’erosió, s’accedeix a través del Dep.5 i no descartem que també estiguera comunicatamb el carrer. Per últim, el Dep. 11 presenta unaplanta regular de 3,5 m per 4 m. S’accedeix através d’un llindar que el comunica amb el patia cel obert, Dep. 9. Es tracta d’una habitaciótancada sense elements arquitectònics resse-nyables. En quant al material moble exhumat caldestacar una petita urna d’orelletes en formad’amagatall sota terra que en el moment de latroballa estava buida.

Casa 2 Es tracta d’una altra casa complexa adossadaa la Muralla 1 i situada al SE de la Casa 1, ambla que comparteix una llarga paret mitgera desde la muralla a la façana de Carrer 1. Fins arasols s’han excavat completament 3 habitacions,les 2, 4 i 6. Açò fa que l’organització espacial i ladistribució interior estiga per determinar. El Dep.6 té forma rectangular i es disposa paral·lel a lafaçana. Té accés des de l’Oest a través d’un llin-dar que possiblement done a un altre departa-

Detall de la canal que des del Dep. 9 creua el Dep. 5 finsel carrer (Casa 1).


ment que comunique amb el carrer. Ocupa untotal de 27 m2. Com característica principal des-taca la seua morfologia, ja que és un departa-ment molt allargat de 3,3 m d’ample per 9 m dellarg, molt diferent a la resta dels excavats finsel moment. Té altre llindar al Nord-oest que elcomunicaria amb les dependències excavadesen campanyes anteriors. A l’interior d’aquestaestança trobem dues estructures fetes mitjan-çant la tècnica de la maçoneria (pedres travadesamb fang). En primer lloc, el banc corregut queveiem al departament contigu (Dep. 5) continuadins d’aquesta habitació al racó E. El mur mitgerque separa els departaments 5 i 6 cavalca sobreel banc. En segon lloc altra estructura de morfo-logia rectangular d’1,5 m de longitud por 0,74 md’amplària i 0,10 m d’alçària, formada per pedresplanes travades amb terra. Aquesta estructuraapareix just davant d’una possible cisterna(encara en procés d’excavació). Quant la funcio-nalitat d’aquest departament, no s’han trobatevidències clares d’algun tipus d’ús. No descar-tem que es tracte d’un altre pati a cel obert. Perúltim cal comentar que són escasses les restesde materials ceràmics o de fauna recuperades.Des del punt de vista de la seqüència estratigrà-fica el departament en qüestió és interessant jaque a ras de terra són visibles empremtes d’unafase constructiva anterior caracteritzada per unmur de toves i una llar. El Dep. 4 és rectangulari s’orienta paral·lel a la mitgera i per tant perpen-dicularment a l’anterior, al qual s’adossa pel NO.El llindar de comunicació amb la resta d’habita-cions que encara estan per excavar es localitzaen l’extrem SO. Paral·lel a la mitgera, però sepa-rat 0,30 m, es conserva restes d’un mur que po-dria ser d’una fase constructiva anterior i quedurant la segona fase de l’oppidum podria haverservit com un banc corregut. Del material moblerecuperat destaquen els fragments de ceràmicaàtica de vernís negre i les abundants restes defauna. El Dep. 2, és un petit departament de



forma quadrangular adossat a l’antiga muralla.El seu costat NE està delimitat per la paret mit-gera entre les cases 1 i 2. Com veiem al Dep. 4la porta es localitza en l’extrem SE. Altres ele-ments constructius destacables que permetenintuir la seua funcionalitat com magatzem o re-bost, és un banc corregut que, a diferència delque veiem en el Dep. 1 (Casa 1), que s’adossavaa la muralla, en aquest cas el banc s’adossa a laparet mitgera. El segon element és una mena detaula circular construïda al mig de l’habitació.Aquest element podríem interpretar-lo com labase d’un molí.

Casa 3 L’habitatge 3 se situa al NE de la Casa 1 i ladefinim com una gran unitat domèstica ambuna superfície d’aproximadament 151 m2, repar-tits entre 9 habitacions: 8, 12, 13, 14, 15, 16, 17,18 i 19. La casa, adossada a la cara sud-oest dela Muralla 1 (TP II), està estructurada seguint unesquema diferent al documentat a la Casa 1. Enaquest cas no hi ha un pati a cel obert claramentdefinit i centrat a la casa. Les funcions de pati acel obert be podria haver-les assumit l’habitació19 i fins i tot el passadís 15. El primer dels habi-tacles que descrivim és el Dep. 8, el més occi-dental dels 9, situat junt a la Muralla 1, ocupauns 6 m2. Està comunicat amb l’habitació 13 perl’E. Hi hem pogut comprovar com l’estratigrafiaens diu que abans de configurar-se com un de-partament de la Casa 3, el Dep. 8 va ser un espaique formà part de l’habitació 11 de la Casa 1. El12 també està situat adossat a la muralla vella.Té planta rectangular (lleugerament trapezoïdal)3 m x 2,34-210 m, és a dir 6,66 m2; i és una micamés gran que el Dep. 8, situat al S. Pel Nord,Nord-est queda delimitat per un mur i el llindarque el comunica amb el passadís 15. En el nivelld’ocupació és remarcable la presència “in situ”de fragments d’una àmfora púnica PE 14 i laseua tapadora-plat. El Dep. 13, presenta una




planta irregular, en forma d’ “L”. A l’Oest limitaamb el Dep. 8, amb el qual està comunicat i elDep. 11 (pertanyent a la Casa 1). Ocupa una su-perfície útil total 14,93 m2. El més destacable d’a-quest departament és la pavimentació amblloses. S’hi s’accedeix pel racó est i el Dep. 14.Precisament el Dep. 14 té 4,10 m x 3 m, és a dir,12,3 m2 de superfície. És de forma rectangulari s’obri a l’E (Dep. 19). A la cambra en qüestiócal dir que es va recuperar abundant materialceràmic, la major part d’ell cremat, del quedestaquem dos brasers de ceràmica de tipus B.També es destacable que per sota del nivelld’ocupació es va documentar un pou excavat ala roca natural.

El Dep. 15 està situat en una zona centradade la casa. És molt estret i sembla un passadísque comunica els departaments 12 i el 16 ambel 13. Té planta rectangular i una superfície de 7m2: 6,28 metres de llargària per 1,12 m d’amplà-ria. No descartem que funcionara com un petitpati a cel obert que il·luminara els departaments12, 13, 16 i 17. Durant el procés d’excavació tro-bàrem al nivell d’ocupació ceràmica trencada insitu. Com troballa excepcional destaquem queper sota del nivell d’ocupació aparegueren res-tes de closca de tortuga que podria respondre auna deposició ritual i fundacional. El Dep. 16 estracta d’un departament de planta quadrangularamb una superfície de 18,81 m2. Com el 8 i 12,

Casa 3 durant el procés d’excavació, campanya TP 2008.


el departament 16 està adossat al folre de laMuralla 1. En l’angle sud es comunica amb elDepartament 15 mitjançant un llindar en esglaóque curiosament està construït sobre una antigallar (TP II). Com al Dep. 1 de la Casa 1 hi ha unbanc en alt adossat a la muralla que permetidentificar aquesta habitació com un gran re-bost. El Dep. 17 es localitza al Sud-est del Dep.16, és de forma rectangular, 3,85 m x 5,10 m,19,63 m2 de superfície. Pel que fa al llindar d’ac-cés, cal dir que es troba situat al SE. Al sectorcentral del departament s’ha documentat unaestructura en forma rectangular amb 0,79 m dellargària i 0,56 cm d’amplària. Podria tractar-sed’un banc o taula exempta situat al centred’aquest espai. Per últim, volem destacar al racósud la presència d’un banc de raconada sobre elqual hi havia una petita concentració de cerà-mica de cuina (classe B). Pel que fa al Dep. 18,es tracta d’un espai de planta rectangular. L’estatde conservació és molt dolent, s’ha vist greu-ment afectat per l’activitat agrícola d’èpoquesmedieval i moderna. Al sector central del depar-tament es va localitzar una llar molt arrasada.Esta era de planta rectangular i conserva 0,44 mde longitud x 0,30 m d’amplària. Aquesta llar estroba a la mateixa cota que el paviment de terra(restes de toves) de la fase TP III. A escassadistància cap el Sud-oest hi ha restes d’altrallar molt més gran de planta rectangular amb0,73 m de llargària x 0,39 m mal conservada ique està lleugerament sobre elevada respectedel paviment; i al seu voltant s’observa unalínia d’algeps que sembla estar emmarcant-la.Aquesta estructura de combustió podria ser dela Fase TP II. Al sector sud-oest hi ha un petitbanc de terra en forma d’“L”. A la zona nord-estdel departament i separant-lo del Dep. 19 hi harestes d’altre banc de terra rogenca i abundantsgraves. És de planta rectangular, amb 1,94 m delongitud x 0,89 m d’amplària i conserva pocscentímetres d’alçària (està molt arrasat). El



Dep.19 és de planta rectangular i al Nord-oest vedelimitat per una paret mitgera amb altra casano excavada encara. Està molt arrasat per l’afec-ció agrícola i l’erosió natural.

7.4. Entrada pel sector nord-est Encara en investigació, els indicis amb elsquals comptem ens estan suggerint que elsbancs adossats a la Torre 2 i muralles que apa-reixen en aquest sector del sistema defensiu po-drien estar associats a l’entrada a l’oppidum.També ens recorden, salvant les diferències, elsaccessos a altres ciutats ibèriques com perexemple La Bastida de Les Alcuses a Moixent(La Costera) (Bonet, Vives-Ferrándiz 2011).

7.5. Carrer 1 El Carrer 1 té 3 m d’ample i fins el momenthem aconseguit excavar més de 20 m de longi-tud, amb un lleuger desnivell NE-SO, el mateixde l’orientació del carrer. En l’actualitat aflora laroca en bona part de la superfície excavada, en-cara que s’observen diferents rebles antròpicsabocats per salvar els desnivells naturals de laroca. Aquests estan formats per terra amb abun-dant pedruscall menut. Sobre aquesta superfíciehem aconseguit identificar restes d’un nivelld’ocupació molt subtil format per una capa de

Detall de la UE 1248, Dep. 15 de la Casa 3 durant el procésd’excavació.




cendres amb restes de fauna, petits fragmentsde ceràmica i restes de calç o algeps. Altre detallinteressant és la presència de carrilades davantde la Casa 1. En l’extrem SO del tram de carrerexcavat s’ha pogut veure la línia de façana d’unacasa edificada front a la Casa 2. Aquesta líniaestà constituïda per un mur de maçoneria amborientació NE-SO del qual es conserva part delsòcol de pedres.

7.6. Cultura material Malgrat que el poblat sembla que és abando-nat i cremat parcialment i que els seus habitantss’emporten els estris ceràmics i metàl·lics queeren útils, les nou campanyes d’excavació hanproporcionat un petit però interessant corpus dematerials que encara està en estudi. La gran ma-joria del material moble correspon al momentfinal de l’assentament, és a dir, mitjans del segleIV aC, tot i que també apareixen d’altres moltmés antics.

Ceràmica d’importació Les prospeccions, la revisió d’antics mate-rials guardats als museus i les excavacions handonat com a resultat disposar d’un conjunt deproductes ceràmics importats que denoten unaintensa activitat comercial o d’intercanvi ambfenici-púnics i grecs (s. VI-IV aC).

Ceràmica fenicio-púnica Les importacions fenicio-púniques documen-tades no són nombroses però sí que són impor-tants des del punt de vista cronològic. De l’àmbitfenici coneixíem alguns fragments d’àmforaapareguts a les campanyes 2002 i 2004 proba-blement del tipus R-1. Aquests fragments de coses caracteritzen pel tacte rugós i abundant des-greixant en el que destaca la presència de puntsnegres identificats amb esquist. La cronologiaque proporcionen aquests envasos se situagrosso modo en el segle VI aC i podria estar

marcant l’inici del poblat ibèric i la fase protoí-bera. Al moment final de l’assentament corres-ponen altres fragments d’àmfores púniquestipus PE 14/ T.8.1.1.1. Per la característica de lespastes podem dir que algunes procedeixen,sense dubte, d’Eivissa i altres del cercle del’Estret. Aquestes àmfores es produeixen en laprimera meitat del segle IV aC.

Ceràmica grega Pel que fa a les produccions gregues troba-des a El Tòs Pelat fins ara, l’inventari de mate-rials, fet al llarg de les 9 campanyes, ens hapermès seguir constatant la presència abundosade ceràmiques àtiques. S’han documentat pràcti-cament totes les produccions àtiques dels seglesVI i IV aC: sèrie de figures negres (copa d’ulls),figures roges (copes, cràters de campana i decolumnes, lekanis, skyphos, etc.); vernís negre:llànties, àmfores à la brosse, i la sèrie roig coral ointencional (Rouillard 1991; Mata, Burriel 2001). La gran varietat de formes i ampli paràmetrecronològic (quasi 200 anys) de la mostra deceràmica d’importació que s’està estudiant enaquests darrers anys ens obliga a insistir enposar de relleu l’activitat comercial o d’inter-canvi entre els navegants púnics i grecs i elsibers de la costa.

Fragment de ceràmica àtica de figures roges de lècane(final del s. V-inicis del s.IV aC). Procedent de la Casa 1d’El Tòs Pelat (València).


Ceràmica ibèrica La ceràmica recuperada fins ara és relativa-ment escassa quant a la varietat formal, aquestaes troba en la línia de les formes de l’Ibèric Antici l’inici de l’Ibèric Ple. Entre la classe A hi ha ungrup majoritari de cocció oxidant, i decoraciópintada, en alguns casos amb bicromia, i motiusgeomètrics, propis dels segles V-IV aC, és a dir:cercles concèntrics, segments, rombes i fineslínies horitzontals (Fig. 13, 14 i 15). A més hi haun conjunt gens menyspreable de ceràmicagrisa ibèrica. La classe B (Fig.16) també estàpresent en una quantitat bastant inferior a la declasse A.

Entre els tipus millor documentats de classeA tenim: àmfores, tenalles, tenalletes, urnesd’orelletes, morters, plats, botelles, imitacionsde ceràmica grega, etc. La ceràmica de cuina ode classe B és present amb un nombre limitatde formes. Els tipus documentats són les orses,l’olla de grandària mitjana i petita, tapadores,brasers i suports. Altres objectes ceràmics ben representats sónles fusaroles i, sobretot, els pondera. Aquests sónde gran varietat de formes i dimensions, en moltscasos presenten decoració, que pot ser impresafeta amb una corda sobre la pasta molla o ambles dues cares majors amb forats impresos.



Tenalla de ceràmica ibèrica típica d’El Tòs Pelat decorada amb motius geomètrics i pintura amb dues tonalitats de roig.Departament 1 de la Casa 1.




Ceràmica d’importació fenicio-púnica: tenalla, 1434-1; àmfora PE 13, 1228-1; àmfora PE 14, 1039-1.




Ceràmica ibèrica de classe A: àmfora, 1117-6 i 1206-4; tenalles, 1010-10 i 1160-1; tenalles amb muscle, 1039-10 i 1208.




Plats 1041-1, 1041-21, 1049-6, 1181-6 i 1218-1; Fonts 1160-12 i 1158-11 (pasta grisa); copa, 1013-6; Morters, 1344-1 i 1344-4.




Lebes, 1039-12 i 1260-1; caliciforme, 1158-15; tapadora, 1173-2; botella, 1259-1; urna d’orelletes, 1188-1; embut, 1248-1;timateri?, 1039-11; suport, 1089-1; clepsidra, 1165-1; pondus, 1041-17.




Ceràmica de Classe B: Orsa, 1248-2, 1209-3 i 1383-2; tapadora, 1128-3 i 1200-3; olla, 1009-18; braser, 1208-8.




Altres materials Pel que fa a altres restes, crida relativamentl’atenció l’escassetat de materials que no siguenels ceràmics, encara que no són absents elsmetàl·lics. S’han trobat diverses fíbules anularsde bronze, un plom escrit (restaurat i publicat,Burriel et al. 2011), un objecte d’asta i fins i totpintura mural (Roldán et al. 2005). És especial-ment significatiu la quasi total absència d’objec-tes de ferro tan abundants en altres poblats desemblant cronologia com ara La Bastida de lesAlcusses (Moixent). Aquesta és una de les raons,entre altres, que ens du a pensar que els habi-tants d’El Tòs Pelat en abandonar-lo s’endugue-ren els objectes de valor, especialment les einesper treballar.

8. LA PRODUCCIÓ I CONSUM

8.1. Agricultura i ramaderia Les mostres biològiques replegades durantel procés d’excavació de forma sistemàticaestan aportant informació de gran interès per ala reconstrucció del recursos econòmics i delpaleopaisatge que aviat seran publicades. Pel que fa a la carpologia, aquesta ha propor-cionat llavors de cereals, de raïm, de llegumino-ses i fruites del que inferim que es produïenaquests productes i que l’econòmica era bàsica-ment l’agrícola. L’antracologia compta, ara perara, amb poques mostres com per a aportar unabona reconstrucció del paleo-paisatge però enspermet saber que hi havien oliveres i altresarbres fruiters com ara les figueres i els magra-ners. La segona activitat econòmica era, per laseua importància, la ramaderia. Els estudis defauna ens parlen del consum de cabres, ovelles,porcs, bòvids, cavalls, gallinàcies, etc. S’ha detenir en compte la importància que tenia la llanade les ovelles i els productes làctics en l’econo-mia familiar, així com l’ajut que per al treball

agrícola representaven cavalls i bous. La dietacàrnica es complementava amb l’activitat cine-gètica: s’han trobat restes de porc senglar, cér-vols, conills, ocells, aus aquàtiques, cabres...Però, a més a més, també hem de fer constar ladocumentació de restes de peixos i mol·luscos,restes que es troben en procés d’estudi. Endefinitiva, abundants dades que permetenparlar d’una societat complexa amb una baseeconòmica de recursos agrícoles i ramaders.

9. COMERÇ

Pel que fa l’activitat comercial sabem que ElTòs Pelat tingué un important paper en el comerçmediterrani, com receptor directe de productesi com intermediari entre els comerciants fenicio-púnics i grecs i els poblats de les terres del’interior, especialment les comarques del Campde Túria i la Serranía.

10. VALORACIÓ FINAL

Les 9 campanyes efectuades fins ara en 8anys ens han aportat un volum d’informacióarqueològica extraordinària que a hores d’araestem organitzant per poder publicar-la el mésaviat possible. Gràcies a les campanyes efectua-

Llavors de cereals procedents del Departament 1 de laCasa 1 d’El Tòs Pelat.


BIBLIOGRAFIA

BONET, H., VIVES-FERRÁNDIZ, J. 2011, La Basti-da de les Alcusses, 1928-2010. Museu dePrehistòria de València, València.

BURRIEL, J. M., MATA, C., RUIZ, A.L., VELAZA,J., FERRER, J., PEIRÓ, M.A., ROLDAN, C.,MURCIA, S., DOMÈNECH, A. 2011, El plomoescrito del Tos Pelat (Moncada, Valencia).Palaeohispanica 11, Zaragoza, 191-224.

BURRIEL, J. M. 2013, El camí ibèric dels fornetsde Moncada, Llibre de festes de Moncada,2013. Moncada, 26-29.

CAVANILLES A. J. 1795, Observaciones so-bre la historia natural, geografia, agricultu-ra, población y frutos del Reyno de Valencia.Libro Segundo. Madrid.

GÓMEZ SERRANO, N. P. 1924, Montcada, veuen Provincia de Valencia de José MartínezAloy dins de Geografia del Reino de Va-lencia dir. per Carreras Candi. Barcelona.

MATA, C., BURRIEL, J. M. 2001, Importacionesde los siglos VI-V aC en el centro y norte delPaís Valenciano, en P. Cabrera y M. SantosRetolaza (eds.), Ceràmiques jònies d’èpo-ca arcaica. Centres de producció i comer-cialització al Mediterrani Occidental, Mono-grafies Emporitanes 11, Barcelona, 233-254.

ROLDÁN, C., FERRERO, J. L., PRIMO, V., MATA,C., BURRIEL, J. 2005, Analysis of iberianwall paintings from Tos Pelat (4th centuryB.C.). ART’05, 8th International Conferenceon Non-Destructive Investigations and Mi-croanalysis form the Diagnostics and Con-servation of the Cultural Heritage (Lecce,2005), Lecce.

ROUILLARD, P. 1991, Les grecs et la péninsuleIbèrique du VIIIe au IVe siècles avant Jésus-Christ, Paris.

VILANOVA I PIERA, J. 1893, Memoria geo-gnóstica-agricola y protohistórica de Va-lencia. Madrid.



des s’ha pogut completar la seqüència estrati-gràfica d’aquest sector del jaciment, tot i elsdubtes i interrogants que se’ns han presentat.Aquesta seqüència arqueològica que cal con-trastar en les noves intervencions que s’efec-tuen a partir d’ara ens parla de tres gransmoments que tots tres responen a fets històricstranscendentals de la protohistòria, cada qualmés interessant. L’aparició d’indicis d’incendi (pisos rubefac-tats, paraments cremats, toves semi cuites inivells cendrosos) ens manté en la hipòtesi deque l’oppidum fou incendiat, total o parcialmentdesprés de ser abandonat i que no va ser maimés ocupat. El perquè s’abandonà i on van anarels habitants d’El Tòs Pelat és encara una incòg-nita que s’ha d’explicar, tot i que molt probable-ment la resposta a aquest misteri no estiga moltlluny. Per últim, la darrera campanya (2009) va serde gran importància per a la conservació i difu-sió del jaciment fa que va permetre la consoli-dació de totes les estructures que configurarenles cases 1 i 3 i uns 25 metres de muralla. Tambées va posar la corresponent senyalètica quepermet les visites guiades.

Moncada (L’Horta Nord, València), 5 de novem-bre de 2013.



CRÒNICA DEL MUSEU MUNICIPAL DE MONTCADA IREIXAC 2013

Resumen

Uno de los objectivos esenciales del Museo Municipal de Montcada i Reixac es la proteccióndel patrimonio cultural local, a través de la proyección de les activitades dirigidas a toda lapoblación, así como a través de la gestión cultural. La gestión para la conservación del legadohistórico ha sido una de las principales y más fructíferas líneas de trabajo del Museo duranteel año 2013.

Abstract

One of the essential aims of the Local Museum of Montcada i Reixac is the protection of thevillage’s cultural heritage through the broadcasting of the activities for the whole populationand also through the cultural managament. The managament for the preservation of thehistoric legacy has been the main and more productive tasks of the Museum during 2013.


EXPOSICIONS TEMPORALS

El museu visita la biblioteca!

Del 15 al 31 de maig. Biblioteca Elisenda de Montcada.

Tot continuant el cicle d’aproximació a la ciutadania “El Museu Visita el Barri!”, iniciat pel Museua la tardor de 2011 i desenvolupat pels diferents barris de Montcada durant 2012, es va realitzaraquesta mostra coordinada amb la biblioteca Elisenda de Montcada per a la dinamització delfons bibliogràfic local amb motiu de la Festa Major de Montcada i Reixac (19 de maig).

La recuperació de la riera de Valvidrera.

Del 22 de març al 24 d’abril. Casa de les Aigües.

Exposició oferta pel Centre de Recursos del Parc de Collserola amb motiu de les I Jornadesde Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla de Barcelona, celebrades a la Casa de els Aigües deMontcada i Reixac.

CONFERÈNCIES

Presentació dels resultats de les intervencions arqueològiques de 2012 al jaciment ibèric de LesMaleses, i de la revista Monte Catano núm.13.

13 de març. Sala Instiucional Casa de la Vila.

Els resultats de l’onzena intervenció portada a terme al jaciment ibèric de Les Maleses durantl’estiu de 2012,van ser exposats per les directores de les excavacions Mercedes Duran i GemmaHidalgo, i l’arqueòleg Daniel Moly, l’actual regidor de Cultura i Patrimoni de Montcada i Reixac.Aquest també va ser l’acte de presentació del número 13 de la revista Monte Catano.La presentació va ser acompanyda d’una exposició del patrimoni arqueològic recuperat durantla campanya i restaurat.

Presentació del jaciment ibèric de lesMaleses i dels resultat d’última cam-panya a Sant Fost de Campsentelles.

20 de març. L’Ateneu de Sant Fost.

Les directores del jaciment van ex-posar les darreres intervencions aljaciment, a fi de difondre la tasca almunicipi amb què Montcada i Reixaccomparteix el poblat ibèric de LesMaleses.


CRÒNICA DEL MUSEU MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC 2013




Conferència Setmana de la Ciència: Màquines de Vapor a Catalunya.

21 de novembre. Auditori municipal.

Conferència a càrrec dels enginyers in-dustrials Conxa Bayó i el professor San-tiago Riera, especialistes en el tema iautors de la publicació les Màquines deVapor a Catalunya.

30è Cicle de Conferències de Tribuna d’Ar-queologia: Darreres intervencions al jaci-ment ibèric de Les Maleses: excavacionsi procés de museïtzació.

5 de desembre de 2013. Palau Marc,Barcelona.

L’equip director de les intervencions ar-queològiques de Les Maleses MercedesDuran i Gemma Hidalgo, i l’arqueòlegDaniel Moly, van ser convidats a partici-par en aquest cicle de conferències que laDirecció General de Patrimoni Cultural dela Generalitat de Catalunya celebra cadaany.

DIFUSIÓ DEL PATRIMONI CULTU-RAL LOCAL

Cicle d’activitats als parc, rius i platges metropolitanes. Descobreix la natura que ens envolta.Parc de els Aigües.

7 d’abril i 17 de novembre.

Des de fa tres anys aquests cicles d’activitats promocionen els espais naturals dels municipisde l’àrea metropolitana de Barcelona. Són una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,que contribueixen a l’ús lúdic dels parcs, platges, rius i jardins entre tota la població del territorique hi abasta. De fet, en el cas de Montcada aquest cicle ha incrementat en un 40 per cent lesvisites al Parc i a la Casa de les Aigües de públic de comarques veïnes així com de la mateixaciutat de Barcelona. Les activitats desenvolupades al Parc de les Aigües de Montcada han estatde les tres millors valorades entre les dels 25 espais naturals urbans que avui dia participen alcicle d’activitats. Enguany s’ha consolidat a la primavera el taller Món d’Aigua mentre que a latardor s’ha estrenat “Volta el Parc”, un joc de pistes teatralitzat.




I Jornades dels Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla de Barcelona.

Del 22 al 24 de març. Casa de les Aigües.

La preservació i difusió del patrimoni de l’aigua ha estat una tasca de molts agents culturals isocials arreu al pla de Barcelona des de fa temps. Aquestes jornades es van plantejar com unpunt de trobada de totes aquelles entitats i persones que interactuen amb els elements del pa-

trimoni hidràulic perquè segueixi viu, comun tret identitari més de cada barri, pobleo territori; com un llegat indissoluble dellloc on apareix.L’objectiu d’aquest aplec i les futurescol·laboracions que hi sorgiren, era assoliruna visió antropològica del llegat històricde l’aigua amb la identificació dels ele-ments, l’anàlisi de l’experiència feta al seuvoltant, i així perfeccionar les eines al’hora de sensibilitzar la població metropo-litana de la importància de conservar lacultura tradicional de l’aigua dins del ter-ritori actual.

Diada de Sant Jordi a la Casa de les Aigües: Contes d’Aigua.

21 d’abril. Casa de les Aigües.

Dintre del programa d’activitats deSant Jordi, el Museu Municipal ha or-ganitzat aquesta activitat de teatreper a infants a fi de promocionar lacultura sostenible de l’aigua, a l’in-comparable marc de la Sala de Pous.

Dia Internacional dels Museus a laFesta Major [2013].

18 i 19 de maig.

Enguany el Museu Municipal ha cele-brat el Dia Internacional dels Museusper partida doble, ja que hi va coinci-dir de ple amb la Festa Major de Montcada i Reixac. Per això, durant aquell cap de setmana vatenir una presència contínua al programa de festes, assolint la participació aproximada d’uns700 de veïns i veïnes en les activitats ofertes:




• Ruta organitzada pel centre excursionista del Cim amb la visita.• Tallers de pintura rupestre, escriptura ibèrica i trencadís moder-

nista al Carrer del Joc (C.Major)• La Màquina del Temps, muntatge especial d’una visita teatralit-

zada al Museu Municipal durant la tarda del 18 de maig• La Fàbrica de l’Aigua, tres visites teatralitzades a la Casa de les

Aigües.

Jornades Europees de Patrimoni [2013]: Itinerari per la MontcadaModernista.

29 de setembre. Montcada Centre i Casa de les Aigües.

Per tal de fomentar el coneixement del passat de Montcada com avila d’estiueig entre la burgesia barcelonina, es va triar aquesta rutaurbana resseguint el llegat arquitectònic de principi del segle XX.Tot a través de les torres d’estiueig dels carrers Domènec Fins, Major i Colon, i acabant a la Casa de lesAigües com a referent essencial del modernisme local. En aquesta ocasió, però, i amb motiu de la ce-lebració de les Jornades Europees de Patrimoni, a la Casa de les Aigües els hi van rebre els singularsprotagonistes de La Fàbrica de l’Aigua, la visita teatralitzadaal recinte.

Patrimoni en Perill.

29 de setembre. Nou Barris.

Col·laboració amb l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, afi de donar a conéixer el patrimoni cultural del barri amb quèMontcada comparteix el Rec Comtal. El Museu Municipal con-vidat per aquesta entitat, es va fer càrrec de posar en valoraquest element que uneix Montcada amb el barri barceloníveí i amb una història comú de mil anys.

Setmana de la Ciència [2013]: Volta el Parc i Màquines deVapor a Catalunya.

Del 15 al 24 de novembre.

L’Associació Amics del Museu Municipal de Montcada, hi pro-mou la Setmana de la Ciència tot col·laborant al programa d’activitats que el Museu Municipal i l’ÀreaMetropolitana de Barcelona organitzen al Parc de les Aigües.La Setmana de la Ciència a Catalunya esorganitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i fins ara el Museu i la seva Asso-ciació s’havien encarregat de desenvolupar-la a Montcada. Enguany, la Biblioteca Elisenda de Montcadas’ha afegit a la Setmana de la Ciència i tots plegats hem gaudit d’un programa conjunt de difusió.




Tallers de tions i titelles de Montcada a la Fira de Nadal.

1 de desembre, Terra Nostra.14-15 desembre, Montcada Nova.

Per tercer any s’ha participat a la Fira deNadal que la regidoria de Promoció Econò-mica, Comerç i Turisme organitza a la Ram-bla dels Països Catalans. També es col·laboraamb el Centre Cívic L’Alzina de Terra Nostra perdinamitzar la fira que organitzen a la plaça delPoble.Els tallers de tions i titelles de dit de Mont-cada, posen en valor el patrimoni immaterialde Montcada entre gairebé tres-cents infants,reforçant tradicions catalanes i tradició histò-rica local, amb titelles com el Guillem Ramóni l’Elisenda de Montcada.

Casa de les Aigües de Montcada i Reixac.

Gràcies a l’esforç conjunt del Museu Municipal, la regidoria de Cultura i Patrimoni en ple i l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, la Casa de les Aigües ha esdevingut un element viu dels patrimonicultural del municipi. La rehabilitació en quant a un programa d’usos i activitats continu no hihagués estat possible sense l’empenta de l’AMB a través de la difusió web així com un mante-niment continuat del Parc de les Aigües en conjunt.

La potenciació de l’espai entre cada cop més departaments de l’Ajuntament de Montcada i Reixacsegueix enfortint la recuperació del complex. Durant 2013, regidories com ara ParticipacióCiutadana, a través del Casal de Gent Gran Casa de la Mina, i Medi Ambient han contribuït aconsolidar el programa d’activitats anuals dintre del Parc.

Promoció Econòmica, Comerç i Turisme continua promocionant la Casa de les Aigües com a seude turisme de negocis i formatiu i, per això, ha celebrat dos jornades de promoció econòmicalocal i comarcal, Getting Contacts (abril) i Getting Talents (maig), entre empresaris i gent que estroba a l’atur.

Igualment, el Ple de l’Ajuntament de Montcada i Reixac va donar llum verda a la celebració decerimònies civils a la Casa del Maquinista, així com al lloguer dels espais per a qualsevol esde-veniment compatible amb la conservació del recinte patrimonial.Tot plegat, durant aquest any s’ha mantingut una xifra molt satisfactòria d’usuaris, tenint encompte que és un complex que encara no disposa d’un horari d’obertura diari i que està funcio-nant amb visites i actes programats. Els visitants continuen creixent (2752) amb l’increment de




les activitats celebrades, cosa que multiplica la difusió entre la mateixa població de tot Barcelonai àrea metropolitana, així com als mitjans de comunicació.S’ha gestionat la inclusió de l’Ajuntament de Montcada i Reixac al Cercle de Turisme, de laGerència de Turisme de la Diputació de Barcelona per tal de difondre la Casa de les Aigües comatractiu turístic singular de Montcada. Per això, s’ha començat per la integració del nostremunicipi a la campanya de promoció del turisme a les comarques barcelonines de Barcelona ésmolt més i l’Ajuntament de Montcada, representat pel Museu Municipal ha participat a la FiraModernista de Canet (14 setembre).

Dins d’aquesta línia es mantenen contactes i sinèrgies amb el Consorci Comarcal de Turisme delVallès Occidental, amb el Museu d’Història de Barcelona i amb el Museu Nacional de la Ciènciai la Tècnica de Catalunya.

PROJECTES SENYALÈCTICA PATRIMONIAL

Enguany el Museu Municipal ha desenvolupattres projectes diferents que sortiran a la llum du-rant el 2014. Són projectes de senyalització delselements de patrimoni i recursos de turisme queacosten a la població informació històrica i cul-tural del municipi.

• La senyalització del jaciment ibèric de LesMaleses, es va dur a terme amb el suport delConsorci del Parc Natural de la Serralada deMarina, i els ajuntaments de Montcada iReixac i de Sant Fost de Campsentelles, coma part del pla de museïtzació del jaciment.

• “El nostre passat al teu abast”, projecte de senyalització de llocs d’interès culturals i patrimoniarquitectònic, posarà en valor les construccions històriques que marquen el passat singularde la vila.

• Igualment, dintre de la rehabilitació del Turó de Montcada i Reixac i en col·laboració el ParcNatural de Collserola, es documentaran i elaboraran plafons de contingut històric i culturalsenvers la rellevància d’aquest símbol natural per al municipi al llarg dels segles.

PROTECCIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL LOCAL

Dos fites rellevants han segut claus per l’avanç quant a la conservació del patrimoni culturallocal:




• L’aprovació de la revisió del Catàleg i PlaEspecial de Protecció del Patrimoni His-tòric, Arquitectònic i Ambiental de Mont-cada i Reixac. Aquest document elaboratentre 1999 i 2001, conté les bases i crite-ris d’actuació per conservar el patrimoniconstruït, així com un registre detallat detots els elements arquitectònics d’inte-rès històric per al municipi. L’actualitza-ció del catàleg és el primer pas de caraa la seva esperada aprovació.

• La declaració com a Bé d’Interès Cultural Local per part del Ple de l’Ajuntament del Rec Comtal,la Mina de Montcada, el Reixagó i la Casa de les Aigües, a fi d’atorgar al patrimoni cultural del’aigua de Montcada i Reixac unes garanties legals mínimes de protecció i conservació.

Amb el cas de la masia de Can Sans, a Terra Nostra, s’ha de dir que el seu enderrocament va sercontrolat i documentat sota encàrrec de la regidoria de Cultura i Patrimoni. El patrimoni moblerecuperat serà gestionat, salvaguardat i difós a través del Museu Municipal.

SERVEI EDUCATIU

Visites guiades a escolars i formació d’adults.

Les visites dinamitzades al Museu Municipal són adreçades tant a públic escolar de secundàriai primària, com a tot tipus de públic general i d’entitats que desitgin concertar-ne una. Quant alpúblic adult, com ja és habitual des de fa cinc anys hi comptem amb la col·laboració recíprocaamb el Servei Local de Català, i aquest any han participat l’Associació CEMORIBA i l’Aula d’Adultsdel Pla Comunitari de La Ribera.

La Fàbrica de l’Aigua, rutes i tallers a la Casa de els Aigües.

La Fàbrica de l’Aigua continua sent una deles activitats més demanda tant dintre del’oferta de lleure com educativa a la Casa deles Aigües. Aquesta visita teatralitzada ar-riba cada cop a més públic de tot arreu is’ha intentat perioditzar durant l’any. A mésde les realitzades durant la Festa Major, sen’han representat quatre més al juny, se-tembre, octubre i novembre, tot assolint300 visitants en set actuacions.




Durant el curs 2012-13 s’ha aconseguit fidelitzar visites d’escoles extra municipals com la SimeóRabassa de Martorelles, l’IES Montmeló i s’han mantingut les comandes de l’Itinerari de les Ai-gües de l’IES Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet, d’on arriben caminant un centenarde joves. Es manté la visita a la Casa de les Aigües dins de l’Itinerari per la Montcada Modernistaamb èxit i, enguany, a més d’escolars, també el va gaudir el gran públic durant les Jornades Eu-ropees de Patrimoni 2013.Quant a tallers l’estrena en 2013 ha estat Volta el Parc, un joc de pistes per descobrir l’entorn na-tural del Parc de les Aigües i els secrets històrics que amaga. El taller Món d’Aigua continua ofe-rint-se al Parc de les Aigües per potenciar la cultura sostenible de l’aigua dolça com recursesgotable.

Itineraris

Coneix els ibers de Les Maleses i el seu poblat.

L’opció de poder visitar el jaciment ibèric, ja sigui des del coll de la Vallençana ja sigui caminantdes de Montcada des de la font dels Caçadors passant per Reixac, fa que sigui una sortida moltversàtil i, per això, molt demandada per escoles diverses dins i fora del municipi. També es vadesenvolupar com activitat organitzada pel CIM, Centre Excursionista de Montcada per a la FestaMajor d’enguany.

Itinerari per la Montcada Medieval.

Amb aquest recorregut es poden descobrir les primeres passes de Montcada i Reixac com apoble: els primers assentaments, la riquesa aqüífera i, en general, la mateixa geografia que vaafavorir com a lloc de pas de viatgers i enclau militarment estratègic...Actualment, els punts avisitar són l’ermita de Reixac, com la Torre dels Frares i el Rec Comtal.

Itinerari Aigües de Montcada.

L’itinerari dintre el Parc de les Aigües és una opció consolidada de turisme de proximitat. Sónnombroses les entitats de gent gran, d’excursionisme i culturals que visiten el Parc de les Aigüesi descobreixen tota la riquesa aqüífera d’aquest territori a través del patrimoni cultural de l’aiguade Montcada: el Rec Comtal (segle X), la Mina de Montcada (XVIII) i la Casa de les Aigües (XIX).

Itinerari per la Montcada Modernista.

Torres de segona residència de principis de segle XX, com ara la Casa Vila al Carrer Major, iedificis singulars com el Café Colon (ABI) al carrer Colon, són el testimoni d’un passat singularde Montcada com a poble, l’episodi de Montcada com a vila d’estiueig dels sectors benestantsbarcelonins, que deixaren la petja de l’art vigent llavors, el modernisme. La ruta es completaamb la visita a la Casa de les Aigües, el tresor modernista del patrimoni cultural local.




Itinerari pel Rec Comtal de Montcada a Barcelona.

La passejada a la vora del Rec Comtal entre Trinitat Vella i Montcada. segons passa el temps,resulta cada cop més atractiva per al públic. Per això, es va oferir oberta al públic general per

les Jornades dels Paisatges Culturalsde l’Aigua del Pla de Barcelona i esva repetir el 5 de maig, dintre de lprograma d’activitats del Parc deles Aigües.

A més, aquest itinerari també esorganitzat pel Museu d’Història deBarcelona, col·laborant així a la dina-mització i difusió del patrimoni cultu-ral montcadenc amb una aportacióaproximada d’un centenar de visitantsanual.

Tallers d’història, art i ciència.

Els tallers són activitats didàctiques adaptades als curricula escolars des d’Educació Primària aBatxillerat. Des d’una òptica essencialment local, s’estudia la història, l’art, la geografia i l’hàbitatnatural de Montcada i Reixac, amb l’aprenentatge significatiu com a mitjà.

• Taller Vida quotidiana dels ibers. Manipulació d’objectes (artesania, eines, robes, etc.) i tasquesquotidianes de fa 2.500 anys. Construcció d’un poblat a escala.

• Taller Viu la Prehistòria,. Els infants esdevenen veritables arqueòlegs, a través d’un simulacred’excavació.

• Taller Descobreix l’arqueologia. Pràctica del mètode científic amb registre de fitxes, dibuix,fotografia de les troballes així com i gestió de la peça dins del Museu.

• Taller d’Escriptura. Descoberta del valor de l’es-criptura entre les civilitzacions antigues, totpracticant els diferents tipus que hi exitien.

• Taller Construïm una vil·la romana. Recreacióde la llar típica i, alhora, element econòmic delmón rural roma: la vil·la.

• Tallers Ludi Romani. Descoberta entre el móndels infants romans i dels actuals amb jocs an-tics que perviviren el pas dels segles.




• Tallers del Món Medieval: “Montekandamo, els orígens medievals de Montcada” i “Jocs me-dievals”. Un camperol i un senyor feudal mostren l’època medieval: el poblament, els estatssocials, l’arts i els oficis), i d’altra banda, el llegat lúdic que n’ha quedat fins els nostres dies.

• Taller Visions de Montcada. Una sortida al Turó de Montcada esdevé una bona pràctica degeologia, geografia i història econòmica local a través de l’observació de l’evolució del pai-satge i la transició del municipi de poble i ciutat. Aquest taller és una síntesis amb l’anteriorde geologia existent deViatge al fons de la terra!.

• Què és això anomenat ciència? Experiments didàctics, dinàmics i quotidians singular desvet-llen els secrets i orígens de la química, la física,les matemàtiques, la biologia...

• Ecorecicla! Uns personatges molt sostenibles ensenyen als infants tot el que es pot arribar areciclar i obtenir-ne cent d’estris pràctics i, fins i tot joguines!

• Taller Món d’aigua. L’ús racional de l’aigua i el seu estalvi diari son el centre de jocs i experi-ments localitzats entre els elements històrics de l’aigua dolça de Montcada: el Rec Comtal, laMina de Montcada i la Casa de les Aigües.

• Taller Volta el Parc. Gimcana monitoritzada per uns personatges ben singulars que guien alsalumnes en la descoberta del patrimoni cultural i natural del Parc de les Aigües.

PUBLICACIONS

Monte Catano 13

SECCIÓ LOCAL

Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i Elena.Hostals i hostalers en la Montcada dels seglesXVI i XVII. Servitud econòmica i cultura mate-rial en una comunitat rural de l’Antic Règim.

Ángel Acín Calvo. La riuada de Montcada i Reixac de 1962 a lapremsa escrita.

SECCIÓ OBERTA

Elisabet Huntingford Antigas.Mujeres en armas. Iconografía de las amazo-nas en el mundo griego.

Crònica del Museu Municipal de Montcada iReixac 2012.




RECERCA

La línia d’investigació del patrimoni arqueològic local al voltant del jaciment de Les Maleses ésun referent continu dintre de les funcions originals del propi Museu Municipal. Per això, enguany,s’ha de fer especial esment a la participació de l’equip director de les excavacions a la Tribunad’Arqueologia, escenari de difusió fonamental de la recerca arqueològica a Catalunya.

A més, la línia d’investigació entorn la documentació de la Casa de les Aigües s’ha consolidat iha expandit les seves branques a través del patrimoni de l’aigua de Montcada dins dels paisatgesculturals de l’aigua a l’entorn de la ciutat de Barcelona. Per això, els primers avanços s’han ma-terialitzat a les I Jornades dels Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla de Barcelona, organitza-des pel Museu Municipal per tald’aplegar a totes les entitats i institu-cions possibles que es dediquessin a l’es-tudi i difusió dels recursos culturals del’aigua a l’àrea metropolitana de Barce-lona.

Durant aquest esdeveniment s va projec-tar “Memòria, aigua, persones, al Pla deBarcelona”, una petita mostra del treballrealitzat pel Museu dins de la línia d’antro-pologia urbana: testimonis de vida entornal llegat històric de l’aigua –Rec Comtal,Mina, fonts, torrents, etc.– que omplenaquests elements d’identitat col·lectiva.

A més es continua amb la recuperació de la memòria històrica local, mitjançant la cerca i registrede testimonis que relatin les vivències de la guerra civil i la postguerra espanyola.

Així mateix, la recerca del mosaic romà projecta el Museu Municipal a nivell internacional, comara amb la ponència “Continuidad en la circulación de un determinado modelo oriental mascu-lino a través de los mosaicos del Norte de África, Hispania y otros lugares del Imperio” de ladirectora, Mercedes Durán, al congrès de L’Africa romana. XX Convegno Internazionale di Studio“Momento di continuità e rottura: Bilancio di 30 anni di convegni de L’Africa romana”. Alghero26-29 settembre 2013.

COL·LABORACIONS

• El Museu gestiona la intervenció arqueològica al jaciment ibèric de Les Maleses, amb elsuport econòmic del Consorci de Serralada de Marina (Diputació de Barcelona), i la col·labo-ració de l’Associació Amics del Museu.




• La gestió i protecció del patrimoni cultural local es gestiona a través del Museu Municipal deMontcada.

• El Museu col·labora amb el Consorci del Parc de Serralada de Marina en la documentació pera la interpretació del jaciment arqueològic de Les Maleses.

• El museu col·labora amb el Centre de Recursos del ParcNatural de Collserola, per a la documentació de la senya-lització cultural del Turó de Montcada.

• Col·laboració amb el Servei Local de Català per tal de di-fondre el patrimoni cultural local, amb les visites dina-mitzades al museu dels grups d’alumnes. Dintre l’àmbitde formació d’adults també ha col·laborat amb l’Extensiód’Aula Universitària Sènior de la Universitat de Barce-lona, amb l’Aula d’Adults del Pla Comunitari de La Riberai amb l’Associació CEMORIBA.

• Coordinació amb la biblioteca Elisenda de Montcada pera l’exposició vers patrimoni cultural de Montcada i en ladifusió conjunta del programa d’activitats de la Setmanade la Ciència 2013 a Montcada i Reixac.

Les entitats El Pou, Grup d’Estudis d’Horta i la Muntanya Pelada, l’Associació Comissió per larecerca i la divulgació de la memòria de Trinitat Vella i la Fundació Assut han col·laborat enl’organització de les I Jornades dels Paisatges Culturals de l’Aigua del Pla de Barcelona.

• Coordinació amb el Museu d’Història de Barcelona per a laprogramació regular l’itinerari De Montcada a Barcelona.La història de l’aigua a llevant de la ciutat.

• Participació als cicles de primavera i tardor d’activitats alsparc, rius i platges metropolitanes, organitzat pel Museu deCiències Naturals de Barcelona en col·laboració amb el de-partament de Parcs i Jardins de l’Àrea Metropolitana deBarcelona.

• Col·laboració amb la Gerència de Turisme de la Diputacióde Barcelona amb la participació del Museu Municipal deMontcada a la Fira Modernista de Canet de Mar, amb la ani-mació de carrer dels personatges de la visita teatralitzadade la Casa de les Aigües.




• Cap de Setmana Ibèric: “Els poblats de la Laietània se saluden”. Organitzat pel Museu Ca n’Oliverde Cerdanyola, al mateix poblat, amb el qual col·laboren els poblats veïns de Les Maleses(Montcada i Sant Fost) i Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet).

• Recolzament per al manteniment del Parc de les Aigües per part del departament de Parcs iJardins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• Col·laboració amb la Xarxa ‘Equipaments de Montcada i Reixac (regidoria de Participació Ciu-tadana)i amb la regidoria de Comerç, Promoció Económica i Turisme per al suport logísticdels tallers de nadal organitzats a Terra Nostra i a la Fira de Nadal en Montcada Nova.

• Especial esment mereixen les entitats que posen el seu gra de sorra en l’elaboració del pro-grama d’activitats anual per dinamitzar el Parc de les Aigües: Aura,didàctica i difusió cultural;Associació per la Conservació de l’Entorn i la Recerca (Acer), Centre d’Estudis de la Naturadel Barcelonès Nord, Fes Fonts Fent Fonting, Associació Comissió per la recerca i divulgacióde la memòria de Trinitat Vella de la Trinitat Vella, Associació d’Amics del Museu Municipal deMontcada, Casal de la Gent Gran Casa de la Mina,Dracs i Diables de Can Sant Joan, AgrupacióSardanista de Terra Nostra i Agrupació Sardanista de Montcada i Reixac.

• Getting contacts i Getting talents. Col·laboració dela regidoria de Promoció Econòmica, Comerç iTurisme per a la consolidació la Casa de les Aigüescom seu destinada al turisme d’afers per a cursosi congressos. Igualment, a través d’aquest depar-tament i amb el Museu com a gestor del patrimonicultural local, s’estan establint una sèrie de xarxesde col·laboracions entre administracions i institu-cions publiques (Diputació de Barcelona i Con-sorci de Turisme del Vallès Occidental), per assolirposicionament turístic de Montcada i Reixac aCatalunya, amb la Casa de les Aigües com estàn-dard.

• Recolzament documental vers la història local alscentres d’ensenyament municipals, institucionsculturals i educatives de Barcelona i àrea metro-politana.

• Conveni de col·laboració amb el Programa Carnet Jove, oferint descomptes de la RevistaMonte Catano.

• Conveni de col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, oferintavantatges als seus socis per als serveis del museu.




DIFUSIÓ

• El Museu té una secció pròpia dins del web de la regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajun-tament de Montcada i Reixac: www.mircultura.cat. En l’àmbit institucional, l’agenda de la pà-gina web pròpia de l’Ajuntament, www.montcada.cat, també es fa ressò de les novetats iesdeveniments organitzats pel Museu.

• El Museu apareix al catàleg i a la pàgina web de Museus i Col·leccions obertes al públics edi-tats per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://cul-tura.gencat.net/Colleccions/.

• Esdeveniments i activitats organitzades pel Museu Municipal de Montcada al portal de laXarxa de Museus Locals de la web de la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/opc/xml

• Tant el Museu Municipal com el jaciment de Les Maleses han estat introduïts per l’Oficina dePatrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a la Wikipedia.org. Tanmateix, la Casa de lesAigües i el jaciment ibèric s’inclouen al catàleg públic de patrimoni cultural de Catalunya delweb www.calaix.gencat.cat.

• Les activitats al Parc de els Aigües s’han difós, durant el 2013, a través de targetons editatsper l’Àrea Metropolitana de Barcelona així com de la seva plataforma web: http://www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_de_les_aigues.Igualment hi editen un desplegable del Parc de les Aigües, explicant la importància històricade les construccions que allà es poden visitar: ”Parc de les Aigües de Montcada i Reixac. L’ai-gua és l’argument”. L’Ajuntament de Montcada i Reixac s’ha fet càrrec de l’edició de díptics i cartells per a la difusiódel programa anual d’activitats.

• Difusió del Cicle d’activitats als parc, rius i platges metropolitanes. Descobreix la natura queens envolta, a través d’un flyer (desplegable), amb tot el programa d’activitats de tots els mu-seus i institucions participants.

• El bloc de Tribuna d’Arqueologia 2013-14, al web de la Generalitat de Catalunya, va retrans-metre en directe la intervenció” Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses:excavacions i procés de museïtzació.” al 30è Cicle de Conferències de Tribuna d’Arqueologia.Webs i blogs diversos també van fer ressò d’aquest esdeveniment:

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologiahttp://blogs.uab.cat/prehistoriahttp://oberta.cat/event/55952http://postexcavatorix.wordpress.com

• Les I Jornades dels Paisatges Culturals de l’Aigua al Pla de Barcelona es van difondre através de mitjans de comunicació locals ordinaris com laveu.cat; mircultura.cat imontcada.cat, però els mitjans de difusió foren diversos:


www.etnologia.catwww.sostenible.catwww.besos.catwww.sostenibilitatbcn.catwww.paisatgesdelaiguamontcada.comwww.el-rec-comtal.blogspot.comwww.bereshitbcn.blogspot.comwww.parcdelasequia.blogspot.com

• Actualitat i documentació del patrimoni cultural de l’aigua deMontcada i Reixac a través del bloc creat pel museu: www.aiguademontcada.com.

• En col·laboració amb el Programa del Carnet Jove, els nostresesdeveniments estan més a prop del jovent gràcies a la sevapublicació a l’agenda mensual de www.carnetjove.cat.

• Difusió del Museu i del jaciment ibèric de Les Maleses a la webArqueotur –Xarxa de Turisme Arqueològic– impulsada per pro-fessionals de l’arqueologia i del turisme a comunitats autòno-mes diverses i coordinada per la Fundació Bosch i Gimpera dela Universitat de Barcelona. L’objectiu principal del projecte Ar-queotur és afavorir l’accessibilitat al patrimoni arqueològic delgran públic i dels professionals del sector. www.arqueotur.org.

• El Consorci de Turisme del Vallès Occidental introdueix el Museu Municipal de Montcada i elJaciment Ibèric de Les Maleses en un monogràfic de “Museus del Vallès Occidental”, recursque es pot trobar al Consell Comarcal del Vallès Occidental amb suport paper com a la web: http://www.turismevallesoccidental.org/recursos/ctvoc/recursos/monografic_museus.pdf.

• A nivell local, el Museu Municipal i Montcada Comunicació continuen en estreta col·laboraciói totes les novetats i esdeveniments segueixen ocupant la secció de cultura del diari quinzenalLa Veu i de la web www.laveu.cat. Igualment, Montcada Comunicació dóna suport en ladocumentació i registre de testimonis per a la recuperació de la memòria històrica local.




auditori municipalPlaça de l’Església, 12

Tel. 93 575 12 89

08110 - Montcada i Reixac

Del 17 de desembre al 26 de gener de 2014

Horari de la sala d’exposicions:

De dimarts a dissabte, de 17 a 21h,

diumenges i festius, d’11 a 14h, dilluns, tancat.

BEN

ITO

MA

RC

OS

CR

EHU

ETAv

. Franc

esc Mac

ià, 1

24 2

,º 1ª -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

BEN

ITO

MA

RC

OS

CR

EHU

ETAv

. Franc

esc Mac

ià, 1

24 2

,º 1ª -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

http

://be

ni12

.wor

dpre

ss.com

benito

mar

cos.tk

http

://be

nito

mar

cos.16

mb.co

m/h

ome.ht

ml

Dis

seny

Grà

fic

MER

CED

ES M

UÑ

OZ

MO

REN

O

Av. M

eridiana

, 561 4

,º 3ª

08016

- BARCEL

ONA

Tel. 608 764 40

6 - 93 27

6 40 87

mer

ce.m

umo@

gmail.c

om

Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac

14

núm. 14

Mon

te C

atan

o

SECCIÓ LOCAL

Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i ElenaEl pont del cap del carrer de Montcada.Una infraesructura oblidada dels segles XVI I XVII.

Tania Galán Gómez Reptes i paradoxes per al servei municipal d’aigua de Barcelona a final del segle XIX: el projecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada.

Ignasi Mangue AlfèrezAigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I].

SECCIÓ OBERTA

Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata ParreñoL’oppidum ibèric d’el Tòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València).

Crònica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.

Portada 50x70.qxp_Maquetación 1 29/01/14 19:11 Página 1

Monte catano 14 completa

Science

Transcript of Monte catano 14 completa