modul1

Competència comunicativa i producció de textosFrancesca Nicolau Fuster

PID_00151580

© FUOC • PID_00151580 Competència comunicativa i producció de textos

Índex

Introducció ................................................................................................ 5

Objectius ..................................................................................................... 6

1. Els conceptes bàsics de la lingüística textual .............................. 7

1.1. De la competència lingüística a la competència comunicativa ....... 7

1.2. El text ................................................................................................ 9

1.3. Les propietats del text ....................................................................... 13

1.3.1. L’adequació ........................................................................... 13

1.3.2. La coherència ........................................................................ 14

1.3.3. La cohesió .............................................................................. 17

2. Tipus de text: seqüències textuals i gèneres ................................ 20

2.1. Tipus de text: la finalitat comunicativa ........................................... 20

2.2. Les seqüències textuals ..................................................................... 22

2.3. Els gèneres ......................................................................................... 24

2.4. Tipus de seqüències textuals ............................................................ 27

2.4.1. Seqüència conversacional ..................................................... 27

2.4.2. Seqüència narrativa ............................................................... 28

2.4.3. Seqüència descriptiva ............................................................ 29

2.4.4. Seqüència argumentativa ...................................................... 30

2.4.5. Seqüència expositiva ............................................................. 32

Resum .......................................................................................................... 34

Activitats .................................................................................................... 37

Exercicis d’autoavaluació ...................................................................... 45

Solucionari ................................................................................................. 48

Glossari ....................................................................................................... 49

Bibliografia ................................................................................................ 50


Introducció

En aquest primer mòdul estudiarem aquells conceptes bàsics de la lingüística

del text que hem considerat imprescindibles per introduir els estudiants de

tecnologia en la redacció de textos. Són aquells conceptes que poden ajudar a

contextualitzar allò que exposarem en la part dedicada als textos de les tecno-

logies de la informació i la comunicació (TIC) i que poden tenir un rendiment

més directe en la producció textual. Explicarem, en concret, els conceptes de

competència comunicativa, text i propietats textuals. En la segona part del mòdul,

parlarem de la diversitat textual.

Iniciarem el mòdul amb el concepte de competència comunicativa, un dels fo-

naments de la gramàtica textual. Parlarem del seu origen i de com ha evoluci-

onat fins a la concepció actual.

A continuació, analitzarem la noció de text, element clau d’aquesta assignatu-

ra, amb diferents exemples i exercicis. A partir d’aquí, podrem començar a

aprofundir en aquells aspectes més estrictament relacionats amb la producció

textual.

Lligat al text, parlarem de les propietats textuals enteses com les condicions

que ha de tenir un text perquè acompleixi la seva finalitat comunicativa, és a

dir, perquè sigui un text eficaç: l’adequació, la coherència i la cohesió textual.

Finalment, estudiarem els tipus de textos i els gèneres textuals, de manera que

puguem situar els textos específics d’informàtica i tecnologia en un context més

general. Aquest context ens permetrà comprendre que hi ha unes convencions

pròpies de cada tipus de text i alhora unes característiques comunes a tots.


Objectius

Un cop treballat el material didàctic d’aquest mòdul, l’estudiant ha de ser ca-

paç del següent:

1. Entendre el concepte de text com la unitat màxima de comunicació.

2. Prendre consciència que un text ha de complir diverses regles o condicions

per aconseguir una eficàcia comunicativa.

3. Conèixer els elements del context que incideixen en la producció dels tex-

tos (adequació).

4. Comprendre la importància de la selecció, l’organització i la jerarquització

de les idees del text (coherència).

5. Saber que cal utilitzar mecanismes de relació de les diferents parts del text

perquè s’entengui i formi una unitat (cohesió).

6. Saber que podem classificar els textos que es produeixen en la comunicació

humana en diversos tipus i gèneres, que s’ajusten, en diferent mesura, a

uns models determinats.

7. Familiaritzar-se amb algunes de les convencions que regeixen els diversos

tipus de textos.


1. Els conceptes bàsics de la lingüística textual

Alguns dels conceptes més bàsics de la lingüística textual són útils per avançar

més fàcilment en l’aprenentatge de la redacció de textos. Permeten compren-

dre què és produir i interpretar textos des d’una perspectiva que va més enllà

de la gramàtica entesa tradicionalment i ens ajuden a relacionar el component

lingüístic dels textos amb el context en què s’emeten. Per començar, doncs,

exposarem els conceptes següents: competència comunicativa, text, propie-

tats textuals i tipus de text.

1.1. De la competència lingüística a la competència comunicativa

La lingüística és la disciplina que tracta d’explicar la capacitat de l’ésser humà

per comunicar-se verbalment. Aquesta capacitat es va definir cap al final dels

cinquanta amb el concepte de competència lingüística. Competència lin-

güística era el terme amb què Chomsky, el creador de la gramàtica generativa,

es refereix al coneixement que té el parlant de la seva pròpia llengua. Aquest

coneixement s’identifica amb la capacitat de l’ésser humà per construir i en-

tendre un nombre infinit d’oracions d’acord amb les regles de la gramàtica. És

a dir, és aquella habilitat que té un parlant per combinar les paraules de ma-

nera que totes juntes tinguin significat.

Per entendre millor el concepte només cal que tinguem en compte que, per

construir oracions amb sentit, no n’hi ha prou a conèixer les paraules i el seu

significat, també cal saber com combinar-les. Per exemple, tots els parlants del

català sabem que oracions com les de (1) no són possibles:

(1) a) Mal cap de tincb)Prefereix cua de lluç ser el senyor ministre que cap d’arengada

Immediatament deduirem que la combinació en la nostra llengua ha de ser:

(2) a) Tinc mal de capb)El senyor ministre prefereix ser cua de lluç que cap d’arengada

Veiem, doncs, que per a la construcció d’oracions cal, a més del coneixement

dels mots, tenir interioritzades unes certes regles, les regles de la gramàtica.

Aquestes regles són intuïtives i inconscients.

No obstant això, és comprensible que amb aquesta concepció, els estudiosos

de la llengua més preocupats per l’ús no en tinguessin prou. Al cap i a la fi, la

comunicació ultrapassa la simple construcció d’oracions. Així, al final del se-

tanta, l’antropòleg Dell Hymes va proposar el concepte de competència co-

municativa, que inclou i supera el de competència lingüística, perquè no


redueix la capacitat del llenguatge a una combinatòria de paraules. Parlar és

més que combinar paraules en oracions; calen coneixements que van més en-

llà de la gramàtica i que tenen a veure amb els procediments que permeten

adaptar el que diem a la situació comunicativa.

En la comunicació hi intervenen molts més elements que els coneixements

gramaticals. Si no, pensem en casos de la nostra vida diària. Imagineu-vos la

situació següent:

Un jove demana el cotxe nou a la seva mare. Resulta que el cotxe és un fantàstic Jaguard’aquells ben moderns de color blanc, el somni de la seva vida, que li ha tocat en unarifa. Evidentment, la mare s’hi resisteix tant com pot, però finalment, cansada, l’hi deixaper anar a fer un tomb a la nit. El noi, tot content, surt de festa i aprofita per presumiramb els amics i amb les amigues. Després d’un parell de visites a diferents locals i d’haverconsumit les respectives copes, com és natural, es relaxa i baixa la guàrdia. A l’hora demarxar, confiat, agafa el cotxe i comença a treure’l del lloc on el té aparcat, però amb tan-ta mala sort que no s’adona que arriba un cotxe per darrere. Consegüentment, es produ-eix el fatídic xoc.

I ara és quan arriba el moment d’explicar-ho a la mare. Com ho farà el noi? Com

es prepararà per dir-li-ho? Oi que no es pensarà cadascuna de les oracions? Més

aviat, el que farà és pensar què dirà en començar, com podria continuar i, segons

la reacció de la mare, com possiblement acabarà. Té molt clar que l’ha de con-

vèncer que ha estat un accident, una desgràcia i, per tant, caldrà buscar uns bons

arguments. Fins i tot potser imagina també el to que utilitzarà i la cara que farà.

En síntesi, la comunicació lingüística va més enllà de les oracions, del simple co-

neixement de la gramàtica. El nostre llenguatge està condicionat per la situació

i per l’objectiu de la nostra comunicació. És a partir d’aquí que, d’alguna manera,

utilitzem tota una sèrie de destreses per aconseguir els nostres fins. Recordem el

nostre exemple: el noi supeditarà la seva manera d’expressar-se a la necessitat de

convèncer la mare, d’evitar el seu enuig. Per tant, escollirà el que ha de dir, mo-

dularà la veu, controlarà l’expressió de la seva cara... En resum, és allò que fem

els humans de manera intuïtiva, sense adornar-nos-en, en totes les situacions co-

municatives.

La competència comunicativa implica coneixements que podem incloure en

tres subcomponents o (sub)competències:

1) Competència gramatical, que consisteix, fonamentalment, en el domini

del codi de la llengua (la gramàtica) i que coincideix, a grans trets, amb el con-

cepte de competència lingüística de Chomsky.

2) Competència sociolingüística, que consisteix en la capacitat d’adaptació

de la forma del que es vol comunicar a factors contextuals: a la finalitat, a l’in-

terlocutor, al temps i el lloc de la comunicació, al to formal o informal que

convé en cada cas, etc.

3) Competència discursiva, que consisteix en la capacitat d’elaborar un mis-

satge amb sentit complet, ben lligat i que s’adigui amb les convencions de


cada tipus d’acte de comunicació (no és igual preguntar, convèncer, narrar,

explicar, conversar o descriure).

Per acabar d’aclarir el concepte, si reprenem l’exemple anterior, podrem

deduir que el jove del cotxe, per reeixir en la seva comunicació, haurà hagut

de tenir en compte diversos aspectes:

1) El coneixement del vocabulari, la pronúncia i la gramàtica de la llengua

(competència gramatical).

2) La capacitat per adaptar-se a l’interlocutor –en aquest cas la seva mare– i a la

situació de partida (competència sociolingüística). No s’hauria expressat de

la mateixa manera amb la mare que amb una persona desconeguda. Ho hauria

fet igual el noi de l’exemple si hagués hagut de comunicar un cop al cotxe a

una persona que hagués aparcat al seu darrere o a la policia?

3) La capacitat per encadenar els seus raonaments (competència discursi-

va). És evident que el noi de l’exemple haurà hagut de decidir com comen-

çar: amb la informació del que ha passat, disculpant-se o expressant

abatiment.

Aquestes habilitats són les que els humans aprenen i interioritzen, fruit de la

seva experiència en un entorn sociocultural determinat, ja que no coincideixen

en molts aspectes en totes les cultures. Només cal recordar, per exemple, que

les regles de la conversa no solen coincidir en les cultures oriental i occidental,

i ni tampoc són del tot coincidents en ambients socials diferents.

1.2. El text

Segons el que hem explicat i introduït fins ara, probablement haureu copsat

ja el que creiem cabdal per a l’aprenentatge de la comunicació: les persones no

ens comuniquem només a partir de frases o oracions constituïdes per mots,

sinó que la comunicació es basa en relacions i unitats d’un nivell superior.

Aquestes unitats es designen amb el nom de text o en algunes escoles lingüís-

tiques amb el nom de discurs.

En resum, la nostra capacitat comunicativa supera l’àmbit estricte de la

gramàtica (competència lingüística). Saber comunicar-se implica no tan

sols combinar uns elements lingüístics segons les regles de la gramàtica,

sinó també ser capaç d’adaptar-los a la situació comunicativa en què ens

trobem (competència sociolingüística), a més de lligar-los amb un sentit

complet, d’acord amb una finalitat comunicativa concreta (competèn-

cia discursiva).


El text, però, no és simplement la suma de diverses oracions ben construïdes:

el text és un conjunt format per oracions però sotmès a les seves pròpies regles.

És a dir, no és un conglomerat d’oracions més o menys ben col·locades, sinó

que ha d’acomplir unes condicions que ultrapassen les condicions de cadascu-

na de les seves frases. Fins i tot, en alguns casos un text pot estar constituït per

una sola oració o una paraula. Per exemple, si trobem un veí a l’escala i li diem

“Adéu” i ell mou el cap dient adéu, sense verbalitzar-ho, i cadascú continua el

seu camí, aquest intercanvi és un text complet.

Des d’aquest punt de vista, un text pot ser oral o escrit, curt o llarg. Seran,

doncs, textos tant un missatge per megafonia en uns grans magatzems com

una ordre donada a una criatura o un discurs al Parlament, per referir-nos

només a textos orals. O referint-nos a textos escrits, tant és un text un cartell

amb un advertiment o un petit anunci, com Guerra i pau de Tolstoi o un mis-

satge enviat per Internet. Com haureu pogut deduir, de textos, n’hi ha de

molts tipus.

És evident, així, que el concepte de text en la lingüística del text supera àmplia-

ment la interpretació que se li ha donat tradicionalment en el llenguatge corrent

en què quedava circumscrit a la llengua escrita, com és el cas de comentari de text,

recull de textos o llibre de text.

Però, malgrat tot, encara ens podem demanar què vol dir que un text hagi de

respectar certes regles, que hagi de complir certes condicions perquè es pugui

considerar una unitat comunicativa. Per poder-nos acostar una mica més a

aquesta idea, ens ajudarà aquest exemple.

Llegiu aquest conjunt d’oracions:

Un paquet de 500 g de cintes d’espinacs. Poseu a bullir les cintes. Alterneu-hi una capade cintes, una de salsa de tomàquet i trossets de formatge (heu d’acabar amb una de pas-ta). 1 ceba ratllada no molt gran. 2 o 3 tomàquets madurs ratllats. Feu un sofregit amb eltomàquet i la ceba. Cobriu-ho amb una beixamel clareta i trossets de mantega per da-munt. 250 g de formatge de bola cremós. Unteu amb mantega o paper vegetal un motllefondo. 1/2 l de beixamel. Gratineu-ho un poc i serviu. Ingredients. Realització.

Plantegeu-vos ara les preguntes següents: Aconsegueixen comunicar alguna

cosa? Aconsegueixen fer-nos entendre allò que haurien d’expressar? Què hau-

ríem de fer perquè acomplissin algun objectiu comunicatiu?

Llegint-les haureu pogut deduir que corresponen a una recepta de cuina i que les

informacions semblen desendreçades, però no haureu pogut anar gaire més en-

llà. Tal com ens són presentades les oracions, no podem saber com confeccionar

el plat i ni tan sols podem concretar de quin plat es tracta perquè no s’entén res.

Per entendre el missatge, evidentment, hem d’ordenar les oracions.

Ordeneu, per tant, les oracions, que corresponen a una recepta de cuina, Cin-

tes d’espinacs amb formatge i fixeu-vos en els aspectes que heu hagut de tenir

en compte per fer-ho.


De ben segur el resultat de la vostra activitat haurà estat bastant semblant a

aquest:

Ingredients: un paquet de 500 g de cintes d’espinacs, 1 ceba ratllada no molt gran, 2 o 3tomàquets madurs ratllats, 250 g de formatge de bola cremós, 1/2 l de beixamel.

Realització: Poseu a bullir les cintes. Feu un sofregit amb el tomàquet i la ceba. Unteuamb mantega o paper vegetal un motlle fondo. Alterneu-hi una capa de cintes, una desalsa de tomàquet i trossets de formatge (heu d’acabar amb una de pasta). Cobriu-ho ambuna beixamel clareta i trossets de mantega per damunt. Gratineu-ho un poc i serviu.

Així, pel que heu pogut observar, haureu arribat a la conclusió que aquell con-

junt d’oracions barrejades no acomplien cap objectiu comunicatiu. No s’ente-

nien. Per aconseguir l’objectiu comunicatiu –explicar una recepta de cuina–,

heu hagut d’ordenar-les. Veiem, doncs, com un enfilall d’oracions, fins i tot

ben construïdes gramaticalment per separat, si no tenen una ordenació adient

no responen a una finalitat comunicativa i, per tant, no constitueixen un text.

Ras i curt, un conjunt d’oracions ben construïdes gramaticalment, si no acon-

segueixen comunicar res, perquè en conjunt són incomprensibles, no es po-

den considerar un text.

Aprofundint una mica més en la nostra reflexió, i tornant a l’exemple, segura-

ment us haureu fixat que, a més a més, per reordenar les oracions heu hagut

de tenir en compte diversos aspectes:

1) Com que tots heu vist alguna vegada una recepta de cuina, el primer que

heu hagut de fer ha estat separar els ingredients de la realització. Després, pos-

siblement haureu ordenat els ingredients.

2) Heu hagut d’ordenar les accions de manera que seguissin un ordre lògic.

No heu pogut començar la casa per la teulada, o sigui, no heu pogut començar

per Gratineu-ho un poc i serviu.

3) Heu hagut de col·locar algunes frases obligatòriament darrere d’unes altres,

no sols per una qüestió de sentit, sinó perquè uns determinats mots us hi obli-

gaven, com és ara:

Alterneu-hi una capa de cintes, una de salsa de tomàquet....Cobriu-ho amb una beixamel clareta i trossets de mantega...Gratineu-ho un poc i serviu.

Fixeu-vos que els mots subratllats, pronoms, fan referència a uns altres mots

que han hagut d’aparèixer necessàriament abans, com l’hi d’alterneu-hi, que

feia referència al motlle, i l’ho de cobriu-ho i gratineu-ho, que feia referència a tot

el conjunt d’ingredients.

En síntesi, un conjunt d’oracions ha d’acomplir una sèrie de regles perquè

constitueixi un text, perquè funcioni com una unitat comunicativa. En el nos-

tre exemple, l’ordenació de les oracions ha estat subordinada a un ordre pre-

determinat de presentació de la informació, ja que es tracta d’una recepta i

Cintes d’espinacs amb formatge

Recepta extreta del llibre següent:C. Puig Rodríguez; C. Puig Fabregat (1998). Molt de gust (pàg. 59). València: Tàndem.


com a tal ha de respectar unes convencions. També heu hagut d’encadenar les

oracions de manera que les informacions avancessin d’una manera lògica. Fi-

nalment, a més, algunes oracions, per la seva mateixa composició, us han con-

dicionat la següent.

Ara bé, tot i aquests requisits, encara n’hem de fer esment a un altre perquè

tinguem un text reeixit i compleixi veritablement el seu objectiu comunicatiu.

Cal, a més, tenir en compte algunes circumstàncies que, encara que no hi si-

guin ben presents, el condicionen absolutament. Aquestes circumstàncies te-

nen a veure amb tot allò que envolta l’acte de la comunicació, el context.

Per poder copsar-ho, vegeu aquest exemple:

–Com fas aquelles cintes d’espinacs?–Ah! Molt fàcil! Compro un paquet de mig quilo de cintes i també formatge de bola cre-mós, un quart. Bé, també hi poso el de sempre: ceba i tomàquets. Al final, beixamel.–Molt bé, però com les fas?–Primer bullo els espinacs i faig el típic sofregit de tomàquet i ceba. Després unto un mot-lle amb mantega o paper vegetal. Quan ja tinc les cintes bullides, poso, al motlle, unacapa de cintes i una altra de salsa de tomàquet amb trossets de formatge. I així fins quehi cap. L’última ha de ser de pasta.–Bé, sembla fàcil. I la beixamel, quan l’hi poses?–Ara, al final. Abans de gratinar-ho. L’hi poso per sobre. Ah, i també trossos de mantega.

Com heu observat, es tracta de la mateixa recepta, però el text és ben dife-

rent. Fixeu-vos-hi, l’objectiu és el mateix, explicar una recepta, i el que s’hi

explica, també. El que ha canviat són les circumstàncies que envolten la co-

municació. D’entrada, han canviat els interlocutors. Tenim, un emissor i un

receptor que es coneixen i, per tant, existeix un acostament, un jo i un tu. La

conversa es produeix en un lloc i un temps que coincideix per a l’emissor i

el receptor. En canvi, en l’anterior recepta tenim un emissor i un receptor

que no es coneixen, s’utilitza la segona persona del plural (vos/vosaltres) per

al receptor, i l’emissor no es mostra. Tampoc el temps i l’espai en què es pro-

dueix l’acte de comunicació no coincideix, ja que el moment i el lloc en què

s’ha escrit la recepta no és el mateix en què la llegiran els receptors. A més a

més, encara hi ha un altre factor que diferencia els dos textos: el canal. En la

conversa és oral (aquí n’hem fet una transcripció) i en el primer exemple és

escrit, ja que apareix en un llibre.

En conseqüència, per tot el que hem exposat, podem concloure que un

text:

• Constitueix la unitat comunicativa màxima.

• És producte de l’activitat lingüística i té caràcter social.

• Està estructurat per regles oracionals i textuals.

• És el resultat de relacionar l’expressió lingüística amb el seu context,

és a dir, amb la situació en què es produeix l’acte de la comunicació.


1.3. Les propietats del text

Fins aquí hem insistit en el fet que el text, perquè constitueixi una unitat reeixida,

ha de respectar certes regles. Aquestes regles s’agrupen en el que es denominen les

propietats textuals i corresponen a l’adequació, la coherència i la cohesió.

1.3.1. L’adequació

L’adequació és la propietat del text que explica com es relaciona el text, entès

com a conjunt d’oracions, amb el seu context. És la propietat per la qual el

text, com a producte lingüístic, s’adapta a l’entorn comunicatiu. Té a veure

amb els elements de la comunicació (emissor, receptor, temps, lloc i canal), i

es relaciona amb el missatge (la informació que transmetem segons el codi de

la llengua concreta que emprem):

1) L’emissor (qui emet la informació).

2) El receptor (qui rep la informació).

3) El temps i el lloc en què es produeix la comunicació (l’ara i l’aquí).

4) El canal a través del qual es transmet el missatge (oral, escrit, audiovisual o

telemàtic).

Com a exemple d’aquesta propietat, recordeu el cas de la recepta en què hem

vist com el text es transformava segons el canal de comunicació: en un text la

informació es transmetia com una conversa (oral) i en l’altre com un llibre de

receptes (escrit).

Observeu també aquests altres exemples i podreu comprovar com el canvi

d’interlocutor, malgrat que s’utilitzi el mateix canal, fa canviar el text:

Text I

En un autobús, una noia s’adreça a la seva mare per demanar-li explicacions sobre el can-vi de ruta del vehicle:

–Mama! Per on va aquest autobús? No va pel mateix lloc.–És que li han canviat la ruta. Ara fa més volta, rodeja el parc. Ens va fatal.–Oh! I ara on he de baixar per anar a casa de la Gemma?–Doncs em penso que hauràs de baixar a la pròxima parada i caminar una mica.

Text II

En un autobús, la mateixa noia s’adreça a una senyora que no coneix per fer-li la mateixapregunta:

–Perdoni, veig que l’autobús no passa per allà on anava abans. Que em podria dir què hapassat?–Han canviat la ruta, ara fa més volta. Es veu que han suprimit una línia i aquest autobúsl’ha de cobrir en part.–Llavors, a quina parada em convé baixar per anar al passeig Pujades?


–Em penso que et convé la pròxima. –Moltes gràcies. Passi-ho bé. Adéu.

En el segon text ha canviat la manera com s’adreça la noia al receptor, ja que

és una persona desconeguda i més gran que ella –una senyora–; en conseqüèn-

cia, se li adreça amb més formalitat. Li parla de vostè, utilitza fórmules d’agraï-

ment i cortesia com moltes gràcies, passi-ho bé o el condicional em podria dir.

Fixeu-vos també que la noia no ha pogut demanar com ho farà per anar a casa

de la Gemma –ha demanat pel carrer Pujades– ja que no comparteix amb la se-

nyora la mateixa informació que amb la seva mare.

Si la noia no hagués tingut en compte tots aquests supòsits, hauria passat per

una mal educada o no se l’hauria entès i, possiblement, no s’haurien produït

aquelles condicions que faciliten l’acte comunicatiu. Penseu quantes vegades

heu estat temptats de no contestar una persona que us demana una informa-

ció pel carrer de manera descortesa.

Si no es respecten les normes d’adequació, un pot ser titllat d’ignorant, mal

educat o, contràriament, de pedant o de “parlar com un llibre” ¿No us ha pas-

sat mai que algú, enlloc de donar-vos una simple opinió sobre una pel·lícula,

us ha acabat donant una mena de conferència que no venia al cas?

En fi, com diu J.M. Castellà, hi ha unes normes socialment establertes, cone-

gudes pels parlants, sobre com comunicar-se en cada situació, fins al punt que

transgredir-les pot donar lloc a estranyesa, humor, enuig o altres reaccions.

Però en el text no tan sols influeix la relació emissor/receptor; també hi inter-

venen altres factors com hem vist abans (en el cas del canvi de canal) o com

veurem més endavant. Així, en la propietat de l’adequació cal tenir en compte

almenys:

• Les relacions entre l’emissor i el receptor.

• La finalitat de la comunicació, la intenció comunicativa.

• El canal.

• El temps i l’espai de l’acte de comunicació.

1.3.2. La coherència

La coherència és la propietat del text que dóna compte del significat global

del text: de què parla (quin és el tema), quina informació dóna (de cada tema,

Un text és adequat si el missatge s’adapta al seu context, que implica

una finalitat comunicativa, una situació enunciativa concreta (un emis-

sor i un receptor, un temps i un espai) i un canal –oral, escrit, audiovi-

sual– a través del qual s’emet.

Lectura complementària

J. M. Castellà (1992). De la frase al text (pàg. 65). Barcelona: Empúries.

Lectura complementària

M. J. Cuenca (1998). “Text i gramàtica: sintaxi textual”. Llengua i ús (núm. 13).


se’n podrien dir moltes coses i necessàriament en fem una selecció) i com s’ha

organitzat la informació seleccionada (M. J. Cuenca 1998).

La coherència, doncs, ens remet a diversos aspectes:

1) El tema del text.

2) La selecció de la informació.

3) L’organització de la informació.

1) El tema del text. En un text hi ha d’haver un tema central, que ha de cons-

tituir-ne el fil conductor. Si no fos així, no existiria una unitat comunicativa.

El tema correspon a la síntesi màxima del contingut del text. Pot explicitar-se

amb mots o expressions presents al llarg del text o pot correspondre al títol.

Vegem aquest exemple:

Com heu pogut veure, el text correspon a una ressenya d’una estrena cinema-

togràfica en què s’inclou aquella informació imprescindible perquè el lector

pugui deduir si aquella pel·lícula li pot interessar o no. El tema del text es cor-

respon amb la informació bàsica de la pel·lícula Funerària independent i el plan-

tejament de l’argument.

2) La selecció de la informació. Per desenvolupar el tema, cal incloure al text

un seguit d’informacions i excloure’n unes altres que hi puguin estar més o

menys relacionades però que no són essencials per aconseguir la nostra inten-

ció comunicativa. Hem de tenir en compte que la quantitat d’informació que

posseïm sobre un tema sempre és superior a aquella que ens és necessària per

acomplir el nostre objectiu comunicatiu. Així doncs, per ser coherent, un text

ha de contenir les informacions necessàries i no ha d’incloure aquelles que són

irrellevants; altrament, resultaria confús.

Per il·lustrar el que afirmem, comproveu quina impressió us hauria produït la

ressenya anterior si hagués contingut més informacions de les necessàries:

Funerària independent

Director: Josep Hernàndez i Miquel MascaróIntèrprets: Miquel Mascaró, Macià Mut, Catalina Cerdà, Xavier Grasset.Espanya, 2002

Dos espavilats decideixen crear un negoci funerari una mica truculent: recollir el mort icol·locar-lo en qualsevol banda un cop cobrat el servei. El pla sembla fàcil, però un acci-dent fortuït, un policia de moral dubtosa i un maletí ple de diners propietat d’un mafiósmallorquí engeguen una trama a base de sol, sang i sobrassada. Comèdia. Icària.

Avui (2002, 4 d’agost).

Funerària independent

Director: Josep Hernàndez i Miquel Mascaró, dos professors d’animació audiovisual deles Illes Balears.Intèrprets: els mallorquins Miquel Mascaró, Macià Mut, Catalina Cerdà i el catalàXavier Grasset.


Quin efecte us ha produït? És una ressenya? És una crítica? Un reportatge? El

text desconcerta, ja que, si no fos per l’estructura, no recordaria gaire una res-

senya. Més aviat, sembla que algú hi hagi abocat tot allò que sabia sobre la

pel·lícula, oblidant-se de la finalitat de la comunicació: donar la informació

imprescindible perquè el lector es faci una idea del film.

Heu pogut comprovar, doncs, com el fet de donar massa informació, sense

una selecció prèvia, distorsiona l’objectiu de la comunicació. Sembla que la

comunicació no compleixi cap finalitat, no se sàpiga on va i confongui el

lector.

3) L’organització de la informació. La informació s’organitza en dos nivells:

a) A través d’esquemes globals que solen correspondre a estructures convenci-

onals de gènere, –és a dir, a esquemes comuns a un conjunt de textos, com és el

cas de receptes, ressenyes, fitxes, telegrames, informes, formularis, articles, no-

tícies etc.– o a estructures típiques de certs tipus de text, com és la introducció,

el desenvolupament i la conclusió. Aquestes estructures actuen com un motlle

que guia el lector i l’ajuda a identificar i interpretar els textos.

b) A través d’una ordenació en què es relacionen les informacions conegudes

(repetició) amb les noves (progressió), de manera que el text avanci. Perquè el

text sigui comprensible, cal que contingui una sèrie d’informacions conegu-

des de les quals es parteix, i unes altres de noves, perquè, altrament, el text no

diria res. S’entén per informacions conegudes aquelles que el receptor prèvia-

ment pot conèixer o aquelles que ja han estat proporcionades en el text i, con-

següentment, han passat a ser conegudes.

Si reprenem l’exemple de la ressenya cinematogràfica, podrem observar com

les informacions s’han organitzat atenent els dos nivells que acabem de co-

mentar. D’una banda, en un primer nivell, veiem que les dades sobre la pel·lí-

cula s’han organitzat globalment en un esquema prototípic que tothom

coneix, el de les ressenyes que trobem cada dia al diari i que hem après a in-

terpretar a través de la nostra experiència. Per tant, el text segueix la convenció

de proporcionar, en primer lloc, aquelles informacions referents al director,

Cost: 1.800 euros. Ningú no cobrà. S’encarí a 420.000 euros en passar-se al format digital.Espanya, 2002Productora: Armadillo Pictures, contractada per pagar el pas a versió digital. Surrealis-ta, refeta més de 30 vegadesComparada amb Airbag i Pulp Fiction.Títols de crèdits animats.

Dos espavilats decideixen crear un negoci funerari una mica truculent: recollir elmort i col·locar-lo en qualsevol banda un cop cobrat el servei. El pla sembla fàcil, peròun accident fortuït, un policia de moral dubtosa i un maletí ple de diners propietatd’un mafiós mallorquí engeguen una trama a base de sol, sang i sobrassada. Degenerade mica en mica. Història delirant. Barreja elements de diferents gèneres: road movie,cinema de gàngsters, comèdia negra... Primer film dels directors. No recorda les pel·lículesestàndards. La qualitat d’imatge no és el millor. Els autors van trigar força temps aaconseguir una porta a la distribució. Icària.


intèrprets, país, any de producció, etc. i, a continuació, aportar la sinopsi de

l’argument.

D’altra banda, en un segon nivell, podem observar que totes les informacions

proporcionades corresponen a un tema comú: la pel·lícula Funerària independent.

Se’ns parla del director de la pel·lícula, dels intèrprets de la pel·lícula, del país de

la pel·lícula, del gènere de la pel·lícula... En resum, de diferents temes que, mal-

grat tot, pertanyen a un hipertema comú: la pel·lícula Funerària independent. A

més, si ens fixem en l’argument, podrem advertir que avança de manera que

no desconcerta el lector: segueix una ordenació temporal de les accions que

correspon al plantejament de la història.

1.3.3. La cohesió

La cohesió és la propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes explí-

cits, de tipus gramatical o lèxic, que relacionen les diferents parts del text. Un

text es considera cohesionat quan els diferents constituents que l’integren

(parts d’oració, oracions i conjunts d’oracions) estan ben lligats. Hi ha dos mecanismes fonamentals de cohesió, la referència i la connexió, que

podem veure en l’exemple següent:

(1) En Joan va anar a l’estació a buscar la Maria. Tanmateix, no sabia que no hi havia arribat.

En aquest fragment hem assenyalat dos mots. El primer mot, tanmateix, ens

il·lustra del mecanisme de la connexió. El segon, hi, ens il·lustra del mecanis-

me de referència.

Pel que fa a la referència, podem observar que el mot hi ens remet a un altre

mot aparegut en la frase anterior, estació, fet que ens n’ha estalviat la repetició.

Pel que fa al mecanisme de connexió, fixem-nos com el mot tanmateix enllaça

les dues oracions i ens marca la relació que s’estableix entre les dues, el con-

trast.

Per acabar de copsar el concepte de cohesió, vegeu una mostra del que podria

ser un text en què no s’han evitat algunes repeticions mitjançant un mecanis-

me de referència:

Un text és coherent si totes les seves informacions s’articulen de manera

que formin una unitat de sentit. És a dir, si totes les idees exposades al

text, s’organitzen, es relacionen i avancen sense contradiccions.

Lucky Peterson posa les primeres notes al Festival de Jazz de Sa Pobla

Des de fa vuit anys Sa Pobla reuneix en el festival de jazz alguns dels millors artistesdel moment. Enguany l’encarregat de donar el sus a aquests concerts serà Lucky Peter-son amb la banda de blues de Lucky Peterson. Serà avui, amb un concert força esperaten el qual Lucky Peterson té previst delectar el públic amb el ritme de Lucky Petersoni amb uns registres que van des del rythm&blues més actual fins al funky més autèntic.


Què us ha semblat? Potser n’hem fet un gra massa de la repetició! Ara vegeu

l’original.

Com heu comprovat, en el text s’ha alternat la repetició del nom del protago-

nista de la notícia amb altres recursos com l’ús de pronoms, possessius, mots

o expressions sinònims (subratllats) i l’elisió (símbol buit, ø), de manera que

no es faci feixuc i no es perdi el sentit dels fets exposats.

La utilització de pronoms i possessius (ell, la seva, el seu) i l’elisió constitueixen

una mostra dels mecanismes gramaticals de referència; l’ús de mots o expres-

sions sinònims i la repetició (la formació, Peterson) són exemples de mecanis-

mes lèxics de referència.

A continuació, vegeu alguns exemples de connexió:

En el text, com podeu observar, us hem assenyalat una sèrie de mots, uns su-

bratllats i els altres en un requadre. Doncs bé, tots aquests mots s’anomenen

connectors perquè fan la funció d’enllaçar diferents parts del text. Us hem su-

bratllat els connectors que uneixen elements dins d’una mateixa oració (en

Com a nin prodigi, Lucky Peterson representava una autèntica novetat. Aportava unaire fresc al món del blues que molt pocs artistes havien aconseguit. Fill d’un jutge,Lucky Peterson es desmarcà ràpidament dels nins de la seva edat. Mentre que els amicsde Lucky Peterson jugaven a bàsquet a Nova York, la seva ciutat natal, Lucky Petersonals tres anys ja tocava la guitarra i als cinc ja havia enregistrat el seu primer tema [...].

Lucky Peterson posa les primeres notes al Festival de Jazz de Sa Pobla

Des de fa vuit anys Sa Pobla reuneix en el festival de jazz alguns dels millors artistesdel moment. Enguany l’encarregat de donar el sus a aquests concerts serà Lucky Peter-son amb la seva banda de blues. Serà avui, amb un concert força esperat en el qual laformació té previst delectar el públic amb el seu ritme i amb uns registres que van desdel rythm&blues més actual fins al funky més autèntic.

Com a nin prodigi, Lucky Peterson representava una autèntica novetat. ø Aportava unaire fresc al món del blues que molt pocs artistes havien aconseguit. Fill d’un jutge,Peterson es desmarcà ràpidament dels nins de la seva edat. Mentre que els seus amicsjugaven a bàsquet a Nova York, la seva ciutat natal, ell als tres anys ja tocava la guitarrai als cinc ja havia enregistrat el seu primer tema [...].

Diari de Balears (2002, 6 d’agost).

Plaers de ma vidaJ. J. Navarro ArisaLlaminadures deconstruïdes

Digueu-me carcamal o fòssil, si voleu, però sóc dels que pensen que el llenguatge crui barroer pot tenir el seu moment i lloc a la conversa desimbolta, però no té gaire sentita les pàgines d’un diari. Els motius són variats i potser contradictoris. En primer lloc,fins i tot les coses més escabroses es poden dir amb un vocabulari més creatiu i que noofengui ningú d’entrada. Tot i així , la percepció de la cruesa del llenguatge és tan va-riable que el seu ús mediàtic pot donar lloc a tota mena de malentesos. L’argumentdefinitiu, però, és que un sector considerable de la població ja exhibeix un potencialverbal tan gran que no necessita estímuls. Si en dubteu, pareu l’orella en un lloc decopes o en un estadi esportiu [...].

Avui (2002, 26 de juliol).

Elisió

Consisteix en l’omissió d’algun element de l’oració que es dóna per sobreentès.En l’exemple En Joan va dir que tenia set el mot Joan se sobre-entèn com a subjecte del verb tenia.


aquest cas, només els de la primera oració). I us hem marcat amb un requadre

aquells connectors que relacionen parts del text que són oracions indepen-

dents o conjunts d’oracions. Els primers funcionen com a connectors oracio-

nals i els segons, com a connectors textuals.

Exposades les propietats textuals, per recapitular, ens pot ser útil aquest petit

esquema, on recollim aspectes que s’inclouen en cadascuna de les tres:

Un text és cohesionat si les parts que l’integren s’hi troben ben relacio-

nades i lligades. Els principals mecanismes de cohesió són la referència,

que relaciona paraules dins del text, i la connexió que relaciona parts de

l’oració (composició oracional) o bé oracions, grups d’oracions o parà-

grafs (connexió textual).


2. Tipus de text: seqüències textuals i gèneres

La unitat fonamental de la lingüística textual és el text; per tant, cal definir-lo

i classificar els diversos textos que conformen la comunicació humana. Les

classificacions es poden fer aplicant diferents criteris. Per la nostra banda, ens

centrarem en dos criteris: el de tipus de text i el de gènere, que són els més uti-

litzats i que, fins ara, han demostrat un major rendiment per a l’ensenyament

de llengües. Tant en un cas com en l’altre, parlem de models, patrons o clixés

als quals s’adapten, més o menys, uns determinats textos. Cal aclarir que

aquests dos agrupaments són complementaris, de tal manera que un text

s’adscriu a un tipus i pertany a un gènere determinat.

2.1. Tipus de text: la finalitat comunicativa

De tipologies textuals, se n’han fet moltes i basades en diferents criteris. La que

ha tingut més ressò en el nostre àmbit, sobretot per la seva aplicació en el

camp de l’ensenyament, ha estat la tipologia de Jean-Michel Adam formulada

el 1985 i reformulada en anys successius fins arribar al 1992. Adam recull apor-

tacions d’altres lingüistes, fonamentalment de Werlich, i centra el criteri de

classificació del text en la finalitat o intenció comunicativa, terme amb el

qual es refereix a l’objectiu comunicatiu, el que es pretén aconseguir amb l’in-

tercanvi lingüístic. És a dir, s’adscriuen els textos a un tipus o a un altre segons

quina sigui la intenció del parlant, l’objectiu de la comunicació.

Així, com explicarem més endavant, un text és argumentatiu si pretén ex-

pressar l’opinió de l’emissor o convèncer el receptor; descriptiu si informa so-

bre l’estat de les coses (com són); narratiu si presenta fets i accions en un eix

temporal; expositiu si persegueix fer entendre alguna cosa i, finalment, con-

versacional si s’estableix una interacció entre dos o més interlocutors que in-

tercanvien informació.

La finalitat comunicativa es vincula a la utilització de determinats trets lin-

güístics i discursius, de manera que la intenció comunicativa condiciona el

text i esdevé un dels elements clau de la seva configuració. Per comprovar-ho,

intenteu adscriure els textos següents, partint del criteri de la finalitat comu-

nicativa, en algun dels cinc tipus que hem presentat:

Text 1

Concepte de màrqueting

S’entén per màrqueting el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encami-nada a satisfer les necessitats i desitjos del consumidor per tal d’aconseguir un benefici.


Text 2

Després d’haver-los llegit, el més segur és que us hagi estat ben senzill en-

cabir cadascun dels textos en un dels cinc tipus. Els termes utilitzats (nar-

ració, descripció, explicació, etc.) són habituals en la nostra cultura i en

tenim un coneixement intuïtiu. Ens és fàcil copsar que en el primer (text

expositiu), se’ns vol fer entendre alguna cosa: què és el màrqueting; en el

segon (text descriptiu), es fa una descripció d’un saló de l’Ajuntament de

Barcelona.

A més, haureu pogut observar que les característiques dels textos són diferents.

El primer té una disposició de format que el diferencia del segon. En el primer,

trobem paràgrafs amb numeració, que segueixen el signe de puntuació dels

dos punts; en canvi, en el segon, els paràgrafs no en porten perquè responen

a una altra manera d’estructurar la informació. També es pot veure que el pri-

mer conté definicions i moltes explicacions d’allò que s’hi afirma; i, per con-

tra, en el segon, hi abunden les referències de lloc i les enumeracions dels

objectes que s’hi poden observar.

Si s’aprofundeix una mica en el conjunt d’aquesta definició, s’observa el següent:

1. “Conjunt d’activitats”. Això vol dir que no es tracta d’una única actuació sinó de totun conjunt de tècniques de contingut diferent.

2. “Que una empresa desenvolupa”. Les empreses són els agents econòmics que apli-quen les tècniques d’investigació i actuació en el mercat.

3. “Per satisfer necessitats i desitjos del consumidor”. El consumidor, com a persona queés, té necessitats, i el màrqueting ha de descobrir o ajudar a fer conscients aquestes ne-cessitats. Dins del conjunt de necessitats s’inclouen també necessitats de tipus social.Les noves actuacions del màrqueting s’orienten cada vegada més a la protecció del mediambient.

4. “Aconseguir un benefici”. Les empreses tenen com a últim objectiu obtenir benefi-cis. El fi primordial del màrqueting és el consumidor, ja que amb la compra, quan sa-tisfà una necessitat, proporciona uns ingressos a l’empresa superiors als queaconseguiria si no apliqués aquestes tècniques de màrqueting.

C. González i altres (2000). Economia i organització d’empresa. Batxillerat. Barcelona:McGraw-Hill.

El saló de la Reina Regent

Situat al costat del Saló de Cent, va encarregar-se a F. Daniel Molina el 1860.

Actualment s’hi celebren els plens. Amb forma d’hemicicle, està cobert per una semi-cúpula amb una llanterna feta amb vidres de colors.

La taula presidencial està envoltada dels 50 escons de fusta dividits en dos blocs, hi hatambé dues tribunes per al públic i la premsa.

Decoren la sala dos canelobres de bronze, un retrat de Maria Cristina (la reina regent)i el seu fill Alfons XIII, encara infant; un bust del rei Joan Carles I, a les fornícules duesestàtues de marbre, Sant Jordi i Santa Eulàlia, obra de Josep Viladomat.

Unes grans làpides a la paret ens recorden els noms de fills adoptius de la ciutat, deciutadans benemèrits i la data de la visita del rei Alfons XII.

L’Ajuntament de Barcelona. Gabinet tècnic de relacions públiques i protocol.


Si continuéssim, encara en podríem explicar moltes més de diferències, que es

reflectirien en la manera de construir les oracions. I, si hi reflexionéssim, po-

dríem arribar a deduir que tot allò que els diferencia respon a una finalitat de

comunicació diferent. En un cas, les característiques lingüístiques responen a

la finalitat d’explicar i en un altre a la finalitat de descriure.

2.2. Les seqüències textuals

Tot i la utilitat de la classificació d’Adam, cal tenir en compte que el principal

escull d’aquesta tipologia, i de totes les tipologies, és que difícilment, en la

vida real, es troben textos que s’adscriguin íntegrament en algun dels tipus

de text proposats. En els textos reals el que trobem majoritàriament són com-

binacions de textos: argumentatius amb expositius, conversacionals amb des-

criptius o argumentatius, narratius amb descriptius i conversacionals, etc.

Aquestes combinacions es produeixen o bé perquè un text té parts (seqüèn-

cies) que corresponen a diferents “prototipus textuals” o bé perquè, encara

que pertany a un tipus concret segons la finalitat comunicativa, té trets que

l’aproximen a un altre tipus.

Penseu, per exemple, en una novel·la. Una novel·la és un text narratiu, perquè

ens explica uns fets relacionats temporalment. Però, a més dels fragments nar-

ratius –en què s’expliquen fets– sol incloure fragments conversacionals –en

què s’utilitza el diàleg– i fragments descriptius –en què s’explica com és un ob-

jecte, una persona o un paisatge.

Per donar compte de la naturalesa híbrida de molts textos, Adam introdueix el

concepte de seqüència. Així, una seqüència seria cadascun dels fragments, d’ex-

tensió variable, que presenten una unitat de significat i sovint també de forma,

que responen a una funció comunicativa diferenciable. Per tant, en un frag-

ment en què la finalitat comunicativa és narrar, tindríem una seqüència narra-

tiva; en un fragment en què la finalitat és descriure, una seqüència descriptiva;

en un fragment en què la finalitat és convèncer, una seqüència argumentativa

i així successivament fins arribar als cinc tipus de seqüències.

Els textos es poden classificar segons la finalitat comunicativa que te-

nen en argumentatius (opinar o convèncer), descriptius (informar sobre

l’estat de les coses), narratius (presentar fets i accions en un eix crono-

lògic), expositius (informar, fer entendre alguna cosa) i conversacionals

(intercanviar informació entre dos o més interlocutors). La finalitat i la

tipologia s’associa amb característiques discursives i gramaticals proto-

típiques de cada tipus, que ens serveixen de guia per interpretar i

produir textos concrets.

Prototipus textual

Com va indicar Adam (1992) quan definim un tipus de text, en realitat, ens referim a un prototipus textual, un model ideal i abstracte al qual els textos reals s’adapten en major o menor mesura però no necessàriament de manera total. Així, per exemple, una pel·lícula és un text narratiu per la seva funció comunicati-va però té forma conversa-cional; per tant, és un text narratiu no prototípic.


Vegeu també aquesta entrevista, que s’inicia amb una seqüència expositiva, en

què es presenta l’entrevistat i se situa l’intercanvi comunicatiu, i una seqüència

conversacional, en què alternen les intervencions d’entrevistador i entrevistat.

Text 3

D’altra banda, podeu comprovar que la seqüència conversacional anterior té

moltes característiques pròpies del text expositiu, ja que té com a finalitat in-

formar. Així, podem dir que ens trobem davant d’un text que adopta predo-

minantment la forma conversacional, però que té una finalitat comunicativa

típica dels textos expositius.

Des d’aquest punt de vista, doncs, un text pot estar format per un conjunt de

seqüències (com hem vist en el text 3) o per una sola seqüència com veurem en

aquest exemple de conversa telefònica, típica mostra de text conversacional:

Text 4

Entrevista a Barry Wellman, director de Netlab

Barry Wellman és professor del departament de Sociologia de la Universitat de Toronto(Canadà) i director del Netlab, institut de referència sobre Internet. Ha fet estudis sobrela sociabilitat en línia, les comunitats virtuals i l’impacte d’Internet en la vida quotidia-na. Wellman ha visitat Barcelona convidat per la UOC i ha ofert una conferència en elmarc del doctorat sobre la Societat de la Informació.

En què es convertirà Internet? La història ens ensenya que són els usuaris qui finalment decideixen l’ús que es faràdels invents. L’objectiu inicial d’Internet era facilitar el treball en equip, però gràciesals usuaris Internet abastarà totes les coses. Internet es convertirà en part ordinària dela nostra vida, com ho és l’electricitat.

Com pot millorar les relacions personals, Internet? Nosaltres hem comprovat que Internet té uns efectes positius sobre les comunitats. In-ternet facilita la comunicació entre grups nombrosos de membres de la comunitat i faque elements com el temps i l’espai siguin menys decisius en la comunicació. Quanles xarxes de comunicació mediades per computadores enllacen persones, institucionsi coneixement, actuen com a xarxes socials ajudades per computadores.

El cas de Netville és especialment significatiu... Exactament. Netville és el nom que vam posar a un suburbi de Toronto on durant dosanys vam experimentar com actuava Internet sobre les comunitats. L’accés d’un grupde ciutadans a un servei d’Internet d’alta velocitat va ajudar a reunir el veïnat i va fo-mentar les relacions personals presencials, des de visites a les cases fins a trobades po-pulars. Altres experiències també han mostrat que Internet pot potenciar eldesenvolupament d’aproximacions entre persones en les comunitats tradicionals.

Però Netville no deixa de ser un suburbi en una gran ciutat. És possible un expe-riment així en societats subdesenvolupades? Als països pobres només una elit social es pot permetre l’ús d’Internet. La falta de re-cursos farà que la divisió digital sigui insalvable per als països menys desenvolupats.Evidentment això no és gaire democràtic. De tota manera esperem que en les àreessubdesenvolupades molta gent pugui accedir a Internet encara que sigui des de cabineso des de cibercafès. El cost inferior d’Internet respecte al telèfon serà un gran estímul.

UOC (2002, 25 de febrer). Reportatges i entrevistes (fragment). Barcelona.

–Digui?–Hola! Que hi és la Clara?–No, encara no ha arribat. Arribarà cap a les deu. Qui ets? Vols que li digui alguna cosa?–Sóc la Cristina, és que encara no em sé els seus horaris. Bé, no cal, ja trucaré méstard…, o demà. –Molt bé, ja li diré que has trucat.


En cas que ens trobem amb un text format per seqüències diferents, podrem

definir el text segons quina sigui la seqüència predominant, considerant que

totes les altres s’hi subordinen o, encara millor, determinant quina és la fina-

litat comunicativa predominant. Per exemple, un anunci amb forma descrip-

tiva continua essent un text argumentatiu perquè la seva finalitat primordial

no és descriure l’objecte (un cotxe, posem per cas), sinó convèncer el receptor

que compri el producte.

Així, si continuem amb l’exemple inicial, una novel·la serà un text narratiu,

tot i les diverses seqüències que contingui, perquè la finalitat comunicativa

del conjunt del text és narrar, explicar una història. I també classificarem un

llibre de text com a expositiu, malgrat que hi hagi seqüències en què s’argu-

menti com, per exemple, en els raonaments de les definicions o en les demos-

tracions.

2.3. Els gèneres

Una altra manera de classificar el textos és partir de l’agrupació per gèneres. El

terme gènere, usat en diferents camps i sobretot en la literatura per referir-se als

diferents textos literaris, s’ha estès avui dia a altres productes culturals en què

la paraula és fonamental. Es fa servir al cine (cine d’aventures, de ciència-ficció,

melodrama, comèdia, etc.), a la ràdio (tertúlies, entrevistes, programes espor-

tius, musicals, etc.) o a la televisió (serials, talk shows, debats, noticiaris, etc.).

En lingüística, parlem de gèneres textuals o discursius, o simplement de gène-

res, per anomenar els textos d’unes mateixes característiques, lligats a determi-

nades esferes de l’activitat humana. És a dir, qualsevol esfera de l’activitat

humana en què s’utilitza la llengua genera textos que tenen unes característi-

ques estructurals, discursives i lingüístiques determinades.

–Gràcies, adéu!–Adéu!

En resum, podem diferenciar cinc (proto)tipus textuals bàsics si atenem

la finalitat comunicativa que acompleixen: narratius, descriptius, expo-

sitius, argumentatius i conversacionals. Aquests tipus s’associen amb

característiques discursives i lingüístiques determinades. Malgrat això,

difícilment ens trobarem amb textos íntegrament adscrits a un o a un al-

tre tipus, per la qual cosa es poden diferenciar seqüències textuals dins

d’un text, sempre que contingui unitats de sentit i de forma diferencia-

des per la funció comunicativa que acompleixen. La finalitat comunica-

tiva predominant serà la que, al capdavall, farà classificar el text en

conjunt en un tipus o un altre.


Els parlants poden reconèixer fàcilment molts d’aquests textos perquè els uti-

litzen en la seva vida diària. Gairebé tothom pot identificar una carta, una res-

senya, una entrevista, una notícia, un formulari, un prospecte, una esquela,

una invitació, un albarà, un poema, una conferència, un avís, una nota i un

llarg etcètera. Vegeu els exemples següents:

Text 1

Text 2

Joan Messegué VallsElisabeth Pujol Banabarre

Juntament amb els nostres pares tenim el goig de convidar-vos al nostre enllaç matri-monial, que tindrà lloc el dia 13 de setembre, a la una del migdia a la col·legiata deSant Vicenç del castell de Cardona.

Súria, juliol 2002

Es prega confirmació

Joan: 9294234Elisabeth: 9296712

Comissió d’estudis dels Estudis d’Informàtica i MultimèdiaActa de la reunió del dia 4 d’abril de 2002

Assistents: Rafael Macau Nadal, president de la comissió, Ramon Segret Sala, Josep PrietoBlázquez, Ma. Jesús Marco Galindo, Alejandro Arias Luaces, Pablo Esteve Izquierdo,Jaume Medeiros Vaz, Jordi Sors Duran

Excusen la seva assistència: Antoni Aloy López, Josep Miquel Esteban Lupiáñez

A les 17:30 h del dia de referència, a la sala 0A de l’edifici de la Universitat Oberta deCatalunya, avinguda Tibidabo 39-43, i, en segona convocatòria, es reuneix la Comissiód’estudis dels Estudis d’Informàtica i Multimèdia en donar-se la condició de quòrumsuficient.

La reunió es desenvolupa segons l’ordre del dia establert:

Punt 1. Presentació de cada membre de la comissió.

Punt 2. Constitució formal de la comissió per part del president.

Punt 3. Elecció del secretari de la comissió. A proposta del president i amb l’acceptació de tots els assistents l’elecció recau en lapersona de Ramon Segret Sala.

Punt 4. Presentació del reglament de la comissió per part del president.S’analitzen especialment els apartats: naturalesa i funcions de la comissió, i drets i deu-res dels seus membres.

Es tracten conjuntament la resta de punts, 5, 6 i 7.

Després de debatre quantes reunions farà la comissió, així com el seu calendari, la sevamodalitat (presencial o virtual) i quins seran els temes que s’han de tractar, s’arriba ales següents conclusions:

a) Començarem per atendre’ns a la norma de celebrar com a mínim una reunió al se-mestre.b) Aquesta reunió serà presencial.


Segurament haureu copsat, gairebé al primer cop d’ull, que es tracten d’una

invitació a un casament i d’una acta d’una reunió. Us heu preguntat, però, per

què ens és tan fàcil identificar-los? Doncs, bàsicament per dos motius.

D’una banda, perquè aquests textos tenen una estructura establerta, una con-

figuració molt característica, com si s’ajustessin a un motlle, a un esquema

predeterminat. Us heu fixat en la invitació de casament? Està encapçalada pels

noms (en lletres destacades) de les persones que es casen; al mig hi ha el text

de la invitació, amb les dades importants: lloc, dia i hora on se celebren els ac-

tes; al final, hi ha els telèfons per confirmar-ne l’assistència. En l’acta, en can-

vi, la disposició és ben diferent, es comença amb una relació dels assistents i

dels absents, a continuació, s’hi especifica el dia, lloc i hora de la reunió i, fi-

nalment, es tracten els punts de l’ordre del dia. Aquesta estructura formal està

tan fixada que fins i tot, quan no es respecta, sobretot en els textos lligats a

certs actes socials, comporta com una mena de transgressió, un trencament

dels rituals d’una comunitat. Heu assistit mai a una d’aquelles típiques discus-

sions familiars que s’organitzen a l’hora d’haver de decidir el redactat d’una

esquela o d’una invitació de casament? En aquests casos, qualsevol modifica-

ció de l’estructura establerta és entesa com un trencament, com una nova ma-

nera d’entendre la relació social, cosa que, segurament, no està gaire allunyada

de la intenció dels que la proposen.

D’altra banda, aquests textos formen part de la nostra experiència comunica-

tiva, ja que n’hem vist molts de semblants. Els hem après a reconèixer i, en

molts casos, a produir al llarg de la nostra vida com a persones que formem

part d’una comunitat. Com més rica hagi estat la nostra experiència escolar,

familiar, laboral o social, més possibilitats haurem tingut d’habituar-nos-hi i

de manejar-los. Recordeu que es consideren gèneres tant els textos lligats a la

vida quotidiana o a les relacions socials –la invitació de casament–, com els

que estan vinculats a determinades activitats professionals: informes, resse-

nyes, entrevistes, mítings, instàncies, formularis, resums, ponències, tesis, etc.

En resum, tots aquells textos que responen a unes determinades convencions,

sigui quina sigui l’activitat amb què estiguin relacionats.

Convé destacar que els gèneres responen a situacions arquetípiques i que

s’han creat històricament a través de l’ús, de manera que no constitueixen una

c) La propera reunió es fixa el dia 2 de maig de 2002, a les 18:30 h en primera convo-catòria i a les 19 h en segona convocatòria, a l’edifici de la Universitat Oberta deCatalunya, avinguda Tibidabo 39-43.d) En aquesta reunió es tractaran els temes:– El mètode d’avaluació de les assignatures.– El procés d’avaluació d’estudis previs.

Queden per a futures reunions els temes següents, ordenats de més a menys prioritat:– Comunicació amb els estudiants.– Materials docents.– Propostes pedagògiques (elements de millora en l’aprenentatge de les assignatures i

ús per part dels estudiants dels mitjans informàtics de la UOC).– Evolució dels continguts de les titulacions.


llista tancada: segons les necessitats se’n creen de nous (com els xats, els fò-

rums o els missatges, en l’àmbit d’Internet). Formen el repertori comunicatiu

tant dels grups humans com de les persones que els formen. I, a la vegada, fa-

ciliten la intercomunicació i eviten els malentesos.

2.4. Tipus de seqüències textuals

Més amunt hem definit les seqüències com a unitats textuals caracteritzades

per una sèrie de trets o marques que responen a un determinat objectiu comu-

nicatiu. Per tant, segons la finalitat comunicativa, tenim seqüències conversa-

cionals, narratives, descriptives, argumentatives i expositives.

Exposarem, a continuació, els principals trets que caracteritzen cadascuna

d’aquestes seqüències textuals, basant-nos, en gran part, en M. J. Cuenca

(1992 i 1996).

2.4.1. Seqüència conversacional

Definició: és un intercanvi d’informació entre diversos interlocutors que es

troben presents en el moment en què s’esdevé l’acte comunicatiu i que cons-

trueixen conjuntament el discurs.

Estructura: s’organitza a partir de les intervencions dels interlocutors, que se-

gueixen un ordre marcat pels torns de parla. Solen incloure fórmules de salu-

tació o d’obertura i de comiat o tancament.

Característiques textuals: molts tipus de modalitats oracionals (interrogació,

exclamació, etc.); gestualitat i canvis d’entonació, si el text és oral; recursos

gràfics (guions, puntuació, tipus de lletra), si el text és escrit; fórmules (saluta-

cions, invitacions, excuses, formes de cortesia).

Característiques lingüístiques: trets propis de l’oralitat (alteracions de l’ordre

dels mots, omissions, repeticions, etc.); presència de pronoms personals i al-

tres marques de primera i segona persona; referències al temps i a l’espai en

què s’esdevé l’acte comunicatiu; interjeccions (ah, eh) i ús de connectors i mar-

cadors que indiquen l’actitud del parlant o organitzen el discurs –prendre la

paraula, manifestar oposició al que s’ha dit, etc.– (però, a veure, escolti, etc.).

Els textos es poden classificar atenent les característiques que tenen en

comú i l’esfera de l’activitat comunicativa amb què s’associen. El con-

cepte de gènere permet agrupar textos que tenen una estructura conven-

cional determinada, fixada, i que formen part del repertori comunicatiu

de les persones i d’una comunitat de parlants.

Lectures complementàries

M. J. Cuenca (1992). Teories gramaticals i ensenyament de llengües (cap. 5). València: Tàndem.M. J. Cuenca (1996). Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent.

Recordeu que...

... segons l’actitud del parlant, les oracions es classifiquen en els tipus següents:Enunciatives o declaratives, si transmeten una informació: Avui fa molt bon temps.Interrogatives, si formulen una pregunta: Quin dia vindràs?Exclamatives, si expressen un estat d’ànim (emoció, temor, sorpresa, etc.): Quina bestiesa!Exhortatives si expressen una ordre: Calla de seguida!Dubitatives, si expressen un dubte: Devien ser les dotze.Desideratives, si expressen un desig: Tinc ganes que arribinles vacances.


Manifestacions (gèneres): diàlegs, entrevistes, converses telefòniques, con-

verses quotidianes, etc. Bàsicament, són orals, ja que les formes escrites (com

les entrevistes o les obres de teatre) són, en gran mesura, adaptacions de les

orals.

En teniu una mostra en aquesta transcripció d’una conversa telefònica, emesa

el dia 25 d’octubre del 2002, en el programa de ràdio L’hora del pati de RAC 1.

Es tracta d’endevinar el personatge que protagonitza una de les notícies del

dia, a partir d’unes pistes ofertes abans.

Com haureu observat, tenim una conversa estructurada a partir dels torns de

parla de cadascun dels interlocutors, amb unes fórmules d’obertura i de cloen-

da: Hola! Bon dia! I Que vagi bé! Adéu! També hi trobem moltes oracions excla-

matives i interrogatives, que posen en relleu l’expressivitat del llenguatge oral:

Què t’agradaria?, Que vagi bé!; interjeccions: Au, eh?; alteracions de l’ordre sin-

tàctic de l’oració (subjecte-verb-complement): La creu, l’hi va donar..., és que

també en tinc una, jo!; pronoms personals i morfemes de primera i segona per-

sona; referències al temps en què es produeix la conversa: ara mateix, ahir; bar-

barismes propis del registre col·loquial: pues, na.

2.4.2. Seqüència narrativa

Definició: relata fets i accions, reals o imaginaris, situats en un marc temporal

i causal.

Estructura: organització temporal bàsicament en tres parts: plantejament,

nus i desenllaç; afinant més l’anàlisi se’n poden diferenciar cinc: introducció,

complicació, evolució, resolució i situació final.

Locutor: Ramon, Barcelona! Bon dia!Concursant: Hola! Bon dia!L: Qui pot ser, Ramon?C: Jo penso que és el Joaquim Barraquer.L: Joaquim Barraquer! Que aquest home també va rebre un premi ahir!C: Sí, la Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad.L: Com? Estàs llegint del diari directament! Déu n’hi do!C: Més o menys.L: Diu: no, és que també en tinc una, jo (adreçant-se als oients).L: I qui l’hi va donar, la creu?C: La creu, l’hi va donar, pues...la ministra de Sanitat!L: Tu què preferiries: tenir una gran creu de l’Ordre Civil de Sanitat o poder passar totauna tarda en el club privat de ... [aquí s’esmenta el nom del balneari que patrocina l’es-pai] ?C: Eh? Ho haig de respondre? [Rialles]L: Au, va, digues, què t’agradaria? És que si no respons, no tens la possibilitat.C: Pues, na, [el nom del balneari], directament.L: Doncs, mira, tens la possibilitat de fer-ho. [aplaudiments]L: Ramon, mira, tens el número 5 i ara mateix, quan pengis, fem el sorteig.C: Molt bé.L: Vinga! Que vagi bé! Adéu!C: Adéu!


Característiques textuals: presència d’un narrador (que presenta els fets); in-

troducció d’altres veus, a més de la del narrador, a través de diàlegs (seqüències

conversacionals).

Característiques lingüístiques: abundància de verbs d’acció, temps verbals

en passat, expressions temporals.

Gèneres: novel·les, pel·lícules, contes, rondalles, notícies, reportatges, etc.

Vegeu l’exemple següent, que correspon al gènere del conte o relat breu:

En aquesta narració, un conte curt, observem alguns dels trets característics

d’aquestes seqüències. Pel que fa a l’estructura, en la primera oració, ens trobem

amb el plantejament de la història; a continuació, se succeeixen tots els fets –

en aquest cas, els sentiments experimentats pel narrador– que ens conduiran al

desenllaç, situat en l’últim paràgraf. El narrador, en primera persona, correspon

a la veu del protagonista. Quant a les característiques lingüístiques, fixeu-vos

que tots els esdeveniments van lligats a expressions temporals: de la primavera a

la tardor, entre juny i novembre, entre dimecres i divendres, en aquella època, etc. A

més, hi predominen els temps verbals en passat –vaig estar enamorat, es confonia,

vaig agafar-li, va resultar, etc.– que expressen l’acció d’aquesta narració: els canvis

successius produïts en l’enamorament del narrador.

2.4.3. Seqüència descriptiva

Definició: informa sobre l’estat de les coses. És a dir, com és una persona, un

objecte, un lloc, una època, un ambient, etc.

Estructura: ordenació de caràcter espacial (de més general a més concret,

de dalt a baix, d’esquerra a dreta). Sol iniciar-se amb el tema o títol d’allò

que es vol descriure, tot i que a vegades, en textos literaris o publicitaris,

pot aparèixer al final.

6 d’agost del 1996, migdia

Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys vaig estar enamorat d’una dona. De la prima-vera a la tardor, però, encara que amb molta dissimulació, l’amor ja no mantenia tantens el cordatge. Entre juny i novembre, l’enamorament va anar fent-se’m borrós,igual que si ara em tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cadavegada més amb el que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella època que, du-rant menys d’una setmana, entre dimecres i diumenge, va resultar que més aviat mel’estimava poc. I el divendres sis d’agost ja no l’estimava gens. Gens? Entre les onze delmatí i la una, vaig agafar-li una mania com mai no havia tingut a ningú. I als voltantsdel migdia, per uns minuts, la vaig arribar a odiar.

Però a les dotze en punt l’amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de vida.Una llavor que s’esberla de sobte. En el precís instant que jo tanco d’un cop violent laporta del taxi que s’endurà per sempre més aquella dona.

T. Sala (2001). Bones notícies. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 399).


Característiques lingüístiques: presència d’adjectius o complements del

nom, oracions atributives (amb els verbs ser, estar i semblar), expressions de

lloc, temps verbals en present o imperfet, enumeracions, comparacions.

Manifestacions: en gèneres predominantment descriptius com fullets turís-

tics, inventaris, avisos de persones desaparegudes o catàlegs comercials. Tam-

bé poden aparèixer incloses en altres textos, com notícies, narracions, fullets

explicatius, anuncis, textos científics o tècnics, etc.

Comproveu les característiques de les seqüències descriptives en l’exemple se-

güent, un fragment de la descripció d’Oleguer, el protagonista de la novel·laL’Escanyapobres de Narcís Oller.

En el fragment s’explica com és físicament l’Oleguer (el nom ha aparegut

abans) seguint un ordre determinat. Primer s’hi esmenta allò que s’observa glo-

balment, el conjunt: alt, ossut, magre i cappetit. A continuació, s’hi analitzen en

detall, els trets de la cara, començant pels cabells i acabant per la boca, en un

ordre descendent. Quant a les característiques lingüístiques, hi trobem abun-

dància d’adjectius: negres, arranats, escorcolladores, dolces, barbamec, gruixudes;

verbs atributius: era, o que encapçalen un conjunt de trets: tenia; temps verbals

en imperfet d’indicatiu: ensenyava, tenia, era; enumeracions i oracions copula-

tives o juxtaposades: eren negres, fredes i escorcolladores, guspirejants o dolces...

També hi ha comparacions, en descriure allò més característic, a mode de clo-

enda: com la del furó, fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.

2.4.4. Seqüència argumentativa

Definició: serveix per exposar punts de vista, opinions i també per rebatre,

convèncer, persuadir o fer creure alguna cosa a algú.

Estructura: presenta una introducció, en què se sol plantejar la tesi que es pre-

tén defensar o rebutjar; un desenvolupament, on es presenten les dades i les

premisses, els arguments i contraarguments; i una conclusió, en què es reafir-

ma la tesi.

Característiques textuals: organització de la informació per relacions lògi-

ques (causa-conseqüència, contrast); presència de l’emissor en el text; incor-

poració d’altres opinions, citacions, referències o comentaris d’altres textos;

ironia.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sem-pre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentreescoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec,tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el nas llarguet i cantellut. Però el quemés caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb elsseus llavis tan prims i cenyits a l’ós, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ense-nyava les dents per mossegar.

N. Oller (2000). L’escanyapobres (ed. a cura de J. Paré). Barcelona: Hermes.


Característiques lingüístiques: ús de connectors que indiquen causa, conse-

qüència, contrast, addició; mots que fan referència a l’emissor i al receptor;

verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar; mots amb un valor subjectiu, com ad-

jectius o adverbis (lamentablement, interessant).

Gèneres: debats, articles d’opinió, cartes al director, queixes formalitzades o

formals, oratòria judicial, sermons. També podem trobar seqüències argu-

mentatives incloses en altres textos, com en textos expositius de caràcter ci-

entífic.

Com a exemple, vegeu aquesta carta al director:

En aquesta carta, se segueix l’estructura prototípica de les seqüències argu-

mentatives. En la introducció (primer paràgraf), s’hi presenta la tesi que s’hi

vol defensar –no cal mantenir els documents originals en un indret determi-

nat– i, en el desenvolupament, s’hi detallen les propostes de solució junta-

ment amb els avantatges que comportarien; com a conclusió, es recullen les

millores que comportarien el conjunt de les propostes i es reformula la solu-

ció. Les informacions s’encadenen en una relació causa-conseqüència (pro-

posta-avantatge en el text), i notem la presència de l’emissor: em sembla a mi.

Pel que fa als trets lingüístics, hi podem observar algun connector que indica

conseqüència: així; addició: a més a més, i mots o expressions amb valor sub-

jectiu: sembla fora de lloc, raonable.

Microfilmar és la solució

En l’era de les noves tecnologies, d’Internet i dels avenços en les tècniques de repro-ducció de documents, sembla fora de lloc el desig de mantenir els documents originalsen paper dels arxius de Salamanca en un indret determinat.

La solució més raonable, em sembla a mi, és fer una còpia en microfilm de tots elsdocuments, des del Butlletí Oficial de la República fins als cartells d’en Fontseré, dotarla institució salmantina de sistemes de lectura i posterior impressió segons el mateixsuport de microfilm, i tornar els originals a les famílies que n’eren les antigues pro-pietàries.

De cara a la recerca d’informació en els documents oficials, seria interessant, a més amés, digitalitzar-los informàticament per a una més ràpida localització de les dadesque contenen. Així, si una família vol saber si un dels seus membres apareix al ButlletíOficial de la República, aleshores amb una senzilla entrada de les dades a consultar iamb la recerca en els ordinadors de l’arxiu n’hi hauria prou, en lloc de mirar manual-ment els enormes volums relligats un per un.

Tots aquests avenços tecnològics dotarien la institució dels arxius de Salamanca d’unaeficiència molt més gran, minvaria enormement el volum a emmagatzemar i la quali-tat de conservació estaria assegurada.

El lema a tot això podria ser quedeu-vos-en una còpia i torneu-nos els originals.

Brauli Tamarit Tamarit. Barcelona

Avui (2002, 27 d’octubre).


2.4.5. Seqüència expositiva

Definició: té com a finalitat informar, fer comprendre alguna cosa.

Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.

Característiques textuals: organització lògica i jeràrquica de les informaci-

ons, mètode analític i sintètic; tècniques: definició, classificació, exemplifica-

ció; gràfics, esquemes, dibuixos, títols, subtítols, subdivisió en apartats,

recursos gràfics (negretes, cursives, majúscules, etc.); i en l’exposició oral, re-

peticions, entonacions, pauses emfàtiques o expressives, etc.

Característiques lingüístiques: oracions atributives; connectors, sobretot de

distribució, causa i conseqüència; temps verbals organitzats entorn a l’eix

de present, propis de les oracions enunciatives; lèxic abstracte i especialit-

zat, nominalitzacions (noms formats a partir d’un verb, d’un adjectiu, d’un

adverbi o d’un altre nom).

Gèneres: lliçons, exàmens, apunts, fullets explicatius, conferències, tractats,

llibres de text, etc.

Com a exemple, vegeu aquest fragment d’un article de divulgació sobre psi-

quiatria:

En el fragment, podeu observar com, en el primer paràgraf, a mode d’introduc-

ció, es defineix què és la depressió i com es manifesta. A continuació, s’hi ex-

posen de manera lògica els diferents aspectes relacionats amb la malaltia: a qui

afecta, les conseqüències que se’n deriven, i finalment, els tipus de teràpia.

La depressió

Les psicosis i les neurosis són malalties poc freqüents, però una cosa diferent és la de-pressió, trastorn que es pot disfressar de moltes maneres. L’arc és molt ampli: des de latristor normal després de la mort o pèrdua d’un ésser estimat fins a les formes de de-pressió major que acaben en suïcidi. La depressió és un dels grans problemes de la sa-nitat occidental. Les principals manifestacions de la depressió són la tristesa, la pèrduad’interès i la incapacitat per experimentar sentiments plaents. També hi pot haver an-sietat, insomni, baixa autoestima, sentiment de culpa, pèrdua d’energia, manca deconcentració, trastorns de la gana i idees de suïcidi.

Es calcula que, cada any, fins a un 3 per cent de la població pateix una depressió, ma-laltia que de vegades obliga a l’hospitalització. Les diverses formes de depressió tenenun risc de mortalitat elevada, provoquen incapacitat laboral i social i una elevada de-manda de serveis sanitaris.

La psicoteràpia, tècnica que no usa fàrmacs, és útil en tots els tipus de depressió, i enels casos lleus pot ser suficient per curar-la. Però alguns cops també cal recórrer a untractament farmacològic per millorar els símptomes i evitar el risc de suïcidi. Això ex-plica per què la indústria farmacèutica es va dedicar, als anys cinquanta, a estudiar elprometedor territori dels antidepressius. Però els primers productes eren tòxics en unadeterminada proporció. Així doncs, com es podien receptar a persones que es voliensuïcidar? Els efectes secundaris d’altres medicaments van obrir la porta a l’esperança[…].

Avui (2002, 27 d’octubre).


Quant als aspectes lingüístics, hi trobem oracions atributives: l’arc és molt am-

pli, les psicosis i les neurosis són malalties poc freqüents, etc.; connectors que ex-

pressen oposició: però, addició: també o conseqüència: així doncs. També cal fer

esment als temps verbals, gairebé tots en present d’indicatiu. Pel que fa al lè-

xic, veiem que hi abunden els mots abstractes: formes, ésser, els provinents del

camp de la psiquiatria o de la medicina: neurosis, autoestima, sentiment de culpa,

psicoteràpia, farmacològic, símptoma; i nominalitzacions com hospitalització i

pèrdua.

Com a variant de la seqüència expositiva, J. M. Adam inclou la seqüència ins-

tructiva, l’objectiu de la qual és donar ordres, instruccions o consells. Es ca-

racteritza, sobretot, per la utilització de temps verbals com el futur (farà), el

condicional (convindria), l’imperatiu (recull) o les formes d’obligació (cal tenir

en compte, caldria, s’ha de plantejar, s’hauria de fer). Aquest tipus de seqüència

té especial rellevància en alguns dels textos utilitzats en el camp de les TIC

com, per exemple, en els informes dels projectes.

Nominalització

Una nominalització és una es-tructura sintàctica que sintetit-za una construcció verbal sota la forma d’un sintagma nomi-nal. Per exemple, L’esfondra-ment de la casa és un sintagma nominal que correspon a l’ora-ció la casa es va esfondrar. O l’acusació del fiscal contra l’imputat per falsedat documen-tal correspon a el fiscal va acu-sar l’inculpat de falsedat documental.


Resum

Per comunicar-nos verbalment de manera eficaç, a més dels coneixements gra-

maticals, els humans fem servir tota una sèrie de destreses que ens permeten

adaptar la nostra producció lingüística a la situació comunicativa. Aquests co-

neixements, que són fruit de la nostra experiència en un entorn sociocultural

determinat, s’identifiquen amb el concepte de competència comunicativa.

La competència comunicativa inclou tres subcomponents fonamentals: la

competència gramatical, la competència sociolingüística i la competència dis-

cursiva.

La competència comunicativa es manifesta en la producció i la interpretació

de textos. El text constitueix la unitat comunicativa màxima i, en el nostre cas,

el centre primordial del nostre estudi. S’estructura per un conjunt de regles de

nivell oracional i textual que permeten relacionar el text amb el context o si-

tuació en què es produeix l’acte de la comunicació i també les parts del text

entre si.

Totes aquestes regles o característiques que ha d’acomplir un text perquè en re-

sulti una unitat comunicativa reeixida es coneixen com a propietats textuals.

Un text que transgredeixi alguna d’aquestes propietats totalment o parcial-

ment no acabarà d’assolir el seu objectiu comunicatiu, motiu pel qual hem cre-

gut convenient fer que siguin l’eix estructurador bàsic d’aquesta assignatura.

Així, conèixer les regles de comprensió i construcció de textos pot ser molt útil

per a qualsevol persona que vulgui millorar les seves capacitats comunicatives.

Les propietats del text són l’adequació, la coherència i la cohesió.

L’adequació és la propietat per la qual el missatge s’adapta a l’entorn comu-

nicatiu, al context. És a dir, és la relació del missatge amb la finalitat comuni-

cativa; amb l’emissor, el receptor, el temps i l’espai en què s’esdevé l’acte de la

comunicació, i amb el canal comunicatiu.

La coherència és la propietat del text directament relacionada amb el signifi-

cat del text. És la propietat per la qual totes les informacions del text se selec-

cionen, s’organitzen, es relacionen i avancen en una unitat de sentit.

La cohesió és la propietat per la qual es lliguen o es relacionen les diferents

parts del text. Correspon a l’expressió lexicogramatical de l’adequació i la co-

herència i inclou els mecanismes que expliciten la relació entre la cadena lin-

güística i el context o entre parts de l’oració i del text. Així, agrupa tots aquells

processos que permeten establir relacions en el text de manera que formin una

unitat, entre els quals cal destacar els mecanismes de referència i la connexió.


Perquè els textos resultin eficients, a més de respectar les regles que inclouen les

propietats, s’han d’adaptar als diferents models, els (proto)tipus de textos i els gè-

neres discursius. Per abordar l’estudi de la diversitat textual, hem presentat, d’una

banda, una classificació basada en la finalitat comunicativa (tipus de text o se-

qüències) i, de l’altra, l’agrupament per gèneres. Així, si parlem de tipus de text,

diferenciarem textos descriptius, narratius, expositius, argumentatius i conversa-

cionals. Si parlem de gèneres, distingirem cartes, actes, currículums, cròniques, re-

portatges, recensions, etc. Cal destacar que es tracta de dues classificacions

complementàries: qualsevol text pertany a un tipus i a un gènere determinat, tot

i que pugui incloure seqüències de diferent naturalesa o característiques que no

s’ajustin al prototipus de seqüència o de gènere.

Tots aquests conceptes constitueixen els fonaments teòrics mínims que, pos-

teriorment, podrem veure reflectits en els textos de les TIC que estudiarem en

els mòduls successius amb la finalitat de construir i interpretar textos de ma-

nera eficient.


Activitats

1. Llegiu la invitació que el rector va adreçar als professors i col·laboradors de la UOC perquèassistissin a l’acte de graduació del curs 2001-2002. A continuació, redacteu un correu elec-trònic en què un professor comuniqui a un altre professor el mateix que s’explica a la invi-tació del rector. Imagineu-vos que el company no l’ha poguda llegir perquè acaba d’arribard’un viatge i ni tan sols ha pogut passar pel despatx. Per tant, necessita saber que hi està con-vidat i les dades per poder-hi assistir.

2. Compareu les diferències lingüístiques i discursives que implica el canvi de gènere i de ca-nal en el text anterior.

3. Aquest fragment correspon a la conclusió d’un treball en grup fet als Estudis d’Informà-tica, Multimèdia i Telecomunicació en què es demanava el disseny d’un nou sistema d’in-formació per a una empresa farmacèutica. Les persones que l’han redactat no han tinguten compte la propietat de l’adequació i l’han escrit gairebé com si parlessin de manera in-formal. Redacteu-lo de nou perquè s’adapti a la situació comunicativa adient: canal escriti to formal.

4. Digueu quin és el tema del text següent. Poseu un títol que respongui al tema del text.

5. Destrieu, de totes aquestes informacions, referides a l’escultor Eduardo Chillida, les quatre quecorresponen a una notícia sobre el seu funeral, el títol de la qual és L’adéu ciutadà a Chillida. Acontinuació, ordeneu els paràgrafs, de manera que constitueixi un text ben construït.

UOCUniversitat Oberta de Catalunya

Acte de graduació curs 2001-2002

L’Ecxm i Mgfc. Sr. Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya, escomplau a convidar-vos a l’acte de graduació del curs 2001-2002, que tindrà lloc el dis-sabte 5 d’octubre a les 17:30 hores a la Seu Vella de Lleida.

Trobareu més informació a la web de l’acte de graduació: www.uoc.edu/graduacio2002.

La meva opinió és que es posin en plantilla alguns informàtics o que es contracti unabona empresa per a posar en marxa tot aquest sistema informàtic, res de comprar pa-quets ja fets ja que suposem que som una empresa prou gran per a poder-ho fer.

Fa més de trenta anys que, per raons ben diverses –familiars i laborals, especialment– mirode fer vacances uns quants dies de juliol. Quan torna l’agost... em reincorporo a la cuina ial llit i a la xafogor habituals. Doncs bé: fa més de trenta ayns que hi ha gent que em renyai que m’increpa perquè diu que com és que me’n vaig en ple juliol. Que se sàpiga, no ésobligatori fer vacances a l’agost. Els programadors de la nostra vida col·lectiva diuen queté molts inconvenients que la majoria plegui durant un sol mes. I països de l’Europa ricaens demostren que és molt millor que el període de vacances abasti tres mesos que no pasun. Als que em renyen, se’ls veu el llautó: malfieu-vos dels que s’adonen, de sobte, que hande programar una reunió urgent, o que han d’enllestir un escrit, o que han de resoldre unaqüestió –que potser arrosseguen des de fa anys!– justament els darrers dies de juliol. En elfons, se saben dropos i no saben com aconseguir arribar a l’agost amb cara de cansats i ambla possibilitat de justificar, amb l’excusa del seu cansament la no-participació en les obli-gacions familiars compartides. La saviesa popular catalana ho expressa molt bé: la feina lafan els cansats. Jo hi afegeixo: i la desfan els reunits! Apa, a reveure! Miraré de viure, entrefogons i llibres i paraules càlides en un indret on no pensi en reunions. Com que encarano sé com funciona un mòbil... espero, quan torni, que em digueu què ha passat aCatalunya, i si el Barça ha canviat de president!

Ignasi Riera. Avui (2002, 14 de juliol).

La tria del temple no ha estat casual, ja que Chillida el visitava regularment i una creudissenyada per ell presideix el baptisteri.

La faceta més universal de Chillida ha estat la seva escultura pública, que ha portat adimensions monumentals la reflexió sobre l’escultura a l’espai, els jocs de masses i vo-lums habitats per l’aire que tan bé resumeixen el treball de l’escultor i la reflexió delpensador directament heretada de la filosofia, juntament amb la profunditat del con-trast entre el que és material i l’esperitualitat més directa.


6. Reordeneu el text següent, de manera que s’ajusti a l’estructura clàssica d’introducció, des-envolupament i conclusió

La ministra de cultura, Pilar del Castillo, el lehendakari, Juan José Ibarretxe, l’am-baixador d’Alemanya a Espanya, Joachim Bitterlich, i l’alcalde de Sant Sebastià,Odón Elorza, van ser algunes de les autoritats que van assistir, al costat de la viuda,Pilar Belzunce, i de la resta de la família de l’escultor, a una cerimònia oficiada pelsacerdot i director de l’Institut Basc de Criminologia Antonio Beristain, amic del’artista.

Durant els darrers anys hem pogut admirar Chillida, prop de nosaltres, almenys endues ocasions, el 1998 a l’IVAM de València i l’any anterior a la Pedrera de Barcelonaen una exposició de la Caixa de Catalunya.

L’Orfeón Donostiarra va cloure l’acte.

L’escultura de Chillida té una dimensió universal i transmet un diàleg de pau i deconvivència. Pensem en alguns dels exemples més emblemàtics, com Gure AitarenEtxea, és a dir, La Casa del Nostre Pare, l’escultura monumental realitzada per en-càrrec del govern basc amb motiu del cinquantè aniversari del bombardeig massiude Gernika.

Eduardo Chillida, el nom més internacional de l’escultura de l’estat espanyol en la se-gona meitat del segle XX, havia superat una gravíssima crisi de la seva llarga malatia elmarç passat, però en els últims dies el seu estat de salut s’havia afeblit molt.

Milers de ciutadans de Sant Sebastià van donar ahir l’últim adéu a l’escultor EduardoChillida mort dilluns, en els funerals que van tenir lloc a la basílica de Santa Maria, alcasc antic de la capital donostiarra.


Tenir necessitats

Si en un camp han estat llestos els qui viuen per guanyar calés és en aquest de la infor-màtica. Tot està ben estudiadet perquè estiguem ben insatisfets i gastem sense parar.Fins i tot han tingut la picardia de no fer res compatible perquè quan un canviï un ele-ment de l’ordinador s’ho hagi de comprar tot de nou, no fos cas que en l’era del reci-clatge se’ns acudís reaprofitar alguna cosa. No deixa de ser preocupant que un inventrecent no hagi tingut en compte els residus que crea. Quants teclats, quantes pantalles,quants ratolins es deuen haver llençat simplement perquè un bon dia hem decidit queel vell ordinador ja no cobreix les nostres necessitats?

A més, els qui han muntat tota aquesta nova indústria són tan llestos que també hanpensat en els qui ens en beneficiem sense gaires entusiasmes. Els molt ganàpies ensdiuen que, si comprem un ordinador determinat, ens durarà anys i panys perquèl’aparell en qüestió permet que se n’ampliï la memòria. Per als qui odiem entrar a lesbotigues d’ordinadors, és oli en un llum. Somiem que l’invent ens duri, com a mínim,una dècada i no tornar-nos-en a preocupar. Els dependents de la secció d’informàticaho asseguren sense que se’ls escapi el riure: “Faci’m cas i compri aquest una mica méscar i quan calgui compri més bits”. I, esclar, gasten aquella seguretat de qui té el móna la butxaca i ens ho acabem creient sense entendre-hi res.

Fa unes quantes setmanes vaig escoltar a la ràdio un reportatge sobre un invent infor-màtic. El periodista anunciava, esperançat i amb un punt de joia sectària, que els tèc-nics s’estaven esmerçant per cobrir les nostres necessitats. Això vol dir: fer ordinadorsmés potents, més ràpids i sense cables. Per indicar-nos els progressos que s’han fet enaquesta línia, ens recordava que al principi les computadores ocupaven una habitació,i com a màxim, sabien multiplicar. Ara l’ordinador amb què escric aquest article capen un pupitre i és capaç de subratllar-me les faltes d’ortografia amb una diligència queratlla la pedanteria. Ara bé: de cobrir les necessitats, res de res. En l’àmbit de la infor-màtica les necessitats no estan mai cobertes perquè a mesura que se’n resolen unes se’ncreen unes altres de noves. El cas és no deixar mai de consumir hardware, software i elque faci falta.


7. Feu un esquema que reflecteixi l’estructura prototípica o les parts d’aquesta notícia depremsa.

8. Subratlleu tots aquells mots del text que fan referència a Jiri Kolar. A continuació, assenya-leu tots els espais en què s’hagi elidit el seu nom:

9. Col·loqueu els connectors següents en els espais corresponents del text, de manera que in-diquin la relació de significat entre les parts que uneixen:

Ara bé, però, a més, però, això no obstant.

Al cap d’uns quants anys, quan anem a ampliar la memòria en qüestió perquè resultaque tenim una impressora insatisfeta amb l’ordinador escarransit, ens aconsellen queel millor és comprar un nou disc dur i, esclar, ara hi ha una pantalla que va més bé pera la vista i, naturalment, ens cal un teclat ergonòmic: “Oi que vostè té mal d’esque-na?”, pregunten amb ganes que els confirmem el patiment. La conclusió és que hemde comprar un altre cop tot l’equip amb la certesa que amb dos anys ja en tornarem aestar del tot insatisfets. Ja ho deien a la ràdio: els entesos hi estan treballant com for-miguetes, i des que ho vaig sentir que em miro el meu ordinador i el veig massa gran,molt lent i amb uns cables d’allò més emprenyadors.

Ada Castells. Avui (2002, novembre).

Un gran asteroide localitzat pels científics fa només un mes passa demàarran de la Terra

Es tracta d’un fenomen que succeeix cada mig segleE.P. Madrid

L’asteroide 2002NY40 d’uns vuit-cents metres de diàmetre, passarà demà diumen-ge molt a prop de la Terra, concretament a una distància 1,3 vegades més gran quela del nostre satèl·lit, la Lluna. Demà dia del seu major acostament, l’asteroide pas-sarà a prop de l’estrella més brillant del firmament d’estiu, Vega. Aquesta roca espodrà observar des del nostre planeta amb prismàtics i especialment a primeres ho-res de l’auba.

El director del programa de l’Agència Espacial Nord-americana (NASA) d’Objectes Propersa la Terra assenyala que “esdeveniments com aquest succeeixen cada 50 anys”. Tanmateixl’última vegada que es va poder observar un asteroide de la mateixa mida al costat de l’òr-bita de la lluna fou el 31 d’agost de 1925, segons dades de l’agència dels EUA.

Els investigadors aprofitaran per recopilar informació de l’asteroide a mesura ques’apropi. Així, un grup del gran radi telescopi d’Arecibo a Puerto Rico dispararà onesde ràdio a l’asteroide 2002NY40 a mesura que s’aproximi a la Terra. Els astrònoms des-coneixen la composició d’aquest asteroide, per tant, n’estudiaran l’espectre en la sevaaproximació.

Actualment se sap que existeix molt poc risc de col·lisió amb aquest asteroide en lespròximes dècades, però amb les properes mesures d’Arecibo es podrà tenir més certesasobre el tema.

Diari de Balears (2002, 17 d’agost).

Mor el pintor i poeta txec Jiri Kolar, mestre del collage

France Presse - Praga

El poeta, pintor i autor de collages Jiri Kolar, un dels representants més importants dela cultura txeca del segle XX, va morir diumenge a la nit a Praga a l’edat de 87 anys, acausa d’una llarga malaltia. Nascut a la regió de Bohèmia del sud, Kolar es va donar aconèixer sobretot pels seus collages innovadors d’imatges de quadres i escultures arxi-coneguts que ell retallava en petits trossets i els reconstruïa sota una nova forma. Kolarva definir aquesta tècnica de “poesia visual” i la va descriure minuciosament al llibreDiccionati dels mètodes. L’artista va exposar per primer cop els seus collages el 1937,abans d’esdevenir membre del Grup 42, moviment d’avantguarda txec de vocació sur-realista [...].



10. Canvieu els connectors textuals subratllats d’aquesta carta al director per altres d’equiva-lents. Podeu utilitzar els de la llista adjunta que cregueu més adequats.

Primerament En síntesi Finalment

Segonament En darrer lloc En canvi

D’entrada D’una banda De l’altra

Per començar Per un costat Per l’altre

D’altra banda En resum Per tant

A continuació Ara bé Doncs

En síntesi A més a més A més

Així mateix En definitiva

Desconcert a Son Sant Joan:Desaparició misteriosa d’un passatger

Diari de Balears, 15/6/01

REDACCIÓ. A migdia d’ahir Son Sant Joan va viure una de les confusions més estra-nyes de la seva història, la qual cosa fa palès l’esperit de superació que regna al nostreaeroport. En el vol Barcelona-Palma, que havia d’arribar a les 13,25 hores, viatjava unindividu que presentava unes semblances prodigioses amb el pintor i escriptor catalàSantiago Rusiñol. ____________, aquest home anava vestit d’època i transportava nom-brosos estris per al dibuix i la pintura. Segons el testimoni de les hostesses i d’algunspassatgers, pel seu nerviosisme, semblava que era la primera vegada que pujava a unavió.

En un primer moment, tothom va pensar que es tractava d’algun artista excèntric,que s’havia disfressat a l’estil dels pintors de principis de segle. ______________ la sor-presa es produí quan el sobrecàrrec, a petició del comandant Rodríguez, va descobrirque a la nau hi havia un passatger més dels que havien embarcat al Prat. Després defer diversos recomptes i comprovacions, dels quals naturalment no s’informà alsviatgers, descobriren que l’infiltrat era precisament l’home que anava disfressat depintor modernista.

La tripulació, davant la possibilitat que es tractàs d’un intent de segrest o d’un acteterrorista, decidí actuar amb la major naturalitat possible, com si no succeís res es-trany. _______________________, el comandant Rodríguez comunicà per ràdio l’in-cident a l’aeroport de Palma, en el qual immediatament s’activà el plad’emergència i s’organitzaren les mesures previstes per als casos de possibles sabo-tatges terroristes.

No sabem per quines fonts alguns mitjans de comunicació varen conèixer immediata-ment la notícia. Aviat un bon nombre de periodistes es desplaçà a l’aeroport deMallorca. A la porta d’arribada es trobaven alguns representants del món de la cultura,de la política i alguns galeristes. Tots, ______________, negaren haver anat a Son SantJoan amb la intenció de saludar Santiago Rusiñol.

___________________, el fet més sorprenent va tenir lloc quan l’avió va haver aterrat.La tripulació procedí a desallotjar els passatgers de la manera habitual, ja que no volienprovocar una reacció sobtada del pressumpte terrorista. A l’altre extrem del finger unsagents de la guàrdia civil vestits de paisà esperaven el sospitós, per tal de detenir-lo iaclarir com havia accedit a l’interior de l’aeronau sense tarja d’embarcament. Però l’in-dividu en qüestió, que va esser el darrer a abandonar la nau i fou vist per darrera vega-da per les hostesses i el sobrecàrrec, no va aparèixer al final del corredor que comunicala nau amb la terminal de l’aeroport. L’evasió degué produir-se en un espai d’uns pocsmetres, sense cap sortida a l’exterior. {...]

P. Rosselló Bover (2002). L’infern de l’illa. Palma: Tià de Sa Real.


11. A continuació, us presentem tres textos o fragments. A quin gènere i a quin tipus de texts’adscriuen?

Text 1

Text 2

Text 3

El concert d’Alicia Keys

El motiu d’aquesta carta és expressar el meu desacord amb la crítica del concert d’AliciaKeys, publicada el dimarts 22 d’octubre. En primer lloc, voldria fer notar que el redactor,Raül Serna, no coneix el títol del disc de la cantant, ja que no és “Songs in a minor”, sinó“Songs in A minor”. En segon lloc, voldria fer patent la ignorància que el senyor Sernademostrà en parlar d’una cançó que anomenà, erròniament, ”Phone Call”. Com que nohi ha cap cançó de l’artista que es digui així, suposo que es devia referir a “How comeyou don’t call me”, enmig de la qual la cantant interpretà l’escena de la cabina de telè-fon. Aquesta escena, en la qual Alicia Keys penjava el telèfon a un noi, i una altra en laqual l’artista trepitjava el seu amant, van incitar el senyor Serna a parlar de “maltrato algénero masculino”. Senyor Serna, si vostè conegués la lletra d’ambdues cançons, sabriaque tracten d’un engany amorós, a partir del qual la protagonista decideix, en lloc deplorar, pagar el seu amant amb la mateixa moneda i menysprear-lo. A més, voldria afegirque allò que el redactor de la crítica anomenà “exceso de academicismo” no és més quela demostració que sí, que Alicia Keys ha estudiat al conservatori, que és més que unanena maca amb bona veu i que és capaç d’interpretar Beethoven i fer-ho bé. Per acabar,m’agradaria deixar clar que la comparació que Raül Serna va fer de l’artista amb cantantscom Missy Elliott i Mary J. Bliege és incomprensible, atès que Alicia Keys interpreta mú-sica R&B i les altres dues són cantants de Hip Hop, dos estils musicals completamentdiferents. En conclusió, voldria demanar al senyor Serna que, abans de redactar un arti-cle, s’informi adequadament sobre el tema que ha de tractar.

Roser Nadal (Barcelona).

Feblesa f. Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de laseva memòria. La feblesa d’un argument. La feblesa d’un suport. La feblesa de la voluntat. |feblesa mental Debilitat mental. | Acte propi d’una persona feble. || Inclinació, ten-dència. La seva feblesa són els homes forts.

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana.

Un tomb pel nou ravalPropostes per redescobrir la zona

El café que pone muebles NavarroTocant al carrer del Carme, una mica més amunt de la Rambla, hi ha aquest racó tanencisador. Només passar-hi per davant, ja crida l’atenció per les converses en plenaebullició que se senten a cada taula. Va obrir el local, ja fa uns anys, el fill del propietaride Muebles Navarro, d’aquí el nom, però contràriament al que molta gent creu, elsmobles són reciclats del carrer i no estan a la venda. A més de copes, tes i cafè, les novespropietàries serveixen sopars i un pastís de formatge ja famós entre els clients. El públicés variat, tant d’edat com d’estil, i l’ambient distès, familiar i molt proper.

El café que pone muebles Navarro. Riera Alta, 4-6. tel. 934423966. De dt. a dj. de 18a 1 h; caps de setmana fins a les 3 h. Cervesa: 2,5 euros. Combinat: 5 euros

Què fem? La Vanguardia (2002, setmana del 15 al 21 de novembre).

AvuiVilaweb

La ciberenquestaLa pregunta d’aquesta setmanaQui és el culpable de l’accident del Prestige?

– La companyia propietària del vaixell– La legislació internacional, que és poc restrictiva– Els governs, perquè són molt permissius


12. Identifiqueu quina és la intenció comunicativa del text i quins tipus de seqüències s’hicombinen.

13. El text que us presentem correspon a un anunci en què es descriu un televisor. Desprésd’haver-lo llegit:a) Feu un esquema dels elements que descriu juntament amb les seves característiques.b) Analitzeu l’ordre de presentació del elements: per quin s’ha començat?, quins els seguei-xen?, per quin s’acaba?c) Hi ha en el text alguna frase que resumeixi les característiques fonamentals del televisor?Quina?d) Quines altres característiques pròpies de la descripció s’observen al text?

14. Intenteu fer una descripció breu de les característiques del vostre ordinador. Seleccioneunomés les més importants i ordeneu-les seguint algun criteri. Utilitzeu connectors textuals

– Les transnacionals del petroli, que tenen molt de poder– Tots plegats– No es poden evitar aquests accidents mentre s’hagi de transportar petroli

Presos a l’illa

Maria de la Pau Janer

Una vegada, una senyora va explicar-me el seu viatge a Mallorca. Deia que li havia agradatperdre’s per les cales, recórrer el paisatge de la Serra Nord, passejar per pobles minúsculs.L’estada a l’illa fou grata. Dies de gresca i de calma que es combinaven sàviament, sensedificultats. Un dia, emperò, de sobte, va experimentar una sensació estranya. Comentavaque era quelcom semblant a un sentiment d’ofec. Com si algú desconegut s’afanyàs a opri-mir-li la gola amb totes dues mans, com si es paral·litzassin les seves cames i fos incapaç defer una passa. La sensació no durava gaire: el temps just de pensar que es trobava en unailla, que la mar l’envoltava per totes les bandes. L’espantava la idea de no poder-ne sortir,d’aquell espai de terra concret i mesurable.

Els illencs no coneixem aquesta sensació. Vàrem néixer envoltats de mar, i això ens agra-da. La mar ens dóna ales, ens alimenta el cor, ens fa sentir segurs. Tanmateix tampoc noens agrada gens haver de renunciar a sortir a l’exterior. Marxar de Mallorca i, després, tor-nar-hi és allò que sovint volem. Hi ha moltes persones que fan un trajecte constant entreBarcelona i Palma, per exemple. Per raons de feina, habitualment, es pot fer necessariaquest anar i venir que hauria de ser tranquil. Però no sol ser-ho. Molt sovint Ibèria ensobliga a quedar presos a l’illa, ens impedeix abandonar-la.

En aquesta ocasió, ha estat un col·lapse informàtic. Ha provocat retards i anul·lacions devols amb els bitllets ja comprats. Un cop més, Mallorca s’ha convertit en una ratera, unlloc d’on no és possible sortir. És evident que l’Administració central hauria de reconèixerque el fet insular és una realitat. Els trajectes aeris des de les Illes Balears haurien de ser con-siderats serveis d’interès públic.

Una errada informàtica no pot paral·litzar la vida de milers de persones que necessitenagafar un vol. És en aquestes situacions quan els mallorquins, que mai no ens havíemsentit presoners a l’illa, podem començar a experiementar sensacions noves que nosón gens grates.

Avui (2002, 10 de novembre).

Amb una imatge de plasma extraordinàriament nítida i so estèreoincorporat, el nou BeoVision 5 aconsegueix que visqui experiències de gran realisme

Amb una pantalla de 42”, portem la tecnologia del plasma més enllà, combinant-laamb totes les característiques d’imatge patentades per Bang & Olufsen. La seva pan-talla de contrast antireflectant, redueix significativament l’efecte de la llum ambien-tal i ofereix uns colors més profunds i rics. Els nivells de color, brillantor i contrast dela imatge, s’ajusten automàticament al nivell de la llum ambiental, per proporcio-nar una imatge òptima a qualsevol hora del dia. A més, les cortines electròniquesque llisquen lateralment en encendre BeoVision 5, li faran gaudir de la sensaciód’estar en una sala de cine sense sortir de casa.

A la part inferior de BeoVision 5, un conjunt complet d’altaveus actius proporcionen96 dB d’excel·lent so estèreo. A més a més, aquests altaveus integrats exerceixen el pa-per de canal central, en una configuració de so surround multicanal.


com: d’entrada, a més, així mateix, etc. Podeu començar per una frase que en resumeixi lescaracterístiques essencials, de l’estil:

El meu ordinador, un......................., és modern i molt potent.

O bé,

El meu ordinador, un......................., és vell i antiquat.

15. Després de llegir aquest fragment d’un conte de Jesús Moncada, contesteu les preguntesi feu les activitats que us proposem:a) Malgrat l’absència d’expressions temporals, podem deduir perfectament l’organitzaciótemporal de la narració: s’ha seguit un ordre cronològic estricte? Quins fragments correspo-nen al plantejament, al nus i al desenllaç?b) Si us hi fixeu, observareu que, a més del narrador, en el relat també hi intervé una altraveu. Quina?c) A qui s’adreça el personatge que explica la història?d) En el relat es barreja la narració d’uns fets amb les reflexions del personatge que els explica.Destrieu cada part. S’hi han emprat els mateixos temps verbals? Quin temps verbal s’ha fetservir per a la narració dels fets?

16. Transformeu el fragment del conte de Moncada de manera que estigui tot en tercera per-sona. Cal, per tant, que hi incorporeu la intervenció del vell Cristòfol que apareix en discursdirecte dins de la tercera persona del narrador.

17. En aquest text, una notícia, s’explica una trobada de diables al Tibidabo. Transformeu-lade manera que sembli una narració d’un acte al qual heu assistit. Caldrà que ordeneu els fetscronològicament i hi afegiu referències temporals com: més tard, aleshores, a continuació, des-prés, etc. Hi podeu afegir alguns detalls i podeu prescindir de tot allò que no sigui necessariper explicar els fets. El vostre relat podria començar així:

“Ahir vaig anar a una trobada de diables, que es feia al parc d’atraccions del Tibidabo....”

–Vam guanyar, xiquet –em digué el vell Cristòfol, després d’una glopadeta de rom, sen-se deixar de contemplar la fotografia–. Vam guanyar per sis a dos quan pensàvem queja érem pell. I és que, sovint, les coses de la vida van així, i les del futbol també; allòque menys et penses, ho capgira tot. Perquè ¿qui havia de cavil·lar que el Segre s’infla-ria en un tres i no res, de la manera que ho va fer després del penal, i que havia d’aturarles aigües de l’Ebre amb la força del seu corrent? Doncs, això és el que va passar noi; il’Ebre embassat per la fortíssima empenta del Segre, començà a inundar plàcidamentel camp de futbol amb un batec seguidet i calmós fins que cobrí amb mig pam d’aiguala major part del terreny del joc. No era la primera vegada que allò passava, però maino havia coincidit amb un partit.

Els forasters, gent de secà, eixuta i corretjosa, que no havien vist en la seva vida aquellaabundor d’aigua, es van esfereir: ja es veien riu avall, arrossegats fins a mar per aquellariadeta esquifida. La major part d’ells, amb el melic arrugat, es van amuntegar amb l’àr-bitre en la zona del camp on l’aigua, per causa d’un desnivell del terreny, no arribava.I aquella va ser la nostra: ¿qui havia d’aturar un equip de gent de la ribera, que portavael riu a la sang i es trobava en el seu element amb el camp en aquelles condicions? Maino s’havia vist una cosa com aquella: els nostres lliscaven igual que carpes, fins i tot elbotiguer, agullonats pel públic que, amb aigua al turmell, es desfeia a crits; cada atacera, gairebé, un gol segur. Ens vam parar al sisè, noi; no es tractava d’escarnir-los sinóde guanyar-los. Prou desgràcia tenien, els pobrets, de no saber què era un riu.

J. Moncada (2001) “Futbol de ribera”. El cafè de la granota (original de 1985). Barcelona:La Magrana.

Trobada de diables al TibidaboRedacció. Barcelona

Més de vuit-cents diables es van reunir al cim del Tibidabo per celebrar la TerceraJornada Diablesca. Els representants de 29 colles de diables de Catalunya es van re-unir al parc d’atraccions per explicar a tots els visitants en què consisteix la tradiciódels diables, el ball i com funcionen els dracs, les guites i altres integrants del bestiaripopular.

La trobada va acabar amb un ball de diables multitudinaris. Prèviament s’havien exposatal Tibidabo diversos trajos de colles, així com el material pirotècnic que utilitzen.


18. Torneu a redactar el relat que heu fet en l’exercici anterior com si l’expliquéssiu el mateixdia que heu assistit a l’acte. Hauria de començar així:

“Avui he anat a una trobada de diables, que s’ha fet al parc d’atraccions del Tibidabo....”

19. Com podeu observar, el text següent correspon a un fragment d’un material d’una assig-natura de la UOC. Es diu Gestió d’una organització informàtica d’M. Barceló i J.A. Pastor. Des-prés d’haver-lo llegit, contesteu les qüestions següents:a) A quin gènere i a quin tipus de text s’adscriu?b) Quina estructura presenta? Quins paràgrafs corresponen a cada una de les parts del text?c) Hi ha definicions, classificacions o exemplificacions? Si n’hi ha, assenyaleu-les.d) Quins recursos gràfics s’hi han utilitzat?e) Quina és la modalitat de les oracions del text? Hi ha oracions atributives? Quin temps ver-bal s’hi utilitza?f) Quin lèxic especialitzat hi apareix?

20. Prenent com a pauta el text de l’activitat anterior, redacteu un text, no gaire llarg, dirigita estudiants d’empresarials, en què s’hi expliqui el concepte de base de dades.

21. Us presentem un missatge de correu electrònic en què un estudiant de la UOC, represen-tant dels estudiants a la Comissió d’Estudis d’Informàtica, resident fora de Catalunya, expres-sa la seva opinió sobre la manera d’organitzar les reunions de la comissió. Un cop llegit,respongueu les preguntes i feu les activitats que us proposem:a) A quin gènere i a quin tipus de text s’adscriu?b) Quin fragment correspon a la introducció? Quina tesi es defensa o es rebutja?c) Quins paràgrafs corresponen al desenvolupament? Amb quins arguments es defensa la tesidel text?d) On se situa la conclusió? Què s’hi exposa?e) Assenyaleu tots aquells connectors que indiquen causa, conseqüència, contrast o addició.f) Assenyaleu els mots que indiquen la presència de l’emissor (jo) i del receptor (tu).g) Hi ha verbs dels tipus dir, creure, pensar, opinar...? Quins?

El Tibidabo celebra aquesta setmana, a més, l’atorgament d’un premi Golden Peny que con-cedeixen els periodistes europeus i professionals del sector als millors parcs d’atraccions.

Avui (2002, 10 de novembre).

Sistemes d’informació transaccionals

En l’activitat quotidiana, tota organització interacciona amb altres organitzacions del seuentorn d’actuació*. Aquesta interacció consisteix, bàsicament, en l’intercanvi de transacci-ons de béns i serveis** que provoquen transaccions d’informació.

De les transaccions d’informació n’hi ha que acompanyen i representen molt directamentl’ocurrència de transaccions de béns i/o serveis. Són les transaccions d’informació més ope-ratives, que consisteixen en l’emissió, l’intercanvi i la recepció de conjunts d’informacióagrupats en documents mercantils característics, com ara comandes, factures, rebuts, alba-rans, etc.

També hi ha altres transaccions d’informació d’origen intern, més lligades a les tasques de co-ordinació i de control de les activitats operatives, i que mantenen actualitzada la informació re-llevant per a aquestes activitats, per exemple, vendes, estocs, comptes financers, etc.

Els sistemes d’informació transaccionals o SI de procés de transaccions sónaquells subsistemes de l’SI global de l’organització encarregats específicament de pro-cessar tant les transaccions d’informació provocades per les interaccions formals entrel’entorn i l’organització, com les transaccions generades en el si de l’organització.

Tema: Comissió d’EstudisData: 27/07/02 19:20De: Bernat Manresa LópezA: Rafael Vidal Sala

Benvolgut Rafael,

A la vista de l’acta no puc menys que protestar. Convocant les reunions un dijous alcapvespre feis impossible assistir-hi a la gent que com jo no es pot desplaçar fàcilmenta Barcelona. Tant amb les meves converses amb la comissió electoral com amb el centrede suport de Girona se’m va assegurar que tot es faria de manera virtual. Per tant, aquíhi ha alguna cosa que no lliga.

* Proveïdors, clients, ususaris, administracions públiques, etc.

** Com és ara, primeres matèries, productes semielaborats i acabats,

diners, etc.


22. El text que us presentem és incomplet; només se n’ha redactat la introducció. Us propor-cionem, a més, alguns connectors que marquen relacions que corresponen al desenvolupa-ment i a la conclusió. Completeu el text, de manera que s’hi exposin els principals argumentsa favor del programari lliure. Us proporcionem alguns connectors que marquen relacionscorresponents al desenvolupament i a la conclusió.

Exercicis d’autoavaluació1. Per què podem considerar que l’oració de a) constitueix un text ben construït i les oracionsde b) no?

a)

b)

Em desagrada profundament la idea de fer les reunions de forma presencial, ja queaixò xoca frontalment amb la virtualitat d’aquesta universitat. Entenc que és molt méssenzill per a la gent de la península fer les reunions presencials, però, en aquest cas, obé heu de posar els mitjans perquè tothom hi pugui anar –i estic parlant tant de mit-jans econòmics com d’horari–, o bé ens estau negant la representativitat a la gent quecom jo no pot desplaçar-se fàcilment per anar a les esmentades reunions.

A més, la presencialitat fa que els temes només es discuteixin cara a cara, quan crec queel debat i les idees fluirien encara més de tenir un document base i, a partir d’aquí, anarfent propostes. Potser la idea del document em permetria participar molt més a les re-unions que fins ara, que pràcticament no sé res del que s’hi fa més que per les actes,que són bastant resumides.

Si no hi ha més remei, supòs que fer les reunions via teleconferència en el punt de su-port de Manacor seria el mal menor, donat que jo, en aquests moments, no disposodels mitjans necessaris al meu ordinador. Us agrairia que em poguéssiu gestionaraquesta possibilitat.

Cordialment,

Bernat Manresa

(Adaptació)

El programari lliure

D’un temps ençà, cada vegada és més freqüent trobar-se entre les pàgines dels diaris ode les revistes d’informàtica, articles que fan referència al software lliure o al programarilliure, com s’ha convingut a denominar-lo en català. Però, malgrat la seva popularitza-ció, encara són poques les persones, si n’exceptuem els professionals de la informàtica,que s’hagin atrevit a utilitzar-lo. Per tant, es podria pensar que el moviment no acaba dequallar perquè, de moment, no s’ha aconseguit que s’estengui als usuaris no professio-nals. Així i tot, és possible que la seva utilització massiva només sigui qüestió de temps,ja que el programari lliure presenta una sèrie d’avantatges.

D’entrada, ________________________________________________________________________________________________________. A més a més, ______________________________________________________________________________________________________________________. Tanmateix, ______________________________________________________________________________________________________________________.

Per acabar,___________________________________________________________________________________________________________________.

En conclusió, ______________________________________________________________.

Atenció, senyors clients:

Els comuniquem que el nostre establiment tancarà les seves portes d’aquí a un quartd’hora.

Atenció

Veïns i veïnes, davant el perill de perdre una zona verda del barri demanem:

Reunió informativa el proper dijous

Associació de veïns i veïnes del Parc


2. En els textos següents s’ha transgredit, totalment o parcialment, una o més propietats deltext. Quines? Per què?

a)

b)

3. Feu les transformacions necessàries al text descriptiu següent de manera que en canvieula finalitat comunicativa: heu d’intentar convèncer els lectors del suplement de cap de set-mana d’un diari que visitin l’establiment que es descriu.

4. Canvieu el gènere de la carta al director següent, convertint-la en una crònica del concertd’Alicia Keys realitzat el dia anterior. Tingueu en compte les modificacions quant a adequa-

Els refugis de l’art

La llum, els colors, la disposició dels carrers, l’ambient... Són molts els elements queun pintor té en compte en escollir un indret per inspirar-se.

Dalí, Picasso, Duchamp, Rosiñol, Juan Gris o Vayreda, entre molts altres, hi anaven peromplir de color els seus llenços, però, al mateix temps, també aprofitaven per crear unmón paral·lel als carrers de la vila, transformant-la i deixant-hi l’empremta bohèmiaper sempre més.

Sitges, originàriament un poble mariner i d’estiueig, situat a les costes del Garraf, enun bellíssim paratge natural, destaca per l’elegància de les seves construccions moder-nistes i noucentistes. Actualment continua sent un lloc d’estiueig per a moltísssimesfamílies barcelonines però, alhora, ha esdevingut un dels principals centres de turismede Catalunya. Destaca pel seu ambient cosmopolita, sofisticat i alternatiu. Per sempremés quedarà lligat a la figura de Santiago Rusiñol.

En primer lloc, Cadaqués també és un indret representatiu de l’estiueig cosmopolitade Catalunya. En altres èpoques punt de reunió de molts intel·lectuals, encara conser-va aquell ambient d’estrangers, poc convencionals i moderns. Les seves cases blanquesi els seus carrers inclinats s’adiuen perfectament en l’esperit de Gaudí.

Sitges, Cadaqués, Tossa de Mar o Olot són santuaris del turisme artístic.

Benvolgut degà de la Facultat de Dret,

T’escric aquesta carta per demanar-te que m’expliquis què he de fer per reclamar perles notes de l’assignatura de Dret Civil. El passat 20 de febrer vaig fer l’examen final del’assignatura amb uns resultats que fins al dia d’ahir jo creia prou satisfactoris. Tambéhavia fet anteriorment un examen parcial, en què se m’havia avaluat amb un bé. Però,en canvi, la qualificació que figura a la llista de notes que ha fet públiques el professor,és d’un suspens. A més, per acabar-ho d’adobar quan he volgut parlar amb ell, la secre-tària del departament m’ha dit que era a l’estranger amb els seus companys. Ja em di-ràs, doncs, com ho puc solucionar.

Esperant la teva resposta tan aviat com puguis, et dono les gràcies i m’acomiado ambuna forta encaixada.

Joan Pere Masdeu i GiraltAlumne de Dret Civil

Solid club

El club està situat a la plaça Joan Llongueres, on abans s’hi havien instal·lat el Nitsa, elLolita i el Syldavia. El local té dues plantes. A la part superior –per on s’accedeix– tenimla barra i a la planta baixa, ens trobem amb una pista de ball de sostre baix. El soterrani,fosc i carregat, disposa d’una mitja dotzena de taules –amb les seves cadires– i als ra-cons, un parell de sofàs. A més, els promotors del Solid han aprofitat l’antic bar delcostat com a espai adjacent. Disposa de fil musical propi i només s’hi accedeix traves-sant la gran barra de la part superior del nou club. En aquesta zona coincideixen lescues del lavabo i el guarda-roba en un radi d’aproximadament tres metres per tres. Lamúsica, com correspon, és electrònica i el públic, divers.

Què fem? La Vanguardia (2003, setmana del 17 al 23 de gener, adaptació).


ció, coherència i cohesió que s’hi han de produir. Una vegada transformat el text, comenteuaquests canvis.

El concert d’Alicia Keys

El motiu d’aquesta carta és expressar el meu desacord amb la crítica del concert d’AliciaKeys, publicada el dimarts 22 d’octubre. En primer lloc, voldria fer notar que el redac-tor, Raül Serna, no coneix el títol del disc de la cantant, ja que no és “Songs in a mi-nor”, sinó “Songs in A minor”. En segon lloc, voldria fer patent la ignorància que elsenyor Serna demostrà en parlar d’una cançó que anomenà, erròniament, ”PhoneCall”. Com que no hi ha cap cançó de l’artista que es digui així, suposo que es deviareferir a “How come you don’t call me”, enmig de la qual la cantant interpretà l’escenade la cabina de telèfon. Aquesta escena, en la qual Alicia Keys penjava el telèfon a unnoi, i una altra en la qual l’artista trepitjava el seu amant, van incitar el senyor Sernaa parlar de “maltrato al género masculino”. Senyor Serna, si vostè conegués la lletrad’ambdues cançons, sabria que tracten d’un engany amorós, a partir del qual la prota-gonista decideix, en lloc de plorar, pagar el seu amant amb la mateixa moneda imenysprear-lo. A més, voldria afegir que allò que el redactor de la crítica anomenà “ex-ceso de academicismo” no és més que la demostració que sí, que Alicia Keys ha estu-diat al conservatori, que és més que una nena maca amb bona veu i que és capaçd’interpretar Beethoven i fer-ho bé. Per acabar, m’agradaria deixar clar que la compa-ració que Raül Serna va fer de l’artista amb cantants com Missy Elliott y Mary J. Bliegeés incomprensible, atès que Alicia Keys interpreta música R&B i les altres dues són can-tants de Hip Hop, dos estils musicals completament diferents. En conclusió, voldria de-manar al senyor Serna que, abans de redactar un article, s’informi adequadament sobreel tema que ha de tractar.

Roser Nadal (Barcelona).


Solucionari

1. Determinar si un conjunt d’oracions constitueix o no un text ben construït

El text a) és un text complet que s’ajusta perfectament al seu objectiu: comunicar als clientsque enllesteixin les seves compres perquè l’establiment és a punt de tancar. En canvi, el text b)no constitueix un text perquè no s’entén: què demana l’associació de veïns? Com es relacionala primera oració amb l’oració següent? Les oracions apareixen com soltes sense cap idea queles lligui. No es percep cap objectiu comunicatiu clar: es pretén informar d’un conjunt de de-mandes o convocar a una reunió per informar d’uns fets? Com que no hi ha cap objectiu co-municatiu que lligui les informacions, no existeix una unitat. Per consegüent, si no hi ha unaunitat comunicativa, no tenim un text. Només tenim un parell d’oracions soltes.

2. Identificar problemes quant a les propietats del text

a) El text presenta problemes de coherència i de cohesió.

Problemes de coherència: no se sap quin és el tema del text. Els refugis de l’art, és a dir, elsllocs on han residit i s’han inspirat diversos pintors o els llocs d’estiueig més cosmopolites deCatalunya? No hi ha una idea prou desenvolupada que relacioni els indrets que es comenteni els pintors esmentats. Les informacions no estan ben organitzades. El text no té un objectiuclar i es desvia cap a una mena de caracterització de Sitges i Cadaqués. A més, hi ha una dis-funció perquè al final es relacionen quatre pobles i només se’n parla de dos.

Problemes de cohesió: us heu fixat que no sabem a què es refereix el pronom hi de la primeralínia del segon paràgraf? Si llegim atentament el paràgraf anterior, conclourem que en el textno hi ha cap element que constitueixi el seu antecedent. A més a més, es difícil establir quinobjectiu compleix el connector en primer lloc del començament del quart paràgraf. Constitu-eix l’inici d’una sèrie d’informacions? És el primer poble al qual es fa esment? A més, entraen contradicció de significat amb el també de la mateixa línia.

b) En el text no s’ha tingut en compte la propietat de l’adequació. L’emissor –un estudiant–estableix unes relacions de confiança amb el receptor –el degà– que no s’adapten al to de for-malitat que s’escau en la situació comunicativa en què es produeix la carta. En són mostresel tractament de tu que l’estudiant dóna al degà, les fórmules de salutació i comiat, i expres-sions massa col·loquials com: què he de fer o ja em diràs, doncs,....

3. Transformar un text modificant la situació comunicativa

El text podria ser semblant a aquest:

4. Transformar un text modificant el gènere

Una possible crònica seria aquesta:

Us agrada la música electrònica? Esteu cansats dels mateixos locals? Doncs, aquestasetmana us proposem el Solid Club. Allà on hi havia hagut llocs tan emblemàtics comel Nitsa, el Lolita i el Syldavia, a la plaça Joan Llongueres, ara hi tenim una nova ofertamusical nocturna que no us decebrà. Per començar, el local té dues plantes, fet que lidóna un cert aire de club novaiorquès. Com és natural, la barra és a dalt. A la plantabaixa, hi trobem la pista de ball, amb el típic sostre baix, que evoca aquells ambientsuna mica enxubats i foscos dels establiments més veterans. A més, si voleu un espai onesbargir-vos de les multituds, de l’atmosfera carregada i del soroll, podeu gaudir del’antic bar del costat. Els promotors l’han habilitat com a zona tranquil·la i relaxada,amb uns sons més pròxims a l’electrònica vertical que al house festiu de la pista debaix. Hi podeu accedir travessant la gran barra de la part superior. El públic que hi as-sisteix us agradarà. És variat, tant d’edat com d’estil i l’ambient és distès, lluny de l’estilestirat d’altres locals de la zona. No us el perdeu!

El concert d’Alícia Keys

El passat 21 d’octubre va tenir lloc el concert d’Alícia Keys al palau Sant Jordi. El palauera força ple i, a la pista, convertida en pati de butaques, no hi havia cap seient lliure.La cantant no va decebre els seus seguidors i va cantar el seu darrer disc “Songs in Aminor”. Amb tot, un dels moments més espectaculars de la seva actuació va ser quanla cantant va interpretar la cançó “How come you don’t call me” que escenificà en unacabina de telèfon, representant el que s’explica a la lletra de la cançó: va penjar el te-lèfon i va trepitjar el seu amant. D’aquesta manera s’identificava amb la protagonistade la cançó i expressava el menyspreu que sentia per la persona que l’havia enganyat.


Glossari

adequació f Propietat textual que dóna compte de la relació del text amb el seu context; ésa dir, com el text, entès com a conjunt d’oracions o enunciats que funcionen conjuntamentcom a unitat comunicativa, s’interpreta en relació amb un seguit d’elements extralingüístics.

coherència f Propietat textual que dóna compte del significat global del text: de què parla,quina informació dóna i com s’ha organitzat.

cohesió f Propietat textual que inclou els mecanismes gramaticals i lèxics que s’utilitzen perexplicitar els lligams que hi ha entre les diferents parts del text, sobretot entre oracions i entreparàgrafs. Els mecanismes cohesius bàsics són els processos de referència i la connexió.

competència comunicativa f Capacitat humana d’utilitzar adequadament una sèrie deconeixements gramaticals (del sistema de la llengua) segons situacions comunicatives con-cretes, definides pel registre, el tipus de text, el gènere discursiu i les condicions d’enunciació.Resulta de la suma de la competència lingüística (o gramatical) i de la competència pragmà-tica necessària per a l’ús efectiu de la llengua. La competència pragmàtica inclou la compe-tència sociolingüística, la discursiva i l’estratègica.

competència lingüística f Conjunt de coneixements i destreses que donen compte de lacapacitat de l’ésser humà per construir i entendre un nombre teòricament infinit d’oracionsd’acord amb les regles de la gramàtica. Es tracta d’un concepte proposat per Chomsky, el parede la gramàtica generativa.

context m Conjunt d’elements extralingüístics que condicionen la forma i la interpretaciódel text entès com a concatenació d’oracions. Els elements fonamentals del context són elselements de l’enunciació (emissor, receptor, lloc i temps de l’enunciació), el canal (oral, es-crit, audiovisual, telemàtic) i la finalitat comunicativa (descriure, narrar, argumentar, expli-car, conversar).

finalitat comunicativa f Objectiu comunicatiu d’un text, és a dir, el que es pretén acon-seguir amb aquell intercanvi lingüístic. Segons la finalitat comunicativa, es poden diferenciarels principals tipus de text: argumentatiu (opinar o convèncer), descriptiu (informar de comés una entitat, una persona, un temps, etc.), narratiu (presentar fets i accions en un eix cro-nològic), expositiu (informar, fer entendre alguna cosa) i conversacional (intercanviar infor-mació entre dos o més interlocutors).

gènere m Classificació dels textos que responen a unes mateixes característiques estructu-rals, discursives i lingüístiques, i que estan lligats a determinades esferes de l’activitat comu-nicativa humana.

seqüència f Unitat textual des del punt de vista del significat, i sovint també de forma, queresponen a una finalitat comunicativa determinada i diferenciada d’altres parts d’un text.

text m Unitat fonamental de la comunicació, amb valor semàntic i comunicatiu complet,que supera la suma de les oracions que l’integren. És producte de l’activitat lingüística i técaràcter social, per tal com resulta de la relació entre l’expressió lingüística i el seu context,és a dir, amb la situació en què es produeix la comunicació. Es construeix atenent a regles delnivell textual i de l’oracional i la seva estructura reflecteix els processos d’elaboració i d’in-terpretació. Es caracteritza per les propietats del text (adequació, coherència i cohesió).

text (o seqüència) argumentatiu m Tipus de text que serveix per exposar punts de vista,opinions i també per rebatre, convèncer, persuadir o fer creure alguna cosa a algú.

text (o seqüència) conversacional m Tipus de text que es caracteritza per un intercanvid’informació entre diversos interlocutors que es troben presents en el moment en què s’es-devé l’acte comunicatiu i que construeixen conjuntament el discurs.

text (o seqüència) descriptiu m Tipus de text que informa sobre l’estat de les coses. És adir, ens diu com és una persona, un objecte, un lloc, una època.

text (o seqüència) expositiu m Tipus de text que té com a finalitat informar, fer com-prendre alguna cosa.

Alicia Keys, però, no tan sols va demostrar que dominava l’escena i sabia cantar, sinóque també va deixar clar que era capaç de tocar el piano i fer-ho bé. No debades haestudiat en el conservatori. En definitiva, podem afirmar que, vista la seva actuació, lacantant nord-americana continua sent una de les artistes de referència del R&B.


text (o seqüència) instructiu m Variant del text expositiu que té com a finalitat donarordres, instruccions o consells.

text (o seqüència) narratiu m Tipus de text que relata fets i accions, reals o imaginaris,situats en un marc temporal i causal.

Bibliografia

Adam, J. M. (1985). “Quels types de textes?”. Les français dans le monde (núm. 192, pàg. 39-43).

Adam, J. M. (1992). Les textes: types et prototypes Récit, description, argumentation, explicationet dialogue. París: Nathan.

Adam, J. M.; Revaz, F. (1996). “(Proto)tipos: la estructura de la composición en los textos”.Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura (núm. 10, pàg. 9-22).

Articles de didàctica de la llengua i la literatura (núm. 4). “La diversitat discursiva” (abril 1995).

Bassols; M. M.; Torrent, A. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.

Bernárdez, E. (1982). Introducción a la lingüística del texto. Madrid: Espasa-Calpe.

Canale, M.; Swain, M. (1980). “Theoretical bases of communicative approaches to secondlanguage teaching and testing”. Applied Linguistics (núm. 1, pàg. 1-47).

Calsamiglia, H.; Tusón, A. (1999). Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso.Barcelona: Ariel.

Castellà, J. M. (1992). De la frase al text. Barcelona: Empúries.

Castellà, J. M. (1994). “Les tipologies textuals”. A: M.J. Cuenca (ed.). Lingüística i ensenya-ment de llengües (pàg. 109-124). València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Castellà, J. M. (1996). “Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua”. Textos de Di-dáctica de la Lengua y de la Literatura (núm. 10, pàg. 23-31).

Conca, M.; Costa, A.; Cuenca, M. J.; Lluch, G. (1998). Text i gramàtica. Teoria i pràcticade la competència discursiva. Barcelona: Teide.

Cuenca, M. J. (1992). Teories gramaticals i ensenyament de llengües. València: Tàndem.

Cuenca, M. J. (1996). Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent.

Cuenca, M. J. (1998). “Text i gramàtica: sintaxi textual”. Llengua i ús (núm 13).

Hymes, D. H. (1971). On Communicative Competence. Filadèlfia: University of PennsylvanniaPress.

modul1

Documents

Transcript of modul1