La Marató 2001: que la sida no ens prengui el futur

La mobilització social serà la clau de l’èxit de la desenaMarató de TV3

Malalties mentals greus:projectes guanyadors

FundacióFundacióLa Marató de TV3La Marató de TV3N o v e m b r e 2 0 0 1

6

La Marató de TV3arriba enguany a la seva dese-na edició. És un bon moment per fer un balanç del que ha sig-nificat aquest programa per a la comunitat científica, elsmalalts i les seves famílies i també per al conjunt de la pobla-ció catalana.

La Marató va començar amb un objectiu molt clar: poten-ciar la recerca mèdica d’excel·lència del nostre país mitjançantla solidaritat del poble català. Avui, deu anys més tard, nonomés hem acomplert aquest objectiu a bastament, sinó que, amés, n’hem aconseguit d’altres tant o més importants.

Durant les seves més de dotze hores d’emissió, La Maratóde TV3 explica amb detall, cada any, quina és la realitat delsque pateixen la malaltia triada i com viuen els que els envol-ten, tot ajudant a prevenir-les i a no estigmatitzar els afectats.

D’altra banda, la comunitat científica ha pogut desenvolu-par uns projectes d’investigació que ens situen a primera línia,alhora que es millora la qualitat de vida dels pacients quepateixen aquestes malalties.

Finalment, La Marató ha estat una prova reiterada de lasolidaritat dels catalans. Any rere any milers de persones de totsels punts de la geografia del nostre país hi col·laboren, en lamesura de les seves possibilitats, tot potenciant valors com lasolidaritat, el respecte i la generositat d’una societat que vol serj u s t a .

El proper 16 de desembre torna La Marató de TV3. I enaquest desè aniversari Televisió de Catalunya ha escollit unamalaltia que ha colpejat fortament la nostra societat durant lesdues darreres dècades i que continua sent fortament estigma-titzada: la sida.

És per tot plegat que ara que TV3 comença a prepararaquest programa, molt abans del dia d’emissió, penso que estracta, sens dubte, d’un programa per a una televisió públicacom TVC: una televisió al servei del conjunt de la ciutadaniacatalana. ■

Miquel PuigDirector general de la CCRTVPresident de la Fundació La Marató de TV3

PATRONAT DE LA FUNDACIÓPRESIDENTSr. Miquel Puig,Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

VICEPRESIDENTASra. Alícia Granados, Gerent de l’Institut Català de la Salut

VOCALS El president del Consell d´Administració de la Corporació Catalana

de Ràdio i Televisió (representació rotatòria)

Sra. Carme BastéDirectora del programa La Marató de TV3

Sr. Joan M. ClavagueraDirector de Catalunya Ràdio

Sr. Josep Lluís CleriesVicepresident de l’Institut Català del Voluntariat

Sr. Josep Manel FerrerSecretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Sra. Carme PonteGerent de Televisió de Catalunya

Sr. David SerratDirector general de Recerca del Departament d’Universitats,

Recerca i Societat de la Informació

Sr. Joan Vidal i GaiolàPresident del Centre de Promoció de Cultura Popular

i Tradicional Catalana

Sr. Josep Lluís VilasecaSecretari, no patró

COMISSIÓ ASSESSORADra. Alícia Granados, Gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora)

Dra. Marta AymerichResponsable de l'Àrea de Recerca i Formació

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

Dra. Montserrat BaigetDirectora de l’Institut de Recerca de l'Hospital de la

Santa Creu i Sant Pau

Dr. Josep M. BorràsDirector científic de l’Institut de Recerca Oncològica

Dr. Jordi CamíDirector de l’Institut Municipal d'Investigació Mèdica

Sr. Evarist FeliuDirector gerent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Dr. Joan R. MalageladaPresident de la Fundació per a la Recerca i la Docència

de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron

Dr. Román PallarèsDirector científic de la Fundació August Pi i Sunyer

Dr. Joan RodésPresident de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica

Sr. Francesc RomeroDirector de continguts mèdics del programa La Marató de TV3

Dr. David SerratDirector general de Recerca del Departament d’Universitats,

Recerca i Societat de la Informació

Sr. Miquel VilarDirector executiu de la Fundació La Marató de TV3

Dr. Ernest ViñolasComitè Científic de La Fundació Jordi Gol i Gurina

Dra. Mireia EspallarguesAgència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

(secretària tècnica)

DIRECTOR EXECUTIUSr. Miquel Vilar

© 2001 Fundació La Marató de TV3Distribució gratuïta.Fundació La Marató de TV3Diagonal, 477, 7è08036 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.eswww.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l´aportació de:Laboratorios AstraZenecaLaboratorios EchevarneMarc MartíSaba Grup

novembre 01 3

a sida (síndrome d’immunodeficièn-cia adquirida) va ser detectada alcomençament dels anys vuitanta i haesdevingut un problema de salutimportant, tant per la seva trans-cendència sanitària com per la reper-cussió social.

Aquesta malaltia està causada pelvirus de la immunodeficiència huma-na (VIH), que actua destruint el sis-tema immunitari de la persona infec-tada. A la llarga, aquesta pèrdua dedefenses facilita l’aparició d’infec-cions, anomenades oportunistes, itambé d’alguns càncers; és llavorsquan diem que la persona portadoradel virus pateix la sida.

Des de l’any 1981 fins ara, aCatalunya s’han diagnosticat al voltantd’uns 14.000 casos de sida i es creuque poden haver-hi unes 25.000 perso-nes infectades, és a dir, que viuen ambel VIH però que no han desenvolupatla malaltia. Actualment constitueix lasegona causa de mort de la gent jove alnostre país, i malgrat que els usuaris dedrogues en continuen sent el col·lectiumés afectat, la transmissió sexual éscada cop més freqüent.

És important acabar amb el miteque existeixen grups de risc de tenirla sida; el que hi ha són pràctiquesque comporten un risc de transmetreel virus: així, si no es comparteixenxeringues –en cas de drogoaddicció– isi s’utilitza el preservatiu en totesaquelles relacions sexuals amb perso-nes de les quals desconeixem si estaninfectades, aconseguirem evitar la

malaltia. Aquesta és la realitat.Afortunadament, en els darrerstemps s’ha detectat un descens en elnombre de persones que emmalaltei-xen, gràcies, principalment, al fetque disposem d’uns tractaments far-macològics que combaten eficaç-ment el virus i que el poden contro-lar, tot millorant la supervivència i laqualitat de vida dels afectats.

De totes maneres, encara no s’hadescobert cap tractament guaridor niuna vacuna que impedeixi que lespersones s’infectin; per tant, la pre-venció continua sent cabdal. Així hoha entès el Departament de Sanitat iSeguretat Social, que, per mitjà delPrograma per a la Prevenció il’Assistència de la Sida, potencia eldesenvolupament d’estratègies pre-ventives que inclouen l’educaciósanitària, la formació continuadadels professionals sanitaris i lamillora de l’accessibilitat alsestris de prevenció.

Un altre dels reptesimportants quedesafien la nos-tra societat és eldel rebuig socialassociat a aquestproblema de salut,encara ara, vint anysdesprés de la seva apari-ció. La sida continua rela-cionada amb connotacions de margina-litat, de por i d’aïllament. Un poble comel nostre, abanderat del seny, del res-pecte i de la tolerància, no es pot per-

metre situacions derebuig que parteixindel desconeixe-ment i la irracio-nalitat. La reso-lució dels pro-blemes n’e-xigeix lanormalitza-ció i un aca-r a m e n tdirecte, i es-devenimentscom LaMarató són degran ajut entots els sen-tits, no

només enel suport a la

recerca científicasinó pel que fa a la divul-

gació sanitària i la sensibi-lització comunitària.

La sida existeix entrenosaltres i no podem girar-nos-hi d’esquena. És a lesnostres mans que lapuguem aturar, i puc assegu-rar que som en el bon camí. n

Dr. Joan ColomDirector general de Drogodependències i Sida

LA SIDA A CATALUNYA

LA RESOLUCIÓ DELS PROBLEMES N’EXIGEIX LANORMALITZACIÓ I UN ACARAMENT DIRECTE.

AQUESTA ÉS LA REALITAT

L

P R E S E N T A C I Ó

DEU ANYS COMPTANT AMB TU

l desembre de 1992, ara fa deuanys, Televisió de Catalunya vaposar en marxa un projecte pioner al’Estat espanyol: obtenir recursoseconòmics per a la recerca científicad’excel·lència sobre malalties que,ara per ara, no tenen guariment defi-nitiu. Aquell projecte, La Marató deTV3, avui és una realitat que hasuperat les millors previsions: mésde 5.000 milions de pessetes recap-tades, que han permès finançar mésde 250 projectes de recerca biomèdi-ca al nostre país.

Aquestes xifres mostren demanera objectiva l’èxit i el valor delprojecte, però darrere seu amaguenuna solidaritat que configura LaMarató de TV3 com un patrimoni detots els catalans. La sensibilitzacióde la població entorn de les malaltiesde què tracta La Marató cada any–amb rigor professional i sense con-cessions al sensacionalisme– ha

generat una resposta social extraor-dinària: arreu del país, milers d’asso-ciacions i entitats de tota condiciós’han anat sumant any rere any a LaMarató per donar-hi tota mena desuports. El resultat és una festaanual de la solidaritat que, a mésd’esperada, té cada vegada més par-ticipació.

Deu anys després del seu nai-xement es pot afirmar, sense pord’equivocar-se, que La Marató deTV3 és una font generosa de recur-sos per a la investigació i una fontde solidaritat social entorn delsmalalts i dels seus familiars. Endefinitiva, com un programa detelevisió que ha depassat els límitspropis del medi televisiu, perquèreflecteix i respon a un dels anhelsmés íntims de la condició humana:la recerca de la salut entesa com lacapacitat de ser autònoms, solidarisi joiosos. n

E

TV3 I LA FUNDACIÓ JOSEPCARRERAS VAN IMPULSAR LA PRI-MERA MARATÓ DE TV3

LA CAPACITAT DE MOBILITZACIÓSOCIAL DE LA MARATÓ: MÉS DE100.000 PERSONES VAN PARTICIPARA LA CAMINADA DEL 1998

1992 LEUCÈMIA 204.676.000 PTA

1993 SÍNDROME DOWN 391.451.112 PTA

1994 CÀNCER 505.036.624 PTA

1995 COR 339.501.156 PTA

1996 MALALTIES NEURODEGENERATIVES 683.269.705 PTA

1997 MALALTIES HEREDITÀRIES 689.125.758 PTA

1998 DIABETIS 654.545.234 PTA

1999 TRANSPLANTAMENTS 766.645.384 PTA

2000 MALALTIES MENTALS 746.162.613 PTA.

LES EDICIONS PASSADES

1

3

HI HA UN ABANS I UN DESPRÉSDE CADA MARATÓ. LA PERCEPCIÓSOCIAL DE LES PERSONES AMBSÍNDROME DE DOWN N’ÉS UNEXEMPLE CLAR

2

4 novembre 01

E L P R O G R A M A D E T E L E V I S I Ó

novembre 01 5

I AQUEST ANY, TAMBÉ...

E L P R O G R A M A D E T E L E V I S I Ó

LA DE LES PERSO-NES QUE, A CAUSA DEL VIH, NO NOMÉS HAN PERDUT LA SALUT, SINÓTAMBÉ EL TREBALL, ELS AMICS I LA SEVA VIDA SOCIAL ANTERIOR.

ENS ACOSTAREMA UNA REALITATCONEGUDA,PERÒ NO PASMENYS INJUSTA:

a Marató de TV3 arriba enguany a laseva desena edició. I ho fa encarantun dels reptes científics més impor-tants del segle XXI: la sida. Aquestaepidèmia s’ha cobrat, en poc més devint anys, la vida de gairebé 25milions de persones arreu del món in’amenaça la de 36 milions més. És,doncs, un problema de magnitudsextraordinàries que reclama accionsextraordinàries. La Marató de TV3del proper 16 de desembre pot i volser una d’aquestes accions necessà-ries en la lluita contra la sida.

Els tres eixos que caracteritzen elnostre programa –divulgació, solida-ritat i entreteniment– s’uniran enaquesta ocasió entorn d’una malaltiaque supera els límits estrictes d’unapatologia. És prou sabut, i en aquestamateixa revista se n’encarreguen derecordar-nos-ho diversos especialis-tes, que la sida fa patir doblement elsqui han contret el virus: per la inde-fensió del cos davant les infeccions iper la indefensió de la personadavant el rebuig social.

L’any passat La Marató de TV3 vaacostar–nos al drama injust que patei-xen les persones amb una malaltiamental greu i va contribuir a reduir-ne l’aïllament social. Enguany ensacostarà a una realitat coneguda, peròno pas menys injusta: la de les perso-nes que, a causa del VIH, no noméshan perdut la salut, sinó també el tre-ball, els amics i la seva vida socialanterior. La sida és, injustament, unamalaltia amb estigma social i, peraixò, La Marató de TV3 vol ajudar aevitar–ne aquesta percepció.

La Marató de TV3, doncs, afrontaaquest triple repte: divulgar les clausque expliquen la sida i les línies derecerca científica –vacunes, nous trac-taments, etc.– que lluiten en contra;aportar una major comprensió del pro-blema per suscitar l’element méscaracterístic deLa Marató: lasolidaritat perfer avançar larecerca –reflec-tida en el mar-

cador– i la solidaritat entorn de les per-sones afectades i els seus familiars;finalment, produir i oferir un especta-cle televisiu de qualitat que, més enllàde l’entreteniment, mantingui l’in-terès de l’audiència durant més dedotze hores.

Enguany aquesta aventura televisivacoincideix amb el seu desè aniversari.No serà, doncs, una edició més. Si cadaany La Marató s’ha superat a si matei-xa gràcies a la voluntat dels especta-dors, aquesta ocasió no pot ser menys.Són deu anys d’esperances per a milersde malalts, deu anys de projectes permillorar la recerca biomèdica, deu anysde solidaritat social entorn dels quepateixen. Són deu anys comptant ambvostès, amb vosaltres, amb tu. Aquestany, més que mai, La Marató de TV3també compta amb tu. n

L

6 novembre 01

P I N T A L A M A R A T Ó

a Marató de TV3 ha fet possible quedes del 1992 la societat conegui moltmillor la realitat d’algunes malalties,com ara la diabetis, el càncer o l’es-quizofrènia, entre d’altres, alhora queen fomenta la recerca.

Els escolars i joves en generalsempre han estat un col·lectiu moltimportant a l’hora de difondre aques-ta informació, però en el cas de lapresent edició, la sida, són encaramés importants perquè els afectaplenament. La sida és la segonacausa de mortalitat entre els joves, iper tant aquest és un bon momentper donar-los la informació precisa

sobre què és el VIH, quines són lesmesures per prevenir-ne el contagi–explicar-los adequadament quinessón les pràctiques de risc que cal evi-tar– i quina és la realitat dels seropo-sitius, per tal d’evitar els prejudicissocials i la discriminació que podencomportar envers els malalts. Enaquest sentit, per tercer any consecu-tiu s’ha convocat "Pinta la Marató",un concurs en què els escolars deCatalunya poden presentar fins al 30de novembre murals de 2 metres dellargada per 1 metre d’alçada amb laseva particular representació gràficade la sida.

Els murals que facin aquestsescolars, per tant, seran una repre-sentació de com els nostres jovesveuen aquesta problemàtica plasma-da en formes i colors. Prèviament,totes les classes participants hauranpogut seguir i escoltar la veu delsprofessionals de la salut en conferèn-cies a les seves escoles per donar aconèixer la realitat de la sida, quesovint encara planteja molts interro-gants i tabús i en fan més difícil lacomprensió social i la prevenció.

Aquests murals s’exposaran del 10al 15 de desembre, al vestíbul delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona, i tota la classe que hagi fetel mural guanyador, podrà gaudir d’uncap de setmana gratuït en una de lesinstal·lacions de la xarxa d’albergs dela Generalitat de Catalunya. ■

TU TAMBÉ HI PINTESALGUNACOSA, EN LA SIDAL

novembre 01 7

a música ha estat, històricament, undels millors vehicles per transmetreels sentiments més universals: l’amor,l’odi, la passió, la tristesa... LaFundació La Marató de TV3, cons-cient del seu gran poder, i que undels sentiments del nostre segle és lasolidaritat, presenta el tercer dobledisc compacte. El Concert de laMarató de TV3 és un doble CD ambmúsica de l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya(OBC), sota la batuta del directortitular, Lawrence Foster, i amb el vio-linista Mark Kaplan.

L’enregistrament es va fer coinci-dint amb el concert inaugural de latemporada 2001-02 de l’Auditori deBarcelona. Els recursos obtinguts perla venda del disc compacte aniran, unany més, a engruixir la xifra de dinersrecaptats pel programa i, per tant,destinats finalment a donar suport ala investigació biomèdica.

La Fundació LaMarató de TV3, pre-sent a Internet. Totesaquelles personesinteressades a obtenirmés informació sobrecom és i què fa laFundació, podenconsultar la pàginawww.fundacioma-ratotv3.org.

Així, hi podrantrobar de formaactualitzada la res-posta a interrogantscom què és i quiforma la fundació, els

projectes finançatsdes del 1992, lesassociacions, empre-ses col·laboradores iles activitats orga-nitzades per obte-nir fons, a més detota la informaciódetallada sobrecom participar-hii com poder-hifer aportacionseconòmiques.A més d’això,els investiga-dors finan-çats per laF u n d a c i ót a m b époden uti-

litzar aquesta pàgina web a fi deconèixer l’evolució dels projectes iper informar dels resultats de lesseves recerques. Any rere any LaMarató de TV3 mobilitza una impor-tant quantitat de persones que volenparticipar en aquesta gran festa de lasolidaritat. Els voluntaris hi tenen,precisament, un paper clau. A la pàgi-na web també es poden trobar totesles formes de col·laborar directamento indirecta amb La Marató. ■

EL CONCERT DE LA MARATÓ DE TV3

L’OBC SOTA LABATUTA DE LAW-RENCE FOSTER ENEL TERCER DISC DELA FUNDACIÓ A LA PÀGINA WEB

ES PODEN TROBARTOTES LES FORMESDE COL·LABORARAMB LA MARATÓ

E L C O N C E R T / L A P À G I N A W E B

L

WWW.FUNDACIOMARATOTV3.ORG

8 novembre 01

ipòcrates deia als seus pacients queel millor en una malaltia era acceptar-la. El pare de la medicina no podia ima-g i n a r-se que allò que esbombava alsquatre vents a l’antiga Grècia era unautopia en segons quines patologies.

Els alcohòlics, els drogodepen-dents, els addictes al sexe, els ludò-pates, els cleptòmans... es poden per-metre la llicència de dir en veu alta:"Hola em dic... i sóc....". Aquest és unluxe que els malalts de sida, encaraara, en el que diuen que és el "reno-vat i esperançador" segle XXI, no espoden permetre.

Es diu Miquel, i tot i que va morirl’any 1996, el seu coratge davant dela malaltia ha estat un exemple per atota la família impossible d’oblidar.Era seropositiu, així li ho va dir a laseva companya, als seus pares, a lesseves germanes, a la seva àvia, alsseus amics, als seus tiets i a totsaquells que, amb més tafaneria queno pas interès sincer, l’aturaven pelcarrer i li preguntaven: Miquel, estàsfent dieta?, Miquel que has presmassa el sol?, quines taques mésestranyes que tens, Miquel?, que noet trobes bé, Miquel?...

En Miquel deia: "Tinc la sida" pro-nunciant una a una les paraules queconfiguren aquest mot, que per aalguns, els més retrògrads, és sinònimde pesta maleïda, per a d’altres –afortu-nadament– esperança, i prefereixocreure que amb el pas del temps, per ala majoria, significarà SOLIDARITAT.

Potser si fa cinc anys el fet de serseropositiu no hagués estat un estig-

ma, ell encaraseria aquí; potsersi hagués pogutcontinuar fent laseva activitat pro-fessional, ell enca-ra seria aquí; pot-ser si no s’haguésadonat que visitar-lo a l’hospital erauna autènticacursa d’obstacles,ell encara seriaaquí; potser si ellhagués cregut enl’esperança, enca-ra seria aquí...

Però gràcies ala força de la famí-lia, ell va ser cons-cient que ningúno el jutjava,ningú no pregun-tava: com?, quan?, per què?

Hi ha moltes imatges que m’acom-panyen d’aquell procés llarg i dolorós...L’amor i el lliurament absolut de totl’equip de metges i infermeres del’Hospital de Sant Pau que sempretenien un acudit a punt per regalar- n o sen els moments més difícils, la com-plicitat de tots els familiars que enstrobàvem en la mateixa circumstànciai compartíem no només espai sinótambé impotència, els pastissos dexocolata i crema que li portàvem cadacop que el visitàvem i, per damunt detot, el lliurament infinit dels seuspares, àvia i germanes, que no el dei-xaven d’acaronar, de besar, de tocar. . .

Quan s’acostava al final, algú vadonar a la seva mare uns guants perfer-li carícies. Sense parlar, ella els hiva tornar. Tant de bo tothom tinguésla mateixa decisió.

Per cert, no ho he dit, ell era elmeu cosí gran. El germà que mai novaig tenir. L’heroi de la meva infante-sa. I el cavaller sense espasa de lameva maduresa. Perdoneu-me, nom’he presentat. Em dic SílviaTarragona, tinc 34 anys, sóc periodis-ta i no em fa cap vergonya dir que enMiquel va morir de la sida als 38 anystal com havia viscut: LLIURE. ■

LA HISTÒRIA D’EN MIQUEL

“GRÀCIES A LA FORÇA DE LA FAMÍLIA, ELL VA SER CONSCIENT QUE NINGÚ NOEL JUTJAVA, NINGÚ NO PREGUNTAVA:

H

COM? QUAN? PER QUÈ?”

T E S T I M O N I

Sílvia TarragonaPeriodista

novembre 01 9

a societat civil és, sense cap mena dedubte, la gran protagonista i el motorde La Marató de TV3. Sense la sevagenerositat i tasca desinteressada seriaimpossible entendre una iniciativacom aquesta. En aquesta edició, bensegur, tornarà a demostrar el seu com-promís amb una realitat present a lanostra societat i visible des del princi-pi dels anys vui-tanta: la sida.

En cadaedició són mol-tes les activitatsque s’organit-zen arreu de la geografia catalana perposar el seu gra de sorra en les dife-rents causes mèdiques que plantejaLa Marató de TV3. Activitats en quètothom té cabuda: des d’aquelles quepot organitzar una petita entitat debarri fins a les que s’organitzen desdel conjunt de la població. Totes sónvàlides a l’hora de sumar esforçosamb finalitats solidàries.

La mobilització d’uns i altres fapossible que aquest esdevenimentsigui, des de principi de la dècadadels noranta, una realitat: tant la dels

que des de casa, com a espectadors,marquen el telèfon per fer un dona-tiu com també la d’aquells que orga-nitzen actes de més envergadura,com festivals, concerts o altres inicia-tives per La Marató.

Cada any, a més, s’espera quesiguin més les associacions i entitatsque mantinguin la seva constància

amb aquest pro-jecte iniciat el1992. És peraixò que dema-nem a totsaquells que

organitzin actes per La Marató, queens ho facin saber i ens enviïn lescorresponents dades i alguna fotogra-fia representativa. Així, entre tots, ensen podrem fer ressò.

La Marató de TV3 també haaconseguit una gran implicació dediferents sectors de la societat catala-na: des del camp cultural –el teatre,la música, la dansa i les diversesexpressions artístiques– passant pelsprincipals noms de la investigació oalgunes de les cares cone-gudes i populars de casa

nostra. Alguns d’ells han donat el seutestimoni personal i d’altres s’hanposat al telèfon per prendre les dadesde totes aquelles persones que volenfer aportacions econòmiques. Totsamb un mateix objectiu: que LaMarató es converteixi en un acte decivisme i solidaritat però també enuna gran festa de la generositat.

Any rere any centenars d’ajunta-ments de tot Catalunya col·laborenamb La Marató de TV3 penjant unapancarta, proporcionada per MarcMartí, que relaciona la seva vila ambel programa. L’any passat més detres-cents ajuntaments van adherir-se a aquesta iniciativa comprant ipenjant una o més pancartes al seuterme municipal una setmana abansde la celebració de La Marató perrecordar als seus ciutadans la proxi-mitat de la jornada solidària. ■

MOU-TE PER LA MARATÓ!L

M O B I L I T Z A C I Ó

ELS AJUNTAMENTSTAMBÉ ES MOUEN.

SI FEU ACTESPER LA MARATÓ,

INFORMEU-NOS-EN

LA MOBILITZACIÓ SOCIAL SERÀ LA CLAUDE L’ÈXIT DE LA DESENA MARATÓ DE TV3

10 novembre 01

La sida després de vint anys

Però si bé el tractament ha acon-seguit controlar la progressió dela malaltia, al cap de dos anys demedicació es produeixen, en gai-rebé un 50 % dels pacients, can-vis morfològics i metabòlics,coneguts com a lipodistròfia.

Alhora, en més del 50 % dels pacients es presentendislipèmies, caracteritzades per l’augment del colesteroli/o els triglicèrids; i en un 5 % també pot haver-hi diabetismellitus o test anormals de tolerància a la glucosa. Lesalteracions metabòliques poden augmentar el risc de patirpatologies cardiovasculars. Igualment, poden haver-hicanvis en els ossos que els afebleixin.

A més, en una gran majoria de casos, no seguir ade-quadament el tractament antiVIH (adherència incorrec-ta), o sigui, saltar-se la presa d’alguna dosi, fa que s’asso-leixin nivells subòptims de fàrmacs a la sang i que, pertant, no s’inhibeixi adequadament la producció de VIH,tot facilitant l’aparició de resistències.

Per això cal trobar nous fàrmacs. Aquest és un altregran repte per a tots aquells que estem implicats en larecerca sobre la sida. Hem pogut observar que tot i man-tenir la càrrega viral indetectable durant dos anys, i tot i

tenir un sistema immunitari aparentment recuperat, lainterrupció del tractament s’associa en més del 95 % delspacients amb una reaparició de la detecció del VIH en elplasma al cap de 2-3 setmanes.

És probable, tal com dèiem abans, que a mesura queestiguin disponibles nous compostos antiretrovirals queactuïn en noves dianes del cicle cel·lular del VIH (respec-te dels fàrmacs actualment disponibles), es puguin plan-tejar assajos clínics destinats a avaluar la possibilitat d’era-dicació del VIH.

Per assolir aquesta fita caldria, però, potenciar el siste-ma immunitari, potser per mitjà de vacunes o d’exposi-cions limitades al mateix virus (mitjançant interrupcionscícliques de tractament) per tal d’enfortir-lo i que fos capaç

de contenir el VIH. De fet, hi ha un 5 % dels individus ques’infecten, que no progressen i sembla que la causa és unapotent capacitat d’atac dels CD4 respecte del VIH.

Actualment hi ha 15 vacunes en vies de desenvolupa-ment i/o assaig clínic. Algunes han resultat eficaces enximpanzés, però no es disposa encara de resultats en l’és-ser humà. Recentment s’han endegat estudis, enhumans, sobre la utilitat de la vacunació antiVIH, basatsen el mètode de Salk, però calen uns quants anys perconèixer-ne l’abast protector. ■

I N V E S T I G A C I Ó

Dr. Bonaventura ClotetFundació IrsiCaixa. Hospital Germans Trias i Pujol

i l’avenç aconseguit des d’aleshores en el coneixementi control d’aquesta epidèmia ha estat molt important. Afortunadament, des del 1996 i gràciesa la introducció de fàrmacs potents, la sida ha esdevingut una malaltia crònica, no progressi-va en un percentatge força significatiu dels pacients infectats.

Ja fa vint anys que es van descriureels primers casos de sida

Cal trobar nous fàrmacs. Aquest és un altre gran repteper a tots aquells que estem implicats en la recerca de la sida.

novembre 01 11

I N V E S T I G A C I Ó

La Marató, preàmbul de laConferència Barcelona 2002El proper mes de juliol tindrà lloc a Barcelona un dels esdeveniments científics isocials més rellevants: la XIV Conferència Internacional sobre la Sida.

La Conferència de Barcelona, la primera conferènciainternacional sobre la sida del segle XXI i la primera queté lloc a l’Estat espanyol, arriba en un moment molt opor-tú, atès que tindrà lloc just un any després de la SessióEspecial que les Nacions Unides va dedicar a la sida, iofereix la possibilitat d’estudiar els progressos efectuatsdes d’aleshores i establir les prioritats i les línies d’actua-ció més importants.

Els pilars del programa de la Conferència seran elsconceptes "ciència" i "acció", amb el lema "Coneixementi compromís per a l’acció". És per això que per primeravegada en la història de les conferències internacionalssobre la sida, en el programa hi haurà dos components:d’una banda la "ciència", representada en el component

"Biomèdic, ciències socials i delcomportament" i d’una altra"l’acció", reflectida en el com-ponent "Intervencions i imple-mentació de programes".

L’objectiu principal de laConferència de Barcelona éscompartir el coneixement científic sobre la infecció pelVIH i facilitar el procés de consens entre els diversosinterlocutors, a fi d’aconseguir programes d’acció multi-sectorial en l’àmbit local i internacional que donin res-posta als importants reptes que en matèria de salut inter-nacional en general, i de VIH/sida en particular, se’nspresenten els propers anys. ■

Dr. Jordi Casabona i Dr. Josep M. GatellCEESCAT i Hospital Clínic de Barcelona

L'any 1998 laSocietat Internacional de la Sida va escollir la candidatura de Barcelona, presentada pels Drs. Josep M. Gatell i JordiCasabona, per tal de celebrar l’esmentada conferència l'any 2002. La nominació de Barcelona va ser, d’una banda, elreconeixement a la trajectòria professional d'ambdós científics i els seus equips, i alhora un repte i una oportunitat únicsper a tots els professionals sanitaris, ONG i institucions de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol que treballen enl’àmbit del VIH/sida.

Per organitzar la XIV Conferència Internacional sobre la Sida, l’any 1999 es va crear una fundació privada sense ànimde lucre, la Fundació Barcelona Sida 2002, amb un objectiu que va més enllà de la mateixa Conferència, promoure larecerca encaminada a millorar la prevenció, l’atenció i el tractament de la infecció pel VIH.

Després de la Conferència, la Fundació promourà projectes de recerca biomèdica i de ciències socials, tant en l’àm-bit local com internacional, que tinguin una clara traducció en la millora i l’expansió de programes de prevenció i trac-tament.

Si bé l'àmbit d'actuació de la Fundació és global, hi ha un interès especial a establir projectes de cooperació ambpaïsos del Carib, l’Amèrica Llatina i la conca Mediterrània, arran dels lligams històrics i culturals amb aquestes regions.

La Fundació Barcelona Sida 2002 està oberta a establir línies de col·laboració amb els organismes públics o privatsque comparteixin els seus principis i objectius.

Els pilars del programa són els conceptes "ciència" i "acció", i el lema és

"Coneixement i compromís per a l’acció."

12 novembre 01

Dr. Josep M. GatellHospital Clínic de Barcelona

Els reptes de futurEls primers casos van ser descrits l’any 1981.

L’agent causal, el virus de la immunodeficiència humanatipus 1 (VIH-I) va ser identificat dos anys més tard, l’any1983. Des d’aleshores aquest virus ha infectat més de 40milions de persones arreu del món, i més de la meitat jahan mort. La magnitud del problema explica que sovintes parli de la sida com la "pesta" del segle XX. La sevaaparició de forma sobtada, el fet que a molts països–almenys durant els primers anys de l’epidèmia– afectésmajoritàriament homosexuals masculins i usuaris de dro-gues per via endovenosa, i que es tracti d’una malaltiainfecciosa i transmissible va provocar sovint reaccions derebuig social i fins i tot familiar, i la negació del problemaentre amplis sectors de la societat. La conseqüència haestat que les mesures preventives han estat mínimes onul·les, s’han adoptat amb retard i mai no han estat proueficients.

En canvi, la recerca fonamental i clínica relacionadaamb el virus de la sida i amb les seves conseqüènciessobre els pacients ha progressat molt ràpidament, gairebéespectacular. Avui, només vint anys després, coneixemmés detalls del virus de la sida que de qualsevol altre viruspatogen per a l’home, com per exemple el virus de la grip,i disposem de gairebé 15 medicaments ja comercialitzatsque permeten tractar la malaltia de manera molt eficaç,però no assolir-ne el guariment (eradicació del virus). Elstractaments són complexos, llargs (de fet, han de durartota la vida) i molt costosos, la qual cosa explica que, glo-balment a nivell mundial, estiguin a l’abast de menys del10 % del total de persones infectades.

El primer repte de futur és aconseguir una vacuna efi-caç i senzilla que es pugui administrar de forma universali que permetés pensar en l’eradicació de la malaltia, comha passat amb la verola i amb la poliomielitis a moltesregions del món. Aviat tindrem resultats preliminars sobrel’eficàcia i la seguretat d’alguns candidats a vacunes, peròencara som lluny de la solució definitiva. El segon repteés la prevenció. La prevenció és possible i podria ser molt

eficaç, però molt sovint fracassa per manca de voluntat idecisió personal, social i dels responsables polítics. Aixòexplica que fins i tot al món occidental es continuïn pro-duint nous casos d’infecció amb una freqüència moltsuperior a la desitjada i esperada. El tercer repte és acon-seguir un tractament curatiu, encara que avui sembla moltdifícil, si no impossible. El quart repte és millorar el trac-tament que actualment ja existeix, ja que hauria de ser untractament de per vida que, almenys, fos senzill, senseinterferències ni limitacions amb els hàbits de vida usuals,i amb la mínima toxicitat possible sobretot a llarg termini.El cinquè repte és aconseguir que l’accés al tractament i ales cures i els controls mèdics necessaris fos possible per atothom que ho necessités. Finalment, el sisè repte és serconscients que la sida no tan sols pot arribar a ser unacatàstrofe sense precedents a indrets com a l’Àfrica subsa-hariana o al Sud-est d’Àsia, sinó que al món occidental i acasa nostra en particular, és molt lluny de ser un problemaresolt, malgrat les troballes i els avenços dels darrers deuanys i de la nostra possibilitat de gaudir dels darrersavenços mèdics.

Només aconseguirem que la plaga del segle XX deixide ser un problema al segle XXI si tots col·laborem ambles mesures preventives i la lluita contra la sida, i els mit-jans i els recursos necessaris per a una recerca bàsica iaplicada d’alt nivell es reconeix com una prioritat social,política i econòmica. Catalunya disposa de grups derecerca competitius i reconeguts internacionalment en elcamp de la sida. Però el suport públic i privat que rebenresta molt lluny, no ja dels Estats Units, sinó de la mitja-na de la Unió Europea. Això encara és molt més difícild’entendre si tenim en compte que la taxa de sida aEspanya, i a Catalunya en parti-c u l a r, està molt per sobre de lade qualsevol altre país del’Europa occidental. ■

I N V E S T I G A C I Ó

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) és una malaltia infecciosa nova.

“El primer repte de futur és aconseguir una vacuna eficaç i senzilla.”

novembre 01 13

Ferran Pujol Fundador Projecte dels noms a Espanya

T E S T I M O N I

Que no ensfaci por parlar- n e

Llavors tenia uns trentaanys i ara ja n’he complertquaranta-dos. Encara quepugui semblar un tòpic,cada any m’alegro més decomplir-ne. Dic que no

tinc por i que no em penso callar res perquè la informacióha esdevingut un element clau en la història d’aquestamalaltia. Als anys vuitanta se’n sabia ben poca cosa i se’nparlava més aviat poc, perquè la sida era una malaltiamaleïda –hi ha qui havia arribat a assegurar que era un càs-tig. Amb el temps s’ha fet palès que tots, sense cap menad’excepció, hi estem exposats.

És bo que es parli de la sida i, de fet, moltes persones iONG feia temps que esperàvem que en un esdevenimentamb la repercussió que té La Marató de TV3, hi tingués elressò que es mereix. Ja fa més d’una dècada, quan me lavan diagnosticar, per a mi va ser xocant. Em vaig desespe-r a r. El més greu no era pensar en la possibilitat de morir,sinó en el rebuig social que generava la malaltia. Les pri-meres imatges que ens van arribar eren horroroses i les con-seqüències que despertaven sobre la població encara hoeren més: la por al contagi; els primers malalts que haviende veure, fins i tot, com la seva roba era rentada a part; laforma com morien als hospitals... Tot això era el que m’es-pantava més. Avui dia, afortunadament, la situació és dife-rent i sabem que el fet de ser seropositiu no és una sentèn-

cia i que un bon tractament pot reconduir la situació. Hi hauna educació per la salut diferent i això també és bo.

Al principi de la dècada dels noranta hi havia moltpoques ONG relacionades amb la sida. La tasca ha estatcomplicada perquè és imprescindible que cada dia elcol·lectiu de persones afectades faci sentir la seva veu ireivindiqui quines són les seves necessitats per podermodificar i millorar les seves expectatives de vida.Personalment, el fet de fer-ho públic, de tenir un entornen el qual n’he pogut parlar i la batalla diària amb aques-ta qüestió m’ha ajudat. M’ha permès normalitzar la mevamalaltia i agafar forces. Tan necessari com el fet que lesadministracions sumin esforços, que augmenti la sensibi-lització social i que hi hagi la informació necessària perevitar nous casos, també ho és el fet que aquelles perso-nes que pateixen la malaltia no visquin la seva realitataïlladament.

En aquesta nova edició de La Marató cal que totsdemostrem la nostra solidaritat amb una problemàtica queens afecta de ple, perquè en el fons, qui més qui menystothom coneix algú seropositiu. La recerca és necessària. Iquan em refereixo a recerca no penso únicament a trobaruna fórmula per acabar amb la sida. En el cas del nostrepaís, penso molt més en la possibilitat de millorar la qua-litat de vida dels malalts: millorar infraestructures i la pos-sibilitat d’accedir als assaigs clínics com també als últimstractaments. ■

“Que no ens faci por parlar perquèsi no tampoc se’ns pot escoltar.”

L’any 1989 vaig saber que tenia la sidai des d’aleshores, com és diu popularment, afortunadament ha plogut molt. No tinc por i no em callaré res

14 novembre 01

M A R ATÓ 2000:M A L A LTIES MENTALS GREUS

INGRESSOS:DONATIUS 724.958.222 PTA

PATROCINI I ALTRES 25.743.563 PTA

INTERESSOS I PLUSVÀLUES 59.329.730 PTA

TOTAL INGRESSOS 810.031.515 PTA

DESPESES:ORGÀNIQUES 49.723.582 PTA 6,14%

FINALITATS FUNDACIONALS

Activitats de promoció i difució 75.043.901 PTA 9,26%

Ajuts a recerca en malalties mentals greus 685.264.032 PTA 84,60%

TOTAL FINALITATS FUNDACIONALS 760.307.933 PTA 93,86%

TOTAL APLICAT 810.031.515 PTA 100,00%

DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

APLICACIÓ DE RECURSOS

AJUTS A RECERCA

ELS COMPTES VAN SER APROVATS PEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ

EN LA REUNIÓ DEL DIA 24 D’OCTUBRE DE 2001 I VAN SER AUDI-

TATS FAVORABLEMENT PER PRICEWATERHOUSECOOPERS.

LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 ÉS AUDITADA, A MÉS, PER LA

SUBDIRECCIÓ GENERAL DE CONTROL DE LA INTERV E N C I Ó

GENERAL DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES.

DESPESES ORGÀNIQUES

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ

49.723.582 PTA

75.043.901 PTA

685.264.032 PTA

novembre 01 15

PROJECTES GUANYA D O R S

Dr. Enric Álvarez MartínezHospital de la Santa Creu i Sant Pau"Farmacogenòmica del tractament de lesmalalties mentals greus"18.150.300 PTA 109.085,50

Dr. Santiago Ambrosio VialeCiutat Sanitària i Universitària de Bellvitge"Mecanismes de toxicitat de la dopamina enmodels cel·lulars. Aproximació molecular alpaper de la dopamina en la patologia psi-quiàtrica"7.762.750 PTA 46.655,07

Dra. M. Lourdes Arbonés de RafaelCentre de Genètica Mèdica i Molecular. IRODr. Javier Felipe OroquietaInstituto Cajal. CSIC"Sobreexpressió i haploinsuficiència deDyrk1A (minibrain) en el retard mental i deldèficit d'atenció/hiperactivitat"15.536.250 PTA 93.374,74

Dr. Joaquín V. Arribas LópezHospitals Vall d'Hebron"Caracterització i identificació de componentsde la maquinària de transport a la superf í c i ecel·lular de receptors de glutamat NMDA"16.838.000 PTA 101.198,42

Dr. Francesc Artigas PérezInstitut d'Investigacions Biomèdiques deBarcelonaDr. Víctor Pérez SolaHospital de la Santa Creu i Sant PauDra. Montserrat Estorch CabreraHospital de la Santa Creu i Sant Pau"Receptors 5-HT1A en l'escorça pre f rontal i elsnuclis del rafe: rellevància en la fisiopatologia iel tractament del trastorn depressiu major"25.058.000 PTA 150.601,61

Dr. Manuel-José BarbanojRodríguezHospital de la Santa Creu i Sant Pau"Canvis a l'EEG després d’una administra-ció oral única de neurolèptics a l'esquizofrè-

nia: avaluació de les característiques com apredictor de resposta utilitzant una estratè-gia alternativa amb familiars i integrantnivells plasmàtics i neurolèptics"18.322.800 PTA 110.122,25

Dr. Miquel Bernardo ArroyoHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Estudi multidisciplinari de la utilitat de ladeterminació de l'àcid homovaníl·licplasmàtic com a predictor de recaiguda enpacients esquizofrènics"11.365.350 PTA 68.307,13

Dra. Teresa Boget LluciàHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Eficàcia de la rehabilitació neuropsicològi -ca en l'esquizofrènia crònica: repercussionssobre les variables clíniques, l'activitat cere-bral i el funcionament psicosocial"9.060.000 PTA 54.451,70

Dr. Jordi Camarasa GarciaFacultat de Farmàcia. Universitat deBarcelona"Les substàncies d'abús com a factor de riscen l'esquizofrènia"9.461.200 PTA 56.862,96

Dr. Xavier Carné CladellasHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Polimorfismes TaqIA, TaqIB i 141C Del/Insen el gen D2 del receptor de la dopamina isusceptibilitat de patir efectes extrapirami-dals induïts per antipsicòtics en pacientsamb esquizofrènia"7.167.000 PTA 43.074,54

Dr. Jordi Casademont PouHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Reaccions extrapiramidals com a efectesecundari del tractament amb antipsicòtics:paper de la cadena respiratòria mitocon-drial"9.183.650 PTA 55.194,85

Dr. Bernardo Castellano LópezFacultat de Medicina. Universitat deBarcelonaDr. José Borrell AndresInstituto Cajal. CSIC"Xoc endotòxic prenatal a la rata: modelexperimental d'esquizofrènia amb possiblevalor heurístic"20.971.300 PTA 126.040,05

Dra. Josefina Castro FornielesHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Associació entre estat nutricional, àcidhomovaníl·lic lliure i la psicopatologia enl'anorèxia i la bulímia nervioses"3.556.800 PTA 21.376,80

Dra. Ana M. Catafau AlcántaraHospital de la Santa Creu i Sant Pau"Imatge de neurotransmissió cerebral in vivomitjançant spect: innovacions metodològi-ques amb implicació en la investigació i eldesenvolupament de noves estratègiesterapèutiques en l'esquizofrènia i en ladepressió"16.027.000 PTA 96.324,21

Dr. Jorge A. Cervilla BallesterosSant Joan de Déu Serveis de Salut Mental"Funcionament neuropsicològic, signes neu-rològics menors i marcadors de neurodesen-volupament com a determinants de necessi-tats, resposta al tractament i evolució enpersones amb esquizofrènia: un estudi deseguiment a 5 anys"14.976.400 PTA 90.009,98

Dra. Mara Dierssen SotosCentre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO"Models murins de sobreexpressió de lessubunitats A3 (CHRNA3), A5 (CNFA5) i B4(CHRNB4), dels receptors nicotínics contin-guts en la mutació genòmica DUP25, impli-cada en el trastorn de pànic i els trastornsfòbics"14.500.000 PTA 87.146,76

P R O J E C T E S

n la darrera edició de La Marató,Televisió de Catalunya va dedicar 14hores de la seva programació a parlarsobre l’esquizofrènia i d’altres malal-ties mentals greus. Gairebé 80.000persones van fer el seu donatiu.

685 milions de pessetes que ani-

ran destinats a finançar la feina delsmillors equips que van presentar elsseus projectes d’investigació al con-curs convocat. L’Agencia Nacional deEvaluación y Prospectiva (ANEP) vafer una avaluació dels 128 projectespresentats en aquesta convocatòria, i

amb el seu informe i el de la ComissióAssessora, el Patronat de la FundacióLa Marató de TV3 ha decidit distri-buir els recursos disponibles aaquests 53 projectes i als respectiusequips de recerca. ■

E

Dr. Josep Enric Esquerda ColellFacultat de Medicina. Universitat de LleidaDra. María Jesús Luna IbarzHospital de Santa Maria. Lleida"Efectes neurotròfics i neurotòxics del liti"7.727.750 PTA 46.444,71

Dr. Xavier Estivill PallejàCentre de Genètica Mèdica i Molecular. IRODra. Rocío Martín-Santos LaffonHospital del Mar"Causes i conseqüències de la mutació genò-mica DUP25 com a factor de susceptibilitatgenètica per malalties mentals greus: trastornde pànic-fòbies"12.771.000 PTA 76.755,26

Dra. Lourdes Fañanás SauraFacultat de Biologia. Universitat deBarcelonaDra. Rosa Miró AmetllerFacultat de Medicina. Universitat Autònomade Barcelona"Identificació de genotips de risc per a l'es-quizofrènia i altres psicosis: redefinició psi-copatològica dels fenotips i aproximació alsmodels etiopatogènics actuals"20.515.500 PTA 123.300,64

Dra. Núria Ferré SuanaFacultat de Psicologia. Universitat Autònomade Barcelona"Model neuroevolutiu d'esquizofrènia, per a la valoració preclínica de fàrmacs antipsicòtics"6.289.000 PTA 37.797,65

Dr. Rafael Franco FernándezFacultat de Química. Universitat deBarcelona"Interacció molecular i funcional de receptorsde dopamina i d'adenosina i la seva impli-cació en les alteracions neurològiques asso-ciades a l'esquizofrènia"18.011.750 PTA 108.252,80

Dra. Lluïsa Garcia EsteveInstitut Clínic de Psiquiatria i Psicologia"Depressió major i qualitat de vida: evolucióen una cohort de dones puèrperes"5.780.200 PTA 34.739,70

Dr. Andrés García SisoHospital Universitari Institut Pere Mata. Reus"Vulnerabilitat al trastorn mental en fills depares que pateixen un trastorn mental sever(TMS)"1.909.400 PTA 11.475,73

Dr. Mauro García ToroHospital Psiquiàtric de Mallorca"Estimulació magnètica transcraneal repetiti-va combinada d'alta i baixa freqüència enla depressió major resistent"6.815.700 PTA 40.963,18

Dr. Ernest Giralt LledóFacultat de Química. Universitat deBarcelona"Estudis de RMN de la prolileudopeptidasa.Aplicació i disseny d'inhibidors"16.558.100 PTA 99.516,19

Dr. Manuel Girón GiménezFacultat de Medicina. Universitat MiguelHernández. Alacant"Avaluació d'una tècnica d'intervenció familiar en l'esquizofrènia"6.615.450 PTA 39.759,66

Dra. Maria Pilar Gual GarciaFacultat de Ciències de la Salut. UniversitatInternacional de CatalunyaDra. Araceli Gila CastroHospital Clínic i Provincial de BarcelonaDr. Salvador Cervera EnguixClínica Universitaria de Navarra"Factors associats als trastorns del comporta-ment alimentari: estudi de casos-controls"15.486.000 PTA 93.072,73

Dr. Diego Haro BautistaFacultat de Farmàcia. Universitat deBarcelonaDr. Amadeu Llebaria SoldevilaInstitut d'Investigacions Químiques iAmbientals. CSICDr. Jesús Balsinde RodriguezInstituto de Biologia y Genética Molecular. CSIC"La hipòtesi lipídica de l'esquizofrènia: unanova aproximació terapèutica. Inhibidors dela fosfolipasa A2 independent de calci: síntesi,inhibició enzimàtica i transducció del senyal"40.000.000 PTA 240.404,84

Dr. Antonio Labad AlquézarHospital Universitari Institut Pere Mata. Reus"Estudi per a la detecció de fenotips esqui-zotàxics en pacients esquizofrènics i els seusfamiliars de primer grau. Relació amb altrestrastorns psicòtics"12.040.150 PTA 72.362,76

Dra. Luisa Lázaro GarcíaHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Alteracions cerebrals estructurals, metabòli -ques i funcionals del trastorn obsessiu-com-pulsiu en nens i adolescents, avaluades mit-jançant ressonància magnètica (volumètrica,espectroscòpica i funcional). Canvis en lafunció de la resposta terapèutica"4.201.850 PTA 25.253,63

Dra. M. Teresa Lluch CanutEscola Universitària d'Infermeria. Universitatde Barcelona" Avaluació de l'efectivitat de les cures domicilià-ries d'infermeria administrades a pacients afec-tes de TMS mitjançant l'aplicació d'un modeld ' i n t e rvenció basat en la gestió de casos"5.250.000 PTA 31.553,14

Dr. Francisco Juan LomeñaCaballeroHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Utilitat de l'spect de presinapsi dopaminèr-gica amb (123I) FP-CIT (DaTSCAN), com apredictor d'aparició de parkinsonisme induïtper antipsicòtics en pacients esquizofrènics"9.900.000 PTA 59.500,20

Dr. Rafael Maldonado LópezFacultat de Ciències de la Salut i de la Vida.Universitat Pompeu FabraDr. Emilio Fernández EspejoFacultad de Medicina. Universidad de SevillaDr. Ferran Sanz CarrerasInstitut Municipal d'Investigació MèdicaDra. María Isabel Loza GarcíaFacultad de Farmacia. Universidad deSantiago de Compostela"Posada a punt de models comportamentals,neuroquímics i moleculars, i la seva aplicacióen el desenvolupament de noves teràpiesantipsicòtiques"40.000.000 PTA 240.404,84

Dr. Teodor Marcos BarsHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Factors neuropsicològics específics en ladepressió senil per a l'estudi pronòstic de lamalaltia: funcions executives i spect"6.548.700 PTA 39.358,48

Dra. Concepció Marin AgustinHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Implicació de mecanismes inflamatoris en eltractament crònic amb neurolèptics: estudi invivo i in vitro"13.694.500 PTA 82.305,60

Dra. Lourdes Martorell BonetHospital Universitari Institut Pere Mata. Reus"Estudi dels gens de l'apolipoproteïna E(APOE) i dels receptors d'estrògens alfa(ESR1) i beta (ESR2), en relació amb la dife-rent expressió de l'esquizofrènia en homes idones"10.441.250 PTA 62.753,18

Dr. Josep Manuel Menchón MagriñàCiutat Sanitària i Universitària de Bellvitge"Etiopatogènia del trastorn obsessiu-compul -siu: estudi genètic, neurofisiològic, neuropsi-cològic i de neuroimatge estructural"17.671.650 PTA 106.208,76

Dra. Guadalupe Mengod Los ArcosInstitut d'Investigacions Biomèdiques deBarcelonaDr. Francesc Pérez ArnauSant Joan de Déu Serveis de Salut Mental"Estudi de l'alteració dels mecanismes detransducció de senyal a l'escorça prefrontald'esquizofrènics amb diferents tractamentsfarmacològics"18.041.900 PTA 108.434,00

16 novembre 01

P R O J E C T E S

Dra. Eugenia Monrós MarínHospital Universitari Sant Joan de Déu"Autisme: estudi i classificació de pacientsdins l'espectre autista, i implicacions del genMECP2 (Xq28) i de gens candidats funcionalsde les regions 15q11-q13 en l'autisme asso-ciat a retard mental"16.688.000 PTA 100.296,90

Dr. Joan Obiols LlandrichServei Andorrà d'Atenció Sanitària"Estudi comparatiu de la incidència i evolucióde primers brots psicòtics entre població immi-grada i autòctona d'Andorra"3.444.000 PTA 20.698,86

Dr. Jordi Obiols LlandrichFacultat de Psicologia. Universitat Autònomade Barcelona"Programa de psicoeducació i de deteccióprecoç dels trastorns psicòtics d'inici juvenil"4.167.250 PTA 25.045,68

Dr. Eduard Parellada RodónHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Neuroanatomia funcional de les al·lucina-cions auditives en l'esquizofrènia: estudi multi-disciplinari amb PET-F18-FDG en l'episodipsicòtic agut, durant la remissió i durant l'esti-mulació acústica"11.804.500 PTA 70.946,47

Dr. Lluís San MolinaBenito Menni Complex Assistencial en SalutMentalDr. Ignasi Carrió GassetHospital de la Santa Creu i Sant Pau"Factors clínics, neuroquímics i de neuroimat-ge associats a la resposta al tractament ambantipsicòtics atípics i a la predicció de recai-gudes en pacients amb un primer episodiesquizofrènic"20.569.532 PTA 123.625,38

Dr. Ramón Segura CardonaFacultat de Medicina. Universitat de Barcelona"Àcids grassos del tipus omega-3 i trastornbipolar"13.931.400 PTA 83.729,40

Dr. Eduardo Soriano GarciaFacultat de Biologia. Universitat de BarcelonaDr. Héctor Juan Caruncho MichinelFacultad de Biologia. Universidad de Santiagode Compostela"Paper de la via de senyalització de la reelinaen la patogènesi de l'esquizofrènia"20.789.100 PTA 124.945,01

Dr. Lauro Sumoy Van DuckCentre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO"Estudi del gen de guiatge axonal LERN1 i laseva funció en relació amb la síndrome de pànici ansietat"14.009.000 PTA 84.195,79

Dr. Jorge Tizón GarcíaUnitat de Salut Mental Sant Martí Nord. ICS"Factors de risc de patir trastorn psicòtic.Disseny d'un instrument de detecció d'aplica-ció a la infància i l’adolescència"9.816.000 PTA 58.995,35

Dr. Adolf Tobeña PallarésFacultat de Medicina. Universitat Autònomade Barcelona"Un model psicogenètic de vulnerabilitat a lespsicosis: filtratge atencional, sensibilitzaciódopaminèrgica i marcadors moleculars d'acti -vitat neuronal en rates romanes-RHA"13.478.000 PTA 81.004,41

Dra. Marta Torrens MèlichHospital del Mar"Estudi farmacogenòmic de pacients amb tras-torn mental greu: addictes a opiacis que noresponen al tractament de manteniment ambmetadona"13.152.000 PTA 79.045,11

Dr. Rafael Torrubia BeltriFacultat de Medicina. Universitat Autònomade Barcelona"La personalitat psicopàtica en adolescents:avaluació, processos cognitius, emoció i con-ducta"7.566.150 PTA 45.473,48

Dr. Josep M. Vendrell BrucetHospital de Terrassa"Estudi de l'eficàcia d'un programa informatit-zat de rehabilitació neuropsicològica enpacients amb esquizofrènia"11.969.000 PTA 71.935,14

Dr. Enric Vicens PonsSant Joan de Déu Serveis de Salut Mental"Avaluació d'un programa dissenyat per al'atenció domiciliària d'infermeria"3.982.000 PTA 23.932,30

Dr. Eduard Vieta PascualHospital Clínic i Provincial de Barcelona"Factors de risc de mal compliment del tracta-ment farmacològic i mala evolució en el tras-torn bipolar"5.691.450 PTA 34.206,30

novembre 01 17

P R O J E C T E S

novembre 01 19

SIMPOSI SOBRE MALALTIESCARDIOVASCULARS

S I M P O S I

l passat 16 d’octubre es va organit-zar el II Simposi Fundació La Maratóde TV3 amb el títol “Malalties car-diovasculars: noves perspectives desde La Marató 95” a l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau de Barcelona. Les malalties del cors’han convertit en lacausa de mortalitatmés gran a Occident.A Catalunya, un qua-ranta per cent de lesmorts tenen com acausa malalties car-diovasculars. Unaquarta parta de lesquals són infarts. Ésper això que elsrecursos obtinguts enLa Marató de1995 es van destinara finançar deuprojectes de recercacientífica d’excel·lèn-cia sobre diversosaspectes de lesmalalties cardíaquesals principals centresd’investigació deCatalunya. Un copfinalitzats aquests deu projectes derecerca, la Fundació La Marató de

TV3 va organitzar aquest simposiamb la voluntat de mostrar, tant a lacomunitat científica com a la pobla-ció en general, els resultats als qualshan arribat els investigadors. És a dir,amb la intenció de donar a conèixer

quins han estat elsfruits d’aquellaaportació popular iaixí retre comptesa la ciutadania.En aquesta línia,el resum dels pro-jectes i els seusavenços seran edi-tats i repartit alscentres d’investi-gació més presti-giosos del món.Aquest II SimposiFundació LaMarató de TV3va ser organitzat,c o n j u n t a m e n t ,amb l’Agènciad’Avaluació deTecnologia iRecerca Mèdiquesi la FundacióI n v e s t i g a c i ó

Cardiovascular de l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau. ■

E

EL SIMPOSI ANUALDE LA FUNDACIÓ VOLRETRE COMPTES A LACIUTADANIA I DONARA CONÈIXER ELSFRUITS DE L’APORTA-CIÓ POPULAR.

ELS DIVERSOS INVESTIGADORSVAN FER PÚBLICS ELS DARRERSAVENÇOS EN EL TRACTAMENT CAR-DIOVASCULARLÍDIA LLACER / AFC

2

EL II SIMPOSI ESTAVA ESTRUC-TURAT EN TRES TAULES RODONESSOBRE DIVERSOS ASPECTES DE LESMALALTIES CARDÍAQUESLÍDIA LLACER / AFC

1