MODIFICACIÓ DEL MARC NORMATIU QUE REGULA LA … · - Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció...

MODIFICACIÓ DEL MARC NORMATIU QUE REGULA LA IMPLANTACIÓ D’ACTIVITATS A CATALUNYA

Document informatiu sobre: El marc normatiu que regula la implantació d’activitats a Catalunya que ha estat objecte d’importants modificacions amb la promulgació de les següents disposicions:

- Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (LPCCAA), en vigor des del passat 11 d’agost de 2010

- Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives

- Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament

d’espectacles públics i activitats recreatives

- Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis

- Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació

d’equipaments comercials

A Barcelona:

- Instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració Ambiental

- Annexos de l’OMAIIAA adaptats d’acord amb la instrucció

d’alcaldia

Aquest nou marc legal implica la derogació expressa de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental (LLIIAA), i de retruc afecta les normes aprovades en desenvolupament d’aquesta, com és el cas de les Ordenances municipals. En aquest sentit cal destacar la recent modificació de l’OMAIIAA de Barcelona. La nova Llei 20/2009 es limita únicament a aspectes ambientals, desvinculant la seguretat en cas d’incendi que es regula en la Llei 3/2010. A més, la LPCCAA ha variat el règim d’intervenció administrativa d’algunes activitats per a les que se simplifica al passar de llicència ambiental a comunicació. Pel que fa als espectacles públics i a les activitats recreatives passen a tenir una normativa sectorial pròpia que regula abastament els seus requisits constructius, de seguretat i la seva tramitació. Donada la nova situació generada i mentre s’aproven els reglaments de desplegament de la Llei 20/2009 es poden consultar a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge els criteris interpretatius a aplicar. Podeu consultar el llistat de normativa general actualitzada d’activitats al web http://www.coac.net/oct

Febrer 2011

Oficina Consultora Tècnica Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

DOGC 5524 – 11.12.2009 93055

DEPARTAMENTDE LA PRESIDÈNCIA

LLEI

20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

L’article 46 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. Afegeix que les polítiques ambientals s’han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l’impacte ambiental, utilitzar racionalment els recursos naturals, prevenir i controlar l’erosió i les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i respectar els principis de preservació del medi.

D’acord amb aquests preceptes, l’article 144.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a dictar normes addicionals de protecció. S’hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d’altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació.

La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC).

En els darrers anys, però, l’Estat ha aprovat un seguit de normes amb caràcter de legislació bàsica que, juntament amb la modificació recent i la substitució de la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, per la Directiva 1/2008, del 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació, obliguen a modificar la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i a adequar els règims d’intervenció ambiental a la regulació establerta, concretament, a la Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, a la Llei 27/2006, del 18 de juliol, reguladora dels drets d’accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, i al Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.

Al mateix temps, aquesta llei vol superar les dificultats que s’han presentat arran de la regulació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i també vol incorporar altres re-queriments derivats de modificacions recents de la legislació ambiental sectorial. L’execució de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, ha evidenciat la dificultat d’aplicar alguns dels preceptes i la complexitat del procediment d’intervenció administrativa per a determinades categories d’activitats. Per això, aquesta llei pretén racionalitzar i simplificar tràmits i corregir les determinacions que han generat dubtes i han originat pràctiques de gestió clarament millorables.

El sistema d’intervenció administrativa ambiental que estableix aquesta llei es basa, tal com s’instaurà en la Llei 3/1998, del 27 de febrer, en el fet que les autoritats

DISPOSICIONS

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5524 – 11.12.200993056

Disposicions

competents s’han d’assegurar, abans de concedir una autorització i una llicència ambientals, que s’han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció de la contaminació en el medi, incloses l’atmosfera, l’aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l’autorització ambiental els valors límit d’emissió i es consideren, si escau, les millors tècniques disponibles a cada moment. Aquestes millors tècniques ja estableixen els casos en què la situació especial de l’entorn de les activitats justifica l’aplicació de mesures addicionals de protecció.

Aquesta llei integra, amb una voluntat de simplificació administrativa clara, l’avaluació de l’impacte ambiental de les activitats relacionades en l’annex I de la mateixa llei en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental.

Aquesta integració de diferents règims d’intervenció administrativa ambiental s’emmarca en l’estratègia del Consell Europeu de Lisboa de l’any 2000, i té l’ob-jectiu de compaginar la reducció necessària de càrregues administratives per a les persones que exerceixen activitats econòmiques amb el respecte i les garanties en la prevenció i el control del medi ambient que la societat demana.

Els objectius de facilitació de tràmits en l’activitat econòmica i de simplificació administrativa són presents, de fet, en el conjunt del sistema d’intervenció admi-nistrativa ambiental que regula aquesta llei, en compliment dels compromisos adquirits per a millorar la competitivitat de l’economia catalana i eliminar les traves administratives innecessàries a què ens obliga la Unió Europea.

Per això, d’una banda, aquesta llei estableix un sistema d’intervenció integral, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental de les activitats, però limitat únicament als aspectes ambientals. La intervenció administrativa per raó d’altres matèries, com ara la seguretat i la salut de les persones, es regeix per la legislació de règim local i per la normativa sectorial corresponent. D’altra banda, encara que la llei regula règims d’intervenció de caràcter estrictament ambiental, també reconeix que cal establir mecanismes que permetin tramitar simultàniament el conjunt d’intervencions preceptives respecte a una mateixa activitat.

És també un objectiu d’aquesta llei establir, d’una manera clara, que la responsabi-litat sobre les instal·lacions, i l’obertura i el funcionament de les activitats, correspon tant a les persones titulars i al personal tècnic de l’activitat com a les persones que n’han de controlar el funcionament.

La Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera ha derogat, d’una manera expressa, el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre, declarat inaplicable a Catalunya per la disposició addicional sisena de la Llei 3/1998, del 27 de febrer. Els conceptes tradicionals de perillositat, insalubritat, nocivitat i molèstia que s’hi definien, i també l’establiment de mesures d’allunyament de les activitats respecte als nuclis de població, van quedar substituïts a partir de la Llei 3/1998, per la utilització de les condicions i millors tècniques ambientals disponibles en cada cas per a garantir la protecció del medi ambient i la població.

Aquesta llei s’estructura en deu títols. El títol primer, relatiu a les disposicions generals, conté les finalitats de la Llei, l’àmbit d’aplicació i un quadre de definici-ons ampli, i també les condicions generals de funcionament de les activitats i les obligacions generals dels titulars d’aquestes activitats. En aquest títol destaca la determinació dels règims d’intervenció administrativa als quals se sotmeten les diferents categories d’activitats, enumerades en els annexos I, II, III i IV de la Llei, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental. Finalment, el títol primer es completa amb les referències als valors límit d’emissió, la informació ambiental necessària per a gestionar els règims d’intervenció administrativa i l’ús de mitjans tècnics.

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5524 – 11.12.2009 93057

Disposicions

El títol segon estableix el règim de l’autorització ambiental de les activitats amb l’avaluació de l’impacte ambiental i el règim de declaració de l’impacte ambiental de les activitats, conjuntament amb una autorització substantiva.

En el règim de l’autorització ambiental de les activitats amb l’avaluació de l’im-pacte ambiental s’estableix la integració dels dos sistemes cabdals d’intervenció administrativa per a prevenir i reduir en origen la contaminació. Aquests sistemes són l’autorització ambiental i la declaració d’impacte ambiental i recauen sobre les activitats productives que tenen un potencial d’incidència ambiental elevat. L’Ad-ministració de la Generalitat té la competència per a resoldre el procediment únic en el qual ara conflueixen aquests dos sistemes.

Tot i que la integració d’ambdós sistemes en un procediment únic pot tenir l’apa-rença d’una complexitat major en la tramitació, aquesta llei, mitjançant l’establiment de llindars concrets i situacions determinades en les quals no cal avaluar les activitats establertes en l’annex II del Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, atorga més seguretat jurídica als titulars de les activitats afectades i, alhora, elimina la càrrega del procediment administratiu de consulta prèvia.

Cal remarcar el fet que el règim d’autorització és estrictament ambiental, llevat del cas de les activitats amb un risc d’accidents més grans, supòsit en el qual la participació de l’òrgan que té la competència substantiva sobre aquesta matèria s’integra en el procediment de l’autorització ambiental. El municipi en què es duu a terme l’activitat també participa en aquest procediment mitjançant un informe ambiental referit a les matèries sobre les quals té competència.

Pel que fa al règim de declaració d’impacte ambiental de les activitats amb una autorització substantiva, l’acció de prevenció ambiental s’integra en el procediment de l’autorització substantiva que és competència de l’òrgan que té la competència sectorial.

El títol tercer estableix el règim d’intervenció de la llicència ambiental de com-petència municipal.

En aquest títol es regulen totes les activitats que, per la incidència que tenen en el medi ambient, s’han de sotmetre obligatòriament a algun règim d’intervenció preventiva ambiental, de competència municipal estricta. La participació de l’Admi-nistració de la Generalitat en el procediment d’atorgament de la llicència ambiental es limita a l’emissió dels informes que són preceptius, d’acord amb aquesta llei o amb el desplegament reglamentari de la llei, o d’acord amb la normativa sectorial ambiental aplicable.

S’estableix, també, la intervenció dels consells comarcals, que han de donar la suficiència tècnica i jurídica als municipis i garantir, en tots els casos, un alt grau d’autonomia als ajuntaments per a definir llur relació amb l’ens comarcal.

Així mateix, es difereix a la regulació de les ordenances municipals la possibilitat de sotmetre algunes d’aquestes intervencions preventives al règim de comunicació, en funció de la ubicació urbanística, de les característiques ambientals del medi receptor i d’altres factors d’incidència ambiental, sempre que no ho impedeixi el compliment de la normativa sectorial ambiental.

El títol quart regula el règim de comunicació, que també és de competència municipal. La prevenció ambiental, en aquest cas, es duu a terme mitjançant l’acte de certificació tècnica del compliment de les normes ambientals. No hi ha la possibilitat de sotmetre aquestes activitats a un règim de llicència ambiental, al mateix temps que es reforça el compliment dels requeriments ambientals i l’obertura de l’activitat sota la responsabilitat de les persones o l’empresa titulars i del personal tècnic.


Disposicions

El títol cinquè estableix els règims d’intervenció ambiental de les proves o de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous.

El títol sisè estableix els règims d’intervenció ambiental coordinats amb al-tres intervencions municipals. En les activitats subjectes a la legislació sectorial d’espectacles públics i activitats recreatives i, si escau, altres activitats sotmeses a la llicència o comunicació municipal substantiva que es determini, l’avaluació ambiental de l’activitat s’integra en el procediment d’atorgament de la llicència o comunicació municipal substantiva.

Així mateix, l’avaluació ambiental dels projectes d’equipaments i serveis de titula-ritat municipal s’integra en el procediment d’aprovació del projecte corresponent.

El títol setè conté les disposicions legals comunes a tots els règims d’intervenció ambiental regulats per la llei, entre les quals destaquen les disposicions referents a la intervenció administrativa de les modificacions, la caducitat i la revisió de l’autorit-zació i la llicència ambientals, i les especificitats de les explotacions ramaderes.

El títol vuitè estableix el règim de control de les activitats que es regula per a les diferents categories d’activitats. Els trets més significatius són el foment dels sistemes d’autocontrol –especialment mitjançant el sistema d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS)– i la necessitat de disposar de la informació de l’acció de control inicial que eviti les dilacions injustificades en dur a terme les activitats a causa del risc que comporta, per al medi ambient i per a la població, un període de posada en marxa molt perllongat. Aquest títol estableix la periodicitat dels controls, que, generalment, són de dos anys per a les activitats de l’annex I.1, de quatre anys per a les activitats dels annexos I.2 i I.3, i de sis anys per a les acti-vitats dels annexos II i IV.

El títol novè regula els règims d’inspecció, sancionador i d’execució forçosa. En tant que aquesta llei és fonamentalment procedimental i no regula aspectes materials que desenvolupen les legislacions ambientals sectorials respectives, no estableix un règim sancionador en matèria de recursos naturals i agents contaminants. Aquesta llei remet, tant pel que fa als casos en què s’ha produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient com en els casos en què s’ha posat en risc greu la segu-retat o la salut de les persones, als règims sancionadors, d’execució forçosa i de responsabilitat establerts per la normativa sectorial específica.

El règim sancionador que afecta les activitats subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació s’exceptua, però, d’aquest criteri, ja que aquesta legislació estableix una tipificació d’infraccions procedimentals i materials que inclou els casos anteriors.

El títol desè determina l’establiment i l’ordenació de taxes per a prestar els serveis administratius relatius als procediments d’autorització, llicència o comunicació ambientals, i també els de la declaració d’impacte ambiental, de conformitat amb els principis de cost real o de cost previsible que estableix la legislació reguladora de les hisendes públiques.

La disposició addicional primera recull els principis de no-concurrència, simulta-neïtat i coordinació, amb relació a les intervencions administratives dels ens locals i dels departaments competents en matèries de seguretat i salut de les persones que es tenen en compte en l’obertura d’activitats i que no estan regulades en aquesta llei. La intervenció en aquestes matèries s’ha d’exercir en els termes que determina, en cada cas, la legislació sectorial aplicable.

La disposició addicional segona mostra la necessitat que les normatives sectori-als que incideixen en l’exercici de les activitats determinin la simultaneïtat de les tramitacions administratives.


Disposicions

La disposició addicional tercera estableix que, en els casos en què s’han d’efectuar els controls inicials de les activitats segons les determinacions d’aquesta llei i, alhora, s’ha de fer una actuació de comprovació prèvia d’acord amb la Llei de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, es pot fer una única actuació de control.

La disposició addicional quarta crea la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’apli-cació d’aquesta llei. La complexitat de la intervenció administrativa ambiental i l’hetero-geneïtat tant de les activitats com del medi receptor fan necessari un seguiment acurat i puntual de l’aplicació que permeti corregir amb eficàcia les disfuncionalitats eventuals que sorgeixin. En aquesta comissió hi participen les administracions i les agrupacions empresarials, sindicals i professionals que hi estan implicades més directament.

La disposició addicional cinquena encomana a la Comissió de Govern Local l’elaboració de propostes de procediments administratius i ordenances fiscals per a contribuir a l’harmonització en l’actuació dels ens locals.

La disposició addicional sisena estableix l’atorgament de bonificacions fiscals específiques a les empreses que disposin del certificat del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), ja que garanteixen l’excel·lència empre-sarial en matèria ambiental.

La disposició addicional setena precisa que, als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.

En les disposicions transitòries es regula el desenvolupament dels procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el règim transitori de les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental, i les actuacions de control i les revi-sions de les autoritzacions i de les llicències ambientals existents per a ajustar-les a les condicions més beneficioses establertes en aquesta llei. També es determina un procediment marc regulador de la intervenció administrativa dels ens locals en els àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposen d’un procediment específic per a exercir-lo, amb la finalitat de donar cobertura legal a la intervenció administrativa dels ens locals en les matèries que no estan integrades, d’una manera procedimental, en la intervenció administrativa ambiental.

Finalment aquesta llei, a més dels annexos esmentats en els títols corresponents a les diverses activitats sotmeses en els diferents règims d’intervenció adminis-trativa ambiental, recull l’annex V, relatiu als criteris de selecció del procediment d’avaluació d’impacte ambiental de les activitats de l’annex II, i l’annex VI, relatiu als informes preceptius en matèria de medi ambient.

TÍTOL IDisposicions generals

Article 1Objecte

Aquesta llei té per objecte establir el sistema d’intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental, en el qual es prenen en consideració les afeccions sobre el medi ambient i les persones. Aquest sistema d’intervenció administrativa integra l’avaluació d’impacte ambiental de les activitats.

Article 2Finalitats

Les finalitats d’aquesta llei són:a) Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en con-

junt, per a garantir-ne la qualitat de vida, mitjançant els instruments necessaris


Disposicions

que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació i fer un ús eficient dels recursos i de les matèries primeres.

b) Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d’intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.

c) Contribuir a fer efectius els criteris d’eficiència i servei a la ciutadania en la instrucció dels procediments administratius, i garantir la col·laboració i la coordi-nació de les administracions públiques que hi han d’intervenir.

d) Facilitar l’acció de l’activitat productiva d’una manera respectuosa amb la protecció del medi ambient.

Article 3Àmbit d’aplicació

1. El sistema d’intervenció administrativa i, si escau, el sistema d’avaluació de l’impacte ambiental establerts en aquesta llei s’apliquen a les activitats de titularitat pública i privada emplaçades a Catalunya relacionades en els annexos d’aquesta llei.

2. Les activitats de caràcter temporal que, tot i que estan recollides en els annexos I.2, I.3 i II, estan vinculades amb la construcció d’obres d’infraestructures o instal-lacions generals i d’interès públic, i que han estat determinades i avaluades en la declaració d’impacte ambiental del projecte de la infraestructura o la instal·lació corresponent, no estan subjectes als règims d’intervenció ambiental establerts en aquesta llei.

Article 4Deinicions

Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per:a) Autorització ambiental o llicència ambiental: la resolució de l’òrgan ambiental

competent en matèria de medi ambient o de l’ens local corresponent per mitjà de la qual s’autoritza una activitat determinada o diverses activitats i les instal·lacions o part de les instal·lacions que ocupen, ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, amb subjec-ció a les condicions necessàries per a garantir el compliment dels objectius i les disposicions d’aquesta llei.

b) Autorització substantiva: l’autorització, la llicència, el permís o la concessió administrativa atorgat per un òrgan de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit d’una intervenció sectorial.

c) Activitat: l’explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o més d’una.

d) Centre o establiment: el conjunt d’edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o més d’una.

e) Titular: la persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, té un poder econòmic determinant sobre l’explotació tècnica de l’activitat o les activitats.

f) Intervenció sectorial: la intervenció administrativa d’autorització, llicència, comunicació, control o registre a la qual està sotmesa una activitat de les que regula aquesta llei, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de l’ambiental. En particular, són intervencions sectorials, la intervenció urbanística, la industrial, la turística, la sanitària, l’energètica, la laboral, la comercial, i la relativa a establiments de concurrència pública.

g) Modificació substancial: qualsevol modificació duta a terme en una activitat que, en aplicació dels criteris que estableix l’article 59, i també dels paràmetres determinats per via reglamentària, comporti repercussions perjudicials o impor-tants per a les persones o per al medi ambient. Són modificacions substancials les


Disposicions

modificacions o les ampliacions que impliquen un canvi del codi en el qual ha estat classificada l’activitat, tant si aquest canvi es produeix amb relació al mateix annex com si es duu a terme amb relació a un annex diferent.

h) Modificacions no substancials:1) La modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat que,

en aplicació dels criteris que estableix l’article 59, tot i que tingui conseqüències previsibles per a les persones o per al medi ambient, no pot ésser qualificada de substancial.

2) La modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat que no té conseqüències previsibles ni per a les persones ni per al medi ambient.

i) Contaminació: la introducció, directa o indirecta, a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl, mitjançant l’activitat humana, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll que puguin tenir efectes perjudicials per a la salut o per al medi ambient, o que puguin causar danys en els béns materials, deteriorar o perjudicar el gaudi o altres usos legítims del medi ambient.

j) Substància: qualsevol element o compost químic, exceptuant les substàncies radioactives i els organismes modificats genèticament.

k) Emissió: l’expulsió, a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl, de substàncies, vibraci-ons, radiacions, calor o soroll procedents d’una manera directa o indirecta de fonts puntuals o difuses d’una activitat.

l) Valors límit d’emissió: la massa o l’energia expressada amb relació a determinats paràmetres específics, la concentració o el nivell d’una emissió el valor de la qual no s’ha de superar dins d’un o diversos períodes determinats.

m) Normes de qualitat ambiental: el conjunt de requisits dictats per la normativa ambiental aplicable que s’han de complir en un moment donat en un entorn concret o en una part determinada d’aquest entorn.

n) Paràmetres o mesures tècniques equivalents: els paràmetres o les mesures de referència que, amb caràcter supletori o complementari, s’apliquen quan les característiques de l’activitat no permeten una determinació adequada de valors límit d’emissió o quan no hi ha normativa aplicable.

o) Millors tècniques disponibles: la fase més eficaç i avançada de desenvolupa-ment de les activitats i de llurs modalitats d’explotació, que demostri la capacitat pràctica de determinades tècniques per a constituir, en principi, la base dels valors límit d’emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir en general les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient. A aquests efectes, s’entén per:

1) Tècniques: la tecnologia utilitzada, juntament amb la manera en què està dis-senyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada l’activitat.

2) Tècniques disponibles: les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l’aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions viables econòmicament i tècnicament, prenent en consideració els costos i els beneficis, sempre que la persona titular hi pugui tenir accés en unes condicions raonables.

3) Tècniques millors: les tècniques més eficaces per a assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en conjunt.

p) Avaluació ambiental: l’anàlisi dels efectes i els resultats ambientals de l’acti-vitat, que comprèn la descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i les auxiliars, els processos, els productes i el consum de recursos naturals i d’energia, i les emissions de tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt.

q) Accident greu: un fet, com ara una emissió, un incendi o una explosió im-portants, que resulta d’un procés no controlat durant el funcionament de qualsevol establiment al qual són aplicables les disposicions determinades per les directives de la Unió Europea i per la normativa en matèria d’accidents greus.

r) Acord voluntari: l’acord subscrit entre l’Administració ambiental competent i la persona o les persones titulars d’una activitat o un grup d’activitats d’un sector industrial determinat, segons el qual ambdues parts es vinculen voluntàriament per


Disposicions

a complir uns objectius de qualitat del medi ambient determinats per la normativa específica o, si no n’hi ha, adoptant, si escau, paràmetres o mesures tècniques equivalents de conformitat amb les millors tècniques disponibles.

s) Activitat de caràcter temporal: la unitat tècnica destinada a exercir una activitat classificada en els annexos d’aquesta llei que s’instal·la en un emplaçament deter-minat, d’una manera autònoma i independent, per a un període de temps concret no superior a dos anys, a la fi del qual cessa definitivament l’activitat.

t) Activitat mòbil: la unitat tècnica no fixa destinada a exercir una activitat con-tinuada, però de caràcter itinerant, sempre que en un mateix emplaçament tingui una durada inferior a dos anys.

u) Programa de vigilància ambiental: el conjunt d’actuacions que permeten conèixer puntualment el compliment de les condicions i els requisits d’execució d’un projecte que s’han fixat en la declaració d’impacte ambiental.

v) Afecció per a la salut de les persones: la incidència negativa que les emissions d’una activitat o un conjunt d’activitats poden tenir sobre la salut individual o col·lectiva.

w) Públic: qualsevol persona física o jurídica, i també les associacions, organit-zacions i grups constituïts de conformitat amb la normativa que els és aplicable.

x) Tècnic (o tècnica) competent: la persona que posseeix les titulacions acadèmica i professional habilitants.

Article 5Condicions generals de funcionament de les activitats

Les persones titulars de les activitats compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei exerceixen aquestes activitats, sota llur responsabilitat, d’acord amb els prin-cipis següents:

a) Prevenir la contaminació, mitjançant l’aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.

b) Prevenir la transferència de la contaminació d’un medi a un altre.c) Reduir, en la mesura que sigui possible, la producció de residus mitjançant

tècniques de minimització, gestionar-los correctament, preferentment valoritzant-los i, en darrer terme, efectuar la disposició del rebuig dels residus, de manera que s’eviti o se’n redueixi l’impacte en el medi ambient, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

d) Utilitzar l’energia, l’aigua i les matèries primeres d’una manera racional, eficaç i eficient.

e) Prendre les mesures que calguin per a prevenir els accidents greus i limitar-ne els efectes.

f) Prendre les mesures que calguin per a evitar, en cessar l’activitat, qualsevol risc de contaminació i perquè el lloc on es duia a terme l’activitat quedi en un estat satisfactori, de tal manera que l’impacte ambiental sigui el mínim possible respecte a l’estat inicial.

Article 6Obligacions generals de les persones o les empreses titulars de les activitats

1. Les activitats que són objecte d’aquesta llei i les instal·lacions que hi estan vinculades han d’ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i contro-lades de manera que s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació.

2. Les activitats i les instal·lacions que estan vinculades a aquesta llei compleixen les obligacions generals fixades per l’article 6.1 si són desenvolupades i utilitzades, respectivament, d’acord amb la finalitat i l’ús que els són propis i si compleixen les condicions següents:

a) Estar projectades, instal·lades, controlades i mantingudes d’acord amb la reglamentació i les instruccions del departament competent de la Generalitat, i, si no hi ha reglamentació o instruccions específiques, quan s’ajusten a les normes tècniques de reconeixement general.


Disposicions

b) Complir, si són preceptives, les condicions establertes per a l’autorització o la llicència, o les obligacions que deriven del règim de comunicació.

3. La persona o l’empresa titulars de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de:

a) Disposar de l’autorització, la llicència o la comunicació ambientals, i, en el cas de les activitats de l’annex I.3 i de les activitats regulades per la legislació d’es-pectacles públics i activitats recreatives, de l’autorització substantiva.

b) Sotmetre l’activitat al control ambiental inicial, quan sigui preceptiu.c) Sotmetre l’autorització o la llicència ambientals a la revisió periòdica esta-

blerta.d) Complir les obligacions de control periòdic i de subministrament d’informació

establertes en l’autorització o la llicència ambientals.e) Comunicar a l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència ambientals qual-

sevol modificació, substancial o no, que es proposi de dur a terme en l’activitat.f) Comunicar a l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència ambientals la

transmissió de la titularitat.g) Informar immediatament l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència

ambientals de qualsevol incident o accident que pugui afectar el medi ambient o les persones.

h) Prestar l’assistència i la col·laboració necessàries a les persones que duguin a terme les actuacions de control, vigilància i inspecció.

i) Complir qualsevol altra obligació establerta en aquesta llei i en les altres disposicions aplicables.

Article 7Règims d’intervenció administrativa

1. Les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei resten sotmeses als règims d’intervenció administrativa següents:

a) Autorització ambiental amb una declaració d’impacte ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en els annexos I.1 i I.2. El capítol primer del títol segon recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

1) L’annex I.1 inclou les activitats especificades per la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

2) L’annex I.2 inclou activitats, no establertes en l’annex I.1, que s’ha considerat necessari de sotmetre a una autorització ambiental i a una declaració d’impacte ambiental, ja sigui pel fet que estan incloses en l’annex I del text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, o en l’annex II de la dita llei. En tots els casos, per la incidència que tenen en el medi, s’han de sotmetre a una declaració d’impacte ambiental.

b) Declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva. Hi són sotmeses les activitats incloses en l’annex I.3. El capítol segon del títol segon recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats. La intervenció ambiental es duu a terme mitjançant la integració de la declaració d’impacte ambiental o l’informe ambiental, amb els valors límit d’emissió associats, els controls i altres requeriments ambientals, en l’autorització de l’òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta llei.

c) Llicència ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en l’annex II. Aquestes activitats se subdivideixen en:

1) Activitats sotmeses a la llicència ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de declaració d’impacte ambiental. Aquestes activitats són les que en l’epígraf corresponent a l’annex II es determina específicament la necessitat d’aquest procés. El capítol primer del títol tercer recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

2) Activitats sotmeses a una llicència ambiental sense necessitat de sotmetre’s a cap procés d’avaluació d’impacte ambiental. El capítol segon del títol tercer


Disposicions

recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

d) Règim de comunicació. Hi són sotmeses les activitats de l’annex III. El títol quart conté la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

En cap cas les ordenances municipals no poden sotmetre al règim de llicència ambiental les activitats regulades per aquesta llei en el règim de comunicació.

Els ajuntaments poden establir que algunes activitats de l’annex II subjectes al règim de llicència ambiental, situades en determinades zones urbanes i amb una qualificació urbanística determinada se sotmetin al règim de comunicació establert en el títol quart.

Així mateix no es poden sotmetre al règim de comunicació les activitats se-güents:

1) Les activitats sotmeses a la decisió prèvia de l’Administració respecte al fet d’ésser sotmeses o no ésser-ho a l’avaluació d’impacte ambiental.

2) Les activitats subjectes a un informe preceptiu dels òrgans ambientals com-petents en matèria de medi ambient, en els casos determinats pels articles 42 i 43, ni les activitats ramaderes establertes per l’article 67.

e) Règim d’intervenció ambiental d’activitats temporals, mòbils i d’investigació establert en el títol cinquè.

f) Règim d’intervenció ambiental en activitats de competència municipal secto-rial. Aquestes activitats no estan sotmeses a la llicència o al règim de comunicació ambiental, i la intervenció ambiental es duu a terme integrant, en la resolució de la llicència sectorial de l’activitat o en les condicions establertes per al règim de comunicació, l’informe ambiental corresponent. Així mateix es determina un règim d’intervenció ambiental per als projectes d’equipaments i serveis de titularitat mu-nicipal. El títol sisè recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

2. Si una mateixa persona o una mateixa empresa sol·licita exercir diverses activitats en un mateix centre o en un mateix establiment subjectes a diferents règims d’intervenció establerts en aquesta llei, la sol·licitud s’ha de tramitar i resoldre en una sola autorització o llicència ambientals, i s’ha d’aplicar el rè-gim que correspon a les activitats amb grau d’incidència ambiental més elevat. Tanmateix, s’exceptuen d’aquesta regla les activitats que, malgrat que es des-envolupen conjuntament en un mateix centre, inclou la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives. En aquest cas les sol·licituds es tramiten i es resolen d’una manera independent de conformitat amb el règim establert per l’article 56 del títol sisè.

Article 8Distribució de competències sectorials en matèria ambiental

1. Les competències sectorials en matèria ambiental que corresponen als ajun-taments i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya són les que determina la normativa específica aplicable a cada matèria.

2. Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d’aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus mu-nicipals, si no és que aquestes competències són delegades expressament a altres ens o organismes.

3. En el cas que el funcionament d’una activitat dels annexos II, III o IV tingui afeccions ambientals significatives sobre més d’un municipi, en matèries de com-petència municipal, els ajuntaments han d’adoptar les mesures de col·laboració i coordinació que considerin pertinents i també poden sol·licitar, si escau, la col-laboració del departament competent en matèria de medi ambient.

4. En el cas que el funcionament d’una activitat de l’annex I tingui afeccions ambientals significatives en matèries de competència municipal, els ajuntaments


Disposicions

i el departament competent en matèria de medi ambient han d’establir, quan sigui procedent, formes de coordinació i col·laboració en les actuacions que portin a terme.

Article 9Valors límit d’emissió i prescripcions tècniques de caràcter general

1. Els valors límit d’emissió i les normes tècniques de caràcter general que de-termina la legislació ambiental, per a la prevenció i la protecció de la contaminació, són aplicables a totes les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.

2. Per a fixar el valor límit d’emissió d’una activitat determinada, cal tenir en compte:

a) Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat.b) Les millors tècniques disponibles, pel que fa a les activitats de l’annex I.1 i,

amb caràcter complementari, pel que fa a les activitats dels annexos I.2, I.3 i II.c) Les característiques de les activitats afectades.d) Les transferències de contaminació d’un medi a l’altre.e) Les substàncies contaminants.f) Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.g) Els plans que, si escau, s’hagin aprovat per a complir compromisos establerts

en la normativa comunitària o en tractats internacionals subscrits per l’Estat espa-nyol o per la Unió Europea.

h) La incidència de les emissions en el medi i en les persones.i) Els valors límit d’emissió fixats, si escau, per la normativa en vigor en el mo-

ment de la intervenció administrativa.3. Els valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques es poden establir tam-

bé en un acord voluntari subscrit entre l’Administració competent i la persona o l’empresa titulars d’una activitat o un sector industrial determinat.

4. La mesura d’allunyament de les activitats respecte a nuclis de població no-més s’estableix quan ho determina la normativa sectorial aplicable o, de manera excepcional, quan no es poden aplicar mesures o condicions tècniques que evitin les afeccions a l’entorn, sens perjudici del que disposa la normativa urbanística.

Article 10Informació ambiental

1. El departament competent en matèria de medi ambient ha de designar la unitat responsable d’informació ambiental encarregada de gestionar la base de dades d’activitats ambientals i de satisfer el dret de la ciutadania a l’accés a aquesta informació.

2. L’òrgan ambiental competent ha de disposar d’informació suficient sobre:a) La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l’àmbit

territorial de Catalunya.b) Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment,

sobre els nivells màxims d’immissió fixats legalment.c) Les fonts d’emissió de contaminants, amb l’expressió del contingut de les

resolucions de l’autorització i la llicència ambientals.d) Els nivells d’emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes, amb

caràcter general, i les millors tècniques disponibles que han servit de base per a establir-los.

3. La informació indicada en l’article 10.2 constitueix, juntament amb la infor-mació que ha d’aportar la persona o l’empresa titulars, la referència per als estudis d’impacte ambiental i per a l’avaluació ambiental de les activitats. Aquesta infor-mació és pública i és recollida en una base de dades ambientals, establerta amb la participació dels ens locals, els quals hi han de tenir accés lliure per a exercir llurs competències.

4. Als efectes del que estableix l’article 10.3, i per tal de garantir l’accés a la in-formació ambiental, l’òrgan competent ha de crear bases de dades de la informació


Disposicions

ambiental disponible, amb indicacions clares sobre el lloc on es pot trobar aquesta informació, i adoptar les mesures necessàries per a difondre-les i posar-les a la disposició de la ciutadania, servint-se de mitjans telemàtics.

Article 11Ús de mitjans tècnics

1. Les relacions interadministratives, i les de la ciutadania amb les adminis-tracions ambientals, s’han de dur a terme amb tècniques i mitjans telemàtics, tot respectant les garanties i els requisits dictats per les normes de procediment administratiu.

2. El Govern ha d’establir per reglament els sistemes de gestió i comunicació necessaris per a fer efectiu l’ús dels mitjans tècnics i remoure els obstacles formals i materials que n’impedeixen o en dificulten la implantació. Amb aquest objectiu, i amb la consulta prèvia i el consens amb les entitats municipalistes, s’ha d’impulsar la normalització dels formats i els suports informàtics.

TÍTOL IIRègim d’autorització ambiental o d’autorització substantiva amb avaluació d’im-pacte ambiental

CAPÍTOL IRègim d’autorització ambiental amb avaluació d’impacte ambiental

SECCIÓ PRIMERA

Objecte i inalitat

Article 12Activitats sotmeses a una autorització ambiental

1. L’activitat o les activitats, amb les instal·lacions o les parts de les instal·lacions corresponents, que estan ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que estan relacionades en els annexos I.1 i I.2, se sotmeten a l’autorització ambi-ental amb l’avaluació d’impacte ambiental del departament competent en matèria de medi ambient.

2. Les modificacions substancials de les activitats esmentades en l’article 12.1 se sotmeten igualment a l’autorització amb l’avaluació d’impacte ambiental.

Article 13Finalitats de l’autorització ambiental

Les finalitats de l’autorització ambiental són les següents:a) Prevenir i reduir a l’origen les emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl

que produeixen les activitats i, alhora, fixar les condicions per a gestionar correctament aquestes emissions, a més a més de prendre en consideració el consum dels recursos naturals i l’energia, i, particularment, pel que fa a les activitats de l’annex I.1, mitjançant l’aplicació de les millors tècniques disponibles.

b) Establir totes les condicions, mitjançant un procediment que asseguri la coor-dinació de les diferents administracions públiques que intervenen en l’atorgament de l’autorització, per a garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l’objecte.

c) Disposar d’un règim de prevenció i control de la contaminació que integri en un sol acte l’avaluació i la declaració d’impacte ambiental, les autoritzacions sectorials en matèria de producció i gestió dels residus; d’abocament a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals, i els abocaments des de terra cap al mar; les determinacions de caràcter


Disposicions

ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica, i l’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

SECCIÓ SEGONA

Organització i procediment

Article 14Ponència ambiental

1. La Ponència Ambiental és l’òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de medi ambient que, amb la participació de tots els sectors ambientals d’aquest departament i, si escau, de la dels departaments que es requereixi d’acord amb l’activitat sectorial de què es tracti, formula la declaració d’impacte ambiental i garanteix el caràcter integrat de l’autorització ambiental.

2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de la Ponència Am-biental s’han de determinar per reglament.

Article 15Oicines de gestió ambiental uniicades

1. La Ponència Ambiental té el suport de les Oficines de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), que actuen com a òrgans territorials.

2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de les OGAU s’han de determinar per reglament.

Article 16Procediment i tràmits

1. La sol·licitud de les autoritzacions ambientals d’activitats, juntament amb la documentació preceptiva, s’ha de dirigir a l’OGAU corresponent.

2. La sol·licitud d’autorització ambiental se sotmet als tràmits següents:a) Verificació formal de la documentació presentada.b) Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte, de l’estudi d’impacte am-

biental i de la resta de documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud.c) Informació pública i informes preceptius.d) Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució provisional.e) Tràmit d’audiència.f) Proposta de resolució.g) Resolució.h) Notificació i comunicació.i) Publicació de la declaració d’impacte ambiental.j) Publicació de la resolució de l’autorització ambiental de les activitats de

l’annex I.1.3. Quan la declaració d’impacte ambiental correspongui a l’òrgan ambiental de

l’Administració General de l’Estat, no es pot atorgar l’autorització ambiental sense que s’hagi formulat aquesta declaració, d’acord amb els instruments de col·laboració interadministrativa establerts entre aquest òrgan i el departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

Article 17Sol·licitud

1. La sol·licitud d’autorització ambiental ha d’anar acompanyada de la docu-mentació següent:

a) Estudi d’impacte ambiental del projecte, que ha de contenir, com a mínim, la informació que es detalla en l’article 18, signat pel personal tècnic competent.

b) Projecte bàsic, signat pel personal tècnic competent, que contingui la descripció detallada i l’abast de l’activitat i de les instal·lacions. Les normatives sectorials de les diferents administracions amb competències d’intervenció administrativa i, si


Disposicions

escau, les normes tècniques que estableixen el contingut del projecte de l’activitat, en determinen el contingut específic.

c) Documentació preceptiva sobre accidents greus que determini la legislació sectorial corresponent.

d) Informe urbanístic de l’ajuntament on s’ha d’ubicar l’activitat, establert per l’article 60, que acrediti la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, i la disponibilitat i la suficiència dels serveis públics que exigeixi l’activitat.

e) Característiques del sòl en el qual s’emplaça l’activitat projectada, sempre que aquesta activitat estigui definida com a potencialment contaminant del sòl per la normativa específica aplicable.

f) Designació, per part de la persona titular de l’activitat, del personal tècnic responsable de l’execució del projecte.

g) Declaració de les dades que, a criteri de la persona que ho sol·licita, gaudeixen de confidencialitat de conformitat amb la disposició addicional cinquena del text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, i amb la resta de legislació sobre la matèria.

h) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació sectorial aplicable a l’activitat.

2. En el cas que, juntament amb l’autorització ambiental, també se sol·liciti l’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, cal adjuntar a la sol·licitud la documentació que estableix la Llei de l’Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

3. En el cas d’una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol-licitud i la documentació s’han de referir a la part o a les parts de les instal·lacions, amb relació a tota l’activitat, i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat perquè no es produeixen efectes additius en el conjunt de les emissions.

4. La documentació necessària per a sol·licitar l’autorització o les modificacions que se’n fan posteriorment s’han de presentar en el format i el suport informàtic que fixa el departament competent en matèria de medi ambient.

Article 18Estudi d’impacte ambiental

1. L’estudi d’impacte ambiental del projecte ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

a) Descripció general del projecte i exigències previsibles en el temps, amb relació a la utilització del sòl i altres recursos naturals. Estimació del tipus i la quantitat dels residus abocats i les emissions de matèria o energia resultants, i descripció del medi receptor.

b) Exposició de les principals alternatives estudiades i justificació de la solució adoptada, atenent l’ús i l’aplicació de les millors tècniques disponibles i els efectes ambientals.

c) Avaluació dels efectes previsibles, directes i indirectes, del projecte sobre la població, la f lora, la fauna, el sòl, l’aire, l’aigua, tant terrestres com marítims, els factors climàtics, el paisatge i els béns materials, inclòs el patrimoni cultural. Igualment, s’ha d’atendre la interacció entre tots aquests factors i els possibles efectes transfronterers, entre municipis o entre comu-nitats autònomes.

d) Mesures establertes per a reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius.

e) Programa de vigilància ambiental.f) Estudi d’impacte acústic.g) Descripció de les característiques de la il·luminació exterior.


Disposicions

h) Resum de l’estudi i les conclusions en termes fàcilment comprensibles, i, si escau, de les dificultats informatives o de les tècniques trobades en el procés d’elaboració.

2. Les administracions públiques han de facilitar a la persona o a l’empresa sol-licitant la informació ambiental i qualsevol altra documentació que sigui útil per a elaborar l’estudi d’impacte ambiental.

3. La persona o l’empresa sol·licitant, prèviament a la presentació de la sol·licitud, pot requerir a la Ponència Ambiental que es manifesti sobre el contingut mínim, l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, del projecte i de la informació bàsica necessària per a fer-ne l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar les administracions afectades i, si escau, altres persones físiques i jurídi-ques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència Ambiental ha de donar una resposta en el termini màxim de tres mesos.

4. En el cas que l’activitat formi part d’un pla o d’un programa avaluats prèvia-ment des del punt de vista ambiental, l’estudi d’impacte ambiental ha de recollir i respectar la informació i les determinacions contingudes en el pla o en el programa i, especialment, les especificades en la memòria ambiental.

5. L’estudi d’impacte ambiental caduca al cap de quatre anys d’haver estat for-mulat, sense que s’hagi dut a terme la declaració d’impacte ambiental, sempre que no hi hagi causes no imputables a la persona o a l’empresa sol·licitant.

Article 19Veriicació formal i suiciència de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte

1. Un cop rebuda la sol·licitud, es procedeix a verificar formalment la documen-tació presentada.

2. L’òrgan ambiental competent s’ha de pronunciar, en un termini màxim de trenta dies, sobre la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada en la consulta prèvia a les admi-nistracions competents.

3. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat de l’estudi d’impacte ambien-tal, del projecte o de la resta de documentació presentada a tràmit, si es considera que:

a) El projecte, l’estudi d’impacte ambiental o la documentació presentada, a causa de les insuficiències o les deficiències detectades, s’ha de tornar a formular.

b) Aquests documents no són idonis per a tramitar-los perquè no s’adeqüen a l’objecte o a les finalitats de l’autorització sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per incompati-bilitat urbanística.

4. La resolució que acorda la insuficiència o la no-idoneïtat s’ha d’adoptar mo-tivadament i amb l’audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i s’arxiven les actuacions.

5. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insufici-ències o deficiències que siguin esmenables, cal informar-ne la persona o l’empresa sol·licitants perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos, o el que es determini atenent les característiques de la documentació requerida, sense que s’hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’han d’arxivar les actuacions.

Article 20Informació pública

1. Un cop efectuada la verificació de la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’im-pacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada, cal sotmetre aquesta documentació a informació pública per a un període de trenta dies, mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i s’ha de notificar a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. També s’ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d’informació. Així mateix, en la


Disposicions

publicació s’ha de fer constar el dret dels ciutadans a accedir a tota la informació disponible sobre el procediment concret i, especialment, a la informació gestionada per la unitat responsable d’informació ambiental del departament competent en matèria de medi ambient.

2. Simultàniament, l’estudi d’impacte ambiental i el projecte es posen a dispo-sició de l’ajuntament del municipi en què es vol ubicar l’activitat, el qual els ha de sotmetre a exposició pública, i també a informació veïnal durant un període de deu dies, i s’ha d’informar l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient sobre el resultat obtingut.

3. En el cas que l’impacte ambiental del projecte pugui tenir efectes significatius en el medi d’altres municipis o altres comunitats autònomes, se’ls ha de comunicar i s’ha d’adjuntar una descripció del projecte i dels possibles efectes sobre el medi ambient, a fi que, en un termini de trenta dies, puguin manifestar si volen parti-cipar en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental mitjançant l’establiment de consultes bilaterals en la tramitació d’aquest procediment. Les al·legacions formulades en aquest procés de participació s’han de considerar motivadament en la declaració d’impacte ambiental.

4. Si l’impacte ambiental del projecte pot tenir efectes significatius sobre el medi d’un altre Estat, se segueix el procediment establert per la legislació bàsica en la matèria, i s’ha de comunicar, per mitjà del ministeri competent en matèria d’afers exteriors, per tal d’obrir un període de consultes bilaterals. Els terminis fixats per a concedir l’autorització ambiental i, si escau, la llicència ambiental, restaran en suspens fins que fineixi el procediment de consultes transfrontereres.

5. Les dades de la sol·licitud i de la documentació que l’acompanya emparades pel règim de confidencialitat s’exceptuen de la informació pública.

6. Les al·legacions rebudes en el tràmit d’informació pública, que han d’ésser valorades en la proposta de resolució, es comuniquen a la persona que ha sol·licitat l’autorització ambiental, la qual disposa d’un termini de deu dies per a manifestar el que consideri oportú.

Article 21Intervenció en matèria d’accidents greus

1. En cas que l’activitat estigui afectada per la normativa en matèria d’accidents greus, l’òrgan ambiental competent ha de requerir un informe de caràcter vinculant al departament competent en la matèria.

2. L’òrgan competent en matèria d’accidents greus ha d’emetre els informes en el termini de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud.

Article 22Informe municipal

1. L’ajuntament, en el termini màxim de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud, ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe preceptiu i vinculant de tots els aspectes ambientals sobre els quals té competència i, específicament, sobre sorolls i vibracions, escalfor, olors i abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal.

2. L’ajuntament, quan el sistema públic de sanejament del municipi en què es vol exercir l’activitat és a càrrec d’un ens diferent del mateix ajuntament o de l’adminis-tració hidràulica de Catalunya, sol·licita directament a aquest ens l’informe sobre l’abocament d’aigües residuals a aquest sistema de sanejament o al clavegueram municipal. L’informe s’ha d’emetre en un termini màxim de trenta dies.

Article 23Altres informes

S’han de sol·licitar tots els altres informes que són preceptius per la naturalesa de l’activitat i els que són necessaris per a resoldre el procediment. Aquests informes s’han d’emetre en un termini de trenta dies.


Disposicions

Article 24Simultaneïtat en la sol·licitud dels informes

Els informes requerits d’acord amb els articles 20 a 23 s’han de sol·licitar si-multàniament, per a evitar que hi hagi desajustos temporals en tramitar-los o en emetre’ls.

Article 25Evacuació dels informes

Transcorreguts els terminis establerts sense que s’hagin tramès els informes corresponents, es poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dictés la resolució, s’han d’incor-porar a l’expedient.

Article 26Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució provisional

1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de l’impacte ambiental que comporta l’activitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental, que s’incorpora a la proposta de resolució provisional que elabora la mateixa Ponència.

2. La declaració d’impacte ambiental ha de tenir el contingut mínim següent:a) Descripció succinta del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental.b) Relació dels tràmits efectuats.c) Relació de les entitats, les institucions, les organitzacions i les persones que

han participat en el procediment.d) Relació dels escrits de les al·legacions formulades a l’expedient i la consideració

corresponent que en fa la Ponència Ambiental.e) Descripció dels impactes significatius sobre el medi i la població apreciats

per l’òrgan que formula la declaració d’impacte ambiental.f) Qualificació de l’impacte ambiental.g) Recomanació sobre l’autorització del projecte en un sentit favorable o des-

favorable.h) Mesures correctores o compensatòries que cal aplicar.3. En la proposta de resolució provisional s’inclouen els continguts determinats

per l’article 29, i també els que es poden establir per reglament.4. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de fer

modificacions significatives en el projecte i en la resta de documentació pre-sentada, s’ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents reformats en els termes i en el termini indicats en la proposta de resolució atenent les característiques de la documentació requerida. En cas que no es compleixi el requeriment en el termini fixat s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.

Article 27Tràmit d’audiència

1. S’ha d’informar de la proposta de resolució provisional les persones inte-ressades que consten en l’expedient, les administracions afectades i l’ajuntament del municipi on es projecti emplaçar l’activitat, i donar-los audiència i vista de l’expedient, perquè en el termini màxim de quinze dies hi facin les al·legacions que considerin oportunes.

2. A la vista de les al·legacions rebudes en el tràmit d’audiència i, si és procedent, del projecte o els documents modificats, la Ponència Ambiental ha de demanar informe, si escau, als òrgans competents per a emetre informes vinculants perquè en un termini màxim de quinze dies s’hi pronunciïn. Finit aquest tràmit, l’informe s’eleva a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient perquè n’elabori la proposta de resolució definitiva.


Disposicions

3. Si no es presenten al·legacions a la proposta de resolució provisional o no s’han introduït modificacions en el projecte, aquesta proposta de resolució esdevé definitiva automàticament i s’eleva a l’òrgan competent perquè la resolgui.

Article 28Termini per a resoldre

1. La resolució que dicta l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient sobre la sol·licitud d’autorització, amb el contingut establert per l’article 29, posa fi al procediment.

2. La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.1 s’ha de dictar i notificar en un termini màxim de deu mesos.

3. La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2 s’ha de dictar i notificar en un termini màxim de vuit mesos.

4. El termini per a resoldre resta suspès en cas que es demani una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en els tràmits de la verificació formal i de la suficiència o en la fase de la proposta de la resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop les esmenes de documentació es presenten a l’Ad-ministració.

5. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article per-meten a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud d’autorització i li permeten d’interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui procedent.

6. L’Administració ha d’informar en tot moment de l’estat de la tramitació del procediment administratiu.

Article 29Contingut de l’autorització ambiental

1. L’autorització ambiental té el contingut mínim següent:a) Els valors límit d’emissió de substàncies contaminants, determinats de con-

formitat amb els paràmetres definits per l’article 9, les prescripcions de les normes europees i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o els substitueixen.

b) Les determinacions de la declaració d’impacte ambiental.c) Els sistemes de tractament i control de les emissions, i, si escau, d’autocontrol,

amb l’especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comunicar a l’òrgan ambiental competent, amb la periodicitat que es fixi, el control amb les dades que calgui per a comprovar el compliment del contingut de l’autorització.

d) La determinació de les mesures relatives a les condicions d’explotació dife-rents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre d’altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l’explotació.

e) La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixen la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus generats per l’activitat.

f) La fixació, si escau, de mesures per a minimitzar la contaminació a llarga distància.

g) L’import de la garantia que cal constituir, d’acord amb la magnitud i les característiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l’activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives de responsabilitat ambi-ental o altres normatives específiques.

h) Qualsevol altra mesura o condició que, d’acord amb la legislació, sigui ade-quada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l’activitat.

2. En el cas que la normativa ambiental requereixi condicions més rigoroses que les que es puguin assolir mitjançant les millors tècniques disponibles, l’autorització ha d’exigir l’aplicació de condicions complementàries.


Disposicions

3. L’autorització ambiental pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats per la lletra a de l’article 29.1 per als valors límit d’emissió, sempre que la persona titular acrediti documentalment que el medi receptor les pot assumir. A aquest efecte la persona titular de l’activitat ha de presentar alguna de les mesures que s’indiquen a continuació, les quals han d’ésser aprovades per l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient i han d’ésser incloses en l’autorització:

a) Un pla de rehabilitació que garanteixi el compliment dels valors límit d’emissió en el termini que fixi l’autorització, amb un màxim de sis mesos.

b) Un projecte que impliqui una reducció de la contaminació, en un termini màxim de sis mesos.

4. En el cas d’activitats subjectes a la Llei de l’Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hi-vernacle, l’autorització ambiental no ha d’incloure valors límit per a les emissions directes de diòxid de carboni (CO

2), llevat que calgui per a garantir que no es provoca

contaminació local significativa.5. S’inclouen en l’autorització ambiental les determinacions preceptives sobre

sorolls, vibracions, escalfors, olors, o els condicionants referents als abocaments al sistema de clavegueram i sanejament, o altres mesures ambientals, sobre les quals té competència, que hagi establert l’ajuntament, o bé les que, si escau, estableix la Ponència Ambiental per manca d’un informe municipal.

6. L’autorització ambiental també inclou els informes emesos pels òrgans com-petents en matèria d’accidents greus, amb les condicions, les mesures correctores i el règim específic de controls periòdics.

Article 30Notiicació i publicitat

1. La resolució per la qual s’atorga o es denega l’autorització ambiental es noti-fica a les persones interessades, i es comunica a l’ajuntament del terme municipal en el qual es projecta emplaçar l’activitat i a les administracions que hagin emès un informe.

2. La part dispositiva de la resolució per mitjà de la qual s’atorga o es modifica l’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i també, en tots els casos, la declaració d’impacte ambiental es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’incorporen a la base de dades ambientals d’activitats, amb la in-formació determinada per reglament.

3. El contingut íntegre de les autoritzacions ambientals és d’accés públic, amb les limitacions establertes sobre el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient i altra normativa aplicable.

CAPÍTOL IIRègim de declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva

Article 31Declaració d’impacte ambiental d’activitats sotmeses a una autorització subs-tantiva

1. La intervenció ambiental en les activitats de l’annex I.3 s’integra en el proce-diment corresponent d’autorització substantiva, en el qual s’han de tenir en compte les determinacions següents:

a) La persona o l’empresa sol·licitants, prèviament a la presentació de la sol·licitud de l’autorització davant l’òrgan del departament competent per a atorgar l’autorit-zació substantiva, pot requerir a la Ponència Ambiental que es pronunciï sobre el contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental, i sobre l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir, del projecte i de la informació bàsica necessària per a dur-ne a terme l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar prèviament les admi-


Disposicions

nistracions afectades, tot i que la consulta es pot ampliar a altres persones físiques i jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència s’hi ha de pronunciar en un termini de tres mesos.

b) Un cop la Ponència Ambiental ha pres una determinació sobre la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental i de la resta de documentació presentada a tràmit, l’òrgan del departament competent per a atorgar l’autorització sotmet la sol·licitud a informació pública, per a un termini mínim de trenta dies, especificant que aquesta exposició pública també té efecte en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

c) Transcorregut el termini d’informació pública, l’òrgan del departament competent en la matèria tramet les al·legacions a la Ponència Ambiental, la qual formula la declaració d’impacte ambiental, de conformitat amb el que estableix l’article 26.2.

d) El desplegament reglamentari d’aquest procediment ha de tenir en compte, així mateix, les determinacions que per a la declaració d’impacte ambiental s’esta-bleixen en el capítol primer d’aquest títol.

2. Si la declaració d’impacte ambiental fixa limitacions pel que fa a les emissi-ons, les prescripcions tècniques i els controls periòdics, l’òrgan del departament competent per raó de la matèria les ha d’incorporar en l’atorgament de l’autorització substantiva.

3. El Govern resol, en cas de discrepàncies entre l’òrgan del departament compe-tent per raó de la matèria i la Ponència Ambiental, sobre la conveniència, a efectes ambientals, d’executar un projecte o sobre el contingut de les condicions establertes en la declaració d’impacte ambiental.

4. Per reglament es poden incorporar en l’annex I.3 altres activitats de l’annex I.2 que estiguin subjectes a una declaració d’impacte ambiental i, així mateix, a una autorització substantiva.

Article 32Declaració d’impacte ambiental d’activitats de producció d’energia eòlica i foto-voltaica, i d’activitats extractives

1. Les activitats de producció d’energia eòlica i fotovoltaica sotmeses a declara-ció d’impacte ambiental es regeixen per les determinacions que s’estableixen en la regulació específica sobre el procediment i els òrgans competents. Les activitats de producció d’energia eòlica que no estan subjectes a la declaració d’impacte ambi-ental resten subjectes a l’informe de la Ponència Ambiental que es determina en la regulació específica.

2. Les activitats extractives s’han de sotmetre a declaració d’impacte ambiental, i han de presentar un estudi d’impacte ambiental amb el contingut establert per l’article 18.1. A l’efecte de la declaració d’impacte ambiental de les activitats extractives, els plans de restauració establerts per la legislació específica formen part dels documents d’avaluació d’impacte ambiental que s’han de presentar amb l’informe d’impacte ambi-ental. En aquest cas cal presentar l’informe urbanístic que té en compte aquesta llei.

TÍTOL IIIRègim de llicència ambiental

CAPÍTOL IRègim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la declaració d’impacte ambiental

Article 33Règim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la necessitat de decla-ració d’impacte ambiental

1. La persona o l’empresa titulars de les activitats o de les instal·lacions no incloses en l’annex I, i que estan classificades en els annexos II, III o IV, han de formular una


Disposicions

consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels criteris fixats en l’annex V, quan aquestes activitats afectin directament els espais naturals amb una sensibilitat ambiental elevada, inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992; en els espais naturals de protecció especial, declarats d’acord amb la Llei 12/1985; en les zones humides i les àrees designades en aplicació de les directives 79/409/CE i 92/43/CE (Xarxa Natura); en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar, i en altres espais protegits que es determini legalment. Així mateix, s’ha de formular aquesta consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre les activitats de l’annex II a una avaluació d’impacte ambiental, quan es determina específicament en l’epígraf del dit annex.

2. La consulta prèvia se sotmet al procediment següent:a) La persona o l’empresa titulars de l’activitat ha d’adreçar la sol·licitud a l’OGAU

del territori on s’emplaça l’activitat projectada, acompanyada de l’informe municipal de compatibilitat urbanística i d’una memòria tècnica descriptiva de l’emplaçament de l’activitat i de les característiques ambientals bàsiques que té, amb el contingut mínim següent:

1) La definició, les característiques i la ubicació del projecte.2) Les principals alternatives estudiades i la justificació de la solució adoptada.3) Una anàlisi d’impactes potencials al medi ambient.4) Les mesures preventives, correctores o compensatòries per a protegir adequa-

dament el medi ambient.5) La manera de fer el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions

i les mesures protectores.b) La Ponència Ambiental de la Generalitat, havent fet les consultes prèvies a

l’ajuntament i a altres administracions, persones i institucions afectades, i amb els informes ambientals, emet la resolució sobre la consulta, i també sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, si escau, en el termini màxim de tres mesos.

c) La resolució que determina que no cal sotmetre el projecte a l’avaluació d’impac-te ambiental s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. En cas que es determini que cal sotmetre l’activitat projectada a l’avaluació d’impacte ambiental s’ha de seguir el procediment establert per l’article 34.

Article 34Declaració d’impacte ambiental d’activitats sotmeses a la llicència ambiental

1. L’estudi d’impacte ambiental s’ha d’acompanyar amb el contingut mínim determinat per l’article 18, en fer la sol·licitud de la llicència ambiental, si així ho resol prèviament la Ponència Ambiental de la Generalitat.

2. L’ajuntament ha de trametre a l’OGAU corresponent l’expedient de sol·licitud de la llicència ambiental una vegada ha conclòs el tràmit d’informació pública. Aquest tràmit ha d’ésser, com a mínim, de trenta dies. Cal trametre a l’OGAU les consultes i les al·legacions presentades.

3. La Ponència Ambiental ha de formular la declaració d’impacte ambiental corresponent en el termini màxim de tres mesos i l’ha de comunicar a l’ajuntament perquè la integri en la resolució de la llicència ambiental. Aquesta tramitació suspèn el termini per a resoldre la llicència ambiental.

4. La resolució de la llicència ambiental de l’ajuntament, que incorpora la decla-ració d’impacte ambiental, s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent.

CAPÍTOL IIObjecte i inalitat de la llicència ambiental

Article 35Activitats sotmeses a la llicència ambiental

Se sotmeten al règim de llicència ambiental l’activitat o les activitats ubicades en


Disposicions

un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, i que es relacionen en l’annex II.

Article 36Finalitats de la llicència ambiental

Els objectius de la llicència ambiental són:a) Prevenir i reduir a l’origen les emissions contaminants a l’aire, l’aigua i el sòl

que produeixen les activitats i que són susceptibles d’afectar el medi ambient, a més a més de prendre en consideració el consum de recursos naturals i energia.

b) Garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l’objecte mitjan-çant un procediment que asseguri la coordinació de les distintes matèries, inclosa l’autorització dels abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals existent, i la participació de les altres administracions públiques que han d’intervenir en l’atorgament de la llicència ambiental.

CAPÍTOL IIIOrganització i procediment

Article 37Tràmits

La sol·licitud de la llicència ambiental se sotmet als tràmits següents:a) Verificació formal de la documentació presentada.b) Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambien-

tal.c) Informació pública i veïnal.d) Informes preceptius.e) Proposta de resolució.f) Tràmit d’audiència.g) Resolució.h) Notificació i comunicació.

Article 38Òrgans ambientals municipals i comarcals

1. En els municipis de 50.000 habitants o més s’ha de constituir un òrgan tècnic ambiental amb la funció d’avaluar les sol·licituds i els expedients de llicència am-biental i formular la proposta de resolució.

2. Els municipis de menys de 50.000 i de més de 20.000 habitants poden constituir un òrgan tècnic ambiental per a exercir aquestes funcions. En cas contrari, aquestes funcions corresponen a l’òrgan tècnic ambiental competent del consell comarcal.

3. En els municipis de menys de 20.000 habitants, correspon a l’òrgan tècnic ambiental del consell comarcal o, si escau, a l’òrgan tècnic de l’ajuntament, avaluar les sol·licituds i els expedients i formular l’informe integrat. La Ponència Ambi-ental de la Generalitat, amb l’informe previ del consell comarcal, pot habilitar els ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants per a constituir aquest òrgan tècnic ambiental propi, sempre que justifiquin una capacitat tècnica i de gestió suficients.

4. L’informe integrat de l’òrgan tècnic ambiental competent del consell comar-cal és vinculant per a l’ajuntament tant si és desfavorable com si proposa mesures correctores. També és vinculant si la persona o l’empresa sol·licitants requereix la redacció d’un projecte o altres documents reformats.


1. Prèviament a la redacció del projecte i a la sol·licitud de la llicència ambiental es pot sol·licitar l’informe urbanístic de l’ajuntament del terme municipal on s’ha


Disposicions

d’ubicar l’activitat, acreditatiu de la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, regulat per l’article 60.

2. La sol·licitud de la llicència ambiental ha d’anar acompanyada de la docu-mentació següent:

a) El projecte bàsic amb estudi ambiental, signat pel personal tècnic compe-tent, amb el contingut de les lletres a, c, d, f i g de l’article 18 que sigui necessari en cada cas, atenent les característiques i la incidència de l’activitat en el medi ambient.

b) Les característiques del sòl en el qual s’emplaça l’activitat projectada, sempre que la normativa específica aplicable defineixi aquesta activitat com a potencialment contaminant del sòl.

c) La designació del personal tècnic responsable d’executar el projecte.d) La declaració de les dades que, segons la persona sol·licitant, gaudeixen de

confidencialitat d’acord amb la legislació.e) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui

exigible per la legislació ambiental aplicable a l’activitat.3. En el cas d’activitats que, tot i que no estan incloses en la legislació d’accidents

greus, projecten tenir alguna de les substàncies químiques o categoria de substàn-cies tòxiques o molt tòxiques, de conformitat amb els llindars que s’estableixin en la normativa de seguretat industrial, és preceptiu l’informe que ha d’emetre el departament competent en aquesta matèria segons estableix l’article 60.

4. En el cas d’una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol·licitud i la documentació s’han de referir a la part o a les parts de l’activitat que es modifica amb relació a tota l’activitat i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat, perquè no es produeixin efectes additius en el conjunt de les emissions.

5. La documentació necessària per a sol·licitar la llicència o les modificacions posteriors de l’activitat s’han de presentar en el format i el suport informàtics que fixi l’ajuntament competent.

6. La sol·licitud s’ha d’adreçar a l’ajuntament del terme municipal en el qual es projecta dur a terme l’activitat.

7. En el cas que l’activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental en els termes establerts per l’article 32.1.

Article 40Veriicació formal i suiciència del projecte bàsic amb estudi ambiental

1. Un cop rebuda la sol·licitud, l’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, procedeix a comprovar formalment la documentació presentada.

2. L’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, s’ha de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental i la resta de documentació presentada.

3. En el cas d’activitats sotmeses als informes preceptius establerts pels articles 42 i 43, els organismes del departament competent en matèria de medi ambient, en l’àmbit de llurs competències, s’han de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental.

4. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental, o dels altres documents presentats, si es considera que:

a) El projecte bàsic amb estudi ambiental o la documentació presentada, a causa de les insuficiències o les deficiències detectades, ha d’ésser objecte d’una formulació nova.

b) El projecte no és idoni per a tramitar-se, perquè no s’adequa a l’objecte o a les finalitats de la llicència sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per la incompatibilitat urbanística.


Disposicions

5. La resolució que acordi la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte s’ha d’adoptar d’una manera motivada i amb l’audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i es procedeix a arxivar les actuacions.

6. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insu-ficiències o deficiències que siguin esmenables, se n’ha d’informar la persona o l’empresa sol·licitant perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’han d’arxivar les actuacions.


1. Un cop verificada la suficiència i la idoneïtat de l’estudi ambiental, i la resta de documentació presentada, s’ha de sotmetre a informació pública per a un pe-ríode de trenta dies i, simultàniament, s’ha de sotmetre a informació veïnal en un termini de deu dies. També s’ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d’informació. En tots els casos, en la publicació hi ha constar el dret dels ciutadans a accedir a la informació sobre el procediment concret.

2. Les dades de la sol·licitud i la documentació que l’acompanyi, emparades pel règim de confidencialitat, s’exceptuen de la informació pública.

Article 42Informes preceptius en matèria de medi ambient

1. Cal un informe preceptiu de l’administració hidràulica i de l’administració de residus de Catalunya, i també del departament competent en matèria de protecció del medi ambient, en l’àmbit de les competències respectives, per a les activitats enumerades en l’annex VI.

2. Quan el sistema públic de sanejament del municipi on es pretén exercir l’acti-vitat sigui a càrrec d’un altre ens gestor diferent de l’ajuntament o de l’administració hidràulica de Catalunya, l’informe sobre l’abocament d’aigües residuals a aquest sistema o al clavegueram municipal l’ha de sol·licitar l’ajuntament, directament, a l’ens gestor.

3. S’han de sol·licitar també tots els altres informes que siguin preceptius per la normativa sectorial ambiental.

Article 43Informe preceptiu en matèria de prevenció d’incendis forestals

S’ha de sol·licitar un informe als òrgans competents amb relació a les mesures de prevenció d’incendis forestals per a les activitats situades a una distància de la massa forestal inferior a cinc-cents metres, i també per a les activitats situades als municipis declarats d’alt risc d’incendis forestals.

Article 44Termini d’emissió i caràcter dels informes

Els informes regulats pels articles 42 i 43 s’han d’emetre en un termini màxim de trenta dies, i tenen caràcter vinculant si són desfavorables o imposen condicions. Transcorregut el termini establert sense que s’hagin tramès els informes precep-tius, poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que s’hagi de considerar, per a atorgar la llicència ambiental, els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dicti la resolució.

Article 45Proposta de resolució provisional

1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de la incidència ambiental o, si escau, del que


Disposicions

resulti de la declaració d’impacte ambiental, l’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal emet l’informe integrat i l’òrgan competent municipal elabora la proposta de resolució provisional.

2. En la proposta de resolució provisional s’inclouen continguts que es determinen en l’article 49, i també els que es puguin establir per reglament.

3. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de modificar significativament el projecte i la resta de documentació presentada, s’ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents modificats en els termes i el termini indicats en la proposta de resolució. En cas que el requeriment no es compleixi en el termini fixat s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.

Article 46Audiència a les parts interessades

1. S’ha d’informar les parts interessades sobre la proposta de resolució provisi-onal, perquè en el termini màxim de quinze dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les justificacions que considerin oportuns.

2. L’ajuntament, si escau, ha d’informar els òrgans competents sobre les al·legacions rebudes en el tràmit d’audiència per a emetre informes preceptius perquè en el ter-mini màxim de quinze dies s’hi pronunciïn. Finit aquest tràmit s’ha d’elaborar la proposta de resolució definitiva, que s’eleva a l’òrgan municipal competent perquè n’emeti la resolució.

3. En el cas que no es presentin al·legacions o no s’hagin introduït modificacions en el projecte, la proposta de resolució provisional esdevé definitiva automàticament i s’eleva a l’òrgan municipal competent perquè n’emeti la resolució.

Article 47Resolució

La resolució que dicta l’ajuntament sobre la sol·licitud de llicència ambiental posa fi al procediment.

Article 48Termini

1. La resolució es dicta i es notifica en un termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.

2. El termini per a resoldre resta suspès si es demana una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en la fase de verificació formal i suficiència o en la fase de proposta de resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop esmenada o millorada la documentació.

3. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article permet a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud de llicència, i li permet d’interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui pro-cedent.

4. L’Administració ha d’informar en tot moment de l’estat de tramitació del procediment administratiu.

Article 49Contingut de la llicència ambiental

1. La llicència ambiental ha de detallar:a) Els valors límit d’emissió de substàncies contaminants, que es determinen de

conformitat amb els paràmetres definits per l’article 9, i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o que els substitueixen.

b) Les determinacions de la declaració d’impacte ambiental, si escau.c) Els sistemes de tractament i control de les emissions i, si escau, d’autocontrol,

amb l’especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comu-nicar a l’òrgan ambiental municipal competent, amb la periodicitat que es fixi, els


Disposicions

controls amb les dades que calguin per a comprovar el compliment del contingut de la llicència.

d) La determinació de les mesures relatives a les condicions d’explotació diferents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l’explotació.

e) La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixin la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus que genera l’activitat.

f) La determinació de la garantia suficient, en funció de la magnitud i les caracte-rístiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l’activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives específiques en aquesta matèria.

g) Qualsevol altra mesura o condició que, d’acord amb la legislació vigent, sigui adequada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l’activitat.

2. La llicència ambiental es pot tramitar simultàniament i, si escau, atorgar con-juntament amb la resta de llicències sectorials de competència municipal.


1. La resolució que posa fi al procediment s’ha de notificar a la persona o l’em-presa sol·licitant i s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental del consell comarcal, si és aquest l’òrgan que ha formulat la proposta de resolució, i als òrgans del departament competent en matèria de medi ambient que han emès els informes preceptius.

2. Per a fer publicitat de la resolució, s’ha d’incorporar a una base de dades de llicències ambientals d’activitats accessible telemàticament.

TÍTOL IVRègim de comunicació

Article 51Activitats sotmeses a comunicació

1. L’exercici de les activitats compreses en l’annex III resta sotmès a comunicació de la persona o l’empresa titulars.

2. La comunicació presentada a l’ajuntament, amb la documentació que esta-bleix aquesta llei i el desplegament reglamentari, acredita el compliment del règim d’intervenció ambiental d’aquestes activitats.

Article 52Formalització de la comunicació

1. La comunicació s’ha de formalitzar un cop acabades les obres i les instal·lacions necessàries, les quals han d’estar emparades per la llicència urbanística correspo-nent o, si escau, per la comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència, i també per la resta de llicències sectorials necessàries, fixades per llei o pel desplegament reglamentari d’una llei, per a dur a terme l’activitat.

2. Si es vol utilitzar per a un ús concret edificacions existents construïdes sense ús específic, cal un informe previ favorable de compatibilitat urbanística de l’ajun-tament, en els termes que regula l’article 60. Si aquest informe no s’ha lliurat en el termini de vint dies es pot procedir a executar-lo.

3. La comunicació ha d’anar acompanyada de la documentació següent:a) La descripció de l’activitat mitjançant un projecte bàsic amb memòria ambi-

ental, excepte en els casos en què per reglament es determini que només cal una memòria ambiental.

b) La certificació lliurada pel personal tècnic competent que, si escau, ha d’ésser el director o la directora de l’execució del projecte que acrediti que l’activitat i les instal·lacions s’adeqüen a l’estudi ambiental i al projecte o a la documentació tècnica presentats i que es compleixen tots els requisits ambientals.


Disposicions

4. En els casos que es determini per reglament, atenent la necessitat de compro-var emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d’altres, i a l’aigua, o la caracterització de determinats residus, cal acompanyar també la comunicació d’una certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals.

5. Un cop efectuada la comunicació, l’exercici de l’activitat es pot iniciar sota l’exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, els mesuraments, les anàlisis i les comprovacions als quals es refereixen els apartats anteriors, sens perjudici que per a iniciar l’activitat s’ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d’acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius.

6. En el cas que l’activitat inclogui abocament d’aigües residuals a la llera pública o al mar, resta sotmesa al règim d’autorització d’abocaments.

7. En el cas que l’activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

8. La comunicació no atorga, a la persona o l’empresa titulars de l’activitat, facultats sobre el domini públic, el servei públic o els béns col·lectius.

Article 53Certiicació ambiental

La certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals, en els casos establerts per l’article 52.4, acredita que es compleixen els requeriments, les emissions i les condicions tècniques de-terminades per la normativa ambiental. Si aquesta certificació no és favorable no es pot presentar la comunicació a l’Administració ni exercir l’activitat.

TÍTOL VRègim d’intervenció ambiental d’activitats temporals, mòbils i d’investigació

Article 54Règim de comunicació d’activitats mòbils de caràcter temporal

Les activitats mòbils i de caràcter temporal de l’annex II, associades a obres d’infraestructures públiques o privades, o a activitats de tractament de residus o similars, que, com a activitat independent i per les característiques que tenen, no estan associades a un emplaçament fix ni tenen la condició d’activitats estables, resten sotmeses al règim de comunicació amb el procediment i les garanties espe-cífiques determinades per reglament.

Article 55Règim d’intervenció ambiental de les activitats dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous

La pràctica de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous s’ha de comunicar al departament competent en matèria de medi ambient, per a determinar les condicions, els requeriments i els controls ambientals que calguin.

TÍTOL VIRègims d’intervenció ambiental en activitats de competència municipal sectorial

Article 56Règim d’intervenció ambiental en espectacles públics i activitats recreatives i altres activitats de competència municipal sectorial

1. Les activitats que ja estan subjectes a un règim de llicència o comunicació de


Disposicions

conformitat amb la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives, amb caràcter general, no estan sotmeses al règim de llicència ni al règim de comuni-cació ambiental. Tampoc no estan subjectes al règim de llicència o comunicació ambiental les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives que estan exemptes de llicència municipal de conformitat amb l’article 29.7 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

2. La intervenció ambiental d’aquestes activitats s’integra en el procediment d’atorgament de les llicències sectorials mitjançant un informe ambiental de l’òrgan tècnic municipal o comarcal o, si escau, en les condicions establertes per al règim de comunicació. L’informe ambiental ha de contenir les determinacions establertes per l’article 49, i també el control ambiental inicial i, si escau, els controls ambientals periòdics de l’activitat.

3. Únicament les activitats que específicament es determinen en l’annex IV, que en la normativa administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives no estan subjectes a un règim de llicència, a l’efecte d’aquesta llei, estaran subjectes al règim de llicència ambiental del títol III.

4. Les activitats incloses en la legislació d’espectacles públics i activitats recrea-tives que se situïn en un espai natural protegit estan sotmeses al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

5. Les activitats regulades per la legislació d’espectacles públics i activitats re-creatives que estan incloses en altres activitats o establiments que figuren en altres annexos d’aquesta llei, o que en formen part, resten sotmeses al règim d’intervenció ambiental determinat per aquest article.

6. Les activitats de l’annex II es poden incorporar, per reglament, al règim esta-blert per aquest article, sempre que estiguin subjectes a la concessió d’una llicència sectorial que permeti incorporar la intervenció ambiental.

Article 57Règim d’intervenció ambiental en projectes d’equipaments i serveis de titularitat municipal

1. Les activitats de l’annex II, de titularitat municipal subjectes a l’aprovació d’un projecte, no estan sotmeses al règim de llicència ambiental. L’avaluació ambiental de l’equipament o l’activitat que duu a terme l’òrgan tècnic municipal o comarcal s’integra en la tramitació del projecte corresponent. En la resolució d’aprovació del projecte s’hi ha d’incorporar les determinacions fixades en l’avaluació ambiental.

2. En les ordenances municipals reguladores del procediment d’aprovació del projecte hi ha de figurar un tràmit d’informació pública, i l’ajuntament hi pot in-corporar un tràmit d’informació veïnal.

TÍTOL VIIDisposicions comunes als règims d’intervenció ambiental

Article 58Efectes

L’autorització i la llicència ambientals tenen caràcter operatiu en matèria am-biental per al funcionament de les activitats i no generen drets més enllà dels que s’estableixen en l’autorització o la llicència mateixes i en aquesta llei.

Article 59Intervenció administrativa en les modiicacions de les activitats

1. Se sotmeten a una intervenció administrativa les modificacions substancials de les activitats ja autoritzades, i també les modificacions no substancials amb efectes sobre el medi ambient.


Disposicions

2. S’han de definir, per reglament, els paràmetres per a qualificar les modifica-cions com a substancials o no substancials, tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i segons els criteris següents:

a) La dimensió de l’activitat o les activitats afectades.b) La producció.c) Els recursos naturals emprats i, concretament, el consum d’aigua i energia.d) El volum, el pes i el tipus dels residus generats.e) La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geo-

gràfiques que poden ésser afectades o les limitacions derivades de la declaració de zones de protecció especial per a la capacitat i la vulnerabilitat del medi.

f) El grau de contaminació produïda.g) El risc d’accident.h) La incorporació de substàncies perilloses o el fet d’augmentar-ne l’ús.i) L’acumulació de modificacions no substancials.3. La modificació substancial d’activitats de l’annex I està subjecta a l’autorització

i a la declaració d’impacte ambiental.4. La modificació substancial d’activitats incloses en l’annex II està subjecta a

la llicència ambiental.5. La persona o l’empresa titulars d’una activitat que pretén dur a terme alguna

modificació no substancial que té efectes sobre les persones o el medi ambient ho ha de comunicar a l’òrgan ambiental competent perquè atorgui l’autorització o la llicència ambientals, o bé a la Ponència Ambiental si es tracta de les activitats dels annexos I.3 i IV. Aquesta modificació es pot dur a terme si l’òrgan ambiental la considera no substancial, o si aquest òrgan no manifesta el contrari en el termini d’un mes.

6. Si l’òrgan ambiental competent, o bé la persona o l’empresa titulars, conside-ra substancial la modificació projectada, no es pot dur a terme fins que no s’hagi atorgat una nova autorització, llicència ambiental o autorització substantiva, de conformitat amb el procediment determinat per aquesta llei. L’avaluació pot ésser parcial o total, segons si la modificació afecta una de les instal·lacions que integren l’activitat, n’afecta diverses o les afecta totes. La modificació substancial només pot ésser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.

7. Les modificacions no substancials que no tenen conseqüències per a les per-sones ni per al medi ambient han de figurar en les actes de controls periòdics.

8. S’ha d’informar l’ajuntament de les modificacions de les activitats sotmeses al règim de comunicació, llevat del cas de modificacions que comportin un canvi d’annex de l’activitat, les quals resten sotmeses al que estableix aquest article.

Article 60Informe urbanístic

1. L’informe urbanístic establert per aquesta llei s’ha de sol·licitar a l’ajuntament presentant la documentació fixada per reglament.

2. L’ajuntament ha de lliurar l’informe urbanístic, en el termini màxim d’un mes, amb el contingut que es determini per reglament. En el cas que no s’hagi lliurat en el termini indicat, qui sol·licita l’autorització ambiental ho pot justificar amb una còpia de la sol·licitud de l’informe urbanístic i de la documentació presentada a l’ajuntament amb constància de la data de presentació, per a continuar la tramitació de l’expedient.

3. Si l’informe urbanístic és desfavorable, independentment del moment en què s’ha emès, sempre que s’hagi rebut abans que s’atorgués l’autorització ambiental, l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i arxivar les actuacions.

4. En els casos d’activitats subjectes a la legislació d’accidents greus o que tenen algunes de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques incloses en aquesta legislació d’accidents greus, de conformitat amb els


Disposicions

llindars que estableix la normativa de seguretat industrial, la sol·licitud ha de con-tenir la informació que determini aquesta legislació.

5. En el cas de l’article 60.4, l’ajuntament ha de demanar un informe al de-partament competent en matèria de seguretat industrial. Aquest informe, que ha d’acompanyar l’informe urbanístic, s’ha d’emetre en un termini màxim de quinze dies.

6. En el cas que es vulgui ubicar l’activitat en sòl no urbanitzable, l’informe urba-nístic s’ha de pronunciar sobre la possibilitat d’autoritzar l’activitat de conformitat amb la legislació d’urbanisme i el planejament urbanístic aplicables. L’ajuntament ha de fer constar en l’informe si el projecte urbanístic, o el pla especial correspo-nent, ha estat aprovat o no, per a condicionar l’eficàcia de l’autorització ambiental a l’aprovació esmentada.

7. L’informe urbanístic caduca en el termini que es fixa en el mateix informe, amb un mínim de sis mesos, i, si no n’hi ha, al cap de dos anys d’haver estat expedit, per a presentar la sol·licitud o la comunicació corresponents.

Article 61Caducitat de l’autorització i de la llicència ambientals

1. L’autorització i la llicència ambientals caduquen quan l’activitat no se sotmet a un control ambiental inicial:

a) En el termini establert per l’autorització o la llicència ambientals.b) Si l’autorització o la llicència ambientals no estableixen el termini, transcor-

reguts quatre anys des de la data en què es va atorgar.2. La persona o l’empresa titulars d’una autorització o llicència ambiental té

dret a obtenir una pròrroga del termini de control ambiental inicial i la posada en funcionament, si en justifica els motius i la necessitat.

3. Un cop caducada l’autorització o la llicència ambientals, l’òrgan ambiental competent ha de declarar i ha d’acordar l’arxivament de les actuacions, amb l’au-diència prèvia a la persona o l’empresa titulars.

Article 62Revisió de l’autorització i de la llicència ambientals

1. L’autorització ambiental, a l’efecte de renovar-la, resta subjecta a una revisió periòdica cada vuit anys, en el cas de les activitats de l’annex I.1, i cada dotze anys en el cas de les activitats de l’annex I.2. Aquesta revisió periòdica es pot fer coin-cidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic immediatament anterior a la data màxima fixada per a revisar l’autorització.

2. La llicència ambiental de les activitats de l’annex II està subjecta a les revi-sions periòdiques que determini la legislació sectorial en matèria d’aigua, aire o residus.

3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d’ecogestió i eco-auditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica ha de coincidir amb la renovació del registre de l’EMAS.

4. S’ha de revisar anticipadament l’autorització i la llicència ambientals i modi-ficar-les en els supòsits següents:

a) Si la contaminació produïda per l’activitat fa convenient revisar els valors límit d’emissió fixats en l’autorització o la llicència, o incloure’n de nous.

b) Si hi ha una variació important del medi receptor respecte de les condicions que presentava en el moment que es va atorgar l’autorització o la llicència.

c) Si l’aparició de modificacions importants en les millors tècniques disponibles, validades per la Unió Europea, fa possible reduir significativament les emissions sense imposar costos excessius.

d) Si la seguretat de funcionament de l’activitat fa necessari utilitzar altres tècniques.

e) Si així ho exigeix la normativa ambiental aplicable.


Disposicions

Article 63Procediment i abast de la revisió

1. La revisió periòdica de l’autorització i de la llicència ambientals s’inicia a instància de part, i la revisió anticipada s’inicia d’ofici o a instància de part, si així ho disposa la norma sectorial ambiental que estableix aquesta revisió.

2. El procediment de revisió periòdica ha d’atendre les especificacions se-güents:

a) La sol·licitud de la revisió de l’autorització ambiental s’ha de presentar amb una antelació mínima de deu mesos abans de la data de finiment de la vigència de l’autorització.

b) La sol·licitud de revisió de la llicència ambiental s’ha de presentar sis mesos abans de la data de caducitat dels permisos regulats per la legislació sectorial que afecti l’activitat.

c) La sol·licitud de la revisió de l’autorització o de la llicència ambientals ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental, total o parcial, de l’activitat, amb el contingut determinat per reglament, verificada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control ambiental periòdic en la part que correspongui, sempre que s’hagi dut a terme amb una antelació màxima de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud de revisió.

3. El procediment de revisió anticipada s’inicia d’ofici amb una resolució mo-tivada de les causes de la revisió, amb l’audiència a la persona o l’empresa titulars de l’activitat.

4. El procediment de revisió periòdica s’ha de desenvolupar per reglament i ha de respectar el principi de simplificació administrativa. S’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos, en el cas de revisió de l’autorització ambiental, i de quatre mesos en el cas de revisió de la llicència ambiental.

5. En la resolució dels procediments de revisió es poden modificar els valors límit d’emissió i la resta de condicions específiques de l’autorització o la llicència ambientals, i afegir-n’hi de noves, sense que això generi cap dret a indemnitzar la persona titular de l’activitat.

Article 64Transferibilitat

1. L’autorització i la llicència ambientals són transferibles amb la comunicació, dirigida a l’òrgan ambiental competent, en què s’acrediti subrogar els titulars nous en els drets i els deures derivats de l’autorització o la llicència ambientals.

2. El canvi de titularitat de les activitats incloses en l’annex III s’ha de comunicar a l’ajuntament corresponent.

3. Un cop produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels titulars antics són assumides pels titulars nous.

4. Si es produeix la transmissió sense efectuar la comunicació corresponent, tant els titulars antics com els titulars nous resten subjectes d’una manera solidària a totes les responsabilitats i les obligacions derivades de l’autorització ambiental, de la llicència ambiental o de la comunicació.

Article 65Clausura d’activitats

1. L’òrgan competent per a atorgar les activitats, amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent, pot clausurar les activitats que s’exerceixen sense l’autorització ambiental, la llicència ambiental o la comunicació exigibles en aplicació d’aquesta llei. Aquest procediment és independent de la instrucció de l’expedient sancionador que correspongui.

2. Iniciat el procediment establert per l’article 65.1, en el cas que es constati que, d’una manera imminent, hi ha afecció o risc d’afecció per al medi i per a les persones, l’òrgan competent pot acordar de suspendre provisionalment l’activitat


Disposicions

d’una manera immediata, tenint en compte que s’ha de confirmar o aixecar aquesta mesura cautelar un cop escoltada la persona titular de l’activitat.

Article 66Cessament d’activitats

1. El cessament definitiu o temporal de les activitats incloses en els annexos I, II i III s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental competent, llevat que el reguli la legislació sectorial.

2. En la comunicació, la persona titular de l’activitat ha d’acreditar que ha pres les mesures necessàries per a evitar qualsevol risc de contaminació i que la incidència ambiental en el lloc on es portava a terme l’activitat ha quedat reduïda al mínim.

Article 67Especiicitats de les explotacions ramaderes

1. Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II resten subjectes a les especificitats següents:

a) Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèvia-ment a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. Per a elaborar aquest informe, quan el pla de gestió de les dejeccions afecta zones vulnerables per a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, es té en compte el programa d’actuació corresponent que es desenvolupi per reglament.

b) Les prescripcions sobre la gestió i el control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència ambientals s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de la gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.

c) Corresponen a l’òrgan del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en l’àmbit de les potestats de l’ordenació de la producció agrícola i rama-dera, les funcions inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’òrgan competent en matèria d’aigües.

d) S’ha de determinar, per reglament, un procediment simplificat, a més del contingut del projecte i, si escau, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les par-ticularitats a les quals es refereixen les lletres a, b i c de l’article 67.1.

2. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el pla de dejeccions ramaderes, d’acord amb les prescripcions i a l’efecte que es determini per reglament.

TÍTOL VIIISistema de control

CAPÍTOL IControl de les activitats sotmeses a autorització, llicència ambiental o autorització substantiva

Article 68Prevenció i control integrats

1. Les activitats estan sotmeses a un control ambiental inicial previ a la posada en funcionament i a controls ambientals periòdics posteriors, per a garantir-ne l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals i a les determinacions fixades específicament en l’autorització o llicència ambientals.


Disposicions

2. L’autorització i la llicència ambientals o, si escau, l’autorització substantiva dels annexos I.3 i IV, estableixen el règim del control inicial i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics a què se sotmet l’exercici de l’activitat.

3. El control en matèria de risc d’accidents greus es regeix per la normativa específica.

4. S’han de desenvolupar per reglament la inscripció i el seguiment de les acti-vitats subjectes al règim de comunicació, i també els règims de control específics de les activitats ramaderes i altres activitats que ho requereixin.

Article 69Actuacions de control ambiental inicial

1. En el període de posada en marxa de les instal·lacions a l’inici de l’activitat, el control inicial té per objecte verificar:

a) L’adequació de l’activitat i de les instal·lacions al projecte autoritzat mitjançant una certificació del tècnic director o tècnica directora de l’execució.

b) La conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals, mitjançant l’acta de control d’una entitat col·laboradora de l’Adminis-tració ambiental, llevat que, per a les activitats dels annexos II i IV, l’ajuntament encomani els controls inicials als serveis tècnics municipals.

c) Si escau, la documentació referida a assegurances obligatòries segons la legislació sectorial o la relativa a responsabilitat ambiental.

2. El període de posada en marxa s’inicia en el moment que l’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental encarregada del control inicial, o, si escau, el personal tècnic municipal, comunica a l’òrgan ambiental competent la data d’inici de l’actu-ació de control acordada amb la persona titular de l’activitat, i també les actuacions que cal dur a terme durant el procediment de posada en marxa de l’activitat, perquè l’Administració competent i les persones interessades en tinguin coneixement. La durada màxima del període de funcionament en proves ha d’ésser adequada i proporcional a les característiques de l’establiment.

3. Finit el període de posada en marxa, si no s’ha dut a terme el control inicial de l’activitat o ha tingut un resultat desfavorable, el funcionament de l’activitat ha de cessar. En aquests supòsits es poden establir nous períodes de posada en marxa sempre que no hagi transcorregut el termini de caducitat de l’autorització o la llicència ambientals.

4. L’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental ha d’emetre l’acta de control inicial que habilita la persona titular per a exercir l’activitat. En cas que l’entitat col·laboradora no pugui emetre l’acta de control favorable, ha d’emetre un informe per a justificar els incompliments detectats i no corregits, d’acord amb les disposicions que es determinin per reglament.

5. En el cas que es detecti que la posada en funcionament de l’activitat pot compor-tar una afecció ambiental per al medi o per a les persones, l’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental ho ha de comunicar a l’Administració competent perquè s’adoptin les mesures provisionals que calguin i la suspensió del control.

Article 70Acta de control ambiental inicial

1. L’acta de control ambiental inicial verifica el compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals.

2. L’acta de control, que ha d’ésser presentada a l’Administració competent en el termini màxim d’un mes a comptar del finiment del control, habilita per a l’exercici de l’activitat i comporta la inscripció d’ofici en els registres ambientals corresponents.

Article 71Actuacions de control ambiental periòdic

1. L’acció de control periòdic té per objecte garantir l’adequació permanent de


Disposicions

les activitats als requeriments legals aplicables i, específicament, als requeriments fixats en l’autorització o la llicència ambientals, amb la incorporació de les modi-ficacions no substancials.

2. Les activitats s’han de sotmetre als controls periòdics que fixen l’autorització o la llicència ambientals, o l’autorització substantiva corresponent. Els terminis dels controls periòdics s’han d’establir tenint en compte els terminis determinats en altres declaracions o controls sectorials preceptius. Si no hi ha un termini fixat per l’autorització o la llicència, s’estableixen, amb caràcter indicatiu, els terminis següents:

a) Les activitats de l’annex I.1, cada dos anys.b) Les activitats dels annexos I.2 i I.3, cada quatre anys.c) Les activitats dels annexos II i IV, cada sis anys.La conformitat del compliment de les condicions de llicència ambiental o secto-

rial es duu a terme, per a les activitats dels annexos II i IV, mitjançant una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental, llevat que en la llicència ambiental o sectorial l’ajuntament encomani els controls periòdics als serveis tècnics municipals, d’acord amb les ordenances municipals. Així mateix, les ordenances municipals poden establir que sigui innecessari efectuar controls periòdics de determinades tipologies d’activitats.

3. Les activitats inscrites en el registre del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS) resten exemptes de control periòdic, llevat dels con-trols específics de determinades emissions en els quals s’hagin establert terminis particulars. La informació necessària respecte al compliment de l’autorització o la llicència ambientals s’ha d’aportar juntament amb l’actualització de la renovació de l’acreditació del sistema de gestió ambiental, segons el model determinat per reglament, i se n’ha de presentar una còpia a l’ajuntament corresponent, excepte pel que fa a les actuacions en què s’hagin establert altres terminis.

4. Són objecte de control ambiental les determinacions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals i, específicament, les següents:

a) Les emissions.b) La producció i la gestió de residus.c) Les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sane-

jament.d) Les mesures i les tècniques d’estalvi energètic, d’aigua i de matèries primeres

que s’han pres en consideració.e) El funcionament dels sistemes d’autocontrol d’emissions i d’immissions,

si escau. Els contaminants mesurats en continu i que estan connectats, per a llur seguiment, amb l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient resten exempts de controls.

f) Les immissions, si escau, en els termes que figurin en l’autorització o en la llicència ambientals.

g) La vigència de la garantia i de la pòlissa d’assegurança de la responsabilitat civil, en les condicions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals.

5. El resultat del control periòdic de les activitats de l’annex I s’ha de presentar a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient, i s’ha de comunicar a l’ajuntament del municipi en el qual s’exerceix l’activitat.

6. Si una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental duu a terme el control periòdic de les activitats de l’annex II, s’ha de presentar el resultat d’aquest control a l’ajuntament corresponent.

Article 72Modalitats de control ambiental periòdic

1. Els controls periòdics es poden dur a terme per mitjà d’alguna de les moda-litats següents:

a) Control extern: l’executa un ens col·laborador de l’Administració ambiental o l’ajuntament, els quals han de comprovar l’adequació de les activitats al projecte


Disposicions

autoritzat i dur a terme les actuacions de presa de mostres, anàlisi i mesurament de les emissions i altres proves necessàries.

b) Control intern: l’executa la persona titular de l’activitat mitjançant l’establiment d’un sistema d’autocontrols.

c) Mixta: si el sistema d’autocontrols és parcial, s’ha de completar amb un control extern dut a terme per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental.

2. El sistema d’autocontrols de les activitats de l’annex I ha d’estar verificat per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, per a certificar la idoneïtat, la suficiència i la qualitat dels autocontrols.

CAPÍTOL IIControl de les activitats sotmeses a comunicació

Article 73Règim dels controls periòdics

Les activitats incloses en l’annex III es poden sotmetre al règim d’autocontrols periòdics, atenent la necessitat de comprovar emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d’altres, i a l’aigua, o la caracterització de determinats residus, el resultat dels quals es verifica de conformitat amb el que estableix l’ordenança municipal.

TÍTOL IXRègims d’inspecció, sancions i execució forçosa

CAPÍTOL IFunció d’inspecció

Article 74Acció inspectora

1. Les activitats que regula aquesta llei resten subjectes a l’acció inspectora de l’ens corresponent del departament competent en matèria de medi ambient o de l’ajuntament, de conformitat amb les competències que té, sens perjudici de l’apli-cació del principi de col·laboració interadministrativa.

2. Sens perjudici de les atribucions que la normativa sectorial atorga a l’òrgan competent per a emetre l’autorització substantiva, el departament competent en ma-tèria de medi ambient pot inspeccionar el compliment de les condicions ambientals fixades en la declaració d’impacte ambiental, i també les accions de restitució o restauració que hagin estat incloses en l’autorització substantiva. En tots els casos és preceptiva una inspecció en finir les accions de restitució o restauració.

3. L’acció inspectora es pot dur a terme en qualsevol moment, amb independència de les accions específiques de control inicial i periòdic de les activitats, de revisió de les autoritzacions o de les llicències ambientals i de la funció inspectora regulada per la legislació ambiental sectorial.

Article 75Obligacions de la persona o l’empresa titulars de les activitats

1. Les persones o empreses titulars de les activitats han de prestar l’assistència necessària al personal degudament habilitat de l’Administració que dugui a ter-me l’actuació inspectora per a facilitar-los el desenvolupament de llurs tasques, especialment pel que fa a la recollida de mostres i a l’obtenció de la informació necessària.

2. En el cas que la persona titular de l’activitat no permeti l’accés a les seves instal-lacions, l’Administració ha d’adoptar les actuacions necessàries per a entrar-hi.


Disposicions

3. Els resultats de les actuacions inspectores tenen valor probatori, sens perjudici d’altres proves que pugui aportar la persona interessada.

Article 76Facultats del personal inspector

El personal que inspecciona i el personal tècnic que exerceix les tasques ins-pectores, en l’exercici de llurs funcions, són considerats agents de l’autoritat i són autoritzats a:

a) Accedir, en qualsevol moment i sense avisar prèviament, als establiments de les empreses a les quals es desenvolupa l’activitat, i romandre-hi.

b) Fer-se acompanyar en les visites d’inspecció per la persona titular o la persona re-presentant de l’activitat i pel personal expert i tècnic de l’empresa o l’establiment.

c) Fer-se acompanyar pel personal habilitat oficialment que estimi necessari per a desenvolupar més bé la funció inspectora.

d) Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que consideri necessaris per a comprovar que s’observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

e) Practicar les mesures que resulten del funcionament de les instal·lacions que integren l’activitat.

f) Prendre les mostres dels agents contaminants que produeix l’activitat.g) Assistir, amb altres agents de l’autoritat competent, al precintament, al tancament

o a la clausura d’instal·lacions i d’activitats, ja sigui d’una manera parcial o total.h) Requerir tota la informació de la persona titular o del personal de l’empresa,

sols o davant de testimonis, que es jutgi necessària amb la intenció d’aclarir els fets que són objecte d’inspecció.

i) Aixecar acta, per exemplar triplicat, de les actuacions practicades, la qual s’ha d’emetre, sempre que sigui possible, davant la persona titular o la persona representant de l’activitat afectada.

Article 77Deures del personal d’inspecció

1. Les persones que duen a terme les tasques d’inspecció, per a accedir als esta-bliments o a les activitats en els quals han d’exercir llurs tasques, han d’acreditar llur condició mitjançant un document lliurat amb aquesta finalitat per l’Administració competent.

2. El personal que inspecciona està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la funció que exerceix.

3. El personal que inspecciona ha d’observar, en compliment de les obligacions que té, el respecte i la deferència deguts, i ha de facilitar a les persones inspecciona-des la informació que necessitin per a complir la normativa aplicable a les activitats que són objecte de les inspeccions.

CAPÍTOL IIRègim sancionador

Article 78Responsabilitat solidària

La responsabilitat és solidària quan no es pot determinar el grau de participació de les diferents persones que han intervingut en la comissió d’una infracció.

Article 79Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta llei.


Disposicions

2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació establerta pels articles 80, 81 i 82.

3. L’aplicació del règim sancionador és independent del tancament de l’activitat per manca d’autorització o llicència regulat per l’article 65.

Article 80Tipiicació de les infraccions amb relació a les activitats de l’annex I.1

1. Són infraccions molt greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització

ambiental preceptiva, o, finit el termini del control inicial, si no és favorable, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

b) Incomplir les condicions establertes en l’autorització ambiental, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

c) Incomplir les obligacions derivades de les mesures provisionals que estableix aquesta llei.

d) Exercir l’activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions que hagin establert l’exigència de notificació, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

2. Són infraccions greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització

ambiental preceptiva o finit el termini del control inicial si no és favorable, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o sense que s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

b) Incomplir les condicions establertes en l’autorització ambiental, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o sense que s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

c) Amagar o alterar maliciosament la informació exigida en els procediments que regula aquesta llei.

d) Transmetre la titularitat de l’autorització ambiental sense comunicar-ho a l’òrgan competent per a atorgar-la.

e) No comunicar a l’Administració competent les modificacions efectuades en la instal·lació, sempre que no tinguin el caràcter de substancials.

f) No informar immediatament l’Administració competent de qualsevol incident o accident que afecti d’una manera significativa el medi ambient.

g) Impedir, endarrerir o obstruir l’activitat d’inspecció o de control.h) No dur a terme la revisió periòdica de l’autorització ambiental.i) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental als controls

periòdics preceptius.j) Falsejar, per acció o omissió, els certificats tècnics i altres actes de control o

de verificació ambientals.3. Són infraccions lleus:a) No efectuar les notificacions preceptives a les administracions competents,

establertes en les normes corresponents, sense que s’hagi produït cap tipus de dany o de deteriorament per al medi ambient ni s’hagi posat en perill la seguretat o la salut de les persones.

b) No complir les prescripcions que estableixen aquesta llei o les normes aprovades d’acord amb aquesta, quan no estigui tipificat com a infracció molt greu o greu.

c) No informar l’Administració competent de qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l’execució o en el desenvolupament d’un projecte d’activitat sotmesa a la declaració d’impacte ambiental.


Disposicions

Article 81Tipiicació de les infraccions amb relació a l’avaluació d’impacte ambiental de les activitats dels annexos I i II

1. Són infraccions molt greus:a) Iniciar l’execució del projecte d’activitat que s’ha de sotmetre a avaluació

d’impacte ambiental, d’acord amb l’annex I, sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent.

b) Iniciar l’execució del projecte d’activitat inclosa en l’annex II que s’hagi de sotmetre a l’avaluació d’impacte ambiental, sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent o sense sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental.

2. Són infraccions greus:a) Ocultar, falsejar o manipular dades d’una manera maliciosa en el procediment

d’avaluació d’impacte ambiental.b) Incomplir les ordres de suspendre l’execució del projecte de l’activitat.3. És una infracció lleu incomplir qualsevol de les obligacions o dels requisits

continguts en aquesta llei referits a la declaració d’impacte ambiental, quan no estigui tipificat com a molt greu o greu.

4. Un cop iniciat el procediment sancionador per incompliments relacionats amb la declaració d’impacte ambiental, l’òrgan competent per a resoldre pot, en qualse-vol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l’execució del projecte d’activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pogués recaure.

Article 82Tipiicació de les infraccions amb relació a les activitats dels annexos I.2, II, III i IV

1. Són infraccions molt greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de l’au-

torització ambiental o sense disposar de l’acta de control inicial favorable.b) No dur a terme la revisió periòdica de l’autorització ambiental.c) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental als controls

periòdics preceptius.d) Ocultar o alterar dades aportades als expedients administratius per a l’auto-

rització o la llicència ambientals o qualsevol de llurs revisions o modificacions.e) Falsejar, per acció o per omissió, els certificats tècnics i altres actes de control

o verificació ambientals.2. Són infraccions greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de la

llicència ambiental o sense disposar de l’acta de control inicial favorable.b) Exercir l’activitat sense haver fet la comunicació, en el cas de les activitats

sotmeses a aquest règim.c) No dur a terme la revisió periòdica de la llicència ambiental.d) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls

periòdics preceptius.e) Transmetre l’autorització ambiental o la llicència ambiental sense comunicar-

ho a l’òrgan ambiental competent.f) Impedir, retardar o obstaculitzar els actes d’inspecció ordenats per les auto-

ritats competents.g) No dur a terme les comunicacions preceptives exigides per l’autorització o la

llicència ambientals a l’Administració competent.h) No comunicar a l’Administració competent qualsevol situació anòmala que

sorgeixi en l’execució o el desenvolupament d’un projecte d’activitat.i) Incomplir les determinacions de l’autorització o la llicència ambientals no

establertes per la legislació sectorial ambiental.3. Són infraccions lleus:


Disposicions

a) No comunicar a l’Administració competent les modificacions no substancials que poden afectar les condicions de l’autorització o les característiques o el funci-onament de l’activitat.

b) Incórrer en demora no justificada en l’aportació de documents sol·licitats per l’Administració competent.

c) No notificar a l’Administració competent el canvi de titularitat de les activitats compreses en l’annex III.

d) Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinaci-ons d’aquesta llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada d’infracció molt greu o greu.

4. A les activitats sotmeses a l’obligació de notificació i registre establerta en la disposició final cinquena de la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, se’ls aplica la tipificació d’infraccions i les sancions establertes en l’esmentada llei.

Article 83Sancions

1. Les infraccions tipificades per l’article 80 poden donar lloc a la imposició de les sancions següents:

a) En el cas d’infracció molt greu:1) Multa de 200.001 euros a 2.000.000 d’euros.2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal,

total o parcial, de les activitats per a un període no inferior a dos anys ni superior a cinc.

3) Inhabilitació per a exercir l’activitat per a un període no inferior a un any ni superior a dos.

4) Revocació o suspensió de l’autorització per a un temps no inferior a un any ni superior a cinc.

5) Publicació, servint-se dels mitjans que es considerin oportuns, de les sancions imposades, una vegada hagin adquirit fermesa per procediment administratiu o, si escau, jurisdiccional, i també del nom, els cognoms o la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l’índole i la naturalesa de les infraccions.

b) En el cas d’infracció greu:1) Multa de 20.001 euros a 200.000 euros.2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal,

total o parcial, de les activitats per a un període màxim de dos anys3) Inhabilitació per a exercir l’activitat per a un període màxim d’un any.4) Revocació o suspensió de l’autorització per a un període màxim d’un any.c) En el cas d’infracció lleu:1) Multa de 2.000 euros a 20.000 euros.2. Les infraccions tipificades per l’article 81 poden donar lloc a la imposició de

les sancions següents:a) En cas d’infraccions molt greus, multa de 240.405 euros a 2.404.049 euros.b) En cas d’infraccions greus, multa de 24.041 a 240.405 euros.c) En cas d’infraccions lleus, multa de fins a 24.041 euros.d) Un cop iniciat el procediment sancionador, l’òrgan competent per a resoldre

pot, en qualsevol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l’execució del projecte d’activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pogués recaure.


a) Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 50.001 euros a 150.000 euros.

b) Les infraccions greus són sancionades amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.


Disposicions

c) Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 500 euros a 5.000 eu-ros.

4. Si la quantia de la multa és inferior al benefici obtingut per haver comès la infracció, s’ha d’augmentar la sanció, com a mínim, fins al doble de l’import amb què s’ha beneficiat la persona infractora.

5. Sens perjudici de la sanció que s’imposi, la persona que comet una infracció està obligada a reposar o a restaurar les coses a l’estat anterior a la infracció comesa, i també, si escau, a abonar la indemnització corresponent pels danys i els perjudicis causats de conformitat amb la legislació de responsabilitat ambiental. La indem-nització pels danys i els perjudicis causats a les administracions públiques s’ha de determinar i recaptar per via administrativa.

6. Quan la persona infractora no compleixi l’obligació de reposar o restaurar establerta per l’article 83.5, l’òrgan de l’Administració competent pot acordar d’im-posar multes coercitives la quantia de les quals no pot superar un terç de la multa establerta per al tipus d’infracció comesa.

Article 84Mesures de caràcter provisional

1. Quan s’hagi iniciat un procediment sancionador, si l’òrgan de l’Administració competent per a imposar la sanció constata el risc d’una afecció greu per al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot acordar, entre d’altres, algunes de les mesures provisionals següents:

a) Mesures de correcció, seguretat o control per a impedir la continuïtat en la producció del risc o del dany.

b) Precintament d’aparells o equips.c) Clausura temporal, parcial o total de les instal·lacions.d) Aturada de les instal·lacions.e) Suspensió temporal de l’autorització ambiental per a exercir l’activitat.2. Les mesures fixades per l’article 84.1 poden ésser acordades abans que s’iniciï

el procediment administratiu sancionador, en les condicions que estableix l’article 72.2 de la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les ad-ministracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 85Graduació de les sancions

En la imposició de les sancions s’ha d’adequar la gravetat del fet constitutiu de la infracció amb la sanció aplicada. Per a graduar la sanció, s’han de tenir en compte, d’una manera especial, els aspectes següents:

a) L’existència d’intencionalitat o de reiteració.b) Per a les activitats de l’annex I.1, segons els danys causats al medi ambient o

a la salut de les persones o el perill creat per a llur seguretat.c) La reincidència per haver comès més d’una infracció tipificada en aquesta

llei, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.d) El benefici obtingut per haver comès la infracció.e) El grau de participació en el fet per un títol diferent que el d’autor o autora.f) La capacitat econòmica de la persona infractora.

Article 86Potestat sancionadora i òrgans competents

1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades en aquesta llei cor-respon a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient i dels ens locals, segons l’àmbit de les competències respectives atribuïdes per aquesta llei.

2. En cas que s’hagi produït un dany real o potencial, un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones, tal com estableix la lletra a de l’article 80.1, i també la vulneració de les emissions o de les condicions imposades en l’autorització ambiental establertes per les lletres


Disposicions

b i d de l’article 80.1, la lletra b de l’article 80.2 i la lletra c de l’article 80.3, l’exer-cici de la potestat sancionadora correspon a l’òrgan específic de l’Administració que determini la legislació ambiental reguladora en matèria d’aigües, de residus, de contaminació atmosfèrica, acústica, de fauna, de flora o la que correspongui segons el medi afectat.

Article 87Concurrència de sancions

Les conductes tipificades d’infracció administrativa per aquesta llei també po-den ésser sancionades en aplicació d’altres normes sectorials, llevat que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer cas, s’ha d’aplicar el règim que sancioni amb més gravetat la conducta infractora.

CAPÍTOL III.Execució forçosa

Article 88Multes coercitives

Les administracions públiques, perquè es compleixin els actes dictats en aplicació d’aquesta llei, a més dels altres mitjans d’execució forçosa legalment establerts, poden imposar multes coercitives amb una quantia màxima de 3.000 euros i amb un màxim de tres multes consecutives.

TÍTOL XTaxes

Article 89Establiment i ordenació

1. La prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’au-torització ambiental, declaració d’impacte ambiental, llicència ambiental i comunicació, i també els relatius als procediments de modificació de les activitats i revisió de l’autorització i la llicència ambientals, merita les taxes corresponents.

2. De conformitat amb la legislació tributària aplicable a cada Administració pública, l’import de les taxes ha de tendir a cobrir el cost del servei que en consti-tueixi el fet imposable.

Article 90Taxes locals

De conformitat amb les ordenances fiscals corresponents, l’import de les taxes per als serveis prestats pels ens locals, en aplicació d’aquesta llei, no pot excedir, en conjunt, del cost real o previsible del servei o de l’activitat de què es tracti o, en cas que hi manqui, del valor de la prestació rebuda.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraIntervenció dels ens locals en l’obertura d’activitats per raons de seguretat i salut de les persones

La intervenció dels ens locals en l’obertura d’activitats per raons de seguretat i salut de les persones és compartida amb l’Administració de la Generalitat i s’exerceix en els termes que en cada cas estableixi la legislació sectorial aplicable, d’acord amb els principis de no-concurrència, simultaneïtat i coordinació.


Disposicions

SegonaSimultaneïtat de les tramitacions

El Govern ha de promoure, en els casos que sigui possible, les modificacions normatives necessàries per a garantir que es tramitin simultàniament les diverses autoritzacions de competència dels departaments que concorrin sobre l’exercici d’una mateixa activitat.

TerceraActuació única de control inicial ambiental i comprovació prèvia en matèria de prevenció d’incendis

En els casos en què, prèviament a l’inici d’una activitat o de la posada en funcionament d’un establiment, s’hagi de dur a terme un control inicial segons les determinacions d’aquesta llei i, alhora, s’hagi de fer una actuació de comprovació prèvia d’acord amb la normativa de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, la persona titular de l’autorització o de la llicència ambiental pot sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració en la qual s’acrediti el compliment dels requisits exigibles en matèria de preven-ció i seguretat pel que fa a incendis, i també les determinacions ambientals exigibles.

QuartaComissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei

1. Es crea la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge. La composició, el funcionament i el règim jurídic de la Comissió s’han d’establir per regla-ment.

2. El nombre de membres de la Comissió, no superior a vint, ha d’ésser represen-tatiu dels diferents departaments, dels ens locals, de les agrupacions empresarials, sindicals i organitzacions professionals agràries més representatives, dels col·legis professionals, i de les enginyeries i consultories ambientals, i s’ha de procurar la paritat entre dones i homes.

3. La Comissió ha de formular una memòria anual que contingui els resultats de l’avaluació i el seguiment de l’aplicació de la Llei, i també les propostes de correcció i millora de l’execució de la Llei que consideri necessàries.

CinquenaHarmonització del règim jurídic i iscal de les llicències ambientals

La Comissió del Govern local, en exercici de les seves funcions, està facultada per a elaborar propostes de procediments administratius, criteris tendents a la unificació en l’aplicació de les taxes i ordenances fiscals tipus reguladores de les taxes per tal d’harmonitzar el règim jurídic i fiscal de les llicències.

SisenaBoniicacions per a les activitats amb sistemes d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea

La legislació i les ordenances que regulin les taxes establertes per l’article 89 han de fixar l’atorgament d’una bonificació específica a les empreses que disposin del certificat del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

SetenaModiicació automàtica dels annexos

Als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.


Disposicions

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraProcediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei

1. Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei relatius a les activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, que continuen inclosos en els annexos I i II d’aquesta llei, se sotmeten al règim legal vigent en el moment que s’inicia el procediment.

2. Els procediments de llicència ambiental o d’obertura d’establiments compresos en els annexos II i III de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, però que en aquesta resten subjectes al règim de comunicació de l’annex III, es resolen mitjançant la notificació a la persona inte-ressada que l’activitat queda sotmesa al règim de comunicació segons determina aquesta llei.

SegonaDeterminació dels procediments en el marc dels quals s’efectua la intervenció administrativa dels ens locals si no hi ha procediments especíics

1. Per a fer efectiu el principi d’harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l’acció pública que atribueixen competències espe-cífiques d’intervenció administrativa als ens locals en àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposin de procediment específic per a exercir aquest control, cal dur a terme un únic procediment marc.

2. Mentre la normativa de règim local no articuli el procediment marc i a fi d’aplicar el que determina aquesta llei, i en tot allò que no la contradigui, s’ha de seguir els procediments establerts pel Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, del 13 de juny, o la norma que el substitueixi pel que fa a la regulació de l’activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, respecte a les atribucions que per a l’obertura d’activitats fixi l’esmentada legislació sectorial i la potestat normativa i d’autoorganització que correspon als ens locals. Les remissions de l’article 92.1 del dit reglament al règim d’activitats classificades com a molestes, nocives, insalubres i perilloses s’han d’entendre fetes als règims d’intervenció establerts per aquesta llei i per les legislacions sectorials en matèria de seguretat, prevenció d’incendis i salut. Pel que fa a l’article 92.3 del Reglament, s’han de verificar les condicions dels locals en les matèries en què s’atribueixi la competència als ens locals, de conformitat amb el principi de no-concurrència amb altres administracions.

3. Mentre no es disposi del procediment marc, els ens locals, en exercici de llurs competències, han de facilitar:

a) Que les persones interessades a obrir o modificar una activitat puguin pre-sentar una única sol·licitud davant de l’Administració competent, que ha d’ésser suficient per a instar les diverses intervencions administratives concurrents en l’activitat de què es tracti.

b) Informació a les persones interessades sobre l’estat de la tramitació de llurs sol·licituds.

c) Que els diferents tràmits administratius que concorren en una mateixa activitat es puguin dur a terme d’una manera simultània.

TerceraRègim jurídic transitori de les entitats col·laboradores de l’Administració ambi-ental

Mentre no s’aprovi la regulació general de les entitats col·laboradores de l’Ad-ministració establerta en aquesta llei, els és aplicable el Decret 170/1999, del 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador dels ens ambientals de control.


Disposicions

QuartaActuacions de control periòdiques

1. Per a les activitats de l’annex I i II amb autorització o llicència ambientals existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, i classificades en l’annex I o II.1 de la Llei 3/1998, regeixen els terminis fixats per a les actuacions de controls específics de l’autorització o la llicència ambientals.

2. Per a les activitats de l’annex II que disposen de llicència ambiental en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, i classificades en l’annex II.2 de la Llei 3/1998, s’apliquen els terminis de controls periòdics fixats per a les actuacions de controls específics de la llicència ambiental, amb l’excepció de les activitats existents amb anterioritat a la Llei 3/1998, subjectes a la Llei 4/2004, de l’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, per a les quals l’inici dels controls es fixa segons els requeriments i els terminis establerts per la Llei 17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres, i sempre que la llicència no determini controls específics en l’àmbit de les competències ambientals de control dels ens locals.

3. Per a les activitats de l’annex III d’aquesta llei, se segueixen les determinacions de l’article 73.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Resten derogades les disposicions següents:a) La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració

ambiental.b) La Llei 1/1999, del 30 de març, de modificació de la disposició final quarta

de la Llei 3/1998, del 27 de febrer.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraDesplegament reglamentari

1. El Govern ha d’aprovar el desplegament reglamentari d’aquesta llei en un termini de vuit mesos comptats des que es publica oficialment. Fins que no entri en vigor aquest desplegament són aplicables les disposicions reglamen-tàries que no contradiguin aquesta llei, que no s’hi oposin i que no hi siguin incompatibles.

2. S’habilita el Govern per a adaptar les activitats de l’annex I.1 d’aquesta llei a les prescripcions determinades per les directives europees i per la legislació bàsica estatal en matèria de avaluació d’impacte ambiental i en matèria de prevenció i control integrat de la contaminació.

3. S’habilita la persona titular del Departament de l’Administració de la Ge-neralitat competent en matèria de medi ambient per a incorporar noves tipologies d’activitats en els annexos I.2, II, III i IV o per a adaptar les existents. Aquestes incorporacions o modificacions s’han de dur a terme a proposta de la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei regulada per la disposició addicional cinquena.

SegonaActualització de la quantia de les sancions

Les quanties de les sancions fixades per aquesta llei s’han d’actualitzar d’acord amb el que estableixen la Llei de pressupostos o la Llei de mesures fiscals i admi-nistratives o una disposició del Govern dictada a aquest efecte.


Disposicions

TerceraEntrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor al cap de vuit mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEXOS

1. Els valors llindar establerts en aquests annexos es refereixen, amb caràcter general, a capacitats o a rendiments de producció. Si un mateix titular exerceix diverses activitats de la mateixa categoria en la mateixa instal·lació o en el mateix emplaçament, s’han de sumar les capacitats respectives.

2. També s’inclouen en l’àmbit d’aquesta llei les instal·lacions de processos secundaris compresos en els annexos de la mateixa llei.

3. Els annexos I, II i III s’estructuren en dotze grups d’activitats. Cada grup s’ha desenvolupat en diversos nivells de desagregació quan aquest grau de detall és necessari per a identificar clarament l’activitat que s’ha de tractar. El codi que correspon a cada activitat apareix al marge esquerre del text i es manté en tots els annexos; com a conseqüència de l’absència d’activitats, en alguns casos hi ha salts de numeració.

ANNEX I

I.1. Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, subjectes a la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació

1. Energia1.1. Instal·lacions per a la combustió amb una potència tèrmica de combustió

superior a 50 megawatts (MW). S’hi inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.2. Refineries de petroli i de gas.1.3. Coqueries.1.4. Instal·lacions per a la gasificació i la liqüefacció del carbó.3. Producció i transformació de metalls3.1. Instal·lacions per a la calcinació o per a la sinterització de minerals metàl·lics,

inclòs el mineral sulfurós.3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers en brut (fusió primària

o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat de més de 2,5 tones per hora.

3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat superior a 20 tones per hora d’acer en brut.

3.3.b) Forja amb martells amb una energia d’impacte superior a 50 quilojoules (kJ) per martell quan la potència tèrmica utilitzada és superior a 20 MW.

3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tracta-ment de més de 2 tones per hora d’acer en brut.

3.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 tones per dia.

3.9. Instal·lacions per a:3.9.a) La producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de con-

centrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics.


Disposicions

3.9.b) La fusió de metalls no ferrosos, inclòs l’aliatge, i inclosos els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de més de 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de 20 tones per dia, per a la resta de metalls.

3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics mitjançant un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat és superior a 30 metres cúbics (m3).

4. Indústries minerals i de la construcció4.1. Instal·lacions per a:4.1.a) La fabricació de ciment i de clínquer en forns rotatoris, incloses les instal-

lacions dedicades a moldre clínquer, amb una capacitat de producció de ciment o clínquer superior a 500 tones per dia.

4.1.b) La fabricació de ciment i de clínquer en forns d’un altre tipus, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

4.1.d) La fabricació de calç en forns, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

4.4. Instal·lacions per a l’obtenció d’amiant i per a la fabricació de productes a base d’amiant.

4.5. Instal·lacions per a la fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 tones per dia.

4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 tones per dia.

4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant l’en-fornada, en particular, de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia, o una capacitat d’enfornar de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3 de densitat de càr-rega per forn.

5. Indústria químicaLa fabricació, als efectes de les categories d’activitats d’aquesta llei, designa la

fabricació a escala industrial, mitjançant transformació química, dels productes o dels grups de productes esmentats a continuació:

5.1. Instal·lacions químiques per a fabricar productes químics orgànics de base, en particular:

5.1.a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics alicíclics o aromàtics).

5.1.b) Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines epoxídica.

5.1.c) Hidrocarburs sulfurats.5.1.d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular amines, amides, compostos nitrosos,

nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats.5.1.e) Hidrocarburs fosforats.5.1.f) Hidrocarburs halogenats.5.1.g) Compostos organometàl·lics.5.1.h) Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de

cel·lulosa).5.1.i) Cautxús sintètics.5.1.j) Colorants i pigments.5.1.k) Tensioactius i agents de superfície.5.2. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics

de base, com ara:5.2.a) Gasos, en particular l’amoníac, el clor o el clorur d’hidrogen, el fluor o

el fluorur d’hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil.

5.2.b) Àcids, en particular l’àcid cròmic, l’àcid fluorhídric, l’àcid fosfòric, l’àcid nítric, l’àcid clorhídric, l’àcid sulfúric, l’àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurats.


Disposicions

5.2.c) Bases, en particular l’hidròxid d’amoni, l’hidròxid potàssic, l’hidròxid sòdic.

5.2.d) Sals com ara el clorur d’amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d’argent.

5.2.e) No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com ara el carbur de calci, el silici, el carbur de silici.

5.3. Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos).

5.4. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides.

5.5. Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base.

5.7. Instal·lacions químiques per a la fabricació d’explosius.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,

merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de trac-tament és superior a 10 tones per dia.

6.2. Instal·lacions per a l’adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), quan la capacitat de tractament és superior a 12 tones per dia de productes acabats.

7. Indústria alimentària i del tabac7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 tones

per dia.7.2. Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a

partir de:7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració

de productes acabats superior a 75 tones per dia.7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d’elaboració de productes

acabats superior a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral).7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda su-

perior a 200 tones per dia (valor mitjà anual).9. Indústria del paper9.1. Instal·lacions industrials per a la fabricació de pasta de paper a partir de

fusta o altres matèries fibroses.9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una ca-

pacitat de producció de més de 20 tones per dia.9.4. Instal·lacions per a la producció i el tractament de la cel·lulosa, amb una

capacitat de producció superior a 20 tones per dia.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, inclosa la gestió

d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.

10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat superior a 3 tones per hora.

10.5. Instal·lacions per a l’eliminació dels residus no perillosos en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 50 tones per dia.

10.6. Dipòsits controlats que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 tones, amb l’exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que tinguin més de:11.1.a) 40.000 emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines

ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus.11.1.b.i) 2.000 places per a porcs d’engreix (de més de 30 kg)11.1.b.ii) 2.500 places per a porcs d’engreix (de més de 20 kg)11.1.c.i) 750 places per a truges reproductores.11.1.c.ii) 530 places per a truges reproductores en cicle tancat.


Disposicions

11.1.c.iii) En el cas d’explotacions mixtes, en què coexisteixin animals dels apar-tats 11.1.b i 11.1.c, el nombre d’animals per incloure l’establiment en aquest annex es determinarà d’acord amb les equivalències en Unitat de bestiar gros (UBG) dels diferents tipus de bestiar porcí, recollides a la legislació vigent sobre ordenació de les explotacions porcines.

11.3. Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o restes d’animals, amb una capacitat de tractament superior a 10 tones per dia.

12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o

productes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum superior a 150 kg de dissolvent per hora o superior a 200 tones per any.

12.8. Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografiat per a la combustió o la grafitació.

I.2. Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, no subjectes a la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació

1. Energia1.8. Fabricació industrial de briquetes d’hulla i de lignit.1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la producció d’electricitat,

vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica superior a 100 MW, que no estiguin incloses al codi 1.1 de l’annex I.1.

3. Producció i transformació de metalls3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de trac-

tament de més de 2 tones per hora, exclòs l’acer en brut.3.30. Fabricació d’automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per

a vehicles, amb una superfície total superior a 30.000 metres quadrats (m2).3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total superior

a 30.000 m2.3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d’aeronaus, amb una su-

perfície total superior a 30.000 m2.3.34. Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors que estiguin

situades fora de polígons industrials o a menys de 500 metres d’una zona residen-cial.

4. Indústries minerals i de la construcció4.1.a) Fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de

producció superior a 200 tones per dia i fins a 500 tones per dia.4.1.d) Fabricació de guix en forns, amb una capacitat de producció superior a 50

tones per dia.4.8. Aglomerats de minerals.4.9. Instal·lacions per a la calcinació i la sinterització de minerals metàl·lics, amb

una capacitat superior a 5.000 tones per any de mineral processat.4.10. Fabricació de perlita expandida.4.11. Calcinació de la dolomita.4.12. Plantes d’aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció superior a

250 tones per hora.9. Indústria del paper9.3. Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a l’eliminació de residus perillosos, amb una capacitat

fins a 10 tones per dia.10.2. Centre per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una

capacitat superior a 30 tones per dia.10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb una capacitat

superior a 100.000 tones per any.


Disposicions

11. Activitats agroindustrials i ramaderesInstal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que tinguin:11.1.d) Per sobre de 600 places de vacum d’engreix.11.1.e) Per sobre de 300 places de vacum de llet.11.1.f) Per sobre de 2.000 places d’oví i de cabrum.11.1.i) Places per a més d’una de les espècies animals especificades en qualsevol

dels annexos d’aquesta llei, o places de la mateixa espècie d’aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP) i no estigui inclosa a l’apartat 11.1.c.iii de l’annex I.1, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions, per a classificar-les a cadascun dels annexos, es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions, i d’una manera genèrica equival al 33 % de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

11.1.m) Per sobre de 20.000 places de conills.11.1.n) Per sobre de 55.000 places de pollastres d’engreix (i per sota de 85.000).11.2. Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva, amb una capacitat de producció

superior a 1.000 tones per any.12. Altres activitats12.1. Activitats i instal·lacions afectades per la legislació d’accidents greus.12.16. Construcció i reparació naval en drassanes, amb una superfície total

superior a 20.000 m2.12.37. Càmpings amb un nombre d’unitats d’acampada superior a 1.500.12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb

una superfície superior a 5 hectàrees.12.53. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de productes petrolífers, amb una

capacitat superior a 100.000 tones.12.54. Parcs temàtics amb una superfície superior a 20 hectàrees.I.3. Activitats sotmeses al règim de declaració d’impacte ambiental amb una

autorització substantiva1. Energia1.11. Parcs eòlics amb un nombre d’aerogeneradors superior a 5 o de potència

instal·lada superior a 10 MW, o bé que estiguin a menys de 2 quilòmetres d’un altre parc eòlic.

1.13. Instal·lacions fotovoltaiques de superfície superior a 6 hectàrees ubicades en sòl no urbanitzable.

2. Mineria2.1. Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats.2.4. Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions

geotèrmiques.2.5. Explotacions ubicades en terreny de domini públic hidràulic per a extrac-

cions superiors a 20.000 m3/any o en zona de policia de llera la superfície de les quals superi les 3 hectàrees.

ANNEX II

Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental


superior a 2 MW i fins a 50 MW. S’hi inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix


Disposicions

la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.6. Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones de vapor per hora.1.7. Generadors de calor de potència calorífica superior a 2.000 tèrmies per

hora.1.10. Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d’una activitat fixa

extensiva.1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la producció d’electricitat,

vapor i aigua calenta amb una potència tèrmica fins a 100 MW i superior a 0,2 MW, que no estiguin incloses al codi 1.1 de l’annex I.1.

2. Mineria2.3. Extracció de sal marina.3. Producció i transformació de metalls3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers en brut (fusió primària o

fusió secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat fins a 2,5 tones per hora.

3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat de fins a 20 tones per hora d’acer

en brut.3.3.b) Forja amb martells, amb una energia d’impacte fins a 50 kJ, o quan la font

tèrmica utilitzada sigui de fins a 20 MW.3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de trac-

tament de fins a 2 tones per hora de metall base.3.4. Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció superior a 2

tones per dia i de fins a 20 tones per dia.3.6. Tractament d’escòria siderúrgica i de fosa.3.8. Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manu-

tenció i transport de minerals dins de les plantes metal·lúrgiques.3.9.b) Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l’aliatge i els

productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de fins a 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de fins a 20 tones per dia per a altres metalls.

3.11. Electròlisi de zenc.3.12. Instal·lacions per a l’aïllament o el recobriment de fils, superfícies i con-

ductors de coure o similars, mitjançant resines o processos d’esmaltatge.3.13. Aliatges de metall amb injecció de fòsfor.3.17. Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització.3.19. Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics.3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i matèries plàstiques

per un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes emprades o de les línies completes destinades al tractament sigui de fins a 30 m3.

3.25. Fabricació d’armes i municions.3.26. Fabricació d’electrodomèstics.3.28. Instal·lacions per a la fabricació d’acumuladors elèctrics, piles i bateries.3.30. Fabricació d’automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per

a vehicles, amb una superfície total fins a 30.000 m2.3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total fins a

30.000 m2.3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d’aeronaus, amb una su-

perfície total fins a 30.000 m2.4. Indústries minerals i de la construcció4.1. Instal·lacions de:4.1.a) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de

producció fins a 200 tones per dia.


Disposicions

4.1.b) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns d’altres tipus, amb una capacitat de producció fins a 50 tones per dia.

4.1.c) Fabricació de ciment sense forns a partir de clínquer.4.1.d) Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat dels forns sigui fins

a 50 tones per dia.4.2. Fabricació de formigó i/o d’elements de formigó, guix i ciment.4.3. Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin ami-

ant.4.5. Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una

capacitat de fusió de fins a 20 tones per dia.4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de

fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 20 tones per dia i superior a 1 tona per dia.

4.7. Fabricació de productes ceràmics per a construcció, refractaris, porcellana, gres, argila plàstica i similars en forns amb una capacitat de fins a 75 tones per dia.

4.9. Instal·lacions de calcinació i de sinterització de minerals metàl·lics, amb una capacitat de fins a 5.000 tones per any de mineral processat.

4.12. Plantes d’aglomerat asfàltic, amb una capacitat de producció de fins a 250 tones per hora.

4.13. Plantes de preparació i ensacada de ciments especials i/o morters.4.14. Instal·lacions d’emmagatzematge de productes pulverulents o granulats,

amb una capacitat superior a 1.000 tones.4.16. Instal·lacions de tall, serradura i poliment per mitjans mecànics de roques

i pedres naturals, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.4.17. Fabricació de materials abrasius a base d’alúmina, carbur de silici i altres

productes similars.4.19. Tractaments superficials del vidre per mètodes químics.4.21. Activitats de classificació i tractament d’àrids quan l’activitat es desenvolupa

fora d’un recinte miner.5. Indústria química5.6. Preparació d’especialitats farmacèutiques o veterinàries.5.8. Producció de mescles bituminoses a base d’asfalt, betum, quitrans i brees.5.9. Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o

aminoplàstiques, llevat dels que contenen amiant.5.10. Producció de coles i gelatines.5.11. Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars.5.12. Fabricació de:5.12.a) Sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament.5.12.b) Perfums i productes de bellesa i higiene.5.13. Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la foto-

grafia.5.14. Oxidació d’olis vegetals.5.15. Sulfitació i sulfatació d’olis.5.16. Extracció química sense refinar d’olis vegetals.5.17.a) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables.5.17.b) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques.5.20. Fabricació o preparació d’altres productes químics que no estiguin inclosos

a l’annex I.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,

merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de trac-tament és de fins a 10 tones per dia.

6.2. Instal·lacions per a l’adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), amb una capacitat de tractament del producte acabat de fins a 12 tones per dia.

7. Indústria alimentària i del tabac


Disposicions

7.1. Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals de fins a 50 tones per dia i superior a 2 tones per dia.

7.2. Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:

7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració de productes acabats de fins a 75 tones per dia i superior a 10 tones per dia.

7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de productes aca-bats de fins a 300 tones per dia (mitjana trimestral) i superior a 5 tones per dia.

7.4. Producció de midó.7.8. Tractament, manipulació i processament de productes del tabac.7.9. Instal·lacions industrials per a elaborar greixos i olis vegetals i animals,

instal·lacions industrials per a elaborar cervesa i malta, instal·lacions industrials per a fabricar fècules, instal·lacions industrials per a elaborar confitures i almívars, instal·lacions industrials per a fabricar farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es donin, d’una manera simultània, les circumstàncies següents: a) que estigui situada fora de polígons industrials, b) que estigui situada a menys de 500 m d’una zona residencial, c) que ocupi una superfície d’almenys 1 hectàrea. Les activitats incloses en aquest epígraf s’han de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la decisió de l’òrgan ambiental competent del Departament de Medi Ambient i Habitatge respecte de la necessitat de sotmetre’s o no a l’avaluació d’impacte ambiental.

8. Indústria de la fusta, del suro i de mobles8.2. Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà.9. Indústria del paper.9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una capa-

citat de producció de fins a 20 tones per dia i superior a 5 tones per dia.9.4. Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa, amb una capacitat de

producció de fins a 20 tones per dia.9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una

capacitat de producció superior a 20 tones per dia.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, amb una capacitat

de fins a 10 tones per dia.10.2. Centres per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una

capacitat de fins a 30 tones per dia.10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat

de fins a 3 tones per hora.10.5. Instal·lacions per a l’eliminació dels residus no perillosos en llocs que no

siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat de fins a 50 tones per dia.10.6.a) Dipòsits controlats de residus que reben fins a 10 tones per dia i que tenen

una capacitat total de fins a 25.000 tones, amb exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

10.6.b) Monodipòsits de residus de la construcció.10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos amb una capacitat

de fins a 100.000 tones per any.10.8. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos.10.9. Instal·lacions per al tractament de dejeccions ramaderes líquides (pu-

rins).10.10. Instal·lacions per al tractament mecànic biològic de residus municipals

no recollits selectivament.10.11. Instal·lacions per al tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat.11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions per a la cria intensiva que disposin de:11.1.a) Emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores,

o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus, amb una capacitat de fins a 40.000 i superior a 2.000 caps de bestiar.


Disposicions

11.1.b.i) Places de porc d’engreix (de més de 30 kg), amb una capacitat de fins a 2.000 i superior a 200 caps de bestiar.

11.1.b.ii) Places de porc d’engreix (de més de 20 kg), amb una capacitat de fins a 2.500 i superior a 200 caps de bestiar.

11.1.c.i) Places de truges reproductores, amb una capacitat de fins a 750 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.c.ii) Places de truges reproductores en cicle tancat, amb una capacitat de fins a 530 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.d) Places de vacum d’engreix, amb una capacitat de fins a 600 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.e) Places de vacum de llet, amb una capacitat de fins a 300 i per sobre de 50 caps de bestiar.

11.1.f) Places d’oví i de cabrum, amb una capacitat de fins a 2.000 i per sobre de 500 caps de bestiar.

11.1.g) Places d’equí, amb una capacitat per sobre de 50 caps de bestiar.11.1.h) Places per a qualsevol altra espècie animal, no especificades en els annexos

d’aquesta llei, equivalents a 50 unitats ramaderes (UR) o més, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.j) Places de bestiar porcí i boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no, excepte si disposen de places d’aviram, la suma de les quals sigui superior a 33 i fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre les instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.k) Places d’aviram i d’altres espècies animals, inclosos el bestiar porcí i el boví, la suma de les quals sigui superior a 25 i fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions per a classificar-les en cada un dels annexos es calcula proporcionalment als períodes en què els animals s’estiguin a les instal·lacions, i d’una manera genèrica equival al 33 % de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

11.1.m) Places de conills, amb una capacitat per sobre de 1.000 i fins a 20.000 caps de bestiar.

11.2 Instal·lacions d’aqüicultura:11.2.a) Intensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1.000 tones per any

i superior a 5 tones per any.11.2.b) Extensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1.000 tones per any

i superior a 5 tones per any.11.3. Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o restes d’ani-

mals, amb una capacitat de tractament de fins a 10 tones per dia i superior a 1 tona per dia.

11.4. Deshidratació artificial de farratges.11.7. Assecatge de gra i altres matèries vegetals per mitjà de procediments arti-

ficials, amb una superfície superior a 500 m2.11.8. Desmuntatge del cotó, amb una superfície superior a 500 m2.12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o pro-

ductes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de fins a 150 kg de dissolvent per hora i de fins a 200 tones per any, amb una superfície superior a 500 m2.


Disposicions

12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l’assecat corresponents, quan la quantitat emmagatze-mada d’aquestes substàncies en els tallers és superior a 1.000 kg i/o la superfície és superior a 500 m2.

12.4. Instal·lacions per a l’assecat amb llit fluid, forn rotatori i d’altres, quan la potència de la instal·lació és superior a 1.000 tèrmies per hora.

12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen més d’1 tona per any d’aquests dissolvents.

12.7. Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport.12.9. Fabricació de gel.12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,

productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat superior a 50 m3, a excepció de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable.

12.12. Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials pulverulents.

12.14. Envasament en forma d’aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli.

12.16. Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb una superfície total fins a 20.000 m2.

12.18.a) Tallers de reparació mecànica que disposen d’instal·lacions de pintura i tractament de superfícies.

12.19.a) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport que fan operacions de pintura i tractament de superfície.

12.20. Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna.12.22. Indústria de manufactura de cautxú i similars.12.23. Laboratoris d’anàlisi i de recerca amb una superfície superior a 75 m2

(excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).12.24. Laboratoris industrials de fotografia.12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre superior

a 100 llits per a l’hospitalització o l’ingrés de pacients.12.26. Centres d’assistència primària i hospitals de dia amb una superfície

superior a 750 m2.12.31. Forns crematoris en hospitals i cementiris.12.35. Camps de golf.12.36. Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especialitats

amb un nombre d’habitacions superior a 400.12.37. Càmpings amb un màxim de 1.500 unitats d’acampada.12.39. Bugaderia industrial.12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície superior a 500

m2.12.42. Fabricació de circuits integrats i circuits impresos.12.44.a) Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en demarcació

urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, o que, d’acord amb el planejament urbanístic municipal, són qualificats de protecció especial.

12.47. Instal·lacions i activitats per a la neteja de vehicles.12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb

una superfície de fins a 5 hectàrees.12.54. Parcs temàtics amb una superfície de fins a 20 hectàrees.

ANNEX III

Activitats sotmeses al règim de comunicació

1. Energia1.1. Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió de fins a


Disposicions

2 MW. S’hi inclouen les instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.6. Generadors de vapor amb una capacitat de fins a 4 tones de vapor per hora.

1.7. Generadors de calor amb una potència calorífica de fins a 2.000 tèrmies per hora.

1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la fabricació d’energia elèc-trica, vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica de fins a 0.2 MW.

1.13. Instal·lacions fotovoltaiques amb una superfície inferior a 6 hectàrees i una potència superior a 100 kW.

3. Producció i transformació de metalls3.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de fins a 2

tones per dia.3.5. Fabricació de tubs i perfils.3.7. Indústria per a la transformació de metalls ferrosos.3.10. Producció i primera transformació de metalls preciosos.3.14. Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos i/o serralleri-

es.3.15. Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d’aigua

calenta).3.16. Fabricació de generadors de vapor.3.18. Tractament tèrmic de metall.3.20. Afinament de metalls.3.23. Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.3.24. Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picat o mòlta.3.27. Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òp-

tics.3.32. Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars.4. Indústries minerals i de la construcció4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de

fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 1 tona per dia.4.14. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de productes pulverulents o granulats,

amb una capacitat de fins a 1.000 tones.4.16. Instal·lacions per al tall, la serradura i el poliment, per mitjans mecànics, de

roques i pedres naturals, amb una capacitat de producció de fins a 50 tones per dia.4.18. Instal·lacions per al sorrejat amb sorra, grava menuda o altres abrasius.4.20. Tractaments superficials del vidre per mitjà de mètodes físics.5. Indústria química5.19. Emmotllament per a la fusió d’objectes parafínics.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.3. Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides.6.4. Filatura de fibres.6.5. Fabricació de teixits.6.6. Acabats de la pell.6.7. Obtenció de fibres vegetals per procediments físics.6.8. Amaratge del lli, del cànem i d’altres fibres tèxtils.6.9. Filatura del capoll del cuc de seda.6.10. Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars.7. Indústria alimentària i del tabac7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals de fins a 2 tones

per dia.7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració

de productes acabats de fins a 10 tones per dia.


Disposicions

7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de 5 tones per dia (mitjana trimestral) de productes acabats.

7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de 200 tones per dia (valor mitjà anual) de llet rebuda.

7.5. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de gra i de farina.7.6. Carnisseries amb obrador.7.7. Fleques amb forns amb una potència superior a 7.5 kW.8. Indústria de la fusta, del suro i dels mobles8.3. Fabricació de mobles.8.4. Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i enllistonats amb partícules

aglomerades o amb fibres, i fabricació d’altres taulons i plafons.8.5. Tractament del suro i producció d’aglomerats de suro i linòleums.8.6. Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de

suro.8.7. Serradura i especejament de la fusta i del suro.8.8. Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro.8.9. Fusteries, ebenisteries i similars.9. Indústria del paper9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una ca-

pacitat de producció de fins a 5 tones per dia.9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una

capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions per a la cria intensiva que disposin de:11.1.a) Places, per sobre de 30 i fins a 2.000, per a aviram, entenent que es tracta

de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus.11.1.b) Places de porcs d’engreix, per sobre de 10 i fins a 200.11.1.c) Places de truges, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.d) Places de vacum d’engreix, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.e) Places de vacum de llet, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.f) Places d’oví i de cabrum, per sobre de 10 i fins a 500.11.1.g) Places d’equí, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.h) Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en cap dels

annexos d’aquesta llei, per sobre de 5 unitats ramaderes (UR) i fins a 50, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no en tenen, excepte si disposen de places d’aviram, la suma de les quals sigui per sobre de 3 URP i fins a un màxim de 33 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.k) Places d’aviram i d’altres espècies animals, inclosos el bestiar porcí i/o el boví, la suma de les quals sigui superior a 1 i fins a 25 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions a l’efecte de classificar-les en cada un dels annexos es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions; d’una manera genèrica, equival al 33 % de la capacitat de les instal-lacions de cria intensiva.

11.2. Instal·lacions d’aqüicultura:11.2.a) Intensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1 tona per dia.11.2.b) Extensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1 tona per dia.


Disposicions

11.3. Instal·lacions per a l’eliminació i l’aprofitament de canals o restes d’animals, amb una capacitat de tractament de fins a 1 tona per dia.

11.5. Assecat del pòsit del vi.11.6. Assecat del llúpol amb sofre.11.7. Assecat de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb

una de superfície de fins a 500 m2.11.8. Desmuntatge del cotó, amb una superfície de fins a 500 m2.12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o pro-

ductes amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent de fins a 150 kg per hora i de 20 tones per any i una superfície de fins a 500 m2.

12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l’assecat corresponents, quan la quantitat emmagatze-mada d’aquestes substàncies en els tallers és de fins a 1.000 kg com a màxim i la superfície de fins a 500 m2.

12.4. Instal·lacions d’assecat amb llit fluid, forn rotatori i d’altres, quan la potència de la instal·lació és de fins a 1.000 tèrmies per hora.

12.5. Argentat de miralls.12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen fins a 1 tona

per any d’aquests dissolvents.12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,

productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat de fins a 50 m3.

12.13. Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents.12.15. Envasament d’aerosols, no inclosos en l’apartat 12.14.12.18.b) Tallers de reparació mecànica, llevat dels que disposen d’instal·lacions

de pintura i tractament de superfícies.12.19.b) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport,

llevat dels que fan operacions de pintura i tractament de superfície.12.23. Laboratoris d’anàlisi i de recerca, amb una superfície de fins a 75 m2

(excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris, amb un nombre de fins

a 100 llits per a l’hospitalització o l’ingrés de pacients.12.26. Centres d’assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície de

fins a 750 m2.12.27. Centres geriàtrics.12.28. Centres de diagnosi per la imatge.12.29. Serveis funeraris.12.30. Cementiris.12.32. Centres veterinaris.12.33. Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen

animals.12.34. Centres de cria i subministrament, i centres usuaris d’animals d’experi-

mentació.12.36. Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especia-

litats, amb un nombre d’habitacions de fins a 400.12.38. Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut.12.40. Bugaderies no industrials.12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície de fins a 500

m2.12.43. Fabricació de fibra òptica.12.44.b) Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en una demarcació

no urbana. Instal·lacions per a la radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’an-nex II, quan així ho acordi l’ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacen,


Disposicions

sempre que en les instal·lacions la potència isòtropa radiada equivalent (PIRE) sigui inferior a 100 watts.

12.45. Campaments juvenils.12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles, amb una superfície su-

perior a 100 m2.12.48. Centres docents.12.49. Establiments comercials amb una superfície total superior a 400 m2.12.56. Establiments de turisme rural en tots els grups i modalitats.12.57. Establiments d’apartaments turístics.12.58. Activitats d’emmagatzematge de productes de roca ornamental.12.59. Activitats d’espectacles públics i activitats recreatives no incloses en la

legislació específica que regula aquesta matèria, en els termes que s’estableixi per reglament.

ANNEX IV

Activitats que, en el supòsit de no-subjecció al règim de llicència establert per la normativa administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, resten subjectes al règim de llicència ambiental establert pel títol III d’aquesta llei

a) Activitats recreatives:1. Bars musicals.2. Discoteques.3. Sales de ball.4. Restaurants musicals.5. Sales de festes amb espectacle.6. Discoteques de joventut.b) Activitats de naturalesa sexual:1. Locals amb servei de bar i ambientació musical.2. Locals que ofereixen actuacions i espectacles eròtics.c) Activitats i instal·lacions esportives amb una capacitat superior a 150 persones

o amb una superfície superior a 500 m2.

ANNEX V

Criteris de selecció del procediment d’avaluació d’impacte ambiental de les ac-tivitats de l’annex II

1. Característiques dels projectesLes característiques dels projectes s’han de tenir en compte, en particular, des

del punt de vista de:a) La dimensió de l’activitat projectada.b) L’acumulació amb altres activitats.c) La utilització de recursos naturals.d) La generació de residus.e) La contaminació i altres efectes negatius possibles.f) El risc d’afectació al medi en cas d’accidents.2. Ubicació dels projectesCal tenir en compte la sensibilitat mediambiental de les àrees geogràfiques que

poden estar afectades pels projectes; en particular per:a) L’ús existent del sòl.b) La relativa abundància, la qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos

naturals de l’àrea.c) La capacitat de càrrega del medi natural, amb una atenció especial a les àrees

següents:


Disposicions

- Zones humides.- Zones costaneres.- Àrees de muntanya i de bosc.- Reserves naturals i parcs.- Àrees classificades o protegides per la legislació de l’Estat o de les comunitats

autònomes; àrees de protecció especial designades en aplicació de la Directiva 79/409/CEE i la Directiva 92/43/CEE.

- Àrees en què s’han ultrapassat els objectius de qualitat mediambiental que estableix la legislació comunitària.

- Àrees de densitat demogràfica.- Paisatges amb significació històrica, cultural i/o arqueològica.3. Característiques de l’impacte potencial.Els potencials efectes significatius dels projectes s’han de considerar amb relació

als criteris establerts pels punts 1 i 2 anteriors i tenint en compte, en particular:a) L’extensió de l’impacte (àrea geogràfica i mida de la població afectada).b) El caràcter transfronterer de l’impacte.c) La magnitud i la complexitat de l’impacte.d) La probabilitat de l’impacte.e) La duració, la freqüència i la reversibilitat de l’impacte.

ANNEX VI

Informes preceptius en matèria de medi ambient

1. Se sotmeten a un informe de l’administració hidràulica de Catalunya les activitats que comporten:

a) Abocaments directes o indirectes a les aigües subterrànies.b) Abocaments directes a les aigües superficials.c) Abocaments directes al domini marítim i terrestre.d) Abocaments no domèstics a sistemes de sanejament que siguin a càrrec de

l’administració hidràulica de Catalunya, sempre que l’activitat que els genera estigui compresa en les seccions c, d i e del Codi de classificació de les activitats, o siguin potencialment contaminants o el cabal abocat sigui superior a 6.000 m3 per any.

e) Centrals hidroelèctriques de qualsevol mida.2. Se sotmeten a un informe de l’administració de residus de Catalunya les

activitats de gestió de residus següents:a) Dipòsits controlats de residus de la construcció per a garantir l’adequació de

l’activitat al Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya.b) Instal·lacions per a la gestió dels residus municipals, que no consisteixin en deixalleries,

per a garantir-ne l’adequació al Programa de gestió de residus municipals de Catalunya i al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.

c) Les activitats compreses en l’annex II, en els apartats 10.9, 10.10 i 10.11, que tinguin una capacitat igual o superior a 2.000 tones.

3. Se sotmeten a un informe de l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció del medi ambient les activitats sotmeses a un règim d’interven-ció i control específics per la legislació de referència de qualitat de l’aire i protecció atmosfèrica i en les activitats següents que s’indiquen en l’annex II:

a) Les activitats incloses en els grups A i B del catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera incloses en l’article 13.2 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera.

b) Les activitats afectades per la normativa de comerç de drets d’emissió de diòxid de carboni (CO

2).

c) Les activitats amb instal·lacions que, segons el Decret 319/1998, del 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MW i instal·lacions de cogeneració, hagin de disposar d’un pla de vigilància de llurs emissions mitjançant mesurament continu.


Disposicions

d) Les activitats afectades pel Reial decret 117/2003, del 31 de gener, sobre limi-tació d’emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades activitats.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 4 de desembre de 2009

JOSÉ MONTILLA I AGUILERA

President de la Generalitat de Catalunya

FRANCESC BALTASAR I ALBESA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

(09.336.035)

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

LLEI


DECRET

188/2009, de 9 de desembre, pel qual s’atorga la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a l’Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.

DECRET

191/20090, de 9 de desembre, pel qual es deroga el Decret 40/2001, de 6 de febrer, pel qual s’estableixen mesures addicionals, a Catalunya, de control de l’encefalopatia espongiforme bovina.

ORDRE

PRE/534/2009, de 3 de desembre, de modificació de l’Ordre PRE/397/2009, de 7 de setembre, de publicació de la relació completa i actualitzada d’oficines de registre pròpies i concertades, el sistema d’accés i els seus horaris de funcionament.

DEPARTAMENT

DE LA VICEPRESIDÈNCIA

RESOLUCIÓ

VCP/3459/2009, de 24 de novembre, de delegació de competències d’inscripció en el Registre oficial de professionals de l’esport de Catalunya.

DEPARTAMENT

D’INTERIOR, RELACIONS

INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ

DECRET

189/2009, de 9 de desembre, de la Comissió Interdepartamental de Participació Ciutadana.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ

I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

RESOLUCIÓ

GAP/3465/2009, de 18 de novembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Bell-lloc d’Urgell i de Lleida.

RESOLUCIÓ

GAP/3466/2009, de 18 de novembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellnou de Seana i de Golmés.

RESOLUCIÓ

GAP/3467/2009, de 19 de novembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Torregrossa i de Bell-lloc d’Urgell.

DEPARTAMENT

DE POLÍTICA TERRITORIAL

I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 19 de novembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona referent al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

EDICTE

de 19 de novembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona que afecta els municipis de Sant Gregori i Sant Martí de Llémena.

EDICTE

de 19 de novembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona que afecta els municipis de Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet i Flaçà de la comarca del Gironès, i la Pera, Foixà, Verges, la Tallada d’Empordà, Ultramort i Bell

caire de l’Empordà de la comarca del Baix Empordà.

EDICTE

de 25 de novembre de 2009, sobre inscripcions en el Llibre de registre d’entitats urbanístiques col·laboradores de la Direcció General d’Urbanisme.

CORRECCIÓ D’ERRADA

a l’Edicte d’11 de novembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida referent al municipi d’Os de Balaguer (DOGC núm. 5509, pàg. 87022, de 19.11.2009).

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/3455/2009, de 2 de desembre, per la qual es traslladen d’ubicació diversos centres educatius públics.

RESOLUCIÓ

EDU/3456/2009, de 17 de setembre, per la qual s’autoritza el canvi de titular de la llar d’infants L’Ixent, de Rubí.

RESOLUCIÓ

EDU/3457/2009, de 17 de novembre, per la qual s’autoritza l’obertura del centre d’educació infantil privat Colorins, de Sabadell.

RESOLUCIÓ

EDU/3458/2009, de 16 de novembre, per la qual s’autoritza el canvi de titular del centre educatiu privat L’Annunciata, de Lleida.

DEPARTAMENT

DE CULTURA I MITJANS

DE COMUNICACIÓ

DECRET

190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya, del procediment d’integració i del Registre d’Arxius de Catalunya.

ORDRE

CMC/533/2009, de 23 de novembre, per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural.

RESOLUCIÓ

CMC/3447/2009, de 18 de novembre, per la qual s’exerceix el dret de tempteig sobre diversos lots subhastats.

RESOLUCIÓ


RESOLUCIÓ


DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,

UNIVERSITATS I EMPRESA

DECRET

192/2009, de 9 de desembre, d’aprovació dels estatuts de l’Agència Catalana de Turisme.

DEPARTAMENT

DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

RESOLUCIÓ

MAH/3460/2009, de 30 de novembre, per la qual es modifica la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya per a l’any 2009, aprovada per mitjà de la Resolució MAH/87/2009, de 22 de gener (codi de la convo

catòria núm. 04.10.09).

CÀRRECS I PERSONAL

DEPARTAMENT



ACORD

GOV/198/2009, de 9 de desembre, pel qual s’aprova l’oferta parcial d’ocupació pública de 800 places de la categoria de mosso/a del cos de mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2010.

RESOLUCIÓ

IRP/3352/2009, de 25 de novembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, del lloc de treball de subdirector/a operatiu/iva de la Policia del cos de mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre de la conv

ocatòria 850/09).

RESOLUCIÓ

IRP/3450/2009, de 3 de desembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de tres llocs de comandament de la Direcció General de la Policia (convocatòria de provisió núm. IRP/040/09).

RESOLUCIÓ

IRP/3453/2009, de 2 de desembre, per la qual s’aproven i es fan públiques les llistes provisionals de persones participants admeses i excloses de la convocatòria de procés selectiu per a l’accés a la categoria de bomber/a de l’escala bàsica del cos de bom

bers de la Generalitat (núm. de registre de convocatòria 76/09).

RESOLUCIÓ

IRP/3461/2009, de 15 d’abril, de concessió d’una medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau.

RESOLUCIÓ


RESOLUCIÓ


RESOLUCIÓ


DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/3446/2009, de 2 de desembre, de citació a termini d’interessats en el recurs contenciós administratiu núm. 506/2009-D, procediment abreujat, interposat per la Sra. Eulàlia Roselló Molinari.

RESOLUCIÓ

EDU/3454/2009, de 27 de novembre, per la qual es resol el concurs convocat per la Resolució EDU/3683/2008, de 3 de desembre, relativa al concurs de trasllats per al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball

vacants en centres públics d’educació infantil i primària i als dos primers cursos de l’ESO en centres d’educació secundària i en centres de formació de persones adultes.

DEPARTAMENT

DE SALUT

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

RESOLUCIÓ

SLT/3451/2009, de 30 de novembre, per la qual s’adjudica un lloc vacant de cap de secció d’institucions hospitalàries de l’Institut Català de la Salut (convocatòria CJ-Metropolitana Sud-05/08).

RESOLUCIÓ

SLT/3452/2009, de 24 de novembre, per la qual es fa pública la composició nominal de diversos tribunals corresponents a la convocatòria per a la provisió de llocs vacants de facultatius especialistes en els serveis jerarquitzats de les institucions sanità

ries de la Seguretat Social (convocatòria EJ-1/2007).

UNIVERSITATS

CATALANES

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

RESOLUCIÓ

de 19 de novembre de 2009, per la qual es fa públic el nomenament de la senyora Elena Larrauri Pijoan com a catedràtica d’universitat.

CONCURSOS I ANUNCIS

SÍNDIC

DE GREUGES

ANUNCI

de contractació de serveis.

DEPARTAMENT

D’ECONOMIA I FINANCES

EDICTE

de 24 de novembre de 2009, de notificació d’un acte administratiu.

EDICTE

de 25 de novembre de 2009, de notificació d’un acte administratiu.

AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM

EDICTE

de 2 de desembre de 2009, de notificació d’actes administratius.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


ANUNCI

pel qual es fa pública l’adjudicació de diversos contractes.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 23 de novembre de 2009, pel qual es notifica la resolució emesa pel director general d’Urbanisme, en data 19 de novembre de 2009, corresponent a l’expedient 2006/25332.

EDICTE

de 26 de novembre de 2009, pel qual es dóna publicitat a la resolució que assenyala dies per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades d’expropiació per l’execució del Projecte ME-07117, dels termes municipals de Batea, la Pobla

de Massaluca i Vilalba dels Arcs.

EDICTE

d’1 de desembre de 2009, de notificació de diversos acords d’iniciació d’expedients sancionadors en matèria de transport per carretera.

EDICTE

d’1 de desembre de 2009, de notificació de diverses resolucions de sancions molt greus d’expedients sancionadors en matèria de transport per carretera.

EDICTE

d’1 de desembre de 2009, de notificació de diverses resolucions de sancions lleus i greus d’expedients sancionadors en matèria de transport per carretera.

EDICTE

de 3 de desembre de 2009, de notificació de diverses resolucions de recursos interposats contra resolucions d’expedients sancionadors en matèria de transport per carretera.

ANUNCI

d’informació pública del Projecte bàsic i d’execució de mirador a la Punta del Fangar, al municipi de Deltebre (CON2009-00655-E).

DEPARTAMENT

DE SALUT


EDICTE

de 10 de novembre de 2009, de notificació de la Resolució de 5 d’octubre de 2009, relativa a la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pel senyor David Ramiro Davila Zuñiga.

DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,


EDICTE

de 2 de desembre de 2009, sobre l’actualització de l’increment mitjà de les tarifes dels serveis de transport col·lectiu urbà de viatgers i d’autotaxis per a l’any 2010.

DEPARTAMENT


EDICTE

de 24 de novembre de 2009, de notificació al titular de l’àrea privada de caça G-10287, Can Llach dels Àngels, comarca del Gironès, demarcació de Girona.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

ANUNCI

d’informació pública (ref. AA2009001519).

ANUNCI

d’informació pública (ref. CC2008000291).

ANUNCI


ANUNCI


ANUNCI


ENS D’ABASTAMENT D’AIGUA - AIGÜES

DEL TER I DEL LLOBREGAT, EMPRESA PÚBLICA

EDICTE

de 30 de novembre pel qual es dóna publicitat a la Resolució que assenyala dies per a la redacció d’Actes Prèvies a l’Ocupació de les finques afectades d’expropiació per l’execució del Projecte Constructiu d’interconnexió de les xarxes d’Abastament del Ma

resme Nord i ATLL. Tram: Torrent de les Piques – Rotonda de Vallveric (T.M. de Mataró).

EDICTE

de 3 de desembre de 2009, pel qual es publica una resolució referent a l’aprovació del “Projecte modificat núm. 1 del Projecte constructiu de l’artèria Planta del Ter-Ramal Sant Celoni”.

ANUNCI

d’informació pública sobre el “Projecte d’interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL. Projecte de traçat del Ramal als dipòsits de la Jup”.

DIVERSOS

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA

CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA

CONSORCI PER LA PROMOCIÓ DELS MUNICIPIS DEL MOIANÈS

IES ALEXANDRE SATORRAS

ADMINISTRACIÓ LOCAL

AJUNTAMENTS

BALENYÀ

BESCANÓ

CALAFELL

CAMBRILS

CASSÀ DE LA SELVA

LA GRANADA

LLANÇÀ

ROQUETES

RUBÍ

SANT ADRIÀ DE BESÒS

SANT GUIM DE FREIXENET

SANT MARTÍ VELL

SANT PAU DE SEGÚRIES

EL SOLERÀS

VIC

VILADECAVALLS

CONSELLS

COMARCALS

GIRONÈS

ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA

AUDIÈNCIES PROVINCIALS

EDICTE

de la Secció Quinzena de l’Audiència Provincial de Barcelona, sobre actuacions de procediment ordinari (rotlle 412/2008).

EDICTE

de la Secció Quinzena de l’Audiència Provincial de Barcelona, sobre actuacions de procediment ordinari (rotlle 690/2008).

EDICTE

de la Secció Dissetena de l’Audiència Provincial de Barcelona, sobre procediment ordinari (rotlle 804/2008).

JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA

I INSTRUCCIÓ

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sabadell, sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 361/2005).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Sant Boi de Llobregat, sobre divorci contenciós (exp. 219/2007).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 52 de Barcelona, sobre actuacions de judici verbal (exp. 825/2009).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, sobre actuacions civils de judici verbal (exp. 1066/2007).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 53 de Barcelona, sobre actuacions de judici verbal (exp. 1031/2009).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 44 de Barcelona, sobre actuacions de judici ordinari (exp. 583/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Sant Boi de Llobregat, sobre procediment ordinari (exp. 1167/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Girona, sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 165/2009).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 9, sobre actuacions de judici executiu (exp. 326/1981).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 43 de Barcelona, sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 601/2009).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Granollers, sobre procediment de divorci contenciós (exp. 1226/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 28 de Barcelona, sobre procediment ordinari (exp. 30/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Granollers, sobre actuacions de judici verbal (exp. 363/2008).

EDICTE


EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Reus, sobre actuacions de judici verbal (exp. 991/2009).

jutjats mercantils

EDICTE

del Jutjat Mercantil núm. 1 de Girona, sobre actuacions de judici verbal (exp. 853/2008).

EDICTE

del Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona, sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 177/2008).

2009-12-10T14:26:13+0100

DOGC

Edició Diari Oficial Generalitat de Catalunya

Signatura

OCT

Llei20_2009

LLei20_2009_Activitats.pdf


Disposicions


LLEI

11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.



LLEI

Preàmbul

L’Estatut d’autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, atribu-eix a la Generalitat competències, algunes exclusives, sobre comerç (article 121.1), consum (article 123), cultura (article 127), emergències i protecció civil (article 132), esport i lleure (article 134.3), indústria (article 139), joc i espectacles (article 141), joventut (article 142), medi ambient (article 144), urbanisme i ordenació del terri-tori (article 149), publicitat (article 157), règim jurídic i procediment administratiu (article 159), règim local (article 160), sanitat i salut pública (article 162), seguretat privada (article 163), seguretat pública (article 164), protecció de menors (article 166) i turisme (article 171), entre altres matèries.

ILa llei sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments

públics es va promulgar l’any 1990. Té, per tant, més de dinou anys de vigència, durant els quals la pràctica de l’oci i la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives en la societat de Catalunya han patit una profunda transformació, de la qual el legislador no pot romandre al marge.

La importància i la generalització creixents de l’oci, de les activitats artístiques i de la cultura; la diversificació constant de llurs manifestacions; la irrupció de pràctiques alternatives, a vegades il·legals; la sensibilitat ciutadana creixent per la necessitat de combatre l’excés de soroll; el risc afegit que determinades pràctiques d’oci comporten per a la mobilitat i per a la salut de les persones, o els conflictes cada vegada més freqüents entre els qui es volen divertir i els qui reclamen tranquil·litat per a descansar, són factors que obliguen a un esforç de profunda revisió i d’actua-lització de la legislació sobre espectacles públics i activitats recreatives.

IITenint en compte totes aquestes realitats, aquesta llei pretén donar resposta a les

principals situacions que la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives origina a Catalunya, i alhora superar les dificultats que la legislació, al llarg del seu desplegament, hagi pogut causar per a la pràctica d’activitats culturals i artístiques, especialment musicals. La Llei també ha tingut en compte el ric patrimoni cultural immaterial de Catalunya, que té la manifestació més clara en les activitats de cultura popular i d’arrel tradicional.

Per tot això, aquesta llei es fonamenta i s’inspira en tres principis bàsics: convi-vència, seguretat i qualitat.

IIIVistes la complexitat i la diversitat d’interessos que concorren en els espectacles

públics i les activitats recreatives, un apartat obligat de la Llei és la regulació dels principals drets i deures dels diversos tipus de persones relacionades amb aquests espectacles i activitats: els espectadors i usuaris, els titulars i els organitzadors,


Disposicions

certament, però també els artistes, intèrprets o executants i la resta del personal que treballa al servei d’aquestes activitats i fa possible que es duguin a terme, i les persones que viuen a prop d’on es fan, les quals a vegades n’han de patir algunes conseqüències negatives.

La Llei fa una llarga llista dels drets i les obligacions de les persones implicades en els espectacles públics i les activitats recreatives. En aquest marc, cal posar en relleu les cauteles especials que posa en la protecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol tipus de discriminació que pugui limitar l’efectivitat del dret d’accés de qualsevol persona als espectacles públics i a les activitats recreatives.

IVAmb relació a l’organització administrativa, el primer que cal destacar d’aquesta

llei és que té una vocació descentralitzadora envers els ajuntaments. A més d’atri-buir-los àmplies potestats, també els confia la major part de les competències de control, incloses les d’inspecció i sanció. Tanmateix, aquesta major atribució de responsabilitats municipals és molt flexible, ja que, en gran part, es deixa en mans de cada ajuntament la decisió d’assumir-les efectivament o no. En el cas que l’ajun-tament no les assumeixi, les ha d’exercir l’Administració de la Generalitat.

Una de les aportacions d’aquesta llei, atès que en les matèries que regula hi con-corren competències de la Generalitat i dels ajuntaments, és la creació de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, amb funcions de coordinació entre aquestes administracions.

Així mateix, la Llei estableix la regulació bàsica del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives com a òrgan consultiu i de participació ciutadana, amb voluntat d’integrar representants de tots els sectors socials involucrats amb els espectacles públics i les activitats recreatives.

VEn la regulació de les institucions i els procediments d’intervenció administrativa

sobre els espectacles públics i les activitats recreatives, aquesta llei pretén equilibrar l’existència d’unes condicions generals aplicables a tot el territori i l’aplicació flexible d’aquestes condicions, adaptant-les a les diferents situacions i necessitats.

Alguns aspectes destacables de les condicions generals fixades per aquesta llei, que en molts casos cal desenvolupar per reglament, són els següents: la determi-nació d’uns horaris d’aplicació general; una normativa sobre venda d’abonaments i entrades i sobre la publicitat que se’n pot fer; l’exigència de determinats mecanismes de prevenció de riscos i d’assegurances, i l’exigència de sistemes de control d’accés i d’aforaments i de serveis de vigilància.

La Llei també posa un èmfasi especial a definir el marge normatiu de què po-den disposar els reglaments i les ordenances municipals per a establir requisits addicionals als establerts amb caràcter general, i també a definir la capacitat del planejament territorial i urbanístic per a establir determinacions que garanteixin que els establiments i els espais oberts al públic tinguin una localització idònia i una accessibilitat segura.

Com a criteri general, els espectacles públics i les activitats recreatives, i també els establiments oberts al públic en què es duen a terme, resten sotmesos a una llicència municipal o, en casos més aviat excepcionals, a una autorització de la Generalitat. La Llei regula amb detall el règim jurídic aplicable a aquestes llicències o autoritzacions, inclosa la integració en aquestes llicències del procediment de control ambiental preventiu. Tanmateix, per a simplificar tant com sigui possible la intervenció administrativa, la Llei faculta els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals a establir l’obligatorietat d’una comunicació prèvia en els casos en què la legislació no requereix autorització ni llicència, i fins i tot a eximir de la necessitat de llicència o d’autorització determinats tipus d’espectacles públics o d’activitats recreatives, especialment si tenen un aforament limitat o si tenen un valor cultural o artístic especial.


Disposicions

Entre els diversos tipus de llicències i d’autoritzacions, cal destacar la figura de l’autorització d’establiments oberts al públic de règim especial, amb la qual es vol resoldre la regularització dels establiments que operen al marge dels horaris generals.

El règim de control administratiu sobre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments en què aquests es duen a terme, establert per aquesta llei, és plenament coherent amb la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Euro-peu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

En aquest sentit, no hi ha dubte que en aquests establiments hi ha raons impe-rioses d’interès general (objectius de salut pública, protecció dels consumidors i protecció de l’entorn urbà) que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia assumida expressament per la mateixa directiva, justifiquen l’aplicació del règim d’autorització; així mateix, la protecció de l’interès legítim de tercers, especialment dels veïns, és una altra raó imperiosa d’interès general que, d’acord amb la Directiva, justifica l’aplicació del règim del silenci administratiu negatiu.

A més a més, la coherència d’aquesta llei amb les determinacions de la Directiva 2006/123 també es manifesta en el fet, indicat més amunt, que es facilita la subs-titució del procediment d’autorització o llicència per altres procediments menys restrictius, com és la comunicació prèvia a l’Administració o fins i tot l’exempció. Aquesta alternativa no era possible en el règim jurídic vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei, ja que tots els establiments i totes les activitats, sense excepció, estaven sotmesos a autorització o a llicència.

Tanmateix, l’aplicació efectiva de procediments de control menys restrictius es remet als reglaments i les ordenances, ja que, per a atendre als principis de necessitat i de proporcionalitat establerts per la mateixa directiva, es requereix una ponderació de les circumstàncies de cada lloc, impossible de fer des de la perspectiva inevita-blement general de la regulació legal.

VIEl darrer títol de la Llei regula el règim d’inspeccions i sancions. La Llei fa un

esforç notable per a tipificar les infraccions i les sancions que es poden imposar. Atesa la gran transcendència dels valors i dels interessos que es poden veure afectats pel desenvolupament de les matèries regulades per aquesta llei, el capítol sancio-nador és molt rellevant, ja que el legislador té la voluntat de garantir amb eficàcia el compliment efectiu de la normativa aplicable.

Cal posar de relleu la importància que es dóna a la mesura sancionadora de la intervenció o el comís dels instruments i aparells utilitzats per a dur a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa, ja que aquesta és, sens dubte, la mesura més eficaç per a combatre l’organització il·legal d’espectacles o activitats en espais oberts o ocupats il·legítimament.

Finalment, la Llei regula també el procediment sancionador, i posa un èm-fasi especial en les mesures provisionals, incloses les prèvies a l’obertura de l’expedient o les de caràcter immediat, que són essencials per a assegurar la reacció ràpida que a vegades cal tenir davant determinades infraccions espe-cialment greus.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i també els establiments i els espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular-ne la intervenció administrativa.


Disposicions

Article 2Finalitats i principis generals

1. L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments, en l’àmbit de llurs res-pectives competències, han de facilitar que els espectacles públics i les activitats recreatives es duguin a terme adequadament. Amb aquesta finalitat, han d’exercir les potestats que els atribueix aquesta llei, amb ple respecte als principis, els drets i les obligacions establerts per la Constitució i l’Estatut d’autonomia.

2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n’han de regir el desenvolupament i l’aplicació, són la convivència entre els ciuta-dans, la seguretat i la qualitat dels establiments.

3. D’acord amb l’apartat 2, les autoritats, les administracions competents i les persones responsables dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de garantir:

a) La convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els participants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les acti-vitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, amb ple respecte als drets d’aquestes persones.

b) La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreati-ves, la prevenció dels riscos i la integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent.

c) La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives.

4. La gestió dels establiments oberts al públic i dels espais públics de titularitat de les administracions públiques, i també l’organització per part de les administra-cions públiques d’espectacles públics i activitats recreatives, han d’ésser coherents amb el respecte al pluralisme.

5. El Govern ha de fomentar i difondre els espectacles i les activitats recreatives, tant públics com privats, que posin de relleu la creació i la producció del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, i que potenciïn les activitats de cultura popular i d’arrel tradicional catalana.

Article 3Deinicions

1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:a) Espectacles públics: les representacions, les actuacions, les exhibicions, les

projeccions, les competicions o altres activitats similars orientades a l’entreteniment o al lleure, que es duen a terme davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

b) Activitats recreatives: les activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d’oci, entreteniment o diversió, i també les activitats que congreguen persones amb l’objecte principal d’implicar-les a participar-hi o d’oferir-los serveis amb finalitat d’oci, entreteniment o diversió.

c) Establiments oberts al públic: els locals, les instal·lacions o els recintes dedi-cats a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives. Poden ésser dels tipus següents:

Primer. Locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o par-cialment.

Segon. Locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal·lacions fixes portàtils o desmuntables tancades.

Tercer. Recintes que uneixen diversos locals o instal·lacions, constituïts en complexos o infraestructures d’oci. Poden ésser de gran magnitud o no, i llurs locals o instal·lacions poden ésser permanents no desmuntables o no permanents desmuntables.


Disposicions

d) Espais oberts al públic: els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d’infraestructures ni instal·lacions fixes per a fer-ho.

e) Artistes, intèrprets o executants: les persones que intervenen en els espectacles públics o en determinades activitats recreatives davant el públic, amb independència que ho facin amb retribució o sense.

f) Personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives: els artistes, intèrprets o executants, els tècnics, els porters i la resta d’empleats o professionals que fan possible el funcionament de l’establiment obert al públic o que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme.

g) Titulars: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d’arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d’una manera expressa s’hagi disposat altrament.

h) Organitzadors: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats regulats per aquesta llei.

2. Un catàleg, que el Govern ha d’aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d’espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l’aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors que, si escau, es decideixi aplicar.


1. Resten sotmesos a aquesta llei tota mena d’espectacles públics, activitats re-creatives i establiments oberts al públic, amb independència del caràcter públic o privat dels organitzadors, de la titularitat pública o privada de l’establiment o l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no lucrativa i de llur caràcter esporàdic o habitual.

2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d’organitzadors o de titulars.

3. Les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d’animals són regulats per llur normativa específica i, supletòriament, els és aplicable aquesta llei.

4. Les cercaviles i les activitats dels grups de foc, com ara els correfocs i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i d’àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial de Catalunya, es regeixen per aquesta llei i per la normativa sectorial en la matèria.

5. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei:a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es duen a terme

en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers.

b) Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació.

6. El que estableix aquesta llei s’entén sens perjudici del que disposen les norma-tives sectorials aplicables. En cas de conflicte entre aquesta llei i les lleis sectorials, prevalen les sectorials.


Disposicions

TÍTOL IDels drets i les obligacions dels espectadors i els usuaris

Article 5Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris

1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

a) Contemplar l’espectacle o participar en l’activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades.

b) Rebre la devolució total o parcial de l’import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l’espectacle o l’activitat recreativa, tret dels supòsits establerts per l’article 6.2.c, sens perjudici de les reclamacions procedents d’acord amb la legislació aplicable.

c) Ésser admesos a l’establiment o a l’espai obert al públic en les mateixes con-dicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d’aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d’exclusió, que han d’ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l’alteració de l’ordre públic o en aplicació del dret d’admissió.

d) Rebre un tracte respectuós i no discriminatori dels titulars, dels organitzadors i del personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

e) Tenir a llur disposició, en tots els establiments oberts al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

f) Que la publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s’ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que els puguin induir a error ni que puguin generar frau.

2. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:

a) Ocupar llurs localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l’espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolu-pament de l’espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l’activitat.

b) Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titu-lars o els organitzadors per tal que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l’interior com a l’entrada i a la sortida de l’establiment o l’espai obert al públic.

c) Comportar-se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d’espectadors o usuaris o per al personal al servei de l’establiment obert al públic o de l’espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme.

d) Ésser respectuosos amb els artistes, intèrprets o executants i amb la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

e) No dur armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin ésser utilitzats amb finalitats violentes.

f) Complir els requisits i les normes d’accés i d’admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d’accés i admissió s’han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d’accés i pels altres mitjans que es determinin per reglament.

g) Respectar l’horari d’inici i d’acabament de l’espectacle o l’activitat.h) Adoptar una conducta, a l’entrada i a la sortida de l’establiment, que garanteixi

la convivència entre els ciutadans i no destorbi el descans dels veïns, i no malmetre el mobiliari urbà que hi hagi a l’entorn d’on es duu a terme l’espectacle o l’activitat.


Disposicions

i) Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l’edat mínima per a poder accedir als establiments i als espais oberts al públic.

j) Abstenir-se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d’adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d’algun dels delictes d’apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a la discriminació per raó de sexe, al racisme, a l’homofòbia o a la xenofòbia.

Article 6Drets i obligacions dels organitzadors i dels titulars

1. Els organitzadors i els titulars, en el marc del dret a la llibertat d’empresa, tenen els drets següents:

a) Dur a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa, d’acord amb l’autorit-zació o la llicència corresponent.

b) Fixar els preus que considerin pertinents.c) Adoptar les mesures que considerin pertinents per a garantir el funcionament

de l’establiment obert al públic, l’espectacle o l’activitat en condicions de seguretat i de qualitat.

d) Rebre el suport de les forces i els cossos de seguretat per a garantir l’ordre a l’exterior de l’establiment o l’espai obert al públic i, en el cas que es produeixin incidents que puguin posar en perill la seguretat de les persones, també a l’interior de l’establiment o l’espai.

2. Els organitzadors i els titulars tenen les obligacions següents:a) Dur a terme efectivament l’espectacle públic o l’activitat recreativa d’acord

amb el que estigui anunciat i en les condicions amb què s’hagin ofert al públic, tret que hi hagi causes de força major que ho impedeixin.

b) En el cas que hi hagi variacions de l’ordre, la data o el contingut de l’espectacle o l’activitat, informar-ne amb l’antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats.

c) Retornar als usuaris o espectadors l’import que hagin abonat en el cas que l’especta-cle o l’activitat se suspengui o es modifiqui de manera essencial, i atendre les reclamacions per aquest motiu que siguin procedents, d’acord amb la legislació aplicable, tret dels casos en què s’hagi anunciat a cadascun dels usuaris o espectadors, d’una manera expressa i clara, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació, o dels casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l’es-pectacle o l’activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major.

d) Permetre l’entrada al públic, tret dels casos establerts per llei o per reglament, entre els quals el dret d’admissió.

e) Tenir a disposició del públic els fulls de reclamacions i oferir en un lloc visible i perfectament llegible la informació que s’estableixi per reglament.

f) No cobrar, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s’hagi anunciat en la publicitat corresponent i comunicar-ne o denunciar-ne la revenda i la venda ambulant.

g) Respectar l’aforament màxim permès per als establiments oberts al públic i abstenir-se de vendre entrades i abonaments en un nombre que l’excedeixi. Els sistemes de verificació i control de l’aforament dels locals o les instal·lacions i els establiments que n’han de disposar s’han d’establir per reglament.

h) Complir els horaris d’obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d’inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives.

i) Disposar d’un servei de vigilància atès per personal amb la formació que s’estableixi per reglament, el qual ha d’estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d’emergència.

j) Vetllar perquè els espais urbans, rurals o agraris que es poden veure afectats pels espectacles públics o les activitats recreatives es conservin adequadament i complir la normativa en matèria de protecció del medi ambient.


Disposicions

k) Respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüèn-cia de les característiques de l’establiment obert al públic o de l’organització i el desenvolupament de l’espectacle o l’activitat recreativa, i també constituir les ga-ranties i concertar i mantenir vigents els contractes d’assegurança corresponents, determinats per reglament.

l) Comunicar a les administracions competents la identitat i el domicili dels titu-lars, dels organitzadors, de llurs representants legals i dels responsables de dirigir els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats, i les modificacions i els canvis que es produeixin, i facilitar que les notificacions i les comunicacions es facin amb mitjans informàtics i telemàtics, de la manera que s’estableixi per reglament.

m) Facilitar l’accés a les forces i els cossos de seguretat, als serveis de protecció civil, als serveis de sanitat, als agents de l’autoritat, als funcionaris i a les entitats col·laboradores de l’Administració que exerceixin funcions de control, de vigilància, d’observació o d’inspecció, en els termes establerts per aquesta llei.

n) Fer els controls tècnics periòdics que siguin obligatoris d’acord amb la norma-tiva vigent i adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, o especificades per la llicència o l’autorització, de manera que els establiments oberts al públic i les instal·lacions es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat.

o) Tenir a disposició dels agents de l’autoritat i dels serveis d’inspecció, en els es-tabliments oberts al públic, tota la documentació que s’estableixi per reglament.

p) Informar el personal de control d’accés i el de serveis de vigilància sobre les funcions i les obligacions que els atribueix la normativa específica, i també sobre les responsabilitats personals que es poden derivar de l’incompliment de les dites funcions i obligacions.

q) Disposar d’un pla d’autoprotecció o d’un pla d’emergència, si ho exigeix la normativa específica sobre protecció civil i prevenció i extinció d’incendis, en els termes que aquesta normativa estableixi.

r) Complir la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arqui-tectòniques, sobre seguretat i prevenció de riscos laborals i sobre règim general dels artistes, intèrprets o executants, i la resta de normativa que sigui aplicable.

Article 7Drets i obligacions dels artistes, intèrprets o executants i de la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establi-ments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

a) Dur a terme l’actuació o l’activitat contractada, d’acord amb les normes que la regulen en cada cas i amb el programa o el guió pactat amb els artistes o els or-ganitzadors. Els artistes, intèrprets o executants es poden negar a actuar o poden alterar llur actuació tan sols per una causa legítima o per raons de força major. A aquest efecte, s’entén que és una causa legítima la carència o la insuficiència de les mesures de seguretat i d’higiene requerides, l’estat de les quals els artistes, intèrprets o executants poden comprovar abans de l’inici de l’espectacle o l’activitat.

b) Ésser tractats amb respecte pels titulars, els organitzadors, el públic i els usuaris.

c) Rebre la protecció necessària per a executar l’espectacle o l’activitat recreativa, i també per a accedir a l’establiment o l’espai obert al públic i per a abandonar-lo.

d) Els drets reconeguts per la legislació d’ordre social i, en particular, per la legislació de riscos laborals i per la normativa general en matèria d’artistes, intèr-prets o executants.

2. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establi-ments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:


Disposicions

a) Ésser respectuosos amb el públic.b) Dur a terme l’actuació o l’activitat contractada, d’acord amb les condicions

establertes per l’apartat 1.a.3. La intervenció dels artistes, intèrprets o executants menors d’edat resta sotmesa

al que estableix la normativa de protecció de menors. Cal tenir una cura especial per a fer possible que participin, amb les condicions de seguretat adients, en les activitats de cultura popular, tradicional i de foment de les arts.

Article 8Drets de les persones interessades

1. Tenen la condició d’interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei, llevat dels procediments sancionadors, totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d’interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives o pel funcionament d’establiments oberts al públic, en els termes que estableix la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. Les persones i entitats interessades tenen els drets següents:a) Ésser escoltades en els procediments d’atorgament de les llicències i les au-

toritzacions establertes per aquesta llei.b) Instar l’actuació de les institucions públiques per a garantir el compliment

d’aquesta llei.c) Rebre, en els termes establerts per les lleis i en els que es determinin per re-

glament, la informació de què disposi l’Administració amb relació a les sol·licituds de llicències i autoritzacions i el grau de compliment de les mesures correctores i de les obligacions exigibles als establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que ja funcionen.

3. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d’in-formar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments.

4. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d’oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors d’oci i titulars d’establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d’evitar riscos per a la convivència.

5. Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l’Administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d’acreditar l’existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d’acord amb els resultats obtinguts, per tal d’impedir-les.

6. Si les denúncies a què fa referència l’apartat 5 són relatives a molèsties per soroll a l’interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l’Administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l’expedient. En el cas que no se’ls permeti l’accés, s’han d’arxivar les actuacions.

Article 9Protecció dels menors

1. L’accés dels menors a determinats establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives, i també les condicions per a poder-hi participar, s’han de regular per reglament, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de legislació aplicable.

2. Els establiments i els espais oberts al públic en els quals es permet l’entrada de menors han de complir les condicions generals a què estiguin sotmesos i la nor-mativa sobre protecció de menors, especialment la relativa a la prohibició de venda


Disposicions

i subministrament de begudes alcohòliques; a la prohibició de venda, subministra-ment i consum de tabac i de tota mena de drogues o substàncies estupefaents; a la prohibició de jugar amb màquines recreatives amb premi o d’atzar o que incitin a la violència; a la protecció de la integritat física, psíquica i moral dels menors, i a la limitació d’horaris.

3. En el supòsit d’espectacles públics o d’activitats recreatives de caràcter extra-ordinari sense reglamentació específica, l’òrgan competent per a autoritzar-los pot prohibir-hi l’assistència als menors.

Article 10Dret d’admissió

L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.

TÍTOL IIDe l’organització administrativa

CAPÍTOL ICompetències

Article 11. Competències de la Generalitat1. La Generalitat té atribuïdes les competències administratives següents en matè-

ria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives:a) Dictar les normes que siguin necessàries per al desenvolupament reglamentari

d’aquesta llei.b) Planificar territorialment els establiments oberts al públic, en els termes esta-

blerts per aquesta llei i per la legislació urbanística i la de política territorial.c) Autoritzar els establiments de règim especial i els espectacles i les activitats

recreatives de caràcter extraordinari que no siguin de competència municipal.d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles

públics i les activitats recreatives que hagi autoritzat.e) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i

les activitats recreatives autoritzats pels ajuntaments quan aquests no hagin acordat as-sumir l’exercici d’aquesta competència, d’acord amb el que estableix l’article 13.1.d.

2. Les competències establertes per l’apartat 1.c, d i e han d’ésser exercides pels òrgans centrals i pels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en els termes que s’estableixin per reglament.

3. S’ha de constituir i regular, per reglament, una comissió interdepartamental per a integrar els departaments amb competències que incideixin en les matèries objecte d’aquesta llei.

Article 12Delegació de competències de la Generalitat als ajuntaments

1. La Generalitat pot delegar als ajuntaments que ho sol·licitin les competències d’autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial i les sancionadores, que li són atribuïdes, respectivament, per les lletres c i d de l’article 11.1.

2. Poden sol·licitar la delegació de les competències de la Generalitat establertes per l’apartat 1 els ajuntaments que compleixen els requisits següents:

a) Acreditar, en els termes que la Generalitat ha d’establir per reglament, que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir les competències que sol-liciten que se’ls delegui.


Disposicions

b) Haver assumit l’exercici de les competències que els atribueix l’article 13.1.d, d’acord amb el procediment establert pel mateix precepte, i acreditar que les exer-ceixen efectivament.

3. El règim i el procediment aplicables a la delegació de competències a què fa referència aquest article són els establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

Article 13Competències municipals

1. Els ajuntaments tenen atribuïdes les competències següents en matèria d’es-tabliments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives:

a) Aprovar ordenances, en el marc establert per aquesta llei.b) Adoptar mesures de planificació urbanística, que, si ho estableixen els instru-

ments de planejament corresponents, han d’ésser vinculants per a la ubicació dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei.

c) Atorgar les llicències d’establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’ac-tivitats recreatives de caràcter permanent, les llicències d’establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives no permanents desmuntables, les llicències d’espectacles públics i activitats recreatives extraordinàries, en els termes establerts per l’article 42.2 i, en qualsevol cas, amb motiu de revetlles i festes populars o locals i les llicències d’espectacles públics i d’activitats recreatives en espais oberts al públic.

d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal, en els supòsits que, per mitjà d’un acord del ple municipal, s’hagi acordat d’assumir conjuntament l’exercici d’aquestes competències, la qual cosa s’ha de comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives.

e) Ésser titulars d’establiments oberts al públic o organitzadors d’espectacles públics o d’activitats recreatives.

f) Exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives que aquesta llei o altres no atribueixen expressament a altres administracions públiques.

2. Els ajuntaments poden delegar en la Generalitat l’exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, o encarregar-li’n la gestió. Aquestes delegacions i aquests encàrrecs de gestió s’han de basar en l’acord mutu de les administracions implicades i s’han de formalitzar per mitjà d’un conveni, d’acord amb el que esta-bleix la legislació administrativa i la de règim local.

CAPÍTOL II Relacions interadministrativesArticle 14Relacions de col·laboració i cooperació

1. L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments han d’exercir les competèn-cies que els atribueix aquesta llei, d’acord amb el principi de lleialtat institucional, en els termes establerts per la legislació administrativa i la de règim local.

2. Les administracions que exerceixen les competències que els atribueix aquesta llei s’han de facilitar recíprocament informació, col·laboració, cooperació i suport, per a garantir l’exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta fina-litat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres acords de col·laboració i cooperació basats en l’acord mutu.

Article 15Subrogació en l’exercici de competències municipals

L’exercici de les competències assumides d’acord amb l’article 13.1.d té caràcter obligatori. En el cas que un ajuntament que les ha assumides no les exerceixi, i com


Disposicions

a conseqüència d’aquest fet es posin en risc la convivència, la seguretat o la salut dels ciutadans, l’Administració de la Generalitat pot exercir-les subsidiàriament d’acord amb el procediment i els requisits establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003.

Article 16La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

1. Es crea la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, que té la natura-lesa d’òrgan de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments.

2. L’objecte de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és coordinar l’exercici de les competències de la Generalitat i les dels ajuntaments sobre les matèries objecte d’aquesta llei, d’acord amb el principi de lleialtat institu-cional, a fi d’assegurar el compliment efectiu dels principis d’eficàcia i eficiència en l’exercici de les dites competències.

3. S’ha d’establir, per reglament, l’organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives dins l’estructura de la Generalitat.

4. La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha de tenir atribu-ïdes funcions de debat, deliberació i proposta amb l’objecte d’assolir la coordinació entre els serveis de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, especialment les inspectores i les sancionadores.

5. Els membres i les funcions de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives s’han d’establir per reglament, d’acord amb els criteris següents:

a) La Comissió ha d’ésser presidida pel conseller o consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives o per un alt càrrec d’aquest departament, i ha de tenir el mateix nombre de vocals en representació de la Generalitat que en representació dels ajuntaments.

b) Els vocals en representació dels ajuntaments han d’ésser designats una vegada escoltades llurs entitats representatives.

CAPÍTOL IIIAltres mesures d’organització

Article 17El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és un òrgan de l’Administració de la Generalitat amb funcions de deliberació, consulta i assessorament per tal de facilitar la participació dels ciutadans i dels sectors direc-tament interessats en les matèries objecte d’aquesta llei.

2. La composició, l’organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives dins l’estructura de la Generalitat s’han d’establir per reglament.

3. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha d’in-formar, amb caràcter preceptiu, sobre els projectes de reglament que ha de promul-gar la Generalitat en desenvolupament i aplicació d’aquesta llei, i també sobre els projectes d’ordenança municipal sobre matèries regulades per aquesta llei que els ajuntaments acordin de sotmetre a la seva consideració.

4. Els ajuntaments poden constituir consells assessors, per a llur àmbit territorial respectiu, amb una composició i unes funcions similars a les del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 18Entitats col·laboradores de l’Administració

1. La Generalitat pot acreditar i habilitar entitats col·laboradores de l’Administració perquè emetin informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control, en


Disposicions

el marc dels procediments d’atorgament de llicències i d’autoritzacions, de control, d’inspecció i de sanció regulats per aquesta llei, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari.

2. Les acreditacions i les habilitacions a què fa referència l’apartat 1 s’han d’atorgar després de comprovar que els sol·licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i la solvència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i poden ésser revocades en el cas que els sol·licitants exerceixin llurs funcions d’una manera deficient.

Article 19Registres d’establiments oberts al públic i d’organitzadors

1. Els ajuntaments que exerceixen competències que els atribueix aquesta llei han de constituir un registre municipal d’establiments oberts al públic i d’organitzadors d’espectacles públics i d’activitats recreatives, en el qual han de constar les dades que es determinin per reglament sobre els dits establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el terme municipal respectiu o que hi operin.

2. L’Administració de la Generalitat, amb la informació provinent dels ajunta-ments, dels departaments de la Generalitat i dels sectors interessats, ha de constituir i gestionar els seus propis registres d’establiments oberts al públic i d’organitzadors d’espectacles públics i d’activitats recreatives, en els quals han de constar tots els establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el territori de Catalunya o que hi operin.

3. El funcionament dels registres s’ha d’establir per reglament i amb ple respecte a la potestat municipal d’autoorganització, i garantint que es comparteixin i es trans-fereixin les dades entre els registres i que les diverses administracions competents tinguin accés als registres de les altres. També s’ha de regular l’accés públic a les dades d’aquests registres, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

TÍTOL IIIDe la intervenció administrativa

CAPÍTOL ICondicions generals

Article 20Horaris

1. Per ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, un cop escoltat el Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, s’ha de determinar l’horari general dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

2. Les ordres a què fa referència l’apartat 1 han d’establir els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat o dels municipis poden acordar, sempre de manera motivada, ampliacions o reduccions de l’horari general.

Article 21Venda d’abonaments i entrades

Es prohibeix la revenda d’abonaments i entrades a establiments oberts al públic, a espectacles públics i a activitats recreatives; la venda d’abonaments i entrades per persones que no hi estan autoritzades, alienes als titulars i als organitzadors; la venda d’abonaments i entrades al carrer o en llocs no autoritzats, i el cobrament de preus superiors als anunciats.


Disposicions

Article 22Publicitat

1. La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s’ha d’ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que:

a) Indueixin a l’equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espec-tadors.

b) Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conse-qüència de la manca de correspondència entre l’expectativa generada pels anuncis i la realitat de l’oferta.

2. Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que:a) Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l’homofòbia o a la xenofòbia, o

faci apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Cons-titució.

b) Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, es-pecialment si són dispensades d’una manera il·limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent.

c) Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones.

Article 23Prevenció de riscos i assegurances

1. Els titulars i els organitzadors han d’elaborar, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, un pla d’emergència, que ha d’ésser autoritzat per l’administració competent, amb l’objecte de determinar el protocol d’actuació que cal seguir per a resoldre les situacions de risc que es puguin produir com a conseqüència del funcionament dels espectacles públics o les activitats recreatives.

2. Els titulars i els organitzadors han de subscriure un contracte d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, amb l’abast i en els termes que es determinin per reglament.

3. L’atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei es condiciona al fet que els sol·licitants subscriguin els contractes d’assegurança a què fa referència aquest article. La vigència d’aquestes assegurances s’ha de mantenir mentre romangui actiu l’establiment obert al públic o es dugui a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa. La manca d’assegurança comporta la clausura de l’establiment obert al públic o la suspensió immediata de l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

Article 24Control d’accés i d’aforaments

1. S’ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els es-pectacles públics i les activitats recreatives que, en funció de l’aforament, han de tenir sistemes de control d’accés i de verificació i control d’aforaments, i també els requisits i les característiques que han de complir aquestes instal·lacions.

2. El personal responsable del control d’accés i d’aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d’idoneïtat necessaris.

Article 25Personal i instal·lacions de vigilància

1. S’ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espec-tacles públics i les activitats recreatives en què hi ha d’haver personal i instal·lacions de vigilància, i també les característiques, les funcions i les obligacions que han de tenir, d’acord amb el principi segons el qual els titulars i els organitzadors han d’adoptar llurs pròpies mesures preventives per tal d’assegurar-se que els espectacles públics i les activitats recreatives es duen a terme amb normalitat.

2. El personal de vigilància ha de complir les condicions de capacitació necessàries per a l’exercici de les seves funcions. El compliment d’aquest


Disposicions

requisit és una de les condicions a què s’han de sotmetre les llicències i les autoritzacions.

3. Les institucions, d’acord amb les competències que tenen atribuïdes, s’han de coordinar per a garantir la seguretat de les persones en els espectacles públics i les activitats recreatives que hagin estat autoritzats i s’hagin dut a terme en espais oberts al públic.

4. Si el comportament dels espectadors o dels usuaris pot provocar problemes greus de seguretat i d’ordre públic i el personal de vigilància no pot afrontar la situació d’una manera adequada, ha de sol·licitar l’auxili dels cossos i forces de seguretat perquè adoptin les mesures pertinents.

CAPÍTOL IIRegulació i planiicació

Article 26Desenvolupament normatiu

1. El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per a desenvolupar aquesta llei i per a establir l’organització i les atribucions internes de competències per a aplicar-la.

2. Els ajuntaments, per mitjà d’ordenances o de reglaments, poden sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic a requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.

3. Les ordenances i els reglaments municipals poden establir:a) Prohibicions, limitacions o restriccions per a evitar la concentració excessiva

d’establiments oberts al públic i d’activitats recreatives o per a garantir-ne la coe-xistència amb altres activitats humanes o socials.

b) Requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat per a afavorir el desenvolupament de la creativitat artística.

c) L’exigència de serveis de seguretat, d’emergències o sanitaris per a assegurar la protecció de la integritat i la salut de les persones que participen en els espectacles públics i les activitats recreatives.

d) Els requisits i les condicions especials que exigeixen per a atorgar les llicències.4. En el moment de l’aprovació inicial d’una ordenança o un reglament o, si escau,

en el moment d’iniciar el tràmit d’informació pública i audiència, l’administració autora de l’ordenança o el reglament pot acordar que se suspengui la tramitació de llicències o autoritzacions a què fa referència aquesta llei. Aquesta suspensió es pot mantenir fins a la promulgació de l’ordenança o el reglament, però en cap cas no pot excedir el termini d’un any.

Article 27Planiicació urbanística

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal i la resta de planejament urbanístic local, inclosos els plans especials i els altres instruments de planificació urbanística, han d’establir previsions i prescripcions amb l’objecte que els establiments oberts al públic tinguin la localització més adequada possible dins el territori.

2. La planificació urbanística, amb relació a la localització dels establiments oberts al públic dins el territori, té les finalitats o les determinacions específiques següents:

a) Impulsar una oferta d’oci de qualitat, sense excloure’n la pràctica a la ciutat consolidada, facilitar la difusió de l’espectacle com a manifestació cultural i pro-moure l’equilibri entre les sales amb un aforament petit, mitjà i gran.

b) Avaluar la distribució i la localització de l’oci dins el territori tenint en compte l’adequació al medi, els costos econòmics, la seguretat, la salut, els riscos per a les persones i els béns i la convivència entre els ciutadans.


Disposicions

c) Adoptar mesures per a prohibir, limitar o promoure, si escau, determinats tipus d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives en zones o àmbits territorials determinats.

d) Establir directrius, criteris o prescripcions per a la localització dins el territori de determinats tipus d’establiments oberts al públic.

e) Adoptar mesures perquè la mobilitat per a accedir als establiments i als espais oberts al públic sigui sostenible i segura.

f) Fixar requisits constructius, de dimensions i d’equipament tècnic per a garantir condicions mínimes de seguretat i d’adequació al medi dels establiments i els espais oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

g) Delimitar les àrees que requereixen actuacions especials.

Article 28Qualiicacions i altres mesures de foment

1. Es poden establir, per reglament, mesures per a aplicar qualificacions als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives. Aquestes qualificacions han d’ésser merament informatives, amb finalitats de promoure la qualitat en aquest sector. S’han de respectar, com a mínim, les reco-manacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats i els serveis de cultura.

2. La Generalitat i els ajuntaments poden adoptar altres mesures de foment per a promoure una oferta d’oci de qualitat i coherent amb els objectius i els principis establerts per aquesta llei, sens perjudici del que estableixen les normes reguladores de la competència.

CAPÍTOL IIIRègim general de les llicències i les autoritzacions

Article 29Activitats sotmeses a llicència o a autorització

1. L’obertura d’establiments oberts al públic per a dur-hi a terme espectacles públics i activitats recreatives, i també l’organització d’aquests espectacles i activi-tats, requereixen l’obtenció prèvia de les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei.

2. Les llicències i les autoritzacions a què fa referència l’apartat 1 només són efectives en les condicions i per a les activitats que estableixen.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme de ma-nera habitual en establiments oberts al públic degudament autoritzats no necessiten cap altra llicència ni autorització, sempre que les característiques de l’espectacle o l’activitat i les condicions de l’establiment siguin les idònies per a garantir els principis de seguretat, convivència i qualitat.

4. Cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització d’entre les regulades per aquesta llei, que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament.

5. Qualsevol modificació de l’establiment obert al públic, ja sigui per motius de transformació, adaptació, reforma, canvi d’emplaçament, ampliació o reducció, està sotmesa a llicència o autorització. A aquest efecte, no s’entén com a modificació el canvi de distribució o de mobiliari de l’establiment, sempre que es faci en les condicions tècniques adequades per a garantir la seguretat del públic, la convivència entre els ciutadans i la qualitat dels establiments.

6. En els casos en què la legislació sobre el control ambiental preventiu no re-quereix autorització ni llicència, els reglaments de la Generalitat o les ordenances municipals poden substituir el règim d’autorització pel de comunicació prèvia a l’Administració, si consideren que no hi ha una raó imperiosa d’interès general, a què fa referència l’article 9.1.b de la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu


Disposicions

i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a comunicació prèvia han de complir les mateixes condicions generals establertes per a les llicències i les autoritzacions.

7. Resten exempts de la necessitat de llicència municipal, llevat que les ordenan-ces o els reglaments municipals, en supòsits expressament justificats i de caràcter excepcional, estableixin el contrari:

a) Els establiments oberts al públic que són de titularitat del mateix ajunta-ment.

b) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari or-ganitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars, amb independència de la titularitat de l’establiment o de l’espai obert al públic on es duen a terme.

c) Els espectacles públics i les activitats recreatives d’interès artístic o cultural amb un aforament reduït, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d’establiments de concurrència pública. En aquest cas, es pot establir l’obligatorietat d’una comunicació prèvia.

d) Els espectacles i les activitats esportives de caràcter esporàdic.8. La Generalitat pot eximir de l’obligatorietat d’obtenir llicència municipal

els espectacles públics i les activitats recreatives d’interès artístic o cultural que es duen a terme ocasionalment en edificis inclosos dins l’Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.

Article 30Contingut i condicions tècniques

1. Les llicències i les autoritzacions han de fer constar amb exactitud el nom, la raó social, els titulars, llur domicili, la data d’atorgament, el tipus d’establiments oberts al públic, d’activitats recreatives o d’espectacles públics autoritzats, l’afora-ment màxim permès, la resta de dades que s’estableixin per reglament i, si escau, les condicions singulars a què resten sotmeses.

2. Només es poden autoritzar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que compleixen les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene adequades per tal de garantir els drets del públic assistent i de tercers afectats, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, d’acord amb aquesta llei i la resta de normativa aplicable.

3. Si concorren motius d’interès públic acreditats a l’expedient, es poden atorgar llicències o autoritzacions d’establiments oberts al públic en immobles catalogats o declarats d’interès cultural en què tradicionalment s’han desenvolupat espectacles públics o activitats recreatives, malgrat que llurs característiques arquitectòniques no compleixin plenament les condicions tècniques establertes amb caràcter general. En aquests casos, cal complir els requisits específics següents:

a) Obtenir l’informe favorable de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

b) Acreditar que resten garantides la seguretat, la salubritat i la higiene de l’edi-fici, la qualitat dels establiments, la comoditat i la protecció de les persones i la insonorització o altres mesures per a evitar molèsties a terceres persones.

Article 31Controls i revisions

1. L’obertura al públic dels establiments oberts al públic requereix que s’estengui una acta de control inicial que acrediti que les instal·lacions compleixen els requisits establerts per aquesta llei i per la resta de legislació aplicable.

2. El contingut de l’acta de control inicial i el procediment amb què s’ha d’estendre s’han d’establir per reglament, i garantint que s’hi facin constar els controls inicials que requereixen la legislació sobre control ambiental preventiu, la legislació sobre prevenció d’incendis i la resta de normativa aplicable. L’acta de control inicial s’ha d’incorporar a la documentació de la llicència o l’autorització.


Disposicions

3. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives en els casos en què l’acta de control inicial, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns, i així s’acrediti a l’expedient.

4. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima d’un any. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l’atorgament de llicències o autoritzacions provisionals.

5. Els establiments oberts al públic han d’ésser objecte de controls de funci-onament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s’estableixin per reglament, d’acord amb els criteris i les finalitats establerts per l’article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu.

6. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l’òrgan competent per a atorgar-les pot modificar-ne les condicions específiques o afegir-ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l’article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l’impacte que l’activitat pugui tenir en el medi ambient, la seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s’han d’incorporar a la documentació de la llicència o l’autorització.

Article 32Emissió d’informes tècnics i de certiicacions

1. Els reglaments i les ordenances que regulen la tramitació de llicències i autoritzacions poden requerir l’emissió d’informes, certificacions i verificacions, amb la finalitat d’acreditar la veracitat i la idoneïtat tècnica de les sol·licituds, dels projectes i de les construccions i els equipaments.

2. Els informes, les certificacions i les verificacions a què fa referència l’apartat 1 i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió establertes per l’article 31 poden ésser elaborats pels mateixos serveis administratius o, si així ho ha establert l’Administració actuant, per entitats col·laboradores de l’Administració que hagin estat degudament acreditades, d’acord amb l’article 18.

3. Els informes, les certificacions i les verificacions requerits per la normativa de prevenció d’incendis han d’ésser emesos pels serveis competents en la matèria o per entitats col·laboradores de l’Administració acreditades pels dits serveis.

4. El cost dels informes, les certificacions i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió va a càrrec dels sol·licitants o inspeccionats.

Article 33Termini per a resoldre i efectes de la inactivitat administrativa

1. Els terminis per a resoldre, sens perjudici dels terminis específics fixats per aquesta llei per a determinats tràmits i procediments, han d’ésser establerts per reglament i s’han de fer coincidir, sempre que sigui possible, amb els establerts per les altres normes que incideixin en els mateixos establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives.

2. La manca de resolució expressa dins els terminis establerts té efectes denega-toris de la sol·licitud presentada, sens perjudici de l’aplicació preferent de les altres conseqüències que aquesta llei estableix per a determinats casos.

Article 34Informació

1. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions competents infor-mació general sobre la viabilitat i els requisits de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei, i també de les llicències i les autoritzacions atorgades o en tramitació en un municipi determinat. Per mitjà d’un reglament s’ha d’establir


Disposicions

quines han d’ésser les dades objecte d’informació, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

2. A l’exterior dels establiments oberts al públic, en un lloc visible, s’ha d’exhibir una placa normalitzada, perfectament llegible, amb les dades que s’estableixin per reglament.

Article 35Vigència

1. Les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari, sens perjudici dels efectes dels controls i de les revisions periòdiques a què siguin sotmeses.

2. Les llicències i les autoritzacions d’espectacles públics i d’activitats recreatives tenen la mateixa vigència que la dels espectacles i les activitats autoritzats.

3. Els titulars de les llicències o autoritzacions estan obligats a garantir que llur establiment mantindrà sempre les condicions sense les quals no li haurien estat concedides i a adaptar les instal·lacions, els espectacles i les activitats a les noves condicions que estableixin les disposicions normatives posteriors a l’atorgament de les llicències o les autoritzacions.

4. Els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a informar l’òrgan competent de qualsevol canvi relatiu a les condicions autoritzades o a les característiques o al funcionament dels establiments, a demanar-ne la revisió quan correspongui en atenció als terminis establerts i a sol·licitar l’ampliació o la modificació de les llicències o les autoritzacions si els canvis previstos ho justifiquen.

Article 36Transmissió

1. Les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei són transmissibles, llevat que el nombre de les que es poden atorgar sigui limitat o que s’hagin concedit tenint en compte les característiques particulars dels subjectes autoritzats.

2. No es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions que són objecte d’un procediment d’inspecció, d’un expedient sancionador o de qualsevol al-tre procediment d’exigència de responsabilitats administratives en els termes establerts per l’article 61.3, mentre no s’hagi complert la sanció imposada o no s’hagi resolt l’arxiu de l’expedient per manca de responsabilitats. Tampoc no es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la llicència.

3. Els canvis de titularitat dels establiments oberts al públic no necessiten cap autorització ni llicència noves, però sí una comunicació per escrit a l’òrgan com-petent per a atorgar-la, que acrediti la subrogació dels nous titulars en els drets i les obligacions derivats de la llicència o l’autorització i, si escau, el compliment de la resta de requisits que les ordenances municipals exigeixin per a la transmissió de les llicències.

4. La comunicació a què fa referència l’apartat 3 ha d’ésser efectuada conjun-tament pels transmetents o titulars de l’establiment i els adquirents en el termini d’un mes des de la formalització del canvi de titularitat. Un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la comunicació, si no s’ha notificat que la transmissió no és procedent, es considera plenament eficaç.

5. Una vegada produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels antics titulars derivades de les llicències o les autoritzacions són assumides pels nous titulars. En defecte de comunicació, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris de la responsabilitat que es pugui derivar dels establiments o les activitats autoritzades.


Disposicions

Article 37Extinció de les llicències i les autoritzacions

1. Les llicències i les autoritzacions s’extingeixen pels motius següents:a) Perquè l’espectacle públic o l’activitat recreativa s’ha dut a terme o perquè

s’ha complert el termini a què estan sotmeses, si escau.b) Per renúncia de llurs titulars.c) Per revocació.d) Per caducitat.2. Les llicències i les autoritzacions poden ésser revocades en els supòsits se-

güents:a) Si els titulars de les llicències o les autoritzacions incompleixen els requisits

o les condicions en virtut de les quals els van ésser atorgades.b) Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l’atorgament

de les llicències o autoritzacions, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d’haver existit, n’haurien comportat la denegació.

c) Si els establiments oberts al públic no s’han adaptat a les noves normes que els afectin, dins el termini que s’hagi atorgat amb aquesta finalitat.

d) Si són imposades com a sanció, d’acord amb el que estableix l’article 50.d.3. L’Administració pot declarar la caducitat de les llicències i de les autoritzacions

en el cas que, al cap d’un any d’haver-les atorgat, l’establiment obert al públic, sense causa justificada, no hagi iniciat les activitats o en el cas que, en qualsevol moment de llur vigència, aturi l’activitat durant més de dos anys ininterromputs.

4. La revocació i la declaració de caducitat s’han de tramitar d’ofici, donant audiència als interessats i, si s’acorden, s’ha de fer dins el termini de sis mesos d’ha-ver-los notificat l’obertura de l’expedient. La revocació i la declaració de caducitat no generen dret a indemnització.

Article 38Concurrència de llicències i autoritzacions

1. L’atorgament de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei és sempre sens perjudici que els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives hagin d’obtenir, a més, la resta de llicències o autoritzacions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent, entre les quals les llicències urbanístiques, quan siguin procedents.

2. Les llicències o autoritzacions i la resta de tràmits de control preventiu que concorrin en un mateix establiment, espectacle o activitat s’han de sol·licitar si-multàniament i, en la mesura que sigui possible, s’han de tramitar conjuntament, en els termes que s’estableixin per reglament.

3. Els procediments de tramitació conjunta o simultània han de:a) Simplificar i integrar tant com sigui possible els diversos tràmits i actuacions.

Amb aquesta finalitat, aquests procediments poden aplicar a totes les tramitacions de llicències i autoritzacions els terminis de la que tingui més durada, i poden esta-blir que l’eventual suspensió de tramitació d’una de les llicències o autoritzacions afecti també la tramitació de la resta.

b) Garantir la salvaguarda de la capacitat decisòria de cada administració i de cada òrgan en l’adopció de les resolucions de la seva competència.

c) Integrar en el procediment d’atorgament de les llicències o les autoritzacions d’establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives la inter-venció administrativa de control preventiu corresponent a la llicència ambiental, de manera que aquesta llicència sigui substituïda per l’informe integrat de les matèries ambientals per part de l’òrgan ambiental competent, i si escau, per la declaració d’impacte ambiental que, si aquest informe o aquesta declaració és desfavorable o si determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, són vinculants per a l’atorgament de la llicència o l’autorització.


Disposicions

CAPÍTOL IVRègim especíic de les diverses llicències i autoritzacions

Article 39Llicència municipal o autorització de la Generalitat per als establiments oberts al públic de règim especial

1. Els establiments oberts al públic de règim especial són els que poden afectar més intensament la convivència entre els ciutadans, la seguretat o la salut, a causa de llur horari especial i d’altres condicions singulars, que s’han d’establir per reglament.

2. L’obertura dels establiments de règim especial resta sotmesa a:a) Llicència municipal, amb l’informe vinculant previ de la Generalitat, per als

municipis amb una població superior als 50.000 habitants.b) Autorització de la Generalitat, amb la conformitat prèvia de l’ajuntament

afectat, per als municipis amb una població igual o inferior als 50.000 habitants. La Generalitat pot delegar aquesta competència als municipis interessats, d’acord amb el que estableix l’article 12.1.

3. Per reglament o per mitjà dels instruments de planificació de la Generalitat, es poden establir les condicions o els requisits de caràcter especial, com ara criteris de localització, distàncies mínimes, serveis de mobilitat o mesures especials de prevenció de la seguretat o de la salut, que han de complir els establiments oberts al públic de règim especial, amb la finalitat de minimitzar l’impacte que poden tenir en les zones residencials i en les activitats socials i culturals i de prevenir la seguretat i la salut de les persones afectades.

Article 40Llicència municipal per als establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable

1. Per a obrir establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable per a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, cal haver sol·licitat i obtingut prèviament la llicència municipal corresponent.

2. L’ajuntament ha de comunicar als serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives l’atorgament de llicències municipals d’establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable i qualsevol modificació, suspensió, revocació, canvi de titularitat o canvi de domicili a efectes de notificacions.

Article 41Llicència municipal per als espectacles de circ i altres activitats dutes a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable

1. Els espectacles de circ, entre els quals els de vela i els que es fan amb animals, i altres espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l’obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent.

2. S’han d’establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se’ls ha d’aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables.

3. A les autoritzacions regulades per aquest article els és aplicable el règim jurídic establert per a les llicències d’establiments públics permanents no desmuntables, en tot allò que sigui procedent, llevat del caràcter indefinit.

Article 42Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que


Disposicions

tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d’establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur-hi a terme els espectacles o les activitats.

2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l’espai, l’obtenció prèvia de l’autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d’un terme municipal, de l’autorització de l’òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat.

4. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s’exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari.

Article 43Títol habilitant per a l’ús dels espais oberts al públic

Les autoritzacions regulades pels articles 41 i 42 són independents del títol habi-litant per a la utilització dels espais oberts al públic afectats, que ha d’ésser atorgat pels titulars respectius. Si els espais són béns de titularitat pública, s’han d’aplicar els criteris següents:

a) El procediment per a obtenir el títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic s’ha de tramitar simultàniament al procediment per a obtenir l’autorització d’espectacles públics o d’activitats recreatives, en els termes que s’estableixin per reglament.

b) Els titulars de les autoritzacions estan obligats a retornar els espais ocupats a l’estat originari i, si les autoritzacions ho estableixen expressament, a millorar les condicions en què estaven abans del muntatge. En el cas d’espais naturals, els titulars han de complir específicament el que estableix el règim d’usos permesos per a cada figura de protecció i de restauració.

c) Les autoritzacions per a dur a terme espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts al públic es poden condicionar al dipòsit d’una fiança suficient per a respondre dels perjudicis que les activitats autoritzades puguin ocasionar en els espais afectats i en llur entorn, sens perjudici del pagament de les taxes corresponents.

d) Per a garantir el compliment de la responsabilitat establerta per la lletra c, els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a reintegrar el cost total dels perjudicis ocasionats en tot allò que no cobreixi la fiança dipositada.

TÍTOL IVDel règim d’inspeccions i sancions

CAPÍTOL IInspeccions

Article 44Inspeccions

1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l’autoritat competent. El personal d’inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constituci-onal de l’entrada domiciliària.

2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d’inspecció, els quals, en l’exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d’agents de


Disposicions

l’autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col·laborar en la inspecció persones o empreses amb l’especialització tècnica requerida i l’habilitació suficient.

3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d’estendre una acta, en la qual els interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L’acta s’ha de notificar als interessats i a l’òrgan administratiu competent.

4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l’òrgan competent, després de valorar la incidència que tenen en la seguretat de les persones o els béns o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre:

a) Requerir les modificacions o millores necessàries per a reparar les irregula-ritats, fixar un termini per a efectuar-les i obrir un expedient sancionador si no són fetes dins el termini establert.

b) Acordar directament l’obertura de l’expedient sancionador corresponent, amb l’adopció, si escau, de les mesures provisionals establertes per aquesta llei, sens perjudici de les mesures que estableix l’article 62.

Article 45Criteris i coordinació de les inspeccions

1. La Generalitat, a proposta de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, ha d’aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matè-ria d’establiments públics, d’espectacles públics i d’activitats recreatives que han d’efectuar els seus serveis d’inspecció i els serveis d’inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l’existència de plans i programes d’inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, amb la finalitat de coordinar les actuacions respectives i d’aplicar criteris i metodologies d’inspecció similars.

2. L’elaboració de la programació a què fa referència l’apartat 1 ha d’atendre al desenvolupament i l’evolució del sector de l’oci, a la dimensió social, la importància, el tipus o la situació de les activitats i a l’efecte dissuasiu que es pretengui obtenir amb l’actuació inspectora.


Article 46Infraccions i sancions

1. Les infraccions en matèria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives es classifiquen en faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus. Aquestes infraccions han d’ésser objecte de les sancions establertes per aquesta llei.

2. En tot allò que no estableix expressament aquest capítol, s’han d’aplicar les nor-mes de procediment sancionador aplicables per l’Administració de la Generalitat.

3. A les infraccions per contaminació acústica els és aplicable la normativa específica corresponent.

Article 47Faltes molt greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes molt greus:a) Obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives,

o fer-hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o in-complir-ne les condicions, si comporta un risc greu per a les persones o els béns.

b) Tolerar, els titulars o els organitzadors, activitats il·lícites o il·legals, entre les quals el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d’estupefaents, o no posar la diligència necessària a l’hora d’impedir-les, sens perjudici de les res-ponsabilitats que es derivin d’aquestes activitats.


Disposicions

c) Excedir l’aforament permès, si comporta un risc per a la seguretat de les persones.

d) No atendre persones que necessiten assistència mèdica immediata, amb relació a les prescripcions establertes per reglament sobre equipament sanitari, d’acord amb el tipus d’espectacle públic o d’activitat recreativa.

e) Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis mesos, els horaris d’inici o acabament d’un espectacle públic o una activitat recreativa, i també incomplir reiteradament el règim d’horaris dels establiments oberts al públic.

f) No permetre l’accés als agents de l’autoritat en l’exercici de llurs funcions, o al personal de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’exercici de llurs funcions de verificació i control de l’aforament, i també impedir aquest exercici.

g) Admetre menors, de manera reiterada, en establiments oberts al públic, es-pectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.

h) Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores.

i) Incomplir la prohibició de discriminació establerta per l’article 10.

Article 48Faltes greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes greus:a) Obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreati-

ves, o fer-hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir-ne les condicions, si no comporta un risc greu per a les persones o els béns.

b) Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents en matèria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives.

c) Dur a terme un espectacle públic o una activitat recreativa diferent dels auto-ritzats per la llicència o suspendre’l sense una causa justificada.

d) Presentar documents o dades que no s’ajustin a la realitat en els procediments relatius als espectacles públics i les activitats recreatives.

e) No fer els controls de funcionament establerts per aquesta llei i no col·laborar en l’exercici de les funcions d’inspecció.

f) Excedir l’aforament permès, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.

g) Tenir els locals, les instal·lacions o els serveis en mal estat, si això produeix una incomoditat greu als usuaris o al personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, o no tenir-los en les condicions d’higiene adequades.

h) Modificar, sense una causa justificada, programes als quals s’ha donat publi-citat o fer publicitat enganyosa que pugui generar alteracions de l’ordre amb risc per a les persones i els béns.

i) Permetre l’accés a establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives de persones que exhibeixin símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, al racisme o a la xenofòbia.

j) Incomplir els horaris d’inici o acabament d’un espectacle públic o d’una ac-tivitat recreativa, o bé els horaris d’obertura o tancament dels establiments oberts al públic.

k) Incomplir les normes específiques sobre serveis de vigilància.l) Incomplir la normativa sobre el personal i els sistemes de control d’accés i de

control d’aforaments.m) Admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o

activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.n) Incomplir la normativa sobre els contractes d’assegurances de responsabilitat

civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal.


Disposicions

o) Adoptar comportaments, els espectadors o els usuaris, que puguin crear situacions de perill o alteracions de l’ordre, ja sigui envers els altres espectadors o usuaris, envers el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espec-tacles públics o de les activitats recreatives, envers els titulars o els organitzadors, o envers les forces i els cossos de seguretat o els bombers, sens perjudici de llur responsabilitat penal.

p) Assistir a espectacles públics o activitats recreatives amb objectes que puguin ésser utilitzats com a armes.

q) No tenir el pla d’autoprotecció corresponent o no aplicar-lo correctament, en el cas dels establiments oberts al públic, els espectacles públics o les activitats recreatives que l’hagin de tenir d’acord amb la normativa de protecció civil.

Article 49Faltes lleus

1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes lleus:a) No col·locar els rètols establerts per la normativa vigent.b) No tenir a disposició dels consumidors o usuaris els fulls de reclamació o de

denúncia preceptius o negar-se a lliurar-los-els.c) Incomplir la normativa reglamentària sobre venda d’entrades o abonaments,

o practicar la revenda.d) Exercir el dret d’admissió sense haver-ho comunicat a l’autoritat com-

petent.2. És una falta lleu qualsevol acció o omissió que comporti l’incompliment de

les obligacions o l’impediment de l’exercici efectiu dels drets dels espectadors i els usuaris, dels organitzadors i els titulars o de les persones interessades, d’acord amb els articles 5, 6 i 8, sempre que l’acció o l’omissió no estigui tipificada com a falta o delicte, o com a infracció administrativa molt greu o greu per aquesta llei o una altra norma legal, o bé que no pugui ésser qualificada de greu pel grau d’afectació que hagi tingut en la seguretat de les persones o els béns, la qualitat dels establiments o la convivència entre els ciutadans.

3. És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions i els requisits establerts per aquesta llei, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu o greu.

Article 50Sancions per la comissió de faltes molt greus

Les faltes molt greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativa-ment, amb:

a) Una multa de 15.001 a 150.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus, de fins a 300.000 euros.

b) La prohibició d’utilitzar l’establiment obert al públic afectat, per mitjà del tancament i el precinte de l’establiment, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives, per un període d’entre sis i divuit mesos.

c) La suspensió de l’autorització o la llicència per un període d’entre sis i dotze mesos.

d) La revocació de l’autorització o la llicència.e) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període d’entre sis

i dotze mesos.f) El comís durant un període d’entre sis i dotze mesos o la destrucció, si escau,

dels béns relacionats amb l’activitat. En cas d’espectacles públics o d’activitats re-creatives duts a terme sense llicència o autorització en què no sigui possible aplicar les sancions establertes per les lletres b, c, d i h, el comís pot tenir caràcter indefinit, especialment si no s’identifiquen els organitzadors o si aquests no es fan càrrec de la sanció pecuniària establerta.


Disposicions

g) La publicitat de la conducta constitutiva d’infracció, en els termes establerts per l’article 53.

h) L’avançament de l’hora de tancament per un període d’entre sis i dotze me-sos.

Article 51Sancions per la comissió de faltes greus

Les faltes greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb:

a) Una multa de 1.501 a 15.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes greus, de fins a 30.000 euros.

b) La prohibició d’utilitzar l’establiment obert al públic afectat, mitjançant el tancament i el precinte, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.

c) La suspensió de l’autorització o la llicència per un període màxim de sis mesos.

d) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període màxim de sis mesos.

e) El comís durant un període màxim de sis mesos. El comís pot tenir caràcter indefinit si es donen les mateixes circumstàncies que les establertes per l’article 50.f.

f) La publicitat de la conducta constitutiva d’infracció, en els termes establerts per l’article 53.

g) L’avançament de l’hora de tancament dels establiments durant un període màxim de sis mesos.

h) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l’habilitació del personal de control d’accés.

i) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l’habilitació dels centres de formació del personal de control d’accés.

j) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 151 a 1.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió d’infraccions greus, de fins a 2.000 euros.

Article 52Sancions per la comissió de faltes lleus

Les faltes lleus poden ésser sancionades amb:a) Una multa de 300 a 1.500 euros i, en cas de reincidència en la comissió de

faltes lleus, de fins a 3.000 euros.b) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 50 a 150 euros i, en

cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 300 euros.

Article 53Publicitat de la conducta infractora

1. L’òrgan sancionador pot acordar, per raons d’exemplaritat, fer publicitat de la conducta infractora, especialment en els casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus o greus, en el supòsit de resolucions sancionadores fermes o, si escau, quan les sentències siguin fermes.

2. La publicitat de la conducta infractora s’ha de fer per mitjà de la publicació, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial de la pro-víncia corresponent i en els mitjans de comunicació que es considerin adequats, d’un text que ha d’indicar la classe d’infracció comesa, la sanció acordada i el nom de la persona o de les persones responsables.

3. Les despeses de la publicació van a càrrec dels autors de la infracció corres-ponent.


Disposicions

Article 54Mesures sense caràcter sancionador

1. No tenen caràcter sancionador:a) El tancament d’un establiment obert al públic o la prohibició o suspensió d’una

activitat recreativa o d’un espectacle públic que no tenen la llicència o l’autoritza-ció corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l’administració competent en matèria d’inspeccions i sancions, després d’haver donat audiència a les persones interessades.

b) La revocació i la declaració de caducitat de les llicències o autoritzacions, d’acord amb l’article 37.

2. En els casos d’infraccions lleus, es poden dur a terme actuacions d’advertiment, sense necessitat d’obrir un procediment sancionador. L’autoritat competent ha de motivar la mesura de l’advertiment.

3. En el cas que les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a béns públics o a l’Administració, la resolució sancionadora pot establir que la situació alterada per la infracció sigui retornada a l’estat originari i fixar la indemnització corresponent, en els termes establerts per la legislació de procediment adminis-tratiu.

4. En els casos que l’espectacle públic o l’activitat recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o usuaris i, si escau, l’Adminis-tració poden exigir als titulars o als organitzadors la devolució de l’import de les entrades o dels abonaments.


1. Per reglament s’han de precisar les conductes que constitueixen cada tipus de falta i fixar la mesura sancionadora que cal aplicar en cada cas.

2. La sanció imposada ha d’ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l’òrgan sancionador ha de graduar l’aplicació de les sancions establertes per aquesta llei, motivant-ho expressament d’acord amb un o més d’un dels criteris següents:

a) La gravetat i la transcendència social de la infracció.b) El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones.c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s’hagin ocasionat a les persones

i als béns.d) La reincidència, en el termini d’un any, en la comissió de faltes tipificades

per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma.e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció.f) La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acre-

ditada amb l’adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l’expedient sancionador.

3. Els criteris establerts per l’apartat 2 no es poden utilitzar per a graduar la sanció imposada si s’integren en la descripció de la conducta tipificada com a infracció.

4. Amb la finalitat d’evitar l’enriquiment dels infractors com a conseqüència dels fets sancionats, l’òrgan sancionador els pot incrementar la sanció pecuniària amb la quantia que hagin obtingut amb la comissió de la infracció. Aquesta mesura s’ha d’adoptar en els casos, establerts per reglament, en què no sigui pertinent imposar com a sanció el tancament de l’establiment obert al públic.

5. S’han d’establir per reglament els casos de faltes molt greus i de faltes greus en què, en atenció als danys ocasionats i als beneficis obtinguts, es pot imposar una sanció de les establertes per a les faltes de la gravetat immediata-ment inferior, sempre que no hi hagi reincidència ni s’hagi afectat la seguretat de les persones. En els casos de faltes molt greus, la sanció mai no pot ésser inferior a 1.501 euros.


Disposicions

Article 56Persones responsables

1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques que incorren en les faltes que aquesta tipifica, ja siguin els organitzadors dels espectacles o les activitats recreatives, o els titulars de la llicència o l’autorització corresponent.

2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són res-ponsables solidàries les persones físiques que n’ocupen càrrecs d’administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col·laborat activament, que no acreditin haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar-la, que l’hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si han cessat en llur activitat com si no.

3. Els responsables, encara que no tinguin la titularitat patrimonial dels im-mobles on hi ha els establiments oberts al públic als quals s’imposa el tancament, han de respondre, d’acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que puguin patir els propietaris i els titulars dels drets sobre els immobles afectats com a conseqüència del tancament.

Article 57Prescripció i caducitat

1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos.

2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des que es come-ten o des que l’Administració en té coneixement. En el cas d’infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la del finiment de l’activitat o l’últim acte amb què la infracció es consuma.

3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d’un any.

4. Qualsevol actuació de l’Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d’iniciar o impulsar el procediment sancionador o d’executar les sancions interromp el termini de prescripció i se n’ha d’iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d’exe-cució resta aturat durant més d’un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors.

5. El procediment sancionador s’ha d’haver resolt i se n’ha d’haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d’acord amb el que estableix la dita legislació.

Article 58Registre d’infraccions i sancions

1. La Generalitat ha de crear un registre administratiu de sancions i d’infraccions en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives, on s’han d’inscriure totes les infraccions i les sancions imposades per resolució ferma. L’organització d’aquest registre i les condicions d’inscripció s’han d’establir per reglament, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

2. La finalitat del registre a què fa referència l’apartat 1 és poder apreciar els casos de reincidència i garantir el compliment efectiu de les sancions que es poden imposar a l’empara d’aquesta llei, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Poden accedir a aquest registre els òrgans i les autoritats que instrueixen els procediments sancionadors i els ens municipals interessats.


Disposicions

3. Les sancions inscrites en el registre han d’ésser cancel·lades, d’ofici o a instància dels interessats, en el cas que concorrin les circumstàncies següents:

a) No haver imposat a la mateixa persona una altra sanció per una infracció tipificada per aquesta llei, durant el termini de tres anys per a les faltes molt greus, de dos anys per a les faltes greus i d’un any per a les faltes lleus, a comptar des del moment que la resolució sancionadora esdevé ferma en via administrativa.

b) Haver complert totalment les sancions imposades.c) Haver-se produït l’anul·lació administrativa o judicial de la sanció imposa-

da.

CAPÍTOL IIIDisposicions especíiques de procediment sancionador

Article 59Òrgans sancionadors

1. Els òrgans de l’Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives.

2. L’òrgan municipal competent per a exercir les potestats sancionadores que aquesta llei atribueix als ajuntaments és l’alcalde o alcaldessa, que pot delegar la competència d’acord amb el règim establert per la legislació de règim local.

3. Els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat s’han d’informar re-cíprocament de l’obertura i de la resolució dels expedients sancionadors per a evitar-ne la duplicitat i per tal d’incorporar les dades al registre a què fa referència l’article 58.

Article 60Obertura del procediment sancionador

1. L’òrgan competent per a sancionar pot acordar l’obertura del procediment sancionador si de les actes esteses per la policia o pels serveis d’inspecció se’n pot derivar raonablement l’existència d’una conducta infractora i a qui és impu-table.

2. En el cas que el procediment hagi estat iniciat per mitjà d’una denúncia prèvia, s’ha de comunicar als denunciants si s’ha decidit obrir el procediment sancionador o no. El plantejament d’una denúncia no atorga als denunciants, per si mateix, la condició d’interessats, als efectes de poder-se pronunciar sobre l’admissió o no d’eventuals recursos contra la comunicació de l’arxiu de les actuacions.

Article 61Mesures provisionals

1. Un cop obert un expedient sancionador per la presumpta comissió de faltes molt greus, greus o lleus, l’òrgan competent pot acordar, per mitjà d’una resolució motivada, les mesures provisionals pertinents en cada cas per a evitar el manteni-ment dels efectes de la infracció i la comissió de noves infraccions, i també per a assegurar que el procediment es desenvolupi correctament i que la resolució final sigui eficaç.

2. Les mesures provisionals poden consistir a adoptar o, si escau, confirmar qualsevol de les mesures provisionals prèvies a l’obertura de l’expedient establertes per l’article 63.

3. En el cas d’expedients sancionadors per la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, amb la finalitat de garantir l’eficàcia de la resolució final, l’òrgan sancionador ha d’adoptar


Disposicions

la mesura provisional de prohibir la transmissió de la llicència, en els termes que estableix l’article 36.

4. Les mesures provisionals poden ésser revocades o modificades, d’ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador, i s’extingeixen en el moment que se n’adopta la resolució final, llevat que siguin imposades en qualitat de sanció. En aquest cas, la durada de la mesura provisional computa, si escau, als efectes del compliment de la sanció.

CAPÍTOL IVMesures provisionals prèvies

Article 62Mesures provisionals prèvies a l’obertura de l’expedient

Els òrgans competents per a sancionar les infraccions tipificades per aquesta llei, en exercici de llurs competències, abans d’obrir el procediment sancionador que correspongui poden adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents per a impedir o per a suspendre els espectacles públics o les activitats recreatives en algun dels supòsits següents:

a) Si hi ha indicis clars que poden ésser constitutius de delicte. En aquest cas, l’òrgan que acorda la mesura provisional ho ha de comunicar a l’autoritat judicial dins les quaranta-vuit hores següents.

b) Si en el transcurs dels espectacles o de les activitats es produeixen alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones i béns, o es pot preveure d’una manera fonamentada que es produiran.

c) Si s’incompleixen greument les condicions sanitàries, de salubritat i d’higiene o hi ha un risc greu o un perill imminent per a la seguretat de les persones o els béns.

d) Si els titulars o els organitzadors toleren, per negligència, el consum d’es-tupefaents. S’entén que tenen aquesta actitud negligent si no fan advertiments als consumidors o, en el cas que en facin i que els consumidors no els atenguin, si no comuniquen el consum d’estupefaents a les autoritats competents o no col·laboren per a evitar que es torni a produir.

e) Si no es tenen les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei o si se n’alteren substancialment els requisits.

f) Si s’incompleixen d’una manera reiterada els horaris establerts.g) Si s’incompleix d’una manera reiterada la prohibició d’admetre menors en

establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.

Article 63Tipus de mesures provisionals prèvies

Si es dóna algun dels supòsits establerts per l’article 62, es pot adoptar una de les mesures següents o, si escau, més d’una:

a) La suspensió de la llicència o l’autorització corresponent.b) La suspensió o la prohibició de l’activitat.c) El tancament provisional de l’establiment obert al públic per mitjà de pre-

cinte.d) El comís o el precinte dels béns utilitzats per a dur a terme l’espectacle públic

o l’activitat recreativa.e) El comís de les entrades i dels diners de la revenda o de la venda al carrer o

en llocs no autoritzats.f) La prestació de fiances.


Disposicions

g) Altres mesures que es considerin necessàries, adequades i proporcionades per a cada situació per a la seguretat de les persones i dels establiments o els espais oberts al públic.

Article 64Procediment i resolució

S’ha de regular, per reglament, el procediment, de caràcter sumari, que cal seguir per a adoptar les mesures provisionals prèvies establertes per aquesta llei, d’acord amb les prescripcions següents:

a) La resolució que adopti les mesures provisionals prèvies ha d’aplicar criteris de congruència i de proporcionalitat, i acreditar-ho en la motivació corresponent, que també ha de ponderar la concurrència d’urgència, especial gravetat del risc per a la seguretat i per a la convivència entre els ciutadans i el caràcter eventualment reiterat de l’incompliment.

b) Les mesures provisionals s’han d’acordar amb resolució motivada, que ha d’expressar l’adequació entre la situació plantejada i la mesura o les mesures adop-tades. En la resolució s’ha d’advertir els interessats que poden consultar l’expedient i formular les al·legacions i presentar els documents que considerin pertinents en el marc de l’expedient sancionador corresponent, que s’ha d’obrir abans que transcorri el termini de quinze dies.

c) Les mesures provisionals prèvies han d’ésser confirmades, modificades o revocades en l’acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent, que s’ha d’efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l’adopció de les mesures provisionals. Aquest acord d’iniciació pot ésser objecte del recurs que sigui proce-dent. Les mesures provisionals prèvies resten sense efecte si no s’obre l’expedient sancionador dins el dit termini, o si l’acord d’iniciació no conté cap pronunciament exprés respecte de les mesures esmentades.

d) Les mesures provisionals prèvies poden ésser efectives mentre subsisteixin les raons que en van motivar l’adopció.

e) En el cas que un ajuntament hagi assumit la competència atribuïda per l’article 11.1.e, l’òrgan de la Generalitat titular originari de la competència pot adoptar una mesura provisional prèvia si, donant-se alguna de les circumstàncies establertes per l’article 62, l’ajuntament que exerceix la competència no dóna garanties immediates de l’adopció de la mesura provisional que correspongui. En aquests casos, l’òrgan de la Generalitat titular originari de la competència ha de tramitar el procediment sancionador subsegüent.

Article 65Mesures provisionals immediates

1. Els agents dels cossos i forces de seguretat poden adoptar les mesures pro-visionals immediates establertes per aquest article, en casos d’urgència absoluta, davant d’espectacles públics i d’activitats recreatives que comportin un risc im-mediat d’afectar greument la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Per a valorar la gravetat i la urgència de les circumstàncies que permeten adoptar aquestes mesures, els agents poden disposar de suport tècnic especialitzat immediat.

2. Si adopten mesures provisionals immediates, els agents de policia ho han de comunicar, dins les quaranta-vuit hores següents, a l’òrgan competent per a adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents, el qual ha de confirmar-les, modificar-les o revocar-les en el termini de cinc dies, a comptar des del primer dia hàbil següent al de la comunicació. L’incompliment d’aquests terminis com-porta automàticament l’aixecament de les mesures provisionals immediates adoptades.

3. Si es donen les circumstàncies establertes per l’apartat 1, els agents de policia poden adoptar les mesures provisionals immediates següents:


Disposicions

a) La suspensió immediata de les activitats i el precinte dels establiments, de les instal·lacions o dels instruments, en el cas que es puguin produir problemes greus de seguretat.

b) El desallotjament dels establiments i els espais oberts al públic en el cas que, pel nombre d’assistents o per altres circumstàncies, es posi en perill greu, i d’una manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones, o en el cas que s’afecti greument la convivència entre els ciutadans. Aquesta mesura, si afecta establiments oberts al públic, o espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts au-toritzats, comporta la prohibició que el públic hi entri fins a l’hora d’obertura del dia o de la sessió següent.

c) Altres mesures concretes menys restrictives que les establertes per aquest article, que siguin proporcionades i adequades a les circumstàncies i que es consi-derin necessàries en cada situació per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns i la convivència entre els ciutadans.

4. Si l’òrgan competent per a sancionar ratifica les mesures provisionals immedi-ates establertes per aquest article, el règim de confirmació, modificació o revocació posterior es regeix pel que disposa l’article 64.c, llevat que l’acord de ratificació es dicti en l’acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent.

5. Els agents de l’autoritat poden adoptar la mesura de comissar o precintar els béns relacionats amb l’activitat o les entrades de la revenda o en venda ambulant, amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les prohibicions i de les suspensions, d’evitar la continuïtat d’activitats il·legals i la instrucció adequada d’eventuals pro-cediments sancionadors. En aquests casos també s’aplica el que estableix l’apartat 2, pel que fa al manteniment o no de la mesura.


PrimeraDelegacions de competències vigents

Les delegacions de les competències sancionadores de la Generalitat als ajun-taments emparades per la legislació aplicable fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuen vigents fins que l’ajuntament adopti l’acord corresponent a què fa referència l’article 11.1.e, que s’ha d’adoptar en el termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei. Si, un cop vençut aquest termini, no s’ha pres el dit acord, les delegacions efectuades a l’empara de la legislació aplicable fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei resten automàticament sense efecte.

SegonaRègim especial del municipi de Barcelona

1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona la competència per a autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives en el municipi de Barcelona, d’acord amb l’article 71 de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que atribueix a l’Ajuntament la competència per a autoritzar la instal-lació o l’obertura de tota mena d’establiments oberts al públic i d’activitats en aquesta ciutat.

2. Sens perjudici de les disposicions establertes per aquesta llei, continuen en vigor, íntegrament, la Llei 22/1998 i la Llei de l’Estat 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

TerceraEstabliments de règim especial

No es poden sol·licitar ni atorgar les llicències ni les autoritzacions establertes per l’article 39 per a establiments oberts al públic de règim especial fins que no hagin


Disposicions

entrat en vigor les disposicions reglamentàries o de planificació que estableix el mateix article.


PrimeraRègim transitori dels expedients sancionadors

Els expedients sancionadors oberts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per la normativa vigent en el moment de l’obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d’aquesta llei siguin més favorables per als expedientats.

SegonaRègim transitori de les normes reglamentàries

Fins que aquesta llei no es desenvolupi per mitjà dels reglaments corresponents, són aplicables les normes vigents en el moment que la Llei s’aprovi, sempre que no hi contravinguin.

TerceraEstructures desmuntables

Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d’acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar-les en funcionament cal presentar, davant l’ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntat-ges i a les instal·lacions, que els tècnics dels propietaris han d’efectuar en el lloc d’emplaçament. En aquestes certificacions s’ha de fer constar que el conjunt de les instal·lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n’han de verificar la seguretat exterior i global.

QuartaRègim transitori de les llicències i les autoritzacions

Totes les sol·licituds de llicències i d’autoritzacions presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol·licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans.


Resta derogada la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraDesenvolupament reglamentari

S’autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives per a dictar els reglaments que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta llei.

SegonaActualització de sancions

Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actu-alitzades per disposició del Govern.


Disposicions

TerceraDesenvolupament reglamentari

S’ha d’aprovar, per decret, un reglament de desenvolupament d’aquesta llei en el termini d’un any a comptar del dia que aquesta s’aprovi.


Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2009



JOAN SAURA I LAPORTA

Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

(09.184.050)

*

DISPOSICIONS

PARLAMENT

DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ

493/VIII, per la qual s’aprova l’Informe de fiscalització 26/2008, referent al compliment del retiment dels comptes de les entitats de l’àmbit sanitari públic, corresponent al 2007.

RESOLUCIÓ

494/VIII, per la qual s’aproven tres informes de fiscalització.

RESOLUCIÓ

495/VIII, per la qual s’aprova l’Informe de fiscalització 25/2008, referent a l’Autoritat del Transport Metropolità, corresponent al 2004.

RESOLUCIÓ

496/VIII, per la qual s’aprova l’Informe de fiscalització 1/2009, referent a Gestió d’Infraestructures, SA, corresponent al 2004.

RESOLUCIÓ

498/VIII, per la qual s’aprova el Compte general de la Generalitat de Catalunya corresponent a l’any 2006 (tram. 257-00003/08).

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

LLEI


DEPARTAMENT


CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT

RESOLUCIÓ

VCP/1923/2009, d’1 de juliol, per la qual s’aprova l’actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya del 2008 de l’àmbit territorial de Tarragona

RESOLUCIÓ

VCP/1924/2009, de 30 de juny, per la qual s’aprova l’actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya del 2008 de l’àmbit territorial de Barcelona

RESOLUCIÓ

VCP/1925/2009, d’1 de juliol , per la qual s’aprova l’actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya del 2008 de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

RESOLUCIÓ

VCP/1926/2009, d’1 de juliol, per la qual s’aprova l’actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya del 2008 de l’àmbit territorial de Lleida

RESOLUCIÓ

VCP/1927/2009, d’1 de juliol, per la qual s’aprova l’actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya del 2008 de l’àmbit territorial de Girona

DEPARTAMENT


RESOLUCIÓ

ECF/1936/2009, d’1 de juliol, per la qual s’atorga a l’empresa Bon Vent de Corbera, SLU, l’aprovació del projecte executiu i la declaració d’utilitat pública del parc eòlic Corbera al terme municipal de Corbera d’Ebre (exp. I612/117/02).

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


ORDRE

GAP/345/2009, de 6 de juliol, de modificació de l’Ordre GAP/442/2008, de 14 d’octubre, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar operacions dels ens locals susceptibles de cofinançament FEDER, per al període 2007-2013, i es convoca el te

rmini de presentació de sol·licituds per al quadrienni 2007-2010, eixos 2-4.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 19 de juny de 2009, sobre acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona referents al municipi de la Cellera de Ter.

EDICTE

de 19 de juny de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona referent al municipi d’Isòvol.

EDICTE

de 22 de juny de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona referent al municipi de Pardines.

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

ORDRE

EDU/342/2009, de 16 de juny, per la qual es crea el Consell Rector de la Xarxa FP.cat i se’n regula la composició i el funcionament.

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,

ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL

ORDRE

AAR/343/2009, de 2 de juliol, per la qual es convoca el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària corresponent a l’any 2009.

ORDRE

AAR/344/2009, de 25 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores del Premi al/a la millor jove artesà/ana alimentari/ària innovador/a i es convoca el corresponent a l’any 2009.

RESOLUCIÓ

AAR/1929/2009, d’1 de juliol, per la qual es modifica la categoria de reconeixement com a organització de productors a l’entitat Unió Corporació Alimentària, SCCL, de Reus.

RESOLUCIÓ

AAR/1930/2009, de 7 de juliol, per la qual es fa públic l’encàrrec de gestió entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i l’empresa de Transformación Agraria, SA (TRAGSA).

RESOLUCIÓ

AAR/1931/2009, de 7 de juliol, per la qual es fa públic l’encàrrec de gestió entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) a l’empresa de Transformación Agraria, SA (TRAGSA).

RESOLUCIÓ

AAR/1932/2009, de 6 de juliol, per la qual es fa públic l’encàrrec de gestió entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) a l’empresa de Tecnologías y Servicios Agrarios, SA (TRAGSATEC).

RESOLUCIÓ

AAR/1933/2009, de 26 de juny, per la qual es dóna publicitat a la qualificació com a organització de productors de Fruturgell, de Castellserà.

RESOLUCIÓ

AAR/1934/2009, de 26 de juny, per la qual es dóna publicitat a la qualificació com a organització de productors de Cítrics Terres de l’Ebre, SAT, de Tortosa.

RESOLUCIÓ

AAR/1935/2009, de 6 de juliol, per la qual es dóna publicitat a la qualificació com a associació d’organitzacions de productors de Indulleida, SA, d’Alguaire (Lleida), per a l’activitat de valorització de les produccions mitjançant la transformació de fru

ites i hortalisses.


a la Resolució AAR/1338/2009, de 6 de febrer, per la qual s’amplia l’àmbit territorial de l’Agrupació de Defensa Sanitària d’Oví i Cabrum Comarques Gironines (DOGC núm. 5380, pàg. 39725, de 15.5.2009).

DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,


CENTRE D’INNOVACIÓ

I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL

RESOLUCIÓ

IUE/1922/2009, de 6 de juliol, per la qual es modifica la línia de préstecs en condicions preferents CIDEM-ICF per al finançament de projectes d’inversió que fomentin la recerca, el desenvolupament, la innovació, la modernització tecnològica industrial i

la industrialització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació.

DEPARTAMENT


DECRET

106/2009, de 19 de maig, pel qual es regulen el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya i els procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial.

CONSELL DE L’AUDIOVISUAL

DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ

PR07/2009, de 3 de juny, per la qual es dóna publicitat al veredicte emès pel jurat dels XXI Premis CAC a la Investigació sobre Comunicació Audiovisual.

CÀRRECS I PERSONAL

DEPARTAMENT

DE TREBALL

RESOLUCIÓ

TRE/1928/2009, de 13 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc de comandament i dos llocs singulars del Departament de Treball (convocatòria de provisió núm. TI/05/09).

UNIVERSITATS

CATALANES

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

RESOLUCIÓ

de 3 de juliol de 2009, per la qual es nomena professor catedràtic d’universitat dels cossos docents universitaris el senyor Francisco Medina Cabello.

CONCURSOS I ANUNCIS

DEPARTAMENT



SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

EDICTE

de 23 de juny de 2009, de notificació d’inici d’expedients sancionadors.

EDICTE

de 23 de juny de 2009, de requeriment d’identificació de conductor en expedients sancionadors.

EDICTE

de 23 de juny de 2009, de notificació de resolucions sancionadores.

EDICTE

de 23 de juny de 2009, pel qual es notifica la resolució d’arxivament de diverses actuacions.

EDICTE

de 23 de juny de 2009, de notificació de la resolució de recursos d’alçada.

EDICTE

de 23 de juny de 2009, de notificació de resolucions de caducitat.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


ANUNCI

pel qual es fa pública l’adjudicació d’un contracte.

JURAT D’EXPROPIACIÓ DE CATALUNYA

EDICTE

de 26 de juny de 2009, pel qual es notifica la resolució de l’expedient de preu just núm. 5110-07.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES, SAU

ANUNCI

pel qual es fa pública la licitació d’un contracte.

ANUNCI


DEPARTAMENT


DE COMUNICACIÓ

EDICTE

de 22 de juny de 2009, de notificació de la Resolució d’un recurs d’alçada interposat per l’empresa Montflorit Edicions i Assessoraments, SL.

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


EDICTE

de 16 de juny de 2009, pel qual es notifica l’inici d’expedients sancionadors i plecs de càrrecs.

EDICTE

de 16 de juny de 2009, pel qual es notifica l’inici d’un expedient sancionador i la proposta de resolució (exp. PMC-G-25-2009).

EDICTE

de 16 de juny de 2009, pel qual es notifica resolució de l’expedient sancionador (exp. REG-G-4-2009).

EDICTE

de 18 de juny de 2009, pel qual es notifica resolució d’expedient sancionador.

DEPARTAMENT

DE TREBALL

EDICTE

d’1 de juliol de 2009, de notificació de diverses resolucions dictades en expedients sancionadors per infraccions de normes laborals i de seguretat i higiene en el treball a la província de Barcelona.

SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA

EDICTE

de 25 de juny de 2009, de notificació d’una resolució (exp. 2002-U-0010/01).

DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,


EDICTE

de 2 de juliol de 2009, de notificació de provisió de revocació de diversos títols de llicència d’agència de viatges.

EDICTE

de 2 de juliol de 2009, de notificació de resolucions de baixa del Registre de Turisme de Catalunya.

EDICTE

de 2 de juliol de 2009, de notificació de diverses resolucions sobre expedients de revocació de títol de llicència d’agència de viatges.

DEPARTAMENT

D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

INSTITUT CATALÀ

D’ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

ANUNCI

de licitació d’un contracte de serveis (exp. PL-124/09).

ANUNCI

de licitació d’un contracte de subministrament (exp. 106/09).

ANUNCI

de licitació d’un contracte de subministrament (exp. 150/09).

DEPARTAMENT


EDICTE

de 29 de juny de 2009, de notificació de resolucions de nuclis zoològics.


EDICTE

de 6 de juliol de 2009, pel qual es notifiquen actes administratius dictats en expedients sancionadors i de requeriment.

EDICTE

de 7 de juliol de 2009, pel qual es notifica un acord d’execució subsidiària de mesures cautelars (exp. SN2008001241).

ANUNCI


UNIVERSITATS

CATALANES

UNIVERSITAT DE BARCELONA

RESOLUCIÓ

de 26 de maig de 2009, per la qual s’anuncia la licitació per a l’adjudicació d’un contracte dels serveis de manteniment hardware dels equipaments informàtics workstations i servidors unix (expedient 50/2009).

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ANUNCI

de licitació d’un contracte d’explotació i administració.

DIVERSOS

ASSOCIACIÓ D’ENS LOCALS DE LA XARXA DE CENTRES D’ACOLLIDA TURÍSTICA DE CATALUNYA


CONSORCI PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

CONSORCI DE SERVEIS AGROAMBIENTALS DE LES COMARQUES DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ

CORPORACIÓ SANITÀRIA PARC TAULÍ

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA


AJUNTAMENTS

ANGLÈS

ARGENTONA

AVINYONET DEL PENEDÈS

BELLVER DE CERDANYA

LA BISBAL D’EMPORDÀ

CAMBRILS

CANYELLES

CELRÀ

COLLSUSPINA

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

MATARÓ.

MONT-ROIG DEL CAMP

NAUT ARAN

OLOT

RIPOLLET

SANT FOST DE CAMPSENTELLES

SANT FRUITÓS DE BAGES

SANT JUST DESVERN

SANT SADURNÍ D’ANOIA.

SANTA MARIA DE CORCÓ

SENTMENAT

TÉRMENS

VILADASENS

VINEBRE

VINYOLS I ELS ARCS

CONSELLS

COMARCALS

ALT EMPORDÀ

BAIX EBRE

GIRONÈS

DIPUTACIONS

TARRAGONA.

ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA

TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA

EDICTE

de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre interposició d’un recurs contenciós administratiu (exp. 200/2009).

EDICTE

de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre interposició d’un recurs contenciós administratiu (exp. 346/2008).


I INSTRUCCIÓ

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Valls, sobre actuacions de procediment cancel·lació càrregues i gravàmens (exp. 288/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Sabadell, sobre actuacions de judici verbal (exp. 573/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Tarragona, sobre actuacions de judici verbal (exp. 433/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Granollers, sobre procediment de divorci (exp. 1142/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell, sobre actuacions de judici verbal (exp. 99/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de l’Hospitalet de Llobregat, sobre procediment de guarda i custodia (exp. 558/2009).

2009-07-10T15:18:48+0200

DOGC


Signatura

OCT

Archivo adjunto

llei_11_2009.pdf


Disposicions

DECRET

112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

D’acord amb l’article 141.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics.

Aquest Decret té per objecte el desplegament reglamentari i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, amb la voluntat de recollir en un únic text normatiu la regulació fins ara dispersa en diverses normes aplicables a aquestes activitats i als llocs on es desenvolupen.

Amb la mateixa finalitat, aquest Reglament inclou també disposicions relatives a les llicències municipals i d’altres assumptes propis de les competències dels ajuntaments. Aquestes, tanmateix, són degudament respectades, ja que queda clara la naturalesa supletòria dels preceptes de la present norma, que només són d’aplicació en aquells municipis que no tinguin ordenances pròpies o quan aquestes no disposin altrament.

D’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, la present disposició és coherent amb el que preveu la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i, per aquest motiu, agilitza i fa previsibles els controls preventius per a l’obertura i modificació d’establiments oberts al públic i d’espectacles públics i d’activitats recreatives, responsabilitza l’Administració de la formació i el manteniment dels registres, i elimina altres barreres en l’exercici d’activitats empresarials afectades per aquesta regulació.

No obstant això, i atenent els motius d’interès públic previstos expressament per la mateixa Directiva, aquest Reglament preveu, d’acord amb la Llei que desplega, me-canismes d’intervenció administrativa més rigorosos, com ara el règim d’autorització i llicència o el silenci administratiu negatiu, en relació amb les activitats recreatives, els espectacles públics i els establiments de major incidència social, els quals poden afectar significativament els drets i els interessos de terceres persones.

En compliment de les previsions del Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesu-res per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica, en aquest Decret s’ha intentat reduir al mínim les càrregues administratives imposades a les empreses per tal de facilitar l’exercici de l’activitat econòmica.

D’altra banda, cal destacar, com a novetat, la regulació del règim de comunicació prèvia davant l’Administració, per a determinats establiments d’espectacles i acti-vitats, mantenint, així mateix, el règim d’intervenció administrativa de llicència i autorització en la resta de supòsits.

Igualment, s’han simplificat i agilitzat els procediments, mitjançant l’ús de decla-racions responsables, sense que això impliqui disminució de la protecció i seguretat de les persones i dels béns. Altres mesures agilitzadores són la incorporació de la tramitació per via telemàtica d’aquells tràmits que sigui possible o la inscripció d’ofici dels establiments oberts al públic, les persones titulars i les persones orga-nitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives en els registres públics que aquest Reglament preveu.

Així mateix, i en aplicació del que estableix l’article 2.1.a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha tingut en compte el dictamen emès pel Consell esmentat.

DEPARTAMENTD’INTERIOR, RELACIONSINSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ


Disposicions

Aquesta disposició ha estat sotmesa al procediment d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació que preveu la Directiva 98/34/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE, de 20 de juliol, així com el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, que incorpora aquestes directives a l’ordenament jurídic espanyol.

Pel que fa a la seva estructura, el títol preliminar recull l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions de determinats conceptes que utilitza aquest Reglament.

El títol primer, sobre l’Administració, desplega les diverses qüestions de caràc-ter organitzatiu que són necessàries per a l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol. Destaca la regulació dels mecanismes que fan possible que Generalitat i els ajuntaments comparteixin competències sobre la matèria que s’hi regula, sobre les relacions entre ambdues administracions i les institucions i sobre els procediments de participació ciutadana i dels col·lectius afectats.

Aquest títol també preveu l’actuació de les entitats col·laboradores de l’Admi-nistració en l’àmbit dels establiments oberts al públic, i dels espectacles públics i de les activitats recreatives. Aquestes entitats han de servir per agilitzar els pro-cediments de control dels establiments, les activitats i els espectacles que preveu aquest Reglament.

El títol segon té per objecte la regulació dels requisits i de les obligacions que han de complir els establiments i espais oberts al públic, els espectacles i les activitats recreatives. Inclou els requisits i les condicions de construcció i de localització, les mesures obligatòries per a la protecció de la seguretat i de la salut, el règim d’accés i admissió i els procediments que fan possible la seva aplicació efectiva, els horaris, i les garanties i responsabilitats de les persones titulars i de les persones organitzadores.

S’hi recullen els registres que, en l’àmbit municipal i en l’àmbit general, s’han de constituir i que han de recollir tots els establiments oberts al públic, les persones titulars i les persones organitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives.

El títol tercer regula les llicències, les autoritzacions i les comunicacions prèvies davant l’Administració a què resten sotmesos els establiments i espais oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives, com també el procediment que s’ha de seguir per a la seva tramitació.

Una de les principals novetats d’aquest títol és l’ampli ventall d’establiments, d’espectacles i d’activitats, i les seves modificacions, que deixen d’estar sotmesos a llicència o autorització per passar a estar únicament obligats al tràmit de la co-municació prèvia davant l’Administració.

També destaca la voluntat simplificadora del Reglament, que preveu un proce-diment que integra en una de sola, o que fa simultània en el temps, la tramitació de les diverses llicències que poden concórrer en els establiments i espais oberts al públic, en els espectacles públics i en les activitats recreatives.

Així mateix, el Reglament adopta les mesures necessàries per aplicar mecanismes informàtics i telemàtics en la presentació i tramitació de les llicències, autoritzacions i comunicacions prèvies davant l’Administració.

El títol quart regula el control i la inspecció a què resten sotmesos els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives regulades per aquest Reglament. Una de les principals novetats del títol és una major participació dels ens locals en l’exercici de les potestats d’inspecció i sanció que, tradicionalment, havien estat reservades a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i als òrgans d’adminis-tració d’aquesta, respectivament.


Disposicions

El títol cinquè regula el règim sancionador aplicable als establiments i espais oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives, i completa els preceptes de la Llei, que es remeten al desplegament reglamentari, i s’hi estableix un registre d’infraccions i sancions. En aquest títol destaca la previsió de mesures efectives per poder intervenir amb celeritat davant els casos d’infraccions molt greus i particularment greus i que comporten un risc especial per a la seguretat, la salut o la convivència ciutadana.

Finalment, aquest Reglament recull cinc annexos relatius al catàleg d’espec-tacles públics, activitats recreatives i dels establiments o espais oberts al públic on aquests es duen a terme; a les entitats col·laboradores de l’Administració; als sistemes de control d’aforament; als rètols i plaques normalitzades, i als centres, els mòduls, el temari i les proves per a l’habilitació de personal de control d’accés.

Per tot això, d’acord amb el que preveuen l’article 26.1 i la disposició final primera de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles pú-blics i les activitats recreatives, vist el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:

Article únicAprovació del Reglament

S’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.


PrimeraRegistres

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els registres d’establiments i espais oberts al públic i de persones organitzadores, el Registre d’entitats col-laboradores de l’Administració en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives i el Registre d’infraccions i sancions regulats per aquest Reglament siguin operatius al cap de dos anys de la seva entrada en vigor.

Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives, i en coordinació amb els ajuntaments, s’ha d’establir el programari i el sistema tecnològic necessari per constituir el Registre d’establiments i espais oberts al públic i de persones organitzadores.

SegonaActualització de les quanties

Les quanties del capital assegurat que estableix aquest Reglament es poden ac-tualitzar anualment per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de conformitat amb la mitjana general anual de l’índex de preus de consum de Catalunya o amb qualsevol altre índex que el substitueixi.

TerceraActa única de control inicial

En els casos en què prèviament a l’inici d’una activitat, espectacle o a la posada en marxa d’un establiment s’hagi de realitzar una comprovació prèvia segons les


Disposicions

determinacions d’aquest Decret, i alhora s’hagi de fer una actuació de control inicial d’acord amb la legislació de prevenció i control ambiental, i de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, la persona titular de l’autorització o llicència am-biental pot sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració per tal d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, com també dels requerits en matèria ambiental i d’incendis.

QuartaLudoteques

Els centres que es denominen ludoteca d’acord amb el que preveu el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques, resten sotmesos a les previsions del títol IV de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.


PrimeraAdaptació de les llicències

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, els ajuntaments han de revisar, en un termini màxim de 24 mesos, les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l’activitat o espectacle i adaptar-les a les definicions que s’hi contenen. Els ajuntaments han de comunicar als corresponents serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, i a les persones titulars o organitzadores, les resolucions relatives a aquestes revisions.

Qualsevol sol·licitud o comunicació de modificació substancial de les condi-cions en què va ser atorgada la llicència o autorització comporta l’adequació de l’esmentada llicència o autorització de conformitat amb el que estableix aquest Reglament.

La comunicació a l’ajuntament corresponent produeix efectes en el mateix moment de la seva presentació davant d’aquest.

2. Els establiments oberts al públic que disposin de llicència per a les acti-vitats de bar musical, discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle no requereixen de la sol·licitud i l’adaptació de la llicència en el cas que vulguin realitzar actuacions en directe d’acord amb el que estableix l’annex I, si bé ho han de comunicar a l’ajuntament corresponent per tal que aquesta activitat com-plementària consti a la llicència, i en el Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores.

SegonaAdaptació dels establiments

Els establiments i espais oberts al públic que estiguin autoritzats a l’entrada en vigor d’aquest Reglament poden seguir en funcionament, fins i tot si les instal·lacions no compleixen algunes de les seves disposicions, sens perjudici de la necessitat de complir les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. No obstant això, han d’adequar-se plenament als requisits i condicionaments d’aquest Reglament, sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Modificacions substancials de l’establiment.b) Ampliació o modificació de les activitats recreatives o dels espectacles pú-

blics inclosos a la llicència o autorització, sempre que es requereixi un canvi en les seves instal·lacions.

c) Sol·licitud de distintius de qualitat o de qualsevol altre ajut o benefici de l’Ad-ministració o contractació de qualsevol tipus de servei o activitat amb aquesta.


Disposicions

TerceraConsell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives

El Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives creat a l’empara del Decret 200/1991, d’1 d’octubre, segueix vigent amb la composició que tingui a l’entrada en vigor d’aquest Reglament i ha d’exercir les funcions que l’article 17 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i aquest Reglament atribueixen al Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, mentre aquest no es constitueixi amb la composició que estableix l’article 26 d’aquest Reglament.

QuartaControl d’aforaments

Els establiments que tenen l’obligació de disposar de sistema automàtic de control d’aforaments disposen d’un termini de tres anys, a partir de la publicació de la regulació d’aquest sistema, per instal·lar-lo i posar-lo en funcionament. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives els ha d’assessorar i donar suport en aquesta instal·lació i posada en funcionament.

CinquenaPrevencions acústiques especials

Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a acti-vitats musicals, que han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador, per tal d’assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts, disposen d’un termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per instal·lar-lo.

SisenaLlicències en tramitació

Totes les sol·licituds de llicències i autoritzacions presentades abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol·licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns. En aquells supòsits en què la nova regulació estableixi el règim de comunicació prèvia, la persona inte-ressada pot, amb anterioritat a la resolució, desistir de la seva sol·licitud i optar per l’aplicació de la nova normativa.

SetenaCarnet de personal de control d’accés

Les persones que disposin de l’habilitació de personal de control d’accés, mit-jançant el carnet corresponent, disposen d’un termini màxim de 12 mesos per adaptar-se a la nova regulació.

Així mateix, les persones interessades que hagin sol·licitat l’habilitació amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament i que compleixin els requisits establerts per al personal de control d’accés han d’adaptar la sol·licitud del carnet a la nova regulació.

VuitenaRègim transitori en relació amb les entitats col·laboradores de l’Administra-ció

Les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient, d’ac-tivitats recreatives i les acreditades per actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquest Reglament atribueix a les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, complint amb els requisits específics que s’hi determinen, fins que el departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives acrediti les pròpies.


Disposicions

NovenaRègim transitori respecte als horaris dels establiments públics on es realitzen activitats de naturalesa sexual

L’horari d’aquests establiments que preveu el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, continua en vigor fins a la modificació de l’actual Ordre d’horaris, en la qual s’ha d’incloure l’horari d’aquests establiments.

DesenaRègim transitori de determinats establiments oberts al públics de nova regula-ció

Mentre no es faci la regulació horària definitiva dels següents establiments oberts al públic, amb caràcter transitori l’horari de funcionament és:

a) Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores.b) Sales de concert: obertura les 17 hores i tancament a les 4.30 hores.c) Sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut: obertura a les

11 hores i tancament a les 19 hores.d) Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores.e) Salons de banquets: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores.f) Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14

hores.Els establiments dels apartats a), b) i e) podran perllongar l’horari de tancament

per un període de 30 minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.


A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament resten derogades les disposi-cions següents:

El Decret 200/1991, d’1 d’octubre, de creació del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera.

El Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d’una ponència tècnica interde-partamental d’espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial del Govern de la Generalitat.

El Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d’admissió als esta-bliments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives.

El Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

El Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen els serveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics.

El Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública con-currència on s’exerceix la prostitució, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria novena.

El Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris d’habilitació i les funcions del personal de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives.

El Decret 251/2006, de 6 de juny, de regulació de les condicions i quanties mí-nimes de les assegurances de responsabilitat civil exigibles per als espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.


Disposicions

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraCaràcter supletori

1. Aquest Reglament té caràcter supletori de les ordenances municipals respecte dels articles següents: 29, 30, 31, 32, 40, 41, 42, 43, 45, 46, 48, 49, 95, 96, 97, 98, 100, 101, 102, 110, 111, 112, 113, 114 115, 117, 130, 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 142 i 143, tot respectant la potestat reglamentària que correspon als ens locals, i sens perjudici que es puguin elaborar i aprovar les corresponents ordenances tipus per part dels departaments afectats per la matèria.

2. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits i condicions addicionals a les que preveu aquest Reglament amb caràcter general.

SegonaAplicació d’aquest Reglament al municipi de Barcelona

Atès que l’article 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Munici-pal de Barcelona, atribueix a aquest Ajuntament la competència per autoritzar la instal·lació i l’obertura de tota mena d’establiments oberts al públic i d’activitats en aquesta ciutat, correspon a l’Ajuntament de Barcelona la competència per autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives objecte d’aquest Reglament i, per tant, pot regular mitjançant les ordenances municipals tots els aspectes del present Reglament que siguin propis de la competència municipal, tot desenvolupant-ne les seves previsions, així com també per inspeccionar i sancionar els establiments, activitats o espectacles que autoritza.

El procediment administratiu sancionador de les matèries de competència pròpia de l’Ajuntament de Barcelona es regula per les ordenances municipals si no hi ha normativa específica o supletòriament a aquesta.

Barcelona, 31 d’agost de 2010




Conseller d’Interior,Relacions Institucionals i Participació

REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1: ObjecteArticle 2: Àmbit d’aplicacióArticle 3: Definicions

TÍTOL PRIMER: LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS EN MATÈRIA D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

Capítol primer: Administració de la Generalitat

Article 4: ÒrgansArticle 5: La Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats RecreativesArticle 6: Normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiatsArticle 7: Sessions virtuals dels òrgans col·legiats


Disposicions

Capítol segon: Relacions amb l’Administració local

Secció primera: Aspectes generals

Article 8: Col·laboració i suportArticle 9: Informació sobre l’exercici de les competències

Secció segona: Assumpció i exercici de les competències municipals

Article 10: Assumpció municipal de competències sancionadoresArticle 11: Subrogació en l’exercici de competències municipals

Secció tercera: Delegacions de competències

Article 12: Sol·licitud de delegacióArticle 13: Forma d’acreditar la capacitat de gestióArticle 14: Tramitació de la delegacióArticle 15: L’acord de delegacióArticle 16: Delegació de competències municipals a la Generalitat

Secció quarta: La Comissió d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives

Article 17: Naturalesa i adscripcióArticle 18: ComposicióArticle 19: Règim de funcionamentArticle 20: Funcions

Capítol tercer: Informació i participació

Secció primera: Informació i participació ciutadana

Article 21: Informació sobre llicències i autoritzacionsArticle 22: Informació públicaArticle 23: Informació i audiència veïnalArticle 24: Iniciativa ciutadana

Secció segona: El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreati-ves

Article 25: Naturalesa jurídica i adscripció orgànicaArticle 26: ComposicióArticle 27: Règim d’organització interna i de funcionamentArticle 28: FuncionsArticle 29: Coordinació amb els consells assessors municipals

Capítol quart: Entitats col·laboradores amb l’Administració

Article 30: FuncionsArticle 31: Registre

TÍTOL SEGON: REQUISITS I OBLIGACIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS ES-TABLIMENTS, ELS ESPECTACLES I LES ACTIVITATS RECREATIVES

Capítol primer: D’ubicació i de construcció

Secció primera: De caràcter general

Article 32: Informe urbanístic municipalArticle 33: Compatibilitat acústicaArticle 34: Prevencions acústiques especialsArticle 35: Suficiència dels accessos i dels serveis de mobilitatArticle 36: Requisits constructiusArticle 37: Prevenció i seguretat en cas d’incendiArticle 38: Ocupació de la via pública


Disposicions

Secció segona: De caràcter especial

Article 39: Condicions de les estructures no permanents desmuntablesArticle 40: Establiments d’activitats musicalsArticle 41: Establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual

Capítol segon: Mesures per a la protecció de la seguretat i la salut

Article 42: Memòria de seguretatArticle 43: Necessitat de vigilants de seguretat privadaArticle 44: Funcions i requisits dels vigilants de seguretat privadaArticle 45: Prevenció de conductes incíviques a l’exterior dels establiments i dels espais oberts al públicArticle 46: Pla d’autoproteccióArticle 47: Condicions d’higiene i salubritatArticle 48: Dispositius d’assistència sanitàriaArticle 49: Consumició de begudes i aliments

Capítol tercer: Accés i admissió

Secció primera: Dret d’admissió i limitacions d’accés

Article 50: Dret d’admissióArticle 51: Condicions d’accésArticle 52: Limitacions generals d’accésArticle 53: Limitacions d’accés de les persones menors d’edatArticle 54: EfectesArticle 55: Responsables

Secció segona: Personal de control d’accés

Article 56: Definició i dependènciaArticle 57: Obligació de disposar de personal de control d’accésArticle 58: NombreArticle 59: Identificació del personalArticle 60: FuncionsArticle 61: RequisitsArticle 62: ProvesArticle 63: HabilitacióArticle 64: Renovació del carnet i distintiuArticle 65: Revocació de l’habilitació

Secció tercera: Mesures per al control de l’aforament

Article 66: Determinació i informació de l’aforamentArticle 67: Control d’aforamentArticle 68: Obligació de comptar amb sistema automàtic de control d’aforamentArticle 69: El sistema automàtic de control d’aforament

Capítol quart: Horaris

Article 70: Determinació dels horarisArticle 71: Aplicació de l’horari de tancament

Capítol cinquè: Informació i documentació

Article 72: Plaques o rètols normalitzatsArticle 73: DocumentacióArticle 74: Qualificació dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

Capítol sisè: Garanties i responsabilitats

Article 75: Responsabilitat de les persones titulars i de les persones organitzadores


Disposicions

Article 76: Fulls de reclamació/denúnciaArticle 77: Persones obligades a contractar una assegurançaArticle 78: Àmbit de cobertura de l’assegurançaArticle 79: Elements del contracte d’assegurançaArticle 80: Quanties mínimesArticle 81: Coeficients correctorsArticle 82: LímitsArticle 83: Acreditació

Capítol setè: Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzado-res

Article 84: Registres d’empreses i d’establiments oberts al públic i de persones organitzadoresArticle 85: Registres municipalsArticle 86: Registre generalArticle 87: Dades dels registresArticle 88: InscripcióArticle 89: Coordinació i accessibilitat

Capítol vuitè: Venda d’entrades o localitats

Article 90: Venda d’entrades o localitats

TÍTOL TERCER: RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA

Capítol primer: Disposicions generals

Article 91: ClassificacióArticle 92: Autorització, llicència i comunicació prèviaArticle 93: Informes dels òrgans competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreativesArticle 94: Declaració responsable i comunicació prèvia

Capítol segon: Llicència municipal d’establiments oberts al públic

Secció primera: Espectacles i establiments oberts al públic

Article 95: Llicència municipal

Secció segona: Sol·licitud i documentació

Article 96: Sol·licitudArticle 97: DocumentacióArticle 98: Projecte tècnicArticle 99: Presentació simultània d’altres sol·licituds

Secció tercera: Tramitació i resolució

Article 100: Suficiència de la sol·licitud i de la documentació presentadaArticle 101: Informes preceptiusArticle 102: Tramitació del procedimentArticle 103: Proposta de resolucióArticle 104: ResolucióArticle 105: Contingut de la llicència

Secció quarta: Supòsits especials

Article 106: Llicències en immobles singulars que no compleixen tots els reque-rimentsArticle 107: Llicència d’establiments no permanents desmuntables

Capítol tercer: Llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari


Disposicions

Article 108: AplicacióArticle 109: Determinació dels que estan subjectes a autorització o llicènciaArticle 110: Espectacles i activitats organitzats pels ajuntamentsArticle 111: Requisits generalsArticle 112: Requisits per als espectacles públics i activitats recreatives realitzats en espais obertsArticle 113: Memòria d’espectacle públic o activitat de caràcter extraordinariArticle 114: Procediment de sol·licitud i tramitació de la llicència municipalArticle 115: Autorització de l’ús d’espais oberts de titularitat públicaArticle 116: Procediment de sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Genera-litatArticle 117: Contingut de les llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Capítol quart: Autoritzacions i llicències d’establiments de règim especial

Article 118: Els establiments de règim especialArticle 119: Condicions i requisits especialsArticle 120: Sol·licitud i tramitació de l’autorització de la GeneralitatArticle 121: Sol·licitud i tramitació de les llicències municipals

Capítol cinquè: Autoritzacions i llicències provisionals

Article 122: Supòsits en què es poden atorgarArticle 123: Procediment

Capítol sisè: Comunicació prèvia

Article 124: Supòsits en què és procedentArticle 125: Condicions i requisits de la comunicació prèvia

Capítol setè: Transmissió i modificació

Article 126: TransmissióArticle 127: Modificació dels establiments i de les seves instal·lacionsArticle 128: Modificació dels espectacles públics i de les activitats recreativesArticle 129: Canvi dels organitzadors i dels representants

TÍTOL QUART: CONTROL I INSPECCIÓ

Capítol primer: Els controls

Article 130: Sistema de controlsArticle 131: El control inicialArticle 132: Els controls periòdicsArticle 133: Drets i obligacions de la persona titular de l’establimentArticle 134: Documentació que cal presentarArticle 135: Control dels establiments subjectes a llicència o autoritzacióArticle 136: Control dels establiments subjectes a comunicació prèviaArticle 137: Contingut de l’acta i de l’informe de controlArticle 138: Les entitats col·laboradores de l’AdministracióArticle 139: Revisió dels controls efectuats per entitats col·laboradores de l’Admi-nistració

Capítol segon: Les revisions i inspeccions

Article 140: Subjecció a revisió periòdicaArticle 141: Competència per inspeccionarArticle 142: Exercici de la funció inspectoraArticle 143: Efectes i conseqüències de les inspeccionsArticle 144: Programació i realització de les inspeccionsArticle 145: Objectius i plans i programes d’inspecció


Disposicions

TÍTOL CINQUÈ: RÈGIM SANCIONADOR

Capítol primer: Especificacions i graduacions de les infraccions i sancions

Article 146: Especificacions per a la tipificació de faltes molt greusArticle 147: Excepció i especificacions per a la tipificació de faltes greusArticle 148: Graduació de les sancions per la comissió de faltes molt greusArticle 149: Graduació de les sancions per la comissió de faltes greusArticle 150: ReincidènciaArticle 151: Substitució de la sanció per advertimentArticle 152: PublicitatArticle 153: Reparació dels danysArticle 154: Mesures sense caràcter sancionador

Capítol segon: Registre d’infraccions i sancions

Article 155: Adscripció i contingut del RegistreArticle 156: Enregistrament de les dadesArticle 157: Accés a les dades del RegistreArticle 158: Cancel·lació de les dades

Capítol tercer: Especificitats del procediment sancionador

Article 159: Aplicació general del procediment sancionador de la GeneralitatArticle 160: CompetènciaArticle 161: Coordinació entre Generalitat i ajuntaments

Capítol quart: Les mesures provisionals

Secció primera: Disposicions generals

Article 162: Finalitats i criteris generalsArticle 163: Tipologia

Secció segona: Les mesures provisionals

Article 164: Mesures provisionals en el marc d’un procediment sancionador

Secció tercera: Les mesures provisionals prèvies

Article 165: Supòsits en què són procedents mesures provisionals prèviesArticle 166: Òrgans competents per adoptar mesures provisionals prèvies

Secció quarta: Les mesures provisionals immediates

Article 167: Supòsits en què es poden adoptar mesures provisionals immedia-tesArticle 168: Determinació de la mesura provisional immediataArticle 169: Apreciació de les circumstàncies que justifiquen les mesures provisi-onals immediatesArticle 170: Procediment per adoptar mesures provisionals immediatesArticle 171: Vigència de les mesures provisionals immediates

ANNEX I: El catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments o espais oberts al públic on es duen a terme

I. Objecte i finalitatII. Espectacles públicsIII. Activitats recreativesIV. Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recreati-vesV. Tipologia dels espectacles i les activitats recreativesVI. Establiments i espais oberts al públicVII. Classificació pel seu aforament


Disposicions

ANNEX II: Entitats col·laboradores de l’Administració

I. Funcions i àmbit d’actuacióII. Òrgan competentIII. Habilitació i requisitsIV. ProcedimentV. ObligacionsVI. Control de les entitats

ANNEX III: Sistemes de control d’aforament

A) Requeriments tècnicsB) Instal·lació i localitzacióC) Normes de funcionamentD) Revisions

ANNEX IV: Rètols i plaques normalitzades

I. D’identificació i informació dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreativesII. Sobre les condicions d’accés i el dret d’admissióIII. Sobre nivells sonors elevatsIV. Sobre les càmeres de control d’aforament

ANNEX V: Centres, mòduls, temari i proves per a l’habilitació de personal de control d’accés

I. Centres de formacióII. Continguts del mòdulsIII. ProgramesIV. ProvesV. Cicle formatiu

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Objecte

Aquest Reglament té per objecte el desplegament reglamentari i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.


1. Resten sotmesos a aquest Reglament els espectacles públics, les activitats recreati-ves, els establiments i els espais oberts al públic, inclosos en el catàleg que s’incorpora a l’annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l’establiment o de l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no i de llur caràcter esporàdic o habitual.

2. Es regeixen per la seva normativa específica:a) Les activitats de restauració.b) Les activitats esportives.c) Les activitats relacionades amb el joc i les apostes.d) Els espectacles amb ús d’animals.No obstant això, els és d’aplicació supletòria les previsions d’aquest Regla-

ment.3. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament:a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es realitzin

en establiments i espais oberts al públic, sempre que per les seves caracterís-


Disposicions

tiques no comportin un risc per a la convivència ciutadana, per als drets de terceres persones o per a la integritat i seguretat de les persones i dels llocs on es realitzen.


c) Les actuacions amb ús de foc i material pirotècnic.

Article 3Deinicions

Als efectes d’aquest Reglament s’entén per:Actuacions en directe: qualsevol tipus d’execució o manifestació artística realit-

zada en directe per artistes, intèrprets o actuants davant el públic congregat en un establiment o espai obert al públic.

Ambientació musical: és la propagació o difusió de música a partir del senyal rebut per qualsevol mitjà de transmissió o reproduït des de qualsevol suport de gravació o produït en directe, sempre que no superi el nombre de decibels previst en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals.

Entitat col·laboradora de l’Administració: l’entitat pública o privada la qual l’Administració acredita i habilita per realitzar funcions de verificació, control o similars de la seva competència, després de comprovar que rcompleix els requeri-ments tècnics i organitzatius pertinents.

Escenari: és l’espai habilitat per a la realització d’actuacions d’espectacles pú-blics i d’activitats recreatives, amb una posició que permeti al públic una visibilitat adequada.

Música de fons ambiental: és la propagació o difusió de música mitjançant elements electrònics de petit format, de baixa intensitat i potència, o en directe mitjançant la veu humana o instruments acústics sense altaveus ni amplificadors, en establiments que no tenen com a objecte principal l’ambientació musical, sempre que no se superi el nombre de decibels previstos en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals. Aquest tipus de música és la que es reprodueix en les activitats recreatives de restauració recollides a l’annex I d’aquest Reglament.

Pista de ball: és l’espai especialment delimitat i destinat a ballar, desproveït d’obstacles constructius o de mobiliari i d’una dimensió suficient per poder realitzar l’activitat esmentada.

Persona organitzadora o titular: qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, legalment constituïda, que habitualment o esporàdicament sigui respon-sable de promoure o organitzar espectacles públics o activitats recreatives, o sigui la persona titular o explotadora de l’establiment o espai obert al públic on aquests es desenvolupen.

Pla d’autoprotecció: el document normalitzat confeccionat d’acord amb la norma-tiva de protecció civil que preveu, per a un determinat establiment obert al públic o per a un determinat espectacle públic o activitat recreativa, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur propi funcionament i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar.

Projecte tècnic: document tècnic, subscrit per una persona o persones legalment habilitades, que defineix de manera necessària i suficient la localització, les obres i les instal·lacions i el medi afectables per a la implantació dels establiments oberts al públic.

Terrasses o vetlladors: són les zones delimitades a l’aire lliure, annexos o acces-soris a determinats establiments d’espectacles i d’activitats recreatives on es duen a terme les mateixes activitats que a l’establiment del qual depenen.


Disposicions

TÍTOL PRIMERLes administracions competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

CAPÍTOL PRIMER

Administració de la Generalitat

Article 4Òrgans

1. L’Administració de la Generalitat exerceix les funcions que li atribueix la Llei 11/2009, de 6 de juliol, mitjançant els òrgans següents:

a) El conseller o la consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

b) La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Els serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

2. També exerceixen funcions que corresponen a l’Administració de la Genera-litat, en els termes que els atribueix aquest Reglament:

a) La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recrea-tives.

b) La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.c) El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 5La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives

1. Es crea la Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives, com a òrgan de coordinació entre els diversos departaments i orga-nismes de la Generalitat que exerceixen funcions relacionades amb els espectacles públics i les activitats recreatives. Aquesta Comissió resta adscrita orgànicament al departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que ha d’aportar els recursos necessaris per al seu funcionament.

2. La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives està integrada per:

a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que la presideix.

b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que la vicepresideix.

c) Un o una vocal, amb rang de direcció general o equivalent, designat per la persona titular del departament o organisme per cada un dels àmbits següents: presidència, cultura, salut, medi ambient, governació, política territorial i obres públiques, joventut, comerç i turisme.

No obstant això, i en funció dels temes a abordar per la Comissió, es podran nomenar per la persona titular del departament competent altres membres d’altres departaments o organismes de la Generalitat.

d) Una persona responsable de la secretaria de la Comissió, que ha de ser titular d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

En la composició de la Comissió s’ha de procurar assolir una representació equilibrada de dones i homes.

3. Són funcions de la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives:

a) Coordinar els departaments que integra i els seus organismes en l’exercici de les atribucions respectives relacionades amb els espectacles públics i les activitats recreatives.


Disposicions

b) Informar i fer propostes en relació amb l’aplicació d’aquest Reglament, amb els projectes normatius i amb les polítiques del Govern que afectin el seu contingut.

Article 6Normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats

1. Els òrgans col·legiats, sense perjudici de les normes específiques de funcio-nament respectiu establertes per aquests preceptes, desenvolupen la seva activitat d’acord amb les normes comunes de funcionament següents:

a) Les seves sessions han de ser convocades per la persona titular de la presidència amb una antelació mínima d’una setmana. En cas d’urgència, degudament justifi-cada en la mateixa convocatòria, es poden convocar amb una antelació mínima de tres dies. La convocatòria es fa per correu electrònic a l’adreça facilitada a aquests efectes per les persones membres de l’òrgan col·legiat.

b) La convocatòria ha d’especificar l’ordre del dia i ha d’adjuntar la docu-mentació relativa als diversos assumptes sobre els quals l’òrgan col·legiat s’ha de pronunciar.

c) La sessió només es pot realitzar vàlidament si hi assisteixen com a mínim la meitat de les persones membres de l’òrgan col·legiat, incloses les persones titulars de la presidència i de la secretaria, o les que les substitueixin.

d) La sessió s’ha de desenvolupar seguint l’ordre del dia previst, sota la direcció i impuls de la presidència o de la vicepresidència, si s’escau, que en tot cas ha de garantir el dret de totes les persones membres a intervenir en relació amb cada una de les qüestions plantejades i a fer constar en acta el seu posicionament.

e) Els acords s’han d’adoptar per la majoria de vots.f) La persona titular de la secretaria de l’òrgan col·legiat ha d’aixecar una acta

de cada sessió, on han de constar les qüestions tractades, els acords adoptats, el sentit del vot de cada persona membre i, si així ho demanen expressament, les opinions o el posicionament expressats per cada una. L’acta s’ha de trametre amb antelació a totes les persones membres i ha de ser sotmesa a l’aprovació de la sessió següent.

g) La condició de persona membre d’aquests òrgans col·legiats no és retribuïda. Tanmateix, les persones membres poden percebre dietes i indemnitzacions per l’assistència a les seves sessions, d’acord amb la normativa de l’Administració de la Generalitat vigent.

2. En tot allò no previst per aquest Reglament, el funcionament dels òrgans col-legiats recollits es regeix per la normativa general de procediment administratiu reguladora del funcionament d’aquests òrgans.

Article 7Sessions virtuals dels òrgans col·legiats

1. Les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats establertes per l’article anterior s’han d’adaptar, si així ho estableix la presidència o, en el seu cas, la vicepresidència respectiva, a la celebració virtual de les seves sessions, que es desenvolupa d’acord amb les disposicions següents:

a) La sessió es realitza mitjançant un fòrum virtual organitzat per la secretaria de l’òrgan col·legiat, en el qual poden participar, amb caràcter asincrònic o no simultani, les persones membres d’aquest, mitjançant les claus d’accés facilitades per la secretaria.

b) La sessió virtual té una durada de tres dies, que es pot prorrogar fins a tres dies més si així ho decideix la presidència o si ho demana una quarta part o més de les persones membres de l’òrgan col·legiat. Pot ser de menys durada, si així ho acorden les dues terceres parts de les persones membres. En tot cas, la convocatòria ha de precisar el dia i l’hora d’inici i d’acabament de la sessió.

c) D’acord amb les instruccions de la presidència, una primera fase de la sessió virtual consisteix en el fet que les persones membres de l’òrgan col·legiat es pronun-


Disposicions

ciïn, si volen, en relació amb totes i cadascuna de les qüestions incloses a l’ordre del dia i, si s’escau, en relació amb els pronunciaments de les altres persones membres. En una segona fase, i a la vista dels pronunciaments manifestats, la presidència o la vicepresidència formula propostes d’acord en relació amb cada punt de l’ordre del dia i les sotmet a votació.

d) En el termini màxim de 24 hores d’haver finalitzat la sessió, la secreta-ria formalitza els acords adoptats, en el sentit de la votació de cada persona membre.

e) Si un mínim d’una quarta part de les persones membres de l’òrgan col-legiat considera que el desenvolupament virtual de la sessió no ha garantit sufi-cientment el seu dret de participació i de defensa de les seves posicions, poden requerir, en el termini de 24 hores d’haver finalitzat la sessió virtual, que es repeteixi en format presencial. En aquest cas, la presidència ha de convocar la sessió presencial, amb una antelació mínima de dos dies, amb el mateix ordre del dia que la virtual.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de facilitar i promoure la celebració de sessions virtuals dels òrgans col·legiats, amb la finalitat de facilitar la participació efectiva de totes les persones membres, sense detriment de les seves altres responsabilitats i ocupacions.

CAPÍTOL SEGON

Relacions amb l’Administració local

SECCIÓ PRIMERA

Aspectes generals

Article 8Col·laboració i suport

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives, per tal de cooperar i col·laborar amb els municipis i de donar-los suport en l’exercici de les seves competències, ha de realitzar les actuacions següents:

a) Prestar assessorament als ajuntaments que ho sol·licitin.b) Desenvolupar les altres activitats de col·laboració, cooperació i suport que

acordi la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 9Informació sobre l’exercici de les competències

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives ha d’oferir, mitjançant la seva pàgina web, informació actualitzada sobre:

a) Els ajuntaments que han assumit l’exercici de les competències previstes a l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) Els acords de delegació de competències de la Generalitat als municipis pre-vistos a l’article 12 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

c) Les delegacions de l’exercici de les competències municipals a l’Administració de la Generalitat i els encàrrecs de gestió en aplicació del que preveu l’article 13.2 de la Llei esmentada.

SECCIÓ SEGONA

Assumpció i exercici de les competències municipals

Article 10Assumpció municipal de competències sancionadores

Als efectes d’allò que estableix l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els ajuntaments interessats a exercir les competències inspectores i sancionadores han de complir els requisits següents:


Disposicions

a) Adoptar un acord plenari que expressi l’assumpció de l’exercici conjunt d’aquestes dues competències.

b) Comunicar aquest acord a la direcció general o al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Publicar l’acord al butlletí oficial de la província corresponent.


Si un municipi que ha assumit les competències sancionadores i d’inspecció en virtut de l’article anterior no les exerceix efectivament, és procedent l’exercici subsidiari d’aquestes competències municipals per l’Administració de la Genera-litat, d’acord amb el que estableixen l’article 15 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i la normativa municipal i de règim local de Catalunya, i cal seguir el procediment següent:

a) La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de posar en coneixement de la direcció general competent en matèria de règim local la manca de l’exercici per l’ajuntament de les competències assumides d’acord amb l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) A proposta de la direcció general competent en matèria de règim local, la persona titular del mateix departament ha de requerir l’ajuntament afectat per tal que exerceixi efectivament la competència de què es tracti, per a la qual cosa se li concedirà el termini d’un mes.

c) Transcorregut el termini previst a l’apartat anterior, la direcció general competent en matèria de règim local ha de comprovar si l’ajuntament ha atès el requeriment. Si persisteix la manca d’exercici de la competència, ha de sug-gerir a la persona titular del mateix departament la presentació al Govern de la proposta d’execució subsidiària de la competència per l’Administració de la Generalitat.

d) El Govern pot acordar seguidament l’exercici subsidiari de la competència per la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats re-creatives, pel temps que es determini en l’acord.

SECCIÓ TERCERA

Delegacions de competències

Article 12Sol·licitud de delegació

Els municipis interessats que el Govern de la Generalitat els delegui les compe-tències d’autorització, d’inspecció i de sanció previstes per l’article 11.1.c) i d) de conformitat amb el que preveu l’article 12.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de presentar la sol·licitud corresponent davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives, juntament amb l’acord del ple municipal en què es manifesti la voluntat d’exercici d’aquestes competències, l’acreditació de la capacitat municipal de gestió per exercir la delegació sol·licitada i la resta de documentació necessària d’acord amb el règim previst per la normativa de règim local i aquest Reglament.

Article 13Forma d’acreditar la capacitat de gestió

Els municipis interessats a rebre les delegacions previstes en aquesta secció han d’acreditar que disposen de la capacitat de gestió tècnica suficient per exercir les competències a través d’un informe on consti que l’ajuntament disposa dels mitjans tècnics i personals següents:

Un cos de policia municipal amb un mínim de 20 agents.Un lletrat o una lletrada municipal, amb estatut funcionarial, amb capacitat per

instruir expedients sancionadors.


Disposicions

Personal propi amb la titulació d’enginyer o tècnic superior adient i amb l’habi-litació professional corresponent, o disposar d’entitats de control, per fer controls i informes tècnics sobre l’estructura dels locals, sorolls i vibracions, com també els aparells tècnics per fer els amidaments i les comprovacions previstos.

Article 14Tramitació de la delegació

1. Un cop rebuda la sol·licitud de delegació regulada pels articles anteriors, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives:

a) Ha de comprovar que la documentació presentada compleix els requisits establerts pels articles anteriors i, si s’escau, requerir que es completi o que es cor-regeixin les deficiències detectades. Si l’ajuntament no compleix satisfactòriament aquest requeriment en el termini de dos mesos, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de desestimar la sol·licitud de delegació.

b) Pot requerir a l’ajuntament la presentació de documentació o de dades addicio-nals per fer les comprovacions o els estudis addicionals que consideri pertinents.

c) Ha de sotmetre la sol·licitud de delegació, acompanyada de la documentació recollida en virtut del que preveuen els apartats anteriors, a informe de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

d) Ha de denegar la delegació sol·licitada si l’informe previst en el paràgraf anterior és desfavorable. També la pot denegar motivadament malgrat que no hi hagi aquest informe desfavorable.

e) Ha de tramitar, a través del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, la proposta d’acord de delegació, per a la seva apro-vació pel Govern de la Generalitat.

2. La delegació és eficaç a partir de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’acord de delegació adoptat pel Govern, acompanyat del corresponent acord municipal d’acceptació de la delegació.

Article 15L’acord de delegació

L’acord de delegació de competències de la Generalitat a favor d’un ajuntament, adoptat pel Govern de la Generalitat, ha d’establir que:

a) L’abast de la delegació ha de ser el de l’exercici de les competències atribuïdes a la Generalitat pels apartats c) i d) de l’article 11.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) L’ajuntament ha d’exercir la delegació de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries de la Generalitat que li siguin d’aplicació.

c) Les resolucions que adopti l’ajuntament en exercici de la delegació no posen fi a la via administrativa i són susceptibles de recurs d’alçada davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

d) L’Administració de la Generalitat competent es reserva la potestat de revisar d’ofici els actes dictats en exercici de la delegació.

e) L’ajuntament resta vinculat, en l’exercici de la delegació, a les directrius que emeti la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives per a l’atorgament de les llicències i autoritzacions delegades i per a la imposició de les sancions.

f) L’ajuntament resta vinculat, en l’exercici de les funcions inspectores previs-tes per l’apartat d) de l’article 11.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, als objectius i prioritats de les actuacions inspectores i als plans i programes d’inspecció apro-vats per la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

g) L’ajuntament resta obligat a trametre a la direcció general competent en ma-tèria d’espectacles públics i activitats recreatives tota la informació que aquesta li requereixi per tenir coneixement dels assumptes relacionats amb l’exercici de les


Disposicions

competències delegades, i a atendre, col·laborar i facilitar la tasca del personal que la mateixa direcció general li enviï amb la mateixa finalitat.

Article 16Delegació de competències municipals a la Generalitat

1. Els ajuntaments que, en virtut d’allò que preveu l’article 13.2 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, tinguin la intenció de delegar l’exercici o encarregar la gestió a l’Ad-ministració de la Generalitat de les competències que els són atribuïdes per l’article 13.1.c) d’aquesta mateixa Llei, ho han de manifestar formalment mitjançant un acord del Ple, adoptat per la majoria absoluta del nombre legal de persones membres, tot precisant les competències i funcions que proposen com a objecte de la delegació o de l’encàrrec de gestió, i comunicar l’acord a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el termini de dos mesos, i després de consultar el servei territorial corresponent, si s’escau, ha de proposar a l’ajuntament els termes i les condicions en què la Generalitat pot assumir la delegació o l’encàrrec de gestió proposats. En cas de conformitat de l’alcalde o l’alcaldessa, la direcció general ha de preparar la corresponent proposta de conveni de delegació o d’encàrrec de gestió i tramitar-la per a la seva autorització per l’òrgan competent de l’Administració de la Generali-tat i trametre-la a l’ajuntament, a fi que el ple doni la seva conformitat, amb el vot favorable de la majoria legal de les persones membres.

3. Si la delegació o l’encàrrec de gestió proposats poden ser assumits pel servei territorial corresponent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, sense increment de les seves dotacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, la seva acceptació pot ser autoritzada per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives. En la resta de casos, l’autorització per acceptar la delegació correspon al Govern.

4. Un cop autoritzat el conveni de delegació o d’encàrrec de gestió per l’Adminis-tració de la Generalitat i per l’ajuntament, de conformitat amb el que preveuen els apartats anteriors, l’han de signar les persones titulars del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives i de l’alcaldia. La delegació o l’encàrrec de gestió entren en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

SECCIÓ QUARTA

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

Article 17Naturalesa i adscripció

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives prevista a l’article 16 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, com a òrgan de coordinació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències respectives atribuïdes per la Llei esmentada, resta adscrita al departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el qual té la seu.

Article 18Composició

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives està formada per:a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics

i activitats recreatives, que la presideix.b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles

públics i activitats recreatives, que la presideix en absència de l’anterior.c) En representació de l’Administració de la Generalitat, les mateixes persones

que formen part de la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives.


Disposicions

d) En representació de l’Administració local, el mateix nombre de representants que es determini per l’Administració de la Generalitat, proposats per les entitats municipalistes i nomenats per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives amb la distribució següent:

Tres vocals, com a mínim, a proposta de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Tres vocals, com a mínim, a proposta de la Federació de Municipis de Ca-talunya.

Un o una vocal, com a mínim, a proposta de l’Ajuntament de Barcelona.e) La persona responsable de la secretaria de la Comissió, que ha de ser titular

d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

En la designació de les persones membres de la Comissió que no ho siguin per raó del seu càrrec s’ha d’atendre al principi de representació equilibrada de dones i homes.

Article 19Règim de funcionament

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives es pot dotar del seu propi reglament intern. En tot cas, ha de complir les següents normes de funcionament i, subsidiàriament, les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats:

a) S’ha de reunir com a mínim un cop l’any i sempre que la convoqui la persona titular de la presidència o la persona que la substitueixi, que en tot cas l’ha de con-vocar si ho sol·liciten la meitat més una de les seves vocalies.

b) Els seus acords s’han d’adoptar per consens entre les persones membres que representen l’Administració de la Generalitat i les que representen l’Administració local, com a mínim la meitat més una.

Article 20Funcions

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives exerceix les fun-cions següents:

a) Debatre i proposar els objectius i les prioritats de les actuacions inspectores de la Generalitat i dels ajuntaments i els plans i programes d’inspecció compartits entre ambdues administracions, sobre els establiments públics, els espectacles públics i les activitats recreatives, d’acord amb el que preveu l’article 45 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) Debatre, deliberar i proposar mesures per millorar la coordinació i la col-laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències respectives en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Elaborar l’informe sobre la sol·licitud de delegació de les competències d’au-torització i de sanció previstes a l’article 12.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

CAPÍTOL TERCER

Informació i participació

SECCIÓ PRIMERA

Informació i participació ciutadana

Article 21Informació sobre llicències, autoritzacions i comunicacions prèvies

1. Les administracions que atorguen les llicències i autoritzacions o les que reben les comunicacions prèvies tenen l’obligació de facilitar a les persones interessades


Disposicions

que es relacionen a l’article 8.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, la informació següent:

a) Relació de les sol·licitades per a un determinat àmbit territorial i que es tro-ben en tramitació o atorgades i les comunicades, amb indicació de l’objecte, de la persona titular o organitzadora, de la ubicació i, si s’escau, de la fase de tramitació en què es troben.

b) Contingut de la llicència, l’autorització o la comunicació prèvia, inclosa la possibilitat d’obtenir-ne una còpia.

c) Actuacions fetes per l’Administració i els resultats d’aquestes davant queixes o reclamacions presentades per persones presumptament afectades per molès-ties ocasionades per establiments, espectacles o activitats regulats en aquest Reglament.

2. La informació prevista per aquest article s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent per atorgar la llicència o l’autorització o per rebre la comunicació prèvia. Si el reque-riment d’informació no és atès en el termini de dos mesos, la persona interessada, sense perjudici de les accions administratives o judicials procedents, pot presentar una queixa davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que n’ha d’informar a la següent sessió del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.


1. El tràmit d’informació pública a què s’ha de sotmetre la tramitació de les llicències i autoritzacions és, en tot cas, convocat per l’ajuntament, té una durada de 20 dies i consisteix en:

a) La publicació de l’anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, en el taulell d’anuncis i la pàgina web de l’ajuntament, en el cas de llicències atorgades pels ajuntaments.

b) En el cas de procediments d’atorgament d’autoritzacions d’establiments oberts al públic de règim especial, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de tenir cura de la publicació de l’anunci al DOGC, a la seva pàgina web, i pels altres mitjans determinats per la normativa general en matèria de procediment administratiu, en el cas d’autoritzacions atorgades per la Generalitat.

c) Durant el període d’informació pública, la sol·licitud i la documentació que s’hi adjunta poden ser consultades per qualsevol persona a les dependències mu-nicipals o del departament competent de la Generalitat i a l’adreça o adreces web que s’indiqui en els anuncis.

2. Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona o col·lectiu dels previstos a l’apartat 1 de l’article anterior poden formular al·legacions, que l’admi-nistració competent ha de respondre de manera motivada.

Article 23Informació i audiència veïnal

1. El tràmit d’informació i audiència veïnal a què s’ha de sotmetre la tramitació de les llicències i autoritzacions ha de ser en tot cas convocat i organitzat per l’admi-nistració competent, i ha de tenir una durada de deu dies. Pot ser previ o simultani al període d’informació pública. Aquest tràmit consisteix en:

a) Una notificació a les persones afectades, en la qual s’informa de la sol-licitud presentada, del calendari del tràmit d’informació i audiència veïnal i dels llocs on poden consultar l’expedient. A aquests efectes es consideren persones afectades: les persones propietàries, posseïdores i arrendatàries, degudament empadronades, confrontants amb l’emplaçament de l’objecte de la llicència o autorització. En el cas d’immobles dividits en règim de propietat horitzontal, la notificació s’ha de fer al president o presidenta de la comunitat de propietaris afectada.


Disposicions

b) En cas d’establiments de nova implantació, la notificació al veïnatge s’ha de complementar amb un cartell que informi de les mateixes dades que aquesta i que se situï en l’edifici on estigui previst localitzar l’objecte de la llicència o autorització.

c) Durant el període de deu dies d’informació veïnal la sol·licitud i la documen-tació que s’hi adjunta poden ser consultades per qualsevol persona notificada o per les seves representants a la dependència municipal o el departament competent de la Generalitat i a l’adreça o adreces web que indiqui la notificació.

2. Durant el mateix període d’informació i audiència veïnal les persones notifi-cades poden formular al·legacions a la sol·licitud de llicència o autorització. En cas que se’n formulin, l’ajuntament o el departament competent de la Generalitat ha de donar resposta a les al·legacions formulades de manera motivada.

3. Les dades objecte d’aquesta informació estan sotmeses a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

Article 24Iniciativa ciutadana

1. Les persones que es considerin afectades pel funcionament d’espectacles pú-blics, activitats recreatives o establiments o espais oberts al públic poden formular queixes i reclamacions en relació amb les molèsties ocasionades per aquests, així com peticions i propostes, d’acord amb els articles anteriors, i les han de presentar a l’òrgan que va atorgar la llicència o autorització o que va rebre la comunicació prèvia, o al competent per exercir les funcions d’inspecció i sanció, en cas de ser diferent.

2. En general, davant les queixes, reclamacions, peticions i propostes assenya-lades a l’apartat anterior, l’òrgan administratiu competent pot:

a) Fer les indagacions, les comprovacions i les proves necessàries per verificar l’existència de les molèsties que les han provocades.

b) Sol·licitar una inspecció que pot donar lloc a l’aixecament d’una acta, i a l’ober-tura dels corresponents expedients sancionadors o d’altres procediments previstos a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que corresponguin, en el cas que les indagacions, comprovacions o proves realitzades assenyalin la presumpta comissió d’algun tipus d’infracció o il·legalitat.

c) Promoure els canvis o les modificacions que puguin servir per eliminar o reduir les molèsties denunciades que hagin quedat degudament verificades.

3. En tots els casos, els serveis de l’Administració on s’hagin presentat les queixes, reclamacions, peticions i propostes han d’informar les persones que les presenten de les actuacions que s’han dut a terme.


SECCIÓ SEGONA

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

Article 25Naturalesa jurídica i adscripció orgànica

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és un òrgan col·legiat i de participació, amb funcions de deliberació, consulta i assesso-rament.

2. Aquest Consell s’adscriu al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, en l’àmbit de la direcció general corresponent, que li ha de proporcionar els serveis i els recursos necessaris per al seu funcionament.


1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives està integrat per:


Disposicions

a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que el presideix.

b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que el presideix en absència de l’anterior.

c) Les mateixes vocalies que representen els departaments o organismes de l’Administració de la Generalitat a la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives.

d) Les mateixes vocalies que representen l’Administració local a la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

e) Un màxim de 15 vocals en representació dels sectors econòmics i socials afec-tats pels espectacles públics i les activitats recreatives. En tot cas, s’ha de garantir la representació dels interessos empresarials, laborals, professionals, artístics, de persones consumidores d’oci i veïnals, per la qual cosa es preveu la consulta prèvia amb les entitats més representatives de cada sector.

Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives s’han de designar les vocalies que representen els diferents sectors relacionats en aquest article.

f) La persona responsable de la secretaria del Consell, que ha de ser titular d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles públics i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

La composició del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Re-creatives ha d’atendre criteris d’equitat de gènere en la designació de les persones membres que no ho siguin per motiu del càrrec, procurant, en tot cas, la presència de persones expertes en formació en gènere.

2. El mateix Consell pot acordar el nomenament de fins a cinc persones membres addicionals més, amb la categoria de vocals, escollides entre persones expertes, de prestigi reconegut, en l’àmbit dels espectacles públics i les activitats recreatives.

3. La presidència del Consell també pot convidar a les seves sessions, amb veu i sense vot, persones que representin institucions o entitats directament afectades pels assumptes previstos en el corresponent ordre del dia. En tot cas, ha de convidar una persona en representació de l’ajuntament afectat si el Consell ha d’informar d’un projecte d’ordenança municipal, en aplicació del que preveu l’article 17.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

Article 27Règim d’organització interna i de funcionament

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives es pot dotar del seu propi reglament intern. En tot cas, ha de complir les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats i les següents:

a) El Consell Assessor funciona en ple. No obstant això, si així ho estableix i regula el seu reglament intern, per al desenvolupament de comeses específiques el Consell pot constituir comissions de treball, assenyalant en cada supòsit la com-posició i les tasques que s’han de portar a terme.

b) S’ha de reunir com a mínim un cop l’any i sempre que ho sol·licitin els dos terços de les seves vocalies.

c) Els seus acords requereixen el vot favorable de les dues terceres parts de les seves persones membres que assisteixin a la sessió.

Article 28Funcions

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives exerceix les funcions següents:

a) Informar, amb caràcter preceptiu i prèviament a la seva aprovació, dels pro-jectes de reglaments que elabori la Generalitat per al desplegament i l’aplicació de


Disposicions

la Llei 11/2009, de 6 de juliol. Del contingut de la sessió se n’ha de fer un informe de resultats amb les aportacions i els arguments a favor i en contra.

b) Informar respecte dels projectes d’ordenança municipal sobre matèries regulades per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que acordin sotmetre-li els ajunta-ments. Del contingut de la sessió se n’ha de fer un informe de resultats amb les aportacions i els arguments a favor i en contra, que s’ha de lliurar a l’ajuntament corresponent.

c) Informar sobre qualsevol altre projecte de disposició que li sigui sotmès en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

d) Fer recomanacions, estudis i propostes per millorar l’actuació de les admi-nistracions públiques i dels sectors econòmics i socials en aquesta matèria, intro-duint, sempre que l’objecte així ho permeti, l’anàlisi d’aquestes situacions des de la perspectiva de gènere i de les dones.

e) Les altres que li encomani la legislació vigent.

Article 29Coordinació amb els consells assessors municipals

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha de rebre informació dels consells assessors que, amb funcions similars, constitueixin els ajuntaments, de conformitat amb el que preveu l’article 17.4 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de disposar dels mitjans necessaris per facilitar la informació mútua entre l’activitat del Consell Assessor regulat per aquest Reglament i els consells assessors municipals referits a l’apartat anterior.

CAPÍTOL QUART

Entitats col·laboradores de l’Administració

Article 30Funcions

1. Correspon a les entitats col·laboradores de l’Administració, acreditades i habilitades com a entitats de control d’establiments, d’espectacles i d’activi-tats, emetre informes tècnics, certificacions i actes de verificació, control i inspecció.

Així mateix, els correspon acreditar la idoneïtat i la correcta instal·lació dels apa-rells i el funcionament adequat dels mecanismes de control automàtic d’aforament, així com dels limitadors de so previstos en aquest Reglament.

2. Aquestes funcions també poden ser realitzades directament pels serveis propis de les administracions que exerceixen les competències d’inspecció regulades per aquest Reglament, si així ho estableixen les ordenances municipals o els òrgans responsables de les administracions.

Article 31Registre

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de crear i mantenir actualitzat, a partir de les seves pròpies dades, un registre públic en el qual han d’estar inscrites d’ofici totes les entitats col·laboradores de l’Administració en relació amb els establiments, espectacles i activitats recreatives que habiliti d’acord amb el procediment i requisits previstos a l’annex II d’aquest Reglament. A les inscripcions hi han de constar com a mínim les dades següents: nom i domicili de l’entitat, nom de les seves persones responsables, habilitacions o acreditacions amb què compta i àmbit territorial en què desenvolupa la seva activitat.


Disposicions

TÍTOL SEGONRequisits i obligacions que han de complir els establiments, els espectacles i les activitats recreatives

CAPÍTOL PRIMER

D’ubicació i de construcció

SECCIÓ PRIMERA

De caràcter general

Article 32Informe urbanístic municipal

1. Els establiments i espais oberts al públic on es desenvolupen els espectacles públics i les activitats recreatives han de ser plenament compatibles amb l’ordena-ment urbanístic vigent de l’indret on s’ubiquen.

L’informe urbanístic municipal que acredita la plena compatibilitat amb l’orde-nament urbanístic vigent s’ha de presentar exclusivament en aquells casos en què la sol·licitud de la llicència o autorització es presenti davant l’Administració de la Generalitat. En els casos en què la llicència o la comunicació prèvia se substanciï davant l’ajuntament, és aquest qui d’ofici ha d’incorporar directament l’informe a la sol·licitud presentada.

En ambdós casos l’ajuntament ha d’emetre l’informe en el termini previst en la normativa d’urbanisme o, si no n’hi ha, en la normativa de procediment adminis-tratiu.

2. En els supòsits de sol·licitud de llicència o autorització, si l’informe urbanístic municipal és desfavorable, l’administració competent ha de dictar una resolució denegatòria de la sol·licitud.

Article 33Compatibilitat acústica

1. Els establiments, espectacles i activitats regulats per aquest Reglament han de ser compatibles amb les determinacions i condicionants que estableixin els mapes de capacitat acústica, els plans d’accions i els plans específics municipals de mesures per minimitzar l’impacte acústic i, en general, respectuosos amb la resta de normes i programes vigents per evitar o reduir la contaminació acústica.

2. Les persones que sol·licitin les llicències i autoritzacions, o les comunicaci-ons prèvies que les substitueixin, han de presentar un estudi d’impacte acústic de l’establiment, l’espectacle públic o l’activitat recreativa projectat, amb el contingut requerit per les ordenances, la normativa específica de protecció contra la conta-minació acústica o aquella que la substitueixi.

Article 34Prevencions acústiques especials

1. Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador, per tal d’assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts a la normativa de contaminació acústica o a les ordenances municipals.

2. En aquells establiments o espais oberts al públic on es realitzin activitats o espectacles musicals i que en el seu interior es puguin superar els 90 dB (A), cal que a la seva entrada o entrades hi hagi un rètol o placa que adverteixi d’aquest fet, segons el que preveu aquest Reglament.

Article 35Suiciència dels accessos i dels serveis de mobilitat

1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen els espectacles públics i les activitats recreatives regulats per aquest Reglament han d’elaborar, si s’escau,


Disposicions

l’estudi que preveu la normativa sectorial de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, en els supòsits que estableixi aquesta o la normativa que la substitueixi.

2. Les persones que sol·licitin llicència o autorització o que presentin la comu-nicació prèvia dels establiments, els espectacles públics o les activitats recreatives han d’incloure, si s’escau, en el projecte tècnic o en la memòria d’espectacle o d’activitat un apartat sobre mobilitat, amb el contingut que determini la normativa d’avaluació de la mobilitat generada.

Article 36Requisits constructius

1. Els edificis i construccions destinats a establiments oberts al públic han de complir les prescripcions del Codi tècnic de l’edificació i de la seva normativa complementària i de desplegament i de les que les substitueixin.

2. Els establiments oberts al públic s’han d’adequar a les disposicions de la legislació sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 37Prevenció i seguretat en cas d’incendi

1. Els establiments oberts al públic han de complir les condicions de prevenció i seguretat en cas d’incendi que determini la reglamentació específica d’aplicació. El titular d’aquests establiments ha disposar de les llicències d’obres i d’activitats, si s’escau, i de les actes o certificacions de comprovació, segons s’escaigui en aplicació de la normativa corresponent.

2. Amb la finalitat de garantir el manteniment de les condicions de seguretat, en cas d’incendi, de les persones ocupants durant el funcionament del local o esta-bliment, aquest ha de complir les condicions següents:

a) D’evacuació:Cal que totes les portes previstes per l’evacuació de les persones ocupants es

trobin en correcte estat de funcionament.Sempre que es desenvolupi l’activitat, s’han de mantenir les vies d’evacuació

accessibles, lliures d’obstacles i utilitzables fins a l’espai exterior segur.El sistema de tancament de les portes destinades a l’evacuació no pot actuar

mentre hi hagi activitat en les zones a evacuar o, en cas contrari, aquestes s’han de poder obrir de manera fàcil i ràpida des del sentit de l’evacuació.

b) De senyalització:Han de disposar dels senyals indicatius de direcció dels recorreguts d’evacuació.

Aquests han de ser visibles des de tot punt ocupable pel públic i dels punts des dels quals no es percebin directament les sortides o els seus senyals indicatius.

En els punts dels recorreguts d’evacuació en què hi hagi alternatives que puguin induir a error, cal disposar de senyals de manera que quedi clarament indicada l’alternativa correcta.

Els senyals s’han de trobar col·locats de manera coherent segons la distribució de les persones ocupants.

Els mitjans manuals de protecció contra incendis han d’estar senyalitzats.Tots els senyals d’evacuació i de localització dels mitjans manuals de protecció

contra incendis han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l’enllumenat normal.

c) D’enllumenat d’emergència i de senyalització:L’enllumenat d’emergència ha de permetre, en cas de fallada de l’enllumenat

general, l’evacuació segura i fàcil del públic fins a l’exterior.Els llums d’emergència s’han de situar sobre les portes que condueixin a les sor-

tides, en les escales, passadissos i vestíbuls previstos per a l’evacuació, com també en les dependències annexes a la sala.

L’enllumenat d’emergència ha de ser de tal naturalesa que en cas de manca d’en-llumenat ordinari de manera automàtica generi la llum suficient per a la sortida


Disposicions

del públic, amb indicació dels recorreguts d’evacuació, i per a la visualització dels equips i sistemes manuals de protecció contra incendis.

Els llums de senyalització s’han de situar sobre les portes que condueixin a les sortides, en les escales, passadissos i vestíbuls.

L’enllumenat de senyalització ha de trobar-se constantment encès durant el temps d’obertura de l’espectacle, establiment o activitat i fins que el local es trobi totalment buit de públic.

L’enllumenat de senyalització ha de funcionar tant amb el subministrament or-dinari com amb el que generi la font pròpia de l’enllumenat d’emergència.

En cadascun dels graons del local s’han de trobar pilots de senyalització, con-nectats a l’enllumenat d’emergència, amb suficient intensitat per poder il·luminar la seva petja, a raó d’un per cada metre lineal o fracció.

d) Dels equips i sistemes de protecció contra incendis:Tots els equips i sistemes manuals de protecció contra incendis s’han de trobar

perfectament visibles i accessibles.

Article 38Ocupació de la via pública

Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les organitzadores d’es-pectacles i activitats recreatives han d’adoptar mesures per prevenir aglomeracions de persones que ocupin la via pública amb motiu de l’accés o la sortida d’aquests. Amb aquesta finalitat:

a) Les taquilles de venda d’entrades han d’estar integrades en el recinte on es desenvolupa l’activitat recreativa o l’espectacle públic.

b) El control d’entrada, si n’hi ha, s’ha de fer sense ocupar la via pública, de manera que les cues que pugui provocar no produeixin molèsties al trànsit ni als i les vianants.

c) Les persones titulars d’establiments on es realitzen activitats recreatives musicals i els d’espectacles públics amb un aforament autoritzat superior a les 150 persones han d’adoptar les mesures adients per prevenir l’aglomeració de persones a la via pública.

SECCIÓ SEGONA

De caràcter especial

Article 39Condicions de les estructures no permanents desmuntables

1. Les estructures no permanents desmuntables destinades a la realització d’espectacles públics o d’activitats recreatives han de complir les condicions de seguretat i higiene necessàries per a les persones espectadores o usuàries, artistes i la resta de personal que executa l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

2. Amb aquesta finalitat, les estructures no permanents desmuntables s’han d’adequar a les normes particulars que, si s’escau, disposin els reglaments es-pecials i se’ls aplica la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables, d’acord amb el que disposa l’article 41 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

3. En tot cas, no es pot atorgar llicència a les estructures no permanents desmuntables si no compten amb el control inicial favorable dels serveis tèc-nics municipals o d’una entitat col·laboradora de l’Administració per al control d’establiments i espectacles que hagi inspeccionat el seu muntatge i comprovat el seu funcionament.

4. En el cas de les instal·lacions de les fires d’atraccions, les persones respon-sables han de presentar al personal tècnic municipal o a l’entitat col·laboradora de l’Administració que exerceixin el control inicial els manuals d’instruccions i les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i instal-lacions efectuades en el lloc de l’emplaçament pel personal tècnic de les persones


Disposicions

titulars d’aquestes atraccions, en les quals s’ha de fer constar que el conjunt de l’atracció funciona correctament. A més, el personal tècnic municipal o les entitats de control han de verificar la seguretat exterior i global d’aquestes instal·lacions.

Article 40Establiments d’activitats musicals

1. Els establiments oberts al públic destinats a activitats musicals no es poden instal·lar:

a) En soterranis d’edificis entre mitgeres que no compleixin les restriccions previstes al Codi tècnic de l’edificació.

b) En contigüitat amb habitatges o amb solars qualificats per a l’ús residencial, llevat dels bars musicals i dels restaurants musicals, tret del que disposin els plans d’ordenació urbanística municipal.

c) En contigüitat a centres docents, equipaments sanitaris o assistencials o edi-ficis seus d’institucions públiques, ni a solars destinats per l’ordenament urbanístic a aquests tipus d’equipaments.

2. Les prescripcions de contigüitat establertes a l’apartat anterior també s’apli-quen als espectacles públics i les activitats recreatives extraordinàries quan els equipaments estan ocupats en el seu horari de serveis.

Article 41Establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual

1. Els establiments oberts al públic, així com els seus reservats, en els quals es desenvolupen activitats de naturalesa sexual requereixen llicència municipal i estan sotmesos a les limitacions o condicions d’emplaçament i als altres requisits establerts en les ordenances municipals o en la normativa urbanística aplicable o, si no n’hi ha, els que determini l’ordenança municipal tipus.

2. L’accés als locals s’ha de fer directament des de la via pública, i l’accés als seus reservats s’ha de fer des de l’interior del local.

3. Aquests establiments, així com els seus reservats, a més de complir les con-dicions d’higiene i salubritat establertes a la normativa específica en matèria de salut, han de complir els requisits que estableixin les ordenances municipals, o, si no n’hi ha, els que determini l’ordenança municipal tipus.

4. Els reservats han de tenir una zona de vestuari i de descans per a les per-sones que exerceixen les activitats de naturalesa sexual. Aquesta zona no pot ser utilitzada per altres finalitats, com ara la pernoctació o habitatge d’aquestes persones.

5. En aquests locals s’ha de garantir a totes les persones usuàries l’obtenció de preservatius, degudament homologats i amb data de caducitat vigent, que es poden lliurar personalment o bé mitjançant màquines expenedores. En l’interior dels locals s’ha de fixar, en un lloc perfectament visible per a les persones usuàries, un rètol advertint que l’ús de preservatiu és la mesura més eficaç per prevenir les malalties de transmissió sexual.

6. Està prohibida l’entrada de menors d’edat a aquests tipus de locals, i així s’ha de fer constar en cartells perfectament visibles des de l’exterior, amb les dimensi-ons mínimes establertes per l’annex IV. La persona titular del local o la persona o persones que designi per controlar l’accés són responsables de fer complir aquesta prohibició i, per tant, per permetre l’entrada, poden requerir la documentació oficial d’identitat.

7. Les persones titulars dels establiments destinats a aquesta activitat han de complir la normativa de protecció de dades, i han de garantir la confidencialitat de les dades de caràcter personal de les persones que exerceixen activitats de naturalesa sexual, així com dels clients del local.


Disposicions

CAPÍTOL SEGON

Mesures per a la protecció de la seguretat i la salut

Article 42Memòria de seguretat

1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen les activitats recre-atives musicals que tinguin un aforament autoritzat superior a les 150 persones i, en tot cas, els establiments de règim especial, independentment de quin sigui el seu aforament autoritzat, han de disposar d’una memòria de seguretat.

Aquesta memòria ha de formar part de la documentació que cal presentar per obtenir una llicència o autorització i ha de ser aprovada en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptada, si s’escau, a l’informe vinculant de la policia de Catalunya competent.

2. La memòria de seguretat esmentada ha de:a) Avaluar els riscos que, per les seves característiques, presenta l’establiment,

espectacle o activitat per a les persones que hi assisteixen, hi participen o s’hi relacionen directament per qualsevol altre concepte, i preveure les mesures que s’han d’adoptar per afrontar-los i els altres dispositius de seguretat amb què ha de comptar.

b) Disposar dels protocols d’intervenció que garanteixin la capacitat de reacció òptima dels vigilants de seguretat privada.

c) Concretar els elements constructius i les instal·lacions que compleixen fun-cions preventives.

d) Establir els sistemes de comunicació ràpida i eficient amb la policia de Catalunya, per si cal demanar el seu auxili per afrontar problemes greus de segu-retat i d’ordre públic.

e) Determinar els dispositius d’assistència sanitària de l’establiment.

Article 43Necessitat de vigilants de seguretat privada

1. Les activitats recreatives musicals, els espectacles públics musicals i les ac-tivitats o els espectacles musicals de caràcter extraordinari han de disposar durant tot el seu horari de funcionament:

D’una persona vigilant de seguretat privada a partir de 500 persones d’aforament autoritzat.

De dues persones vigilants de seguretat privada a partir de 1.000 persones d’afo-rament autoritzat.

I, en endavant, d’una persona vigilant de seguretat privada més per cada 1.000 persones d’aforament autoritzat.

2. Els establiments on s’exerceixen activitats de naturalesa sexual han de disposar durant tot el seu horari de funcionament, com a mínim, d’una persona vigilant de seguretat privada. A partir de 50 persones d’aforament autoritzat han de disposar d’una persona vigilant més i, en endavant, una més per cada fracció de 50 persones més.

3. A les zones determinades, tancades i delimitades en què es concentrin diversos locals que, pel seu aforament, no tenen l’obligació de disposar d’un o d’una vigilant de seguretat privada s’aplica, a aquests efectes, l’escalat de l’apartat anterior sobre el nombre total d’aforament autoritzat que resulti de la suma dels aforaments dels diversos locals.

4. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament com-petent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de l’àmbit territorial on s’ubiqui el local, amb l’informe previ favorable dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, i a sol·licitud de les persones titulars o de les persones organitzadores interessades, pot reduir el nombre de vigilants de seguretat privada o eximir de l’obligació de disposar-ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l’activitat o altres circumstàncies, degudament acreditades a la memòria de seguretat, així ho permetin.


Disposicions

Aquesta reducció o exempció és revocable quan deixin de concórrer les cir-cumstàncies que la van justificar o si l’establiment incompleix la normativa o la resolució de reducció.

5. Estan exempts d’adoptar les mesures de seguretat regulades per aquest arti-cle els espectacles públics i les activitats recreatives organitzats per un ens local, sempre que la seguretat de les persones usuàries quedi garantida degudament per la policia municipal, policia local o guàrdia urbana, i així ho acrediti la memòria de seguretat respectiva.

6. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives de l’àmbit territorial on s’ubiqui el local pot acordar, a proposta de la policia de la Gene-ralitat-mossos d’esquadra o de l’ajuntament, i escoltats ambdós, augmentar el nombre de vigilants de seguretat privada que resulta de l’apartat primer d’aquest article, quan la ubicació del local, les seves característiques, l’aforament auto-ritzat, la naturalesa de l’activitat i altres circumstàncies que es produeixin així ho aconsellin.

7 La direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles i d’activitats recreatives pot acordar, a proposta de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra o de l’ajuntament, i escoltats ambdós, la necessitat que determinats espectacles públics o activitats recreatives, no inclosos a l’article anterior, disposin de vigilants de seguretat privada si la ubicació de l’establiment, les seves característiques i la naturalesa de l’activitat o de l’espectacle que s’hi des-envolupa o qualsevol altra circumstància ho fan necessari per garantir la seguretat del públic assistent.

Article 44Funcions i requisits dels vigilants de seguretat privada

1. Les funcions dels vigilants de seguretat privada i els requisits que han de complir les persones que les desenvolupen són els propis d’aquests serveis, en els termes establerts per la seva normativa específica.

2. Les persones titulars dels establiments o organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives a què fa referència l’apartat 1 de l’article anterior han de contractar els serveis dels vigilants de seguretat privada amb una empresa degudament inscrita i autoritzada d’acord amb els requisits establerts a la seva normativa específica.

3. El personal de l’establiment, inclòs el de control d’accés, no pot assumir les funcions pròpies del vigilant de seguretat privada. Quan durant el desenvo-lupament d’una activitat o d’un espectacle es produeixin alteracions de l’ordre, el personal de l’establiment ha de comunicar-ho immediatament als vigilants de seguretat privada, per tal que aquests exerceixin les funcions que els són pròpies, sense perjudici, quan la urgència ho requereixi, de les actuacions necessàries que el personal de l’establiment pugui dur a terme a fi de vetllar per la integritat física de les persones.

Article 45Prevenció de conductes incíviques a l’exterior dels establiments i dels espais oberts al públic

Amb la finalitat de contribuir a evitar que es produeixin conductes incíviques a l’exterior dels establiments on es desenvolupen espectacles públics i activitats recreatives, les persones titulars, organitzadores o el seu personal han de:

a) Impedir que el públic i altres persones usuàries surtin amb begudes dels es-tabliments, de les activitats recreatives o dels espectacles respectius.

b) Informar la policia de Catalunya competent de qualsevol indici de conducta incívica a l’exterior i en la proximitat dels seus establiments i dels espais on se celebren els espectacles públics o les activitats recreatives.


Disposicions

Article 46Pla d’autoprotecció

1. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat igual o superior a les 2.000 persones han de disposar d’un pla d’autoprotecció elaborat d’acord amb el que estableix el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autopro-tecció. També n’han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l’aire lliure en espais no tancats amb un aforament autoritzat superior a les 15.000 persones. Els espectacles públics i les activitats recreatives a l’aire lliure en espais tancats també n’han de disposar en el cas que l’aforament autoritzat sigui superior a les 5.000 persones.

2. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat comprès entre 500 i 2.000 persones han de fer un pla d’autoprotecció, el contingut mínim del qual és el previst a la normativa específica abans esmentada reguladora dels plans d’autoprotecció També n’han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l’aire lliure en espais no tancats amb un nombre d’assistents previst superior a les 1.000 persones i inferior a les 15.000 persones. Els especta-cles públics i activitats recreatives a l’aire lliure en espais tancats també n’han de disposar en el cas que l’aforament autoritzat sigui igual o superior a 500 persones i inferior a 5.000 persones.

3. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat inferior a 500 persones han de fer un pla d’autoprotecció d’acord amb el que disposa la normativa vigent sobre riscos laborals.

4. En cas de produir-se una emergència en l’àmbit de la protecció civil, les tasques d’autoprotecció interior, evacuació i seguretat, d’acord amb les previsions del pla d’autoprotecció, han de ser assumides per la persona titular o organitzadora o pel personal mateix del local.

5. Els plans d’autoprotecció han de ser redactats per una persona tècnica compe-tent i han de ser signats per aquesta persona i pel titular o la persona organitzadora. Aquests formen part de la documentació que cal presentar per obtenir llicència o autorització, i són aprovats en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptats, a l’informe vinculant dels serveis de protecció civil, d’acord amb el que preveu la normativa d’aplicació. Els plans d’autoprotecció s’han d’actualitzar en els terminis previstos en la normativa específica i així ho han de reflectir els controls de funci-onament regulats per aquesta.

Article 47Condicions d’higiene i salubritat

1. Els establiments oberts al públic han de disposar de serveis amb la proporció mínima de lavabos i cabines de vàter següent:

Fins a 50 persones d’aforament autoritzat: 1 lavabo i 2 cabines.Entre 51 i 150 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 4 cabines.Entre 151 i 300 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 6 cabines.Entre 301 i 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 8 cabines.Més de 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 12 cabines, i el mateix

per a cada fracció de 500 persones més d’aforament autoritzat.2. Els serveis s’han d’instal·lar diferenciats entre homes i dones i han de complir

els requisits següents: han d’estar allunyats i separats de la sala, ventilats i ben il-luminats; han de disposar de llums de senyalització i d’emergència, i les parets han de tenir un mínim de dos metres des del sòl de material impermeable. En tot cas, han de respectar els requeriments de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

3. En el cas d’espectacles o d’activitats recreatives que se celebren a fora d’esta-bliments dotats d’aquests equipaments, s’han d’instal·lar cabines dotades de vàter i lavabo, en una proporció mínima d’una cabina per a cada 150 persones, i una més per cada 150 persones d’aforament autoritzat. S’ha d’acreditar documentalment la instal·lació dels equipaments esmentats.


Disposicions

Article 48Dispositius d’assistència sanitària

1. Els establiments d’espectacles musicals i les activitats recreatives musicals a partir de 1.000 persones d’aforament autoritzat i els establiments de règim especial amb qualsevol aforament autoritzat han de disposar d’una infermeria amb instal-lacions, materials i equips adequats per prestar els primers auxilis en cas d’accident, malaltia o crisi sobtada. La infermeria pot ser substituïda per una farmaciola i la presència de vehicles medicalitzats mentre l’establiment estigui obert al públic o l’activitat recreativa s’estigui duent a terme. La llicència o autorització pot establir la necessitat de dotacions mínimes específiques per a determinats establiments, espectacles o activitats.

2. La resta d’establiments oberts al públic previstos en el catàleg, amb un afo-rament inferior a l’establert a l’apartat 1, han de disposar d’una farmaciola amb els materials i els equips adequats per facilitar primeres cures en cas d’accident, malaltia o crisi sobtada.

Article 49Consumició de begudes i aliments

1. Les persones titulars d’establiments públics o les persones organitzadores d’espectacles públics i activitats musicals i d’exhibició tenen dret a explotar la comercialització de begudes i aliments en el respectiu establiment, espectacle o activitat. En tot cas, han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que la comercialització, el lliurament i el consum d’aliments i begudes es facin sense perjudicar el gaudi de l’espectacle o de l’activitat.

2. Les persones titulars o les persones organitzadores, mitjançant l’exercici del dret d’admissió, d’acord amb les prescripcions d’aquest Reglament, poden prohibir al públic que introdueixi aliments o begudes adquirits fora dels respectius establi-ments o espais oberts al públic.

CAPÍTOL TERCER

Accés i admissió

SECCIÓ PRIMERA

Dret d’admissió i limitacions d’accés


1. El dret d’admissió és la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives previstos a l’annex I de determinar les condicions d’accés, dins els límits establerts per l’article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, per aquest Reglament i per la resta de normativa que sigui d’aplicació.

2. L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.

Article 51Condicions d’accés

1. Les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’ad-missió han de ser concretes i objectives i en cap cas no poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contràries als costums


Disposicions

vigents a la societat. Aquestes condicions s’han de fer constar en un rètol amb les característiques que es determinen a l’annex IV d’aquest Reglament.

2. La persona titular de l’establiment obert al públic o la persona organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa ha de trametre una còpia del rètol indicat a l’apartat anterior al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives corresponent, el qual li pot requerir la modificació del rètol si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts. En aquest cas, la persona titular o la persona organitzadora ha de comunicar de nou el rètol a l’administració competent un cop l’hagi corregit. El full on consten les condicions d’accés, en virtut de les quals es pot exercir el dret d’admissió, ha d’estar degudament segellat per l’Administració i ha de romandre obligatòriament a l’establiment o lloc on es desenvolupi l’espectacle públic o l’activitat recreativa. El rètol on consten les condicions ha d’estar col·locat en un lloc visible a la zona d’accés de l’establiment.

3. Qualsevol modificació de les condicions del dret d’admissió s’ha de tramitar de conformitat amb el mateix procediment regulat pels apartats anteriors.

Article 52Limitacions generals d’accés

1. Les persones titulars dels establiments oberts al públic, les organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives, o els responsables designats per aquestes, resten obligades a impedir-hi l’accés a:

a) Les persones que vulguin accedir-hi un cop superat l’aforament màxim au-toritzat establert a la llicència.

b) Les persones que manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l’exterior o a l’entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes, objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució.

c) Les persones que mostrin símptomes d’embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d’haver-ne consumit.

d) Les persones que no compleixin les condicions d’edat mínima requerida, d’acord amb el que preveu l’article següent.

2. Si alguna persona es troba dins de l’establiment obert al públic o al lloc on es realitza l’espectacle públic o l’activitat recreativa en les condicions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d’aquest article, la persona titular, organitzadora o responsable ha d’expulsar-la, per a la qual cosa pot requerir l’assistència de la policia de Catalunya.

Article 53Limitacions d’accés per a les persones menors d’edat

1. Les persones menors d’edat tenen prohibit d’entrar als establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives següents:

a) En els establiments de jocs i apostes, d’acord amb el previst per la seva nor-mativa específica.

b) en què es realitzen activitats de naturalesa sexual.2. Les persones menors de 16 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques,

sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, cafès concert i cafès teatre, excepte quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyades de progenitors o tutors. En aquest cas, en acabar l’actuació les persones menors d’edat no poden romandre a l’establiment.

Les persones menors de 18 anys tenen prohibida l’entrada als establiments de règim especial.


Disposicions

Les persones menors de 14 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques de joventut. Queden exclosos d’aquesta prohibició els restaurants musicals i les sales festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut.

3. En els espectacles públics i activitats recreatives on estigui permesa l’entrada de menors d’edat s’ha de complir en tot cas la normativa que imposa determinades restriccions per a la seva protecció, i en tot cas les normes següents:

Les relatives a la protecció de la salut.Les relatives a la prohibició d’ús de màquines recreatives amb premi o d’atzar.Les relatives a les limitacions d’horaris que afecten les persones menors d’edat.Les relatives a la protecció de la infància i la joventut.

Article 54Efectes

1. En l’exercici del dret d’admissió no s’ha de permetre l’accés a l’establiment de les persones que no compleixin les condicions establertes en el rètol, i s’ha d’impe-dir l’accés de les persones que es trobin en alguna de les situacions previstes pels articles anteriors.

2. Les persones consumidores o usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.

Article 55Responsables

L’exercici del dret d’admissió és responsabilitat de les persones titulars de l’establi-ment o espai obert al públic o de les persones organitzadores de l’espectacle públic o activitat recreativa, que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes, que actua a les seves ordres. En els establiments, espectacles o activitats que, segons els articles següents, tenen l’obligació de dis-posar de personal de control d’accés, aquest és responsable de l’exercici del dret d’admissió, sense perjudici de la responsabilitat de la persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

SECCIÓ SEGONA

Personal de control d’accés

Article 56Deinició i dependència

1. S’entén per personal de control d’accés la persona o persones que exerceixen les funcions d’admissió i control d’accés del públic a l’interior de determinats es-tabliments o espais oberts al públic d’espectacles públics o activitats recreatives, i que es troben sota la dependència contractual de la persona titular o organitzadora d’aquestes activitats.

2. La dependència i responsabilitat del personal de control d’accés amb la persona titular o l’organitzadora de les citades activitats hi és durant tot el desenvolupament de l’espectacle públic o activitat recreativa, amb independència de les relacions contractuals que el personal de control d’accés pugui tenir amb aquelles persones, ja sigui perquè s’hagin contractat directament o per mitjà d’una empresa proveïdora d’aquests serveis.

Article 57Obligació de disposar de personal de control d’accés

Tenen l’obligació de disposar de personal de control d’accés amb les funcions i requisits regulats en aquesta secció els establiments i espais oberts al públic, es-pectacles i activitats recreatives següents:


Disposicions

a) Establiments públics on es realitzen espectacles musicals, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

b) Establiments públics on es realitzen activitats recreatives musicals, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

c) Establiments oberts al públic de règim especial, independentment del seu aforament autoritzat.

d) Espectacles públics i activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

Article 58Nombre

Els establiments oberts al públic i els espectacles i les activitats recreatives indicats als apartats a), b) i d) de l’article anterior han de comptar amb els següents efectius de personal de control d’accés:

a) Entre 150 i 500 persones d’aforament màxim autoritzat: 2 persones, com a mínim.

b) Entre 501 i 1.000 persones d’aforament màxim autoritzat: 3 persones, com a mínim.

c) A partir de 1.001 persones d’aforament màxim autoritzat: 4 persones, com a mínim, i 1 més per cada 1.000 persones més d’aforament autoritzat.

Article 59Identiicació del personal

1. El personal de control d’accés ha d’estar identificat portant de manera visible un distintiu amb la llegenda “Personal de control d’accés” en el qual han de constar les dades que s’especifiquen a l’article relatiu a l’habilitació.

2. Durant les inspeccions, el personal de control ha de mostrar el carnet quan li sigui requerit.

Article 60Funcions

1. Les funcions específiques del personal de control d’accés són les següents:a) No permetre l’accés a les persones que no compleixin les condicions establertes

per la persona titular de l’establiment o la persona organitzadora, en exercici del dret d’admissió.

b) Impedir l’accés a l’interior del local a les persones que es troben en algun dels supòsits de limitació general d’accés.

c) Fer complir la normativa sobre limitació de l’entrada de les persones menors i, a aquests efectes, comprovar l’edat de les persones que hi pretenguin accedir, mitjançant l’exhibició dels documents oficials d’identitat.

d) Controlar que en cap moment l’afluència de públic superi l’aforament màxim autoritzat i, en conseqüència, no permetre l’entrada de més públic.

e) Prohibir l’accés del públic a partir de l’hora límit de tancament o, si s’escau, un cop iniciat l’espectacle o activitat, d’acord amb les seves condicions especí-fiques.

f) Informar immediatament els vigilants de seguretat privada de les alteracions de l’ordre que es produeixin en els accessos, sense perjudici de les actuacions que puguin dur a terme per vetllar per la integritat física de les persones i els béns, quan la urgència ho requereixi. Si no hi ha vigilants de seguretat privada, han d’informar directament la policia de Catalunya d’aquestes alteracions.

g) En cas necessari, auxiliar les persones que requereixin assistència sanitària i trucar al telèfon d’emergències corresponent.

h) Permetre i facilitar les inspeccions o els controls reglamentaris a les persones que realitzin aquestes funcions.

2. En cap cas el personal de control d’accés pot assumir o exercir les funcions pròpies dels vigilants de seguretat privada.


Disposicions

Article 61Requisits

Les persones que vulguin obtenir l’habilitació per exercir les funcions de personal de control d’accés han de superar les proves de selecció que convoqui la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Per poder participar-hi, les persones aspirants han de complir els requisits següents, que han d’acreditar de conformitat amb el que prevegin les convocatòries corresponents:

a) Ser major d’edat.b) Tenir la ciutadania espanyola o d’algun dels països que integren la Unió Eu-

ropea o estar en possessió del permís de residència i de treball.c) No haver estat condemnat per delictes contra les persones, el patrimoni o

la salut pública o justificar que els antecedents dels delictes comesos han estat cancel·lats.

d) Tenir coneixements mínims de les llengües oficials a Catalunya, a fi de poder atendre el públic que se’ls adreci en qualsevol de les dues.

e) Haver realitzat el curs de formació impartit pel centre de formació deguda-ment habilitat.

Article 62Proves

1. Per obtenir l’habilitació de personal de control d’accés les persones interes-sades han de:

a) Haver realitzat els cursos de formació segons el temari i amb la durada prevista a l’annex V. Aquests cursos poden ser impartits per qualsevol centre de formació interessat que així ho comuniqui a la direcció general competent en matèria d’es-pectacles i activitats recreatives. En la comunicació s’ha d’acreditar que el centre està degudament habilitat per les autoritats competents de l’Administració de la Generalitat, i acreditar els requisits que estableix l’esmentat annex V, punt 1.

b) Superar les proves de selecció que realitza la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, les quals han de tractar sobre els mòduls de coneixements i de caràcter pràctic que es determinen a l’annex V esmentat.

2. Per participar en la prova de selecció les persones aspirants s’han d’inscriure a la convocatòria corresponent, tot adjuntant la documentació següent:

a) Còpia del carnet d’identitat, passaport, permís de residència i treball, en el cas de les persones estrangeres.

b) Certificat d’antecedents penals.c) Dues fotografies mida carnet d’identitat.d) Certificat emès pel centre de formació corresponent que acrediti la seva

assistència efectiva a, com a mínim, el 90% de la durada dels cursos de formació previstos per l’apartat 1.a).

Article 63Habilitació

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives atorga la corresponent habilitació a les persones aspirants que superin les proves previstes per l’article anterior mitjançant el lliurament d’un carnet i distintiu professionals.

2. En el carnet i distintiu professionals del personal de control d’accés hi ha de constar, com a mínim: una fotografia, nom i cognoms, número de carnet, data d’expedició i data de caducitat.

3. El carnet i distintiu professionals tenen una vigència de quatre anys. La ca-ducitat del carnet i distintiu professionals comporta la inhabilitació del seu titular per poder desenvolupar les funcions de personal de control d’accés, i no poden contractar-se a aquests efectes, ni prestar aquestes funcions, mentre no es faci efectiva la renovació corresponent.


Disposicions

Article 64Renovació del carnet i distintiu

1. La renovació del carnet i distintiu professionals del personal de control d’accés ha de ser sol·licitada per la persona interessada a la direcció general o als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, amb una antelació mínima de dos mesos a la seva caducitat.

2. La sol·licitud de renovació s’ha d’acompanyar del certificat d’antecedents penals, dues fotografies actuals i les dades personals actualitzades.

3. En el termini màxim de dos mesos d’haver sol·licitat la renovació, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha d’ator-gar la renovació de l’habilitació, mitjançant un nou carnet i distintiu professionals, amb els termes establerts a l’article anterior.

Article 65Revocació de l’habilitació

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, prèvia audiència de la persona interessada, ha de revocar l’habilitació per exercir les funcions de control d’accés quan es donin les causes següents:

a) Haver superat en un any el període de vigència del carnet sense haver demanat la seva renovació.

b) Haver estat condemnat per algun dels delictes previstos en el Codi penal contra les persones, el patrimoni o la salut pública.

c) Haver estat sancionat administrativament per resolució ferma, per la comissió de dues o més faltes de caràcter greu o molt greu, durant el període d’un any, en relació amb l’exercici de les funcions que els són pròpies.

2. La resolució de revocació de l’habilitació per exercir les funcions de control d’accés comporta la retirada del carnet i distintiu professionals, amb la corresponent privació per exercir les funcions pròpies de personal de control d’accés. Contra aquesta resolució de revocació es pot interposar recurs d’alçada davant la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. Notificada la resolució de revocació, la persona interessada ha de presentar el seu carnet i distintiu professionals davant la direcció general o els serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el termini de deu dies hàbils a comptar de la citada notificació.

4. Pel que fa al supòsit establert a l’apartat 1.b) d’aquest article, la persona interes-sada pot sol·licitar, de conformitat amb el procediment regulat per l’article anterior, la renovació del carnet i distintiu professionals un cop hagin estat cancel·lats els antecedents dels delictes comesos que van motivar la revocació.

5. Pel que fa als supòsits establerts als apartats 1.a) i c) d’aquest article, la persona interessada pot sol·licitar un nou carnet i distintiu professionals, transcorregut un any des d’haver fet efectiva la revocació.

SECCIÓ TERCERA

Mesures per al control de l’aforament

Article 66Determinació i informació de l’aforament

1. Tot establiment d’espectacles públics o d’activitats recreatives ha de tenir determinat el seu aforament màxim autoritzat o nombre de persones que es poden trobar simultàniament al seu interior. L’aforament màxim autoritzat s’ha de proposar en la sol·licitud de llicència o autorització o en el projecte tècnic o memòria en el supòsit de la comunicació prèvia i s’ha de determinar per la corresponent llicència o autorització o valorar a la comunicació prèvia, tenint en compte la superfície del local, el seu equipament, les vies d’evacuació i les característiques de les activitats que està previst realitzar-hi, d’acord amb la normativa tècnica vigent.


Disposicions

2. En els establiments d’espectacles públics i activitats recreatives s’ha d’infor-mar, mitjançant cartells fàcilment visibles a totes les seves entrades, de l’aforament màxim autoritzat per la seva llicència o autorització o valorat a la comunicació prèvia.

Article 67Control d’aforament

1. La persona organitzadora o titular d’un establiment obert al públic, o orga-nitzadora d’un espectacle públic o activitat recreativa, ha de designar un o una responsable del control de l’aforament respectiu, que ha d’evitar que en cap mo-ment l’afluència de públic superi l’aforament màxim autoritzat, i que ha d’estar en condicions de proporcionar en qualsevol moment informació als i a les agents de la policia de Catalunya sobre el nombre de persones que es troben a l’establiment, espectacle o activitat recreativa.

2. El control de l’aforament es realitza:a) En els casos previstos per l’article següent, mitjançant el sistema automàtic

de control d’aforament autoritzat.b) En la resta de casos, mitjançant l’observació visual del responsable, amb la

col·laboració, si s’escau, del personal les funcions del qual li permetin realitzar aquesta tasca de la manera més eficaç.

Article 68Obligació de comptar amb sistema automàtic de control d’aforament

Tenen l’obligació de disposar d’un sistema automàtic de control d’aforament:a) Els establiments d’espectacles musicals o d’activitats recreatives musicals a

partir de 151 persones d’aforament autoritzat.b) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extra-

ordinari regulats per l’article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un establiment tancat i cobert, a partir de 151 persones d’aforament autoritzat.

c) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extra-ordinari regulats per l’article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un recinte a l’aire lliure, a partir de 1.000 persones d’aforament autoritzat.

d) Els establiments de règim especial, independentment del seu aforament.

Article 69El sistema automàtic de control d’aforament

1. En els establiments indicats a l’article anterior, amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, s’hi ha d’instal·lar un sistema d’enregistrament d’imatges que enregistri de manera continuada, des de l’obertura del local fins al seu tancament, cadascuna de les entrades i sortides d’aquest, amb les dades del dia i l’hora. Les imatges s’han de guardar durant un període de tres mesos, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

Aquests establiments també poden instal·lar els sistemes de control d’aforament previstos a l’annex III.

2. Els establiments amb aforament autoritzat a partir de 501 persones han de comptar amb els sistemes de control d’aforament que preveu l’annex III.

3. S’ha de determinar per la persona titular del departament competent en ma-tèria d’espectacles públics i activitats recreatives el sistema automàtic de control d’aforament, de conformitat amb la normativa de control metrològic que sigui d’aplicació i amb les homologacions corresponents. El sistema s’ha de composar dels elements i oferir les prestacions previstos a l’annex III.

4. La instal·lació d’aquests tipus de sistemes s’ha de fer per una empresa au-toritzada seguint totes les indicacions de la part fabricant i els requeriments que s’estableixen a l’annex III d’aquest Reglament. A més, en finalitzar la instal·lació s’ha d’emplenar un butlletí d’instal·lació que així ho certifiqui. Aquest butlletí s’ha d’emplenar i signar pel responsable de l’empresa instal·ladora i ha de complir un


Disposicions

protocol definit des del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

5. De manera esporàdica, es poden realitzar inspeccions d’aforament per les autoritats competents per verificar que no se superen els aforaments màxims au-toritzats en un local. En el cas de locals amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, l’agent de l’autoritat ha de connectar el seu propi dispositiu al sistema de comptatge de persones i verificar si hi ha hagut o no un excés d’aforament.

CAPÍTOL QUART

Horaris

Article 70Determinació dels horaris

1. Els horaris d’obertura i de tancament dels establiments oberts al públic i dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de ser determinats per una ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de conformitat amb allò que estableix l’article 20 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. En el cas d’aquells establiments oberts al públic que, sobre la base d’acumular llicències compatibles per a diversos tipus d’espectacles i activitats recreatives, poden romandre oberts de manera ininterrompuda, han d’assegurar que, en tot cas i com a mínim, tancaran dues hores de cada 24, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació de l’establiment. Aquestes dues hores s’han de determinar expressament a la llicència, autorització o comunicació prèvia.

3. Els horaris de cada establiment obert al públic han de figurar a la placa o rètol identificatiu corresponent.

4. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives en cada moment del dia poden desenvolupar les activitats adequades a la franja horària de què es tracti, segons la normativa d’horaris.

5. En el cas de les terrasses i vetlladors l’horari és el que determini la normativa d’horaris corresponent o a les ordenances municipals, amb prevalença del que sigui més restrictiu.

Article 71Aplicació de l’horari de tancament

A partir de l’hora límit de tancament no es pot permetre l’accés de cap persona usuària o consumidora, no es pot servir cap consumició, ha de deixar de funcionar la música, han de cessar totes les activitats recreatives o d’espectacle públic que s’estiguin realitzant, s’ha d’encendre tot l’enllumenat interior i s’ha d’informar el públic que ha arribat l’hora de tancament i que disposen d’un màxim de 30 minuts per sortir, si l’aforament màxim autoritzat és de fins a 500 persones, o de 45 minuts, si l’aforament màxim autoritzat és de més de 500 persones. Un cop transcorregut aquest període, el personal del titular de l’establiment o de la persona organitzadora de l’espectacle públic o activitat recreativa ha de demanar que surti de l’establiment el públic que resti a l’interior.

CAPÍTOL CINQUÈ

Informació i documentació

Article 72Plaques o rètols normalitzats

1. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives han de disposar dels rètols o de les plaques normalitzades següents, sens perjudici dels altres que estableixi la normativa específica vigent:


Disposicions

a) D’identificació i d’informació, col·locats a l’exterior del local o del recinte on aquests es realitzen, en un lloc visible per a tothom proper a l’entrada principal, que ha de contenir les dades següents: denominació de l’establiment; espectacles o acti-vitats recollides a la llicència, autorització o comunicació prèvia; horari d’obertura i de tancament al públic, i aforament autoritzat del local.

b) D’informació de l’exercici del dret d’admissió i de les condicions objectives d’accés, en el cas dels establiments i espais oberts al públic que vulguin exercir el dret d’admissió.

c) D’informació amb l’avís sobre els nivells sonors a l’interior del local d’acord amb la normativa aplicable.

d) D’informació del control d’aforament autoritzat, i de l’ús de càmeres de se-guretat, si s’escau.

e) De disposició al servei del públic assistent de fulls de denúncia/reclamació.f) De prohibició d’entrada de menors, quan escaigui.Així mateix, han de disposar de les plaques o rètols normalitzats previstos per

la normativa en matèria de salut, pel que fa a la venda i consum de tabac i begudes alcohòliques.

2. Les plaques o rètols normalitzats previstos pels paràgrafs anteriors s’han de redactar, d’acord amb la normativa de política lingüística, en tot cas en català, sense perjudici que el titular en vulgui disposar també de redactades en altres llengües, i s’han de confeccionar i col·locar de conformitat amb els criteris que estableix l’annex IV d’aquest Reglament, tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.

Article 73Documentació

Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitza-dores d’espectacles públics o d’activitats recreatives han de tenir a l’establiment o en el lloc de la seva realització la documentació següent, que els pot ser requerida pels agents de la policia de Catalunya o pel personal de control i inspecció:

a) La llicència, l’autorització o la comunicació prèvia davant l’Administració, aquesta darrera acompanyada del projecte tècnic o de la memòria de l’establiment, l’espectacle o l’activitat.

b) L’acta de control inicial i les actes de control periòdic.c) Els fulls de reclamació/denúncia a disposició del públic i els diligenciats per

persones afectades.d) La documentació que acrediti la contractació d’una assegurança que cobreixi

la responsabilitat civil.e) Els escrits relatius a la comunicació davant l’administració competent de

l’exercici del dret d’admissió, en el cas que l’exerceixin.f) El pla d’autoprotecció, si s’escau.g) La resta de documentació que sigui requerida per la normativa reguladora de

prevenció i control ambiental de les activitats.h) La documentació que acrediti que està en possessió de la resta de llicències

o autoritzacions que concorrin en l’activitat, si s’escau.

Article 74Qualiicació dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. Amb la finalitat de promoure la qualitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, es crea la denominació de qualitat Q10, que es pot concedir a qualsevol dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic recollits a l’annex I. Aquells que l’ob-tinguin poden fer-ho constar en la seva identificació i denominació.

2. Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones orga-nitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives interessades a obtenir la


Disposicions

denominació de qualitat Q10 han d’acreditar que compleixen els requisits especials de seguretat, valors de convivència, qualitat de les instal·lacions, valor artístic o cultural, l’adhesió de l’establiment al sistema arbitral de consum, o d’altres, que s’han de determinar per ordre del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

3. L’atorgament de la denominació de qualitat Q10 s’ha de formalitzar per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de la comissió qualificadora que és designada per acord del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

CAPÍTOL SISÈ

Garanties i responsabilitats

Article 75Responsabilitat de les persones titulars i de les persones organitzadores

1. De conformitat amb el que preveu la Llei 11/2009, de 6 de juliol, les persones titulars dels establiments i espais oberts al públic i les persones organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives són responsables:

a) Del desenvolupament normal de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, de la seva clientela i de la resta de persones que hi assisteixen o participen.

b) Del funcionament normal de l’establiment i dels espectacles públics i activi-tats recreatives que s’hi celebren, tret que aquests i aquestes tinguin una persona organitzadora diferent, cas en el qual la responsabilitat de la persona titular i de la persona organitzadora és la prevista en el contracte que hagin subscrit i, en cas de manca de previsió contractual, la responsabilitat directa correspon a la persona organitzadora de l’activitat o de l’espectacle i la subsidiària, a les persones titulars dels establiments.

2. Amb la finalitat de fer efectius aquests principis de responsabilitat, les persones organitzadores i titulars resten obligades a:

a) Tenir en tot moment a disposició del públic i de qualsevol persona interessada fulls de reclamació/denúncia, de conformitat amb el que preveu l’article següent.

b) Subscriure una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat, en els termes establerts per aquest Reglament. Aquesta assegurança és un requisit per a l’obertura de l’establiment i per a l’inici dels espectacles públics o activitats recreatives.

Article 76Fulls de reclamació/denúncia

1. Les persones organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives i les persones titulars dels establiments oberts al públic han de disposar en el local o lloc de realització de l’espectacle públic o l’activitat recreativa de fulls normalit-zats de reclamació/denúncia, amb el format, procediment, règim jurídic i efectes establerts per la normativa específica.

2. En el cas que alguna persona interessada formuli una reclamació/denúncia en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa, la persona titular o la persona organitzadora ha d’incorporar la còpia que li correspon a la documen-tació de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa a disposició dels serveis d’inspecció i control i de la policia de Catalunya.

Article 77Persones obligades a contractar una assegurança

Estan obligades a contractar una pòlissa de responsabilitat civil, de conformitat amb el que preveuen aquest article i els següents, les persones titulars d’esta-bliments oberts al públic o organitzadores d’espectacles públics o d’activitats recreatives.


Disposicions

Les persones organitzadores d’espectacles públics o d’activitats recreatives de caràcter extraordinari han de contractar la pòlissa de responsabilitat civil regulada pels articles següents, independentment de la que també tinguin contractada les persones titulars dels establiments o dels espais on es dugui a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

Article 78Àmbit de cobertura de l’assegurança

1. L’assegurança de responsabilitat civil regulada en aquesta norma es regeix per les disposicions generals de contractes d’assegurances, així com pel que preveu la pòlissa d’assegurança.

2. L’assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil que sigui imputable, direc-tament, solidàriament o subsidiàriament, a les persones titulars dels establiments oberts al públic o a les persones organitzadores dels espectacles públics o de les activitats recreatives, de tal manera que pugui respondre dels danys personals i materials i dels perjudicis consecutius ocasionats a les persones usuàries o assistents i a les terceres persones i als seus béns, sempre que aquests danys i perjudicis hagin estat produïts com a conseqüència de la gestió i explotació de l’establiment o de la realització de l’espectacle o activitat recreativa, així com de l’activitat del personal al seu servei o de les empreses subcontractades.

A l’efecte del que estableix el paràgraf anterior, s’entenen per perjudicis conse-cutius les pèrdues econòmiques que es derivin directament dels danys personals i materials soferts per la persona reclamant i que estan emparats per la pòlissa d’assegurances.

3. Queden excloses de la cobertura dels contractes d’assegurances regulats per aquest Reglament les persones executants o el personal que, directament o indi-rectament, depenguin empresarialment de les persones titulars o de les persones organitzadores, que han de disposar de la seva assegurança específica. També queden exclosos els béns destinats a l’ús de l’establiment obert al públic o al des-envolupament de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

4. Els actes i les celebracions privats o de caràcter estrictament familiar que-den exclosos de contractar la pòlissa de responsabilitat civil prevista als articles anteriors.

Article 79Elements del contracte d’assegurança

Als efectes del compliment d’aquest capítol, els elements del contracte d’assegu-rança de responsabilitat civil són els següents:

a) Asseguradora: entitat asseguradora autoritzada i inscrita en els registres cor-responents, d’acord amb la normativa aplicable a les assegurances privades.

b) Prenedora: la persona física o jurídica designada a la pòlissa que assumeix les obligacions del contracte en la seva condició de persona titular o d’organitzadora, segons s’indica a l’apartat Activitat assegurada de la pòlissa.

c) Assegurada: la persona física o jurídica titular de l’interès objecte de l’assegu-rança, que assumeix les obligacions del contracte si no hi ha persona prenedora.

d) Terceres persones perjudicades: les persones físiques o jurídiques alienes a les persones titulars dels establiments oberts al públic i a les persones organitzadores dels espectacles i de les activitats recreatives que hagin patit danys personals, materials i perjudicis durant la seva assistència a l’establiment obert al públic, a la realització de l’espectacle o al desenvolupament de l’activitat recreativa, o com a conseqüència directa del funcionament d’aquests, o que els hagin patit sense haver-hi assistit.

Article 80Quanties mínimes

1. Les persones obligades han de contractar una pòlissa d’assegurança de respon-sabilitat civil, en funció de l’aforament autoritzat dels establiments oberts al públic,


Disposicions

instal·lacions o espais oberts al públic, tenint en compte els coeficients correctors que poden aplicar-se per raó de les característiques i circumstàncies dels establiments oberts al públic, dels espectacles i de les activitats recreatives. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil s’ha de contractar per les quanties mínimes següents:

a) Fins a 100 persones d’aforament autoritzat: 300.000 € de capital assegurat.b) Fins a 150 persones d’aforament autoritzat: 400.000 € de capital assegurat.c) Fins a 300 persones d’aforament autoritzat: 600.000 € de capital assegurat.d) Fins a 500 persones d’aforament autoritzat: 750.000 € de capital assegurat.e) Fins a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 900.000 € de capital assegu-

rat.f) Fins a 1.500 persones d’aforament autoritzat: 1.200.000 € de capital assegu-

rat.g) Fins a 2.500 persones d’aforament autoritzat: 1.600.000 € de capital assegu-

rat.h) Fins a 5.000 persones d’aforament autoritzat: 2.000.000 € de capital assegu-

rat.i) Quan l’aforament autoritzat sigui superior a l’esmentat a l’apartat h) s’ha d’incre-

mentar la quantitat mínima de capital assegurat en 60.000 € per cada 1.000 persones o fracció d’aforament autoritzat superior als 5.000, fins arribar als 6.000.000 €.

2. Les administracions públiques que organitzin espectacles públics i activitats recreatives els han d’assegurar tot regint-se per la seva normativa específica, tenint en compte que en cap cas la quantia mínima del capital assegurat per aquest concepte pot ser inferior als 300.000 €.

3. A les instal·lacions o estructures eventuals portàtils o desmuntables que s’utilitzin per a espectacles públics o activitats recreatives que tinguin l’aforament autoritzat, els són d’aplicació les garanties establertes per l’apartat anterior, i resta obligada a contractar la pòlissa d’assegurança la persona propietària o l’arrendadora de la instal·lació.

4. Quan les instal·lacions o estructures de l’apartat anterior s’utilitzen en ocasió de fires o atraccions en espais oberts o en la via pública, on el seu aforament sigui indeterminat, el capital mínim assegurat és de 150.300 € per cada instal·lació o estructura.

5. Si les instal·lacions o estructures de l’apartat anterior s’utilitzen conjuntament en un espai delimitat, s’ha de subscriure una única pòlissa d’assegurança conjunta a totes les estructures o instal·lacions, el capital mínim assegurat de la qual ha de ser el que correspongui a l’aforament autoritzat per a l’espai delimitat, en aplicació de l’escala de l’apartat 1 d’aquest article.

6. La realització d’espectacles públics o activitats recreatives a la via pública o en d’altres espais oberts d’ús públic no delimitats requereix la contractació d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per una quantia mínima de 601.000 € de capital assegurat. Tanmateix, si per les característiques del lloc i de l’espectacle o activitat recreativa es pot fer una valoració aproximada de l’aforament, s’hi ha d’aplicar l’escala de garanties mínimes de l’apartat 1 d’aquest article.

7. A les pòlisses de vigència anual, a més de constar-hi el capital assegurat, de conformitat amb aquest capítol, s’hi ha d’indicar la quantia de l’import màxim a indemnitzar per any.

8. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil dels establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual s’ha de contractar per les quanties mínimes establertes a les ordenances municipals o, si s’escau, les que determini l’ordenança municipal tipus.

Article 81Coeicients correctors

1. Quan els espectacles públics o les activitats recreatives es duguin a terme parcialment o totalment sota rasant, la quantitat mínima establerta a l’apartat 1 de l’article anterior s’ha d’incrementar en un 25% o en un 30%, respectivament.


Disposicions

2. Quan un establiment obert al públic o el desenvolupament d’un espectacle públic o activitat recreativa, per les seves característiques o circumstàncies, com-portin un risc especial per a les persones o pels béns, que faci necessària una major seguretat del públic assistent o participant, l’administració competent per atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la co-municació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l’aplicació d’un coeficient corrector a les quanties mínimes de l’apartat 1 de l’article anterior, fins a un màxim del 50%.

3. Quan les característiques o circumstàncies d’un establiment obert al públic o d’un espectacle o activitat recreativa no comportin un agreujament del risc per a les persones o pels béns, l’administració competent per atorgar les llicències o autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la comunicació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l’aplicació d’un coeficient reductor a les quanties mínimes de l’apartat 1 de l’article anterior, d’acord amb els factors i criteris següents:

a) Per la seva ubicació: als espectacles o activitats recreatives realitzats en vies públiques o espais oberts se’ls pot aplicar una reducció màxima del 30% del capital assegurat, llevat de les activitats de l’article 80.4.

b) Pel tipus d’espectacle públic o activitat recreativa: pels concerts de música clàssica, òpera, teatre, cine, activitats infantils populars i activitats cíviques popu-lars, es pot aplicar una reducció màxima del 50% del capital assegurat. Aquesta reducció s’ha de determinar en el contracte d’assegurança en funció del tipus d’activitat i aforament.

c) Per la durada de l’espectacle o activitat recreativa: si es duu a terme durant el dia, es pot aplicar una reducció del 30% del capital assegurat; si la durada és de dos o tres dies, es pot aplicar una reducció del 20%, i si la durada és de més de tres dies, es pot aplicar una reducció màxima del 10% per aquest concepte.

4. En cap cas la quantia dels capitals a assegurar que resulti d’aplicar el coeficient reductor a què fa referència l’apartat anterior no pot ser inferior a 300.000 €.

Article 82Límits

1. Les garanties i sumes assegurades, establertes en aquest capítol i indicades a la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil, ho seran per sinistre, amb un sublímit mínim per víctima de 150.000 €.

2. A l’efecte d’aplicació del límit assegurat, s’entén com un sol i únic sinistre totes les reclamacions derivades del mateix fet generador de la responsabilitat civil.

Article 83Acreditació

La persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle o activitat recreativa, o la persona que en tingui la representació, ha d’acreditar la contractació de l’assegurança de responsabilitat civil mitjançant una declaració responsable, en la qual es faci constar les quanties contractades, d’acord amb el que preveu aquest Reglament, acompanyada del rebut vigent.

CAPÍTOL SETÈ

Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores

Article 84Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores

1. Les persones titulars d’establiments oberts al públic i les organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives han d’estar inscrites en el Registre


Disposicions

d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores, regulat en els articles següents.

2. El Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores és l’arxiu informatitzat que conté les dades bàsiques que determinen els articles se-güents. S’organitza en els registres municipals i en el Registre general.

Article 85Registres municipals

Els ajuntaments que exerceixin les competències atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de constituir i actualitzar el Registre municipal d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores, on han de constar les dades següents:

a) En relació amb cada una de les persones titulars o organitzadores d’establi-ments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives radicats en el seu terme municipal o que hi operin:

Dades de la persona física o jurídica.Establiments recollits en aquest Reglament de la mateixa titularitat.Espectacles públics o activitats recreatives dels quals també sigui la persona

organitzadora.b) En relació amb cada un dels establiments oberts al públic radicats en el seu

terme municipal o que hi operin:Tipus d’establiment, segons la classificació de l’annex I.Aforament màxim permès.Denominació de la persona o persones titulars de l’establiment.

Article 86Registre general

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en coordinació amb els ajuntaments, és la responsable de constituir i actualitzar el Registre general d’establiments oberts al públic i de persones orga-nitzadores, on han de constar:

a) Les persones organitzadores o titulars dels establiments inscrits als registres municipals regulats per l’article anterior, organitzats en una base de dades general i integrada de tots els establiments i de totes les empreses d’espectacles públics i d’activitats recreatives de tots els municipis radicats en el territori de Catalunya o que hi operen.

b) Les persones organitzadores o titulars dels establiments d’espectacles públics i d’activitats recreatives autoritzats per l’Administració de la Generalitat, amb les mateixes dades i estructura establertes per als registres municipals.

Article 87Dades dels registres

Totes les dades referents a persones s’han de recollir, compilar, analitzar i pre-sentar desagregades per sexes per tal de facilitar els estudis científics, estadístics i informes de gènere, d’acord amb la normativa sobre aquesta matèria, i respectant, en tot cas, la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 88Inscripció

1. Les inscripcions en els registres municipals i en el Registre general són responsabilitat de les administracions titulars i les han de formalitzar d’ofici en el mateix moment de resoldre sobre les sol·licituds d’autorització o de llicència, de pronunciar-se sobre la recepció de les comunicacions prèvies davant l’Administració o de dur a terme les altres intervencions administratives de la seva competència que siguin objecte d’inscripció.

2. Les persones inscrites tenen el dret a conèixer les dades que les afecten i, si s’escau, a promoure’n la modificació per adequar-les a la realitat.


Disposicions

Article 89Coordinació i accessibilitat

1. La coordinació entre els registres municipals i entre aquests i el Registre general es realitza mitjançant la tramesa automàtica de les inscripcions fetes a qualsevol registre dels esmentats i a través de l’accessibilitat telemàtica plena de les adminis-tracions titulars dels registres, que ha de permetre l’accés a totes les dades que hi consten. Aquestes trameses automàtiques i d’accessibilitat plena han de ser garantides pels models i el programari previstos en la normativa de desplegament.

2. Les dades que contenen els registres municipals i el Registre general han de ser plenament accessibles per via telemàtica per les administracions.

3. Qualsevol persona interessada pot accedir als registres regulats en aquest títol, tret de les dades que el personal gestor respectiu, en aplicació de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal, ha de reservar.

CAPÍTOL VUITÈ

Venda d’entrades o localitats

Article 90Venda d’entrades o localitats

1. En els espectacles públics i activitats recreatives en què es requereixi la venda d’entrades o localitats, les persones organitzadores han d’habilitar les expenedories necessàries, en relació amb el nombre de localitats, per despatxar-les directament al públic.

2. Queden prohibides la venda i la revenda ambulants d’entrades. En aquests supòsits, i sens perjudici de la iniciació de l’oportú procediment sancionador, els o les agents de la policia de Catalunya han de procedir, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i comís de les entrades, els diners objecte de la transacció i altres elements que s’utilitzin.

3. La venda telemàtica d’entrades es regeix per la normativa corresponent en matèria de comerç electrònic, amb la possibilitat d’establir comissions o recàrrec.

TÍTOL TERCERRègims d’intervenció administrativa

CAPÍTOL PRIMER

Disposicions generals

Article 91Classiicació

Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives estan subjectes als règims d’intervenció administrativa següents:

Autorització administrativa de la Generalitat.Llicència municipal.Règim de comunicació prèvia davant la Generalitat.Règim de comunicació prèvia davant l’ajuntament.

Article 92Autorització, llicència i comunicació prèvia

1. Sense perjudici del que estableixen els apartats següents, tota autorització, llicència i comunicació prèvia davant l’Administració d’un determinat establiment públic porta associada la realització d’un o diversos tipus d’espectacles públics o d’activitats recreatives, segons les definicions de l’annex I.

2. En un mateix establiment obert al públic es poden realitzar diversos espectacles públics i activitats recreatives dels definits per separat a l’annex I, sempre que compleixi


Disposicions

tots els requeriments exigits per a cadascun d’aquests, que cap disposició no els declari incompatibles i que no ho siguin físicament o tècnicament. En aquests casos, a la llicència, autorització o comunicació prèvia de l’establiment, s’hi ha de fer constar la denominació de l’activitat principal o de la que exigeixi majors requisits. Així mateix, hi han de constar els altres espectacles públics i activitats recreatives que s’hi desenvolupin. Si l’establiment té diversos espais independents d’ús diferenciat, s’ha d’expressar l’aforament autoritzat de cadascun d’ells i l’activitat o activitats que s’hi han de desenvolupar.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en els establiments i espais oberts al públic que tenen llicència, autorització o comunicació prèvia per a una activitat o espectacle diferent del que es pretén realitzar.

4. També es poden dur a terme esporàdicament en els espais oberts al públic o altres establiments que disposen de llicència per realitzar activitats diferents de les previstes en aquest Reglament.

Article 93Informes dels òrgans competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

1. Els ajuntaments han de trametre el projecte tècnic i la resta de documentació que acompanya la sol·licitud de llicència o autorització previstes al punt 2 d’aquest article als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Aquests òrgans, després de sotmetre la documentació esmentada a consideració d’informe en l’àmbit de seguretat ciutadana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit i en d’altres àmbits, si s’escau, emetran els informes que garanteixen el compliment de la normativa vigent en matèria de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. El contingut d’aquests informes s’ha de comunicar a l’ajuntament, el qual l’ha d’incorporar obligatòriament a les llicències i autoritzacions municipals. Aquests informes s’han d’emetre en el termini màxim d’un mes des de la data d’entrada en el registre dels serveis territorials.

2. Els ajuntaments han de trametre una còpia dels expedients de llicència mu-nicipal als serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives en els supòsits següents:

a) Establiments de règim especial, en els municipis de més de 50.000 habitants o que per delegació hagin assumit aquesta competència.

b) Activitats recreatives extraordinàries o espectacles públics extraordinaris, en municipis de més de 50.000 habitants o que per delegació hagin assumit aquesta competència.

Article 94Declaració responsable i comunicació prèvia

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recrea-tives ha de posar a disposició de la ciutadania models normalitzats de declaració responsable i comunicació prèvia.

CAPÍTOL SEGON

Llicència municipal d’establiments oberts al públic

SECCIÓ PRIMERA

Espectacles i establiments oberts al públic

Article 95Llicència municipal

De conformitat amb els articles 13.1.c) i 29 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, estan subjectes a llicència municipal:


Disposicions

a) Els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives de caràcter permanent que no estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia d’acord amb l’article 124 d’aquest Reglament.

b) Els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives no permanents desmuntables.

c) Els establiments de règim especial per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants, amb l’informe vinculant previ de la Generalitat.

d) Els espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari en municipis de més de 50.000 habitants.

e) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars.

SECCIÓ SEGONA

Sol·licitud i documentació


1. La sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic es dirigeix a l’ajuntament on aquest s’ubiqui, amb el contingut següent:

a) Nom i adreça de la persona sol·licitant i, si s’escau, de la persona que actuï en representació seva. S’han d’incloure en tot cas les adreces per a comunicacions i notificacions telemàtiques.

b) Tipus d’establiment i, si s’escau, d’espectacles i d’activitats recreatives per a què se sol·licita la llicència, d’acord amb la tipologia prevista a l’annex I.

c) La sol·licitud es pot formalitzar per mitjans electrònics o de manera presencial en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

2. En el supòsit que la sol·licitud es presenti a través de mitjans electrònics, cal annexar la documentació en format electrònic. En cas que es formalitzi de manera presencial, cal aportar la documentació en suport electrònic i una còpia en suport paper.


1. La sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Projecte tècnic, amb el contingut mínim previst per la normativa sobre pre-venció i seguretat en matèria d’incendis.

b) Memòria de seguretat, pla d’autoprotecció, memòria de mobilitat o estudi d’avaluació de la mobilitat generada, estudi d’impacte acústic i dispositiu d’assis-tència sanitària, redactats respectivament de conformitat amb el que disposa aquest Reglament, si s’escau, i sempre que els seus continguts no s’hagin incorporat en el projecte tècnic a què fa referència l’apartat anterior.

c) Declaració responsable de la persona titular o organitzadora, si s’escau, on faci constar el compromís de contractació d’una d’assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc i de disponibilitat de la finca o local.

d) Documentació requerida per la normativa sobre sorolls, escalfament, contami-nació acústica, residus i vibracions, i en tot cas la que determini la normativa sobre prevenció i control ambiental segons correspongui en funció de les característiques de l’establiment i de les activitats a desenvolupar-hi.

e) Document acreditatiu de la designació per la persona sol·licitant de la llicència de la persona que ha d’assumir la responsabilitat tècnica de l’execució del projecte i que ha d’expedir la certificació que acrediti l’adequació de l’establiment a la llicència atorgada, en el qual ha de constar el nom, l’adreça i titulació i habilitació professional de la persona designada.

f) La sol·licitud de llicència urbanística, si s’escau, acompanyada per la do-cumentació requerida per la normativa urbanística. Aquesta sol·licitud es pot


Disposicions

presentar simultàniament a la presentació d’altres sol·licituds d’autorització o llicència.

2. Informe de compatibilitat del projecte amb l’ordenament urbanístic vigent, per als establiments de règim especial autoritzats per la Generalitat.

Article 98Projecte tècnic

El projecte tècnic de l’establiment obert al públic que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud de llicència ha d’estar signat per una persona tècnica competent i ha de contenir les dades i requisits de la normativa específica sobre edificació, prevenció i control ambiental que siguin d’aplicació als projectes constructius i d’activitats, prevenció i seguretat en cas d’incendi i, si s’escau, els relatius al sistema de control automàtic d’aforament i a la seva instal·lació.

Article 99Presentació simultània d’altres sol·licituds

Simultàniament a la presentació de la sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic, s’han de presentar també davant l’ajuntament les sol·licituds d’autoritza-cions i llicències que la normativa vigent requereixi per a l’establiment projectat, de conformitat amb les previsions dels articles següents, tenint en compte que es podran tramitar conjuntament les sol·licituds presentades.

SECCIÓ TERCERA

Tramitació i resolució

Article 100Suiciència de la sol·licitud i de la documentació presentada

1. Un cop rebuda la sol·licitud, l’ajuntament ha de comprovar si la documentació presentada és la legalment exigida.

2. Si l’ajuntament detecta mancances o deficiències en la sol·licitud o en la do-cumentació que l’acompanya ho ha de notificar a la persona sol·licitant, i donar-li un termini de deu dies per esmenar-les, tot advertint-la que si no ho fa es considera que desisteix de la seva petició.

3. Completat el tràmit anterior, l’ajuntament ha de trametre la sol·licitud i la documentació que l’acompanya a l’òrgan competent per fer l’informe ambiental, i als departaments de la Generalitat competents que hagin d’emetre els informes preceptius, els quals hauran de pronunciar-se sobre la suficiència i idoneïtat del projecte. Si es detecten insuficiències esmenables, s’ha de requerir al o la sol·licitant perquè les esmeni.

4. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi completat o esmenat la documentació s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’ha de procedir al seu arxivament.

Article 101Informes preceptius

1. D’acord amb l’article anterior, el projecte tècnic i la resta de documentació s’han de sotmetre a informe preceptiu i vinculant dels òrgans municipals i, si s’escau, els de la Generalitat competents en les matèries següents:

a) Protecció de la salut.b) Prevenció i seguretat en matèria d’incendis.c) Seguretat ciutadana.d) Protecció civil, que en tot cas s’ha de pronunciar en relació amb el pla d’au-

toprotecció.e) En matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, els informes en rela-

ció amb els establiments de règim especial a què fa referència l’article 93 d’aquest text.


Disposicions

f) El competent per emetre l’informe ambiental.g) El Servei Català de Trànsit, o un altre òrgan municipal competent en matèria

de mobilitat, en relació amb les mesures a adoptar en l’àmbit de les vies interurbanes i de les urbanes, respectivament.

2. Els òrgans competents en matèria ambiental han d’emetre el seu informe dins del termini que els atorga la normativa de medi ambient. En la resta de casos, els informes han de ser lliurats en el termini d’un mes des de la seva sol·licitud.

3. Transcorreguts els terminis establerts sense que s’hagin tramès els informes es poden prosseguir les actuacions, sense perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dicti la resolució, hagin de ser considerats necessàriament per dictar-la.

Article 102Tramitació del procediment

Completat el tràmit previst a l’article anterior, la sol·licitud i la documentació que l’acompanya s’ha de sotmetre a informació pública i audiència veïnal, que s’ha de desenvolupar de conformitat amb el que preveuen aquest Reglament, la normativa general sobre procediment administratiu i la normativa de règim local aplicable.

Article 103Proposta de resolució

1. Un cop rebuts els informes preceptius requerits per l’article 101 o exhaurit el termini establert per emetre’ls, l’òrgan municipal per resoldre elabora la proposta de resolució, que ha de ser notificada, tot informant que disposen d’un termini de deu dies per formular-hi al·legacions, a:

a) Les persones interessades.b) L’òrgan ambiental que hagi emès l’informe d’aquest ordre.c) La resta d’òrgans que hagin emès informes preceptius.2. Un cop completats els tràmits anteriors, l’instructor o instructora ha d’elevar

l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.


1. La resolució s’ha de dictar i notificar en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, tret dels casos en què aquest mateix Reglament estableix terminis diferents. Si no es dicta resolució expressa dins d’aquest termini, la sol·licitud de llicència s’ha d’entendre denegada per silenci administratiu.

2. La resolució només pot ser d’atorgament de la llicència sol·licitada si la seva tramitació ha acreditat que l’establiment obert al públic autoritzat compleix les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene que, per tal de ga-rantir els drets del públic assistent i de terceres persones afectades, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, estableixen aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

3. La llicència atorgada porta implícit l’informe d’intervenció administrativa de control preventiu exigit per la legislació reguladora de prevenció i control ambiental, i ha de contenir les declaracions, prescripcions, determinacions i consideracions que aquesta legislació requereix a les llicències ambientals, especialment les relatives a la prevenció dels sorolls i vibracions.

4. La resolució s’ha de notificar a totes les persones interessades i als òrgans que hagin intervingut en el procediment.

Article 105Contingut de la llicència

La llicència ha de contenir les dades següents:


Disposicions

a) Nom comercial i adreça de l’establiment i nom i raó social de la persona titular i les dades relatives a les persones responsables i representants.

b) Data d’atorgament i vigència. Controls periòdics i revisions a què s’ha de sotmetre, si s’escau, com també els terminis per a aquests.

c) Tipus d’establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa.d) Horari d’obertura i de tancament, en cas de ser diferent del previst amb ca-

ràcter general.e) Aforament màxim autoritzat.f) Les llicències per a establiments oberts al públic destinats totalment o par-

cialment a espectacles musicals o a activitats musicals han d’expressar els valors màxims d’emissió sònica que són admissibles, segons la normativa sobre conta-minació acústica i les ordenances locals.

g) Les condicions singulars a què resta sotmesa, si s’escau.

SECCIÓ QUARTA

Supòsits especials

Article 106Llicències en immobles singulars que no compleixen tots els requeriments

1. Excepcionalment, es poden atorgar llicències d’establiments oberts al públic a locals que no compleixin totes les condicions establertes per aquest Reglament, sempre que el desenvolupament de la seva activitat no comporti un risc per a la seguretat de les persones i concorrin totes i cadascuna de les circumstàncies següents:

a) Que es tracti d’immobles protegits d’acord amb la normativa reguladora del patrimoni cultural català, en els quals les obres d’adequació requerides pel com-pliment de les condicions establertes per aquest Reglament resultin incompatibles amb la salvaguarda dels seus valors propis del patrimoni cultural, i així s’acrediti documentalment a la sol·licitud.

b) Que el projecte presentat per obtenir la llicència compti amb l’informe favorable de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

c) Que el projecte i la resta de documentació presentada amb la sol·licitud acre-ditin que el local compleix els requisits essencials i bàsics de seguretat, salubritat i higiene, de qualitat de les activitats, de comoditat i protecció de les persones i d’aïllament acústic, i d’altres mesures per evitar molèsties a terceres persones, i així ho admetin els informes preceptius.

2. El termini de resolució d’aquestes sol·licituds és de sis mesos.

Article 107Llicència d’establiments no permanents desmuntables

1. Els establiments no permanents desmuntables en què se celebrin espectacles públics o activitats recreatives requereixen la corresponent llicència municipal d’establiment obert al públic.

2. La sol·licitud, tramitació i atorgament d’aquesta llicència es regeix pel que estableixen els articles anteriors d’aquest capítol, sense perjudici que l’ajuntament afectat, mitjançant resolució motivada per les circumstàncies del cas i les carac-terístiques de la construcció desmuntable, pugui acordar eximir-les d’alguns dels requeriments dels articles anteriors.

3. A efectes de la intervenció administrativa en matèria d’incendis, els establi-ments i activitats recollits en aquest article es regeixen també per la normativa de la Generalitat sobre prevenció i seguretat en cas d’incendi.

4. En el cas de les instal·lacions de les fires d’atraccions, pel que fa als muntatges i a les instal·lacions de les citades atraccions, s’han de regir per les prescripcions establertes a l’article 39.4 d’aquest Reglament.


Disposicions

CAPÍTOL TERCER

Llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Article 108Aplicació

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els definits a l’article 42.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. En els termes que estableix l’article següent, requereixen llicència o autorit-zació els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que no estan inclosos dins la llicència, autorització o comunicació prèvia d’un establiment o espai obert al públic, per incórrer en alguna de les circumstàncies següents:

a) Tenir lloc en un espai obert al públic.b) Tenir lloc en algun tipus d’establiment que, tot i no tenir la condició d’esta-

bliments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per dur-hi a terme els espectacles o les activitats.

c) Tenir lloc en algun tipus d’establiment que disposi de llicència o autorització diferent de l’espectacle o l’activitat recreativa que es vulgui realitzar, o diferent de les previstes en aquest Reglament.

Article 109Determinació dels que estan subjectes a autorització o llicència

Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants, o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos estan sotmesos a llicència municipal.

Article 110Espectacles i activitats organitzats pels ajuntaments

Els espectacles públics i les activitats recreatives extraordinaris organitzats pels serveis municipals o sota la responsabilitat directa d’aquests han de comptar amb les mesures necessàries per garantir la protecció de la seguretat, la salut i els drets de les terceres persones que puguin resultar afectades per la seva realització, i és responsabilitat dels mateixos serveis municipals l’adopció d’aquestes mesures.

Article 111Requisits generals

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari regulats pels articles anteriors, inclosos els organitzats pels ajuntaments o sota la seva responsabilitat directa, han de complir en tot cas els requisits següents:

a) Ser convocats, organitzats i realitzats sota la responsabilitat d’una o d’unes persones determinades, que poden ser entitats, persones físiques o jurídiques o persones responsables o empleades de serveis de l’Administració pública i que, en tot cas, han de ser identificades, amb determinació clara de la responsabilitat que els correspon.

b) Presentar una anàlisi de la mobilitat provocada per l’espectacle públic o activitat recreativa, amb previsió de mesures especials per afrontar les necessitats detectades, si s’escau, segons determina la normativa sobre regulació de la mobilitat generada.

c) Disposar de personal de vigilància i de personal de control d’accés, respecti-vament, si així es preveu en aquest Reglament.

d) Disposar d’un pla d’autoprotecció.e) Disposar dels serveis d’higiene i seguretat i dels dispositius d’assistència

sanitària corresponents.f) Disposar de serveis automàtics de control d’aforaments, quan s’escaigui.


Disposicions

g) Presentar una valoració de l’impacte acústic de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa i, si escau, adoptar les mesures necessàries per prevenir-lo i minimitzar-lo.

h) Haver contractat la pòlissa de responsabilitat civil.i) Acreditar la disponibilitat de l’establiment o de l’espai on es realitza l’espectacle

públic o l’activitat recreativa.2. Si es realitzen en un establiment tancat, aquest ha de complir els requisits

constructius i de prevenció d’incendis exigits per aquest Reglament als establiments oberts al públic destinats al mateix tipus d’espectacle públic o d’activitat recreativa que es vulgui realitzar.

3. Si els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari es realitzen en un espai obert, a més dels requisits establerts a l’apartat primer han de complir els que preveu l’article següent.

Article 112Requisits per als espectacles públics i activitats recreatives realitzats en espais oberts

1. Únicament es poden organitzar en espais oberts espectacles públics o activi-tats recreatives de caràcter extraordinari que, a més de complir els requeriments d’aquesta i d’altres disposicions que els afectin, es trobin en una de les circums-tàncies següents:

a) Se celebrin amb motiu de festes i revetlles populars o de festivals o certàmens que comptin amb una àmplia participació de la població directament afectada.

b) Se celebrin en dates o vigílies festives, dins d’horaris en què el seu impacte sigui admissible pels usos socials majoritaris.

c) Se celebrin en indrets situats a la distància necessària dels nuclis habitats, de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu.

2. Les persones organitzadores han de comptar amb la conformitat de la persona titular de l’espai obert. Si l’espai obert forma part d’un espai natural o immoble protegit d’acord amb la normativa reguladora del patrimoni cultural català, cal també la conformitat de l’autoritat administrativa o de la persona responsable de la seva protecció i gestió.

3. Les persones organitzadores poden tancar l’espai obert destinat a la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, si ho autoritza la seva persona titular. Les tanques utilitzades han de ser homologades i en cap cas no poden acabar en angles de tall o en superfícies agressives que puguin causar dany a les persones. Així mateix, per raons de seguretat s’hauran de preveure diversos punts oberts a la tanca per facilitar l’evacuació.

4. La persona organitzadora ha d’instal·lar els serveis sanitaris i higiènics i d’assistència sanitària que corresponguin.

5. La persona organitzadora es fa també responsable d’habilitar l’espai que sigui necessari per a l’aparcament de vehicles i, si s’escau, per a l’acampada de les persones assistents, i subsidiàriament dels danys i perjudicis que aquestes puguin ocasionar en els béns públics i privats situats a les rodalies de l’espai. L’administració competent per concedir la llicència o autorització d’aquesta activitat pot condicionar la seva realització al fet que la persona organitzadora dipositi una fiança suficient per respondre per aquests danys i, en general, per la resta que es puguin ocasionar en l’espai obert com a conseqüència de la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

Article 113Memòria d’espectacle públic o d’activitat de caràcter extraordinari

1. Per sol·licitar una llicència o autorització de caràcter extraordinari s’ha de redactar una memòria, amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de l’espectacle públic o activitat recreativa de què es tracti.b) Data o dates i horari previst per a la realització.


Disposicions

c) Nom, cognoms, adreça i telèfons de, com a mínim, dues persones responsables de la seva organització.

d) Descripció breu de l’espectacle o activitat i del nombre màxim de persones que previsiblement assistiran o participaran en la seva realització, amb indicació dels serveis o prestacions que se’ls ofereixen.

e) Indicació de les mesures adoptades, incloses la contractació del personal de seguretat privada i de control d’accés, i de les que convindria adoptar per part dels serveis municipals afectats, per tal prevenir riscos per a la salut i la seguretat i per prevenir inconvenients o molèsties per a terceres persones interessades, especial-ment en matèria de sorolls i de trànsit.

f) Declaració responsable de disposar de la pòlissa d’assegurances que dóna cobertura a la responsabilitat civil que pugui derivar-se de l’organització i realització de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g) Identificació de la persona o persones titulars de la disponibilitat de l’establi-ment, recinte o espai obert i, en cas que no sigui la mateixa persona promotora o organitzadora, document que expressi la seva conformitat amb l’espectacle públic o amb activitat recreativa projectats.

2. La memòria prevista per l’apartat anterior ha de ser redactada:a) Pels mateixos serveis municipals, en el cas dels espectacles i les activitats

organitzats pels ajuntaments.b) En els altres casos, per les persones que organitzen l’espectacle o activitat, o

per qui elles mateixes designin.

Article 114Procediment de sol·licitud i tramitació de la llicència municipal

1. La llicència requerida per realitzar els espectacles públics i les activitats re-creatives de caràcter extraordinari s’ha de tramitar de conformitat amb els apartats següents:

a) La persona responsable de l’espectacle públic o activitat recreativa ha de presentar la corresponent sol·licitud a l’ajuntament, acompanyada de la memòria regulada a l’article anterior.

b) L’ajuntament ha de sotmetre la memòria a consulta dels òrgans municipals, comarcals o de la Generalitat que siguin competents en matèria de seguretat ciuta-dana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit els quals disposen de 15 dies per emetre l’informe corresponent.

c) Transcorregut aquest termini sense que s’hagi tramès l’informe es poden prosseguir les actuacions, sense perjudici que l’informe emès fora de termini, però rebut abans que es dicti la resolució, hagi de ser considerat per aquesta.

d) L’ajuntament ha de resoldre sobre l’atorgament de la llicència i notificar-la en el termini d’un mes a comptar de la seva sol·licitud. Si no hi ha resolució expressa dins d’aquest termini, la llicència s’entén denegada per silenci administratiu negatiu.

Article 115Autorització de l’ús d’espais oberts de titularitat pública

1. Quan els espectacles públics o les activitats recreatives regulats per aquest capítol s’hagin de realitzar en espais oberts de titularitat pública, la seva realització resta condicionada al fet que la persona organitzadora obtingui la corresponent autorització d’ús de l’espai per part de l’administració titular d’aquest. Aquesta autorització s’ha de sol·licitar conjuntament amb la llicència municipal.

2. En aquests casos, l’atorgament de la llicència s’ha de pronunciar expressament i favorablement sobre l’autorització d’ús de l’espai municipal en què s’ha de realitzar l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

3. En els casos d’ús d’espai públic no municipal, cal sol·licitar simultàniament l’autorització d’utilització de l’espai públic a l’òrgan competent de l’administració que n’és titular, de conformitat amb la legislació sobre patrimoni de les administracions públiques, i incloure-la en la documentació que cal adjuntar a la memòria.


Disposicions

Article 116Procediment de sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Generalitat

L’autorització requerida per realitzar els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari s’ha de tramitar de conformitat amb els apartats següents:

a) Presentació de la sol·licitud acompanyada de la memòria als serveis terri-torials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat.

b) El servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de sotmetre la memòria a consulta dels òrgans municipals o de la Generalitat que siguin competents en matèria de seguretat ciutadana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit, els quals disposen de 15 dies per emetre l’informe vinculant corresponent.


d) La direcció dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de resoldre sobre l’atorgament de la llicència i notificar-la en el termini d’un mes de la seva sol·licitud. Si no hi ha resolució expressa dins d’aquest termini, la llicència s’entén denegada per silenci administratiu negatiu.

Article 117Contingut de les llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Les llicències i les autoritzacions per a espectacles públics o per a activitats recreatives de caràcter extraordinari han de tenir el contingut següent:

a) Una descripció dels antecedents, que acrediti el compliment dels requisits i dels tràmits establerts per aquest capítol.

b) La identificació i descripció de l’espectacle públic o l’activitat recreativa autoritzat, el lloc, data o dates i horari de la seva realització i l’aforament màxim autoritzat.

c) Els requeriments i les condicions a què resta sotmesa la seva realització, incloent en tot cas els determinats amb caràcter vinculant pels informes preceptius.

CAPÍTOL QUART

Autorització i llicència d’establiments de règim especial

Article 118Els establiments de règim especial

1. Són establiments oberts al públic de règim especial aquells establiments d’ac-tivitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, en els termes que es determinin per ordre del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació.

2. D’acord amb l’article 39 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els establiments de règim especial requereixen llicència municipal, amb informe vinculant previ de la Generalitat, en els municipis de més de 50.000 habitants, o autorització de la Generalitat, prèvia conformitat de l’ajuntament afectat, en la resta de municipis. La Generalitat pot delegar aquesta competència als ajuntaments que així ho sol·licitin.

Article 119Condicions i requisits especials

A més de complir les condicions i els requisits de caràcter general exigits per als establiments oberts al públic, els de règim especial també han de complir els següents:


Disposicions

a) Disposar del servei de vigilants de seguretat privada següent:D’1 a 500 persones d’aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat privada.De 501 a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 2 vigilants/es de seguretat pri-

vada.De 1.001 a 2.000 persones d’aforament autoritzat: 3 vigilants/es de seguretat

privada.A partir de 2.000 persones d’aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat pri-

vada més per cada 1.000.b) Disposar del personal de control d’accés següent:D’1 a 150 persones d’aforament autoritzat: 1 controlador/a d’accés.De 151 a 500 persones d’aforament autoritzat: 2 controladors/es d’accés.De 501 a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 3 controladors/es d’accés.De 1.001 a 2.000 persones d’aforament autoritzat: 4 controladors/es d’accés.A partir de 2.000 persones d’aforament autoritzat: 1 controlador/a més per cada

1.000.c) Disposar dels serveis d’assistència sanitària que preveu aquest Reglament.d) No admetre l’entrada a persones menors de 18 anys.e) Disposar d’un aparcament propi dimensionat al seu aforament autoritzat.

Excepcionalment, la llicència o autorització pot eximir el compliment d’aquest requisit si l’estudi o memòria sobre mobilitat presentat acredita l’existència i l’ús de serveis de transport col·lectiu i la suficiència de places d’aparcament en la pro-ximitat de l’establiment.

f) Que no hi hagi persones residents en un radi de 500 metres a l’entorn de l’establiment. Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot reduir aquest radi a 200 metres si el projecte acredita l’existència de mesures d’aïllament acústic suficients per garantir que no es produiran molèsties a les persones que resideixen a la proximitat de l’establiment.

g) Que no hi hagi centres educatius, biblioteques, centres esportius ni centres de culte en un radi de 500 metres a l’entorn de l’establiment. Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot eximir del compliment d’aquest requisit si garanteix que el local roman tancat des d’una hora abans de l’obertura i fins a una hora després de la clausura i durant l’horari lectiu o d’ús dels serveis esmentats.

h) Que s’acrediti mitjançant un apartat específic del projecte que l’establiment de règim especial, atès el seu horari i el dels desplaçaments que ha de provocar i el volum d’aquests, no ha d’interferir en l’activitat econòmica i social de la zona afectada.

Article 120Sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Generalitat

1. La sol·licitud d’autorització d’establiment de règim especial s’ha de presentar als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, amb les dades i la documentació requerides en aquest Reglament, complementada, si s’escau, amb les dades necessàries per donar compliment als requeriments establerts per l’article anterior.

2. La direcció dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles i activitats recreatives és l’òrgan competent per resoldre les sol·licituds d’autorit-zació d’establiment de règim especial, sense perjudici del que estableix l’apartat següent.

3. Una vegada completats els tràmits d’informació pública i havent donat com-pliment al contingut dels informes preceptius i facultatius, els serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives han de sotmetre l’expedient a informe de l’ajuntament afectat, per un termini de dos mesos. Aquest informe és vinculant en tots els seus aspectes.

4. Tenint en compte el termini establert per a l’elaboració d’aquest informe, la direcció dels serveis territorials del joc i d’espectacles ha de resoldre i notificar l’autorització en el termini màxim de sis mesos.


Disposicions

Article 121Sol·licitud i tramitació de les llicències municipals

1. La sol·licitud de llicència municipal d’establiment de règim especial s’ha de presentar a l’ajuntament amb les dades i la documentació requerides en aquest Reglament per a les llicències de caràcter general, complementada , si s’escau, amb les dades necessàries per donar compliment als requeriments establerts en aquest capítol.

2. L’ajuntament és l’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de llicència d’establiment de règim especial, d’acord amb el procediment establert per a les llicències municipals, sense perjudici del que estableix l’apartat següent.

3. Una vegada completats els tràmits d’informació pública i de sotmetiment als informes preceptius i facultatius, l’ajuntament ha de sotmetre l’expedient a informe dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, per un termini de dos mesos. Aquest informe és vin-culant en tots els seus aspectes.

Tenint en compte el termini establert per a l’elaboració d’aquest informe, l’ajun-tament ha de resoldre i notificar l’autorització en el termini màxim de sis mesos.

CAPÍTOL CINQUÈ

Autoritzacions i llicències provisionals

Article 122Supòsits en què es poden atorgar

L’òrgan competent per atorgar les llicències o autoritzacions d’establiment obert al públic i d’establiment de règim especial les pot atorgar amb caràcter provisional quan es compleixen tots els requisits següents:

a) Que l’acta de control inicial, malgrat ser desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no suposen risc per a la seguretat de les persones i béns, ni molèsties per a les persones que viuen a la seva proximitat, i així s’acrediti a l’expedient.

b) Que l’acta de control inicial acrediti que l’eventual llicència o autorització provisional no infringeix la normativa ambiental ni l’altra normativa sectorial que incideixi en l’establiment.

c) Que es compleixin els altres requisits que, si s’escau, estableixi l’òrgan com-petent per atorgar l’autorització o la llicència.

d) Que la persona titular de l’establiment hagi dipositat la fiança que assenyali el mateix òrgan atorgant.

Article 123Procediment

Les llicències i les autoritzacions provisionals, si es compleixen els requisits establerts per l’article anterior, s’han de tramitar en aplicació del procediment següent:

a) Han de ser sol·licitades a l’òrgan competent per atorgar-les pel titular de l’establiment, un cop constatat que l’acta de control inicial conté les previsions requerides per l’article anterior.

b) En la mateixa resolució d’atorgament s’ha de fixar la fiança a la qual queda condicionada i no es pot iniciar l’activitat mentre aquesta no hagi estat dipositada. Un cop passats tres mesos des de la seva sol·licitud sense haver estat resolta expres-sament la llicència o autorització provisional, la persona interessada podrà entendre desestimada la seva sol·licitud.

c) La llicència o l’autorització provisional té vigència fins a l’atorgament de la definitiva. En tot cas, caduca en el termini d’un any del seu atorgament, i l’esta-bliment ha de tancar, si no s’ha atorgat la definitiva, per causa imputable al titular de l’establiment.


Disposicions

CAPÍTOL SISÈ

Comunicació prèvia

Article 124Supòsits en què és procedent

Estan sotmesos al règim de la comunicació prèvia els casos següents:a) La modificació no substancial dels establiments oberts al públic que comptin

amb la llicència municipal corresponent.b) Els establiments oberts al públic destinats a espectacles cinematogràfics.c) Els establiments oberts al públic destinats a espectacles públics i activitats

recreatives musicals amb un aforament autoritzat fins a 150 persones.d) Establiments oberts al públic d’activitats de restauració amb un aforament

autoritzat fins a 150 persones, i sempre que no disposin de terrassa o qualsevol altre espai complementari a l’aire lliure.

e) Les actuacions en directe en els establiments recollits en el catàleg de l’annex I.

Article 125Condicions i requisits de la comunicació prèvia

1. En el cas dels establiments oberts al públic previstos a l’article anterior, el titular d’aquests ha de presentar, prèviament a la data prevista de la seva obertura, una comunicació a l’òrgan administratiu competent.

2. La comunicació prèvia ha d’anar acompanyada de la documentació següent:a) Declaració responsable del fet que l’establiment o activitat compleix els re-

quisits establerts per aquest Reglament.b) Declaració responsable de disposar de la pòlissa d’assegurances.

CAPÍTOL SETÈ

Transmissió i modiicació


1. Les persones titulars dels establiments i les organitzadores dels espectacles públics o de les activitats recreatives poden transmetre les llicències i autoritzacions, de conformitat amb l’article 36 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. El canvi de titularitat dels establiments oberts al públic ha de ser comunicat pel transmitent i per l’adquirent en el termini d’un mes des de la formalització del canvi a l’òrgan administratiu competent, que l’ha d’inscriure en el Registre d’es-tabliments oberts al públic i de persones organitzadores. Aquesta comunicació ha d’incloure el nom i les dades de la persona responsable adquirent de l’establiment, espectacle o activitat.

Article 127Modiicació dels establiments i de les seves instal·lacions

1. Les modificacions dels establiments i de les seves instal·lacions, ja sigui per transformació, adaptació o reforma, ampliació o reducció, o canvi d’emplaçament, estan sotmeses a l’obtenció d’una nova llicència o autorització quan siguin subs-tancials, segons el que disposa el Codi tècnic de l’edificació.

2. En els altres casos, les modificacions estan subjectes a la comunicació prè-via davant el mateix òrgan que va atorgar l’autorització o llicència o al qual es va efectuar la comunicació prèvia.

Article 128Modiicació dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. La modificació dels espectacles públics o de les activitats recreatives inclosos en la llicència, l’autorització o en la comunicació prèvia d’un establiment obert al


Disposicions

públic està subjecta al procediment de comunicació prèvia regulat en articles an-teriors, si els nous espectacles públics o les noves activitats recreatives amb què es vol modificar la llicència, l’autorització o la comunicació prèvia no estan sotmesos per aquest Reglament a requeriments addicionals als exigits per a l’atorgament de la llicència o l’autorització vigent, o per a la presentació de la comunicació prèvia.

2. En els altres casos, l’ampliació o la modificació de llicències, d’autoritza-cions o de comunicacions prèvies d’establiments oberts al públic i les llicències d’establiment de règim especial, per tal d’incloure-hi nous espectacles o activitats recreatives, requereix tramitar una nova llicència o autorització.

Article 129Canvi de les persones organitzadores i representants

1. El canvi, amb caràcter ordinari o puntual, de les persones responsables dels establiments oberts al públic i de les persones organitzadores dels espectacles i de les activitats recreatives i, si s’escau, de les seves persones representants davant l’Administració ha de ser comunicat a l’administració que els hagi autoritzat, per a la seva inscripció en el Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores.

2. Aquest deure de comunicació afecta tant les persones que deixen de ser responsables, organitzadores o representants, com les que assumeixen aquestes funcions.

TÍTOL QUARTControl i inspecció

CAPÍTOL PRIMER

Els controls

Article 130Sistema de controls

1. Els establiments oberts al públic estan subjectes al sistema de controls següent:a) Control inicial, que es duu a terme en el període de posada en marxa de les

instal·lacions a l’inici de l’activitat dels establiments subjectes a autorització o llicència.

b) Controls periòdics dels establiments subjectes a autorització, llicència o comunicació prèvia.

2. El control inicial i els controls periòdics es poden realitzar pels serveis d’ins-pecció de l’Administració o per les entitat col·laboradores de l’Administració.

Article 131El control inicial

1. Es realitza un cop atorgada l’autorització o llicència, i finalitzades les instal-lacions, en la fase de posada en marxa de l’establiment, amb la finalitat de verificar l’adequació de les instal·lacions al projecte autoritzat.

2. L’acta de control inicial, que verifica el compliment de les condicions de l’autorització o llicència, ha de ser presentada a l’administració competent en el termini màxim d’un mes a comptar de l’acabament del control i l’habilita per a l’exercici de l’activitat.

3. L’acta i l’informe de control s’han d’incorporar a la documentació de l’esta-bliment.

Article 132Els controls periòdics

1. Els controls periòdics s’han d’efectuar cada quatre anys. Aquest termini es computa des de la data de l’atorgament de la llicència, de l’autorització o de la co-


Disposicions

municació prèvia davant l’Administració o des de la darrera acta de control. L’acta de control s’ha d’aixecar abans que finalitzi aquest termini.

2. Un cop rebudes les actes de control i, si s’escau, els resultats de les anàlisis, els informes de control i les valoracions dels mateixos, i dins el termini establert, l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització o rebre la comunicació prèvia pot determinar el següent:

a) Assabentar-se del control efectuat i del funcionament normal i adequat de l’es-tabliment, si les actuacions i, si s’escau, els informes de control així ho acrediten.

b) Posar de manifest els incompliments de la llicència, autorització o comuni-cació prèvia, o de la normativa aplicable, i instar la persona titular de l’establiment a corregir-los.

Article 133Drets i obligacions de la persona titular de l’establiment

1. La persona titular de l’establiment resta obligada a:a) Sotmetre l’establiment als controls que preveu aquest Reglament.b) Facilitar l’accés al personal inspector o tècnic de control acreditat a l’esta-

bliment.c) Facilitar el muntatge de l’equip i els instruments que siguin necessaris

per realitzar els mesuraments, les proves, els assaigs i les comprovacions ne-cessàries.

d) Posar a disposició del personal inspector o del personal tècnic acreditat la informació, la documentació, els equips i els elements que siguin necessaris per dur a terme l’actuació de control.

e) Permetre al personal inspector o al personal tècnic acreditat la presa de mostres suficients per realitzar les analítiques i les comprovacions, si s’escau.

f) Permetre al personal inspector o al personal tècnic acreditat la utilització dels instruments i dels aparells que l’empresa utilitzi amb fins d’autocontrol, si s’escau.

2. La persona titular o representant de l’establiment té els drets següents:a) Ser present a totes les actuacions i firmar-ne l’acta. Juntament amb la seva

signatura, pot fer-hi constar les manifestacions que cregui oportunes i rebre’n una còpia.

b) Rebre informació de les dades tècniques del mostreig, la metodologia de me-surament, la identificació del laboratori que ha de dur a terme l’anàlisi i el sistema analític al qual s’ha de sotmetre la mostra, si s’escau.

c) Rebre advertiment de les apreciacions de risc o d’incompliment formal que s’hagin pogut detectar en el moment de realitzar el control.

Article 134Documentació que cal presentar

En el moment de realitzar les actuacions de control, la persona titular de l’esta-bliment o la seva representant ha de presentar la documentació següent:


b) El nom de la persona o persones físiques representants de la persona o perso-nes organitzadores dels espectacles o de les activitats recreatives en l’establiment autoritzat, o del titular de l’establiment.

c) L’acta de control inicial i les actes de control periòdic.d) Els fulls de reclamació/denúncia formulats per persones afectades, si s’es-

cau.e) Una declaració responsable en els termes establerts respecte a la contractació

d’una assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil.f) Els escrits relatius a la comunicació a l’administració competent de l’exercici

del dret d’admissió, si s’escau.


Disposicions

g) El pla d’autoprotecció, si s’escau.h) La resta que sigui requerida per la normativa reguladora de prevenció i control

ambiental de les activitats.i) La documentació que acrediti que està en possessió de les altres llicències o

autoritzacions que concorrin en l’activitat, si s’escau.

Article 135Control dels establiments subjectes a llicència o autorització

1. Són objecte de control, en el cas dels establiments oberts al públic subjectes a llicència o autorització, totes les determinacions fixades en la llicència o autorit-zació, i en tot cas les següents:

a) Les emissions, amb especial atenció a les de sorolls. En el cas dels establi-ments d’activitats musicals i d’espectacles musicals, un cop instal·lats els elements d’aïllament s’ha de portar certificació emesa per l’empresa projectista o instal·ladora que no se superen els valors límit d’immissió que siguin d’aplicació, i se n’ha de comprovar l’efectivitat mitjançant el mesurament de l’aïllament acústic en el mateix establiment i en els domicilis afectats, d’acord amb el que estableix el Codi tècnic de l’edificació.

b) La producció i gestió de residus; les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sanejament d’aigua, i les mesures i les tècniques d’estalvi energètic, d’aigua i de matèries primeres.

c) Les mesures de prevenció i seguretat en cas d’incendi determinades en aquest Reglament.

d) Les mesures, les tècniques i els sistemes d’autoprotecció i de prevenció de la seguretat de les persones i dels béns.

e) Les mesures, les tècniques i els sistemes de protecció de la higiene i la salut de les persones.

f) El funcionament i els registres del sistema automàtic de control d’aforaments, si n’hi ha.

2. El control periòdic dels establiments oberts al públic subjectes a llicència o autorització ha de complir els tràmits següents:

a) Els serveis d’inspecció de l’Administració o l’entitat col·laboradora de l’Ad-ministració que realitza el control esmentat han d’aixecar una acta per triplicat de l’actuació de control realitzada, i lliurar-ne una de les còpies a la persona titular de l’establiment.

b) En el termini màxim d’un mes des de la data de l’acta de control, els serveis d’inspecció de l’Administració o l’entitat col·laboradora de l’Administració han de fer les analítiques necessàries i elaborar el seu informe de control periòdic, que han de trametre a la persona titular de l’establiment i, juntament amb l’acta de l’actuació de control, a l’òrgan que va atorgar la llicència o autorització.

c) L’òrgan competent per autoritzar l’establiment ha de trametre una còpia de l’acta i de l’informe de control a:

L’òrgan competent en matèria de prevenció i control ambiental, d’acord amb la normativa de prevenció i control ambiental.

L’ajuntament, si es tracta d’un establiment de règim especial autoritzat per la Generalitat.

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives, si es tracta d’un establiment de règim especial autoritzat per l’ajuntament.

Aquests òrgans disposen d’un termini d’un mes a comptar a partir de la notificació per avaluar l’informe de control, en l’àmbit de les seves competències, i trametre la seva valoració a l’òrgan competent per autoritzar l’establiment.

d) Dins el mes següent a la recepció de les valoracions previstes a l’apartat anterior, o de transcórrer el termini per emetre-les, l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització ha de dictar la resolució que sigui procedent. Si no ha comunicat cap resolució a la persona titular de l’establiment dins els quatre mesos següents a la data de l’acta de control, s’entén que el control és favorable.


Disposicions

Article 136Control dels establiments subjectes a comunicació prèvia

1. El control dels establiments sotmesos al tràmit de la comunicació prèvia davant l’Administració consisteix en una verificació tècnica amb l’objecte d’acreditar que l’establiment i les activitats que s’hi desenvolupen s’ajusten a la comunicació i a la documentació que l’acompanya, especialment en els aspectes següents:

a) Les emissions, amb especial atenció a les de soroll i vibracions. Un cop instal·lats els elements d’aïllament s’ha de portar certificació emesa per l’empresa projectista o instal·ladora que no se superen els valors límit d’immissió que siguin d’aplicació.

b) La producció i gestió de residus.c) Les mesures de prevenció i seguretat en cas d’incendi determinades per aquest

Reglament.d) Les mesures i les tècniques d’autoprotecció.e) Les mesures i les tècniques de protecció de la higiene i la salut de les persones.f) El funcionament i els registres del sistema automàtic de control d’aforaments,

si n’hi ha.2. Un cop feta l’actuació de control, els serveis administratius d’inspecció o

l’entitat col·laboradora que fan el control n’han d’estendre una acta per triplicat, de la qual han de lliurar una còpia a la persona titular i a l’ajuntament. En el cas que s’hagin pres mostres, les anàlisis corresponents s’han de lliurar, en el termini d’un mes, als òrgans competents de l’ajuntament i a la persona titular de l’empresa. Dins del mes següent a la recepció de l’acta i, si s’escau, dels resultats de les anàlisis, l’ajuntament ha d’adoptar les mesures que corresponguin. Si dins els dos mesos següents a l’acta de control l’ajuntament no ha notificat cap resolució a la persona titular, s’entén que el control és favorable.

Article 137Contingut de l’acta i de l’informe de control

1. Les actes de control inicial o periòdic han de tenir el contingut mínim se-güent:

a) Identificació de l’establiment i de la seva persona titular.b) Referència a la llicència, autorització o comunicació prèvia, amb especificació

de les determinacions sobre el control que s’hi contenen.c) Identificació de l’últim control realitzat.d) Identificació del dia i hora de realització de les actuacions de control, de les

persones que l’efectuen i de les que hi assisteixen en representació de la persona titular.

e) Especificació detallada dels aparells de mesurament i anàlisi que s’empren en l’actuació de control.

f) Descripció de totes les actuacions de control efectuades, amb especificació dels emissors, dels aparells, dels sistemes, dels elements i de la documentació controlats i, si s’escau, dels dispositius i metodologia d’anàlisi utilitzats.

g) Descripció de les modificacions que, si s’escau, s’hagin observat en les instal-lacions, els processos i els sistemes respecte del projecte autoritzat o comunicat.

h) Incidències que, si s’escau, s’hagin produït durant l’actuació de control.i) Durada de l’actuació i signatura de les persones assistents.2. El control de les mesures de prevenció d’incendis s’ha de fer en el marc de la

normativa de la Generalitat en matèria de prevenció i seguretat en incendis. Aquest control s’ha de fer mitjançant els serveis tècnics municipals o de les entitats col-laboradores corresponents.

Article 138Les entitats col·laboradores de l’Administració

1. La Llei 11/2009, de 6 de juliol, encomana l’exercici de funcions de control i verificació a les entitats col·laboradores de l’Administració, el procediment i


Disposicions

contingut per a l’habilitació, així com els requisits a què estaran sotmeses aquestes entitats de control, que es troben recollides a l’annex II.

2. Els controls inicials i periòdics poden ser fets, segons determini l’adminis-tració competent, pels seus serveis d’inspecció o per una, o més d’una, entitat col-laboradora de l’Administració capacitada per fer controls en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. L’entitat col·laboradora de l’Administració és responsable d’efectuar els con-trols en un màxim de tres mesos a partir del moment en què es requereixen els seus serveis per part de la persona titular o responsable de l’establiment.

Article 139Revisió dels controls efectuats per entitats col·laboradores de l’Administració

Els òrgans competents per autoritzar els establiments oberts al públic o per rebre la comunicació prèvia, mitjançant personal d’inspecció propi, o cedit o facilitat per altres administracions en aplicació de relacions de col·laboració, poden revisar les actuacions i els informes de control efectuats per entitats col·laboradores de l’Ad-ministració, en aplicació del que preveuen els articles anteriors d’aquest capítol. Aquestes revisions han de seguir el procediment i tenen els efectes següents:

a) Els òrgans competents han de notificar la resolució de revisió del control a la persona titular de l’establiment i a l’entitat col·laboradora que hagi efectuat el control a revisar, tot emplaçant-los a l’establiment controlat en el dia i hora en què el personal d’inspecció ha d’efectuar les actuacions de revisió de la comprovació del control efectuat del local i de la resta d’elements que han de ser objecte de control. En finalitzar aquestes actuacions, el personal d’inspecció ha d’aixecar la corresponent acta de revisió del control, que també ha de signar la persona titular del local o la seva representant i les persones representants de l’entitat col·laboradora de l’Administració, a les quals se n’ha de facilitar una còpia.

b) Dins el mes següent a l’aixecament de l’acta de revisió del control, o dels dos mesos, si així ho requereixen les comprovacions o les anàlisis previstes per l’acta de revisió, el personal d’inspecció ha de lliurar a l’òrgan competent, a la persona titular de l’establiment controlat, a l’entitat col·laboradora autora del control revisat i, si s’escau, a la resta d’òrgans que hagin participat en el procediment de control el seu informe de revisió, en què ha de manifestar motivadament la seva conformitat o la seva disconformitat amb el control revisat i assenyalar, si s’escau, les modifi-cacions que cal fer a l’establiment per a la seva plena regularització. Si l’informe de revisió no ha estat lliurat dins els terminis d’un mes o de dos mesos previstos per aquest paràgraf, es produeix la caducitat del procediment de revisió i s’arxiven les actuacions.

c) En el cas de controls inicials d’establiments sotmesos a llicència o autoritza-ció, si la revisió del control s’ha iniciat dins el termini de quatre mesos comptats a partir de la data de l’acta de control, la resolució de revisió del control interromp el còmput d’aquest termini.

d) Les persones titulars, l’entitat col·laboradora i la resta d’òrgans als quals s’ha comunicat l’informe de revisió poden formular les seves al·legacions o valoracions, i trametre-les en el termini màxim d’un mes a l’òrgan competent per autoritzar l’establiment o per rebre la comunicació prèvia.

e) Si l’informe de revisió emès pel personal d’inspecció manifesta la seva confor-mitat amb el control favorable revisat, finalitza el procediment de revisió i s’arxiven les actuacions. En el cas de controls inicials d’establiments sotmesos a llicència o autorització, aquesta confirmació del control favorable els permet obrir i iniciar immediatament les seves activitats.

f) Si l’informe de revisió emès pel personal d’inspecció manifesta la seva discon-formitat amb el control revisat, l’òrgan competent per autoritzar l’establiment obert al públic o per rebre la comunicació prèvia pot adoptar, dins del mes següent a la finalització del termini per formular al·legacions establert per l’apartat d), alguna de les mesures següents:


Disposicions

Requerir la persona titular de l’establiment perquè dugui a terme les modifi-cacions que siguin necessàries per adequar-lo al projecte tècnic, a la llicència, a l’autorització o a la comunicació prèvia, si s’escau, o a la normativa que sigui aplicable. Si es tracta d’una revisió del control inicial prevista per l’apartat b) d’aquest article, l’establiment pot obrir, excepte en aquells casos en què l’obertura de l’establiment pugui tenir incidència o perill sobre els béns o les persones. Un cop efectuades les modificacions requerides, el titular de l’establiment ha d’instar una nova inspecció, i només es considera regularitzat quan aquesta sigui favorable.

Informar l’òrgan competent per sancionar, si és diferent, als efectes d’iniciar un procediment sancionador a la persona titular de l’establiment.

Informar l’òrgan competent per habilitar les entitats col·laboradores de l’Admi-nistració, als efectes d’iniciar un procediment sancionador a l’emissora de l’informe de control revisat.

Si cap d’aquestes mesures no s’adopta dins el termini establert per aquest apartat, caduca el procediment de revisió i s’arxiven les actuacions.

CAPÍTOL SEGON

Les revisions i inspeccions

Article 140Subjecció a revisió periòdica

Les llicències i les autoritzacions d’establiments oberts al públic poden preveu-re revisions periòdiques, atenent les seves característiques, segons determini la normativa sectorial en matèria de seguretat o prevenció i control ambiental.

Article 141Competència per inspeccionar

1. La competència per inspeccionar els establiments oberts al públic, els espec-tacles públics i les activitats recreatives, als efectes de verificar el compliment del règim establert per aquest Reglament, correspon:

a) A l’ajuntament que hagi atorgat la llicència corresponent o hagi estat el destinatari de la corresponent comunicació prèvia, si ha assumit aquesta com-petència.

b) A l’Administració de la Generalitat, en els casos d’establiments sotmesos a la seva autorització i en els d’establiments sotmesos a llicència o a comunicació prèvia davant l’ajuntament, si aquest no ha assumit formalment les competències inspectores i sancionadores.

c) Sens perjudici del que estableixen els dos apartats anteriors, la policia de Catalunya pot efectuar inspeccions en funció dels acords establerts entre els ajun-taments i el departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives en el marc dels convenis subscrits per aquests.

2. Quan la competència inspectora en la matèria de què és objecte aquest Regla-ment correspon a la Generalitat, és exercida sota la direcció, impuls i responsabilitat de la direcció general i dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. El personal que efectua les inspeccions ha de ser membre de la policia de Catalunya, o altre personal funcionari públic designat per l’òrgan responsable de l’administració competent.

Article 142Exercici de la funció inspectora

1. El personal d’inspecció té, en l’exercici de les seves funcions, el caràcter d’agent de l’autoritat, en els termes i amb les conseqüències establerts per la legislació general de procediment administratiu.


Disposicions

2. El personal d’inspecció es pot acompanyar en l’exercici de les seves funcions de personal col·laborador, empleat de l’Administració o no, que tingui l’especialit-zació tècnica requerida i l’habilitació suficient.

3. Les inspeccions es poden realitzar en dues fases:a) La que tingui per objecte els aspectes propis del funcionament de l’establiment,

espectacle o activitat, com ara les emissions acústiques, els controls i les limita-cions d’accés, la qualificació del personal i els consums de begudes alcohòliques, entre d’altres, que s’ha de realitzar sense avís previ, i durant el funcionament de l’establiment, espectacle o activitat.

b) La que tingui per objecte comprovar els aspectes estructurals de l’establiment, el seu equipament i la seva documentació, que preferiblement s’ha de realitzar mentre no estigui en funcionament l’establiment inspeccionat, i havent concertat prèviament dia i hora amb el seu titular.

4. Les persones titulars i les persones organitzadores han de permetre i facilitar les inspeccions i posar a disposició del personal que les fa la documentació de l’es-tabliment, espectacle o activitat, la identificació del personal al seu servei i l’accés a les seves dependències, instal·lacions i equips. El personal d’inspecció i les seves persones col·laboradores poden accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l’entrada en domicili.

5. Les inspeccions s’han de realitzar en presència de la persona titular o orga-nitzadora, o de les persones representants o el personal al seu servei que aquesta designi.

6. Un cop finalitzada la inspecció, el personal d’inspecció ha d’aixecar una acta amb el contingut següent:

a) Identificació de l’establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa inspeccionat i de les persones titulars o organitzadores corresponents.

b) Identificació i signatura de les persones que participen en la inspecció, incloses les que ho fan en representació de la persona titular o organitzadora.

c) Data, hora i durada de la inspecció.7. Aixecada l’acta d’inspecció, en el mateix moment el personal d’inspecció ha

de lliurar una còpia a la persona titular o organitzadora, o als seus representants, i en els tres dies següents n’ha de trametre l’original a l’òrgan competent per exercir les competències sancionadores.

Article 143Efectes i conseqüències de les inspeccions

Si l’acta d’inspecció acredita l’existència d’eventuals incompliments de la llicèn-cia, l’autorització o la comunicació prèvia davant l’Administració, o presumptes infraccions a l’ordenament jurídic vigent, l’òrgan competent per exercir les com-petències sancionadores, dins el mes següent a la recepció de l’acta, pot requerir la persona titular o l’organitzadora perquè facin les modificacions necessàries en el seu establiment, espectacle o activitat, a fi d’adequar-lo plenament a la llicència, autorització o comunicació prèvia davant l’Administració, si s’escau, o a la nor-mativa vigent, tot donant-li un termini adequat per fer-ho. Aquests requeriments s’han d’ajustar al següent:

Que l’òrgan competent consideri que els incompliments o les infraccions acreditats per la inspecció no comporten risc per a la seguretat de les persones o béns, ni per a la convivència ciutadana, i així ho ha de reflectir en el requeriment.

A l’escrit s’ha d’efectuar un advertiment a la persona titular o organitzadora, informant-la que si no atén el requeriment dins del termini donat s’ha d’obrir el procediment sancionador corresponent.

Que la persona titular o la persona organitzadora comuniqui i acrediti a l’Admi-nistració les modificacions assenyalades en el requeriment, dins del termini donat. Per part de la persona instructora de l’expedient s’ha de requerir una nova inspecció. Si en aquesta inspecció es comprova el compliment, no és procedent l’obertura de procediment sancionador.


Disposicions

Si la persona titular o l’organitzadora no atén el requeriment dins del termini donat, l’òrgan competent ha d’obrir el procediment sancionador corresponent o qualsevol altre procediment d’exigència de responsabilitats administratives.

Si dins dels sis mesos següents a la recepció de l’acta d’inspecció l’òrgan com-petent no adopta la mesura indicada, ni concorren motius que permetin ampliar el termini, ni inicia un expedient informatiu, caduca el procediment d’inspecció i els seus possibles efectes.

Article 144Programació i realització de les inspeccions

Les inspeccions s’han de realitzar per les causes següents:a) Amb motiu de la denúncia presentada per persona o persones afectades per

l’establiment obert al públic, l’espectacle públic o l’activitat recreativa. Els òrgans competents per inspeccionar i sancionar han de donar una de les següents respostes a aquestes denúncies i reclamacions:

Informar dels resultats i les conseqüències de la inspecció acordada.Informar dels motius pels quals la inspecció no és procedent.b) Amb motiu d’indicis de risc o d’irregularitats advertits i comunicats pels i les

agents de l’autoritat en exercici de les seves funcions.c) En aplicació dels plans i programes d’inspecció regulats per l’article següent.

Article 145Objectius i plans i programes d’inspecció

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de promoure l’existència d’objectius, prioritats, plans i programes definits d’inspecció dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, amb la finalitat de garantir la seva adequació efectiva a la normativa vigent i la seva adaptació a l’evolució dels valors, dels costums i de les demandes socials en relació amb l’oci.

2. Els objectius i les prioritats de les actuacions inspectores en matèria d’esta-bliments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives han de ser aprovats mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

3. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, un cop informada favorablement per la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, ha de promoure un pla d’actuacions inspectores en els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que fixi els criteris d’inspecció compartits pels serveis de la Generalitat i dels ajuntaments i la coordinació entre uns i altres, tenint en compte les competències respectives. En el marc d’aquest pla, tant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives com els ajuntaments que exerceixen competències d’inspecció i sanció han de formular els respectius programes d’actuacions inspec-tores i els han de posar en coneixement de les altres administracions afectades.

TÍTOL CINQUÈRègim sancionador

CAPÍTOL PRIMER

Especiicacions i graduacions de les infraccions i sancions

Article 146Especiicacions per a la tipiicació de faltes molt greus

Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes molt greus feta per l’article 47 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:


Disposicions

a) Es considera que concorre risc greu per a les persones i béns als efectes de l’apartat a) de l’article esmentat:

a.1) Si hi ha deficiències en l’estructura i en el mobiliari pesant de l’establiment, acreditat per l’informe d’un tècnic competent.

a.2) Si s’utilitzen aparells o estris que generin un perill evident d’incendi, afecta-ció als materials constructius de l’establiment o afectació a la salut de les persones usuàries o espectadores.

a.3) Si les portes d’emergència no són practicables.a.4) Si els passadissos d’evacuació estan obstaculitzats greument per elements

fixos o que impedeixin totalment el pas.a.5) Si no disposen d’enllumenat d’emergència o de senyalització en les vies

d’evacuació o si aquests no es troben en condicions mínimes d’utilització.a.6) En els altres casos que es justifiqui degudament.La ponderació de les circumstàncies anteriors, als efectes de determinar la con-

currència de risc greu, s’ha de fer tenint en compte l’aforament màxim autoritzat de l’establiment, de l’espectacle o de l’activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior.

b) Es considera que incorren en tolerància d’activitats il·lícites o il·legals, es-pecialment pel que fa al consum de drogues o de substàncies tòxiques i al tràfic d’estupefaents, als efectes de l’apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores:

b.1) No expulsen les persones consumidores o les presumptes traficants que consumeixen o trafiquen de manera manifesta en el seu establiment, espectacle o activitat.

b.2) No comuniquen els fets a les autoritats competents si les persones consumi-dores o les presumptes traficants no atenen els requeriments d’expulsió.

b.3) No col·laboren amb les autoritats competents per evitar que aquests fets es tornin a reproduir.

b.4) Quan el consum de drogues o de substàncies estupefaents i el tràfic d’estu-pefaents es dugui a terme per part de personal relacionat amb l’activitat recreativa i/o amb els organitzadors.

b.5) En els altres casos que es justifiqui degudament.c) Es considera que incorren en manca de diligència necessària a l’hora d’impedir

activitats il·lícites o il·legals, especialment el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d’estupefaents, als efectes de l’apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores:

c.1) No donen instruccions expresses al seus serveis de vigilància per detectar i impedir aquestes activitats.

c.2) No tramiten queixes o denúncies fetes per la seva clientela, personal empleat o públic en general per aquest motiu.

c.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.d) Es considera, als efectes de l’apartat c) del citat article 47, que l’excés d’afo-

rament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones quan és superior en un 50% a l’autoritzat per als establiments d’aforament mitjà, alt i molt alt, i en un 100% per als establiments de baix aforament autoritzat, i en els demés casos que es justifiqui degudament. La ponderació de les circumstàncies anteriors als efectes de determinar que l’excés d’aforament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones s’ha de fer tenint en compte l’aforament màxim autoritzat de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior.

e) Es considera, als efectes de l’apartat d) del citat article 47, que hi ha manca d’atenció a persones que necessiten assistència mèdica immediata:

e.1) Si el personal de l’establiment, de l’espectacle, de l’activitat recreativa, el personal de seguretat privada i el personal de control d’accés, davant d’alguna persona usuària o espectadora en situació d’inconsciència o de patir símptomes evidents de malaltia, no avisen immediatament els serveis sanitaris ni li practiquen primers auxilis.


Disposicions

e.2) Si els serveis i els dispositius sanitaris requerits per aquest Reglament no existeixen o no són accessibles ni practicables.

e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.f) Es considera que hi ha incompliment reiterat del règim d’horaris dels esta-

bliments oberts al públic, als efectes de l’apartat e) del citat article 47, quan en un període de sis mesos es produeixen tres o més d’alguna o algunes de les infraccions greus previstes a l’article 147, apartat d).

g) Es considera que les persones titulars o les organitzadores no col·laboren en l’exercici de les funcions d’inspecció, als efectes de l’apartat f) del citat article 47:

g.1) Si no faciliten l’entrada del personal d’inspecció a totes les dependències de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g.2) Si no faciliten al personal d’inspecció tota la documentació de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g.3) Si no identifiquen davant el personal d’inspecció tot el personal empleat de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa o no els faciliten el diàleg amb aquests.

g.4) Si no eviten que el públic interfereixi en les tasques d’inspecció o l’inciten a tenir aquest tipus d’actitud.

g.5) Si no fan els possibles per proporcionar al personal d’inspecció les condicions necessàries per a l’exercici de les seves funcions.

g.6) En els altres casos que es justifiqui degudament.h) Es considera que s’incorre en admissió reiterada de menors en un establiment

obert al públic, un espectacle públic o una activitat recreativa on aquests tinguin prohibida l’entrada, als efectes de l’apartat g) del citat article 47, quan en tres o més ocasions en un període de sis mesos es dóna alguna o algunes de les circumstàncies següents:

h.1) Es constata que els responsables d’un establiment obert al públic, d’un es-pectacle o d’una activitat recreativa i/o el personal de control d’accés no comproven l’edat de les persones assistents, malgrat que el públic sigui majoritàriament jove.

h.2) Es comprova que com a mínim cinc de les persones assistents són menors que tenen prohibida l’entrada.

i) Es considera que s’incompleix la prohibició de discriminació que estableix l’article 10 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, als efectes de l’apartat i) del citat article 47, entre altres en els casos següents:

i.1) Si s’impedeix l’entrada per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

i.2) Si s’impedeix l’entrada a determinades persones per motius no inclosos en les condicions comunicades a l’Administració.

i.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.

Article 147Especiicacions per a la tipiicació de faltes greus i l’excepció

Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes greus feta per l’article 48 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

1. Especificacions.a) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal·lacions o els

serveis produeixen incomoditat greu a les persones usuàries o al personal de servei, als efectes de l’apartat g) del citat article 48, en els casos següents:

a.1) Quan en els serveis no es disposi d’aigua potable.a.2) Si els serveis i urinaris existents estan fora de servei en més d’una quarta

part del seu nombre.a.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.b) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal·lacions o

els serveis produeixen minva de la higiene necessària, als efectes de l’apartat g) del citat article 48, en els casos següents:


Disposicions

b.1) Quan els serveis no disposin dels elements bàsics establerts respecte a les condicions d’higiene i salubritat o que el mal estat de funcionament en què es trobi impedeixi el seu ús.

b.2) En els altres casos que es justifiqui degudament.c) Constitueixen, en tot cas, comportaments dels espectadors i espectadores o

persones usuàries que puguin crear situacions de perill o alteracions de l’ordre, als efectes de l’apartat i) del citat article 48, els següents:

c.1) Exhibir símbols, portar vestits o objectes i d’adoptar conductes que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

c.2) Creació o participació activa en aldarulls o baralles.c.3) Llançament d’objectes contundents.c.4) Comportament irrespectuós envers els altres espectadors, els artistes o el

personal de l’establiment.c.5) En els altres casos que es justifiqui degudamentd) Es considera que hi ha incompliment greu dels horaris d’inici o d’acabament,

als efectes de l’apartat j) del citat article 48, quan:d.1) L’espectacle públic o l’activitat recreativa comença o finalitza abans o més

tard, respectivament, de l’horari establert.d.2) L’establiment permet l’entrada de públic o continua l’activitat recreativa un

cop finalitzat el període de desallotjament.d.3) Durant el període de desallotjament es continua desenvolupant l’espectacle

o activitat recreativa, o es permet l’entrada de públic.e) Es considera que hi ha incompliment sobre serveis de vigilància, als efectes

de l’apartat k) del citat article 48, quan:e.1) Manqui totalment o parcialment el personal de vigilància que es preveu als

articles corresponents.e.2) El personal de vigilància realitzi funcions que no són de la seva compe-

tència.e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.f) Es considera que hi ha incompliment sobre el personal i sistemes de control d’ac-

cés i d’aforament autoritzat, als efectes de l’apartat l) del citat article 48, quan:f.1) Manqui totalment o parcialment el personal de control d’accés que es preveu

als articles corresponentsf.2) Una persona exerceixi les funcions de personal de control d’accés sense dispo-

sar de la corresponent habilitació, quan el local tingui obligació de disposar-ne.f.3) El personal de control d’accés no realitzi les funcions que li són atribuïdes

per aquest Reglament.f.4) Els centres de formació imparteixen els cursos sense haver-ho comunicat a la

direcció general competent, o sense estar degudament autoritzats per les autoritats competents de l’Administració de la Generalitat.

f.5) Els centres de formació no imparteixen els cursos de formació de conformitat amb el que preveu l’annex IV d’aquest Reglament.

f.6) El personal de control d’accés o dels centres de formació presentin documents que no concorden amb la realitat.

f.7) Els establiments d’espectacles i activitats recreatives no disposin dels sistemes de control d’accés i d’aforament que s’estableixen en aquest Reglament.

f.8) Els sistemes de control d’accés i d’aforament funcionin defectuosament o no funcionin.

f.9) En els altres casos que es justifiqui degudament.g) Es considera que s’incorre en una falta greu per l’admissió de menors en un

establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa on aquests i aquestes tinguin prohibida l’entrada, als efectes de l’apartat m) del citat article 48, quan es comprova que entre les persones assistents hi ha menors en un nombre inferior a cinc.


Disposicions

h) Es considera que s’incompleix la normativa sobre contractes d’assegurances de responsabilitat civil, als efectes de l’apartat n) del citat article 48, quan es com-prova que s’incompleixen els requisits, condicions i quanties establerts en aquest Reglament per al contracte d’assegurances.

La manca de pòlissa de responsabilitat civil suposa la comissió d’una falta pe-nal.

2. Excepció.Als efectes de l’apartat c) de l’article esmentat no constitueixen falta greu el canvi

o la suspensió d’un espectacle o d’una activitat recreativa legalment autoritzats, quan està justificat per les causes següents:

1) La no-compareixença del o dels intèrprets o actuants, o dels principals protago-nistes de l’espectacle, o de l’objecte de la projecció o equivalent, o la seva incapacitat per executar correctament l’espectacle o l’activitat recreativa.

2) L’existència d’aldarulls o sorolls persistents del públic, o d’una part d’aquest, que facin impossible el normal funcionament de l’espectacle o l’activitat recreativa.

3) La manca de subministrament energètic, quan aquest sigui necessari per a la realització de l’espectacle o l’activitat recreativa, per causes alienes al titular o a la persona organitzadora.

4) L’existència d’un allau de públic superior a l’aforament autoritzat, sense que els serveis de control d’accés i de seguretat puguin evitar-ho.

5) L’existència d’enfrontaments, agressivitat manifesta o violència entre el públic o comportaments d’incitació pública a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

6) Una resolució de l’autoritat competent.7) Fenòmens climàtics que impedeixin la realització de l’espectacle o activitat o

l’accés normal del públic.8) En els altres casos que es justifiqui degudament.Totes aquestes causes justifiquen que el titular o la persona organitzadora mo-

difiqui o suspengui l’espectacle o l’activitat recreativa, sempre que retorni o com-pensi degudament el que el públic hagi abonat per les entrades, d’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

Article 148Graduació de les sancions per la comissió de faltes molt greus

La quantia de les multes previstes per l’article 50.a) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s’ha de fixar d’acord amb l’escalat següent:

a) Multes de 100.001 a 150.000 € per a:a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l’article 47 de la mateixa

Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.2) Les faltes tipificades pels apartats b) i d) de l’article 47 de la mateixa Llei.a.3) Les faltes tipificades per l’article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren

queixes o denúncies reiterades dels veïns per causa de l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.4) Sempre que s’hagin produït danys a les persones com a conseqüència de la comissió de la falta, o que s’haurien pogut evitar si aquesta no s’hagués comès.

a.5) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes molt greus dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

b) Multes de 50.001 a 100.000 € per a:b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l’article 47 de la mateixa

Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.


Disposicions

b.2) Les faltes tipificades per l’article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren queixes o denúncies reiterades denunciades dels veïns per causa de l’incom-pliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acredita-des, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.3) Les faltes tipificades per l’article 47.g) de la mateixa Llei, si es tracta d’esta-bliments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès una falta molt greu dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

c) Multes de 15.001 a 50.000 € per a:c.1) Les faltes tipificades per l’article 47.f) de la mateixa Llei, independentment

de quin sigui el seu aforament.c.2) Les faltes tipificades per l’article 47.i) de la mateixa Llei, sempre que no

comportin un delicte penal.c.3) Per als casos no previstos en els dos apartats anteriors.d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c) i e) de l’article 50 de

la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al·lega i acredita incapacitat econòmica per assumir-les. Tanmateix, s’acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini de dos anys en la comissió de les faltes a què es refereix l’apartat a) d’aquest mateix article.

e) La mesura sancionadora de la revocació de l’autorització o llicència s’ha d’adoptar en casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus per quatre vegades o més en el termini de dos anys, i sempre que concorrin danys o molèsties ocasionats al públic o a terceres persones afectades que hagin quedat degudament acreditats.

f) La mesura sancionadora d’avançament de l’hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l’article 47.e) d’aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades per aquest fet al veïnat, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades. Aquesta mesura s’ha d’acumular a la multa que correspongui.

g) Si la infracció comesa no afecta, directament ni indirectament, la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d’imposar una sanció situada dins la franja més elevada de l’article següent.

h) En el cas de locals de restauració de baix aforament autoritzat en què tingui lloc la comissió d’una falta tipificada en l’apartat a) de l’article 47 de la mateixa Llei, i sempre que el responsable no hagi comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d’imposar una sanció de l’article següent, atenent la gravetat del fet.

Article 149Graduació de les sancions per la comissió de faltes greus


a) Multes de 10.001 a 15.000 € per a:a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de

l’article 48 de la mateixa Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.2) Les faltes tipificades per l’article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.


Disposicions

a.3) Sempre que s’hagin comès danys a les persones com a conseqüència de la falta o que s’haurien evitat si aquesta no s’hagués comès.

a.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes greus dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

b) Multes de 5.001 a 10.000 € per a:b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de

l’article 48 de la mateixa Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.2) Les faltes tipificades per l’article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.3) Les faltes tipificades per l’article 48.n) de la mateixa Llei.b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès

una falta greu dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

c) Multes de 1.501 a 5.000 € per als casos no previstos en els dos apartats an-teriors.

d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c), d), h) i i) de l’article 51 de la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al·lega i acredita incapacitat econòmica per assumir-les. Tanmateix, s’acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini d’un any en la comissió de les faltes a què es refereix l’apartat a) d’aquest mateix article.

e) La mesura sancionadora d’avançament de l’hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l’article 48.j) d’aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades al veïnat per aquest fet, quan aquestes hagin quedat degudament acreditades, s’ha d’acumular a la multa que correspongui.

f) Si l’infractor és un espectador o usuari, la multa és de 601 a 1.000 € per la comissió d’infraccions tipificades a l’apartat p) de l’article 48 de la mateixa Llei.

g) Si la infracció comesa per un espectador o un usuari no afecta la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès cap altra falta greu en els tres anys anteriors, se li ha d’imposar una multa d’entre 300 i 1.500 €.

Article 150Reincidència

1. Als efectes d’aplicar l’agreujant de la reincidència, aquesta és procedent sempre que les faltes hagin estat comeses efectivament dins el termini assenyalat en l’apartat següent, i que així es determini per resolució administrativa ferma.

2. En cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus i greus, l’escalat regulat als articles anteriors ha d’incrementar les quanties en un màxim d’un 50% si la reincidència és per tres vegades en el termini d’un any, o de quatre en el de dos anys, i entre un 50 i un 100% si la reincidència és per dues vegades en el termini de sis mesos, per quatre o més vegades en el termini d’un any o per cinc o més vegades en el de tres anys.

Article 151Substitució de la sanció per advertiment

1. En els casos d’infraccions de caràcter lleu, l’òrgan competent per sancionar pot substituir l’obertura i tramitació d’un expedient sancionador per un advertiment si concorren les dues circumstàncies següents:

a) Si en el decurs d’un any no s’han obert expedients sancionadors en relació amb l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.


Disposicions

b) Si la persona titular o organitzadora es mostra disposada voluntàriament a reparar els fets constitutius d’infracció, i així ho fa tan aviat com sigui possible.

2. Si es donen les mateixes circumstàncies de l’apartat anterior, i s’ha obert expe-dient sancionador, aquest es pot tancar i es poden arxivar les actuacions, o resoldre amb una simple mesura d’advertiment, si el titular o organitzador ha reparat els fets constitutius d’infracció.


1. La publicitat de la conducta infractora prevista per l’article 53 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar en els casos d’imposició de sancions per faltes greus o molt greus, si concorren alguna de les circumstàncies següents:

a) Si els fets sancionats havien estat objecte de queixes o denúncies reiterades pels veïns o altres persones afectades.

b) Si els mitjans de comunicació s’havien fet ressò dels fets sancionats.c) Si com a conseqüència dels fets sancionats s’han produït danys a les perso-

nes.d) En els altres casos en què l’òrgan sancionador considera justificada aquesta

publicitat pels seus efectes d’exemplaritat, i així ho motiva en la resolució sancio-nadora.

2. En tot cas, la mesura de la publicitat s’ha d’adoptar expressament en la mateixa resolució del procediment sancionador, ha d’especificar i concretar el seu abast, i pot ser revisable jurisdiccionalment.

3. La publicitat, que s’ha de determinar a la resolució del procediment sancio-nador, consisteix en les mesures següents:

a) Publicació de la sanció al diari oficial que correspongui, d’acord amb el que estableixi la resolució sancionadora.

b) Publicació de la sanció en un mitjà de comunicació social d’àmplia difusió en l’àmbit territorial de l’establiment o activitat afectada.

En tot cas, les despeses de la publicació han de ser assumides per la persona o persones infractores.

Article 153Reparació dels danys

1. Si la infracció comesa ha pogut causar danys al mobiliari o a altres béns o espais públics o a l’Administració, i així queda provat en el procediment sanciona-dor, la sanció que correspongui ha d’anar acompanyada de mesures reparadores dels danys ocasionats.

2. El cost dels danys i l’abast de les mesures reparadores s’han de determinar en el procediment sancionador, i aquestes poden consistir en la restitució del bé o de l’espai danyat al seu estat anterior o, si això no és possible o no resulta convenient, en la seva compensació econòmica, en la quantia que fixi el mateix procediment, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu.


1. El tancament d’un establiment obert al públic i la prohibició o la suspensió d’un espectacle o d’una activitat recreativa no tenen caràcter sancionador si aquests no disposen de la corresponent llicència o autorització o no s’ha efectuat la corres-ponent comunicació prèvia. Si es donen aquestes circumstàncies de manca de títol administratiu, les mesures esmentades es poden adoptar per l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització o rebre la comunicació prèvia, o per l’òrgan competent en matèria d’inspeccions i sancions, d’acord amb la normativa de pro-cediment administratiu comú.

En aquests casos, les mesures de tancament, prohibició o suspensió abans esmen-tades només es poden adoptar si, després d’haver advertit prèviament les persones


Disposicions

titulars o persones organitzadores afectades i d’haver-los donat un termini per regularitzar la seva situació i, l’oportunitat de presentar al·legacions, aquestes no ho hagin fet.

Les mesures de tancament, prohibició o suspensió adoptades d’acord amb els paràgrafs anteriors es mantenen mentre el titular o organitzador afectat no regula-ritza la situació de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.

2. La revocació de les llicències, autoritzacions o comunicacions prèvies pels motius assenyalats pels apartats a), b) i c) de l’article 37.2 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot adoptar per l’òrgan competent per atorgar-les o rebre-les, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

En el supòsit de l’apartat c) la revocació és procedent quan el local no es pot adaptar a les circumstàncies determinades per la nova normativa aplicable en el termini de cinc anys, llevat que la citada nova normativa estableixi un altre període diferent o permeti continuar l’activitat en les mateixes circumstàncies que van determinar l’atorgament de la llicència o autorització.

En el supòsit de l’apartat d) del mateix article la revocació es pot adoptar per l’òrgan competent per exercir la potestat sancionadora en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

3. La caducitat de les llicències o autoritzacions, en els casos previstos per l’ar-ticle 37.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar per l’òrgan competent per atorgar-les, sempre que sigui per causa imputable al titular d’aquestes.

CAPÍTOL SEGON

Registre d’infraccions i sancions

Article 155Adscripció i contingut del Registre

1. El Registre d’infraccions i sancions establert per l’article 58 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es crea a la seu de la direcció general competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives, que té la responsabilitat de proporcionar-li els recursos i mitjans necessaris per al seu funcionament, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

2. En el Registre s’hi han d’anotar les sancions imposades un cop adquireixin fermesa judicial o quan la sanció en via administrativa no hagi estat recorreguda judicialment. En aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s’han d’introduir les dades següents:

a) Nom o denominació, DNI/NIF i adreça de la persona titular de l’establiment o de la persona organitzadora de l’espectacle o de l’activitat recreativa objecte de la sanció o, si s’escau, de la persona física o jurídica sancionada.

b) Nom i adreça de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa sancionat.c) Infracció comesa i data en què es va cometre.d) Sanció imposada i data en què es va imposar.e) Data en què la resolució de la sanció imposada esdevé ferma.

Article 156Enregistrament de les dades

1. Les inscripcions en el Registre d’infraccions i sancions es fan d’ofici pel personal que n’és responsable, a partir de les dades facilitades pels òrgans que exerceixen les potestats sancionadores atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament.

2. Amb la finalitat de facilitar i promoure les inscripcions al Registre d’infraccions i sancions, per les persones responsables de fer-ho, els òrgans esmentats a l’apartat anterior els han d’oferir un sistema automatitzat que permeti la comunicació tele-màtica de les dades a enregistrar en el moment de tenir coneixement que la sanció imposada esdevé ferma.


Disposicions

Article 157Accés a les dades del Registre

1. El Registre d’infraccions i sancions no és públic, de manera que les seves persones responsables han de protegir la confidencialitat de les seves dades, d’acord amb la normativa vigent sobre la protecció de dades, sense perjudici del que esta-bleix l’article següent.

2. Els òrgans que exerceixen les potestats sancionadores regulades per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden requerir als responsables del Registre les dades d’aquest sobre determinades persones, empreses, establiments, espectacles o activitats recreatives, als efectes de poder apreciar motius de reincidència. El mateix accés poden exercir les persones interessades, els municipis, els òrgans competents de les unitats policials i demés funcionaris públics responsables de les inspeccions. Uns i altres òrgans tenen el deure de protegir la confidencialitat de les dades que obtinguin d’aquest Registre, i només les poden utilitzar als efectes de resoldre el procediment que en va motivar l’accés.

3. Les persones titulars de les dades enregistrades tenen dret a consultar en qualsevol moment les anotacions del Registre que les afecten directament, i a pro-moure’n la modificació, a fi d’adequar-la a la realitat, si s’escau.

Article 158Cancel·lació de les dades

Quan es donin les circumstàncies previstes per l’article 58.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els responsables del Registre d’infraccions i sancions han de cancel·lar d’ofici les inscripcions afectades. Així mateix, també poden instar aquesta cancel-lació les persones interessades.

CAPÍTOL TERCER

Especiicitats del procediment sancionador

Article 159Aplicació general del procediment sancionador de la Generalitat

En tot allò no previst específicament per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament, el procediment sancionador que cal seguir per determinar les infrac-cions i imposar les sancions regulades per aquestes disposicions és el d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 160Competència

1. L’exercici de la competència sancionadora que la Llei 11/2009, de 6 de juliol, atribueix a l’Administració de la Generalitat correspon als òrgans següents:

a) A la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, l’obertura, tramitació i resolució de procediments sancionadors per faltes molt greus, sense perjudici d’allò que estableix l’apartat b.2) d’aquest mateix article.

b) A la direcció dels serveis territorials competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives:

b.1) L’obertura, tramitació i resolució dels procediments sancionadors per faltes lleus i greus.

b.2) L’obertura i tramitació dels procediments sancionadors per faltes molt greus, a proposta de la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

2. Quan qui exerceix la competència sancionadora és l’ajuntament, es regeix per la normativa de règim local.

Article 161Coordinació entre Generalitat i ajuntaments

1. La direcció general i els serveis territorials competents en matèria d’es-


Disposicions

pectacles públics i activitats recreatives han d’informar amb la màxima celeritat els ajuntaments afectats de l’obertura i de la resolució dels procediments san-cionadors instruïts per l’Administració de la Generalitat en aplicació d’aquest Reglament.

2. Els ajuntaments que exerceixen les competències sancionadores han d’infor-mar amb la màxima celeritat la direcció general i els serveis territorials competents en matèria d’espectacles i activitats recreatives de l’obertura i de la resolució dels procediments sancionadors que instrueixin.

3. El departament de la Generalitat competent en matèria d’espectacles i acti-vitats recreatives ha de desenvolupar la xarxa i el programari informàtic que faran possible la tramesa automàtica de la informació prevista pels dos apartats anteriors, i promoure’n l’ús per part dels ajuntaments.

CAPÍTOL QUART

Les mesures provisionals

SECCIÓ PRIMERA


Article 162Finalitats i criteris generals

1. Les mesures provisionals s’han de justificar en alguna de les finalitats se-güents:

a) Evitar la continuïtat d’activitats il·legals.b) Evitar situacions de perill o de risc.c) Evitar el manteniment dels efectes de la infracció.d) Evitar la comissió de noves infraccions.e) Assegurar el correcte desenvolupament del procediment sancionador.f) Garantir l’eficàcia de les mesures sancionadores que, si s’escau, s’imposin.g) Altres exigències dels interessos generals.2. Els òrgans i les autoritats competents imposen les mesures provisionals d’acord

amb els principis i criteris següents:a) Protecció efectiva de la seguretat i salut de les persones.b) Proporcionalitat amb la situació d’il·legalitat i de perill o risc que les jus-

tifica.c) Congruència amb les finalitats que es persegueixen amb la seva adopció.

Article 163Tipologia

Les mesures provisionals que es poden adoptar en atenció a les finalitats previstes per l’article anterior, i en funció de les circumstàncies que concorrin en el cas, són les següents:

a) Mesures provisionals en el marc del procediment sancionador correspo-nent.

b) Mesures provisionals prèvies a l’obertura del procediment sancionador cor-responent, mitjançant un procediment sumari.

c) Mesures provisionals immediates.

SECCIÓ SEGONA


Article 164Mesures provisionals en el marc d’un procediment sancionador

Un cop iniciat un procediment sancionador per faltes molt greus, greus o lleus, i en qualsevol moment de la seva tramitació, l’òrgan competent per resoldre’l pot


Disposicions

adoptar, mitjançant resolució motivada i en atenció a alguna de les finalitats indi-cades anteriorment, les mesures provisionals previstes per l’article 61 en relació amb l’article 63 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

SECCIÓ TERCERA

Les mesures provisionals prèvies

Article 165Supòsits en què són procedents mesures provisionals prèvies

Als efectes de determinar els casos previstos per l’article 62 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, en què pot ser procedent l’adopció de mesures provisionals prèvies:

a) Es considera que hi ha alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones i béns als efectes de l’apartat b) del citat article, quan:

a.1) S’han produït baralles a l’interior dels establiments, o durant el desenvolu-pament dels espectacles o de les activitats recreatives.

a.2) S’hagi constatat un ús no justificat de la força per part del personal encarregat del control d’accés o del vigilants de seguretat privada.

a.3) En la resta de casos que s’acrediti degudament.b) Es considera que hi ha risc greu per a les seguretat de les persones i béns, als

efectes de l’apartat c) del citat article, quan es dóna alguna de les circumstàncies següents:

b.1) Les previstes a l’article 146.a.1) i a.2).b.2) Si les portes d’emergència no són practicables, però es pot esmenar aquesta

deficiència en el moment de la inspecció.b.3) Si els passadissos estan greument obstaculitzats per elements que es poden

treure en el moment de la inspecció.b.4) El funcionament defectuós de l’enllumenat d’emergència i senyalització e

les vies d’evacuació.c) Es considera que hi ha perill imminent per a la seguretat de les persones i béns

als efectes de l’apartat c) del citat article quan:c.1) S’hagi excedit l’aforament autoritzat segons el que preveu l’article 146.d).c.2) Es constatin, visualment, deficiències en les condicions estructurals de

l’immoble.c.3) Les portes d’emergència no siguin practicables.c.4) Els passadissos d’evacuació estiguin obstaculitzats greument per elements

fixos.c.5) No es disposi d’enllumenat d’emergència o senyalització.c.6) En els demés casos que s’acrediti degudament.e) Es considera que s’alteren substancialment els requisits de la llicència o auto-

rització atorgada, als efectes de l’apartat e) del citat article, quan:e.1) S’hagin efectuat canvis estructurals en l’establiment sense haver tramitat

una nova llicència o autorització.e.2) Es realitzin activitats no incloses a la llicència o autorització, sense haver

estat degudament comunicades.e.3) En els demés casos que s’acrediti degudament.f) Es considera que s’incompleixen de manera reiterada els horaris establerts, als

efectes de l’apartat f) del citat article, quan es donen les circumstàncies previstes per l’article 146.f).

g) Es considera que s’incompleix de manera reiterada la prohibició d’entrada de menors als efectes de l’apartat g) del citat article quan es donen les circumstàncies previstes per l’article 146.h).

Article 166Òrgans competents per adoptar mesures provisionals prèvies

La competència per adoptar mesures provisionals prèvies correspon als òrgans competents per sancionar les infraccions tipificades en la Llei.


Disposicions

SECCIÓ QUARTA

Les mesures provisionals immediates

Article 167Supòsits en què es poden adoptar mesures provisionals immediates

Als efectes d’adoptar, per part dels i les membres de la policia de Catalunya, les mesures provisionals immediates regulades per l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

a) Es considera, entre d’altres causes, que concorre la circumstància de risc immediat d’afectar greument la seguretat de les persones i dels béns quan:

a.1) S’excedeixi l’aforament autoritzat en un 50% als establiments d’afo-rament mitjà, alt i molt alt i en un 100% als establiments de baix aforament autoritzat.

a.2) S’utilitzin aparells o estris que generin un perill evident d’incendi, afectació als materials constructius de l’establiment o afectació a la salut de les persones que es trobin al seu interior.

a.3) Hi hagi baralles multitudinàries.a.4) Les portes d’emergència o els passadissos d’evacuació estiguin obstaculitzats

per causes que no es puguin resoldre en aquell mateix moment.a.5) Hi hagi deficiències evidents i serioses en l’estructura de l’establiment o en

el seu mobiliari pesant.b) Es considera que concorre la circumstància de risc immediat d’afectar greument

la convivència ciutadana quan se superi en un 25% o més l’índex de sonometria permès per la normativa vigent aplicable.

c) En el cas que durant el període establert per deixar buit un establiment es con-tinuï desenvolupant l’espectacle o activitat recreativa, sense perjudici de l’obertura del corresponent expedient sancionador, els i les agents de l’autoritat poden impedir l’entrada del públic i poden ordenar desallotjar l’establiment esmentat.

Article 168Determinació de la mesura provisional immediata

Els i les membres de la policia de Catalunya, en aplicació de l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

1. Poden adoptar la mesura provisional immediata de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments si es dóna alguna de les circumstàncies previstes en l’article anterior.

2. Poden adoptar la mesura de desallotjament dels establiments oberts al públic o dels espais o es realitzen espectacles o activitats recreatives quan, pel nombre d’assistents o d’altres circumstàncies, es posi en perill greu, i de manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones i béns o s’afecti greument la convivència ciutadana.

3. Poden adoptar la mesura de comís o precinte dels béns relacionats amb l’es-pectacle o l’activitat recreativa quan aquest o aquesta es realitza sense la preceptiva autorització o llicència.

4. En cas de revenda o venda ambulant d’entrades, s’ha d’adoptar la mesura provisional immediata de comís d’aquestes i dels béns relacionats amb aquesta activitat, així com dels diners objecte de la transacció.

Article 169Apreciació de les circumstàncies que justiiquen les mesures provisionals imme-diates

L’apreciació de la concurrència de les circumstàncies previstes per l’article 167, que justifiquen l’adopció de mesures provisionals immediates, i de les circumstàn-cies previstes per l’article 168, que serveixen per determinar la mesura provisional immediata escaient, s’ha de fer en el mateix moment d’adoptar la mesura pels membres de la policia de Catalunya que l’adopten.


Disposicions

Article 170Procediment per adoptar mesures provisionals immediates

1. Les mesures provisionals immediates regulades per l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden ser adoptades pels membres de la policia de Catalunya, en exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat de les persones i béns, de la convivència, de l’ordre públic o de la seguretat ciutadana.

2. La mesura provisional immediata ha de ser comunicada en el mateix moment de ser adoptada a les persones destinatàries.

3. Els membres de la policia de Catalunya que adoptin la mesura provisional immediata confeccionaran una acta en què han de fer constar:

a) L’apreciació de la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l’adopció de la mesura provisional immediata.

b) La descripció i la justificació de la mesura o mesures provisionals immediates adoptades.

c) La descripció de les precaucions i disposicions preses per garantir l’eficàcia de les mesures provisions immediates adoptades.

4. Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisi-onal immediata han de lliurar una còpia de l’acta regulada per l’apartat anterior al titular o organitzador, al seu representant o a la persona o persones responsables de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.

5. Un cop adoptada la mesura, s’han d’efectuar els tràmits previstos a l’ar-ticle 65.

Article 171Vigència de les mesures provisionals immediates

1. La mesura de desallotjament, si no va acompanyada de la de suspensió de les activitats o precinte de l’establiment, és vigent fins a l’hora d’obertura del dia o de la sessió següent de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.

2. Les mesures de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments i de comís dels béns seran vigents fins a la conversió de la mesura provisional immediata en mesura provisional prèvia o en mesura provisional o, si s’escau, fins a la seva revocació, d’acord amb el procediment següent:

a) Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisional immediata de suspensió, precinte o comís han de comunicar l’acta regulada per l’article anterior a l’òrgan competent per exercir les potestats sancionadores, dins de les 48 hores següents a l’adopció de les mesures.

b) L’òrgan competent per sancionar té un termini de cinc dies, a comptar del primer dia hàbil següent al de la comunicació, per confirmar, modificar o revocar la citada mesura provisional immediata, i s’ha de comunicar a la persona titular o organitzadora o al seu representant. Si la confirma o modifica, la mesura provisional immediata es converteix en mesura provisional prèvia.

c) Alternativament al que preveu l’apartat anterior, la mesura provisional im-mediata pot ser confirmada, modificada o revocada per l’òrgan abans citat dins del mateix termini previst per l’apartat anterior, mitjançant l’acord d’obertura del procediment sancionador corresponent.

d) Es produeix immediatament la invalidesa, i la consegüent ineficàcia, de la mesura provisional immediata si dins del termini de cinc dies d’haver estat adop-tada aquesta no és confirmada o modificada, en els termes establerts a l’apartat b) o c) d’aquest article, per l’òrgan competent per exercir les competències sanci-onadores.


Disposicions

ANNEX IEl catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme

I. Objecte i finalitat1. Aquest annex té per objecte establir el catàleg dels espectacles públics, les

activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic on aquells es duen a terme, amb finalitat d’oci, d’entreteniment o de diversió, i que estan sotmesos a aquest Reglament, als efectes de definir-ne la tipologia i de permetre determinar el règim jurídic més adequat per aplicar en cada cas.

2. La finalitat del catàleg és que tots els actes de control preventiu de les adminis-tracions competents per a la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives, per a l’obertura d’establiments públics i per a l’habilitació d’espais oberts al públic, s’ajustin a les característiques, denominació i definició de cada tipus d’establiment, espectacle o d’activitat definits en aquest catàleg.

II. Espectacles públics1. Els espectacles públics són les representacions, les actuacions, les exhibicions,

les projeccions, les competicions o les activitats d’altre tipus adreçades a l’entreteni-ment o al lleure, realitzades davant de públic, i dutes a terme per artistes, intèrprets o actuants, que intervenen per compte d’una empresa o per compte propi.

2. Els espectacles públics es classifiquen en:a) Espectacles cinematogràfics: consisteixen en la realització d’exhibicions i de

projeccions de pel·lícules cinematogràfiques i altres continguts susceptibles de ser projectats en pantalla, amb independència dels mitjans tècnics utilitzats.

b) Espectacles teatrals: consisteixen en la realització de representacions en directe d’obres teatrals, musicals, de dansa, òpera, obres artístiques o escèniques, mitjan-çant la utilització, aïlladament o conjuntament, del llenguatge, de la mímica, de la música, del còmic, de titelles, de guinyols o d’altres objectes, a càrrec d’actuants, siguin o no professionals.

c) Espectacles d’audició: consisteixen en la realització d’actuacions en directe en les quals s’interpreten obres culturals, recitals de poesies o similars.

d) Espectacles musicals: consisteixen en l’execució o representació en directe d’obres o composicions musicals, mitjançant la utilització, aïlladament o conjunta-ment, d’instruments musicals o de música gravada i tramesa per mitjans mecànics o de la veu humana a càrrec de cantants, actors i actrius o executants, siguin o no professionals.

e) Manifestacions festives de caràcter cultural i tradicional: consisteixen en la realització en públic de representacions musicals, balls, exhibicions, cavalcades o desfilades de caràcter popular, tradicional o de qualsevol altre índole, a les quals s’aplica aquest Reglament.

f) Espectacles de circ: són aquells espectacles consistents en l’execució i repre-sentació en públic d’exercicis físics, d’acrobàcia o habilitat, d’actuacions de pallas-sos/es, de malabaristes, de professionals de la prestidigitació o d’animals mestrats, realitzats per executants professionals.

g) Altres espectacles: aquells espectacles singulars que per les seves caracterís-tiques i naturalesa no es trobin definits i recollits específicament en aquest catàleg i se celebrin davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

III. Activitats recreatives1. Són activitats recreatives aquelles que ofereixen al públic la utilització de

jocs, de màquines o d’aparells o el consum de productes o serveis, així com també aquelles que congreguen persones amb l’objecte principal de participar en l’activitat o de rebre serveis amb finalitat d’oci, entreteniment o diversió.

2. Les activitats musicals són les que es realitzen en locals que disposen d’am-bientació musical, amb la possibilitat d’oferir música en directe, de realitzar espec-tacles públics musicals, de ballar o no, i de disposar d’un servei complementari de


Disposicions

menjar i beguda. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats musicals es classifiquen en:

a.1) Bar musical: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de bar, amb ambientació musical reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica, i no disposa de pista de ball o espai assimilable.

a.2) Restaurant musical: activitat que es realitza en un local que ofereix servei de restaurant, amb ambientació musical, reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica.

a.3) Discoteca: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar, mitjançant ambientació musical, i disposa d’una o més pistes per ballar i de servei de bar.

a.4) Sala de ball: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar amb música en directe i, complementàriament, amb ambientació musical. La sala de ball ha de disposar d’un escenari per a l’orquestra, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants i de servei de bar.

a.5) Sala de festes amb espectacle: aquesta activitat es realitza en un local que té com a objecte oferir actuacions musicals, teatrals o música per ballar, ja sigui en directe o amb ambientació musical. La sala de festes ha de disposar d’escenari, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants, de servei de bar-restaurant, restaurant o bar i d’un espai idoni per al públic espectador.

a.6) Sala de concert: activitat que es realitza en un local, que pot disposar de servei de bar i que té per objecte oferir al públic actuacions de música en directe, i altres activitats culturals. La sala de concerts ha de disposar d’un escenari o espai habilitat i destinat a l’oferiment de concerts i d’equipament tècnic adequat per a la realització d’aquests, i pot disposar també de vestidor per als actuants.

a.7) Discoteques de joventut: consisteixen en l’activitat de discoteca destinada a un públic comprès entre els 14 i els 17 anys, amb horari especial. Aquesta activitat està condicionada a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac, i resta prohibida l’entrada als majors de 18 anys durant el seu desenvolupament.

a.8) Karaoke: activitat que té per objecte oferir al públic la possibilitat d’in-terpretar cançons en directe mitjançant un equip de música apropiat. Es pot rea-litzar tant en locals d’activitats recreatives musicals com de restauració, sempre que no superi el nombre de decibels previstos en la normativa de contaminació acústica.

a.9) Sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut: consisteix en l’activitat de sala de festes amb espectacle o de sala de concerts destinades al públic menor d’edat, el qual fins als 14 anys ha d’anar acompanyat d’una persona major d’edat. Aquestes activitats estan condicionades a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac als menors.

a.10) Cafè teatre i cafè concert: aquestes activitats tenen com a objecte únic oferir en directe actuacions musicals, teatrals o de varietats, sense pista de ball o espai assimilable. Els establiments on es realitzin aquestes activitats han de disposar de servei de bar, d’escenari, de camerinos per als i a les artistes actuants i de cadires i taules per al públic espectador.

a).11) Establiments de règim especial: són aquells establiments d’activitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació.

b) Establiments públics amb reservats annexos: són aquells on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i que són exercides de manera lliure i indepen-dent pel prestador o la prestadora del servei amb altres persones, a canvi d’una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi


Disposicions

hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de l’activitat. Es classifiquen en:

b.1) Local amb reservats annexos, que pot disposar de servei de bar, amb ambi-entació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable,

b.2) Local amb reservats annexos que ofereix actuacions i espectacles eròtics, i disposa d’escenari, amb pista de ball o sense, de vestuari per a les persones actuants, de cadires i taules per a les persones espectadores i de servei de bar.

IV. Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recrea-tives

Les activitats recreatives i els espectacles públics als quals, si no hi ha regulació en la seva normativa específica, els és d’aplicació supletòria les previsions d’aquest Reglament són les activitats de restauració, les activitats de joc i apostes, les acti-vitats esportives i els espectacles amb ús d’animals.

a) Les activitats de restauració són aquelles que es realitzen en locals que tenen per objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser consumits en el ma-teix establiment. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

a.1) Restaurant: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d’oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.

a.2) Bar: activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans.

a.3) Restaurant bar: activitat que es realitza en un local que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i de bar previstos en els dos apartats anteriors.

a.3) Saló de banquets: aquella activitat realitzada en restaurants o establiments exclusivament especialitzats per a aquesta activitat, que disposen de sales habili-tades amb aquesta finalitat, destinades a servir menjars i begudes per a tot tipus de realitzacions d’actes socials en data i hora predeterminats.

En les activitats d’aquest apartat es poden realitzar d’altres complementàries amb música de fons ambiental, de ball i altres actuacions en directe, sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i d’insonorització, i estigui deguda-ment autoritzat. Aquesta activitat es pot dur a terme en un local tancat o en espais a l’aire lliure.

b) Les activitats de joc i apostes són les definides per la normativa de joc i reco-llides en el catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya.

c) Les activitats esportives són les realitzades per esportistes amb o sense la utilització de vehicles, aparells o animals davant de públic.

d) Els espectacles amb ús d’animals. Aquests espectacles s’han de realitzar d’acord amb el que disposi la normativa específica en aquesta matèria.

V. Tipologia dels espectacles i de les activitats recreativesEls espectacles públics i les activitats recreatives que es descriuen en aquest

catàleg poden ser de caràcter ordinari o extraordinari.a) Es consideren espectacles públics o activitats recreatives de caràcter ordinari

aquells que es realitzen de manera habitual en establiments fixos o eventuals, que poden ser permanents, o de temporada.

b) Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els que es realitzen en establiments oberts al públic que disposen de llicència, autorit-zació o comunicació prèvia davant l’Administració per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar, o en un espai obert al públic o a altres establiments que no tenen la consideració de locals de concurrència pública sempre que compleixen les condicions exigibles per a la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa. Es poden realitzar un nombre màxim de 12 espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari a l’any.


Disposicions

VI. Establiments i espais oberts al públic1. Els establiments oberts al públic són els locals, les instal·lacions o els recintes

dedicats a realitzar-hi espectacles públics o activitats recreatives. Poden ser dels tipus següents:

a) Establiments oberts al públic fixos: els locals tancats, permanents no des-muntables, coberts totalment o parcialment, que estan establerts en edificacions independents o agrupades amb altres que siguin inseparables del sòl sobre el qual es construeixen.

b) Establiments oberts al públic no permanents desmuntables: els locals o les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal·lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl·lics, de fusta o qualse-vol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense. Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.

c) Establiments independents: els establiments oberts al públic fixos i els esta-bliments oberts al públic no permanents desmuntables que tenen un accés propi directe des de la via pública.

d) Establiments oberts al públic agrupats: els recintes constituïts en complexos o infraestructures d’oci, de gran magnitud o no, que uneixen diversos locals o instal·lacions, de caràcter fix o de caràcter no permanent desmuntable, als quals s’accedeix per espais edificats comuns a tots ells.

2. Així mateix, els espectacles i les activitats recreatives es poden realitzar ocasionalment en espais oberts al públic habilitats per a la seva realització o exe-cució, i que no disposen d’infraestructures ni de instal·lacions fixes per fer-ho. En els espais oberts al públic s’ha de delimitar la zona dels espectadors i espectadores respecte de la dels actuants i s’han de complir la resta de prescripcions tècniques que estableixen aquest Reglament i la normativa que els regula.

VII. Classificació pel seu aforamentEn funció del seu aforament, els establiments oberts al públic, els espectacles i

les activitats recreatives es classifiquen en els grups següents:a) De baix aforament, quan aquest no supera les 150 persones.b) D’aforament mitjà, quan aquest és de 151 a 500 persones.c) D’aforament alt, quan aquest és de 501 a 1.000 persones.d) D’aforament molt alt, quan aquest supera les 1.000 persones.

ANNEX IIEntitats col·laboradores de l’Administració

I. Funcions i àmbit d’actuació1. Les entitats de control d’establiments i espectacles en l’àmbit de les compe-

tències de la Generalitat i de les dels ajuntaments que les reconeguin poden dur a terme les funcions següents:

a) Realitzar les comprovacions, verificacions, anàlisis, medicions i demés ac-tuacions de control inicial, de control de funcionament i de revisió previstes per l’article 31 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i l’emissió dels corresponents informes i certificacions.

b) Redactar els informes, les certificacions i les verificacions previstes en aquest Reglament i les que els encarregui qualsevol òrgan competent per exercir funcions recollides en aquest.

c) Exercir les funcions que els atribueixi aquest Reglament en relació amb el control dels aforaments.

2. Els camps d’actuació de les entitats de control d’establiments i espectacles són els següents:

Condicions de seguretat i de protecció de les persones.Control acústic, i altres impactes de prevenció i control ambiental.


Disposicions

Estructura i seguretat dels edificis.Control d’aforament.Gestió de sistemes d’informació.Higiene i salubritat dels edificis i dels aliments.3. Les entitats de control d’establiments i espectacles han de poder actuar també

com a entitats ambientals de control.

II. Òrgan competentL’òrgan competent per atorgar l’habilitació és la persona titular del departament

competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.En el si del departament competent en la matèria s’ha de definir un òrgan de gestió

de les habilitacions de les entitats de control d’establiments i espectacles, que ha de tenir encomanades les funcions següents:

a) Tramitar les sol·licituds d’habilitació.b) Proposar a la persona titular del departament les resolucions sobre habilita-

cions.c) Supervisar i inspeccionar l’activitat de les entitats de control d’espectacles

públics i activitats recreatives.d) Si cal, obrir expedient disciplinari a les entitats col·laboradores de l’Adminis-

tració i, si s’escau, revocar-los l’habilitació.e) Les demés que siguin necessàries per a la gestió d’aquesta matèria.

III. Habilitació i requisits1. Poden optar a l’habilitació com a entitats de control en el marc de la Llei

11/2009, de 6 de juliol, les entitats públiques o privades que acreditin que disposen d’una estructura organitzativa i de funcionament d’acord amb el que estableix la norma UNE EN ISO/IEC 17020.

2. Poden optar a l’habilitació com a entitats de control d’establiments i especta-cles les entitats públiques o privades que acreditin que disposen d’una estructura organitzativa i de funcionament d’acord amb el que estableix la norma UNE EN ISO/IEC 17021 i el Reglament CE núm. 1221/2009, de 25 de novembre. Aquest requisit es pot acreditar mitjançant l’aportació d’un certificat d’acreditació emès per un altre òrgan o organisme d’acreditació oficial.

3. Les entitats de control d’establiments i espectacles han d’implantar un sistema de la qualitat degudament documentat en un manual de qualitat, el qual ha de:

a) Definir i documentar la seva política, objectius i compromís amb la qualitat, assegurant-se que aquesta és compresa, implantada i mantinguda per tots els nivells de l’organització.

b) Mantenir i actualitzar el sistema de qualitat sota l’autoritat i la responsabilitat d’una persona designada per a la direcció d’aquesta.

d) Sotmetre tota la documentació relacionada amb les actuacions de l’entitat a un sistema de control que garanteixi la seva disponibilitat i actualització.

c) Portar a terme un sistema d’auditories internes de qualitat per personal propi degudament qualificat i independent de les funcions que siguin auditades.

d) Disposar de procediments per tractar el retorn d’informació, que ser-veixin per detectar anomalies en el sistema de qualitat o en la realització dels controls.

4. Els requisits exigits per a l’atorgament de l’habilitació com a entitats col-laboradores s’han de mantenir al llarg de tot el període de vigència d’aquesta.

5. La pèrdua o incompliment d’algun d’aquests requisits inhabilita l’entitat per dur a terme actuacions i funcions com a entitat col·laboradora per a les quals ha estat habilitada fins que s’esmeni la deficiència.

IV. Procediment1. Les entitats interessades a ser habilitades com a entitats de control d’establiments

i espectacles han de presentar al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives la corresponent sol·licitud d’habilitació, en la qual s’ha de


Disposicions

fer constar el nom, cognoms i titulació de les persones responsables de la direcció general, de la direcció tècnica de l’entitat i de la direcció de les activitats per a les quals se sol·licita l’habilitació, així com de l’emplaçament de les seves instal·lacions radicades dins el territori de Catalunya.

La sol·licitud d’habilitació s’ha d’acompanyar de la documentació següent:a) Escriptura de constitució i estatuts, si s’escau.b) Relació del personal de plantilla, amb indicació de la titulació i del grau de

dedicació respectius.c) Relació i descripció de les instal·lacions, equips i elements materials de què

disposa per desenvolupar les activitats pròpies de l’habilitació, tot acreditant-ne la plena disposició si són contractats a terceres persones.

d) Declaració responsable en la qual ha de constar que es disposa de:Pòlissa d’assegurances per cobrir les responsabilitats derivades de la seva ac-

tuació.Si s’escau, els acords que hagi subscrit amb entitats especialitzades.Les autoritzacions, llicències, enregistraments i demés requisits exigibles per a

l’exercici de la seva activitat.Manual de qualitat i identificació d’aquest, i compromís de presentar-lo sempre

que li sigui requerit per l’òrgan responsable de tramitar l’habilitació.Justificant del pagament de la taxa corresponent.e) Proposta de tarifes a aplicar a cada funció.f) Memòria de les activitats de l’entitat.g) Memòria raonada que acrediti la suficiència i la idoneïtat dels mitjans perso-

nals i materials de l’entitat requerits per aquestes normes i dels demés que siguin necessaris per desenvolupar qualsevol de les operacions i funcions incloses al contingut de l’habilitació.

2. L’òrgan de gestió de les habilitacions que ha d’analitzar la sol·licitud pot re-querir que es completi la documentació, si s’escau, i pot fer les comprovacions que consideri pertinents en el domicili de l’entitat o en les seves dependències i empla-çaments radicats a Catalunya. Finalment, ha de redactar una proposta motivada de resolució, i elevar-la a la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. La resolució de les sol·licituds d’habilitació s’ha de dictar i notificar en el termini de sis mesos des de la seva presentació. Si no hi ha una resolució expressa dins d’aquest termini, la persona interessada podrà entendre desestimada la seva sol·licitud.

4. L’habilitació s’atorga per un període de cinc anys i és prorrogable per períodes de la mateixa durada, sempre amb sol·licitud i revisió prèvies.

5. La part dispositiva de la resolució d’acreditació s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. Les entitats habilitades s’han de sotmetre a una auditoria de gestió als dos anys de la seva habilitació i, si s’escau, als dos anys de cada pròrroga.

7. Es crea el Registre d’entitats de control d’establiments i espectacles, que s’in-tegra orgànicament dins de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. El departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives ha d’inscriure d’ofici i a partir de les seves dades les entitats que habiliti.

V. Obligacions1. Són obligacions de les entitats de control d’establiments i espectacles:a) Estar lliures de qualsevol tipus de pressió externa que pugui influir en el re-

sultat de les seves actuacions i, per aquest motiu, han d’implantar procediments que assegurin aquesta imparcialitat. Als efectes de garantia de compliment d’aquests requisits, les entitats de control d’establiments i espectacles han de justificar el compliment dels criteris d’independència que es fixen a l’annex A de la norma EN 45004.


Disposicions

b) Garantir la confidencialitat de la informació obtinguda amb les seves actua-cions en l’àmbit de l’aplicació d’aquest Reglament.

c) Com a mínim una quarta part dels tècnics de l’entitat han de tenir experiència en la projecció, disseny, direcció tècnica o control d’establiments o d’espectacles, en els camps següents:

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis.Condicions de seguretat i de protecció de les persones.Control acústic i altres impactes en matèria de prevenció i control ambiental.Estructura i seguretat dels edificis.Control d’aforament.Gestió de sistemes d’informació.Salut pública.d) Realitzar totes les actuacions de control d’establiments, espectacles i activitats

i de prevenció i control ambiental per a les quals estiguin habilitades que els siguin encomanades formalment dins dels terminis legalment establerts.

e) Expedir les actes, els informes i les certificacions exigibles dins dels terminis le-galment establerts i amb el contingut, el format i el suport que s’hagi determinat.

f) Mantenir els expedients, la documentació, les actes i les certificacions i les dades dels controls durant un període mínim de cinc anys, en condicions que en garanteixin la fiabilitat, la no-manipulació i la confidencialitat.

g) Recollir les actuacions de control en un informe o certificat de control, degu-dament signat i aprovat per una persona o persones responsables, que ha d’emetre l’entitat de control d’establiments i espectacles. L’informe ha de contenir, de manera correcta, clara i precisa, els resultats dels exàmens i determinacions realitzats. S’ha d’identificar clarament l’origen de cada resultat recollit en l’informe o certificat final de control.

h) Tarifar les seves actuacions d’acord amb els preus que han comunicat prèvia-ment al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

i) Disposar de procediments documentats per al tractament de les reclamacions originades per les actuacions de control.

VI. Control de les entitats1. Les funcions encomanades a les entitats de control d’establiments i espectacles

poden ser verificades en tot moment per l’òrgan de gestió de les habilitacions. Tanma-teix, aquestes entitats són responsables per si mateixes de les seves actuacions.

2. Als efectes de facilitar el control de l’òrgan de gestió de les habilitacions, les entitats de control d’establiments i espectacles li han de trametre anualment, dins del calendari assenyalat pel mateix òrgan:

a) Un informe de les seves actuacions, amb una relació dels establiments, es-pectacles i activitats controlats i dels sistemes de control d’aforaments gestionats, amb indicació de les principals incidències detectades, així com les previsions d’actuació per a l’exercici següent.

b) Una memòria detallada amb les activitats fetes en matèria de formació de per-sonal, millores en la gestió i qualsevol altra relativa a l’organització de l’entitat i a les seves activitats internes, amb indicació de suggeriments per introduir millores.

c) Una auditoria externa feta per una auditora inscrita en un Registre d’auditors de la seva gestió econòmica.

L’òrgan de gestió de les habilitacions pot requerir aclariments de la documenta-ció presentada, així com la seva ampliació, requeriments que en tot cas han de ser atesos per l’entitat de control.

3. L’òrgan de gestió de les habilitacions té la potestat d’inspecció de les entitats de control d’establiments i espectacles, a fi de verificar la seva permanent adequació de les condicions de l’habilitació. Aquestes entitats han de permetre l’accés de les persones representants de l’òrgan de gestió de les habilitacions a les seves instal-lacions, oficines i documentació relacionades amb les funcions per a les quals han estat habilitades.


Disposicions

4. L’òrgan de gestió de les habilitacions pot inspeccionar i supervisar les enti-tats de control d’establiments i espectacles mitjançant el nomenament de personal interventor, que ha de recaure en personal al servei de l’Administració. La funció ordinària del personal interventor és verificar el compliment de les funcions assu-mides per les entitats habilitades i el seguiment del seu grau de compliment de les normes tècniques a aplicar.

5. Les entitats de control d’establiments i espectacles han de disposar de proce-diments documentats per tractar les reclamacions rebudes amb motiu de l’exercici de les seves funcions, i han dur al dia un arxiu, a disposició del departament com-petent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, amb inscripció de totes les reclamacions rebudes i del resultat de les mateixes.

Si una reclamació presentada a una entitat de control d’establiments i espectacles no és resolta favorablement per aquesta en el termini d’un mes, la persona recurrent pot traslladar-la en el termini d’un mes a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que ha de resoldre en el termini de tres mesos, un cop escoltades totes les persones interessades, i en qualsevol cal l’entitat de control.

6. La modificació per part d’una entitat de control de qualsevol de les condicions o dels requisits que van justificar la seva habilitació ha de ser posada immediatament en coneixement de l’òrgan de gestió de les habilitacions, el qual, si la magnitud de les modificacions ho aconsella, pot resoldre la necessitat de seguir un nou procediment d’habilitació, amb els mateixos tràmits que l’inicial.

7. L’incompliment de les obligacions a què estan subjectes les entitats habilitades o la infracció d’aquestes i demés normes que les regulen pot donar lloc a la revo-cació de l’habilitació i a la corresponent cancel·lació de la inscripció al Registre. L’habilitació pot ser revocada en els casos següents:

a) Incompliment reiterat de les obligacions derivades de les seves actuacions de control.

b) Falsedat o inexactitud de les dades subministrades o en els dictàmens o informes emesos.

c) Actuació negligent en la pràctica de les operacions encarregades.d) Modificació de les disponibilitats i de les capacitats tècniques, que comporti

la seva inadequació per dur a terme les tasques per a les quals havia estat habili-tada.

La revocació ha de ser acordada per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de l’òrgan de gestió de les habilitacions, amb instrucció prèvia del corresponent procediment, en què s’ha de donar en tot cas audiència a l’entitat afectada.

ANNEX IIISistemes de control d’aforament

A) Requeriments tècnics dels sistemes de control d’aforament1. Els sistemes han d’estar homologats segons l’Ordre ITC/3708/2006, de 22 de

novembre.2. Els sistemes han de ser immunes als efectes de la llum de l’espectre visi-

ble, de longitud d’ona entre 400 i 700 nm i de manera especial als raigs d’alta potència de tipus làser de color verd (532 nm) i vermell (635-650 nm), atès el seu ús habitual en els establiments. A més, han de poder funcionar correctament en qualsevol condició lumínica. En aquest sentit, els sistemes han d’incorporar tot allò que sigui necessari per garantir un funcionament correcte en aquestes condicions.

3. Els sistemes han de ser immunes als efectes de les ones de pressió sonora, en la banda de freqüències de 20 a 20.000 Hz, amb independència del nivell de pressió sonora.


Disposicions

4. Els sistemes han de funcionar amb sensors de pas no intrusius i han de poder comptar les persones que circulin en ambdós sentits (entrant i sortint), de manera simultània, d’acord amb les condicions establertes en l’apartat B.1.2.

5. S’admet un marge d’error en el comptatge instantani de més/menys el 2 per cent per una afluència total de 500 persones en les condicions establertes en l’apartat B.1.2.

6. Els sistemes no poden representar cap obstacle a la lliure circulació de les persones, ni ser susceptibles de provocar accidents de tipus elèctrics o mecànics.

7. Un cop posats en funcionament, els sistemes han de detectar i enregistrar en el registre d’incidències tècniques aquelles alteracions, intencionades o fortuïtes, de qualsevol mena que afectin la lectura dels sensors, el cablejat, el funcionament de la unitat central i, en definitiva, el funcionament normal del sistema en la seva totalitat.

8. Els sistemes han de ser configurats, gestionats i mantinguts únicament mitjançant un accés amb identificació d’usuaris i contrasenyes, definits per l’instal·lador o fabricant en el moment de la seva posada en marxa. L’operador de l’establiment, espectacle o activitat només pot tenir accés a funcions de lectura de dades i seguiment de l’estat de funcionament del sistema, sempre mitjançant la seva identificació com a usuari diferenciat i amb la seva contra-senya particular.

9. Els sistemes han de disposar d’ordinador personal o dispositiu d’emmagat-zematge compatible amb sistema operatiu Windows com a dispositiu d’emmagat-zematge no volàtil de dades. Aquestes dades no poden ser creades, esborrades ni manipulades per agents externs.

10. El sistema ha d’enregistrar mostres en una periodicitat de deu segons. Cada mostra ha de registrar:

Data i hora (HH:MM:SS) de la mostra.Nombre total d’entrades des de la posada a “0”.Nombre total de sortides des de la posada a “0”.Alarmes actives en el moment de la mostra.11. Aquestes dades s’han de guardar en els corresponents fitxers de dades, que

han de tenir l’estructura i mesures de seguretat definides pel departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de manera que el programari d’inspecció pugui realitzar-ne la lectura i posterior tractament.

12. Les dades emmagatzemades han de poder descarregar-se per l’inspector mitjançant una connexió amb cable entre sistema de control d’aforament i el PC amb el qual s’ha de realitzar la inspecció, utilitzant els protocols de comunicació establerts pel departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Els sistemes han d’assegurar l’autenticitat i integritat del fitxer de dades descarregat.

13. Durant els processos de consulta o de descàrrega de fitxers els sistemes han de seguir comptant l’aforament sense alteració.

14. Les dades enregistrades s’han d’emmagatzemar pel període mínim establert en la normativa.

15. En cas de fallada elèctrica que impedeixi el correcte funcionament del sistema, el sistema de comptatge ha d’emmagatzemar en memòria l’última dada d’afora-ment vàlida. En el moment del restabliment del corrent elèctric s’ha de continuar comptant des de l’última dada vàlida i s’ha de registrar el moment de fallada i de restabliment del corrent elèctric.

16. Els sistemes han de tenir com a mínim un dispositiu visualitzador en temps real de l’aforament, de tipus panell lluminós o monitor, amb dígits de mides su-periors o iguals a 150 mm d’alçada i 90 mm d’amplada. La informació que ha de visualitzar és:

1. Aforament instantani.2. Aforament màxim del local.


Disposicions

3. Indicació d’excés d’aforament.4. Indicador de sistema fora de servei.17. En cas de fallada d’alimentació elèctrica que impedeixi el correcte funcio-

nament del visor, el dispositiu visualitzador ha de mostrar com a mínim durant 60 minuts l’última informació d’aforament vàlida i informar de la fallada.

B) Instal·lació i localització dels sistemes de control d’aforamentI. Principis generals1. La instal·lació ha de complir el que estableix l’Ordre ITC/3708/2006, de 22

de novembre.2. Les instal·lacions es guien pels principis d’eficàcia i seguretat seguint les

indicacions del fabricant.3. En les entrades i sortides on s’instal·lin sistemes de control d’aforament s’han

d’assegurar fluxos individuals de persones.II. Instal·lació dels sensors de pas4. Els sensors s’han d’instal·lar a tots els accessos habituals d’entrada i sortida.5. En tots els altres accessos, com sortides d’emergència, portes de serveis,

entrada de mercaderies, grans finestrals, etc., que acostumen a romandre tancats, s’hi instal·laran detectors d’obertura a les portes. Els detectors d’obertura de portes han de registrar totes les obertures amb data i hora d’obertura/tancament.

6. Els sensors de pas no poden reduir l’espai físic d’evacuació ni afegir cap element de risc per a les persones, tant en situacions d’activitat normal com en situacions d’emergència.

7. Tots els accessos controlats ho han de ser en tota la seva capacitat, incloses aquelles parts que habitualment es mantenen tancades però que poden ser utilitzades en determinats moments per a la circulació de persones.

8. Els sensors de pas han de ser instal·lats a l’interior de l’establiment, en aquells punts en què, en compliment d’aquestes determinacions, siguin més propers als límits amb l’exterior de l’establiment o recinte, a fi de garantir el control sobre la màxima superfície possible d’aquest.

9. Els sensors de pas instal·lats han de tenir un dimensionat adient, tenint en compte les seves pròpies característiques i l’alçada i l’amplada de l’accés, de manera que el comptatge de persones s’executi de manera òptima i permeti assegurar el compliment de les especificacions determinades pel fabricant.

10. L’instal·lador ha de tenir en compte els elements arquitectònics, decoratius i els altres elements de l’establiment, com ara els equips electrònics i audiovisuals, que puguin destorbar el normal funcionament dels sensors de pas durant l’activitat normal controlada.

III. Instal·lació del cablejat i la interconnexió11. La interconnexió entre els elements sensors i la unitat central de control ha

de ser feta amb cablejat.12. El cablejat s’ha de fer per les zones en què el risc de possible manipulació

sigui mínim.13. En la instal·lació, s’ha de seguir el Reglament electrotècnic per a baixa tensió

(Reial decret 842/2002).14. El cablejat s’ha de fer en tubs i conductes protectors, de manera que cap part

dels cables pugui ser visible o manipulable directament. Els tubs i els conductes utilitzats poden ser dedicats només a aquest sistema de control, o compartits amb altres sistemes, sempre que això no suposi cap perill de disfunció per cap dels sistemes cablejats conjuntament. En tots els casos s’ha d’acomplir la normativa de baixa tensió.

IV. Instal·lació de la unitat central de control i de processament15. La unitat central de control i processos i si s’escau, les unitats de control se-

cundàries han de ser instal·lades fora de l’abast directe de persones no autoritzades, en un lloc que sigui accessible per poder fer la gestió i el manteniment del sistema i per obtenir les dades.


Disposicions

V. Instal·lació del visualitzador d’aforament16. El visualitzador d’aforament ha de permetre a l’operador fer un seguiment

adequat de l’aforament de l’establiment o recinte; per tant, ha de ser instal·lat al seu abast visual. També ha d’estar a l’abast visual dels clients o usuaris.

17. El visualitzador s’ha d’instal·lar en un lloc que estigui a fora de l’abast de les persones no autoritzades i de forma de cap obstacle en pugui reduir la seva visibilitat.

18. Els requeriments tècnics d’instal·lació recomanats pel fabricant del visu-alitzador han de ser respectats totalment, a fi d’assegurar el seu funcionament correcte.

VI. Instal·lació dels sensors d’obertura de portes19. S’ha de garantir el correcte funcionament dels sensors de porta oberta i la

seva comunicació amb la unitat central mitjançant els corresponents precintes i altres mecanismes necessaris.

VII. Accessibilitat i adaptació a l’entorn20. Els sistemes instal·lats han d’estar a fora de l’abast de les persones considerant

la realització de l’activitat normal controlada.21. L’instal·lador ha de procurar mimetitzar amb l’entorn els sistemes instal·lats,

a fi de reduir-ne l’impacte visual causat i augmentar-ne la dissimulació, sempre que no se’n redueixi l’eficàcia.

VIII. Seguretat de les persones22. Els sistemes instal·lats no poden comportar cap disminució de la seguretat de

les persones ni de l’establiment, no poden causar situacions de risc, ni representar un factor de perill addicional durant una situació d’emergència.

23. La instal·lació ha d’estar protegida contra possibles mals usos.IX. Fiabilitat tècnica24. L’instal·lador ha de garantir la conservació de les característiques tècniques

i operatives publicades i compromeses pels fabricants dels diferents elements instal·lats.

25. La instal·lació ha de fer-se de forma que els manteniments i els reajustaments necessaris dels diferents elements puguin desenvolupar-se sense augmentar la incomoditat i de manera ràpida i efectiva.

C) Normes de funcionament dels sistemes de control d’aforament1. Els sistemes de control d’aforaments han d’enregistrar les dades d’aforament

indicades en el punt 15 de l’apartat anterior i permetre la seva descàrrega de manera permanent, al llarg de totes les hores del dia i de tots els dies de l’any.

2. La posada a zero del comptador ha de ser automàtica i diària, programada per fer-se durant les hores d’absència assegurada de públic dins l’establiment o recinte. Les posades a zero del comptador han de generar un registre de posada a zero, que s’ha d’incloure en els registres històrics d’aforament amb la indicació del dia i de l’hora i la descripció “Posada a zero diària”.

3. En cas d’obtenir aforaments negatius, el sistema ha de registrar-ho i tractar-ho com una alarma.

4. El registre històric d’aforament ha d’incloure com a mínim, a l’encapçalament respectiu, la informació següent: nom i CIF del fabricant, referència de l’equip, número de sèrie de l’equip, referència de l’instal·lador, CIF de l’empresa propietària del local.

5. Les alarmes a registrar són, com a mínim:1. Disfunció dels sensors.2. Pèrdua de comunicació o de connexió física, provocada o fortuïta, entre

sensors i unitat central.3. Tall d’alimentació elèctrica en qualsevol part del sistema.4. Apagat i engegat, provocat o fortuït, de la unitat central de control o de qual-

sevol part del sistema.5. Sol·licitud de descàrrega de dades d’aforament o d’incidència, amb registre

que indiqui el nom de l’usuari sol·licitant.


Disposicions

6. Accés o intent d’accés als programaris de configuració, gestió i manteniment del sistema, amb registre que indiqui el nom d’usuari utilitzat.

7. Canvi d’hora d’estiu i d’hivern.8. Aforament negatiu.

D) Revisions dels sistemes de control d’aforament1. Abans de la primera posada en funcionament, els sistemes han de passar la

corresponent declaració de conformitat.2. Els sistemes de control d’aforament han de realitzar les revisions periòdiques

establertes a l’Ordre ITC/3708/2006. A més de les comprovacions indicades en aquesta Ordre, és necessari realitzar proves de, com a mínim:

Fallada d’alimentació elèctrica.Funcionament del sistema d’autodiagnosi.Funcionament del dispositiu visualitzador

ANNEX IVRètols i plaques normalitzades

1. D’identificació i informació dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives

Aquelles plaques o rètols que no estan regulats en altres normatives específiques, han de ser de com a mínim 40 centímetres d’amplada i 25 d’alçada, i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim.

Han d’estar col·locades a l’exterior del local o recinte, en un punt proper a l’entrada principal, plenament visibles per a totes les persones que hi accedeixin.

Ha de contenir, com a mínim, la informació següent:Nom de l’establiment.Activitat o activitats i espectacle o espectacles inclosos a l’autorització, llicència

o comunicació.Horari.Aforament màxim autoritzat.Prohibició d’entrada a les persones menors de 16 o 18 anys, en els supòsits que

correspongui.

2. Sobre les condicions d’accés i el dret d’admissióLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim.Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des

de l’exterior. Si hi ha taquilles, s’han de col·locar en tot cas a les taquilles. També es poden col·locar, a més, a l’interior del local.

Els ajuntaments hauran de facilitar el rètol indicatiu del nivell sonor aplicable al local, d’acord amb l’ordenança municipal o amb la normativa sobre contaminació acústica.

3. Sobre nivells sonors elevatsLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim, i han de contenir el text següent: “Els nivells sonors a l’interior d’aquest local poden lesionar seriosament l’oïda”.

Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des de l’exterior. Si hi ha taquilles, s’han de col·locar en tot cas a les taquilles. També es poden col·locar, a més, a l’interior del local.

4. Sobre les càmeres de control d’aforamentLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim, i han de contenir el text següent: “Aquest local disposa d’un mecanisme de comptatge de les persones a efectes de control d’aforament”.


Disposicions

ANNEX VCentres, mòduls, temari i proves per a l’habilitació de personal de control d’ac-cés

Normes generals

1. Centres de formacióa) Els centres de formació ubicats dins de l’àmbit territorial de Catalunya que

estiguin interessats a impartir els mòduls de formació del personal de control d’ac-cés ho han de comunicar a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

En la comunicació, els responsables del centre han d’acreditar que aquest està degudament autoritzat com a centre docent per les autoritats competents de l’Ad-ministració de la Generalitat.

b) Així mateix, han d’acreditar que disposen d’aules, instal·lacions i els mitjans tècnics i didàctics necessaris per impartir el mòdul de coneixements i el mòdul de caràcter pràctic, a fi de garantir un aprenentatge idoni. En la documentació acre-ditativa hi ha de constar:

b.1) Una descripció dels mitjans tècnics per impartir la formació de coneixements teòrics, com ara aparells informàtics, projector o retroprojector de transparències i la pantalla corresponent.

b.2) Una descripció dels mitjans necessaris per la formació de caràcter pràctic que han de disposar, com a mínim, del següent:

b.2.a) Pel que fa a la formació de primers auxilis es requereix, a part dels equips audiovisuals per explicar el cronograma decisori, un maniquí per fer les pràctiques bàsiques per la reanimació cardiopulmonar i el material fungible corresponent.

b.2.b) Protectors d’un sol ús per a la ventilació boca-boca durant lespràctiques.b.2.c) Una superfície tipus matalasset per la col·locació del maniquí i de l’alumne

durant l’exercici.b.2.d) Vídeo, televisió i càmera de vídeo per a filmar amb la finalitat d’enregistrar

les actuacions pràctiques per tal que l’alumne pugui visionar la seva pròpia actuació i així provocar l’autoaprenentatge.

c) Relació del professorat que ha d’impartir els diferents mòduls de formació, amb acreditació de la seva titulació professional.

c.1) Per impartir els mòduls de coneixements, el professorat, ha d’acreditar do-cumentalment, estar en possessió d’un títol universitari relacionat amb la matèria específica que imparteix.

c.2) Per impartir els mòduls de caràcter pràctic depenent de la matèria:c.2.a) La formació del curs de primers auxilis, l’ha d’impartir un diplomat o

diplomada en infermeria o equivalent.c.2.b) La formació sobre les tècniques bàsiques d’autocontrol cal que sigui una

persona amb la titulació de psicòleg/a o sociòleg/a preferentment amb formació especialitzada en tècniques cognitiu-conductuals.

c.2.c) Les tècniques de defensa personal és necessari que l’especialista que les imparteixi estigui en possessió d’una titulació de mestre-entrenador en algun tipus d’art marcial expedida per l’organisme administratiu competent.

d) Els centres de formació que acreditin complir tots els requisits abans esmentats estaran habilitats per impartir els mòduls de formació.

e) La suspensió o la revocació de l’habilitació dels centres de formació, a què fa referència l’article 51.i) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, comporta la inhabilitació del centre per impartir els mòduls de formació, durant un determinat període o de manera indefinida, respectivament.

2. Continguts dels mòduls2.1 Mòdul de coneixements1. Els objectius del mòdul de coneixements són els següents:


Disposicions

a) Capacitar i dotar de coneixements jurídics les persones aspirants, respecte de les normes que regulen els establiments oberts al públic, espectacles i activitats recreatives on desenvoluparan les seves funcions, així com de la resta de normativa que els és d’aplicació, com també dels coneixements bàsics de les llengües oficials de Catalunya.

b) Conèixer les funcions, les responsabilitats i les tasques del personal de control d’accés.

c) Saber integrar els coneixements teòrics necessaris per fer-ne una correcte aplicació a les situacions que es puguin plantejar.

2. La durada d’aquest mòdul ha de ser de 35 hores.2.2 Mòdul de caràcter pràctic1. Els objectius del mòdul de caràcter pràctic són els següents:a) Aprendre a aplicar les tècniques per respondre davant de situacions violentes

o conflictives.b) Respondre de manera eficaç i positiva en situacions de risc per a les persones

i els béns.c) Conèixer i aprendre a aplicar correctament les tècniques més bàsiques de

primers auxilis, tenint en compte les lesions produïdes i les persones afectades, així com les situacions de risc per a la salut que es puguin produir.

d) Aprendre tècniques d’autocontrol, d’atenció a la clientela i d’habilitats soci-als.

e) Utilitzar tècniques i habilitats per ajudar a prevenir i resoldre incidents de manera efectiva i eficaç.

2. La durada d’aquest mòdul ha de ser de 25 hores.

3. Programes3.1 Programa del mòdul de coneixementsTema 1. Normativa aplicable i les funcions del personal de control d’accés a

determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives, segons aquest Re-glament.

Tema 2. Principi d’igualtat i prohibició de discriminació d’accés de les persones per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. Regulació del dret d’admissió de conformitat amb aquest Reglament.

Tema 3. Mesures de seguretat als establiments oberts al públic: plans de seguretat, plans d’autoprotecció, seguretat contra incendis, evacuació, assistència sanitària, farmaciola i infermeria, tot d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

Tema 4. Full de reclamacions: què és, dret del públic, quan s’ha de lliurar, model oficial i manera d’omplir-lo i obligació de disposar-ne, segons el que determinen aquest Reglament i la normativa específica en aquesta matèria.

Tema 5. Horaris de tancament, d’acord amb aquest Reglament i les ordres vigents del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreati-ves.

Tema 6. Persones menors i el seu accés als establiments oberts al públic, als espectacles i a les activitats recreatives. Prohibició de venda i subministrament de tabac i alcohol a les persones menors d’edat. Les discoteques de joventut. Tot d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

Tema 7. Prohibició d’armes i d’objectes potencialment perillosos als locals oberts al públic, d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

3.2 Programa de mòdul de caràcter pràcticLa realització d’un curs de primers auxilis, per atendre situacions d’assistència

sanitària immediata:, conceptes bàsics de primers auxilis.Formació sobre l’actuació a seguir en situacions de perill per a les persones,

Desenvolupament de les habilitats i de les destreses necessàries en la interactuació personal i adquisició de coneixements sobre els diferents perfils de conductes de


Disposicions

la clientela de les sales de festes i espectacles amb l’objectiu de prevenir situacions de riscos específics, i diversitat de les persones amb independència del lloc de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

Estudi i anàlisi dels problemes socials actuals, dels diferents tipus de comporta-ments de les persones quan es troben en estat d’embriaguesa per haver consumit alcohol o d’intoxicació per estupefaents o d’altres substancies, així com d’altres situacions previsibles.

Formació sobre les tècniques bàsiques d’autocontrol i de defensa personal, en situacions de necessitat extrema. Desenvolupament de les tècniques més adequades de control i seguretat en situacions generals i específiques que es produeixin en el sector. Reconeixement de les situacions de risc amb l’objectiu d’esmorteir els seus efectes.

4. Proves4.1 Per tal d’obtenir l’habilitació professional de personal de control d’accés

s’ha de superar una prova de selecció i un test psicotècnic.La prova de selecció, consta de dues parts, una corresponent als mòduls de co-

neixements, i una altra corresponent als mòduls de formació de caràcter pràctic. Així mateix, també s’ha de mantenir un petit diàleg bàsic en català i en castellà per determinar que la persona aspirant pot entendre i atendre al públic en aquestes llengües.

Les característiques i detalls dels diferents exercicis de la prova de selecció i del test psi-cotècnic es determinaran a la convocatòria, tal i com s’estableix al paràgraf següent.

4.2 Les proves de selecció per a l’obtenció de l’habilitació per exercir les funcions de personal de control d’accés s’han de convocar dos cops a l’any per part de la di-recció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

4.3 El lloc, la data, l’hora de realització i els exercicis teòrics i pràctics de les proves de selecció, així com els membres del tribunal qualificador d’aquesta, s’han de fixar per resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb dos mesos d’antelació a la seva realització i on s’ha d’establir un termini d’inscripció no inferior a 20 dies, i les especificacions que es considerin oportunes.

4.4 La durada dels diferents exercicis que s’han de realitzar sobre coneixements teòrics i pràctics és, com a màxim, de tres hores per a cadascun i es determinaran a la convocatòria.

5. Cicle formatiu5.1 La direcció general competent pot programar la realització de cicles forma-

tius amb la finalitat de mantenir i actualitzar el nivell de coneixements necessaris per l’exercici de les seves funcions.

5.2 Aquest cicle formatiu s’ha de realitzar pels centres habilitats que preveu aquest Reglament, i té una durada mínima de 15 hores.

5.3 La justificació d’assistència al citat cicle formatiu s’ha d’acreditar mitjançant un certificat emès pel director o el responsable del centre habilitat que l’ha dut a terme, el qual l’ha de trametre a la direcció general competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives.

5.4 En el certificat s’han de fer constar les dades del cicle formatiu, la relació de persones amb el número d’habilitació que han assistit al curs i les hores realitzades per cada una d’elles; és obligatòria l’assistència al 90% de cadascun dels mòduls de formació que composen el cicle esmentat.

5.5 El cicle formatiu es desenvolupa de conformitat amb els apartats se-güents:

a) El contingut de les matèries que s’impartiran en el cicle esmentat i que es basaran en els mòduls de coneixements i de caràcter pràctic, es distribuirà de la manera següent:


Disposicions

a.1) El contingut del cicle de coneixements està adreçat a explicar les novetats legislatives en matèria d’espectacles i activitats recreatives que tinguin relació amb les seves funcions, així com l’aprofundiment en l’estudi de les matèries objecte de les seves funcions. La seva durada ha de ser com a mínim de deu hores.

a.2) El contingut del cicle de caràcter pràctic està adreçat a explicar les novetats pràctiques i legislatives de situacions d’emergència i primers auxilis. Suposa una revisió de les tècniques que es van impartir, en el seu dia, en el curs de formació, i un intercanvi de les diferents experiències del personal de control d’accés, amb l’objectiu de millorar les actuacions que, a la pràctica, hagin de dur a terme per tal d’evitar i eradicar situacions conflictives i violentes. La seva durada ha de ser com a mínim de cinc hores.

(10.239.085)

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT


CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT


a la Resolució VCP/2453/2010, de 8 de juliol, per la qual s’obre la convocatòria per a la validació d’aprenentatges adquirits i la seva connexió amb el nivell 1 de la formació esportiva que es troba en període transitori, en les modalitats i especialitats

esportives de: ciclisme, escacs, físic-culturisme, orientació, parapent, rem, rugbi, tennis taula i vela (DOGC núm. 5675, pàg. 56096, de 21.7.2010).

DEPARTAMENT



DECRET


al Decret 59/2010, d’11 de maig, d’estructuració de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (DOGC núm. 5628, pàg. 37307, de 13.5.2010).

al Decret 78/2010, de 22 de juny, sobre la instal·lació de dispositius de videovigilància a les dependències policials de la Generalitat (DOGC núm. 5659, pàg. 49962, de 29.6.2010).

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


RESOLUCIÓ

GAP/2822/2010, de 20 d’agost, d’inclusió d’actuacions en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, any 2010 (núm. 2010/1126 a 2010/1134).

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 4 d’agost de 2010, pel qual es fa pública una Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 2007/89.

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/2817/2010, d’1 de setembre, per la qual es dóna publicitat als centres educatius que participen en el projecte eduCat1x1.

a la Resolució EDU/2405/2010, d’1 de juliol, per la qual s’autoritza l’obertura del centre d’educació infantil privat Vicky, de l’Hospitalet de Llobregat (DOGC núm. 5673, pàg. 55281, de 19.7.2010).

a la Resolució EDU/2454/2010, de 13 de juliol, per la qual es modifica l’autorització d’obertura de diversos centres educatius privats (DOGC núm. 5675, pàg. 56189, de 21.7.2010).

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


a l’Ordre AAR/374/2010, d’1 de juliol, per la qual s’aprova el Reglament de la Denominació d’Origen Protegida Oli del Baix Ebre-Montsià (DOGC núm. 5666, pàg. 52915, de 8.7.2010).

a l’Ordre AAR/384/2010, de 9 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts destinats a l’execució de programes de sanitat animal, i es convoquen les corresponents al 2010 (DOGC núm. 5672, pàg. 54982, de 16.7.2010).

al Decret 93/2010, de 13 de juliol, de reestructuració parcial dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DOGC núm. 5671, pàg. 54526, de 15.7.2010).

DEPARTAMENT

DE TREBALL

ORDRE

TRE/427/2010, de 2 de setembre, per la qual es garanteix el servei essencial de transport de viatgers que presta l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,


al Decret 30/2010, de 2 de març, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial (DOGC núm. 5582, pàg. 17654, de 8.3.2010).

AGÈNCIA DE GESTIÓ D’AJUTS UNIVERSITARIS

I DE RECERCA

RESOLUCIÓ

IUE/2819/2010, de 30 de juliol, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria dels ajuts per incentivar les accions transnacionals de col·laboració en recerca i desenvolupament (R+D) entre Catalunya i altres regions o països d’interès estratègi

c per a Catalunya.

RESOLUCIÓ

IUE/2820/2010, de 30 de juliol, per la qual s’aproven les bases i s’obren les convocatòries d’ajuts destinats a la incorporació de personal de gestió de la recerca a organismes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) i empreses de Catalunya (Conne

ct-EU Talent).

RESOLUCIÓ

IUE/2821/2010, de 30 de juliol, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria d’ajuts destinats a potenciar la participació i el lideratge de projectes de recerca del 7è Programa marc de la unió europea (Connect-EU Projectes 7è PM).

DEPARTAMENT


RESOLUCIÓ

MAH/2823/2010, de 26 d’agost, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’activitat extractiva a cel obert de pedra calcària per a àrids anomenada Ampliació la Fortesa 2, al terme municipal de Calonge de Segarra (exp.

BA20040036).

RESOLUCIÓ

MAH/2824/2010, de 20 de juliol, per la qual s’atorga el distintiu de garantia de qualitat ambiental a la RCP Can Grau, al terme municipal de Figaró-Montmany, sol·licitat per la senyora Ramona Dosrius Casasin.

RESOLUCIÓ

MAH/2825/2010, de 18 d’agost, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte de recuperació paisatgística del paratge de les mines de la Guàrdia Pilosa, al terme municipal de Pujalt (exp. BA20030057).

RESOLUCIÓ

MAH/2826/2010, de 25 d’agost, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’activitat minera d’extracció d’argila anomenada Ampliació la Colomina núm. 594, al terme municipal de Calaf (exp. BA20040114).

CÀRRECS I PERSONAL

PARLAMENT

DE CATALUNYA

SINDICATURA DE Comptes

RESOLUCIÓ

d’1 de setembre de 2010, de convocatòria per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de supervisor/a.

DEPARTAMENT



a la Resolució IRP/2171/2010, de 19 de març, d’atorgament de dues mencions honorífiques, a títol pòstum (DOGC núm. 5661, pàg. 50638, d’1.7.2010).

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


a la Resolució GAP/2280/2010, de 2 de juliol, per la qual es designa el tribunal que ha d’avaluar les proves selectives de la convocatòria per accedir a la subescala de secretaria i intervenció de l’escala de personal funcionari amb habilitació de caràcte

r estatal (núm. de registre de convocatòria 189) (DOGC núm. 5667, pàg. 53626, de 9.7.2010).

DEPARTAMENT

DE JUSTÍCIA

a la Resolució JUS/2257/2010, d’1 de juliol, de convocatòria del concurs de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix del Departament de Justícia (convocatòria núm. LJU/001/10) (DOGC núm. 5666, pàg. 52966, de 8.7.20

10).

a la Resolució JUS/2312/2010, de 5 de juliol, per la qual es resol la convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de cinc llocs de comandament dels centres educatius de la Direcció General d‘Execució Penal a la Comunitat i de Justíci

a Juvenil (convocatòria de provisió núm. JUS/009/10) (DOGC núm. 5669, pàg. 54071, de 13.7.2010).

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/2818/2010, d’1 de setembre, de citació a termini d’interessats en el recurs contenciós administratiu núm. 138/2010 B, interposat per la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs).

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


a la Resolució AAR/2386/2010, de 23 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos llocs singulars i un càrrec de comandament dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

(convocatòria de provisió núm. AG/005/10)(DOGC núm. 5672, pàgina 55031, de 16.7.2010).

CONCURSOS I ANUNCIS

DEPARTAMENT



SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

EDICTE

de 20 de juliol de 2010, de notificació d’inici d’expedients sancionadors.

EDICTE

de 20 de juliol de 2010, de notificació de resolucions sancionadores.

DEPARTAMENT


EDICTE

de 3 d’agost de 2010, de notificació d’una resolució sobre el parc eòlic Les Rotes, als termes municipals de la Granadella i Bellaguarda.

EDICTE

de 3 d’agost de 2010, de notificació d’una resolució sobre el parc eòlic Sant Antoni, al terme municipal de la Granadella.

ANUNCI

de licitació d’un contracte de subministraments.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

ANUNCI

d’informació pública sobre la sol·licitud de modificació d’itinerari del servei públic regular de transport de viatgers per carretera entre Barcelona i Olesa de Bonesvalls, amb fillola (V6438).

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ANUNCI

pel qual es fa pública la contractació de serveis (ref.: PO26/10).

ANUNCI

pel qual es fa pública la contractació de subministraments.

GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES, SAU

ANUNCI

pel qual es fan públiques diverses adjudicacions de contractes.

ANUNCI


ANUNCI


DEPARTAMENT

DE SALUT

ANUNCI

pel qual es fa pública la licitació d’un contracte de subministrament (exp. 178/2010).

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


REGS DE CATALUNYA, SAU

ANUNCI

pel qual es fa pública l’adjudicació d’un contracte de serveis.

DEPARTAMENT

DE TREBALL

EDICTE

d’1 de setembre de 2010, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte d’ordre pel qual s’aprova l’aplicació informàtica del Registre d’eleccions sindicals, Electi@, per a la tramitació telemàtica del procediment de comunicació de preavisos, registr

e d’actes i d’altes i baixes de representants, així com les certificacions de representativitat.

EDICTE

d’1 de setembre de 2010, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret del registre de delegats i delegades de prevenció.

ANUNCI

pel qual es fa pública la modificació dels Estatuts de l’organització empresarial denominada Gremi de Venedors de Vehicles a Motor de Barcelona i Província.

DEPARTAMENT


EDICTE

de 23 d’agost de 2010, de notificació de diverses propostes de resolució d’expedients sancionadors (CM-L-116-2010, CM-L-131-2010, CM-L-133-2010, EN-L-3-2010).

EDICTE

de 24 d’agost de 2010, de notificació de diverses propostes de resolució d’expedients sancionadors.

DIVERSOS


HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

INSTITUT CATALÀ DE RECERCA DE L’AIGUA


AJUNTAMENTS

ALCARRÀS

L’AMETLLA DEL VALLÈS

LES BORGES BLANQUES

CANYELLES

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

CERDANYOLA DEL VALLÈS


GOLMÉS

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

LLERS

LLINARS DEL VALLÈS

MONT-ROIG DEL CAMP

RIUDELLOTS DE LA SELVA

SANT CARLES DE LA RÀPITA

SANT ESTEVE SESROVIRES

SANTA COLOMA DE FARNERS

TORTOSA

VALL-LLOBREGA

EL VENDRELL

ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA


I INSTRUCCIÓ

EDICTE


EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Barcelona, sobre procediment ordinari (exp. 554/2009).

EDICTE


2010-09-06T14:33:21+0200

DOGC


Signatura

OCT

Archivo adjunto

D_112_2010.pdf


Disposicions


LLEI

3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establi-ments, activitats, infraestructures i ediicis.



LLEI

PREÀMBUL

I. Consideracions generals

Les societats desenvolupades actuals es caracteritzen, entre altres aspectes, pel creixement demogràfic i l’existència de nous processos industrials i tecnològics, nous models urbanístics o d’habitatge, nous usos socials, noves infraestructures de comunicacions o de transport, etc. Aquests aspectes configuren una realitat amb un alt nivell de benestar però porten implícits, també, factors de risc per a la població, els béns i el medi ambient.

La societat ha pres cada vegada més consciència de la necessitat de conèixer i gestionar els riscos associats al nivell de desenvolupament i, a aquest efecte, s’ha anat dotant dels instruments normatius i dels mitjans materials i humans necessaris per a fer front als riscos, tant als d’origen natural com als d’origen antròpic.

Entre els riscos més associats als usos quotidians i també més freqüents, hi ha el risc d’incendi. L’incendi és un fenomen que es presenta en diversos contextos i escenaris, té orígens diversos i sovint té uns efectes devastadors.

Per a poder analitzar el risc d’incendi, primer cal conèixer-lo, decidir sobre l’ac-ceptabilitat dels nivells de risc, prendre les mesures de prevenció per a minimitzar-lo fins als nivells socialment acceptables i, en el cas que el risc es manifesti, aplicar les mesures necessàries per a mitigar-lo.

Tanmateix, aquest risc constitueix un àmbit material que cal afrontar de manera transversal, multidisciplinària i amb el suport, la col·laboració i la participació de tots els agents implicats.

II. Context competencial i normatiu

La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis són molt heterogènies des del punt de vista competencial, en el sentit que s’insereixen de manera transversal, en major o menor mesura, en diversos àmbits: protecció civil, prevenció i extinció d’incendis, habitatge, indústria, medi ambient, urbanisme, etc.

D’acord amb la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa vigent, les competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis corresponen tant a l’Administració de la Generalitat com a l’Administració municipal.

En efecte, l’article 132.1 de l’Estatut, explicitant allò que el Tribunal Constitucional ja havia reconegut en nombroses ocasions, estableix que «correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública».


Disposicions

Així mateix, l’article 84 de l’Estatut disposa que els governs locals de Catalunya tenen, en els termes que determinin les lleis, competències pròpies sobre diverses matèries, entre les quals, la prevenció d’incendis.

En exercici de les competències indicades, tant l’Estat com la Generalitat han dictat diverses normes que configuren el sistema vigent pel que fa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

En l’àmbit estatal, la Llei 38/1999, del 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació; la Llei 21/1992, del 6 de juliol, d’indústria; el Reial decret 2267/2004, del 3 de desem-bre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials; el Reial decret 1942/1993, del 5 de desembre, pel qual s’aprova el Re-glament de les instal·lacions de protecció contra incendis; el Reial decret 314/2006, del 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, etc.

A Catalunya, la normativa relacionada amb la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis també és diversa. Cal esmentar d’una manera especial, però, les normes fonamentals en prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Pel que fa a les lleis, cal destacar la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya, que té per finalitat l’ordenació general de les accions i els serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments a Catalunya; i la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que, amb caràcter més general, s’ocupa de les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de risc col·lectiu greu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Pel que fa als reglaments, la norma de referència en la determinació de condicions de seguretat des del punt de vista estrictament de la seguretat en cas d’incendi és el Decret 241/1994, del 26 de juliol, sobre condicio-nants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.

III. Situació actual i necessitat de la norma

En l’ordenament jurídic vigent, i al marge de les normes substantives, la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis pel que fa a les activitats ha estat circumscrita, des del punt de vista procedimental, al règim establert per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

La Llei 3/1998 va integrar en una única resolució administrativa de l’òrgan ambi-ental de l’Administració de la Generalitat les decisions dels òrgans competents en matèria de prevenció d’incendis, d’accidents greus i de protecció de la salut.

Per tal que aquesta integració fos possible bo i respectant els àmbits competencials corresponents, es va definir el mecanisme d’entrada d’aquests òrgans mitjançant la intervenció en el procediment d’autorització o llicència, i mitjançant la supervisió del compliment de la normativa de seguretat en cas d’incendi en els controls inicials i periòdics establerts per la Llei 3/1998, i desenvolupats pel Decret 136/1999, del 18 de maig, i pel Decret 143/2003, del 10 de juny.

Si bé aquest sistema ha funcionat des de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, amb l’experiència adquirida al llarg del temps s’ha anat reforçant, cada vegada més, la consideració que la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis requereix una regulació normativa específica i més completa, tant substancial com procedimental, que doni resposta a les necessitats particulars en aquest àmbit.

Paral·lelament, el sistema integrat definit per la Llei 3/1998 s’ha modificat en virtut de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Aquesta llei adequa la normativa vigent a la normativa europea corres-ponent, en facilita l’aplicació, evita la dispersió i la inseguretat jurídica i desvincula la seguretat en cas d’incendi del procediment estrictament ambiental.


Disposicions

Com a resultat d’aquesta necessitat, s’ha elaborat aquesta llei, amb la voluntat que sigui la norma de referència pel que fa a la prevenció i la seguretat en cas d’incendi en establiments, activitats, infraestructures i edificis a Catalunya, i que pretén donar resposta a diverses necessitats fonamentals:

a) Determinar la distribució competencial relativa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

b) Determinar les normes tècniques que regulen les condicions de seguretat en cas d’incendi.

c) Determinar el règim d’intervenció administrativa.

Finalment, i com a complement a l’actuació administrativa, la desvinculació del règim normatiu associat a la Llei 3/1998 implicava la necessitat de revisar el règim i les funcions de les entitats col·laboradores de l’Administració en aquesta matèria.

IV. Contingut de la Llei

Aquesta llei s’estructura en cinc títols, cinc disposicions addicionals, dues dispo-sicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El títol I estableix les disposicions generals de la Llei i en defineix l’objecte, la finalitat, l’àmbit d’aplicació i també els conceptes bàsics i la responsabilitat del compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

El títol II regula les competències en matèria de seguretat en cas d’incendi i esta-bleix i detalla les que corresponen a l’Administració municipal i les que corresponen a l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, i amb la finalitat de promoure la seguretat jurídica en aquest àmbit, pretén delimitar d’una manera clara les com-petències de cada administració i el contingut d’aquesta competència.

El títol III, intitulat «Condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis», pretén, a banda de recordar que les condicions de prevenció i seguretat en matè-ria d’incendis són les que estableix la normativa tècnica corresponent, regular el sistema normatiu propi per mitjà del qual es determinen aquestes condicions de seguretat a Catalunya.

El títol IV regula el règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Per mitjà d’aquest títol, s’estableix el sistema que permet a les administracions públiques exercir llurs funcions de verificació que els esta-bliments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats en el territori de Catalunya compleixen les condicions de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa vigent.

El darrer títol, el V, regula les entitats col·laboradores de l’Administració que exerceixen llurs funcions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’in-cendis. Aquest àmbit s’emmarca en els conceptes de seguretat pública i protecció civil, la qual cosa justifica el compliment de la Directiva 2006/123/CE, del Parla-ment Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb les especificitats sobre el règim d’autoritzacions establertes per l’article 9 de la dita directiva.

Amb la implantació del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, es redefineix i es reordena el paper de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

La disposició addicional primera regula el règim especial de l’Ajuntament de Barcelona, que, en el marc de la seva especificitat, assumeix les funcions que aquesta llei reserva a la Generalitat pel que fa al control preventiu.

La disposició addicional segona regula específicament els casos que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei no es puguin associar a un procediment administratiu municipal per a efectuar els tràmits de verificació.


Disposicions

La disposició addicional tercera estableix la possibilitat de sol·licitar una única actuació de comprovació inicial en els casos en què concorrin els controls establerts per aquesta llei i els establerts per la legislació de prevenció i control ambiental.

La disposició addicional quarta efectua les modificacions necessàries en la Llei 3/1998 per a substituir íntegrament tot el règim que establia d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, pel nou règim establert per aquesta llei.

La disposició addicional cinquena estableix explícitament que, als efectes de l’apli-cabilitat del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis als establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei, tant pel que fa a noves construccions com a obres de reforma de les existents, els és exigible el compliment de la normativa tècnica en matèria de seguretat en cas d’incendi vigent la data de sol·licitud de la llicència d’obres.

Pel que fa a la disposició transitòria primera, tenint en compte que el procés d’autorització d’entitats col·laboradores de l’Administració en matèria d’incendis ha d’ésser desenvolupat per reglament i que, en qualsevol cas, s’han de tramitar els procediments d’autorització corresponents d’acord amb el que estableix aquesta llei i el reglament corresponent, i atès també que hi ha entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient i habitatge que han estat acreditades per a actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis a l’empara del Decret 170/1999, del 29 de juny, i les seves normes de desplegament, i que poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquesta llei atribueix a les entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, s’estableix que aquestes entitats puguin dur a terme aquestes funcions fins que fineixi el termini que indiqui el dit reglament de desenvolupament o, si es produeix amb anterioritat, fins que venci el període de vigència de l’acreditació concedida.

La disposició transitòria segona estableix el règim transitori per als procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

La disposició derogatòria deroga el Decret 241/1994.

La disposició final primera estableix la possible actualització de les quanties de les sancions fixades per aquesta llei i, finalment, la disposició final segona estableix l’entrada en vigor de la Llei.


CAPÍTOL IDisposicions generals

Article 1Objecte

L’objecte d’aquesta llei és l’ordenació i la regulació generals de les actuacions públiques de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Aquestes actuacions constitueixen el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis a Catalunya.

Article 2Finalitats

1. La finalitat d’aquesta llei és configurar un sistema que integri els mecanismes, els protocols i les actuacions que permetin garantir uns elevats nivells de seguretat en matèria d’incendis en els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats a Catalunya, amb independència que siguin de titularitat pública o privada.


Disposicions

2. La seguretat és el principi general i la finalitat última que inspira aquesta llei i que n’ha de regir el desenvolupament i l’aplicació.


Resten sotmesos a aquesta llei, en els termes que s’hi estableixen, els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats en el territori de Catalunya que puguin generar una situació de risc per a les persones, els béns o el medi ambient en cas d’incendi.

Article 4Deinicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:a) Activitat: l’explotació d’una indústria o un establiment destinada a la producció

o la distribució de béns o a la prestació de serveis.b) Edifici: la construcció fixa feta amb materials resistents destinada a ésser

habitada per persones o a altres usos.c) Establiment: l’edifici, la part o el conjunt d’edificis, la zona, la instal·lació o

l’espai susceptible de servir per a l’explotació d’una activitat.d) Infraestructura: el conjunt dels elements materials que permeten el desenvo-

lupament d’una activitat econòmica i social, constituït per obres relacionades amb les vies de comunicació i el desenvolupament urbà i rural, com ara ports, aeroports, línies ferroviàries, túnels o carreteres, entre altres.

e) Modificació significativa: els canvis en establiments, activitats, infraestruc-tures o edificis que en redueixen les condicions de seguretat, que poden ésser en les condicions d’accés per a la intervenció dels serveis de socors, en les condicions de resistència al foc d’elements constructius, en les condicions de sectorització i combustibilitat de materials, en les condicions d’ocupació o d’evacuació o en les condicions de les instal·lacions de protecció contra incendis i d’altres instal·lacions, o qualsevol altra variació que provoqui una exigència superior en les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

f) Prevenció d’incendis: el conjunt de mesures destinades a evitar les causes que poden originar un incendi.

g) Risc d’incendi: el perill d’incendi que comporta un esdeveniment.h) Seguretat en cas d’incendi: la reducció a uns límits acceptables del risc que

els usuaris d’un establiment, una activitat, una infraestructura o un edifici patei-xin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del projecte, la construcció, l’ús o el manteniment de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici.

CAPÍTOL IIResponsabilitat en matèria d’incendis

Article 5Responsabilitat del compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis incumbeix a tota la població, a totes les entitats públiques i privades i a les administracions amb competències en aquesta matèria.

2. La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis es fonamenta en l’assumpció de la responsabilitat en l’aplicació de la normativa específica en aquesta matèria per part dels agents que intervenen en el procés de legalització i explotació en totes les fases de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici. Això implica, com a mínim, el projecte, l’execució, l’ús i manteniment i, si escau, la posada en funcionament de les instal·lacions.


Disposicions

3. La responsabilitat dels agents que no regula aquesta llei és la que estableix llur normativa específica.

TÍTOL IIDe competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis


Article 6Regulació de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

Les competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis es regulen de conformitat amb el que disposa aquesta llei, la normativa de règim local i la resta de normativa que sigui aplicable.

CAPÍTOL IICompetències municipals

Article 7Contingut de la competència de prevenció d’incendis

La competència municipal en matèria de prevenció d’incendis inclou les funcions necessàries per a garantir la seguretat en cas d’incendi dins el municipi en els termes que estableixi la normativa aplicable, en especial les funcions normatives, de control, d’inspecció, d’informe i sancionadores, tot això sens perjudici de la supervisió i el control superiors reservats a l’Administració de la Generalitat.

Article 8Competència municipal de veriicació de les condicions de seguretat

1. Correspon a l’Administració municipal, en el marc de la competència municipal de prevenció d’incendis, verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi en els casos en què tinguin la competència per a concedir la llicència d’obres o d’activitats, sens perjudici del que estableix l’article 22.

2. En els casos en què l’atorgament de la llicència d’obres o d’activitats a què fa referència l’apartat 1 és competència municipal, el control preventiu per a determinar que l’establiment o l’edifici compleix les condicions de seguretat en cas d’incendi correspon a l’Administració municipal, directament o per mitjà de les entitats col-laboradores de l’Administració prèviament autoritzades.

CAPÍTOL IIICompetències de l’Administració de la Generalitat

Article 9Competències de l’Administració de la Generalitat en prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. Les competències de l’Administració de la Generalitat en prevenció i segu-retat en matèria d’incendis són exercides pel departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis i pels òrgans que en depenen, sens perjudici de les competències que puguin correspondre a altres departaments de la Generalitat competents en matèries connexes.

2. Les competències a què fa referència l’apartat 1 inclouen les funcions necessàries per a aconseguir les finalitats d’aquesta llei i, en tot cas, les funcions següents:


Disposicions

a) Dissenyar el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis a Catalunya.

b) Desenvolupar normativament el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

c) Dur a terme la intervenció administrativa que, d’acord amb aquesta llei i la resta de normativa en matèria d’incendis i seguretat pública, correspon a l’Admi-nistració de la Generalitat.

d) Autoritzar i controlar les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

e) Supervisar el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

Article 10Coordinació administrativa

1. Atesa la naturalesa transversal de la prevenció i la seguretat en matèria d’in-cendis, el departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’exercir les competències que té atribuïdes de manera coordinada amb la resta de departaments amb competències connexes amb aquesta matèria.

2. Totes les administracions tenen el deure de col·laborar en la seguretat en cas d’incendi, recíprocament i amb lleialtat, en l’exercici de llurs competències respectives.

Article 11Òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. Les referències que la normativa vigent fa a l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en prevenció i seguretat en matèria d’incendis s’han d’entendre fetes al departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

2. Les competències atribuïdes al departament competent en matèria de preven-ció i extinció d’incendis han d’ésser exercides per la direcció general competent en aquesta matèria, especialment per mitjà del Cos de Bombers de la Generalitat i del personal tècnic adscrit a aquesta direcció general.

CAPÍTOL IVRelacions interadministratives

Article 12Principis de col·laboració interadministrativa

L’Administració de la Generalitat i l’Administració local han d’exercir les com-petències que els atribueix aquesta llei d’acord amb el principi de lleialtat institu-cional, i s’han de facilitar informació, col·laboració, cooperació i suport mutus, als efectes de garantir l’exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta finalitat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres instruments de col·laboració i cooperació basats en l’acord mutu i l’interès públic, i poden establir mecanismes per a fer el seguiment de l’aplicació de la Llei i dels procediments que se’n deriven.

TÍTOL IIIDe condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis

Article 13Determinació de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

Les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis són les que estableix la normativa tècnica dictada a aquest efecte.


Disposicions

Article 14Reglaments tècnics

1. Correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, dictar reglaments tècnics de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

2. Els reglaments tècnics a què fa referència l’apartat 1 estableixen, desenvo-lupen i complementen les mesures aplicables en prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

Article 15Instruccions tècniques complementàries

1. Els reglaments tècnics de prevenció i seguretat en matèria d’incendis poden ésser desenvolupats per mitjà d’instruccions tècniques complementàries, també de caràcter reglamentari.

2. Les instruccions tècniques complementàries a què fa referència l’apartat 1 són aprovades per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis i han d’ésser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 16Guies tècniques

1. El departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis pot fer públiques guies tècniques sobre prevenció i seguretat en matèria d’incendis, les quals han d’ésser lliurement accessibles, almenys per mitjans telemàtics.

2. Les guies tècniques a què fa referència l’apartat 1 són documents de caràcter no obligatori, elaborats o reconeguts pels serveis tècnics de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, l’objecte de les quals és donar criteris interpretatius, aclariments i criteris d’aplicació de la normativa legal i reglamentària, i de les instruccions tècniques complementàries amb relació a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


El planejament urbanístic i els projectes d’urbanització han de tenir en compte les necessitats derivades de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis per tal que en l’execució urbanística es compleixi la normativa aplicable.

Article 18Normativa sectorial

La legislació sectorial que afecti establiments, activitats, infraestructures o edi-ficis ha de tenir en compte les necessitats derivades de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

TÍTOL IVDel règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’in-cendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis


Article 19Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraes-tructures i ediicis

Els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis estan subjectes al règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la normativa sectorial aplicable.


Disposicions

CAPÍTOL IIRègim d’intervenció administrativa per part de l’Administració municipal

Article 20Intervenció municipal

1. Les administracions municipals a les quals correspongui tramitar les llicèn-cies d’obres o d’activitats, en exercici de llur competència municipal en matèria de prevenció d’incendis i sens perjudici de les altres actuacions que duguin a terme d’acord amb el que estableixi la normativa de règim local, abans de dictar la resolució corresponent han de verificar, en els casos en què ho determinin la normativa tècnica, la normativa reguladora d’aquestes llicències o la normativa municipal dictada a l’efecte, que els projectes tècnics aportats pels sol·licitants, que han d’ésser signats per un tècnic o tècnica competent, s’ajusten a la normativa vigent de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

2. En els casos en què la normativa tècnica corresponent o la normativa muni-cipal estableixin la necessitat que, abans de l’inici d’una activitat, de la posada en funcionament d’un establiment o una infraestructura o de l’ocupació d’un edifici, es faci un acte de comprovació per a verificar que compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les establertes per la llicència sol·licitada, l’acte de comprovació ha d’ésser sol·licitat pels titulars a l’Administració municipal corres-ponent o a una entitat col·laboradora de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, segons que s’estableixi.

3. En cas que l’acte de comprovació a què fa referència l’apartat 2 sigui fet per una entitat col·laboradora, la presentació a l’Administració municipal d’un certificat de l’acte de comprovació favorable és un requisit per a iniciar l’activitat corresponent, per a posar en funcionament de l’establiment o la infraestructura, o per a ocupar l’edifici. L’entitat col·laboradora ha d’expedir el certificat de l’acta de comprovació en el termini d’un mes des de la sol·licitud i trametre’l a l’Administració municipal corresponent en el termini de quinze dies des de l’expedició.

CAPÍTOL IIIRègim d’intervenció administrativa per part de l’Administració de la Generalitat

SECCIÓ PRIMERA


Article 21Intervenció de l’Administració de la Generalitat

1. El règim d’intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat té la finalitat de verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa vigent, en els supòsits i de la manera que estableix aquesta llei.

2. Als efectes del que determina l’apartat 1, s’estableixen les intervencions següents:

a) Intervenció prèvia. La intervenció administrativa prèvia consisteix en un control preventiu que té la finalitat de determinar, a la vista dels projectes tècnics corresponents, que l’establiment, la infraestructura o l’edifici projectats compleixen les mesures de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa aplicable. La intervenció prèvia es pot fer abans de l’inici de l’activitat o de la construcció o de la modificació significativa de l’establiment, la infraestructura o l’edifici corresponents.

b) Intervenció de comprovació. La intervenció administrativa de comprovació es fa immediatament abans de l’inici d’una activitat, de la posada en funcionament d’un establiment o una infraestructura, de l’ocupació d’un edifici o d’una modificació


Disposicions

significativa d’aquests, i consisteix en un acte de comprovació, efectuat in situ en els termes que estableix aquesta llei i com a requisit indispensable per a l’inici de l’activitat, que té la finalitat de garantir que es compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial aplicable en prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les establertes per la llicència o autorització de la modificació sol·licitada.

c) Intervenció posterior a l’inici de l’activitat. La intervenció administrativa posterior a l’inici de l’activitat, a la posada en funcionament l’establiment o la in-fraestructura o a la construcció i ocupació de l’edifici consisteix en inspeccions de control i, si escau, a l’aplicació del règim sancionador corresponent, per tal que els establiments i els edificis existents compleixin la normativa que els és aplicable en matèria de seguretat en cas d’incendi.

SECCIÓ SEGONA

Intervenció administrativa prèvia

Article 22Control preventiu

1. El control preventiu de l’Administració de la Generalitat es fa per mitjà de l’emissió dels informes de prevenció d’incendis corresponents, els quals han d’ésser sol·licitats preceptivament per l’administració responsable de tramitar la llicència d’obres o d’activitats, segons que escaigui, o l’autorització de les modificacions significatives corresponents, tan aviat com aquesta administració disposi de la sol·licitud de llicència o autorització corresponent.

2. Correspon de fer el control preventiu a què fa referència l’apartat 1 a la direc-ció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, per mitjà dels òrgans que siguin determinats per reglament i, si escau, per mitjà de les entitats col-laboradores de l’Administració prèviament autoritzades en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

3. En els casos que, d’acord amb l’apartat 5, el control preventiu de l’Administra-ció de la Generalitat sigui preceptiu, els sol·licitants de la llicència han de presentar a l’Administració responsable de tramitar-la el projecte tècnic d’obres o activitats corresponent signat per un tècnic o tècnica competent. El dit projecte tècnic, sens perjudici del que estableixi la normativa que li sigui aplicable, ha de contenir la documentació que s’estableixi per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

4. El control preventiu regulat per aquest article es fa després d’haver vist la docu-mentació presentada amb motiu de la sol·licitud de llicència o de l’autorització de les modificacions significatives corresponents, la qual ha d’incloure el projecte tècnic a què fa referència l’apartat 3. Com a resultat d’aquesta revisió tècnica s’emet l’informe de prevenció, que té caràcter vinculant per a l’Administració sol·licitant.

5. El control preventiu s’ha de sol·licitar preceptivament en tots els supòsits que es detallen en l’annex 1.

6. L’Administració té l’obligació d’emetre l’informe de prevenció en el termini de dos mesos a partir de la data d’entrada de la sol·licitud d’informe al registre de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

7. En el cas que, un cop transcorregut el termini establert per l’apartat 6, no s’hagi emès l’informe de prevenció, s’entén que l’informe és favorable.

8. En el cas d’obres o infraestructures que no estiguin sotmeses als tràmits de llicència establerts per l’apartat 1, l’Administració, l’organisme o l’entitat respon-sable, segons que escaigui, ha de sol·licitar preceptivament l’informe de prevenció d’incendis amb caràcter previ a l’aprovació del projecte constructiu o projecte bàsic per part de l’òrgan competent.

9. El control preventiu regulat per aquest article ha d’ésser efectuat exclusivament pels òrgans que es determinin de la direcció general competent en matèria de pre-venció i extinció d’incendis. Amb aquesta finalitat, l’òrgan promotor en la fase de


Disposicions

redacció del projecte bàsic o constructiu ha de demanar informe a la dita direcció general i ha de prendre en consideració els requeriments de prevenció i seguretat que aquesta estableixi en l’aprovació definitiva del projecte.

Article 23Règim d’intervenció administrativa en activitats de caràcter esporàdic o puntual

1. En les activitats que, per llur naturalesa puntual o esporàdica, se subjectin a altres tràmits municipals o de l’Administració de la Generalitat però que, ateses llurs característiques especials, són activitats de risc important, la direcció gene-ral competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’emetre informe preceptiu i vinculant a l’autorització que s’hagi de concedir.

2. L’informe a què fa referència l’apartat 1 s’ha de sol·licitar en els supòsits següents:

a) Activitats de caràcter esporàdic amb un aforament superior a 500 persones en establiments tancats o a 1.000 persones en espais oberts.

b) Estructures desmuntables i itinerants, com ara carpes, envelats o tendals, entre altres, amb un aforament superior a 1.000 persones.

3. En els casos establerts per l’apartat 2, i en els que es puguin establir per re-glament, l’Administració a la qual correspongui autoritzar l’activitat corresponent ha de sol·licitar a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis l’informe de prevenció amb l’antelació que es determini per reglament, amb un mínim de quinze dies hàbils d’antelació a la realització de l’acte.

4. Un cop transcorregut el termini establert per reglament, si no s’ha emès l’in-forme de prevenció, s’entén que l’informe és favorable.

Article 24Intervenció administrativa en altres supòsits

Resten subjectes a informe de prevenció de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, a més dels supòsits establerts per aquesta llei, els altres supòsits en què ho estableixin altres disposicions normatives. En aquest cas, el procediment i la naturalesa de l’informe són els que estableixi la normativa corresponent.

SECCIÓ TERCERA

Acte de comprovació

Article 25Acte de comprovació

1. La intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat immediata-ment anterior a l’inici d’una activitat, a la posada en funcionament d’un establiment o d’una infraestructura o a l’ocupació d’un edifici, o a una modificació significativa d’aquests, s’efectua, amb caràcter general i sens perjudici del que estableix l’apartat 5, en els supòsits subjectes al control preventiu de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la secció segona.

2. En els casos establerts per l’apartat 1, els titulars de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici han de sol·licitar a una entitat col·laboradora de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, que efectuï un acte de comprovació per a verificar que l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial aplicable en prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les esta-blertes per l’autorització o llicència sol·licitada. L’entitat col·laboradora ha d’expedir el certificat de l’acte de comprovació en el període d’un mes des de la sol·licitud.

3. Per a iniciar l’activitat o l’ocupació corresponents, es requereix presentar a l’Administració responsable de l’autorització un certificat d’acte de comprovació favorable expedit per una entitat col·laboradora de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


Disposicions

4. Les entitats col·laboradores de l’Administració han de trametre a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis una còpia dels certificats d’actes de comprovació que emetin d’acord amb aquest article, en el termini de quinze dies des de la data d’expedició dels certificats i en els termes que es determinin per reglament.

5. Es pot determinar, per ordre del conseller o consellera del departament compe-tent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, els supòsits d’entre els establerts a l’annex 1 que resten exceptuats de l’acte de comprovació.

6. El contingut del certificat acreditatiu de l’acte de comprovació s’ha d’establir per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de pre-venció i extinció d’incendis.

7. En el cas d’infraestructures promogudes per una administració pública, l’acte de comprovació ha d’ésser efectuat per personal del Cos de Bombers de la Gene-ralitat o per personal tècnic adscrit a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis facultat per a desenvolupar aquesta funció.

8. L’emissió d’un certificat d’acte de comprovació favorable és un requisit ne-cessari per a posar en marxa la infraestructura corresponent.

SECCIÓ QUARTA

Inspecció

Article 26Personal inspector

1. La funció inspectora de la Generalitat en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en qualsevol establiment, activitat, infraestructura o edifici correspon al departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, que l’exerceix per mitjà del personal del Cos de Bombers de la Generalitat, adscrit a la direcció general competent.

2. També poden exercir les funcions d’inspecció a què fa referència l’apartat 1 els funcionaris tècnics facultats per a fer aquesta funció adscrits a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

Article 27Deure de col·laboració

Els titulars dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis objecte d’inspecció han de prestar la màxima col·laboració per a dur a terme les tasques d’inspecció. A aquest efecte, han de facilitar l’accés del personal inspector a l’establiment, la infraestructura o l’edifici, i han de posar a la seva disposició la informació o la documentació que els sigui requerida.

Article 28Actes d’inspecció

1. S’ha d’estendre una acta de cada inspecció, amb el contingut mínim se-güent:

a) La identificació de l’empresa.b) La identificació de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici.c) La referència a l’autorització o la llicència atorgada a l’establiment, l’activitat,

la infraestructura o l’edifici, amb l’especificació de les determinacions que conté sobre l’àmbit de la inspecció.

d) La identificació del dia i l’hora de l’actuació d’inspecció, de les persones que l’efectuen i de les que hi assisteixen en representació de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici inspeccionats.

e) L’especificació o el detall dels aparells de mesurament i anàlisi que, si s’escau, s’empren en l’actuació d’inspecció.

f) La descripció de totes les actuacions efectuades.


Disposicions

g) La descripció de les modificacions respecte del projecte autoritzat que, si s’escau, s’hagin observat en les instal·lacions o en els processos i que afectin la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

h) Les incidències que, si s’escau, s’hagin produït durant l’actuació d’inspec-ció.

i) La durada de l’actuació i la signatura dels assistents.j) La determinació, si s’escau, de les mesures correctores aplicables i el termini

per a dur-les a terme.2. La persona o les persones que actuïn en representació de l’establiment, l’ac-

tivitat, la infraestructura o l’edifici en el moment de la inspecció tenen dret a ésser presents en totes les tasques d’inspecció, a signar i fer constar les observacions que estimin pertinents a l’acta corresponent i a rebre una còpia de la dita acta.

Article 29Valor probatori de les actes d’inspecció

Els resultats de les actuacions inspectores recollits a l’acta o als informes com-plementaris que elaborin els funcionaris del Cos de Bombers de la Generalitat i els tècnics adscrits a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis prèviament facultats per a desenvolupar aquestes funcions, tenen pre-sumpció de certesa, sens perjudici d’altres proves que es puguin aportar.

Article 30Correcció dels incompliments i mesures cautelars

1. Si del resultat de les inspeccions efectuades en resulta l’incompliment de la normativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, s’ha de concedir un termini per a esmenar l’incompliment detectat. Aquest termini es pot fer constar en la mateixa acta o, en cas contrari, s’ha de comunicar als interessats en el termini d’un mes.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, si del resultat de les inspeccions en resulta un risc important per a la seguretat de les persones, es poden adoptar directament les mesures cautelars pertinents, al marge de la incoació del proce-diment sancionador. Les dites mesures cautelars han d’ésser motivades i s’han d’adoptar amb criteris de proporcionalitat respecte del risc detectat i de l’afectació a l’interès general.

3. Les mesures cautelars a què fa referència l’apartat 2 no tenen caràcter de sanció i poden comprendre qualsevol mesura adequada per a evitar o minimitzar el risc detectat, entre altres la clausura temporal total o parcial de l’establiment, el precinte total o parcial de les instal·lacions o la inutilització de maquinària. Aquestes mesures han de tenir una durada igual al termini concedit per a corregir l’incompliment que en motiva l’adopció.

4. En els casos d’incompliments lleus, es poden dur a terme actuacions d’adver-timent, sense necessitat d’iniciar un procediment sancionador. L’autoritat competent ha de motivar la mesura d’advertiment.

5. Si, un cop transcorregut el termini de correcció, no s’han esmenat els incom-pliments detectats, s’ha d’aplicar el que estableix la secció cinquena.

SECCIÓ CINQUENA

Règim sancionador

Article 31Règim sancionador

L’incompliment del que estableix la normativa vigent en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis pot constituir alguna de les infraccions tipificades per aquesta llei, sens perjudici del règim sancionador establert per altres normes de caràcter sectorial.


Disposicions


1. Són responsables de l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis les persones físiques o jurídiques titulars dels establi-ments, o de les activitats que s’hi exerceixen, en què s’hagi detectat l’incompliment.

2. Són responsables solidaris del pagament de les sancions imposades les per-sones físiques o jurídiques que en el transcurs de la tramitació d’un procediment sancionador succeeixin, per qualsevol concepte, els titulars dels establiments o de les activitats.


1. Les infraccions per incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis poden constituir faltes molt greus, greus o lleus.

2. Són faltes molt greus:a) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de

qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització preceptives de modificació significativa, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions d’evacuació, si això comporta un risc per a la seguretat de les persones.

b) El bloqueig o mal funcionament de l’obertura de qualsevol element d’evacuació durant la permanència de personal o públic als establiments o edificis.

c) La negativa a permetre al personal que exerceix les funcions d’inspecció l’accés als establiments, les activitats o els edificis i la negativa a facilitar la funció d’inspecció.

d) L’incompliment de qualsevol norma, resolució o requeriment sobre seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures o els edificis que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

3. Són faltes greus:a) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de

qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització de modificació significativa preceptives, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions d’evacuació, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.

b) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització de modificació significativa preceptives, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions de sectorització interior, de sectorització respecte als veïns, de resistència al foc de l’estructura o de les instal·lacions de protecció en cas d’incendi.

c) L’existència de materials combustibles per sobre del nivell de risc d’incendi autoritzat.

d) L’obstaculització, la manca de manteniment, la senyalització incorrecta o el mal funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis.

e) La resistència o l’obstaculització al fet que el personal competent exerceixi les funcions d’inspecció.

f) L’incompliment de qualsevol norma, resolució o requeriment sobre seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures o els edificis que no impliqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

4. És una falta lleu qualsevol incompliment de la normativa de prevenció i segu-retat en matèria d’incendis no tipificat com a falta greu o molt greu.

Article 34Sancions

1. Les faltes molt greus poden ésser sancionades amb les sancions següents:a) Una multa d’entre 100.001 i 1.000.000 d’euros.


Disposicions

b) La clausura definitiva, total o parcial, de l’establiment.c) La clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim

de trenta-sis mesos.2. Les faltes greus poden ésser sancionades amb les sancions següents:a) Una multa d’entre 10.001 i 100.000 euros.b) La clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim

de vint-i-quatre mesos.3. Les faltes lleus poden ésser sancionades amb multes de fins a 10.000 euros.4. Les sancions establertes per a les faltes greus i molt greus, respectivament,

poden ésser imposades conjuntament si el risc per a les persones o els béns ho exigeix.

Article 35Graduació de sancions

1. Per a graduar les sancions, s’han de tenir en compte les circumstàncies se-güents:

a) La intencionalitat.b) La reincidència.c) El risc creat per a persones i béns.d) Els danys o perjudicis causats a persones i béns.e) L’afectació en l’actuació dels serveis d’extinció d’incendis.2. Als efectes d’aquesta secció, es considera reincidència la comissió de més

d’una infracció de la mateixa naturalesa en el termini d’un any, sempre que hagi estat declarada per resolució ferma.

Article 36Termini de correcció

1. Amb independència de la sanció que s’imposi, llevat de la clausura definitiva de l’establiment, la resolució sancionadora ha de concedir als infractors un termini determinat per tal que corregeixin el fet sancionat. Aquest termini ha d’ésser esta-blert en funció de l’incompliment o la deficiència acreditats.

2. Si, un cop transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 1, no s’ha donat compte de la correcció completa a l’òrgan sancionador, aquest pot imposar multes coercitives periòdicament fins que el compliment de la normativa de prevenció i seguretat en matèria d’incendis sigui efectiu.

3. Les multes coercitives s’han d’imposar amb una periodicitat igual al termini concedit per a corregir les deficiències o els incompliments detectats.

4. L’import de les multes coercitives ha d’ésser el següent:a) Per a les faltes molt greus, un import igual a una tercera part de la sanció

principal imposada.b) Per a les faltes greus, un import igual a una cinquena part de la sanció prin-

cipal imposada.c) Per a les faltes lleus, un import igual a una desena part de la sanció principal

imposada.

Article 37Procediment administratiu sancionador

1. Per a tramitar el procediment sancionador regulat per aquesta secció, s’ha de seguir el que disposi la normativa vigent en matèria de procediment sancionador de l’Administració de la Generalitat.

2. En qualsevol moment del procediment l’òrgan que ha incoat el procediment pot adoptar, per si mateix o a proposta de l’instructor o instructora, les mesures cautelars que estimi pertinents per a suprimir o minimitzar el risc per a persones i béns. Entre altres mesures, pot adoptar la clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, la qual es pot prolongar durant el termini de tramitació del procedi-ment sancionador.


Disposicions

Article 38Òrgans competents per a tramitar i resoldre el procediment

1. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis incoar els procediments sancionadors.

2. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis imposar les sancions corresponents a les faltes lleus i greus i, si escau, acordar l’arxiu de les actuacions.

3. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis imposar les sancions corresponents a les faltes molt greus.

Article 39Coordinació interadministrativa

La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’informar els ajuntaments de la tramitació i el resultat dels procediments sancio-nadors instruïts respecte dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que estiguin situats en llur terme municipal.

TÍTOL VDe les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis


Article 40Actuació per mitjà d’entitats col·laboradores de l’Administració

1. L’Administració de la Generalitat pot exercir les seves funcions de control preventiu sobre tot tipus d’establiments, activitats, infraestructures i edificis per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració regulades per aquest títol, sens perjudici del que estableix l’article 22.8.

2. L’Administració local que presta el servei de prevenció d’incendis també pot dur a terme les seves funcions de verificació establertes per l’article 8 per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració regulades per aquest títol.

3. Les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis també duen a terme les altres funcions que aquesta llei o la normativa que la desenvolupa els atribueixin.

Article 41Autorització d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

1. El departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, per mitjà de la direcció general corresponent, pot autoritzar entitats col·laboradores perquè actuïn en les tasques d’emissió d’informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

2. Les autoritzacions a què fa referència l’apartat 1 s’han d’atorgar després de comprovar que els sol·licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i sol-vència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i, en el cas que els sol·licitants exerceixin llurs funcions de manera deficient, poden ésser revocades d’acord amb el que disposa el capítol V d’aquest títol.

3. Als efectes de l’article 40, només les entitats autoritzades d’acord amb el que estableix aquesta llei i la normativa reglamentària que la desenvolupa poden exercir funcions d’emissió d’informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


Disposicions

CAPÍTOL IIRequisits de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la pre-venció i la seguretat en matèria d’incendis

Article 42Requisits de l’entitat

Les entitats que pretenguin ésser autoritzades pel departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis com a entitats col·laboradores d’aquest han de complir una sèrie de requisits materials, tècnics i de personal qualificat, de conformitat amb el que estableixen aquesta llei i la normativa reglamentària que la desenvolupa.

Article 43Requisits generals de l’entitat

Poden optar a ésser autoritzades com a entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis les entitats públiques o privades que compleixen els requisits administratius d’independència i imparcialitat, de compatibilitat, d’organització, de responsabilitat social en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, de qualitat, de personal i de mitjans i equipaments, i també els altres requisits que s’estableixin.

Article 44Requisits de personal

1. Les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat han de comptar amb el personal suficient i habilitat per l’Administració per a prestar les funcions per a les quals han estat autoritzades.

2. Un requisit indispensable per a poder obtenir la condició de tècnic o tècnica habilitat és haver superat la formació específica que estableixi la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

3. Correspon a la direcció general competent en matèria de prevenció i extin-ció d’incendis expedir l’habilitació per a dur a terme les funcions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis que s’atribueixin a aquestes entitats autoritzades.

4. Els requisits que s’han de complir i el procediment que cal seguir per a poder obtenir l’habilitació s’han d’establir per reglament.

Article 45Retirada o pèrdua de la condició de tècnic o tècnica habilitat

La pèrdua d’algun dels requisits necessaris per a obtenir la condició de tècnic o tècnica habilitat o la constatació d’actuacions irregulars o mancades de rigor o de professionalitat pot comportar la retirada de l’habilitació, en els supòsits i d’acord amb el procediment i els efectes que s’estableixin per reglament.

Article 46Requisits de mitjans materials

Les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis han de disposar dels mitjans materials suficients per a desenvolupar les funcions per a les quals han estat autoritzades.

Article 47Manteniment dels requisits

1. Els requisits exigits i acreditats per a l’autorització de l’entitat s’han de mantenir al llarg de tot el període de vigència de l’autorització.

2. La pèrdua d’algun dels requisits desautoritza l’entitat per a continuar exercint les funcions per a les quals va ésser autoritzada.


Disposicions

CAPÍTOL IIIResolució de l’autorització

Article 48Resolució de la sol·licitud d’autorització

1. El procediment d’autorització fineix amb una resolució dictada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, la qual pot estimar o desestimar l’autorització sol·licitada.

2. En cas que dins el termini establert per reglament no s’hagi dictat la resolució, s’entén que la sol·licitud d’autorització ha estat desestimada.

Article 49Efectes de l’autorització

1. L’autorització faculta l’entitat per a dur a terme les funcions per a les quals ha estat efectivament autoritzada.

2. Les entitats autoritzades han de fer constar expressament la condició d’enti-tats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de prevenció i seguretat en cas d’incendi, en les actes, els informes, les certificacions i qualsevol altre document que emetin en virtut de llur condició d’entitats autoritzades.

Article 50Vigència de l’autorització

El termini de vigència de l’autorització i els termes i les condicions de les possibles pròrrogues s’han d’establir per reglament.

CAPÍTOL IVSupervisió, control i inspecció

Article 51Supervisió, control i inspecció de l’activitat de les entitats col·laboradores per part de l’Administració de la Generalitat

1. Per a corroborar que l’entitat autoritzada continua complint els requisits que van determinar-ne l’autorització, s’han de fer revisions periòdiques, d’acord amb el que s’estableix per reglament.

2. La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis pot inspeccionar en qualsevol moment les entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i supervisar-ne l’actuació.

Article 52Suspensió de l’autorització

1. La suspensió de l’autorització a una entitat col·laboradora de l’Administració es produeix a petició de l’entitat interessada, com a conseqüència de la sanció imposada per la comissió d’una infracció de les tipificades per l’article 54 o en compliment d’una mesura cautelar d’acord amb el que disposen els articles 59 i 60.

2. En cas que la suspensió de l’autorització hagi estat sol·licitada per l’entitat col·laboradora, ha de tenir la durada que l’entitat hagi sol·licitat, que no pot ésser superior a un any.

3. En cas que la suspensió de l’autorització es produeixi com a conseqüència d’una resolució sancionadora, ha de tenir la durada que determini la dita resolució, d’acord amb el que disposa l’article 55.

4. En cas que la suspensió s’adopti com a mesura cautelar, aquesta n’ha de de-terminar l’abast i el termini, en funció de l’incompliment de què es tracti, tenint en


Disposicions

compte que el període de suspensió no pot ésser superior a un any. La suspensió s’ha d’aixecar un cop hagin desaparegut les causes que la van motivar.

CAPÍTOL VRègim sancionador aplicable a les entitats col·laboradores


Les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis se sotmeten al règim sancionador que estableix aquesta llei.


1. Les infraccions que poden cometre les entitats col·laboradores es classifiquen en faltes greus i faltes lleus, d’acord amb la tipificació establerta pels apartats 2 i 3.

2. Són faltes greus de les entitats col·laboradores:a) Dur a terme actuacions per a les quals no estan autoritzades.b) Dur a terme actuacions havent modificat els requisits i les condicions neces-

saris per a aconseguir l’autorització.c) Actuar per mitjà de persones no habilitades o emprant aparells, mitjans o

equips no adequats o metodologies incorrectes.d) Negar-se, sense causa justificada, a facilitar la informació requerida per

l’Administració o a col·laborar en les revisions i les inspeccions.e) Obstaculitzar l’activitat d’inspecció de la direcció general competent en matèria

de prevenció i extinció d’incendis.f) No adoptar les mesures preventives i de correcció de desviacions que hagin

estat acordades per la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

g) Emetre informes o certificacions amb inexactituds greus.h) Negar-se injustificadament a fer actuacions per a les quals han estat autorit-

zades.i) Modificar els requisits i les condicions requerits per a obtenir l’autorització

sense comunicar-ho immediatament a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

j) No dur a terme una formació correcta dels tècnics de l’entitat, ni supervisar-ne ni controlar-ne les funcions per tal d’assegurar la qualitat de les tasques que aquests desenvolupen.

k) Utilitzar incorrectament la condició d’autoritzades.l) No mantenir la confidencialitat sobre la informació obtinguda en les actuacions

com a entitats col·laboradores de l’Administració.3. Són faltes lleus de les entitats col·laboradores:a) Fer actuacions fora dels terminis legalment establerts o incomplir els terminis

en el lliurament de documents.b) Emetre informes o certificacions amb inexactituds lleus o sense rigor.c) No mantenir actualitzats els procediments i els registres de les actuacions

dutes a terme.d) Cometre qualsevol altre incompliment lleu dels deures que corresponguin a

les entitats autoritzades.

Article 55Sancions aplicables

1. Les sancions aplicables a les entitats que han comès una infracció de les tipi-ficades per l’article 54 són les següents:


Disposicions

a) Les infraccions greus són sancionades amb una multa des de 60.001 fins a 300.000 euros i, si escau, amb la revocació de la condició d’autoritzades, que im-plica la impossibilitat de poder ésser autoritzades novament per un període màxim de deu anys.

b) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa des de 500 fins a 60.000 euros i, si escau, amb la suspensió de l’autorització per un període màxim de sis mesos.

2. La imposició de qualsevol de les sancions establertes per aquest article no exclou la responsabilitat civil o penal dels sancionats, ni la possible indemnització per danys i perjudicis que se’ls pugui exigir.

Article 56Òrgans competents

L’òrgan competent per a incoar el procediment sancionador i per a imposar les sancions regulades per aquest capítol és la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

Article 57Criteris de graduació

1. Les sancions regulades per l’article 55 s’han de graduar tenint en compte les circumstàncies següents:

a) El perjudici ocasionat amb l’activitat infractora.b) El benefici derivat de l’activitat infractora.c) La intencionalitat.d) La reincidència.2. Als efectes d’aquest capítol, es considera reincidència la comissió de més



Són responsables de les infraccions tipificades per aquest capítol les persones titulars de les entitats autoritzades.

Article 59Mesures cautelars sense caràcter sancionador

A la vista del resultat d’una revisió o inspecció duta a terme a una entitat autorit-zada, si es constata un incompliment greu dels requisits d’autorització, l’inspector o inspectora ha de posar en coneixement de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis els incompliments detectats, a fi que aquesta pugui acordar les mesures cautelars no sancionadores que estimi pertinents, fins i tot la suspensió temporal de l’autorització.

Article 60Mesures cautelars en el marc del procediment sancionador

En el transcurs de la instrucció d’un procediment sancionador per infracció greu, es poden adoptar les mesures cautelars que es considerin pertinents, tals com la suspensió de l’autorització o qualsevol altra mesura adequada per a evitar o minimitzar el risc que es pugui derivar de la infracció.

Article 61Procediment sancionador

Per a la tramitació de les sancions establertes per aquesta llei s’aplica el règim sancionador general de l’Administració de la Generalitat.


Disposicions

CAPÍTOL VIRegistre d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

Article 62Registre

1. Es crea el Registre d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, en el qual s’han d’inscriure les entitats regulades per aquest títol.

2. El registre a què fa referència l’apartat 1 té caràcter públic i s’adscriu a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

3. L’estructura i el funcionament del Registre s’ha d’establir per reglament.

Article 63Dades de caràcter personal

El tractament de les dades de caràcter personal contingudes en el Registre d’en-titats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis s’ha de fer d’acord amb el que estableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.


PrimeraCompetències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis de l’Ajuntament de Barcelona

1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les competències que exerceix en virtut de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, de la resta de normativa aplicable en matèria de règim local i d’aquesta llei, verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que es trobin en el seu terme municipal, inclòs el control preventiu en els supòsits a què fan referència els articles 23 i 24.

2. La verificació a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer d’acord amb el proce-diment establert per la normativa municipal corresponent.

SegonaDeterminació dels procediments en el marc dels quals s’efectua la intervenció administrativa en defecte de procediments especíics

1. El règim d’intervenció administrativa dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que estableixen les lleis reguladores dels diferents sectors materials de l’acció pública i que s’atribueix al municipi, s’ha de basar en el principi de simultaneïtat i coordinació, sense interdependències en la tramitació, per a garantir l’eficàcia en les resolucions.

2. Per tal de fer efectiu el principi d’harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l’acció pública que atribueix competències espe-cífiques d’intervenció administrativa als ens locals en matèries relacionades amb l’autorització d’activitats econòmiques que no disposin d’un procediment especí-fic per a efectuar l’autorització, la intervenció administrativa a què fa referència l’apartat 1 s’ha de dur a terme per mitjà d’un únic procediment marc que reculli aquestes matèries.

3. Mentre la reglamentació de règim local no articuli el procediment marc a què fa referència l’apartat 2, als efectes d’aquesta llei, són aplicables als procediments establerts pel Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, del 13 de juny, o a la norma que el substitueixi pel que fa a la


Disposicions

regulació de l’activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, respectant les atribucions per a l’obertura d’establiments que fixa la legislació sectorial i la potestat reglamentària i d’autoorganització que correspon als ens locals.

TerceraActuació única de control inicial

En els casos en què abans de l’inici d’una activitat o de la posada en funcionament d’un establiment s’hagi de dur a terme una intervenció de comprovació d’acord amb aquesta llei i, alhora, s’hagi de fer una actuació de control inicial d’acord amb la legislació de prevenció i control ambiental, els titulars de l’autorització o la llicència ambiental poden sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració per tal d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en matèria de prevenció i seguretat en cas d’incendi i les determinacions ambientals exigibles.

QuartaModiicació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Ad-ministració ambiental

1. La intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis resta fora dels procediments d’autorització, llicència, comunicació, control, inspecció i sanció establerts per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i se subjecta a la regulació establerta per la present llei.

2. Resten expressament suprimides les referències a la prevenció d’incendis fetes per la Llei 3/1998, als articles 12.c, 14.1.c, 15.3, 17.1, 18.2, 20, 22.2, 25.a, 25.b, 27.1.b, 29.1, 29.2, 33, 37.1 i 37.2.f.

CinquenaDeterminació de la normativa tècnica aplicable al sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

Als efectes de l’aplicabilitat del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’in-cendis establert per aquesta llei i les normes que la desenvolupin de conformitat amb els articles 8, 14, 15 i 16, als establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, tant pel que fa a noves construccions com a obres de reforma de les existents, els és exigible el compliment de la normativa tècnica en matèria de seguretat en cas d’incendi vigent la data de sol·licitud de la llicència d’obres.


PrimeraRègim transitori amb relació a les entitats col·laboradores de l’Administració

1. Les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient i habitatge acreditades per a actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis a l’empara del Decret 170/1999, del 29 de juny, i les seves normes de desplegament, poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquesta llei atribueix a les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de prevenció i seguretat en cas d’in-cendi fins al termini que indiqui el reglament de desenvolupament d’aquesta llei o fins que fineixi el període de vigència de l’acreditació concedida, si aquest termini venç amb anterioritat.

2. Un cop transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 1, les entitats que vulguin esdevenir col·laboradores de l’Administració en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis han d’ésser autoritzades d’acord amb el procediment que estableix aquesta llei.


Disposicions

SegonaProcediments en tramitació abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei

Els procediments en tramitació de nous establiments, activitats, infraestructures i edificis que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei se sotmeten a la normativa que sigui aplicable en el moment de la presentació de la sol·licitud.


Resta derogat el Decret 241/1994, del 26 de juliol, sobre condicionaments urba-nístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraActualització de les sancions

Les quanties de les sancions fixades per aquesta llei s’han d’actualitzar mitjan-çant llei.

SegonaEntrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX 1

Supòsits sotmesos al control preventiu de l’Administració de la Generalitat

1. Establiments d’ús docent, si tenen una alçada d’evacuació de més de 15 m o una superfície superior als 2.000 m² construïts, o als 300 m² en el cas de les escoles bressol.

2. Establiments d’ús sanitari de caràcter ambulatori, si tenen una alçada d’eva-cuació de més de 15 m i una superfície per planta superior als 750 m² construïts.

3. Establiments d’ús hospitalari, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació.

4. Establiments d’ús residencial públic, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació si tenen un nombre de places superior a 20.

5. Establiments d’ús comercial, tant locals individuals com conjunts de locals comercials, si tenen una superfície total construïda superior a 750 m² i estan situats sota edificis de qualsevol ús, i tots els que tinguin una superfície total construïda superior als 2.000 m².

6. Càmpings situats a menys de 500 m de terreny forestal.

7. Establiments d’ús industrial, d’acord amb el que estableixen la taula i les especificacions de l’annex 2.

8. Establiments subjectes a la normativa d’accidents greus en els quals intervin-guin substàncies perilloses.

9. Túnels de carretera i ferroviaris, a partir de 400 m de longitud.

10. Carreteres i línies ferroviàries, d’acord amb el que s’estableixi per regla-ment.

11. Ports i aeroports.


Disposicions

12. Línies aèries de conducció elèctrica d’alta tensió instal·lades en sòl no urbà.

13. Subestacions elèctriques.

14. Instal·lacions de conducció de gasos i líquids inflamables i combustibles.

15. Edificis d’una alçada d’evacuació igual o superior a 28 m, independentment de l’ús a què estiguin destinats.

16. Establiments d’espectacles públics.

17. Establiments d’activitats recreatives o de pública concurrència, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, de més de 500 m² de superfície o amb un aforament de més de 500 persones.

18. Establiments destinats a l’aparcament de vehicles sota un edifici amb una superfície superior als 750 m².

19. Establiments destinats a l’aparcament de vehicles amb una superfície superior als 2.000 m² o de dues o més plantes sota rasant.

20. Establiments o edificis singulars: centres penitenciaris.

21. Àrees d’estacionament per al transport de mercaderies perilloses per carre-tera i ferrocarril.

22. Estacions i intercanviadors de transport terrestre situats en plantes sota rasant i els de més de 500 persones d’ocupació.

23. Establiments i instal·lacions subjectes a la normativa d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies explosives.

ANNEX 2

Establiments d’ús industrial sotmesos al control preventiu de l’Administració de la Generalitat

Tipus AV Tipus AH Tipus B Tipus C Tipus D Tipus E

Risc baix1, 2 > 500 m² > 1.500 m² > 1.500 m² En cap cas En cap cas En cap cas

Risc mitjà1, 2 Sempre Sempre Sempre > 5.000 m² En cap cas En cap cas

Risc alt1, 2 No admès No admès Sempre > 2.500 m² En cap cas En cap cas

s/RSCIEI3 s/RSCIEI

1. Nivell de risc intrínsec (baix, mitjà o alt) d’acord amb les definicions establertes pel Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, del 3 de desembre.

2. Les superfícies indicades corresponen a superfícies construïdes.

3. Reial decret 2267/2004, del 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials.


Disposicions

Característiques amb relació a l’entorn

Tipus AV: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició vertical que té, a més, altres establiments, siguin o no d’ús industrial, que ocupen plantes superiors o inferiors.

Pla rasant

Tipus AH: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició horitzontal que té, a més, altres establiments, siguin o no d’ús industrial.

Pla rasant

Pla rasant

Tipus B: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici adossat a altres edificis, o està separat d’altres edificis d’altres establiments per una distància igual o inferior a tres metres, tant si aquests són d’ús industrial com si tenen altres usos.


Disposicions

Tipus D: l’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar totalment cobert i alguna de les seves façanes manca totalment de tancament lateral.

Tipus C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici o, si escau, diversos edificis, i està separat de l’edifici més pròxim d’altres establiments per una distància superior a tres metres; aquesta distància ha d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar un incendi.

Pla rasant

Pla rasant

Pla rasant

Tipus E: l’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar parcialment cobert (fins a un 50 per cent de la seva superfície) i alguna de les seves façanes en la part coberta manca totalment de tancament lateral.



Disposicions

Palau de la Generalitat, 18 de febrer de 2010





(10.048.037)

*

DISPOSICIONS

PRESIDÈNCIA

DEL GOVERN DE L’ESTAT

REIAL DECRET

118/2010, de 5 de febrer, sobre canvi de titularitat d’un tram de la carretera estatal N-II a favor de la Generalitat de Catalunya, i consegüent modificació de la Xarxa de Carreteres de l’Estat.

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

LLEI

3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


RESOLUCIÓ

GAP/597/2010, de 22 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellbisbal i de Sant Cugat del Vallès.

RESOLUCIÓ

GAP/598/2010, de 18 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Calders i de Moià.

RESOLUCIÓ

GAP/599/2010, de 18 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellbisbal i de Martorell.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

ACORD

GOV/33/2010, de 2 de març, pel qual es declara l’ocupació urgent dels béns i drets afectats d’expropiació pel Projecte MG-00133-A1 “Millora local. Millora de nus. Rotonda a l’encreuament de la carretera C-252 amb la GI-642 i GI-643. Tram: Parlavà”, del te

rme municipal de Parlavà. Comarca del Baix Empordà.

ACORD

GOV/34/2010, de 2 de març, pel qual es declara l’ocupació urgent dels béns i drets afectats d’expropiació pel Projecte MG-05042, “Millora local. Millora de nus. Ordenació d’accessos a la carretera C-63 (intersecció Aiguaviva Parc i Lloret Residencial), PK

4+720, PK 4+890 i PK 5+070. Tram: Lloret de Mar-Vidreres”, dels termes municipals de Lloret de Mar i Vidreres.

EDICTE

de 24 de febrer de 2010, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida referent al municipi d’Alcoletge.

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/586/2010, de 2 de març, per la qual es convoquen les proves lliures per a l’obtenció del certificat de formació instrumental i per a l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria per a persones de més de 18 anys.

RESOLUCIÓ

EDU/588/2010, de 2 de març, per la qual es dóna publicitat al Conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Educació i la Comunitat Autònoma de Catalunya per augmentar l’oferta de places a les escoles oficials d’idiomes i impulsar el coneixement de l’angl

ès entre els joves.

DEPARTAMENT


DE COMUNICACIÓ

ACORD

GOV/32/2010, de 2 de març, pel qual es declaren seccions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya el Museu de les Mines de Cercs, el Museu Industrial del Ter-Can Sanglas de Manlleu, i l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries.

INSTITUT CATALÀ

DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

RESOLUCIÓ

CMC/596/2010, de 3 de març, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Indústries Culturals de 27 de gener de 2010, pel qual es modifiquen les bases d’ajuts de l’Institut Català de les Indústries Cultu

rals per adaptacions legals.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

RESOLUCIÓ

CMC/590/2010, de 24 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts pel qual s’obre convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes artí

stics de caràcter professional de formació, producció, exhibició i difusió en l’àmbit del teatre per a l’any 2010.

RESOLUCIÓ

CMC/591/2010, de 23 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts pel qual s’obre convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes artí

stics de caràcter professional de formació, producció i exhibició en l’àmbit de la música per a l’any 2010.

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


RESOLUCIÓ

AAR/583/2010, de 3 de març, per la qual es fa pública l’addenda per la qual es modifica el conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Agricultura, Alimenta

ció i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua.

RESOLUCIÓ

AAR/600/2010, de 19 de febrer, per la qual s’aprova el Pla d’obres i millores territorials de la concentració parcel·lària de la zona regable del terme municipal de Castelldans.

DEPARTAMENT

DE TREBALL

RESOLUCIÓ

TRE/578/2010, de 8 de febrer, per la qual es dóna publicitat a les resolucions de 9 de desembre de 2009, dels recursos de reposició interposats per les cooperatives Agricultors de Calaf i Comarca, SCCL, Premium Consultors, SCCL, La Familiar, SCCL, i Agroc

àrnica de la Vall de Camprodon, SCCL.

RESOLUCIÓ

TRE/585/2010, de 5 de març, per la qual es convoquen per a l’any 2010 els guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià.



a la Resolució TRE/69/2010, de 21 de gener, d’ampliació del termini per a la presentació de sol·licituds previstes a la Resolució TRE/3705/2009, de 23 de desembre, per la qual s’obre la convocatòria anticipada de les subvencions per a la realització d’acc

ions de formació d’oferta mitjançant plans formatius en àrees professionals prioritàries per a l’any 2010 (DOGC núm. 5552, pàg. 4055, de 25.1.2010).

DEPARTAMENT


RESOLUCIÓ

MAH/3926/2009, de 9 de desembre, sobre la no-subjecció a avaluació ambiental de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament de Camarles N-340 “Lligallo del Gàngil” al terme municipal de Camarles (exp. OTAATE20090075).

RESOLUCIÓ

MAH/584/2010, de 26 de gener, sobre la subjecció a avaluació ambiental de Modificació puntual del PGOU de l’àrea de Figueres número 25 per a l’ampliació de les reserves d’equipaments educatius, al terme municipal de Figueres (exp. OTAAGI20090379).

CÀRRECS I PERSONAL

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

RESOLUCIÓ

PRE/592/2010, de 5 de març, per la qual es resol el procés selectiu de nou accés per proveir diversos llocs de treball en règim de personal laboral fix del Departament de la Presidència (convocatòria núm. L003/08).

RESOLUCIÓ

PRE/593/2010, de 2 de març, de cessament del senyor Albert Moreno Humet com a assessor en matèria internacional del Departament de la Presidència.

DEPARTAMENT



ACORD

GOV/35/2010, de 2 de març, pel qual s’aprova l’oferta parcial d’ocupació pública de 8 places de la categoria d’intendent, 50 places de facultatiu i 2 places de tècnic del cos de mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya, per a l’any 2010.

RESOLUCIÓ

IRP/589/2010, de 3 de març, de convocatòria de concurs de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix i periòdic de caràcter discontinu de la categoria de guaita del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i

Participació (núm. de registre de la convocatòria LIRP/001/10).

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


RESOLUCIÓ

GAP/595/2010, de 2 de març, per la qual es resol la convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos llocs singulars a la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració (convocatòria de provisió núm. GO/02

5/09).

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ

EDU/587/2010, de 3 de març, de modificació de la Resolució EDU/2748/2009, de 5 d’octubre, per la qual es declaren aptes a la fase de pràctiques i aprovades en el procediment selectiu corresponent les persones aspirants nomenades funcionàries en pràctiques

de diversos cossos docents.

DEPARTAMENT


RESOLUCIÓ

ASC/594/2010, d’1 de març, per la qual es destina la senyora M. Pilar Barceló Culleres al lloc de responsable del web de la Secretaria de Joventut.

CONCURSOS I ANUNCIS

DEPARTAMENT


ANUNCI

d’informació pública de l’Estudi de viabilitat i els avantprojectes de construcció i explotació d’allotjaments i d’una residència comunitària esportius al CAR de Sant Cugat del Vallès.

EDICTE

d’11 de febrer de 2010, de notificació de la resolució de l’expedient sancionador ES-84/2009.

EDICTE


EDICTE

d’11 de febrer de 2010, de notificació de la proposta de resolució de l’expedient sancionador ES-91/2009.

EDICTE


DEPARTAMENT


ANUNCI

de licitació d’un contracte de serveis.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


ANUNCI

pel qual es fa pública la licitació d’un contracte de serveis.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

ANUNCI

pel qual es fa pública la licitació d’un contracte de subministrament.

DEPARTAMENT

DE JUSTÍCIA

ANUNCI

de licitació d’un contracte de serveis (JU-125/10 GEEC 2010 27).

DEPARTAMENT

DE SALUT

ANUNCI

de citació a termini en relació amb una liquidació de taxes.

DEPARTAMENT

D’AGRICULTURA,


EDICTE

de 24 de febrer de 2010, pel qual es notifica una proposta de resolució d’expedient sancionador (exp. DOC-E-5-2009).

EDICTE

de 24 de febrer de 2010, pel qual es notifica la resolució d’un expedient sancionador (exp. PV-E-1-2009).

EDICTE

de 26 de febrer de 2010, pel qual es notifiquen l’inici d’expedients sancionadors i les propostes de resolució (exp. PMC-E-21-2010 i PMC-E-26-2010).


a l’Edicte de 26 d’octubre de 2009, pel qual es notifiquen resolucions d’expedients sancionadors (exp. PMC-E-20-2009, PMC-E-25-2009, PMC-E-32-2009, DOC-E-2-2009) (DOGC núm. 5501, pàg. 83426, de 9.11.2009).

DEPARTAMENT

DE TREBALL


EDICTE

de 2 de febrer de 2010, de notificació de la resolució d’inici d’un expedient de revocació de subvencions (exp. FRM-03-08-0415).

EDICTE

de 2 de febrer de 2010, de notificació de la resolució d’inici d’un expedient de revocació de subvencions (exp. FRM-03-08-0030).

EDICTE

de 2 de febrer del 2010, de notificacions de resolucions de revocacions de diverses subvencions.

EDICTE

de 22 de febrer de 2010, de notificació de resolucions relatives a les sol·licituds d’acolliment als incentius que estableix el Reial decret 1451/83, d’11 de maig, per a la contractació indefinida de treballadors amb discapacitat.

DEPARTAMENT


ANUNCI

de licitació d’un contracte d’obres (exp. 31/10).

DEPARTAMENT


EDICTE

de 16 de febrer de 2010, de notificació de resolucions d’expedients d’inscripció al Registre de nuclis zoològics de Catalunya (MD001732, MD001887, CT/006/09, A/036/09 i A/018/09).

EDICTE

de 16 de febrer de 2010, de notificació de la proposta de resolució de l’expedient sancionador PR-L-165-2009.

EDICTE

de 18 de febrer de 2010, de notificació de la Resolució de l’expedient sancionador P-L-330-2009.

ANUNCI

d’informació pública de l’expedient de declaració d’utilitat pública de la forest anomenada “Les Nonies” situada al terme municipal de Guardiola de Berguedà.

ANUNCI

d’Informació pública de l’expedient de declaració d’utilitat pública de les forests anomenades Carbonís, Rodonella, Tossal de la Guardia i Nou Fonts situades en el terme municipal de Cercs.

ANUNCI

d’informació pública sobre la sol·licitud d’autorització ambiental del projecte d’una activitat d’explotació porcina d’engreix al terme municipal d’Aguilar de Segarra (exp. BA20090181).


EDICTE

de 9 de febrer de 2010, de notificació d’un ofici d’incompliment de condicions (ref. UDPH2006003028).

ANUNCI

d’informació pública (ref. AA2006000398).

ANUNCI


ANUNCI


UNIVERSITATS

CATALANES

UNIVERSITAT DE GIRONA

ANUNCI

de rectificació d’una errada i ampliació d’un termini per a un contracte de subministrament.

DIVERSOS

D’IGUALADA-ÒDENA

CONSORCI DEL MUSEU DE LLEIDA DIOCESÀ I COMARCAL


AJUNTAMENTS

L’ARBOÇ

BARCELONA

CASTELLLDEFELS

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

CERDANYOLA DEL VALLÈS


CUBELLS

DOSRIUS

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

FALSET

GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

JUNEDA

MAIALS

MALGRAT DE MAR

MATADEPERA

MATARÓ

MONTORNÈS DEL VALLÈS

OLOT

PONTONS

EL PRAT DE LLOBREGAT

PRATS DE LLUÇANÈS

PUIGCERDÀ

RODA DE TER

SABADELL

SANT CUGAT DEL VALLÈS


TEIÀ

TONA

TORTOSA

VIC

VILANOVA DE SAU

CONSELLS

COMARCALS

RIBERA D’EBRE

RIPOLLÈS

DIPUTACIONS

BARCELONA

ENTITATS

METROPOLITANES

ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANSPORT

ALTRES

ORGANISMES

MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL DE LA CONCA D’ÒDENA

ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA

TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA

EDICTE

de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre interposició d’un recurs contenciós administratiu (exp. 63/2010).


I INSTRUCCIÓ

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Reus, sobre actuacions de judici verbal (exp. 1646/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat, sobre actuacions de judici verbal (exp. 412/2009).

EDICTE


EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Badalona, sobre actuacions de judici de guarda i custòdia (exp. 1695/2008).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 16 de Barcelona, sobre actuacions de judici d’adopció (exp. 721/2009).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Granollers, sobre actuacions de judici verbal de faltes (exp. 313/09).

2010-03-09T15:41:25+0100

DOGC


Signatura

OCT

Archivo adjunto

Llei_3_2010.pdf

96594 DOGC 5534 – 28.12.2009

DECRET LLEI

1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.


Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent

DECRET LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’activitat comercial ha estat un factor determinant en la configuració i el creixe-ment de les ciutats europees, especialment en el nostre àmbit mediterrani. Els llocs on tradicionalment s’ha implantat el comerç han configurat els centres històrics dels nostres pobles, ciutats i barris i han tingut i segueixen tenint una incidència innegable i determinant en l’ordenació física del territori.

La implantació del comerç ha estat sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tenen com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques, fonamentades en l’interès general. La conseqüència ha estat que les ciutats i pobles han esdevingut nuclis més compactes, més autosuficients i socialment més cohesionats, en els quals el comerç ha exercit una innegable funció aglutinadora. Unes ciutats compactes que contribueixen a reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. Unes ciutats equilibrades en què l’ús residencial es combina d’una manera harmònica, entre d’altres, amb les activitats comercials i de serveis. Unes ciutats socialment cohesionades que garanteixen que els ciutadans i ciutadanes, independentment que tinguin, o no, possibilitats de desplaçar-se, puguin satisfer llurs necessitats a partir de serveis públics accessibles.

En aquest sentit, per poder gaudir d’unes poblacions millors per a tothom cal promoure una gestió urbana sostenible en què el sòl ha de ser tractat com un recurs limitat que s’ha d’utilitzar de la manera més eficient possible, delimitant la loca-lització dels grans projectes comercials de manera estratègica, per tal d’assegurar l’accessibilitat mitjançant els transports públics disponibles. De la mateixa manera, l’adopció de criteris de gestió urbana sostenible és necessària per tal d’obtenir el millor partit possible dels beneficis de la proximitat i de l’aplicació d’estratègies avançades d’estalvi de recursos, amb la finalitat d’evitar l’increment dels efectes nocius sobre el medi ambient que comporten determinades implantacions comer-cials perifèriques. Precisament aquest és el sentit dels plantejaments formulats pels representats dels diferents estats de la Unió en la reunió de Potsdam pel que fa a l’Estratègia territorial europea per un desenvolupament equilibrat i sostenible, en els quals ja es reconeixia la necessitat de control sobre l’expansió territorial urbana per poder garantir el creixement sostenible de les ciutats. És per això que cal adop-tar el concepte de compacitat com un dels principals criteris que han de presidir el desenvolupament urbanístic per tal de poder assolir els objectius de preservació mediambiental fixats.

L’experiència acumulada a partir de l’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i més concretament a partir de la Llei 18/2005, d’equipaments comercials, ens permet afirmar que la normativa ha contribuït a configurar aquest model territorial i a potenciar els nuclis urbans respecte de les perifèries, d’altra banda en consonància amb els principis fonamentals del desenvolupament urbanístic del país.

En definitiva, s’ha reforçat el paper de les ciutats en el territori, s’ha contribuït a potenciar l’activitat en els nuclis urbans, i s’han evitat, al seu torn, problemes d’accessibilitat i contaminació.


DISPOSICIONS


Disposicions

II

D’altra banda, l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de comerç que, en tot cas, inclou la determinació de les condicions administratives per a l’exercici de l’activitat comercial i, entre d’altres qüestions, la classificació i la planificació territorial dels equipa-ments comercials, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments i l’adopció de mesures de policia administrativa en relació amb la disciplina del mercat.

Tenint en compte aquesta competència exclusiva de la Generalitat i el que esta-bleix l’article 113 de l’Estatut d’autonomia, esdevé necessari adaptar la normativa reguladora de l’ordenació dels equipaments comercials al que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (DSMI). Aquesta adaptació ha de preservar la prosse-cució de determinats objectius fonamentats en raons imperioses d’interès general de tipus urbanístic, mediambiental i de preservació del patrimoni historicoartístic, que empara la mateixa Directiva i que es concreten en el fet de garantir l’exercici de la llibertat d’establiment i de la lliure circulació dels prestadors de serveis a l’àmbit territorial de Catalunya; establir les directrius a les quals s’han d’adequar els establiments comercials per tal de satisfer les necessitats de la ciutadania, i im-pulsar un model d’urbanisme comercial basat en l’ocupació i la utilització racional del territori, amb usos comercials que permetin un desenvolupament sostenible; contribuir a l’establiment de models d’ocupació del sòl que evitin al màxim la dis-persió en el territori; reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris, tant de persones com de mercaderies que congestionin les infraestructures públiques i incrementin la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles inherent a la dinàmica de funcionament de determinats tipus d’establiments comercials; potenciar el model de ciutat en què l’ús residencial s’harmonitza amb les activitats comercials i de serveis; garantir l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multi-plicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes; afavorir l’equilibri territorial en totes les comarques i zones urbanes dels municipis, per tal que puguin disposar d’una xarxa de serveis comercials suficient i adaptada a les demandes de les persones consumidores i usuàries de tot el territori; assolir un alt nivell de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per garantir la qualitat de vida, mitjançant la utilització dels instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals que la implantació d’establiments i l’exercici de les activitats comercials comporten, i afavorir un desenvolupament econòmic sostenible, amb els mínims condicionants possibles, en coherència amb els objectius establerts de preservació del medi ambient.

A més, atenent a l’experiència assolida, juntament amb l’evolució constant inherent a l’activitat comercial, es fa aconsellable adequar els mecanismes necessaris per aconseguir els objectius esmentats adaptant els criteris de valoració i de planifi-cació a la realitat actual del territori, tenint en compte les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació del territori i urbanisme per mitjà de l’article 149 de l’Estatut d’autonomia. En aquesta línia, cal introduir una distinció entre els establiments comercials en funció de la seva localització en el territori, en concordança amb la planificació territorial i urbanística, tenint en compte, especialment, la seva incidència sobre la mobilitat, el medi ambient i el patrimoni historicoartístic.

Aquesta distinció es materialitza , tant pel que fa a la previsió de localització com pel que fa a l’aprofundiment de la intervenció administrativa.

Pel que fa a la localització dels establiments comercials, en coherència amb els preceptes del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, apro-


Disposicions

vat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, la possibilitat d’implantar-se està directament relacionada amb el catàleg de serveis de què han de disposar aquests municipis. Així, es garanteix una resposta adequada als impactes mediambientals –com el tractament de residus– i sobre la mobilitat generada –com la disposició de transport urbà col·lectiu– que puguin generar les noves implantacions comer-cials. En aquesta línia, els municipis de menys de 5.000 habitants poden acollir establiments comercials de fins a 800 metres quadrats de superfície de venda; els municipis d’entre 5.000 i 50.000 habitants o assimilats i les capitals de comarca, poden acollir establiments comercials fins a 2.500 metres quadrats de superfície de venda, i són els municipis de més de 50.000 habitants, o assimilats, i les capitals de comarca, els que poden acollir els establiments d’una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

Pel que fa a l’aprofundiment de la intervenció administrativa, a partir dels 1.300 metres quadrats de superfície de venda es requereix una comunicació adreçada al departament competent en matèria de comerç de la Generalitat, que serà l’orga-nisme encarregat de vetllar pel control i la verificació de les dades mitjançant el mecanisme de la declaració responsable.

A més, d’acord amb els estudis previs realitzats, els establiments comercials que superen els 2.500 metres quadrats de superfície de venda estan sotmesos a una llicència comercial per a l’atorgament de la qual es valoren, entre d’altres, qüestions específiques relacionades amb l’impacte que generen en el medi ambient, en la mobilitat i en el paisatge.

III

L’ús comercial es pot materialitzar en diferents categories d’establiments. En funció dels arguments exposats, i en determinats casos excepcionals, cal que es-tiguin subjectes a sistemes de control previ per a la seva implantació, ampliació i canvi d’activitat, sempre buscant l’objectiu de la compacitat, per tal d’assolir l’equi-libri territorial, amb el mínim impacte mediambiental possible, tenint en compte les disponibilitats i previsions relatives a la xarxa viària, les infraestructures i el transport públic. Així mateix, i dins el marc de desenvolupament de polítiques mediambientals i de mobilitat, aquest Decret llei fa referència a criteris que s’han de tenir en compte en el procediment per a l’anàlisi de les implantacions comercials, ja sigui mitjançant mecanismes de declaració responsable o d’informes vinculants emesos per altres administracions, avaluats dins el marc del procediment establert per a l’atorgament de les llicències comercials.

En aquest sentit, la idoneïtat i proporcionalitat d’aquest mecanisme de control previ a l’exercici de determinades activitats comercials, que regula aquest Decret llei i que es concreta en aquells establiments amb una superfície de venda superior a 1.300 metres quadrats, es justifica pels perjudicis irreparables o de difícil repa-ració i quantificació –tant per als mateixos operadors com per a tercers i per als béns jurídics a protegir–, inherents a qualsevol altre sistema de control a posteriori, atesa la magnitud de l’impacte de l’execució i posada en funcionament dels pro-jectes comercials que hi estan sotmesos, amb els corresponents perjudicis afegits que podria comportar el cessament d’una activitat econòmica d’envergadura que ja estigui en funcionament.

Aquest mecanisme de control previ preveu examinar en primer lloc l’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent i a la localització adient basant-se en aquest Decret llei. Posteriorment, i d’acord amb els corresponents indicadors, es valora l’impacte mediambiental del projecte –en l’àmbit d’estructura i de funcio-nament de l’establiment– sobre el territori, amb especial atenció a la incidència que pugui tenir sobre la xarxa viària les infraestructures públiques i el transport públic existent i previsible, tenint en compte també les mesures encaminades a afavorir


Disposicions

la sostenibilitat ambiental, la protecció de possibles afectacions sobre el patrimoni cultural i per donar resposta a les demandes de les persones consumidores i de la ciutadania en general.

IV

La Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis de mercat interior (DSMI), suposa un punt d’inflexió en les relacions entre el sector empre-sarial i les administracions públiques, i, en conseqüència, amb l’activitat comercial i la implantació dels seus equipaments. Efectivament, la DSMI suposa, pel que fa a l’activitat econòmica i comercial, un canvi conceptual que afavoreix el règim de comunicació sobre el d’autorització i impulsa la interoperabilitat i coordinació entre els diferents nivells administratius que intervenen. Així mateix, aquest canvi ofereix l’oportunitat de realitzar una millora substancial en l’àmbit operatiu i orga-nitzatiu emmarcada en la simplificació administrativa i la tramitació electrònica amb la posada en funcionament de la Finestreta Única Empresarial que impulsa la mateixa Directiva.

Així mateix, la DSMI fa necessària l’adaptació normativa d’una part important de la regulació existent en el sector empresarial, i efectivament, l’ordenació dels equipaments comercials no n’és una excepció, de manera que el contingut del pre-sent Decret llei recull uns canvis substancials respecte de l’anterior regulació els quals estan en plena sintonia amb els pilars fonamentals amb els que se sustenta la DSMI. En primer lloc, la important tasca de simplificació administrativa que suposa l’ampliació del règim de comunicació versus el d’autorització i l’eliminació d’aportació de documentació, en especial aquella que es genera en qualsevol de les administracions públiques. En segon lloc, l’impuls dels mitjans electrònics, que suposa un increment important de l’accessibilitat a les administracions públiques, un acostament al sector comercial i, en definitiva, una important supressió de les barreres que han d’impulsar l’activitat econòmica. Finalment, la DSMI destaca la importància de la implantació de la Finestreta Única Empresarial, la finalitat de la qual és desenvolupar un important paper de suport al prestador o prestadora de l’activitat empresarial, concentrant les informacions que aquest necessita, i facilitar la tramitació administrativa, sigui quina sigui l’autoritat administrativa que en té les competències. Tots aquests aspectes fonamentals de la DSMI tenen el seu reflex en el present Decret llei.

En aquests darrers anys les administracions públiques en general i l’Administració de la Generalitat de Catalunya en particular, han realitzat especials esforços per tal de millorar les seves relacions amb la ciutadania, incorporant l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, modernitzant la seva prestació de serveis i sobretot obligant-se a fer les adaptacions jurídiques, tecnològiques i organitzatives necessàries que permetin garantir els drets de la ciutadania a relacionar-se a través de mitjans electrònics. Per tant, cal una adaptació tant a la DSMI com a la resta de la normativa vigent en matèria de simplificació administrativa i d’administració electrònica. En aquest sentit són destacables les aportacions de tres normes, una de caràcter estatal, però bàsica per a totes les administracions públiques, i dues de caràcter reglamentari per a l’Administració de la Generalitat.

En primer lloc, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Aquesta Llei té molts aspectes remarcables que tenen a veure amb el reconeixement dels drets de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics i, en conseqüència, les corresponents obligacions de les administracions públiques per donar garanties de compliment d’aquests drets. Però, en relació amb el present text normatiu, cal destacar els aspectes relacionats amb la cooperació inter i intra administrativa (títol IV) que esdevé un dels puntals d’aquest Decret llei, d’ordenació dels equipaments comercials. Efectivament, del present text normatiu en destaquen aquells aspectes relacionats amb la coordinació interna de


Disposicions

les unitats administratives de la Generalitat responsables d’elaborar informacions imprescindibles per a la valoració en les llicències comercials i que requereixen una important coordinació entre elles a fi de no suposar càrregues innecessàries a la persona comerciant o promotora. Aquest aspecte ha de ser impulsat necessàri-ament per tal de poder fer realitat la interoperabilitat dels sistemes d’informació i aconseguir els propòsits de millora en la tramitació que pretén aquest Decret llei. Però també són destacables les necessitats de coordinació i interoperabilitat entre les diferents administracions públiques afectades i en especial entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat, que han d’aconseguir una important fluïdesa en les seves comunicacions amb l’ús de les plataformes tecnològiques corporatives que donen servei.

En segon lloc, s’ha de destacar també la important aportació al text del present Decret llei d’aquells aspectes relacionats amb la simplificació administrativa inclosos en el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. La implantació d’aquest Decret ha permès avaluar els importants beneficis a l’activitat econòmica que suposa l’aplicació d’un model simple de relació amb la ciutadania, amb l’ús de les declaracions responsables (capítol II) i la comprovació a posteriori de les dades declarades, així com les actuacions necessàries per facilitar i simplificar la relació entre l’Administració de la Generalitat i les empreses (capítol I). L’aplicació d’aquest model suposa també la realització de determinats canvis organitzatius que permetin posar el pes en les accions de comprovació, inspecció i si s’escau sanció administrativa posterior a l’inici de les activitats i no tant en els controls previs a l’inici de l’activitat econòmica.

Finalment i en tercer lloc, el Decret 56/2009 de 7 d’abril, per a l’impuls i desen-volupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, pel que fa a l’organització administrativa de la Generalitat, fa especial atenció per un costat a l’impuls de la interoperabilitat (capítol III) i a la necessària coordinació entre les diferents administracions públiques catalanes; i per un altre, a tot el que implica la tramitació electrònica, a la importància de la simplificació prèvia dels tràmits: compliment de requisits, aportació de documents i, en especial, l’eliminació de passos innecessaris en els procediments. La construcció de serveis electrònics és un deure, una obligació de les administracions públiques que aporten una més gran proximitat, accessibilitat i transparència a les relacions de les administracions amb la ciutadania, i que fan imprescindible la realització de determinades actuacions que afecten tres àmbits : actuacions jurídiques, de les quals el present text normatiu n’és una mostra; actuacions tecnològiques, que impliquen l’ús de totes aquelles eines de caràcter corporatiu que permeten realitzar els tràmits per mitjans electrònics; i finalment de caràcter organitzatiu, tant pel que fa a la simplificació procedimental com pel que fa a les adaptacions i canvis estructurals i en les formes de treballar dels empleats i empleades públiques que ho han de portar a terme. Aquest Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials, perfectament influït per tots aquests referents normatius, tant de caràcter europeu, estatal com nacional, pretén regular i ordenar la implantació dels establiments comercials a Catalunya, amb un esperit de millora i de proximitat propi dels nostres temps.

V

D’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, en relació amb el que determina l’article 64 de l’Estatut d’autonomia, aquesta disposició adopta la forma de Decret llei atesa l’extraordinària i urgent necessitat de disposar de manera immediata d’un marc normatiu regulador dels equipaments comercials adaptat als principis i prescripcions que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior


Disposicions

(DSMI). Segons determina l’article 44.1 de la DSMI, els estats membres disposen fins al 28 de desembre de 2009 per incorporar al seu dret intern mitjançant les modificacions i incorporacions legals, reglamentàries i administratives oportunes per tal de donar compliment al que estableix aquesta norma comunitària, segons l’obligació que dimana de l’article 249 del Tractat constitutiu de la Unió.

En aquest sentit, l’adaptació de la normativa en l’àmbit de l’ordenació dels equi-paments comercials s’ha vist impel·lida a portar-se a terme en aquests moments per la concurrència de diversos factors i per la seva mateixa complexitat. D’una banda, s’ha aprovat recentment la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que transposa a l’ordenament jurídic estatal la Directiva 2006/123/CE. D’altra banda, la DSMI i l’esmentada Llei 17/2009, de 23 de novembre, han comportat la necessitat de modificar la legislació estatal d’or-denació del comerç minorista. Si bé, com s’ha indicat anteriorment, la Generalitat de Catalunya exerceix competència exclusiva per a la regulació dels equipaments comercials, en els termes que preveu l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia, també és cert que no ha de ser aliena a les modificacions en la normativa estatal referida i, per tant, si s’hagués optat per adaptar la legislació de l’ordenació dels equipaments comercials a la DSMI amb caràcter previ a la transposició efectuada pel legislador estatal, es podria haver propiciat una situació d’inseguretat jurídica contrària a l’ordenament jurídic, que hauria col·locat els operadors econòmics de la distribució comercial que actuen en el territori de Catalunya en la situació de disposar d’una normativa autonòmica adaptada a la Directiva i una normativa estatal encara no transposada. La voluntat d’evitar aquesta situació ha comportat que, en ser tan recent el fet de l’aprovació de la legislació estatal esmentada i tan propera l’expiració del termini per transposar la Directiva, l’adequació de la normativa d’ordenació dels equipaments comercials a la DSMI esdevingui una necessitat urgent que fa idoni l’ús del Decret llei que preveu l’article 64 de l’Estatut d’autonomia. Així mateix, el nou escenari legal, amb l’aplicació de la DSMI i les disposicions estatals referides anteriorment, també aconsellen adoptar, amb caràcter d’urgència, aquesta mesura legislativa extraordinària per tal d’evitar situacions que poden comportar abun-dants elements d’incertesa en relació amb el marc legal aplicable a determinades implantacions comercials, i les conseqüències que es poden derivar del principi d’efecte directe vertical que la jurisprudència reconeix a determinats aspectes de les directives comunitàries.

Per tant, la concurrència d’aquestes circumstàncies justifiquen la necessitat ex-traordinària i urgent d’aquest Decret llei, d’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

VI

Aquest Decret llei s’estructura en sis títols (inclòs el títol preliminar), trenta-sis articles, onze disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, tres disposi-cions derogatòries i quatre disposicions finals.

El títol preliminar està dedicat a l’objecte i finalitat, àmbit d’aplicació, i principis rectors d’aquest Decret llei en el qual figura també una relació de definicions de determinats termes i conceptes als efectes del que s’estableix a l’articulat. En aquest apartat s’especifiquen els elements que determinen l’abast del Decret llei, els prin-cipis en què es fonamenta i els objectius que es persegueixen d’acord amb el marc jurídic establert, tant en l’àmbit autonòmic i estatal com comunitari.

El títol I fa referència a diverses fórmules de classificació dels establiments co-mercials com a eina per a facilitar la interpretació i l’aplicació del Decret llei. Així, a l’article 6 es defineix detalladament la classificació per categoria d’establiment atès que es determinen uns paràmetres imprescindibles per articular i aplicar els mecanismes reguladors que preveu el Decret llei.


Disposicions

El títol II està dedicat a la planificació i l’ordenació de l’ús comercial. Consta de quatre articles on es defineix el concepte de trama urbana consolidada (TUC), s’estableixen els criteris i procediments per a la seva delimitació. Així mateix, es relacionen les categories d’establiments amb els diferents àmbits on aquestes són admeses; i es regula com s’incorporen els criteris de localització dels usos comerci-als, previstos en aquest Decret llei, en els instruments de planificació urbanística.

En el títol III es detallen els règims d’intervenció administrativa en la materialit-zació de l’ús comercial. A més dels principis generals en què es fonamenta aquesta intervenció administrativa, en aquest títol també s’estableix quins són els criteris de valoració que de forma proporcionada i basats en raons imperioses d’interès general afecten el control dels establiments comercials –localització, adequació urbanística, mobilitat generada, incidència ambiental i impacte i integració paisat-gística–. També es regulen els procediments dels dos règims d’intervenció previstos –comunicació i llicència comercial– per a noves implantacions, ampliacions, canvis de d’activitat, remodelacions i canvis de titularitat, així com els òrgans als quals correspon la competència per tramitar-los. Finalment, es detalla el règim jurídic de les corresponents resolucions i la seva vigència i caducitat.

En el títol IV es fa referència al Pla de competitivitat del comerç urbà com a ins-trument que té per objecte contribuir a la millora de l’eficiència del comerç posant a l’abast del sector determinades eines.

El títol V determina, d’una banda, quins són els òrgans als quals correspon inter-venir tant en la supervisió del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei com en el control de les empreses pel que fa a la lliure i lleial competència en l’exercici de l’activitat comercial que es reconeix, en exclusiva, a l’Autoritat Catalana de la Competència, i de l’altra s’estableix el marc jurídic en què s’han de dur a terme l’exercici de les competències del personal inspector adscrit al Departament com-petent en matèria de comerç, així com la relació dels tipus infractors, els diferents graus de qualificació de les infraccions i les mesures accessòries aplicables. També es fa referència i s’identifiquen les administracions públiques que han d’exercir la potestat sancionadora, així com la normativa a què s’ha d’ajustar el procediment administratiu per sancionar els tipus infractors que preveu el present Decret llei.

En les disposicions addicionals, es reconeixen, entre d’altres, facultats específiques a l’Ajuntament de Barcelona, ateses les característiques que li són pròpies d’acord amb la seva condició de capital, específicament reconegudes en la Carta Municipal; també es reconeix l’especial incidència que en l’àmbit dels equipaments comercials té la Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics.

En les disposicions transitòries, es regulen, entre d’altres, les previsibles situ-acions d’interinitat relatives a les trames urbanes consolidades i al règim jurídic aplicable.

Les disposicions derogatòries deixen sense efecte les normes que substitueix el present Decret llei, llevat de les situacions de transitorietat previstes, i també deroga de manera específica el capítol II del títol VII de l’esmentat Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, atès que desapareix la taxa vinculada a la tramitació d’expedients d’anàlisi del grau d’implantació de les empreses de distribució comercial, inherent al sistema de control econòmic a priori que es suprimeix amb la regulació que conté aquest Decret llei.

En les disposicions finals es modifica el capítol corresponent a la taxa per a la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat regulada en el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, per tal d’adaptar-la al nou procediment establert, però sense modificar la seva estructura i contingut. Per últim, es preveu l’entrada en vigor immediata del Decret llei.


Disposicions

Per tot això, en ús de l’autorització concedida en l’article 64 de l’Estatut d’auto-nomia, a proposta del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

TíTOL PRELIMINARObjecte i inalitat, àmbit d’aplicació, principis rectors i deinicions

Article 1Objecte del Decret llei

L’objecte d’aquest Decret llei és establir el marc jurídic al qual s’han d’adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya.

Article 2Finalitat

Aquest Decret llei té per finalitat regular l’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar-ne els procediments d’acord amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb la normativa d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d’eliminació de tràmits i simplificació administrativa, i d’impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat.


Queden sotmesos a aquest Decret llei els establiments en què de manera regular es realitza una activitat comercial.

Article 4Principis rectors del Decret llei

4.1 Aquest Decret llei es fonamenta en els principis següents:a) El principi general de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat,

dins d’una lliure i lleial competència, modulada per les condicions i disposicions específiques que regulen l’activitat comercial, les quals en tot cas s’han de basar en les premisses següents:

No-discriminació.Respondre a necessitats justificades per raons imperioses d’interès general.Proporcionalitat de les mesures adoptades per les raons imperioses d’interès

general que les motiven.objectivitat, claredat i transparència.Publicitat i accessibilitat.b) El principi de cooperació, coordinació i interoperabilitat entre les administra-

cions, per tal d’assolir el màxim nivell de simplificació en els tràmits administra-tius, mitjançant la implantació de fórmules com la “finestreta única” i els mitjans electrònics que permetin la formalització dels diferents tràmits previstos en aquest Decret llei a través de la xarxa de les oficines de gestió empresarial (OGE).

c) En la planificació dels equipaments comercials s’han de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la pos-sibilitat de desplaçament, així com la perspectiva de gènere per valorar aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes.

4.2 Sota aquests principis es persegueixen els objectius següents:a) L’afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament

amb la cohesió ecològica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la qual implica necessàriament la prossecució


Disposicions

d’equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement lineal i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multiplicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència.

b) La consecució de l’equilibri territorial que garanteixi l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a la xarxa de serveis comercials que s’adapti a les seves necessitats i exigències.

c) La potenciació d’un model de ciutat compacta en què l’ús residencial s’har-monitza amb les activitats comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània.

d) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que con-gestionen les infraestructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.

e) Assegurar l’adequada protecció dels entorns, inclosos els agrorurals i del medi ambient urbà, rural i natural, reduint al màxim l’impacte de les implantacions sobre el territori.

f) La preservació del sòl agrari, del patrimoni historicoartístic i del paisatge de Catalunya, per tal d’evitar la seva destrucció, deteriorament, substitució il·legítima o transformacions impròpies, així com l’impuls de la seva recuperació, rehabilitació i enriquiment, en concordança amb la normativa específica corresponent.

Article 5Deinicions

A efectes d’aquest Decret llei i de les disposicions que la despleguin s’entén per:

a) Establiment comercial: Els locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.

Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degu-dament autoritzats per l’ajuntament corresponent.

Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classi-ficar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l’assortiment i la seva relació amb altres establiments.

b) Establiments de caràcter col·lectiu: els integrats per un conjunt d’establiments situats en un o en diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials.

S’entén que dos o més establiments comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents:

Accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial.

Aparcaments compartits o adjacents d’ús preferent per als clients de la zona comercial.

Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial.Denominació o existència d’elements que conformen una imatge comuna.En tot cas es consideren establiments comercials col·lectius:1. Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per es-

tabliments comercials que estiguin situats dins d’un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.

2. Galeria comercial, és el conjunt d’establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o al seu torn formar part d’un de més gran.


Disposicions

3. Mercat municipal, és un establiment comercial col·lectiu de titularitat públi-ca, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. El mercat està format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d’ali-mentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d’empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat.

4. Recintes comercials, quan dos o més establiments s’agrupen en diversos edificis en un mateix espai comercial.

No són recintes comercials els establiments comercials situats en els locals dels baixos dels edificis destinats a habitatges, hotels o oficines, sempre que estiguin ubicats dins la trama urbana consolidada.

c) Superfície de venda: Els espais dels establiments comercials en els quals s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles i/o servei, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic.

També s’ha de considerar superfície de venda l’ocupada per les caixes, la superfície destinada a prestar serveis relatius a informació, al pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic, i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, es considera superfície de venda la zona ocupada pels venedors darrera el taulell, a la qual no té accés el públic.

No constitueixen superfície de venda, i per tant s’exclouen del seu còmput els espais següents:

1) La superfície destinada a elaborar productes, quan es faci exclusivament en lloc on no té accés el públic.

2) Les superfícies dedicades exclusivament a la restauració, a la comercialització de serveis, a activitats lúdiques en general, i específiques per a infants i guarderies.

3) Les superfícies de les zones destinades a càrrega, descàrrega i magatzem, sempre que no siguin accessibles al públic.

4) La superfície de la zona destinada a oficines.5) La superfície de la zona destinada a aparcament sempre que no s’hi dugui a

terme cap activitat comercial.6) Les superfícies de les zones destinades a tallers, serveis tècnics i de personal

on no té accés el públic.7) Les superfícies de totes les zones que siguin vedades a l’accés públic.8) En les noves implantacions d’establiments en format supermercat, hipermercat

i superfície especialitzada, la superfície compresa entre les caixes i les portes de sortida, sempre que en aquesta zona no es desenvolupi cap activitat comercial.

9) En els establiments comercials de caràcter col·lectiu, s’exclouen, a més, els espais de lliure circulació comuns al públic en general, externs als establiments individuals que en formen part. Aquest precepte no serà aplicable en el cas dels mercats municipals, on sí que computaran els espais de lliure circulació comuns al públic en general.

10) Els lavabos per als clients.11) La zona ocupada pels sortidors de gasolina annexos als establiments comercials

en què l’activitat comercial es compagini amb la venda de carburant.d) Superfície edificada: La suma de totes les superfícies cobertes, corresponents

a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació urbanística, tin-guin la consideració de soterrànies, baixes i pisos. No computen les superfícies en plantes soterrànies destinades a aparcament o a càrrega i descàrrega.

e) Nova implantació: L’inici d’una nova activitat comercial en un establiment determinat.

f) Ampliació: L’augment de la superfície de venda d’un establiment determinat.


Disposicions

g) Canvi d’activitat: El canvi o la modificació en el producte o gamma de pro-ductes que essencialment s’ofereixen en un establiment determinat.

S’entén que un establiment comercial es dedica essencialment a la venda d’un producte o gamma de productes quan destina, com a mínim, un 80% de la seva superfície de venda a aquest productes.

h) Remodelació: Qualsevol modificació d’un l’establiment comercial que no impliqui ni una ampliació de la superfície de venda ni un canvi d’activitat.

i) Canvi de titularitat: El canvi del titular de l’activitat comercial, sense cap altra modificació ni en l’estructura de l’establiment ni en el producte o gamma de productes que essencialment s’hi ofereixen.

TÍTOL IClassiicació dels establiments comercials

Article 6Tipus de classiicacions

Als efectes del que estableix aquest Decret llei els establiments comercials es classifiquen per categoria d’establiment, en funció de la seva superfície de venda i de la seva singularitat.

1. Classificació per categoria d’establimenta) Per raó de la superfície de vendaPetits establiments comercials (PEC): establiments, individuals o col·lectius, amb

una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats.Mitjans establiments comercials (MEC): establiments, individuals o col·lectius, amb

una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats.Grans establiments comercials (GEC): establiments, individuals o col·lectius,

amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats.

Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

b) Per raó de singularitat de l’establimentEstabliments comercials singulars (ECS): establiments comercials que presenten

una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a què es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum.

Són establiments comercials singulars els establiments de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embar-cacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers.

Els establiments comercials singulars, també es classifiquen en petits establiments comercials, mitjans establiments comercials, grans establiments comercials i grans establiments comercials territorials, d’acord amb els trams de superfície establerts en el punt 1 d’aquest article 6.

Establiments comercials no singulars (ECNS): la resta d’establiments comercials.2. Per reglament es poden establir altres classificacions dels establiments co-

mercials a efectes estadístics.

TÍTOL IIPlaniicació i ordenació territorial de l’ús comercial

Article 7Trames urbanes consolidades (TUC)

1. Als efectes d’aquest Decret llei, s’inclouen en la trama urbana consolidada d’un municipi els àmbits següents:


Disposicions

a) Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, l’ús residencial és dominant i compatible amb l’ús comercial.

b) Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l’apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d’acord amb el planejament urbanístic l’ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials.

c) Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d’acord amb el planejament urbanístic l’ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea.

d) Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.

2. Als efectes d’aquest article:a) S’entén per usos comercials inserits en els usos residencials, la distribució

dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en una determinada zona, amb la presència de locals situats a les plantes baixes dels edificis o en edificacions independents, sempre que configurin una ordenació urbanística unitària.

b) S’interpreta que existeix continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d’ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial.

Article 8Delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC)

1. Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s’ha de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants i a les capitals de comarca, d’acord amb les determinacions de l’article 7.

2. La primera delimitació de la trama urbana consolidada es subjecta al proce-diment següent:

a) L’Ajuntament, amb el tràmit previ d’informació pública pel termini d’un mes, ha de trametre l’acord del Ple relatiu a la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la direcció general competent en matèria d’urbanisme per a la seva aprovació, juntament amb la documentació següent:

Memòria justificativa de la proposta.Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada.Expedient administratiu de la tramitació de la propostab) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de formular una

sol·licitud d’informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant la documentació necessària per poder resoldre la sol·licitud.

Aquest informe és preceptiu i té caràcter vinculant en cas de ser desfavorable. La documentació es considera completa, als efectes del termini previst a l’apartat d) una vegada s’hagi emès l’informe de la direcció general competent en matèria de comerç, que ha d’emetre informe en el termini màxim d’un mes. En cas que no s’emeti informe en el termini previst, es poden prosseguir les actuacions.

c) La delimitació s’aprova mitjançant resolució de la persona titular de la di-recció general competent en matèria d’urbanisme, prèvia audiència, si s’escau, a l’Ajuntament corresponent, per un termini de quinze dies, en el cas que s’hi hagi d’introduir rectificacions.

En cas que les rectificacions introduïdes suposin una modificació substancial de la proposta informada per la direcció general competent en matèria de comerç, aquesta ha de tornar a emetre l’informe previst a l’apartat b).


Disposicions

d) El termini per aprovar la delimitació és de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació completa. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució, la delimitació s’entén efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l’Ajuntament.

e) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de donar publicitat a la delimitació de les trames urbanes consolidades mitjançant la publicació al DOGC. Així mateix, s’ha de donar publicitat de la delimitació a través del portal de difusió telemàtica del planejament urbanístic.

3. Les modificacions de les trames urbanes consolidades per incorporar els àmbits a què fan referència les lletres b), c) i d) de l’article 7.1 se subjecta al proce-diment següent:

a) En el cas que una nova figura de planejament urbanístic estableixi l’ordenació detallada dels esmentats àmbits i especifiqui una nova delimitació de la trama urba-na consolidada, la direcció general competent en matèria d’urbanisme, d’ofici, ha de dur a terme la modificació de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitació del planejament la direcció general competent en matèria de comerç hagi emès l’informe que preveu l’article 10.5 i no s’hagin produït modificacions en la regulació de l’ús comercial en relació amb la proposta que va ser objecte de l’esmentat informe. La modificació s’ha de publicitar d’acord amb el que estableix la lletra e) de l’apartat 3.

b) En la resta de supòsits, s’ha de seguir el procediment que preveu l’apartat 2.En els sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es poden obrir

establiments comercials subjectes a llicència comercial fins que les obres d’urba-nització dels sectors es trobin executades.

Article 9Localització i ordenació de l’ús comercial

1. Paràmetres generals:a) Els establiments comercials es poden implantar únicament a les àrees on

s’admet l’ús comercial per a la categoria corresponent.b) L’ordenació d’aquest ús està condicionada als continguts, criteris i paràme-

tres urbanístics, preservació del sòl agrari, desenvolupament rural, de mobilitat i de sostenibilitat ambiental, d’eficiència energètica i de preservació del patrimoni historicoartístic, que s’escauen en virtut d’aquest Decret llei i de la resta de normes que li són d’aplicació.

2. Els petits establiments comercials es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l’ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial.

Els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin es poden implantar en els àmbits permesos pel planejament urbanístic.

Així mateix, els petits establiments comercials, individuals o col·lectius, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial, poden implantar-se en estacions de ferrocarril, ports i aero-ports; així com en els equipaments de caràcter turístic o que generin una afluència en visitants significativa. En aquests casos, l’ús comercial és complementari i secundari respecte de l’activitat principal. Per reglament s’han d’establir els equi-paments inclosos en aquesta categoria i la definició dels conceptes complementari i secundari.

3. Els mitjans establiments comercials i els grans establiments comercials només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s’han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 5.000 habitants.

Excepcionalment es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:


Disposicions

a) Que la implantació es produeixi dins les zones d’accés restringit de les estacions de línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullin el tren d’alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d’interès general i dels aeroports amb categoria d’Aeroports comercials, segons el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

b) Que sigui justificada la localització fora de la trama urbana consolidada d’un establiment individual i sempre que es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

1) L’emplaçament ha d’estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residen-cial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d’aquesta per cap barrera física no permeable significativa.

2) El planejament urbanístic ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l’establiment comercial.

3) L’establiment comercial s’ha de localitzar en parcel·la aïllada amb accés prin-cipal des del carrer perimetral a la TUC. Aquest carrer ha de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.

4) L’establiment comercial ha d’estar a una distància inferior a 200 metres, respecte de l’entrada principal, d’una parada de transport públic urbà integrat en la xarxa municipal o s’ha de preveure la instal·lació de parades, terminals o estacions per atendre els fluxos de públic previsibles.

L’excepcionalitat a què es refereix l’apartat b) pot ser vàlida també per a establiments comercials col·lectius, si en el moment de la sol·licitud de la llicència comercial ja queda definit el projecte comercial, el qual ha de complir totes i cadascuna de les característiques de l’article 5 b), així com la resta de les condicions de l’excepcio-nalitat esmentada.

Per reglament s’han de detallar les condicions d’aquestes excepcionalitats.4. Els grans establiments comercials territorials es poden implantar únicament

a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s’han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 50.000 habitants.

Excepcionalment, aquests establiments es poden implantar fora de la trama urbana consolidada quan concorrin les circumstàncies previstes a l’apartat a) i b) del punt 3 d’aquest article, sempre que es justifiqui també la connexió al transport públic interurbà.

5. Els establiments comercials singulars poden implantar-se en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admet l’ús comercial.

Article 10Incorporació de la localització comercial al planejament urbanístic

1. El planejament urbanístic vigent i el que s’aprovi queda afectat per les deter-minacions d’aquest Decret llei.

2. Els ajuntaments, en el cas de formular, modificar o revisar el seu plane-jament urbanístic general, han de considerar l’ús comercial i concretar el sòl en el qual aquest ús és admès, d’acord amb la delimitació de la trama urbana consolidada aprovada del seu municipi, així com el règim de compatibilitats amb altres usos.

3. L’ús comercial s’articula en funció de les categories detallades a l’article 6.1.4. En la tramitació del planejament urbanístic general i derivat, i en la de les mo-

dificacions respectives, una vegada aprovats inicialment, s’ha de demanar informe al departament competent en matèria de comerç sobre les reserves de sòl per a usos comercials. Aquest informe, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

5. En els casos que indica l’apartat anterior i d’acord amb el procediment d’aprovació dels plans d’ordenació urbanística i plans urbanístics derivats establert a l’article 83 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu


Disposicions

1/2005, de 26 de juliol, l’òrgan competent en la tramitació ha de formular una sol·licitud d’informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjun-tant tota la documentació relativa al planejament necessària per poder resoldre la sol·licitud. Cal aportar, com a mínim, la memòria i els plànols d’ordenació i la normativa corresponent.

6. La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç, ha d’emetre informe en el termini de dos mesos. Transcorregut aquest termini sense que l’hagi emès, s’entén que aquest és favorable i es poden prosseguir les actuacions.

7. Si l’informe conté prescripcions, es considera favorable un cop que aquestes es recullin en l’aprovació definitiva de la figura de planejament. En cas contrari, l’informe s’entén desfavorable i té caràcter vinculant.

8. El departament competent en matèria de comerç ha de participar en l’elabora-ció i la tramitació del planejament territorial parcial pel que fa als usos comercials, d’acord amb el que estableix l’article 14 de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial.

TÍTOL IIIIntervenció administrativa en la materialització de l’ús comercial


Article 11Principis generals

1. El règim d’intervenció administrativa en la materialització de l’ús comercial regulat en aquest Decret llei es fonamenta en les determinacions contingudes als articles 5 i següents de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis del mercat interior.

2. Correspon a les persones físiques o jurídiques promotores o titulars dels es-tabliments comercials la formalització de les comunicacions i l’obtenció, en el seu cas, de la corresponent llicència comercial prevista en aquest Decret llei.

Els establiments comercials col·lectius que formin part d’un projecte comercial definit estan sotmesos a un únic règim d’intervenció administrativa de comunicació o de llicència comercial per a la totalitat del projecte.

3. La tramitació i la resolució dels diferents procediments previstos en aquest Decret llei s’han de dur a terme bé davant l’Ajuntament corresponent o bé davant la direcció general competent en matèria de comerç, segons el que es determina en el capítol II d’aquest títol III.

4. D’acord amb el que determinen la normativa d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per a facilitar l’activitat econòmica i per a l’impuls i el desenvolupa-ment dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat s’han d’articular les mesures necessàries per tal de que els tràmits previstos en aquest Decret llei puguin ser formalitzats per mitjans electrònics. D’acord amb el que determina l’article 4.1 b) s’ha de facilitar la realització d’aquests tràmits a través de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

Article 12Nivells d’intervenció administrativa

S’estableixen dos nivells d’intervenció administrativa en relació a la implantació, ampliació, canvi d’activitat, remodelació i canvi de titularitat dels establiments comercials:

a) Règim de comunicació.b) Règim de llicència comercial.


Disposicions

Article 13Informació pública i simpliicació administrativa

1. Tota la informació relativa a la comunicació i al procediment d’atorgament de la llicència comercial, així com els documents normalitzats, han d’estar a l’abast de les persones interessades per qualsevol mitjà presencial i electrònic.

2. En general, les persones interessades poden obtenir informació en relació amb:

a) Els tràmits necessaris pel procediment de comunicació i d’atorgament de la llicència comercial.

b) Les autoritats competents per a formalitzar la comunicació, la tramitació i l’atorgament de la llicència comercial.

c) Els mitjans i condicions d’accés als registres i bases de dades públiques.d) Les vies d’impugnació de les resolucions que l’administració adopti.

Article 14Interrelació amb l’Administració local

1. En projectes que admetin l’ús comercial i per tal de garantir-ne aquest ús, l’ajuntament, abans de l’atorgament de la llicència d’obres municipal, ha de vetllar pel compliment d’alguna d’aquestes dues condicions:

a) Que la persona sol·licitant disposi de la llicència comercial, atorgada per la direcció general competent en matèria de comerç, quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb el que estableix aquest Decret llei o

b) Que, d’acord amb el que determina l’article 18, la persona sol·licitant hagi presentat la declaració responsable relativa a la localització del projecte on consti la seva adequació al que determina aquest Decret llei, o en el seu defecte, exigir que la presenti en aquell moment.

2. A petició de l’ajuntament o de la persona interessada, la direcció general com-petent en matèria de comerç pot lliurar, en qualsevol moment, certificats d’idoneïtat de l’ús comercial en funció de l’emplaçament proposat per a establiments individuals o col·lectius iguals o superiors a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície de venda.

Article 15Criteris de valoració per a l’atorgament de les llicències comercials

1. D’acord amb els principis rectors descrits a l’article 4, per a l’atorgament o la denegació de la llicència comercial s’han de valorar els criteris següents:

a) L’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent.b) La localització del projecte en les àrees territorials, prèviament delimitades,

a l’efecte d’acollir usos comercials d’acord amb aquest Decret llei.c) La mobilitat generada pel projecte per establiments amb una superfície de

venda igual o superior a 2.500 metres quadrats, amb una atenció especial a la incidència en la xarxa viària i les infraestructures públiques, i també a l’existència o no de mitjans de transport públic col·lectiu suficients per a atendre els fluxos de públic previsibles i desincentivar l’ús del vehicle particular.

d) La incidència ambiental del projecte tenint en compte els paràmetres aplica-bles en matèria ambiental i d’eficiència energètica, d’acord amb el que determina la disposició addicional tercera.

e) L’impacte i integració paisatgística del projecte, si escau, d’acord amb l’informe de la direcció general competent.

2. Reglamentàriament s’ha de determinar els requisits que han de complir els establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.300 metres qua-drats pel que fa a les places d’aparcament, la mobilitat, l’accessibilitat, les zones de càrrega i descàrrega i també en matèria ambiental.

Article 16Taxes per a la tramitació de les llicències comercials

La tramitació dels expedients de sol·licitud de llicència comercial està subjecta al


Disposicions

pagament d’una taxa, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

CAPÍTOL IIProcediments de tramitació

SECCIÓ IRègim de comunicació

Article 17Objecte i òrgan competent

1. Estan sotmeses a aquest règim de comunicació:Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d’activitat d’establiments co-

mercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 800 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 800 metres quadrats de superfície total de venda després de l’ampliació.

Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius situats en trama urbana consolidada (TUC) amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície total de venda després de l’ampliació, llevat de les excepcions previstes a l’article 9.3.a) i 9.3.b).

Els canvis de titular i les remodelacions dels establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats.

Les noves implantacions, els canvis d’activitat d’establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 5.000 metres quadrats de superfície de venda total després de l’ampliació.

2. Les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats, s’entenen efectuades amb la presenta-ció de les regulades per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, per a aquest tipus d’establiments i s’han de presentar davant de l’ajuntament del municipi on es pretén realitzar l’activitat. En el termini d’un mes, l’ajuntament ha de trametre còpia de la comunicació a la direcció general competent en matèria de comerç. Reglamentàriament s’ha d’articular la interrelació entre ambdues administracions.

3. Quan es tracti d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats, a més s’ha de presentar una declaració responsable, d’acord amb el que s’estableix en l’article 18.

4. Les comunicacions relatives als canvis de titularitat han d’anar acompanya-des d’una declaració responsable relativa al canvi de titular conforme la persona interessada disposa del document públic o privat acreditatiu de la transmissió realitzada signada per persones amb poders de representació suficients. Aquesta declaració s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç i s’ha de presentar bé davant l’ajuntament del municipi on es troba ubicada l’activitat o bé en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la data en què s’hagi formalitzat el canvi de titularitat corresponent.

Article 18Declaració responsable

1. La implantació d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres


Disposicions

quadrats està subjecta a la presentació d’una declaració responsable que ha d’anar signada per la persona promotora, la titular de l’activitat comercial o la persona que els representi, i en què ha de constar, com a mínim, la categoria de l’establiment, que el projecte presentat es du a terme en una localització adient i compta amb la dotació d’aparcament que reglamentàriament s’estableixi.

2. La declaració responsable s’ha de formalitzar en el moment de la sol·licitud de la llicència d’obres municipal o juntament amb la comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència.

S’ha de presentar bé davant l’ajuntament del municipi on es pretén realitzar l’ac-tuació o bé en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç.

3. En els casos en què no es realitzin obres d’adequació de l’espai, la decla-ració responsable s’ha de presentar directament davant de qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, amb una antelació mínima d’un mes abans de començar l’activitat.

4. El departament competent en matèria de comerç ha de posar a disposició models actualitzats de declaració responsable, i també en suport electrònic al web institucional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

SECCIÓ IIRègim de llicència comercial


Estan sotmeses al règim de llicència comercial que atorga la direcció general competent en matèria de comerç:

1. Les noves implantacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan la superfície de venda sigui igual o superi, abans o després de l’ampliació, els 2.500 metres quadrats.

2. Les noves implantacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials, individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 800 me-tres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats que es situïn fora de la TUC, quan s’acullin a les excepcions previstes a l’article 9.3.a) i 9.3. b).

3. Les noves implantacions i els canvis d’activitat dels establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan, abans o desprès de l’ampliació, s’iguali o superi aquesta superfície de venda.

Article 20Documentació per a la tramitació del règim de llicència comercial

1. Sol·licituda) La sol·licitud de llicència comercial s’ha de presentar mitjançant el corresponent

formulari normalitzat i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, i ha d’anar acompanyada de la documentació detallada en l’apartat 2 d’aquest article.

La sol·licitud es pot formalitzar per mitjans electrònics o de manera presencial en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

b) En el supòsit que la sol·licitud es presenti a través de mitjans electrònics, cal annexar la documentació en format electrònic. En cas que es formalitzi de manera presencial, cal aportar la documentació en suport electrònic i una còpia en suport paper.

2. DocumentacióLa sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació següent:a) Projecte bàsic, signat per una persona professional qualificada, amb els continguts

mínims que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi


Disposicions

tècnic d’edificació, i amb el mateix nivell de detall exigible per a la llicència d’obres municipal i en tot cas ha d’incorporar els paràmetres necessaris per verificar que la localització és correcta, d’acord amb el que estableix l’article 9 d’aquest Decret llei, que s’adequa als paràmetres urbanístics vigents i que s’han adoptat els criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, d’acord amb el Decret 21/2006, de 14 de febrer.

b) Memòria i plànols generals, a escala i acotats, d’emplaçament, accessos i aparcament, i també de plantes, alçats i seccions, així com la distribució de l’oferta, especificant la superfície de cadascun dels locals. En els casos d’ampliacions, cal aportar els plànols corresponents a l’establiment existent i al projecte proposat.

c) Declaració responsable signada per la persona promotora, la titular de l’ac-tivitat comercial o la persona que les representi, en la qual es declari que s’ha fet efectiu el pagament de la primera fracció de la taxa per a la tramitació de la llicència comercial segons la normativa vigent.

d) Acreditació de la disponibilitat dels terrenys o de l’edificació on es pretén desenvolupar el projecte proposat.

e) Acreditació, si s’escau, del compliment de les condicions establertes a l’article 9.3.a) i 9.3 b).

f) La documentació que d’acord amb l’article 14 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, és necessària per informar sobre l’impacte del projecte en la mobilitat generada.

g) La documentació necessària per emetre l’informe d’impacte i integració paisatgística, d’acord amb el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, si s’escau.

3. Reglamentàriament s’ha de determinar el contingut general del formulari normalitzat de la sol·licitud de la llicència comercial, que inclou la declaració responsable.

Article 21Procediment de tramitació del règim de llicència comercial

1. Petició d’informesUna vegada rebuda la sol·licitud de llicència comercial juntament amb tota la

documentació preceptiva s’han de sol·licitar els informes següents:a) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, infor-

me sobre l’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent. Transcorreguts dos mesos des de la notificació de sol·licitud d’informe a l’organisme corresponent sense que s’hagi obtingut cap resposta, s’entén que aquest és favorable.

b) A l’autoritat territorial de mobilitat, informe en relació amb l’impacte del projecte en la mobilitat, d’acord amb l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG).

c) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, quan el projecte afecti un teixit urbà d’especial interès arquitectònic (zones catalogades com a municipis historicoartístics o conjunts històrics per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català), informe d’impacte i integració paisatgística, d’acord amb el que estableix el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.

Aquests informes són preceptius i tenen caràcter vinculant en cas de ser desfa-vorables.

2. Proposta de resolució i tràmit d’audiènciaa) Un cop rebuda i analitzada la documentació, la subdirecció general competent

en la matèria ha d’emetre la corresponent proposta de resolució motivada.b) Un cop dictada la proposta de resolució s’ha de donar audiència a la persona

sol·licitant, per tal que, durant un termini de quinze dies, pugui presentar al·legacions i fer efectiu el pagament de la segona fracció de la taxa corresponent.

3. Resolucióa) La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ha

d’emetre resolució i notificar en el termini de quatre mesos des de la data de presen-


Disposicions

tació de la sol·licitud amb la documentació exigida.. Aquest termini es pot suspendre en els casos previstos a la legislació bàsica de procediment administratiu.

b) Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució a la persona interessada, s’entén atorgada la llicència.

c) La resolució del procediment, que pot ser recorreguda en alçada, té caràcter vinculant per a les posteriors llicències comercials que puguin ser exigibles per a l’exercici de l’activitat comercial.

d) En la resolució s’ha d’acordar la tramesa de la documentació tècnica del pro-jecte a l’ajuntament on es pretén fer la implantació, si així ho sol·licita la persona interessada, per tal d’iniciar la tramitació del procediment relatiu a l’atorgament de la llicència municipal urbanística d’obres.

4. Únicament es pot denegar la llicència comercial en cas que: el projecte pre-sentat no s’adapti al planejament urbanístic vigent, no es localitzi en la zonificació adient o generi uns efectes externs sobre el territori i el medi no permesos per la normativa vigent. En tot cas, es poden introduir mesures correctores en llicències condicionades.

CAPÍTOL IIIRègim jurídic de les resolucions d’atorgament de la llicència comercial

Article 22Vigència i caducitat

1. Les llicències comercials tenen vigència indefinida.2. La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç,

prèvia audiència de la persona interessada, ha de declarar la caducitat de la llicèn-cia comercial i n’ha d’informar la persona interessada i l’ajuntament corresponent quan, per causa imputable a la persona sol·licitant, hagin transcorregut tres anys des de la concessió de la llicència comercial sense que s’hagi iniciat l’activitat per la qual fou concedida.

3. La persona titular de la llicència comercial pot sol·licitar una única pròrroga per a materialitzar l’objecte de la llicència, per un període addicional màxim de dos anys, a comptar des de l’endemà del dia en que s’exhaureix el termini que es determina en l’apartat anterior. La sol·licitud de pròrroga s’ha de motivar i presentar a l’òrgan competent com a màxim un mes abans que hagi transcorregut el període inicial de tres anys. Aquesta pròrroga s’entén tàcitament concedida si en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent al de la recepció de la petició, no ha estat notificada la corresponent resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç.

4. La persona titular de la llicència comercial ha de comunicar la data d’inici de l’activitat a la direcció general competent en matèria de comerç.

TÍTOL IVPla de competitivitat del comerç urbà

Article 23Concepte, objecte i contingut

1. El Pla de competitivitat del comerç urbà és l’instrument que té com a objectiu contribuir a la millora de l’eficiència del comerç urbà posant a l’abast del sector les eines que permetin als seus integrants tenir més capacitat d’adaptació a l’entorn actual, capacitat de creixement i d’internacionalització.

2. El Pla de competitivitat del comerç urbà ha de preveure una atenció especial a la millora de l’accés i l’aparcament als eixos comercials de pobles, ciutats i bar-ris, i també als mercats municipals. També ha de preveure una atenció especial a la creació d’un nou marc jurídic que potenciï la cooperació de l’administració i


Disposicions

els agents socioeconòmics implicats en el desenvolupament dels centres i eixos comercials urbans.

TÍTOL VControl, inspecció, infraccions i sancions

CAPÍTOL IControl de la Competència

Article 24Mecanismes de control

Correspon a l’Autoritat Catalana de la Competència vetllar perquè no es produeixin situacions d’abús de domini per part dels grups empresarials en la seva explotació dels establiments comercials.

Per tal de facilitar l’anàlisi corresponent en relació a l’activitat dels diversos operadors i amb l’objecte de facilitar la informació actualitzada, la direcció general competent en matèria de comerç ha de notificar a l’Autoritat Catalana de la Com-petència les llicències comercials atorgades.

CAPÍTOL IIControl i inspecció

Article 25Cooperació en les tasques de control

1. Correspon a l’Administració local el control del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei dels establiments comercials de fins a 1.300 metres quadrats de superfície de venda; a l’Administració local i al departament competent en matèria de comerç entre 1.300 metres quadrats i 2.500 metres quadrats de su-perfície de venda; i a partir de 2.500 metres quadrats de superfície de venda també al departament competent en matèria de comerç..

2. L’Administració local i els diferents departaments de l’Administració de la Generalitat, han de col·laborar en l’exercici de les tasques de control dins l’àmbit de les seves respectives competències. Amb aquesta finalitat poden, si s’escau, formalitzar els corresponents convenis de col·laboració.

Article 26Exercici de l’activitat inspectora

1. El personal inspector adscrit al departament competent en matèria de comerç pot accedir, en qualsevol moment, a la documentació que s’estimi necessària de les empreses que són objecte de la inspecció, per tal de poder valorar el compliment d’aquest Decret llei.

2. En l’exercici de les seves funcions, el personal inspector i el personal tècnic que realitza les tasques inspectores té la consideració d’agents de l’autoritat i les seves actuacions tenen valor probatori, sens perjudici d’altres proves que puguin ser aportades, i està facultat per:

a) Accedir, en qualsevol moment i sense avís previ, als establiments comerci-als.

b) Fer-se acompanyar en les visites d’inspecció per la persona titular de l’esta-bliment o qualsevol altre que la pugui representar.

c) Procedir a practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que consideri necessària per comprovar que s’observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

d) Assistir amb altres agents de l’autoritat competent al precinte, al tancament o a la clausura d’instal·lacions comercials ja sigui parcialment o bé en la seva totalitat.


Disposicions

e) Requerir a la persona titular de l’establiment, amb o sense testimonis, tota la informació que es consideri necessària amb la intenció d’aclarir els fets objecte d’inspecció.

f) Aixecar acta de les actuacions practicades davant la persona titular o repre-sentant de l’activitat afectada. Si s’escau, en l’acta s’han de fer constar les dades personals del presumpte infractor o infractora, les dades relatives a l’empresa inspeccionada i el fet de què es tracti.

Article 27Deures del personal inspector

1. El personal inspector, per accedir als establiments comercials, ha d’acreditar la seva condició.

2. El personal inspector està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la seva funció.

3. El personal inspector ha d’observar en el compliment de les seves funcions el degut respecte i deferència i ha de facilitar a les persones inspeccionades la infor-mació que necessitin per tal d’acomplir amb la normativa aplicable a les activitats objecte de les inspeccions.

Article 28Obligacions de la persona titular de l’establiment comercial

1. Les persones o entitats titulars dels establiments comercials han de prestar l’assistència necessària al personal inspector i facilitar-li el desenvolupament de les seves tasques.

2. En el supòsit que la persona titular de l’establiment no permeti l’accés a les seves instal·lacions, el personal inspector pot adoptar les mesures necessàries per accedir-hi.

CAPÍTOL IIIInfraccions


Les infraccions administratives en matèria d’ordenació dels equipaments comer-cials es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:a) Les simples irregularitats en relació a les prescripcions contingudes en aquest

Decret llei.b) No efectuar les declaracions responsables establertes en aquest Decret llei.c) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret llei en

establiments amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats.d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin

en un 25% la superfície de venda anterior a l’ampliació.e) Qualsevol infracció qualificada com a greu que, en atenció a la seva naturalesa

o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.2. Són infraccions greus:a) Consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre

documentació aportada davant l’administració.b) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret

llei en establiments amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats.

c) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi d’activitat d’establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats.


Disposicions

d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin en un 50% la superfície de venda anterior a l’ampliació.

e) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació que requereixen les autoritats competents o llurs agents per complir les funcions d’in-formació, investigació i inspecció en les matèries objecte d’aquest Decret llei, i també subministrar intencionadament informació inexacta.

f) Resistir-se al funcionari o funcionària facultat per a complir les funcions d’investigació, de vigilància o d’inspecció, actuar-hi en represàlia o fer-ne la temp-tativa.

g) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus d’acord amb els paràmetres esta-blerts a l’article 131.3.c de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

h) Qualsevol infracció qualificada com a molt greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

3. Són infraccions molt greus:a) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi

d’activitat d’establiments amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats.

b) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que superin en un 50% la superfície de venda anterior a l’ampliació.

c) Incomplir l’ordre de tancament.d) Trencar el precinte imposat a un establiment.e) Reincidir en la comissió d’infraccions greus d’acord amb els paràmetres es-

tablerts a l’article 131.3.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

CAPÍTOL IVPotestat sancionadora

Article 30Exercici de la potestat sancionadora

En primera instància la potestat sancionadora que es deriva de l’aplicació d’aquest Decret llei ha d’ésser exercida per l’administració destinatària de la comunicació preceptiva o a la qual correspongui atorgar la llicència comercial, d’acord amb la normativa corresponent, sens perjudici de la potestat sancionadora en matèria de comerç que, amb caràcter general, correspon al departament competent de l’Ad-ministració de la Generalitat.

Article 31Sancions

1. A les infraccions tipificades per l’article 29 del present Decret llei s’apliquen les sancions següents:

a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 60.000 euros.b) Per a les infraccions greus, una multa de 60.001 a 300.500 euros.c) Per a les infraccions molt greus, una multa de 300.501 a 600.000 euros.2. Per a graduar els imports de les sancions cal tenir en compte la superfície

de venda de l’establiment, el volum de vendes, el grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció, el període de temps durant el qual s’hagi estat come-tent la infracció i la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l’actuació infractora.

3. L’import de les sancions recaptades a l’empara del que s’estableix en aquest article resta afectat al finançament, l’ampliació i la millora dels serveis d’inspecció i instrucció d’expedients sancionadors, tant pel que fa a mitjans humans com a equipaments tècnics i formació del personal que els du a terme.


Disposicions


1. L’òrgan que hagi acordat la incoació del corresponent expedient sancionador, mitjançant acord motivat, pot adoptar també les mesures de caràcter provisional necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final, d’acord amb el que pre-veu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. En tot cas, en l’adopció d’aquestes mesures provisionals s’han de tenir en consideració els criteris següents:

a) L’existència d’elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d’adoptar aquestes mesures.

b) La idoneïtat i proporcionalitat d’aquestes mesures envers als fets i circums-tàncies determinants de la incoació i resolució de l’expedient sancionador.

c) D’entre totes les mesures idònies possibles, s’han d’adoptar aquelles que siguin menys restrictives per a la llibertat o per al patrimoni dels afectats.

d) En cap cas s’han d’adoptar mesures que puguin causar perjudicis d’impossible reparació.

3. Llevat de supòsits d’urgència qualificada o quan pugui resultar frustrada la seva finalitat, les mesures provisionals s’han d’adoptar amb audiència prèvia de les persones interessades, que han de disposar d’un termini de deu dies per poder presentar al·legacions. Aquest termini es compta des de l’endemà de rebre la noti-ficació de la mesura proposada.

4. Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la trami-tació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no hagin pogut ser preses en consideració en el moment de l’adopció de la mesura.

5. En el cas que aquestes mesures provisionals no s’hagin alçat durant la trami-tació del procediment, la resolució de l’expedient sancionador s’ha de pronunciar sobre el seu alçament o el seu manteniment com a mesura definitiva.

Article 33Mesura de tancament d’establiments en situació il·legal

1. En el cas d’infraccions que consisteixin en no efectuar les preceptives comu-nicacions, consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre documentació presentada davant l’Administració, o en no disposar de la preceptiva llicència comercial, la resolució sancionadora corresponent pot decidir el tancament de l’establiment comercial.

Aquesta mesura de tancament també podrà ser adoptada com a mesura provisional d’acord amb els criteris establerts a l’article 32.

2. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ordenar el tancament de l’establiment, com a mesura provisional o un cop la resolució sancionadora corresponent hagi esdevingut ferma en via admi-nistrativa.

3. Les persones titulars dels establiments respecte dels quals s’hagi dictat acord de tancament estan obligades a donar-li compliment dins els termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació de l’acord. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi procedit al tancament voluntari de l’establiment, la direcció general competent en matèria de comerç, amb subjecció sempre al principi de proporcionalitat, ha d’adoptar qualsevol de les mesures coercitives previstes a la legislació vigent per a l’execució forçosa del tancament amb precinte del local o locals corresponents.


1. Els titulars dels òrgans del departament competent en matèria de comerç, d’acord amb la distribució de competències assignada per la norma corresponent


Disposicions

poden, com a mitjà d’execució forçosa, imposar multes coercitives, previ requeriment d’execució dels actes i les resolucions administratives derivades del compliment d’aquest Decret llei i de les normes que la desenvolupin, fins a la quantia de 12.000 euros, per a cada requeriment.

2. L’òrgan competent ha de cursar per escrit el requeriment a que es refereix l’apartat anterior, tot advertint a la persona destinatària del termini que disposa per complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d’incompliment, li pot ser imposada. El termini assenyalat no pot excedir d’un màxim de tres mesos i ha de ser en tot cas suficient per al compliment de les obligacions de que es tracti.

3. La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguin imposar, és compatible amb aquestes i es pot reiterar les vegades que siguin necessàries per al compliment del que es dicta a la resolució, sense que aquests terminis puguin ser inferiors als assenyalats en el primer requeriment.

Article 35Publicitat de les sancions

1. En cas d’infraccions greus o molt greus, l’òrgan que hagi resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb el present Decret llei, i amb la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal, un cop siguin fermes en via administrativa.

2. Aquesta publicitat ha de donar referències del nom, la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables, i el tipus i la naturalesa de les infraccions comeses, i s’ha de dur a terme mitjançant el DOGC, els diaris oficials de la província i del municipi i els mitjans de comunicació social que es considerin adients. En aquest cas, també s’ha de comunicar a les organitzacions de persones consumidores i usuàries.


El procediment administratiu per a sancionar les infraccions tipificades per aquest Decret llei és l’establert per la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, d’acord amb els principis que estableix el títol IX de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


PrimeraEn el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven

de la capitalitat del país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats, d’acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies.

SegonaEn les àrees territorials que entren dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/1989, de

16 de febrer, de centres recreatius turístics, l’ús comercial s’admet d’acord amb la regulació de la llei esmentada i el seu desplegament reglamentari.

TerceraD’acord amb els principis i objectius de la present norma, s’incorporen els establi-

ments comercials ubicats en edificis de nova construcció dins l’àmbit d’aplicació del


Disposicions

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

QuartaEls ajuntaments poden elaborar la planificació estratègica comercial del municipi,

la qual s’ha d’ajustar a les determinacions d’aquest Decret llei.

CinquenaEn els àmbits on les determinacions del planejament urbanístic vigent en matèria

comercial no es pugui portar a terme com a conseqüència de les determinacions d’aquest Decret llei, es poden tramitar modificacions del planejament urbanístic per a destinar aquests àmbits a d’altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

SisenaAls efectes d’aquest Decret llei tenen la consideració d’implantacions singulars

d’acord amb el Decret 344/2006, de 19 de setembre , de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, tots els establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m2.

L’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG), ha d’incloure la justifi-cació de l’estimació de les emissions atmosfèriques de CO2 derivades de la mobilitat generada per l’establiment comercial. Reglamentàriament s’establirà la metodologia i es fixaran els llindars màxims permesos d’aquestes emissions.

SetenaEl departament competent en matèria de comerç ha d’impulsar i vetllar perquè

es duguin a terme els projectes necessaris per dotar de les estructures i mitjans electrònics suficients per a l’aplicació dels procediments previstos en aquest Decret llei, així com les fórmules d’interrelació i col·laboració a través d’aquests mitjans amb l’administració local.

VuitenaLes noves implantacions d’establiments dedicats a la venda de carburants,

localitzades fora de la trama urbana consolidada, en tot cas, poden incorporar un establiment comercial amb una superfície de venda de fins a 200 metres quadrats, com a servei complementari de la benzinera, amb la comunicació corresponent a la direcció general competent en matèria de comerç. Qualsevol altra implantació comercial resta subjecta a les determinacions d’aquest Decret llei.

NovenaEls àmbits de planejament urbanístic que s’enumeren a continuació resten ex-

closos del criteri de localització establert a l’article 9 d’aquest Decret llei, amb les superfícies de venda màximes autoritzables que s’indiquen:

a) Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana i Pla Parcial del sector discontinu Can Montcau- Can Malé, del municipi de Lliçà d’Amunt. Superfície de venda màxima: 10.000 metres quadrats.

b) Pla parcial del Centre comercial Sant Boi, del municipi de Sant Boi de Llobregat. Superfície de venda màxima: 2.000 metres quadrats.

DesenaEls projectes de nous establiments comercials, vinculats al centre d’alt rendiment

que es desenvolupa mitjançant la modificació puntual del Pla General Metropolità al Centre d’Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès, poden sumar, en el seu con-junt, fins a 10.000 metres quadrats de superfície de venda. Aquests projectes resten exclosos del criteri de localització de l’article 9 del present Decret llei, sempre que compleixin tots i cadascun dels requisits següents:


Disposicions

a) La implantació, que ha d’estar prevista en el planejament urbanístic que la desenvolupa, s’ha de destinar essencialment a productes vinculats al sector de l’esport, d’acord amb els usos previstos en la normativa urbanística.

b) Els establiments comercials dins de centres d’alt rendiment esportiu han de formar part d’actuacions integrals en l’àmbit de l’esport, impulsades per l’òrgan competent de la Generalitat en matèria d’esport.

OnzenaTotes les llicències comercials atorgades fora de la trama urbana consolidada

(TUC) amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Decret llei mantenen els seus drets pel que fa al canvi de titular, sempre que es respectin les característiques de la pròpia llicència.


Primera1. En el termini màxim de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest

Decret llei, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar de la representació gràfica de les seves trames urbanes consolidades (TUC) d’acord amb el que estableix aquest Decret llei. Mentrestant es manté la vigència de les trames urbanes consolidades (TUC) annexes al Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, així com de les delimitacions de trames posteriors aprovades mitjançant la corresponent Ordre del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.

2. Transcorregut el termini de sis mesos a què fa referència l’apartat 1, la direcció general competent en matèria d’urbanisme pot efectuar d’ofici la primera delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC), o la modificació de les existents per ajustar-se al que estableix aquest Decret llei, prèvia informació pública pel termi-ni d’un mes i audiència per igual termini a l’ajuntament corresponent. En aquest procediment ha de constar l’informe de la direcció general competent en matèria de comerç, el qual és vinculant si és desfavorable.

3. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, per als ajuntaments que no tinguin delimitada la seva trama urbana consolidada (TUC) i fins que no l’hagin gra-fiat, es considera que aquesta ve delimitada per la zona constituïda pels assentaments de naturalesa complexa que configuren el casc històric i els seus eixamples.

SegonaPer tal de poder tramitar la llicència comercial corresponent, s’ha de disposar amb

caràcter previ de la representació gràfica de la trama urbana consolidada aprovada per la direcció general competent en matèria d’urbanisme.

TerceraFins a l’entrada en vigor del desplegament reglamentari previst en aquest Decret

llei es manté la vigència del Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, en tot allò que no sigui contrari a aquest Decret llei.

QuartaFins a l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control

ambiental de les activitats, s’han d’efectuar de forma autònoma les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius que preveu aquest Decret llei.

CinquenaLes llicències comercials sol·licitades i pendents de resolució a l’entrada en vigor

d’aquest Decret llei dels establiments amb una superfície de venda igual o superior a


Disposicions

2.500 metres quadrats s’han de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials; el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, i el Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. Els establiments amb una superfície de venda inferior a 2.500 metres quadrats que hagin sol·licitat una llicència comercial en base a l’aplicació de la normativa vigent abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, se’ls aplicarà les disposicions contingudes en aquesta norma sempre que el resultat sigui més fa-vorable per a la persona sol·licitant. En cap cas és necessari per a la finalització dels procediments ni l’informe sobre el grau d’implantació comercial ni la consulta a la Comissió d’Equipaments Comercials. Així mateix, la manca de resolució i notificació a la persona interessada en els terminis establerts en aquestes disposicions comporta l’atorgament de la corresponent llicència per silenci administratiu.

La resta d’expedients que, a l’entrada en vigor del present Decret llei, estiguin en tràmit davant de la direcció general competent en matèria de comerç, es resoldran d’acord amb les determinacions contingudes en aquest Decret llei.

SisenaEls programes d’orientació per als equipaments comercials (POEC) en procés

d’aprovació definitiva per la direcció general competent en matèria de comerç en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret llei s’han de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, que la desenvolupa.

SetenaLa direcció general competent en matèria de comerç ha de publicar per mitjans

telemàtics els formularis normalitzats previstos en aquest Decret llei.

VuitenaMentre no es disposi dels mitjans tècnics i pressupostaris per a la implantació

de l’ús de mitjans electrònics en la presentació de les comunicacions i sol·licituds de llicència comercial, cal aportar els formularis i la documentació corresponent en suport electrònic i una còpia en suport paper.

NovenaA partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, les sol·licituds dels informes

sobre el grau d’implantació de les empreses de la distribució comercial establerts a l’article 8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, que estiguin en tràmit, s’han d’arxivar i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a procedir a la devolució de la taxa abonada.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

PrimeraSens perjudici del que estableixen les disposicions transitòries, es deroga la Llei

18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, el Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, i qualsevol altra disposició que s’oposi al que estableix el present Decret llei.

SegonaEs deroga el capítol II del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de

la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

TerceraEs deroga l’article 1.1.1.d del Decret 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula

la capacitat sancionadora en matèria d’ordenació del comerç.


Disposicions

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraModificació del capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics

de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.Es modifica el capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics

de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny que queda redactat de la següent manera:

“Capítol I. Taxaper a la tramitació de a la llicència comercial de la Generalitat

Article 7.1-1. Fet imposable.Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació d’expedients de sol·licitud

de llicència comercial de la Generalitat.

Article 7.1-2. Subjecte passiuSón subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten

les llicències comercials.

Article 7.1-3. Acreditació1. La taxa s’acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la llicència co-

mercial. Atesa la possibilitat de desistiment de la persona sol·licitant abans, durant o desprès de l’estudi de l’expedient per a l’atorgament de la llicència, la taxa es fracciona en dos pagaments:

a) El 65% en el moment de presentar la sol·licitud, juntament amb la resta de documentació necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient, pel procediment d’autoliquidació.

b) El 35% restant abans de finalitzar el període establert pel tràmit d’audiència que s’inicia un cop dictada la proposta de resolució, pel procediment de notificació de la liquidació.

2. La manca de liquidació de la taxa té les conseqüències següents:La manca d’acreditació del pagament del 65% en el moment de presentar la

sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient.

La manca de liquidació del pagament del 35% dins del període de quinze dies a comptar des de l’endemà de la recepció de la corresponent notificació dóna lloc a la ca-ducitat de l’expedient per a l’atorgament de la llicència comercial de la Generalitat.

3. En els casos en els que no es dicti resolució expressa en el termini legalment establert, la persona interessada, amb la sol·licitud prèvia corresponent té dret a la devolució de l’import pagat.

Article 7.1.-4. Base imposable i tipus de gravamenConstitueix la base imposable la superfície de venda total dels establiments, quan

es tracti d’un nou establiment comercial, d’un canvi d’activitat, i només la superfície de venda afegida quan es tracti d’una ampliació. El tipus de gravamen s’estableix en 3,70 euros per metre quadrat de superfície de venda.

Article 7.1-5. AfectacióEls ingressos procedents de la recaptació de les taxes per la tramitació de la lli-

cència comercial de la Generalitat s’afecten al finançament, l’ampliació i la millora dels serveis que tinguin assignades les tasques de vetllar pel compliment del que estableix la corresponent Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials i les normes reglamentàries que la despleguin.”

SegonaTítol competencial

Aquest Decret llei es promulga en exercici de la competència exclusiva en matèria de comerç interior reconeguda a l’article 121.1.d) de l’Estatut d’autonomia.


Disposicions

TerceraDesplegament

S’autoritza el Govern i el conseller o consellera competent en matèria de comerç perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquest Decret llei.

QuartaEntrada en vigor

Aquest Decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

Barcelona, 22 de desembre de 2009



JOSEP HUGUET I BIOSCA

Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

(09.356.016)

*

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

DECRET LLEI


DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


RESOLUCIÓ

GAP/3659/2009, de 2 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Preixana i de Vilagrassa.

RESOLUCIÓ

GAP/3660/2009, de 3 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Preixana i de Bellpuig.

RESOLUCIÓ

GAP/3661/2009, d’1 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals Tornabous i d’Agramunt.

RESOLUCIÓ

GAP/3663/2009, de 9 de desembre, per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’emblema de l’organisme autònom local denominat Vídeo Ascó Televisió.

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 3 de desembre de 2009, sobre acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona referents al municipi de Montblanc.

EDICTE

de 14 de desembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre referent al municipi de l’Ametlla de Mar.

EDICTE

de 15 de desembre de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona referent al municipi de Constantí.

DEPARTAMENT

DE JUSTÍCIA

RESOLUCIÓ

JUS/3654/2009, de 5 de novembre, dictada en el recurs governatiu que ha interposat P. G. I., SL, contra la qualificació del registrador de la propietat número 30 de Barcelona.

DEPARTAMENT

DE TREBALL

RESOLUCIÓ

TRE/3653/2009, de 15 d’octubre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per als anys 2008-2011 (codi de conveni núm. 0808672).

CÀRRECS I PERSONAL

PARLAMENT

DE CATALUNYA

ACORD

de 15 de desembre de 2009, de la Mesa del Parlament, de nomenament d’una funcionària ajudanta d’arxiu del Parlament de Catalunya.

DEPARTAMENT

DE GOVERNACIÓ


RESOLUCIÓ

GAP/3662/2009, de 4 de desembre, per la qual es fan públiques resolucions en matèria de personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal.

DEPARTAMENT

DE SALUT


RESOLUCIÓ

SLT/3655/2009, d’11 de desembre, per la qual s’adjudiquen llocs vacants de personal estatutari facultatiu especialista de les institucions hospitalàries de l’Institut Català de la Salut (convocatòria EJ-1/2007).

RESOLUCIÓ

SLT/3657/2009, de 16 de desembre, d’adjudicació de les places vacants de la categoria professional de DUI/ATS corresponent a la fase de concurs de mobilitat voluntària de la convocatòria H.Tarragona-H.Tortosa-DUI/ATS-2008.

RESOLUCIÓ

SLT/3658/2009, de 16 de desembre, d’adjudicació de les places vacants de la categoria professional d’auxiliar d’infermeria corresponent a la fase de concurs de mobilitat voluntària de la convocatòria H.Tarragona-H.Tortosa-aux.inf-2008.

CONCURSOS I ANUNCIS

DEPARTAMENT

DE LA PRESIDÈNCIA

ENTITAT AUTÒNOMA DEL DIARI OFICIAL

I DE PUBLICACIONS de la generalitat DE CATALUNYA

ANUNCI

de licitació d’un contracte de serveis (exp. SE 38/09).

DEPARTAMENT


I OBRES PÚBLIQUES

INSTITUT CATALÀ DEL SÒL

ANUNCI

sobre una resolució que assenyala el dia 21 de gener de 2010 per a la redacció de les actes d’ocupació dels béns i drets afectats pel sector G d’activitats econòmiques Vilansats, del terme municipal d’Organyà.

DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ

EDICTE

de 17 de desembre de 2009, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte d’ordre de creació d’un fitxer de dades de caràcter personal gestionat pel Departament d’Educació.

DEPARTAMENT


DE COMUNICACIÓ

ANUNCI

de procediment obert per a la licitació d’un contracte d’obres (exp. G648 N10/001).

ANUNCI

de procediment obert per a la licitació d’un contracte de serveis (exp. G935 N10/009).

ANUNCI

de procediment obert per a la licitació d’un subministrament (exp. G649 N10/005).

ANUNCI

de procediment obert per a la licitació d’un contracte de servei (exp. G935 N10/011).

DEPARTAMENT

DE TREBALL

EDICTE

de 17 de desembre de 2009, de notificació de resolució d’inici d’expedient de revocació de subvenció.

DEPARTAMENT

D’INNOVACIÓ,


EDICTE

de 9 de desembre de 2009, de notificació d’una resolució.

CONSORCI DE PROMOCIÓ COMERCIAL

DE CATALUNYA

ANUNCI

d’adjudicació definitiva d’un contracte de serveis.

DEPARTAMENT


EDICTE

de 3 de desembre de 2009, de notificació de diverses resolucions dictades en expedients de protecció de menors.

DEPARTAMENT


EDICTE

de 30 de novembre de 2009, de notificació d’acords d’expedients sancionadors.

EDICTE

de 3 de desembre de 2009, de notificació de la proposta de resolució d’un expedient sancionador (exp. FE-L-52/2009).

EDICTE

de 4 de desembre de 2009, de notificació de resolució d’un expedient sancionador (PR-L-101-2009).

EDICTE

de 4 de desembre de 2009, de notificació de proposta de resolució d’un expedient sancionador (PR-L-152-2009).

EDICTE

d’11 de desembre de 2009, de notificació de diverses resolucions de recursos d’alçada d’expedients en matèria d’habitatge.

DIVERSOS

ACIS ESCOLA ARTUR MARTORELL

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA


AJUNTAMENTS

L’ALDEA

ARTESA DE LLEIDA

BRÀFIM

DELTEBRE

FORALLAC

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

OLÈRDOLA

ROCAFORT DE QUERALT

SANT BOI DE LLOBREGAT


SANT MARTÍ DE LLÉMENA

SANT POL DE MAR

VALLMOLL

VILALLONGA DE TER

CONSELLS

COMARCALS

ALT CAMP

VALLÈS ORIENTAL

DIPUTACIONS

TARRAGONA

ADMINISTRACIÓ

DE JUSTÍCIA


I INSTRUCCIÓ

EDICTE


EDICTE


EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Santa Coloma de Gramenet, sobre actuacions de desnonament (exp. 313/2007).

EDICTE

del Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona, sobre actuacions de judici verbal (exp. 1455/2008 ).

2009-12-23T15:30:16+0100

DOGC


Signatura

OCT

Archivo adjunto

Llei_1_2009.pdf

1

Dimecres, 12 de gener de 2011


Ajuntament de Barcelona

Sector d’Urbanisme i InfraestructuresDepartament de Llicències d'Activitats

ANUNCI d'informació pública

Exp. núm. 00-10-0039-A

L'Alcalde en ús de les facultats conferides per l'article 13è. de la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona de 30 de desembre, el 15 de desembre ha resolt:

APROVAR la Instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats que es reprodueix a l’Annex d’aquest Decret; MODIFICAR les Normes de funcionament de la Ponència ambiental aprovades per Decret de l’Alcaldia de 9 de setembre de 2002, en el sentit d’afegir, dins de les funcions que té atribuïdes, les d’avaluar les sol·licituds de llicència ambiental i formular les corresponents propostes de resolució.

Per tal de donar compliment a l’art. 23.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, i als efectes de garantir l’accés per mitjans telemàtics, el document podrà consultar-se en el lloc web: www.bcn.cat/urbanisme.

ANNEX

Instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats

Exposició de motius

L’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental –en endavant, OMAIA– aprovada pel Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 30 de març de 2001, amb modificacions posteriors, és l’ordenança en virtut de la qual l’Ajuntament de Barcelona aplica la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, el seu Reglament general aprovat pel Decret 136/1999, de 18 de maig, i les posteriors modificacions tant de la Llei com del Reglament. Tanmateix, l’ OMAIA no és la primera regulació que l’Ajuntament va fer d’aquesta matèria. Anteriorment, l’aplicació municipal de la Llei 3/1998 es va regular en el Títol IX de l’Ordenança general del medi ambient urbà, OGMAU, aprovada pel Consell Plenari de 26 de març de 1999. Amb l’ OMAIA de 2001, l’ordenació municipal d’aquesta matèria va donar un gir significatiu en ordre a la simplificació administrativa, exemplificat l’adopció de la comunicació prèvia com a règim ordinari d’intervenció de les activitats i l’atribució dels controls inicials i periòdics i de les revisions a les entitats ambientals de control acreditades per l’Administració de la Generalitat, per bé que amb una acreditació addicional per actuar a la Ciutat de Barcelona, objecte del corresponen Conveni entre el Departament de Medi Ambient i l’Ajuntament. Cal dir que amb la nova regulació de l’ OMAIA, Barcelona avançà ja algunes de les innovacions introduïdes després per la Llei 20/2009. En tot cas, l’ OMAIA, en el seu article 5, aplica en matèria d’autoritzacions ambientals, el règim competencial que es deriva de les previsions que al respecte efectuen els articles 71 i 103 d) de la Llei 22/1998, de 13 de març, de la Carta Municipal de Barcelona.

La nova Llei de prevenció i control ambiental d’activitats, del 4 de desembre de 2009, manté el model IPPC o de prevenció i control integrats de la contaminació de la Directiva 96/61/CE –ara Directiva 2008/1/CE– i la Llei estatal 16/2002, d’1 de juliol, de transposició, estenent el model a la resta d’activitats, per bé que amb la simplificació adequada a llur incidència ambiental (llicència, comunicació). Tanmateix, la nova Llei 20/2009 introdueix canvis notables en diversos sentits i aspectes; però, als efectes d’aquesta Instrucció, hom posarà l’atenció en el canvi del règim jurídic de la intervenció de les diferents categories d’activitats i de la seva agrupació en Annexos diferents dels de la Llei 3/1998 i del seu Reglament general de desplegament de 1999.

Així, es passa d’un Annex I, d’activitats subjectes a autorització ambiental de la Generalitat –a Barcelona, de l’Ajuntament en virtut dels articles 71 i 103 de la Carta Municipal i 5 de l’ OMAIA– que inclou activitats subjectes a l’autorització ambiental integrada de la Directiva IPPC i de la Llei 16/2002 i altres activitats en raó de la seva elevada

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

2


incidència ambiental, a un nou Annex I en el qual el comú denominador és l’avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels Annexos I i II del Text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener. En el nou Annex I de la Llei 20/2009 es diferencia entre un Annex I.1 d’activitats estrictament IPPC, un Annex I.2 d’altres activitats subjectes també a avaluació i declaració d’impacte ambiental. A més hi ha un Annex I.3 d’activitats sotmeses a autorització substantiva d’un Departament de l’Administració de la Generalitat diferent del competent en matèria de medi ambient, però subjectes en tot cas, a declaració d’impacte ambiental; es tracta, essencialment, activitats extractives, prohibides al terme municipal de Barcelona, i de producció d’energia a partir de fonts renovables –eòlica i fotovoltaica– inexistents o d’escassa implantació a la ciutat.

Els Annexos II.1 i II.2 de la Llei 3/1998, d’activitats sotmeses a llicència ambiental municipal, que es distingien, tanmateix, per la seva submissió a l’informe ambiental de l’Administració de la Generalitat, el primer, i a l’informe ambiental municipal o comarcal, el segon, s’agrupen ara en un sol Annex II d’activitats subjectes a llicència ambiental municipal amb informe i proposta de resolució de l’òrgan ambiental municipal i sense informe integrat de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici dels informes previstos per les normatives sectorials d’aigües, residus i altres.

En principi, la posada en funcionament de les activitats compreses a l’Annex III de la Llei 3/1998 només estava subjecte a una comunicació prèvia a l’ajuntament. Però la mateixa Llei facultava les corporacions municipals per substituir la comunicació per un permís o llicència d’obertura d’establiment. En l’Ordenança general del medi ambient urbà de 1999, l’Ajuntament de Barcelona va fer un ús exhaustiu d’aquesta facultat, sotmetent a aquesta llicència municipal totes les activitats de l’Annex III. Però, en l’ OMAIA de 2001, es limità la llicència d’obertura a determinades activitats agrupades en l’Annex III.1, mentre que restaven subjectes a comunicació prèvia les de l’Annex III.2, amb certificació d’una entitat ambiental de control, i les de l’Annex III.3, sense aquesta certificació. Ara, amb caràcter general i sense que els ajuntaments puguin establir el règim de llicència, totes les activitats de l’Annex III resten subjectes al règim de comunicació prèvia, sens perjudici que, reglamentàriament, algunes es podran sotmetre a una certificació d’una entitat ambiental de control o d’un tècnic municipal.

Com es pot comprovar els canvis de règim jurídic són notables. Segons que estipula la seva disposició final tercera, la Llei 20/2009 entra en vigor als vuit mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de forma que, publicada l’11 de desembre de 2009, aquesta Llei serà vigent a partir de l’11 d’agost de 2010. Aquest mateix termini de vigència de vuit mesos està previst, a la disposició final primera, per a que el Govern aprovi el desplegament reglamentari de la Llei 20/2009. En l’actualitat i des de publicació, el 21 de juny de 2010, del corresponent anunci s’han sotmès a informació pública dos avantprojectes de reglaments executius de la referida Llei: un Avantprojecte de Reglament de disposicions generals, organització de la Generalitat, regulació de les activitats de l’Annex I subjectes a autorització ambiental de la Generalitat, i règim de les entitats ambientals de control; i un segon Avantprojecte de Reglament de les activitats dels Annexos II i III sotmeses a llicència ambiental municipal i a comunicació prèvia a l’ajuntament. Tot fa pensar, tanmateix, que aquests dos Reglaments no estaran aprovats, publicats i en vigor l’11 d’agost vinent. I mentre no estiguin vigents aquests Reglaments autonòmics fora aventurat que l’Ajuntament aprovés una reforma de l’ OMAIA o una nova Ordenança municipal ajustada a la Llei 20/2009.

Per tant, l’11 d’agost de 2010, la nova Llei de prevenció i control ambiental d’activitats de 2009, que deroga i substitueix, la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental de 1998, entrà en vigor i cal aplicar-la, directament, i sense el suport de reglaments ni d’ordenança municipal. No obstant això, la nova Llei té un contingut força més extens i detallat que la de 1998 superant fins i tot i amb escreix el bloc normatiu format per la Llei 3/1998 i el seu Reglament general aprova pel Decret 136/1999. És per això que, de forma provisional, l’ OMAIA és perfectament susceptible de ser aplicada de conformitat a la Llei 20/2009, amb l’ajut de les pautes interpretatives que són objecte d’aquesta Instrucció.

INSTRUCCIÓ

1.- Vigència de l’Ordenança municipal d’intervenció integral de l’Administració ambiental

Amb caràcter general, l’Ordenança municipal d’intervenció integral de l’Administració ambiental, OMAIA, es manté en vigor en tot allò que no sigui contrària, contradictòria o oposada a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i als Reglaments de desplegament d’aquesta Llei que aprovi el Govern de la Generalitat. En tot cas i de conformitat amb allò que disposa l’article 71 de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 13 de març, el procediment i el règim competencial en matèria d’autoritzacions ambientals és el que estableixen els articles 5 i 65 de l’OMAIA.

2.- Règim jurídic aplicable a les activitats que ja disposen d’autorització o de llicència ambiental, compreses en l’Annex I de la Llei 20/2009.

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

3


2.1.- Les activitats compreses en l’Annex I de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen d’autorització ambiental resten sotmeses al règim jurídic aplicable a les activitats dels Annexos I.1 i I.2 de la Llei 20/2009, segons pertoqui, i, en el seu cas, al de l’Annex I.3. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, la transferència de titularitat, el cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats es regeixen ja per la Llei 20/2009 i pels preceptes de l’ OMAIA que no siguin contraris a aquesta Llei. La precisió de si l’autorització ambiental s’enquadra en l’Annex I.1 o I.2 s’efectuarà en ocasió de la primera revisió periòdica que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada.

2.2.- Les activitats compreses en l’Annex II.1 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència ambiental i que han passat a l’Annex I.2 de la Llei 20/2009 resten subjectes al règim jurídic aplicable conforme a aquesta Llei. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, la transferència de titularitat, el cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats resten plenament subjectes al règim jurídic aplicable a les activitats de l’Annex I.2 de la Llei 20/2009 i als preceptes de l’OMAIA que no siguin contraris a aquesta Llei. El canvi de denominació de llicència ambiental per la d’autorització ambiental del títol habilitant per a l’exercici d’aquestes activitats s’efectuarà en ocasió del primer control periòdic que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada.

3.- Règim d’activitats subjectes a llicència ambiental que continuen en aquest mateix règim

3.1.- Les activitats compreses en l’Annex II.1 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència ambiental i que romanen en el nou Annex II de la Llei 20/2009 resten subjectes al règim jurídic aplicable conforme a aquesta Llei. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions anticipades, la transferència de titularitat, el cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats resten plenament subjectes al règim jurídic aplicable a les activitats de l’Annex II de Llei 20/2009 i als preceptes de l’ OMAIA que no siguin contraris a aquesta Llei.


3.3.- En aplicació de la Llei 20/2009, les llicències ambientals municipals no estan subjectes a revisió periòdica general, sinó únicament a les renovacions o revisions periòdiques que exigeixin les diferents legislacions sectorials –aire, aigua, residus i altres– que, en el seu cas, els sigui d’aplicació.

4.- Règim de les activitats subjectes a llicència d’obertura d’establiment que passen a règim de llicència ambiental

Les activitats compreses en l’Annex III.1 de l’ OMAIA que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència municipal d’obertura d’establiment i que han passat al règim de llicència ambiental de l’Annex II de la Llei 20/2009 resten subjectes al règim jurídic aplicable conforme a aquesta Llei. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, transferència de titularitat, cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats resten plenament subjectes al règim jurídic aplicable a les activitats de l’Annex II de Llei 20/2009. El canvi de denominació de llicencia d’obertura d’establiment pel de llicència ambiental del títol habilitant per a l’exercici d’aquestes activitats s’efectuarà en ocasió del la primer control periòdic que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada. En tot cas, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert a l’epígraf 3 d’aquesta Instrucció.

5.- Règim d’activitats subjectes a comunicació que passen a règim de llicència municipal

5.1.- Les activitats compreses a l’Annex III.2 de l’ OMAIA, subjectes a certificació i comunicació prèvia que, en virtut de la Llei 20/2009 o d’altres normes sectorials, passen a règim de llicència (com ara els centres de culte) han de sol·licitar C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

4


llicència municipal amb la documentació corresponent. En concret, els centres de culte han d’aportar la documentació que estableix l’article 24 del Decret 94/2010, de 20 de juliol.

5.2.- Els habitatges d’ús turístic es regulen pel Decret 164/2010, de 9 de novembre. Estan subjectes a llicència d’activitat que s’ha de sol·licitar acompanyada de la documentació que estableix l’article 6 de l’ esmentat decret.

Cal incorporar a la documentació una declaració responsable acreditant que s’ha notificat a tots els ocupants i propietaris de l’immoble l’activitat que es proposa desenvolupar i que aquesta no està prohibida pels estatuts de la comunitat de propietaris. Així mateix ha d’incorporar la referència cadastral de l’immoble i entitat on es pretén exercir l’activitat.

La llicència s’ha de resoldre en el termini d’un mes.

En tot cas, s’han d’aplicar les determinacions específiques establertes als plans especials d’usos dels districtes.

6.- Règim de les activitats subjectes a llicència ambiental que passen a règim de comunicació

Les activitats compreses en l’Annex II.2 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència ambiental i que han passat al règim de comunicació de l’Annex III de la Llei 20/2009 resten subjectes a aquest nou règim en la forma que es preveu a l’Annex III.2 de l’ OMAIA en tot allò que no sigui contrari a la Llei 20/2009. En el cas que encara no l’hagin efectuat, el control inicial es donarà per complimentat amb una comunicació prèvia que acompanyi, com a mínim, la certificació de conformitat lliurada per una entitat ambiental de control, amb el contingut que estableix l’article 16.2 de l’ OMAIA. En particular, és d’aplicació a aquestes activitats el règim de controls periòdics que es regula als articles 18, 73 i 82 de l’ OMAIA.

7.- Supressió del règim de llicència municipal d’obertura d’establiment de l’Annex III.1 de l’ OMAIA.

Derogat per la Llei 20/2009, es deixa sense efecte el règim de llicència municipal d’obertura d’establiment de les activitats compreses a l’Annex III.1 de l’ OMAIA. Aquestes activitats passen a integrar-se a l’Annex III.2 de l’ OMAIA i a regir-se pels seus articles 14 a 18, en tot allò que no sigui contrari als articles 51 a 53 de la Llei 20/2009.

8.- Procediments iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009

8.1.- Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009 relatius a les activitats compreses en els Annexos I, II.1 i II.2 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 i que continuen inclosos en els Annexes I i II de la Llei 20/2009 que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent autorització o llicència municipal es sotmeten al règim legal vigent en el moment que s’inicià el procediment fins la seva resolució amb l’atorgament o denegació de l’autorització o llicència. Un cop atorgada l’autorització o llicència ambientals, el control inicial es practicarà conforme es regula a la Llei 20/2009. I, un cop en funcionament, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert en els epígrafs 2 i 3 d’aquesta Instrucció.

8.2.- Els procediments de llicència ambiental o de llicència d’obertura d’establiment compresos en els Annexos II de la Llei 3/1998 i III.1 de l’ OMAIA, que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent llicència municipal, però que resten subjectes al règim de comunicació de l’Annex III de la Llei 20/2009, es continuaran tramitant i resolent d’acord amb el procediment vigent en el moment de la seva incoació. Tanmateix, el control inicial es donarà per complimentat amb una comunicació prèvia que acompanyi, com a mínim, la certificació de conformitat lliurada per una entitat ambiental de control, amb el contingut que estableix l’article 16.2 de l’ OMAIA. Efectuada la comunicació i iniciada l’activitat, el règim d’aquestes activitats és el dels epígrafs 5 i 6 d’aquesta Instrucció

8.3.- Els procediments de llicència d’obertura d’establiment compresos en l’annex III.1 de l’ OMAIA, que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent llicència municipal, però que resten subjectes a règim de llicència ambiental, es continuaran tramitant i resolent d’acord amb el procediment vigent en el moment de la seva incoació. Un cop atorgada l’autorització o llicència ambientals, el control inicial es practicarà conforme es regula a la Llei 20/2009. I, un cop en funcionament, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert en l’ epígrafs 3 d’aquesta Instrucció.

8.4.-Les activitats compreses a l’Annex III.2 de l’ OMAIA, subjectes a certificació i comunicació prèvia que, en virtut de la Llei 20/2009 o d’altres normes sectorials, passen a règim de llicència (com ara els centres de culte) continuen sotmeses a aquell règim quan s’acrediti mitjançant certificació de l’entitat ambiental de control, que la documentació prevista als

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

5


articles 14 a 17 de la OMAIA que s’acompanyi estava en tràmit abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009 o de la corresponent normativa sectorial que li sigui d’aplicació, altrament han de sol·licitar llicència.

9.- Substitució de la certificació de compatibilitat urbanística per l’informe urbanístic

9.1.- Els informes urbanístics que, conforme preveu l’article 39.1 de la Llei 20/2009, es sol·licitin amb caràcter previ a la sol·licitud de la llicència ambiental, han de concretar els aspectes que estableix l’article 35.2 de l’ OMAIA. En el seu cas i en aplicació els apartats 4 i 5 de l’article 60 de la Llei 20/2009, l’Ajuntament demanarà informe al departament de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial.

9.2.- Si, com es desprèn de l’article 39.2 de la Llei 20/2009, la sol·licitud de llicència ambiental es presenta sense acompanyar l’informe urbanístic al qual es refereix l’apartat anterior d’aquesta Instrucció, la compatibilitat urbanística de l’activitat serà objecte d’informe en la tramitació ordinària de l’expedient, sense seguir el procediment específic de l’article 35 de l’ OMAIA. En el seu cas, l’activitat també serà objecte de l’informe del departament de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial, previst als apartats 4 i 5 de l’article 60 de la Llei 20/2009.

9.3.- Atesa la competència municipal a la que es refereix l’article 5 de l’ OMAIA, els apartats anteriors seran igualment d’aplicació als informes urbanístics i, en el seu cas, de seguretat industrial, de les autoritzacions ambientals.

10.- Informes municipals previs al règim de comunicació

10.1.- Totes aquelles activitats compreses al règim de comunicació que per aplicació de l’article 4t apartat 1 de l’Ordenança Municipal reguladora de les condicions de protecció contra incendis en els edificis, hagin de ser informades per SPEIS, hauran de sol·licitar l’ esmentat informe previ de compatibilitat, en els supòsits en que no s’hagi emès dins del corresponent procediment de llicència d’obres.

10.2.- Les activitats compreses a l’annex III.2.a, III.2.b i III.3 (d’acord amb la classificació establerta a l’apartat 13 d’aquesta instrucció) incloses en els Plans d’usos dels Districtes i dels que es puguin aprovar amb posterioritat a aquesta instrucció, que per a la seva implantació estiguin sotmeses a condicions de densitat i/o distància, hauran de sol·licitar un informe urbanístic previ de compatibilitat, en els supòsits en que no s’hagi emès dins del corresponent procediment de llicència d’obres.

11.- Proposta de resolució

De conformitat amb allò que preveuen els articles 26 i 27, i 45 i 46 de la Llei 20/209, la Ponència Ambiental Municipal no es limitarà a emetre l’informe ambiental de les activitats sotmeses a autorització o llicència ambiental, sinó que també haurà de formular la proposta de resolució provisional, per sotmetre-la a audiència dels interessats, i la proposta de resolució definitiva, per elevar-la a l’òrgan competent per resoldre el procediment.

12.- Vigència de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats amb incidència ambiental

La Llei 20/2009 no deroga la Llei 4/2004 que, per tant, es manté en vigor, de forma que continua essent d’aplicació als procediments d’adequació iniciats o que es puguin iniciar, fins la seva resolució. No obstant això, els tràmits que integren aquests procediments s’adequaran a la Llei 20/2009.

13.- Annexos de l’ OMAIA

Provisionalment i sens perjudici del que pugui establir una futura Ordenança, en aplicació de la Llei 20/2009, els Annexos de l’ OMAIA queden establerts de la forma següent:

Annex I.- L’Annex I es subdivideix en els Annexos I.1, I.2 i I.3 de la Llei 20/2009, aquest darrer amb excepció de les activitats extractives i mineres que, d’acord amb l’article 8 de l’ OMAIA, no es poden exercir a Barcelona.

Annex II.- L’Annex II comprèn les mateixes activitats incloses en l’Annex II de la Llei 20/2009.

Annex III.-

L’Annex III.1 està derogat per la Llei 20/1990 i queda sense efecte.L’Annex III.2 es subdivideix en: C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

6


Annex III.2 a)

Activitats de l’Annex III de la Llei 20/2009. La comunicació prèvia a l’inici del seu exercici o explotació es regeix per les disposicions contingudes als articles 14 a 18 de l’ OMAIA.

Annex III.2 b)

Activitats de l’Annex III.2 de l’ OMAIA no compreses en l’Annex III de la Llei 20/2009, però que, tanmateix, la comunicació prèvia a l’inici del seu exercici o explotació es regeix per les disposicions contingudes als articles 14 a 18 de l’ OMAIA.

L’Annex III.3 inclou:

Activitats que, amb independència d’estar o no compreses en l’Annex III de la Llei 20/2009, resten subjectes al règim de comunicació prèvia que es regula als articles 11 a 13 de l’ OMAIA.

Continua en la pàgina següent

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

7


CODI 1. DESCRIPCIÓ I.1 I.2 I.3 II SI

¿Cal consulta prèvia?NO

III.2a III.2b III.3

1 ENERGIA1.1 Instal·lacions industrials de combustió per produir electricitat, vapor o aigua calenta, amb una potència

tèrmica de combustió (MW)>50 <=50 i >2 <=2

1.2 Refineries de petroli i de gas 1.3 Coqueries 1.4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó 1.6 Generadors de vapor de capacitat (t/hora) >4 <=4 1.7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/hora) (NOTA 1) >2.000 <=2.000 i >20 <=201.8 Fabricació industrial de briquetes d’hulla i lignit 1.10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva 1.11 Parc eòlic Aerogeneradors (uts) >5 <=5 <=10

>2

Potencia total (MW) >10Distancia altre parc (km) <=2

1.12 Altres tipus de fabricació d’energia elèctrica, vapor i/o aigua calenta, no inclosos en altres epígrafs, amb una potència tèrmica (kW)

>100.000 <=100000 i >200 <=200 i >10 <=10

1.13 Instal·lacions fotovoltaiques en Sòl No Urbanitzable Superfície (Ha) >6 <=6 >100 Potència (kW)

2 MINERIA (NOTA 2)2.1 Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats 2.3 Extracció de sal marina 2.4 Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions geotèrmiques 2.5 Explotacions (àrids) En Domini Públic Hidràulic: Extraccions

(dam3/any) >20

En Zona de Policia de Llera: Superfície (Ha) >33 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS3.1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós 3.2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o secundària), incloses les

corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat (t/hora)>2,5 <=2,5

3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat d’acer en brut (t/hora) >20 <=20 3.3.b Forja amb martells, amb Energia d'impacte per martell (kJ) > 50 <= 50

Potència tèrmica utilitzada (MW ) >20 <= 203.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una

capacitat de tractament d'acer brutCapacitat acer brut (t/hora) >2 <=2

Capacitat total (t/hora) >2 <=23.4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/dia) >20 <=20 i >2 <=2 3.5 Fabricació de tubs i perfils 3.6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa 3.7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos 3.8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals, dins

les plantes metal·lúrgiques

3.9.a Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

8




III.2a III.2b III.3

3.9.b Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, i també els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de (t/dia)

Plom (Pb) + cadmi (Cd) > 4 <= 4

Resta de metalls > 20 <=203.10 Producció i primera transformació de metalls preciosos 3.11 Electròlisi de zenc 3.12 Fils, conductors o superfícies de coure o similar: Recobriment o aïllament amb esmalts o resines 3.13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor 3.14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos, no inclosos en altres epígrafs, i serralleries 3.15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta) 3.16 Fabricació de generadors de vapor 3.17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització 3.18 Tractament tèrmic de metall 3.19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics 3.20 Afinament de metalls 3.21 Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per procediment electrolític o

químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui (m3)> 30 <= 30

3.23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars 3.24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta 3.25 Fabricació d'armes i municions 3.26 Fabricació d'electrodomèstics 3.27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics 3.28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries 3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i motors per a vehicles, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.32 Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars Superfície taller (m2) >150 <=150

Superfície magatzem (m2) >50 <=503.33 Construcció i reparació d’aeronaus, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.34 Bancs de proves de motors, turbines o reactors ¿En polígon industrial? NO SI

Distància a Zona Residencial (m) <=500 >5004 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ4.1.a Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, inclosa la mòlta del clínquer, quan la

capacitat de producció de ciment o clínquer sigui de (t/dia)>500 <=500 i >200 <=200

4.1.b Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la capacitat de producció sigui de (t/dia) >50 <=50 4.1.c Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de producció (t/dia) 4.1.d Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat de producció sigui (t/dia) >50 calç >50 guix <=50 4.2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment 4.3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant 4.4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant 4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre i fibra de vidre, amb capacitat de fusió (t/dia) >20 <=20 4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una

capacitat de fosa (t/dia)>20 <=20 i >1 <=1

4.7 Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes, amb

Capacitat de producció (t/dia) > 75 <=75

Capacitat forns (m3) > 4

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

9




III.2a III.2b III.3

Densitat màxima de càrrega de forns (kg/m3) > 300 4.7/1 Taller artesanal de producció de ceràmica, amb Capacitat producció (t/dia) <=75 i >1 <= 1

Superfície de taller (m2) > 150 <= 150 Superfície magatzem (m2) > 50 <=50

4.8 Aglomerats de minerals 4.9 Calcinació i sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat (t/any) >5.000 <=5.000 4.10 Fabricació de perlita expandida 4.11 Calcinació de la dolomita 4.12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (t/hora) >250 <=250 4.13 Plantes de preparació i ensacat de ciments especials i/o morters 4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (t) > 1.000 <= 1.000 4.16 Instal·lacions industrials de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals, amb

capacitat de producció (t/dia) > 50 <=50

4.16/1 Taller d’artesania en pedra natural, sense instal·lacions industrials de tall, serradura o poliment, amb una

superfície taller (m2) > 150 <= 150

superfície magatzem (m2) > 50 <=504.17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars 4.18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d’altres abrasius 4.19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics 4.20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics 4.20/1 Taller de tall i manipulació de cristall i vidre, sense tractaments

de superfícies, ambSuperfície de taller (m2) > 150 <= 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <=504.21 Classificació i tractament d’àrids fora d’un recinte miner 5 INDÚSTRIA QUÍMICA5.1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular : 5.1.a Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics) 5.1.b Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, esters, acetats, èters, peròxids,

resines epoxídiques

5.1.c Hidrocarburs sulfurats 5.1.d Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils,

cianats i isocianats

5.1.e Hidrocarburs fosforats 5.1.f Hidrocarburs halogenats 5.1.g Compostos organometàl·lics 5.1.h Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa) 5.1.i Cautxús sintètics 5.1.j Colorants i pigments 5.1.k Tensioactius i agents de superfície 5.2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com : 5.2.a Gasos, en particular l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de

carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrògen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil

5.2.b Àcids i, en particular: l'àcid cròmic, l'àcid fluorhídric, l'àcid fosfòric, l'àcid nítric, l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric, l'àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurats

5.2.c Bases i, en particular: l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

10




III.2a III.2b III.3

5.2.d Sals com el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d'argent

5.2.e No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici 5.3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi

(fertilitzants simples o compostos)

5.4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides 5.5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base 5.6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries 5.7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius 5.8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees 5.9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que

continguin amiant

5.10 Producció de coles i gelatines 5.11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars 5.12.a Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament 5.12.b Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene 5.13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia 5.14 Oxidació d'olis vegetals 5.15 Sulfitació i sulfatació d'olis 5.16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals 5.17.a Fabricació de productes de matèries plàstiques termostables 5.17.b Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques 5.19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics 5.20 Fabricació o preparació d'altres productes químics 6 INDUSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS6.1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge, formació de

xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament sigui de (t/dia)> 10 <= 10

6.2 Instal·lacions per a l'adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), quan la capacitat de tractament de productes acabats sigui de (t/dia)

>12 <= 12

6.3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides 6.4 Filatura de fibres 6.5 Fabricació de teixits 6.6 Acabats de pell 6.7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics 6.8 Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils 6.9 Filatura del capoll del cuc de seda 6.10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars amb >150 <=150

>50 <=50>3 <=3

7 INDUSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC7.1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (t/dia) > 50 <= 50 i > 2 <= 2 7.2 Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de :7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats (t/dia) > 75 <= 75 <= 10

i > 107.2.a/1 Sala d’especejament, amb una capacitat de producció (t/dia) > 75 <= 75 <= 10

i > 10

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

11




III.2a III.2b III.3

7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats (mitjana trimestral) (t/dia) > 300 <= 300 <= 5 i > 5

7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà anual) (t/dia) > 200 <= 200 7.4 Producció de midó 7.5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina 7.6 Carnisseries amb obrador 7.7 Fleca Potència forns, kW >7,5 <=7,57.8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac 7.9a Elaboració industrial de greixos i olis vegetals o animals ¿En polígon industrial? NO SI

Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9b Elaboració industrial de cervesa i malt ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9c Fabricació industrial de fècules ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9d Elaboració industrial de confitures i almívars ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9e Elaboració industrial de farines i oli de peix ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES8.2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà 8.3 Fabricació de mobles 8.4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d’enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i

fabricació d’altres taulons i plafons

8.5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums 8.6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro 8.7 Serradura i especejament de la fusta i del suro 8.8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro 8.9 Fusteries, ebenisteries i similars Superfície taller (m2) >150 <= 150

Superfície magatzem (m2) >50 <=508.9/2 Taller de muntatge de marcs i quadres Superfície taller (m2) >150 <= 150

Superfície magatzem (m2) >50 <=509 INDÚSTRIA DEL PAPER9.1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries

fibroses

9.2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció (t/d) > 20 <= 20 i > 5 <= 5 9.3 Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana 9.4 Instal·lacions de producció i tractament de la cel·lulosa amb una capacitat de producció (t/dia) > 20 <= 20 9.5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper

i cartró ambcapacitat producció (t/dia) >20 <= 20 i >1 <=1

Superfície de taller (m2) >150 <= 150Superfície magatzem (m2) >50 <=50

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

12




III.2a III.2b III.3

9.5/1 Taller d’enquadernació amb capacitat producció (t/dia) >20 <= 20 i >1 <=1Superfície de taller (m2) >150 <= 150Superfície magatzem (m2) >50 <=50

10 GESTIÓ DE RESIDUS10.1 Instal·lacions per valoritzar residus perillosos, inclosos olis usats, o per eliminar-los en llocs que no siguin

dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia)> 10 <=10 eliminar <=10 valoritzar

10.2 Centre per a la recollida i transferència de residus perillosos, amb capacitat (t/dia) >30 <=30 10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, d'una capacitat de (t/hora) >3 <=3 10.5 Instal·lacions per eliminar els residus NO perillosos, fora dels dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia) >50 <=50 10.6 Dipòsits controlats de residus :10.6.a Dipòsit controlat de residus NO inerts Que rebin (t/dia) > 10 <= 10

Amb capacitat (t) > 25.000 <=25.00010.6.b Monodipòsit de residus de la construcció 10.7 Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb capacitat (t/any) >100.000 <=100000 10.8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos (t) 10.9 Instal·lacions pel tractament dels purins 10.10 Instal·lacions pel tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament 10.11 Instal·lacions pel tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat 11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES11.1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva (NOTA 3):11.2 Instal·lacions d’aqüicultura (NOTA 3):11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de

tractament de (t/d)> 10 <= 10 i > 1 <= 1

11.4 Deshidratació artificial de farratges 11.5 Assecatge del pòsit del vi 11.6 Assecatge del llúpol amb sofre 11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície (m2) > 500 <= 500 11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície (m2) > 500 <= 500 12 ALTRES ACTIVITATS12.1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d’accidents greus 12.2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials,

d'objectes o de productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una

Capacitat de consum de dissolvent (kg/hora) > 150 <= 150 <= 150

Capacitat de consum de dissolvent (t/any) > 200 <=200 <=200Superfície (m2) > 500 <=500

12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecat corresponents, quan la

Quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies (kg)

> 1.000 <=1.000

Superfície (m2) > 500 <=50012.3/1 Taller d’arts gràfiques (impremta) amb Quantitat emmagatzemada de tintes,

pigments, etc. (kg) > 1.000 <=1.000

Superfície (m2) > 500 <=50012.3/2 Copisteria o impremta ràpida, sense maquinària d’impremta

diferent de l’offset limitat a format A3, ambQuantitat emmagatzemada de tintes, tòners, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000 <= 1.000 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

13




III.2a III.2b III.3

Superfície taller + magatzem (m2) > 500 <=500 <=200i >200

12.4 Instal·lacions d'assecat amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació sigui de (tèrmies/hora) (NOTA 1)

> 1.000 <= 1.000

12.5 Argentament de miralls 12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n’utilitzen (t/any) > 1 <= 1 12.7 Rentatge interior de cisternes de vehicles de transport 12.8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per combustió o grafitació 12.9 Fabricació de gel 12.10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos

(productes químics, productes petrolífers, gasoscombustibles i d'altres productes perillosos), amb unacapacitat de magatzem (m3) (NOTA 4)

Instal·lacions NO excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable

> 50 <=50

Instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable:

12.11 Dipòsit i emmagatzematge no frigorífic de mercaderies no incloses en altres epígrafs, amb una superfície (m2) (NOTA 4)

>50 <=50

12.11/1 Dipòsit i emmagatzematge frigorífic de mercaderies no incloses en altres epígrafs, amb (NOTA 4)

Superfície (m2) >50 <=50

Volum frigorífic (m3) >5 <=512.11/2 Agència de transports amb magatzem per a les mercaderies 12.11/3 Agència de petita paqueteria (missatgeria) amb magatzem de recepció i/o lliurament, que utilitzi solament

vehicles lleugers (NOTA 5), amb superfície total del local (m2) >200 <=200

12.12 Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials pulverulents no inclosos en altres epígrafs

12.13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents 12.14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos

liquats del petroli

12.15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l’anterior epígraf 12.16 Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb superfície (m2) >20.000 <=20.000 12.18.a Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, que disposin

d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies

12.18.b Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, que NO disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies

12.19.a Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que fan operacions de pintura 12.19.b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que NO fan operacions de pintura 12.19.b/1 Centre de revisió tècnica de vehicles, sense reparació 12. 20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna 12.20/1 Instal·lació de subministrament de carburants per a vehicles propis 12. 22 Indústria de manufactura de cautxú i similars 12. 23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars) amb una

superfície de (m2) > 75 <= 75

12 .24 Laboratoris industrials de fotografia 12.24/1 Revelat automàtic o manual de fotografia, quan no serveixi com a majorista a altres establiments, amb

superfície (m2) > 200 <= 200 C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

14




III.2a III.2b III.3

12. 25 Hospitals, clíniques, establiments sanitaris i centres socio-sanitaris, amb llits d’internament o ingrés (unitats) >100 <=100 12. 26 Centres d’assistència primària, centres o hospitals de dia, i centres mèdics especialitzats sense internament

(diàlisi, radioteràpia, rehabilitació, cirurgia ambulatòria, medicina estètica, etc.), amb una superfície (m2) (NOTA 6)

> 750 <= 750

12.26/1 Consultoris d’atenció medico-sanitària a les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb

¿Disposa d’equips radiants (de diagnosi per la imatge, etc.) diferents de l’ecografia o els raigs X d’odontologia?

SI NO

Superfície (m2) > 500 <50012.26/2 Consultoris d’atenció NO mèdica a la salut de les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en

altres epígrafs, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

12. 27 Centres geriàtrics 12 .28 Centres de diagnosi per la imatge 12. 29 Serveis funeraris 12. 30 Cementiris 12. 31 Forns crematoris en hospitals i cementiris 12. 32 Centres veterinaris 12 .33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i/o reprodueixen animals 12. 34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació 12.35.a1 Activitats d’espectacles:12.35.a1 Espectacles cinematogràfics 12.35.a1 Espectacles teatrals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles d’audicions, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles musicals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles de circ, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles amb intervenció d’animals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Manifestacions festives de caràcter cultural o tradicional 12.35.a1 Espectacles eròtics: peep shows, cabines porno, etc. 12.35.a1 Altres espectacles: esportius, folklore, realitat virtual, etc., amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a2 Activitats recreatives esportives:12.35.a2 Activitats recreatives de pràctica esportiva Superfície (m2) >500 <=500

Aforament (uts) >150 <=15012.35.a3 Activitats recreatives musicals:12.35.a3 Bar musical, amb actuacions o no ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa,

vetllador, etc.? SI NO

12.35.a3 Restaurant musical amb actuacions o no12.35.a3 Discoteca 12.35.a3 Sala de ball12.35.a3 Sala de festes 12.35.a3 Sala de concerts

Aforament (uts) >150 <=15012.35.a3 Discoteca de joventut12.35.a3 Karaoke12.35.a3 Sala de festes d’infància i joventut12.35.a3 Cafè teatre / Cafè concert12.35.a3 Establiment d’horari especial12.35.a3 Activitats recreatives musicals amb reservats Amb pista i escenari

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

15




III.2a III.2b III.3

Sense pista ni escenari12.35.b Activitats de restauració:12.35.b Bar ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa,

vetllador, etc.? SI NO <=150

RestaurantRestaurant barGelateries i horxateries Aforament (uts) >150Saló de banquets/events

12.35.a4 Activitats recreatives de jocs d’atzar i apostes: bingos, casinos, salons de joc, etc. 12.35.a5 Altres activitats recreatives formatives: ludoteques 12.35.a6 Altres activitats recreatives: jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives 12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: locutoris, accés a internet 12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: museus, biblioteques, sales de conferències, centres cívics 12.35.a8 Altres activitats pública concurrència: Centres de culte Superfície (m2) >100 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=100

Aforament (uts) >90 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=9012. 35 Camps de golf 12. 36 Hoteleria i similars (residències d’estudiants, etc.), amb un nombre d'habitacions (uts) >400 <=400 12. 37 Càmping, amb nombre unitats d’acampada (uts) >1.500 <=1.500 12. 38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut 12. 39 Bugaderia industrial (NOTA 7) 12. 40 Bugaderia no industrial (NOTA 7) 12. 41 Instal·lacions de neteja en sec, amb una superfície (m2) >500 <=500 12. 42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos 12. 43 Fabricació de fibra òptica 12.44.a Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla

d’espais d’interès natural o que d’acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció:

12.44.b Instal·lacions de radiocomunicació no incloses en emplaçament contemplat a l’epígraf 12.44.a, o bé incloses als emplaçaments citats quan l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin acordi sotmetre-les al règim de comunicació, sempre que la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W:

12.44 Instal·lació de radiocomunicació, de freqüència entre 10 kHz i 300 GHz : (NOTA 8)12.44/1 Antena tipus B: Antena emissora de ràdio o televisió PIRE (W) > 100 <=100 12.44/2 Antena tipus C: Antena de radioafeccionat, de recepció i

emissió, quan siguin de funcionament discontinu, PIRE (W) > 100 <=100

Continu SI NO12.44/3 Antena tipus D: Antena de xarxa privada de radiocomunicació

(tipus tetra, trunking, PMR, etc.)PIRE (W) > 100 <=100

De caràcter oficial? NO SI 12.44/4 Antena tipus E: Estació base de telefonia mòbil 12.44/5 Antena tipus E: Estació base de telefonia fixa LMDS 12.44/6 Antena tipus E: Estació base de radioenllaços o concentradors 12.44/8 Antena tipus E: Antena de wireless de xarxes telemàtiques de

dades, excepte les que donin servei exclusiu de caràcter local a un sol immoble (exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.44/9 Antena tipus E: Antena d’usuari de xarxes telemàtiques de dades

PIRE (W) > 100 <=100 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

16




III.2a III.2b III.3

12.44/10 Tipus E: Microcel·les i picocel·les de la xarxa de telefonia mòbil, ubicades en espais públics (la resta, exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.45 Campaments juvenils 12.46 Activitats de garatge o aparcament de vehicles: 12.46/1 Aparcament privat o públic de vehicles lleugers (NOTA 9), amb una superfície (m2) >100 <=10012.46/3 Aparcament privat o públic de vehicles pesants (NOTA 10) amb una superfície (m2) >100 <=100 12.47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles, excepte interior de cisternes 12.48 Centres docents (NOTA 11) amb aforament (uts) >10 <=1012.49/1 Gran establiment comercial territorial individual, de superfície neta de venda (m2) >2.500 12.49/2 Gran establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 2.500

i > 1.30012.49/3 Establiment comercial mitjà individual, de superfície neta de venda (m2) <= 1.300

i > 80012.49/4 Establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 800

i > 40012.49/6 Establiment comercial col·lectiu: Centres comercials, Galeries i Centres privats d’alimentació, etc., amb

superfície neta de venda (m2) >400

12.51 Qualsevol altra activitat o instal·lació amb incidència ambiental i que no estigui inclosa en altres epígrafs, entre les quals s’expliciten:

12.51/1 Instal·lacions amb incidència ambiental: Estació receptora d’energia elèctrica: Centrals i subestacions de transformació AT/MT

12.51/2 Activitat amb incidència ambiental: Planta desalinitzadora 12.51/3 Activitat amb incidència ambiental: Taller de proves, retimbrat i/o emplenat d’extintors, tubs o altres aparells

sotmesos a pressió

12.51/4 Activitat amb incidència ambiental: Taller de reompliment d’ampolles d’aire o gasos comprimits 12.51/6 Activitat amb incidència ambiental: Establiment amb obrador i/o cuina industrial per a l’elaboració de plats

preparats sense venda al públic ni degustació (catering)

12.51/7 Activitat amb incidència ambiental: Conjunt de trasters d’ús privat, sense emmagatzematge de productes perillosos: químics, petrolífers, gasos combustibles, tòxics o d’altres

12.51/8 Activitat amb incidència ambiental: Tallers de reparació o manteniment, no inclosos en cap altre epígraf, d’objectes o articles diversos, amb

¿Amb instal·lacions de pintura? SI NO

Superfície de taller (m2) >150 <= 150Superfície de magatzem (m2) > 50 <=50

12.51/9 Activitat amb incidència ambiental: Tallers de producció artesanal d’objectes o articles diversos, no inclosos en cap altre epígraf, amb



12.51/10 Activitat amb incidència ambiental: Estudis de filmacions, doblatge, muntatge o sonorització de films o vídeo, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/11 Activitat amb incidència ambiental: Gravació de CDs, DVDs, cassettes o suports similars, enregistrats amb so i/o imatge, per duplicació des de màsters, amb superfície total (m2)

>200 <= 200

12.51/12 Activitat amb incidència ambiental: Estudi fotogràfic, amb superfície total (m2) > 500 <= 500 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

17




III.2a III.2b III.3

12.51/13 Activitat amb incidència ambiental: Estudis de realització de programes de ràdio o televisió, sense platós oberts al públic, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/14 Activitat amb incidència ambiental: Estudi d'enregistrament de so per a grups musicals o similars 12.51/15 Activitat amb incidència ambiental: Local per a assaigs musicals, de teatre, circ o similars 12.51/17 Activitat amb incidència ambiental: Venda al detall de pirotècnia dins d’un local o edifici, sigui amb caràcter

permanent o de temporada (NOTA 12)

12.51/18 Activitat amb incidència ambiental: Casal per a persones grans, persones amb disminucions, o col·lectius similars, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12.51/19 Activitat amb incidència ambiental: Casa o centre de reunió, o de difusió de la cultura, valors o afeccions d’un col·lectiu específic, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12. 52 Pista permanent per a proves i curses de vehicles motoritzats, amb superfície (Ha) >5 <=5 12. 53 Emmagatzematge de productes petrolífers, amb capacitat (t) >100.000 <=100.000 12. 54 Parc temàtic, amb superfície (Ha) >20 <=20 12. 56 Establiment de turisme rural 12. 57 Establiments d’apartaments turístics 12. 58 Magatzem de productes de roca ornamental, amb superfície de magatzem (m2) >50 <=5012. 59 Espectacles públics i activitats recreatives NO incloses en la normativa específica 13 ACTIVITATS COMERCIALS, DE SERVEIS I ALTRES, INCLOSES PARCIALMENT O EXCLOSES A LA LPCAA13/1.1.a Exposició i/o venda al detall d'articles o productes perillosos:

productes químics, petrolífers, gasos combustibles i d'altres, amb

Exclòs de tràmit en la reglamentació de seguretat industrial?

NO SI SI

Capacitat de magatzem (m3) >50 <=50 <=50 Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/1.1.b Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no perillosos, no alimentaris, constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 13), amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i > 150 < 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/1.2 Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no

alimentaris no constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 14), amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

Superfície de magatzem (m2) > 100 <= 10013/1.4 Exposició i/o venda al detall d’animals de companyia, amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 13/1.5 Petit comerç no alimentari, autoritzable en galeria de metro, amb superfície (m2) > 100 <= 10013/2.1 Establiment de venda al detall mixta, alimentari i no alimentari: Botiga de conveniència o botiga annexa a

gasolinera (NOTA 15), amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/2.2 Especialista d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic, o de zona de degustació amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.3 Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic,, amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.4 Especialista d’alimentació sense zona de degustació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i>150 <= 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/2.6 Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15),

que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i > 150 <= 150

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

18




III.2a III.2b III.3

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/2.7 Parada autoritzable en Centre Privat o Galeria Privada d’Alimentació > 100 <= 10013/2.8 Petita botiga de caramels i gelats, autoritzable en galeria de metro > 100 <= 10013/3.1 Gabinet de tatuatge, piercing o similars 13/3.2 Local de pràctiques psicofísiques no esportives (ioga,

relaxació, etc.), ambSuperfície útil (m2) >50 <=50

Capacitat en practicants (uts) >6 <=613/3.3 Gimnàs, piscina o similars, d’ús exclusivament privat 13/3.4 Local per a custòdia i/o jocs infantils (no docent) 13/3.5 Menjador col·lectiu (no obert al públic) 13/3.6 Rentat i/o neteja en sec: Local per a la recepció i lliurament Superfície neta d’atenció al públic (m2) >150 <=150

Superfície de magatzem (m2) >50 <=5013/3.7 Node de telecomunicacions per cable, amb grup electrogen de potència (kW) >200 <=200 13/3.8 Establiment dedicat als serveis personals relatius a l’estètica i imatge, sense tractaments de medicina

estètica, i sense instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb superfície destinada a aquest ús (m2) > 200 <= 200

13/3.9 Oficines, despatxos o serveis d’ús administratiu, amb o sense atenció al públic, amb superfície d’ús administratiu (m2)

> 500 <= 500

13/4.1 Activitat no inclosa en cap epígraf i sense incidència ambiental segons el cas13/5 Habitatge d’ús turístic Llicència municipal d’acord amb el Decret164/2010 de regulació dels

habitatges d’ús turístic

13/7 Tinença, manteniment i cura d’animal salvatge com a animal de companyia, quan sigui autoritzable (NOTA 16) 14 INSTAL·LACIONS NO INCLOSES A LA LPCAA (NOTA 17)14/1.1 Torres de refrigeració o condensadors evaporatius (NOTA 18) 14/1.2 Humidificació per aerosols 14/1.3 Caldera de calefacció/aigua calenta sanitària, individual, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.00014/1.4 Instal·lació de calderes de calefacció/aigua calenta sanitària, centralitzada, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000 14/1.5 Condicionament d’aire ambiental amb aparells autònoms,

compactes o partits, amb unitats exteriors no agrupades al mateix recinte, amb les potències següents

Potència del compressor més gran (kW) > 10 <= 10

Potència frigorífica total (frig/h) > 20.000 <= 20.000Potència calorífica total (kcal/h) > 20.000 <= 20.000

14/1.6 Condicionament d’aire ambiental amb aparells autònoms, compactes o partits, amb unitats exteriors agrupades al mateix recinte

14/1.7 Condicionament d’aire ambiental centralitzat 14/2.1 Transformadors MT/BT, amb potència (kVA) > 2.000 <= 2.00014/3.1 Aparells motoritzats de transport de persones o mercaderies de recorregut horitzontal o inclinat 14/3.2 Aparells motoritzats elevadors de persones o mercaderies de recorregut vertical, amb cabina o plataforma

en recinte

14/4.1 Grup de pressió per a aigua d’instal·lació contra incendis 14/4.2 Grup de pressió o d’elevació per a aigua sanitària 14/4.3 Grup d’elevació d’aigües pluvials o freàtiques, en soterranis o espais inundables 14/5.1 Instal·lació d’alarma en establiment o edifici quan disposi d’avisador acústic perceptible des de la via o

espais públics (en altre cas està exempt de tràmit)

14/6.1 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en establiment no alimentari

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

19




III.2a III.2b III.3

14/6.2 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissibles segons la normativa vigent

14/6.3 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, com a complement d’establiment alimentari especialista o autoservei (NOTA 15)

14/6.4 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissible segons la normativa vigent

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kWNOTA 2: Les activitats extractives o miners no son autoritzables dins del terme municipal de Barcelona.NOTA 3: Les activitats ramaderes no son autoritzables dins del terme municipal de Barcelona.NOTA 4: Superfície de magatzem (m2) és la superfície útil total dels locals destinats a emmagatzematge, sense descomptar els passos, zones de càrrega/descàrrega, etc., però descomptant els espais tancats d’oficina, serveis, etc. que hi pugui haver . Capacitat de magatzem (m3) és el volum declarat de les piles de materials, o el dels elements contenidors quan n’hi han: Prestatgeries, sitja, tanc, etc. Volum frigorífic (m3) és el volum net de cambres, armaris o mostradors frigoríficsNOTA 5: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.NOTA 6: S’exclouran els espais destinats a altres usos, com ara oficines d’administració interna, o aparcamentNOTA 7: Es considera bugaderia industrial quan disposa de rentadores amb suma de capacitats nominals superior a 75 kg, ia més no treballa en règim d’autoserveiNOTA 8: Tal com es defineixen a la modificació dels arts 88 a 97 de l’Ordenança del paisatge urbà de Barcelona (BOP 6/11/2003). Les antenes solament de recepció, tipus A1 i A2 estan exemptes de tràmitsNOTA 9: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.NOTA 10: Vehicles no susceptibles d'ús privat, o que sempre requereixen carnet conducció de classe superior a la B: Autocars, camions, maquinària autopropulsada, etc.NOTA 11: S’inclou la docència de tota mena, dins del règim general del sistema educatiu o aliena a aquest règim.NOTA 12: Als establiments de temporada caldrà un control periòdic previ a cada reoberturaNOTA 13: Productes constituïts majoritàriament de tèxtil, pells, cuirs, paper, cartró, fusta, suro, aglomerats, fibres o resines sintètiques, gomes, cautxú, plàstics, etc.També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

20


NOTA 14: Productes constituïts majoritàriament de materials metàl·lics, de vidre, ceràmica, etc., amb una minoria de materials combustibles.També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article no superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de BarcelonaNOTA 16: Segons es defineix i regula a la vigent Ordenança municipal sobre la Protecció, Tinença i Venda d’Animals, amb els límits que assenyala la legislació aplicableNOTA 17: La tramitació es farà de manera individual i únicament per a la instal·lació, sense que calgui incloure en la documentació aportada la descripció de la resta d’elements de l’edifici o local, sempre que la indicada instal·lació compleixi una de les condicions següents:* La instal·lació és comunitària, no corresponent la seva titularitat a cap activitat subjecta a tràmit* La instal·lació és exclusiva per a un habitatge individualSi no es compleix cap de les circumstàncies anteriors, la instal·lació s’integra i serveix a una activitat a tramitar:* Quan l’activitat referida estigui encara en projecte, la instal·lació s’inclourà a la documentació descriptiva o projecte de l’activitat i es tramitarà conjuntament.* Quan l’activitat ja estigui autoritzada, el tràmit serà una nova comunicació d’activitat + instal·lació, quan aquella pertanyi a l’Annex III.3, o el tràmit que correspongui quan l’activitat sigui d’annexos superiors i segons que la nova instal·lació constitueixi un canvi substancial o no substancial.NOTA 18: D’acord amb les normes de prevenció de la legionel·losi, Decret 417/2000, de 27-12, i Disp. Addicional 1ª de l’Ordenança Gral. del Medi Ambient UrbàNOTA 19: S’entén la que ocupi en planta fins a 2 m2, amb un volum màxim de 3 m3, i que ofereixi el servei complert pel qual està destinada. El tràmit serà individual per a cada màquina.

Barcelona, 29 de desembre de 2010El secretari general, (p. d. 18/08/02), Jordi Cases i Pallarès

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

https: //bop.diba.cat ● bop@ diba.cat ● DL: B-41698-2002

2011-01-11T13:22:57+0100

11/01/201113:24:11

OCT

Archivo adjunto

Instruccio_OMAIA_gen11.pdf

ANNEXOS DE L’OMAIIAA ADAPTATS D’ACORD AMB LA INSTRUCCIÓ D’ALCALDIA

CODI 1. ESCRIPCIÓ I.1 I.2 I.3

II III.2a III.2b III.3 ¿Cal consulta prèvia?

SI NO

1

1 ENERGIA

1.1 Instal·lacions industrials de combustió per produir electricitat, vapor o aigua calenta, amb una potència tèrmica de combustió (MW )

>50 <=50 i >2 <=2

1.2 Refineries de petroli i de gas 1.3 Coqueries

1.4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó

1.6 Generadors de vapor de capacitat (t/hora) >4 <=4

1.7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/hora) (NOTA 1) >2.000 <=2.000

i > 20 <=20

1.8 Fabricació industrial de briquetes d’hulla i lignit

1.10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva

1.11 Parc eòlic Aerogeneradors (uts)

>5

<=5

Potencia total (MW) >10 <=10 Distancia altre parc (km) <=2 >2


>100.000 <=100000 i >200

<=200 i > 10 <=10

1.13 Instal·lacions fotovoltaiques en Sòl No Urbanitzable

Superfície (Ha)

>6

<=6

Potència (kW) >100

2 MINERIA (NOTA 2)

2.1 Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats

2.3 Extracció de sal marina

2.4 Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions geotèrmiques

2.5 Explotacions (àrids)

En Domini Públic Hidràulic: Extraccions (m3/any)

>20.000 En Zona de Policia de Llera:

Superfície (Ha) >3

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kW NOTA 2: LES ACTIVITATS EXTRACTIVES O MINERES NO SON AUTORITZABLES DINS DEL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA



SI NO

2

3 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS

3.1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós

3.2

Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o secundària), incloses les corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat (t/hora)

>2,5 <=2,5

3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat d’acer en brut (t/hora) >20 <=20

3.3.b Forja amb martells, amb

Energia d'impacte per martell (kJ) > 50 <= 50 Potència tèrmica utilitzada (MW ) > 20 <= 20

3.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament d'acer brut

Capacitat acer brut (t/hora) >2 <=2

Capacitat total (t/hora) >2 <=2

3.4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/dia) >20 <=20 i >2 <=2

3.5 Fabricació de tubs i perfils 3.6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa 3.7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos

3.8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals, dins les plantes metal·lúrgiques

3.9.a

Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics

3.9.b

Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, i també els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de (t/dia)

Plom (Pb) + cadmi (Cd) > 4

<= 4

Resta de metalls > 20 <= 20

3.10 Producció i primera transformació de metalls preciosos 3.11 Electròlisi de zenc



SI NO

3

3.12 Fils, conductors o superfícies de coure o similar: Recobriment o aïllament amb esmalts o resines

3.13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor

3.14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos, no inclosos en altres epígrafs, i serralleries

3.15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta)

3.16 Fabricació de generadors de vapor 3.17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització 3.18 Tractament tèrmic de metall

3.19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics

3.20 Afinament de metalls

3.21

Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui (m3)

> 30 <= 30

3.23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars

3.24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta

3.25 Fabricació d'armes i municions 3.26 Fabricació d'electrodomèstics

3.27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics

3.28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries

3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i motors per a vehicles, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000

3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb superfície (m2) >30.000 <=30.000

3.32

Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars

Superfície taller (m2)

>150

<=150

Superfície magatzem (m2) >50 <=50

3.33 Construcció i reparació d’aeronaus, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000



SI NO

4

3.34 Bancs de proves de motors, turbines o reactors

¿En polígon industrial?

NO

SI Distància a Zona

Residencial (m) <=500 >500

4 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ

4.1.a

Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, inclosa la mòlta del clínquer, quan la capacitat de producció de ciment o clínquer sigui de (t/dia)

>500 <=500 i >200 <=200

4.1.b Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la capacitat de producció sigui de (t/dia) >50 <=50

4.1.c Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de producció (t/dia)

4.1.d Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat de producció sigui (t/dia) >50 calç >50 guix <=50

4.2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment

4.3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant

4.4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant

4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre i fibra de vidre, amb capacitat de fusió (t/dia) >20 <=20

4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa (t/dia)

>20 <=20 i >1 <=1

4.7

Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes, amb

Capacitat de producció (t/dia) > 75

<=75


Densitat màxima de càrrega de forns (kg/m3) > 300



SI NO

5

4.7/1 Taller artesanal de producció de ceràmica, amb

Capacitat producció (t/dia)

<=75 i >1

<= 1 Superfície de taller (m2) > 150 <= 150 Superfície magatzem (m2) > 50 <= 50

4.8 Aglomerats de minerals

4.9 Calcinació i sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat (t/any) >5.000 <=5.000

4.10 Fabricació de perlita expandida 4.11 Calcinació de la dolomita

4.12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (t/hora) >250 <=250

4.13 Plantes de preparació i ensacat de ciments especials i/o morters

4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (t) > 1.000 <= 1.000

4.16 Instal·lacions industrials de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals, amb capacitat de producció (t/dia)

> 50 <=50

4.16/1

Taller d’artesania en pedra natural, sense instal·lacions industrials de tall, serradura o poliment, amb una

superfície taller (m2)

> 150 <= 150

superfície magatzem (m2) > 50 <= 50

4.17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars

4.18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d’altres abrasius

4.19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics

4.20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics

4.20/1

Taller de tall i manipulació de cristall i vidre, sense tractaments de superfícies, amb

Superfície de taller (m2)

> 150 <= 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 50

4.21 Classificació i tractament d’àrids fora d’un recinte miner



SI NO

6

5 INDÚSTRIA QUÍMICA

5.1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular :

5.1.a Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics)

5.1.b Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, esters, acetats, èters, peròxids, resines epoxídiques

5.1.c Hidrocarburs sulfurats

5.1.d Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats

5.1.e Hidrocarburs fosforats

5.1.f Hidrocarburs halogenats

5.1.g Compostos organometàl·lics

5.1.h Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa)

5.1.i Cautxús sintètics

5.1.j Colorants i pigments

5.1.k Tensioactius i agents de superfície 5.2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com :

5.2.a

Gasos, en particular l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrògen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil


5.2.c Bases i, en particular: l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic


5.2.e No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici

5.3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos)



SI NO

7

5.4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides

5.5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base

5.6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries

5.7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius

5.8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees

5.9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que continguin amiant

5.10 Producció de coles i gelatines

5.11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars

5.12.a Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament

5.12.b Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene

5.13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia

5.14 Oxidació d'olis vegetals

5.15 Sulfitació i sulfatació d'olis

5.16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals

5.17.a Fabricació de productes de matèries plàstiques termostables

5.17.b Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques

5.19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics

5.20 Fabricació o preparació d'altres productes químics

6 INDUSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL i CUIRS

6.1

Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge, formació de xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament sigui de (t/dia)

> 10 <= 10



SI NO

8


>12 <= 12

6.3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides

6.4 Filatura de fibres

6.5 Fabricació de teixits

6.6 Acabats de pell

6.7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics

6.8 Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils

6.9 Filatura del capoll del cuc de seda

6.10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars amb


>150

<=150


Nº de màquines (uts) >3 <=3

7 INDUSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC

7.1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (t/dia) > 50 <= 50 i > 2 <= 2

7.2 Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de :

7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats (t/dia) > 75 <= 75

i > 10 <= 10

7.2.a/1 Sala d’especejament, amb una capacitat de producció (t/dia) > 75 <= 75

i > 10 <= 10

7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats (mitjana trimestral) (t/dia) > 300 <= 300

i > 5 <= 5

7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà anual) (t/dia) > 200 <= 200

7.4 Producció de midó

7.5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina

7.6 Carnisseries amb obrador

7.7 Fleca Potència forns, kW >7,5 <=7,5

7.8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac



SI NO

9

7.9a Elaboració industrial de greixos i olis vegetals o animals


NO SI

Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500

Superfície (Ha) >1 <=1

7.9b Elaboració industrial de cervesa i malt


NO SI



7.9c Fabricació industrial de fècules


NO SI



7.9d Elaboració industrial de confitures i almívars


NO SI



7.9e Elaboració industrial de farines i oli de peix


NO SI



8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES

8.2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà

8.3 Fabricació de mobles

8.4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d’enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i fabricació d’altres taulons i plafons

8.5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums

8.6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro

8.7 Serradura i especejament de la fusta i del suro

8.8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro

8.9 Fusteries, ebenisteries i similars

Superfície taller (m2) >150 <=150 Superfície magatzem (m2) >50 <=50



SI NO

10

8.9/2 Taller de muntatge de

marcs i quadres Superfície taller (m2) >150 <=150 Superfície magatzem (m2) >50 <=50

9 INDÚSTRIA DEL PAPER

9.1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries fibroses

9.2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció (t/d) > 20 <= 20 i > 5 <= 5

9.3 Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana

9.4 Instal·lacions de producció i tractament de la cel·lulosa amb una capacitat de producció (t/dia) > 20 <= 20

9.5

Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb

capacitat producció (t/dia)

>20 <= 20 i >1

<= 1 Superfície de taller (m2)

>150 <= 150

Superfície magatzem (m2) >50 <= 50

9.5/1 Taller d’enquadernació amb


>20 <= 20 i >1


>150 <= 150


10 GESTIÓ DE RESIDUS

10.1 Instal·lacions per valoritzar residus perillosos, inclosos olis usats, o per eliminar-los en llocs que no siguin dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia)

> 10 <=10 eliminar <=10

valoritzar

10.2 Centre per a la recollida i transferència de residus perillosos, amb capacitat (t/dia) >30 <=30

10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, d'una capacitat de (t/hora) >3 <=3

10.5 Instal·lacions per eliminar els residus NO perillosos, fora dels dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia) >50 <=50

10.6 Dipòsits controlats de residus :

10.6.a Dipòsit controlat de residus NO inerts

Que rebin (t/dia) > 10

<= 10

Amb capacitat (t) > 25.000 <=25.000

10.6.b Monodipòsit de residus de la construcció



SI NO

11

10.7 Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb capacitat (t/any) >100.000 <=100000

10.8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos (t)

10.9 Instal·lacions pel tractament dels purins

10.10 Instal·lacions pel tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament

10.11 Instal·lacions pel tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat

11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES 11.1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva (NOTA 3): 11.2 Instal·lacions d’aqüicultura (NOTA 3):

11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament de (t/d)

> 10 <= 10 i > 1 <= 1

11.4 Deshidratació artificial de farratges

11.5 Assecatge del pòsit del vi

11.6 Assecatge del llúpol amb sofre

11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

12 ALTRES ACTIVITATS

12.1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d’accidents greus

NOTA 3: LES ACTIVITATS RAMADERES NO SON AUTORITZABLES DINS DEL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA



SI NO

12

12.2

Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, d'objectes o de productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una

Capacitat de consum de dissolvent (kg/hora)

> 150

<= 150 <= 150

Capacitat de consum de dissolvent (t/any)

> 200 <= 200 <= 200

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3

Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecat corresponents, quan la


> 1.000 <= 1.000

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3/1 Taller d’arts gràfiques (impremta) amb

Quantitat emmagatzemada de tintes, pigments, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3/2

Copisteria o impremta ràpida, sense maquinària d’impremta diferent de l’offset limitat a format A3, amb

Quantitat emmagatzemada de tintes, tòners, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000

<= 1.000

Superfície taller + magatzem (m2) > 500 <= 500

i > 200 <= 200


> 1.000 <= 1.000

12.5 Argentament de miralls

12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n’utilitzen (t/any) > 1 <= 1

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kW



SI NO

13

12.7 Rentatge interior de cisternes de vehicles de transport

12.8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per combustió o grafitació

12.9 Fabricació de gel

12.10

Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petrolífers, gasos combustibles i d'altres productes perillosos), amb una capacitat de magatzem (m3) (NOTA 4)


> 50 <=50



>50 <=50

12.11/1

Dipòsit i emmagatzematge frigorífic de mercaderies no incloses en altres epígrafs, amb (NOTA 4)

Superfície (m2)

>50 <=50

Volum frigorífic (m3) >5 <=5

12.11/2 Agència de transports amb magatzem per a les mercaderies

12.11/3

Agència de petita paqueteria (missatgeria) amb magatzem de recepció i/o lliurament, que utilitzi solament vehicles lleugers (NOTA 5), amb superfície total del local (m2)

>200 <=200


12.13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents

12.14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli

NOTA 4: Superfície de magatzem (m2) és la superfície útil total dels locals destinats a emmagatzematge, sense descomptar els passos, zones de càrrega/descàrrega, etc., però descomptant els espais tancats d’oficina, serveis, etc. que hi pugui haver Capacitat de magatzem (m3) és el volum declarat de les piles de materials, o el dels elements contenidors quan n’hi han: Prestatgeries, sitja, tanc, etc. Volum frigorífic (m3) és el volum net de cambres, armaris o mostradors frigorífics NOTA 5: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.



SI NO

14

12.15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l’anterior epígraf

12.16 Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb superfície (m2) >20.000 <=20.000

12.18.a Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, que disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies


12.19.a Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que fan operacions de pintura

12.19.b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que NO fan operacions de pintura

12.19.b/1 Centre de revisió tècnica de vehicles, sense reparació

12.20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna

12.20/1 Instal·lació de subministrament de carburants per a vehicles propis

12.22 Indústria de manufactura de cautxú i similars

12.23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars) amb una superfície de (m2)

> 75 <= 75

12.24 Laboratoris industrials de fotografia

12.24/1 Revelat automàtic o manual de fotografia, quan no serveixi com a majorista a altres establiments, amb superfície (m2)

> 200 <= 200

12.25 Hospitals, clíniques, establiments sanitaris i centres socio-sanitaris, amb llits d’internament o ingrés (unitats)

>100 <=100

12.26

Centres d’assistència primària, centres o hospitals de dia, i centres mèdics especialitzats sense internament (diàlisi, radioteràpia, rehabilitació, cirurgia ambulatòria, medicina estètica, etc.), amb una superfície (m2) (NOTA 6)

> 750 <= 750

NOTA 6: S’exclouran els espais destinats a altres usos, com ara oficines d’administració interna, o aparcament



SI NO

15

12.26/1

Consultoris d’atenció medico-sanitària a les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb


SI NO

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.26/2 Consultoris d’atenció NO mèdica a la salut de les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb una superfície (m2)

> 500 <= 500

12.27 Centres geriàtrics

12.28 Centres de diagnosi per la imatge

12.29 Serveis funeraris

12.30 Cementiris

12.31 Forns crematoris en hospitals i cementiris

12.32 Centres veterinaris

12.33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i/o reprodueixen animals

12.34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació

12.35.a1 Activitats d’espectacles: 12.35.a1 Espectacles cinematogràfics

12.35.a1 Espectacles teatrals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles d’audicions, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles musicals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles de circ, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles amb intervenció d’animals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Manifestacions festives de caràcter cultural o tradicional

12.35.a1 Espectacles eròtics: peep shows, cabines porno, etc.

12.35.a1 Altres espectacles: esportius, folklore, realitat virtual, etc., amb aforament (uts) >150 <=150



SI NO

16

12.35.a2 Activitats recreatives esportives:

12.35.a2 Activitats recreatives de pràctica esportiva

Superfície (m2) >500 <=500 Aforament (uts) >150 <=150 12.35.a3 Activitats recreatives musicals: 12.35.a3 Bar musical, amb actuacions o no ¿Ocupa

espais a l’aire lliure: terrassa, vetllador, etc.?

SI NO

12.35.a3 Restaurant musical amb actuacions o no 12.35.a3 Discoteca 12.35.a3 Sala de ball 12.35.a3 Sala de festes

12.35.a3 Sala de concerts

Aforament (uts) >150 <=150

12.35.a3 Discoteca de joventut 12.35.a3 Karaoke 12.35.a3 Sala de festes d’infància i joventut 12.35.a3 Cafè teatre / Cafè concert 12.35.a3 Establiment d’horari especial

12.35.a3 Activitats recreatives musicals amb reservats

Amb pista i escenari Sense pista ni escenari 12.35.b Activitats de restauració:

12.35.b

Bar ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa, vetllador, etc.?

SI NO

Restaurant Restaurant bar Gelateries i horxateries

Aforament (uts) >150 <=150 Saló de banquets/events

12.35.a4 Activitats recreatives de jocs d’atzar i apostes: bingos, casinos, salons de joc, etc.

12.35.a5 Altres activitats recreatives formatives: ludoteques

12.35.a6 Altres activitats recreatives: jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives

12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: locutoris, accés a internet

12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: museus, biblioteques, sales de conferències, centres cívics



SI NO

17

12.35.a8 Altres activitats pública concurrència: Centres de culte

Superfície (m2) >100 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte

<=100

Aforament (uts) >90 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=90

12.35 Camps de golf

12.36 Hoteleria i similars (residències d’estudiants, etc.), amb un nombre d'habitacions (uts) >400 <=400

12.37 Càmping, amb nombre unitats d’acampada (uts) >1.500 <=1.500

12.38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut

12.39 Bugaderia industrial (NOTA 7)

12.40 Bugaderia no industrial (NOTA 7)

12.41 Instal·lacions de neteja en sec, amb una superfície (m2) >500 <=500

12.42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos

12.43 Fabricació de fibra òptica

12.44.a Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o que d’acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció:

12.44.b

Instal·lacions de radiocomunicació no incloses en emplaçament contemplat a l’epígraf 12.44.a, o bé incloses als emplaçaments citats quan l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin acordi sotmetre-les al règim de comunicació, sempre que la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W:

12.44 Instal·lació de radiocomunicació, de freqüència entre 10 kHz i 300 GHz : (NOTA 8)

12.44/1 Antena tipus B: Antena emissora de ràdio o televisió PIRE (W) > 100 <=100

12.44/2 Antena tipus C: Antena de radioafeccionat, de recepció i emissió, quan siguin de funcionament

discontinu, PIRE (W)

> 100

<=100

Continu SI NO

NOTA 7: Es considera bugaderia industrial quan disposa de rentadores amb suma de capacitats nominals superior a 75 kg, i a més no treballa en règim d’autoservei NOTA 8: Tal com es defineixen a la modificació dels arts 88 a 97 de l’Ordenança del paisatge urbà de Barcelona (BOP 6/11/2003). Les antenes solament de recepció, tipus A1 i A2 estan exemptes de tràmits



SI NO

18

12.44/3 Antena tipus D: Antena de xarxa

privada de radiocomunicació (tipus tetra, trunking, PMR, etc.)

PIRE (W)

> 100 <=100

De caràcter oficial? NO SI

12.44/4 Antena tipus E: Estació base de telefonia mòbil

12.44/5 Antena tipus E: Estació base de telefonia fixa LMDS

12.44/6 Antena tipus E: Estació base de radioenllaços o concentradors

12.44/8

Antena tipus E: Antena de wireless de xarxes telemàtiques de dades, excepte les que donin servei exclusiu de caràcter local a un sol immoble (exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.44/9 Antena tipus E: Antena d’usuari de xarxes telemàtiques de dades PIRE (W) > 100 <=100

12.44/10

Tipus E: Microcel·les i picocel·les de la xarxa de telefonia mòbil, ubicades en espais públics (la resta, exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.45 Campaments juvenils 12.46 Activitats de garatge o aparcament de vehicles:

12.46/1 Aparcament privat o públic de vehicles lleugers (NOTA 9), amb una superfície (m2) >100 <=100

12.46/3 Aparcament privat o públic de vehicles pesants (NOTA 10) amb una superfície (m2) >100 <=100

12.47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles, excepte interior de cisternes

12.48 Centres docents (NOTA 11) amb aforament (uts) >10 <=10

12.49/1 Gran establiment comercial territorial individual, de superfície neta de venda (m2) >2.500

12.49/2 Gran establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 2.500

i > 1.300

12.49/3 Establiment comercial mitjà individual, de superfície neta de venda (m2) <= 1.300

i > 800

12.49/4 Establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 800

i > 400

NOTA 9: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc. NOTA 10: Vehicles no susceptibles d'ús privat, o que sempre requereixen carnet conducció de classe superior a la B: Autocars, camions, maquinària autopropulsada, etc. NOTA 11: S’inclou la docència de tota mena, dins del règim general del sistema educatiu o aliena a aquest règim.



SI NO

19

12.49/6 Establiment comercial col·lectiu: Centres comercials, Galeries i Centres privats d’alimentació, etc., amb superfície neta de venda (m2)

>400



12.51/2 Activitat amb incidència ambiental: Planta desalinitzadora

12.51/3 Activitat amb incidència ambiental: Taller de proves, retimbrat i/o emplenat d’extintors, tubs o altres aparells sotmesos a pressió

12.51/4 Activitat amb incidència ambiental: Taller de reompliment d’ampolles d’aire o gasos comprimits

12.51/6

Activitat amb incidència ambiental: Establiment amb obrador i/o cuina industrial per a l’elaboració de plats preparats sense venda al públic ni degustació (catering)

12.51/7

Activitat amb incidència ambiental: Conjunt de trasters d’ús privat, sense emmagatzematge de productes perillosos: químics, petrolífers, gasos combustibles, tòxics o d’altres

12.51/8

Activitat amb incidència ambiental: Tallers de reparació o manteniment, no inclosos en cap altre epígraf, d’objectes o articles diversos, amb

¿Amb instal·lacions de pintura?

SI NO

Superfície de taller (m2) >150 <= 150




SI NO

20

12.51/9

Activitat amb incidència ambiental: Tallers de producció artesanal d’objectes o articles diversos, no inclosos en cap altre epígraf, amb


SI NO



12.51/ 10

Activitat amb incidència ambiental: Estudis de filmacions, doblatge, muntatge o sonorització de films o vídeo, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/ 11

Activitat amb incidència ambiental: Gravació de CDs, DVDs, cassettes o suports similars, enregistrats amb so i/o imatge, per duplicació des de màsters, amb superfície total (m2)

>200 <= 200

12.51/ 12

Activitat amb incidència ambiental: Estudi fotogràfic, amb superfície total (m2) > 500 <= 500

12.51/ 13

Activitat amb incidència ambiental: Estudis de realització de programes de ràdio o televisió, sense platós oberts al públic, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/ 14

Activitat amb incidència ambiental: Estudi d'enregistrament de so per a grups musicals o similars

12.51/ 15

Activitat amb incidència ambiental: Local per a assaigs musicals, de teatre, circ o similars

12.51/ 17

Activitat amb incidència ambiental: Venda al detall de pirotècnia dins d’un local o edifici, sigui amb caràcter permanent o de temporada (NOTA 12)

12.51/ 18

Activitat amb incidència ambiental: Casal per a persones grans, persones amb disminucions, o col·lectius similars, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12.51/ 19

Activitat amb incidència ambiental: Casa o centre de reunió, o de difusió de la cultura, valors o afeccions d’un col·lectiu específic, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

NOTA 12: Als establiments de temporada caldrà un control periòdic previ a cada reobertura



SI NO

21

12.52 Pista permanent per a proves i curses de vehicles

motoritzats, amb superfície (Ha) >5 <=5

12.53 Emmagatzematge de productes petrolífers, amb capacitat (t) >100.000 <=100.000

12.54 Parc temàtic, amb superfície (Ha) >20 <=20

12.56 Establiment de turisme rural

12.57 Establiments d’apartaments turístics

12.58 Magatzem de productes de roca ornamental, amb superfície de magatzem (m2) >50 <=50

12.59 Espectacles públics i activitats recreatives NO incloses en la normativa específica

13 ACTIVITATS COMERCIALS, DE SERVEIS I ALTRES, INCLOSES PARCIALMENT O EXCLOSES A LA LPCAA

13/1.1.a

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes perillosos: productes químics, petrolífers, gasos combustibles i d'altres, amb


NO SI SI

Capacitat de magatzem (m3) >50 <=50 <=50


13/1.1.b

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no perillosos, no alimentaris, constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 13), amb

Superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/1.2

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no alimentaris no constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 14), amb


>400 <= 400


NOTA 13: Productes constituïts majoritàriament de tèxtil, pells, cuirs, paper, cartró, fusta, suro, aglomerats, fibres o resines sintètiques, gomes, cautxú, plàstics, etc. També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs. NOTA 14: Productes constituïts majoritàriament de materials metàl·lics, de vidre, ceràmica, etc., amb una minoria de materials combustibles. També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article no superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.



SI NO

22

13/1.4 Exposició i/o venda al detall d’animals de companyia, amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/1.5 Petit comerç no alimentari, autoritzable en galeria de metro, amb superfície (m2) > 100 <= 100

13/2.1

Establiment de venda al detall mixta, alimentari i no alimentari: Botiga de conveniència o botiga annexa a gasolinera (NOTA 15), amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.2

Especialista d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic, o de zona de degustació amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.3

Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic, , amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.4

Especialista d’alimentació sense zona de degustació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb


>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/2.6

Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb


>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/2.7 Parada autoritzable en Centre Privat o Galeria Privada d’Alimentació > 100 <= 100

13/2.8 Petita botiga de caramels i gelats, autoritzable en galeria de metro > 100 <= 100

13/3.1 Gabinet de tatuatge, piercing o similars

13/3.2

Local de pràctiques psicofísiques no esportives (ioga, relaxació, etc.), amb

Superfície útil (m2)

>50 <=50

Capacitat en practicants (uts) >6 <=6

NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de Barcelona



SI NO

23

13/3.3 Gimnàs, piscina o similars, d’ús exclusivament privat

13/3.4 Local per a custòdia i/o jocs infantils (no docent)

13/3.5 Menjador col·lectiu (no obert al públic)

13/3.6 Rentat i/o neteja en sec: Local per a la recepció i lliurament

Superfície neta d’atenció al públic (m2)

>150 <=150

Superfície de magatzem (m2) >50 <=50

13/3.7 Node de telecomunicacions per cable, amb grup electrogen de potència (kW) >200 <=200

13/3.8

Establiment dedicat als serveis personals relatius a l’estètica i imatge, sense tractaments de medicina estètica, i sense instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb superfície destinada a aquest ús (m2)

> 200 <= 200


> 500 <= 500

13/4.1 Activitat no inclosa en cap epígraf i sense incidència ambiental segons el cas

13/5 Habitatge d’ús turístic Llicència municipal d’acord amb el Decret164/2010 de regulació dels habitatges d’ús turístic

13/7 Tinença, manteniment i cura d’animal salvatge com a animal de companyia, quan sigui autoritzable (NOTA 16)

NOTA 16: Segons es defineix i regula a la vigent Ordenança municipal sobre la Protecció, Tinença i Venda d’Animals, amb els límits que assenyala la legislació aplicable



SI NO

24

14 INSTAL·LACIONS NO INCLOSES A LA LPCAA (NOTA 17)

14/1.1 Torres de refrigeració o condensadors evaporatius (NOTA 18)

14/1.2 Humidificació per aerosols

14/1.3 Caldera de calefacció/aigua calenta sanitària, individual, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000

14/1.4 Instal·lació de calderes de calefacció/aigua calenta sanitària, centralitzada, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000

14/1.5

Condicionament d’aire ambiental amb aparells autònoms, compactes o partits, amb unitats exteriors no agrupades al mateix recinte, amb les potències següents

Potència del compressor més gran (kW)

> 10 <= 10

Potència frigorífica total (frig/h) > 20.000 <= 20.000

Potència calorífica total (kcal/h) > 20.000 <= 20.000


14/1.7 Condicionament d’aire ambiental centralitzat

14/2.1 Transformadors MT/BT, amb potència (kVA) > 2.000 <= 2.000

14/3.1 Aparells motoritzats de transport de persones o mercaderies de recorregut horitzontal o inclinat

14/3.2 Aparells motoritzats elevadors de persones o mercaderies de recorregut vertical, amb cabina o plataforma en recinte

14/4.1 Grup de pressió per a aigua d’instal·lació contra incendis

NOTA 17: La tramitació es farà de manera individual i únicament per a la instal·lació, sense que calgui incloure en la documentació aportada la descripció de la resta d’elements de l’edifici o local, sempre que la indicada instal·lació compleixi una de les condicions següents: * La instal·lació és comunitària, no corresponent la seva titularitat a cap activitat subjecta a tràmit * La instal·lació és exclusiva per a un habitatge individual Si no es compleix cap de les circumstàncies anteriors, la instal·lació s’integra i serveix a una activitat a tramitar: * Quan l’activitat referida estigui encara en projecte, la instal·lació s’inclourà a la documentació descriptiva o projecte de l’activitat i es tramitarà conjuntament. * Quan l’activitat ja estigui autoritzada, el tràmit serà una nova comunicació d’activitat + instal·lació, quan aquella pertanyi a l’Annex III.3, o el tràmit que correspongui quan l’activitat sigui d’annexos superiors i segons que la nova instal·lació constitueixi un canvi substancial o no substancial. NOTA 18: D’acord amb les normes de prevenció de la legionel·losi, Decret 417/2000, de 27-12, i Disp. Addicional 1ª de l’Ordenança Gral. del Medi Ambient Urbà



SI NO

25

14/4.2 Grup de pressió o d’elevació per a aigua sanitària

14/4.3 Grup d’elevació d’aigües pluvials o freàtiques, en soterranis o espais inundables

14/5.1 Instal·lació d’alarma en establiment o edifici quan disposi d’avisador acústic perceptible des de la via o espais públics (en altre cas està exempt de tràmit)

14/6.1

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en establiment no alimentari

14/6.2

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissibles segons la normativa vigent

14/6.3

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, com a complement d’establiment alimentari especialista o autoservei (NOTA 15)

14/6.4

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissible segons la normativa vigent

NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de Barcelona NOTA 19: S’entén la que ocupi en planta fins a 2 m2, amb un volum màxim de 3 m3, i que ofereixi el servei complert pel qual està destinada. El tràmit serà individual per a cada màquina.

INDÚSTRIA QUÍMICA

INDUSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL i CUIRS

INDUSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC

INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES

ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES

Activitat amb incidència ambiental: Estudi fotogràfic, amb superfície total (m2)



Pista permanent per a proves i curses de vehicles motoritzats, amb superfície (Ha)

Emmagatzematge de productes petrolífers, amb capacitat (t)

Parc temàtic, amb superfície (Ha)

Establiment de turisme rural

Establiments d’apartaments turístics

Magatzem de productes de roca ornamental, amb superfície de magatzem (m2)

Espectacles públics i activitats recreatives NO incloses en la normativa específica

Exposició i/o venda al detall d’animals de companyia, amb superfície neta de venda (m2)


Gabinet de tatuatge, piercing o similars

OCT

Archivo adjunto

ANNEXOS_OMAIIAA_gen11.pdf

http://www.coac.net/oct/


https://www.coac.net/ssi/privat/oct/web/pdf/Normativa/Activitats/criteris_aplicacio_llei_20_2009_generalitat.pdf


DOGC 5524 – 11.12.2009 93055


LLEI




LLEI

Preàmbul

L’article 46 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. Afegeix que les polítiques ambientals s’han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l’impacte ambiental, utilitzar racionalment els recursos naturals, prevenir i controlar l’erosió i les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i respectar els principis de preservació del medi.

D’acord amb aquests preceptes, l’article 144.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a dictar normes addicionals de protecció. S’hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d’altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació.

La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC).

En els darrers anys, però, l’Estat ha aprovat un seguit de normes amb caràcter de legislació bàsica que, juntament amb la modificació recent i la substitució de la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, per la Directiva 1/2008, del 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació, obliguen a modificar la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i a adequar els règims d’intervenció ambiental a la regulació establerta, concretament, a la Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, a la Llei 27/2006, del 18 de juliol, reguladora dels drets d’accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, i al Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.

Al mateix temps, aquesta llei vol superar les dificultats que s’han presentat arran de la regulació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i també vol incorporar altres re-queriments derivats de modificacions recents de la legislació ambiental sectorial. L’execució de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, ha evidenciat la dificultat d’aplicar alguns dels preceptes i la complexitat del procediment d’intervenció administrativa per a determinades categories d’activitats. Per això, aquesta llei pretén racionalitzar i simplificar tràmits i corregir les determinacions que han generat dubtes i han originat pràctiques de gestió clarament millorables.

El sistema d’intervenció administrativa ambiental que estableix aquesta llei es basa, tal com s’instaurà en la Llei 3/1998, del 27 de febrer, en el fet que les autoritats

DISPOSICIONS


Disposicions

competents s’han d’assegurar, abans de concedir una autorització i una llicència ambientals, que s’han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció de la contaminació en el medi, incloses l’atmosfera, l’aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l’autorització ambiental els valors límit d’emissió i es consideren, si escau, les millors tècniques disponibles a cada moment. Aquestes millors tècniques ja estableixen els casos en què la situació especial de l’entorn de les activitats justifica l’aplicació de mesures addicionals de protecció.

Aquesta llei integra, amb una voluntat de simplificació administrativa clara, l’avaluació de l’impacte ambiental de les activitats relacionades en l’annex I de la mateixa llei en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental.

Aquesta integració de diferents règims d’intervenció administrativa ambiental s’emmarca en l’estratègia del Consell Europeu de Lisboa de l’any 2000, i té l’ob-jectiu de compaginar la reducció necessària de càrregues administratives per a les persones que exerceixen activitats econòmiques amb el respecte i les garanties en la prevenció i el control del medi ambient que la societat demana.

Els objectius de facilitació de tràmits en l’activitat econòmica i de simplificació administrativa són presents, de fet, en el conjunt del sistema d’intervenció admi-nistrativa ambiental que regula aquesta llei, en compliment dels compromisos adquirits per a millorar la competitivitat de l’economia catalana i eliminar les traves administratives innecessàries a què ens obliga la Unió Europea.

Per això, d’una banda, aquesta llei estableix un sistema d’intervenció integral, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental de les activitats, però limitat únicament als aspectes ambientals. La intervenció administrativa per raó d’altres matèries, com ara la seguretat i la salut de les persones, es regeix per la legislació de règim local i per la normativa sectorial corresponent. D’altra banda, encara que la llei regula règims d’intervenció de caràcter estrictament ambiental, també reconeix que cal establir mecanismes que permetin tramitar simultàniament el conjunt d’intervencions preceptives respecte a una mateixa activitat.

És també un objectiu d’aquesta llei establir, d’una manera clara, que la responsabi-litat sobre les instal·lacions, i l’obertura i el funcionament de les activitats, correspon tant a les persones titulars i al personal tècnic de l’activitat com a les persones que n’han de controlar el funcionament.

La Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera ha derogat, d’una manera expressa, el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre, declarat inaplicable a Catalunya per la disposició addicional sisena de la Llei 3/1998, del 27 de febrer. Els conceptes tradicionals de perillositat, insalubritat, nocivitat i molèstia que s’hi definien, i també l’establiment de mesures d’allunyament de les activitats respecte als nuclis de població, van quedar substituïts a partir de la Llei 3/1998, per la utilització de les condicions i millors tècniques ambientals disponibles en cada cas per a garantir la protecció del medi ambient i la població.

Aquesta llei s’estructura en deu títols. El títol primer, relatiu a les disposicions generals, conté les finalitats de la Llei, l’àmbit d’aplicació i un quadre de definici-ons ampli, i també les condicions generals de funcionament de les activitats i les obligacions generals dels titulars d’aquestes activitats. En aquest títol destaca la determinació dels règims d’intervenció administrativa als quals se sotmeten les diferents categories d’activitats, enumerades en els annexos I, II, III i IV de la Llei, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental. Finalment, el títol primer es completa amb les referències als valors límit d’emissió, la informació ambiental necessària per a gestionar els règims d’intervenció administrativa i l’ús de mitjans tècnics.


Disposicions

El títol segon estableix el règim de l’autorització ambiental de les activitats amb l’avaluació de l’impacte ambiental i el règim de declaració de l’impacte ambiental de les activitats, conjuntament amb una autorització substantiva.

En el règim de l’autorització ambiental de les activitats amb l’avaluació de l’im-pacte ambiental s’estableix la integració dels dos sistemes cabdals d’intervenció administrativa per a prevenir i reduir en origen la contaminació. Aquests sistemes són l’autorització ambiental i la declaració d’impacte ambiental i recauen sobre les activitats productives que tenen un potencial d’incidència ambiental elevat. L’Ad-ministració de la Generalitat té la competència per a resoldre el procediment únic en el qual ara conflueixen aquests dos sistemes.

Tot i que la integració d’ambdós sistemes en un procediment únic pot tenir l’apa-rença d’una complexitat major en la tramitació, aquesta llei, mitjançant l’establiment de llindars concrets i situacions determinades en les quals no cal avaluar les activitats establertes en l’annex II del Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, atorga més seguretat jurídica als titulars de les activitats afectades i, alhora, elimina la càrrega del procediment administratiu de consulta prèvia.

Cal remarcar el fet que el règim d’autorització és estrictament ambiental, llevat del cas de les activitats amb un risc d’accidents més grans, supòsit en el qual la participació de l’òrgan que té la competència substantiva sobre aquesta matèria s’integra en el procediment de l’autorització ambiental. El municipi en què es duu a terme l’activitat també participa en aquest procediment mitjançant un informe ambiental referit a les matèries sobre les quals té competència.

Pel que fa al règim de declaració d’impacte ambiental de les activitats amb una autorització substantiva, l’acció de prevenció ambiental s’integra en el procediment de l’autorització substantiva que és competència de l’òrgan que té la competència sectorial.

El títol tercer estableix el règim d’intervenció de la llicència ambiental de com-petència municipal.

En aquest títol es regulen totes les activitats que, per la incidència que tenen en el medi ambient, s’han de sotmetre obligatòriament a algun règim d’intervenció preventiva ambiental, de competència municipal estricta. La participació de l’Admi-nistració de la Generalitat en el procediment d’atorgament de la llicència ambiental es limita a l’emissió dels informes que són preceptius, d’acord amb aquesta llei o amb el desplegament reglamentari de la llei, o d’acord amb la normativa sectorial ambiental aplicable.

S’estableix, també, la intervenció dels consells comarcals, que han de donar la suficiència tècnica i jurídica als municipis i garantir, en tots els casos, un alt grau d’autonomia als ajuntaments per a definir llur relació amb l’ens comarcal.

Així mateix, es difereix a la regulació de les ordenances municipals la possibilitat de sotmetre algunes d’aquestes intervencions preventives al règim de comunicació, en funció de la ubicació urbanística, de les característiques ambientals del medi receptor i d’altres factors d’incidència ambiental, sempre que no ho impedeixi el compliment de la normativa sectorial ambiental.

El títol quart regula el règim de comunicació, que també és de competència municipal. La prevenció ambiental, en aquest cas, es duu a terme mitjançant l’acte de certificació tècnica del compliment de les normes ambientals. No hi ha la possibilitat de sotmetre aquestes activitats a un règim de llicència ambiental, al mateix temps que es reforça el compliment dels requeriments ambientals i l’obertura de l’activitat sota la responsabilitat de les persones o l’empresa titulars i del personal tècnic.


Disposicions

El títol cinquè estableix els règims d’intervenció ambiental de les proves o de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous.

El títol sisè estableix els règims d’intervenció ambiental coordinats amb al-tres intervencions municipals. En les activitats subjectes a la legislació sectorial d’espectacles públics i activitats recreatives i, si escau, altres activitats sotmeses a la llicència o comunicació municipal substantiva que es determini, l’avaluació ambiental de l’activitat s’integra en el procediment d’atorgament de la llicència o comunicació municipal substantiva.

Així mateix, l’avaluació ambiental dels projectes d’equipaments i serveis de titula-ritat municipal s’integra en el procediment d’aprovació del projecte corresponent.

El títol setè conté les disposicions legals comunes a tots els règims d’intervenció ambiental regulats per la llei, entre les quals destaquen les disposicions referents a la intervenció administrativa de les modificacions, la caducitat i la revisió de l’autorit-zació i la llicència ambientals, i les especificitats de les explotacions ramaderes.

El títol vuitè estableix el règim de control de les activitats que es regula per a les diferents categories d’activitats. Els trets més significatius són el foment dels sistemes d’autocontrol –especialment mitjançant el sistema d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS)– i la necessitat de disposar de la informació de l’acció de control inicial que eviti les dilacions injustificades en dur a terme les activitats a causa del risc que comporta, per al medi ambient i per a la població, un període de posada en marxa molt perllongat. Aquest títol estableix la periodicitat dels controls, que, generalment, són de dos anys per a les activitats de l’annex I.1, de quatre anys per a les activitats dels annexos I.2 i I.3, i de sis anys per a les acti-vitats dels annexos II i IV.

El títol novè regula els règims d’inspecció, sancionador i d’execució forçosa. En tant que aquesta llei és fonamentalment procedimental i no regula aspectes materials que desenvolupen les legislacions ambientals sectorials respectives, no estableix un règim sancionador en matèria de recursos naturals i agents contaminants. Aquesta llei remet, tant pel que fa als casos en què s’ha produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient com en els casos en què s’ha posat en risc greu la segu-retat o la salut de les persones, als règims sancionadors, d’execució forçosa i de responsabilitat establerts per la normativa sectorial específica.

El règim sancionador que afecta les activitats subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació s’exceptua, però, d’aquest criteri, ja que aquesta legislació estableix una tipificació d’infraccions procedimentals i materials que inclou els casos anteriors.

El títol desè determina l’establiment i l’ordenació de taxes per a prestar els serveis administratius relatius als procediments d’autorització, llicència o comunicació ambientals, i també els de la declaració d’impacte ambiental, de conformitat amb els principis de cost real o de cost previsible que estableix la legislació reguladora de les hisendes públiques.

La disposició addicional primera recull els principis de no-concurrència, simulta-neïtat i coordinació, amb relació a les intervencions administratives dels ens locals i dels departaments competents en matèries de seguretat i salut de les persones que es tenen en compte en l’obertura d’activitats i que no estan regulades en aquesta llei. La intervenció en aquestes matèries s’ha d’exercir en els termes que determina, en cada cas, la legislació sectorial aplicable.

La disposició addicional segona mostra la necessitat que les normatives sectori-als que incideixen en l’exercici de les activitats determinin la simultaneïtat de les tramitacions administratives.


Disposicions

La disposició addicional tercera estableix que, en els casos en què s’han d’efectuar els controls inicials de les activitats segons les determinacions d’aquesta llei i, alhora, s’ha de fer una actuació de comprovació prèvia d’acord amb la Llei de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, es pot fer una única actuació de control.

La disposició addicional quarta crea la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’apli-cació d’aquesta llei. La complexitat de la intervenció administrativa ambiental i l’hetero-geneïtat tant de les activitats com del medi receptor fan necessari un seguiment acurat i puntual de l’aplicació que permeti corregir amb eficàcia les disfuncionalitats eventuals que sorgeixin. En aquesta comissió hi participen les administracions i les agrupacions empresarials, sindicals i professionals que hi estan implicades més directament.

La disposició addicional cinquena encomana a la Comissió de Govern Local l’elaboració de propostes de procediments administratius i ordenances fiscals per a contribuir a l’harmonització en l’actuació dels ens locals.

La disposició addicional sisena estableix l’atorgament de bonificacions fiscals específiques a les empreses que disposin del certificat del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), ja que garanteixen l’excel·lència empre-sarial en matèria ambiental.

La disposició addicional setena precisa que, als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.

En les disposicions transitòries es regula el desenvolupament dels procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el règim transitori de les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental, i les actuacions de control i les revi-sions de les autoritzacions i de les llicències ambientals existents per a ajustar-les a les condicions més beneficioses establertes en aquesta llei. També es determina un procediment marc regulador de la intervenció administrativa dels ens locals en els àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposen d’un procediment específic per a exercir-lo, amb la finalitat de donar cobertura legal a la intervenció administrativa dels ens locals en les matèries que no estan integrades, d’una manera procedimental, en la intervenció administrativa ambiental.

Finalment aquesta llei, a més dels annexos esmentats en els títols corresponents a les diverses activitats sotmeses en els diferents règims d’intervenció adminis-trativa ambiental, recull l’annex V, relatiu als criteris de selecció del procediment d’avaluació d’impacte ambiental de les activitats de l’annex II, i l’annex VI, relatiu als informes preceptius en matèria de medi ambient.


Article 1Objecte

Aquesta llei té per objecte establir el sistema d’intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental, en el qual es prenen en consideració les afeccions sobre el medi ambient i les persones. Aquest sistema d’intervenció administrativa integra l’avaluació d’impacte ambiental de les activitats.

Article 2Finalitats

Les finalitats d’aquesta llei són:a) Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en con-

junt, per a garantir-ne la qualitat de vida, mitjançant els instruments necessaris


Disposicions

que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació i fer un ús eficient dels recursos i de les matèries primeres.

b) Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d’intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.

c) Contribuir a fer efectius els criteris d’eficiència i servei a la ciutadania en la instrucció dels procediments administratius, i garantir la col·laboració i la coordi-nació de les administracions públiques que hi han d’intervenir.

d) Facilitar l’acció de l’activitat productiva d’una manera respectuosa amb la protecció del medi ambient.


1. El sistema d’intervenció administrativa i, si escau, el sistema d’avaluació de l’impacte ambiental establerts en aquesta llei s’apliquen a les activitats de titularitat pública i privada emplaçades a Catalunya relacionades en els annexos d’aquesta llei.

2. Les activitats de caràcter temporal que, tot i que estan recollides en els annexos I.2, I.3 i II, estan vinculades amb la construcció d’obres d’infraestructures o instal-lacions generals i d’interès públic, i que han estat determinades i avaluades en la declaració d’impacte ambiental del projecte de la infraestructura o la instal·lació corresponent, no estan subjectes als règims d’intervenció ambiental establerts en aquesta llei.

Article 4Deinicions

Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per:a) Autorització ambiental o llicència ambiental: la resolució de l’òrgan ambiental

competent en matèria de medi ambient o de l’ens local corresponent per mitjà de la qual s’autoritza una activitat determinada o diverses activitats i les instal·lacions o part de les instal·lacions que ocupen, ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, amb subjec-ció a les condicions necessàries per a garantir el compliment dels objectius i les disposicions d’aquesta llei.

b) Autorització substantiva: l’autorització, la llicència, el permís o la concessió administrativa atorgat per un òrgan de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit d’una intervenció sectorial.

c) Activitat: l’explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o més d’una.

d) Centre o establiment: el conjunt d’edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o més d’una.

e) Titular: la persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, té un poder econòmic determinant sobre l’explotació tècnica de l’activitat o les activitats.

f) Intervenció sectorial: la intervenció administrativa d’autorització, llicència, comunicació, control o registre a la qual està sotmesa una activitat de les que regula aquesta llei, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de l’ambiental. En particular, són intervencions sectorials, la intervenció urbanística, la industrial, la turística, la sanitària, l’energètica, la laboral, la comercial, i la relativa a establiments de concurrència pública.

g) Modificació substancial: qualsevol modificació duta a terme en una activitat que, en aplicació dels criteris que estableix l’article 59, i també dels paràmetres determinats per via reglamentària, comporti repercussions perjudicials o impor-tants per a les persones o per al medi ambient. Són modificacions substancials les


Disposicions

modificacions o les ampliacions que impliquen un canvi del codi en el qual ha estat classificada l’activitat, tant si aquest canvi es produeix amb relació al mateix annex com si es duu a terme amb relació a un annex diferent.

h) Modificacions no substancials:1) La modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat que,

en aplicació dels criteris que estableix l’article 59, tot i que tingui conseqüències previsibles per a les persones o per al medi ambient, no pot ésser qualificada de substancial.

2) La modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat que no té conseqüències previsibles ni per a les persones ni per al medi ambient.

i) Contaminació: la introducció, directa o indirecta, a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl, mitjançant l’activitat humana, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll que puguin tenir efectes perjudicials per a la salut o per al medi ambient, o que puguin causar danys en els béns materials, deteriorar o perjudicar el gaudi o altres usos legítims del medi ambient.

j) Substància: qualsevol element o compost químic, exceptuant les substàncies radioactives i els organismes modificats genèticament.

k) Emissió: l’expulsió, a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl, de substàncies, vibraci-ons, radiacions, calor o soroll procedents d’una manera directa o indirecta de fonts puntuals o difuses d’una activitat.

l) Valors límit d’emissió: la massa o l’energia expressada amb relació a determinats paràmetres específics, la concentració o el nivell d’una emissió el valor de la qual no s’ha de superar dins d’un o diversos períodes determinats.

m) Normes de qualitat ambiental: el conjunt de requisits dictats per la normativa ambiental aplicable que s’han de complir en un moment donat en un entorn concret o en una part determinada d’aquest entorn.

n) Paràmetres o mesures tècniques equivalents: els paràmetres o les mesures de referència que, amb caràcter supletori o complementari, s’apliquen quan les característiques de l’activitat no permeten una determinació adequada de valors límit d’emissió o quan no hi ha normativa aplicable.

o) Millors tècniques disponibles: la fase més eficaç i avançada de desenvolupa-ment de les activitats i de llurs modalitats d’explotació, que demostri la capacitat pràctica de determinades tècniques per a constituir, en principi, la base dels valors límit d’emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir en general les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient. A aquests efectes, s’entén per:

1) Tècniques: la tecnologia utilitzada, juntament amb la manera en què està dis-senyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada l’activitat.

2) Tècniques disponibles: les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l’aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions viables econòmicament i tècnicament, prenent en consideració els costos i els beneficis, sempre que la persona titular hi pugui tenir accés en unes condicions raonables.

3) Tècniques millors: les tècniques més eficaces per a assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en conjunt.

p) Avaluació ambiental: l’anàlisi dels efectes i els resultats ambientals de l’acti-vitat, que comprèn la descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i les auxiliars, els processos, els productes i el consum de recursos naturals i d’energia, i les emissions de tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt.

q) Accident greu: un fet, com ara una emissió, un incendi o una explosió im-portants, que resulta d’un procés no controlat durant el funcionament de qualsevol establiment al qual són aplicables les disposicions determinades per les directives de la Unió Europea i per la normativa en matèria d’accidents greus.

r) Acord voluntari: l’acord subscrit entre l’Administració ambiental competent i la persona o les persones titulars d’una activitat o un grup d’activitats d’un sector industrial determinat, segons el qual ambdues parts es vinculen voluntàriament per


Disposicions

a complir uns objectius de qualitat del medi ambient determinats per la normativa específica o, si no n’hi ha, adoptant, si escau, paràmetres o mesures tècniques equivalents de conformitat amb les millors tècniques disponibles.

s) Activitat de caràcter temporal: la unitat tècnica destinada a exercir una activitat classificada en els annexos d’aquesta llei que s’instal·la en un emplaçament deter-minat, d’una manera autònoma i independent, per a un període de temps concret no superior a dos anys, a la fi del qual cessa definitivament l’activitat.

t) Activitat mòbil: la unitat tècnica no fixa destinada a exercir una activitat con-tinuada, però de caràcter itinerant, sempre que en un mateix emplaçament tingui una durada inferior a dos anys.

u) Programa de vigilància ambiental: el conjunt d’actuacions que permeten conèixer puntualment el compliment de les condicions i els requisits d’execució d’un projecte que s’han fixat en la declaració d’impacte ambiental.

v) Afecció per a la salut de les persones: la incidència negativa que les emissions d’una activitat o un conjunt d’activitats poden tenir sobre la salut individual o col·lectiva.

w) Públic: qualsevol persona física o jurídica, i també les associacions, organit-zacions i grups constituïts de conformitat amb la normativa que els és aplicable.

x) Tècnic (o tècnica) competent: la persona que posseeix les titulacions acadèmica i professional habilitants.

Article 5Condicions generals de funcionament de les activitats

Les persones titulars de les activitats compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei exerceixen aquestes activitats, sota llur responsabilitat, d’acord amb els prin-cipis següents:

a) Prevenir la contaminació, mitjançant l’aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.

b) Prevenir la transferència de la contaminació d’un medi a un altre.c) Reduir, en la mesura que sigui possible, la producció de residus mitjançant

tècniques de minimització, gestionar-los correctament, preferentment valoritzant-los i, en darrer terme, efectuar la disposició del rebuig dels residus, de manera que s’eviti o se’n redueixi l’impacte en el medi ambient, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

d) Utilitzar l’energia, l’aigua i les matèries primeres d’una manera racional, eficaç i eficient.

e) Prendre les mesures que calguin per a prevenir els accidents greus i limitar-ne els efectes.

f) Prendre les mesures que calguin per a evitar, en cessar l’activitat, qualsevol risc de contaminació i perquè el lloc on es duia a terme l’activitat quedi en un estat satisfactori, de tal manera que l’impacte ambiental sigui el mínim possible respecte a l’estat inicial.

Article 6Obligacions generals de les persones o les empreses titulars de les activitats

1. Les activitats que són objecte d’aquesta llei i les instal·lacions que hi estan vinculades han d’ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i contro-lades de manera que s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació.

2. Les activitats i les instal·lacions que estan vinculades a aquesta llei compleixen les obligacions generals fixades per l’article 6.1 si són desenvolupades i utilitzades, respectivament, d’acord amb la finalitat i l’ús que els són propis i si compleixen les condicions següents:

a) Estar projectades, instal·lades, controlades i mantingudes d’acord amb la reglamentació i les instruccions del departament competent de la Generalitat, i, si no hi ha reglamentació o instruccions específiques, quan s’ajusten a les normes tècniques de reconeixement general.


Disposicions

b) Complir, si són preceptives, les condicions establertes per a l’autorització o la llicència, o les obligacions que deriven del règim de comunicació.

3. La persona o l’empresa titulars de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de:

a) Disposar de l’autorització, la llicència o la comunicació ambientals, i, en el cas de les activitats de l’annex I.3 i de les activitats regulades per la legislació d’es-pectacles públics i activitats recreatives, de l’autorització substantiva.

b) Sotmetre l’activitat al control ambiental inicial, quan sigui preceptiu.c) Sotmetre l’autorització o la llicència ambientals a la revisió periòdica esta-

blerta.d) Complir les obligacions de control periòdic i de subministrament d’informació

establertes en l’autorització o la llicència ambientals.e) Comunicar a l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència ambientals qual-

sevol modificació, substancial o no, que es proposi de dur a terme en l’activitat.f) Comunicar a l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència ambientals la

transmissió de la titularitat.g) Informar immediatament l’òrgan que ha atorgat l’autorització o la llicència

ambientals de qualsevol incident o accident que pugui afectar el medi ambient o les persones.

h) Prestar l’assistència i la col·laboració necessàries a les persones que duguin a terme les actuacions de control, vigilància i inspecció.

i) Complir qualsevol altra obligació establerta en aquesta llei i en les altres disposicions aplicables.

Article 7Règims d’intervenció administrativa

1. Les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei resten sotmeses als règims d’intervenció administrativa següents:

a) Autorització ambiental amb una declaració d’impacte ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en els annexos I.1 i I.2. El capítol primer del títol segon recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

1) L’annex I.1 inclou les activitats especificades per la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

2) L’annex I.2 inclou activitats, no establertes en l’annex I.1, que s’ha considerat necessari de sotmetre a una autorització ambiental i a una declaració d’impacte ambiental, ja sigui pel fet que estan incloses en l’annex I del text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, o en l’annex II de la dita llei. En tots els casos, per la incidència que tenen en el medi, s’han de sotmetre a una declaració d’impacte ambiental.

b) Declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva. Hi són sotmeses les activitats incloses en l’annex I.3. El capítol segon del títol segon recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats. La intervenció ambiental es duu a terme mitjançant la integració de la declaració d’impacte ambiental o l’informe ambiental, amb els valors límit d’emissió associats, els controls i altres requeriments ambientals, en l’autorització de l’òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta llei.

c) Llicència ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en l’annex II. Aquestes activitats se subdivideixen en:

1) Activitats sotmeses a la llicència ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de declaració d’impacte ambiental. Aquestes activitats són les que en l’epígraf corresponent a l’annex II es determina específicament la necessitat d’aquest procés. El capítol primer del títol tercer recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

2) Activitats sotmeses a una llicència ambiental sense necessitat de sotmetre’s a cap procés d’avaluació d’impacte ambiental. El capítol segon del títol tercer


Disposicions

recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

d) Règim de comunicació. Hi són sotmeses les activitats de l’annex III. El títol quart conté la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

En cap cas les ordenances municipals no poden sotmetre al règim de llicència ambiental les activitats regulades per aquesta llei en el règim de comunicació.

Els ajuntaments poden establir que algunes activitats de l’annex II subjectes al règim de llicència ambiental, situades en determinades zones urbanes i amb una qualificació urbanística determinada se sotmetin al règim de comunicació establert en el títol quart.

Així mateix no es poden sotmetre al règim de comunicació les activitats se-güents:

1) Les activitats sotmeses a la decisió prèvia de l’Administració respecte al fet d’ésser sotmeses o no ésser-ho a l’avaluació d’impacte ambiental.

2) Les activitats subjectes a un informe preceptiu dels òrgans ambientals com-petents en matèria de medi ambient, en els casos determinats pels articles 42 i 43, ni les activitats ramaderes establertes per l’article 67.

e) Règim d’intervenció ambiental d’activitats temporals, mòbils i d’investigació establert en el títol cinquè.

f) Règim d’intervenció ambiental en activitats de competència municipal secto-rial. Aquestes activitats no estan sotmeses a la llicència o al règim de comunicació ambiental, i la intervenció ambiental es duu a terme integrant, en la resolució de la llicència sectorial de l’activitat o en les condicions establertes per al règim de comunicació, l’informe ambiental corresponent. Així mateix es determina un règim d’intervenció ambiental per als projectes d’equipaments i serveis de titularitat mu-nicipal. El títol sisè recull la regulació del procediment d’intervenció administrativa d’aquestes activitats.

2. Si una mateixa persona o una mateixa empresa sol·licita exercir diverses activitats en un mateix centre o en un mateix establiment subjectes a diferents règims d’intervenció establerts en aquesta llei, la sol·licitud s’ha de tramitar i resoldre en una sola autorització o llicència ambientals, i s’ha d’aplicar el rè-gim que correspon a les activitats amb grau d’incidència ambiental més elevat. Tanmateix, s’exceptuen d’aquesta regla les activitats que, malgrat que es des-envolupen conjuntament en un mateix centre, inclou la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives. En aquest cas les sol·licituds es tramiten i es resolen d’una manera independent de conformitat amb el règim establert per l’article 56 del títol sisè.

Article 8Distribució de competències sectorials en matèria ambiental

1. Les competències sectorials en matèria ambiental que corresponen als ajun-taments i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya són les que determina la normativa específica aplicable a cada matèria.

2. Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d’aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus mu-nicipals, si no és que aquestes competències són delegades expressament a altres ens o organismes.

3. En el cas que el funcionament d’una activitat dels annexos II, III o IV tingui afeccions ambientals significatives sobre més d’un municipi, en matèries de com-petència municipal, els ajuntaments han d’adoptar les mesures de col·laboració i coordinació que considerin pertinents i també poden sol·licitar, si escau, la col-laboració del departament competent en matèria de medi ambient.

4. En el cas que el funcionament d’una activitat de l’annex I tingui afeccions ambientals significatives en matèries de competència municipal, els ajuntaments


Disposicions

i el departament competent en matèria de medi ambient han d’establir, quan sigui procedent, formes de coordinació i col·laboració en les actuacions que portin a terme.

Article 9Valors límit d’emissió i prescripcions tècniques de caràcter general

1. Els valors límit d’emissió i les normes tècniques de caràcter general que de-termina la legislació ambiental, per a la prevenció i la protecció de la contaminació, són aplicables a totes les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.

2. Per a fixar el valor límit d’emissió d’una activitat determinada, cal tenir en compte:

a) Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat.b) Les millors tècniques disponibles, pel que fa a les activitats de l’annex I.1 i,

amb caràcter complementari, pel que fa a les activitats dels annexos I.2, I.3 i II.c) Les característiques de les activitats afectades.d) Les transferències de contaminació d’un medi a l’altre.e) Les substàncies contaminants.f) Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.g) Els plans que, si escau, s’hagin aprovat per a complir compromisos establerts

en la normativa comunitària o en tractats internacionals subscrits per l’Estat espa-nyol o per la Unió Europea.

h) La incidència de les emissions en el medi i en les persones.i) Els valors límit d’emissió fixats, si escau, per la normativa en vigor en el mo-

ment de la intervenció administrativa.3. Els valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques es poden establir tam-

bé en un acord voluntari subscrit entre l’Administració competent i la persona o l’empresa titulars d’una activitat o un sector industrial determinat.

4. La mesura d’allunyament de les activitats respecte a nuclis de població no-més s’estableix quan ho determina la normativa sectorial aplicable o, de manera excepcional, quan no es poden aplicar mesures o condicions tècniques que evitin les afeccions a l’entorn, sens perjudici del que disposa la normativa urbanística.

Article 10Informació ambiental

1. El departament competent en matèria de medi ambient ha de designar la unitat responsable d’informació ambiental encarregada de gestionar la base de dades d’activitats ambientals i de satisfer el dret de la ciutadania a l’accés a aquesta informació.

2. L’òrgan ambiental competent ha de disposar d’informació suficient sobre:a) La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l’àmbit

territorial de Catalunya.b) Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment,

sobre els nivells màxims d’immissió fixats legalment.c) Les fonts d’emissió de contaminants, amb l’expressió del contingut de les

resolucions de l’autorització i la llicència ambientals.d) Els nivells d’emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes, amb

caràcter general, i les millors tècniques disponibles que han servit de base per a establir-los.

3. La informació indicada en l’article 10.2 constitueix, juntament amb la infor-mació que ha d’aportar la persona o l’empresa titulars, la referència per als estudis d’impacte ambiental i per a l’avaluació ambiental de les activitats. Aquesta infor-mació és pública i és recollida en una base de dades ambientals, establerta amb la participació dels ens locals, els quals hi han de tenir accés lliure per a exercir llurs competències.

4. Als efectes del que estableix l’article 10.3, i per tal de garantir l’accés a la in-formació ambiental, l’òrgan competent ha de crear bases de dades de la informació


Disposicions

ambiental disponible, amb indicacions clares sobre el lloc on es pot trobar aquesta informació, i adoptar les mesures necessàries per a difondre-les i posar-les a la disposició de la ciutadania, servint-se de mitjans telemàtics.

Article 11Ús de mitjans tècnics

1. Les relacions interadministratives, i les de la ciutadania amb les adminis-tracions ambientals, s’han de dur a terme amb tècniques i mitjans telemàtics, tot respectant les garanties i els requisits dictats per les normes de procediment administratiu.

2. El Govern ha d’establir per reglament els sistemes de gestió i comunicació necessaris per a fer efectiu l’ús dels mitjans tècnics i remoure els obstacles formals i materials que n’impedeixen o en dificulten la implantació. Amb aquest objectiu, i amb la consulta prèvia i el consens amb les entitats municipalistes, s’ha d’impulsar la normalització dels formats i els suports informàtics.

TÍTOL IIRègim d’autorització ambiental o d’autorització substantiva amb avaluació d’im-pacte ambiental

CAPÍTOL IRègim d’autorització ambiental amb avaluació d’impacte ambiental

SECCIÓ PRIMERA

Objecte i inalitat

Article 12Activitats sotmeses a una autorització ambiental

1. L’activitat o les activitats, amb les instal·lacions o les parts de les instal·lacions corresponents, que estan ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que estan relacionades en els annexos I.1 i I.2, se sotmeten a l’autorització ambi-ental amb l’avaluació d’impacte ambiental del departament competent en matèria de medi ambient.

2. Les modificacions substancials de les activitats esmentades en l’article 12.1 se sotmeten igualment a l’autorització amb l’avaluació d’impacte ambiental.

Article 13Finalitats de l’autorització ambiental

Les finalitats de l’autorització ambiental són les següents:a) Prevenir i reduir a l’origen les emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl

que produeixen les activitats i, alhora, fixar les condicions per a gestionar correctament aquestes emissions, a més a més de prendre en consideració el consum dels recursos naturals i l’energia, i, particularment, pel que fa a les activitats de l’annex I.1, mitjançant l’aplicació de les millors tècniques disponibles.

b) Establir totes les condicions, mitjançant un procediment que asseguri la coor-dinació de les diferents administracions públiques que intervenen en l’atorgament de l’autorització, per a garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l’objecte.

c) Disposar d’un règim de prevenció i control de la contaminació que integri en un sol acte l’avaluació i la declaració d’impacte ambiental, les autoritzacions sectorials en matèria de producció i gestió dels residus; d’abocament a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals, i els abocaments des de terra cap al mar; les determinacions de caràcter


Disposicions

ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica, i l’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

SECCIÓ SEGONA

Organització i procediment

Article 14Ponència ambiental

1. La Ponència Ambiental és l’òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de medi ambient que, amb la participació de tots els sectors ambientals d’aquest departament i, si escau, de la dels departaments que es requereixi d’acord amb l’activitat sectorial de què es tracti, formula la declaració d’impacte ambiental i garanteix el caràcter integrat de l’autorització ambiental.

2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de la Ponència Am-biental s’han de determinar per reglament.

Article 15Oicines de gestió ambiental uniicades

1. La Ponència Ambiental té el suport de les Oficines de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), que actuen com a òrgans territorials.

2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de les OGAU s’han de determinar per reglament.

Article 16Procediment i tràmits

1. La sol·licitud de les autoritzacions ambientals d’activitats, juntament amb la documentació preceptiva, s’ha de dirigir a l’OGAU corresponent.

2. La sol·licitud d’autorització ambiental se sotmet als tràmits següents:a) Verificació formal de la documentació presentada.b) Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte, de l’estudi d’impacte am-

biental i de la resta de documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud.c) Informació pública i informes preceptius.d) Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució provisional.e) Tràmit d’audiència.f) Proposta de resolució.g) Resolució.h) Notificació i comunicació.i) Publicació de la declaració d’impacte ambiental.j) Publicació de la resolució de l’autorització ambiental de les activitats de

l’annex I.1.3. Quan la declaració d’impacte ambiental correspongui a l’òrgan ambiental de

l’Administració General de l’Estat, no es pot atorgar l’autorització ambiental sense que s’hagi formulat aquesta declaració, d’acord amb els instruments de col·laboració interadministrativa establerts entre aquest òrgan i el departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.


1. La sol·licitud d’autorització ambiental ha d’anar acompanyada de la docu-mentació següent:

a) Estudi d’impacte ambiental del projecte, que ha de contenir, com a mínim, la informació que es detalla en l’article 18, signat pel personal tècnic competent.

b) Projecte bàsic, signat pel personal tècnic competent, que contingui la descripció detallada i l’abast de l’activitat i de les instal·lacions. Les normatives sectorials de les diferents administracions amb competències d’intervenció administrativa i, si


Disposicions

escau, les normes tècniques que estableixen el contingut del projecte de l’activitat, en determinen el contingut específic.

c) Documentació preceptiva sobre accidents greus que determini la legislació sectorial corresponent.

d) Informe urbanístic de l’ajuntament on s’ha d’ubicar l’activitat, establert per l’article 60, que acrediti la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, i la disponibilitat i la suficiència dels serveis públics que exigeixi l’activitat.

e) Característiques del sòl en el qual s’emplaça l’activitat projectada, sempre que aquesta activitat estigui definida com a potencialment contaminant del sòl per la normativa específica aplicable.

f) Designació, per part de la persona titular de l’activitat, del personal tècnic responsable de l’execució del projecte.

g) Declaració de les dades que, a criteri de la persona que ho sol·licita, gaudeixen de confidencialitat de conformitat amb la disposició addicional cinquena del text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, i amb la resta de legislació sobre la matèria.

h) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació sectorial aplicable a l’activitat.

2. En el cas que, juntament amb l’autorització ambiental, també se sol·liciti l’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, cal adjuntar a la sol·licitud la documentació que estableix la Llei de l’Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

3. En el cas d’una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol-licitud i la documentació s’han de referir a la part o a les parts de les instal·lacions, amb relació a tota l’activitat, i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat perquè no es produeixen efectes additius en el conjunt de les emissions.

4. La documentació necessària per a sol·licitar l’autorització o les modificacions que se’n fan posteriorment s’han de presentar en el format i el suport informàtic que fixa el departament competent en matèria de medi ambient.

Article 18Estudi d’impacte ambiental

1. L’estudi d’impacte ambiental del projecte ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

a) Descripció general del projecte i exigències previsibles en el temps, amb relació a la utilització del sòl i altres recursos naturals. Estimació del tipus i la quantitat dels residus abocats i les emissions de matèria o energia resultants, i descripció del medi receptor.

b) Exposició de les principals alternatives estudiades i justificació de la solució adoptada, atenent l’ús i l’aplicació de les millors tècniques disponibles i els efectes ambientals.

c) Avaluació dels efectes previsibles, directes i indirectes, del projecte sobre la població, la f lora, la fauna, el sòl, l’aire, l’aigua, tant terrestres com marítims, els factors climàtics, el paisatge i els béns materials, inclòs el patrimoni cultural. Igualment, s’ha d’atendre la interacció entre tots aquests factors i els possibles efectes transfronterers, entre municipis o entre comu-nitats autònomes.

d) Mesures establertes per a reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius.

e) Programa de vigilància ambiental.f) Estudi d’impacte acústic.g) Descripció de les característiques de la il·luminació exterior.


Disposicions

h) Resum de l’estudi i les conclusions en termes fàcilment comprensibles, i, si escau, de les dificultats informatives o de les tècniques trobades en el procés d’elaboració.

2. Les administracions públiques han de facilitar a la persona o a l’empresa sol-licitant la informació ambiental i qualsevol altra documentació que sigui útil per a elaborar l’estudi d’impacte ambiental.

3. La persona o l’empresa sol·licitant, prèviament a la presentació de la sol·licitud, pot requerir a la Ponència Ambiental que es manifesti sobre el contingut mínim, l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, del projecte i de la informació bàsica necessària per a fer-ne l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar les administracions afectades i, si escau, altres persones físiques i jurídi-ques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència Ambiental ha de donar una resposta en el termini màxim de tres mesos.

4. En el cas que l’activitat formi part d’un pla o d’un programa avaluats prèvia-ment des del punt de vista ambiental, l’estudi d’impacte ambiental ha de recollir i respectar la informació i les determinacions contingudes en el pla o en el programa i, especialment, les especificades en la memòria ambiental.

5. L’estudi d’impacte ambiental caduca al cap de quatre anys d’haver estat for-mulat, sense que s’hagi dut a terme la declaració d’impacte ambiental, sempre que no hi hagi causes no imputables a la persona o a l’empresa sol·licitant.

Article 19Veriicació formal i suiciència de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte

1. Un cop rebuda la sol·licitud, es procedeix a verificar formalment la documen-tació presentada.

2. L’òrgan ambiental competent s’ha de pronunciar, en un termini màxim de trenta dies, sobre la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada en la consulta prèvia a les admi-nistracions competents.

3. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat de l’estudi d’impacte ambien-tal, del projecte o de la resta de documentació presentada a tràmit, si es considera que:

a) El projecte, l’estudi d’impacte ambiental o la documentació presentada, a causa de les insuficiències o les deficiències detectades, s’ha de tornar a formular.

b) Aquests documents no són idonis per a tramitar-los perquè no s’adeqüen a l’objecte o a les finalitats de l’autorització sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per incompati-bilitat urbanística.

4. La resolució que acorda la insuficiència o la no-idoneïtat s’ha d’adoptar mo-tivadament i amb l’audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i s’arxiven les actuacions.

5. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insufici-ències o deficiències que siguin esmenables, cal informar-ne la persona o l’empresa sol·licitants perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos, o el que es determini atenent les característiques de la documentació requerida, sense que s’hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’han d’arxivar les actuacions.


1. Un cop efectuada la verificació de la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’im-pacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada, cal sotmetre aquesta documentació a informació pública per a un període de trenta dies, mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i s’ha de notificar a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. També s’ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d’informació. Així mateix, en la


Disposicions

publicació s’ha de fer constar el dret dels ciutadans a accedir a tota la informació disponible sobre el procediment concret i, especialment, a la informació gestionada per la unitat responsable d’informació ambiental del departament competent en matèria de medi ambient.

2. Simultàniament, l’estudi d’impacte ambiental i el projecte es posen a dispo-sició de l’ajuntament del municipi en què es vol ubicar l’activitat, el qual els ha de sotmetre a exposició pública, i també a informació veïnal durant un període de deu dies, i s’ha d’informar l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient sobre el resultat obtingut.

3. En el cas que l’impacte ambiental del projecte pugui tenir efectes significatius en el medi d’altres municipis o altres comunitats autònomes, se’ls ha de comunicar i s’ha d’adjuntar una descripció del projecte i dels possibles efectes sobre el medi ambient, a fi que, en un termini de trenta dies, puguin manifestar si volen parti-cipar en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental mitjançant l’establiment de consultes bilaterals en la tramitació d’aquest procediment. Les al·legacions formulades en aquest procés de participació s’han de considerar motivadament en la declaració d’impacte ambiental.

4. Si l’impacte ambiental del projecte pot tenir efectes significatius sobre el medi d’un altre Estat, se segueix el procediment establert per la legislació bàsica en la matèria, i s’ha de comunicar, per mitjà del ministeri competent en matèria d’afers exteriors, per tal d’obrir un període de consultes bilaterals. Els terminis fixats per a concedir l’autorització ambiental i, si escau, la llicència ambiental, restaran en suspens fins que fineixi el procediment de consultes transfrontereres.

5. Les dades de la sol·licitud i de la documentació que l’acompanya emparades pel règim de confidencialitat s’exceptuen de la informació pública.

6. Les al·legacions rebudes en el tràmit d’informació pública, que han d’ésser valorades en la proposta de resolució, es comuniquen a la persona que ha sol·licitat l’autorització ambiental, la qual disposa d’un termini de deu dies per a manifestar el que consideri oportú.

Article 21Intervenció en matèria d’accidents greus

1. En cas que l’activitat estigui afectada per la normativa en matèria d’accidents greus, l’òrgan ambiental competent ha de requerir un informe de caràcter vinculant al departament competent en la matèria.

2. L’òrgan competent en matèria d’accidents greus ha d’emetre els informes en el termini de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud.

Article 22Informe municipal

1. L’ajuntament, en el termini màxim de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud, ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe preceptiu i vinculant de tots els aspectes ambientals sobre els quals té competència i, específicament, sobre sorolls i vibracions, escalfor, olors i abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal.

2. L’ajuntament, quan el sistema públic de sanejament del municipi en què es vol exercir l’activitat és a càrrec d’un ens diferent del mateix ajuntament o de l’adminis-tració hidràulica de Catalunya, sol·licita directament a aquest ens l’informe sobre l’abocament d’aigües residuals a aquest sistema de sanejament o al clavegueram municipal. L’informe s’ha d’emetre en un termini màxim de trenta dies.

Article 23Altres informes

S’han de sol·licitar tots els altres informes que són preceptius per la naturalesa de l’activitat i els que són necessaris per a resoldre el procediment. Aquests informes s’han d’emetre en un termini de trenta dies.


Disposicions

Article 24Simultaneïtat en la sol·licitud dels informes

Els informes requerits d’acord amb els articles 20 a 23 s’han de sol·licitar si-multàniament, per a evitar que hi hagi desajustos temporals en tramitar-los o en emetre’ls.

Article 25Evacuació dels informes

Transcorreguts els terminis establerts sense que s’hagin tramès els informes corresponents, es poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dictés la resolució, s’han d’incor-porar a l’expedient.

Article 26Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució provisional

1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de l’impacte ambiental que comporta l’activitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental, que s’incorpora a la proposta de resolució provisional que elabora la mateixa Ponència.

2. La declaració d’impacte ambiental ha de tenir el contingut mínim següent:a) Descripció succinta del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental.b) Relació dels tràmits efectuats.c) Relació de les entitats, les institucions, les organitzacions i les persones que

han participat en el procediment.d) Relació dels escrits de les al·legacions formulades a l’expedient i la consideració

corresponent que en fa la Ponència Ambiental.e) Descripció dels impactes significatius sobre el medi i la població apreciats

per l’òrgan que formula la declaració d’impacte ambiental.f) Qualificació de l’impacte ambiental.g) Recomanació sobre l’autorització del projecte en un sentit favorable o des-

favorable.h) Mesures correctores o compensatòries que cal aplicar.3. En la proposta de resolució provisional s’inclouen els continguts determinats

per l’article 29, i també els que es poden establir per reglament.4. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de fer

modificacions significatives en el projecte i en la resta de documentació pre-sentada, s’ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents reformats en els termes i en el termini indicats en la proposta de resolució atenent les característiques de la documentació requerida. En cas que no es compleixi el requeriment en el termini fixat s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.

Article 27Tràmit d’audiència

1. S’ha d’informar de la proposta de resolució provisional les persones inte-ressades que consten en l’expedient, les administracions afectades i l’ajuntament del municipi on es projecti emplaçar l’activitat, i donar-los audiència i vista de l’expedient, perquè en el termini màxim de quinze dies hi facin les al·legacions que considerin oportunes.

2. A la vista de les al·legacions rebudes en el tràmit d’audiència i, si és procedent, del projecte o els documents modificats, la Ponència Ambiental ha de demanar informe, si escau, als òrgans competents per a emetre informes vinculants perquè en un termini màxim de quinze dies s’hi pronunciïn. Finit aquest tràmit, l’informe s’eleva a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient perquè n’elabori la proposta de resolució definitiva.


Disposicions

3. Si no es presenten al·legacions a la proposta de resolució provisional o no s’han introduït modificacions en el projecte, aquesta proposta de resolució esdevé definitiva automàticament i s’eleva a l’òrgan competent perquè la resolgui.

Article 28Termini per a resoldre

1. La resolució que dicta l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient sobre la sol·licitud d’autorització, amb el contingut establert per l’article 29, posa fi al procediment.

2. La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.1 s’ha de dictar i notificar en un termini màxim de deu mesos.

3. La resolució del procediment d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2 s’ha de dictar i notificar en un termini màxim de vuit mesos.

4. El termini per a resoldre resta suspès en cas que es demani una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en els tràmits de la verificació formal i de la suficiència o en la fase de la proposta de la resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop les esmenes de documentació es presenten a l’Ad-ministració.

5. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article per-meten a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud d’autorització i li permeten d’interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui procedent.

6. L’Administració ha d’informar en tot moment de l’estat de la tramitació del procediment administratiu.

Article 29Contingut de l’autorització ambiental

1. L’autorització ambiental té el contingut mínim següent:a) Els valors límit d’emissió de substàncies contaminants, determinats de con-

formitat amb els paràmetres definits per l’article 9, les prescripcions de les normes europees i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o els substitueixen.

b) Les determinacions de la declaració d’impacte ambiental.c) Els sistemes de tractament i control de les emissions, i, si escau, d’autocontrol,

amb l’especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comunicar a l’òrgan ambiental competent, amb la periodicitat que es fixi, el control amb les dades que calgui per a comprovar el compliment del contingut de l’autorització.

d) La determinació de les mesures relatives a les condicions d’explotació dife-rents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre d’altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l’explotació.

e) La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixen la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus generats per l’activitat.

f) La fixació, si escau, de mesures per a minimitzar la contaminació a llarga distància.

g) L’import de la garantia que cal constituir, d’acord amb la magnitud i les característiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l’activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives de responsabilitat ambi-ental o altres normatives específiques.

h) Qualsevol altra mesura o condició que, d’acord amb la legislació, sigui ade-quada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l’activitat.

2. En el cas que la normativa ambiental requereixi condicions més rigoroses que les que es puguin assolir mitjançant les millors tècniques disponibles, l’autorització ha d’exigir l’aplicació de condicions complementàries.


Disposicions

3. L’autorització ambiental pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats per la lletra a de l’article 29.1 per als valors límit d’emissió, sempre que la persona titular acrediti documentalment que el medi receptor les pot assumir. A aquest efecte la persona titular de l’activitat ha de presentar alguna de les mesures que s’indiquen a continuació, les quals han d’ésser aprovades per l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient i han d’ésser incloses en l’autorització:

a) Un pla de rehabilitació que garanteixi el compliment dels valors límit d’emissió en el termini que fixi l’autorització, amb un màxim de sis mesos.

b) Un projecte que impliqui una reducció de la contaminació, en un termini màxim de sis mesos.

4. En el cas d’activitats subjectes a la Llei de l’Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hi-vernacle, l’autorització ambiental no ha d’incloure valors límit per a les emissions directes de diòxid de carboni (CO

2), llevat que calgui per a garantir que no es provoca

contaminació local significativa.5. S’inclouen en l’autorització ambiental les determinacions preceptives sobre

sorolls, vibracions, escalfors, olors, o els condicionants referents als abocaments al sistema de clavegueram i sanejament, o altres mesures ambientals, sobre les quals té competència, que hagi establert l’ajuntament, o bé les que, si escau, estableix la Ponència Ambiental per manca d’un informe municipal.

6. L’autorització ambiental també inclou els informes emesos pels òrgans com-petents en matèria d’accidents greus, amb les condicions, les mesures correctores i el règim específic de controls periòdics.


1. La resolució per la qual s’atorga o es denega l’autorització ambiental es noti-fica a les persones interessades, i es comunica a l’ajuntament del terme municipal en el qual es projecta emplaçar l’activitat i a les administracions que hagin emès un informe.

2. La part dispositiva de la resolució per mitjà de la qual s’atorga o es modifica l’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i també, en tots els casos, la declaració d’impacte ambiental es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s’incorporen a la base de dades ambientals d’activitats, amb la in-formació determinada per reglament.

3. El contingut íntegre de les autoritzacions ambientals és d’accés públic, amb les limitacions establertes sobre el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient i altra normativa aplicable.

CAPÍTOL IIRègim de declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva

Article 31Declaració d’impacte ambiental d’activitats sotmeses a una autorització subs-tantiva

1. La intervenció ambiental en les activitats de l’annex I.3 s’integra en el proce-diment corresponent d’autorització substantiva, en el qual s’han de tenir en compte les determinacions següents:

a) La persona o l’empresa sol·licitants, prèviament a la presentació de la sol·licitud de l’autorització davant l’òrgan del departament competent per a atorgar l’autorit-zació substantiva, pot requerir a la Ponència Ambiental que es pronunciï sobre el contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental, i sobre l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir, del projecte i de la informació bàsica necessària per a dur-ne a terme l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar prèviament les admi-


Disposicions

nistracions afectades, tot i que la consulta es pot ampliar a altres persones físiques i jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència s’hi ha de pronunciar en un termini de tres mesos.

b) Un cop la Ponència Ambiental ha pres una determinació sobre la suficiència i la idoneïtat de l’estudi d’impacte ambiental i de la resta de documentació presentada a tràmit, l’òrgan del departament competent per a atorgar l’autorització sotmet la sol·licitud a informació pública, per a un termini mínim de trenta dies, especificant que aquesta exposició pública també té efecte en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

c) Transcorregut el termini d’informació pública, l’òrgan del departament competent en la matèria tramet les al·legacions a la Ponència Ambiental, la qual formula la declaració d’impacte ambiental, de conformitat amb el que estableix l’article 26.2.

d) El desplegament reglamentari d’aquest procediment ha de tenir en compte, així mateix, les determinacions que per a la declaració d’impacte ambiental s’esta-bleixen en el capítol primer d’aquest títol.

2. Si la declaració d’impacte ambiental fixa limitacions pel que fa a les emissi-ons, les prescripcions tècniques i els controls periòdics, l’òrgan del departament competent per raó de la matèria les ha d’incorporar en l’atorgament de l’autorització substantiva.

3. El Govern resol, en cas de discrepàncies entre l’òrgan del departament compe-tent per raó de la matèria i la Ponència Ambiental, sobre la conveniència, a efectes ambientals, d’executar un projecte o sobre el contingut de les condicions establertes en la declaració d’impacte ambiental.

4. Per reglament es poden incorporar en l’annex I.3 altres activitats de l’annex I.2 que estiguin subjectes a una declaració d’impacte ambiental i, així mateix, a una autorització substantiva.

Article 32Declaració d’impacte ambiental d’activitats de producció d’energia eòlica i foto-voltaica, i d’activitats extractives

1. Les activitats de producció d’energia eòlica i fotovoltaica sotmeses a declara-ció d’impacte ambiental es regeixen per les determinacions que s’estableixen en la regulació específica sobre el procediment i els òrgans competents. Les activitats de producció d’energia eòlica que no estan subjectes a la declaració d’impacte ambi-ental resten subjectes a l’informe de la Ponència Ambiental que es determina en la regulació específica.

2. Les activitats extractives s’han de sotmetre a declaració d’impacte ambiental, i han de presentar un estudi d’impacte ambiental amb el contingut establert per l’article 18.1. A l’efecte de la declaració d’impacte ambiental de les activitats extractives, els plans de restauració establerts per la legislació específica formen part dels documents d’avaluació d’impacte ambiental que s’han de presentar amb l’informe d’impacte ambi-ental. En aquest cas cal presentar l’informe urbanístic que té en compte aquesta llei.

TÍTOL IIIRègim de llicència ambiental

CAPÍTOL IRègim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la declaració d’impacte ambiental

Article 33Règim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la necessitat de decla-ració d’impacte ambiental

1. La persona o l’empresa titulars de les activitats o de les instal·lacions no incloses en l’annex I, i que estan classificades en els annexos II, III o IV, han de formular una


Disposicions

consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels criteris fixats en l’annex V, quan aquestes activitats afectin directament els espais naturals amb una sensibilitat ambiental elevada, inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992; en els espais naturals de protecció especial, declarats d’acord amb la Llei 12/1985; en les zones humides i les àrees designades en aplicació de les directives 79/409/CE i 92/43/CE (Xarxa Natura); en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar, i en altres espais protegits que es determini legalment. Així mateix, s’ha de formular aquesta consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre les activitats de l’annex II a una avaluació d’impacte ambiental, quan es determina específicament en l’epígraf del dit annex.

2. La consulta prèvia se sotmet al procediment següent:a) La persona o l’empresa titulars de l’activitat ha d’adreçar la sol·licitud a l’OGAU

del territori on s’emplaça l’activitat projectada, acompanyada de l’informe municipal de compatibilitat urbanística i d’una memòria tècnica descriptiva de l’emplaçament de l’activitat i de les característiques ambientals bàsiques que té, amb el contingut mínim següent:

1) La definició, les característiques i la ubicació del projecte.2) Les principals alternatives estudiades i la justificació de la solució adoptada.3) Una anàlisi d’impactes potencials al medi ambient.4) Les mesures preventives, correctores o compensatòries per a protegir adequa-

dament el medi ambient.5) La manera de fer el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions

i les mesures protectores.b) La Ponència Ambiental de la Generalitat, havent fet les consultes prèvies a

l’ajuntament i a altres administracions, persones i institucions afectades, i amb els informes ambientals, emet la resolució sobre la consulta, i també sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, si escau, en el termini màxim de tres mesos.

c) La resolució que determina que no cal sotmetre el projecte a l’avaluació d’impac-te ambiental s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. En cas que es determini que cal sotmetre l’activitat projectada a l’avaluació d’impacte ambiental s’ha de seguir el procediment establert per l’article 34.

Article 34Declaració d’impacte ambiental d’activitats sotmeses a la llicència ambiental

1. L’estudi d’impacte ambiental s’ha d’acompanyar amb el contingut mínim determinat per l’article 18, en fer la sol·licitud de la llicència ambiental, si així ho resol prèviament la Ponència Ambiental de la Generalitat.

2. L’ajuntament ha de trametre a l’OGAU corresponent l’expedient de sol·licitud de la llicència ambiental una vegada ha conclòs el tràmit d’informació pública. Aquest tràmit ha d’ésser, com a mínim, de trenta dies. Cal trametre a l’OGAU les consultes i les al·legacions presentades.

3. La Ponència Ambiental ha de formular la declaració d’impacte ambiental corresponent en el termini màxim de tres mesos i l’ha de comunicar a l’ajuntament perquè la integri en la resolució de la llicència ambiental. Aquesta tramitació suspèn el termini per a resoldre la llicència ambiental.

4. La resolució de la llicència ambiental de l’ajuntament, que incorpora la decla-ració d’impacte ambiental, s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent.

CAPÍTOL IIObjecte i inalitat de la llicència ambiental

Article 35Activitats sotmeses a la llicència ambiental

Se sotmeten al règim de llicència ambiental l’activitat o les activitats ubicades en


Disposicions

un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, i que es relacionen en l’annex II.

Article 36Finalitats de la llicència ambiental

Els objectius de la llicència ambiental són:a) Prevenir i reduir a l’origen les emissions contaminants a l’aire, l’aigua i el sòl

que produeixen les activitats i que són susceptibles d’afectar el medi ambient, a més a més de prendre en consideració el consum de recursos naturals i energia.

b) Garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l’objecte mitjan-çant un procediment que asseguri la coordinació de les distintes matèries, inclosa l’autorització dels abocaments al sistema públic de sanejament d’aigües residuals existent, i la participació de les altres administracions públiques que han d’intervenir en l’atorgament de la llicència ambiental.

CAPÍTOL IIIOrganització i procediment

Article 37Tràmits

La sol·licitud de la llicència ambiental se sotmet als tràmits següents:a) Verificació formal de la documentació presentada.b) Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambien-

tal.c) Informació pública i veïnal.d) Informes preceptius.e) Proposta de resolució.f) Tràmit d’audiència.g) Resolució.h) Notificació i comunicació.

Article 38Òrgans ambientals municipals i comarcals

1. En els municipis de 50.000 habitants o més s’ha de constituir un òrgan tècnic ambiental amb la funció d’avaluar les sol·licituds i els expedients de llicència am-biental i formular la proposta de resolució.

2. Els municipis de menys de 50.000 i de més de 20.000 habitants poden constituir un òrgan tècnic ambiental per a exercir aquestes funcions. En cas contrari, aquestes funcions corresponen a l’òrgan tècnic ambiental competent del consell comarcal.

3. En els municipis de menys de 20.000 habitants, correspon a l’òrgan tècnic ambiental del consell comarcal o, si escau, a l’òrgan tècnic de l’ajuntament, avaluar les sol·licituds i els expedients i formular l’informe integrat. La Ponència Ambi-ental de la Generalitat, amb l’informe previ del consell comarcal, pot habilitar els ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants per a constituir aquest òrgan tècnic ambiental propi, sempre que justifiquin una capacitat tècnica i de gestió suficients.

4. L’informe integrat de l’òrgan tècnic ambiental competent del consell comar-cal és vinculant per a l’ajuntament tant si és desfavorable com si proposa mesures correctores. També és vinculant si la persona o l’empresa sol·licitants requereix la redacció d’un projecte o altres documents reformats.


1. Prèviament a la redacció del projecte i a la sol·licitud de la llicència ambiental es pot sol·licitar l’informe urbanístic de l’ajuntament del terme municipal on s’ha


Disposicions

d’ubicar l’activitat, acreditatiu de la compatibilitat de l’activitat amb el planejament urbanístic, regulat per l’article 60.

2. La sol·licitud de la llicència ambiental ha d’anar acompanyada de la docu-mentació següent:

a) El projecte bàsic amb estudi ambiental, signat pel personal tècnic compe-tent, amb el contingut de les lletres a, c, d, f i g de l’article 18 que sigui necessari en cada cas, atenent les característiques i la incidència de l’activitat en el medi ambient.

b) Les característiques del sòl en el qual s’emplaça l’activitat projectada, sempre que la normativa específica aplicable defineixi aquesta activitat com a potencialment contaminant del sòl.

c) La designació del personal tècnic responsable d’executar el projecte.d) La declaració de les dades que, segons la persona sol·licitant, gaudeixen de

confidencialitat d’acord amb la legislació.e) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui

exigible per la legislació ambiental aplicable a l’activitat.3. En el cas d’activitats que, tot i que no estan incloses en la legislació d’accidents

greus, projecten tenir alguna de les substàncies químiques o categoria de substàn-cies tòxiques o molt tòxiques, de conformitat amb els llindars que s’estableixin en la normativa de seguretat industrial, és preceptiu l’informe que ha d’emetre el departament competent en aquesta matèria segons estableix l’article 60.

4. En el cas d’una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol·licitud i la documentació s’han de referir a la part o a les parts de l’activitat que es modifica amb relació a tota l’activitat i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat, perquè no es produeixin efectes additius en el conjunt de les emissions.

5. La documentació necessària per a sol·licitar la llicència o les modificacions posteriors de l’activitat s’han de presentar en el format i el suport informàtics que fixi l’ajuntament competent.

6. La sol·licitud s’ha d’adreçar a l’ajuntament del terme municipal en el qual es projecta dur a terme l’activitat.

7. En el cas que l’activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental en els termes establerts per l’article 32.1.

Article 40Veriicació formal i suiciència del projecte bàsic amb estudi ambiental

1. Un cop rebuda la sol·licitud, l’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, procedeix a comprovar formalment la documentació presentada.

2. L’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, s’ha de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental i la resta de documentació presentada.

3. En el cas d’activitats sotmeses als informes preceptius establerts pels articles 42 i 43, els organismes del departament competent en matèria de medi ambient, en l’àmbit de llurs competències, s’han de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental.

4. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental, o dels altres documents presentats, si es considera que:

a) El projecte bàsic amb estudi ambiental o la documentació presentada, a causa de les insuficiències o les deficiències detectades, ha d’ésser objecte d’una formulació nova.

b) El projecte no és idoni per a tramitar-se, perquè no s’adequa a l’objecte o a les finalitats de la llicència sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per la incompatibilitat urbanística.


Disposicions

5. La resolució que acordi la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte s’ha d’adoptar d’una manera motivada i amb l’audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i es procedeix a arxivar les actuacions.

6. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insu-ficiències o deficiències que siguin esmenables, se n’ha d’informar la persona o l’empresa sol·licitant perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’han d’arxivar les actuacions.


1. Un cop verificada la suficiència i la idoneïtat de l’estudi ambiental, i la resta de documentació presentada, s’ha de sotmetre a informació pública per a un pe-ríode de trenta dies i, simultàniament, s’ha de sotmetre a informació veïnal en un termini de deu dies. També s’ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d’informació. En tots els casos, en la publicació hi ha constar el dret dels ciutadans a accedir a la informació sobre el procediment concret.

2. Les dades de la sol·licitud i la documentació que l’acompanyi, emparades pel règim de confidencialitat, s’exceptuen de la informació pública.

Article 42Informes preceptius en matèria de medi ambient

1. Cal un informe preceptiu de l’administració hidràulica i de l’administració de residus de Catalunya, i també del departament competent en matèria de protecció del medi ambient, en l’àmbit de les competències respectives, per a les activitats enumerades en l’annex VI.

2. Quan el sistema públic de sanejament del municipi on es pretén exercir l’acti-vitat sigui a càrrec d’un altre ens gestor diferent de l’ajuntament o de l’administració hidràulica de Catalunya, l’informe sobre l’abocament d’aigües residuals a aquest sistema o al clavegueram municipal l’ha de sol·licitar l’ajuntament, directament, a l’ens gestor.

3. S’han de sol·licitar també tots els altres informes que siguin preceptius per la normativa sectorial ambiental.

Article 43Informe preceptiu en matèria de prevenció d’incendis forestals

S’ha de sol·licitar un informe als òrgans competents amb relació a les mesures de prevenció d’incendis forestals per a les activitats situades a una distància de la massa forestal inferior a cinc-cents metres, i també per a les activitats situades als municipis declarats d’alt risc d’incendis forestals.

Article 44Termini d’emissió i caràcter dels informes

Els informes regulats pels articles 42 i 43 s’han d’emetre en un termini màxim de trenta dies, i tenen caràcter vinculant si són desfavorables o imposen condicions. Transcorregut el termini establert sense que s’hagin tramès els informes precep-tius, poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que s’hagi de considerar, per a atorgar la llicència ambiental, els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dicti la resolució.

Article 45Proposta de resolució provisional

1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d’informació pública, dels informes emesos i de l’avaluació de la incidència ambiental o, si escau, del que


Disposicions

resulti de la declaració d’impacte ambiental, l’òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal emet l’informe integrat i l’òrgan competent municipal elabora la proposta de resolució provisional.

2. En la proposta de resolució provisional s’inclouen continguts que es determinen en l’article 49, i també els que es puguin establir per reglament.

3. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de modificar significativament el projecte i la resta de documentació presentada, s’ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents modificats en els termes i el termini indicats en la proposta de resolució. En cas que el requeriment no es compleixi en el termini fixat s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.

Article 46Audiència a les parts interessades

1. S’ha d’informar les parts interessades sobre la proposta de resolució provisi-onal, perquè en el termini màxim de quinze dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les justificacions que considerin oportuns.

2. L’ajuntament, si escau, ha d’informar els òrgans competents sobre les al·legacions rebudes en el tràmit d’audiència per a emetre informes preceptius perquè en el ter-mini màxim de quinze dies s’hi pronunciïn. Finit aquest tràmit s’ha d’elaborar la proposta de resolució definitiva, que s’eleva a l’òrgan municipal competent perquè n’emeti la resolució.

3. En el cas que no es presentin al·legacions o no s’hagin introduït modificacions en el projecte, la proposta de resolució provisional esdevé definitiva automàticament i s’eleva a l’òrgan municipal competent perquè n’emeti la resolució.


La resolució que dicta l’ajuntament sobre la sol·licitud de llicència ambiental posa fi al procediment.

Article 48Termini

1. La resolució es dicta i es notifica en un termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.

2. El termini per a resoldre resta suspès si es demana una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en la fase de verificació formal i suficiència o en la fase de proposta de resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop esmenada o millorada la documentació.

3. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article permet a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud de llicència, i li permet d’interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui pro-cedent.

4. L’Administració ha d’informar en tot moment de l’estat de tramitació del procediment administratiu.

Article 49Contingut de la llicència ambiental

1. La llicència ambiental ha de detallar:a) Els valors límit d’emissió de substàncies contaminants, que es determinen de

conformitat amb els paràmetres definits per l’article 9, i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o que els substitueixen.

b) Les determinacions de la declaració d’impacte ambiental, si escau.c) Els sistemes de tractament i control de les emissions i, si escau, d’autocontrol,

amb l’especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comu-nicar a l’òrgan ambiental municipal competent, amb la periodicitat que es fixi, els


Disposicions

controls amb les dades que calguin per a comprovar el compliment del contingut de la llicència.

d) La determinació de les mesures relatives a les condicions d’explotació diferents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l’explotació.

e) La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixin la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus que genera l’activitat.

f) La determinació de la garantia suficient, en funció de la magnitud i les caracte-rístiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l’activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives específiques en aquesta matèria.

g) Qualsevol altra mesura o condició que, d’acord amb la legislació vigent, sigui adequada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l’activitat.

2. La llicència ambiental es pot tramitar simultàniament i, si escau, atorgar con-juntament amb la resta de llicències sectorials de competència municipal.


1. La resolució que posa fi al procediment s’ha de notificar a la persona o l’em-presa sol·licitant i s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental del consell comarcal, si és aquest l’òrgan que ha formulat la proposta de resolució, i als òrgans del departament competent en matèria de medi ambient que han emès els informes preceptius.

2. Per a fer publicitat de la resolució, s’ha d’incorporar a una base de dades de llicències ambientals d’activitats accessible telemàticament.

TÍTOL IVRègim de comunicació

Article 51Activitats sotmeses a comunicació

1. L’exercici de les activitats compreses en l’annex III resta sotmès a comunicació de la persona o l’empresa titulars.

2. La comunicació presentada a l’ajuntament, amb la documentació que esta-bleix aquesta llei i el desplegament reglamentari, acredita el compliment del règim d’intervenció ambiental d’aquestes activitats.

Article 52Formalització de la comunicació

1. La comunicació s’ha de formalitzar un cop acabades les obres i les instal·lacions necessàries, les quals han d’estar emparades per la llicència urbanística correspo-nent o, si escau, per la comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència, i també per la resta de llicències sectorials necessàries, fixades per llei o pel desplegament reglamentari d’una llei, per a dur a terme l’activitat.

2. Si es vol utilitzar per a un ús concret edificacions existents construïdes sense ús específic, cal un informe previ favorable de compatibilitat urbanística de l’ajun-tament, en els termes que regula l’article 60. Si aquest informe no s’ha lliurat en el termini de vint dies es pot procedir a executar-lo.

3. La comunicació ha d’anar acompanyada de la documentació següent:a) La descripció de l’activitat mitjançant un projecte bàsic amb memòria ambi-

ental, excepte en els casos en què per reglament es determini que només cal una memòria ambiental.

b) La certificació lliurada pel personal tècnic competent que, si escau, ha d’ésser el director o la directora de l’execució del projecte que acrediti que l’activitat i les instal·lacions s’adeqüen a l’estudi ambiental i al projecte o a la documentació tècnica presentats i que es compleixen tots els requisits ambientals.


Disposicions

4. En els casos que es determini per reglament, atenent la necessitat de compro-var emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d’altres, i a l’aigua, o la caracterització de determinats residus, cal acompanyar també la comunicació d’una certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals.

5. Un cop efectuada la comunicació, l’exercici de l’activitat es pot iniciar sota l’exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, els mesuraments, les anàlisis i les comprovacions als quals es refereixen els apartats anteriors, sens perjudici que per a iniciar l’activitat s’ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d’acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius.

6. En el cas que l’activitat inclogui abocament d’aigües residuals a la llera pública o al mar, resta sotmesa al règim d’autorització d’abocaments.

7. En el cas que l’activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

8. La comunicació no atorga, a la persona o l’empresa titulars de l’activitat, facultats sobre el domini públic, el servei públic o els béns col·lectius.

Article 53Certiicació ambiental

La certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals, en els casos establerts per l’article 52.4, acredita que es compleixen els requeriments, les emissions i les condicions tècniques de-terminades per la normativa ambiental. Si aquesta certificació no és favorable no es pot presentar la comunicació a l’Administració ni exercir l’activitat.

TÍTOL VRègim d’intervenció ambiental d’activitats temporals, mòbils i d’investigació

Article 54Règim de comunicació d’activitats mòbils de caràcter temporal

Les activitats mòbils i de caràcter temporal de l’annex II, associades a obres d’infraestructures públiques o privades, o a activitats de tractament de residus o similars, que, com a activitat independent i per les característiques que tenen, no estan associades a un emplaçament fix ni tenen la condició d’activitats estables, resten sotmeses al règim de comunicació amb el procediment i les garanties espe-cífiques determinades per reglament.

Article 55Règim d’intervenció ambiental de les activitats dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous

La pràctica de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous s’ha de comunicar al departament competent en matèria de medi ambient, per a determinar les condicions, els requeriments i els controls ambientals que calguin.

TÍTOL VIRègims d’intervenció ambiental en activitats de competència municipal sectorial

Article 56Règim d’intervenció ambiental en espectacles públics i activitats recreatives i altres activitats de competència municipal sectorial

1. Les activitats que ja estan subjectes a un règim de llicència o comunicació de


Disposicions

conformitat amb la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives, amb caràcter general, no estan sotmeses al règim de llicència ni al règim de comuni-cació ambiental. Tampoc no estan subjectes al règim de llicència o comunicació ambiental les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives que estan exemptes de llicència municipal de conformitat amb l’article 29.7 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

2. La intervenció ambiental d’aquestes activitats s’integra en el procediment d’atorgament de les llicències sectorials mitjançant un informe ambiental de l’òrgan tècnic municipal o comarcal o, si escau, en les condicions establertes per al règim de comunicació. L’informe ambiental ha de contenir les determinacions establertes per l’article 49, i també el control ambiental inicial i, si escau, els controls ambientals periòdics de l’activitat.

3. Únicament les activitats que específicament es determinen en l’annex IV, que en la normativa administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives no estan subjectes a un règim de llicència, a l’efecte d’aquesta llei, estaran subjectes al règim de llicència ambiental del títol III.

4. Les activitats incloses en la legislació d’espectacles públics i activitats recrea-tives que se situïn en un espai natural protegit estan sotmeses al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

5. Les activitats regulades per la legislació d’espectacles públics i activitats re-creatives que estan incloses en altres activitats o establiments que figuren en altres annexos d’aquesta llei, o que en formen part, resten sotmeses al règim d’intervenció ambiental determinat per aquest article.

6. Les activitats de l’annex II es poden incorporar, per reglament, al règim esta-blert per aquest article, sempre que estiguin subjectes a la concessió d’una llicència sectorial que permeti incorporar la intervenció ambiental.

Article 57Règim d’intervenció ambiental en projectes d’equipaments i serveis de titularitat municipal

1. Les activitats de l’annex II, de titularitat municipal subjectes a l’aprovació d’un projecte, no estan sotmeses al règim de llicència ambiental. L’avaluació ambiental de l’equipament o l’activitat que duu a terme l’òrgan tècnic municipal o comarcal s’integra en la tramitació del projecte corresponent. En la resolució d’aprovació del projecte s’hi ha d’incorporar les determinacions fixades en l’avaluació ambiental.

2. En les ordenances municipals reguladores del procediment d’aprovació del projecte hi ha de figurar un tràmit d’informació pública, i l’ajuntament hi pot in-corporar un tràmit d’informació veïnal.

TÍTOL VIIDisposicions comunes als règims d’intervenció ambiental

Article 58Efectes

L’autorització i la llicència ambientals tenen caràcter operatiu en matèria am-biental per al funcionament de les activitats i no generen drets més enllà dels que s’estableixen en l’autorització o la llicència mateixes i en aquesta llei.

Article 59Intervenció administrativa en les modiicacions de les activitats

1. Se sotmeten a una intervenció administrativa les modificacions substancials de les activitats ja autoritzades, i també les modificacions no substancials amb efectes sobre el medi ambient.


Disposicions

2. S’han de definir, per reglament, els paràmetres per a qualificar les modifica-cions com a substancials o no substancials, tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i segons els criteris següents:

a) La dimensió de l’activitat o les activitats afectades.b) La producció.c) Els recursos naturals emprats i, concretament, el consum d’aigua i energia.d) El volum, el pes i el tipus dels residus generats.e) La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geo-

gràfiques que poden ésser afectades o les limitacions derivades de la declaració de zones de protecció especial per a la capacitat i la vulnerabilitat del medi.

f) El grau de contaminació produïda.g) El risc d’accident.h) La incorporació de substàncies perilloses o el fet d’augmentar-ne l’ús.i) L’acumulació de modificacions no substancials.3. La modificació substancial d’activitats de l’annex I està subjecta a l’autorització

i a la declaració d’impacte ambiental.4. La modificació substancial d’activitats incloses en l’annex II està subjecta a

la llicència ambiental.5. La persona o l’empresa titulars d’una activitat que pretén dur a terme alguna

modificació no substancial que té efectes sobre les persones o el medi ambient ho ha de comunicar a l’òrgan ambiental competent perquè atorgui l’autorització o la llicència ambientals, o bé a la Ponència Ambiental si es tracta de les activitats dels annexos I.3 i IV. Aquesta modificació es pot dur a terme si l’òrgan ambiental la considera no substancial, o si aquest òrgan no manifesta el contrari en el termini d’un mes.

6. Si l’òrgan ambiental competent, o bé la persona o l’empresa titulars, conside-ra substancial la modificació projectada, no es pot dur a terme fins que no s’hagi atorgat una nova autorització, llicència ambiental o autorització substantiva, de conformitat amb el procediment determinat per aquesta llei. L’avaluació pot ésser parcial o total, segons si la modificació afecta una de les instal·lacions que integren l’activitat, n’afecta diverses o les afecta totes. La modificació substancial només pot ésser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.

7. Les modificacions no substancials que no tenen conseqüències per a les per-sones ni per al medi ambient han de figurar en les actes de controls periòdics.

8. S’ha d’informar l’ajuntament de les modificacions de les activitats sotmeses al règim de comunicació, llevat del cas de modificacions que comportin un canvi d’annex de l’activitat, les quals resten sotmeses al que estableix aquest article.

Article 60Informe urbanístic

1. L’informe urbanístic establert per aquesta llei s’ha de sol·licitar a l’ajuntament presentant la documentació fixada per reglament.

2. L’ajuntament ha de lliurar l’informe urbanístic, en el termini màxim d’un mes, amb el contingut que es determini per reglament. En el cas que no s’hagi lliurat en el termini indicat, qui sol·licita l’autorització ambiental ho pot justificar amb una còpia de la sol·licitud de l’informe urbanístic i de la documentació presentada a l’ajuntament amb constància de la data de presentació, per a continuar la tramitació de l’expedient.

3. Si l’informe urbanístic és desfavorable, independentment del moment en què s’ha emès, sempre que s’hagi rebut abans que s’atorgués l’autorització ambiental, l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i arxivar les actuacions.

4. En els casos d’activitats subjectes a la legislació d’accidents greus o que tenen algunes de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques incloses en aquesta legislació d’accidents greus, de conformitat amb els


Disposicions

llindars que estableix la normativa de seguretat industrial, la sol·licitud ha de con-tenir la informació que determini aquesta legislació.

5. En el cas de l’article 60.4, l’ajuntament ha de demanar un informe al de-partament competent en matèria de seguretat industrial. Aquest informe, que ha d’acompanyar l’informe urbanístic, s’ha d’emetre en un termini màxim de quinze dies.

6. En el cas que es vulgui ubicar l’activitat en sòl no urbanitzable, l’informe urba-nístic s’ha de pronunciar sobre la possibilitat d’autoritzar l’activitat de conformitat amb la legislació d’urbanisme i el planejament urbanístic aplicables. L’ajuntament ha de fer constar en l’informe si el projecte urbanístic, o el pla especial correspo-nent, ha estat aprovat o no, per a condicionar l’eficàcia de l’autorització ambiental a l’aprovació esmentada.

7. L’informe urbanístic caduca en el termini que es fixa en el mateix informe, amb un mínim de sis mesos, i, si no n’hi ha, al cap de dos anys d’haver estat expedit, per a presentar la sol·licitud o la comunicació corresponents.

Article 61Caducitat de l’autorització i de la llicència ambientals

1. L’autorització i la llicència ambientals caduquen quan l’activitat no se sotmet a un control ambiental inicial:

a) En el termini establert per l’autorització o la llicència ambientals.b) Si l’autorització o la llicència ambientals no estableixen el termini, transcor-

reguts quatre anys des de la data en què es va atorgar.2. La persona o l’empresa titulars d’una autorització o llicència ambiental té

dret a obtenir una pròrroga del termini de control ambiental inicial i la posada en funcionament, si en justifica els motius i la necessitat.

3. Un cop caducada l’autorització o la llicència ambientals, l’òrgan ambiental competent ha de declarar i ha d’acordar l’arxivament de les actuacions, amb l’au-diència prèvia a la persona o l’empresa titulars.

Article 62Revisió de l’autorització i de la llicència ambientals

1. L’autorització ambiental, a l’efecte de renovar-la, resta subjecta a una revisió periòdica cada vuit anys, en el cas de les activitats de l’annex I.1, i cada dotze anys en el cas de les activitats de l’annex I.2. Aquesta revisió periòdica es pot fer coin-cidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic immediatament anterior a la data màxima fixada per a revisar l’autorització.

2. La llicència ambiental de les activitats de l’annex II està subjecta a les revi-sions periòdiques que determini la legislació sectorial en matèria d’aigua, aire o residus.

3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d’ecogestió i eco-auditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica ha de coincidir amb la renovació del registre de l’EMAS.

4. S’ha de revisar anticipadament l’autorització i la llicència ambientals i modi-ficar-les en els supòsits següents:

a) Si la contaminació produïda per l’activitat fa convenient revisar els valors límit d’emissió fixats en l’autorització o la llicència, o incloure’n de nous.

b) Si hi ha una variació important del medi receptor respecte de les condicions que presentava en el moment que es va atorgar l’autorització o la llicència.

c) Si l’aparició de modificacions importants en les millors tècniques disponibles, validades per la Unió Europea, fa possible reduir significativament les emissions sense imposar costos excessius.

d) Si la seguretat de funcionament de l’activitat fa necessari utilitzar altres tècniques.

e) Si així ho exigeix la normativa ambiental aplicable.


Disposicions

Article 63Procediment i abast de la revisió

1. La revisió periòdica de l’autorització i de la llicència ambientals s’inicia a instància de part, i la revisió anticipada s’inicia d’ofici o a instància de part, si així ho disposa la norma sectorial ambiental que estableix aquesta revisió.

2. El procediment de revisió periòdica ha d’atendre les especificacions se-güents:

a) La sol·licitud de la revisió de l’autorització ambiental s’ha de presentar amb una antelació mínima de deu mesos abans de la data de finiment de la vigència de l’autorització.

b) La sol·licitud de revisió de la llicència ambiental s’ha de presentar sis mesos abans de la data de caducitat dels permisos regulats per la legislació sectorial que afecti l’activitat.

c) La sol·licitud de la revisió de l’autorització o de la llicència ambientals ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental, total o parcial, de l’activitat, amb el contingut determinat per reglament, verificada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control ambiental periòdic en la part que correspongui, sempre que s’hagi dut a terme amb una antelació màxima de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud de revisió.

3. El procediment de revisió anticipada s’inicia d’ofici amb una resolució mo-tivada de les causes de la revisió, amb l’audiència a la persona o l’empresa titulars de l’activitat.

4. El procediment de revisió periòdica s’ha de desenvolupar per reglament i ha de respectar el principi de simplificació administrativa. S’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos, en el cas de revisió de l’autorització ambiental, i de quatre mesos en el cas de revisió de la llicència ambiental.

5. En la resolució dels procediments de revisió es poden modificar els valors límit d’emissió i la resta de condicions específiques de l’autorització o la llicència ambientals, i afegir-n’hi de noves, sense que això generi cap dret a indemnitzar la persona titular de l’activitat.

Article 64Transferibilitat

1. L’autorització i la llicència ambientals són transferibles amb la comunicació, dirigida a l’òrgan ambiental competent, en què s’acrediti subrogar els titulars nous en els drets i els deures derivats de l’autorització o la llicència ambientals.

2. El canvi de titularitat de les activitats incloses en l’annex III s’ha de comunicar a l’ajuntament corresponent.

3. Un cop produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels titulars antics són assumides pels titulars nous.

4. Si es produeix la transmissió sense efectuar la comunicació corresponent, tant els titulars antics com els titulars nous resten subjectes d’una manera solidària a totes les responsabilitats i les obligacions derivades de l’autorització ambiental, de la llicència ambiental o de la comunicació.

Article 65Clausura d’activitats

1. L’òrgan competent per a atorgar les activitats, amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent, pot clausurar les activitats que s’exerceixen sense l’autorització ambiental, la llicència ambiental o la comunicació exigibles en aplicació d’aquesta llei. Aquest procediment és independent de la instrucció de l’expedient sancionador que correspongui.

2. Iniciat el procediment establert per l’article 65.1, en el cas que es constati que, d’una manera imminent, hi ha afecció o risc d’afecció per al medi i per a les persones, l’òrgan competent pot acordar de suspendre provisionalment l’activitat


Disposicions

d’una manera immediata, tenint en compte que s’ha de confirmar o aixecar aquesta mesura cautelar un cop escoltada la persona titular de l’activitat.

Article 66Cessament d’activitats

1. El cessament definitiu o temporal de les activitats incloses en els annexos I, II i III s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental competent, llevat que el reguli la legislació sectorial.

2. En la comunicació, la persona titular de l’activitat ha d’acreditar que ha pres les mesures necessàries per a evitar qualsevol risc de contaminació i que la incidència ambiental en el lloc on es portava a terme l’activitat ha quedat reduïda al mínim.

Article 67Especiicitats de les explotacions ramaderes

1. Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II resten subjectes a les especificitats següents:

a) Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèvia-ment a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. Per a elaborar aquest informe, quan el pla de gestió de les dejeccions afecta zones vulnerables per a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, es té en compte el programa d’actuació corresponent que es desenvolupi per reglament.

b) Les prescripcions sobre la gestió i el control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència ambientals s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de la gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.

c) Corresponen a l’òrgan del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en l’àmbit de les potestats de l’ordenació de la producció agrícola i rama-dera, les funcions inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’òrgan competent en matèria d’aigües.

d) S’ha de determinar, per reglament, un procediment simplificat, a més del contingut del projecte i, si escau, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les par-ticularitats a les quals es refereixen les lletres a, b i c de l’article 67.1.

2. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el pla de dejeccions ramaderes, d’acord amb les prescripcions i a l’efecte que es determini per reglament.

TÍTOL VIIISistema de control

CAPÍTOL IControl de les activitats sotmeses a autorització, llicència ambiental o autorització substantiva

Article 68Prevenció i control integrats

1. Les activitats estan sotmeses a un control ambiental inicial previ a la posada en funcionament i a controls ambientals periòdics posteriors, per a garantir-ne l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals i a les determinacions fixades específicament en l’autorització o llicència ambientals.


Disposicions

2. L’autorització i la llicència ambientals o, si escau, l’autorització substantiva dels annexos I.3 i IV, estableixen el règim del control inicial i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics a què se sotmet l’exercici de l’activitat.

3. El control en matèria de risc d’accidents greus es regeix per la normativa específica.

4. S’han de desenvolupar per reglament la inscripció i el seguiment de les acti-vitats subjectes al règim de comunicació, i també els règims de control específics de les activitats ramaderes i altres activitats que ho requereixin.

Article 69Actuacions de control ambiental inicial

1. En el període de posada en marxa de les instal·lacions a l’inici de l’activitat, el control inicial té per objecte verificar:

a) L’adequació de l’activitat i de les instal·lacions al projecte autoritzat mitjançant una certificació del tècnic director o tècnica directora de l’execució.

b) La conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals, mitjançant l’acta de control d’una entitat col·laboradora de l’Adminis-tració ambiental, llevat que, per a les activitats dels annexos II i IV, l’ajuntament encomani els controls inicials als serveis tècnics municipals.

c) Si escau, la documentació referida a assegurances obligatòries segons la legislació sectorial o la relativa a responsabilitat ambiental.

2. El període de posada en marxa s’inicia en el moment que l’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental encarregada del control inicial, o, si escau, el personal tècnic municipal, comunica a l’òrgan ambiental competent la data d’inici de l’actu-ació de control acordada amb la persona titular de l’activitat, i també les actuacions que cal dur a terme durant el procediment de posada en marxa de l’activitat, perquè l’Administració competent i les persones interessades en tinguin coneixement. La durada màxima del període de funcionament en proves ha d’ésser adequada i proporcional a les característiques de l’establiment.

3. Finit el període de posada en marxa, si no s’ha dut a terme el control inicial de l’activitat o ha tingut un resultat desfavorable, el funcionament de l’activitat ha de cessar. En aquests supòsits es poden establir nous períodes de posada en marxa sempre que no hagi transcorregut el termini de caducitat de l’autorització o la llicència ambientals.

4. L’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental ha d’emetre l’acta de control inicial que habilita la persona titular per a exercir l’activitat. En cas que l’entitat col·laboradora no pugui emetre l’acta de control favorable, ha d’emetre un informe per a justificar els incompliments detectats i no corregits, d’acord amb les disposicions que es determinin per reglament.

5. En el cas que es detecti que la posada en funcionament de l’activitat pot compor-tar una afecció ambiental per al medi o per a les persones, l’entitat col·laboradora de l’Administració ambiental ho ha de comunicar a l’Administració competent perquè s’adoptin les mesures provisionals que calguin i la suspensió del control.

Article 70Acta de control ambiental inicial

1. L’acta de control ambiental inicial verifica el compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals.

2. L’acta de control, que ha d’ésser presentada a l’Administració competent en el termini màxim d’un mes a comptar del finiment del control, habilita per a l’exercici de l’activitat i comporta la inscripció d’ofici en els registres ambientals corresponents.

Article 71Actuacions de control ambiental periòdic

1. L’acció de control periòdic té per objecte garantir l’adequació permanent de


Disposicions

les activitats als requeriments legals aplicables i, específicament, als requeriments fixats en l’autorització o la llicència ambientals, amb la incorporació de les modi-ficacions no substancials.

2. Les activitats s’han de sotmetre als controls periòdics que fixen l’autorització o la llicència ambientals, o l’autorització substantiva corresponent. Els terminis dels controls periòdics s’han d’establir tenint en compte els terminis determinats en altres declaracions o controls sectorials preceptius. Si no hi ha un termini fixat per l’autorització o la llicència, s’estableixen, amb caràcter indicatiu, els terminis següents:

a) Les activitats de l’annex I.1, cada dos anys.b) Les activitats dels annexos I.2 i I.3, cada quatre anys.c) Les activitats dels annexos II i IV, cada sis anys.La conformitat del compliment de les condicions de llicència ambiental o secto-

rial es duu a terme, per a les activitats dels annexos II i IV, mitjançant una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental, llevat que en la llicència ambiental o sectorial l’ajuntament encomani els controls periòdics als serveis tècnics municipals, d’acord amb les ordenances municipals. Així mateix, les ordenances municipals poden establir que sigui innecessari efectuar controls periòdics de determinades tipologies d’activitats.

3. Les activitats inscrites en el registre del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS) resten exemptes de control periòdic, llevat dels con-trols específics de determinades emissions en els quals s’hagin establert terminis particulars. La informació necessària respecte al compliment de l’autorització o la llicència ambientals s’ha d’aportar juntament amb l’actualització de la renovació de l’acreditació del sistema de gestió ambiental, segons el model determinat per reglament, i se n’ha de presentar una còpia a l’ajuntament corresponent, excepte pel que fa a les actuacions en què s’hagin establert altres terminis.

4. Són objecte de control ambiental les determinacions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals i, específicament, les següents:

a) Les emissions.b) La producció i la gestió de residus.c) Les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sane-

jament.d) Les mesures i les tècniques d’estalvi energètic, d’aigua i de matèries primeres

que s’han pres en consideració.e) El funcionament dels sistemes d’autocontrol d’emissions i d’immissions,

si escau. Els contaminants mesurats en continu i que estan connectats, per a llur seguiment, amb l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient resten exempts de controls.

f) Les immissions, si escau, en els termes que figurin en l’autorització o en la llicència ambientals.

g) La vigència de la garantia i de la pòlissa d’assegurança de la responsabilitat civil, en les condicions fixades en l’autorització o en la llicència ambientals.

5. El resultat del control periòdic de les activitats de l’annex I s’ha de presentar a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient, i s’ha de comunicar a l’ajuntament del municipi en el qual s’exerceix l’activitat.

6. Si una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental duu a terme el control periòdic de les activitats de l’annex II, s’ha de presentar el resultat d’aquest control a l’ajuntament corresponent.

Article 72Modalitats de control ambiental periòdic

1. Els controls periòdics es poden dur a terme per mitjà d’alguna de les moda-litats següents:

a) Control extern: l’executa un ens col·laborador de l’Administració ambiental o l’ajuntament, els quals han de comprovar l’adequació de les activitats al projecte


Disposicions

autoritzat i dur a terme les actuacions de presa de mostres, anàlisi i mesurament de les emissions i altres proves necessàries.

b) Control intern: l’executa la persona titular de l’activitat mitjançant l’establiment d’un sistema d’autocontrols.

c) Mixta: si el sistema d’autocontrols és parcial, s’ha de completar amb un control extern dut a terme per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental.

2. El sistema d’autocontrols de les activitats de l’annex I ha d’estar verificat per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, per a certificar la idoneïtat, la suficiència i la qualitat dels autocontrols.

CAPÍTOL IIControl de les activitats sotmeses a comunicació

Article 73Règim dels controls periòdics

Les activitats incloses en l’annex III es poden sotmetre al règim d’autocontrols periòdics, atenent la necessitat de comprovar emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d’altres, i a l’aigua, o la caracterització de determinats residus, el resultat dels quals es verifica de conformitat amb el que estableix l’ordenança municipal.

TÍTOL IXRègims d’inspecció, sancions i execució forçosa

CAPÍTOL IFunció d’inspecció

Article 74Acció inspectora

1. Les activitats que regula aquesta llei resten subjectes a l’acció inspectora de l’ens corresponent del departament competent en matèria de medi ambient o de l’ajuntament, de conformitat amb les competències que té, sens perjudici de l’apli-cació del principi de col·laboració interadministrativa.

2. Sens perjudici de les atribucions que la normativa sectorial atorga a l’òrgan competent per a emetre l’autorització substantiva, el departament competent en ma-tèria de medi ambient pot inspeccionar el compliment de les condicions ambientals fixades en la declaració d’impacte ambiental, i també les accions de restitució o restauració que hagin estat incloses en l’autorització substantiva. En tots els casos és preceptiva una inspecció en finir les accions de restitució o restauració.

3. L’acció inspectora es pot dur a terme en qualsevol moment, amb independència de les accions específiques de control inicial i periòdic de les activitats, de revisió de les autoritzacions o de les llicències ambientals i de la funció inspectora regulada per la legislació ambiental sectorial.

Article 75Obligacions de la persona o l’empresa titulars de les activitats

1. Les persones o empreses titulars de les activitats han de prestar l’assistència necessària al personal degudament habilitat de l’Administració que dugui a ter-me l’actuació inspectora per a facilitar-los el desenvolupament de llurs tasques, especialment pel que fa a la recollida de mostres i a l’obtenció de la informació necessària.

2. En el cas que la persona titular de l’activitat no permeti l’accés a les seves instal-lacions, l’Administració ha d’adoptar les actuacions necessàries per a entrar-hi.


Disposicions

3. Els resultats de les actuacions inspectores tenen valor probatori, sens perjudici d’altres proves que pugui aportar la persona interessada.

Article 76Facultats del personal inspector

El personal que inspecciona i el personal tècnic que exerceix les tasques ins-pectores, en l’exercici de llurs funcions, són considerats agents de l’autoritat i són autoritzats a:

a) Accedir, en qualsevol moment i sense avisar prèviament, als establiments de les empreses a les quals es desenvolupa l’activitat, i romandre-hi.

b) Fer-se acompanyar en les visites d’inspecció per la persona titular o la persona re-presentant de l’activitat i pel personal expert i tècnic de l’empresa o l’establiment.

c) Fer-se acompanyar pel personal habilitat oficialment que estimi necessari per a desenvolupar més bé la funció inspectora.

d) Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que consideri necessaris per a comprovar que s’observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

e) Practicar les mesures que resulten del funcionament de les instal·lacions que integren l’activitat.

f) Prendre les mostres dels agents contaminants que produeix l’activitat.g) Assistir, amb altres agents de l’autoritat competent, al precintament, al tancament

o a la clausura d’instal·lacions i d’activitats, ja sigui d’una manera parcial o total.h) Requerir tota la informació de la persona titular o del personal de l’empresa,

sols o davant de testimonis, que es jutgi necessària amb la intenció d’aclarir els fets que són objecte d’inspecció.

i) Aixecar acta, per exemplar triplicat, de les actuacions practicades, la qual s’ha d’emetre, sempre que sigui possible, davant la persona titular o la persona representant de l’activitat afectada.

Article 77Deures del personal d’inspecció

1. Les persones que duen a terme les tasques d’inspecció, per a accedir als esta-bliments o a les activitats en els quals han d’exercir llurs tasques, han d’acreditar llur condició mitjançant un document lliurat amb aquesta finalitat per l’Administració competent.

2. El personal que inspecciona està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la funció que exerceix.

3. El personal que inspecciona ha d’observar, en compliment de les obligacions que té, el respecte i la deferència deguts, i ha de facilitar a les persones inspecciona-des la informació que necessitin per a complir la normativa aplicable a les activitats que són objecte de les inspeccions.


Article 78Responsabilitat solidària

La responsabilitat és solidària quan no es pot determinar el grau de participació de les diferents persones que han intervingut en la comissió d’una infracció.


1. Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta llei.


Disposicions

2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació establerta pels articles 80, 81 i 82.

3. L’aplicació del règim sancionador és independent del tancament de l’activitat per manca d’autorització o llicència regulat per l’article 65.

Article 80Tipiicació de les infraccions amb relació a les activitats de l’annex I.1

1. Són infraccions molt greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització

ambiental preceptiva, o, finit el termini del control inicial, si no és favorable, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

b) Incomplir les condicions establertes en l’autorització ambiental, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

c) Incomplir les obligacions derivades de les mesures provisionals que estableix aquesta llei.

d) Exercir l’activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions que hagin establert l’exigència de notificació, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

2. Són infraccions greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització

ambiental preceptiva o finit el termini del control inicial si no és favorable, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o sense que s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

b) Incomplir les condicions establertes en l’autorització ambiental, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o sense que s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

c) Amagar o alterar maliciosament la informació exigida en els procediments que regula aquesta llei.

d) Transmetre la titularitat de l’autorització ambiental sense comunicar-ho a l’òrgan competent per a atorgar-la.

e) No comunicar a l’Administració competent les modificacions efectuades en la instal·lació, sempre que no tinguin el caràcter de substancials.

f) No informar immediatament l’Administració competent de qualsevol incident o accident que afecti d’una manera significativa el medi ambient.

g) Impedir, endarrerir o obstruir l’activitat d’inspecció o de control.h) No dur a terme la revisió periòdica de l’autorització ambiental.i) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental als controls

periòdics preceptius.j) Falsejar, per acció o omissió, els certificats tècnics i altres actes de control o

de verificació ambientals.3. Són infraccions lleus:a) No efectuar les notificacions preceptives a les administracions competents,

establertes en les normes corresponents, sense que s’hagi produït cap tipus de dany o de deteriorament per al medi ambient ni s’hagi posat en perill la seguretat o la salut de les persones.

b) No complir les prescripcions que estableixen aquesta llei o les normes aprovades d’acord amb aquesta, quan no estigui tipificat com a infracció molt greu o greu.

c) No informar l’Administració competent de qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l’execució o en el desenvolupament d’un projecte d’activitat sotmesa a la declaració d’impacte ambiental.


Disposicions

Article 81Tipiicació de les infraccions amb relació a l’avaluació d’impacte ambiental de les activitats dels annexos I i II

1. Són infraccions molt greus:a) Iniciar l’execució del projecte d’activitat que s’ha de sotmetre a avaluació

d’impacte ambiental, d’acord amb l’annex I, sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent.

b) Iniciar l’execució del projecte d’activitat inclosa en l’annex II que s’hagi de sotmetre a l’avaluació d’impacte ambiental, sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent o sense sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental.

2. Són infraccions greus:a) Ocultar, falsejar o manipular dades d’una manera maliciosa en el procediment

d’avaluació d’impacte ambiental.b) Incomplir les ordres de suspendre l’execució del projecte de l’activitat.3. És una infracció lleu incomplir qualsevol de les obligacions o dels requisits

continguts en aquesta llei referits a la declaració d’impacte ambiental, quan no estigui tipificat com a molt greu o greu.

4. Un cop iniciat el procediment sancionador per incompliments relacionats amb la declaració d’impacte ambiental, l’òrgan competent per a resoldre pot, en qualse-vol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l’execució del projecte d’activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pogués recaure.

Article 82Tipiicació de les infraccions amb relació a les activitats dels annexos I.2, II, III i IV

1. Són infraccions molt greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de l’au-

torització ambiental o sense disposar de l’acta de control inicial favorable.b) No dur a terme la revisió periòdica de l’autorització ambiental.c) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental als controls

periòdics preceptius.d) Ocultar o alterar dades aportades als expedients administratius per a l’auto-

rització o la llicència ambientals o qualsevol de llurs revisions o modificacions.e) Falsejar, per acció o per omissió, els certificats tècnics i altres actes de control

o verificació ambientals.2. Són infraccions greus:a) Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de la

llicència ambiental o sense disposar de l’acta de control inicial favorable.b) Exercir l’activitat sense haver fet la comunicació, en el cas de les activitats

sotmeses a aquest règim.c) No dur a terme la revisió periòdica de la llicència ambiental.d) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls

periòdics preceptius.e) Transmetre l’autorització ambiental o la llicència ambiental sense comunicar-

ho a l’òrgan ambiental competent.f) Impedir, retardar o obstaculitzar els actes d’inspecció ordenats per les auto-

ritats competents.g) No dur a terme les comunicacions preceptives exigides per l’autorització o la

llicència ambientals a l’Administració competent.h) No comunicar a l’Administració competent qualsevol situació anòmala que

sorgeixi en l’execució o el desenvolupament d’un projecte d’activitat.i) Incomplir les determinacions de l’autorització o la llicència ambientals no

establertes per la legislació sectorial ambiental.3. Són infraccions lleus:


Disposicions

a) No comunicar a l’Administració competent les modificacions no substancials que poden afectar les condicions de l’autorització o les característiques o el funci-onament de l’activitat.

b) Incórrer en demora no justificada en l’aportació de documents sol·licitats per l’Administració competent.

c) No notificar a l’Administració competent el canvi de titularitat de les activitats compreses en l’annex III.

d) Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinaci-ons d’aquesta llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada d’infracció molt greu o greu.

4. A les activitats sotmeses a l’obligació de notificació i registre establerta en la disposició final cinquena de la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, se’ls aplica la tipificació d’infraccions i les sancions establertes en l’esmentada llei.

Article 83Sancions


a) En el cas d’infracció molt greu:1) Multa de 200.001 euros a 2.000.000 d’euros.2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal,

total o parcial, de les activitats per a un període no inferior a dos anys ni superior a cinc.

3) Inhabilitació per a exercir l’activitat per a un període no inferior a un any ni superior a dos.

4) Revocació o suspensió de l’autorització per a un temps no inferior a un any ni superior a cinc.

5) Publicació, servint-se dels mitjans que es considerin oportuns, de les sancions imposades, una vegada hagin adquirit fermesa per procediment administratiu o, si escau, jurisdiccional, i també del nom, els cognoms o la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l’índole i la naturalesa de les infraccions.

b) En el cas d’infracció greu:1) Multa de 20.001 euros a 200.000 euros.2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal,

total o parcial, de les activitats per a un període màxim de dos anys3) Inhabilitació per a exercir l’activitat per a un període màxim d’un any.4) Revocació o suspensió de l’autorització per a un període màxim d’un any.c) En el cas d’infracció lleu:1) Multa de 2.000 euros a 20.000 euros.2. Les infraccions tipificades per l’article 81 poden donar lloc a la imposició de

les sancions següents:a) En cas d’infraccions molt greus, multa de 240.405 euros a 2.404.049 euros.b) En cas d’infraccions greus, multa de 24.041 a 240.405 euros.c) En cas d’infraccions lleus, multa de fins a 24.041 euros.d) Un cop iniciat el procediment sancionador, l’òrgan competent per a resoldre

pot, en qualsevol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l’execució del projecte d’activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pogués recaure.


a) Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 50.001 euros a 150.000 euros.

b) Les infraccions greus són sancionades amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.


Disposicions

c) Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 500 euros a 5.000 eu-ros.

4. Si la quantia de la multa és inferior al benefici obtingut per haver comès la infracció, s’ha d’augmentar la sanció, com a mínim, fins al doble de l’import amb què s’ha beneficiat la persona infractora.

5. Sens perjudici de la sanció que s’imposi, la persona que comet una infracció està obligada a reposar o a restaurar les coses a l’estat anterior a la infracció comesa, i també, si escau, a abonar la indemnització corresponent pels danys i els perjudicis causats de conformitat amb la legislació de responsabilitat ambiental. La indem-nització pels danys i els perjudicis causats a les administracions públiques s’ha de determinar i recaptar per via administrativa.

6. Quan la persona infractora no compleixi l’obligació de reposar o restaurar establerta per l’article 83.5, l’òrgan de l’Administració competent pot acordar d’im-posar multes coercitives la quantia de les quals no pot superar un terç de la multa establerta per al tipus d’infracció comesa.

Article 84Mesures de caràcter provisional

1. Quan s’hagi iniciat un procediment sancionador, si l’òrgan de l’Administració competent per a imposar la sanció constata el risc d’una afecció greu per al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot acordar, entre d’altres, algunes de les mesures provisionals següents:

a) Mesures de correcció, seguretat o control per a impedir la continuïtat en la producció del risc o del dany.

b) Precintament d’aparells o equips.c) Clausura temporal, parcial o total de les instal·lacions.d) Aturada de les instal·lacions.e) Suspensió temporal de l’autorització ambiental per a exercir l’activitat.2. Les mesures fixades per l’article 84.1 poden ésser acordades abans que s’iniciï

el procediment administratiu sancionador, en les condicions que estableix l’article 72.2 de la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les ad-ministracions públiques i del procediment administratiu comú.


En la imposició de les sancions s’ha d’adequar la gravetat del fet constitutiu de la infracció amb la sanció aplicada. Per a graduar la sanció, s’han de tenir en compte, d’una manera especial, els aspectes següents:

a) L’existència d’intencionalitat o de reiteració.b) Per a les activitats de l’annex I.1, segons els danys causats al medi ambient o

a la salut de les persones o el perill creat per a llur seguretat.c) La reincidència per haver comès més d’una infracció tipificada en aquesta

llei, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.d) El benefici obtingut per haver comès la infracció.e) El grau de participació en el fet per un títol diferent que el d’autor o autora.f) La capacitat econòmica de la persona infractora.

Article 86Potestat sancionadora i òrgans competents

1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades en aquesta llei cor-respon a l’òrgan del departament competent en matèria de medi ambient i dels ens locals, segons l’àmbit de les competències respectives atribuïdes per aquesta llei.

2. En cas que s’hagi produït un dany real o potencial, un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones, tal com estableix la lletra a de l’article 80.1, i també la vulneració de les emissions o de les condicions imposades en l’autorització ambiental establertes per les lletres


Disposicions

b i d de l’article 80.1, la lletra b de l’article 80.2 i la lletra c de l’article 80.3, l’exer-cici de la potestat sancionadora correspon a l’òrgan específic de l’Administració que determini la legislació ambiental reguladora en matèria d’aigües, de residus, de contaminació atmosfèrica, acústica, de fauna, de flora o la que correspongui segons el medi afectat.

Article 87Concurrència de sancions

Les conductes tipificades d’infracció administrativa per aquesta llei també po-den ésser sancionades en aplicació d’altres normes sectorials, llevat que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer cas, s’ha d’aplicar el règim que sancioni amb més gravetat la conducta infractora.

CAPÍTOL III.Execució forçosa


Les administracions públiques, perquè es compleixin els actes dictats en aplicació d’aquesta llei, a més dels altres mitjans d’execució forçosa legalment establerts, poden imposar multes coercitives amb una quantia màxima de 3.000 euros i amb un màxim de tres multes consecutives.

TÍTOL XTaxes

Article 89Establiment i ordenació

1. La prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’au-torització ambiental, declaració d’impacte ambiental, llicència ambiental i comunicació, i també els relatius als procediments de modificació de les activitats i revisió de l’autorització i la llicència ambientals, merita les taxes corresponents.

2. De conformitat amb la legislació tributària aplicable a cada Administració pública, l’import de les taxes ha de tendir a cobrir el cost del servei que en consti-tueixi el fet imposable.

Article 90Taxes locals

De conformitat amb les ordenances fiscals corresponents, l’import de les taxes per als serveis prestats pels ens locals, en aplicació d’aquesta llei, no pot excedir, en conjunt, del cost real o previsible del servei o de l’activitat de què es tracti o, en cas que hi manqui, del valor de la prestació rebuda.


PrimeraIntervenció dels ens locals en l’obertura d’activitats per raons de seguretat i salut de les persones

La intervenció dels ens locals en l’obertura d’activitats per raons de seguretat i salut de les persones és compartida amb l’Administració de la Generalitat i s’exerceix en els termes que en cada cas estableixi la legislació sectorial aplicable, d’acord amb els principis de no-concurrència, simultaneïtat i coordinació.


Disposicions

SegonaSimultaneïtat de les tramitacions

El Govern ha de promoure, en els casos que sigui possible, les modificacions normatives necessàries per a garantir que es tramitin simultàniament les diverses autoritzacions de competència dels departaments que concorrin sobre l’exercici d’una mateixa activitat.

TerceraActuació única de control inicial ambiental i comprovació prèvia en matèria de prevenció d’incendis

En els casos en què, prèviament a l’inici d’una activitat o de la posada en funcionament d’un establiment, s’hagi de dur a terme un control inicial segons les determinacions d’aquesta llei i, alhora, s’hagi de fer una actuació de comprovació prèvia d’acord amb la normativa de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, la persona titular de l’autorització o de la llicència ambiental pot sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració en la qual s’acrediti el compliment dels requisits exigibles en matèria de preven-ció i seguretat pel que fa a incendis, i també les determinacions ambientals exigibles.

QuartaComissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei

1. Es crea la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge. La composició, el funcionament i el règim jurídic de la Comissió s’han d’establir per regla-ment.

2. El nombre de membres de la Comissió, no superior a vint, ha d’ésser represen-tatiu dels diferents departaments, dels ens locals, de les agrupacions empresarials, sindicals i organitzacions professionals agràries més representatives, dels col·legis professionals, i de les enginyeries i consultories ambientals, i s’ha de procurar la paritat entre dones i homes.

3. La Comissió ha de formular una memòria anual que contingui els resultats de l’avaluació i el seguiment de l’aplicació de la Llei, i també les propostes de correcció i millora de l’execució de la Llei que consideri necessàries.

CinquenaHarmonització del règim jurídic i iscal de les llicències ambientals

La Comissió del Govern local, en exercici de les seves funcions, està facultada per a elaborar propostes de procediments administratius, criteris tendents a la unificació en l’aplicació de les taxes i ordenances fiscals tipus reguladores de les taxes per tal d’harmonitzar el règim jurídic i fiscal de les llicències.

SisenaBoniicacions per a les activitats amb sistemes d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea

La legislació i les ordenances que regulin les taxes establertes per l’article 89 han de fixar l’atorgament d’una bonificació específica a les empreses que disposin del certificat del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

SetenaModiicació automàtica dels annexos

Als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.


Disposicions


PrimeraProcediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei

1. Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei relatius a les activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, que continuen inclosos en els annexos I i II d’aquesta llei, se sotmeten al règim legal vigent en el moment que s’inicia el procediment.

2. Els procediments de llicència ambiental o d’obertura d’establiments compresos en els annexos II i III de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, però que en aquesta resten subjectes al règim de comunicació de l’annex III, es resolen mitjançant la notificació a la persona inte-ressada que l’activitat queda sotmesa al règim de comunicació segons determina aquesta llei.

SegonaDeterminació dels procediments en el marc dels quals s’efectua la intervenció administrativa dels ens locals si no hi ha procediments especíics

1. Per a fer efectiu el principi d’harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l’acció pública que atribueixen competències espe-cífiques d’intervenció administrativa als ens locals en àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposin de procediment específic per a exercir aquest control, cal dur a terme un únic procediment marc.

2. Mentre la normativa de règim local no articuli el procediment marc i a fi d’aplicar el que determina aquesta llei, i en tot allò que no la contradigui, s’ha de seguir els procediments establerts pel Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, del 13 de juny, o la norma que el substitueixi pel que fa a la regulació de l’activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, respecte a les atribucions que per a l’obertura d’activitats fixi l’esmentada legislació sectorial i la potestat normativa i d’autoorganització que correspon als ens locals. Les remissions de l’article 92.1 del dit reglament al règim d’activitats classificades com a molestes, nocives, insalubres i perilloses s’han d’entendre fetes als règims d’intervenció establerts per aquesta llei i per les legislacions sectorials en matèria de seguretat, prevenció d’incendis i salut. Pel que fa a l’article 92.3 del Reglament, s’han de verificar les condicions dels locals en les matèries en què s’atribueixi la competència als ens locals, de conformitat amb el principi de no-concurrència amb altres administracions.

3. Mentre no es disposi del procediment marc, els ens locals, en exercici de llurs competències, han de facilitar:

a) Que les persones interessades a obrir o modificar una activitat puguin pre-sentar una única sol·licitud davant de l’Administració competent, que ha d’ésser suficient per a instar les diverses intervencions administratives concurrents en l’activitat de què es tracti.

b) Informació a les persones interessades sobre l’estat de la tramitació de llurs sol·licituds.

c) Que els diferents tràmits administratius que concorren en una mateixa activitat es puguin dur a terme d’una manera simultània.

TerceraRègim jurídic transitori de les entitats col·laboradores de l’Administració ambi-ental

Mentre no s’aprovi la regulació general de les entitats col·laboradores de l’Ad-ministració establerta en aquesta llei, els és aplicable el Decret 170/1999, del 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador dels ens ambientals de control.


Disposicions

QuartaActuacions de control periòdiques

1. Per a les activitats de l’annex I i II amb autorització o llicència ambientals existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, i classificades en l’annex I o II.1 de la Llei 3/1998, regeixen els terminis fixats per a les actuacions de controls específics de l’autorització o la llicència ambientals.

2. Per a les activitats de l’annex II que disposen de llicència ambiental en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, i classificades en l’annex II.2 de la Llei 3/1998, s’apliquen els terminis de controls periòdics fixats per a les actuacions de controls específics de la llicència ambiental, amb l’excepció de les activitats existents amb anterioritat a la Llei 3/1998, subjectes a la Llei 4/2004, de l’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, per a les quals l’inici dels controls es fixa segons els requeriments i els terminis establerts per la Llei 17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres, i sempre que la llicència no determini controls específics en l’àmbit de les competències ambientals de control dels ens locals.

3. Per a les activitats de l’annex III d’aquesta llei, se segueixen les determinacions de l’article 73.


Resten derogades les disposicions següents:a) La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració

ambiental.b) La Llei 1/1999, del 30 de març, de modificació de la disposició final quarta

de la Llei 3/1998, del 27 de febrer.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraDesplegament reglamentari

1. El Govern ha d’aprovar el desplegament reglamentari d’aquesta llei en un termini de vuit mesos comptats des que es publica oficialment. Fins que no entri en vigor aquest desplegament són aplicables les disposicions reglamen-tàries que no contradiguin aquesta llei, que no s’hi oposin i que no hi siguin incompatibles.

2. S’habilita el Govern per a adaptar les activitats de l’annex I.1 d’aquesta llei a les prescripcions determinades per les directives europees i per la legislació bàsica estatal en matèria de avaluació d’impacte ambiental i en matèria de prevenció i control integrat de la contaminació.

3. S’habilita la persona titular del Departament de l’Administració de la Ge-neralitat competent en matèria de medi ambient per a incorporar noves tipologies d’activitats en els annexos I.2, II, III i IV o per a adaptar les existents. Aquestes incorporacions o modificacions s’han de dur a terme a proposta de la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei regulada per la disposició addicional cinquena.

SegonaActualització de la quantia de les sancions

Les quanties de les sancions fixades per aquesta llei s’han d’actualitzar d’acord amb el que estableixen la Llei de pressupostos o la Llei de mesures fiscals i admi-nistratives o una disposició del Govern dictada a aquest efecte.


Disposicions

TerceraEntrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor al cap de vuit mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEXOS

1. Els valors llindar establerts en aquests annexos es refereixen, amb caràcter general, a capacitats o a rendiments de producció. Si un mateix titular exerceix diverses activitats de la mateixa categoria en la mateixa instal·lació o en el mateix emplaçament, s’han de sumar les capacitats respectives.

2. També s’inclouen en l’àmbit d’aquesta llei les instal·lacions de processos secundaris compresos en els annexos de la mateixa llei.

3. Els annexos I, II i III s’estructuren en dotze grups d’activitats. Cada grup s’ha desenvolupat en diversos nivells de desagregació quan aquest grau de detall és necessari per a identificar clarament l’activitat que s’ha de tractar. El codi que correspon a cada activitat apareix al marge esquerre del text i es manté en tots els annexos; com a conseqüència de l’absència d’activitats, en alguns casos hi ha salts de numeració.

ANNEX I

I.1. Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, subjectes a la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació


superior a 50 megawatts (MW). S’hi inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.2. Refineries de petroli i de gas.1.3. Coqueries.1.4. Instal·lacions per a la gasificació i la liqüefacció del carbó.3. Producció i transformació de metalls3.1. Instal·lacions per a la calcinació o per a la sinterització de minerals metàl·lics,

inclòs el mineral sulfurós.3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers en brut (fusió primària

o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat de més de 2,5 tones per hora.

3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat superior a 20 tones per hora d’acer en brut.

3.3.b) Forja amb martells amb una energia d’impacte superior a 50 quilojoules (kJ) per martell quan la potència tèrmica utilitzada és superior a 20 MW.

3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tracta-ment de més de 2 tones per hora d’acer en brut.

3.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 tones per dia.

3.9. Instal·lacions per a:3.9.a) La producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de con-

centrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics.


Disposicions

3.9.b) La fusió de metalls no ferrosos, inclòs l’aliatge, i inclosos els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de més de 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de 20 tones per dia, per a la resta de metalls.

3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics mitjançant un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat és superior a 30 metres cúbics (m3).

4. Indústries minerals i de la construcció4.1. Instal·lacions per a:4.1.a) La fabricació de ciment i de clínquer en forns rotatoris, incloses les instal-

lacions dedicades a moldre clínquer, amb una capacitat de producció de ciment o clínquer superior a 500 tones per dia.

4.1.b) La fabricació de ciment i de clínquer en forns d’un altre tipus, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

4.1.d) La fabricació de calç en forns, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

4.4. Instal·lacions per a l’obtenció d’amiant i per a la fabricació de productes a base d’amiant.

4.5. Instal·lacions per a la fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 tones per dia.

4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 tones per dia.

4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant l’en-fornada, en particular, de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia, o una capacitat d’enfornar de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3 de densitat de càr-rega per forn.

5. Indústria químicaLa fabricació, als efectes de les categories d’activitats d’aquesta llei, designa la

fabricació a escala industrial, mitjançant transformació química, dels productes o dels grups de productes esmentats a continuació:

5.1. Instal·lacions químiques per a fabricar productes químics orgànics de base, en particular:

5.1.a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics alicíclics o aromàtics).

5.1.b) Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines epoxídica.

5.1.c) Hidrocarburs sulfurats.5.1.d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular amines, amides, compostos nitrosos,

nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats.5.1.e) Hidrocarburs fosforats.5.1.f) Hidrocarburs halogenats.5.1.g) Compostos organometàl·lics.5.1.h) Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de

cel·lulosa).5.1.i) Cautxús sintètics.5.1.j) Colorants i pigments.5.1.k) Tensioactius i agents de superfície.5.2. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics

de base, com ara:5.2.a) Gasos, en particular l’amoníac, el clor o el clorur d’hidrogen, el fluor o

el fluorur d’hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil.

5.2.b) Àcids, en particular l’àcid cròmic, l’àcid fluorhídric, l’àcid fosfòric, l’àcid nítric, l’àcid clorhídric, l’àcid sulfúric, l’àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurats.


Disposicions

5.2.c) Bases, en particular l’hidròxid d’amoni, l’hidròxid potàssic, l’hidròxid sòdic.

5.2.d) Sals com ara el clorur d’amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d’argent.

5.2.e) No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com ara el carbur de calci, el silici, el carbur de silici.

5.3. Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos).

5.4. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides.

5.5. Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base.

5.7. Instal·lacions químiques per a la fabricació d’explosius.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,

merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de trac-tament és superior a 10 tones per dia.

6.2. Instal·lacions per a l’adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), quan la capacitat de tractament és superior a 12 tones per dia de productes acabats.

7. Indústria alimentària i del tabac7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 tones

per dia.7.2. Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a

partir de:7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració

de productes acabats superior a 75 tones per dia.7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d’elaboració de productes

acabats superior a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral).7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda su-

perior a 200 tones per dia (valor mitjà anual).9. Indústria del paper9.1. Instal·lacions industrials per a la fabricació de pasta de paper a partir de

fusta o altres matèries fibroses.9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una ca-

pacitat de producció de més de 20 tones per dia.9.4. Instal·lacions per a la producció i el tractament de la cel·lulosa, amb una

capacitat de producció superior a 20 tones per dia.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, inclosa la gestió

d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.

10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat superior a 3 tones per hora.

10.5. Instal·lacions per a l’eliminació dels residus no perillosos en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 50 tones per dia.

10.6. Dipòsits controlats que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 tones, amb l’exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que tinguin més de:11.1.a) 40.000 emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines

ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus.11.1.b.i) 2.000 places per a porcs d’engreix (de més de 30 kg)11.1.b.ii) 2.500 places per a porcs d’engreix (de més de 20 kg)11.1.c.i) 750 places per a truges reproductores.11.1.c.ii) 530 places per a truges reproductores en cicle tancat.


Disposicions

11.1.c.iii) En el cas d’explotacions mixtes, en què coexisteixin animals dels apar-tats 11.1.b i 11.1.c, el nombre d’animals per incloure l’establiment en aquest annex es determinarà d’acord amb les equivalències en Unitat de bestiar gros (UBG) dels diferents tipus de bestiar porcí, recollides a la legislació vigent sobre ordenació de les explotacions porcines.

11.3. Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o restes d’animals, amb una capacitat de tractament superior a 10 tones per dia.

12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o

productes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum superior a 150 kg de dissolvent per hora o superior a 200 tones per any.

12.8. Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografiat per a la combustió o la grafitació.

I.2. Activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental, no subjectes a la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació

1. Energia1.8. Fabricació industrial de briquetes d’hulla i de lignit.1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la producció d’electricitat,

vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica superior a 100 MW, que no estiguin incloses al codi 1.1 de l’annex I.1.

3. Producció i transformació de metalls3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de trac-

tament de més de 2 tones per hora, exclòs l’acer en brut.3.30. Fabricació d’automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per

a vehicles, amb una superfície total superior a 30.000 metres quadrats (m2).3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total superior

a 30.000 m2.3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d’aeronaus, amb una su-

perfície total superior a 30.000 m2.3.34. Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors que estiguin

situades fora de polígons industrials o a menys de 500 metres d’una zona residen-cial.

4. Indústries minerals i de la construcció4.1.a) Fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de

producció superior a 200 tones per dia i fins a 500 tones per dia.4.1.d) Fabricació de guix en forns, amb una capacitat de producció superior a 50

tones per dia.4.8. Aglomerats de minerals.4.9. Instal·lacions per a la calcinació i la sinterització de minerals metàl·lics, amb

una capacitat superior a 5.000 tones per any de mineral processat.4.10. Fabricació de perlita expandida.4.11. Calcinació de la dolomita.4.12. Plantes d’aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció superior a

250 tones per hora.9. Indústria del paper9.3. Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a l’eliminació de residus perillosos, amb una capacitat

fins a 10 tones per dia.10.2. Centre per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una

capacitat superior a 30 tones per dia.10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb una capacitat

superior a 100.000 tones per any.


Disposicions

11. Activitats agroindustrials i ramaderesInstal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que tinguin:11.1.d) Per sobre de 600 places de vacum d’engreix.11.1.e) Per sobre de 300 places de vacum de llet.11.1.f) Per sobre de 2.000 places d’oví i de cabrum.11.1.i) Places per a més d’una de les espècies animals especificades en qualsevol

dels annexos d’aquesta llei, o places de la mateixa espècie d’aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP) i no estigui inclosa a l’apartat 11.1.c.iii de l’annex I.1, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions, per a classificar-les a cadascun dels annexos, es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions, i d’una manera genèrica equival al 33 % de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

11.1.m) Per sobre de 20.000 places de conills.11.1.n) Per sobre de 55.000 places de pollastres d’engreix (i per sota de 85.000).11.2. Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva, amb una capacitat de producció

superior a 1.000 tones per any.12. Altres activitats12.1. Activitats i instal·lacions afectades per la legislació d’accidents greus.12.16. Construcció i reparació naval en drassanes, amb una superfície total

superior a 20.000 m2.12.37. Càmpings amb un nombre d’unitats d’acampada superior a 1.500.12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb

una superfície superior a 5 hectàrees.12.53. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de productes petrolífers, amb una

capacitat superior a 100.000 tones.12.54. Parcs temàtics amb una superfície superior a 20 hectàrees.I.3. Activitats sotmeses al règim de declaració d’impacte ambiental amb una

autorització substantiva1. Energia1.11. Parcs eòlics amb un nombre d’aerogeneradors superior a 5 o de potència

instal·lada superior a 10 MW, o bé que estiguin a menys de 2 quilòmetres d’un altre parc eòlic.

1.13. Instal·lacions fotovoltaiques de superfície superior a 6 hectàrees ubicades en sòl no urbanitzable.

2. Mineria2.1. Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats.2.4. Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions

geotèrmiques.2.5. Explotacions ubicades en terreny de domini públic hidràulic per a extrac-

cions superiors a 20.000 m3/any o en zona de policia de llera la superfície de les quals superi les 3 hectàrees.

ANNEX II

Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental


superior a 2 MW i fins a 50 MW. S’hi inclouen les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix


Disposicions

la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.6. Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones de vapor per hora.1.7. Generadors de calor de potència calorífica superior a 2.000 tèrmies per

hora.1.10. Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d’una activitat fixa

extensiva.1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la producció d’electricitat,

vapor i aigua calenta amb una potència tèrmica fins a 100 MW i superior a 0,2 MW, que no estiguin incloses al codi 1.1 de l’annex I.1.

2. Mineria2.3. Extracció de sal marina.3. Producció i transformació de metalls3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers en brut (fusió primària o

fusió secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat fins a 2,5 tones per hora.

3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat de fins a 20 tones per hora d’acer

en brut.3.3.b) Forja amb martells, amb una energia d’impacte fins a 50 kJ, o quan la font

tèrmica utilitzada sigui de fins a 20 MW.3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de trac-

tament de fins a 2 tones per hora de metall base.3.4. Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció superior a 2

tones per dia i de fins a 20 tones per dia.3.6. Tractament d’escòria siderúrgica i de fosa.3.8. Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manu-

tenció i transport de minerals dins de les plantes metal·lúrgiques.3.9.b) Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l’aliatge i els

productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de fins a 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de fins a 20 tones per dia per a altres metalls.

3.11. Electròlisi de zenc.3.12. Instal·lacions per a l’aïllament o el recobriment de fils, superfícies i con-

ductors de coure o similars, mitjançant resines o processos d’esmaltatge.3.13. Aliatges de metall amb injecció de fòsfor.3.17. Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització.3.19. Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics.3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i matèries plàstiques

per un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes emprades o de les línies completes destinades al tractament sigui de fins a 30 m3.

3.25. Fabricació d’armes i municions.3.26. Fabricació d’electrodomèstics.3.28. Instal·lacions per a la fabricació d’acumuladors elèctrics, piles i bateries.3.30. Fabricació d’automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per

a vehicles, amb una superfície total fins a 30.000 m2.3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total fins a

30.000 m2.3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d’aeronaus, amb una su-

perfície total fins a 30.000 m2.4. Indústries minerals i de la construcció4.1. Instal·lacions de:4.1.a) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de

producció fins a 200 tones per dia.


Disposicions

4.1.b) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns d’altres tipus, amb una capacitat de producció fins a 50 tones per dia.

4.1.c) Fabricació de ciment sense forns a partir de clínquer.4.1.d) Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat dels forns sigui fins

a 50 tones per dia.4.2. Fabricació de formigó i/o d’elements de formigó, guix i ciment.4.3. Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin ami-

ant.4.5. Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una

capacitat de fusió de fins a 20 tones per dia.4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de

fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 20 tones per dia i superior a 1 tona per dia.

4.7. Fabricació de productes ceràmics per a construcció, refractaris, porcellana, gres, argila plàstica i similars en forns amb una capacitat de fins a 75 tones per dia.

4.9. Instal·lacions de calcinació i de sinterització de minerals metàl·lics, amb una capacitat de fins a 5.000 tones per any de mineral processat.

4.12. Plantes d’aglomerat asfàltic, amb una capacitat de producció de fins a 250 tones per hora.

4.13. Plantes de preparació i ensacada de ciments especials i/o morters.4.14. Instal·lacions d’emmagatzematge de productes pulverulents o granulats,

amb una capacitat superior a 1.000 tones.4.16. Instal·lacions de tall, serradura i poliment per mitjans mecànics de roques

i pedres naturals, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.4.17. Fabricació de materials abrasius a base d’alúmina, carbur de silici i altres

productes similars.4.19. Tractaments superficials del vidre per mètodes químics.4.21. Activitats de classificació i tractament d’àrids quan l’activitat es desenvolupa

fora d’un recinte miner.5. Indústria química5.6. Preparació d’especialitats farmacèutiques o veterinàries.5.8. Producció de mescles bituminoses a base d’asfalt, betum, quitrans i brees.5.9. Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o

aminoplàstiques, llevat dels que contenen amiant.5.10. Producció de coles i gelatines.5.11. Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars.5.12. Fabricació de:5.12.a) Sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament.5.12.b) Perfums i productes de bellesa i higiene.5.13. Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la foto-

grafia.5.14. Oxidació d’olis vegetals.5.15. Sulfitació i sulfatació d’olis.5.16. Extracció química sense refinar d’olis vegetals.5.17.a) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables.5.17.b) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques.5.20. Fabricació o preparació d’altres productes químics que no estiguin inclosos

a l’annex I.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,

merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de trac-tament és de fins a 10 tones per dia.

6.2. Instal·lacions per a l’adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), amb una capacitat de tractament del producte acabat de fins a 12 tones per dia.

7. Indústria alimentària i del tabac


Disposicions

7.1. Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals de fins a 50 tones per dia i superior a 2 tones per dia.

7.2. Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:

7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració de productes acabats de fins a 75 tones per dia i superior a 10 tones per dia.

7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de productes aca-bats de fins a 300 tones per dia (mitjana trimestral) i superior a 5 tones per dia.

7.4. Producció de midó.7.8. Tractament, manipulació i processament de productes del tabac.7.9. Instal·lacions industrials per a elaborar greixos i olis vegetals i animals,

instal·lacions industrials per a elaborar cervesa i malta, instal·lacions industrials per a fabricar fècules, instal·lacions industrials per a elaborar confitures i almívars, instal·lacions industrials per a fabricar farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es donin, d’una manera simultània, les circumstàncies següents: a) que estigui situada fora de polígons industrials, b) que estigui situada a menys de 500 m d’una zona residencial, c) que ocupi una superfície d’almenys 1 hectàrea. Les activitats incloses en aquest epígraf s’han de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la decisió de l’òrgan ambiental competent del Departament de Medi Ambient i Habitatge respecte de la necessitat de sotmetre’s o no a l’avaluació d’impacte ambiental.

8. Indústria de la fusta, del suro i de mobles8.2. Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà.9. Indústria del paper.9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una capa-

citat de producció de fins a 20 tones per dia i superior a 5 tones per dia.9.4. Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa, amb una capacitat de

producció de fins a 20 tones per dia.9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una

capacitat de producció superior a 20 tones per dia.10. Gestió de residus10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, amb una capacitat

de fins a 10 tones per dia.10.2. Centres per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una

capacitat de fins a 30 tones per dia.10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat

de fins a 3 tones per hora.10.5. Instal·lacions per a l’eliminació dels residus no perillosos en llocs que no

siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat de fins a 50 tones per dia.10.6.a) Dipòsits controlats de residus que reben fins a 10 tones per dia i que tenen

una capacitat total de fins a 25.000 tones, amb exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

10.6.b) Monodipòsits de residus de la construcció.10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos amb una capacitat

de fins a 100.000 tones per any.10.8. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos.10.9. Instal·lacions per al tractament de dejeccions ramaderes líquides (pu-

rins).10.10. Instal·lacions per al tractament mecànic biològic de residus municipals

no recollits selectivament.10.11. Instal·lacions per al tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat.11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions per a la cria intensiva que disposin de:11.1.a) Emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores,

o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus, amb una capacitat de fins a 40.000 i superior a 2.000 caps de bestiar.


Disposicions

11.1.b.i) Places de porc d’engreix (de més de 30 kg), amb una capacitat de fins a 2.000 i superior a 200 caps de bestiar.

11.1.b.ii) Places de porc d’engreix (de més de 20 kg), amb una capacitat de fins a 2.500 i superior a 200 caps de bestiar.

11.1.c.i) Places de truges reproductores, amb una capacitat de fins a 750 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.c.ii) Places de truges reproductores en cicle tancat, amb una capacitat de fins a 530 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.d) Places de vacum d’engreix, amb una capacitat de fins a 600 i superior a 50 caps de bestiar.

11.1.e) Places de vacum de llet, amb una capacitat de fins a 300 i per sobre de 50 caps de bestiar.

11.1.f) Places d’oví i de cabrum, amb una capacitat de fins a 2.000 i per sobre de 500 caps de bestiar.

11.1.g) Places d’equí, amb una capacitat per sobre de 50 caps de bestiar.11.1.h) Places per a qualsevol altra espècie animal, no especificades en els annexos

d’aquesta llei, equivalents a 50 unitats ramaderes (UR) o més, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.j) Places de bestiar porcí i boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no, excepte si disposen de places d’aviram, la suma de les quals sigui superior a 33 i fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre les instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.k) Places d’aviram i d’altres espècies animals, inclosos el bestiar porcí i el boví, la suma de les quals sigui superior a 25 i fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions per a classificar-les en cada un dels annexos es calcula proporcionalment als períodes en què els animals s’estiguin a les instal·lacions, i d’una manera genèrica equival al 33 % de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

11.1.m) Places de conills, amb una capacitat per sobre de 1.000 i fins a 20.000 caps de bestiar.

11.2 Instal·lacions d’aqüicultura:11.2.a) Intensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1.000 tones per any

i superior a 5 tones per any.11.2.b) Extensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1.000 tones per any

i superior a 5 tones per any.11.3. Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o restes d’ani-

mals, amb una capacitat de tractament de fins a 10 tones per dia i superior a 1 tona per dia.

11.4. Deshidratació artificial de farratges.11.7. Assecatge de gra i altres matèries vegetals per mitjà de procediments arti-

ficials, amb una superfície superior a 500 m2.11.8. Desmuntatge del cotó, amb una superfície superior a 500 m2.12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o pro-

ductes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de fins a 150 kg de dissolvent per hora i de fins a 200 tones per any, amb una superfície superior a 500 m2.


Disposicions

12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l’assecat corresponents, quan la quantitat emmagatze-mada d’aquestes substàncies en els tallers és superior a 1.000 kg i/o la superfície és superior a 500 m2.

12.4. Instal·lacions per a l’assecat amb llit fluid, forn rotatori i d’altres, quan la potència de la instal·lació és superior a 1.000 tèrmies per hora.

12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen més d’1 tona per any d’aquests dissolvents.

12.7. Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport.12.9. Fabricació de gel.12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,

productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat superior a 50 m3, a excepció de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable.

12.12. Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials pulverulents.

12.14. Envasament en forma d’aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli.

12.16. Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb una superfície total fins a 20.000 m2.

12.18.a) Tallers de reparació mecànica que disposen d’instal·lacions de pintura i tractament de superfícies.

12.19.a) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport que fan operacions de pintura i tractament de superfície.

12.20. Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna.12.22. Indústria de manufactura de cautxú i similars.12.23. Laboratoris d’anàlisi i de recerca amb una superfície superior a 75 m2

(excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).12.24. Laboratoris industrials de fotografia.12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre superior

a 100 llits per a l’hospitalització o l’ingrés de pacients.12.26. Centres d’assistència primària i hospitals de dia amb una superfície

superior a 750 m2.12.31. Forns crematoris en hospitals i cementiris.12.35. Camps de golf.12.36. Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especialitats

amb un nombre d’habitacions superior a 400.12.37. Càmpings amb un màxim de 1.500 unitats d’acampada.12.39. Bugaderia industrial.12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície superior a 500

m2.12.42. Fabricació de circuits integrats i circuits impresos.12.44.a) Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en demarcació

urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, o que, d’acord amb el planejament urbanístic municipal, són qualificats de protecció especial.

12.47. Instal·lacions i activitats per a la neteja de vehicles.12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb

una superfície de fins a 5 hectàrees.12.54. Parcs temàtics amb una superfície de fins a 20 hectàrees.

ANNEX III

Activitats sotmeses al règim de comunicació

1. Energia1.1. Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió de fins a


Disposicions

2 MW. S’hi inclouen les instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

1.6. Generadors de vapor amb una capacitat de fins a 4 tones de vapor per hora.

1.7. Generadors de calor amb una potència calorífica de fins a 2.000 tèrmies per hora.

1.12. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la fabricació d’energia elèc-trica, vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica de fins a 0.2 MW.

1.13. Instal·lacions fotovoltaiques amb una superfície inferior a 6 hectàrees i una potència superior a 100 kW.

3. Producció i transformació de metalls3.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de fins a 2

tones per dia.3.5. Fabricació de tubs i perfils.3.7. Indústria per a la transformació de metalls ferrosos.3.10. Producció i primera transformació de metalls preciosos.3.14. Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos i/o serralleri-

es.3.15. Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d’aigua

calenta).3.16. Fabricació de generadors de vapor.3.18. Tractament tèrmic de metall.3.20. Afinament de metalls.3.23. Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.3.24. Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picat o mòlta.3.27. Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òp-

tics.3.32. Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars.4. Indústries minerals i de la construcció4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de

fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 1 tona per dia.4.14. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de productes pulverulents o granulats,

amb una capacitat de fins a 1.000 tones.4.16. Instal·lacions per al tall, la serradura i el poliment, per mitjans mecànics, de

roques i pedres naturals, amb una capacitat de producció de fins a 50 tones per dia.4.18. Instal·lacions per al sorrejat amb sorra, grava menuda o altres abrasius.4.20. Tractaments superficials del vidre per mitjà de mètodes físics.5. Indústria química5.19. Emmotllament per a la fusió d’objectes parafínics.6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs6.3. Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides.6.4. Filatura de fibres.6.5. Fabricació de teixits.6.6. Acabats de la pell.6.7. Obtenció de fibres vegetals per procediments físics.6.8. Amaratge del lli, del cànem i d’altres fibres tèxtils.6.9. Filatura del capoll del cuc de seda.6.10. Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars.7. Indústria alimentària i del tabac7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals de fins a 2 tones

per dia.7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d’elaboració

de productes acabats de fins a 10 tones per dia.


Disposicions

7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de 5 tones per dia (mitjana trimestral) de productes acabats.

7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de 200 tones per dia (valor mitjà anual) de llet rebuda.

7.5. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de gra i de farina.7.6. Carnisseries amb obrador.7.7. Fleques amb forns amb una potència superior a 7.5 kW.8. Indústria de la fusta, del suro i dels mobles8.3. Fabricació de mobles.8.4. Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i enllistonats amb partícules

aglomerades o amb fibres, i fabricació d’altres taulons i plafons.8.5. Tractament del suro i producció d’aglomerats de suro i linòleums.8.6. Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de

suro.8.7. Serradura i especejament de la fusta i del suro.8.8. Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro.8.9. Fusteries, ebenisteries i similars.9. Indústria del paper9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una ca-

pacitat de producció de fins a 5 tones per dia.9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una

capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.11. Activitats agroindustrials i ramaderes11.1. Instal·lacions per a la cria intensiva que disposin de:11.1.a) Places, per sobre de 30 i fins a 2.000, per a aviram, entenent que es tracta

de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus.11.1.b) Places de porcs d’engreix, per sobre de 10 i fins a 200.11.1.c) Places de truges, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.d) Places de vacum d’engreix, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.e) Places de vacum de llet, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.f) Places d’oví i de cabrum, per sobre de 10 i fins a 500.11.1.g) Places d’equí, per sobre de 5 i fins a 50.11.1.h) Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en cap dels

annexos d’aquesta llei, per sobre de 5 unitats ramaderes (UR) i fins a 50, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no en tenen, excepte si disposen de places d’aviram, la suma de les quals sigui per sobre de 3 URP i fins a un màxim de 33 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.k) Places d’aviram i d’altres espècies animals, inclosos el bestiar porcí i/o el boví, la suma de les quals sigui superior a 1 i fins a 25 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l’alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions a l’efecte de classificar-les en cada un dels annexos es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions; d’una manera genèrica, equival al 33 % de la capacitat de les instal-lacions de cria intensiva.

11.2. Instal·lacions d’aqüicultura:11.2.a) Intensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1 tona per dia.11.2.b) Extensiva, amb una capacitat de producció de fins a 1 tona per dia.


Disposicions

11.3. Instal·lacions per a l’eliminació i l’aprofitament de canals o restes d’animals, amb una capacitat de tractament de fins a 1 tona per dia.

11.5. Assecat del pòsit del vi.11.6. Assecat del llúpol amb sofre.11.7. Assecat de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb

una de superfície de fins a 500 m2.11.8. Desmuntatge del cotó, amb una superfície de fins a 500 m2.12. Altres activitats12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o pro-

ductes amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent de fins a 150 kg per hora i de 20 tones per any i una superfície de fins a 500 m2.

12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l’assecat corresponents, quan la quantitat emmagatze-mada d’aquestes substàncies en els tallers és de fins a 1.000 kg com a màxim i la superfície de fins a 500 m2.

12.4. Instal·lacions d’assecat amb llit fluid, forn rotatori i d’altres, quan la potència de la instal·lació és de fins a 1.000 tèrmies per hora.

12.5. Argentat de miralls.12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen fins a 1 tona

per any d’aquests dissolvents.12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,

productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat de fins a 50 m3.

12.13. Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents.12.15. Envasament d’aerosols, no inclosos en l’apartat 12.14.12.18.b) Tallers de reparació mecànica, llevat dels que disposen d’instal·lacions

de pintura i tractament de superfícies.12.19.b) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport,

llevat dels que fan operacions de pintura i tractament de superfície.12.23. Laboratoris d’anàlisi i de recerca, amb una superfície de fins a 75 m2

(excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris, amb un nombre de fins

a 100 llits per a l’hospitalització o l’ingrés de pacients.12.26. Centres d’assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície de

fins a 750 m2.12.27. Centres geriàtrics.12.28. Centres de diagnosi per la imatge.12.29. Serveis funeraris.12.30. Cementiris.12.32. Centres veterinaris.12.33. Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen

animals.12.34. Centres de cria i subministrament, i centres usuaris d’animals d’experi-

mentació.12.36. Establiments hotelers en tots els grups, modalitats, categories i especia-

litats, amb un nombre d’habitacions de fins a 400.12.38. Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut.12.40. Bugaderies no industrials.12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície de fins a 500

m2.12.43. Fabricació de fibra òptica.12.44.b) Instal·lacions per a la radiocomunicació emplaçades en una demarcació

no urbana. Instal·lacions per a la radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’an-nex II, quan així ho acordi l’ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacen,


Disposicions

sempre que en les instal·lacions la potència isòtropa radiada equivalent (PIRE) sigui inferior a 100 watts.

12.45. Campaments juvenils.12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles, amb una superfície su-

perior a 100 m2.12.48. Centres docents.12.49. Establiments comercials amb una superfície total superior a 400 m2.12.56. Establiments de turisme rural en tots els grups i modalitats.12.57. Establiments d’apartaments turístics.12.58. Activitats d’emmagatzematge de productes de roca ornamental.12.59. Activitats d’espectacles públics i activitats recreatives no incloses en la

legislació específica que regula aquesta matèria, en els termes que s’estableixi per reglament.

ANNEX IV

Activitats que, en el supòsit de no-subjecció al règim de llicència establert per la normativa administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, resten subjectes al règim de llicència ambiental establert pel títol III d’aquesta llei

a) Activitats recreatives:1. Bars musicals.2. Discoteques.3. Sales de ball.4. Restaurants musicals.5. Sales de festes amb espectacle.6. Discoteques de joventut.b) Activitats de naturalesa sexual:1. Locals amb servei de bar i ambientació musical.2. Locals que ofereixen actuacions i espectacles eròtics.c) Activitats i instal·lacions esportives amb una capacitat superior a 150 persones

o amb una superfície superior a 500 m2.

ANNEX V

Criteris de selecció del procediment d’avaluació d’impacte ambiental de les ac-tivitats de l’annex II

1. Característiques dels projectesLes característiques dels projectes s’han de tenir en compte, en particular, des

del punt de vista de:a) La dimensió de l’activitat projectada.b) L’acumulació amb altres activitats.c) La utilització de recursos naturals.d) La generació de residus.e) La contaminació i altres efectes negatius possibles.f) El risc d’afectació al medi en cas d’accidents.2. Ubicació dels projectesCal tenir en compte la sensibilitat mediambiental de les àrees geogràfiques que

poden estar afectades pels projectes; en particular per:a) L’ús existent del sòl.b) La relativa abundància, la qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos

naturals de l’àrea.c) La capacitat de càrrega del medi natural, amb una atenció especial a les àrees

següents:


Disposicions

- Zones humides.- Zones costaneres.- Àrees de muntanya i de bosc.- Reserves naturals i parcs.- Àrees classificades o protegides per la legislació de l’Estat o de les comunitats

autònomes; àrees de protecció especial designades en aplicació de la Directiva 79/409/CEE i la Directiva 92/43/CEE.

- Àrees en què s’han ultrapassat els objectius de qualitat mediambiental que estableix la legislació comunitària.

- Àrees de densitat demogràfica.- Paisatges amb significació històrica, cultural i/o arqueològica.3. Característiques de l’impacte potencial.Els potencials efectes significatius dels projectes s’han de considerar amb relació

als criteris establerts pels punts 1 i 2 anteriors i tenint en compte, en particular:a) L’extensió de l’impacte (àrea geogràfica i mida de la població afectada).b) El caràcter transfronterer de l’impacte.c) La magnitud i la complexitat de l’impacte.d) La probabilitat de l’impacte.e) La duració, la freqüència i la reversibilitat de l’impacte.

ANNEX VI

Informes preceptius en matèria de medi ambient

1. Se sotmeten a un informe de l’administració hidràulica de Catalunya les activitats que comporten:

a) Abocaments directes o indirectes a les aigües subterrànies.b) Abocaments directes a les aigües superficials.c) Abocaments directes al domini marítim i terrestre.d) Abocaments no domèstics a sistemes de sanejament que siguin a càrrec de

l’administració hidràulica de Catalunya, sempre que l’activitat que els genera estigui compresa en les seccions c, d i e del Codi de classificació de les activitats, o siguin potencialment contaminants o el cabal abocat sigui superior a 6.000 m3 per any.

e) Centrals hidroelèctriques de qualsevol mida.2. Se sotmeten a un informe de l’administració de residus de Catalunya les

activitats de gestió de residus següents:a) Dipòsits controlats de residus de la construcció per a garantir l’adequació de

l’activitat al Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya.b) Instal·lacions per a la gestió dels residus municipals, que no consisteixin en deixalleries,

per a garantir-ne l’adequació al Programa de gestió de residus municipals de Catalunya i al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.

c) Les activitats compreses en l’annex II, en els apartats 10.9, 10.10 i 10.11, que tinguin una capacitat igual o superior a 2.000 tones.

3. Se sotmeten a un informe de l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció del medi ambient les activitats sotmeses a un règim d’interven-ció i control específics per la legislació de referència de qualitat de l’aire i protecció atmosfèrica i en les activitats següents que s’indiquen en l’annex II:

a) Les activitats incloses en els grups A i B del catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera incloses en l’article 13.2 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera.

b) Les activitats afectades per la normativa de comerç de drets d’emissió de diòxid de carboni (CO

2).

c) Les activitats amb instal·lacions que, segons el Decret 319/1998, del 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MW i instal·lacions de cogeneració, hagin de disposar d’un pla de vigilància de llurs emissions mitjançant mesurament continu.


Disposicions

d) Les activitats afectades pel Reial decret 117/2003, del 31 de gener, sobre limi-tació d’emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades activitats.


Palau de la Generalitat, 4 de desembre de 2009



FRANCESC BALTASAR I ALBESA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

(09.336.035)


Disposicions


LLEI




LLEI

Preàmbul

L’Estatut d’autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, atribu-eix a la Generalitat competències, algunes exclusives, sobre comerç (article 121.1), consum (article 123), cultura (article 127), emergències i protecció civil (article 132), esport i lleure (article 134.3), indústria (article 139), joc i espectacles (article 141), joventut (article 142), medi ambient (article 144), urbanisme i ordenació del terri-tori (article 149), publicitat (article 157), règim jurídic i procediment administratiu (article 159), règim local (article 160), sanitat i salut pública (article 162), seguretat privada (article 163), seguretat pública (article 164), protecció de menors (article 166) i turisme (article 171), entre altres matèries.

ILa llei sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments

públics es va promulgar l’any 1990. Té, per tant, més de dinou anys de vigència, durant els quals la pràctica de l’oci i la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives en la societat de Catalunya han patit una profunda transformació, de la qual el legislador no pot romandre al marge.

La importància i la generalització creixents de l’oci, de les activitats artístiques i de la cultura; la diversificació constant de llurs manifestacions; la irrupció de pràctiques alternatives, a vegades il·legals; la sensibilitat ciutadana creixent per la necessitat de combatre l’excés de soroll; el risc afegit que determinades pràctiques d’oci comporten per a la mobilitat i per a la salut de les persones, o els conflictes cada vegada més freqüents entre els qui es volen divertir i els qui reclamen tranquil·litat per a descansar, són factors que obliguen a un esforç de profunda revisió i d’actua-lització de la legislació sobre espectacles públics i activitats recreatives.

IITenint en compte totes aquestes realitats, aquesta llei pretén donar resposta a les

principals situacions que la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives origina a Catalunya, i alhora superar les dificultats que la legislació, al llarg del seu desplegament, hagi pogut causar per a la pràctica d’activitats culturals i artístiques, especialment musicals. La Llei també ha tingut en compte el ric patrimoni cultural immaterial de Catalunya, que té la manifestació més clara en les activitats de cultura popular i d’arrel tradicional.

Per tot això, aquesta llei es fonamenta i s’inspira en tres principis bàsics: convi-vència, seguretat i qualitat.

IIIVistes la complexitat i la diversitat d’interessos que concorren en els espectacles

públics i les activitats recreatives, un apartat obligat de la Llei és la regulació dels principals drets i deures dels diversos tipus de persones relacionades amb aquests espectacles i activitats: els espectadors i usuaris, els titulars i els organitzadors,


Disposicions

certament, però també els artistes, intèrprets o executants i la resta del personal que treballa al servei d’aquestes activitats i fa possible que es duguin a terme, i les persones que viuen a prop d’on es fan, les quals a vegades n’han de patir algunes conseqüències negatives.

La Llei fa una llarga llista dels drets i les obligacions de les persones implicades en els espectacles públics i les activitats recreatives. En aquest marc, cal posar en relleu les cauteles especials que posa en la protecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol tipus de discriminació que pugui limitar l’efectivitat del dret d’accés de qualsevol persona als espectacles públics i a les activitats recreatives.

IVAmb relació a l’organització administrativa, el primer que cal destacar d’aquesta

llei és que té una vocació descentralitzadora envers els ajuntaments. A més d’atri-buir-los àmplies potestats, també els confia la major part de les competències de control, incloses les d’inspecció i sanció. Tanmateix, aquesta major atribució de responsabilitats municipals és molt flexible, ja que, en gran part, es deixa en mans de cada ajuntament la decisió d’assumir-les efectivament o no. En el cas que l’ajun-tament no les assumeixi, les ha d’exercir l’Administració de la Generalitat.

Una de les aportacions d’aquesta llei, atès que en les matèries que regula hi con-corren competències de la Generalitat i dels ajuntaments, és la creació de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, amb funcions de coordinació entre aquestes administracions.

Així mateix, la Llei estableix la regulació bàsica del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives com a òrgan consultiu i de participació ciutadana, amb voluntat d’integrar representants de tots els sectors socials involucrats amb els espectacles públics i les activitats recreatives.

VEn la regulació de les institucions i els procediments d’intervenció administrativa

sobre els espectacles públics i les activitats recreatives, aquesta llei pretén equilibrar l’existència d’unes condicions generals aplicables a tot el territori i l’aplicació flexible d’aquestes condicions, adaptant-les a les diferents situacions i necessitats.

Alguns aspectes destacables de les condicions generals fixades per aquesta llei, que en molts casos cal desenvolupar per reglament, són els següents: la determi-nació d’uns horaris d’aplicació general; una normativa sobre venda d’abonaments i entrades i sobre la publicitat que se’n pot fer; l’exigència de determinats mecanismes de prevenció de riscos i d’assegurances, i l’exigència de sistemes de control d’accés i d’aforaments i de serveis de vigilància.

La Llei també posa un èmfasi especial a definir el marge normatiu de què po-den disposar els reglaments i les ordenances municipals per a establir requisits addicionals als establerts amb caràcter general, i també a definir la capacitat del planejament territorial i urbanístic per a establir determinacions que garanteixin que els establiments i els espais oberts al públic tinguin una localització idònia i una accessibilitat segura.

Com a criteri general, els espectacles públics i les activitats recreatives, i també els establiments oberts al públic en què es duen a terme, resten sotmesos a una llicència municipal o, en casos més aviat excepcionals, a una autorització de la Generalitat. La Llei regula amb detall el règim jurídic aplicable a aquestes llicències o autoritzacions, inclosa la integració en aquestes llicències del procediment de control ambiental preventiu. Tanmateix, per a simplificar tant com sigui possible la intervenció administrativa, la Llei faculta els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals a establir l’obligatorietat d’una comunicació prèvia en els casos en què la legislació no requereix autorització ni llicència, i fins i tot a eximir de la necessitat de llicència o d’autorització determinats tipus d’espectacles públics o d’activitats recreatives, especialment si tenen un aforament limitat o si tenen un valor cultural o artístic especial.


Disposicions

Entre els diversos tipus de llicències i d’autoritzacions, cal destacar la figura de l’autorització d’establiments oberts al públic de règim especial, amb la qual es vol resoldre la regularització dels establiments que operen al marge dels horaris generals.

El règim de control administratiu sobre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments en què aquests es duen a terme, establert per aquesta llei, és plenament coherent amb la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Euro-peu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

En aquest sentit, no hi ha dubte que en aquests establiments hi ha raons impe-rioses d’interès general (objectius de salut pública, protecció dels consumidors i protecció de l’entorn urbà) que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia assumida expressament per la mateixa directiva, justifiquen l’aplicació del règim d’autorització; així mateix, la protecció de l’interès legítim de tercers, especialment dels veïns, és una altra raó imperiosa d’interès general que, d’acord amb la Directiva, justifica l’aplicació del règim del silenci administratiu negatiu.

A més a més, la coherència d’aquesta llei amb les determinacions de la Directiva 2006/123 també es manifesta en el fet, indicat més amunt, que es facilita la subs-titució del procediment d’autorització o llicència per altres procediments menys restrictius, com és la comunicació prèvia a l’Administració o fins i tot l’exempció. Aquesta alternativa no era possible en el règim jurídic vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei, ja que tots els establiments i totes les activitats, sense excepció, estaven sotmesos a autorització o a llicència.

Tanmateix, l’aplicació efectiva de procediments de control menys restrictius es remet als reglaments i les ordenances, ja que, per a atendre als principis de necessitat i de proporcionalitat establerts per la mateixa directiva, es requereix una ponderació de les circumstàncies de cada lloc, impossible de fer des de la perspectiva inevita-blement general de la regulació legal.

VIEl darrer títol de la Llei regula el règim d’inspeccions i sancions. La Llei fa un

esforç notable per a tipificar les infraccions i les sancions que es poden imposar. Atesa la gran transcendència dels valors i dels interessos que es poden veure afectats pel desenvolupament de les matèries regulades per aquesta llei, el capítol sancio-nador és molt rellevant, ja que el legislador té la voluntat de garantir amb eficàcia el compliment efectiu de la normativa aplicable.

Cal posar de relleu la importància que es dóna a la mesura sancionadora de la intervenció o el comís dels instruments i aparells utilitzats per a dur a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa, ja que aquesta és, sens dubte, la mesura més eficaç per a combatre l’organització il·legal d’espectacles o activitats en espais oberts o ocupats il·legítimament.

Finalment, la Llei regula també el procediment sancionador, i posa un èm-fasi especial en les mesures provisionals, incloses les prèvies a l’obertura de l’expedient o les de caràcter immediat, que són essencials per a assegurar la reacció ràpida que a vegades cal tenir davant determinades infraccions espe-cialment greus.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i també els establiments i els espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular-ne la intervenció administrativa.


Disposicions

Article 2Finalitats i principis generals

1. L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments, en l’àmbit de llurs res-pectives competències, han de facilitar que els espectacles públics i les activitats recreatives es duguin a terme adequadament. Amb aquesta finalitat, han d’exercir les potestats que els atribueix aquesta llei, amb ple respecte als principis, els drets i les obligacions establerts per la Constitució i l’Estatut d’autonomia.

2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n’han de regir el desenvolupament i l’aplicació, són la convivència entre els ciuta-dans, la seguretat i la qualitat dels establiments.

3. D’acord amb l’apartat 2, les autoritats, les administracions competents i les persones responsables dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de garantir:

a) La convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els participants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les acti-vitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, amb ple respecte als drets d’aquestes persones.

b) La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreati-ves, la prevenció dels riscos i la integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent.

c) La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives.

4. La gestió dels establiments oberts al públic i dels espais públics de titularitat de les administracions públiques, i també l’organització per part de les administra-cions públiques d’espectacles públics i activitats recreatives, han d’ésser coherents amb el respecte al pluralisme.

5. El Govern ha de fomentar i difondre els espectacles i les activitats recreatives, tant públics com privats, que posin de relleu la creació i la producció del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, i que potenciïn les activitats de cultura popular i d’arrel tradicional catalana.

Article 3Deinicions

1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:a) Espectacles públics: les representacions, les actuacions, les exhibicions, les

projeccions, les competicions o altres activitats similars orientades a l’entreteniment o al lleure, que es duen a terme davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

b) Activitats recreatives: les activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d’oci, entreteniment o diversió, i també les activitats que congreguen persones amb l’objecte principal d’implicar-les a participar-hi o d’oferir-los serveis amb finalitat d’oci, entreteniment o diversió.

c) Establiments oberts al públic: els locals, les instal·lacions o els recintes dedi-cats a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives. Poden ésser dels tipus següents:

Primer. Locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o par-cialment.

Segon. Locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal·lacions fixes portàtils o desmuntables tancades.

Tercer. Recintes que uneixen diversos locals o instal·lacions, constituïts en complexos o infraestructures d’oci. Poden ésser de gran magnitud o no, i llurs locals o instal·lacions poden ésser permanents no desmuntables o no permanents desmuntables.


Disposicions

d) Espais oberts al públic: els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d’infraestructures ni instal·lacions fixes per a fer-ho.

e) Artistes, intèrprets o executants: les persones que intervenen en els espectacles públics o en determinades activitats recreatives davant el públic, amb independència que ho facin amb retribució o sense.

f) Personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives: els artistes, intèrprets o executants, els tècnics, els porters i la resta d’empleats o professionals que fan possible el funcionament de l’establiment obert al públic o que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme.

g) Titulars: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d’arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d’una manera expressa s’hagi disposat altrament.

h) Organitzadors: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats regulats per aquesta llei.

2. Un catàleg, que el Govern ha d’aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d’espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l’aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors que, si escau, es decideixi aplicar.


1. Resten sotmesos a aquesta llei tota mena d’espectacles públics, activitats re-creatives i establiments oberts al públic, amb independència del caràcter públic o privat dels organitzadors, de la titularitat pública o privada de l’establiment o l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no lucrativa i de llur caràcter esporàdic o habitual.

2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d’organitzadors o de titulars.

3. Les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d’animals són regulats per llur normativa específica i, supletòriament, els és aplicable aquesta llei.

4. Les cercaviles i les activitats dels grups de foc, com ara els correfocs i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i d’àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial de Catalunya, es regeixen per aquesta llei i per la normativa sectorial en la matèria.

5. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei:a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es duen a terme

en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers.


6. El que estableix aquesta llei s’entén sens perjudici del que disposen les norma-tives sectorials aplicables. En cas de conflicte entre aquesta llei i les lleis sectorials, prevalen les sectorials.


Disposicions

TÍTOL IDels drets i les obligacions dels espectadors i els usuaris

Article 5Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris

1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

a) Contemplar l’espectacle o participar en l’activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades.

b) Rebre la devolució total o parcial de l’import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l’espectacle o l’activitat recreativa, tret dels supòsits establerts per l’article 6.2.c, sens perjudici de les reclamacions procedents d’acord amb la legislació aplicable.

c) Ésser admesos a l’establiment o a l’espai obert al públic en les mateixes con-dicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d’aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d’exclusió, que han d’ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l’alteració de l’ordre públic o en aplicació del dret d’admissió.

d) Rebre un tracte respectuós i no discriminatori dels titulars, dels organitzadors i del personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

e) Tenir a llur disposició, en tots els establiments oberts al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

f) Que la publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s’ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que els puguin induir a error ni que puguin generar frau.

2. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:

a) Ocupar llurs localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l’espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolu-pament de l’espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l’activitat.

b) Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titu-lars o els organitzadors per tal que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l’interior com a l’entrada i a la sortida de l’establiment o l’espai obert al públic.

c) Comportar-se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d’espectadors o usuaris o per al personal al servei de l’establiment obert al públic o de l’espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme.

d) Ésser respectuosos amb els artistes, intèrprets o executants i amb la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

e) No dur armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin ésser utilitzats amb finalitats violentes.

f) Complir els requisits i les normes d’accés i d’admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d’accés i admissió s’han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d’accés i pels altres mitjans que es determinin per reglament.

g) Respectar l’horari d’inici i d’acabament de l’espectacle o l’activitat.h) Adoptar una conducta, a l’entrada i a la sortida de l’establiment, que garanteixi

la convivència entre els ciutadans i no destorbi el descans dels veïns, i no malmetre el mobiliari urbà que hi hagi a l’entorn d’on es duu a terme l’espectacle o l’activitat.


Disposicions

i) Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l’edat mínima per a poder accedir als establiments i als espais oberts al públic.

j) Abstenir-se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d’adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d’algun dels delictes d’apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a la discriminació per raó de sexe, al racisme, a l’homofòbia o a la xenofòbia.

Article 6Drets i obligacions dels organitzadors i dels titulars

1. Els organitzadors i els titulars, en el marc del dret a la llibertat d’empresa, tenen els drets següents:

a) Dur a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa, d’acord amb l’autorit-zació o la llicència corresponent.

b) Fixar els preus que considerin pertinents.c) Adoptar les mesures que considerin pertinents per a garantir el funcionament

de l’establiment obert al públic, l’espectacle o l’activitat en condicions de seguretat i de qualitat.

d) Rebre el suport de les forces i els cossos de seguretat per a garantir l’ordre a l’exterior de l’establiment o l’espai obert al públic i, en el cas que es produeixin incidents que puguin posar en perill la seguretat de les persones, també a l’interior de l’establiment o l’espai.

2. Els organitzadors i els titulars tenen les obligacions següents:a) Dur a terme efectivament l’espectacle públic o l’activitat recreativa d’acord

amb el que estigui anunciat i en les condicions amb què s’hagin ofert al públic, tret que hi hagi causes de força major que ho impedeixin.

b) En el cas que hi hagi variacions de l’ordre, la data o el contingut de l’espectacle o l’activitat, informar-ne amb l’antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats.

c) Retornar als usuaris o espectadors l’import que hagin abonat en el cas que l’especta-cle o l’activitat se suspengui o es modifiqui de manera essencial, i atendre les reclamacions per aquest motiu que siguin procedents, d’acord amb la legislació aplicable, tret dels casos en què s’hagi anunciat a cadascun dels usuaris o espectadors, d’una manera expressa i clara, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació, o dels casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l’es-pectacle o l’activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major.

d) Permetre l’entrada al públic, tret dels casos establerts per llei o per reglament, entre els quals el dret d’admissió.

e) Tenir a disposició del públic els fulls de reclamacions i oferir en un lloc visible i perfectament llegible la informació que s’estableixi per reglament.

f) No cobrar, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s’hagi anunciat en la publicitat corresponent i comunicar-ne o denunciar-ne la revenda i la venda ambulant.

g) Respectar l’aforament màxim permès per als establiments oberts al públic i abstenir-se de vendre entrades i abonaments en un nombre que l’excedeixi. Els sistemes de verificació i control de l’aforament dels locals o les instal·lacions i els establiments que n’han de disposar s’han d’establir per reglament.

h) Complir els horaris d’obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d’inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives.

i) Disposar d’un servei de vigilància atès per personal amb la formació que s’estableixi per reglament, el qual ha d’estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d’emergència.

j) Vetllar perquè els espais urbans, rurals o agraris que es poden veure afectats pels espectacles públics o les activitats recreatives es conservin adequadament i complir la normativa en matèria de protecció del medi ambient.


Disposicions

k) Respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüèn-cia de les característiques de l’establiment obert al públic o de l’organització i el desenvolupament de l’espectacle o l’activitat recreativa, i també constituir les ga-ranties i concertar i mantenir vigents els contractes d’assegurança corresponents, determinats per reglament.

l) Comunicar a les administracions competents la identitat i el domicili dels titu-lars, dels organitzadors, de llurs representants legals i dels responsables de dirigir els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats, i les modificacions i els canvis que es produeixin, i facilitar que les notificacions i les comunicacions es facin amb mitjans informàtics i telemàtics, de la manera que s’estableixi per reglament.

m) Facilitar l’accés a les forces i els cossos de seguretat, als serveis de protecció civil, als serveis de sanitat, als agents de l’autoritat, als funcionaris i a les entitats col·laboradores de l’Administració que exerceixin funcions de control, de vigilància, d’observació o d’inspecció, en els termes establerts per aquesta llei.

n) Fer els controls tècnics periòdics que siguin obligatoris d’acord amb la norma-tiva vigent i adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, o especificades per la llicència o l’autorització, de manera que els establiments oberts al públic i les instal·lacions es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat.

o) Tenir a disposició dels agents de l’autoritat i dels serveis d’inspecció, en els es-tabliments oberts al públic, tota la documentació que s’estableixi per reglament.

p) Informar el personal de control d’accés i el de serveis de vigilància sobre les funcions i les obligacions que els atribueix la normativa específica, i també sobre les responsabilitats personals que es poden derivar de l’incompliment de les dites funcions i obligacions.

q) Disposar d’un pla d’autoprotecció o d’un pla d’emergència, si ho exigeix la normativa específica sobre protecció civil i prevenció i extinció d’incendis, en els termes que aquesta normativa estableixi.

r) Complir la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arqui-tectòniques, sobre seguretat i prevenció de riscos laborals i sobre règim general dels artistes, intèrprets o executants, i la resta de normativa que sigui aplicable.

Article 7Drets i obligacions dels artistes, intèrprets o executants i de la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establi-ments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

a) Dur a terme l’actuació o l’activitat contractada, d’acord amb les normes que la regulen en cada cas i amb el programa o el guió pactat amb els artistes o els or-ganitzadors. Els artistes, intèrprets o executants es poden negar a actuar o poden alterar llur actuació tan sols per una causa legítima o per raons de força major. A aquest efecte, s’entén que és una causa legítima la carència o la insuficiència de les mesures de seguretat i d’higiene requerides, l’estat de les quals els artistes, intèrprets o executants poden comprovar abans de l’inici de l’espectacle o l’activitat.

b) Ésser tractats amb respecte pels titulars, els organitzadors, el públic i els usuaris.

c) Rebre la protecció necessària per a executar l’espectacle o l’activitat recreativa, i també per a accedir a l’establiment o l’espai obert al públic i per a abandonar-lo.

d) Els drets reconeguts per la legislació d’ordre social i, en particular, per la legislació de riscos laborals i per la normativa general en matèria d’artistes, intèr-prets o executants.

2. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establi-ments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:


Disposicions

a) Ésser respectuosos amb el públic.b) Dur a terme l’actuació o l’activitat contractada, d’acord amb les condicions

establertes per l’apartat 1.a.3. La intervenció dels artistes, intèrprets o executants menors d’edat resta sotmesa

al que estableix la normativa de protecció de menors. Cal tenir una cura especial per a fer possible que participin, amb les condicions de seguretat adients, en les activitats de cultura popular, tradicional i de foment de les arts.

Article 8Drets de les persones interessades

1. Tenen la condició d’interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei, llevat dels procediments sancionadors, totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d’interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives o pel funcionament d’establiments oberts al públic, en els termes que estableix la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. Les persones i entitats interessades tenen els drets següents:a) Ésser escoltades en els procediments d’atorgament de les llicències i les au-

toritzacions establertes per aquesta llei.b) Instar l’actuació de les institucions públiques per a garantir el compliment

d’aquesta llei.c) Rebre, en els termes establerts per les lleis i en els que es determinin per re-

glament, la informació de què disposi l’Administració amb relació a les sol·licituds de llicències i autoritzacions i el grau de compliment de les mesures correctores i de les obligacions exigibles als establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que ja funcionen.

3. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d’in-formar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments.

4. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d’oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors d’oci i titulars d’establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d’evitar riscos per a la convivència.

5. Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l’Administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d’acreditar l’existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d’acord amb els resultats obtinguts, per tal d’impedir-les.

6. Si les denúncies a què fa referència l’apartat 5 són relatives a molèsties per soroll a l’interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l’Administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l’expedient. En el cas que no se’ls permeti l’accés, s’han d’arxivar les actuacions.

Article 9Protecció dels menors

1. L’accés dels menors a determinats establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives, i també les condicions per a poder-hi participar, s’han de regular per reglament, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de legislació aplicable.

2. Els establiments i els espais oberts al públic en els quals es permet l’entrada de menors han de complir les condicions generals a què estiguin sotmesos i la nor-mativa sobre protecció de menors, especialment la relativa a la prohibició de venda


Disposicions

i subministrament de begudes alcohòliques; a la prohibició de venda, subministra-ment i consum de tabac i de tota mena de drogues o substàncies estupefaents; a la prohibició de jugar amb màquines recreatives amb premi o d’atzar o que incitin a la violència; a la protecció de la integritat física, psíquica i moral dels menors, i a la limitació d’horaris.

3. En el supòsit d’espectacles públics o d’activitats recreatives de caràcter extra-ordinari sense reglamentació específica, l’òrgan competent per a autoritzar-los pot prohibir-hi l’assistència als menors.


L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.

TÍTOL IIDe l’organització administrativa

CAPÍTOL ICompetències

Article 11. Competències de la Generalitat1. La Generalitat té atribuïdes les competències administratives següents en matè-

ria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives:a) Dictar les normes que siguin necessàries per al desenvolupament reglamentari

d’aquesta llei.b) Planificar territorialment els establiments oberts al públic, en els termes esta-

blerts per aquesta llei i per la legislació urbanística i la de política territorial.c) Autoritzar els establiments de règim especial i els espectacles i les activitats

recreatives de caràcter extraordinari que no siguin de competència municipal.d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles

públics i les activitats recreatives que hagi autoritzat.e) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i

les activitats recreatives autoritzats pels ajuntaments quan aquests no hagin acordat as-sumir l’exercici d’aquesta competència, d’acord amb el que estableix l’article 13.1.d.

2. Les competències establertes per l’apartat 1.c, d i e han d’ésser exercides pels òrgans centrals i pels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en els termes que s’estableixin per reglament.

3. S’ha de constituir i regular, per reglament, una comissió interdepartamental per a integrar els departaments amb competències que incideixin en les matèries objecte d’aquesta llei.

Article 12Delegació de competències de la Generalitat als ajuntaments

1. La Generalitat pot delegar als ajuntaments que ho sol·licitin les competències d’autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial i les sancionadores, que li són atribuïdes, respectivament, per les lletres c i d de l’article 11.1.

2. Poden sol·licitar la delegació de les competències de la Generalitat establertes per l’apartat 1 els ajuntaments que compleixen els requisits següents:

a) Acreditar, en els termes que la Generalitat ha d’establir per reglament, que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir les competències que sol-liciten que se’ls delegui.


Disposicions

b) Haver assumit l’exercici de les competències que els atribueix l’article 13.1.d, d’acord amb el procediment establert pel mateix precepte, i acreditar que les exer-ceixen efectivament.

3. El règim i el procediment aplicables a la delegació de competències a què fa referència aquest article són els establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

Article 13Competències municipals

1. Els ajuntaments tenen atribuïdes les competències següents en matèria d’es-tabliments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives:

a) Aprovar ordenances, en el marc establert per aquesta llei.b) Adoptar mesures de planificació urbanística, que, si ho estableixen els instru-

ments de planejament corresponents, han d’ésser vinculants per a la ubicació dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei.

c) Atorgar les llicències d’establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’ac-tivitats recreatives de caràcter permanent, les llicències d’establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives no permanents desmuntables, les llicències d’espectacles públics i activitats recreatives extraordinàries, en els termes establerts per l’article 42.2 i, en qualsevol cas, amb motiu de revetlles i festes populars o locals i les llicències d’espectacles públics i d’activitats recreatives en espais oberts al públic.

d) Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal, en els supòsits que, per mitjà d’un acord del ple municipal, s’hagi acordat d’assumir conjuntament l’exercici d’aquestes competències, la qual cosa s’ha de comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives.

e) Ésser titulars d’establiments oberts al públic o organitzadors d’espectacles públics o d’activitats recreatives.

f) Exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives que aquesta llei o altres no atribueixen expressament a altres administracions públiques.

2. Els ajuntaments poden delegar en la Generalitat l’exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, o encarregar-li’n la gestió. Aquestes delegacions i aquests encàrrecs de gestió s’han de basar en l’acord mutu de les administracions implicades i s’han de formalitzar per mitjà d’un conveni, d’acord amb el que esta-bleix la legislació administrativa i la de règim local.

CAPÍTOL II Relacions interadministrativesArticle 14Relacions de col·laboració i cooperació

1. L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments han d’exercir les competèn-cies que els atribueix aquesta llei, d’acord amb el principi de lleialtat institucional, en els termes establerts per la legislació administrativa i la de règim local.

2. Les administracions que exerceixen les competències que els atribueix aquesta llei s’han de facilitar recíprocament informació, col·laboració, cooperació i suport, per a garantir l’exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta fina-litat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres acords de col·laboració i cooperació basats en l’acord mutu.


L’exercici de les competències assumides d’acord amb l’article 13.1.d té caràcter obligatori. En el cas que un ajuntament que les ha assumides no les exerceixi, i com


Disposicions

a conseqüència d’aquest fet es posin en risc la convivència, la seguretat o la salut dels ciutadans, l’Administració de la Generalitat pot exercir-les subsidiàriament d’acord amb el procediment i els requisits establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003.

Article 16La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

1. Es crea la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, que té la natura-lesa d’òrgan de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments.

2. L’objecte de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és coordinar l’exercici de les competències de la Generalitat i les dels ajuntaments sobre les matèries objecte d’aquesta llei, d’acord amb el principi de lleialtat institu-cional, a fi d’assegurar el compliment efectiu dels principis d’eficàcia i eficiència en l’exercici de les dites competències.

3. S’ha d’establir, per reglament, l’organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives dins l’estructura de la Generalitat.

4. La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha de tenir atribu-ïdes funcions de debat, deliberació i proposta amb l’objecte d’assolir la coordinació entre els serveis de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, especialment les inspectores i les sancionadores.

5. Els membres i les funcions de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives s’han d’establir per reglament, d’acord amb els criteris següents:

a) La Comissió ha d’ésser presidida pel conseller o consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives o per un alt càrrec d’aquest departament, i ha de tenir el mateix nombre de vocals en representació de la Generalitat que en representació dels ajuntaments.

b) Els vocals en representació dels ajuntaments han d’ésser designats una vegada escoltades llurs entitats representatives.

CAPÍTOL IIIAltres mesures d’organització

Article 17El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és un òrgan de l’Administració de la Generalitat amb funcions de deliberació, consulta i assessorament per tal de facilitar la participació dels ciutadans i dels sectors direc-tament interessats en les matèries objecte d’aquesta llei.

2. La composició, l’organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives dins l’estructura de la Generalitat s’han d’establir per reglament.

3. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha d’in-formar, amb caràcter preceptiu, sobre els projectes de reglament que ha de promul-gar la Generalitat en desenvolupament i aplicació d’aquesta llei, i també sobre els projectes d’ordenança municipal sobre matèries regulades per aquesta llei que els ajuntaments acordin de sotmetre a la seva consideració.

4. Els ajuntaments poden constituir consells assessors, per a llur àmbit territorial respectiu, amb una composició i unes funcions similars a les del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 18Entitats col·laboradores de l’Administració

1. La Generalitat pot acreditar i habilitar entitats col·laboradores de l’Administració perquè emetin informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control, en


Disposicions

el marc dels procediments d’atorgament de llicències i d’autoritzacions, de control, d’inspecció i de sanció regulats per aquesta llei, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari.

2. Les acreditacions i les habilitacions a què fa referència l’apartat 1 s’han d’atorgar després de comprovar que els sol·licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i la solvència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i poden ésser revocades en el cas que els sol·licitants exerceixin llurs funcions d’una manera deficient.

Article 19Registres d’establiments oberts al públic i d’organitzadors

1. Els ajuntaments que exerceixen competències que els atribueix aquesta llei han de constituir un registre municipal d’establiments oberts al públic i d’organitzadors d’espectacles públics i d’activitats recreatives, en el qual han de constar les dades que es determinin per reglament sobre els dits establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el terme municipal respectiu o que hi operin.

2. L’Administració de la Generalitat, amb la informació provinent dels ajunta-ments, dels departaments de la Generalitat i dels sectors interessats, ha de constituir i gestionar els seus propis registres d’establiments oberts al públic i d’organitzadors d’espectacles públics i d’activitats recreatives, en els quals han de constar tots els establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el territori de Catalunya o que hi operin.

3. El funcionament dels registres s’ha d’establir per reglament i amb ple respecte a la potestat municipal d’autoorganització, i garantint que es comparteixin i es trans-fereixin les dades entre els registres i que les diverses administracions competents tinguin accés als registres de les altres. També s’ha de regular l’accés públic a les dades d’aquests registres, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

TÍTOL IIIDe la intervenció administrativa

CAPÍTOL ICondicions generals

Article 20Horaris

1. Per ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, un cop escoltat el Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, s’ha de determinar l’horari general dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

2. Les ordres a què fa referència l’apartat 1 han d’establir els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat o dels municipis poden acordar, sempre de manera motivada, ampliacions o reduccions de l’horari general.

Article 21Venda d’abonaments i entrades

Es prohibeix la revenda d’abonaments i entrades a establiments oberts al públic, a espectacles públics i a activitats recreatives; la venda d’abonaments i entrades per persones que no hi estan autoritzades, alienes als titulars i als organitzadors; la venda d’abonaments i entrades al carrer o en llocs no autoritzats, i el cobrament de preus superiors als anunciats.


Disposicions


1. La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s’ha d’ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que:

a) Indueixin a l’equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espec-tadors.

b) Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conse-qüència de la manca de correspondència entre l’expectativa generada pels anuncis i la realitat de l’oferta.

2. Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que:a) Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l’homofòbia o a la xenofòbia, o

faci apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Cons-titució.

b) Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, es-pecialment si són dispensades d’una manera il·limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent.

c) Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones.

Article 23Prevenció de riscos i assegurances

1. Els titulars i els organitzadors han d’elaborar, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, un pla d’emergència, que ha d’ésser autoritzat per l’administració competent, amb l’objecte de determinar el protocol d’actuació que cal seguir per a resoldre les situacions de risc que es puguin produir com a conseqüència del funcionament dels espectacles públics o les activitats recreatives.

2. Els titulars i els organitzadors han de subscriure un contracte d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, amb l’abast i en els termes que es determinin per reglament.

3. L’atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei es condiciona al fet que els sol·licitants subscriguin els contractes d’assegurança a què fa referència aquest article. La vigència d’aquestes assegurances s’ha de mantenir mentre romangui actiu l’establiment obert al públic o es dugui a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa. La manca d’assegurança comporta la clausura de l’establiment obert al públic o la suspensió immediata de l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

Article 24Control d’accés i d’aforaments

1. S’ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els es-pectacles públics i les activitats recreatives que, en funció de l’aforament, han de tenir sistemes de control d’accés i de verificació i control d’aforaments, i també els requisits i les característiques que han de complir aquestes instal·lacions.

2. El personal responsable del control d’accés i d’aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d’idoneïtat necessaris.

Article 25Personal i instal·lacions de vigilància

1. S’ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espec-tacles públics i les activitats recreatives en què hi ha d’haver personal i instal·lacions de vigilància, i també les característiques, les funcions i les obligacions que han de tenir, d’acord amb el principi segons el qual els titulars i els organitzadors han d’adoptar llurs pròpies mesures preventives per tal d’assegurar-se que els espectacles públics i les activitats recreatives es duen a terme amb normalitat.

2. El personal de vigilància ha de complir les condicions de capacitació necessàries per a l’exercici de les seves funcions. El compliment d’aquest


Disposicions

requisit és una de les condicions a què s’han de sotmetre les llicències i les autoritzacions.

3. Les institucions, d’acord amb les competències que tenen atribuïdes, s’han de coordinar per a garantir la seguretat de les persones en els espectacles públics i les activitats recreatives que hagin estat autoritzats i s’hagin dut a terme en espais oberts al públic.

4. Si el comportament dels espectadors o dels usuaris pot provocar problemes greus de seguretat i d’ordre públic i el personal de vigilància no pot afrontar la situació d’una manera adequada, ha de sol·licitar l’auxili dels cossos i forces de seguretat perquè adoptin les mesures pertinents.

CAPÍTOL IIRegulació i planiicació

Article 26Desenvolupament normatiu

1. El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per a desenvolupar aquesta llei i per a establir l’organització i les atribucions internes de competències per a aplicar-la.

2. Els ajuntaments, per mitjà d’ordenances o de reglaments, poden sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic a requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.

3. Les ordenances i els reglaments municipals poden establir:a) Prohibicions, limitacions o restriccions per a evitar la concentració excessiva

d’establiments oberts al públic i d’activitats recreatives o per a garantir-ne la coe-xistència amb altres activitats humanes o socials.

b) Requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat per a afavorir el desenvolupament de la creativitat artística.

c) L’exigència de serveis de seguretat, d’emergències o sanitaris per a assegurar la protecció de la integritat i la salut de les persones que participen en els espectacles públics i les activitats recreatives.

d) Els requisits i les condicions especials que exigeixen per a atorgar les llicències.4. En el moment de l’aprovació inicial d’una ordenança o un reglament o, si escau,

en el moment d’iniciar el tràmit d’informació pública i audiència, l’administració autora de l’ordenança o el reglament pot acordar que se suspengui la tramitació de llicències o autoritzacions a què fa referència aquesta llei. Aquesta suspensió es pot mantenir fins a la promulgació de l’ordenança o el reglament, però en cap cas no pot excedir el termini d’un any.


1. Els plans d’ordenació urbanística municipal i la resta de planejament urbanístic local, inclosos els plans especials i els altres instruments de planificació urbanística, han d’establir previsions i prescripcions amb l’objecte que els establiments oberts al públic tinguin la localització més adequada possible dins el territori.

2. La planificació urbanística, amb relació a la localització dels establiments oberts al públic dins el territori, té les finalitats o les determinacions específiques següents:

a) Impulsar una oferta d’oci de qualitat, sense excloure’n la pràctica a la ciutat consolidada, facilitar la difusió de l’espectacle com a manifestació cultural i pro-moure l’equilibri entre les sales amb un aforament petit, mitjà i gran.

b) Avaluar la distribució i la localització de l’oci dins el territori tenint en compte l’adequació al medi, els costos econòmics, la seguretat, la salut, els riscos per a les persones i els béns i la convivència entre els ciutadans.


Disposicions

c) Adoptar mesures per a prohibir, limitar o promoure, si escau, determinats tipus d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives en zones o àmbits territorials determinats.

d) Establir directrius, criteris o prescripcions per a la localització dins el territori de determinats tipus d’establiments oberts al públic.

e) Adoptar mesures perquè la mobilitat per a accedir als establiments i als espais oberts al públic sigui sostenible i segura.

f) Fixar requisits constructius, de dimensions i d’equipament tècnic per a garantir condicions mínimes de seguretat i d’adequació al medi dels establiments i els espais oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

g) Delimitar les àrees que requereixen actuacions especials.

Article 28Qualiicacions i altres mesures de foment

1. Es poden establir, per reglament, mesures per a aplicar qualificacions als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives. Aquestes qualificacions han d’ésser merament informatives, amb finalitats de promoure la qualitat en aquest sector. S’han de respectar, com a mínim, les reco-manacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats i els serveis de cultura.

2. La Generalitat i els ajuntaments poden adoptar altres mesures de foment per a promoure una oferta d’oci de qualitat i coherent amb els objectius i els principis establerts per aquesta llei, sens perjudici del que estableixen les normes reguladores de la competència.

CAPÍTOL IIIRègim general de les llicències i les autoritzacions

Article 29Activitats sotmeses a llicència o a autorització

1. L’obertura d’establiments oberts al públic per a dur-hi a terme espectacles públics i activitats recreatives, i també l’organització d’aquests espectacles i activi-tats, requereixen l’obtenció prèvia de les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei.

2. Les llicències i les autoritzacions a què fa referència l’apartat 1 només són efectives en les condicions i per a les activitats que estableixen.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme de ma-nera habitual en establiments oberts al públic degudament autoritzats no necessiten cap altra llicència ni autorització, sempre que les característiques de l’espectacle o l’activitat i les condicions de l’establiment siguin les idònies per a garantir els principis de seguretat, convivència i qualitat.

4. Cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització d’entre les regulades per aquesta llei, que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament.

5. Qualsevol modificació de l’establiment obert al públic, ja sigui per motius de transformació, adaptació, reforma, canvi d’emplaçament, ampliació o reducció, està sotmesa a llicència o autorització. A aquest efecte, no s’entén com a modificació el canvi de distribució o de mobiliari de l’establiment, sempre que es faci en les condicions tècniques adequades per a garantir la seguretat del públic, la convivència entre els ciutadans i la qualitat dels establiments.

6. En els casos en què la legislació sobre el control ambiental preventiu no re-quereix autorització ni llicència, els reglaments de la Generalitat o les ordenances municipals poden substituir el règim d’autorització pel de comunicació prèvia a l’Administració, si consideren que no hi ha una raó imperiosa d’interès general, a què fa referència l’article 9.1.b de la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu


Disposicions

i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a comunicació prèvia han de complir les mateixes condicions generals establertes per a les llicències i les autoritzacions.

7. Resten exempts de la necessitat de llicència municipal, llevat que les ordenan-ces o els reglaments municipals, en supòsits expressament justificats i de caràcter excepcional, estableixin el contrari:

a) Els establiments oberts al públic que són de titularitat del mateix ajunta-ment.

b) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari or-ganitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars, amb independència de la titularitat de l’establiment o de l’espai obert al públic on es duen a terme.

c) Els espectacles públics i les activitats recreatives d’interès artístic o cultural amb un aforament reduït, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d’establiments de concurrència pública. En aquest cas, es pot establir l’obligatorietat d’una comunicació prèvia.

d) Els espectacles i les activitats esportives de caràcter esporàdic.8. La Generalitat pot eximir de l’obligatorietat d’obtenir llicència municipal

els espectacles públics i les activitats recreatives d’interès artístic o cultural que es duen a terme ocasionalment en edificis inclosos dins l’Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.

Article 30Contingut i condicions tècniques

1. Les llicències i les autoritzacions han de fer constar amb exactitud el nom, la raó social, els titulars, llur domicili, la data d’atorgament, el tipus d’establiments oberts al públic, d’activitats recreatives o d’espectacles públics autoritzats, l’afora-ment màxim permès, la resta de dades que s’estableixin per reglament i, si escau, les condicions singulars a què resten sotmeses.

2. Només es poden autoritzar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que compleixen les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene adequades per tal de garantir els drets del públic assistent i de tercers afectats, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, d’acord amb aquesta llei i la resta de normativa aplicable.

3. Si concorren motius d’interès públic acreditats a l’expedient, es poden atorgar llicències o autoritzacions d’establiments oberts al públic en immobles catalogats o declarats d’interès cultural en què tradicionalment s’han desenvolupat espectacles públics o activitats recreatives, malgrat que llurs característiques arquitectòniques no compleixin plenament les condicions tècniques establertes amb caràcter general. En aquests casos, cal complir els requisits específics següents:

a) Obtenir l’informe favorable de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

b) Acreditar que resten garantides la seguretat, la salubritat i la higiene de l’edi-fici, la qualitat dels establiments, la comoditat i la protecció de les persones i la insonorització o altres mesures per a evitar molèsties a terceres persones.

Article 31Controls i revisions

1. L’obertura al públic dels establiments oberts al públic requereix que s’estengui una acta de control inicial que acrediti que les instal·lacions compleixen els requisits establerts per aquesta llei i per la resta de legislació aplicable.

2. El contingut de l’acta de control inicial i el procediment amb què s’ha d’estendre s’han d’establir per reglament, i garantint que s’hi facin constar els controls inicials que requereixen la legislació sobre control ambiental preventiu, la legislació sobre prevenció d’incendis i la resta de normativa aplicable. L’acta de control inicial s’ha d’incorporar a la documentació de la llicència o l’autorització.


Disposicions

3. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives en els casos en què l’acta de control inicial, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns, i així s’acrediti a l’expedient.

4. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima d’un any. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l’atorgament de llicències o autoritzacions provisionals.

5. Els establiments oberts al públic han d’ésser objecte de controls de funci-onament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s’estableixin per reglament, d’acord amb els criteris i les finalitats establerts per l’article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu.

6. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l’òrgan competent per a atorgar-les pot modificar-ne les condicions específiques o afegir-ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l’article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l’impacte que l’activitat pugui tenir en el medi ambient, la seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s’han d’incorporar a la documentació de la llicència o l’autorització.

Article 32Emissió d’informes tècnics i de certiicacions

1. Els reglaments i les ordenances que regulen la tramitació de llicències i autoritzacions poden requerir l’emissió d’informes, certificacions i verificacions, amb la finalitat d’acreditar la veracitat i la idoneïtat tècnica de les sol·licituds, dels projectes i de les construccions i els equipaments.

2. Els informes, les certificacions i les verificacions a què fa referència l’apartat 1 i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió establertes per l’article 31 poden ésser elaborats pels mateixos serveis administratius o, si així ho ha establert l’Administració actuant, per entitats col·laboradores de l’Administració que hagin estat degudament acreditades, d’acord amb l’article 18.

3. Els informes, les certificacions i les verificacions requerits per la normativa de prevenció d’incendis han d’ésser emesos pels serveis competents en la matèria o per entitats col·laboradores de l’Administració acreditades pels dits serveis.

4. El cost dels informes, les certificacions i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió va a càrrec dels sol·licitants o inspeccionats.

Article 33Termini per a resoldre i efectes de la inactivitat administrativa

1. Els terminis per a resoldre, sens perjudici dels terminis específics fixats per aquesta llei per a determinats tràmits i procediments, han d’ésser establerts per reglament i s’han de fer coincidir, sempre que sigui possible, amb els establerts per les altres normes que incideixin en els mateixos establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives.

2. La manca de resolució expressa dins els terminis establerts té efectes denega-toris de la sol·licitud presentada, sens perjudici de l’aplicació preferent de les altres conseqüències que aquesta llei estableix per a determinats casos.

Article 34Informació

1. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions competents infor-mació general sobre la viabilitat i els requisits de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei, i també de les llicències i les autoritzacions atorgades o en tramitació en un municipi determinat. Per mitjà d’un reglament s’ha d’establir


Disposicions

quines han d’ésser les dades objecte d’informació, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

2. A l’exterior dels establiments oberts al públic, en un lloc visible, s’ha d’exhibir una placa normalitzada, perfectament llegible, amb les dades que s’estableixin per reglament.

Article 35Vigència

1. Les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari, sens perjudici dels efectes dels controls i de les revisions periòdiques a què siguin sotmeses.

2. Les llicències i les autoritzacions d’espectacles públics i d’activitats recreatives tenen la mateixa vigència que la dels espectacles i les activitats autoritzats.

3. Els titulars de les llicències o autoritzacions estan obligats a garantir que llur establiment mantindrà sempre les condicions sense les quals no li haurien estat concedides i a adaptar les instal·lacions, els espectacles i les activitats a les noves condicions que estableixin les disposicions normatives posteriors a l’atorgament de les llicències o les autoritzacions.

4. Els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a informar l’òrgan competent de qualsevol canvi relatiu a les condicions autoritzades o a les característiques o al funcionament dels establiments, a demanar-ne la revisió quan correspongui en atenció als terminis establerts i a sol·licitar l’ampliació o la modificació de les llicències o les autoritzacions si els canvis previstos ho justifiquen.


1. Les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei són transmissibles, llevat que el nombre de les que es poden atorgar sigui limitat o que s’hagin concedit tenint en compte les característiques particulars dels subjectes autoritzats.

2. No es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions que són objecte d’un procediment d’inspecció, d’un expedient sancionador o de qualsevol al-tre procediment d’exigència de responsabilitats administratives en els termes establerts per l’article 61.3, mentre no s’hagi complert la sanció imposada o no s’hagi resolt l’arxiu de l’expedient per manca de responsabilitats. Tampoc no es poden transmetre les llicències ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la llicència.

3. Els canvis de titularitat dels establiments oberts al públic no necessiten cap autorització ni llicència noves, però sí una comunicació per escrit a l’òrgan com-petent per a atorgar-la, que acrediti la subrogació dels nous titulars en els drets i les obligacions derivats de la llicència o l’autorització i, si escau, el compliment de la resta de requisits que les ordenances municipals exigeixin per a la transmissió de les llicències.

4. La comunicació a què fa referència l’apartat 3 ha d’ésser efectuada conjun-tament pels transmetents o titulars de l’establiment i els adquirents en el termini d’un mes des de la formalització del canvi de titularitat. Un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la comunicació, si no s’ha notificat que la transmissió no és procedent, es considera plenament eficaç.

5. Una vegada produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels antics titulars derivades de les llicències o les autoritzacions són assumides pels nous titulars. En defecte de comunicació, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris de la responsabilitat que es pugui derivar dels establiments o les activitats autoritzades.


Disposicions

Article 37Extinció de les llicències i les autoritzacions

1. Les llicències i les autoritzacions s’extingeixen pels motius següents:a) Perquè l’espectacle públic o l’activitat recreativa s’ha dut a terme o perquè

s’ha complert el termini a què estan sotmeses, si escau.b) Per renúncia de llurs titulars.c) Per revocació.d) Per caducitat.2. Les llicències i les autoritzacions poden ésser revocades en els supòsits se-

güents:a) Si els titulars de les llicències o les autoritzacions incompleixen els requisits

o les condicions en virtut de les quals els van ésser atorgades.b) Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l’atorgament

de les llicències o autoritzacions, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d’haver existit, n’haurien comportat la denegació.

c) Si els establiments oberts al públic no s’han adaptat a les noves normes que els afectin, dins el termini que s’hagi atorgat amb aquesta finalitat.

d) Si són imposades com a sanció, d’acord amb el que estableix l’article 50.d.3. L’Administració pot declarar la caducitat de les llicències i de les autoritzacions

en el cas que, al cap d’un any d’haver-les atorgat, l’establiment obert al públic, sense causa justificada, no hagi iniciat les activitats o en el cas que, en qualsevol moment de llur vigència, aturi l’activitat durant més de dos anys ininterromputs.

4. La revocació i la declaració de caducitat s’han de tramitar d’ofici, donant audiència als interessats i, si s’acorden, s’ha de fer dins el termini de sis mesos d’ha-ver-los notificat l’obertura de l’expedient. La revocació i la declaració de caducitat no generen dret a indemnització.

Article 38Concurrència de llicències i autoritzacions

1. L’atorgament de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei és sempre sens perjudici que els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives hagin d’obtenir, a més, la resta de llicències o autoritzacions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent, entre les quals les llicències urbanístiques, quan siguin procedents.

2. Les llicències o autoritzacions i la resta de tràmits de control preventiu que concorrin en un mateix establiment, espectacle o activitat s’han de sol·licitar si-multàniament i, en la mesura que sigui possible, s’han de tramitar conjuntament, en els termes que s’estableixin per reglament.

3. Els procediments de tramitació conjunta o simultània han de:a) Simplificar i integrar tant com sigui possible els diversos tràmits i actuacions.

Amb aquesta finalitat, aquests procediments poden aplicar a totes les tramitacions de llicències i autoritzacions els terminis de la que tingui més durada, i poden esta-blir que l’eventual suspensió de tramitació d’una de les llicències o autoritzacions afecti també la tramitació de la resta.

b) Garantir la salvaguarda de la capacitat decisòria de cada administració i de cada òrgan en l’adopció de les resolucions de la seva competència.

c) Integrar en el procediment d’atorgament de les llicències o les autoritzacions d’establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives la inter-venció administrativa de control preventiu corresponent a la llicència ambiental, de manera que aquesta llicència sigui substituïda per l’informe integrat de les matèries ambientals per part de l’òrgan ambiental competent, i si escau, per la declaració d’impacte ambiental que, si aquest informe o aquesta declaració és desfavorable o si determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, són vinculants per a l’atorgament de la llicència o l’autorització.


Disposicions

CAPÍTOL IVRègim especíic de les diverses llicències i autoritzacions

Article 39Llicència municipal o autorització de la Generalitat per als establiments oberts al públic de règim especial

1. Els establiments oberts al públic de règim especial són els que poden afectar més intensament la convivència entre els ciutadans, la seguretat o la salut, a causa de llur horari especial i d’altres condicions singulars, que s’han d’establir per reglament.

2. L’obertura dels establiments de règim especial resta sotmesa a:a) Llicència municipal, amb l’informe vinculant previ de la Generalitat, per als

municipis amb una població superior als 50.000 habitants.b) Autorització de la Generalitat, amb la conformitat prèvia de l’ajuntament

afectat, per als municipis amb una població igual o inferior als 50.000 habitants. La Generalitat pot delegar aquesta competència als municipis interessats, d’acord amb el que estableix l’article 12.1.

3. Per reglament o per mitjà dels instruments de planificació de la Generalitat, es poden establir les condicions o els requisits de caràcter especial, com ara criteris de localització, distàncies mínimes, serveis de mobilitat o mesures especials de prevenció de la seguretat o de la salut, que han de complir els establiments oberts al públic de règim especial, amb la finalitat de minimitzar l’impacte que poden tenir en les zones residencials i en les activitats socials i culturals i de prevenir la seguretat i la salut de les persones afectades.

Article 40Llicència municipal per als establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable

1. Per a obrir establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable per a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, cal haver sol·licitat i obtingut prèviament la llicència municipal corresponent.

2. L’ajuntament ha de comunicar als serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives l’atorgament de llicències municipals d’establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable i qualsevol modificació, suspensió, revocació, canvi de titularitat o canvi de domicili a efectes de notificacions.

Article 41Llicència municipal per als espectacles de circ i altres activitats dutes a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable

1. Els espectacles de circ, entre els quals els de vela i els que es fan amb animals, i altres espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l’obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent.

2. S’han d’establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se’ls ha d’aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables.

3. A les autoritzacions regulades per aquest article els és aplicable el règim jurídic establert per a les llicències d’establiments públics permanents no desmuntables, en tot allò que sigui procedent, llevat del caràcter indefinit.

Article 42Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que


Disposicions

tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d’establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur-hi a terme els espectacles o les activitats.

2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l’espai, l’obtenció prèvia de l’autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d’un terme municipal, de l’autorització de l’òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat.

4. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s’exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari.

Article 43Títol habilitant per a l’ús dels espais oberts al públic

Les autoritzacions regulades pels articles 41 i 42 són independents del títol habi-litant per a la utilització dels espais oberts al públic afectats, que ha d’ésser atorgat pels titulars respectius. Si els espais són béns de titularitat pública, s’han d’aplicar els criteris següents:

a) El procediment per a obtenir el títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic s’ha de tramitar simultàniament al procediment per a obtenir l’autorització d’espectacles públics o d’activitats recreatives, en els termes que s’estableixin per reglament.

b) Els titulars de les autoritzacions estan obligats a retornar els espais ocupats a l’estat originari i, si les autoritzacions ho estableixen expressament, a millorar les condicions en què estaven abans del muntatge. En el cas d’espais naturals, els titulars han de complir específicament el que estableix el règim d’usos permesos per a cada figura de protecció i de restauració.

c) Les autoritzacions per a dur a terme espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts al públic es poden condicionar al dipòsit d’una fiança suficient per a respondre dels perjudicis que les activitats autoritzades puguin ocasionar en els espais afectats i en llur entorn, sens perjudici del pagament de les taxes corresponents.

d) Per a garantir el compliment de la responsabilitat establerta per la lletra c, els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a reintegrar el cost total dels perjudicis ocasionats en tot allò que no cobreixi la fiança dipositada.

TÍTOL IVDel règim d’inspeccions i sancions

CAPÍTOL IInspeccions

Article 44Inspeccions

1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l’autoritat competent. El personal d’inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constituci-onal de l’entrada domiciliària.

2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d’inspecció, els quals, en l’exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d’agents de


Disposicions

l’autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col·laborar en la inspecció persones o empreses amb l’especialització tècnica requerida i l’habilitació suficient.

3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d’estendre una acta, en la qual els interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L’acta s’ha de notificar als interessats i a l’òrgan administratiu competent.

4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l’òrgan competent, després de valorar la incidència que tenen en la seguretat de les persones o els béns o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre:

a) Requerir les modificacions o millores necessàries per a reparar les irregula-ritats, fixar un termini per a efectuar-les i obrir un expedient sancionador si no són fetes dins el termini establert.

b) Acordar directament l’obertura de l’expedient sancionador corresponent, amb l’adopció, si escau, de les mesures provisionals establertes per aquesta llei, sens perjudici de les mesures que estableix l’article 62.

Article 45Criteris i coordinació de les inspeccions

1. La Generalitat, a proposta de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, ha d’aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matè-ria d’establiments públics, d’espectacles públics i d’activitats recreatives que han d’efectuar els seus serveis d’inspecció i els serveis d’inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l’existència de plans i programes d’inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, amb la finalitat de coordinar les actuacions respectives i d’aplicar criteris i metodologies d’inspecció similars.

2. L’elaboració de la programació a què fa referència l’apartat 1 ha d’atendre al desenvolupament i l’evolució del sector de l’oci, a la dimensió social, la importància, el tipus o la situació de les activitats i a l’efecte dissuasiu que es pretengui obtenir amb l’actuació inspectora.


Article 46Infraccions i sancions

1. Les infraccions en matèria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives es classifiquen en faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus. Aquestes infraccions han d’ésser objecte de les sancions establertes per aquesta llei.

2. En tot allò que no estableix expressament aquest capítol, s’han d’aplicar les nor-mes de procediment sancionador aplicables per l’Administració de la Generalitat.

3. A les infraccions per contaminació acústica els és aplicable la normativa específica corresponent.

Article 47Faltes molt greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes molt greus:a) Obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives,

o fer-hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o in-complir-ne les condicions, si comporta un risc greu per a les persones o els béns.

b) Tolerar, els titulars o els organitzadors, activitats il·lícites o il·legals, entre les quals el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d’estupefaents, o no posar la diligència necessària a l’hora d’impedir-les, sens perjudici de les res-ponsabilitats que es derivin d’aquestes activitats.


Disposicions

c) Excedir l’aforament permès, si comporta un risc per a la seguretat de les persones.

d) No atendre persones que necessiten assistència mèdica immediata, amb relació a les prescripcions establertes per reglament sobre equipament sanitari, d’acord amb el tipus d’espectacle públic o d’activitat recreativa.

e) Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis mesos, els horaris d’inici o acabament d’un espectacle públic o una activitat recreativa, i també incomplir reiteradament el règim d’horaris dels establiments oberts al públic.

f) No permetre l’accés als agents de l’autoritat en l’exercici de llurs funcions, o al personal de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’exercici de llurs funcions de verificació i control de l’aforament, i també impedir aquest exercici.

g) Admetre menors, de manera reiterada, en establiments oberts al públic, es-pectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.

h) Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores.

i) Incomplir la prohibició de discriminació establerta per l’article 10.

Article 48Faltes greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes greus:a) Obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreati-

ves, o fer-hi modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents, o incomplir-ne les condicions, si no comporta un risc greu per a les persones o els béns.

b) Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents en matèria d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives.

c) Dur a terme un espectacle públic o una activitat recreativa diferent dels auto-ritzats per la llicència o suspendre’l sense una causa justificada.

d) Presentar documents o dades que no s’ajustin a la realitat en els procediments relatius als espectacles públics i les activitats recreatives.

e) No fer els controls de funcionament establerts per aquesta llei i no col·laborar en l’exercici de les funcions d’inspecció.

f) Excedir l’aforament permès, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.

g) Tenir els locals, les instal·lacions o els serveis en mal estat, si això produeix una incomoditat greu als usuaris o al personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, o no tenir-los en les condicions d’higiene adequades.

h) Modificar, sense una causa justificada, programes als quals s’ha donat publi-citat o fer publicitat enganyosa que pugui generar alteracions de l’ordre amb risc per a les persones i els béns.

i) Permetre l’accés a establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives de persones que exhibeixin símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, al racisme o a la xenofòbia.

j) Incomplir els horaris d’inici o acabament d’un espectacle públic o d’una ac-tivitat recreativa, o bé els horaris d’obertura o tancament dels establiments oberts al públic.

k) Incomplir les normes específiques sobre serveis de vigilància.l) Incomplir la normativa sobre el personal i els sistemes de control d’accés i de

control d’aforaments.m) Admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o

activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.n) Incomplir la normativa sobre els contractes d’assegurances de responsabilitat

civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal.


Disposicions

o) Adoptar comportaments, els espectadors o els usuaris, que puguin crear situacions de perill o alteracions de l’ordre, ja sigui envers els altres espectadors o usuaris, envers el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espec-tacles públics o de les activitats recreatives, envers els titulars o els organitzadors, o envers les forces i els cossos de seguretat o els bombers, sens perjudici de llur responsabilitat penal.

p) Assistir a espectacles públics o activitats recreatives amb objectes que puguin ésser utilitzats com a armes.

q) No tenir el pla d’autoprotecció corresponent o no aplicar-lo correctament, en el cas dels establiments oberts al públic, els espectacles públics o les activitats recreatives que l’hagin de tenir d’acord amb la normativa de protecció civil.

Article 49Faltes lleus

1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes lleus:a) No col·locar els rètols establerts per la normativa vigent.b) No tenir a disposició dels consumidors o usuaris els fulls de reclamació o de

denúncia preceptius o negar-se a lliurar-los-els.c) Incomplir la normativa reglamentària sobre venda d’entrades o abonaments,

o practicar la revenda.d) Exercir el dret d’admissió sense haver-ho comunicat a l’autoritat com-

petent.2. És una falta lleu qualsevol acció o omissió que comporti l’incompliment de

les obligacions o l’impediment de l’exercici efectiu dels drets dels espectadors i els usuaris, dels organitzadors i els titulars o de les persones interessades, d’acord amb els articles 5, 6 i 8, sempre que l’acció o l’omissió no estigui tipificada com a falta o delicte, o com a infracció administrativa molt greu o greu per aquesta llei o una altra norma legal, o bé que no pugui ésser qualificada de greu pel grau d’afectació que hagi tingut en la seguretat de les persones o els béns, la qualitat dels establiments o la convivència entre els ciutadans.

3. És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions i els requisits establerts per aquesta llei, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu o greu.

Article 50Sancions per la comissió de faltes molt greus

Les faltes molt greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativa-ment, amb:

a) Una multa de 15.001 a 150.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus, de fins a 300.000 euros.

b) La prohibició d’utilitzar l’establiment obert al públic afectat, per mitjà del tancament i el precinte de l’establiment, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives, per un període d’entre sis i divuit mesos.

c) La suspensió de l’autorització o la llicència per un període d’entre sis i dotze mesos.

d) La revocació de l’autorització o la llicència.e) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període d’entre sis

i dotze mesos.f) El comís durant un període d’entre sis i dotze mesos o la destrucció, si escau,

dels béns relacionats amb l’activitat. En cas d’espectacles públics o d’activitats re-creatives duts a terme sense llicència o autorització en què no sigui possible aplicar les sancions establertes per les lletres b, c, d i h, el comís pot tenir caràcter indefinit, especialment si no s’identifiquen els organitzadors o si aquests no es fan càrrec de la sanció pecuniària establerta.


Disposicions

g) La publicitat de la conducta constitutiva d’infracció, en els termes establerts per l’article 53.

h) L’avançament de l’hora de tancament per un període d’entre sis i dotze me-sos.

Article 51Sancions per la comissió de faltes greus

Les faltes greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb:

a) Una multa de 1.501 a 15.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes greus, de fins a 30.000 euros.

b) La prohibició d’utilitzar l’establiment obert al públic afectat, mitjançant el tancament i el precinte, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.

c) La suspensió de l’autorització o la llicència per un període màxim de sis mesos.

d) La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període màxim de sis mesos.

e) El comís durant un període màxim de sis mesos. El comís pot tenir caràcter indefinit si es donen les mateixes circumstàncies que les establertes per l’article 50.f.

f) La publicitat de la conducta constitutiva d’infracció, en els termes establerts per l’article 53.

g) L’avançament de l’hora de tancament dels establiments durant un període màxim de sis mesos.

h) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l’habilitació del personal de control d’accés.

i) La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l’habilitació dels centres de formació del personal de control d’accés.

j) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 151 a 1.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió d’infraccions greus, de fins a 2.000 euros.

Article 52Sancions per la comissió de faltes lleus

Les faltes lleus poden ésser sancionades amb:a) Una multa de 300 a 1.500 euros i, en cas de reincidència en la comissió de

faltes lleus, de fins a 3.000 euros.b) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 50 a 150 euros i, en

cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 300 euros.

Article 53Publicitat de la conducta infractora

1. L’òrgan sancionador pot acordar, per raons d’exemplaritat, fer publicitat de la conducta infractora, especialment en els casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus o greus, en el supòsit de resolucions sancionadores fermes o, si escau, quan les sentències siguin fermes.

2. La publicitat de la conducta infractora s’ha de fer per mitjà de la publicació, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial de la pro-víncia corresponent i en els mitjans de comunicació que es considerin adequats, d’un text que ha d’indicar la classe d’infracció comesa, la sanció acordada i el nom de la persona o de les persones responsables.

3. Les despeses de la publicació van a càrrec dels autors de la infracció corres-ponent.


Disposicions


1. No tenen caràcter sancionador:a) El tancament d’un establiment obert al públic o la prohibició o suspensió d’una

activitat recreativa o d’un espectacle públic que no tenen la llicència o l’autoritza-ció corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l’administració competent en matèria d’inspeccions i sancions, després d’haver donat audiència a les persones interessades.

b) La revocació i la declaració de caducitat de les llicències o autoritzacions, d’acord amb l’article 37.

2. En els casos d’infraccions lleus, es poden dur a terme actuacions d’advertiment, sense necessitat d’obrir un procediment sancionador. L’autoritat competent ha de motivar la mesura de l’advertiment.

3. En el cas que les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a béns públics o a l’Administració, la resolució sancionadora pot establir que la situació alterada per la infracció sigui retornada a l’estat originari i fixar la indemnització corresponent, en els termes establerts per la legislació de procediment adminis-tratiu.

4. En els casos que l’espectacle públic o l’activitat recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o usuaris i, si escau, l’Adminis-tració poden exigir als titulars o als organitzadors la devolució de l’import de les entrades o dels abonaments.


1. Per reglament s’han de precisar les conductes que constitueixen cada tipus de falta i fixar la mesura sancionadora que cal aplicar en cada cas.

2. La sanció imposada ha d’ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l’òrgan sancionador ha de graduar l’aplicació de les sancions establertes per aquesta llei, motivant-ho expressament d’acord amb un o més d’un dels criteris següents:

a) La gravetat i la transcendència social de la infracció.b) El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones.c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s’hagin ocasionat a les persones

i als béns.d) La reincidència, en el termini d’un any, en la comissió de faltes tipificades

per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma.e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció.f) La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acre-

ditada amb l’adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l’expedient sancionador.

3. Els criteris establerts per l’apartat 2 no es poden utilitzar per a graduar la sanció imposada si s’integren en la descripció de la conducta tipificada com a infracció.

4. Amb la finalitat d’evitar l’enriquiment dels infractors com a conseqüència dels fets sancionats, l’òrgan sancionador els pot incrementar la sanció pecuniària amb la quantia que hagin obtingut amb la comissió de la infracció. Aquesta mesura s’ha d’adoptar en els casos, establerts per reglament, en què no sigui pertinent imposar com a sanció el tancament de l’establiment obert al públic.

5. S’han d’establir per reglament els casos de faltes molt greus i de faltes greus en què, en atenció als danys ocasionats i als beneficis obtinguts, es pot imposar una sanció de les establertes per a les faltes de la gravetat immediata-ment inferior, sempre que no hi hagi reincidència ni s’hagi afectat la seguretat de les persones. En els casos de faltes molt greus, la sanció mai no pot ésser inferior a 1.501 euros.


Disposicions


1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques que incorren en les faltes que aquesta tipifica, ja siguin els organitzadors dels espectacles o les activitats recreatives, o els titulars de la llicència o l’autorització corresponent.

2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són res-ponsables solidàries les persones físiques que n’ocupen càrrecs d’administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col·laborat activament, que no acreditin haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar-la, que l’hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si han cessat en llur activitat com si no.

3. Els responsables, encara que no tinguin la titularitat patrimonial dels im-mobles on hi ha els establiments oberts al públic als quals s’imposa el tancament, han de respondre, d’acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que puguin patir els propietaris i els titulars dels drets sobre els immobles afectats com a conseqüència del tancament.

Article 57Prescripció i caducitat

1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos.

2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des que es come-ten o des que l’Administració en té coneixement. En el cas d’infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la del finiment de l’activitat o l’últim acte amb què la infracció es consuma.

3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d’un any.

4. Qualsevol actuació de l’Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d’iniciar o impulsar el procediment sancionador o d’executar les sancions interromp el termini de prescripció i se n’ha d’iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d’exe-cució resta aturat durant més d’un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors.

5. El procediment sancionador s’ha d’haver resolt i se n’ha d’haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d’acord amb el que estableix la dita legislació.

Article 58Registre d’infraccions i sancions

1. La Generalitat ha de crear un registre administratiu de sancions i d’infraccions en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives, on s’han d’inscriure totes les infraccions i les sancions imposades per resolució ferma. L’organització d’aquest registre i les condicions d’inscripció s’han d’establir per reglament, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

2. La finalitat del registre a què fa referència l’apartat 1 és poder apreciar els casos de reincidència i garantir el compliment efectiu de les sancions que es poden imposar a l’empara d’aquesta llei, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Poden accedir a aquest registre els òrgans i les autoritats que instrueixen els procediments sancionadors i els ens municipals interessats.


Disposicions

3. Les sancions inscrites en el registre han d’ésser cancel·lades, d’ofici o a instància dels interessats, en el cas que concorrin les circumstàncies següents:

a) No haver imposat a la mateixa persona una altra sanció per una infracció tipificada per aquesta llei, durant el termini de tres anys per a les faltes molt greus, de dos anys per a les faltes greus i d’un any per a les faltes lleus, a comptar des del moment que la resolució sancionadora esdevé ferma en via administrativa.

b) Haver complert totalment les sancions imposades.c) Haver-se produït l’anul·lació administrativa o judicial de la sanció imposa-

da.

CAPÍTOL IIIDisposicions especíiques de procediment sancionador

Article 59Òrgans sancionadors

1. Els òrgans de l’Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives.

2. L’òrgan municipal competent per a exercir les potestats sancionadores que aquesta llei atribueix als ajuntaments és l’alcalde o alcaldessa, que pot delegar la competència d’acord amb el règim establert per la legislació de règim local.

3. Els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat s’han d’informar re-cíprocament de l’obertura i de la resolució dels expedients sancionadors per a evitar-ne la duplicitat i per tal d’incorporar les dades al registre a què fa referència l’article 58.

Article 60Obertura del procediment sancionador

1. L’òrgan competent per a sancionar pot acordar l’obertura del procediment sancionador si de les actes esteses per la policia o pels serveis d’inspecció se’n pot derivar raonablement l’existència d’una conducta infractora i a qui és impu-table.

2. En el cas que el procediment hagi estat iniciat per mitjà d’una denúncia prèvia, s’ha de comunicar als denunciants si s’ha decidit obrir el procediment sancionador o no. El plantejament d’una denúncia no atorga als denunciants, per si mateix, la condició d’interessats, als efectes de poder-se pronunciar sobre l’admissió o no d’eventuals recursos contra la comunicació de l’arxiu de les actuacions.


1. Un cop obert un expedient sancionador per la presumpta comissió de faltes molt greus, greus o lleus, l’òrgan competent pot acordar, per mitjà d’una resolució motivada, les mesures provisionals pertinents en cada cas per a evitar el manteni-ment dels efectes de la infracció i la comissió de noves infraccions, i també per a assegurar que el procediment es desenvolupi correctament i que la resolució final sigui eficaç.

2. Les mesures provisionals poden consistir a adoptar o, si escau, confirmar qualsevol de les mesures provisionals prèvies a l’obertura de l’expedient establertes per l’article 63.

3. En el cas d’expedients sancionadors per la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, amb la finalitat de garantir l’eficàcia de la resolució final, l’òrgan sancionador ha d’adoptar


Disposicions

la mesura provisional de prohibir la transmissió de la llicència, en els termes que estableix l’article 36.

4. Les mesures provisionals poden ésser revocades o modificades, d’ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador, i s’extingeixen en el moment que se n’adopta la resolució final, llevat que siguin imposades en qualitat de sanció. En aquest cas, la durada de la mesura provisional computa, si escau, als efectes del compliment de la sanció.

CAPÍTOL IVMesures provisionals prèvies

Article 62Mesures provisionals prèvies a l’obertura de l’expedient

Els òrgans competents per a sancionar les infraccions tipificades per aquesta llei, en exercici de llurs competències, abans d’obrir el procediment sancionador que correspongui poden adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents per a impedir o per a suspendre els espectacles públics o les activitats recreatives en algun dels supòsits següents:

a) Si hi ha indicis clars que poden ésser constitutius de delicte. En aquest cas, l’òrgan que acorda la mesura provisional ho ha de comunicar a l’autoritat judicial dins les quaranta-vuit hores següents.

b) Si en el transcurs dels espectacles o de les activitats es produeixen alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones i béns, o es pot preveure d’una manera fonamentada que es produiran.

c) Si s’incompleixen greument les condicions sanitàries, de salubritat i d’higiene o hi ha un risc greu o un perill imminent per a la seguretat de les persones o els béns.

d) Si els titulars o els organitzadors toleren, per negligència, el consum d’es-tupefaents. S’entén que tenen aquesta actitud negligent si no fan advertiments als consumidors o, en el cas que en facin i que els consumidors no els atenguin, si no comuniquen el consum d’estupefaents a les autoritats competents o no col·laboren per a evitar que es torni a produir.

e) Si no es tenen les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei o si se n’alteren substancialment els requisits.

f) Si s’incompleixen d’una manera reiterada els horaris establerts.g) Si s’incompleix d’una manera reiterada la prohibició d’admetre menors en

establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l’entrada.

Article 63Tipus de mesures provisionals prèvies

Si es dóna algun dels supòsits establerts per l’article 62, es pot adoptar una de les mesures següents o, si escau, més d’una:

a) La suspensió de la llicència o l’autorització corresponent.b) La suspensió o la prohibició de l’activitat.c) El tancament provisional de l’establiment obert al públic per mitjà de pre-

cinte.d) El comís o el precinte dels béns utilitzats per a dur a terme l’espectacle públic

o l’activitat recreativa.e) El comís de les entrades i dels diners de la revenda o de la venda al carrer o

en llocs no autoritzats.f) La prestació de fiances.


Disposicions

g) Altres mesures que es considerin necessàries, adequades i proporcionades per a cada situació per a la seguretat de les persones i dels establiments o els espais oberts al públic.

Article 64Procediment i resolució

S’ha de regular, per reglament, el procediment, de caràcter sumari, que cal seguir per a adoptar les mesures provisionals prèvies establertes per aquesta llei, d’acord amb les prescripcions següents:

a) La resolució que adopti les mesures provisionals prèvies ha d’aplicar criteris de congruència i de proporcionalitat, i acreditar-ho en la motivació corresponent, que també ha de ponderar la concurrència d’urgència, especial gravetat del risc per a la seguretat i per a la convivència entre els ciutadans i el caràcter eventualment reiterat de l’incompliment.

b) Les mesures provisionals s’han d’acordar amb resolució motivada, que ha d’expressar l’adequació entre la situació plantejada i la mesura o les mesures adop-tades. En la resolució s’ha d’advertir els interessats que poden consultar l’expedient i formular les al·legacions i presentar els documents que considerin pertinents en el marc de l’expedient sancionador corresponent, que s’ha d’obrir abans que transcorri el termini de quinze dies.

c) Les mesures provisionals prèvies han d’ésser confirmades, modificades o revocades en l’acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent, que s’ha d’efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l’adopció de les mesures provisionals. Aquest acord d’iniciació pot ésser objecte del recurs que sigui proce-dent. Les mesures provisionals prèvies resten sense efecte si no s’obre l’expedient sancionador dins el dit termini, o si l’acord d’iniciació no conté cap pronunciament exprés respecte de les mesures esmentades.

d) Les mesures provisionals prèvies poden ésser efectives mentre subsisteixin les raons que en van motivar l’adopció.

e) En el cas que un ajuntament hagi assumit la competència atribuïda per l’article 11.1.e, l’òrgan de la Generalitat titular originari de la competència pot adoptar una mesura provisional prèvia si, donant-se alguna de les circumstàncies establertes per l’article 62, l’ajuntament que exerceix la competència no dóna garanties immediates de l’adopció de la mesura provisional que correspongui. En aquests casos, l’òrgan de la Generalitat titular originari de la competència ha de tramitar el procediment sancionador subsegüent.

Article 65Mesures provisionals immediates

1. Els agents dels cossos i forces de seguretat poden adoptar les mesures pro-visionals immediates establertes per aquest article, en casos d’urgència absoluta, davant d’espectacles públics i d’activitats recreatives que comportin un risc im-mediat d’afectar greument la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Per a valorar la gravetat i la urgència de les circumstàncies que permeten adoptar aquestes mesures, els agents poden disposar de suport tècnic especialitzat immediat.

2. Si adopten mesures provisionals immediates, els agents de policia ho han de comunicar, dins les quaranta-vuit hores següents, a l’òrgan competent per a adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents, el qual ha de confirmar-les, modificar-les o revocar-les en el termini de cinc dies, a comptar des del primer dia hàbil següent al de la comunicació. L’incompliment d’aquests terminis com-porta automàticament l’aixecament de les mesures provisionals immediates adoptades.

3. Si es donen les circumstàncies establertes per l’apartat 1, els agents de policia poden adoptar les mesures provisionals immediates següents:


Disposicions

a) La suspensió immediata de les activitats i el precinte dels establiments, de les instal·lacions o dels instruments, en el cas que es puguin produir problemes greus de seguretat.

b) El desallotjament dels establiments i els espais oberts al públic en el cas que, pel nombre d’assistents o per altres circumstàncies, es posi en perill greu, i d’una manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones, o en el cas que s’afecti greument la convivència entre els ciutadans. Aquesta mesura, si afecta establiments oberts al públic, o espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts au-toritzats, comporta la prohibició que el públic hi entri fins a l’hora d’obertura del dia o de la sessió següent.

c) Altres mesures concretes menys restrictives que les establertes per aquest article, que siguin proporcionades i adequades a les circumstàncies i que es consi-derin necessàries en cada situació per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns i la convivència entre els ciutadans.

4. Si l’òrgan competent per a sancionar ratifica les mesures provisionals immedi-ates establertes per aquest article, el règim de confirmació, modificació o revocació posterior es regeix pel que disposa l’article 64.c, llevat que l’acord de ratificació es dicti en l’acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent.

5. Els agents de l’autoritat poden adoptar la mesura de comissar o precintar els béns relacionats amb l’activitat o les entrades de la revenda o en venda ambulant, amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les prohibicions i de les suspensions, d’evitar la continuïtat d’activitats il·legals i la instrucció adequada d’eventuals pro-cediments sancionadors. En aquests casos també s’aplica el que estableix l’apartat 2, pel que fa al manteniment o no de la mesura.


PrimeraDelegacions de competències vigents

Les delegacions de les competències sancionadores de la Generalitat als ajun-taments emparades per la legislació aplicable fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuen vigents fins que l’ajuntament adopti l’acord corresponent a què fa referència l’article 11.1.e, que s’ha d’adoptar en el termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei. Si, un cop vençut aquest termini, no s’ha pres el dit acord, les delegacions efectuades a l’empara de la legislació aplicable fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei resten automàticament sense efecte.

SegonaRègim especial del municipi de Barcelona

1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona la competència per a autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives en el municipi de Barcelona, d’acord amb l’article 71 de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que atribueix a l’Ajuntament la competència per a autoritzar la instal-lació o l’obertura de tota mena d’establiments oberts al públic i d’activitats en aquesta ciutat.

2. Sens perjudici de les disposicions establertes per aquesta llei, continuen en vigor, íntegrament, la Llei 22/1998 i la Llei de l’Estat 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

TerceraEstabliments de règim especial

No es poden sol·licitar ni atorgar les llicències ni les autoritzacions establertes per l’article 39 per a establiments oberts al públic de règim especial fins que no hagin


Disposicions

entrat en vigor les disposicions reglamentàries o de planificació que estableix el mateix article.


PrimeraRègim transitori dels expedients sancionadors

Els expedients sancionadors oberts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per la normativa vigent en el moment de l’obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d’aquesta llei siguin més favorables per als expedientats.

SegonaRègim transitori de les normes reglamentàries

Fins que aquesta llei no es desenvolupi per mitjà dels reglaments corresponents, són aplicables les normes vigents en el moment que la Llei s’aprovi, sempre que no hi contravinguin.

TerceraEstructures desmuntables

Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d’acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar-les en funcionament cal presentar, davant l’ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntat-ges i a les instal·lacions, que els tècnics dels propietaris han d’efectuar en el lloc d’emplaçament. En aquestes certificacions s’ha de fer constar que el conjunt de les instal·lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n’han de verificar la seguretat exterior i global.

QuartaRègim transitori de les llicències i les autoritzacions

Totes les sol·licituds de llicències i d’autoritzacions presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol·licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans.


Resta derogada la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraDesenvolupament reglamentari

S’autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives per a dictar els reglaments que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta llei.

SegonaActualització de sancions

Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actu-alitzades per disposició del Govern.


Disposicions

TerceraDesenvolupament reglamentari

S’ha d’aprovar, per decret, un reglament de desenvolupament d’aquesta llei en el termini d’un any a comptar del dia que aquesta s’aprovi.


Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2009





(09.184.050)

*


Disposicions

DECRET


D’acord amb l’article 141.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics.

Aquest Decret té per objecte el desplegament reglamentari i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, amb la voluntat de recollir en un únic text normatiu la regulació fins ara dispersa en diverses normes aplicables a aquestes activitats i als llocs on es desenvolupen.

Amb la mateixa finalitat, aquest Reglament inclou també disposicions relatives a les llicències municipals i d’altres assumptes propis de les competències dels ajuntaments. Aquestes, tanmateix, són degudament respectades, ja que queda clara la naturalesa supletòria dels preceptes de la present norma, que només són d’aplicació en aquells municipis que no tinguin ordenances pròpies o quan aquestes no disposin altrament.

D’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, la present disposició és coherent amb el que preveu la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i, per aquest motiu, agilitza i fa previsibles els controls preventius per a l’obertura i modificació d’establiments oberts al públic i d’espectacles públics i d’activitats recreatives, responsabilitza l’Administració de la formació i el manteniment dels registres, i elimina altres barreres en l’exercici d’activitats empresarials afectades per aquesta regulació.

No obstant això, i atenent els motius d’interès públic previstos expressament per la mateixa Directiva, aquest Reglament preveu, d’acord amb la Llei que desplega, me-canismes d’intervenció administrativa més rigorosos, com ara el règim d’autorització i llicència o el silenci administratiu negatiu, en relació amb les activitats recreatives, els espectacles públics i els establiments de major incidència social, els quals poden afectar significativament els drets i els interessos de terceres persones.

En compliment de les previsions del Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesu-res per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica, en aquest Decret s’ha intentat reduir al mínim les càrregues administratives imposades a les empreses per tal de facilitar l’exercici de l’activitat econòmica.

D’altra banda, cal destacar, com a novetat, la regulació del règim de comunicació prèvia davant l’Administració, per a determinats establiments d’espectacles i acti-vitats, mantenint, així mateix, el règim d’intervenció administrativa de llicència i autorització en la resta de supòsits.

Igualment, s’han simplificat i agilitzat els procediments, mitjançant l’ús de decla-racions responsables, sense que això impliqui disminució de la protecció i seguretat de les persones i dels béns. Altres mesures agilitzadores són la incorporació de la tramitació per via telemàtica d’aquells tràmits que sigui possible o la inscripció d’ofici dels establiments oberts al públic, les persones titulars i les persones orga-nitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives en els registres públics que aquest Reglament preveu.

Així mateix, i en aplicació del que estableix l’article 2.1.a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha tingut en compte el dictamen emès pel Consell esmentat.

DEPARTAMENTD’INTERIOR, RELACIONSINSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ


Disposicions

Aquesta disposició ha estat sotmesa al procediment d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació que preveu la Directiva 98/34/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE, de 20 de juliol, així com el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, que incorpora aquestes directives a l’ordenament jurídic espanyol.

Pel que fa a la seva estructura, el títol preliminar recull l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions de determinats conceptes que utilitza aquest Reglament.

El títol primer, sobre l’Administració, desplega les diverses qüestions de caràc-ter organitzatiu que són necessàries per a l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol. Destaca la regulació dels mecanismes que fan possible que Generalitat i els ajuntaments comparteixin competències sobre la matèria que s’hi regula, sobre les relacions entre ambdues administracions i les institucions i sobre els procediments de participació ciutadana i dels col·lectius afectats.

Aquest títol també preveu l’actuació de les entitats col·laboradores de l’Admi-nistració en l’àmbit dels establiments oberts al públic, i dels espectacles públics i de les activitats recreatives. Aquestes entitats han de servir per agilitzar els pro-cediments de control dels establiments, les activitats i els espectacles que preveu aquest Reglament.

El títol segon té per objecte la regulació dels requisits i de les obligacions que han de complir els establiments i espais oberts al públic, els espectacles i les activitats recreatives. Inclou els requisits i les condicions de construcció i de localització, les mesures obligatòries per a la protecció de la seguretat i de la salut, el règim d’accés i admissió i els procediments que fan possible la seva aplicació efectiva, els horaris, i les garanties i responsabilitats de les persones titulars i de les persones organitzadores.

S’hi recullen els registres que, en l’àmbit municipal i en l’àmbit general, s’han de constituir i que han de recollir tots els establiments oberts al públic, les persones titulars i les persones organitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives.

El títol tercer regula les llicències, les autoritzacions i les comunicacions prèvies davant l’Administració a què resten sotmesos els establiments i espais oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives, com també el procediment que s’ha de seguir per a la seva tramitació.

Una de les principals novetats d’aquest títol és l’ampli ventall d’establiments, d’espectacles i d’activitats, i les seves modificacions, que deixen d’estar sotmesos a llicència o autorització per passar a estar únicament obligats al tràmit de la co-municació prèvia davant l’Administració.

També destaca la voluntat simplificadora del Reglament, que preveu un proce-diment que integra en una de sola, o que fa simultània en el temps, la tramitació de les diverses llicències que poden concórrer en els establiments i espais oberts al públic, en els espectacles públics i en les activitats recreatives.

Així mateix, el Reglament adopta les mesures necessàries per aplicar mecanismes informàtics i telemàtics en la presentació i tramitació de les llicències, autoritzacions i comunicacions prèvies davant l’Administració.

El títol quart regula el control i la inspecció a què resten sotmesos els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives regulades per aquest Reglament. Una de les principals novetats del títol és una major participació dels ens locals en l’exercici de les potestats d’inspecció i sanció que, tradicionalment, havien estat reservades a la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra i als òrgans d’adminis-tració d’aquesta, respectivament.


Disposicions

El títol cinquè regula el règim sancionador aplicable als establiments i espais oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives, i completa els preceptes de la Llei, que es remeten al desplegament reglamentari, i s’hi estableix un registre d’infraccions i sancions. En aquest títol destaca la previsió de mesures efectives per poder intervenir amb celeritat davant els casos d’infraccions molt greus i particularment greus i que comporten un risc especial per a la seguretat, la salut o la convivència ciutadana.

Finalment, aquest Reglament recull cinc annexos relatius al catàleg d’espec-tacles públics, activitats recreatives i dels establiments o espais oberts al públic on aquests es duen a terme; a les entitats col·laboradores de l’Administració; als sistemes de control d’aforament; als rètols i plaques normalitzades, i als centres, els mòduls, el temari i les proves per a l’habilitació de personal de control d’accés.

Per tot això, d’acord amb el que preveuen l’article 26.1 i la disposició final primera de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles pú-blics i les activitats recreatives, vist el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:

Article únicAprovació del Reglament

S’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.


PrimeraRegistres

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els registres d’establiments i espais oberts al públic i de persones organitzadores, el Registre d’entitats col-laboradores de l’Administració en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives i el Registre d’infraccions i sancions regulats per aquest Reglament siguin operatius al cap de dos anys de la seva entrada en vigor.

Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives, i en coordinació amb els ajuntaments, s’ha d’establir el programari i el sistema tecnològic necessari per constituir el Registre d’establiments i espais oberts al públic i de persones organitzadores.

SegonaActualització de les quanties

Les quanties del capital assegurat que estableix aquest Reglament es poden ac-tualitzar anualment per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de conformitat amb la mitjana general anual de l’índex de preus de consum de Catalunya o amb qualsevol altre índex que el substitueixi.

TerceraActa única de control inicial

En els casos en què prèviament a l’inici d’una activitat, espectacle o a la posada en marxa d’un establiment s’hagi de realitzar una comprovació prèvia segons les


Disposicions

determinacions d’aquest Decret, i alhora s’hagi de fer una actuació de control inicial d’acord amb la legislació de prevenció i control ambiental, i de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, la persona titular de l’autorització o llicència am-biental pot sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració per tal d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, com també dels requerits en matèria ambiental i d’incendis.

QuartaLudoteques

Els centres que es denominen ludoteca d’acord amb el que preveu el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques, resten sotmesos a les previsions del títol IV de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.


PrimeraAdaptació de les llicències

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, els ajuntaments han de revisar, en un termini màxim de 24 mesos, les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l’activitat o espectacle i adaptar-les a les definicions que s’hi contenen. Els ajuntaments han de comunicar als corresponents serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, i a les persones titulars o organitzadores, les resolucions relatives a aquestes revisions.

Qualsevol sol·licitud o comunicació de modificació substancial de les condi-cions en què va ser atorgada la llicència o autorització comporta l’adequació de l’esmentada llicència o autorització de conformitat amb el que estableix aquest Reglament.

La comunicació a l’ajuntament corresponent produeix efectes en el mateix moment de la seva presentació davant d’aquest.

2. Els establiments oberts al públic que disposin de llicència per a les acti-vitats de bar musical, discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle no requereixen de la sol·licitud i l’adaptació de la llicència en el cas que vulguin realitzar actuacions en directe d’acord amb el que estableix l’annex I, si bé ho han de comunicar a l’ajuntament corresponent per tal que aquesta activitat com-plementària consti a la llicència, i en el Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores.

SegonaAdaptació dels establiments

Els establiments i espais oberts al públic que estiguin autoritzats a l’entrada en vigor d’aquest Reglament poden seguir en funcionament, fins i tot si les instal·lacions no compleixen algunes de les seves disposicions, sens perjudici de la necessitat de complir les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. No obstant això, han d’adequar-se plenament als requisits i condicionaments d’aquest Reglament, sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Modificacions substancials de l’establiment.b) Ampliació o modificació de les activitats recreatives o dels espectacles pú-

blics inclosos a la llicència o autorització, sempre que es requereixi un canvi en les seves instal·lacions.

c) Sol·licitud de distintius de qualitat o de qualsevol altre ajut o benefici de l’Ad-ministració o contractació de qualsevol tipus de servei o activitat amb aquesta.


Disposicions

TerceraConsell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives

El Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives creat a l’empara del Decret 200/1991, d’1 d’octubre, segueix vigent amb la composició que tingui a l’entrada en vigor d’aquest Reglament i ha d’exercir les funcions que l’article 17 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i aquest Reglament atribueixen al Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, mentre aquest no es constitueixi amb la composició que estableix l’article 26 d’aquest Reglament.

QuartaControl d’aforaments

Els establiments que tenen l’obligació de disposar de sistema automàtic de control d’aforaments disposen d’un termini de tres anys, a partir de la publicació de la regulació d’aquest sistema, per instal·lar-lo i posar-lo en funcionament. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives els ha d’assessorar i donar suport en aquesta instal·lació i posada en funcionament.

CinquenaPrevencions acústiques especials

Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a acti-vitats musicals, que han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador, per tal d’assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts, disposen d’un termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per instal·lar-lo.

SisenaLlicències en tramitació

Totes les sol·licituds de llicències i autoritzacions presentades abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol·licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns. En aquells supòsits en què la nova regulació estableixi el règim de comunicació prèvia, la persona inte-ressada pot, amb anterioritat a la resolució, desistir de la seva sol·licitud i optar per l’aplicació de la nova normativa.

SetenaCarnet de personal de control d’accés

Les persones que disposin de l’habilitació de personal de control d’accés, mit-jançant el carnet corresponent, disposen d’un termini màxim de 12 mesos per adaptar-se a la nova regulació.

Així mateix, les persones interessades que hagin sol·licitat l’habilitació amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament i que compleixin els requisits establerts per al personal de control d’accés han d’adaptar la sol·licitud del carnet a la nova regulació.

VuitenaRègim transitori en relació amb les entitats col·laboradores de l’Administra-ció

Les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient, d’ac-tivitats recreatives i les acreditades per actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquest Reglament atribueix a les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, complint amb els requisits específics que s’hi determinen, fins que el departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives acrediti les pròpies.


Disposicions

NovenaRègim transitori respecte als horaris dels establiments públics on es realitzen activitats de naturalesa sexual

L’horari d’aquests establiments que preveu el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, continua en vigor fins a la modificació de l’actual Ordre d’horaris, en la qual s’ha d’incloure l’horari d’aquests establiments.

DesenaRègim transitori de determinats establiments oberts al públics de nova regula-ció

Mentre no es faci la regulació horària definitiva dels següents establiments oberts al públic, amb caràcter transitori l’horari de funcionament és:

a) Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores.b) Sales de concert: obertura les 17 hores i tancament a les 4.30 hores.c) Sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut: obertura a les

11 hores i tancament a les 19 hores.d) Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores.e) Salons de banquets: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores.f) Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14

hores.Els establiments dels apartats a), b) i e) podran perllongar l’horari de tancament

per un període de 30 minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.


A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament resten derogades les disposi-cions següents:

El Decret 200/1991, d’1 d’octubre, de creació del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera.

El Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d’una ponència tècnica interde-partamental d’espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial del Govern de la Generalitat.

El Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d’admissió als esta-bliments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives.

El Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

El Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen els serveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics.

El Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública con-currència on s’exerceix la prostitució, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria novena.

El Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris d’habilitació i les funcions del personal de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives.

El Decret 251/2006, de 6 de juny, de regulació de les condicions i quanties mí-nimes de les assegurances de responsabilitat civil exigibles per als espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.


Disposicions

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraCaràcter supletori

1. Aquest Reglament té caràcter supletori de les ordenances municipals respecte dels articles següents: 29, 30, 31, 32, 40, 41, 42, 43, 45, 46, 48, 49, 95, 96, 97, 98, 100, 101, 102, 110, 111, 112, 113, 114 115, 117, 130, 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 142 i 143, tot respectant la potestat reglamentària que correspon als ens locals, i sens perjudici que es puguin elaborar i aprovar les corresponents ordenances tipus per part dels departaments afectats per la matèria.

2. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits i condicions addicionals a les que preveu aquest Reglament amb caràcter general.

SegonaAplicació d’aquest Reglament al municipi de Barcelona

Atès que l’article 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Munici-pal de Barcelona, atribueix a aquest Ajuntament la competència per autoritzar la instal·lació i l’obertura de tota mena d’establiments oberts al públic i d’activitats en aquesta ciutat, correspon a l’Ajuntament de Barcelona la competència per autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives objecte d’aquest Reglament i, per tant, pot regular mitjançant les ordenances municipals tots els aspectes del present Reglament que siguin propis de la competència municipal, tot desenvolupant-ne les seves previsions, així com també per inspeccionar i sancionar els establiments, activitats o espectacles que autoritza.

El procediment administratiu sancionador de les matèries de competència pròpia de l’Ajuntament de Barcelona es regula per les ordenances municipals si no hi ha normativa específica o supletòriament a aquesta.

Barcelona, 31 d’agost de 2010




Conseller d’Interior,Relacions Institucionals i Participació

REGLAMENT D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1: ObjecteArticle 2: Àmbit d’aplicacióArticle 3: Definicions

TÍTOL PRIMER: LES ADMINISTRACIONS COMPETENTS EN MATÈRIA D’ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

Capítol primer: Administració de la Generalitat

Article 4: ÒrgansArticle 5: La Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats RecreativesArticle 6: Normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiatsArticle 7: Sessions virtuals dels òrgans col·legiats


Disposicions

Capítol segon: Relacions amb l’Administració local

Secció primera: Aspectes generals

Article 8: Col·laboració i suportArticle 9: Informació sobre l’exercici de les competències

Secció segona: Assumpció i exercici de les competències municipals

Article 10: Assumpció municipal de competències sancionadoresArticle 11: Subrogació en l’exercici de competències municipals

Secció tercera: Delegacions de competències

Article 12: Sol·licitud de delegacióArticle 13: Forma d’acreditar la capacitat de gestióArticle 14: Tramitació de la delegacióArticle 15: L’acord de delegacióArticle 16: Delegació de competències municipals a la Generalitat

Secció quarta: La Comissió d’establiments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives

Article 17: Naturalesa i adscripcióArticle 18: ComposicióArticle 19: Règim de funcionamentArticle 20: Funcions

Capítol tercer: Informació i participació

Secció primera: Informació i participació ciutadana

Article 21: Informació sobre llicències i autoritzacionsArticle 22: Informació públicaArticle 23: Informació i audiència veïnalArticle 24: Iniciativa ciutadana

Secció segona: El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreati-ves

Article 25: Naturalesa jurídica i adscripció orgànicaArticle 26: ComposicióArticle 27: Règim d’organització interna i de funcionamentArticle 28: FuncionsArticle 29: Coordinació amb els consells assessors municipals

Capítol quart: Entitats col·laboradores amb l’Administració

Article 30: FuncionsArticle 31: Registre

TÍTOL SEGON: REQUISITS I OBLIGACIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS ES-TABLIMENTS, ELS ESPECTACLES I LES ACTIVITATS RECREATIVES

Capítol primer: D’ubicació i de construcció

Secció primera: De caràcter general

Article 32: Informe urbanístic municipalArticle 33: Compatibilitat acústicaArticle 34: Prevencions acústiques especialsArticle 35: Suficiència dels accessos i dels serveis de mobilitatArticle 36: Requisits constructiusArticle 37: Prevenció i seguretat en cas d’incendiArticle 38: Ocupació de la via pública


Disposicions

Secció segona: De caràcter especial

Article 39: Condicions de les estructures no permanents desmuntablesArticle 40: Establiments d’activitats musicalsArticle 41: Establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual

Capítol segon: Mesures per a la protecció de la seguretat i la salut

Article 42: Memòria de seguretatArticle 43: Necessitat de vigilants de seguretat privadaArticle 44: Funcions i requisits dels vigilants de seguretat privadaArticle 45: Prevenció de conductes incíviques a l’exterior dels establiments i dels espais oberts al públicArticle 46: Pla d’autoproteccióArticle 47: Condicions d’higiene i salubritatArticle 48: Dispositius d’assistència sanitàriaArticle 49: Consumició de begudes i aliments

Capítol tercer: Accés i admissió

Secció primera: Dret d’admissió i limitacions d’accés

Article 50: Dret d’admissióArticle 51: Condicions d’accésArticle 52: Limitacions generals d’accésArticle 53: Limitacions d’accés de les persones menors d’edatArticle 54: EfectesArticle 55: Responsables

Secció segona: Personal de control d’accés

Article 56: Definició i dependènciaArticle 57: Obligació de disposar de personal de control d’accésArticle 58: NombreArticle 59: Identificació del personalArticle 60: FuncionsArticle 61: RequisitsArticle 62: ProvesArticle 63: HabilitacióArticle 64: Renovació del carnet i distintiuArticle 65: Revocació de l’habilitació

Secció tercera: Mesures per al control de l’aforament

Article 66: Determinació i informació de l’aforamentArticle 67: Control d’aforamentArticle 68: Obligació de comptar amb sistema automàtic de control d’aforamentArticle 69: El sistema automàtic de control d’aforament

Capítol quart: Horaris

Article 70: Determinació dels horarisArticle 71: Aplicació de l’horari de tancament

Capítol cinquè: Informació i documentació

Article 72: Plaques o rètols normalitzatsArticle 73: DocumentacióArticle 74: Qualificació dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

Capítol sisè: Garanties i responsabilitats

Article 75: Responsabilitat de les persones titulars i de les persones organitzadores


Disposicions

Article 76: Fulls de reclamació/denúnciaArticle 77: Persones obligades a contractar una assegurançaArticle 78: Àmbit de cobertura de l’assegurançaArticle 79: Elements del contracte d’assegurançaArticle 80: Quanties mínimesArticle 81: Coeficients correctorsArticle 82: LímitsArticle 83: Acreditació

Capítol setè: Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzado-res

Article 84: Registres d’empreses i d’establiments oberts al públic i de persones organitzadoresArticle 85: Registres municipalsArticle 86: Registre generalArticle 87: Dades dels registresArticle 88: InscripcióArticle 89: Coordinació i accessibilitat

Capítol vuitè: Venda d’entrades o localitats

Article 90: Venda d’entrades o localitats

TÍTOL TERCER: RÈGIMS D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA

Capítol primer: Disposicions generals

Article 91: ClassificacióArticle 92: Autorització, llicència i comunicació prèviaArticle 93: Informes dels òrgans competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreativesArticle 94: Declaració responsable i comunicació prèvia

Capítol segon: Llicència municipal d’establiments oberts al públic

Secció primera: Espectacles i establiments oberts al públic

Article 95: Llicència municipal

Secció segona: Sol·licitud i documentació

Article 96: Sol·licitudArticle 97: DocumentacióArticle 98: Projecte tècnicArticle 99: Presentació simultània d’altres sol·licituds

Secció tercera: Tramitació i resolució

Article 100: Suficiència de la sol·licitud i de la documentació presentadaArticle 101: Informes preceptiusArticle 102: Tramitació del procedimentArticle 103: Proposta de resolucióArticle 104: ResolucióArticle 105: Contingut de la llicència

Secció quarta: Supòsits especials

Article 106: Llicències en immobles singulars que no compleixen tots els reque-rimentsArticle 107: Llicència d’establiments no permanents desmuntables

Capítol tercer: Llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari


Disposicions

Article 108: AplicacióArticle 109: Determinació dels que estan subjectes a autorització o llicènciaArticle 110: Espectacles i activitats organitzats pels ajuntamentsArticle 111: Requisits generalsArticle 112: Requisits per als espectacles públics i activitats recreatives realitzats en espais obertsArticle 113: Memòria d’espectacle públic o activitat de caràcter extraordinariArticle 114: Procediment de sol·licitud i tramitació de la llicència municipalArticle 115: Autorització de l’ús d’espais oberts de titularitat públicaArticle 116: Procediment de sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Genera-litatArticle 117: Contingut de les llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Capítol quart: Autoritzacions i llicències d’establiments de règim especial

Article 118: Els establiments de règim especialArticle 119: Condicions i requisits especialsArticle 120: Sol·licitud i tramitació de l’autorització de la GeneralitatArticle 121: Sol·licitud i tramitació de les llicències municipals

Capítol cinquè: Autoritzacions i llicències provisionals

Article 122: Supòsits en què es poden atorgarArticle 123: Procediment

Capítol sisè: Comunicació prèvia

Article 124: Supòsits en què és procedentArticle 125: Condicions i requisits de la comunicació prèvia

Capítol setè: Transmissió i modificació

Article 126: TransmissióArticle 127: Modificació dels establiments i de les seves instal·lacionsArticle 128: Modificació dels espectacles públics i de les activitats recreativesArticle 129: Canvi dels organitzadors i dels representants

TÍTOL QUART: CONTROL I INSPECCIÓ

Capítol primer: Els controls

Article 130: Sistema de controlsArticle 131: El control inicialArticle 132: Els controls periòdicsArticle 133: Drets i obligacions de la persona titular de l’establimentArticle 134: Documentació que cal presentarArticle 135: Control dels establiments subjectes a llicència o autoritzacióArticle 136: Control dels establiments subjectes a comunicació prèviaArticle 137: Contingut de l’acta i de l’informe de controlArticle 138: Les entitats col·laboradores de l’AdministracióArticle 139: Revisió dels controls efectuats per entitats col·laboradores de l’Admi-nistració

Capítol segon: Les revisions i inspeccions

Article 140: Subjecció a revisió periòdicaArticle 141: Competència per inspeccionarArticle 142: Exercici de la funció inspectoraArticle 143: Efectes i conseqüències de les inspeccionsArticle 144: Programació i realització de les inspeccionsArticle 145: Objectius i plans i programes d’inspecció


Disposicions

TÍTOL CINQUÈ: RÈGIM SANCIONADOR

Capítol primer: Especificacions i graduacions de les infraccions i sancions

Article 146: Especificacions per a la tipificació de faltes molt greusArticle 147: Excepció i especificacions per a la tipificació de faltes greusArticle 148: Graduació de les sancions per la comissió de faltes molt greusArticle 149: Graduació de les sancions per la comissió de faltes greusArticle 150: ReincidènciaArticle 151: Substitució de la sanció per advertimentArticle 152: PublicitatArticle 153: Reparació dels danysArticle 154: Mesures sense caràcter sancionador

Capítol segon: Registre d’infraccions i sancions

Article 155: Adscripció i contingut del RegistreArticle 156: Enregistrament de les dadesArticle 157: Accés a les dades del RegistreArticle 158: Cancel·lació de les dades

Capítol tercer: Especificitats del procediment sancionador

Article 159: Aplicació general del procediment sancionador de la GeneralitatArticle 160: CompetènciaArticle 161: Coordinació entre Generalitat i ajuntaments

Capítol quart: Les mesures provisionals

Secció primera: Disposicions generals

Article 162: Finalitats i criteris generalsArticle 163: Tipologia

Secció segona: Les mesures provisionals

Article 164: Mesures provisionals en el marc d’un procediment sancionador

Secció tercera: Les mesures provisionals prèvies

Article 165: Supòsits en què són procedents mesures provisionals prèviesArticle 166: Òrgans competents per adoptar mesures provisionals prèvies

Secció quarta: Les mesures provisionals immediates

Article 167: Supòsits en què es poden adoptar mesures provisionals immedia-tesArticle 168: Determinació de la mesura provisional immediataArticle 169: Apreciació de les circumstàncies que justifiquen les mesures provisi-onals immediatesArticle 170: Procediment per adoptar mesures provisionals immediatesArticle 171: Vigència de les mesures provisionals immediates

ANNEX I: El catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments o espais oberts al públic on es duen a terme

I. Objecte i finalitatII. Espectacles públicsIII. Activitats recreativesIV. Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recreati-vesV. Tipologia dels espectacles i les activitats recreativesVI. Establiments i espais oberts al públicVII. Classificació pel seu aforament


Disposicions

ANNEX II: Entitats col·laboradores de l’Administració

I. Funcions i àmbit d’actuacióII. Òrgan competentIII. Habilitació i requisitsIV. ProcedimentV. ObligacionsVI. Control de les entitats

ANNEX III: Sistemes de control d’aforament

A) Requeriments tècnicsB) Instal·lació i localitzacióC) Normes de funcionamentD) Revisions

ANNEX IV: Rètols i plaques normalitzades

I. D’identificació i informació dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreativesII. Sobre les condicions d’accés i el dret d’admissióIII. Sobre nivells sonors elevatsIV. Sobre les càmeres de control d’aforament

ANNEX V: Centres, mòduls, temari i proves per a l’habilitació de personal de control d’accés

I. Centres de formacióII. Continguts del mòdulsIII. ProgramesIV. ProvesV. Cicle formatiu

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Objecte

Aquest Reglament té per objecte el desplegament reglamentari i l’aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.


1. Resten sotmesos a aquest Reglament els espectacles públics, les activitats recreati-ves, els establiments i els espais oberts al públic, inclosos en el catàleg que s’incorpora a l’annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l’establiment o de l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no i de llur caràcter esporàdic o habitual.

2. Es regeixen per la seva normativa específica:a) Les activitats de restauració.b) Les activitats esportives.c) Les activitats relacionades amb el joc i les apostes.d) Els espectacles amb ús d’animals.No obstant això, els és d’aplicació supletòria les previsions d’aquest Regla-

ment.3. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament:a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es realitzin

en establiments i espais oberts al públic, sempre que per les seves caracterís-


Disposicions

tiques no comportin un risc per a la convivència ciutadana, per als drets de terceres persones o per a la integritat i seguretat de les persones i dels llocs on es realitzen.


c) Les actuacions amb ús de foc i material pirotècnic.

Article 3Deinicions

Als efectes d’aquest Reglament s’entén per:Actuacions en directe: qualsevol tipus d’execució o manifestació artística realit-

zada en directe per artistes, intèrprets o actuants davant el públic congregat en un establiment o espai obert al públic.

Ambientació musical: és la propagació o difusió de música a partir del senyal rebut per qualsevol mitjà de transmissió o reproduït des de qualsevol suport de gravació o produït en directe, sempre que no superi el nombre de decibels previst en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals.

Entitat col·laboradora de l’Administració: l’entitat pública o privada la qual l’Administració acredita i habilita per realitzar funcions de verificació, control o similars de la seva competència, després de comprovar que rcompleix els requeri-ments tècnics i organitzatius pertinents.

Escenari: és l’espai habilitat per a la realització d’actuacions d’espectacles pú-blics i d’activitats recreatives, amb una posició que permeti al públic una visibilitat adequada.

Música de fons ambiental: és la propagació o difusió de música mitjançant elements electrònics de petit format, de baixa intensitat i potència, o en directe mitjançant la veu humana o instruments acústics sense altaveus ni amplificadors, en establiments que no tenen com a objecte principal l’ambientació musical, sempre que no se superi el nombre de decibels previstos en la normativa sobre contaminació acústica i les ordenances locals. Aquest tipus de música és la que es reprodueix en les activitats recreatives de restauració recollides a l’annex I d’aquest Reglament.

Pista de ball: és l’espai especialment delimitat i destinat a ballar, desproveït d’obstacles constructius o de mobiliari i d’una dimensió suficient per poder realitzar l’activitat esmentada.

Persona organitzadora o titular: qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, legalment constituïda, que habitualment o esporàdicament sigui respon-sable de promoure o organitzar espectacles públics o activitats recreatives, o sigui la persona titular o explotadora de l’establiment o espai obert al públic on aquests es desenvolupen.

Pla d’autoprotecció: el document normalitzat confeccionat d’acord amb la norma-tiva de protecció civil que preveu, per a un determinat establiment obert al públic o per a un determinat espectacle públic o activitat recreativa, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur propi funcionament i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar.

Projecte tècnic: document tècnic, subscrit per una persona o persones legalment habilitades, que defineix de manera necessària i suficient la localització, les obres i les instal·lacions i el medi afectables per a la implantació dels establiments oberts al públic.

Terrasses o vetlladors: són les zones delimitades a l’aire lliure, annexos o acces-soris a determinats establiments d’espectacles i d’activitats recreatives on es duen a terme les mateixes activitats que a l’establiment del qual depenen.


Disposicions

TÍTOL PRIMERLes administracions competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

CAPÍTOL PRIMER

Administració de la Generalitat

Article 4Òrgans

1. L’Administració de la Generalitat exerceix les funcions que li atribueix la Llei 11/2009, de 6 de juliol, mitjançant els òrgans següents:

a) El conseller o la consellera del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

b) La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Els serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

2. També exerceixen funcions que corresponen a l’Administració de la Genera-litat, en els termes que els atribueix aquest Reglament:

a) La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recrea-tives.

b) La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.c) El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 5La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives

1. Es crea la Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives, com a òrgan de coordinació entre els diversos departaments i orga-nismes de la Generalitat que exerceixen funcions relacionades amb els espectacles públics i les activitats recreatives. Aquesta Comissió resta adscrita orgànicament al departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que ha d’aportar els recursos necessaris per al seu funcionament.

2. La Comissió Interdepartamental d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives està integrada per:

a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que la presideix.

b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que la vicepresideix.

c) Un o una vocal, amb rang de direcció general o equivalent, designat per la persona titular del departament o organisme per cada un dels àmbits següents: presidència, cultura, salut, medi ambient, governació, política territorial i obres públiques, joventut, comerç i turisme.

No obstant això, i en funció dels temes a abordar per la Comissió, es podran nomenar per la persona titular del departament competent altres membres d’altres departaments o organismes de la Generalitat.

d) Una persona responsable de la secretaria de la Comissió, que ha de ser titular d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

En la composició de la Comissió s’ha de procurar assolir una representació equilibrada de dones i homes.

3. Són funcions de la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives:

a) Coordinar els departaments que integra i els seus organismes en l’exercici de les atribucions respectives relacionades amb els espectacles públics i les activitats recreatives.


Disposicions

b) Informar i fer propostes en relació amb l’aplicació d’aquest Reglament, amb els projectes normatius i amb les polítiques del Govern que afectin el seu contingut.

Article 6Normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats

1. Els òrgans col·legiats, sense perjudici de les normes específiques de funcio-nament respectiu establertes per aquests preceptes, desenvolupen la seva activitat d’acord amb les normes comunes de funcionament següents:

a) Les seves sessions han de ser convocades per la persona titular de la presidència amb una antelació mínima d’una setmana. En cas d’urgència, degudament justifi-cada en la mateixa convocatòria, es poden convocar amb una antelació mínima de tres dies. La convocatòria es fa per correu electrònic a l’adreça facilitada a aquests efectes per les persones membres de l’òrgan col·legiat.

b) La convocatòria ha d’especificar l’ordre del dia i ha d’adjuntar la docu-mentació relativa als diversos assumptes sobre els quals l’òrgan col·legiat s’ha de pronunciar.

c) La sessió només es pot realitzar vàlidament si hi assisteixen com a mínim la meitat de les persones membres de l’òrgan col·legiat, incloses les persones titulars de la presidència i de la secretaria, o les que les substitueixin.

d) La sessió s’ha de desenvolupar seguint l’ordre del dia previst, sota la direcció i impuls de la presidència o de la vicepresidència, si s’escau, que en tot cas ha de garantir el dret de totes les persones membres a intervenir en relació amb cada una de les qüestions plantejades i a fer constar en acta el seu posicionament.

e) Els acords s’han d’adoptar per la majoria de vots.f) La persona titular de la secretaria de l’òrgan col·legiat ha d’aixecar una acta

de cada sessió, on han de constar les qüestions tractades, els acords adoptats, el sentit del vot de cada persona membre i, si així ho demanen expressament, les opinions o el posicionament expressats per cada una. L’acta s’ha de trametre amb antelació a totes les persones membres i ha de ser sotmesa a l’aprovació de la sessió següent.

g) La condició de persona membre d’aquests òrgans col·legiats no és retribuïda. Tanmateix, les persones membres poden percebre dietes i indemnitzacions per l’assistència a les seves sessions, d’acord amb la normativa de l’Administració de la Generalitat vigent.

2. En tot allò no previst per aquest Reglament, el funcionament dels òrgans col-legiats recollits es regeix per la normativa general de procediment administratiu reguladora del funcionament d’aquests òrgans.

Article 7Sessions virtuals dels òrgans col·legiats

1. Les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats establertes per l’article anterior s’han d’adaptar, si així ho estableix la presidència o, en el seu cas, la vicepresidència respectiva, a la celebració virtual de les seves sessions, que es desenvolupa d’acord amb les disposicions següents:

a) La sessió es realitza mitjançant un fòrum virtual organitzat per la secretaria de l’òrgan col·legiat, en el qual poden participar, amb caràcter asincrònic o no simultani, les persones membres d’aquest, mitjançant les claus d’accés facilitades per la secretaria.

b) La sessió virtual té una durada de tres dies, que es pot prorrogar fins a tres dies més si així ho decideix la presidència o si ho demana una quarta part o més de les persones membres de l’òrgan col·legiat. Pot ser de menys durada, si així ho acorden les dues terceres parts de les persones membres. En tot cas, la convocatòria ha de precisar el dia i l’hora d’inici i d’acabament de la sessió.

c) D’acord amb les instruccions de la presidència, una primera fase de la sessió virtual consisteix en el fet que les persones membres de l’òrgan col·legiat es pronun-


Disposicions

ciïn, si volen, en relació amb totes i cadascuna de les qüestions incloses a l’ordre del dia i, si s’escau, en relació amb els pronunciaments de les altres persones membres. En una segona fase, i a la vista dels pronunciaments manifestats, la presidència o la vicepresidència formula propostes d’acord en relació amb cada punt de l’ordre del dia i les sotmet a votació.

d) En el termini màxim de 24 hores d’haver finalitzat la sessió, la secreta-ria formalitza els acords adoptats, en el sentit de la votació de cada persona membre.

e) Si un mínim d’una quarta part de les persones membres de l’òrgan col-legiat considera que el desenvolupament virtual de la sessió no ha garantit sufi-cientment el seu dret de participació i de defensa de les seves posicions, poden requerir, en el termini de 24 hores d’haver finalitzat la sessió virtual, que es repeteixi en format presencial. En aquest cas, la presidència ha de convocar la sessió presencial, amb una antelació mínima de dos dies, amb el mateix ordre del dia que la virtual.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de facilitar i promoure la celebració de sessions virtuals dels òrgans col·legiats, amb la finalitat de facilitar la participació efectiva de totes les persones membres, sense detriment de les seves altres responsabilitats i ocupacions.

CAPÍTOL SEGON

Relacions amb l’Administració local

SECCIÓ PRIMERA

Aspectes generals

Article 8Col·laboració i suport

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives, per tal de cooperar i col·laborar amb els municipis i de donar-los suport en l’exercici de les seves competències, ha de realitzar les actuacions següents:

a) Prestar assessorament als ajuntaments que ho sol·licitin.b) Desenvolupar les altres activitats de col·laboració, cooperació i suport que

acordi la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

Article 9Informació sobre l’exercici de les competències

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives ha d’oferir, mitjançant la seva pàgina web, informació actualitzada sobre:

a) Els ajuntaments que han assumit l’exercici de les competències previstes a l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) Els acords de delegació de competències de la Generalitat als municipis pre-vistos a l’article 12 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

c) Les delegacions de l’exercici de les competències municipals a l’Administració de la Generalitat i els encàrrecs de gestió en aplicació del que preveu l’article 13.2 de la Llei esmentada.

SECCIÓ SEGONA

Assumpció i exercici de les competències municipals

Article 10Assumpció municipal de competències sancionadores

Als efectes d’allò que estableix l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els ajuntaments interessats a exercir les competències inspectores i sancionadores han de complir els requisits següents:


Disposicions

a) Adoptar un acord plenari que expressi l’assumpció de l’exercici conjunt d’aquestes dues competències.

b) Comunicar aquest acord a la direcció general o al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Publicar l’acord al butlletí oficial de la província corresponent.


Si un municipi que ha assumit les competències sancionadores i d’inspecció en virtut de l’article anterior no les exerceix efectivament, és procedent l’exercici subsidiari d’aquestes competències municipals per l’Administració de la Genera-litat, d’acord amb el que estableixen l’article 15 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i la normativa municipal i de règim local de Catalunya, i cal seguir el procediment següent:

a) La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de posar en coneixement de la direcció general competent en matèria de règim local la manca de l’exercici per l’ajuntament de les competències assumides d’acord amb l’article 13.1.d) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) A proposta de la direcció general competent en matèria de règim local, la persona titular del mateix departament ha de requerir l’ajuntament afectat per tal que exerceixi efectivament la competència de què es tracti, per a la qual cosa se li concedirà el termini d’un mes.

c) Transcorregut el termini previst a l’apartat anterior, la direcció general competent en matèria de règim local ha de comprovar si l’ajuntament ha atès el requeriment. Si persisteix la manca d’exercici de la competència, ha de sug-gerir a la persona titular del mateix departament la presentació al Govern de la proposta d’execució subsidiària de la competència per l’Administració de la Generalitat.

d) El Govern pot acordar seguidament l’exercici subsidiari de la competència per la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats re-creatives, pel temps que es determini en l’acord.

SECCIÓ TERCERA

Delegacions de competències

Article 12Sol·licitud de delegació

Els municipis interessats que el Govern de la Generalitat els delegui les compe-tències d’autorització, d’inspecció i de sanció previstes per l’article 11.1.c) i d) de conformitat amb el que preveu l’article 12.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de presentar la sol·licitud corresponent davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives, juntament amb l’acord del ple municipal en què es manifesti la voluntat d’exercici d’aquestes competències, l’acreditació de la capacitat municipal de gestió per exercir la delegació sol·licitada i la resta de documentació necessària d’acord amb el règim previst per la normativa de règim local i aquest Reglament.

Article 13Forma d’acreditar la capacitat de gestió

Els municipis interessats a rebre les delegacions previstes en aquesta secció han d’acreditar que disposen de la capacitat de gestió tècnica suficient per exercir les competències a través d’un informe on consti que l’ajuntament disposa dels mitjans tècnics i personals següents:

Un cos de policia municipal amb un mínim de 20 agents.Un lletrat o una lletrada municipal, amb estatut funcionarial, amb capacitat per

instruir expedients sancionadors.


Disposicions

Personal propi amb la titulació d’enginyer o tècnic superior adient i amb l’habi-litació professional corresponent, o disposar d’entitats de control, per fer controls i informes tècnics sobre l’estructura dels locals, sorolls i vibracions, com també els aparells tècnics per fer els amidaments i les comprovacions previstos.

Article 14Tramitació de la delegació

1. Un cop rebuda la sol·licitud de delegació regulada pels articles anteriors, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives:

a) Ha de comprovar que la documentació presentada compleix els requisits establerts pels articles anteriors i, si s’escau, requerir que es completi o que es cor-regeixin les deficiències detectades. Si l’ajuntament no compleix satisfactòriament aquest requeriment en el termini de dos mesos, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de desestimar la sol·licitud de delegació.

b) Pot requerir a l’ajuntament la presentació de documentació o de dades addicio-nals per fer les comprovacions o els estudis addicionals que consideri pertinents.

c) Ha de sotmetre la sol·licitud de delegació, acompanyada de la documentació recollida en virtut del que preveuen els apartats anteriors, a informe de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

d) Ha de denegar la delegació sol·licitada si l’informe previst en el paràgraf anterior és desfavorable. També la pot denegar motivadament malgrat que no hi hagi aquest informe desfavorable.

e) Ha de tramitar, a través del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, la proposta d’acord de delegació, per a la seva apro-vació pel Govern de la Generalitat.

2. La delegació és eficaç a partir de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’acord de delegació adoptat pel Govern, acompanyat del corresponent acord municipal d’acceptació de la delegació.

Article 15L’acord de delegació

L’acord de delegació de competències de la Generalitat a favor d’un ajuntament, adoptat pel Govern de la Generalitat, ha d’establir que:

a) L’abast de la delegació ha de ser el de l’exercici de les competències atribuïdes a la Generalitat pels apartats c) i d) de l’article 11.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) L’ajuntament ha d’exercir la delegació de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries de la Generalitat que li siguin d’aplicació.

c) Les resolucions que adopti l’ajuntament en exercici de la delegació no posen fi a la via administrativa i són susceptibles de recurs d’alçada davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

d) L’Administració de la Generalitat competent es reserva la potestat de revisar d’ofici els actes dictats en exercici de la delegació.

e) L’ajuntament resta vinculat, en l’exercici de la delegació, a les directrius que emeti la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives per a l’atorgament de les llicències i autoritzacions delegades i per a la imposició de les sancions.

f) L’ajuntament resta vinculat, en l’exercici de les funcions inspectores previs-tes per l’apartat d) de l’article 11.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, als objectius i prioritats de les actuacions inspectores i als plans i programes d’inspecció apro-vats per la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

g) L’ajuntament resta obligat a trametre a la direcció general competent en ma-tèria d’espectacles públics i activitats recreatives tota la informació que aquesta li requereixi per tenir coneixement dels assumptes relacionats amb l’exercici de les


Disposicions

competències delegades, i a atendre, col·laborar i facilitar la tasca del personal que la mateixa direcció general li enviï amb la mateixa finalitat.

Article 16Delegació de competències municipals a la Generalitat

1. Els ajuntaments que, en virtut d’allò que preveu l’article 13.2 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, tinguin la intenció de delegar l’exercici o encarregar la gestió a l’Ad-ministració de la Generalitat de les competències que els són atribuïdes per l’article 13.1.c) d’aquesta mateixa Llei, ho han de manifestar formalment mitjançant un acord del Ple, adoptat per la majoria absoluta del nombre legal de persones membres, tot precisant les competències i funcions que proposen com a objecte de la delegació o de l’encàrrec de gestió, i comunicar l’acord a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el termini de dos mesos, i després de consultar el servei territorial corresponent, si s’escau, ha de proposar a l’ajuntament els termes i les condicions en què la Generalitat pot assumir la delegació o l’encàrrec de gestió proposats. En cas de conformitat de l’alcalde o l’alcaldessa, la direcció general ha de preparar la corresponent proposta de conveni de delegació o d’encàrrec de gestió i tramitar-la per a la seva autorització per l’òrgan competent de l’Administració de la Generali-tat i trametre-la a l’ajuntament, a fi que el ple doni la seva conformitat, amb el vot favorable de la majoria legal de les persones membres.

3. Si la delegació o l’encàrrec de gestió proposats poden ser assumits pel servei territorial corresponent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, sense increment de les seves dotacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, la seva acceptació pot ser autoritzada per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives. En la resta de casos, l’autorització per acceptar la delegació correspon al Govern.

4. Un cop autoritzat el conveni de delegació o d’encàrrec de gestió per l’Adminis-tració de la Generalitat i per l’ajuntament, de conformitat amb el que preveuen els apartats anteriors, l’han de signar les persones titulars del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives i de l’alcaldia. La delegació o l’encàrrec de gestió entren en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

SECCIÓ QUARTA

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

Article 17Naturalesa i adscripció

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives prevista a l’article 16 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, com a òrgan de coordinació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències respectives atribuïdes per la Llei esmentada, resta adscrita al departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el qual té la seu.


La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives està formada per:a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics

i activitats recreatives, que la presideix.b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles

públics i activitats recreatives, que la presideix en absència de l’anterior.c) En representació de l’Administració de la Generalitat, les mateixes persones

que formen part de la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives.


Disposicions

d) En representació de l’Administració local, el mateix nombre de representants que es determini per l’Administració de la Generalitat, proposats per les entitats municipalistes i nomenats per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives amb la distribució següent:

Tres vocals, com a mínim, a proposta de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Tres vocals, com a mínim, a proposta de la Federació de Municipis de Ca-talunya.

Un o una vocal, com a mínim, a proposta de l’Ajuntament de Barcelona.e) La persona responsable de la secretaria de la Comissió, que ha de ser titular

d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

En la designació de les persones membres de la Comissió que no ho siguin per raó del seu càrrec s’ha d’atendre al principi de representació equilibrada de dones i homes.

Article 19Règim de funcionament

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives es pot dotar del seu propi reglament intern. En tot cas, ha de complir les següents normes de funcionament i, subsidiàriament, les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats:

a) S’ha de reunir com a mínim un cop l’any i sempre que la convoqui la persona titular de la presidència o la persona que la substitueixi, que en tot cas l’ha de con-vocar si ho sol·liciten la meitat més una de les seves vocalies.

b) Els seus acords s’han d’adoptar per consens entre les persones membres que representen l’Administració de la Generalitat i les que representen l’Administració local, com a mínim la meitat més una.

Article 20Funcions

La Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives exerceix les fun-cions següents:

a) Debatre i proposar els objectius i les prioritats de les actuacions inspectores de la Generalitat i dels ajuntaments i els plans i programes d’inspecció compartits entre ambdues administracions, sobre els establiments públics, els espectacles públics i les activitats recreatives, d’acord amb el que preveu l’article 45 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

b) Debatre, deliberar i proposar mesures per millorar la coordinació i la col-laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències respectives en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Elaborar l’informe sobre la sol·licitud de delegació de les competències d’au-torització i de sanció previstes a l’article 12.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

CAPÍTOL TERCER

Informació i participació

SECCIÓ PRIMERA

Informació i participació ciutadana

Article 21Informació sobre llicències, autoritzacions i comunicacions prèvies

1. Les administracions que atorguen les llicències i autoritzacions o les que reben les comunicacions prèvies tenen l’obligació de facilitar a les persones interessades


Disposicions

que es relacionen a l’article 8.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, la informació següent:

a) Relació de les sol·licitades per a un determinat àmbit territorial i que es tro-ben en tramitació o atorgades i les comunicades, amb indicació de l’objecte, de la persona titular o organitzadora, de la ubicació i, si s’escau, de la fase de tramitació en què es troben.

b) Contingut de la llicència, l’autorització o la comunicació prèvia, inclosa la possibilitat d’obtenir-ne una còpia.

c) Actuacions fetes per l’Administració i els resultats d’aquestes davant queixes o reclamacions presentades per persones presumptament afectades per molès-ties ocasionades per establiments, espectacles o activitats regulats en aquest Reglament.

2. La informació prevista per aquest article s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent per atorgar la llicència o l’autorització o per rebre la comunicació prèvia. Si el reque-riment d’informació no és atès en el termini de dos mesos, la persona interessada, sense perjudici de les accions administratives o judicials procedents, pot presentar una queixa davant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que n’ha d’informar a la següent sessió del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.


1. El tràmit d’informació pública a què s’ha de sotmetre la tramitació de les llicències i autoritzacions és, en tot cas, convocat per l’ajuntament, té una durada de 20 dies i consisteix en:

a) La publicació de l’anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, en el taulell d’anuncis i la pàgina web de l’ajuntament, en el cas de llicències atorgades pels ajuntaments.

b) En el cas de procediments d’atorgament d’autoritzacions d’establiments oberts al públic de règim especial, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de tenir cura de la publicació de l’anunci al DOGC, a la seva pàgina web, i pels altres mitjans determinats per la normativa general en matèria de procediment administratiu, en el cas d’autoritzacions atorgades per la Generalitat.

c) Durant el període d’informació pública, la sol·licitud i la documentació que s’hi adjunta poden ser consultades per qualsevol persona a les dependències mu-nicipals o del departament competent de la Generalitat i a l’adreça o adreces web que s’indiqui en els anuncis.

2. Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona o col·lectiu dels previstos a l’apartat 1 de l’article anterior poden formular al·legacions, que l’admi-nistració competent ha de respondre de manera motivada.

Article 23Informació i audiència veïnal

1. El tràmit d’informació i audiència veïnal a què s’ha de sotmetre la tramitació de les llicències i autoritzacions ha de ser en tot cas convocat i organitzat per l’admi-nistració competent, i ha de tenir una durada de deu dies. Pot ser previ o simultani al període d’informació pública. Aquest tràmit consisteix en:

a) Una notificació a les persones afectades, en la qual s’informa de la sol-licitud presentada, del calendari del tràmit d’informació i audiència veïnal i dels llocs on poden consultar l’expedient. A aquests efectes es consideren persones afectades: les persones propietàries, posseïdores i arrendatàries, degudament empadronades, confrontants amb l’emplaçament de l’objecte de la llicència o autorització. En el cas d’immobles dividits en règim de propietat horitzontal, la notificació s’ha de fer al president o presidenta de la comunitat de propietaris afectada.


Disposicions

b) En cas d’establiments de nova implantació, la notificació al veïnatge s’ha de complementar amb un cartell que informi de les mateixes dades que aquesta i que se situï en l’edifici on estigui previst localitzar l’objecte de la llicència o autorització.

c) Durant el període de deu dies d’informació veïnal la sol·licitud i la documen-tació que s’hi adjunta poden ser consultades per qualsevol persona notificada o per les seves representants a la dependència municipal o el departament competent de la Generalitat i a l’adreça o adreces web que indiqui la notificació.

2. Durant el mateix període d’informació i audiència veïnal les persones notifi-cades poden formular al·legacions a la sol·licitud de llicència o autorització. En cas que se’n formulin, l’ajuntament o el departament competent de la Generalitat ha de donar resposta a les al·legacions formulades de manera motivada.


Article 24Iniciativa ciutadana

1. Les persones que es considerin afectades pel funcionament d’espectacles pú-blics, activitats recreatives o establiments o espais oberts al públic poden formular queixes i reclamacions en relació amb les molèsties ocasionades per aquests, així com peticions i propostes, d’acord amb els articles anteriors, i les han de presentar a l’òrgan que va atorgar la llicència o autorització o que va rebre la comunicació prèvia, o al competent per exercir les funcions d’inspecció i sanció, en cas de ser diferent.

2. En general, davant les queixes, reclamacions, peticions i propostes assenya-lades a l’apartat anterior, l’òrgan administratiu competent pot:

a) Fer les indagacions, les comprovacions i les proves necessàries per verificar l’existència de les molèsties que les han provocades.

b) Sol·licitar una inspecció que pot donar lloc a l’aixecament d’una acta, i a l’ober-tura dels corresponents expedients sancionadors o d’altres procediments previstos a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que corresponguin, en el cas que les indagacions, comprovacions o proves realitzades assenyalin la presumpta comissió d’algun tipus d’infracció o il·legalitat.

c) Promoure els canvis o les modificacions que puguin servir per eliminar o reduir les molèsties denunciades que hagin quedat degudament verificades.

3. En tots els casos, els serveis de l’Administració on s’hagin presentat les queixes, reclamacions, peticions i propostes han d’informar les persones que les presenten de les actuacions que s’han dut a terme.


SECCIÓ SEGONA

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives

Article 25Naturalesa jurídica i adscripció orgànica

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives és un òrgan col·legiat i de participació, amb funcions de deliberació, consulta i assesso-rament.

2. Aquest Consell s’adscriu al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, en l’àmbit de la direcció general corresponent, que li ha de proporcionar els serveis i els recursos necessaris per al seu funcionament.


1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives està integrat per:


Disposicions

a) La persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que el presideix.

b) La persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que el presideix en absència de l’anterior.

c) Les mateixes vocalies que representen els departaments o organismes de l’Administració de la Generalitat a la Comissió Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreatives.

d) Les mateixes vocalies que representen l’Administració local a la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

e) Un màxim de 15 vocals en representació dels sectors econòmics i socials afec-tats pels espectacles públics i les activitats recreatives. En tot cas, s’ha de garantir la representació dels interessos empresarials, laborals, professionals, artístics, de persones consumidores d’oci i veïnals, per la qual cosa es preveu la consulta prèvia amb les entitats més representatives de cada sector.

Per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives s’han de designar les vocalies que representen els diferents sectors relacionats en aquest article.

f) La persona responsable de la secretaria del Consell, que ha de ser titular d’una sotsdirecció general de l’àmbit dels espectacles públics i les activitats recreatives, nomenada per la persona titular de la direcció general competent en matèria d’es-pectacles públics i activitats recreatives.

La composició del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Re-creatives ha d’atendre criteris d’equitat de gènere en la designació de les persones membres que no ho siguin per motiu del càrrec, procurant, en tot cas, la presència de persones expertes en formació en gènere.

2. El mateix Consell pot acordar el nomenament de fins a cinc persones membres addicionals més, amb la categoria de vocals, escollides entre persones expertes, de prestigi reconegut, en l’àmbit dels espectacles públics i les activitats recreatives.

3. La presidència del Consell també pot convidar a les seves sessions, amb veu i sense vot, persones que representin institucions o entitats directament afectades pels assumptes previstos en el corresponent ordre del dia. En tot cas, ha de convidar una persona en representació de l’ajuntament afectat si el Consell ha d’informar d’un projecte d’ordenança municipal, en aplicació del que preveu l’article 17.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

Article 27Règim d’organització interna i de funcionament

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives es pot dotar del seu propi reglament intern. En tot cas, ha de complir les normes comunes de funcionament dels òrgans col·legiats i les següents:

a) El Consell Assessor funciona en ple. No obstant això, si així ho estableix i regula el seu reglament intern, per al desenvolupament de comeses específiques el Consell pot constituir comissions de treball, assenyalant en cada supòsit la com-posició i les tasques que s’han de portar a terme.

b) S’ha de reunir com a mínim un cop l’any i sempre que ho sol·licitin els dos terços de les seves vocalies.

c) Els seus acords requereixen el vot favorable de les dues terceres parts de les seves persones membres que assisteixin a la sessió.

Article 28Funcions

El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives exerceix les funcions següents:

a) Informar, amb caràcter preceptiu i prèviament a la seva aprovació, dels pro-jectes de reglaments que elabori la Generalitat per al desplegament i l’aplicació de


Disposicions

la Llei 11/2009, de 6 de juliol. Del contingut de la sessió se n’ha de fer un informe de resultats amb les aportacions i els arguments a favor i en contra.

b) Informar respecte dels projectes d’ordenança municipal sobre matèries regulades per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que acordin sotmetre-li els ajunta-ments. Del contingut de la sessió se n’ha de fer un informe de resultats amb les aportacions i els arguments a favor i en contra, que s’ha de lliurar a l’ajuntament corresponent.

c) Informar sobre qualsevol altre projecte de disposició que li sigui sotmès en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

d) Fer recomanacions, estudis i propostes per millorar l’actuació de les admi-nistracions públiques i dels sectors econòmics i socials en aquesta matèria, intro-duint, sempre que l’objecte així ho permeti, l’anàlisi d’aquestes situacions des de la perspectiva de gènere i de les dones.

e) Les altres que li encomani la legislació vigent.

Article 29Coordinació amb els consells assessors municipals

1. El Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives ha de rebre informació dels consells assessors que, amb funcions similars, constitueixin els ajuntaments, de conformitat amb el que preveu l’article 17.4 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de disposar dels mitjans necessaris per facilitar la informació mútua entre l’activitat del Consell Assessor regulat per aquest Reglament i els consells assessors municipals referits a l’apartat anterior.

CAPÍTOL QUART

Entitats col·laboradores de l’Administració

Article 30Funcions

1. Correspon a les entitats col·laboradores de l’Administració, acreditades i habilitades com a entitats de control d’establiments, d’espectacles i d’activi-tats, emetre informes tècnics, certificacions i actes de verificació, control i inspecció.

Així mateix, els correspon acreditar la idoneïtat i la correcta instal·lació dels apa-rells i el funcionament adequat dels mecanismes de control automàtic d’aforament, així com dels limitadors de so previstos en aquest Reglament.

2. Aquestes funcions també poden ser realitzades directament pels serveis propis de les administracions que exerceixen les competències d’inspecció regulades per aquest Reglament, si així ho estableixen les ordenances municipals o els òrgans responsables de les administracions.

Article 31Registre

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de crear i mantenir actualitzat, a partir de les seves pròpies dades, un registre públic en el qual han d’estar inscrites d’ofici totes les entitats col·laboradores de l’Administració en relació amb els establiments, espectacles i activitats recreatives que habiliti d’acord amb el procediment i requisits previstos a l’annex II d’aquest Reglament. A les inscripcions hi han de constar com a mínim les dades següents: nom i domicili de l’entitat, nom de les seves persones responsables, habilitacions o acreditacions amb què compta i àmbit territorial en què desenvolupa la seva activitat.


Disposicions

TÍTOL SEGONRequisits i obligacions que han de complir els establiments, els espectacles i les activitats recreatives

CAPÍTOL PRIMER

D’ubicació i de construcció

SECCIÓ PRIMERA

De caràcter general

Article 32Informe urbanístic municipal

1. Els establiments i espais oberts al públic on es desenvolupen els espectacles públics i les activitats recreatives han de ser plenament compatibles amb l’ordena-ment urbanístic vigent de l’indret on s’ubiquen.

L’informe urbanístic municipal que acredita la plena compatibilitat amb l’orde-nament urbanístic vigent s’ha de presentar exclusivament en aquells casos en què la sol·licitud de la llicència o autorització es presenti davant l’Administració de la Generalitat. En els casos en què la llicència o la comunicació prèvia se substanciï davant l’ajuntament, és aquest qui d’ofici ha d’incorporar directament l’informe a la sol·licitud presentada.

En ambdós casos l’ajuntament ha d’emetre l’informe en el termini previst en la normativa d’urbanisme o, si no n’hi ha, en la normativa de procediment adminis-tratiu.

2. En els supòsits de sol·licitud de llicència o autorització, si l’informe urbanístic municipal és desfavorable, l’administració competent ha de dictar una resolució denegatòria de la sol·licitud.

Article 33Compatibilitat acústica

1. Els establiments, espectacles i activitats regulats per aquest Reglament han de ser compatibles amb les determinacions i condicionants que estableixin els mapes de capacitat acústica, els plans d’accions i els plans específics municipals de mesures per minimitzar l’impacte acústic i, en general, respectuosos amb la resta de normes i programes vigents per evitar o reduir la contaminació acústica.

2. Les persones que sol·licitin les llicències i autoritzacions, o les comunicaci-ons prèvies que les substitueixin, han de presentar un estudi d’impacte acústic de l’establiment, l’espectacle públic o l’activitat recreativa projectat, amb el contingut requerit per les ordenances, la normativa específica de protecció contra la conta-minació acústica o aquella que la substitueixi.

Article 34Prevencions acústiques especials

1. Els establiments oberts al públic destinats a espectacles musicals o a activitats musicals han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador, per tal d’assegurar que no se sobrepassen els valors límits establerts a la normativa de contaminació acústica o a les ordenances municipals.

2. En aquells establiments o espais oberts al públic on es realitzin activitats o espectacles musicals i que en el seu interior es puguin superar els 90 dB (A), cal que a la seva entrada o entrades hi hagi un rètol o placa que adverteixi d’aquest fet, segons el que preveu aquest Reglament.

Article 35Suiciència dels accessos i dels serveis de mobilitat

1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen els espectacles públics i les activitats recreatives regulats per aquest Reglament han d’elaborar, si s’escau,


Disposicions

l’estudi que preveu la normativa sectorial de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, en els supòsits que estableixi aquesta o la normativa que la substitueixi.

2. Les persones que sol·licitin llicència o autorització o que presentin la comu-nicació prèvia dels establiments, els espectacles públics o les activitats recreatives han d’incloure, si s’escau, en el projecte tècnic o en la memòria d’espectacle o d’activitat un apartat sobre mobilitat, amb el contingut que determini la normativa d’avaluació de la mobilitat generada.

Article 36Requisits constructius

1. Els edificis i construccions destinats a establiments oberts al públic han de complir les prescripcions del Codi tècnic de l’edificació i de la seva normativa complementària i de desplegament i de les que les substitueixin.

2. Els establiments oberts al públic s’han d’adequar a les disposicions de la legislació sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 37Prevenció i seguretat en cas d’incendi

1. Els establiments oberts al públic han de complir les condicions de prevenció i seguretat en cas d’incendi que determini la reglamentació específica d’aplicació. El titular d’aquests establiments ha disposar de les llicències d’obres i d’activitats, si s’escau, i de les actes o certificacions de comprovació, segons s’escaigui en aplicació de la normativa corresponent.

2. Amb la finalitat de garantir el manteniment de les condicions de seguretat, en cas d’incendi, de les persones ocupants durant el funcionament del local o esta-bliment, aquest ha de complir les condicions següents:

a) D’evacuació:Cal que totes les portes previstes per l’evacuació de les persones ocupants es

trobin en correcte estat de funcionament.Sempre que es desenvolupi l’activitat, s’han de mantenir les vies d’evacuació

accessibles, lliures d’obstacles i utilitzables fins a l’espai exterior segur.El sistema de tancament de les portes destinades a l’evacuació no pot actuar

mentre hi hagi activitat en les zones a evacuar o, en cas contrari, aquestes s’han de poder obrir de manera fàcil i ràpida des del sentit de l’evacuació.

b) De senyalització:Han de disposar dels senyals indicatius de direcció dels recorreguts d’evacuació.

Aquests han de ser visibles des de tot punt ocupable pel públic i dels punts des dels quals no es percebin directament les sortides o els seus senyals indicatius.

En els punts dels recorreguts d’evacuació en què hi hagi alternatives que puguin induir a error, cal disposar de senyals de manera que quedi clarament indicada l’alternativa correcta.

Els senyals s’han de trobar col·locats de manera coherent segons la distribució de les persones ocupants.

Els mitjans manuals de protecció contra incendis han d’estar senyalitzats.Tots els senyals d’evacuació i de localització dels mitjans manuals de protecció

contra incendis han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l’enllumenat normal.

c) D’enllumenat d’emergència i de senyalització:L’enllumenat d’emergència ha de permetre, en cas de fallada de l’enllumenat

general, l’evacuació segura i fàcil del públic fins a l’exterior.Els llums d’emergència s’han de situar sobre les portes que condueixin a les sor-

tides, en les escales, passadissos i vestíbuls previstos per a l’evacuació, com també en les dependències annexes a la sala.

L’enllumenat d’emergència ha de ser de tal naturalesa que en cas de manca d’en-llumenat ordinari de manera automàtica generi la llum suficient per a la sortida


Disposicions

del públic, amb indicació dels recorreguts d’evacuació, i per a la visualització dels equips i sistemes manuals de protecció contra incendis.

Els llums de senyalització s’han de situar sobre les portes que condueixin a les sortides, en les escales, passadissos i vestíbuls.

L’enllumenat de senyalització ha de trobar-se constantment encès durant el temps d’obertura de l’espectacle, establiment o activitat i fins que el local es trobi totalment buit de públic.

L’enllumenat de senyalització ha de funcionar tant amb el subministrament or-dinari com amb el que generi la font pròpia de l’enllumenat d’emergència.

En cadascun dels graons del local s’han de trobar pilots de senyalització, con-nectats a l’enllumenat d’emergència, amb suficient intensitat per poder il·luminar la seva petja, a raó d’un per cada metre lineal o fracció.

d) Dels equips i sistemes de protecció contra incendis:Tots els equips i sistemes manuals de protecció contra incendis s’han de trobar

perfectament visibles i accessibles.

Article 38Ocupació de la via pública

Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les organitzadores d’es-pectacles i activitats recreatives han d’adoptar mesures per prevenir aglomeracions de persones que ocupin la via pública amb motiu de l’accés o la sortida d’aquests. Amb aquesta finalitat:

a) Les taquilles de venda d’entrades han d’estar integrades en el recinte on es desenvolupa l’activitat recreativa o l’espectacle públic.

b) El control d’entrada, si n’hi ha, s’ha de fer sense ocupar la via pública, de manera que les cues que pugui provocar no produeixin molèsties al trànsit ni als i les vianants.

c) Les persones titulars d’establiments on es realitzen activitats recreatives musicals i els d’espectacles públics amb un aforament autoritzat superior a les 150 persones han d’adoptar les mesures adients per prevenir l’aglomeració de persones a la via pública.

SECCIÓ SEGONA

De caràcter especial

Article 39Condicions de les estructures no permanents desmuntables

1. Les estructures no permanents desmuntables destinades a la realització d’espectacles públics o d’activitats recreatives han de complir les condicions de seguretat i higiene necessàries per a les persones espectadores o usuàries, artistes i la resta de personal que executa l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

2. Amb aquesta finalitat, les estructures no permanents desmuntables s’han d’adequar a les normes particulars que, si s’escau, disposin els reglaments es-pecials i se’ls aplica la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables, d’acord amb el que disposa l’article 41 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

3. En tot cas, no es pot atorgar llicència a les estructures no permanents desmuntables si no compten amb el control inicial favorable dels serveis tèc-nics municipals o d’una entitat col·laboradora de l’Administració per al control d’establiments i espectacles que hagi inspeccionat el seu muntatge i comprovat el seu funcionament.

4. En el cas de les instal·lacions de les fires d’atraccions, les persones respon-sables han de presentar al personal tècnic municipal o a l’entitat col·laboradora de l’Administració que exerceixin el control inicial els manuals d’instruccions i les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i instal-lacions efectuades en el lloc de l’emplaçament pel personal tècnic de les persones


Disposicions

titulars d’aquestes atraccions, en les quals s’ha de fer constar que el conjunt de l’atracció funciona correctament. A més, el personal tècnic municipal o les entitats de control han de verificar la seguretat exterior i global d’aquestes instal·lacions.

Article 40Establiments d’activitats musicals

1. Els establiments oberts al públic destinats a activitats musicals no es poden instal·lar:

a) En soterranis d’edificis entre mitgeres que no compleixin les restriccions previstes al Codi tècnic de l’edificació.

b) En contigüitat amb habitatges o amb solars qualificats per a l’ús residencial, llevat dels bars musicals i dels restaurants musicals, tret del que disposin els plans d’ordenació urbanística municipal.

c) En contigüitat a centres docents, equipaments sanitaris o assistencials o edi-ficis seus d’institucions públiques, ni a solars destinats per l’ordenament urbanístic a aquests tipus d’equipaments.

2. Les prescripcions de contigüitat establertes a l’apartat anterior també s’apli-quen als espectacles públics i les activitats recreatives extraordinàries quan els equipaments estan ocupats en el seu horari de serveis.

Article 41Establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual

1. Els establiments oberts al públic, així com els seus reservats, en els quals es desenvolupen activitats de naturalesa sexual requereixen llicència municipal i estan sotmesos a les limitacions o condicions d’emplaçament i als altres requisits establerts en les ordenances municipals o en la normativa urbanística aplicable o, si no n’hi ha, els que determini l’ordenança municipal tipus.

2. L’accés als locals s’ha de fer directament des de la via pública, i l’accés als seus reservats s’ha de fer des de l’interior del local.

3. Aquests establiments, així com els seus reservats, a més de complir les con-dicions d’higiene i salubritat establertes a la normativa específica en matèria de salut, han de complir els requisits que estableixin les ordenances municipals, o, si no n’hi ha, els que determini l’ordenança municipal tipus.

4. Els reservats han de tenir una zona de vestuari i de descans per a les per-sones que exerceixen les activitats de naturalesa sexual. Aquesta zona no pot ser utilitzada per altres finalitats, com ara la pernoctació o habitatge d’aquestes persones.

5. En aquests locals s’ha de garantir a totes les persones usuàries l’obtenció de preservatius, degudament homologats i amb data de caducitat vigent, que es poden lliurar personalment o bé mitjançant màquines expenedores. En l’interior dels locals s’ha de fixar, en un lloc perfectament visible per a les persones usuàries, un rètol advertint que l’ús de preservatiu és la mesura més eficaç per prevenir les malalties de transmissió sexual.

6. Està prohibida l’entrada de menors d’edat a aquests tipus de locals, i així s’ha de fer constar en cartells perfectament visibles des de l’exterior, amb les dimensi-ons mínimes establertes per l’annex IV. La persona titular del local o la persona o persones que designi per controlar l’accés són responsables de fer complir aquesta prohibició i, per tant, per permetre l’entrada, poden requerir la documentació oficial d’identitat.

7. Les persones titulars dels establiments destinats a aquesta activitat han de complir la normativa de protecció de dades, i han de garantir la confidencialitat de les dades de caràcter personal de les persones que exerceixen activitats de naturalesa sexual, així com dels clients del local.


Disposicions

CAPÍTOL SEGON

Mesures per a la protecció de la seguretat i la salut

Article 42Memòria de seguretat

1. Els establiments i espais oberts al públic on es realitzen les activitats recre-atives musicals que tinguin un aforament autoritzat superior a les 150 persones i, en tot cas, els establiments de règim especial, independentment de quin sigui el seu aforament autoritzat, han de disposar d’una memòria de seguretat.

Aquesta memòria ha de formar part de la documentació que cal presentar per obtenir una llicència o autorització i ha de ser aprovada en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptada, si s’escau, a l’informe vinculant de la policia de Catalunya competent.

2. La memòria de seguretat esmentada ha de:a) Avaluar els riscos que, per les seves característiques, presenta l’establiment,

espectacle o activitat per a les persones que hi assisteixen, hi participen o s’hi relacionen directament per qualsevol altre concepte, i preveure les mesures que s’han d’adoptar per afrontar-los i els altres dispositius de seguretat amb què ha de comptar.

b) Disposar dels protocols d’intervenció que garanteixin la capacitat de reacció òptima dels vigilants de seguretat privada.

c) Concretar els elements constructius i les instal·lacions que compleixen fun-cions preventives.

d) Establir els sistemes de comunicació ràpida i eficient amb la policia de Catalunya, per si cal demanar el seu auxili per afrontar problemes greus de segu-retat i d’ordre públic.

e) Determinar els dispositius d’assistència sanitària de l’establiment.

Article 43Necessitat de vigilants de seguretat privada

1. Les activitats recreatives musicals, els espectacles públics musicals i les ac-tivitats o els espectacles musicals de caràcter extraordinari han de disposar durant tot el seu horari de funcionament:

D’una persona vigilant de seguretat privada a partir de 500 persones d’aforament autoritzat.

De dues persones vigilants de seguretat privada a partir de 1.000 persones d’afo-rament autoritzat.

I, en endavant, d’una persona vigilant de seguretat privada més per cada 1.000 persones d’aforament autoritzat.

2. Els establiments on s’exerceixen activitats de naturalesa sexual han de disposar durant tot el seu horari de funcionament, com a mínim, d’una persona vigilant de seguretat privada. A partir de 50 persones d’aforament autoritzat han de disposar d’una persona vigilant més i, en endavant, una més per cada fracció de 50 persones més.

3. A les zones determinades, tancades i delimitades en què es concentrin diversos locals que, pel seu aforament, no tenen l’obligació de disposar d’un o d’una vigilant de seguretat privada s’aplica, a aquests efectes, l’escalat de l’apartat anterior sobre el nombre total d’aforament autoritzat que resulti de la suma dels aforaments dels diversos locals.

4. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament com-petent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de l’àmbit territorial on s’ubiqui el local, amb l’informe previ favorable dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, i a sol·licitud de les persones titulars o de les persones organitzadores interessades, pot reduir el nombre de vigilants de seguretat privada o eximir de l’obligació de disposar-ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l’activitat o altres circumstàncies, degudament acreditades a la memòria de seguretat, així ho permetin.


Disposicions

Aquesta reducció o exempció és revocable quan deixin de concórrer les cir-cumstàncies que la van justificar o si l’establiment incompleix la normativa o la resolució de reducció.

5. Estan exempts d’adoptar les mesures de seguretat regulades per aquest arti-cle els espectacles públics i les activitats recreatives organitzats per un ens local, sempre que la seguretat de les persones usuàries quedi garantida degudament per la policia municipal, policia local o guàrdia urbana, i així ho acrediti la memòria de seguretat respectiva.

6. La persona titular de la direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives de l’àmbit territorial on s’ubiqui el local pot acordar, a proposta de la policia de la Gene-ralitat-mossos d’esquadra o de l’ajuntament, i escoltats ambdós, augmentar el nombre de vigilants de seguretat privada que resulta de l’apartat primer d’aquest article, quan la ubicació del local, les seves característiques, l’aforament auto-ritzat, la naturalesa de l’activitat i altres circumstàncies que es produeixin així ho aconsellin.

7 La direcció dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles i d’activitats recreatives pot acordar, a proposta de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra o de l’ajuntament, i escoltats ambdós, la necessitat que determinats espectacles públics o activitats recreatives, no inclosos a l’article anterior, disposin de vigilants de seguretat privada si la ubicació de l’establiment, les seves característiques i la naturalesa de l’activitat o de l’espectacle que s’hi des-envolupa o qualsevol altra circumstància ho fan necessari per garantir la seguretat del públic assistent.

Article 44Funcions i requisits dels vigilants de seguretat privada

1. Les funcions dels vigilants de seguretat privada i els requisits que han de complir les persones que les desenvolupen són els propis d’aquests serveis, en els termes establerts per la seva normativa específica.

2. Les persones titulars dels establiments o organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives a què fa referència l’apartat 1 de l’article anterior han de contractar els serveis dels vigilants de seguretat privada amb una empresa degudament inscrita i autoritzada d’acord amb els requisits establerts a la seva normativa específica.

3. El personal de l’establiment, inclòs el de control d’accés, no pot assumir les funcions pròpies del vigilant de seguretat privada. Quan durant el desenvo-lupament d’una activitat o d’un espectacle es produeixin alteracions de l’ordre, el personal de l’establiment ha de comunicar-ho immediatament als vigilants de seguretat privada, per tal que aquests exerceixin les funcions que els són pròpies, sense perjudici, quan la urgència ho requereixi, de les actuacions necessàries que el personal de l’establiment pugui dur a terme a fi de vetllar per la integritat física de les persones.

Article 45Prevenció de conductes incíviques a l’exterior dels establiments i dels espais oberts al públic

Amb la finalitat de contribuir a evitar que es produeixin conductes incíviques a l’exterior dels establiments on es desenvolupen espectacles públics i activitats recreatives, les persones titulars, organitzadores o el seu personal han de:

a) Impedir que el públic i altres persones usuàries surtin amb begudes dels es-tabliments, de les activitats recreatives o dels espectacles respectius.

b) Informar la policia de Catalunya competent de qualsevol indici de conducta incívica a l’exterior i en la proximitat dels seus establiments i dels espais on se celebren els espectacles públics o les activitats recreatives.


Disposicions

Article 46Pla d’autoprotecció

1. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat igual o superior a les 2.000 persones han de disposar d’un pla d’autoprotecció elaborat d’acord amb el que estableix el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autopro-tecció. També n’han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l’aire lliure en espais no tancats amb un aforament autoritzat superior a les 15.000 persones. Els espectacles públics i les activitats recreatives a l’aire lliure en espais tancats també n’han de disposar en el cas que l’aforament autoritzat sigui superior a les 5.000 persones.

2. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat comprès entre 500 i 2.000 persones han de fer un pla d’autoprotecció, el contingut mínim del qual és el previst a la normativa específica abans esmentada reguladora dels plans d’autoprotecció També n’han de disposar els espectacles públics i les activitats recreatives realitzats a l’aire lliure en espais no tancats amb un nombre d’assistents previst superior a les 1.000 persones i inferior a les 15.000 persones. Els especta-cles públics i activitats recreatives a l’aire lliure en espais tancats també n’han de disposar en el cas que l’aforament autoritzat sigui igual o superior a 500 persones i inferior a 5.000 persones.

3. Els establiments oberts al públic amb un aforament autoritzat inferior a 500 persones han de fer un pla d’autoprotecció d’acord amb el que disposa la normativa vigent sobre riscos laborals.

4. En cas de produir-se una emergència en l’àmbit de la protecció civil, les tasques d’autoprotecció interior, evacuació i seguretat, d’acord amb les previsions del pla d’autoprotecció, han de ser assumides per la persona titular o organitzadora o pel personal mateix del local.

5. Els plans d’autoprotecció han de ser redactats per una persona tècnica compe-tent i han de ser signats per aquesta persona i pel titular o la persona organitzadora. Aquests formen part de la documentació que cal presentar per obtenir llicència o autorització, i són aprovats en el mateix tràmit que aquestes, un cop adaptats, a l’informe vinculant dels serveis de protecció civil, d’acord amb el que preveu la normativa d’aplicació. Els plans d’autoprotecció s’han d’actualitzar en els terminis previstos en la normativa específica i així ho han de reflectir els controls de funci-onament regulats per aquesta.

Article 47Condicions d’higiene i salubritat

1. Els establiments oberts al públic han de disposar de serveis amb la proporció mínima de lavabos i cabines de vàter següent:

Fins a 50 persones d’aforament autoritzat: 1 lavabo i 2 cabines.Entre 51 i 150 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 4 cabines.Entre 151 i 300 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 6 cabines.Entre 301 i 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 8 cabines.Més de 500 persones d’aforament autoritzat: 4 lavabos i 12 cabines, i el mateix

per a cada fracció de 500 persones més d’aforament autoritzat.2. Els serveis s’han d’instal·lar diferenciats entre homes i dones i han de complir

els requisits següents: han d’estar allunyats i separats de la sala, ventilats i ben il-luminats; han de disposar de llums de senyalització i d’emergència, i les parets han de tenir un mínim de dos metres des del sòl de material impermeable. En tot cas, han de respectar els requeriments de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

3. En el cas d’espectacles o d’activitats recreatives que se celebren a fora d’esta-bliments dotats d’aquests equipaments, s’han d’instal·lar cabines dotades de vàter i lavabo, en una proporció mínima d’una cabina per a cada 150 persones, i una més per cada 150 persones d’aforament autoritzat. S’ha d’acreditar documentalment la instal·lació dels equipaments esmentats.


Disposicions

Article 48Dispositius d’assistència sanitària

1. Els establiments d’espectacles musicals i les activitats recreatives musicals a partir de 1.000 persones d’aforament autoritzat i els establiments de règim especial amb qualsevol aforament autoritzat han de disposar d’una infermeria amb instal-lacions, materials i equips adequats per prestar els primers auxilis en cas d’accident, malaltia o crisi sobtada. La infermeria pot ser substituïda per una farmaciola i la presència de vehicles medicalitzats mentre l’establiment estigui obert al públic o l’activitat recreativa s’estigui duent a terme. La llicència o autorització pot establir la necessitat de dotacions mínimes específiques per a determinats establiments, espectacles o activitats.

2. La resta d’establiments oberts al públic previstos en el catàleg, amb un afo-rament inferior a l’establert a l’apartat 1, han de disposar d’una farmaciola amb els materials i els equips adequats per facilitar primeres cures en cas d’accident, malaltia o crisi sobtada.

Article 49Consumició de begudes i aliments

1. Les persones titulars d’establiments públics o les persones organitzadores d’espectacles públics i activitats musicals i d’exhibició tenen dret a explotar la comercialització de begudes i aliments en el respectiu establiment, espectacle o activitat. En tot cas, han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que la comercialització, el lliurament i el consum d’aliments i begudes es facin sense perjudicar el gaudi de l’espectacle o de l’activitat.

2. Les persones titulars o les persones organitzadores, mitjançant l’exercici del dret d’admissió, d’acord amb les prescripcions d’aquest Reglament, poden prohibir al públic que introdueixi aliments o begudes adquirits fora dels respectius establi-ments o espais oberts al públic.

CAPÍTOL TERCER

Accés i admissió

SECCIÓ PRIMERA

Dret d’admissió i limitacions d’accés


1. El dret d’admissió és la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives previstos a l’annex I de determinar les condicions d’accés, dins els límits establerts per l’article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, per aquest Reglament i per la resta de normativa que sigui d’aplicació.

2. L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.

Article 51Condicions d’accés

1. Les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’ad-missió han de ser concretes i objectives i en cap cas no poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contràries als costums


Disposicions

vigents a la societat. Aquestes condicions s’han de fer constar en un rètol amb les característiques que es determinen a l’annex IV d’aquest Reglament.

2. La persona titular de l’establiment obert al públic o la persona organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa ha de trametre una còpia del rètol indicat a l’apartat anterior al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives corresponent, el qual li pot requerir la modificació del rètol si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts. En aquest cas, la persona titular o la persona organitzadora ha de comunicar de nou el rètol a l’administració competent un cop l’hagi corregit. El full on consten les condicions d’accés, en virtut de les quals es pot exercir el dret d’admissió, ha d’estar degudament segellat per l’Administració i ha de romandre obligatòriament a l’establiment o lloc on es desenvolupi l’espectacle públic o l’activitat recreativa. El rètol on consten les condicions ha d’estar col·locat en un lloc visible a la zona d’accés de l’establiment.

3. Qualsevol modificació de les condicions del dret d’admissió s’ha de tramitar de conformitat amb el mateix procediment regulat pels apartats anteriors.

Article 52Limitacions generals d’accés

1. Les persones titulars dels establiments oberts al públic, les organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives, o els responsables designats per aquestes, resten obligades a impedir-hi l’accés a:

a) Les persones que vulguin accedir-hi un cop superat l’aforament màxim au-toritzat establert a la llicència.

b) Les persones que manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l’exterior o a l’entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes, objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució.

c) Les persones que mostrin símptomes d’embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d’haver-ne consumit.

d) Les persones que no compleixin les condicions d’edat mínima requerida, d’acord amb el que preveu l’article següent.

2. Si alguna persona es troba dins de l’establiment obert al públic o al lloc on es realitza l’espectacle públic o l’activitat recreativa en les condicions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d’aquest article, la persona titular, organitzadora o responsable ha d’expulsar-la, per a la qual cosa pot requerir l’assistència de la policia de Catalunya.

Article 53Limitacions d’accés per a les persones menors d’edat

1. Les persones menors d’edat tenen prohibit d’entrar als establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives següents:

a) En els establiments de jocs i apostes, d’acord amb el previst per la seva nor-mativa específica.

b) en què es realitzen activitats de naturalesa sexual.2. Les persones menors de 16 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques,

sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, cafès concert i cafès teatre, excepte quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyades de progenitors o tutors. En aquest cas, en acabar l’actuació les persones menors d’edat no poden romandre a l’establiment.

Les persones menors de 18 anys tenen prohibida l’entrada als establiments de règim especial.


Disposicions

Les persones menors de 14 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques de joventut. Queden exclosos d’aquesta prohibició els restaurants musicals i les sales festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut.

3. En els espectacles públics i activitats recreatives on estigui permesa l’entrada de menors d’edat s’ha de complir en tot cas la normativa que imposa determinades restriccions per a la seva protecció, i en tot cas les normes següents:

Les relatives a la protecció de la salut.Les relatives a la prohibició d’ús de màquines recreatives amb premi o d’atzar.Les relatives a les limitacions d’horaris que afecten les persones menors d’edat.Les relatives a la protecció de la infància i la joventut.

Article 54Efectes

1. En l’exercici del dret d’admissió no s’ha de permetre l’accés a l’establiment de les persones que no compleixin les condicions establertes en el rètol, i s’ha d’impe-dir l’accés de les persones que es trobin en alguna de les situacions previstes pels articles anteriors.

2. Les persones consumidores o usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.


L’exercici del dret d’admissió és responsabilitat de les persones titulars de l’establi-ment o espai obert al públic o de les persones organitzadores de l’espectacle públic o activitat recreativa, que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes, que actua a les seves ordres. En els establiments, espectacles o activitats que, segons els articles següents, tenen l’obligació de dis-posar de personal de control d’accés, aquest és responsable de l’exercici del dret d’admissió, sense perjudici de la responsabilitat de la persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

SECCIÓ SEGONA

Personal de control d’accés

Article 56Deinició i dependència

1. S’entén per personal de control d’accés la persona o persones que exerceixen les funcions d’admissió i control d’accés del públic a l’interior de determinats es-tabliments o espais oberts al públic d’espectacles públics o activitats recreatives, i que es troben sota la dependència contractual de la persona titular o organitzadora d’aquestes activitats.

2. La dependència i responsabilitat del personal de control d’accés amb la persona titular o l’organitzadora de les citades activitats hi és durant tot el desenvolupament de l’espectacle públic o activitat recreativa, amb independència de les relacions contractuals que el personal de control d’accés pugui tenir amb aquelles persones, ja sigui perquè s’hagin contractat directament o per mitjà d’una empresa proveïdora d’aquests serveis.

Article 57Obligació de disposar de personal de control d’accés

Tenen l’obligació de disposar de personal de control d’accés amb les funcions i requisits regulats en aquesta secció els establiments i espais oberts al públic, es-pectacles i activitats recreatives següents:


Disposicions

a) Establiments públics on es realitzen espectacles musicals, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

b) Establiments públics on es realitzen activitats recreatives musicals, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

c) Establiments oberts al públic de règim especial, independentment del seu aforament autoritzat.

d) Espectacles públics i activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari, a partir de 150 persones d’aforament autoritzat.

Article 58Nombre

Els establiments oberts al públic i els espectacles i les activitats recreatives indicats als apartats a), b) i d) de l’article anterior han de comptar amb els següents efectius de personal de control d’accés:

a) Entre 150 i 500 persones d’aforament màxim autoritzat: 2 persones, com a mínim.

b) Entre 501 i 1.000 persones d’aforament màxim autoritzat: 3 persones, com a mínim.

c) A partir de 1.001 persones d’aforament màxim autoritzat: 4 persones, com a mínim, i 1 més per cada 1.000 persones més d’aforament autoritzat.

Article 59Identiicació del personal

1. El personal de control d’accés ha d’estar identificat portant de manera visible un distintiu amb la llegenda “Personal de control d’accés” en el qual han de constar les dades que s’especifiquen a l’article relatiu a l’habilitació.

2. Durant les inspeccions, el personal de control ha de mostrar el carnet quan li sigui requerit.

Article 60Funcions

1. Les funcions específiques del personal de control d’accés són les següents:a) No permetre l’accés a les persones que no compleixin les condicions establertes

per la persona titular de l’establiment o la persona organitzadora, en exercici del dret d’admissió.

b) Impedir l’accés a l’interior del local a les persones que es troben en algun dels supòsits de limitació general d’accés.

c) Fer complir la normativa sobre limitació de l’entrada de les persones menors i, a aquests efectes, comprovar l’edat de les persones que hi pretenguin accedir, mitjançant l’exhibició dels documents oficials d’identitat.

d) Controlar que en cap moment l’afluència de públic superi l’aforament màxim autoritzat i, en conseqüència, no permetre l’entrada de més públic.

e) Prohibir l’accés del públic a partir de l’hora límit de tancament o, si s’escau, un cop iniciat l’espectacle o activitat, d’acord amb les seves condicions especí-fiques.

f) Informar immediatament els vigilants de seguretat privada de les alteracions de l’ordre que es produeixin en els accessos, sense perjudici de les actuacions que puguin dur a terme per vetllar per la integritat física de les persones i els béns, quan la urgència ho requereixi. Si no hi ha vigilants de seguretat privada, han d’informar directament la policia de Catalunya d’aquestes alteracions.

g) En cas necessari, auxiliar les persones que requereixin assistència sanitària i trucar al telèfon d’emergències corresponent.

h) Permetre i facilitar les inspeccions o els controls reglamentaris a les persones que realitzin aquestes funcions.

2. En cap cas el personal de control d’accés pot assumir o exercir les funcions pròpies dels vigilants de seguretat privada.


Disposicions

Article 61Requisits

Les persones que vulguin obtenir l’habilitació per exercir les funcions de personal de control d’accés han de superar les proves de selecció que convoqui la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Per poder participar-hi, les persones aspirants han de complir els requisits següents, que han d’acreditar de conformitat amb el que prevegin les convocatòries corresponents:

a) Ser major d’edat.b) Tenir la ciutadania espanyola o d’algun dels països que integren la Unió Eu-

ropea o estar en possessió del permís de residència i de treball.c) No haver estat condemnat per delictes contra les persones, el patrimoni o

la salut pública o justificar que els antecedents dels delictes comesos han estat cancel·lats.

d) Tenir coneixements mínims de les llengües oficials a Catalunya, a fi de poder atendre el públic que se’ls adreci en qualsevol de les dues.

e) Haver realitzat el curs de formació impartit pel centre de formació deguda-ment habilitat.

Article 62Proves

1. Per obtenir l’habilitació de personal de control d’accés les persones interes-sades han de:

a) Haver realitzat els cursos de formació segons el temari i amb la durada prevista a l’annex V. Aquests cursos poden ser impartits per qualsevol centre de formació interessat que així ho comuniqui a la direcció general competent en matèria d’es-pectacles i activitats recreatives. En la comunicació s’ha d’acreditar que el centre està degudament habilitat per les autoritats competents de l’Administració de la Generalitat, i acreditar els requisits que estableix l’esmentat annex V, punt 1.

b) Superar les proves de selecció que realitza la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, les quals han de tractar sobre els mòduls de coneixements i de caràcter pràctic que es determinen a l’annex V esmentat.

2. Per participar en la prova de selecció les persones aspirants s’han d’inscriure a la convocatòria corresponent, tot adjuntant la documentació següent:

a) Còpia del carnet d’identitat, passaport, permís de residència i treball, en el cas de les persones estrangeres.

b) Certificat d’antecedents penals.c) Dues fotografies mida carnet d’identitat.d) Certificat emès pel centre de formació corresponent que acrediti la seva

assistència efectiva a, com a mínim, el 90% de la durada dels cursos de formació previstos per l’apartat 1.a).

Article 63Habilitació

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives atorga la corresponent habilitació a les persones aspirants que superin les proves previstes per l’article anterior mitjançant el lliurament d’un carnet i distintiu professionals.

2. En el carnet i distintiu professionals del personal de control d’accés hi ha de constar, com a mínim: una fotografia, nom i cognoms, número de carnet, data d’expedició i data de caducitat.

3. El carnet i distintiu professionals tenen una vigència de quatre anys. La ca-ducitat del carnet i distintiu professionals comporta la inhabilitació del seu titular per poder desenvolupar les funcions de personal de control d’accés, i no poden contractar-se a aquests efectes, ni prestar aquestes funcions, mentre no es faci efectiva la renovació corresponent.


Disposicions

Article 64Renovació del carnet i distintiu

1. La renovació del carnet i distintiu professionals del personal de control d’accés ha de ser sol·licitada per la persona interessada a la direcció general o als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, amb una antelació mínima de dos mesos a la seva caducitat.

2. La sol·licitud de renovació s’ha d’acompanyar del certificat d’antecedents penals, dues fotografies actuals i les dades personals actualitzades.

3. En el termini màxim de dos mesos d’haver sol·licitat la renovació, la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha d’ator-gar la renovació de l’habilitació, mitjançant un nou carnet i distintiu professionals, amb els termes establerts a l’article anterior.

Article 65Revocació de l’habilitació

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, prèvia audiència de la persona interessada, ha de revocar l’habilitació per exercir les funcions de control d’accés quan es donin les causes següents:

a) Haver superat en un any el període de vigència del carnet sense haver demanat la seva renovació.

b) Haver estat condemnat per algun dels delictes previstos en el Codi penal contra les persones, el patrimoni o la salut pública.

c) Haver estat sancionat administrativament per resolució ferma, per la comissió de dues o més faltes de caràcter greu o molt greu, durant el període d’un any, en relació amb l’exercici de les funcions que els són pròpies.

2. La resolució de revocació de l’habilitació per exercir les funcions de control d’accés comporta la retirada del carnet i distintiu professionals, amb la corresponent privació per exercir les funcions pròpies de personal de control d’accés. Contra aquesta resolució de revocació es pot interposar recurs d’alçada davant la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. Notificada la resolució de revocació, la persona interessada ha de presentar el seu carnet i distintiu professionals davant la direcció general o els serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en el termini de deu dies hàbils a comptar de la citada notificació.

4. Pel que fa al supòsit establert a l’apartat 1.b) d’aquest article, la persona interes-sada pot sol·licitar, de conformitat amb el procediment regulat per l’article anterior, la renovació del carnet i distintiu professionals un cop hagin estat cancel·lats els antecedents dels delictes comesos que van motivar la revocació.

5. Pel que fa als supòsits establerts als apartats 1.a) i c) d’aquest article, la persona interessada pot sol·licitar un nou carnet i distintiu professionals, transcorregut un any des d’haver fet efectiva la revocació.

SECCIÓ TERCERA

Mesures per al control de l’aforament

Article 66Determinació i informació de l’aforament

1. Tot establiment d’espectacles públics o d’activitats recreatives ha de tenir determinat el seu aforament màxim autoritzat o nombre de persones que es poden trobar simultàniament al seu interior. L’aforament màxim autoritzat s’ha de proposar en la sol·licitud de llicència o autorització o en el projecte tècnic o memòria en el supòsit de la comunicació prèvia i s’ha de determinar per la corresponent llicència o autorització o valorar a la comunicació prèvia, tenint en compte la superfície del local, el seu equipament, les vies d’evacuació i les característiques de les activitats que està previst realitzar-hi, d’acord amb la normativa tècnica vigent.


Disposicions

2. En els establiments d’espectacles públics i activitats recreatives s’ha d’infor-mar, mitjançant cartells fàcilment visibles a totes les seves entrades, de l’aforament màxim autoritzat per la seva llicència o autorització o valorat a la comunicació prèvia.

Article 67Control d’aforament

1. La persona organitzadora o titular d’un establiment obert al públic, o orga-nitzadora d’un espectacle públic o activitat recreativa, ha de designar un o una responsable del control de l’aforament respectiu, que ha d’evitar que en cap mo-ment l’afluència de públic superi l’aforament màxim autoritzat, i que ha d’estar en condicions de proporcionar en qualsevol moment informació als i a les agents de la policia de Catalunya sobre el nombre de persones que es troben a l’establiment, espectacle o activitat recreativa.

2. El control de l’aforament es realitza:a) En els casos previstos per l’article següent, mitjançant el sistema automàtic

de control d’aforament autoritzat.b) En la resta de casos, mitjançant l’observació visual del responsable, amb la

col·laboració, si s’escau, del personal les funcions del qual li permetin realitzar aquesta tasca de la manera més eficaç.

Article 68Obligació de comptar amb sistema automàtic de control d’aforament

Tenen l’obligació de disposar d’un sistema automàtic de control d’aforament:a) Els establiments d’espectacles musicals o d’activitats recreatives musicals a

partir de 151 persones d’aforament autoritzat.b) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extra-

ordinari regulats per l’article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un establiment tancat i cobert, a partir de 151 persones d’aforament autoritzat.

c) Els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extra-ordinari regulats per l’article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, que se celebren en un recinte a l’aire lliure, a partir de 1.000 persones d’aforament autoritzat.

d) Els establiments de règim especial, independentment del seu aforament.

Article 69El sistema automàtic de control d’aforament

1. En els establiments indicats a l’article anterior, amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, s’hi ha d’instal·lar un sistema d’enregistrament d’imatges que enregistri de manera continuada, des de l’obertura del local fins al seu tancament, cadascuna de les entrades i sortides d’aquest, amb les dades del dia i l’hora. Les imatges s’han de guardar durant un període de tres mesos, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

Aquests establiments també poden instal·lar els sistemes de control d’aforament previstos a l’annex III.

2. Els establiments amb aforament autoritzat a partir de 501 persones han de comptar amb els sistemes de control d’aforament que preveu l’annex III.

3. S’ha de determinar per la persona titular del departament competent en ma-tèria d’espectacles públics i activitats recreatives el sistema automàtic de control d’aforament, de conformitat amb la normativa de control metrològic que sigui d’aplicació i amb les homologacions corresponents. El sistema s’ha de composar dels elements i oferir les prestacions previstos a l’annex III.

4. La instal·lació d’aquests tipus de sistemes s’ha de fer per una empresa au-toritzada seguint totes les indicacions de la part fabricant i els requeriments que s’estableixen a l’annex III d’aquest Reglament. A més, en finalitzar la instal·lació s’ha d’emplenar un butlletí d’instal·lació que així ho certifiqui. Aquest butlletí s’ha d’emplenar i signar pel responsable de l’empresa instal·ladora i ha de complir un


Disposicions

protocol definit des del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

5. De manera esporàdica, es poden realitzar inspeccions d’aforament per les autoritats competents per verificar que no se superen els aforaments màxims au-toritzats en un local. En el cas de locals amb aforaments autoritzats a partir de 151 persones, l’agent de l’autoritat ha de connectar el seu propi dispositiu al sistema de comptatge de persones i verificar si hi ha hagut o no un excés d’aforament.

CAPÍTOL QUART

Horaris

Article 70Determinació dels horaris

1. Els horaris d’obertura i de tancament dels establiments oberts al públic i dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de ser determinats per una ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de conformitat amb allò que estableix l’article 20 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. En el cas d’aquells establiments oberts al públic que, sobre la base d’acumular llicències compatibles per a diversos tipus d’espectacles i activitats recreatives, poden romandre oberts de manera ininterrompuda, han d’assegurar que, en tot cas i com a mínim, tancaran dues hores de cada 24, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació de l’establiment. Aquestes dues hores s’han de determinar expressament a la llicència, autorització o comunicació prèvia.

3. Els horaris de cada establiment obert al públic han de figurar a la placa o rètol identificatiu corresponent.

4. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives en cada moment del dia poden desenvolupar les activitats adequades a la franja horària de què es tracti, segons la normativa d’horaris.

5. En el cas de les terrasses i vetlladors l’horari és el que determini la normativa d’horaris corresponent o a les ordenances municipals, amb prevalença del que sigui més restrictiu.

Article 71Aplicació de l’horari de tancament

A partir de l’hora límit de tancament no es pot permetre l’accés de cap persona usuària o consumidora, no es pot servir cap consumició, ha de deixar de funcionar la música, han de cessar totes les activitats recreatives o d’espectacle públic que s’estiguin realitzant, s’ha d’encendre tot l’enllumenat interior i s’ha d’informar el públic que ha arribat l’hora de tancament i que disposen d’un màxim de 30 minuts per sortir, si l’aforament màxim autoritzat és de fins a 500 persones, o de 45 minuts, si l’aforament màxim autoritzat és de més de 500 persones. Un cop transcorregut aquest període, el personal del titular de l’establiment o de la persona organitzadora de l’espectacle públic o activitat recreativa ha de demanar que surti de l’establiment el públic que resti a l’interior.

CAPÍTOL CINQUÈ

Informació i documentació

Article 72Plaques o rètols normalitzats

1. Els establiments, els espectacles públics i les activitats recreatives han de disposar dels rètols o de les plaques normalitzades següents, sens perjudici dels altres que estableixi la normativa específica vigent:


Disposicions

a) D’identificació i d’informació, col·locats a l’exterior del local o del recinte on aquests es realitzen, en un lloc visible per a tothom proper a l’entrada principal, que ha de contenir les dades següents: denominació de l’establiment; espectacles o acti-vitats recollides a la llicència, autorització o comunicació prèvia; horari d’obertura i de tancament al públic, i aforament autoritzat del local.

b) D’informació de l’exercici del dret d’admissió i de les condicions objectives d’accés, en el cas dels establiments i espais oberts al públic que vulguin exercir el dret d’admissió.

c) D’informació amb l’avís sobre els nivells sonors a l’interior del local d’acord amb la normativa aplicable.

d) D’informació del control d’aforament autoritzat, i de l’ús de càmeres de se-guretat, si s’escau.

e) De disposició al servei del públic assistent de fulls de denúncia/reclamació.f) De prohibició d’entrada de menors, quan escaigui.Així mateix, han de disposar de les plaques o rètols normalitzats previstos per

la normativa en matèria de salut, pel que fa a la venda i consum de tabac i begudes alcohòliques.

2. Les plaques o rètols normalitzats previstos pels paràgrafs anteriors s’han de redactar, d’acord amb la normativa de política lingüística, en tot cas en català, sense perjudici que el titular en vulgui disposar també de redactades en altres llengües, i s’han de confeccionar i col·locar de conformitat amb els criteris que estableix l’annex IV d’aquest Reglament, tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.


Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitza-dores d’espectacles públics o d’activitats recreatives han de tenir a l’establiment o en el lloc de la seva realització la documentació següent, que els pot ser requerida pels agents de la policia de Catalunya o pel personal de control i inspecció:


b) L’acta de control inicial i les actes de control periòdic.c) Els fulls de reclamació/denúncia a disposició del públic i els diligenciats per

persones afectades.d) La documentació que acrediti la contractació d’una assegurança que cobreixi

la responsabilitat civil.e) Els escrits relatius a la comunicació davant l’administració competent de

l’exercici del dret d’admissió, en el cas que l’exerceixin.f) El pla d’autoprotecció, si s’escau.g) La resta de documentació que sigui requerida per la normativa reguladora de

prevenció i control ambiental de les activitats.h) La documentació que acrediti que està en possessió de la resta de llicències

o autoritzacions que concorrin en l’activitat, si s’escau.

Article 74Qualiicació dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. Amb la finalitat de promoure la qualitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, es crea la denominació de qualitat Q10, que es pot concedir a qualsevol dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic recollits a l’annex I. Aquells que l’ob-tinguin poden fer-ho constar en la seva identificació i denominació.

2. Les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones orga-nitzadores d’espectacles públics i activitats recreatives interessades a obtenir la


Disposicions

denominació de qualitat Q10 han d’acreditar que compleixen els requisits especials de seguretat, valors de convivència, qualitat de les instal·lacions, valor artístic o cultural, l’adhesió de l’establiment al sistema arbitral de consum, o d’altres, que s’han de determinar per ordre del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

3. L’atorgament de la denominació de qualitat Q10 s’ha de formalitzar per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de la comissió qualificadora que és designada per acord del Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

CAPÍTOL SISÈ

Garanties i responsabilitats

Article 75Responsabilitat de les persones titulars i de les persones organitzadores

1. De conformitat amb el que preveu la Llei 11/2009, de 6 de juliol, les persones titulars dels establiments i espais oberts al públic i les persones organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives són responsables:

a) Del desenvolupament normal de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, de la seva clientela i de la resta de persones que hi assisteixen o participen.

b) Del funcionament normal de l’establiment i dels espectacles públics i activi-tats recreatives que s’hi celebren, tret que aquests i aquestes tinguin una persona organitzadora diferent, cas en el qual la responsabilitat de la persona titular i de la persona organitzadora és la prevista en el contracte que hagin subscrit i, en cas de manca de previsió contractual, la responsabilitat directa correspon a la persona organitzadora de l’activitat o de l’espectacle i la subsidiària, a les persones titulars dels establiments.

2. Amb la finalitat de fer efectius aquests principis de responsabilitat, les persones organitzadores i titulars resten obligades a:

a) Tenir en tot moment a disposició del públic i de qualsevol persona interessada fulls de reclamació/denúncia, de conformitat amb el que preveu l’article següent.

b) Subscriure una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat, en els termes establerts per aquest Reglament. Aquesta assegurança és un requisit per a l’obertura de l’establiment i per a l’inici dels espectacles públics o activitats recreatives.

Article 76Fulls de reclamació/denúncia

1. Les persones organitzadores dels espectacles públics i les activitats recreatives i les persones titulars dels establiments oberts al públic han de disposar en el local o lloc de realització de l’espectacle públic o l’activitat recreativa de fulls normalit-zats de reclamació/denúncia, amb el format, procediment, règim jurídic i efectes establerts per la normativa específica.

2. En el cas que alguna persona interessada formuli una reclamació/denúncia en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa, la persona titular o la persona organitzadora ha d’incorporar la còpia que li correspon a la documen-tació de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa a disposició dels serveis d’inspecció i control i de la policia de Catalunya.

Article 77Persones obligades a contractar una assegurança

Estan obligades a contractar una pòlissa de responsabilitat civil, de conformitat amb el que preveuen aquest article i els següents, les persones titulars d’esta-bliments oberts al públic o organitzadores d’espectacles públics o d’activitats recreatives.


Disposicions

Les persones organitzadores d’espectacles públics o d’activitats recreatives de caràcter extraordinari han de contractar la pòlissa de responsabilitat civil regulada pels articles següents, independentment de la que també tinguin contractada les persones titulars dels establiments o dels espais on es dugui a terme l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

Article 78Àmbit de cobertura de l’assegurança

1. L’assegurança de responsabilitat civil regulada en aquesta norma es regeix per les disposicions generals de contractes d’assegurances, així com pel que preveu la pòlissa d’assegurança.

2. L’assegurança ha de cobrir la responsabilitat civil que sigui imputable, direc-tament, solidàriament o subsidiàriament, a les persones titulars dels establiments oberts al públic o a les persones organitzadores dels espectacles públics o de les activitats recreatives, de tal manera que pugui respondre dels danys personals i materials i dels perjudicis consecutius ocasionats a les persones usuàries o assistents i a les terceres persones i als seus béns, sempre que aquests danys i perjudicis hagin estat produïts com a conseqüència de la gestió i explotació de l’establiment o de la realització de l’espectacle o activitat recreativa, així com de l’activitat del personal al seu servei o de les empreses subcontractades.

A l’efecte del que estableix el paràgraf anterior, s’entenen per perjudicis conse-cutius les pèrdues econòmiques que es derivin directament dels danys personals i materials soferts per la persona reclamant i que estan emparats per la pòlissa d’assegurances.

3. Queden excloses de la cobertura dels contractes d’assegurances regulats per aquest Reglament les persones executants o el personal que, directament o indi-rectament, depenguin empresarialment de les persones titulars o de les persones organitzadores, que han de disposar de la seva assegurança específica. També queden exclosos els béns destinats a l’ús de l’establiment obert al públic o al des-envolupament de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

4. Els actes i les celebracions privats o de caràcter estrictament familiar que-den exclosos de contractar la pòlissa de responsabilitat civil prevista als articles anteriors.

Article 79Elements del contracte d’assegurança

Als efectes del compliment d’aquest capítol, els elements del contracte d’assegu-rança de responsabilitat civil són els següents:

a) Asseguradora: entitat asseguradora autoritzada i inscrita en els registres cor-responents, d’acord amb la normativa aplicable a les assegurances privades.

b) Prenedora: la persona física o jurídica designada a la pòlissa que assumeix les obligacions del contracte en la seva condició de persona titular o d’organitzadora, segons s’indica a l’apartat Activitat assegurada de la pòlissa.

c) Assegurada: la persona física o jurídica titular de l’interès objecte de l’assegu-rança, que assumeix les obligacions del contracte si no hi ha persona prenedora.

d) Terceres persones perjudicades: les persones físiques o jurídiques alienes a les persones titulars dels establiments oberts al públic i a les persones organitzadores dels espectacles i de les activitats recreatives que hagin patit danys personals, materials i perjudicis durant la seva assistència a l’establiment obert al públic, a la realització de l’espectacle o al desenvolupament de l’activitat recreativa, o com a conseqüència directa del funcionament d’aquests, o que els hagin patit sense haver-hi assistit.

Article 80Quanties mínimes

1. Les persones obligades han de contractar una pòlissa d’assegurança de respon-sabilitat civil, en funció de l’aforament autoritzat dels establiments oberts al públic,


Disposicions

instal·lacions o espais oberts al públic, tenint en compte els coeficients correctors que poden aplicar-se per raó de les característiques i circumstàncies dels establiments oberts al públic, dels espectacles i de les activitats recreatives. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil s’ha de contractar per les quanties mínimes següents:

a) Fins a 100 persones d’aforament autoritzat: 300.000 € de capital assegurat.b) Fins a 150 persones d’aforament autoritzat: 400.000 € de capital assegurat.c) Fins a 300 persones d’aforament autoritzat: 600.000 € de capital assegurat.d) Fins a 500 persones d’aforament autoritzat: 750.000 € de capital assegurat.e) Fins a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 900.000 € de capital assegu-

rat.f) Fins a 1.500 persones d’aforament autoritzat: 1.200.000 € de capital assegu-

rat.g) Fins a 2.500 persones d’aforament autoritzat: 1.600.000 € de capital assegu-

rat.h) Fins a 5.000 persones d’aforament autoritzat: 2.000.000 € de capital assegu-

rat.i) Quan l’aforament autoritzat sigui superior a l’esmentat a l’apartat h) s’ha d’incre-

mentar la quantitat mínima de capital assegurat en 60.000 € per cada 1.000 persones o fracció d’aforament autoritzat superior als 5.000, fins arribar als 6.000.000 €.

2. Les administracions públiques que organitzin espectacles públics i activitats recreatives els han d’assegurar tot regint-se per la seva normativa específica, tenint en compte que en cap cas la quantia mínima del capital assegurat per aquest concepte pot ser inferior als 300.000 €.

3. A les instal·lacions o estructures eventuals portàtils o desmuntables que s’utilitzin per a espectacles públics o activitats recreatives que tinguin l’aforament autoritzat, els són d’aplicació les garanties establertes per l’apartat anterior, i resta obligada a contractar la pòlissa d’assegurança la persona propietària o l’arrendadora de la instal·lació.

4. Quan les instal·lacions o estructures de l’apartat anterior s’utilitzen en ocasió de fires o atraccions en espais oberts o en la via pública, on el seu aforament sigui indeterminat, el capital mínim assegurat és de 150.300 € per cada instal·lació o estructura.

5. Si les instal·lacions o estructures de l’apartat anterior s’utilitzen conjuntament en un espai delimitat, s’ha de subscriure una única pòlissa d’assegurança conjunta a totes les estructures o instal·lacions, el capital mínim assegurat de la qual ha de ser el que correspongui a l’aforament autoritzat per a l’espai delimitat, en aplicació de l’escala de l’apartat 1 d’aquest article.

6. La realització d’espectacles públics o activitats recreatives a la via pública o en d’altres espais oberts d’ús públic no delimitats requereix la contractació d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per una quantia mínima de 601.000 € de capital assegurat. Tanmateix, si per les característiques del lloc i de l’espectacle o activitat recreativa es pot fer una valoració aproximada de l’aforament, s’hi ha d’aplicar l’escala de garanties mínimes de l’apartat 1 d’aquest article.

7. A les pòlisses de vigència anual, a més de constar-hi el capital assegurat, de conformitat amb aquest capítol, s’hi ha d’indicar la quantia de l’import màxim a indemnitzar per any.

8. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil dels establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual s’ha de contractar per les quanties mínimes establertes a les ordenances municipals o, si s’escau, les que determini l’ordenança municipal tipus.

Article 81Coeicients correctors

1. Quan els espectacles públics o les activitats recreatives es duguin a terme parcialment o totalment sota rasant, la quantitat mínima establerta a l’apartat 1 de l’article anterior s’ha d’incrementar en un 25% o en un 30%, respectivament.


Disposicions

2. Quan un establiment obert al públic o el desenvolupament d’un espectacle públic o activitat recreativa, per les seves característiques o circumstàncies, com-portin un risc especial per a les persones o pels béns, que faci necessària una major seguretat del públic assistent o participant, l’administració competent per atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la co-municació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l’aplicació d’un coeficient corrector a les quanties mínimes de l’apartat 1 de l’article anterior, fins a un màxim del 50%.

3. Quan les característiques o circumstàncies d’un establiment obert al públic o d’un espectacle o activitat recreativa no comportin un agreujament del risc per a les persones o pels béns, l’administració competent per atorgar les llicències o autoritzacions corresponents o davant la qual es presenta la comunicació prèvia, mitjançant un informe motivat, pot determinar l’aplicació d’un coeficient reductor a les quanties mínimes de l’apartat 1 de l’article anterior, d’acord amb els factors i criteris següents:

a) Per la seva ubicació: als espectacles o activitats recreatives realitzats en vies públiques o espais oberts se’ls pot aplicar una reducció màxima del 30% del capital assegurat, llevat de les activitats de l’article 80.4.

b) Pel tipus d’espectacle públic o activitat recreativa: pels concerts de música clàssica, òpera, teatre, cine, activitats infantils populars i activitats cíviques popu-lars, es pot aplicar una reducció màxima del 50% del capital assegurat. Aquesta reducció s’ha de determinar en el contracte d’assegurança en funció del tipus d’activitat i aforament.

c) Per la durada de l’espectacle o activitat recreativa: si es duu a terme durant el dia, es pot aplicar una reducció del 30% del capital assegurat; si la durada és de dos o tres dies, es pot aplicar una reducció del 20%, i si la durada és de més de tres dies, es pot aplicar una reducció màxima del 10% per aquest concepte.

4. En cap cas la quantia dels capitals a assegurar que resulti d’aplicar el coeficient reductor a què fa referència l’apartat anterior no pot ser inferior a 300.000 €.

Article 82Límits

1. Les garanties i sumes assegurades, establertes en aquest capítol i indicades a la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil, ho seran per sinistre, amb un sublímit mínim per víctima de 150.000 €.

2. A l’efecte d’aplicació del límit assegurat, s’entén com un sol i únic sinistre totes les reclamacions derivades del mateix fet generador de la responsabilitat civil.

Article 83Acreditació

La persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle o activitat recreativa, o la persona que en tingui la representació, ha d’acreditar la contractació de l’assegurança de responsabilitat civil mitjançant una declaració responsable, en la qual es faci constar les quanties contractades, d’acord amb el que preveu aquest Reglament, acompanyada del rebut vigent.

CAPÍTOL SETÈ

Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores

Article 84Registres d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores

1. Les persones titulars d’establiments oberts al públic i les organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives han d’estar inscrites en el Registre


Disposicions

d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores, regulat en els articles següents.

2. El Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores és l’arxiu informatitzat que conté les dades bàsiques que determinen els articles se-güents. S’organitza en els registres municipals i en el Registre general.

Article 85Registres municipals

Els ajuntaments que exerceixin les competències atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de constituir i actualitzar el Registre municipal d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores, on han de constar les dades següents:

a) En relació amb cada una de les persones titulars o organitzadores d’establi-ments oberts al públic, d’espectacles públics o d’activitats recreatives radicats en el seu terme municipal o que hi operin:

Dades de la persona física o jurídica.Establiments recollits en aquest Reglament de la mateixa titularitat.Espectacles públics o activitats recreatives dels quals també sigui la persona

organitzadora.b) En relació amb cada un dels establiments oberts al públic radicats en el seu

terme municipal o que hi operin:Tipus d’establiment, segons la classificació de l’annex I.Aforament màxim permès.Denominació de la persona o persones titulars de l’establiment.

Article 86Registre general

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, en coordinació amb els ajuntaments, és la responsable de constituir i actualitzar el Registre general d’establiments oberts al públic i de persones orga-nitzadores, on han de constar:

a) Les persones organitzadores o titulars dels establiments inscrits als registres municipals regulats per l’article anterior, organitzats en una base de dades general i integrada de tots els establiments i de totes les empreses d’espectacles públics i d’activitats recreatives de tots els municipis radicats en el territori de Catalunya o que hi operen.

b) Les persones organitzadores o titulars dels establiments d’espectacles públics i d’activitats recreatives autoritzats per l’Administració de la Generalitat, amb les mateixes dades i estructura establertes per als registres municipals.

Article 87Dades dels registres

Totes les dades referents a persones s’han de recollir, compilar, analitzar i pre-sentar desagregades per sexes per tal de facilitar els estudis científics, estadístics i informes de gènere, d’acord amb la normativa sobre aquesta matèria, i respectant, en tot cas, la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 88Inscripció

1. Les inscripcions en els registres municipals i en el Registre general són responsabilitat de les administracions titulars i les han de formalitzar d’ofici en el mateix moment de resoldre sobre les sol·licituds d’autorització o de llicència, de pronunciar-se sobre la recepció de les comunicacions prèvies davant l’Administració o de dur a terme les altres intervencions administratives de la seva competència que siguin objecte d’inscripció.

2. Les persones inscrites tenen el dret a conèixer les dades que les afecten i, si s’escau, a promoure’n la modificació per adequar-les a la realitat.


Disposicions

Article 89Coordinació i accessibilitat

1. La coordinació entre els registres municipals i entre aquests i el Registre general es realitza mitjançant la tramesa automàtica de les inscripcions fetes a qualsevol registre dels esmentats i a través de l’accessibilitat telemàtica plena de les adminis-tracions titulars dels registres, que ha de permetre l’accés a totes les dades que hi consten. Aquestes trameses automàtiques i d’accessibilitat plena han de ser garantides pels models i el programari previstos en la normativa de desplegament.

2. Les dades que contenen els registres municipals i el Registre general han de ser plenament accessibles per via telemàtica per les administracions.

3. Qualsevol persona interessada pot accedir als registres regulats en aquest títol, tret de les dades que el personal gestor respectiu, en aplicació de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal, ha de reservar.

CAPÍTOL VUITÈ

Venda d’entrades o localitats

Article 90Venda d’entrades o localitats

1. En els espectacles públics i activitats recreatives en què es requereixi la venda d’entrades o localitats, les persones organitzadores han d’habilitar les expenedories necessàries, en relació amb el nombre de localitats, per despatxar-les directament al públic.

2. Queden prohibides la venda i la revenda ambulants d’entrades. En aquests supòsits, i sens perjudici de la iniciació de l’oportú procediment sancionador, els o les agents de la policia de Catalunya han de procedir, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i comís de les entrades, els diners objecte de la transacció i altres elements que s’utilitzin.

3. La venda telemàtica d’entrades es regeix per la normativa corresponent en matèria de comerç electrònic, amb la possibilitat d’establir comissions o recàrrec.

TÍTOL TERCERRègims d’intervenció administrativa

CAPÍTOL PRIMER


Article 91Classiicació

Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives estan subjectes als règims d’intervenció administrativa següents:

Autorització administrativa de la Generalitat.Llicència municipal.Règim de comunicació prèvia davant la Generalitat.Règim de comunicació prèvia davant l’ajuntament.

Article 92Autorització, llicència i comunicació prèvia

1. Sense perjudici del que estableixen els apartats següents, tota autorització, llicència i comunicació prèvia davant l’Administració d’un determinat establiment públic porta associada la realització d’un o diversos tipus d’espectacles públics o d’activitats recreatives, segons les definicions de l’annex I.

2. En un mateix establiment obert al públic es poden realitzar diversos espectacles públics i activitats recreatives dels definits per separat a l’annex I, sempre que compleixi


Disposicions

tots els requeriments exigits per a cadascun d’aquests, que cap disposició no els declari incompatibles i que no ho siguin físicament o tècnicament. En aquests casos, a la llicència, autorització o comunicació prèvia de l’establiment, s’hi ha de fer constar la denominació de l’activitat principal o de la que exigeixi majors requisits. Així mateix, hi han de constar els altres espectacles públics i activitats recreatives que s’hi desenvolupin. Si l’establiment té diversos espais independents d’ús diferenciat, s’ha d’expressar l’aforament autoritzat de cadascun d’ells i l’activitat o activitats que s’hi han de desenvolupar.

3. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en els establiments i espais oberts al públic que tenen llicència, autorització o comunicació prèvia per a una activitat o espectacle diferent del que es pretén realitzar.

4. També es poden dur a terme esporàdicament en els espais oberts al públic o altres establiments que disposen de llicència per realitzar activitats diferents de les previstes en aquest Reglament.

Article 93Informes dels òrgans competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

1. Els ajuntaments han de trametre el projecte tècnic i la resta de documentació que acompanya la sol·licitud de llicència o autorització previstes al punt 2 d’aquest article als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Aquests òrgans, després de sotmetre la documentació esmentada a consideració d’informe en l’àmbit de seguretat ciutadana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit i en d’altres àmbits, si s’escau, emetran els informes que garanteixen el compliment de la normativa vigent en matèria de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. El contingut d’aquests informes s’ha de comunicar a l’ajuntament, el qual l’ha d’incorporar obligatòriament a les llicències i autoritzacions municipals. Aquests informes s’han d’emetre en el termini màxim d’un mes des de la data d’entrada en el registre dels serveis territorials.

2. Els ajuntaments han de trametre una còpia dels expedients de llicència mu-nicipal als serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives en els supòsits següents:

a) Establiments de règim especial, en els municipis de més de 50.000 habitants o que per delegació hagin assumit aquesta competència.

b) Activitats recreatives extraordinàries o espectacles públics extraordinaris, en municipis de més de 50.000 habitants o que per delegació hagin assumit aquesta competència.

Article 94Declaració responsable i comunicació prèvia

El departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recrea-tives ha de posar a disposició de la ciutadania models normalitzats de declaració responsable i comunicació prèvia.

CAPÍTOL SEGON

Llicència municipal d’establiments oberts al públic

SECCIÓ PRIMERA

Espectacles i establiments oberts al públic

Article 95Llicència municipal

De conformitat amb els articles 13.1.c) i 29 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, estan subjectes a llicència municipal:


Disposicions

a) Els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives de caràcter permanent que no estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia d’acord amb l’article 124 d’aquest Reglament.

b) Els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives no permanents desmuntables.

c) Els establiments de règim especial per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants, amb l’informe vinculant previ de la Generalitat.

d) Els espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari en municipis de més de 50.000 habitants.

e) Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars.

SECCIÓ SEGONA

Sol·licitud i documentació


1. La sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic es dirigeix a l’ajuntament on aquest s’ubiqui, amb el contingut següent:

a) Nom i adreça de la persona sol·licitant i, si s’escau, de la persona que actuï en representació seva. S’han d’incloure en tot cas les adreces per a comunicacions i notificacions telemàtiques.

b) Tipus d’establiment i, si s’escau, d’espectacles i d’activitats recreatives per a què se sol·licita la llicència, d’acord amb la tipologia prevista a l’annex I.

c) La sol·licitud es pot formalitzar per mitjans electrònics o de manera presencial en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

2. En el supòsit que la sol·licitud es presenti a través de mitjans electrònics, cal annexar la documentació en format electrònic. En cas que es formalitzi de manera presencial, cal aportar la documentació en suport electrònic i una còpia en suport paper.


1. La sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Projecte tècnic, amb el contingut mínim previst per la normativa sobre pre-venció i seguretat en matèria d’incendis.

b) Memòria de seguretat, pla d’autoprotecció, memòria de mobilitat o estudi d’avaluació de la mobilitat generada, estudi d’impacte acústic i dispositiu d’assis-tència sanitària, redactats respectivament de conformitat amb el que disposa aquest Reglament, si s’escau, i sempre que els seus continguts no s’hagin incorporat en el projecte tècnic a què fa referència l’apartat anterior.

c) Declaració responsable de la persona titular o organitzadora, si s’escau, on faci constar el compromís de contractació d’una d’assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc i de disponibilitat de la finca o local.

d) Documentació requerida per la normativa sobre sorolls, escalfament, contami-nació acústica, residus i vibracions, i en tot cas la que determini la normativa sobre prevenció i control ambiental segons correspongui en funció de les característiques de l’establiment i de les activitats a desenvolupar-hi.

e) Document acreditatiu de la designació per la persona sol·licitant de la llicència de la persona que ha d’assumir la responsabilitat tècnica de l’execució del projecte i que ha d’expedir la certificació que acrediti l’adequació de l’establiment a la llicència atorgada, en el qual ha de constar el nom, l’adreça i titulació i habilitació professional de la persona designada.

f) La sol·licitud de llicència urbanística, si s’escau, acompanyada per la do-cumentació requerida per la normativa urbanística. Aquesta sol·licitud es pot


Disposicions

presentar simultàniament a la presentació d’altres sol·licituds d’autorització o llicència.

2. Informe de compatibilitat del projecte amb l’ordenament urbanístic vigent, per als establiments de règim especial autoritzats per la Generalitat.

Article 98Projecte tècnic

El projecte tècnic de l’establiment obert al públic que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud de llicència ha d’estar signat per una persona tècnica competent i ha de contenir les dades i requisits de la normativa específica sobre edificació, prevenció i control ambiental que siguin d’aplicació als projectes constructius i d’activitats, prevenció i seguretat en cas d’incendi i, si s’escau, els relatius al sistema de control automàtic d’aforament i a la seva instal·lació.

Article 99Presentació simultània d’altres sol·licituds

Simultàniament a la presentació de la sol·licitud de llicència d’establiment obert al públic, s’han de presentar també davant l’ajuntament les sol·licituds d’autoritza-cions i llicències que la normativa vigent requereixi per a l’establiment projectat, de conformitat amb les previsions dels articles següents, tenint en compte que es podran tramitar conjuntament les sol·licituds presentades.

SECCIÓ TERCERA

Tramitació i resolució

Article 100Suiciència de la sol·licitud i de la documentació presentada

1. Un cop rebuda la sol·licitud, l’ajuntament ha de comprovar si la documentació presentada és la legalment exigida.

2. Si l’ajuntament detecta mancances o deficiències en la sol·licitud o en la do-cumentació que l’acompanya ho ha de notificar a la persona sol·licitant, i donar-li un termini de deu dies per esmenar-les, tot advertint-la que si no ho fa es considera que desisteix de la seva petició.

3. Completat el tràmit anterior, l’ajuntament ha de trametre la sol·licitud i la documentació que l’acompanya a l’òrgan competent per fer l’informe ambiental, i als departaments de la Generalitat competents que hagin d’emetre els informes preceptius, els quals hauran de pronunciar-se sobre la suficiència i idoneïtat del projecte. Si es detecten insuficiències esmenables, s’ha de requerir al o la sol·licitant perquè les esmeni.

4. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi completat o esmenat la documentació s’ha de declarar la caducitat de l’expedient i s’ha de procedir al seu arxivament.

Article 101Informes preceptius

1. D’acord amb l’article anterior, el projecte tècnic i la resta de documentació s’han de sotmetre a informe preceptiu i vinculant dels òrgans municipals i, si s’escau, els de la Generalitat competents en les matèries següents:

a) Protecció de la salut.b) Prevenció i seguretat en matèria d’incendis.c) Seguretat ciutadana.d) Protecció civil, que en tot cas s’ha de pronunciar en relació amb el pla d’au-

toprotecció.e) En matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, els informes en rela-

ció amb els establiments de règim especial a què fa referència l’article 93 d’aquest text.


Disposicions

f) El competent per emetre l’informe ambiental.g) El Servei Català de Trànsit, o un altre òrgan municipal competent en matèria

de mobilitat, en relació amb les mesures a adoptar en l’àmbit de les vies interurbanes i de les urbanes, respectivament.

2. Els òrgans competents en matèria ambiental han d’emetre el seu informe dins del termini que els atorga la normativa de medi ambient. En la resta de casos, els informes han de ser lliurats en el termini d’un mes des de la seva sol·licitud.

3. Transcorreguts els terminis establerts sense que s’hagin tramès els informes es poden prosseguir les actuacions, sense perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dicti la resolució, hagin de ser considerats necessàriament per dictar-la.

Article 102Tramitació del procediment

Completat el tràmit previst a l’article anterior, la sol·licitud i la documentació que l’acompanya s’ha de sotmetre a informació pública i audiència veïnal, que s’ha de desenvolupar de conformitat amb el que preveuen aquest Reglament, la normativa general sobre procediment administratiu i la normativa de règim local aplicable.

Article 103Proposta de resolució

1. Un cop rebuts els informes preceptius requerits per l’article 101 o exhaurit el termini establert per emetre’ls, l’òrgan municipal per resoldre elabora la proposta de resolució, que ha de ser notificada, tot informant que disposen d’un termini de deu dies per formular-hi al·legacions, a:

a) Les persones interessades.b) L’òrgan ambiental que hagi emès l’informe d’aquest ordre.c) La resta d’òrgans que hagin emès informes preceptius.2. Un cop completats els tràmits anteriors, l’instructor o instructora ha d’elevar

l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.


1. La resolució s’ha de dictar i notificar en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, tret dels casos en què aquest mateix Reglament estableix terminis diferents. Si no es dicta resolució expressa dins d’aquest termini, la sol·licitud de llicència s’ha d’entendre denegada per silenci administratiu.

2. La resolució només pot ser d’atorgament de la llicència sol·licitada si la seva tramitació ha acreditat que l’establiment obert al públic autoritzat compleix les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene que, per tal de ga-rantir els drets del públic assistent i de terceres persones afectades, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, estableixen aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

3. La llicència atorgada porta implícit l’informe d’intervenció administrativa de control preventiu exigit per la legislació reguladora de prevenció i control ambiental, i ha de contenir les declaracions, prescripcions, determinacions i consideracions que aquesta legislació requereix a les llicències ambientals, especialment les relatives a la prevenció dels sorolls i vibracions.

4. La resolució s’ha de notificar a totes les persones interessades i als òrgans que hagin intervingut en el procediment.

Article 105Contingut de la llicència

La llicència ha de contenir les dades següents:


Disposicions

a) Nom comercial i adreça de l’establiment i nom i raó social de la persona titular i les dades relatives a les persones responsables i representants.

b) Data d’atorgament i vigència. Controls periòdics i revisions a què s’ha de sotmetre, si s’escau, com també els terminis per a aquests.

c) Tipus d’establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa.d) Horari d’obertura i de tancament, en cas de ser diferent del previst amb ca-

ràcter general.e) Aforament màxim autoritzat.f) Les llicències per a establiments oberts al públic destinats totalment o par-

cialment a espectacles musicals o a activitats musicals han d’expressar els valors màxims d’emissió sònica que són admissibles, segons la normativa sobre conta-minació acústica i les ordenances locals.

g) Les condicions singulars a què resta sotmesa, si s’escau.

SECCIÓ QUARTA

Supòsits especials

Article 106Llicències en immobles singulars que no compleixen tots els requeriments

1. Excepcionalment, es poden atorgar llicències d’establiments oberts al públic a locals que no compleixin totes les condicions establertes per aquest Reglament, sempre que el desenvolupament de la seva activitat no comporti un risc per a la seguretat de les persones i concorrin totes i cadascuna de les circumstàncies següents:

a) Que es tracti d’immobles protegits d’acord amb la normativa reguladora del patrimoni cultural català, en els quals les obres d’adequació requerides pel com-pliment de les condicions establertes per aquest Reglament resultin incompatibles amb la salvaguarda dels seus valors propis del patrimoni cultural, i així s’acrediti documentalment a la sol·licitud.

b) Que el projecte presentat per obtenir la llicència compti amb l’informe favorable de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

c) Que el projecte i la resta de documentació presentada amb la sol·licitud acre-ditin que el local compleix els requisits essencials i bàsics de seguretat, salubritat i higiene, de qualitat de les activitats, de comoditat i protecció de les persones i d’aïllament acústic, i d’altres mesures per evitar molèsties a terceres persones, i així ho admetin els informes preceptius.

2. El termini de resolució d’aquestes sol·licituds és de sis mesos.

Article 107Llicència d’establiments no permanents desmuntables

1. Els establiments no permanents desmuntables en què se celebrin espectacles públics o activitats recreatives requereixen la corresponent llicència municipal d’establiment obert al públic.

2. La sol·licitud, tramitació i atorgament d’aquesta llicència es regeix pel que estableixen els articles anteriors d’aquest capítol, sense perjudici que l’ajuntament afectat, mitjançant resolució motivada per les circumstàncies del cas i les carac-terístiques de la construcció desmuntable, pugui acordar eximir-les d’alguns dels requeriments dels articles anteriors.

3. A efectes de la intervenció administrativa en matèria d’incendis, els establi-ments i activitats recollits en aquest article es regeixen també per la normativa de la Generalitat sobre prevenció i seguretat en cas d’incendi.

4. En el cas de les instal·lacions de les fires d’atraccions, pel que fa als muntatges i a les instal·lacions de les citades atraccions, s’han de regir per les prescripcions establertes a l’article 39.4 d’aquest Reglament.


Disposicions

CAPÍTOL TERCER

Llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Article 108Aplicació

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els definits a l’article 42.1 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. En els termes que estableix l’article següent, requereixen llicència o autorit-zació els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que no estan inclosos dins la llicència, autorització o comunicació prèvia d’un establiment o espai obert al públic, per incórrer en alguna de les circumstàncies següents:

a) Tenir lloc en un espai obert al públic.b) Tenir lloc en algun tipus d’establiment que, tot i no tenir la condició d’esta-

bliments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per dur-hi a terme els espectacles o les activitats.

c) Tenir lloc en algun tipus d’establiment que disposi de llicència o autorització diferent de l’espectacle o l’activitat recreativa que es vulgui realitzar, o diferent de les previstes en aquest Reglament.

Article 109Determinació dels que estan subjectes a autorització o llicència

Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants, o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos estan sotmesos a llicència municipal.

Article 110Espectacles i activitats organitzats pels ajuntaments

Els espectacles públics i les activitats recreatives extraordinaris organitzats pels serveis municipals o sota la responsabilitat directa d’aquests han de comptar amb les mesures necessàries per garantir la protecció de la seguretat, la salut i els drets de les terceres persones que puguin resultar afectades per la seva realització, i és responsabilitat dels mateixos serveis municipals l’adopció d’aquestes mesures.

Article 111Requisits generals

1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari regulats pels articles anteriors, inclosos els organitzats pels ajuntaments o sota la seva responsabilitat directa, han de complir en tot cas els requisits següents:

a) Ser convocats, organitzats i realitzats sota la responsabilitat d’una o d’unes persones determinades, que poden ser entitats, persones físiques o jurídiques o persones responsables o empleades de serveis de l’Administració pública i que, en tot cas, han de ser identificades, amb determinació clara de la responsabilitat que els correspon.

b) Presentar una anàlisi de la mobilitat provocada per l’espectacle públic o activitat recreativa, amb previsió de mesures especials per afrontar les necessitats detectades, si s’escau, segons determina la normativa sobre regulació de la mobilitat generada.

c) Disposar de personal de vigilància i de personal de control d’accés, respecti-vament, si així es preveu en aquest Reglament.

d) Disposar d’un pla d’autoprotecció.e) Disposar dels serveis d’higiene i seguretat i dels dispositius d’assistència

sanitària corresponents.f) Disposar de serveis automàtics de control d’aforaments, quan s’escaigui.


Disposicions

g) Presentar una valoració de l’impacte acústic de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa i, si escau, adoptar les mesures necessàries per prevenir-lo i minimitzar-lo.

h) Haver contractat la pòlissa de responsabilitat civil.i) Acreditar la disponibilitat de l’establiment o de l’espai on es realitza l’espectacle

públic o l’activitat recreativa.2. Si es realitzen en un establiment tancat, aquest ha de complir els requisits

constructius i de prevenció d’incendis exigits per aquest Reglament als establiments oberts al públic destinats al mateix tipus d’espectacle públic o d’activitat recreativa que es vulgui realitzar.

3. Si els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari es realitzen en un espai obert, a més dels requisits establerts a l’apartat primer han de complir els que preveu l’article següent.

Article 112Requisits per als espectacles públics i activitats recreatives realitzats en espais oberts

1. Únicament es poden organitzar en espais oberts espectacles públics o activi-tats recreatives de caràcter extraordinari que, a més de complir els requeriments d’aquesta i d’altres disposicions que els afectin, es trobin en una de les circums-tàncies següents:

a) Se celebrin amb motiu de festes i revetlles populars o de festivals o certàmens que comptin amb una àmplia participació de la població directament afectada.

b) Se celebrin en dates o vigílies festives, dins d’horaris en què el seu impacte sigui admissible pels usos socials majoritaris.

c) Se celebrin en indrets situats a la distància necessària dels nuclis habitats, de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu.

2. Les persones organitzadores han de comptar amb la conformitat de la persona titular de l’espai obert. Si l’espai obert forma part d’un espai natural o immoble protegit d’acord amb la normativa reguladora del patrimoni cultural català, cal també la conformitat de l’autoritat administrativa o de la persona responsable de la seva protecció i gestió.

3. Les persones organitzadores poden tancar l’espai obert destinat a la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa, si ho autoritza la seva persona titular. Les tanques utilitzades han de ser homologades i en cap cas no poden acabar en angles de tall o en superfícies agressives que puguin causar dany a les persones. Així mateix, per raons de seguretat s’hauran de preveure diversos punts oberts a la tanca per facilitar l’evacuació.

4. La persona organitzadora ha d’instal·lar els serveis sanitaris i higiènics i d’assistència sanitària que corresponguin.

5. La persona organitzadora es fa també responsable d’habilitar l’espai que sigui necessari per a l’aparcament de vehicles i, si s’escau, per a l’acampada de les persones assistents, i subsidiàriament dels danys i perjudicis que aquestes puguin ocasionar en els béns públics i privats situats a les rodalies de l’espai. L’administració competent per concedir la llicència o autorització d’aquesta activitat pot condicionar la seva realització al fet que la persona organitzadora dipositi una fiança suficient per respondre per aquests danys i, en general, per la resta que es puguin ocasionar en l’espai obert com a conseqüència de la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

Article 113Memòria d’espectacle públic o d’activitat de caràcter extraordinari

1. Per sol·licitar una llicència o autorització de caràcter extraordinari s’ha de redactar una memòria, amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de l’espectacle públic o activitat recreativa de què es tracti.b) Data o dates i horari previst per a la realització.


Disposicions

c) Nom, cognoms, adreça i telèfons de, com a mínim, dues persones responsables de la seva organització.

d) Descripció breu de l’espectacle o activitat i del nombre màxim de persones que previsiblement assistiran o participaran en la seva realització, amb indicació dels serveis o prestacions que se’ls ofereixen.

e) Indicació de les mesures adoptades, incloses la contractació del personal de seguretat privada i de control d’accés, i de les que convindria adoptar per part dels serveis municipals afectats, per tal prevenir riscos per a la salut i la seguretat i per prevenir inconvenients o molèsties per a terceres persones interessades, especial-ment en matèria de sorolls i de trànsit.

f) Declaració responsable de disposar de la pòlissa d’assegurances que dóna cobertura a la responsabilitat civil que pugui derivar-se de l’organització i realització de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g) Identificació de la persona o persones titulars de la disponibilitat de l’establi-ment, recinte o espai obert i, en cas que no sigui la mateixa persona promotora o organitzadora, document que expressi la seva conformitat amb l’espectacle públic o amb activitat recreativa projectats.

2. La memòria prevista per l’apartat anterior ha de ser redactada:a) Pels mateixos serveis municipals, en el cas dels espectacles i les activitats

organitzats pels ajuntaments.b) En els altres casos, per les persones que organitzen l’espectacle o activitat, o

per qui elles mateixes designin.

Article 114Procediment de sol·licitud i tramitació de la llicència municipal

1. La llicència requerida per realitzar els espectacles públics i les activitats re-creatives de caràcter extraordinari s’ha de tramitar de conformitat amb els apartats següents:

a) La persona responsable de l’espectacle públic o activitat recreativa ha de presentar la corresponent sol·licitud a l’ajuntament, acompanyada de la memòria regulada a l’article anterior.

b) L’ajuntament ha de sotmetre la memòria a consulta dels òrgans municipals, comarcals o de la Generalitat que siguin competents en matèria de seguretat ciuta-dana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit els quals disposen de 15 dies per emetre l’informe corresponent.


d) L’ajuntament ha de resoldre sobre l’atorgament de la llicència i notificar-la en el termini d’un mes a comptar de la seva sol·licitud. Si no hi ha resolució expressa dins d’aquest termini, la llicència s’entén denegada per silenci administratiu negatiu.

Article 115Autorització de l’ús d’espais oberts de titularitat pública

1. Quan els espectacles públics o les activitats recreatives regulats per aquest capítol s’hagin de realitzar en espais oberts de titularitat pública, la seva realització resta condicionada al fet que la persona organitzadora obtingui la corresponent autorització d’ús de l’espai per part de l’administració titular d’aquest. Aquesta autorització s’ha de sol·licitar conjuntament amb la llicència municipal.

2. En aquests casos, l’atorgament de la llicència s’ha de pronunciar expressament i favorablement sobre l’autorització d’ús de l’espai municipal en què s’ha de realitzar l’espectacle públic o l’activitat recreativa.

3. En els casos d’ús d’espai públic no municipal, cal sol·licitar simultàniament l’autorització d’utilització de l’espai públic a l’òrgan competent de l’administració que n’és titular, de conformitat amb la legislació sobre patrimoni de les administracions públiques, i incloure-la en la documentació que cal adjuntar a la memòria.


Disposicions

Article 116Procediment de sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Generalitat

L’autorització requerida per realitzar els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari s’ha de tramitar de conformitat amb els apartats següents:

a) Presentació de la sol·licitud acompanyada de la memòria als serveis terri-torials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat.

b) El servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de sotmetre la memòria a consulta dels òrgans municipals o de la Generalitat que siguin competents en matèria de seguretat ciutadana, prevenció i seguretat en matèria d’incendis, protecció civil i trànsit, els quals disposen de 15 dies per emetre l’informe vinculant corresponent.


d) La direcció dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de resoldre sobre l’atorgament de la llicència i notificar-la en el termini d’un mes de la seva sol·licitud. Si no hi ha resolució expressa dins d’aquest termini, la llicència s’entén denegada per silenci administratiu negatiu.

Article 117Contingut de les llicències i autoritzacions per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari

Les llicències i les autoritzacions per a espectacles públics o per a activitats recreatives de caràcter extraordinari han de tenir el contingut següent:

a) Una descripció dels antecedents, que acrediti el compliment dels requisits i dels tràmits establerts per aquest capítol.

b) La identificació i descripció de l’espectacle públic o l’activitat recreativa autoritzat, el lloc, data o dates i horari de la seva realització i l’aforament màxim autoritzat.

c) Els requeriments i les condicions a què resta sotmesa la seva realització, incloent en tot cas els determinats amb caràcter vinculant pels informes preceptius.

CAPÍTOL QUART

Autorització i llicència d’establiments de règim especial

Article 118Els establiments de règim especial

1. Són establiments oberts al públic de règim especial aquells establiments d’ac-tivitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, en els termes que es determinin per ordre del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació.

2. D’acord amb l’article 39 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els establiments de règim especial requereixen llicència municipal, amb informe vinculant previ de la Generalitat, en els municipis de més de 50.000 habitants, o autorització de la Generalitat, prèvia conformitat de l’ajuntament afectat, en la resta de municipis. La Generalitat pot delegar aquesta competència als ajuntaments que així ho sol·licitin.

Article 119Condicions i requisits especials

A més de complir les condicions i els requisits de caràcter general exigits per als establiments oberts al públic, els de règim especial també han de complir els següents:


Disposicions

a) Disposar del servei de vigilants de seguretat privada següent:D’1 a 500 persones d’aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat privada.De 501 a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 2 vigilants/es de seguretat pri-

vada.De 1.001 a 2.000 persones d’aforament autoritzat: 3 vigilants/es de seguretat

privada.A partir de 2.000 persones d’aforament autoritzat: 1 vigilant/a de seguretat pri-

vada més per cada 1.000.b) Disposar del personal de control d’accés següent:D’1 a 150 persones d’aforament autoritzat: 1 controlador/a d’accés.De 151 a 500 persones d’aforament autoritzat: 2 controladors/es d’accés.De 501 a 1.000 persones d’aforament autoritzat: 3 controladors/es d’accés.De 1.001 a 2.000 persones d’aforament autoritzat: 4 controladors/es d’accés.A partir de 2.000 persones d’aforament autoritzat: 1 controlador/a més per cada

1.000.c) Disposar dels serveis d’assistència sanitària que preveu aquest Reglament.d) No admetre l’entrada a persones menors de 18 anys.e) Disposar d’un aparcament propi dimensionat al seu aforament autoritzat.

Excepcionalment, la llicència o autorització pot eximir el compliment d’aquest requisit si l’estudi o memòria sobre mobilitat presentat acredita l’existència i l’ús de serveis de transport col·lectiu i la suficiència de places d’aparcament en la pro-ximitat de l’establiment.

f) Que no hi hagi persones residents en un radi de 500 metres a l’entorn de l’establiment. Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot reduir aquest radi a 200 metres si el projecte acredita l’existència de mesures d’aïllament acústic suficients per garantir que no es produiran molèsties a les persones que resideixen a la proximitat de l’establiment.

g) Que no hi hagi centres educatius, biblioteques, centres esportius ni centres de culte en un radi de 500 metres a l’entorn de l’establiment. Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot eximir del compliment d’aquest requisit si garanteix que el local roman tancat des d’una hora abans de l’obertura i fins a una hora després de la clausura i durant l’horari lectiu o d’ús dels serveis esmentats.

h) Que s’acrediti mitjançant un apartat específic del projecte que l’establiment de règim especial, atès el seu horari i el dels desplaçaments que ha de provocar i el volum d’aquests, no ha d’interferir en l’activitat econòmica i social de la zona afectada.

Article 120Sol·licitud i tramitació de l’autorització de la Generalitat

1. La sol·licitud d’autorització d’establiment de règim especial s’ha de presentar als serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, amb les dades i la documentació requerides en aquest Reglament, complementada, si s’escau, amb les dades necessàries per donar compliment als requeriments establerts per l’article anterior.

2. La direcció dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles i activitats recreatives és l’òrgan competent per resoldre les sol·licituds d’autorit-zació d’establiment de règim especial, sense perjudici del que estableix l’apartat següent.

3. Una vegada completats els tràmits d’informació pública i havent donat com-pliment al contingut dels informes preceptius i facultatius, els serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives han de sotmetre l’expedient a informe de l’ajuntament afectat, per un termini de dos mesos. Aquest informe és vinculant en tots els seus aspectes.

4. Tenint en compte el termini establert per a l’elaboració d’aquest informe, la direcció dels serveis territorials del joc i d’espectacles ha de resoldre i notificar l’autorització en el termini màxim de sis mesos.


Disposicions

Article 121Sol·licitud i tramitació de les llicències municipals

1. La sol·licitud de llicència municipal d’establiment de règim especial s’ha de presentar a l’ajuntament amb les dades i la documentació requerides en aquest Reglament per a les llicències de caràcter general, complementada , si s’escau, amb les dades necessàries per donar compliment als requeriments establerts en aquest capítol.

2. L’ajuntament és l’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de llicència d’establiment de règim especial, d’acord amb el procediment establert per a les llicències municipals, sense perjudici del que estableix l’apartat següent.

3. Una vegada completats els tràmits d’informació pública i de sotmetiment als informes preceptius i facultatius, l’ajuntament ha de sotmetre l’expedient a informe dels serveis territorials competents en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, per un termini de dos mesos. Aquest informe és vin-culant en tots els seus aspectes.

Tenint en compte el termini establert per a l’elaboració d’aquest informe, l’ajun-tament ha de resoldre i notificar l’autorització en el termini màxim de sis mesos.

CAPÍTOL CINQUÈ

Autoritzacions i llicències provisionals

Article 122Supòsits en què es poden atorgar

L’òrgan competent per atorgar les llicències o autoritzacions d’establiment obert al públic i d’establiment de règim especial les pot atorgar amb caràcter provisional quan es compleixen tots els requisits següents:

a) Que l’acta de control inicial, malgrat ser desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no suposen risc per a la seguretat de les persones i béns, ni molèsties per a les persones que viuen a la seva proximitat, i així s’acrediti a l’expedient.

b) Que l’acta de control inicial acrediti que l’eventual llicència o autorització provisional no infringeix la normativa ambiental ni l’altra normativa sectorial que incideixi en l’establiment.

c) Que es compleixin els altres requisits que, si s’escau, estableixi l’òrgan com-petent per atorgar l’autorització o la llicència.

d) Que la persona titular de l’establiment hagi dipositat la fiança que assenyali el mateix òrgan atorgant.

Article 123Procediment

Les llicències i les autoritzacions provisionals, si es compleixen els requisits establerts per l’article anterior, s’han de tramitar en aplicació del procediment següent:

a) Han de ser sol·licitades a l’òrgan competent per atorgar-les pel titular de l’establiment, un cop constatat que l’acta de control inicial conté les previsions requerides per l’article anterior.

b) En la mateixa resolució d’atorgament s’ha de fixar la fiança a la qual queda condicionada i no es pot iniciar l’activitat mentre aquesta no hagi estat dipositada. Un cop passats tres mesos des de la seva sol·licitud sense haver estat resolta expres-sament la llicència o autorització provisional, la persona interessada podrà entendre desestimada la seva sol·licitud.

c) La llicència o l’autorització provisional té vigència fins a l’atorgament de la definitiva. En tot cas, caduca en el termini d’un any del seu atorgament, i l’esta-bliment ha de tancar, si no s’ha atorgat la definitiva, per causa imputable al titular de l’establiment.


Disposicions

CAPÍTOL SISÈ

Comunicació prèvia

Article 124Supòsits en què és procedent

Estan sotmesos al règim de la comunicació prèvia els casos següents:a) La modificació no substancial dels establiments oberts al públic que comptin

amb la llicència municipal corresponent.b) Els establiments oberts al públic destinats a espectacles cinematogràfics.c) Els establiments oberts al públic destinats a espectacles públics i activitats

recreatives musicals amb un aforament autoritzat fins a 150 persones.d) Establiments oberts al públic d’activitats de restauració amb un aforament

autoritzat fins a 150 persones, i sempre que no disposin de terrassa o qualsevol altre espai complementari a l’aire lliure.

e) Les actuacions en directe en els establiments recollits en el catàleg de l’annex I.

Article 125Condicions i requisits de la comunicació prèvia

1. En el cas dels establiments oberts al públic previstos a l’article anterior, el titular d’aquests ha de presentar, prèviament a la data prevista de la seva obertura, una comunicació a l’òrgan administratiu competent.

2. La comunicació prèvia ha d’anar acompanyada de la documentació següent:a) Declaració responsable del fet que l’establiment o activitat compleix els re-

quisits establerts per aquest Reglament.b) Declaració responsable de disposar de la pòlissa d’assegurances.

CAPÍTOL SETÈ

Transmissió i modiicació


1. Les persones titulars dels establiments i les organitzadores dels espectacles públics o de les activitats recreatives poden transmetre les llicències i autoritzacions, de conformitat amb l’article 36 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

2. El canvi de titularitat dels establiments oberts al públic ha de ser comunicat pel transmitent i per l’adquirent en el termini d’un mes des de la formalització del canvi a l’òrgan administratiu competent, que l’ha d’inscriure en el Registre d’es-tabliments oberts al públic i de persones organitzadores. Aquesta comunicació ha d’incloure el nom i les dades de la persona responsable adquirent de l’establiment, espectacle o activitat.

Article 127Modiicació dels establiments i de les seves instal·lacions

1. Les modificacions dels establiments i de les seves instal·lacions, ja sigui per transformació, adaptació o reforma, ampliació o reducció, o canvi d’emplaçament, estan sotmeses a l’obtenció d’una nova llicència o autorització quan siguin subs-tancials, segons el que disposa el Codi tècnic de l’edificació.

2. En els altres casos, les modificacions estan subjectes a la comunicació prè-via davant el mateix òrgan que va atorgar l’autorització o llicència o al qual es va efectuar la comunicació prèvia.

Article 128Modiicació dels espectacles públics i de les activitats recreatives

1. La modificació dels espectacles públics o de les activitats recreatives inclosos en la llicència, l’autorització o en la comunicació prèvia d’un establiment obert al


Disposicions

públic està subjecta al procediment de comunicació prèvia regulat en articles an-teriors, si els nous espectacles públics o les noves activitats recreatives amb què es vol modificar la llicència, l’autorització o la comunicació prèvia no estan sotmesos per aquest Reglament a requeriments addicionals als exigits per a l’atorgament de la llicència o l’autorització vigent, o per a la presentació de la comunicació prèvia.

2. En els altres casos, l’ampliació o la modificació de llicències, d’autoritza-cions o de comunicacions prèvies d’establiments oberts al públic i les llicències d’establiment de règim especial, per tal d’incloure-hi nous espectacles o activitats recreatives, requereix tramitar una nova llicència o autorització.

Article 129Canvi de les persones organitzadores i representants

1. El canvi, amb caràcter ordinari o puntual, de les persones responsables dels establiments oberts al públic i de les persones organitzadores dels espectacles i de les activitats recreatives i, si s’escau, de les seves persones representants davant l’Administració ha de ser comunicat a l’administració que els hagi autoritzat, per a la seva inscripció en el Registre d’establiments oberts al públic i de persones organitzadores.

2. Aquest deure de comunicació afecta tant les persones que deixen de ser responsables, organitzadores o representants, com les que assumeixen aquestes funcions.

TÍTOL QUARTControl i inspecció

CAPÍTOL PRIMER

Els controls

Article 130Sistema de controls

1. Els establiments oberts al públic estan subjectes al sistema de controls següent:a) Control inicial, que es duu a terme en el període de posada en marxa de les

instal·lacions a l’inici de l’activitat dels establiments subjectes a autorització o llicència.

b) Controls periòdics dels establiments subjectes a autorització, llicència o comunicació prèvia.

2. El control inicial i els controls periòdics es poden realitzar pels serveis d’ins-pecció de l’Administració o per les entitat col·laboradores de l’Administració.

Article 131El control inicial

1. Es realitza un cop atorgada l’autorització o llicència, i finalitzades les instal-lacions, en la fase de posada en marxa de l’establiment, amb la finalitat de verificar l’adequació de les instal·lacions al projecte autoritzat.

2. L’acta de control inicial, que verifica el compliment de les condicions de l’autorització o llicència, ha de ser presentada a l’administració competent en el termini màxim d’un mes a comptar de l’acabament del control i l’habilita per a l’exercici de l’activitat.

3. L’acta i l’informe de control s’han d’incorporar a la documentació de l’esta-bliment.

Article 132Els controls periòdics

1. Els controls periòdics s’han d’efectuar cada quatre anys. Aquest termini es computa des de la data de l’atorgament de la llicència, de l’autorització o de la co-


Disposicions

municació prèvia davant l’Administració o des de la darrera acta de control. L’acta de control s’ha d’aixecar abans que finalitzi aquest termini.

2. Un cop rebudes les actes de control i, si s’escau, els resultats de les anàlisis, els informes de control i les valoracions dels mateixos, i dins el termini establert, l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització o rebre la comunicació prèvia pot determinar el següent:

a) Assabentar-se del control efectuat i del funcionament normal i adequat de l’es-tabliment, si les actuacions i, si s’escau, els informes de control així ho acrediten.

b) Posar de manifest els incompliments de la llicència, autorització o comuni-cació prèvia, o de la normativa aplicable, i instar la persona titular de l’establiment a corregir-los.

Article 133Drets i obligacions de la persona titular de l’establiment

1. La persona titular de l’establiment resta obligada a:a) Sotmetre l’establiment als controls que preveu aquest Reglament.b) Facilitar l’accés al personal inspector o tècnic de control acreditat a l’esta-

bliment.c) Facilitar el muntatge de l’equip i els instruments que siguin necessaris

per realitzar els mesuraments, les proves, els assaigs i les comprovacions ne-cessàries.

d) Posar a disposició del personal inspector o del personal tècnic acreditat la informació, la documentació, els equips i els elements que siguin necessaris per dur a terme l’actuació de control.

e) Permetre al personal inspector o al personal tècnic acreditat la presa de mostres suficients per realitzar les analítiques i les comprovacions, si s’escau.

f) Permetre al personal inspector o al personal tècnic acreditat la utilització dels instruments i dels aparells que l’empresa utilitzi amb fins d’autocontrol, si s’escau.

2. La persona titular o representant de l’establiment té els drets següents:a) Ser present a totes les actuacions i firmar-ne l’acta. Juntament amb la seva

signatura, pot fer-hi constar les manifestacions que cregui oportunes i rebre’n una còpia.

b) Rebre informació de les dades tècniques del mostreig, la metodologia de me-surament, la identificació del laboratori que ha de dur a terme l’anàlisi i el sistema analític al qual s’ha de sotmetre la mostra, si s’escau.

c) Rebre advertiment de les apreciacions de risc o d’incompliment formal que s’hagin pogut detectar en el moment de realitzar el control.

Article 134Documentació que cal presentar

En el moment de realitzar les actuacions de control, la persona titular de l’esta-bliment o la seva representant ha de presentar la documentació següent:


b) El nom de la persona o persones físiques representants de la persona o perso-nes organitzadores dels espectacles o de les activitats recreatives en l’establiment autoritzat, o del titular de l’establiment.

c) L’acta de control inicial i les actes de control periòdic.d) Els fulls de reclamació/denúncia formulats per persones afectades, si s’es-

cau.e) Una declaració responsable en els termes establerts respecte a la contractació

d’una assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil.f) Els escrits relatius a la comunicació a l’administració competent de l’exercici

del dret d’admissió, si s’escau.


Disposicions

g) El pla d’autoprotecció, si s’escau.h) La resta que sigui requerida per la normativa reguladora de prevenció i control

ambiental de les activitats.i) La documentació que acrediti que està en possessió de les altres llicències o

autoritzacions que concorrin en l’activitat, si s’escau.

Article 135Control dels establiments subjectes a llicència o autorització

1. Són objecte de control, en el cas dels establiments oberts al públic subjectes a llicència o autorització, totes les determinacions fixades en la llicència o autorit-zació, i en tot cas les següents:

a) Les emissions, amb especial atenció a les de sorolls. En el cas dels establi-ments d’activitats musicals i d’espectacles musicals, un cop instal·lats els elements d’aïllament s’ha de portar certificació emesa per l’empresa projectista o instal·ladora que no se superen els valors límit d’immissió que siguin d’aplicació, i se n’ha de comprovar l’efectivitat mitjançant el mesurament de l’aïllament acústic en el mateix establiment i en els domicilis afectats, d’acord amb el que estableix el Codi tècnic de l’edificació.

b) La producció i gestió de residus; les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sanejament d’aigua, i les mesures i les tècniques d’estalvi energètic, d’aigua i de matèries primeres.

c) Les mesures de prevenció i seguretat en cas d’incendi determinades en aquest Reglament.

d) Les mesures, les tècniques i els sistemes d’autoprotecció i de prevenció de la seguretat de les persones i dels béns.

e) Les mesures, les tècniques i els sistemes de protecció de la higiene i la salut de les persones.

f) El funcionament i els registres del sistema automàtic de control d’aforaments, si n’hi ha.

2. El control periòdic dels establiments oberts al públic subjectes a llicència o autorització ha de complir els tràmits següents:

a) Els serveis d’inspecció de l’Administració o l’entitat col·laboradora de l’Ad-ministració que realitza el control esmentat han d’aixecar una acta per triplicat de l’actuació de control realitzada, i lliurar-ne una de les còpies a la persona titular de l’establiment.

b) En el termini màxim d’un mes des de la data de l’acta de control, els serveis d’inspecció de l’Administració o l’entitat col·laboradora de l’Administració han de fer les analítiques necessàries i elaborar el seu informe de control periòdic, que han de trametre a la persona titular de l’establiment i, juntament amb l’acta de l’actuació de control, a l’òrgan que va atorgar la llicència o autorització.

c) L’òrgan competent per autoritzar l’establiment ha de trametre una còpia de l’acta i de l’informe de control a:

L’òrgan competent en matèria de prevenció i control ambiental, d’acord amb la normativa de prevenció i control ambiental.

L’ajuntament, si es tracta d’un establiment de règim especial autoritzat per la Generalitat.

La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recre-atives, si es tracta d’un establiment de règim especial autoritzat per l’ajuntament.

Aquests òrgans disposen d’un termini d’un mes a comptar a partir de la notificació per avaluar l’informe de control, en l’àmbit de les seves competències, i trametre la seva valoració a l’òrgan competent per autoritzar l’establiment.

d) Dins el mes següent a la recepció de les valoracions previstes a l’apartat anterior, o de transcórrer el termini per emetre-les, l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització ha de dictar la resolució que sigui procedent. Si no ha comunicat cap resolució a la persona titular de l’establiment dins els quatre mesos següents a la data de l’acta de control, s’entén que el control és favorable.


Disposicions

Article 136Control dels establiments subjectes a comunicació prèvia

1. El control dels establiments sotmesos al tràmit de la comunicació prèvia davant l’Administració consisteix en una verificació tècnica amb l’objecte d’acreditar que l’establiment i les activitats que s’hi desenvolupen s’ajusten a la comunicació i a la documentació que l’acompanya, especialment en els aspectes següents:

a) Les emissions, amb especial atenció a les de soroll i vibracions. Un cop instal·lats els elements d’aïllament s’ha de portar certificació emesa per l’empresa projectista o instal·ladora que no se superen els valors límit d’immissió que siguin d’aplicació.

b) La producció i gestió de residus.c) Les mesures de prevenció i seguretat en cas d’incendi determinades per aquest

Reglament.d) Les mesures i les tècniques d’autoprotecció.e) Les mesures i les tècniques de protecció de la higiene i la salut de les persones.f) El funcionament i els registres del sistema automàtic de control d’aforaments,

si n’hi ha.2. Un cop feta l’actuació de control, els serveis administratius d’inspecció o

l’entitat col·laboradora que fan el control n’han d’estendre una acta per triplicat, de la qual han de lliurar una còpia a la persona titular i a l’ajuntament. En el cas que s’hagin pres mostres, les anàlisis corresponents s’han de lliurar, en el termini d’un mes, als òrgans competents de l’ajuntament i a la persona titular de l’empresa. Dins del mes següent a la recepció de l’acta i, si s’escau, dels resultats de les anàlisis, l’ajuntament ha d’adoptar les mesures que corresponguin. Si dins els dos mesos següents a l’acta de control l’ajuntament no ha notificat cap resolució a la persona titular, s’entén que el control és favorable.

Article 137Contingut de l’acta i de l’informe de control

1. Les actes de control inicial o periòdic han de tenir el contingut mínim se-güent:

a) Identificació de l’establiment i de la seva persona titular.b) Referència a la llicència, autorització o comunicació prèvia, amb especificació

de les determinacions sobre el control que s’hi contenen.c) Identificació de l’últim control realitzat.d) Identificació del dia i hora de realització de les actuacions de control, de les

persones que l’efectuen i de les que hi assisteixen en representació de la persona titular.

e) Especificació detallada dels aparells de mesurament i anàlisi que s’empren en l’actuació de control.

f) Descripció de totes les actuacions de control efectuades, amb especificació dels emissors, dels aparells, dels sistemes, dels elements i de la documentació controlats i, si s’escau, dels dispositius i metodologia d’anàlisi utilitzats.

g) Descripció de les modificacions que, si s’escau, s’hagin observat en les instal-lacions, els processos i els sistemes respecte del projecte autoritzat o comunicat.

h) Incidències que, si s’escau, s’hagin produït durant l’actuació de control.i) Durada de l’actuació i signatura de les persones assistents.2. El control de les mesures de prevenció d’incendis s’ha de fer en el marc de la

normativa de la Generalitat en matèria de prevenció i seguretat en incendis. Aquest control s’ha de fer mitjançant els serveis tècnics municipals o de les entitats col-laboradores corresponents.

Article 138Les entitats col·laboradores de l’Administració

1. La Llei 11/2009, de 6 de juliol, encomana l’exercici de funcions de control i verificació a les entitats col·laboradores de l’Administració, el procediment i


Disposicions

contingut per a l’habilitació, així com els requisits a què estaran sotmeses aquestes entitats de control, que es troben recollides a l’annex II.

2. Els controls inicials i periòdics poden ser fets, segons determini l’adminis-tració competent, pels seus serveis d’inspecció o per una, o més d’una, entitat col-laboradora de l’Administració capacitada per fer controls en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. L’entitat col·laboradora de l’Administració és responsable d’efectuar els con-trols en un màxim de tres mesos a partir del moment en què es requereixen els seus serveis per part de la persona titular o responsable de l’establiment.

Article 139Revisió dels controls efectuats per entitats col·laboradores de l’Administració

Els òrgans competents per autoritzar els establiments oberts al públic o per rebre la comunicació prèvia, mitjançant personal d’inspecció propi, o cedit o facilitat per altres administracions en aplicació de relacions de col·laboració, poden revisar les actuacions i els informes de control efectuats per entitats col·laboradores de l’Ad-ministració, en aplicació del que preveuen els articles anteriors d’aquest capítol. Aquestes revisions han de seguir el procediment i tenen els efectes següents:

a) Els òrgans competents han de notificar la resolució de revisió del control a la persona titular de l’establiment i a l’entitat col·laboradora que hagi efectuat el control a revisar, tot emplaçant-los a l’establiment controlat en el dia i hora en què el personal d’inspecció ha d’efectuar les actuacions de revisió de la comprovació del control efectuat del local i de la resta d’elements que han de ser objecte de control. En finalitzar aquestes actuacions, el personal d’inspecció ha d’aixecar la corresponent acta de revisió del control, que també ha de signar la persona titular del local o la seva representant i les persones representants de l’entitat col·laboradora de l’Administració, a les quals se n’ha de facilitar una còpia.

b) Dins el mes següent a l’aixecament de l’acta de revisió del control, o dels dos mesos, si així ho requereixen les comprovacions o les anàlisis previstes per l’acta de revisió, el personal d’inspecció ha de lliurar a l’òrgan competent, a la persona titular de l’establiment controlat, a l’entitat col·laboradora autora del control revisat i, si s’escau, a la resta d’òrgans que hagin participat en el procediment de control el seu informe de revisió, en què ha de manifestar motivadament la seva conformitat o la seva disconformitat amb el control revisat i assenyalar, si s’escau, les modifi-cacions que cal fer a l’establiment per a la seva plena regularització. Si l’informe de revisió no ha estat lliurat dins els terminis d’un mes o de dos mesos previstos per aquest paràgraf, es produeix la caducitat del procediment de revisió i s’arxiven les actuacions.

c) En el cas de controls inicials d’establiments sotmesos a llicència o autoritza-ció, si la revisió del control s’ha iniciat dins el termini de quatre mesos comptats a partir de la data de l’acta de control, la resolució de revisió del control interromp el còmput d’aquest termini.

d) Les persones titulars, l’entitat col·laboradora i la resta d’òrgans als quals s’ha comunicat l’informe de revisió poden formular les seves al·legacions o valoracions, i trametre-les en el termini màxim d’un mes a l’òrgan competent per autoritzar l’establiment o per rebre la comunicació prèvia.

e) Si l’informe de revisió emès pel personal d’inspecció manifesta la seva confor-mitat amb el control favorable revisat, finalitza el procediment de revisió i s’arxiven les actuacions. En el cas de controls inicials d’establiments sotmesos a llicència o autorització, aquesta confirmació del control favorable els permet obrir i iniciar immediatament les seves activitats.

f) Si l’informe de revisió emès pel personal d’inspecció manifesta la seva discon-formitat amb el control revisat, l’òrgan competent per autoritzar l’establiment obert al públic o per rebre la comunicació prèvia pot adoptar, dins del mes següent a la finalització del termini per formular al·legacions establert per l’apartat d), alguna de les mesures següents:


Disposicions

Requerir la persona titular de l’establiment perquè dugui a terme les modifi-cacions que siguin necessàries per adequar-lo al projecte tècnic, a la llicència, a l’autorització o a la comunicació prèvia, si s’escau, o a la normativa que sigui aplicable. Si es tracta d’una revisió del control inicial prevista per l’apartat b) d’aquest article, l’establiment pot obrir, excepte en aquells casos en què l’obertura de l’establiment pugui tenir incidència o perill sobre els béns o les persones. Un cop efectuades les modificacions requerides, el titular de l’establiment ha d’instar una nova inspecció, i només es considera regularitzat quan aquesta sigui favorable.

Informar l’òrgan competent per sancionar, si és diferent, als efectes d’iniciar un procediment sancionador a la persona titular de l’establiment.

Informar l’òrgan competent per habilitar les entitats col·laboradores de l’Admi-nistració, als efectes d’iniciar un procediment sancionador a l’emissora de l’informe de control revisat.

Si cap d’aquestes mesures no s’adopta dins el termini establert per aquest apartat, caduca el procediment de revisió i s’arxiven les actuacions.

CAPÍTOL SEGON

Les revisions i inspeccions

Article 140Subjecció a revisió periòdica

Les llicències i les autoritzacions d’establiments oberts al públic poden preveu-re revisions periòdiques, atenent les seves característiques, segons determini la normativa sectorial en matèria de seguretat o prevenció i control ambiental.

Article 141Competència per inspeccionar

1. La competència per inspeccionar els establiments oberts al públic, els espec-tacles públics i les activitats recreatives, als efectes de verificar el compliment del règim establert per aquest Reglament, correspon:

a) A l’ajuntament que hagi atorgat la llicència corresponent o hagi estat el destinatari de la corresponent comunicació prèvia, si ha assumit aquesta com-petència.

b) A l’Administració de la Generalitat, en els casos d’establiments sotmesos a la seva autorització i en els d’establiments sotmesos a llicència o a comunicació prèvia davant l’ajuntament, si aquest no ha assumit formalment les competències inspectores i sancionadores.

c) Sens perjudici del que estableixen els dos apartats anteriors, la policia de Catalunya pot efectuar inspeccions en funció dels acords establerts entre els ajun-taments i el departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives en el marc dels convenis subscrits per aquests.

2. Quan la competència inspectora en la matèria de què és objecte aquest Regla-ment correspon a la Generalitat, és exercida sota la direcció, impuls i responsabilitat de la direcció general i dels serveis territorials del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. El personal que efectua les inspeccions ha de ser membre de la policia de Catalunya, o altre personal funcionari públic designat per l’òrgan responsable de l’administració competent.

Article 142Exercici de la funció inspectora

1. El personal d’inspecció té, en l’exercici de les seves funcions, el caràcter d’agent de l’autoritat, en els termes i amb les conseqüències establerts per la legislació general de procediment administratiu.


Disposicions

2. El personal d’inspecció es pot acompanyar en l’exercici de les seves funcions de personal col·laborador, empleat de l’Administració o no, que tingui l’especialit-zació tècnica requerida i l’habilitació suficient.

3. Les inspeccions es poden realitzar en dues fases:a) La que tingui per objecte els aspectes propis del funcionament de l’establiment,

espectacle o activitat, com ara les emissions acústiques, els controls i les limita-cions d’accés, la qualificació del personal i els consums de begudes alcohòliques, entre d’altres, que s’ha de realitzar sense avís previ, i durant el funcionament de l’establiment, espectacle o activitat.

b) La que tingui per objecte comprovar els aspectes estructurals de l’establiment, el seu equipament i la seva documentació, que preferiblement s’ha de realitzar mentre no estigui en funcionament l’establiment inspeccionat, i havent concertat prèviament dia i hora amb el seu titular.

4. Les persones titulars i les persones organitzadores han de permetre i facilitar les inspeccions i posar a disposició del personal que les fa la documentació de l’es-tabliment, espectacle o activitat, la identificació del personal al seu servei i l’accés a les seves dependències, instal·lacions i equips. El personal d’inspecció i les seves persones col·laboradores poden accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l’entrada en domicili.

5. Les inspeccions s’han de realitzar en presència de la persona titular o orga-nitzadora, o de les persones representants o el personal al seu servei que aquesta designi.

6. Un cop finalitzada la inspecció, el personal d’inspecció ha d’aixecar una acta amb el contingut següent:

a) Identificació de l’establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa inspeccionat i de les persones titulars o organitzadores corresponents.

b) Identificació i signatura de les persones que participen en la inspecció, incloses les que ho fan en representació de la persona titular o organitzadora.

c) Data, hora i durada de la inspecció.7. Aixecada l’acta d’inspecció, en el mateix moment el personal d’inspecció ha

de lliurar una còpia a la persona titular o organitzadora, o als seus representants, i en els tres dies següents n’ha de trametre l’original a l’òrgan competent per exercir les competències sancionadores.

Article 143Efectes i conseqüències de les inspeccions

Si l’acta d’inspecció acredita l’existència d’eventuals incompliments de la llicèn-cia, l’autorització o la comunicació prèvia davant l’Administració, o presumptes infraccions a l’ordenament jurídic vigent, l’òrgan competent per exercir les com-petències sancionadores, dins el mes següent a la recepció de l’acta, pot requerir la persona titular o l’organitzadora perquè facin les modificacions necessàries en el seu establiment, espectacle o activitat, a fi d’adequar-lo plenament a la llicència, autorització o comunicació prèvia davant l’Administració, si s’escau, o a la nor-mativa vigent, tot donant-li un termini adequat per fer-ho. Aquests requeriments s’han d’ajustar al següent:

Que l’òrgan competent consideri que els incompliments o les infraccions acreditats per la inspecció no comporten risc per a la seguretat de les persones o béns, ni per a la convivència ciutadana, i així ho ha de reflectir en el requeriment.

A l’escrit s’ha d’efectuar un advertiment a la persona titular o organitzadora, informant-la que si no atén el requeriment dins del termini donat s’ha d’obrir el procediment sancionador corresponent.

Que la persona titular o la persona organitzadora comuniqui i acrediti a l’Admi-nistració les modificacions assenyalades en el requeriment, dins del termini donat. Per part de la persona instructora de l’expedient s’ha de requerir una nova inspecció. Si en aquesta inspecció es comprova el compliment, no és procedent l’obertura de procediment sancionador.


Disposicions

Si la persona titular o l’organitzadora no atén el requeriment dins del termini donat, l’òrgan competent ha d’obrir el procediment sancionador corresponent o qualsevol altre procediment d’exigència de responsabilitats administratives.

Si dins dels sis mesos següents a la recepció de l’acta d’inspecció l’òrgan com-petent no adopta la mesura indicada, ni concorren motius que permetin ampliar el termini, ni inicia un expedient informatiu, caduca el procediment d’inspecció i els seus possibles efectes.

Article 144Programació i realització de les inspeccions

Les inspeccions s’han de realitzar per les causes següents:a) Amb motiu de la denúncia presentada per persona o persones afectades per

l’establiment obert al públic, l’espectacle públic o l’activitat recreativa. Els òrgans competents per inspeccionar i sancionar han de donar una de les següents respostes a aquestes denúncies i reclamacions:

Informar dels resultats i les conseqüències de la inspecció acordada.Informar dels motius pels quals la inspecció no és procedent.b) Amb motiu d’indicis de risc o d’irregularitats advertits i comunicats pels i les

agents de l’autoritat en exercici de les seves funcions.c) En aplicació dels plans i programes d’inspecció regulats per l’article següent.

Article 145Objectius i plans i programes d’inspecció

1. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives ha de promoure l’existència d’objectius, prioritats, plans i programes definits d’inspecció dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives, amb la finalitat de garantir la seva adequació efectiva a la normativa vigent i la seva adaptació a l’evolució dels valors, dels costums i de les demandes socials en relació amb l’oci.

2. Els objectius i les prioritats de les actuacions inspectores en matèria d’esta-bliments oberts al públic, d’espectacles públics i d’activitats recreatives han de ser aprovats mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives.

3. La direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, un cop informada favorablement per la Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives, ha de promoure un pla d’actuacions inspectores en els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que fixi els criteris d’inspecció compartits pels serveis de la Generalitat i dels ajuntaments i la coordinació entre uns i altres, tenint en compte les competències respectives. En el marc d’aquest pla, tant la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives com els ajuntaments que exerceixen competències d’inspecció i sanció han de formular els respectius programes d’actuacions inspec-tores i els han de posar en coneixement de les altres administracions afectades.

TÍTOL CINQUÈRègim sancionador

CAPÍTOL PRIMER

Especiicacions i graduacions de les infraccions i sancions

Article 146Especiicacions per a la tipiicació de faltes molt greus

Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes molt greus feta per l’article 47 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:


Disposicions

a) Es considera que concorre risc greu per a les persones i béns als efectes de l’apartat a) de l’article esmentat:

a.1) Si hi ha deficiències en l’estructura i en el mobiliari pesant de l’establiment, acreditat per l’informe d’un tècnic competent.

a.2) Si s’utilitzen aparells o estris que generin un perill evident d’incendi, afecta-ció als materials constructius de l’establiment o afectació a la salut de les persones usuàries o espectadores.

a.3) Si les portes d’emergència no són practicables.a.4) Si els passadissos d’evacuació estan obstaculitzats greument per elements

fixos o que impedeixin totalment el pas.a.5) Si no disposen d’enllumenat d’emergència o de senyalització en les vies

d’evacuació o si aquests no es troben en condicions mínimes d’utilització.a.6) En els altres casos que es justifiqui degudament.La ponderació de les circumstàncies anteriors, als efectes de determinar la con-

currència de risc greu, s’ha de fer tenint en compte l’aforament màxim autoritzat de l’establiment, de l’espectacle o de l’activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior.

b) Es considera que incorren en tolerància d’activitats il·lícites o il·legals, es-pecialment pel que fa al consum de drogues o de substàncies tòxiques i al tràfic d’estupefaents, als efectes de l’apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores:

b.1) No expulsen les persones consumidores o les presumptes traficants que consumeixen o trafiquen de manera manifesta en el seu establiment, espectacle o activitat.

b.2) No comuniquen els fets a les autoritats competents si les persones consumi-dores o les presumptes traficants no atenen els requeriments d’expulsió.

b.3) No col·laboren amb les autoritats competents per evitar que aquests fets es tornin a reproduir.

b.4) Quan el consum de drogues o de substàncies estupefaents i el tràfic d’estu-pefaents es dugui a terme per part de personal relacionat amb l’activitat recreativa i/o amb els organitzadors.

b.5) En els altres casos que es justifiqui degudament.c) Es considera que incorren en manca de diligència necessària a l’hora d’impedir

activitats il·lícites o il·legals, especialment el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d’estupefaents, als efectes de l’apartat b) del citat article 47, quan les persones titulars o les organitzadores:

c.1) No donen instruccions expresses al seus serveis de vigilància per detectar i impedir aquestes activitats.

c.2) No tramiten queixes o denúncies fetes per la seva clientela, personal empleat o públic en general per aquest motiu.

c.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.d) Es considera, als efectes de l’apartat c) del citat article 47, que l’excés d’afo-

rament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones quan és superior en un 50% a l’autoritzat per als establiments d’aforament mitjà, alt i molt alt, i en un 100% per als establiments de baix aforament autoritzat, i en els demés casos que es justifiqui degudament. La ponderació de les circumstàncies anteriors als efectes de determinar que l’excés d’aforament autoritzat comporta risc per a la seguretat de les persones s’ha de fer tenint en compte l’aforament màxim autoritzat de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa, en el sentit que a major aforament autoritzat es presumeix un risc superior.

e) Es considera, als efectes de l’apartat d) del citat article 47, que hi ha manca d’atenció a persones que necessiten assistència mèdica immediata:

e.1) Si el personal de l’establiment, de l’espectacle, de l’activitat recreativa, el personal de seguretat privada i el personal de control d’accés, davant d’alguna persona usuària o espectadora en situació d’inconsciència o de patir símptomes evidents de malaltia, no avisen immediatament els serveis sanitaris ni li practiquen primers auxilis.


Disposicions

e.2) Si els serveis i els dispositius sanitaris requerits per aquest Reglament no existeixen o no són accessibles ni practicables.

e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.f) Es considera que hi ha incompliment reiterat del règim d’horaris dels esta-

bliments oberts al públic, als efectes de l’apartat e) del citat article 47, quan en un període de sis mesos es produeixen tres o més d’alguna o algunes de les infraccions greus previstes a l’article 147, apartat d).

g) Es considera que les persones titulars o les organitzadores no col·laboren en l’exercici de les funcions d’inspecció, als efectes de l’apartat f) del citat article 47:

g.1) Si no faciliten l’entrada del personal d’inspecció a totes les dependències de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g.2) Si no faciliten al personal d’inspecció tota la documentació de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa.

g.3) Si no identifiquen davant el personal d’inspecció tot el personal empleat de l’establiment obert al públic, de l’espectacle o de l’activitat recreativa o no els faciliten el diàleg amb aquests.

g.4) Si no eviten que el públic interfereixi en les tasques d’inspecció o l’inciten a tenir aquest tipus d’actitud.

g.5) Si no fan els possibles per proporcionar al personal d’inspecció les condicions necessàries per a l’exercici de les seves funcions.

g.6) En els altres casos que es justifiqui degudament.h) Es considera que s’incorre en admissió reiterada de menors en un establiment

obert al públic, un espectacle públic o una activitat recreativa on aquests tinguin prohibida l’entrada, als efectes de l’apartat g) del citat article 47, quan en tres o més ocasions en un període de sis mesos es dóna alguna o algunes de les circumstàncies següents:

h.1) Es constata que els responsables d’un establiment obert al públic, d’un es-pectacle o d’una activitat recreativa i/o el personal de control d’accés no comproven l’edat de les persones assistents, malgrat que el públic sigui majoritàriament jove.

h.2) Es comprova que com a mínim cinc de les persones assistents són menors que tenen prohibida l’entrada.

i) Es considera que s’incompleix la prohibició de discriminació que estableix l’article 10 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, als efectes de l’apartat i) del citat article 47, entre altres en els casos següents:

i.1) Si s’impedeix l’entrada per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

i.2) Si s’impedeix l’entrada a determinades persones per motius no inclosos en les condicions comunicades a l’Administració.

i.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.

Article 147Especiicacions per a la tipiicació de faltes greus i l’excepció

Als efectes de contribuir a la tipificació de les faltes greus feta per l’article 48 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

1. Especificacions.a) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal·lacions o els

serveis produeixen incomoditat greu a les persones usuàries o al personal de servei, als efectes de l’apartat g) del citat article 48, en els casos següents:

a.1) Quan en els serveis no es disposi d’aigua potable.a.2) Si els serveis i urinaris existents estan fora de servei en més d’una quarta

part del seu nombre.a.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.b) Es considera que el mal estat de conservació dels locals, les instal·lacions o

els serveis produeixen minva de la higiene necessària, als efectes de l’apartat g) del citat article 48, en els casos següents:


Disposicions

b.1) Quan els serveis no disposin dels elements bàsics establerts respecte a les condicions d’higiene i salubritat o que el mal estat de funcionament en què es trobi impedeixi el seu ús.

b.2) En els altres casos que es justifiqui degudament.c) Constitueixen, en tot cas, comportaments dels espectadors i espectadores o

persones usuàries que puguin crear situacions de perill o alteracions de l’ordre, als efectes de l’apartat i) del citat article 48, els següents:

c.1) Exhibir símbols, portar vestits o objectes i d’adoptar conductes que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

c.2) Creació o participació activa en aldarulls o baralles.c.3) Llançament d’objectes contundents.c.4) Comportament irrespectuós envers els altres espectadors, els artistes o el

personal de l’establiment.c.5) En els altres casos que es justifiqui degudamentd) Es considera que hi ha incompliment greu dels horaris d’inici o d’acabament,

als efectes de l’apartat j) del citat article 48, quan:d.1) L’espectacle públic o l’activitat recreativa comença o finalitza abans o més

tard, respectivament, de l’horari establert.d.2) L’establiment permet l’entrada de públic o continua l’activitat recreativa un

cop finalitzat el període de desallotjament.d.3) Durant el període de desallotjament es continua desenvolupant l’espectacle

o activitat recreativa, o es permet l’entrada de públic.e) Es considera que hi ha incompliment sobre serveis de vigilància, als efectes

de l’apartat k) del citat article 48, quan:e.1) Manqui totalment o parcialment el personal de vigilància que es preveu als

articles corresponents.e.2) El personal de vigilància realitzi funcions que no són de la seva compe-

tència.e.3) En els altres casos que es justifiqui degudament.f) Es considera que hi ha incompliment sobre el personal i sistemes de control d’ac-

cés i d’aforament autoritzat, als efectes de l’apartat l) del citat article 48, quan:f.1) Manqui totalment o parcialment el personal de control d’accés que es preveu

als articles corresponentsf.2) Una persona exerceixi les funcions de personal de control d’accés sense dispo-

sar de la corresponent habilitació, quan el local tingui obligació de disposar-ne.f.3) El personal de control d’accés no realitzi les funcions que li són atribuïdes

per aquest Reglament.f.4) Els centres de formació imparteixen els cursos sense haver-ho comunicat a la

direcció general competent, o sense estar degudament autoritzats per les autoritats competents de l’Administració de la Generalitat.

f.5) Els centres de formació no imparteixen els cursos de formació de conformitat amb el que preveu l’annex IV d’aquest Reglament.

f.6) El personal de control d’accés o dels centres de formació presentin documents que no concorden amb la realitat.

f.7) Els establiments d’espectacles i activitats recreatives no disposin dels sistemes de control d’accés i d’aforament que s’estableixen en aquest Reglament.

f.8) Els sistemes de control d’accés i d’aforament funcionin defectuosament o no funcionin.

f.9) En els altres casos que es justifiqui degudament.g) Es considera que s’incorre en una falta greu per l’admissió de menors en un

establiment obert al públic, espectacle públic o activitat recreativa on aquests i aquestes tinguin prohibida l’entrada, als efectes de l’apartat m) del citat article 48, quan es comprova que entre les persones assistents hi ha menors en un nombre inferior a cinc.


Disposicions

h) Es considera que s’incompleix la normativa sobre contractes d’assegurances de responsabilitat civil, als efectes de l’apartat n) del citat article 48, quan es com-prova que s’incompleixen els requisits, condicions i quanties establerts en aquest Reglament per al contracte d’assegurances.

La manca de pòlissa de responsabilitat civil suposa la comissió d’una falta pe-nal.

2. Excepció.Als efectes de l’apartat c) de l’article esmentat no constitueixen falta greu el canvi

o la suspensió d’un espectacle o d’una activitat recreativa legalment autoritzats, quan està justificat per les causes següents:

1) La no-compareixença del o dels intèrprets o actuants, o dels principals protago-nistes de l’espectacle, o de l’objecte de la projecció o equivalent, o la seva incapacitat per executar correctament l’espectacle o l’activitat recreativa.

2) L’existència d’aldarulls o sorolls persistents del públic, o d’una part d’aquest, que facin impossible el normal funcionament de l’espectacle o l’activitat recreativa.

3) La manca de subministrament energètic, quan aquest sigui necessari per a la realització de l’espectacle o l’activitat recreativa, per causes alienes al titular o a la persona organitzadora.

4) L’existència d’un allau de públic superior a l’aforament autoritzat, sense que els serveis de control d’accés i de seguretat puguin evitar-ho.

5) L’existència d’enfrontaments, agressivitat manifesta o violència entre el públic o comportaments d’incitació pública a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

6) Una resolució de l’autoritat competent.7) Fenòmens climàtics que impedeixin la realització de l’espectacle o activitat o

l’accés normal del públic.8) En els altres casos que es justifiqui degudament.Totes aquestes causes justifiquen que el titular o la persona organitzadora mo-

difiqui o suspengui l’espectacle o l’activitat recreativa, sempre que retorni o com-pensi degudament el que el públic hagi abonat per les entrades, d’acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

Article 148Graduació de les sancions per la comissió de faltes molt greus


a) Multes de 100.001 a 150.000 € per a:a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l’article 47 de la mateixa

Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.2) Les faltes tipificades pels apartats b) i d) de l’article 47 de la mateixa Llei.a.3) Les faltes tipificades per l’article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren

queixes o denúncies reiterades dels veïns per causa de l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.4) Sempre que s’hagin produït danys a les persones com a conseqüència de la comissió de la falta, o que s’haurien pogut evitar si aquesta no s’hagués comès.

a.5) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes molt greus dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

b) Multes de 50.001 a 100.000 € per a:b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), c) i h) de l’article 47 de la mateixa

Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.


Disposicions

b.2) Les faltes tipificades per l’article 47.e) de la mateixa Llei, si concorren queixes o denúncies reiterades denunciades dels veïns per causa de l’incom-pliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acredita-des, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.3) Les faltes tipificades per l’article 47.g) de la mateixa Llei, si es tracta d’esta-bliments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès una falta molt greu dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

c) Multes de 15.001 a 50.000 € per a:c.1) Les faltes tipificades per l’article 47.f) de la mateixa Llei, independentment

de quin sigui el seu aforament.c.2) Les faltes tipificades per l’article 47.i) de la mateixa Llei, sempre que no

comportin un delicte penal.c.3) Per als casos no previstos en els dos apartats anteriors.d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c) i e) de l’article 50 de

la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al·lega i acredita incapacitat econòmica per assumir-les. Tanmateix, s’acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini de dos anys en la comissió de les faltes a què es refereix l’apartat a) d’aquest mateix article.

e) La mesura sancionadora de la revocació de l’autorització o llicència s’ha d’adoptar en casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus per quatre vegades o més en el termini de dos anys, i sempre que concorrin danys o molèsties ocasionats al públic o a terceres persones afectades que hagin quedat degudament acreditats.

f) La mesura sancionadora d’avançament de l’hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l’article 47.e) d’aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades per aquest fet al veïnat, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades. Aquesta mesura s’ha d’acumular a la multa que correspongui.

g) Si la infracció comesa no afecta, directament ni indirectament, la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d’imposar una sanció situada dins la franja més elevada de l’article següent.

h) En el cas de locals de restauració de baix aforament autoritzat en què tingui lloc la comissió d’una falta tipificada en l’apartat a) de l’article 47 de la mateixa Llei, i sempre que el responsable no hagi comès el mateix tipus de falta molt greu en els quatre anys anteriors, se li ha d’imposar una sanció de l’article següent, atenent la gravetat del fet.

Article 149Graduació de les sancions per la comissió de faltes greus


a) Multes de 10.001 a 15.000 € per a:a.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de

l’article 48 de la mateixa Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.

a.2) Les faltes tipificades per l’article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat alt o molt alt.


Disposicions

a.3) Sempre que s’hagin comès danys a les persones com a conseqüència de la falta o que s’haurien evitat si aquesta no s’hagués comès.

a.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès dues o més faltes greus dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

b) Multes de 5.001 a 10.000 € per a:b.1) Les faltes tipificades pels apartats a), b), d), e), f), g), h), i), k), l), m) i o) de

l’article 48 de la mateixa Llei, en els casos d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.2) Les faltes tipificades per l’article 48.j) de la mateixa Llei, si concorren queixes reiterades dels veïns degudes a l’incompliment dels horaris, sempre que aquestes hagin quedat degudament acreditades, i es tracti d’establiments, espectacles o activitats recreatives d’aforament autoritzat mitjà.

b.3) Les faltes tipificades per l’article 48.n) de la mateixa Llei.b.4) Si el mateix responsable, en relació amb el mateix establiment, ha comès

una falta greu dins del període anterior d’un any, i així s’ha determinat per resolució ferma.

c) Multes de 1.501 a 5.000 € per als casos no previstos en els dos apartats an-teriors.

d) Les mesures sancionadores previstes pels apartats b), c), d), h) i i) de l’article 51 de la mateixa Llei són alternatives a les multes, i subsidiàries a aquestes quan el titular o organitzador al·lega i acredita incapacitat econòmica per assumir-les. Tanmateix, s’acumularan a les multes en casos de reincidència per més de dues vegades en el termini d’un any en la comissió de les faltes a què es refereix l’apartat a) d’aquest mateix article.

e) La mesura sancionadora d’avançament de l’hora de tancament és procedent en casos de reincidència per dues o més vegades en dos anys en la comissió de la falta tipificada per l’article 48.j) d’aquesta mateixa Llei, i sempre que concorrin queixes o denúncies de molèsties ocasionades al veïnat per aquest fet, quan aquestes hagin quedat degudament acreditades, s’ha d’acumular a la multa que correspongui.

f) Si l’infractor és un espectador o usuari, la multa és de 601 a 1.000 € per la comissió d’infraccions tipificades a l’apartat p) de l’article 48 de la mateixa Llei.

g) Si la infracció comesa per un espectador o un usuari no afecta la seguretat de les persones, ni produeix danys ni perjudicis a la comunitat ni a terceres persones, i el seu responsable no ha comès cap altra falta greu en els tres anys anteriors, se li ha d’imposar una multa d’entre 300 i 1.500 €.

Article 150Reincidència

1. Als efectes d’aplicar l’agreujant de la reincidència, aquesta és procedent sempre que les faltes hagin estat comeses efectivament dins el termini assenyalat en l’apartat següent, i que així es determini per resolució administrativa ferma.

2. En cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus i greus, l’escalat regulat als articles anteriors ha d’incrementar les quanties en un màxim d’un 50% si la reincidència és per tres vegades en el termini d’un any, o de quatre en el de dos anys, i entre un 50 i un 100% si la reincidència és per dues vegades en el termini de sis mesos, per quatre o més vegades en el termini d’un any o per cinc o més vegades en el de tres anys.

Article 151Substitució de la sanció per advertiment

1. En els casos d’infraccions de caràcter lleu, l’òrgan competent per sancionar pot substituir l’obertura i tramitació d’un expedient sancionador per un advertiment si concorren les dues circumstàncies següents:

a) Si en el decurs d’un any no s’han obert expedients sancionadors en relació amb l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.


Disposicions

b) Si la persona titular o organitzadora es mostra disposada voluntàriament a reparar els fets constitutius d’infracció, i així ho fa tan aviat com sigui possible.

2. Si es donen les mateixes circumstàncies de l’apartat anterior, i s’ha obert expe-dient sancionador, aquest es pot tancar i es poden arxivar les actuacions, o resoldre amb una simple mesura d’advertiment, si el titular o organitzador ha reparat els fets constitutius d’infracció.


1. La publicitat de la conducta infractora prevista per l’article 53 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar en els casos d’imposició de sancions per faltes greus o molt greus, si concorren alguna de les circumstàncies següents:

a) Si els fets sancionats havien estat objecte de queixes o denúncies reiterades pels veïns o altres persones afectades.

b) Si els mitjans de comunicació s’havien fet ressò dels fets sancionats.c) Si com a conseqüència dels fets sancionats s’han produït danys a les perso-

nes.d) En els altres casos en què l’òrgan sancionador considera justificada aquesta

publicitat pels seus efectes d’exemplaritat, i així ho motiva en la resolució sancio-nadora.

2. En tot cas, la mesura de la publicitat s’ha d’adoptar expressament en la mateixa resolució del procediment sancionador, ha d’especificar i concretar el seu abast, i pot ser revisable jurisdiccionalment.

3. La publicitat, que s’ha de determinar a la resolució del procediment sancio-nador, consisteix en les mesures següents:

a) Publicació de la sanció al diari oficial que correspongui, d’acord amb el que estableixi la resolució sancionadora.

b) Publicació de la sanció en un mitjà de comunicació social d’àmplia difusió en l’àmbit territorial de l’establiment o activitat afectada.

En tot cas, les despeses de la publicació han de ser assumides per la persona o persones infractores.

Article 153Reparació dels danys

1. Si la infracció comesa ha pogut causar danys al mobiliari o a altres béns o espais públics o a l’Administració, i així queda provat en el procediment sanciona-dor, la sanció que correspongui ha d’anar acompanyada de mesures reparadores dels danys ocasionats.

2. El cost dels danys i l’abast de les mesures reparadores s’han de determinar en el procediment sancionador, i aquestes poden consistir en la restitució del bé o de l’espai danyat al seu estat anterior o, si això no és possible o no resulta convenient, en la seva compensació econòmica, en la quantia que fixi el mateix procediment, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu.


1. El tancament d’un establiment obert al públic i la prohibició o la suspensió d’un espectacle o d’una activitat recreativa no tenen caràcter sancionador si aquests no disposen de la corresponent llicència o autorització o no s’ha efectuat la corres-ponent comunicació prèvia. Si es donen aquestes circumstàncies de manca de títol administratiu, les mesures esmentades es poden adoptar per l’òrgan competent per atorgar la llicència o autorització o rebre la comunicació prèvia, o per l’òrgan competent en matèria d’inspeccions i sancions, d’acord amb la normativa de pro-cediment administratiu comú.

En aquests casos, les mesures de tancament, prohibició o suspensió abans esmen-tades només es poden adoptar si, després d’haver advertit prèviament les persones


Disposicions

titulars o persones organitzadores afectades i d’haver-los donat un termini per regularitzar la seva situació i, l’oportunitat de presentar al·legacions, aquestes no ho hagin fet.

Les mesures de tancament, prohibició o suspensió adoptades d’acord amb els paràgrafs anteriors es mantenen mentre el titular o organitzador afectat no regula-ritza la situació de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.

2. La revocació de les llicències, autoritzacions o comunicacions prèvies pels motius assenyalats pels apartats a), b) i c) de l’article 37.2 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot adoptar per l’òrgan competent per atorgar-les o rebre-les, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

En el supòsit de l’apartat c) la revocació és procedent quan el local no es pot adaptar a les circumstàncies determinades per la nova normativa aplicable en el termini de cinc anys, llevat que la citada nova normativa estableixi un altre període diferent o permeti continuar l’activitat en les mateixes circumstàncies que van determinar l’atorgament de la llicència o autorització.

En el supòsit de l’apartat d) del mateix article la revocació es pot adoptar per l’òrgan competent per exercir la potestat sancionadora en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

3. La caducitat de les llicències o autoritzacions, en els casos previstos per l’ar-ticle 37.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es pot acordar per l’òrgan competent per atorgar-les, sempre que sigui per causa imputable al titular d’aquestes.

CAPÍTOL SEGON

Registre d’infraccions i sancions

Article 155Adscripció i contingut del Registre

1. El Registre d’infraccions i sancions establert per l’article 58 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, es crea a la seu de la direcció general competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives, que té la responsabilitat de proporcionar-li els recursos i mitjans necessaris per al seu funcionament, amb ple respecte a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

2. En el Registre s’hi han d’anotar les sancions imposades un cop adquireixin fermesa judicial o quan la sanció en via administrativa no hagi estat recorreguda judicialment. En aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, s’han d’introduir les dades següents:

a) Nom o denominació, DNI/NIF i adreça de la persona titular de l’establiment o de la persona organitzadora de l’espectacle o de l’activitat recreativa objecte de la sanció o, si s’escau, de la persona física o jurídica sancionada.

b) Nom i adreça de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa sancionat.c) Infracció comesa i data en què es va cometre.d) Sanció imposada i data en què es va imposar.e) Data en què la resolució de la sanció imposada esdevé ferma.

Article 156Enregistrament de les dades

1. Les inscripcions en el Registre d’infraccions i sancions es fan d’ofici pel personal que n’és responsable, a partir de les dades facilitades pels òrgans que exerceixen les potestats sancionadores atribuïdes per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament.

2. Amb la finalitat de facilitar i promoure les inscripcions al Registre d’infraccions i sancions, per les persones responsables de fer-ho, els òrgans esmentats a l’apartat anterior els han d’oferir un sistema automatitzat que permeti la comunicació tele-màtica de les dades a enregistrar en el moment de tenir coneixement que la sanció imposada esdevé ferma.


Disposicions

Article 157Accés a les dades del Registre

1. El Registre d’infraccions i sancions no és públic, de manera que les seves persones responsables han de protegir la confidencialitat de les seves dades, d’acord amb la normativa vigent sobre la protecció de dades, sense perjudici del que esta-bleix l’article següent.

2. Els òrgans que exerceixen les potestats sancionadores regulades per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden requerir als responsables del Registre les dades d’aquest sobre determinades persones, empreses, establiments, espectacles o activitats recreatives, als efectes de poder apreciar motius de reincidència. El mateix accés poden exercir les persones interessades, els municipis, els òrgans competents de les unitats policials i demés funcionaris públics responsables de les inspeccions. Uns i altres òrgans tenen el deure de protegir la confidencialitat de les dades que obtinguin d’aquest Registre, i només les poden utilitzar als efectes de resoldre el procediment que en va motivar l’accés.

3. Les persones titulars de les dades enregistrades tenen dret a consultar en qualsevol moment les anotacions del Registre que les afecten directament, i a pro-moure’n la modificació, a fi d’adequar-la a la realitat, si s’escau.

Article 158Cancel·lació de les dades

Quan es donin les circumstàncies previstes per l’article 58.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, els responsables del Registre d’infraccions i sancions han de cancel·lar d’ofici les inscripcions afectades. Així mateix, també poden instar aquesta cancel-lació les persones interessades.

CAPÍTOL TERCER

Especiicitats del procediment sancionador

Article 159Aplicació general del procediment sancionador de la Generalitat

En tot allò no previst específicament per la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i per aquest Reglament, el procediment sancionador que cal seguir per determinar les infrac-cions i imposar les sancions regulades per aquestes disposicions és el d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 160Competència

1. L’exercici de la competència sancionadora que la Llei 11/2009, de 6 de juliol, atribueix a l’Administració de la Generalitat correspon als òrgans següents:

a) A la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, l’obertura, tramitació i resolució de procediments sancionadors per faltes molt greus, sense perjudici d’allò que estableix l’apartat b.2) d’aquest mateix article.

b) A la direcció dels serveis territorials competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives:

b.1) L’obertura, tramitació i resolució dels procediments sancionadors per faltes lleus i greus.

b.2) L’obertura i tramitació dels procediments sancionadors per faltes molt greus, a proposta de la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

2. Quan qui exerceix la competència sancionadora és l’ajuntament, es regeix per la normativa de règim local.

Article 161Coordinació entre Generalitat i ajuntaments

1. La direcció general i els serveis territorials competents en matèria d’es-


Disposicions

pectacles públics i activitats recreatives han d’informar amb la màxima celeritat els ajuntaments afectats de l’obertura i de la resolució dels procediments san-cionadors instruïts per l’Administració de la Generalitat en aplicació d’aquest Reglament.

2. Els ajuntaments que exerceixen les competències sancionadores han d’infor-mar amb la màxima celeritat la direcció general i els serveis territorials competents en matèria d’espectacles i activitats recreatives de l’obertura i de la resolució dels procediments sancionadors que instrueixin.

3. El departament de la Generalitat competent en matèria d’espectacles i acti-vitats recreatives ha de desenvolupar la xarxa i el programari informàtic que faran possible la tramesa automàtica de la informació prevista pels dos apartats anteriors, i promoure’n l’ús per part dels ajuntaments.

CAPÍTOL QUART


SECCIÓ PRIMERA


Article 162Finalitats i criteris generals

1. Les mesures provisionals s’han de justificar en alguna de les finalitats se-güents:

a) Evitar la continuïtat d’activitats il·legals.b) Evitar situacions de perill o de risc.c) Evitar el manteniment dels efectes de la infracció.d) Evitar la comissió de noves infraccions.e) Assegurar el correcte desenvolupament del procediment sancionador.f) Garantir l’eficàcia de les mesures sancionadores que, si s’escau, s’imposin.g) Altres exigències dels interessos generals.2. Els òrgans i les autoritats competents imposen les mesures provisionals d’acord

amb els principis i criteris següents:a) Protecció efectiva de la seguretat i salut de les persones.b) Proporcionalitat amb la situació d’il·legalitat i de perill o risc que les jus-

tifica.c) Congruència amb les finalitats que es persegueixen amb la seva adopció.

Article 163Tipologia

Les mesures provisionals que es poden adoptar en atenció a les finalitats previstes per l’article anterior, i en funció de les circumstàncies que concorrin en el cas, són les següents:

a) Mesures provisionals en el marc del procediment sancionador correspo-nent.

b) Mesures provisionals prèvies a l’obertura del procediment sancionador cor-responent, mitjançant un procediment sumari.

c) Mesures provisionals immediates.

SECCIÓ SEGONA


Article 164Mesures provisionals en el marc d’un procediment sancionador

Un cop iniciat un procediment sancionador per faltes molt greus, greus o lleus, i en qualsevol moment de la seva tramitació, l’òrgan competent per resoldre’l pot


Disposicions

adoptar, mitjançant resolució motivada i en atenció a alguna de les finalitats indi-cades anteriorment, les mesures provisionals previstes per l’article 61 en relació amb l’article 63 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.

SECCIÓ TERCERA

Les mesures provisionals prèvies

Article 165Supòsits en què són procedents mesures provisionals prèvies

Als efectes de determinar els casos previstos per l’article 62 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, en què pot ser procedent l’adopció de mesures provisionals prèvies:

a) Es considera que hi ha alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones i béns als efectes de l’apartat b) del citat article, quan:

a.1) S’han produït baralles a l’interior dels establiments, o durant el desenvolu-pament dels espectacles o de les activitats recreatives.

a.2) S’hagi constatat un ús no justificat de la força per part del personal encarregat del control d’accés o del vigilants de seguretat privada.

a.3) En la resta de casos que s’acrediti degudament.b) Es considera que hi ha risc greu per a les seguretat de les persones i béns, als

efectes de l’apartat c) del citat article, quan es dóna alguna de les circumstàncies següents:

b.1) Les previstes a l’article 146.a.1) i a.2).b.2) Si les portes d’emergència no són practicables, però es pot esmenar aquesta

deficiència en el moment de la inspecció.b.3) Si els passadissos estan greument obstaculitzats per elements que es poden

treure en el moment de la inspecció.b.4) El funcionament defectuós de l’enllumenat d’emergència i senyalització e

les vies d’evacuació.c) Es considera que hi ha perill imminent per a la seguretat de les persones i béns

als efectes de l’apartat c) del citat article quan:c.1) S’hagi excedit l’aforament autoritzat segons el que preveu l’article 146.d).c.2) Es constatin, visualment, deficiències en les condicions estructurals de

l’immoble.c.3) Les portes d’emergència no siguin practicables.c.4) Els passadissos d’evacuació estiguin obstaculitzats greument per elements

fixos.c.5) No es disposi d’enllumenat d’emergència o senyalització.c.6) En els demés casos que s’acrediti degudament.e) Es considera que s’alteren substancialment els requisits de la llicència o auto-

rització atorgada, als efectes de l’apartat e) del citat article, quan:e.1) S’hagin efectuat canvis estructurals en l’establiment sense haver tramitat

una nova llicència o autorització.e.2) Es realitzin activitats no incloses a la llicència o autorització, sense haver

estat degudament comunicades.e.3) En els demés casos que s’acrediti degudament.f) Es considera que s’incompleixen de manera reiterada els horaris establerts, als

efectes de l’apartat f) del citat article, quan es donen les circumstàncies previstes per l’article 146.f).

g) Es considera que s’incompleix de manera reiterada la prohibició d’entrada de menors als efectes de l’apartat g) del citat article quan es donen les circumstàncies previstes per l’article 146.h).

Article 166Òrgans competents per adoptar mesures provisionals prèvies

La competència per adoptar mesures provisionals prèvies correspon als òrgans competents per sancionar les infraccions tipificades en la Llei.


Disposicions

SECCIÓ QUARTA

Les mesures provisionals immediates

Article 167Supòsits en què es poden adoptar mesures provisionals immediates

Als efectes d’adoptar, per part dels i les membres de la policia de Catalunya, les mesures provisionals immediates regulades per l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

a) Es considera, entre d’altres causes, que concorre la circumstància de risc immediat d’afectar greument la seguretat de les persones i dels béns quan:

a.1) S’excedeixi l’aforament autoritzat en un 50% als establiments d’afo-rament mitjà, alt i molt alt i en un 100% als establiments de baix aforament autoritzat.

a.2) S’utilitzin aparells o estris que generin un perill evident d’incendi, afectació als materials constructius de l’establiment o afectació a la salut de les persones que es trobin al seu interior.

a.3) Hi hagi baralles multitudinàries.a.4) Les portes d’emergència o els passadissos d’evacuació estiguin obstaculitzats

per causes que no es puguin resoldre en aquell mateix moment.a.5) Hi hagi deficiències evidents i serioses en l’estructura de l’establiment o en

el seu mobiliari pesant.b) Es considera que concorre la circumstància de risc immediat d’afectar greument

la convivència ciutadana quan se superi en un 25% o més l’índex de sonometria permès per la normativa vigent aplicable.

c) En el cas que durant el període establert per deixar buit un establiment es con-tinuï desenvolupant l’espectacle o activitat recreativa, sense perjudici de l’obertura del corresponent expedient sancionador, els i les agents de l’autoritat poden impedir l’entrada del públic i poden ordenar desallotjar l’establiment esmentat.

Article 168Determinació de la mesura provisional immediata

Els i les membres de la policia de Catalunya, en aplicació de l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol:

1. Poden adoptar la mesura provisional immediata de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments si es dóna alguna de les circumstàncies previstes en l’article anterior.

2. Poden adoptar la mesura de desallotjament dels establiments oberts al públic o dels espais o es realitzen espectacles o activitats recreatives quan, pel nombre d’assistents o d’altres circumstàncies, es posi en perill greu, i de manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones i béns o s’afecti greument la convivència ciutadana.

3. Poden adoptar la mesura de comís o precinte dels béns relacionats amb l’es-pectacle o l’activitat recreativa quan aquest o aquesta es realitza sense la preceptiva autorització o llicència.

4. En cas de revenda o venda ambulant d’entrades, s’ha d’adoptar la mesura provisional immediata de comís d’aquestes i dels béns relacionats amb aquesta activitat, així com dels diners objecte de la transacció.

Article 169Apreciació de les circumstàncies que justiiquen les mesures provisionals imme-diates

L’apreciació de la concurrència de les circumstàncies previstes per l’article 167, que justifiquen l’adopció de mesures provisionals immediates, i de les circumstàn-cies previstes per l’article 168, que serveixen per determinar la mesura provisional immediata escaient, s’ha de fer en el mateix moment d’adoptar la mesura pels membres de la policia de Catalunya que l’adopten.


Disposicions

Article 170Procediment per adoptar mesures provisionals immediates

1. Les mesures provisionals immediates regulades per l’article 65 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, poden ser adoptades pels membres de la policia de Catalunya, en exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat de les persones i béns, de la convivència, de l’ordre públic o de la seguretat ciutadana.

2. La mesura provisional immediata ha de ser comunicada en el mateix moment de ser adoptada a les persones destinatàries.

3. Els membres de la policia de Catalunya que adoptin la mesura provisional immediata confeccionaran una acta en què han de fer constar:

a) L’apreciació de la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l’adopció de la mesura provisional immediata.

b) La descripció i la justificació de la mesura o mesures provisionals immediates adoptades.

c) La descripció de les precaucions i disposicions preses per garantir l’eficàcia de les mesures provisions immediates adoptades.

4. Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisi-onal immediata han de lliurar una còpia de l’acta regulada per l’apartat anterior al titular o organitzador, al seu representant o a la persona o persones responsables de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article.

5. Un cop adoptada la mesura, s’han d’efectuar els tràmits previstos a l’ar-ticle 65.

Article 171Vigència de les mesures provisionals immediates

1. La mesura de desallotjament, si no va acompanyada de la de suspensió de les activitats o precinte de l’establiment, és vigent fins a l’hora d’obertura del dia o de la sessió següent de l’establiment, l’espectacle o l’activitat recreativa.

2. Les mesures de suspensió de les activitats i de precinte dels establiments i de comís dels béns seran vigents fins a la conversió de la mesura provisional immediata en mesura provisional prèvia o en mesura provisional o, si s’escau, fins a la seva revocació, d’acord amb el procediment següent:

a) Els membres de la policia de Catalunya que hagin adoptat la mesura provisional immediata de suspensió, precinte o comís han de comunicar l’acta regulada per l’article anterior a l’òrgan competent per exercir les potestats sancionadores, dins de les 48 hores següents a l’adopció de les mesures.

b) L’òrgan competent per sancionar té un termini de cinc dies, a comptar del primer dia hàbil següent al de la comunicació, per confirmar, modificar o revocar la citada mesura provisional immediata, i s’ha de comunicar a la persona titular o organitzadora o al seu representant. Si la confirma o modifica, la mesura provisional immediata es converteix en mesura provisional prèvia.

c) Alternativament al que preveu l’apartat anterior, la mesura provisional im-mediata pot ser confirmada, modificada o revocada per l’òrgan abans citat dins del mateix termini previst per l’apartat anterior, mitjançant l’acord d’obertura del procediment sancionador corresponent.

d) Es produeix immediatament la invalidesa, i la consegüent ineficàcia, de la mesura provisional immediata si dins del termini de cinc dies d’haver estat adop-tada aquesta no és confirmada o modificada, en els termes establerts a l’apartat b) o c) d’aquest article, per l’òrgan competent per exercir les competències sanci-onadores.


Disposicions

ANNEX IEl catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme

I. Objecte i finalitat1. Aquest annex té per objecte establir el catàleg dels espectacles públics, les

activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic on aquells es duen a terme, amb finalitat d’oci, d’entreteniment o de diversió, i que estan sotmesos a aquest Reglament, als efectes de definir-ne la tipologia i de permetre determinar el règim jurídic més adequat per aplicar en cada cas.

2. La finalitat del catàleg és que tots els actes de control preventiu de les adminis-tracions competents per a la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives, per a l’obertura d’establiments públics i per a l’habilitació d’espais oberts al públic, s’ajustin a les característiques, denominació i definició de cada tipus d’establiment, espectacle o d’activitat definits en aquest catàleg.

II. Espectacles públics1. Els espectacles públics són les representacions, les actuacions, les exhibicions,

les projeccions, les competicions o les activitats d’altre tipus adreçades a l’entreteni-ment o al lleure, realitzades davant de públic, i dutes a terme per artistes, intèrprets o actuants, que intervenen per compte d’una empresa o per compte propi.

2. Els espectacles públics es classifiquen en:a) Espectacles cinematogràfics: consisteixen en la realització d’exhibicions i de

projeccions de pel·lícules cinematogràfiques i altres continguts susceptibles de ser projectats en pantalla, amb independència dels mitjans tècnics utilitzats.

b) Espectacles teatrals: consisteixen en la realització de representacions en directe d’obres teatrals, musicals, de dansa, òpera, obres artístiques o escèniques, mitjan-çant la utilització, aïlladament o conjuntament, del llenguatge, de la mímica, de la música, del còmic, de titelles, de guinyols o d’altres objectes, a càrrec d’actuants, siguin o no professionals.

c) Espectacles d’audició: consisteixen en la realització d’actuacions en directe en les quals s’interpreten obres culturals, recitals de poesies o similars.

d) Espectacles musicals: consisteixen en l’execució o representació en directe d’obres o composicions musicals, mitjançant la utilització, aïlladament o conjunta-ment, d’instruments musicals o de música gravada i tramesa per mitjans mecànics o de la veu humana a càrrec de cantants, actors i actrius o executants, siguin o no professionals.

e) Manifestacions festives de caràcter cultural i tradicional: consisteixen en la realització en públic de representacions musicals, balls, exhibicions, cavalcades o desfilades de caràcter popular, tradicional o de qualsevol altre índole, a les quals s’aplica aquest Reglament.

f) Espectacles de circ: són aquells espectacles consistents en l’execució i repre-sentació en públic d’exercicis físics, d’acrobàcia o habilitat, d’actuacions de pallas-sos/es, de malabaristes, de professionals de la prestidigitació o d’animals mestrats, realitzats per executants professionals.

g) Altres espectacles: aquells espectacles singulars que per les seves caracterís-tiques i naturalesa no es trobin definits i recollits específicament en aquest catàleg i se celebrin davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

III. Activitats recreatives1. Són activitats recreatives aquelles que ofereixen al públic la utilització de

jocs, de màquines o d’aparells o el consum de productes o serveis, així com també aquelles que congreguen persones amb l’objecte principal de participar en l’activitat o de rebre serveis amb finalitat d’oci, entreteniment o diversió.

2. Les activitats musicals són les que es realitzen en locals que disposen d’am-bientació musical, amb la possibilitat d’oferir música en directe, de realitzar espec-tacles públics musicals, de ballar o no, i de disposar d’un servei complementari de


Disposicions

menjar i beguda. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats musicals es classifiquen en:

a.1) Bar musical: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de bar, amb ambientació musical reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica, i no disposa de pista de ball o espai assimilable.

a.2) Restaurant musical: activitat que es realitza en un local que ofereix servei de restaurant, amb ambientació musical, reproduïda o produïda en directe, amb els límits que determini la normativa específica sobre contaminació acústica.

a.3) Discoteca: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar, mitjançant ambientació musical, i disposa d’una o més pistes per ballar i de servei de bar.

a.4) Sala de ball: activitat que es realitza en un local que té per objecte oferir al públic un lloc idoni per ballar amb música en directe i, complementàriament, amb ambientació musical. La sala de ball ha de disposar d’un escenari per a l’orquestra, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants i de servei de bar.

a.5) Sala de festes amb espectacle: aquesta activitat es realitza en un local que té com a objecte oferir actuacions musicals, teatrals o música per ballar, ja sigui en directe o amb ambientació musical. La sala de festes ha de disposar d’escenari, d’una o més pistes de ball, de vestidor per als actuants, de servei de bar-restaurant, restaurant o bar i d’un espai idoni per al públic espectador.

a.6) Sala de concert: activitat que es realitza en un local, que pot disposar de servei de bar i que té per objecte oferir al públic actuacions de música en directe, i altres activitats culturals. La sala de concerts ha de disposar d’un escenari o espai habilitat i destinat a l’oferiment de concerts i d’equipament tècnic adequat per a la realització d’aquests, i pot disposar també de vestidor per als actuants.

a.7) Discoteques de joventut: consisteixen en l’activitat de discoteca destinada a un públic comprès entre els 14 i els 17 anys, amb horari especial. Aquesta activitat està condicionada a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac, i resta prohibida l’entrada als majors de 18 anys durant el seu desenvolupament.

a.8) Karaoke: activitat que té per objecte oferir al públic la possibilitat d’in-terpretar cançons en directe mitjançant un equip de música apropiat. Es pot rea-litzar tant en locals d’activitats recreatives musicals com de restauració, sempre que no superi el nombre de decibels previstos en la normativa de contaminació acústica.

a.9) Sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut: consisteix en l’activitat de sala de festes amb espectacle o de sala de concerts destinades al públic menor d’edat, el qual fins als 14 anys ha d’anar acompanyat d’una persona major d’edat. Aquestes activitats estan condicionades a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac als menors.

a.10) Cafè teatre i cafè concert: aquestes activitats tenen com a objecte únic oferir en directe actuacions musicals, teatrals o de varietats, sense pista de ball o espai assimilable. Els establiments on es realitzin aquestes activitats han de disposar de servei de bar, d’escenari, de camerinos per als i a les artistes actuants i de cadires i taules per al públic espectador.

a).11) Establiments de règim especial: són aquells establiments d’activitats musicals que estan subjectes a un horari especial, que es caracteritzen pel fet de poder romandre oberts al llarg del dia, tenint en compte les dues hores de tancament obligatori de cada 24 hores, previstes en aquest Reglament, per tal de realitzar les tasques de neteja i ventilació.

b) Establiments públics amb reservats annexos: són aquells on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i que són exercides de manera lliure i indepen-dent pel prestador o la prestadora del servei amb altres persones, a canvi d’una contraprestació econòmica, i sota la seva pròpia responsabilitat, sense que hi


Disposicions

hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de l’activitat. Es classifiquen en:

b.1) Local amb reservats annexos, que pot disposar de servei de bar, amb ambi-entació musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable,

b.2) Local amb reservats annexos que ofereix actuacions i espectacles eròtics, i disposa d’escenari, amb pista de ball o sense, de vestuari per a les persones actuants, de cadires i taules per a les persones espectadores i de servei de bar.

IV. Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recrea-tives

Les activitats recreatives i els espectacles públics als quals, si no hi ha regulació en la seva normativa específica, els és d’aplicació supletòria les previsions d’aquest Reglament són les activitats de restauració, les activitats de joc i apostes, les acti-vitats esportives i els espectacles amb ús d’animals.

a) Les activitats de restauració són aquelles que es realitzen en locals que tenen per objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser consumits en el ma-teix establiment. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

a.1) Restaurant: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d’oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.

a.2) Bar: activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans.

a.3) Restaurant bar: activitat que es realitza en un local que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i de bar previstos en els dos apartats anteriors.

a.3) Saló de banquets: aquella activitat realitzada en restaurants o establiments exclusivament especialitzats per a aquesta activitat, que disposen de sales habili-tades amb aquesta finalitat, destinades a servir menjars i begudes per a tot tipus de realitzacions d’actes socials en data i hora predeterminats.

En les activitats d’aquest apartat es poden realitzar d’altres complementàries amb música de fons ambiental, de ball i altres actuacions en directe, sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i d’insonorització, i estigui deguda-ment autoritzat. Aquesta activitat es pot dur a terme en un local tancat o en espais a l’aire lliure.

b) Les activitats de joc i apostes són les definides per la normativa de joc i reco-llides en el catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya.

c) Les activitats esportives són les realitzades per esportistes amb o sense la utilització de vehicles, aparells o animals davant de públic.

d) Els espectacles amb ús d’animals. Aquests espectacles s’han de realitzar d’acord amb el que disposi la normativa específica en aquesta matèria.

V. Tipologia dels espectacles i de les activitats recreativesEls espectacles públics i les activitats recreatives que es descriuen en aquest

catàleg poden ser de caràcter ordinari o extraordinari.a) Es consideren espectacles públics o activitats recreatives de caràcter ordinari

aquells que es realitzen de manera habitual en establiments fixos o eventuals, que poden ser permanents, o de temporada.

b) Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els que es realitzen en establiments oberts al públic que disposen de llicència, autorit-zació o comunicació prèvia davant l’Administració per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar, o en un espai obert al públic o a altres establiments que no tenen la consideració de locals de concurrència pública sempre que compleixen les condicions exigibles per a la realització de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa. Es poden realitzar un nombre màxim de 12 espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari a l’any.


Disposicions

VI. Establiments i espais oberts al públic1. Els establiments oberts al públic són els locals, les instal·lacions o els recintes

dedicats a realitzar-hi espectacles públics o activitats recreatives. Poden ser dels tipus següents:

a) Establiments oberts al públic fixos: els locals tancats, permanents no des-muntables, coberts totalment o parcialment, que estan establerts en edificacions independents o agrupades amb altres que siguin inseparables del sòl sobre el qual es construeixen.

b) Establiments oberts al públic no permanents desmuntables: els locals o les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal·lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl·lics, de fusta o qualse-vol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense. Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.

c) Establiments independents: els establiments oberts al públic fixos i els esta-bliments oberts al públic no permanents desmuntables que tenen un accés propi directe des de la via pública.

d) Establiments oberts al públic agrupats: els recintes constituïts en complexos o infraestructures d’oci, de gran magnitud o no, que uneixen diversos locals o instal·lacions, de caràcter fix o de caràcter no permanent desmuntable, als quals s’accedeix per espais edificats comuns a tots ells.

2. Així mateix, els espectacles i les activitats recreatives es poden realitzar ocasionalment en espais oberts al públic habilitats per a la seva realització o exe-cució, i que no disposen d’infraestructures ni de instal·lacions fixes per fer-ho. En els espais oberts al públic s’ha de delimitar la zona dels espectadors i espectadores respecte de la dels actuants i s’han de complir la resta de prescripcions tècniques que estableixen aquest Reglament i la normativa que els regula.

VII. Classificació pel seu aforamentEn funció del seu aforament, els establiments oberts al públic, els espectacles i

les activitats recreatives es classifiquen en els grups següents:a) De baix aforament, quan aquest no supera les 150 persones.b) D’aforament mitjà, quan aquest és de 151 a 500 persones.c) D’aforament alt, quan aquest és de 501 a 1.000 persones.d) D’aforament molt alt, quan aquest supera les 1.000 persones.

ANNEX IIEntitats col·laboradores de l’Administració

I. Funcions i àmbit d’actuació1. Les entitats de control d’establiments i espectacles en l’àmbit de les compe-

tències de la Generalitat i de les dels ajuntaments que les reconeguin poden dur a terme les funcions següents:

a) Realitzar les comprovacions, verificacions, anàlisis, medicions i demés ac-tuacions de control inicial, de control de funcionament i de revisió previstes per l’article 31 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i l’emissió dels corresponents informes i certificacions.

b) Redactar els informes, les certificacions i les verificacions previstes en aquest Reglament i les que els encarregui qualsevol òrgan competent per exercir funcions recollides en aquest.

c) Exercir les funcions que els atribueixi aquest Reglament en relació amb el control dels aforaments.

2. Els camps d’actuació de les entitats de control d’establiments i espectacles són els següents:

Condicions de seguretat i de protecció de les persones.Control acústic, i altres impactes de prevenció i control ambiental.


Disposicions

Estructura i seguretat dels edificis.Control d’aforament.Gestió de sistemes d’informació.Higiene i salubritat dels edificis i dels aliments.3. Les entitats de control d’establiments i espectacles han de poder actuar també

com a entitats ambientals de control.

II. Òrgan competentL’òrgan competent per atorgar l’habilitació és la persona titular del departament

competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.En el si del departament competent en la matèria s’ha de definir un òrgan de gestió

de les habilitacions de les entitats de control d’establiments i espectacles, que ha de tenir encomanades les funcions següents:

a) Tramitar les sol·licituds d’habilitació.b) Proposar a la persona titular del departament les resolucions sobre habilita-

cions.c) Supervisar i inspeccionar l’activitat de les entitats de control d’espectacles

públics i activitats recreatives.d) Si cal, obrir expedient disciplinari a les entitats col·laboradores de l’Adminis-

tració i, si s’escau, revocar-los l’habilitació.e) Les demés que siguin necessàries per a la gestió d’aquesta matèria.

III. Habilitació i requisits1. Poden optar a l’habilitació com a entitats de control en el marc de la Llei

11/2009, de 6 de juliol, les entitats públiques o privades que acreditin que disposen d’una estructura organitzativa i de funcionament d’acord amb el que estableix la norma UNE EN ISO/IEC 17020.

2. Poden optar a l’habilitació com a entitats de control d’establiments i especta-cles les entitats públiques o privades que acreditin que disposen d’una estructura organitzativa i de funcionament d’acord amb el que estableix la norma UNE EN ISO/IEC 17021 i el Reglament CE núm. 1221/2009, de 25 de novembre. Aquest requisit es pot acreditar mitjançant l’aportació d’un certificat d’acreditació emès per un altre òrgan o organisme d’acreditació oficial.

3. Les entitats de control d’establiments i espectacles han d’implantar un sistema de la qualitat degudament documentat en un manual de qualitat, el qual ha de:

a) Definir i documentar la seva política, objectius i compromís amb la qualitat, assegurant-se que aquesta és compresa, implantada i mantinguda per tots els nivells de l’organització.

b) Mantenir i actualitzar el sistema de qualitat sota l’autoritat i la responsabilitat d’una persona designada per a la direcció d’aquesta.

d) Sotmetre tota la documentació relacionada amb les actuacions de l’entitat a un sistema de control que garanteixi la seva disponibilitat i actualització.

c) Portar a terme un sistema d’auditories internes de qualitat per personal propi degudament qualificat i independent de les funcions que siguin auditades.

d) Disposar de procediments per tractar el retorn d’informació, que ser-veixin per detectar anomalies en el sistema de qualitat o en la realització dels controls.

4. Els requisits exigits per a l’atorgament de l’habilitació com a entitats col-laboradores s’han de mantenir al llarg de tot el període de vigència d’aquesta.

5. La pèrdua o incompliment d’algun d’aquests requisits inhabilita l’entitat per dur a terme actuacions i funcions com a entitat col·laboradora per a les quals ha estat habilitada fins que s’esmeni la deficiència.

IV. Procediment1. Les entitats interessades a ser habilitades com a entitats de control d’establiments

i espectacles han de presentar al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives la corresponent sol·licitud d’habilitació, en la qual s’ha de


Disposicions

fer constar el nom, cognoms i titulació de les persones responsables de la direcció general, de la direcció tècnica de l’entitat i de la direcció de les activitats per a les quals se sol·licita l’habilitació, així com de l’emplaçament de les seves instal·lacions radicades dins el territori de Catalunya.

La sol·licitud d’habilitació s’ha d’acompanyar de la documentació següent:a) Escriptura de constitució i estatuts, si s’escau.b) Relació del personal de plantilla, amb indicació de la titulació i del grau de

dedicació respectius.c) Relació i descripció de les instal·lacions, equips i elements materials de què

disposa per desenvolupar les activitats pròpies de l’habilitació, tot acreditant-ne la plena disposició si són contractats a terceres persones.

d) Declaració responsable en la qual ha de constar que es disposa de:Pòlissa d’assegurances per cobrir les responsabilitats derivades de la seva ac-

tuació.Si s’escau, els acords que hagi subscrit amb entitats especialitzades.Les autoritzacions, llicències, enregistraments i demés requisits exigibles per a

l’exercici de la seva activitat.Manual de qualitat i identificació d’aquest, i compromís de presentar-lo sempre

que li sigui requerit per l’òrgan responsable de tramitar l’habilitació.Justificant del pagament de la taxa corresponent.e) Proposta de tarifes a aplicar a cada funció.f) Memòria de les activitats de l’entitat.g) Memòria raonada que acrediti la suficiència i la idoneïtat dels mitjans perso-

nals i materials de l’entitat requerits per aquestes normes i dels demés que siguin necessaris per desenvolupar qualsevol de les operacions i funcions incloses al contingut de l’habilitació.

2. L’òrgan de gestió de les habilitacions que ha d’analitzar la sol·licitud pot re-querir que es completi la documentació, si s’escau, i pot fer les comprovacions que consideri pertinents en el domicili de l’entitat o en les seves dependències i empla-çaments radicats a Catalunya. Finalment, ha de redactar una proposta motivada de resolució, i elevar-la a la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

3. La resolució de les sol·licituds d’habilitació s’ha de dictar i notificar en el termini de sis mesos des de la seva presentació. Si no hi ha una resolució expressa dins d’aquest termini, la persona interessada podrà entendre desestimada la seva sol·licitud.

4. L’habilitació s’atorga per un període de cinc anys i és prorrogable per períodes de la mateixa durada, sempre amb sol·licitud i revisió prèvies.

5. La part dispositiva de la resolució d’acreditació s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. Les entitats habilitades s’han de sotmetre a una auditoria de gestió als dos anys de la seva habilitació i, si s’escau, als dos anys de cada pròrroga.

7. Es crea el Registre d’entitats de control d’establiments i espectacles, que s’in-tegra orgànicament dins de la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. El departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives ha d’inscriure d’ofici i a partir de les seves dades les entitats que habiliti.

V. Obligacions1. Són obligacions de les entitats de control d’establiments i espectacles:a) Estar lliures de qualsevol tipus de pressió externa que pugui influir en el re-

sultat de les seves actuacions i, per aquest motiu, han d’implantar procediments que assegurin aquesta imparcialitat. Als efectes de garantia de compliment d’aquests requisits, les entitats de control d’establiments i espectacles han de justificar el compliment dels criteris d’independència que es fixen a l’annex A de la norma EN 45004.


Disposicions

b) Garantir la confidencialitat de la informació obtinguda amb les seves actua-cions en l’àmbit de l’aplicació d’aquest Reglament.

c) Com a mínim una quarta part dels tècnics de l’entitat han de tenir experiència en la projecció, disseny, direcció tècnica o control d’establiments o d’espectacles, en els camps següents:

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis.Condicions de seguretat i de protecció de les persones.Control acústic i altres impactes en matèria de prevenció i control ambiental.Estructura i seguretat dels edificis.Control d’aforament.Gestió de sistemes d’informació.Salut pública.d) Realitzar totes les actuacions de control d’establiments, espectacles i activitats

i de prevenció i control ambiental per a les quals estiguin habilitades que els siguin encomanades formalment dins dels terminis legalment establerts.

e) Expedir les actes, els informes i les certificacions exigibles dins dels terminis le-galment establerts i amb el contingut, el format i el suport que s’hagi determinat.

f) Mantenir els expedients, la documentació, les actes i les certificacions i les dades dels controls durant un període mínim de cinc anys, en condicions que en garanteixin la fiabilitat, la no-manipulació i la confidencialitat.

g) Recollir les actuacions de control en un informe o certificat de control, degu-dament signat i aprovat per una persona o persones responsables, que ha d’emetre l’entitat de control d’establiments i espectacles. L’informe ha de contenir, de manera correcta, clara i precisa, els resultats dels exàmens i determinacions realitzats. S’ha d’identificar clarament l’origen de cada resultat recollit en l’informe o certificat final de control.

h) Tarifar les seves actuacions d’acord amb els preus que han comunicat prèvia-ment al departament competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives.

i) Disposar de procediments documentats per al tractament de les reclamacions originades per les actuacions de control.

VI. Control de les entitats1. Les funcions encomanades a les entitats de control d’establiments i espectacles

poden ser verificades en tot moment per l’òrgan de gestió de les habilitacions. Tanma-teix, aquestes entitats són responsables per si mateixes de les seves actuacions.

2. Als efectes de facilitar el control de l’òrgan de gestió de les habilitacions, les entitats de control d’establiments i espectacles li han de trametre anualment, dins del calendari assenyalat pel mateix òrgan:

a) Un informe de les seves actuacions, amb una relació dels establiments, es-pectacles i activitats controlats i dels sistemes de control d’aforaments gestionats, amb indicació de les principals incidències detectades, així com les previsions d’actuació per a l’exercici següent.

b) Una memòria detallada amb les activitats fetes en matèria de formació de per-sonal, millores en la gestió i qualsevol altra relativa a l’organització de l’entitat i a les seves activitats internes, amb indicació de suggeriments per introduir millores.

c) Una auditoria externa feta per una auditora inscrita en un Registre d’auditors de la seva gestió econòmica.

L’òrgan de gestió de les habilitacions pot requerir aclariments de la documenta-ció presentada, així com la seva ampliació, requeriments que en tot cas han de ser atesos per l’entitat de control.

3. L’òrgan de gestió de les habilitacions té la potestat d’inspecció de les entitats de control d’establiments i espectacles, a fi de verificar la seva permanent adequació de les condicions de l’habilitació. Aquestes entitats han de permetre l’accés de les persones representants de l’òrgan de gestió de les habilitacions a les seves instal-lacions, oficines i documentació relacionades amb les funcions per a les quals han estat habilitades.


Disposicions

4. L’òrgan de gestió de les habilitacions pot inspeccionar i supervisar les enti-tats de control d’establiments i espectacles mitjançant el nomenament de personal interventor, que ha de recaure en personal al servei de l’Administració. La funció ordinària del personal interventor és verificar el compliment de les funcions assu-mides per les entitats habilitades i el seguiment del seu grau de compliment de les normes tècniques a aplicar.

5. Les entitats de control d’establiments i espectacles han de disposar de proce-diments documentats per tractar les reclamacions rebudes amb motiu de l’exercici de les seves funcions, i han dur al dia un arxiu, a disposició del departament com-petent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, amb inscripció de totes les reclamacions rebudes i del resultat de les mateixes.

Si una reclamació presentada a una entitat de control d’establiments i espectacles no és resolta favorablement per aquesta en el termini d’un mes, la persona recurrent pot traslladar-la en el termini d’un mes a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que ha de resoldre en el termini de tres mesos, un cop escoltades totes les persones interessades, i en qualsevol cal l’entitat de control.

6. La modificació per part d’una entitat de control de qualsevol de les condicions o dels requisits que van justificar la seva habilitació ha de ser posada immediatament en coneixement de l’òrgan de gestió de les habilitacions, el qual, si la magnitud de les modificacions ho aconsella, pot resoldre la necessitat de seguir un nou procediment d’habilitació, amb els mateixos tràmits que l’inicial.

7. L’incompliment de les obligacions a què estan subjectes les entitats habilitades o la infracció d’aquestes i demés normes que les regulen pot donar lloc a la revo-cació de l’habilitació i a la corresponent cancel·lació de la inscripció al Registre. L’habilitació pot ser revocada en els casos següents:

a) Incompliment reiterat de les obligacions derivades de les seves actuacions de control.

b) Falsedat o inexactitud de les dades subministrades o en els dictàmens o informes emesos.

c) Actuació negligent en la pràctica de les operacions encarregades.d) Modificació de les disponibilitats i de les capacitats tècniques, que comporti

la seva inadequació per dur a terme les tasques per a les quals havia estat habili-tada.

La revocació ha de ser acordada per la persona titular del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, a proposta de l’òrgan de gestió de les habilitacions, amb instrucció prèvia del corresponent procediment, en què s’ha de donar en tot cas audiència a l’entitat afectada.

ANNEX IIISistemes de control d’aforament

A) Requeriments tècnics dels sistemes de control d’aforament1. Els sistemes han d’estar homologats segons l’Ordre ITC/3708/2006, de 22 de

novembre.2. Els sistemes han de ser immunes als efectes de la llum de l’espectre visi-

ble, de longitud d’ona entre 400 i 700 nm i de manera especial als raigs d’alta potència de tipus làser de color verd (532 nm) i vermell (635-650 nm), atès el seu ús habitual en els establiments. A més, han de poder funcionar correctament en qualsevol condició lumínica. En aquest sentit, els sistemes han d’incorporar tot allò que sigui necessari per garantir un funcionament correcte en aquestes condicions.

3. Els sistemes han de ser immunes als efectes de les ones de pressió sonora, en la banda de freqüències de 20 a 20.000 Hz, amb independència del nivell de pressió sonora.


Disposicions

4. Els sistemes han de funcionar amb sensors de pas no intrusius i han de poder comptar les persones que circulin en ambdós sentits (entrant i sortint), de manera simultània, d’acord amb les condicions establertes en l’apartat B.1.2.

5. S’admet un marge d’error en el comptatge instantani de més/menys el 2 per cent per una afluència total de 500 persones en les condicions establertes en l’apartat B.1.2.

6. Els sistemes no poden representar cap obstacle a la lliure circulació de les persones, ni ser susceptibles de provocar accidents de tipus elèctrics o mecànics.

7. Un cop posats en funcionament, els sistemes han de detectar i enregistrar en el registre d’incidències tècniques aquelles alteracions, intencionades o fortuïtes, de qualsevol mena que afectin la lectura dels sensors, el cablejat, el funcionament de la unitat central i, en definitiva, el funcionament normal del sistema en la seva totalitat.

8. Els sistemes han de ser configurats, gestionats i mantinguts únicament mitjançant un accés amb identificació d’usuaris i contrasenyes, definits per l’instal·lador o fabricant en el moment de la seva posada en marxa. L’operador de l’establiment, espectacle o activitat només pot tenir accés a funcions de lectura de dades i seguiment de l’estat de funcionament del sistema, sempre mitjançant la seva identificació com a usuari diferenciat i amb la seva contra-senya particular.

9. Els sistemes han de disposar d’ordinador personal o dispositiu d’emmagat-zematge compatible amb sistema operatiu Windows com a dispositiu d’emmagat-zematge no volàtil de dades. Aquestes dades no poden ser creades, esborrades ni manipulades per agents externs.

10. El sistema ha d’enregistrar mostres en una periodicitat de deu segons. Cada mostra ha de registrar:

Data i hora (HH:MM:SS) de la mostra.Nombre total d’entrades des de la posada a “0”.Nombre total de sortides des de la posada a “0”.Alarmes actives en el moment de la mostra.11. Aquestes dades s’han de guardar en els corresponents fitxers de dades, que

han de tenir l’estructura i mesures de seguretat definides pel departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, de manera que el programari d’inspecció pugui realitzar-ne la lectura i posterior tractament.

12. Les dades emmagatzemades han de poder descarregar-se per l’inspector mitjançant una connexió amb cable entre sistema de control d’aforament i el PC amb el qual s’ha de realitzar la inspecció, utilitzant els protocols de comunicació establerts pel departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives. Els sistemes han d’assegurar l’autenticitat i integritat del fitxer de dades descarregat.

13. Durant els processos de consulta o de descàrrega de fitxers els sistemes han de seguir comptant l’aforament sense alteració.

14. Les dades enregistrades s’han d’emmagatzemar pel període mínim establert en la normativa.

15. En cas de fallada elèctrica que impedeixi el correcte funcionament del sistema, el sistema de comptatge ha d’emmagatzemar en memòria l’última dada d’afora-ment vàlida. En el moment del restabliment del corrent elèctric s’ha de continuar comptant des de l’última dada vàlida i s’ha de registrar el moment de fallada i de restabliment del corrent elèctric.

16. Els sistemes han de tenir com a mínim un dispositiu visualitzador en temps real de l’aforament, de tipus panell lluminós o monitor, amb dígits de mides su-periors o iguals a 150 mm d’alçada i 90 mm d’amplada. La informació que ha de visualitzar és:

1. Aforament instantani.2. Aforament màxim del local.


Disposicions

3. Indicació d’excés d’aforament.4. Indicador de sistema fora de servei.17. En cas de fallada d’alimentació elèctrica que impedeixi el correcte funcio-

nament del visor, el dispositiu visualitzador ha de mostrar com a mínim durant 60 minuts l’última informació d’aforament vàlida i informar de la fallada.

B) Instal·lació i localització dels sistemes de control d’aforamentI. Principis generals1. La instal·lació ha de complir el que estableix l’Ordre ITC/3708/2006, de 22

de novembre.2. Les instal·lacions es guien pels principis d’eficàcia i seguretat seguint les

indicacions del fabricant.3. En les entrades i sortides on s’instal·lin sistemes de control d’aforament s’han

d’assegurar fluxos individuals de persones.II. Instal·lació dels sensors de pas4. Els sensors s’han d’instal·lar a tots els accessos habituals d’entrada i sortida.5. En tots els altres accessos, com sortides d’emergència, portes de serveis,

entrada de mercaderies, grans finestrals, etc., que acostumen a romandre tancats, s’hi instal·laran detectors d’obertura a les portes. Els detectors d’obertura de portes han de registrar totes les obertures amb data i hora d’obertura/tancament.

6. Els sensors de pas no poden reduir l’espai físic d’evacuació ni afegir cap element de risc per a les persones, tant en situacions d’activitat normal com en situacions d’emergència.

7. Tots els accessos controlats ho han de ser en tota la seva capacitat, incloses aquelles parts que habitualment es mantenen tancades però que poden ser utilitzades en determinats moments per a la circulació de persones.

8. Els sensors de pas han de ser instal·lats a l’interior de l’establiment, en aquells punts en què, en compliment d’aquestes determinacions, siguin més propers als límits amb l’exterior de l’establiment o recinte, a fi de garantir el control sobre la màxima superfície possible d’aquest.

9. Els sensors de pas instal·lats han de tenir un dimensionat adient, tenint en compte les seves pròpies característiques i l’alçada i l’amplada de l’accés, de manera que el comptatge de persones s’executi de manera òptima i permeti assegurar el compliment de les especificacions determinades pel fabricant.

10. L’instal·lador ha de tenir en compte els elements arquitectònics, decoratius i els altres elements de l’establiment, com ara els equips electrònics i audiovisuals, que puguin destorbar el normal funcionament dels sensors de pas durant l’activitat normal controlada.

III. Instal·lació del cablejat i la interconnexió11. La interconnexió entre els elements sensors i la unitat central de control ha

de ser feta amb cablejat.12. El cablejat s’ha de fer per les zones en què el risc de possible manipulació

sigui mínim.13. En la instal·lació, s’ha de seguir el Reglament electrotècnic per a baixa tensió

(Reial decret 842/2002).14. El cablejat s’ha de fer en tubs i conductes protectors, de manera que cap part

dels cables pugui ser visible o manipulable directament. Els tubs i els conductes utilitzats poden ser dedicats només a aquest sistema de control, o compartits amb altres sistemes, sempre que això no suposi cap perill de disfunció per cap dels sistemes cablejats conjuntament. En tots els casos s’ha d’acomplir la normativa de baixa tensió.

IV. Instal·lació de la unitat central de control i de processament15. La unitat central de control i processos i si s’escau, les unitats de control se-

cundàries han de ser instal·lades fora de l’abast directe de persones no autoritzades, en un lloc que sigui accessible per poder fer la gestió i el manteniment del sistema i per obtenir les dades.


Disposicions

V. Instal·lació del visualitzador d’aforament16. El visualitzador d’aforament ha de permetre a l’operador fer un seguiment

adequat de l’aforament de l’establiment o recinte; per tant, ha de ser instal·lat al seu abast visual. També ha d’estar a l’abast visual dels clients o usuaris.

17. El visualitzador s’ha d’instal·lar en un lloc que estigui a fora de l’abast de les persones no autoritzades i de forma de cap obstacle en pugui reduir la seva visibilitat.

18. Els requeriments tècnics d’instal·lació recomanats pel fabricant del visu-alitzador han de ser respectats totalment, a fi d’assegurar el seu funcionament correcte.

VI. Instal·lació dels sensors d’obertura de portes19. S’ha de garantir el correcte funcionament dels sensors de porta oberta i la

seva comunicació amb la unitat central mitjançant els corresponents precintes i altres mecanismes necessaris.

VII. Accessibilitat i adaptació a l’entorn20. Els sistemes instal·lats han d’estar a fora de l’abast de les persones considerant

la realització de l’activitat normal controlada.21. L’instal·lador ha de procurar mimetitzar amb l’entorn els sistemes instal·lats,

a fi de reduir-ne l’impacte visual causat i augmentar-ne la dissimulació, sempre que no se’n redueixi l’eficàcia.

VIII. Seguretat de les persones22. Els sistemes instal·lats no poden comportar cap disminució de la seguretat de

les persones ni de l’establiment, no poden causar situacions de risc, ni representar un factor de perill addicional durant una situació d’emergència.

23. La instal·lació ha d’estar protegida contra possibles mals usos.IX. Fiabilitat tècnica24. L’instal·lador ha de garantir la conservació de les característiques tècniques

i operatives publicades i compromeses pels fabricants dels diferents elements instal·lats.

25. La instal·lació ha de fer-se de forma que els manteniments i els reajustaments necessaris dels diferents elements puguin desenvolupar-se sense augmentar la incomoditat i de manera ràpida i efectiva.

C) Normes de funcionament dels sistemes de control d’aforament1. Els sistemes de control d’aforaments han d’enregistrar les dades d’aforament

indicades en el punt 15 de l’apartat anterior i permetre la seva descàrrega de manera permanent, al llarg de totes les hores del dia i de tots els dies de l’any.

2. La posada a zero del comptador ha de ser automàtica i diària, programada per fer-se durant les hores d’absència assegurada de públic dins l’establiment o recinte. Les posades a zero del comptador han de generar un registre de posada a zero, que s’ha d’incloure en els registres històrics d’aforament amb la indicació del dia i de l’hora i la descripció “Posada a zero diària”.

3. En cas d’obtenir aforaments negatius, el sistema ha de registrar-ho i tractar-ho com una alarma.

4. El registre històric d’aforament ha d’incloure com a mínim, a l’encapçalament respectiu, la informació següent: nom i CIF del fabricant, referència de l’equip, número de sèrie de l’equip, referència de l’instal·lador, CIF de l’empresa propietària del local.

5. Les alarmes a registrar són, com a mínim:1. Disfunció dels sensors.2. Pèrdua de comunicació o de connexió física, provocada o fortuïta, entre

sensors i unitat central.3. Tall d’alimentació elèctrica en qualsevol part del sistema.4. Apagat i engegat, provocat o fortuït, de la unitat central de control o de qual-

sevol part del sistema.5. Sol·licitud de descàrrega de dades d’aforament o d’incidència, amb registre

que indiqui el nom de l’usuari sol·licitant.


Disposicions

6. Accés o intent d’accés als programaris de configuració, gestió i manteniment del sistema, amb registre que indiqui el nom d’usuari utilitzat.

7. Canvi d’hora d’estiu i d’hivern.8. Aforament negatiu.

D) Revisions dels sistemes de control d’aforament1. Abans de la primera posada en funcionament, els sistemes han de passar la

corresponent declaració de conformitat.2. Els sistemes de control d’aforament han de realitzar les revisions periòdiques

establertes a l’Ordre ITC/3708/2006. A més de les comprovacions indicades en aquesta Ordre, és necessari realitzar proves de, com a mínim:

Fallada d’alimentació elèctrica.Funcionament del sistema d’autodiagnosi.Funcionament del dispositiu visualitzador

ANNEX IVRètols i plaques normalitzades

1. D’identificació i informació dels establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives

Aquelles plaques o rètols que no estan regulats en altres normatives específiques, han de ser de com a mínim 40 centímetres d’amplada i 25 d’alçada, i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim.

Han d’estar col·locades a l’exterior del local o recinte, en un punt proper a l’entrada principal, plenament visibles per a totes les persones que hi accedeixin.

Ha de contenir, com a mínim, la informació següent:Nom de l’establiment.Activitat o activitats i espectacle o espectacles inclosos a l’autorització, llicència

o comunicació.Horari.Aforament màxim autoritzat.Prohibició d’entrada a les persones menors de 16 o 18 anys, en els supòsits que

correspongui.

2. Sobre les condicions d’accés i el dret d’admissióLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim.Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des

de l’exterior. Si hi ha taquilles, s’han de col·locar en tot cas a les taquilles. També es poden col·locar, a més, a l’interior del local.

Els ajuntaments hauran de facilitar el rètol indicatiu del nivell sonor aplicable al local, d’acord amb l’ordenança municipal o amb la normativa sobre contaminació acústica.

3. Sobre nivells sonors elevatsLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim, i han de contenir el text següent: “Els nivells sonors a l’interior d’aquest local poden lesionar seriosament l’oïda”.

Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des de l’exterior. Si hi ha taquilles, s’han de col·locar en tot cas a les taquilles. També es poden col·locar, a més, a l’interior del local.

4. Sobre les càmeres de control d’aforamentLes plaques han de ser de com a mínim 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada,

i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim, i han de contenir el text següent: “Aquest local disposa d’un mecanisme de comptatge de les persones a efectes de control d’aforament”.


Disposicions

ANNEX VCentres, mòduls, temari i proves per a l’habilitació de personal de control d’ac-cés

Normes generals

1. Centres de formacióa) Els centres de formació ubicats dins de l’àmbit territorial de Catalunya que

estiguin interessats a impartir els mòduls de formació del personal de control d’ac-cés ho han de comunicar a la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

En la comunicació, els responsables del centre han d’acreditar que aquest està degudament autoritzat com a centre docent per les autoritats competents de l’Ad-ministració de la Generalitat.

b) Així mateix, han d’acreditar que disposen d’aules, instal·lacions i els mitjans tècnics i didàctics necessaris per impartir el mòdul de coneixements i el mòdul de caràcter pràctic, a fi de garantir un aprenentatge idoni. En la documentació acre-ditativa hi ha de constar:

b.1) Una descripció dels mitjans tècnics per impartir la formació de coneixements teòrics, com ara aparells informàtics, projector o retroprojector de transparències i la pantalla corresponent.

b.2) Una descripció dels mitjans necessaris per la formació de caràcter pràctic que han de disposar, com a mínim, del següent:

b.2.a) Pel que fa a la formació de primers auxilis es requereix, a part dels equips audiovisuals per explicar el cronograma decisori, un maniquí per fer les pràctiques bàsiques per la reanimació cardiopulmonar i el material fungible corresponent.

b.2.b) Protectors d’un sol ús per a la ventilació boca-boca durant lespràctiques.b.2.c) Una superfície tipus matalasset per la col·locació del maniquí i de l’alumne

durant l’exercici.b.2.d) Vídeo, televisió i càmera de vídeo per a filmar amb la finalitat d’enregistrar

les actuacions pràctiques per tal que l’alumne pugui visionar la seva pròpia actuació i així provocar l’autoaprenentatge.

c) Relació del professorat que ha d’impartir els diferents mòduls de formació, amb acreditació de la seva titulació professional.

c.1) Per impartir els mòduls de coneixements, el professorat, ha d’acreditar do-cumentalment, estar en possessió d’un títol universitari relacionat amb la matèria específica que imparteix.

c.2) Per impartir els mòduls de caràcter pràctic depenent de la matèria:c.2.a) La formació del curs de primers auxilis, l’ha d’impartir un diplomat o

diplomada en infermeria o equivalent.c.2.b) La formació sobre les tècniques bàsiques d’autocontrol cal que sigui una

persona amb la titulació de psicòleg/a o sociòleg/a preferentment amb formació especialitzada en tècniques cognitiu-conductuals.

c.2.c) Les tècniques de defensa personal és necessari que l’especialista que les imparteixi estigui en possessió d’una titulació de mestre-entrenador en algun tipus d’art marcial expedida per l’organisme administratiu competent.

d) Els centres de formació que acreditin complir tots els requisits abans esmentats estaran habilitats per impartir els mòduls de formació.

e) La suspensió o la revocació de l’habilitació dels centres de formació, a què fa referència l’article 51.i) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, comporta la inhabilitació del centre per impartir els mòduls de formació, durant un determinat període o de manera indefinida, respectivament.

2. Continguts dels mòduls2.1 Mòdul de coneixements1. Els objectius del mòdul de coneixements són els següents:


Disposicions

a) Capacitar i dotar de coneixements jurídics les persones aspirants, respecte de les normes que regulen els establiments oberts al públic, espectacles i activitats recreatives on desenvoluparan les seves funcions, així com de la resta de normativa que els és d’aplicació, com també dels coneixements bàsics de les llengües oficials de Catalunya.

b) Conèixer les funcions, les responsabilitats i les tasques del personal de control d’accés.

c) Saber integrar els coneixements teòrics necessaris per fer-ne una correcte aplicació a les situacions que es puguin plantejar.

2. La durada d’aquest mòdul ha de ser de 35 hores.2.2 Mòdul de caràcter pràctic1. Els objectius del mòdul de caràcter pràctic són els següents:a) Aprendre a aplicar les tècniques per respondre davant de situacions violentes

o conflictives.b) Respondre de manera eficaç i positiva en situacions de risc per a les persones

i els béns.c) Conèixer i aprendre a aplicar correctament les tècniques més bàsiques de

primers auxilis, tenint en compte les lesions produïdes i les persones afectades, així com les situacions de risc per a la salut que es puguin produir.

d) Aprendre tècniques d’autocontrol, d’atenció a la clientela i d’habilitats soci-als.

e) Utilitzar tècniques i habilitats per ajudar a prevenir i resoldre incidents de manera efectiva i eficaç.

2. La durada d’aquest mòdul ha de ser de 25 hores.

3. Programes3.1 Programa del mòdul de coneixementsTema 1. Normativa aplicable i les funcions del personal de control d’accés a

determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives, segons aquest Re-glament.

Tema 2. Principi d’igualtat i prohibició de discriminació d’accés de les persones per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. Regulació del dret d’admissió de conformitat amb aquest Reglament.

Tema 3. Mesures de seguretat als establiments oberts al públic: plans de seguretat, plans d’autoprotecció, seguretat contra incendis, evacuació, assistència sanitària, farmaciola i infermeria, tot d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

Tema 4. Full de reclamacions: què és, dret del públic, quan s’ha de lliurar, model oficial i manera d’omplir-lo i obligació de disposar-ne, segons el que determinen aquest Reglament i la normativa específica en aquesta matèria.

Tema 5. Horaris de tancament, d’acord amb aquest Reglament i les ordres vigents del departament competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreati-ves.

Tema 6. Persones menors i el seu accés als establiments oberts al públic, als espectacles i a les activitats recreatives. Prohibició de venda i subministrament de tabac i alcohol a les persones menors d’edat. Les discoteques de joventut. Tot d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

Tema 7. Prohibició d’armes i d’objectes potencialment perillosos als locals oberts al públic, d’acord amb aquest Reglament i la resta de normativa aplicable.

3.2 Programa de mòdul de caràcter pràcticLa realització d’un curs de primers auxilis, per atendre situacions d’assistència

sanitària immediata:, conceptes bàsics de primers auxilis.Formació sobre l’actuació a seguir en situacions de perill per a les persones,

Desenvolupament de les habilitats i de les destreses necessàries en la interactuació personal i adquisició de coneixements sobre els diferents perfils de conductes de


Disposicions

la clientela de les sales de festes i espectacles amb l’objectiu de prevenir situacions de riscos específics, i diversitat de les persones amb independència del lloc de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal.

Estudi i anàlisi dels problemes socials actuals, dels diferents tipus de comporta-ments de les persones quan es troben en estat d’embriaguesa per haver consumit alcohol o d’intoxicació per estupefaents o d’altres substancies, així com d’altres situacions previsibles.

Formació sobre les tècniques bàsiques d’autocontrol i de defensa personal, en situacions de necessitat extrema. Desenvolupament de les tècniques més adequades de control i seguretat en situacions generals i específiques que es produeixin en el sector. Reconeixement de les situacions de risc amb l’objectiu d’esmorteir els seus efectes.

4. Proves4.1 Per tal d’obtenir l’habilitació professional de personal de control d’accés

s’ha de superar una prova de selecció i un test psicotècnic.La prova de selecció, consta de dues parts, una corresponent als mòduls de co-

neixements, i una altra corresponent als mòduls de formació de caràcter pràctic. Així mateix, també s’ha de mantenir un petit diàleg bàsic en català i en castellà per determinar que la persona aspirant pot entendre i atendre al públic en aquestes llengües.

Les característiques i detalls dels diferents exercicis de la prova de selecció i del test psi-cotècnic es determinaran a la convocatòria, tal i com s’estableix al paràgraf següent.

4.2 Les proves de selecció per a l’obtenció de l’habilitació per exercir les funcions de personal de control d’accés s’han de convocar dos cops a l’any per part de la di-recció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.

4.3 El lloc, la data, l’hora de realització i els exercicis teòrics i pràctics de les proves de selecció, així com els membres del tribunal qualificador d’aquesta, s’han de fixar per resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb dos mesos d’antelació a la seva realització i on s’ha d’establir un termini d’inscripció no inferior a 20 dies, i les especificacions que es considerin oportunes.

4.4 La durada dels diferents exercicis que s’han de realitzar sobre coneixements teòrics i pràctics és, com a màxim, de tres hores per a cadascun i es determinaran a la convocatòria.

5. Cicle formatiu5.1 La direcció general competent pot programar la realització de cicles forma-

tius amb la finalitat de mantenir i actualitzar el nivell de coneixements necessaris per l’exercici de les seves funcions.

5.2 Aquest cicle formatiu s’ha de realitzar pels centres habilitats que preveu aquest Reglament, i té una durada mínima de 15 hores.

5.3 La justificació d’assistència al citat cicle formatiu s’ha d’acreditar mitjançant un certificat emès pel director o el responsable del centre habilitat que l’ha dut a terme, el qual l’ha de trametre a la direcció general competent en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives.

5.4 En el certificat s’han de fer constar les dades del cicle formatiu, la relació de persones amb el número d’habilitació que han assistit al curs i les hores realitzades per cada una d’elles; és obligatòria l’assistència al 90% de cadascun dels mòduls de formació que composen el cicle esmentat.

5.5 El cicle formatiu es desenvolupa de conformitat amb els apartats se-güents:

a) El contingut de les matèries que s’impartiran en el cicle esmentat i que es basaran en els mòduls de coneixements i de caràcter pràctic, es distribuirà de la manera següent:


Disposicions

a.1) El contingut del cicle de coneixements està adreçat a explicar les novetats legislatives en matèria d’espectacles i activitats recreatives que tinguin relació amb les seves funcions, així com l’aprofundiment en l’estudi de les matèries objecte de les seves funcions. La seva durada ha de ser com a mínim de deu hores.

a.2) El contingut del cicle de caràcter pràctic està adreçat a explicar les novetats pràctiques i legislatives de situacions d’emergència i primers auxilis. Suposa una revisió de les tècniques que es van impartir, en el seu dia, en el curs de formació, i un intercanvi de les diferents experiències del personal de control d’accés, amb l’objectiu de millorar les actuacions que, a la pràctica, hagin de dur a terme per tal d’evitar i eradicar situacions conflictives i violentes. La seva durada ha de ser com a mínim de cinc hores.

(10.239.085)


Disposicions


LLEI

3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establi-ments, activitats, infraestructures i ediicis.



LLEI

PREÀMBUL

I. Consideracions generals

Les societats desenvolupades actuals es caracteritzen, entre altres aspectes, pel creixement demogràfic i l’existència de nous processos industrials i tecnològics, nous models urbanístics o d’habitatge, nous usos socials, noves infraestructures de comunicacions o de transport, etc. Aquests aspectes configuren una realitat amb un alt nivell de benestar però porten implícits, també, factors de risc per a la població, els béns i el medi ambient.

La societat ha pres cada vegada més consciència de la necessitat de conèixer i gestionar els riscos associats al nivell de desenvolupament i, a aquest efecte, s’ha anat dotant dels instruments normatius i dels mitjans materials i humans necessaris per a fer front als riscos, tant als d’origen natural com als d’origen antròpic.

Entre els riscos més associats als usos quotidians i també més freqüents, hi ha el risc d’incendi. L’incendi és un fenomen que es presenta en diversos contextos i escenaris, té orígens diversos i sovint té uns efectes devastadors.

Per a poder analitzar el risc d’incendi, primer cal conèixer-lo, decidir sobre l’ac-ceptabilitat dels nivells de risc, prendre les mesures de prevenció per a minimitzar-lo fins als nivells socialment acceptables i, en el cas que el risc es manifesti, aplicar les mesures necessàries per a mitigar-lo.

Tanmateix, aquest risc constitueix un àmbit material que cal afrontar de manera transversal, multidisciplinària i amb el suport, la col·laboració i la participació de tots els agents implicats.

II. Context competencial i normatiu

La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis són molt heterogènies des del punt de vista competencial, en el sentit que s’insereixen de manera transversal, en major o menor mesura, en diversos àmbits: protecció civil, prevenció i extinció d’incendis, habitatge, indústria, medi ambient, urbanisme, etc.

D’acord amb la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa vigent, les competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis corresponen tant a l’Administració de la Generalitat com a l’Administració municipal.

En efecte, l’article 132.1 de l’Estatut, explicitant allò que el Tribunal Constitucional ja havia reconegut en nombroses ocasions, estableix que «correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública».


Disposicions

Així mateix, l’article 84 de l’Estatut disposa que els governs locals de Catalunya tenen, en els termes que determinin les lleis, competències pròpies sobre diverses matèries, entre les quals, la prevenció d’incendis.

En exercici de les competències indicades, tant l’Estat com la Generalitat han dictat diverses normes que configuren el sistema vigent pel que fa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

En l’àmbit estatal, la Llei 38/1999, del 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació; la Llei 21/1992, del 6 de juliol, d’indústria; el Reial decret 2267/2004, del 3 de desem-bre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials; el Reial decret 1942/1993, del 5 de desembre, pel qual s’aprova el Re-glament de les instal·lacions de protecció contra incendis; el Reial decret 314/2006, del 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, etc.

A Catalunya, la normativa relacionada amb la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis també és diversa. Cal esmentar d’una manera especial, però, les normes fonamentals en prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Pel que fa a les lleis, cal destacar la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya, que té per finalitat l’ordenació general de les accions i els serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments a Catalunya; i la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que, amb caràcter més general, s’ocupa de les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de risc col·lectiu greu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Pel que fa als reglaments, la norma de referència en la determinació de condicions de seguretat des del punt de vista estrictament de la seguretat en cas d’incendi és el Decret 241/1994, del 26 de juliol, sobre condicio-nants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.

III. Situació actual i necessitat de la norma

En l’ordenament jurídic vigent, i al marge de les normes substantives, la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis pel que fa a les activitats ha estat circumscrita, des del punt de vista procedimental, al règim establert per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

La Llei 3/1998 va integrar en una única resolució administrativa de l’òrgan ambi-ental de l’Administració de la Generalitat les decisions dels òrgans competents en matèria de prevenció d’incendis, d’accidents greus i de protecció de la salut.

Per tal que aquesta integració fos possible bo i respectant els àmbits competencials corresponents, es va definir el mecanisme d’entrada d’aquests òrgans mitjançant la intervenció en el procediment d’autorització o llicència, i mitjançant la supervisió del compliment de la normativa de seguretat en cas d’incendi en els controls inicials i periòdics establerts per la Llei 3/1998, i desenvolupats pel Decret 136/1999, del 18 de maig, i pel Decret 143/2003, del 10 de juny.

Si bé aquest sistema ha funcionat des de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, amb l’experiència adquirida al llarg del temps s’ha anat reforçant, cada vegada més, la consideració que la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis requereix una regulació normativa específica i més completa, tant substancial com procedimental, que doni resposta a les necessitats particulars en aquest àmbit.

Paral·lelament, el sistema integrat definit per la Llei 3/1998 s’ha modificat en virtut de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Aquesta llei adequa la normativa vigent a la normativa europea corres-ponent, en facilita l’aplicació, evita la dispersió i la inseguretat jurídica i desvincula la seguretat en cas d’incendi del procediment estrictament ambiental.


Disposicions

Com a resultat d’aquesta necessitat, s’ha elaborat aquesta llei, amb la voluntat que sigui la norma de referència pel que fa a la prevenció i la seguretat en cas d’incendi en establiments, activitats, infraestructures i edificis a Catalunya, i que pretén donar resposta a diverses necessitats fonamentals:

a) Determinar la distribució competencial relativa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

b) Determinar les normes tècniques que regulen les condicions de seguretat en cas d’incendi.

c) Determinar el règim d’intervenció administrativa.

Finalment, i com a complement a l’actuació administrativa, la desvinculació del règim normatiu associat a la Llei 3/1998 implicava la necessitat de revisar el règim i les funcions de les entitats col·laboradores de l’Administració en aquesta matèria.

IV. Contingut de la Llei

Aquesta llei s’estructura en cinc títols, cinc disposicions addicionals, dues dispo-sicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El títol I estableix les disposicions generals de la Llei i en defineix l’objecte, la finalitat, l’àmbit d’aplicació i també els conceptes bàsics i la responsabilitat del compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

El títol II regula les competències en matèria de seguretat en cas d’incendi i esta-bleix i detalla les que corresponen a l’Administració municipal i les que corresponen a l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, i amb la finalitat de promoure la seguretat jurídica en aquest àmbit, pretén delimitar d’una manera clara les com-petències de cada administració i el contingut d’aquesta competència.

El títol III, intitulat «Condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis», pretén, a banda de recordar que les condicions de prevenció i seguretat en matè-ria d’incendis són les que estableix la normativa tècnica corresponent, regular el sistema normatiu propi per mitjà del qual es determinen aquestes condicions de seguretat a Catalunya.

El títol IV regula el règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Per mitjà d’aquest títol, s’estableix el sistema que permet a les administracions públiques exercir llurs funcions de verificació que els esta-bliments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats en el territori de Catalunya compleixen les condicions de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa vigent.

El darrer títol, el V, regula les entitats col·laboradores de l’Administració que exerceixen llurs funcions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’in-cendis. Aquest àmbit s’emmarca en els conceptes de seguretat pública i protecció civil, la qual cosa justifica el compliment de la Directiva 2006/123/CE, del Parla-ment Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb les especificitats sobre el règim d’autoritzacions establertes per l’article 9 de la dita directiva.

Amb la implantació del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, es redefineix i es reordena el paper de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

La disposició addicional primera regula el règim especial de l’Ajuntament de Barcelona, que, en el marc de la seva especificitat, assumeix les funcions que aquesta llei reserva a la Generalitat pel que fa al control preventiu.

La disposició addicional segona regula específicament els casos que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei no es puguin associar a un procediment administratiu municipal per a efectuar els tràmits de verificació.


Disposicions

La disposició addicional tercera estableix la possibilitat de sol·licitar una única actuació de comprovació inicial en els casos en què concorrin els controls establerts per aquesta llei i els establerts per la legislació de prevenció i control ambiental.

La disposició addicional quarta efectua les modificacions necessàries en la Llei 3/1998 per a substituir íntegrament tot el règim que establia d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, pel nou règim establert per aquesta llei.

La disposició addicional cinquena estableix explícitament que, als efectes de l’apli-cabilitat del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis als establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei, tant pel que fa a noves construccions com a obres de reforma de les existents, els és exigible el compliment de la normativa tècnica en matèria de seguretat en cas d’incendi vigent la data de sol·licitud de la llicència d’obres.

Pel que fa a la disposició transitòria primera, tenint en compte que el procés d’autorització d’entitats col·laboradores de l’Administració en matèria d’incendis ha d’ésser desenvolupat per reglament i que, en qualsevol cas, s’han de tramitar els procediments d’autorització corresponents d’acord amb el que estableix aquesta llei i el reglament corresponent, i atès també que hi ha entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient i habitatge que han estat acreditades per a actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis a l’empara del Decret 170/1999, del 29 de juny, i les seves normes de desplegament, i que poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquesta llei atribueix a les entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, s’estableix que aquestes entitats puguin dur a terme aquestes funcions fins que fineixi el termini que indiqui el dit reglament de desenvolupament o, si es produeix amb anterioritat, fins que venci el període de vigència de l’acreditació concedida.

La disposició transitòria segona estableix el règim transitori per als procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

La disposició derogatòria deroga el Decret 241/1994.

La disposició final primera estableix la possible actualització de les quanties de les sancions fixades per aquesta llei i, finalment, la disposició final segona estableix l’entrada en vigor de la Llei.



Article 1Objecte

L’objecte d’aquesta llei és l’ordenació i la regulació generals de les actuacions públiques de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Aquestes actuacions constitueixen el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis a Catalunya.

Article 2Finalitats

1. La finalitat d’aquesta llei és configurar un sistema que integri els mecanismes, els protocols i les actuacions que permetin garantir uns elevats nivells de seguretat en matèria d’incendis en els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats a Catalunya, amb independència que siguin de titularitat pública o privada.


Disposicions

2. La seguretat és el principi general i la finalitat última que inspira aquesta llei i que n’ha de regir el desenvolupament i l’aplicació.


Resten sotmesos a aquesta llei, en els termes que s’hi estableixen, els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats en el territori de Catalunya que puguin generar una situació de risc per a les persones, els béns o el medi ambient en cas d’incendi.

Article 4Deinicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:a) Activitat: l’explotació d’una indústria o un establiment destinada a la producció

o la distribució de béns o a la prestació de serveis.b) Edifici: la construcció fixa feta amb materials resistents destinada a ésser

habitada per persones o a altres usos.c) Establiment: l’edifici, la part o el conjunt d’edificis, la zona, la instal·lació o

l’espai susceptible de servir per a l’explotació d’una activitat.d) Infraestructura: el conjunt dels elements materials que permeten el desenvo-

lupament d’una activitat econòmica i social, constituït per obres relacionades amb les vies de comunicació i el desenvolupament urbà i rural, com ara ports, aeroports, línies ferroviàries, túnels o carreteres, entre altres.

e) Modificació significativa: els canvis en establiments, activitats, infraestruc-tures o edificis que en redueixen les condicions de seguretat, que poden ésser en les condicions d’accés per a la intervenció dels serveis de socors, en les condicions de resistència al foc d’elements constructius, en les condicions de sectorització i combustibilitat de materials, en les condicions d’ocupació o d’evacuació o en les condicions de les instal·lacions de protecció contra incendis i d’altres instal·lacions, o qualsevol altra variació que provoqui una exigència superior en les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

f) Prevenció d’incendis: el conjunt de mesures destinades a evitar les causes que poden originar un incendi.

g) Risc d’incendi: el perill d’incendi que comporta un esdeveniment.h) Seguretat en cas d’incendi: la reducció a uns límits acceptables del risc que

els usuaris d’un establiment, una activitat, una infraestructura o un edifici patei-xin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del projecte, la construcció, l’ús o el manteniment de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici.

CAPÍTOL IIResponsabilitat en matèria d’incendis

Article 5Responsabilitat del compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis incumbeix a tota la població, a totes les entitats públiques i privades i a les administracions amb competències en aquesta matèria.

2. La prevenció i la seguretat en matèria d’incendis es fonamenta en l’assumpció de la responsabilitat en l’aplicació de la normativa específica en aquesta matèria per part dels agents que intervenen en el procés de legalització i explotació en totes les fases de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici. Això implica, com a mínim, el projecte, l’execució, l’ús i manteniment i, si escau, la posada en funcionament de les instal·lacions.


Disposicions

3. La responsabilitat dels agents que no regula aquesta llei és la que estableix llur normativa específica.

TÍTOL IIDe competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis


Article 6Regulació de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

Les competències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis es regulen de conformitat amb el que disposa aquesta llei, la normativa de règim local i la resta de normativa que sigui aplicable.

CAPÍTOL IICompetències municipals

Article 7Contingut de la competència de prevenció d’incendis

La competència municipal en matèria de prevenció d’incendis inclou les funcions necessàries per a garantir la seguretat en cas d’incendi dins el municipi en els termes que estableixi la normativa aplicable, en especial les funcions normatives, de control, d’inspecció, d’informe i sancionadores, tot això sens perjudici de la supervisió i el control superiors reservats a l’Administració de la Generalitat.

Article 8Competència municipal de veriicació de les condicions de seguretat

1. Correspon a l’Administració municipal, en el marc de la competència municipal de prevenció d’incendis, verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi en els casos en què tinguin la competència per a concedir la llicència d’obres o d’activitats, sens perjudici del que estableix l’article 22.

2. En els casos en què l’atorgament de la llicència d’obres o d’activitats a què fa referència l’apartat 1 és competència municipal, el control preventiu per a determinar que l’establiment o l’edifici compleix les condicions de seguretat en cas d’incendi correspon a l’Administració municipal, directament o per mitjà de les entitats col-laboradores de l’Administració prèviament autoritzades.

CAPÍTOL IIICompetències de l’Administració de la Generalitat

Article 9Competències de l’Administració de la Generalitat en prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. Les competències de l’Administració de la Generalitat en prevenció i segu-retat en matèria d’incendis són exercides pel departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis i pels òrgans que en depenen, sens perjudici de les competències que puguin correspondre a altres departaments de la Generalitat competents en matèries connexes.

2. Les competències a què fa referència l’apartat 1 inclouen les funcions necessàries per a aconseguir les finalitats d’aquesta llei i, en tot cas, les funcions següents:


Disposicions

a) Dissenyar el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis a Catalunya.

b) Desenvolupar normativament el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

c) Dur a terme la intervenció administrativa que, d’acord amb aquesta llei i la resta de normativa en matèria d’incendis i seguretat pública, correspon a l’Admi-nistració de la Generalitat.

d) Autoritzar i controlar les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

e) Supervisar el sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

Article 10Coordinació administrativa

1. Atesa la naturalesa transversal de la prevenció i la seguretat en matèria d’in-cendis, el departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’exercir les competències que té atribuïdes de manera coordinada amb la resta de departaments amb competències connexes amb aquesta matèria.

2. Totes les administracions tenen el deure de col·laborar en la seguretat en cas d’incendi, recíprocament i amb lleialtat, en l’exercici de llurs competències respectives.

Article 11Òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en prevenció i seguretat en matèria d’incendis

1. Les referències que la normativa vigent fa a l’òrgan de l’Administració de la Generalitat competent en prevenció i seguretat en matèria d’incendis s’han d’entendre fetes al departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

2. Les competències atribuïdes al departament competent en matèria de preven-ció i extinció d’incendis han d’ésser exercides per la direcció general competent en aquesta matèria, especialment per mitjà del Cos de Bombers de la Generalitat i del personal tècnic adscrit a aquesta direcció general.

CAPÍTOL IVRelacions interadministratives

Article 12Principis de col·laboració interadministrativa

L’Administració de la Generalitat i l’Administració local han d’exercir les com-petències que els atribueix aquesta llei d’acord amb el principi de lleialtat institu-cional, i s’han de facilitar informació, col·laboració, cooperació i suport mutus, als efectes de garantir l’exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta finalitat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres instruments de col·laboració i cooperació basats en l’acord mutu i l’interès públic, i poden establir mecanismes per a fer el seguiment de l’aplicació de la Llei i dels procediments que se’n deriven.

TÍTOL IIIDe condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis

Article 13Determinació de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

Les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis són les que estableix la normativa tècnica dictada a aquest efecte.


Disposicions

Article 14Reglaments tècnics

1. Correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, dictar reglaments tècnics de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

2. Els reglaments tècnics a què fa referència l’apartat 1 estableixen, desenvo-lupen i complementen les mesures aplicables en prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

Article 15Instruccions tècniques complementàries

1. Els reglaments tècnics de prevenció i seguretat en matèria d’incendis poden ésser desenvolupats per mitjà d’instruccions tècniques complementàries, també de caràcter reglamentari.

2. Les instruccions tècniques complementàries a què fa referència l’apartat 1 són aprovades per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis i han d’ésser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 16Guies tècniques

1. El departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis pot fer públiques guies tècniques sobre prevenció i seguretat en matèria d’incendis, les quals han d’ésser lliurement accessibles, almenys per mitjans telemàtics.

2. Les guies tècniques a què fa referència l’apartat 1 són documents de caràcter no obligatori, elaborats o reconeguts pels serveis tècnics de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, l’objecte de les quals és donar criteris interpretatius, aclariments i criteris d’aplicació de la normativa legal i reglamentària, i de les instruccions tècniques complementàries amb relació a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


El planejament urbanístic i els projectes d’urbanització han de tenir en compte les necessitats derivades de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis per tal que en l’execució urbanística es compleixi la normativa aplicable.

Article 18Normativa sectorial

La legislació sectorial que afecti establiments, activitats, infraestructures o edi-ficis ha de tenir en compte les necessitats derivades de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

TÍTOL IVDel règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’in-cendis en establiments, activitats, infraestructures i ediicis


Article 19Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraes-tructures i ediicis

Els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis estan subjectes al règim d’intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la normativa sectorial aplicable.


Disposicions

CAPÍTOL IIRègim d’intervenció administrativa per part de l’Administració municipal

Article 20Intervenció municipal

1. Les administracions municipals a les quals correspongui tramitar les llicèn-cies d’obres o d’activitats, en exercici de llur competència municipal en matèria de prevenció d’incendis i sens perjudici de les altres actuacions que duguin a terme d’acord amb el que estableixi la normativa de règim local, abans de dictar la resolució corresponent han de verificar, en els casos en què ho determinin la normativa tècnica, la normativa reguladora d’aquestes llicències o la normativa municipal dictada a l’efecte, que els projectes tècnics aportats pels sol·licitants, que han d’ésser signats per un tècnic o tècnica competent, s’ajusten a la normativa vigent de prevenció i seguretat en matèria d’incendis.

2. En els casos en què la normativa tècnica corresponent o la normativa muni-cipal estableixin la necessitat que, abans de l’inici d’una activitat, de la posada en funcionament d’un establiment o una infraestructura o de l’ocupació d’un edifici, es faci un acte de comprovació per a verificar que compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les establertes per la llicència sol·licitada, l’acte de comprovació ha d’ésser sol·licitat pels titulars a l’Administració municipal corres-ponent o a una entitat col·laboradora de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, segons que s’estableixi.

3. En cas que l’acte de comprovació a què fa referència l’apartat 2 sigui fet per una entitat col·laboradora, la presentació a l’Administració municipal d’un certificat de l’acte de comprovació favorable és un requisit per a iniciar l’activitat corresponent, per a posar en funcionament de l’establiment o la infraestructura, o per a ocupar l’edifici. L’entitat col·laboradora ha d’expedir el certificat de l’acta de comprovació en el termini d’un mes des de la sol·licitud i trametre’l a l’Administració municipal corresponent en el termini de quinze dies des de l’expedició.

CAPÍTOL IIIRègim d’intervenció administrativa per part de l’Administració de la Generalitat

SECCIÓ PRIMERA


Article 21Intervenció de l’Administració de la Generalitat

1. El règim d’intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat té la finalitat de verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa vigent, en els supòsits i de la manera que estableix aquesta llei.

2. Als efectes del que determina l’apartat 1, s’estableixen les intervencions següents:

a) Intervenció prèvia. La intervenció administrativa prèvia consisteix en un control preventiu que té la finalitat de determinar, a la vista dels projectes tècnics corresponents, que l’establiment, la infraestructura o l’edifici projectats compleixen les mesures de seguretat en cas d’incendi establertes per la normativa aplicable. La intervenció prèvia es pot fer abans de l’inici de l’activitat o de la construcció o de la modificació significativa de l’establiment, la infraestructura o l’edifici corresponents.

b) Intervenció de comprovació. La intervenció administrativa de comprovació es fa immediatament abans de l’inici d’una activitat, de la posada en funcionament d’un establiment o una infraestructura, de l’ocupació d’un edifici o d’una modificació


Disposicions

significativa d’aquests, i consisteix en un acte de comprovació, efectuat in situ en els termes que estableix aquesta llei i com a requisit indispensable per a l’inici de l’activitat, que té la finalitat de garantir que es compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial aplicable en prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les establertes per la llicència o autorització de la modificació sol·licitada.

c) Intervenció posterior a l’inici de l’activitat. La intervenció administrativa posterior a l’inici de l’activitat, a la posada en funcionament l’establiment o la in-fraestructura o a la construcció i ocupació de l’edifici consisteix en inspeccions de control i, si escau, a l’aplicació del règim sancionador corresponent, per tal que els establiments i els edificis existents compleixin la normativa que els és aplicable en matèria de seguretat en cas d’incendi.

SECCIÓ SEGONA

Intervenció administrativa prèvia

Article 22Control preventiu

1. El control preventiu de l’Administració de la Generalitat es fa per mitjà de l’emissió dels informes de prevenció d’incendis corresponents, els quals han d’ésser sol·licitats preceptivament per l’administració responsable de tramitar la llicència d’obres o d’activitats, segons que escaigui, o l’autorització de les modificacions significatives corresponents, tan aviat com aquesta administració disposi de la sol·licitud de llicència o autorització corresponent.

2. Correspon de fer el control preventiu a què fa referència l’apartat 1 a la direc-ció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, per mitjà dels òrgans que siguin determinats per reglament i, si escau, per mitjà de les entitats col-laboradores de l’Administració prèviament autoritzades en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

3. En els casos que, d’acord amb l’apartat 5, el control preventiu de l’Administra-ció de la Generalitat sigui preceptiu, els sol·licitants de la llicència han de presentar a l’Administració responsable de tramitar-la el projecte tècnic d’obres o activitats corresponent signat per un tècnic o tècnica competent. El dit projecte tècnic, sens perjudici del que estableixi la normativa que li sigui aplicable, ha de contenir la documentació que s’estableixi per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

4. El control preventiu regulat per aquest article es fa després d’haver vist la docu-mentació presentada amb motiu de la sol·licitud de llicència o de l’autorització de les modificacions significatives corresponents, la qual ha d’incloure el projecte tècnic a què fa referència l’apartat 3. Com a resultat d’aquesta revisió tècnica s’emet l’informe de prevenció, que té caràcter vinculant per a l’Administració sol·licitant.

5. El control preventiu s’ha de sol·licitar preceptivament en tots els supòsits que es detallen en l’annex 1.

6. L’Administració té l’obligació d’emetre l’informe de prevenció en el termini de dos mesos a partir de la data d’entrada de la sol·licitud d’informe al registre de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

7. En el cas que, un cop transcorregut el termini establert per l’apartat 6, no s’hagi emès l’informe de prevenció, s’entén que l’informe és favorable.

8. En el cas d’obres o infraestructures que no estiguin sotmeses als tràmits de llicència establerts per l’apartat 1, l’Administració, l’organisme o l’entitat respon-sable, segons que escaigui, ha de sol·licitar preceptivament l’informe de prevenció d’incendis amb caràcter previ a l’aprovació del projecte constructiu o projecte bàsic per part de l’òrgan competent.

9. El control preventiu regulat per aquest article ha d’ésser efectuat exclusivament pels òrgans que es determinin de la direcció general competent en matèria de pre-venció i extinció d’incendis. Amb aquesta finalitat, l’òrgan promotor en la fase de


Disposicions

redacció del projecte bàsic o constructiu ha de demanar informe a la dita direcció general i ha de prendre en consideració els requeriments de prevenció i seguretat que aquesta estableixi en l’aprovació definitiva del projecte.

Article 23Règim d’intervenció administrativa en activitats de caràcter esporàdic o puntual

1. En les activitats que, per llur naturalesa puntual o esporàdica, se subjectin a altres tràmits municipals o de l’Administració de la Generalitat però que, ateses llurs característiques especials, són activitats de risc important, la direcció gene-ral competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’emetre informe preceptiu i vinculant a l’autorització que s’hagi de concedir.

2. L’informe a què fa referència l’apartat 1 s’ha de sol·licitar en els supòsits següents:

a) Activitats de caràcter esporàdic amb un aforament superior a 500 persones en establiments tancats o a 1.000 persones en espais oberts.

b) Estructures desmuntables i itinerants, com ara carpes, envelats o tendals, entre altres, amb un aforament superior a 1.000 persones.

3. En els casos establerts per l’apartat 2, i en els que es puguin establir per re-glament, l’Administració a la qual correspongui autoritzar l’activitat corresponent ha de sol·licitar a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis l’informe de prevenció amb l’antelació que es determini per reglament, amb un mínim de quinze dies hàbils d’antelació a la realització de l’acte.

4. Un cop transcorregut el termini establert per reglament, si no s’ha emès l’in-forme de prevenció, s’entén que l’informe és favorable.

Article 24Intervenció administrativa en altres supòsits

Resten subjectes a informe de prevenció de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, a més dels supòsits establerts per aquesta llei, els altres supòsits en què ho estableixin altres disposicions normatives. En aquest cas, el procediment i la naturalesa de l’informe són els que estableixi la normativa corresponent.

SECCIÓ TERCERA

Acte de comprovació

Article 25Acte de comprovació

1. La intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat immediata-ment anterior a l’inici d’una activitat, a la posada en funcionament d’un establiment o d’una infraestructura o a l’ocupació d’un edifici, o a una modificació significativa d’aquests, s’efectua, amb caràcter general i sens perjudici del que estableix l’apartat 5, en els supòsits subjectes al control preventiu de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la secció segona.

2. En els casos establerts per l’apartat 1, els titulars de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici han de sol·licitar a una entitat col·laboradora de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, que efectuï un acte de comprovació per a verificar que l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici compleixen totes les prescripcions establertes per la legislació sectorial aplicable en prevenció i seguretat en matèria d’incendis i, específicament, les esta-blertes per l’autorització o llicència sol·licitada. L’entitat col·laboradora ha d’expedir el certificat de l’acte de comprovació en el període d’un mes des de la sol·licitud.

3. Per a iniciar l’activitat o l’ocupació corresponents, es requereix presentar a l’Administració responsable de l’autorització un certificat d’acte de comprovació favorable expedit per una entitat col·laboradora de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


Disposicions

4. Les entitats col·laboradores de l’Administració han de trametre a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis una còpia dels certificats d’actes de comprovació que emetin d’acord amb aquest article, en el termini de quinze dies des de la data d’expedició dels certificats i en els termes que es determinin per reglament.

5. Es pot determinar, per ordre del conseller o consellera del departament compe-tent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, els supòsits d’entre els establerts a l’annex 1 que resten exceptuats de l’acte de comprovació.

6. El contingut del certificat acreditatiu de l’acte de comprovació s’ha d’establir per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de pre-venció i extinció d’incendis.

7. En el cas d’infraestructures promogudes per una administració pública, l’acte de comprovació ha d’ésser efectuat per personal del Cos de Bombers de la Gene-ralitat o per personal tècnic adscrit a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis facultat per a desenvolupar aquesta funció.

8. L’emissió d’un certificat d’acte de comprovació favorable és un requisit ne-cessari per a posar en marxa la infraestructura corresponent.

SECCIÓ QUARTA

Inspecció

Article 26Personal inspector

1. La funció inspectora de la Generalitat en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en qualsevol establiment, activitat, infraestructura o edifici correspon al departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, que l’exerceix per mitjà del personal del Cos de Bombers de la Generalitat, adscrit a la direcció general competent.

2. També poden exercir les funcions d’inspecció a què fa referència l’apartat 1 els funcionaris tècnics facultats per a fer aquesta funció adscrits a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

Article 27Deure de col·laboració

Els titulars dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis objecte d’inspecció han de prestar la màxima col·laboració per a dur a terme les tasques d’inspecció. A aquest efecte, han de facilitar l’accés del personal inspector a l’establiment, la infraestructura o l’edifici, i han de posar a la seva disposició la informació o la documentació que els sigui requerida.

Article 28Actes d’inspecció

1. S’ha d’estendre una acta de cada inspecció, amb el contingut mínim se-güent:

a) La identificació de l’empresa.b) La identificació de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici.c) La referència a l’autorització o la llicència atorgada a l’establiment, l’activitat,

la infraestructura o l’edifici, amb l’especificació de les determinacions que conté sobre l’àmbit de la inspecció.

d) La identificació del dia i l’hora de l’actuació d’inspecció, de les persones que l’efectuen i de les que hi assisteixen en representació de l’establiment, l’activitat, la infraestructura o l’edifici inspeccionats.

e) L’especificació o el detall dels aparells de mesurament i anàlisi que, si s’escau, s’empren en l’actuació d’inspecció.

f) La descripció de totes les actuacions efectuades.


Disposicions

g) La descripció de les modificacions respecte del projecte autoritzat que, si s’escau, s’hagin observat en les instal·lacions o en els processos i que afectin la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

h) Les incidències que, si s’escau, s’hagin produït durant l’actuació d’inspec-ció.

i) La durada de l’actuació i la signatura dels assistents.j) La determinació, si s’escau, de les mesures correctores aplicables i el termini

per a dur-les a terme.2. La persona o les persones que actuïn en representació de l’establiment, l’ac-

tivitat, la infraestructura o l’edifici en el moment de la inspecció tenen dret a ésser presents en totes les tasques d’inspecció, a signar i fer constar les observacions que estimin pertinents a l’acta corresponent i a rebre una còpia de la dita acta.

Article 29Valor probatori de les actes d’inspecció

Els resultats de les actuacions inspectores recollits a l’acta o als informes com-plementaris que elaborin els funcionaris del Cos de Bombers de la Generalitat i els tècnics adscrits a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis prèviament facultats per a desenvolupar aquestes funcions, tenen pre-sumpció de certesa, sens perjudici d’altres proves que es puguin aportar.

Article 30Correcció dels incompliments i mesures cautelars

1. Si del resultat de les inspeccions efectuades en resulta l’incompliment de la normativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis, s’ha de concedir un termini per a esmenar l’incompliment detectat. Aquest termini es pot fer constar en la mateixa acta o, en cas contrari, s’ha de comunicar als interessats en el termini d’un mes.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, si del resultat de les inspeccions en resulta un risc important per a la seguretat de les persones, es poden adoptar directament les mesures cautelars pertinents, al marge de la incoació del proce-diment sancionador. Les dites mesures cautelars han d’ésser motivades i s’han d’adoptar amb criteris de proporcionalitat respecte del risc detectat i de l’afectació a l’interès general.

3. Les mesures cautelars a què fa referència l’apartat 2 no tenen caràcter de sanció i poden comprendre qualsevol mesura adequada per a evitar o minimitzar el risc detectat, entre altres la clausura temporal total o parcial de l’establiment, el precinte total o parcial de les instal·lacions o la inutilització de maquinària. Aquestes mesures han de tenir una durada igual al termini concedit per a corregir l’incompliment que en motiva l’adopció.

4. En els casos d’incompliments lleus, es poden dur a terme actuacions d’adver-timent, sense necessitat d’iniciar un procediment sancionador. L’autoritat competent ha de motivar la mesura d’advertiment.

5. Si, un cop transcorregut el termini de correcció, no s’han esmenat els incom-pliments detectats, s’ha d’aplicar el que estableix la secció cinquena.

SECCIÓ CINQUENA

Règim sancionador


L’incompliment del que estableix la normativa vigent en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis pot constituir alguna de les infraccions tipificades per aquesta llei, sens perjudici del règim sancionador establert per altres normes de caràcter sectorial.


Disposicions


1. Són responsables de l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis les persones físiques o jurídiques titulars dels establi-ments, o de les activitats que s’hi exerceixen, en què s’hagi detectat l’incompliment.

2. Són responsables solidaris del pagament de les sancions imposades les per-sones físiques o jurídiques que en el transcurs de la tramitació d’un procediment sancionador succeeixin, per qualsevol concepte, els titulars dels establiments o de les activitats.


1. Les infraccions per incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis poden constituir faltes molt greus, greus o lleus.

2. Són faltes molt greus:a) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de

qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització preceptives de modificació significativa, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions d’evacuació, si això comporta un risc per a la seguretat de les persones.

b) El bloqueig o mal funcionament de l’obertura de qualsevol element d’evacuació durant la permanència de personal o públic als establiments o edificis.

c) La negativa a permetre al personal que exerceix les funcions d’inspecció l’accés als establiments, les activitats o els edificis i la negativa a facilitar la funció d’inspecció.

d) L’incompliment de qualsevol norma, resolució o requeriment sobre seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures o els edificis que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

3. Són faltes greus:a) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de

qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització de modificació significativa preceptives, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions d’evacuació, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.

b) L’incompliment, una vegada iniciada l’activitat o l’ocupació corresponent, de qualsevol mesura de seguretat en cas d’incendi establerta pel projecte tècnic presentat per a obtenir la llicència o l’autorització de modificació significativa preceptives, o imposada per la llicència o l’autorització corresponents, quan afecti les condicions de sectorització interior, de sectorització respecte als veïns, de resistència al foc de l’estructura o de les instal·lacions de protecció en cas d’incendi.

c) L’existència de materials combustibles per sobre del nivell de risc d’incendi autoritzat.

d) L’obstaculització, la manca de manteniment, la senyalització incorrecta o el mal funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis.

e) La resistència o l’obstaculització al fet que el personal competent exerceixi les funcions d’inspecció.

f) L’incompliment de qualsevol norma, resolució o requeriment sobre seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures o els edificis que no impliqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

4. És una falta lleu qualsevol incompliment de la normativa de prevenció i segu-retat en matèria d’incendis no tipificat com a falta greu o molt greu.

Article 34Sancions

1. Les faltes molt greus poden ésser sancionades amb les sancions següents:a) Una multa d’entre 100.001 i 1.000.000 d’euros.


Disposicions

b) La clausura definitiva, total o parcial, de l’establiment.c) La clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim

de trenta-sis mesos.2. Les faltes greus poden ésser sancionades amb les sancions següents:a) Una multa d’entre 10.001 i 100.000 euros.b) La clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, per un període màxim

de vint-i-quatre mesos.3. Les faltes lleus poden ésser sancionades amb multes de fins a 10.000 euros.4. Les sancions establertes per a les faltes greus i molt greus, respectivament,

poden ésser imposades conjuntament si el risc per a les persones o els béns ho exigeix.

Article 35Graduació de sancions

1. Per a graduar les sancions, s’han de tenir en compte les circumstàncies se-güents:

a) La intencionalitat.b) La reincidència.c) El risc creat per a persones i béns.d) Els danys o perjudicis causats a persones i béns.e) L’afectació en l’actuació dels serveis d’extinció d’incendis.2. Als efectes d’aquesta secció, es considera reincidència la comissió de més


Article 36Termini de correcció

1. Amb independència de la sanció que s’imposi, llevat de la clausura definitiva de l’establiment, la resolució sancionadora ha de concedir als infractors un termini determinat per tal que corregeixin el fet sancionat. Aquest termini ha d’ésser esta-blert en funció de l’incompliment o la deficiència acreditats.

2. Si, un cop transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 1, no s’ha donat compte de la correcció completa a l’òrgan sancionador, aquest pot imposar multes coercitives periòdicament fins que el compliment de la normativa de prevenció i seguretat en matèria d’incendis sigui efectiu.

3. Les multes coercitives s’han d’imposar amb una periodicitat igual al termini concedit per a corregir les deficiències o els incompliments detectats.

4. L’import de les multes coercitives ha d’ésser el següent:a) Per a les faltes molt greus, un import igual a una tercera part de la sanció

principal imposada.b) Per a les faltes greus, un import igual a una cinquena part de la sanció prin-

cipal imposada.c) Per a les faltes lleus, un import igual a una desena part de la sanció principal

imposada.

Article 37Procediment administratiu sancionador

1. Per a tramitar el procediment sancionador regulat per aquesta secció, s’ha de seguir el que disposi la normativa vigent en matèria de procediment sancionador de l’Administració de la Generalitat.

2. En qualsevol moment del procediment l’òrgan que ha incoat el procediment pot adoptar, per si mateix o a proposta de l’instructor o instructora, les mesures cautelars que estimi pertinents per a suprimir o minimitzar el risc per a persones i béns. Entre altres mesures, pot adoptar la clausura provisional, total o parcial, de l’establiment, la qual es pot prolongar durant el termini de tramitació del procedi-ment sancionador.


Disposicions

Article 38Òrgans competents per a tramitar i resoldre el procediment

1. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis incoar els procediments sancionadors.

2. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis imposar les sancions corresponents a les faltes lleus i greus i, si escau, acordar l’arxiu de les actuacions.

3. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis imposar les sancions corresponents a les faltes molt greus.

Article 39Coordinació interadministrativa

La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis ha d’informar els ajuntaments de la tramitació i el resultat dels procediments sancio-nadors instruïts respecte dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que estiguin situats en llur terme municipal.

TÍTOL VDe les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis


Article 40Actuació per mitjà d’entitats col·laboradores de l’Administració

1. L’Administració de la Generalitat pot exercir les seves funcions de control preventiu sobre tot tipus d’establiments, activitats, infraestructures i edificis per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració regulades per aquest títol, sens perjudici del que estableix l’article 22.8.

2. L’Administració local que presta el servei de prevenció d’incendis també pot dur a terme les seves funcions de verificació establertes per l’article 8 per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració regulades per aquest títol.

3. Les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis també duen a terme les altres funcions que aquesta llei o la normativa que la desenvolupa els atribueixin.

Article 41Autorització d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

1. El departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, per mitjà de la direcció general corresponent, pot autoritzar entitats col·laboradores perquè actuïn en les tasques d’emissió d’informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.

2. Les autoritzacions a què fa referència l’apartat 1 s’han d’atorgar després de comprovar que els sol·licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i sol-vència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i, en el cas que els sol·licitants exerceixin llurs funcions de manera deficient, poden ésser revocades d’acord amb el que disposa el capítol V d’aquest títol.

3. Als efectes de l’article 40, només les entitats autoritzades d’acord amb el que estableix aquesta llei i la normativa reglamentària que la desenvolupa poden exercir funcions d’emissió d’informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis.


Disposicions

CAPÍTOL IIRequisits de les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la pre-venció i la seguretat en matèria d’incendis

Article 42Requisits de l’entitat

Les entitats que pretenguin ésser autoritzades pel departament competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis com a entitats col·laboradores d’aquest han de complir una sèrie de requisits materials, tècnics i de personal qualificat, de conformitat amb el que estableixen aquesta llei i la normativa reglamentària que la desenvolupa.

Article 43Requisits generals de l’entitat

Poden optar a ésser autoritzades com a entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis les entitats públiques o privades que compleixen els requisits administratius d’independència i imparcialitat, de compatibilitat, d’organització, de responsabilitat social en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, de qualitat, de personal i de mitjans i equipaments, i també els altres requisits que s’estableixin.

Article 44Requisits de personal

1. Les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat han de comptar amb el personal suficient i habilitat per l’Administració per a prestar les funcions per a les quals han estat autoritzades.

2. Un requisit indispensable per a poder obtenir la condició de tècnic o tècnica habilitat és haver superat la formació específica que estableixi la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

3. Correspon a la direcció general competent en matèria de prevenció i extin-ció d’incendis expedir l’habilitació per a dur a terme les funcions en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis que s’atribueixin a aquestes entitats autoritzades.

4. Els requisits que s’han de complir i el procediment que cal seguir per a poder obtenir l’habilitació s’han d’establir per reglament.

Article 45Retirada o pèrdua de la condició de tècnic o tècnica habilitat

La pèrdua d’algun dels requisits necessaris per a obtenir la condició de tècnic o tècnica habilitat o la constatació d’actuacions irregulars o mancades de rigor o de professionalitat pot comportar la retirada de l’habilitació, en els supòsits i d’acord amb el procediment i els efectes que s’estableixin per reglament.

Article 46Requisits de mitjans materials

Les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis han de disposar dels mitjans materials suficients per a desenvolupar les funcions per a les quals han estat autoritzades.

Article 47Manteniment dels requisits

1. Els requisits exigits i acreditats per a l’autorització de l’entitat s’han de mantenir al llarg de tot el període de vigència de l’autorització.

2. La pèrdua d’algun dels requisits desautoritza l’entitat per a continuar exercint les funcions per a les quals va ésser autoritzada.


Disposicions

CAPÍTOL IIIResolució de l’autorització

Article 48Resolució de la sol·licitud d’autorització

1. El procediment d’autorització fineix amb una resolució dictada per la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, la qual pot estimar o desestimar l’autorització sol·licitada.

2. En cas que dins el termini establert per reglament no s’hagi dictat la resolució, s’entén que la sol·licitud d’autorització ha estat desestimada.

Article 49Efectes de l’autorització

1. L’autorització faculta l’entitat per a dur a terme les funcions per a les quals ha estat efectivament autoritzada.

2. Les entitats autoritzades han de fer constar expressament la condició d’enti-tats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de prevenció i seguretat en cas d’incendi, en les actes, els informes, les certificacions i qualsevol altre document que emetin en virtut de llur condició d’entitats autoritzades.

Article 50Vigència de l’autorització

El termini de vigència de l’autorització i els termes i les condicions de les possibles pròrrogues s’han d’establir per reglament.

CAPÍTOL IVSupervisió, control i inspecció

Article 51Supervisió, control i inspecció de l’activitat de les entitats col·laboradores per part de l’Administració de la Generalitat

1. Per a corroborar que l’entitat autoritzada continua complint els requisits que van determinar-ne l’autorització, s’han de fer revisions periòdiques, d’acord amb el que s’estableix per reglament.

2. La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis pot inspeccionar en qualsevol moment les entitats col·laboradores de l’Adminis-tració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i supervisar-ne l’actuació.

Article 52Suspensió de l’autorització

1. La suspensió de l’autorització a una entitat col·laboradora de l’Administració es produeix a petició de l’entitat interessada, com a conseqüència de la sanció imposada per la comissió d’una infracció de les tipificades per l’article 54 o en compliment d’una mesura cautelar d’acord amb el que disposen els articles 59 i 60.

2. En cas que la suspensió de l’autorització hagi estat sol·licitada per l’entitat col·laboradora, ha de tenir la durada que l’entitat hagi sol·licitat, que no pot ésser superior a un any.

3. En cas que la suspensió de l’autorització es produeixi com a conseqüència d’una resolució sancionadora, ha de tenir la durada que determini la dita resolució, d’acord amb el que disposa l’article 55.

4. En cas que la suspensió s’adopti com a mesura cautelar, aquesta n’ha de de-terminar l’abast i el termini, en funció de l’incompliment de què es tracti, tenint en


Disposicions

compte que el període de suspensió no pot ésser superior a un any. La suspensió s’ha d’aixecar un cop hagin desaparegut les causes que la van motivar.

CAPÍTOL VRègim sancionador aplicable a les entitats col·laboradores


Les entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis se sotmeten al règim sancionador que estableix aquesta llei.


1. Les infraccions que poden cometre les entitats col·laboradores es classifiquen en faltes greus i faltes lleus, d’acord amb la tipificació establerta pels apartats 2 i 3.

2. Són faltes greus de les entitats col·laboradores:a) Dur a terme actuacions per a les quals no estan autoritzades.b) Dur a terme actuacions havent modificat els requisits i les condicions neces-

saris per a aconseguir l’autorització.c) Actuar per mitjà de persones no habilitades o emprant aparells, mitjans o

equips no adequats o metodologies incorrectes.d) Negar-se, sense causa justificada, a facilitar la informació requerida per

l’Administració o a col·laborar en les revisions i les inspeccions.e) Obstaculitzar l’activitat d’inspecció de la direcció general competent en matèria

de prevenció i extinció d’incendis.f) No adoptar les mesures preventives i de correcció de desviacions que hagin

estat acordades per la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

g) Emetre informes o certificacions amb inexactituds greus.h) Negar-se injustificadament a fer actuacions per a les quals han estat autorit-

zades.i) Modificar els requisits i les condicions requerits per a obtenir l’autorització

sense comunicar-ho immediatament a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

j) No dur a terme una formació correcta dels tècnics de l’entitat, ni supervisar-ne ni controlar-ne les funcions per tal d’assegurar la qualitat de les tasques que aquests desenvolupen.

k) Utilitzar incorrectament la condició d’autoritzades.l) No mantenir la confidencialitat sobre la informació obtinguda en les actuacions

com a entitats col·laboradores de l’Administració.3. Són faltes lleus de les entitats col·laboradores:a) Fer actuacions fora dels terminis legalment establerts o incomplir els terminis

en el lliurament de documents.b) Emetre informes o certificacions amb inexactituds lleus o sense rigor.c) No mantenir actualitzats els procediments i els registres de les actuacions

dutes a terme.d) Cometre qualsevol altre incompliment lleu dels deures que corresponguin a

les entitats autoritzades.

Article 55Sancions aplicables

1. Les sancions aplicables a les entitats que han comès una infracció de les tipi-ficades per l’article 54 són les següents:


Disposicions

a) Les infraccions greus són sancionades amb una multa des de 60.001 fins a 300.000 euros i, si escau, amb la revocació de la condició d’autoritzades, que im-plica la impossibilitat de poder ésser autoritzades novament per un període màxim de deu anys.

b) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa des de 500 fins a 60.000 euros i, si escau, amb la suspensió de l’autorització per un període màxim de sis mesos.

2. La imposició de qualsevol de les sancions establertes per aquest article no exclou la responsabilitat civil o penal dels sancionats, ni la possible indemnització per danys i perjudicis que se’ls pugui exigir.

Article 56Òrgans competents

L’òrgan competent per a incoar el procediment sancionador i per a imposar les sancions regulades per aquest capítol és la persona titular de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

Article 57Criteris de graduació

1. Les sancions regulades per l’article 55 s’han de graduar tenint en compte les circumstàncies següents:

a) El perjudici ocasionat amb l’activitat infractora.b) El benefici derivat de l’activitat infractora.c) La intencionalitat.d) La reincidència.2. Als efectes d’aquest capítol, es considera reincidència la comissió de més



Són responsables de les infraccions tipificades per aquest capítol les persones titulars de les entitats autoritzades.

Article 59Mesures cautelars sense caràcter sancionador

A la vista del resultat d’una revisió o inspecció duta a terme a una entitat autorit-zada, si es constata un incompliment greu dels requisits d’autorització, l’inspector o inspectora ha de posar en coneixement de la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis els incompliments detectats, a fi que aquesta pugui acordar les mesures cautelars no sancionadores que estimi pertinents, fins i tot la suspensió temporal de l’autorització.

Article 60Mesures cautelars en el marc del procediment sancionador

En el transcurs de la instrucció d’un procediment sancionador per infracció greu, es poden adoptar les mesures cautelars que es considerin pertinents, tals com la suspensió de l’autorització o qualsevol altra mesura adequada per a evitar o minimitzar el risc que es pugui derivar de la infracció.


Per a la tramitació de les sancions establertes per aquesta llei s’aplica el règim sancionador general de l’Administració de la Generalitat.


Disposicions

CAPÍTOL VIRegistre d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis

Article 62Registre

1. Es crea el Registre d’entitats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis, en el qual s’han d’inscriure les entitats regulades per aquest títol.

2. El registre a què fa referència l’apartat 1 té caràcter públic i s’adscriu a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

3. L’estructura i el funcionament del Registre s’ha d’establir per reglament.

Article 63Dades de caràcter personal

El tractament de les dades de caràcter personal contingudes en el Registre d’en-titats col·laboradores de l’Administració en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis s’ha de fer d’acord amb el que estableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.


PrimeraCompetències en prevenció i seguretat en matèria d’incendis de l’Ajuntament de Barcelona

1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les competències que exerceix en virtut de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, de la resta de normativa aplicable en matèria de règim local i d’aquesta llei, verificar el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que es trobin en el seu terme municipal, inclòs el control preventiu en els supòsits a què fan referència els articles 23 i 24.

2. La verificació a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer d’acord amb el proce-diment establert per la normativa municipal corresponent.

SegonaDeterminació dels procediments en el marc dels quals s’efectua la intervenció administrativa en defecte de procediments especíics

1. El règim d’intervenció administrativa dels establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis que estableixen les lleis reguladores dels diferents sectors materials de l’acció pública i que s’atribueix al municipi, s’ha de basar en el principi de simultaneïtat i coordinació, sense interdependències en la tramitació, per a garantir l’eficàcia en les resolucions.

2. Per tal de fer efectiu el principi d’harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l’acció pública que atribueix competències espe-cífiques d’intervenció administrativa als ens locals en matèries relacionades amb l’autorització d’activitats econòmiques que no disposin d’un procediment especí-fic per a efectuar l’autorització, la intervenció administrativa a què fa referència l’apartat 1 s’ha de dur a terme per mitjà d’un únic procediment marc que reculli aquestes matèries.

3. Mentre la reglamentació de règim local no articuli el procediment marc a què fa referència l’apartat 2, als efectes d’aquesta llei, són aplicables als procediments establerts pel Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, del 13 de juny, o a la norma que el substitueixi pel que fa a la


Disposicions

regulació de l’activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, respectant les atribucions per a l’obertura d’establiments que fixa la legislació sectorial i la potestat reglamentària i d’autoorganització que correspon als ens locals.

TerceraActuació única de control inicial

En els casos en què abans de l’inici d’una activitat o de la posada en funcionament d’un establiment s’hagi de dur a terme una intervenció de comprovació d’acord amb aquesta llei i, alhora, s’hagi de fer una actuació de control inicial d’acord amb la legislació de prevenció i control ambiental, els titulars de l’autorització o la llicència ambiental poden sol·licitar una única actuació de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració per tal d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en matèria de prevenció i seguretat en cas d’incendi i les determinacions ambientals exigibles.

QuartaModiicació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Ad-ministració ambiental

1. La intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis resta fora dels procediments d’autorització, llicència, comunicació, control, inspecció i sanció establerts per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i se subjecta a la regulació establerta per la present llei.

2. Resten expressament suprimides les referències a la prevenció d’incendis fetes per la Llei 3/1998, als articles 12.c, 14.1.c, 15.3, 17.1, 18.2, 20, 22.2, 25.a, 25.b, 27.1.b, 29.1, 29.2, 33, 37.1 i 37.2.f.

CinquenaDeterminació de la normativa tècnica aplicable al sistema de prevenció i seguretat en matèria d’incendis

Als efectes de l’aplicabilitat del sistema de prevenció i seguretat en matèria d’in-cendis establert per aquesta llei i les normes que la desenvolupin de conformitat amb els articles 8, 14, 15 i 16, als establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, tant pel que fa a noves construccions com a obres de reforma de les existents, els és exigible el compliment de la normativa tècnica en matèria de seguretat en cas d’incendi vigent la data de sol·licitud de la llicència d’obres.


PrimeraRègim transitori amb relació a les entitats col·laboradores de l’Administració

1. Les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient i habitatge acreditades per a actuar en l’àmbit de prevenció d’incendis a l’empara del Decret 170/1999, del 29 de juny, i les seves normes de desplegament, poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquesta llei atribueix a les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de prevenció i seguretat en cas d’in-cendi fins al termini que indiqui el reglament de desenvolupament d’aquesta llei o fins que fineixi el període de vigència de l’acreditació concedida, si aquest termini venç amb anterioritat.

2. Un cop transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 1, les entitats que vulguin esdevenir col·laboradores de l’Administració en matèria de prevenció i seguretat en matèria d’incendis han d’ésser autoritzades d’acord amb el procediment que estableix aquesta llei.


Disposicions

SegonaProcediments en tramitació abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei

Els procediments en tramitació de nous establiments, activitats, infraestructures i edificis que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei se sotmeten a la normativa que sigui aplicable en el moment de la presentació de la sol·licitud.


Resta derogat el Decret 241/1994, del 26 de juliol, sobre condicionaments urba-nístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraActualització de les sancions

Les quanties de les sancions fixades per aquesta llei s’han d’actualitzar mitjan-çant llei.

SegonaEntrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX 1

Supòsits sotmesos al control preventiu de l’Administració de la Generalitat

1. Establiments d’ús docent, si tenen una alçada d’evacuació de més de 15 m o una superfície superior als 2.000 m² construïts, o als 300 m² en el cas de les escoles bressol.

2. Establiments d’ús sanitari de caràcter ambulatori, si tenen una alçada d’eva-cuació de més de 15 m i una superfície per planta superior als 750 m² construïts.

3. Establiments d’ús hospitalari, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació.

4. Establiments d’ús residencial públic, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació si tenen un nombre de places superior a 20.

5. Establiments d’ús comercial, tant locals individuals com conjunts de locals comercials, si tenen una superfície total construïda superior a 750 m² i estan situats sota edificis de qualsevol ús, i tots els que tinguin una superfície total construïda superior als 2.000 m².

6. Càmpings situats a menys de 500 m de terreny forestal.

7. Establiments d’ús industrial, d’acord amb el que estableixen la taula i les especificacions de l’annex 2.

8. Establiments subjectes a la normativa d’accidents greus en els quals intervin-guin substàncies perilloses.

9. Túnels de carretera i ferroviaris, a partir de 400 m de longitud.

10. Carreteres i línies ferroviàries, d’acord amb el que s’estableixi per regla-ment.

11. Ports i aeroports.


Disposicions

12. Línies aèries de conducció elèctrica d’alta tensió instal·lades en sòl no urbà.

13. Subestacions elèctriques.

14. Instal·lacions de conducció de gasos i líquids inflamables i combustibles.

15. Edificis d’una alçada d’evacuació igual o superior a 28 m, independentment de l’ús a què estiguin destinats.

16. Establiments d’espectacles públics.

17. Establiments d’activitats recreatives o de pública concurrència, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, de més de 500 m² de superfície o amb un aforament de més de 500 persones.

18. Establiments destinats a l’aparcament de vehicles sota un edifici amb una superfície superior als 750 m².

19. Establiments destinats a l’aparcament de vehicles amb una superfície superior als 2.000 m² o de dues o més plantes sota rasant.

20. Establiments o edificis singulars: centres penitenciaris.

21. Àrees d’estacionament per al transport de mercaderies perilloses per carre-tera i ferrocarril.

22. Estacions i intercanviadors de transport terrestre situats en plantes sota rasant i els de més de 500 persones d’ocupació.

23. Establiments i instal·lacions subjectes a la normativa d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies explosives.

ANNEX 2

Establiments d’ús industrial sotmesos al control preventiu de l’Administració de la Generalitat

Tipus AV Tipus AH Tipus B Tipus C Tipus D Tipus E

Risc baix1, 2 > 500 m² > 1.500 m² > 1.500 m² En cap cas En cap cas En cap cas

Risc mitjà1, 2 Sempre Sempre Sempre > 5.000 m² En cap cas En cap cas

Risc alt1, 2 No admès No admès Sempre > 2.500 m² En cap cas En cap cas

s/RSCIEI3 s/RSCIEI

1. Nivell de risc intrínsec (baix, mitjà o alt) d’acord amb les definicions establertes pel Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, del 3 de desembre.

2. Les superfícies indicades corresponen a superfícies construïdes.

3. Reial decret 2267/2004, del 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials.


Disposicions

Característiques amb relació a l’entorn

Tipus AV: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició vertical que té, a més, altres establiments, siguin o no d’ús industrial, que ocupen plantes superiors o inferiors.

Pla rasant

Tipus AH: l’establiment industrial ocupa parcialment un edifici de disposició horitzontal que té, a més, altres establiments, siguin o no d’ús industrial.

Pla rasant

Pla rasant

Tipus B: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici adossat a altres edificis, o està separat d’altres edificis d’altres establiments per una distància igual o inferior a tres metres, tant si aquests són d’ús industrial com si tenen altres usos.


Disposicions

Tipus D: l’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar totalment cobert i alguna de les seves façanes manca totalment de tancament lateral.

Tipus C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici o, si escau, diversos edificis, i està separat de l’edifici més pròxim d’altres establiments per una distància superior a tres metres; aquesta distància ha d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar un incendi.

Pla rasant

Pla rasant

Pla rasant

Tipus E: l’establiment industrial ocupa un espai obert, pot estar parcialment cobert (fins a un 50 per cent de la seva superfície) i alguna de les seves façanes en la part coberta manca totalment de tancament lateral.



Disposicions

Palau de la Generalitat, 18 de febrer de 2010





(10.048.037)

*

96594 DOGC 5534 – 28.12.2009

DECRET LLEI



Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent

DECRET LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’activitat comercial ha estat un factor determinant en la configuració i el creixe-ment de les ciutats europees, especialment en el nostre àmbit mediterrani. Els llocs on tradicionalment s’ha implantat el comerç han configurat els centres històrics dels nostres pobles, ciutats i barris i han tingut i segueixen tenint una incidència innegable i determinant en l’ordenació física del territori.

La implantació del comerç ha estat sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tenen com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques, fonamentades en l’interès general. La conseqüència ha estat que les ciutats i pobles han esdevingut nuclis més compactes, més autosuficients i socialment més cohesionats, en els quals el comerç ha exercit una innegable funció aglutinadora. Unes ciutats compactes que contribueixen a reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. Unes ciutats equilibrades en què l’ús residencial es combina d’una manera harmònica, entre d’altres, amb les activitats comercials i de serveis. Unes ciutats socialment cohesionades que garanteixen que els ciutadans i ciutadanes, independentment que tinguin, o no, possibilitats de desplaçar-se, puguin satisfer llurs necessitats a partir de serveis públics accessibles.

En aquest sentit, per poder gaudir d’unes poblacions millors per a tothom cal promoure una gestió urbana sostenible en què el sòl ha de ser tractat com un recurs limitat que s’ha d’utilitzar de la manera més eficient possible, delimitant la loca-lització dels grans projectes comercials de manera estratègica, per tal d’assegurar l’accessibilitat mitjançant els transports públics disponibles. De la mateixa manera, l’adopció de criteris de gestió urbana sostenible és necessària per tal d’obtenir el millor partit possible dels beneficis de la proximitat i de l’aplicació d’estratègies avançades d’estalvi de recursos, amb la finalitat d’evitar l’increment dels efectes nocius sobre el medi ambient que comporten determinades implantacions comer-cials perifèriques. Precisament aquest és el sentit dels plantejaments formulats pels representats dels diferents estats de la Unió en la reunió de Potsdam pel que fa a l’Estratègia territorial europea per un desenvolupament equilibrat i sostenible, en els quals ja es reconeixia la necessitat de control sobre l’expansió territorial urbana per poder garantir el creixement sostenible de les ciutats. És per això que cal adop-tar el concepte de compacitat com un dels principals criteris que han de presidir el desenvolupament urbanístic per tal de poder assolir els objectius de preservació mediambiental fixats.

L’experiència acumulada a partir de l’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i més concretament a partir de la Llei 18/2005, d’equipaments comercials, ens permet afirmar que la normativa ha contribuït a configurar aquest model territorial i a potenciar els nuclis urbans respecte de les perifèries, d’altra banda en consonància amb els principis fonamentals del desenvolupament urbanístic del país.

En definitiva, s’ha reforçat el paper de les ciutats en el territori, s’ha contribuït a potenciar l’activitat en els nuclis urbans, i s’han evitat, al seu torn, problemes d’accessibilitat i contaminació.


DISPOSICIONS


Disposicions

II

D’altra banda, l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de comerç que, en tot cas, inclou la determinació de les condicions administratives per a l’exercici de l’activitat comercial i, entre d’altres qüestions, la classificació i la planificació territorial dels equipa-ments comercials, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments i l’adopció de mesures de policia administrativa en relació amb la disciplina del mercat.

Tenint en compte aquesta competència exclusiva de la Generalitat i el que esta-bleix l’article 113 de l’Estatut d’autonomia, esdevé necessari adaptar la normativa reguladora de l’ordenació dels equipaments comercials al que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (DSMI). Aquesta adaptació ha de preservar la prosse-cució de determinats objectius fonamentats en raons imperioses d’interès general de tipus urbanístic, mediambiental i de preservació del patrimoni historicoartístic, que empara la mateixa Directiva i que es concreten en el fet de garantir l’exercici de la llibertat d’establiment i de la lliure circulació dels prestadors de serveis a l’àmbit territorial de Catalunya; establir les directrius a les quals s’han d’adequar els establiments comercials per tal de satisfer les necessitats de la ciutadania, i im-pulsar un model d’urbanisme comercial basat en l’ocupació i la utilització racional del territori, amb usos comercials que permetin un desenvolupament sostenible; contribuir a l’establiment de models d’ocupació del sòl que evitin al màxim la dis-persió en el territori; reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris, tant de persones com de mercaderies que congestionin les infraestructures públiques i incrementin la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles inherent a la dinàmica de funcionament de determinats tipus d’establiments comercials; potenciar el model de ciutat en què l’ús residencial s’harmonitza amb les activitats comercials i de serveis; garantir l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multi-plicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes; afavorir l’equilibri territorial en totes les comarques i zones urbanes dels municipis, per tal que puguin disposar d’una xarxa de serveis comercials suficient i adaptada a les demandes de les persones consumidores i usuàries de tot el territori; assolir un alt nivell de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per garantir la qualitat de vida, mitjançant la utilització dels instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals que la implantació d’establiments i l’exercici de les activitats comercials comporten, i afavorir un desenvolupament econòmic sostenible, amb els mínims condicionants possibles, en coherència amb els objectius establerts de preservació del medi ambient.

A més, atenent a l’experiència assolida, juntament amb l’evolució constant inherent a l’activitat comercial, es fa aconsellable adequar els mecanismes necessaris per aconseguir els objectius esmentats adaptant els criteris de valoració i de planifi-cació a la realitat actual del territori, tenint en compte les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació del territori i urbanisme per mitjà de l’article 149 de l’Estatut d’autonomia. En aquesta línia, cal introduir una distinció entre els establiments comercials en funció de la seva localització en el territori, en concordança amb la planificació territorial i urbanística, tenint en compte, especialment, la seva incidència sobre la mobilitat, el medi ambient i el patrimoni historicoartístic.

Aquesta distinció es materialitza , tant pel que fa a la previsió de localització com pel que fa a l’aprofundiment de la intervenció administrativa.

Pel que fa a la localització dels establiments comercials, en coherència amb els preceptes del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, apro-


Disposicions

vat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, la possibilitat d’implantar-se està directament relacionada amb el catàleg de serveis de què han de disposar aquests municipis. Així, es garanteix una resposta adequada als impactes mediambientals –com el tractament de residus– i sobre la mobilitat generada –com la disposició de transport urbà col·lectiu– que puguin generar les noves implantacions comer-cials. En aquesta línia, els municipis de menys de 5.000 habitants poden acollir establiments comercials de fins a 800 metres quadrats de superfície de venda; els municipis d’entre 5.000 i 50.000 habitants o assimilats i les capitals de comarca, poden acollir establiments comercials fins a 2.500 metres quadrats de superfície de venda, i són els municipis de més de 50.000 habitants, o assimilats, i les capitals de comarca, els que poden acollir els establiments d’una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

Pel que fa a l’aprofundiment de la intervenció administrativa, a partir dels 1.300 metres quadrats de superfície de venda es requereix una comunicació adreçada al departament competent en matèria de comerç de la Generalitat, que serà l’orga-nisme encarregat de vetllar pel control i la verificació de les dades mitjançant el mecanisme de la declaració responsable.

A més, d’acord amb els estudis previs realitzats, els establiments comercials que superen els 2.500 metres quadrats de superfície de venda estan sotmesos a una llicència comercial per a l’atorgament de la qual es valoren, entre d’altres, qüestions específiques relacionades amb l’impacte que generen en el medi ambient, en la mobilitat i en el paisatge.

III

L’ús comercial es pot materialitzar en diferents categories d’establiments. En funció dels arguments exposats, i en determinats casos excepcionals, cal que es-tiguin subjectes a sistemes de control previ per a la seva implantació, ampliació i canvi d’activitat, sempre buscant l’objectiu de la compacitat, per tal d’assolir l’equi-libri territorial, amb el mínim impacte mediambiental possible, tenint en compte les disponibilitats i previsions relatives a la xarxa viària, les infraestructures i el transport públic. Així mateix, i dins el marc de desenvolupament de polítiques mediambientals i de mobilitat, aquest Decret llei fa referència a criteris que s’han de tenir en compte en el procediment per a l’anàlisi de les implantacions comercials, ja sigui mitjançant mecanismes de declaració responsable o d’informes vinculants emesos per altres administracions, avaluats dins el marc del procediment establert per a l’atorgament de les llicències comercials.

En aquest sentit, la idoneïtat i proporcionalitat d’aquest mecanisme de control previ a l’exercici de determinades activitats comercials, que regula aquest Decret llei i que es concreta en aquells establiments amb una superfície de venda superior a 1.300 metres quadrats, es justifica pels perjudicis irreparables o de difícil repa-ració i quantificació –tant per als mateixos operadors com per a tercers i per als béns jurídics a protegir–, inherents a qualsevol altre sistema de control a posteriori, atesa la magnitud de l’impacte de l’execució i posada en funcionament dels pro-jectes comercials que hi estan sotmesos, amb els corresponents perjudicis afegits que podria comportar el cessament d’una activitat econòmica d’envergadura que ja estigui en funcionament.

Aquest mecanisme de control previ preveu examinar en primer lloc l’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent i a la localització adient basant-se en aquest Decret llei. Posteriorment, i d’acord amb els corresponents indicadors, es valora l’impacte mediambiental del projecte –en l’àmbit d’estructura i de funcio-nament de l’establiment– sobre el territori, amb especial atenció a la incidència que pugui tenir sobre la xarxa viària les infraestructures públiques i el transport públic existent i previsible, tenint en compte també les mesures encaminades a afavorir


Disposicions

la sostenibilitat ambiental, la protecció de possibles afectacions sobre el patrimoni cultural i per donar resposta a les demandes de les persones consumidores i de la ciutadania en general.

IV

La Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis de mercat interior (DSMI), suposa un punt d’inflexió en les relacions entre el sector empre-sarial i les administracions públiques, i, en conseqüència, amb l’activitat comercial i la implantació dels seus equipaments. Efectivament, la DSMI suposa, pel que fa a l’activitat econòmica i comercial, un canvi conceptual que afavoreix el règim de comunicació sobre el d’autorització i impulsa la interoperabilitat i coordinació entre els diferents nivells administratius que intervenen. Així mateix, aquest canvi ofereix l’oportunitat de realitzar una millora substancial en l’àmbit operatiu i orga-nitzatiu emmarcada en la simplificació administrativa i la tramitació electrònica amb la posada en funcionament de la Finestreta Única Empresarial que impulsa la mateixa Directiva.

Així mateix, la DSMI fa necessària l’adaptació normativa d’una part important de la regulació existent en el sector empresarial, i efectivament, l’ordenació dels equipaments comercials no n’és una excepció, de manera que el contingut del pre-sent Decret llei recull uns canvis substancials respecte de l’anterior regulació els quals estan en plena sintonia amb els pilars fonamentals amb els que se sustenta la DSMI. En primer lloc, la important tasca de simplificació administrativa que suposa l’ampliació del règim de comunicació versus el d’autorització i l’eliminació d’aportació de documentació, en especial aquella que es genera en qualsevol de les administracions públiques. En segon lloc, l’impuls dels mitjans electrònics, que suposa un increment important de l’accessibilitat a les administracions públiques, un acostament al sector comercial i, en definitiva, una important supressió de les barreres que han d’impulsar l’activitat econòmica. Finalment, la DSMI destaca la importància de la implantació de la Finestreta Única Empresarial, la finalitat de la qual és desenvolupar un important paper de suport al prestador o prestadora de l’activitat empresarial, concentrant les informacions que aquest necessita, i facilitar la tramitació administrativa, sigui quina sigui l’autoritat administrativa que en té les competències. Tots aquests aspectes fonamentals de la DSMI tenen el seu reflex en el present Decret llei.

En aquests darrers anys les administracions públiques en general i l’Administració de la Generalitat de Catalunya en particular, han realitzat especials esforços per tal de millorar les seves relacions amb la ciutadania, incorporant l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, modernitzant la seva prestació de serveis i sobretot obligant-se a fer les adaptacions jurídiques, tecnològiques i organitzatives necessàries que permetin garantir els drets de la ciutadania a relacionar-se a través de mitjans electrònics. Per tant, cal una adaptació tant a la DSMI com a la resta de la normativa vigent en matèria de simplificació administrativa i d’administració electrònica. En aquest sentit són destacables les aportacions de tres normes, una de caràcter estatal, però bàsica per a totes les administracions públiques, i dues de caràcter reglamentari per a l’Administració de la Generalitat.

En primer lloc, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Aquesta Llei té molts aspectes remarcables que tenen a veure amb el reconeixement dels drets de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics i, en conseqüència, les corresponents obligacions de les administracions públiques per donar garanties de compliment d’aquests drets. Però, en relació amb el present text normatiu, cal destacar els aspectes relacionats amb la cooperació inter i intra administrativa (títol IV) que esdevé un dels puntals d’aquest Decret llei, d’ordenació dels equipaments comercials. Efectivament, del present text normatiu en destaquen aquells aspectes relacionats amb la coordinació interna de


Disposicions

les unitats administratives de la Generalitat responsables d’elaborar informacions imprescindibles per a la valoració en les llicències comercials i que requereixen una important coordinació entre elles a fi de no suposar càrregues innecessàries a la persona comerciant o promotora. Aquest aspecte ha de ser impulsat necessàri-ament per tal de poder fer realitat la interoperabilitat dels sistemes d’informació i aconseguir els propòsits de millora en la tramitació que pretén aquest Decret llei. Però també són destacables les necessitats de coordinació i interoperabilitat entre les diferents administracions públiques afectades i en especial entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat, que han d’aconseguir una important fluïdesa en les seves comunicacions amb l’ús de les plataformes tecnològiques corporatives que donen servei.

En segon lloc, s’ha de destacar també la important aportació al text del present Decret llei d’aquells aspectes relacionats amb la simplificació administrativa inclosos en el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. La implantació d’aquest Decret ha permès avaluar els importants beneficis a l’activitat econòmica que suposa l’aplicació d’un model simple de relació amb la ciutadania, amb l’ús de les declaracions responsables (capítol II) i la comprovació a posteriori de les dades declarades, així com les actuacions necessàries per facilitar i simplificar la relació entre l’Administració de la Generalitat i les empreses (capítol I). L’aplicació d’aquest model suposa també la realització de determinats canvis organitzatius que permetin posar el pes en les accions de comprovació, inspecció i si s’escau sanció administrativa posterior a l’inici de les activitats i no tant en els controls previs a l’inici de l’activitat econòmica.

Finalment i en tercer lloc, el Decret 56/2009 de 7 d’abril, per a l’impuls i desen-volupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat, pel que fa a l’organització administrativa de la Generalitat, fa especial atenció per un costat a l’impuls de la interoperabilitat (capítol III) i a la necessària coordinació entre les diferents administracions públiques catalanes; i per un altre, a tot el que implica la tramitació electrònica, a la importància de la simplificació prèvia dels tràmits: compliment de requisits, aportació de documents i, en especial, l’eliminació de passos innecessaris en els procediments. La construcció de serveis electrònics és un deure, una obligació de les administracions públiques que aporten una més gran proximitat, accessibilitat i transparència a les relacions de les administracions amb la ciutadania, i que fan imprescindible la realització de determinades actuacions que afecten tres àmbits : actuacions jurídiques, de les quals el present text normatiu n’és una mostra; actuacions tecnològiques, que impliquen l’ús de totes aquelles eines de caràcter corporatiu que permeten realitzar els tràmits per mitjans electrònics; i finalment de caràcter organitzatiu, tant pel que fa a la simplificació procedimental com pel que fa a les adaptacions i canvis estructurals i en les formes de treballar dels empleats i empleades públiques que ho han de portar a terme. Aquest Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials, perfectament influït per tots aquests referents normatius, tant de caràcter europeu, estatal com nacional, pretén regular i ordenar la implantació dels establiments comercials a Catalunya, amb un esperit de millora i de proximitat propi dels nostres temps.

V

D’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, en relació amb el que determina l’article 64 de l’Estatut d’autonomia, aquesta disposició adopta la forma de Decret llei atesa l’extraordinària i urgent necessitat de disposar de manera immediata d’un marc normatiu regulador dels equipaments comercials adaptat als principis i prescripcions que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior


Disposicions

(DSMI). Segons determina l’article 44.1 de la DSMI, els estats membres disposen fins al 28 de desembre de 2009 per incorporar al seu dret intern mitjançant les modificacions i incorporacions legals, reglamentàries i administratives oportunes per tal de donar compliment al que estableix aquesta norma comunitària, segons l’obligació que dimana de l’article 249 del Tractat constitutiu de la Unió.

En aquest sentit, l’adaptació de la normativa en l’àmbit de l’ordenació dels equi-paments comercials s’ha vist impel·lida a portar-se a terme en aquests moments per la concurrència de diversos factors i per la seva mateixa complexitat. D’una banda, s’ha aprovat recentment la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que transposa a l’ordenament jurídic estatal la Directiva 2006/123/CE. D’altra banda, la DSMI i l’esmentada Llei 17/2009, de 23 de novembre, han comportat la necessitat de modificar la legislació estatal d’or-denació del comerç minorista. Si bé, com s’ha indicat anteriorment, la Generalitat de Catalunya exerceix competència exclusiva per a la regulació dels equipaments comercials, en els termes que preveu l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia, també és cert que no ha de ser aliena a les modificacions en la normativa estatal referida i, per tant, si s’hagués optat per adaptar la legislació de l’ordenació dels equipaments comercials a la DSMI amb caràcter previ a la transposició efectuada pel legislador estatal, es podria haver propiciat una situació d’inseguretat jurídica contrària a l’ordenament jurídic, que hauria col·locat els operadors econòmics de la distribució comercial que actuen en el territori de Catalunya en la situació de disposar d’una normativa autonòmica adaptada a la Directiva i una normativa estatal encara no transposada. La voluntat d’evitar aquesta situació ha comportat que, en ser tan recent el fet de l’aprovació de la legislació estatal esmentada i tan propera l’expiració del termini per transposar la Directiva, l’adequació de la normativa d’ordenació dels equipaments comercials a la DSMI esdevingui una necessitat urgent que fa idoni l’ús del Decret llei que preveu l’article 64 de l’Estatut d’autonomia. Així mateix, el nou escenari legal, amb l’aplicació de la DSMI i les disposicions estatals referides anteriorment, també aconsellen adoptar, amb caràcter d’urgència, aquesta mesura legislativa extraordinària per tal d’evitar situacions que poden comportar abun-dants elements d’incertesa en relació amb el marc legal aplicable a determinades implantacions comercials, i les conseqüències que es poden derivar del principi d’efecte directe vertical que la jurisprudència reconeix a determinats aspectes de les directives comunitàries.

Per tant, la concurrència d’aquestes circumstàncies justifiquen la necessitat ex-traordinària i urgent d’aquest Decret llei, d’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

VI

Aquest Decret llei s’estructura en sis títols (inclòs el títol preliminar), trenta-sis articles, onze disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, tres disposi-cions derogatòries i quatre disposicions finals.

El títol preliminar està dedicat a l’objecte i finalitat, àmbit d’aplicació, i principis rectors d’aquest Decret llei en el qual figura també una relació de definicions de determinats termes i conceptes als efectes del que s’estableix a l’articulat. En aquest apartat s’especifiquen els elements que determinen l’abast del Decret llei, els prin-cipis en què es fonamenta i els objectius que es persegueixen d’acord amb el marc jurídic establert, tant en l’àmbit autonòmic i estatal com comunitari.

El títol I fa referència a diverses fórmules de classificació dels establiments co-mercials com a eina per a facilitar la interpretació i l’aplicació del Decret llei. Així, a l’article 6 es defineix detalladament la classificació per categoria d’establiment atès que es determinen uns paràmetres imprescindibles per articular i aplicar els mecanismes reguladors que preveu el Decret llei.


Disposicions

El títol II està dedicat a la planificació i l’ordenació de l’ús comercial. Consta de quatre articles on es defineix el concepte de trama urbana consolidada (TUC), s’estableixen els criteris i procediments per a la seva delimitació. Així mateix, es relacionen les categories d’establiments amb els diferents àmbits on aquestes són admeses; i es regula com s’incorporen els criteris de localització dels usos comerci-als, previstos en aquest Decret llei, en els instruments de planificació urbanística.

En el títol III es detallen els règims d’intervenció administrativa en la materialit-zació de l’ús comercial. A més dels principis generals en què es fonamenta aquesta intervenció administrativa, en aquest títol també s’estableix quins són els criteris de valoració que de forma proporcionada i basats en raons imperioses d’interès general afecten el control dels establiments comercials –localització, adequació urbanística, mobilitat generada, incidència ambiental i impacte i integració paisat-gística–. També es regulen els procediments dels dos règims d’intervenció previstos –comunicació i llicència comercial– per a noves implantacions, ampliacions, canvis de d’activitat, remodelacions i canvis de titularitat, així com els òrgans als quals correspon la competència per tramitar-los. Finalment, es detalla el règim jurídic de les corresponents resolucions i la seva vigència i caducitat.

En el títol IV es fa referència al Pla de competitivitat del comerç urbà com a ins-trument que té per objecte contribuir a la millora de l’eficiència del comerç posant a l’abast del sector determinades eines.

El títol V determina, d’una banda, quins són els òrgans als quals correspon inter-venir tant en la supervisió del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei com en el control de les empreses pel que fa a la lliure i lleial competència en l’exercici de l’activitat comercial que es reconeix, en exclusiva, a l’Autoritat Catalana de la Competència, i de l’altra s’estableix el marc jurídic en què s’han de dur a terme l’exercici de les competències del personal inspector adscrit al Departament com-petent en matèria de comerç, així com la relació dels tipus infractors, els diferents graus de qualificació de les infraccions i les mesures accessòries aplicables. També es fa referència i s’identifiquen les administracions públiques que han d’exercir la potestat sancionadora, així com la normativa a què s’ha d’ajustar el procediment administratiu per sancionar els tipus infractors que preveu el present Decret llei.

En les disposicions addicionals, es reconeixen, entre d’altres, facultats específiques a l’Ajuntament de Barcelona, ateses les característiques que li són pròpies d’acord amb la seva condició de capital, específicament reconegudes en la Carta Municipal; també es reconeix l’especial incidència que en l’àmbit dels equipaments comercials té la Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics.

En les disposicions transitòries, es regulen, entre d’altres, les previsibles situ-acions d’interinitat relatives a les trames urbanes consolidades i al règim jurídic aplicable.

Les disposicions derogatòries deixen sense efecte les normes que substitueix el present Decret llei, llevat de les situacions de transitorietat previstes, i també deroga de manera específica el capítol II del títol VII de l’esmentat Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, atès que desapareix la taxa vinculada a la tramitació d’expedients d’anàlisi del grau d’implantació de les empreses de distribució comercial, inherent al sistema de control econòmic a priori que es suprimeix amb la regulació que conté aquest Decret llei.

En les disposicions finals es modifica el capítol corresponent a la taxa per a la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat regulada en el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, per tal d’adaptar-la al nou procediment establert, però sense modificar la seva estructura i contingut. Per últim, es preveu l’entrada en vigor immediata del Decret llei.


Disposicions

Per tot això, en ús de l’autorització concedida en l’article 64 de l’Estatut d’auto-nomia, a proposta del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

TíTOL PRELIMINARObjecte i inalitat, àmbit d’aplicació, principis rectors i deinicions

Article 1Objecte del Decret llei

L’objecte d’aquest Decret llei és establir el marc jurídic al qual s’han d’adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya.

Article 2Finalitat

Aquest Decret llei té per finalitat regular l’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar-ne els procediments d’acord amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb la normativa d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d’eliminació de tràmits i simplificació administrativa, i d’impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat.


Queden sotmesos a aquest Decret llei els establiments en què de manera regular es realitza una activitat comercial.

Article 4Principis rectors del Decret llei

4.1 Aquest Decret llei es fonamenta en els principis següents:a) El principi general de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat,

dins d’una lliure i lleial competència, modulada per les condicions i disposicions específiques que regulen l’activitat comercial, les quals en tot cas s’han de basar en les premisses següents:

No-discriminació.Respondre a necessitats justificades per raons imperioses d’interès general.Proporcionalitat de les mesures adoptades per les raons imperioses d’interès

general que les motiven.objectivitat, claredat i transparència.Publicitat i accessibilitat.b) El principi de cooperació, coordinació i interoperabilitat entre les administra-

cions, per tal d’assolir el màxim nivell de simplificació en els tràmits administra-tius, mitjançant la implantació de fórmules com la “finestreta única” i els mitjans electrònics que permetin la formalització dels diferents tràmits previstos en aquest Decret llei a través de la xarxa de les oficines de gestió empresarial (OGE).

c) En la planificació dels equipaments comercials s’han de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la pos-sibilitat de desplaçament, així com la perspectiva de gènere per valorar aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes.

4.2 Sota aquests principis es persegueixen els objectius següents:a) L’afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament

amb la cohesió ecològica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la qual implica necessàriament la prossecució


Disposicions

d’equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement lineal i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multiplicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència.

b) La consecució de l’equilibri territorial que garanteixi l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a la xarxa de serveis comercials que s’adapti a les seves necessitats i exigències.

c) La potenciació d’un model de ciutat compacta en què l’ús residencial s’har-monitza amb les activitats comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània.

d) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que con-gestionen les infraestructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.

e) Assegurar l’adequada protecció dels entorns, inclosos els agrorurals i del medi ambient urbà, rural i natural, reduint al màxim l’impacte de les implantacions sobre el territori.

f) La preservació del sòl agrari, del patrimoni historicoartístic i del paisatge de Catalunya, per tal d’evitar la seva destrucció, deteriorament, substitució il·legítima o transformacions impròpies, així com l’impuls de la seva recuperació, rehabilitació i enriquiment, en concordança amb la normativa específica corresponent.

Article 5Deinicions

A efectes d’aquest Decret llei i de les disposicions que la despleguin s’entén per:

a) Establiment comercial: Els locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.

Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degu-dament autoritzats per l’ajuntament corresponent.

Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classi-ficar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l’assortiment i la seva relació amb altres establiments.

b) Establiments de caràcter col·lectiu: els integrats per un conjunt d’establiments situats en un o en diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials.

S’entén que dos o més establiments comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents:

Accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial.

Aparcaments compartits o adjacents d’ús preferent per als clients de la zona comercial.

Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial.Denominació o existència d’elements que conformen una imatge comuna.En tot cas es consideren establiments comercials col·lectius:1. Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per es-

tabliments comercials que estiguin situats dins d’un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.

2. Galeria comercial, és el conjunt d’establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o al seu torn formar part d’un de més gran.


Disposicions

3. Mercat municipal, és un establiment comercial col·lectiu de titularitat públi-ca, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. El mercat està format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d’ali-mentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d’empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat.

4. Recintes comercials, quan dos o més establiments s’agrupen en diversos edificis en un mateix espai comercial.

No són recintes comercials els establiments comercials situats en els locals dels baixos dels edificis destinats a habitatges, hotels o oficines, sempre que estiguin ubicats dins la trama urbana consolidada.

c) Superfície de venda: Els espais dels establiments comercials en els quals s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles i/o servei, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic.

També s’ha de considerar superfície de venda l’ocupada per les caixes, la superfície destinada a prestar serveis relatius a informació, al pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic, i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, es considera superfície de venda la zona ocupada pels venedors darrera el taulell, a la qual no té accés el públic.

No constitueixen superfície de venda, i per tant s’exclouen del seu còmput els espais següents:

1) La superfície destinada a elaborar productes, quan es faci exclusivament en lloc on no té accés el públic.

2) Les superfícies dedicades exclusivament a la restauració, a la comercialització de serveis, a activitats lúdiques en general, i específiques per a infants i guarderies.

3) Les superfícies de les zones destinades a càrrega, descàrrega i magatzem, sempre que no siguin accessibles al públic.

4) La superfície de la zona destinada a oficines.5) La superfície de la zona destinada a aparcament sempre que no s’hi dugui a

terme cap activitat comercial.6) Les superfícies de les zones destinades a tallers, serveis tècnics i de personal

on no té accés el públic.7) Les superfícies de totes les zones que siguin vedades a l’accés públic.8) En les noves implantacions d’establiments en format supermercat, hipermercat

i superfície especialitzada, la superfície compresa entre les caixes i les portes de sortida, sempre que en aquesta zona no es desenvolupi cap activitat comercial.

9) En els establiments comercials de caràcter col·lectiu, s’exclouen, a més, els espais de lliure circulació comuns al públic en general, externs als establiments individuals que en formen part. Aquest precepte no serà aplicable en el cas dels mercats municipals, on sí que computaran els espais de lliure circulació comuns al públic en general.

10) Els lavabos per als clients.11) La zona ocupada pels sortidors de gasolina annexos als establiments comercials

en què l’activitat comercial es compagini amb la venda de carburant.d) Superfície edificada: La suma de totes les superfícies cobertes, corresponents

a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació urbanística, tin-guin la consideració de soterrànies, baixes i pisos. No computen les superfícies en plantes soterrànies destinades a aparcament o a càrrega i descàrrega.

e) Nova implantació: L’inici d’una nova activitat comercial en un establiment determinat.

f) Ampliació: L’augment de la superfície de venda d’un establiment determinat.


Disposicions

g) Canvi d’activitat: El canvi o la modificació en el producte o gamma de pro-ductes que essencialment s’ofereixen en un establiment determinat.

S’entén que un establiment comercial es dedica essencialment a la venda d’un producte o gamma de productes quan destina, com a mínim, un 80% de la seva superfície de venda a aquest productes.

h) Remodelació: Qualsevol modificació d’un l’establiment comercial que no impliqui ni una ampliació de la superfície de venda ni un canvi d’activitat.

i) Canvi de titularitat: El canvi del titular de l’activitat comercial, sense cap altra modificació ni en l’estructura de l’establiment ni en el producte o gamma de productes que essencialment s’hi ofereixen.

TÍTOL IClassiicació dels establiments comercials

Article 6Tipus de classiicacions

Als efectes del que estableix aquest Decret llei els establiments comercials es classifiquen per categoria d’establiment, en funció de la seva superfície de venda i de la seva singularitat.

1. Classificació per categoria d’establimenta) Per raó de la superfície de vendaPetits establiments comercials (PEC): establiments, individuals o col·lectius, amb

una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats.Mitjans establiments comercials (MEC): establiments, individuals o col·lectius, amb

una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats.Grans establiments comercials (GEC): establiments, individuals o col·lectius,

amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats.

Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

b) Per raó de singularitat de l’establimentEstabliments comercials singulars (ECS): establiments comercials que presenten

una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a què es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum.

Són establiments comercials singulars els establiments de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embar-cacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers.

Els establiments comercials singulars, també es classifiquen en petits establiments comercials, mitjans establiments comercials, grans establiments comercials i grans establiments comercials territorials, d’acord amb els trams de superfície establerts en el punt 1 d’aquest article 6.

Establiments comercials no singulars (ECNS): la resta d’establiments comercials.2. Per reglament es poden establir altres classificacions dels establiments co-

mercials a efectes estadístics.

TÍTOL IIPlaniicació i ordenació territorial de l’ús comercial

Article 7Trames urbanes consolidades (TUC)

1. Als efectes d’aquest Decret llei, s’inclouen en la trama urbana consolidada d’un municipi els àmbits següents:


Disposicions

a) Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, l’ús residencial és dominant i compatible amb l’ús comercial.

b) Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l’apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d’acord amb el planejament urbanístic l’ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials.

c) Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d’acord amb el planejament urbanístic l’ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea.

d) Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.

2. Als efectes d’aquest article:a) S’entén per usos comercials inserits en els usos residencials, la distribució

dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en una determinada zona, amb la presència de locals situats a les plantes baixes dels edificis o en edificacions independents, sempre que configurin una ordenació urbanística unitària.

b) S’interpreta que existeix continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d’ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial.

Article 8Delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC)

1. Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s’ha de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants i a les capitals de comarca, d’acord amb les determinacions de l’article 7.

2. La primera delimitació de la trama urbana consolidada es subjecta al proce-diment següent:

a) L’Ajuntament, amb el tràmit previ d’informació pública pel termini d’un mes, ha de trametre l’acord del Ple relatiu a la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la direcció general competent en matèria d’urbanisme per a la seva aprovació, juntament amb la documentació següent:

Memòria justificativa de la proposta.Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada.Expedient administratiu de la tramitació de la propostab) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de formular una

sol·licitud d’informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant la documentació necessària per poder resoldre la sol·licitud.

Aquest informe és preceptiu i té caràcter vinculant en cas de ser desfavorable. La documentació es considera completa, als efectes del termini previst a l’apartat d) una vegada s’hagi emès l’informe de la direcció general competent en matèria de comerç, que ha d’emetre informe en el termini màxim d’un mes. En cas que no s’emeti informe en el termini previst, es poden prosseguir les actuacions.

c) La delimitació s’aprova mitjançant resolució de la persona titular de la di-recció general competent en matèria d’urbanisme, prèvia audiència, si s’escau, a l’Ajuntament corresponent, per un termini de quinze dies, en el cas que s’hi hagi d’introduir rectificacions.

En cas que les rectificacions introduïdes suposin una modificació substancial de la proposta informada per la direcció general competent en matèria de comerç, aquesta ha de tornar a emetre l’informe previst a l’apartat b).


Disposicions

d) El termini per aprovar la delimitació és de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació completa. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució, la delimitació s’entén efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l’Ajuntament.

e) La direcció general competent en matèria d’urbanisme ha de donar publicitat a la delimitació de les trames urbanes consolidades mitjançant la publicació al DOGC. Així mateix, s’ha de donar publicitat de la delimitació a través del portal de difusió telemàtica del planejament urbanístic.

3. Les modificacions de les trames urbanes consolidades per incorporar els àmbits a què fan referència les lletres b), c) i d) de l’article 7.1 se subjecta al proce-diment següent:

a) En el cas que una nova figura de planejament urbanístic estableixi l’ordenació detallada dels esmentats àmbits i especifiqui una nova delimitació de la trama urba-na consolidada, la direcció general competent en matèria d’urbanisme, d’ofici, ha de dur a terme la modificació de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitació del planejament la direcció general competent en matèria de comerç hagi emès l’informe que preveu l’article 10.5 i no s’hagin produït modificacions en la regulació de l’ús comercial en relació amb la proposta que va ser objecte de l’esmentat informe. La modificació s’ha de publicitar d’acord amb el que estableix la lletra e) de l’apartat 3.

b) En la resta de supòsits, s’ha de seguir el procediment que preveu l’apartat 2.En els sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es poden obrir

establiments comercials subjectes a llicència comercial fins que les obres d’urba-nització dels sectors es trobin executades.

Article 9Localització i ordenació de l’ús comercial

1. Paràmetres generals:a) Els establiments comercials es poden implantar únicament a les àrees on

s’admet l’ús comercial per a la categoria corresponent.b) L’ordenació d’aquest ús està condicionada als continguts, criteris i paràme-

tres urbanístics, preservació del sòl agrari, desenvolupament rural, de mobilitat i de sostenibilitat ambiental, d’eficiència energètica i de preservació del patrimoni historicoartístic, que s’escauen en virtut d’aquest Decret llei i de la resta de normes que li són d’aplicació.

2. Els petits establiments comercials es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l’ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial.

Els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin es poden implantar en els àmbits permesos pel planejament urbanístic.

Així mateix, els petits establiments comercials, individuals o col·lectius, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial, poden implantar-se en estacions de ferrocarril, ports i aero-ports; així com en els equipaments de caràcter turístic o que generin una afluència en visitants significativa. En aquests casos, l’ús comercial és complementari i secundari respecte de l’activitat principal. Per reglament s’han d’establir els equi-paments inclosos en aquesta categoria i la definició dels conceptes complementari i secundari.

3. Els mitjans establiments comercials i els grans establiments comercials només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s’han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 5.000 habitants.

Excepcionalment es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:


Disposicions

a) Que la implantació es produeixi dins les zones d’accés restringit de les estacions de línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullin el tren d’alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d’interès general i dels aeroports amb categoria d’Aeroports comercials, segons el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

b) Que sigui justificada la localització fora de la trama urbana consolidada d’un establiment individual i sempre que es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

1) L’emplaçament ha d’estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residen-cial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d’aquesta per cap barrera física no permeable significativa.

2) El planejament urbanístic ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l’establiment comercial.

3) L’establiment comercial s’ha de localitzar en parcel·la aïllada amb accés prin-cipal des del carrer perimetral a la TUC. Aquest carrer ha de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.

4) L’establiment comercial ha d’estar a una distància inferior a 200 metres, respecte de l’entrada principal, d’una parada de transport públic urbà integrat en la xarxa municipal o s’ha de preveure la instal·lació de parades, terminals o estacions per atendre els fluxos de públic previsibles.

L’excepcionalitat a què es refereix l’apartat b) pot ser vàlida també per a establiments comercials col·lectius, si en el moment de la sol·licitud de la llicència comercial ja queda definit el projecte comercial, el qual ha de complir totes i cadascuna de les característiques de l’article 5 b), així com la resta de les condicions de l’excepcio-nalitat esmentada.

Per reglament s’han de detallar les condicions d’aquestes excepcionalitats.4. Els grans establiments comercials territorials es poden implantar únicament

a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s’han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 50.000 habitants.

Excepcionalment, aquests establiments es poden implantar fora de la trama urbana consolidada quan concorrin les circumstàncies previstes a l’apartat a) i b) del punt 3 d’aquest article, sempre que es justifiqui també la connexió al transport públic interurbà.

5. Els establiments comercials singulars poden implantar-se en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admet l’ús comercial.

Article 10Incorporació de la localització comercial al planejament urbanístic

1. El planejament urbanístic vigent i el que s’aprovi queda afectat per les deter-minacions d’aquest Decret llei.

2. Els ajuntaments, en el cas de formular, modificar o revisar el seu plane-jament urbanístic general, han de considerar l’ús comercial i concretar el sòl en el qual aquest ús és admès, d’acord amb la delimitació de la trama urbana consolidada aprovada del seu municipi, així com el règim de compatibilitats amb altres usos.

3. L’ús comercial s’articula en funció de les categories detallades a l’article 6.1.4. En la tramitació del planejament urbanístic general i derivat, i en la de les mo-

dificacions respectives, una vegada aprovats inicialment, s’ha de demanar informe al departament competent en matèria de comerç sobre les reserves de sòl per a usos comercials. Aquest informe, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

5. En els casos que indica l’apartat anterior i d’acord amb el procediment d’aprovació dels plans d’ordenació urbanística i plans urbanístics derivats establert a l’article 83 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu


Disposicions

1/2005, de 26 de juliol, l’òrgan competent en la tramitació ha de formular una sol·licitud d’informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjun-tant tota la documentació relativa al planejament necessària per poder resoldre la sol·licitud. Cal aportar, com a mínim, la memòria i els plànols d’ordenació i la normativa corresponent.

6. La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç, ha d’emetre informe en el termini de dos mesos. Transcorregut aquest termini sense que l’hagi emès, s’entén que aquest és favorable i es poden prosseguir les actuacions.

7. Si l’informe conté prescripcions, es considera favorable un cop que aquestes es recullin en l’aprovació definitiva de la figura de planejament. En cas contrari, l’informe s’entén desfavorable i té caràcter vinculant.

8. El departament competent en matèria de comerç ha de participar en l’elabora-ció i la tramitació del planejament territorial parcial pel que fa als usos comercials, d’acord amb el que estableix l’article 14 de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial.

TÍTOL IIIIntervenció administrativa en la materialització de l’ús comercial


Article 11Principis generals

1. El règim d’intervenció administrativa en la materialització de l’ús comercial regulat en aquest Decret llei es fonamenta en les determinacions contingudes als articles 5 i següents de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis del mercat interior.

2. Correspon a les persones físiques o jurídiques promotores o titulars dels es-tabliments comercials la formalització de les comunicacions i l’obtenció, en el seu cas, de la corresponent llicència comercial prevista en aquest Decret llei.

Els establiments comercials col·lectius que formin part d’un projecte comercial definit estan sotmesos a un únic règim d’intervenció administrativa de comunicació o de llicència comercial per a la totalitat del projecte.

3. La tramitació i la resolució dels diferents procediments previstos en aquest Decret llei s’han de dur a terme bé davant l’Ajuntament corresponent o bé davant la direcció general competent en matèria de comerç, segons el que es determina en el capítol II d’aquest títol III.

4. D’acord amb el que determinen la normativa d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per a facilitar l’activitat econòmica i per a l’impuls i el desenvolupa-ment dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat s’han d’articular les mesures necessàries per tal de que els tràmits previstos en aquest Decret llei puguin ser formalitzats per mitjans electrònics. D’acord amb el que determina l’article 4.1 b) s’ha de facilitar la realització d’aquests tràmits a través de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

Article 12Nivells d’intervenció administrativa

S’estableixen dos nivells d’intervenció administrativa en relació a la implantació, ampliació, canvi d’activitat, remodelació i canvi de titularitat dels establiments comercials:

a) Règim de comunicació.b) Règim de llicència comercial.


Disposicions

Article 13Informació pública i simpliicació administrativa

1. Tota la informació relativa a la comunicació i al procediment d’atorgament de la llicència comercial, així com els documents normalitzats, han d’estar a l’abast de les persones interessades per qualsevol mitjà presencial i electrònic.

2. En general, les persones interessades poden obtenir informació en relació amb:

a) Els tràmits necessaris pel procediment de comunicació i d’atorgament de la llicència comercial.

b) Les autoritats competents per a formalitzar la comunicació, la tramitació i l’atorgament de la llicència comercial.

c) Els mitjans i condicions d’accés als registres i bases de dades públiques.d) Les vies d’impugnació de les resolucions que l’administració adopti.

Article 14Interrelació amb l’Administració local

1. En projectes que admetin l’ús comercial i per tal de garantir-ne aquest ús, l’ajuntament, abans de l’atorgament de la llicència d’obres municipal, ha de vetllar pel compliment d’alguna d’aquestes dues condicions:

a) Que la persona sol·licitant disposi de la llicència comercial, atorgada per la direcció general competent en matèria de comerç, quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb el que estableix aquest Decret llei o

b) Que, d’acord amb el que determina l’article 18, la persona sol·licitant hagi presentat la declaració responsable relativa a la localització del projecte on consti la seva adequació al que determina aquest Decret llei, o en el seu defecte, exigir que la presenti en aquell moment.

2. A petició de l’ajuntament o de la persona interessada, la direcció general com-petent en matèria de comerç pot lliurar, en qualsevol moment, certificats d’idoneïtat de l’ús comercial en funció de l’emplaçament proposat per a establiments individuals o col·lectius iguals o superiors a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície de venda.

Article 15Criteris de valoració per a l’atorgament de les llicències comercials

1. D’acord amb els principis rectors descrits a l’article 4, per a l’atorgament o la denegació de la llicència comercial s’han de valorar els criteris següents:

a) L’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent.b) La localització del projecte en les àrees territorials, prèviament delimitades,

a l’efecte d’acollir usos comercials d’acord amb aquest Decret llei.c) La mobilitat generada pel projecte per establiments amb una superfície de

venda igual o superior a 2.500 metres quadrats, amb una atenció especial a la incidència en la xarxa viària i les infraestructures públiques, i també a l’existència o no de mitjans de transport públic col·lectiu suficients per a atendre els fluxos de públic previsibles i desincentivar l’ús del vehicle particular.

d) La incidència ambiental del projecte tenint en compte els paràmetres aplica-bles en matèria ambiental i d’eficiència energètica, d’acord amb el que determina la disposició addicional tercera.

e) L’impacte i integració paisatgística del projecte, si escau, d’acord amb l’informe de la direcció general competent.

2. Reglamentàriament s’ha de determinar els requisits que han de complir els establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.300 metres qua-drats pel que fa a les places d’aparcament, la mobilitat, l’accessibilitat, les zones de càrrega i descàrrega i també en matèria ambiental.

Article 16Taxes per a la tramitació de les llicències comercials

La tramitació dels expedients de sol·licitud de llicència comercial està subjecta al


Disposicions

pagament d’una taxa, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

CAPÍTOL IIProcediments de tramitació

SECCIÓ IRègim de comunicació


1. Estan sotmeses a aquest règim de comunicació:Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d’activitat d’establiments co-

mercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 800 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 800 metres quadrats de superfície total de venda després de l’ampliació.

Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius situats en trama urbana consolidada (TUC) amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície total de venda després de l’ampliació, llevat de les excepcions previstes a l’article 9.3.a) i 9.3.b).

Els canvis de titular i les remodelacions dels establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats.

Les noves implantacions, els canvis d’activitat d’establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 5.000 metres quadrats de superfície de venda total després de l’ampliació.

2. Les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats, s’entenen efectuades amb la presenta-ció de les regulades per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, per a aquest tipus d’establiments i s’han de presentar davant de l’ajuntament del municipi on es pretén realitzar l’activitat. En el termini d’un mes, l’ajuntament ha de trametre còpia de la comunicació a la direcció general competent en matèria de comerç. Reglamentàriament s’ha d’articular la interrelació entre ambdues administracions.

3. Quan es tracti d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats, a més s’ha de presentar una declaració responsable, d’acord amb el que s’estableix en l’article 18.

4. Les comunicacions relatives als canvis de titularitat han d’anar acompanya-des d’una declaració responsable relativa al canvi de titular conforme la persona interessada disposa del document públic o privat acreditatiu de la transmissió realitzada signada per persones amb poders de representació suficients. Aquesta declaració s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç i s’ha de presentar bé davant l’ajuntament del municipi on es troba ubicada l’activitat o bé en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la data en què s’hagi formalitzat el canvi de titularitat corresponent.

Article 18Declaració responsable

1. La implantació d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres


Disposicions

quadrats està subjecta a la presentació d’una declaració responsable que ha d’anar signada per la persona promotora, la titular de l’activitat comercial o la persona que els representi, i en què ha de constar, com a mínim, la categoria de l’establiment, que el projecte presentat es du a terme en una localització adient i compta amb la dotació d’aparcament que reglamentàriament s’estableixi.

2. La declaració responsable s’ha de formalitzar en el moment de la sol·licitud de la llicència d’obres municipal o juntament amb la comunicació prèvia d’obres no subjectes a llicència.

S’ha de presentar bé davant l’ajuntament del municipi on es pretén realitzar l’ac-tuació o bé en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç.

3. En els casos en què no es realitzin obres d’adequació de l’espai, la decla-ració responsable s’ha de presentar directament davant de qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE) i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, amb una antelació mínima d’un mes abans de començar l’activitat.

4. El departament competent en matèria de comerç ha de posar a disposició models actualitzats de declaració responsable, i també en suport electrònic al web institucional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

SECCIÓ IIRègim de llicència comercial


Estan sotmeses al règim de llicència comercial que atorga la direcció general competent en matèria de comerç:

1. Les noves implantacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan la superfície de venda sigui igual o superi, abans o després de l’ampliació, els 2.500 metres quadrats.

2. Les noves implantacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials, individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 800 me-tres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats que es situïn fora de la TUC, quan s’acullin a les excepcions previstes a l’article 9.3.a) i 9.3. b).

3. Les noves implantacions i els canvis d’activitat dels establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan, abans o desprès de l’ampliació, s’iguali o superi aquesta superfície de venda.

Article 20Documentació per a la tramitació del règim de llicència comercial

1. Sol·licituda) La sol·licitud de llicència comercial s’ha de presentar mitjançant el corresponent

formulari normalitzat i s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, i ha d’anar acompanyada de la documentació detallada en l’apartat 2 d’aquest article.

La sol·licitud es pot formalitzar per mitjans electrònics o de manera presencial en qualsevol punt de la xarxa d’oficines de gestió empresarial (OGE).

b) En el supòsit que la sol·licitud es presenti a través de mitjans electrònics, cal annexar la documentació en format electrònic. En cas que es formalitzi de manera presencial, cal aportar la documentació en suport electrònic i una còpia en suport paper.

2. DocumentacióLa sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació següent:a) Projecte bàsic, signat per una persona professional qualificada, amb els continguts

mínims que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi


Disposicions

tècnic d’edificació, i amb el mateix nivell de detall exigible per a la llicència d’obres municipal i en tot cas ha d’incorporar els paràmetres necessaris per verificar que la localització és correcta, d’acord amb el que estableix l’article 9 d’aquest Decret llei, que s’adequa als paràmetres urbanístics vigents i que s’han adoptat els criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, d’acord amb el Decret 21/2006, de 14 de febrer.

b) Memòria i plànols generals, a escala i acotats, d’emplaçament, accessos i aparcament, i també de plantes, alçats i seccions, així com la distribució de l’oferta, especificant la superfície de cadascun dels locals. En els casos d’ampliacions, cal aportar els plànols corresponents a l’establiment existent i al projecte proposat.

c) Declaració responsable signada per la persona promotora, la titular de l’ac-tivitat comercial o la persona que les representi, en la qual es declari que s’ha fet efectiu el pagament de la primera fracció de la taxa per a la tramitació de la llicència comercial segons la normativa vigent.

d) Acreditació de la disponibilitat dels terrenys o de l’edificació on es pretén desenvolupar el projecte proposat.

e) Acreditació, si s’escau, del compliment de les condicions establertes a l’article 9.3.a) i 9.3 b).

f) La documentació que d’acord amb l’article 14 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, és necessària per informar sobre l’impacte del projecte en la mobilitat generada.

g) La documentació necessària per emetre l’informe d’impacte i integració paisatgística, d’acord amb el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, si s’escau.

3. Reglamentàriament s’ha de determinar el contingut general del formulari normalitzat de la sol·licitud de la llicència comercial, que inclou la declaració responsable.

Article 21Procediment de tramitació del règim de llicència comercial

1. Petició d’informesUna vegada rebuda la sol·licitud de llicència comercial juntament amb tota la

documentació preceptiva s’han de sol·licitar els informes següents:a) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, infor-

me sobre l’adequació del projecte al planejament urbanístic vigent. Transcorreguts dos mesos des de la notificació de sol·licitud d’informe a l’organisme corresponent sense que s’hagi obtingut cap resposta, s’entén que aquest és favorable.

b) A l’autoritat territorial de mobilitat, informe en relació amb l’impacte del projecte en la mobilitat, d’acord amb l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG).

c) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, quan el projecte afecti un teixit urbà d’especial interès arquitectònic (zones catalogades com a municipis historicoartístics o conjunts històrics per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català), informe d’impacte i integració paisatgística, d’acord amb el que estableix el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.

Aquests informes són preceptius i tenen caràcter vinculant en cas de ser desfa-vorables.

2. Proposta de resolució i tràmit d’audiènciaa) Un cop rebuda i analitzada la documentació, la subdirecció general competent

en la matèria ha d’emetre la corresponent proposta de resolució motivada.b) Un cop dictada la proposta de resolució s’ha de donar audiència a la persona

sol·licitant, per tal que, durant un termini de quinze dies, pugui presentar al·legacions i fer efectiu el pagament de la segona fracció de la taxa corresponent.

3. Resolucióa) La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ha

d’emetre resolució i notificar en el termini de quatre mesos des de la data de presen-


Disposicions

tació de la sol·licitud amb la documentació exigida.. Aquest termini es pot suspendre en els casos previstos a la legislació bàsica de procediment administratiu.

b) Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució a la persona interessada, s’entén atorgada la llicència.

c) La resolució del procediment, que pot ser recorreguda en alçada, té caràcter vinculant per a les posteriors llicències comercials que puguin ser exigibles per a l’exercici de l’activitat comercial.

d) En la resolució s’ha d’acordar la tramesa de la documentació tècnica del pro-jecte a l’ajuntament on es pretén fer la implantació, si així ho sol·licita la persona interessada, per tal d’iniciar la tramitació del procediment relatiu a l’atorgament de la llicència municipal urbanística d’obres.

4. Únicament es pot denegar la llicència comercial en cas que: el projecte pre-sentat no s’adapti al planejament urbanístic vigent, no es localitzi en la zonificació adient o generi uns efectes externs sobre el territori i el medi no permesos per la normativa vigent. En tot cas, es poden introduir mesures correctores en llicències condicionades.

CAPÍTOL IIIRègim jurídic de les resolucions d’atorgament de la llicència comercial

Article 22Vigència i caducitat

1. Les llicències comercials tenen vigència indefinida.2. La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç,

prèvia audiència de la persona interessada, ha de declarar la caducitat de la llicèn-cia comercial i n’ha d’informar la persona interessada i l’ajuntament corresponent quan, per causa imputable a la persona sol·licitant, hagin transcorregut tres anys des de la concessió de la llicència comercial sense que s’hagi iniciat l’activitat per la qual fou concedida.

3. La persona titular de la llicència comercial pot sol·licitar una única pròrroga per a materialitzar l’objecte de la llicència, per un període addicional màxim de dos anys, a comptar des de l’endemà del dia en que s’exhaureix el termini que es determina en l’apartat anterior. La sol·licitud de pròrroga s’ha de motivar i presentar a l’òrgan competent com a màxim un mes abans que hagi transcorregut el període inicial de tres anys. Aquesta pròrroga s’entén tàcitament concedida si en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent al de la recepció de la petició, no ha estat notificada la corresponent resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç.

4. La persona titular de la llicència comercial ha de comunicar la data d’inici de l’activitat a la direcció general competent en matèria de comerç.

TÍTOL IVPla de competitivitat del comerç urbà

Article 23Concepte, objecte i contingut

1. El Pla de competitivitat del comerç urbà és l’instrument que té com a objectiu contribuir a la millora de l’eficiència del comerç urbà posant a l’abast del sector les eines que permetin als seus integrants tenir més capacitat d’adaptació a l’entorn actual, capacitat de creixement i d’internacionalització.

2. El Pla de competitivitat del comerç urbà ha de preveure una atenció especial a la millora de l’accés i l’aparcament als eixos comercials de pobles, ciutats i bar-ris, i també als mercats municipals. També ha de preveure una atenció especial a la creació d’un nou marc jurídic que potenciï la cooperació de l’administració i


Disposicions

els agents socioeconòmics implicats en el desenvolupament dels centres i eixos comercials urbans.

TÍTOL VControl, inspecció, infraccions i sancions

CAPÍTOL IControl de la Competència

Article 24Mecanismes de control

Correspon a l’Autoritat Catalana de la Competència vetllar perquè no es produeixin situacions d’abús de domini per part dels grups empresarials en la seva explotació dels establiments comercials.

Per tal de facilitar l’anàlisi corresponent en relació a l’activitat dels diversos operadors i amb l’objecte de facilitar la informació actualitzada, la direcció general competent en matèria de comerç ha de notificar a l’Autoritat Catalana de la Com-petència les llicències comercials atorgades.

CAPÍTOL IIControl i inspecció

Article 25Cooperació en les tasques de control

1. Correspon a l’Administració local el control del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei dels establiments comercials de fins a 1.300 metres quadrats de superfície de venda; a l’Administració local i al departament competent en matèria de comerç entre 1.300 metres quadrats i 2.500 metres quadrats de su-perfície de venda; i a partir de 2.500 metres quadrats de superfície de venda també al departament competent en matèria de comerç..

2. L’Administració local i els diferents departaments de l’Administració de la Generalitat, han de col·laborar en l’exercici de les tasques de control dins l’àmbit de les seves respectives competències. Amb aquesta finalitat poden, si s’escau, formalitzar els corresponents convenis de col·laboració.

Article 26Exercici de l’activitat inspectora

1. El personal inspector adscrit al departament competent en matèria de comerç pot accedir, en qualsevol moment, a la documentació que s’estimi necessària de les empreses que són objecte de la inspecció, per tal de poder valorar el compliment d’aquest Decret llei.

2. En l’exercici de les seves funcions, el personal inspector i el personal tècnic que realitza les tasques inspectores té la consideració d’agents de l’autoritat i les seves actuacions tenen valor probatori, sens perjudici d’altres proves que puguin ser aportades, i està facultat per:

a) Accedir, en qualsevol moment i sense avís previ, als establiments comerci-als.

b) Fer-se acompanyar en les visites d’inspecció per la persona titular de l’esta-bliment o qualsevol altre que la pugui representar.

c) Procedir a practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que consideri necessària per comprovar que s’observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

d) Assistir amb altres agents de l’autoritat competent al precinte, al tancament o a la clausura d’instal·lacions comercials ja sigui parcialment o bé en la seva totalitat.


Disposicions

e) Requerir a la persona titular de l’establiment, amb o sense testimonis, tota la informació que es consideri necessària amb la intenció d’aclarir els fets objecte d’inspecció.

f) Aixecar acta de les actuacions practicades davant la persona titular o repre-sentant de l’activitat afectada. Si s’escau, en l’acta s’han de fer constar les dades personals del presumpte infractor o infractora, les dades relatives a l’empresa inspeccionada i el fet de què es tracti.

Article 27Deures del personal inspector

1. El personal inspector, per accedir als establiments comercials, ha d’acreditar la seva condició.

2. El personal inspector està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la seva funció.

3. El personal inspector ha d’observar en el compliment de les seves funcions el degut respecte i deferència i ha de facilitar a les persones inspeccionades la infor-mació que necessitin per tal d’acomplir amb la normativa aplicable a les activitats objecte de les inspeccions.

Article 28Obligacions de la persona titular de l’establiment comercial

1. Les persones o entitats titulars dels establiments comercials han de prestar l’assistència necessària al personal inspector i facilitar-li el desenvolupament de les seves tasques.

2. En el supòsit que la persona titular de l’establiment no permeti l’accés a les seves instal·lacions, el personal inspector pot adoptar les mesures necessàries per accedir-hi.

CAPÍTOL IIIInfraccions


Les infraccions administratives en matèria d’ordenació dels equipaments comer-cials es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:a) Les simples irregularitats en relació a les prescripcions contingudes en aquest

Decret llei.b) No efectuar les declaracions responsables establertes en aquest Decret llei.c) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret llei en

establiments amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats.d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin

en un 25% la superfície de venda anterior a l’ampliació.e) Qualsevol infracció qualificada com a greu que, en atenció a la seva naturalesa

o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.2. Són infraccions greus:a) Consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre

documentació aportada davant l’administració.b) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret

llei en establiments amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats.

c) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi d’activitat d’establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats.


Disposicions

d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin en un 50% la superfície de venda anterior a l’ampliació.

e) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació que requereixen les autoritats competents o llurs agents per complir les funcions d’in-formació, investigació i inspecció en les matèries objecte d’aquest Decret llei, i també subministrar intencionadament informació inexacta.

f) Resistir-se al funcionari o funcionària facultat per a complir les funcions d’investigació, de vigilància o d’inspecció, actuar-hi en represàlia o fer-ne la temp-tativa.

g) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus d’acord amb els paràmetres esta-blerts a l’article 131.3.c de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

h) Qualsevol infracció qualificada com a molt greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

3. Són infraccions molt greus:a) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi

d’activitat d’establiments amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats.

b) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que superin en un 50% la superfície de venda anterior a l’ampliació.

c) Incomplir l’ordre de tancament.d) Trencar el precinte imposat a un establiment.e) Reincidir en la comissió d’infraccions greus d’acord amb els paràmetres es-

tablerts a l’article 131.3.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

CAPÍTOL IVPotestat sancionadora

Article 30Exercici de la potestat sancionadora

En primera instància la potestat sancionadora que es deriva de l’aplicació d’aquest Decret llei ha d’ésser exercida per l’administració destinatària de la comunicació preceptiva o a la qual correspongui atorgar la llicència comercial, d’acord amb la normativa corresponent, sens perjudici de la potestat sancionadora en matèria de comerç que, amb caràcter general, correspon al departament competent de l’Ad-ministració de la Generalitat.

Article 31Sancions

1. A les infraccions tipificades per l’article 29 del present Decret llei s’apliquen les sancions següents:

a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 60.000 euros.b) Per a les infraccions greus, una multa de 60.001 a 300.500 euros.c) Per a les infraccions molt greus, una multa de 300.501 a 600.000 euros.2. Per a graduar els imports de les sancions cal tenir en compte la superfície

de venda de l’establiment, el volum de vendes, el grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció, el període de temps durant el qual s’hagi estat come-tent la infracció i la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l’actuació infractora.

3. L’import de les sancions recaptades a l’empara del que s’estableix en aquest article resta afectat al finançament, l’ampliació i la millora dels serveis d’inspecció i instrucció d’expedients sancionadors, tant pel que fa a mitjans humans com a equipaments tècnics i formació del personal que els du a terme.


Disposicions


1. L’òrgan que hagi acordat la incoació del corresponent expedient sancionador, mitjançant acord motivat, pot adoptar també les mesures de caràcter provisional necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final, d’acord amb el que pre-veu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. En tot cas, en l’adopció d’aquestes mesures provisionals s’han de tenir en consideració els criteris següents:

a) L’existència d’elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d’adoptar aquestes mesures.

b) La idoneïtat i proporcionalitat d’aquestes mesures envers als fets i circums-tàncies determinants de la incoació i resolució de l’expedient sancionador.

c) D’entre totes les mesures idònies possibles, s’han d’adoptar aquelles que siguin menys restrictives per a la llibertat o per al patrimoni dels afectats.

d) En cap cas s’han d’adoptar mesures que puguin causar perjudicis d’impossible reparació.

3. Llevat de supòsits d’urgència qualificada o quan pugui resultar frustrada la seva finalitat, les mesures provisionals s’han d’adoptar amb audiència prèvia de les persones interessades, que han de disposar d’un termini de deu dies per poder presentar al·legacions. Aquest termini es compta des de l’endemà de rebre la noti-ficació de la mesura proposada.

4. Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la trami-tació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no hagin pogut ser preses en consideració en el moment de l’adopció de la mesura.

5. En el cas que aquestes mesures provisionals no s’hagin alçat durant la trami-tació del procediment, la resolució de l’expedient sancionador s’ha de pronunciar sobre el seu alçament o el seu manteniment com a mesura definitiva.

Article 33Mesura de tancament d’establiments en situació il·legal

1. En el cas d’infraccions que consisteixin en no efectuar les preceptives comu-nicacions, consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre documentació presentada davant l’Administració, o en no disposar de la preceptiva llicència comercial, la resolució sancionadora corresponent pot decidir el tancament de l’establiment comercial.

Aquesta mesura de tancament també podrà ser adoptada com a mesura provisional d’acord amb els criteris establerts a l’article 32.

2. Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ordenar el tancament de l’establiment, com a mesura provisional o un cop la resolució sancionadora corresponent hagi esdevingut ferma en via admi-nistrativa.

3. Les persones titulars dels establiments respecte dels quals s’hagi dictat acord de tancament estan obligades a donar-li compliment dins els termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació de l’acord. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi procedit al tancament voluntari de l’establiment, la direcció general competent en matèria de comerç, amb subjecció sempre al principi de proporcionalitat, ha d’adoptar qualsevol de les mesures coercitives previstes a la legislació vigent per a l’execució forçosa del tancament amb precinte del local o locals corresponents.


1. Els titulars dels òrgans del departament competent en matèria de comerç, d’acord amb la distribució de competències assignada per la norma corresponent


Disposicions

poden, com a mitjà d’execució forçosa, imposar multes coercitives, previ requeriment d’execució dels actes i les resolucions administratives derivades del compliment d’aquest Decret llei i de les normes que la desenvolupin, fins a la quantia de 12.000 euros, per a cada requeriment.

2. L’òrgan competent ha de cursar per escrit el requeriment a que es refereix l’apartat anterior, tot advertint a la persona destinatària del termini que disposa per complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d’incompliment, li pot ser imposada. El termini assenyalat no pot excedir d’un màxim de tres mesos i ha de ser en tot cas suficient per al compliment de les obligacions de que es tracti.

3. La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguin imposar, és compatible amb aquestes i es pot reiterar les vegades que siguin necessàries per al compliment del que es dicta a la resolució, sense que aquests terminis puguin ser inferiors als assenyalats en el primer requeriment.

Article 35Publicitat de les sancions

1. En cas d’infraccions greus o molt greus, l’òrgan que hagi resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb el present Decret llei, i amb la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal, un cop siguin fermes en via administrativa.

2. Aquesta publicitat ha de donar referències del nom, la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables, i el tipus i la naturalesa de les infraccions comeses, i s’ha de dur a terme mitjançant el DOGC, els diaris oficials de la província i del municipi i els mitjans de comunicació social que es considerin adients. En aquest cas, també s’ha de comunicar a les organitzacions de persones consumidores i usuàries.


El procediment administratiu per a sancionar les infraccions tipificades per aquest Decret llei és l’establert per la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, d’acord amb els principis que estableix el títol IX de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


PrimeraEn el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven

de la capitalitat del país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats, d’acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies.

SegonaEn les àrees territorials que entren dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/1989, de

16 de febrer, de centres recreatius turístics, l’ús comercial s’admet d’acord amb la regulació de la llei esmentada i el seu desplegament reglamentari.

TerceraD’acord amb els principis i objectius de la present norma, s’incorporen els establi-

ments comercials ubicats en edificis de nova construcció dins l’àmbit d’aplicació del


Disposicions

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

QuartaEls ajuntaments poden elaborar la planificació estratègica comercial del municipi,

la qual s’ha d’ajustar a les determinacions d’aquest Decret llei.

CinquenaEn els àmbits on les determinacions del planejament urbanístic vigent en matèria

comercial no es pugui portar a terme com a conseqüència de les determinacions d’aquest Decret llei, es poden tramitar modificacions del planejament urbanístic per a destinar aquests àmbits a d’altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

SisenaAls efectes d’aquest Decret llei tenen la consideració d’implantacions singulars

d’acord amb el Decret 344/2006, de 19 de setembre , de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, tots els establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m2.

L’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG), ha d’incloure la justifi-cació de l’estimació de les emissions atmosfèriques de CO2 derivades de la mobilitat generada per l’establiment comercial. Reglamentàriament s’establirà la metodologia i es fixaran els llindars màxims permesos d’aquestes emissions.

SetenaEl departament competent en matèria de comerç ha d’impulsar i vetllar perquè

es duguin a terme els projectes necessaris per dotar de les estructures i mitjans electrònics suficients per a l’aplicació dels procediments previstos en aquest Decret llei, així com les fórmules d’interrelació i col·laboració a través d’aquests mitjans amb l’administració local.

VuitenaLes noves implantacions d’establiments dedicats a la venda de carburants,

localitzades fora de la trama urbana consolidada, en tot cas, poden incorporar un establiment comercial amb una superfície de venda de fins a 200 metres quadrats, com a servei complementari de la benzinera, amb la comunicació corresponent a la direcció general competent en matèria de comerç. Qualsevol altra implantació comercial resta subjecta a les determinacions d’aquest Decret llei.

NovenaEls àmbits de planejament urbanístic que s’enumeren a continuació resten ex-

closos del criteri de localització establert a l’article 9 d’aquest Decret llei, amb les superfícies de venda màximes autoritzables que s’indiquen:

a) Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana i Pla Parcial del sector discontinu Can Montcau- Can Malé, del municipi de Lliçà d’Amunt. Superfície de venda màxima: 10.000 metres quadrats.

b) Pla parcial del Centre comercial Sant Boi, del municipi de Sant Boi de Llobregat. Superfície de venda màxima: 2.000 metres quadrats.

DesenaEls projectes de nous establiments comercials, vinculats al centre d’alt rendiment

que es desenvolupa mitjançant la modificació puntual del Pla General Metropolità al Centre d’Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès, poden sumar, en el seu con-junt, fins a 10.000 metres quadrats de superfície de venda. Aquests projectes resten exclosos del criteri de localització de l’article 9 del present Decret llei, sempre que compleixin tots i cadascun dels requisits següents:


Disposicions

a) La implantació, que ha d’estar prevista en el planejament urbanístic que la desenvolupa, s’ha de destinar essencialment a productes vinculats al sector de l’esport, d’acord amb els usos previstos en la normativa urbanística.

b) Els establiments comercials dins de centres d’alt rendiment esportiu han de formar part d’actuacions integrals en l’àmbit de l’esport, impulsades per l’òrgan competent de la Generalitat en matèria d’esport.

OnzenaTotes les llicències comercials atorgades fora de la trama urbana consolidada

(TUC) amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Decret llei mantenen els seus drets pel que fa al canvi de titular, sempre que es respectin les característiques de la pròpia llicència.


Primera1. En el termini màxim de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest

Decret llei, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar de la representació gràfica de les seves trames urbanes consolidades (TUC) d’acord amb el que estableix aquest Decret llei. Mentrestant es manté la vigència de les trames urbanes consolidades (TUC) annexes al Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, així com de les delimitacions de trames posteriors aprovades mitjançant la corresponent Ordre del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.

2. Transcorregut el termini de sis mesos a què fa referència l’apartat 1, la direcció general competent en matèria d’urbanisme pot efectuar d’ofici la primera delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC), o la modificació de les existents per ajustar-se al que estableix aquest Decret llei, prèvia informació pública pel termi-ni d’un mes i audiència per igual termini a l’ajuntament corresponent. En aquest procediment ha de constar l’informe de la direcció general competent en matèria de comerç, el qual és vinculant si és desfavorable.

3. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, per als ajuntaments que no tinguin delimitada la seva trama urbana consolidada (TUC) i fins que no l’hagin gra-fiat, es considera que aquesta ve delimitada per la zona constituïda pels assentaments de naturalesa complexa que configuren el casc històric i els seus eixamples.

SegonaPer tal de poder tramitar la llicència comercial corresponent, s’ha de disposar amb

caràcter previ de la representació gràfica de la trama urbana consolidada aprovada per la direcció general competent en matèria d’urbanisme.

TerceraFins a l’entrada en vigor del desplegament reglamentari previst en aquest Decret

llei es manté la vigència del Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, en tot allò que no sigui contrari a aquest Decret llei.

QuartaFins a l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control

ambiental de les activitats, s’han d’efectuar de forma autònoma les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius que preveu aquest Decret llei.

CinquenaLes llicències comercials sol·licitades i pendents de resolució a l’entrada en vigor

d’aquest Decret llei dels establiments amb una superfície de venda igual o superior a


Disposicions

2.500 metres quadrats s’han de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials; el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, i el Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. Els establiments amb una superfície de venda inferior a 2.500 metres quadrats que hagin sol·licitat una llicència comercial en base a l’aplicació de la normativa vigent abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, se’ls aplicarà les disposicions contingudes en aquesta norma sempre que el resultat sigui més fa-vorable per a la persona sol·licitant. En cap cas és necessari per a la finalització dels procediments ni l’informe sobre el grau d’implantació comercial ni la consulta a la Comissió d’Equipaments Comercials. Així mateix, la manca de resolució i notificació a la persona interessada en els terminis establerts en aquestes disposicions comporta l’atorgament de la corresponent llicència per silenci administratiu.

La resta d’expedients que, a l’entrada en vigor del present Decret llei, estiguin en tràmit davant de la direcció general competent en matèria de comerç, es resoldran d’acord amb les determinacions contingudes en aquest Decret llei.

SisenaEls programes d’orientació per als equipaments comercials (POEC) en procés

d’aprovació definitiva per la direcció general competent en matèria de comerç en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret llei s’han de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, que la desenvolupa.

SetenaLa direcció general competent en matèria de comerç ha de publicar per mitjans

telemàtics els formularis normalitzats previstos en aquest Decret llei.

VuitenaMentre no es disposi dels mitjans tècnics i pressupostaris per a la implantació

de l’ús de mitjans electrònics en la presentació de les comunicacions i sol·licituds de llicència comercial, cal aportar els formularis i la documentació corresponent en suport electrònic i una còpia en suport paper.

NovenaA partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, les sol·licituds dels informes

sobre el grau d’implantació de les empreses de la distribució comercial establerts a l’article 8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, que estiguin en tràmit, s’han d’arxivar i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a procedir a la devolució de la taxa abonada.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

PrimeraSens perjudici del que estableixen les disposicions transitòries, es deroga la Llei

18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, el Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, i qualsevol altra disposició que s’oposi al que estableix el present Decret llei.

SegonaEs deroga el capítol II del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de

la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

TerceraEs deroga l’article 1.1.1.d del Decret 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula

la capacitat sancionadora en matèria d’ordenació del comerç.


Disposicions

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraModificació del capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics

de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.Es modifica el capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics

de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny que queda redactat de la següent manera:

“Capítol I. Taxaper a la tramitació de a la llicència comercial de la Generalitat

Article 7.1-1. Fet imposable.Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació d’expedients de sol·licitud

de llicència comercial de la Generalitat.

Article 7.1-2. Subjecte passiuSón subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten

les llicències comercials.

Article 7.1-3. Acreditació1. La taxa s’acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la llicència co-

mercial. Atesa la possibilitat de desistiment de la persona sol·licitant abans, durant o desprès de l’estudi de l’expedient per a l’atorgament de la llicència, la taxa es fracciona en dos pagaments:

a) El 65% en el moment de presentar la sol·licitud, juntament amb la resta de documentació necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient, pel procediment d’autoliquidació.

b) El 35% restant abans de finalitzar el període establert pel tràmit d’audiència que s’inicia un cop dictada la proposta de resolució, pel procediment de notificació de la liquidació.

2. La manca de liquidació de la taxa té les conseqüències següents:La manca d’acreditació del pagament del 65% en el moment de presentar la

sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient.

La manca de liquidació del pagament del 35% dins del període de quinze dies a comptar des de l’endemà de la recepció de la corresponent notificació dóna lloc a la ca-ducitat de l’expedient per a l’atorgament de la llicència comercial de la Generalitat.

3. En els casos en els que no es dicti resolució expressa en el termini legalment establert, la persona interessada, amb la sol·licitud prèvia corresponent té dret a la devolució de l’import pagat.

Article 7.1.-4. Base imposable i tipus de gravamenConstitueix la base imposable la superfície de venda total dels establiments, quan

es tracti d’un nou establiment comercial, d’un canvi d’activitat, i només la superfície de venda afegida quan es tracti d’una ampliació. El tipus de gravamen s’estableix en 3,70 euros per metre quadrat de superfície de venda.

Article 7.1-5. AfectacióEls ingressos procedents de la recaptació de les taxes per la tramitació de la lli-

cència comercial de la Generalitat s’afecten al finançament, l’ampliació i la millora dels serveis que tinguin assignades les tasques de vetllar pel compliment del que estableix la corresponent Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials i les normes reglamentàries que la despleguin.”

SegonaTítol competencial

Aquest Decret llei es promulga en exercici de la competència exclusiva en matèria de comerç interior reconeguda a l’article 121.1.d) de l’Estatut d’autonomia.


Disposicions

TerceraDesplegament

S’autoritza el Govern i el conseller o consellera competent en matèria de comerç perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquest Decret llei.

QuartaEntrada en vigor

Aquest Decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

Barcelona, 22 de desembre de 2009



JOSEP HUGUET I BIOSCA

Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

(09.356.016)

*

1



Ajuntament de Barcelona

Sector d’Urbanisme i InfraestructuresDepartament de Llicències d'Activitats

ANUNCI d'informació pública

Exp. núm. 00-10-0039-A

L'Alcalde en ús de les facultats conferides per l'article 13è. de la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona de 30 de desembre, el 15 de desembre ha resolt:

APROVAR la Instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats que es reprodueix a l’Annex d’aquest Decret; MODIFICAR les Normes de funcionament de la Ponència ambiental aprovades per Decret de l’Alcaldia de 9 de setembre de 2002, en el sentit d’afegir, dins de les funcions que té atribuïdes, les d’avaluar les sol·licituds de llicència ambiental i formular les corresponents propostes de resolució.

Per tal de donar compliment a l’art. 23.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, i als efectes de garantir l’accés per mitjans telemàtics, el document podrà consultar-se en el lloc web: www.bcn.cat/urbanisme.

ANNEX

Instrucció per a l’aplicació de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats

Exposició de motius

L’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’Administració ambiental –en endavant, OMAIA– aprovada pel Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 30 de març de 2001, amb modificacions posteriors, és l’ordenança en virtut de la qual l’Ajuntament de Barcelona aplica la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, el seu Reglament general aprovat pel Decret 136/1999, de 18 de maig, i les posteriors modificacions tant de la Llei com del Reglament. Tanmateix, l’ OMAIA no és la primera regulació que l’Ajuntament va fer d’aquesta matèria. Anteriorment, l’aplicació municipal de la Llei 3/1998 es va regular en el Títol IX de l’Ordenança general del medi ambient urbà, OGMAU, aprovada pel Consell Plenari de 26 de març de 1999. Amb l’ OMAIA de 2001, l’ordenació municipal d’aquesta matèria va donar un gir significatiu en ordre a la simplificació administrativa, exemplificat l’adopció de la comunicació prèvia com a règim ordinari d’intervenció de les activitats i l’atribució dels controls inicials i periòdics i de les revisions a les entitats ambientals de control acreditades per l’Administració de la Generalitat, per bé que amb una acreditació addicional per actuar a la Ciutat de Barcelona, objecte del corresponen Conveni entre el Departament de Medi Ambient i l’Ajuntament. Cal dir que amb la nova regulació de l’ OMAIA, Barcelona avançà ja algunes de les innovacions introduïdes després per la Llei 20/2009. En tot cas, l’ OMAIA, en el seu article 5, aplica en matèria d’autoritzacions ambientals, el règim competencial que es deriva de les previsions que al respecte efectuen els articles 71 i 103 d) de la Llei 22/1998, de 13 de març, de la Carta Municipal de Barcelona.

La nova Llei de prevenció i control ambiental d’activitats, del 4 de desembre de 2009, manté el model IPPC o de prevenció i control integrats de la contaminació de la Directiva 96/61/CE –ara Directiva 2008/1/CE– i la Llei estatal 16/2002, d’1 de juliol, de transposició, estenent el model a la resta d’activitats, per bé que amb la simplificació adequada a llur incidència ambiental (llicència, comunicació). Tanmateix, la nova Llei 20/2009 introdueix canvis notables en diversos sentits i aspectes; però, als efectes d’aquesta Instrucció, hom posarà l’atenció en el canvi del règim jurídic de la intervenció de les diferents categories d’activitats i de la seva agrupació en Annexos diferents dels de la Llei 3/1998 i del seu Reglament general de desplegament de 1999.

Així, es passa d’un Annex I, d’activitats subjectes a autorització ambiental de la Generalitat –a Barcelona, de l’Ajuntament en virtut dels articles 71 i 103 de la Carta Municipal i 5 de l’ OMAIA– que inclou activitats subjectes a l’autorització ambiental integrada de la Directiva IPPC i de la Llei 16/2002 i altres activitats en raó de la seva elevada

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

2


incidència ambiental, a un nou Annex I en el qual el comú denominador és l’avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels Annexos I i II del Text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener. En el nou Annex I de la Llei 20/2009 es diferencia entre un Annex I.1 d’activitats estrictament IPPC, un Annex I.2 d’altres activitats subjectes també a avaluació i declaració d’impacte ambiental. A més hi ha un Annex I.3 d’activitats sotmeses a autorització substantiva d’un Departament de l’Administració de la Generalitat diferent del competent en matèria de medi ambient, però subjectes en tot cas, a declaració d’impacte ambiental; es tracta, essencialment, activitats extractives, prohibides al terme municipal de Barcelona, i de producció d’energia a partir de fonts renovables –eòlica i fotovoltaica– inexistents o d’escassa implantació a la ciutat.

Els Annexos II.1 i II.2 de la Llei 3/1998, d’activitats sotmeses a llicència ambiental municipal, que es distingien, tanmateix, per la seva submissió a l’informe ambiental de l’Administració de la Generalitat, el primer, i a l’informe ambiental municipal o comarcal, el segon, s’agrupen ara en un sol Annex II d’activitats subjectes a llicència ambiental municipal amb informe i proposta de resolució de l’òrgan ambiental municipal i sense informe integrat de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici dels informes previstos per les normatives sectorials d’aigües, residus i altres.

En principi, la posada en funcionament de les activitats compreses a l’Annex III de la Llei 3/1998 només estava subjecte a una comunicació prèvia a l’ajuntament. Però la mateixa Llei facultava les corporacions municipals per substituir la comunicació per un permís o llicència d’obertura d’establiment. En l’Ordenança general del medi ambient urbà de 1999, l’Ajuntament de Barcelona va fer un ús exhaustiu d’aquesta facultat, sotmetent a aquesta llicència municipal totes les activitats de l’Annex III. Però, en l’ OMAIA de 2001, es limità la llicència d’obertura a determinades activitats agrupades en l’Annex III.1, mentre que restaven subjectes a comunicació prèvia les de l’Annex III.2, amb certificació d’una entitat ambiental de control, i les de l’Annex III.3, sense aquesta certificació. Ara, amb caràcter general i sense que els ajuntaments puguin establir el règim de llicència, totes les activitats de l’Annex III resten subjectes al règim de comunicació prèvia, sens perjudici que, reglamentàriament, algunes es podran sotmetre a una certificació d’una entitat ambiental de control o d’un tècnic municipal.

Com es pot comprovar els canvis de règim jurídic són notables. Segons que estipula la seva disposició final tercera, la Llei 20/2009 entra en vigor als vuit mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de forma que, publicada l’11 de desembre de 2009, aquesta Llei serà vigent a partir de l’11 d’agost de 2010. Aquest mateix termini de vigència de vuit mesos està previst, a la disposició final primera, per a que el Govern aprovi el desplegament reglamentari de la Llei 20/2009. En l’actualitat i des de publicació, el 21 de juny de 2010, del corresponent anunci s’han sotmès a informació pública dos avantprojectes de reglaments executius de la referida Llei: un Avantprojecte de Reglament de disposicions generals, organització de la Generalitat, regulació de les activitats de l’Annex I subjectes a autorització ambiental de la Generalitat, i règim de les entitats ambientals de control; i un segon Avantprojecte de Reglament de les activitats dels Annexos II i III sotmeses a llicència ambiental municipal i a comunicació prèvia a l’ajuntament. Tot fa pensar, tanmateix, que aquests dos Reglaments no estaran aprovats, publicats i en vigor l’11 d’agost vinent. I mentre no estiguin vigents aquests Reglaments autonòmics fora aventurat que l’Ajuntament aprovés una reforma de l’ OMAIA o una nova Ordenança municipal ajustada a la Llei 20/2009.

Per tant, l’11 d’agost de 2010, la nova Llei de prevenció i control ambiental d’activitats de 2009, que deroga i substitueix, la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental de 1998, entrà en vigor i cal aplicar-la, directament, i sense el suport de reglaments ni d’ordenança municipal. No obstant això, la nova Llei té un contingut força més extens i detallat que la de 1998 superant fins i tot i amb escreix el bloc normatiu format per la Llei 3/1998 i el seu Reglament general aprova pel Decret 136/1999. És per això que, de forma provisional, l’ OMAIA és perfectament susceptible de ser aplicada de conformitat a la Llei 20/2009, amb l’ajut de les pautes interpretatives que són objecte d’aquesta Instrucció.

INSTRUCCIÓ

1.- Vigència de l’Ordenança municipal d’intervenció integral de l’Administració ambiental

Amb caràcter general, l’Ordenança municipal d’intervenció integral de l’Administració ambiental, OMAIA, es manté en vigor en tot allò que no sigui contrària, contradictòria o oposada a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i als Reglaments de desplegament d’aquesta Llei que aprovi el Govern de la Generalitat. En tot cas i de conformitat amb allò que disposa l’article 71 de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 13 de març, el procediment i el règim competencial en matèria d’autoritzacions ambientals és el que estableixen els articles 5 i 65 de l’OMAIA.

2.- Règim jurídic aplicable a les activitats que ja disposen d’autorització o de llicència ambiental, compreses en l’Annex I de la Llei 20/2009.

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

3


2.1.- Les activitats compreses en l’Annex I de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen d’autorització ambiental resten sotmeses al règim jurídic aplicable a les activitats dels Annexos I.1 i I.2 de la Llei 20/2009, segons pertoqui, i, en el seu cas, al de l’Annex I.3. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, la transferència de titularitat, el cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats es regeixen ja per la Llei 20/2009 i pels preceptes de l’ OMAIA que no siguin contraris a aquesta Llei. La precisió de si l’autorització ambiental s’enquadra en l’Annex I.1 o I.2 s’efectuarà en ocasió de la primera revisió periòdica que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada.

2.2.- Les activitats compreses en l’Annex II.1 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència ambiental i que han passat a l’Annex I.2 de la Llei 20/2009 resten subjectes al règim jurídic aplicable conforme a aquesta Llei. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, la transferència de titularitat, el cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats resten plenament subjectes al règim jurídic aplicable a les activitats de l’Annex I.2 de la Llei 20/2009 i als preceptes de l’OMAIA que no siguin contraris a aquesta Llei. El canvi de denominació de llicència ambiental per la d’autorització ambiental del títol habilitant per a l’exercici d’aquestes activitats s’efectuarà en ocasió del primer control periòdic que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada.

3.- Règim d’activitats subjectes a llicència ambiental que continuen en aquest mateix règim



3.3.- En aplicació de la Llei 20/2009, les llicències ambientals municipals no estan subjectes a revisió periòdica general, sinó únicament a les renovacions o revisions periòdiques que exigeixin les diferents legislacions sectorials –aire, aigua, residus i altres– que, en el seu cas, els sigui d’aplicació.

4.- Règim de les activitats subjectes a llicència d’obertura d’establiment que passen a règim de llicència ambiental

Les activitats compreses en l’Annex III.1 de l’ OMAIA que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència municipal d’obertura d’establiment i que han passat al règim de llicència ambiental de l’Annex II de la Llei 20/2009 resten subjectes al règim jurídic aplicable conforme a aquesta Llei. El control inicial si encara no l’han superat favorablement, els controls periòdics, les modificacions substancials i no substancials, les revisions periòdiques o anticipades, transferència de titularitat, cessament de l’activitat i qualsevol altra incidència en el funcionament d’aquestes activitats resten plenament subjectes al règim jurídic aplicable a les activitats de l’Annex II de Llei 20/2009. El canvi de denominació de llicencia d’obertura d’establiment pel de llicència ambiental del títol habilitant per a l’exercici d’aquestes activitats s’efectuarà en ocasió del la primer control periòdic que calgui practicar o, en el seu cas abans, si es produís una modificació substancial o una revisió anticipada. En tot cas, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert a l’epígraf 3 d’aquesta Instrucció.

5.- Règim d’activitats subjectes a comunicació que passen a règim de llicència municipal

5.1.- Les activitats compreses a l’Annex III.2 de l’ OMAIA, subjectes a certificació i comunicació prèvia que, en virtut de la Llei 20/2009 o d’altres normes sectorials, passen a règim de llicència (com ara els centres de culte) han de sol·licitar C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

4


llicència municipal amb la documentació corresponent. En concret, els centres de culte han d’aportar la documentació que estableix l’article 24 del Decret 94/2010, de 20 de juliol.

5.2.- Els habitatges d’ús turístic es regulen pel Decret 164/2010, de 9 de novembre. Estan subjectes a llicència d’activitat que s’ha de sol·licitar acompanyada de la documentació que estableix l’article 6 de l’ esmentat decret.

Cal incorporar a la documentació una declaració responsable acreditant que s’ha notificat a tots els ocupants i propietaris de l’immoble l’activitat que es proposa desenvolupar i que aquesta no està prohibida pels estatuts de la comunitat de propietaris. Així mateix ha d’incorporar la referència cadastral de l’immoble i entitat on es pretén exercir l’activitat.

La llicència s’ha de resoldre en el termini d’un mes.

En tot cas, s’han d’aplicar les determinacions específiques establertes als plans especials d’usos dels districtes.

6.- Règim de les activitats subjectes a llicència ambiental que passen a règim de comunicació

Les activitats compreses en l’Annex II.2 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 que, en el moment de la publicació d’aquesta Instrucció, ja disposen de llicència ambiental i que han passat al règim de comunicació de l’Annex III de la Llei 20/2009 resten subjectes a aquest nou règim en la forma que es preveu a l’Annex III.2 de l’ OMAIA en tot allò que no sigui contrari a la Llei 20/2009. En el cas que encara no l’hagin efectuat, el control inicial es donarà per complimentat amb una comunicació prèvia que acompanyi, com a mínim, la certificació de conformitat lliurada per una entitat ambiental de control, amb el contingut que estableix l’article 16.2 de l’ OMAIA. En particular, és d’aplicació a aquestes activitats el règim de controls periòdics que es regula als articles 18, 73 i 82 de l’ OMAIA.

7.- Supressió del règim de llicència municipal d’obertura d’establiment de l’Annex III.1 de l’ OMAIA.

Derogat per la Llei 20/2009, es deixa sense efecte el règim de llicència municipal d’obertura d’establiment de les activitats compreses a l’Annex III.1 de l’ OMAIA. Aquestes activitats passen a integrar-se a l’Annex III.2 de l’ OMAIA i a regir-se pels seus articles 14 a 18, en tot allò que no sigui contrari als articles 51 a 53 de la Llei 20/2009.

8.- Procediments iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009

8.1.- Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009 relatius a les activitats compreses en els Annexos I, II.1 i II.2 de la Llei 3/1998 i del Reglament aprovat pel Decret 136/1999, modificat pel Decret 143/2003 i que continuen inclosos en els Annexes I i II de la Llei 20/2009 que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent autorització o llicència municipal es sotmeten al règim legal vigent en el moment que s’inicià el procediment fins la seva resolució amb l’atorgament o denegació de l’autorització o llicència. Un cop atorgada l’autorització o llicència ambientals, el control inicial es practicarà conforme es regula a la Llei 20/2009. I, un cop en funcionament, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert en els epígrafs 2 i 3 d’aquesta Instrucció.

8.2.- Els procediments de llicència ambiental o de llicència d’obertura d’establiment compresos en els Annexos II de la Llei 3/1998 i III.1 de l’ OMAIA, que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent llicència municipal, però que resten subjectes al règim de comunicació de l’Annex III de la Llei 20/2009, es continuaran tramitant i resolent d’acord amb el procediment vigent en el moment de la seva incoació. Tanmateix, el control inicial es donarà per complimentat amb una comunicació prèvia que acompanyi, com a mínim, la certificació de conformitat lliurada per una entitat ambiental de control, amb el contingut que estableix l’article 16.2 de l’ OMAIA. Efectuada la comunicació i iniciada l’activitat, el règim d’aquestes activitats és el dels epígrafs 5 i 6 d’aquesta Instrucció

8.3.- Els procediments de llicència d’obertura d’establiment compresos en l’annex III.1 de l’ OMAIA, que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no s’hagin resolt amb l’atorgament de la corresponent llicència municipal, però que resten subjectes a règim de llicència ambiental, es continuaran tramitant i resolent d’acord amb el procediment vigent en el moment de la seva incoació. Un cop atorgada l’autorització o llicència ambientals, el control inicial es practicarà conforme es regula a la Llei 20/2009. I, un cop en funcionament, a aquestes activitats els és d’aplicació allò establert en l’ epígrafs 3 d’aquesta Instrucció.

8.4.-Les activitats compreses a l’Annex III.2 de l’ OMAIA, subjectes a certificació i comunicació prèvia que, en virtut de la Llei 20/2009 o d’altres normes sectorials, passen a règim de llicència (com ara els centres de culte) continuen sotmeses a aquell règim quan s’acrediti mitjançant certificació de l’entitat ambiental de control, que la documentació prevista als

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

5


articles 14 a 17 de la OMAIA que s’acompanyi estava en tràmit abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009 o de la corresponent normativa sectorial que li sigui d’aplicació, altrament han de sol·licitar llicència.

9.- Substitució de la certificació de compatibilitat urbanística per l’informe urbanístic

9.1.- Els informes urbanístics que, conforme preveu l’article 39.1 de la Llei 20/2009, es sol·licitin amb caràcter previ a la sol·licitud de la llicència ambiental, han de concretar els aspectes que estableix l’article 35.2 de l’ OMAIA. En el seu cas i en aplicació els apartats 4 i 5 de l’article 60 de la Llei 20/2009, l’Ajuntament demanarà informe al departament de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial.

9.2.- Si, com es desprèn de l’article 39.2 de la Llei 20/2009, la sol·licitud de llicència ambiental es presenta sense acompanyar l’informe urbanístic al qual es refereix l’apartat anterior d’aquesta Instrucció, la compatibilitat urbanística de l’activitat serà objecte d’informe en la tramitació ordinària de l’expedient, sense seguir el procediment específic de l’article 35 de l’ OMAIA. En el seu cas, l’activitat també serà objecte de l’informe del departament de la Generalitat competent en matèria de seguretat industrial, previst als apartats 4 i 5 de l’article 60 de la Llei 20/2009.

9.3.- Atesa la competència municipal a la que es refereix l’article 5 de l’ OMAIA, els apartats anteriors seran igualment d’aplicació als informes urbanístics i, en el seu cas, de seguretat industrial, de les autoritzacions ambientals.

10.- Informes municipals previs al règim de comunicació

10.1.- Totes aquelles activitats compreses al règim de comunicació que per aplicació de l’article 4t apartat 1 de l’Ordenança Municipal reguladora de les condicions de protecció contra incendis en els edificis, hagin de ser informades per SPEIS, hauran de sol·licitar l’ esmentat informe previ de compatibilitat, en els supòsits en que no s’hagi emès dins del corresponent procediment de llicència d’obres.

10.2.- Les activitats compreses a l’annex III.2.a, III.2.b i III.3 (d’acord amb la classificació establerta a l’apartat 13 d’aquesta instrucció) incloses en els Plans d’usos dels Districtes i dels que es puguin aprovar amb posterioritat a aquesta instrucció, que per a la seva implantació estiguin sotmeses a condicions de densitat i/o distància, hauran de sol·licitar un informe urbanístic previ de compatibilitat, en els supòsits en que no s’hagi emès dins del corresponent procediment de llicència d’obres.

11.- Proposta de resolució

De conformitat amb allò que preveuen els articles 26 i 27, i 45 i 46 de la Llei 20/209, la Ponència Ambiental Municipal no es limitarà a emetre l’informe ambiental de les activitats sotmeses a autorització o llicència ambiental, sinó que també haurà de formular la proposta de resolució provisional, per sotmetre-la a audiència dels interessats, i la proposta de resolució definitiva, per elevar-la a l’òrgan competent per resoldre el procediment.

12.- Vigència de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats amb incidència ambiental

La Llei 20/2009 no deroga la Llei 4/2004 que, per tant, es manté en vigor, de forma que continua essent d’aplicació als procediments d’adequació iniciats o que es puguin iniciar, fins la seva resolució. No obstant això, els tràmits que integren aquests procediments s’adequaran a la Llei 20/2009.

13.- Annexos de l’ OMAIA

Provisionalment i sens perjudici del que pugui establir una futura Ordenança, en aplicació de la Llei 20/2009, els Annexos de l’ OMAIA queden establerts de la forma següent:

Annex I.- L’Annex I es subdivideix en els Annexos I.1, I.2 i I.3 de la Llei 20/2009, aquest darrer amb excepció de les activitats extractives i mineres que, d’acord amb l’article 8 de l’ OMAIA, no es poden exercir a Barcelona.

Annex II.- L’Annex II comprèn les mateixes activitats incloses en l’Annex II de la Llei 20/2009.

Annex III.-

L’Annex III.1 està derogat per la Llei 20/1990 i queda sense efecte.L’Annex III.2 es subdivideix en: C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

6


Annex III.2 a)

Activitats de l’Annex III de la Llei 20/2009. La comunicació prèvia a l’inici del seu exercici o explotació es regeix per les disposicions contingudes als articles 14 a 18 de l’ OMAIA.

Annex III.2 b)

Activitats de l’Annex III.2 de l’ OMAIA no compreses en l’Annex III de la Llei 20/2009, però que, tanmateix, la comunicació prèvia a l’inici del seu exercici o explotació es regeix per les disposicions contingudes als articles 14 a 18 de l’ OMAIA.

L’Annex III.3 inclou:

Activitats que, amb independència d’estar o no compreses en l’Annex III de la Llei 20/2009, resten subjectes al règim de comunicació prèvia que es regula als articles 11 a 13 de l’ OMAIA.

Continua en la pàgina següent

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

7




III.2a III.2b III.3

1 ENERGIA1.1 Instal·lacions industrials de combustió per produir electricitat, vapor o aigua calenta, amb una potència

tèrmica de combustió (MW)>50 <=50 i >2 <=2

1.2 Refineries de petroli i de gas 1.3 Coqueries 1.4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó 1.6 Generadors de vapor de capacitat (t/hora) >4 <=4 1.7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/hora) (NOTA 1) >2.000 <=2.000 i >20 <=201.8 Fabricació industrial de briquetes d’hulla i lignit 1.10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva 1.11 Parc eòlic Aerogeneradors (uts) >5 <=5 <=10

>2

Potencia total (MW) >10Distancia altre parc (km) <=2


>100.000 <=100000 i >200 <=200 i >10 <=10

1.13 Instal·lacions fotovoltaiques en Sòl No Urbanitzable Superfície (Ha) >6 <=6 >100 Potència (kW)

2 MINERIA (NOTA 2)2.1 Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats 2.3 Extracció de sal marina 2.4 Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions geotèrmiques 2.5 Explotacions (àrids) En Domini Públic Hidràulic: Extraccions

(dam3/any) >20

En Zona de Policia de Llera: Superfície (Ha) >33 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS3.1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós 3.2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o secundària), incloses les

corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat (t/hora)>2,5 <=2,5

3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat d’acer en brut (t/hora) >20 <=20 3.3.b Forja amb martells, amb Energia d'impacte per martell (kJ) > 50 <= 50

Potència tèrmica utilitzada (MW ) >20 <= 203.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una

capacitat de tractament d'acer brutCapacitat acer brut (t/hora) >2 <=2

Capacitat total (t/hora) >2 <=23.4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/dia) >20 <=20 i >2 <=2 3.5 Fabricació de tubs i perfils 3.6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa 3.7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos 3.8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals, dins

les plantes metal·lúrgiques

3.9.a Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

8




III.2a III.2b III.3

3.9.b Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, i també els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de (t/dia)

Plom (Pb) + cadmi (Cd) > 4 <= 4

Resta de metalls > 20 <=203.10 Producció i primera transformació de metalls preciosos 3.11 Electròlisi de zenc 3.12 Fils, conductors o superfícies de coure o similar: Recobriment o aïllament amb esmalts o resines 3.13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor 3.14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos, no inclosos en altres epígrafs, i serralleries 3.15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta) 3.16 Fabricació de generadors de vapor 3.17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització 3.18 Tractament tèrmic de metall 3.19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics 3.20 Afinament de metalls 3.21 Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per procediment electrolític o

químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui (m3)> 30 <= 30

3.23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars 3.24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta 3.25 Fabricació d'armes i municions 3.26 Fabricació d'electrodomèstics 3.27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics 3.28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries 3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i motors per a vehicles, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.32 Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars Superfície taller (m2) >150 <=150

Superfície magatzem (m2) >50 <=503.33 Construcció i reparació d’aeronaus, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000 3.34 Bancs de proves de motors, turbines o reactors ¿En polígon industrial? NO SI

Distància a Zona Residencial (m) <=500 >5004 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ4.1.a Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, inclosa la mòlta del clínquer, quan la

capacitat de producció de ciment o clínquer sigui de (t/dia)>500 <=500 i >200 <=200

4.1.b Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la capacitat de producció sigui de (t/dia) >50 <=50 4.1.c Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de producció (t/dia) 4.1.d Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat de producció sigui (t/dia) >50 calç >50 guix <=50 4.2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment 4.3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant 4.4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant 4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre i fibra de vidre, amb capacitat de fusió (t/dia) >20 <=20 4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una

capacitat de fosa (t/dia)>20 <=20 i >1 <=1

4.7 Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes, amb

Capacitat de producció (t/dia) > 75 <=75


CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

9




III.2a III.2b III.3

Densitat màxima de càrrega de forns (kg/m3) > 300 4.7/1 Taller artesanal de producció de ceràmica, amb Capacitat producció (t/dia) <=75 i >1 <= 1

Superfície de taller (m2) > 150 <= 150 Superfície magatzem (m2) > 50 <=50

4.8 Aglomerats de minerals 4.9 Calcinació i sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat (t/any) >5.000 <=5.000 4.10 Fabricació de perlita expandida 4.11 Calcinació de la dolomita 4.12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (t/hora) >250 <=250 4.13 Plantes de preparació i ensacat de ciments especials i/o morters 4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (t) > 1.000 <= 1.000 4.16 Instal·lacions industrials de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals, amb

capacitat de producció (t/dia) > 50 <=50

4.16/1 Taller d’artesania en pedra natural, sense instal·lacions industrials de tall, serradura o poliment, amb una

superfície taller (m2) > 150 <= 150

superfície magatzem (m2) > 50 <=504.17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars 4.18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d’altres abrasius 4.19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics 4.20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics 4.20/1 Taller de tall i manipulació de cristall i vidre, sense tractaments

de superfícies, ambSuperfície de taller (m2) > 150 <= 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <=504.21 Classificació i tractament d’àrids fora d’un recinte miner 5 INDÚSTRIA QUÍMICA5.1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular : 5.1.a Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics) 5.1.b Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, esters, acetats, èters, peròxids,

resines epoxídiques

5.1.c Hidrocarburs sulfurats 5.1.d Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils,

cianats i isocianats

5.1.e Hidrocarburs fosforats 5.1.f Hidrocarburs halogenats 5.1.g Compostos organometàl·lics 5.1.h Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa) 5.1.i Cautxús sintètics 5.1.j Colorants i pigments 5.1.k Tensioactius i agents de superfície 5.2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com : 5.2.a Gasos, en particular l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de

carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrògen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil


5.2.c Bases i, en particular: l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

10




III.2a III.2b III.3


5.2.e No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici 5.3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi

(fertilitzants simples o compostos)

5.4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides 5.5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base 5.6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries 5.7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius 5.8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees 5.9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que

continguin amiant

5.10 Producció de coles i gelatines 5.11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars 5.12.a Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament 5.12.b Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene 5.13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia 5.14 Oxidació d'olis vegetals 5.15 Sulfitació i sulfatació d'olis 5.16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals 5.17.a Fabricació de productes de matèries plàstiques termostables 5.17.b Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques 5.19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics 5.20 Fabricació o preparació d'altres productes químics 6 INDUSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS6.1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge, formació de

xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament sigui de (t/dia)> 10 <= 10


>12 <= 12

6.3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides 6.4 Filatura de fibres 6.5 Fabricació de teixits 6.6 Acabats de pell 6.7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics 6.8 Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils 6.9 Filatura del capoll del cuc de seda 6.10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars amb >150 <=150

>50 <=50>3 <=3

7 INDUSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC7.1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (t/dia) > 50 <= 50 i > 2 <= 2 7.2 Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de :7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats (t/dia) > 75 <= 75 <= 10

i > 107.2.a/1 Sala d’especejament, amb una capacitat de producció (t/dia) > 75 <= 75 <= 10

i > 10

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

11




III.2a III.2b III.3

7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats (mitjana trimestral) (t/dia) > 300 <= 300 <= 5 i > 5

7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà anual) (t/dia) > 200 <= 200 7.4 Producció de midó 7.5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina 7.6 Carnisseries amb obrador 7.7 Fleca Potència forns, kW >7,5 <=7,57.8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac 7.9a Elaboració industrial de greixos i olis vegetals o animals ¿En polígon industrial? NO SI

Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9b Elaboració industrial de cervesa i malt ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9c Fabricació industrial de fècules ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9d Elaboració industrial de confitures i almívars ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

7.9e Elaboració industrial de farines i oli de peix ¿En polígon industrial? NO SI Distància a Zona Residencial (m) <=500 >500Superfície (Ha) >1 <=1

8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES8.2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà 8.3 Fabricació de mobles 8.4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d’enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i

fabricació d’altres taulons i plafons

8.5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums 8.6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro 8.7 Serradura i especejament de la fusta i del suro 8.8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro 8.9 Fusteries, ebenisteries i similars Superfície taller (m2) >150 <= 150

Superfície magatzem (m2) >50 <=508.9/2 Taller de muntatge de marcs i quadres Superfície taller (m2) >150 <= 150

Superfície magatzem (m2) >50 <=509 INDÚSTRIA DEL PAPER9.1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries

fibroses

9.2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció (t/d) > 20 <= 20 i > 5 <= 5 9.3 Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana 9.4 Instal·lacions de producció i tractament de la cel·lulosa amb una capacitat de producció (t/dia) > 20 <= 20 9.5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper

i cartró ambcapacitat producció (t/dia) >20 <= 20 i >1 <=1

Superfície de taller (m2) >150 <= 150Superfície magatzem (m2) >50 <=50

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

12




III.2a III.2b III.3

9.5/1 Taller d’enquadernació amb capacitat producció (t/dia) >20 <= 20 i >1 <=1Superfície de taller (m2) >150 <= 150Superfície magatzem (m2) >50 <=50

10 GESTIÓ DE RESIDUS10.1 Instal·lacions per valoritzar residus perillosos, inclosos olis usats, o per eliminar-los en llocs que no siguin

dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia)> 10 <=10 eliminar <=10 valoritzar

10.2 Centre per a la recollida i transferència de residus perillosos, amb capacitat (t/dia) >30 <=30 10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, d'una capacitat de (t/hora) >3 <=3 10.5 Instal·lacions per eliminar els residus NO perillosos, fora dels dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia) >50 <=50 10.6 Dipòsits controlats de residus :10.6.a Dipòsit controlat de residus NO inerts Que rebin (t/dia) > 10 <= 10

Amb capacitat (t) > 25.000 <=25.00010.6.b Monodipòsit de residus de la construcció 10.7 Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb capacitat (t/any) >100.000 <=100000 10.8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos (t) 10.9 Instal·lacions pel tractament dels purins 10.10 Instal·lacions pel tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament 10.11 Instal·lacions pel tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat 11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES11.1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva (NOTA 3):11.2 Instal·lacions d’aqüicultura (NOTA 3):11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de

tractament de (t/d)> 10 <= 10 i > 1 <= 1

11.4 Deshidratació artificial de farratges 11.5 Assecatge del pòsit del vi 11.6 Assecatge del llúpol amb sofre 11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície (m2) > 500 <= 500 11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície (m2) > 500 <= 500 12 ALTRES ACTIVITATS12.1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d’accidents greus 12.2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials,

d'objectes o de productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una

Capacitat de consum de dissolvent (kg/hora) > 150 <= 150 <= 150

Capacitat de consum de dissolvent (t/any) > 200 <=200 <=200Superfície (m2) > 500 <=500

12.3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecat corresponents, quan la


> 1.000 <=1.000

Superfície (m2) > 500 <=50012.3/1 Taller d’arts gràfiques (impremta) amb Quantitat emmagatzemada de tintes,

pigments, etc. (kg) > 1.000 <=1.000

Superfície (m2) > 500 <=50012.3/2 Copisteria o impremta ràpida, sense maquinària d’impremta

diferent de l’offset limitat a format A3, ambQuantitat emmagatzemada de tintes, tòners, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000 <= 1.000 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

13




III.2a III.2b III.3

Superfície taller + magatzem (m2) > 500 <=500 <=200i >200


> 1.000 <= 1.000

12.5 Argentament de miralls 12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n’utilitzen (t/any) > 1 <= 1 12.7 Rentatge interior de cisternes de vehicles de transport 12.8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per combustió o grafitació 12.9 Fabricació de gel 12.10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos

(productes químics, productes petrolífers, gasoscombustibles i d'altres productes perillosos), amb unacapacitat de magatzem (m3) (NOTA 4)


> 50 <=50



>50 <=50

12.11/1 Dipòsit i emmagatzematge frigorífic de mercaderies no incloses en altres epígrafs, amb (NOTA 4)

Superfície (m2) >50 <=50

Volum frigorífic (m3) >5 <=512.11/2 Agència de transports amb magatzem per a les mercaderies 12.11/3 Agència de petita paqueteria (missatgeria) amb magatzem de recepció i/o lliurament, que utilitzi solament

vehicles lleugers (NOTA 5), amb superfície total del local (m2) >200 <=200


12.13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents 12.14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos

liquats del petroli

12.15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l’anterior epígraf 12.16 Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb superfície (m2) >20.000 <=20.000 12.18.a Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, que disposin

d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies


12.19.a Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que fan operacions de pintura 12.19.b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que NO fan operacions de pintura 12.19.b/1 Centre de revisió tècnica de vehicles, sense reparació 12. 20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna 12.20/1 Instal·lació de subministrament de carburants per a vehicles propis 12. 22 Indústria de manufactura de cautxú i similars 12. 23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars) amb una

superfície de (m2) > 75 <= 75

12 .24 Laboratoris industrials de fotografia 12.24/1 Revelat automàtic o manual de fotografia, quan no serveixi com a majorista a altres establiments, amb

superfície (m2) > 200 <= 200 C

VE

-Núm

. de

regi

stre

: 022

0100

3852

0

14




III.2a III.2b III.3

12. 25 Hospitals, clíniques, establiments sanitaris i centres socio-sanitaris, amb llits d’internament o ingrés (unitats) >100 <=100 12. 26 Centres d’assistència primària, centres o hospitals de dia, i centres mèdics especialitzats sense internament

(diàlisi, radioteràpia, rehabilitació, cirurgia ambulatòria, medicina estètica, etc.), amb una superfície (m2) (NOTA 6)

> 750 <= 750

12.26/1 Consultoris d’atenció medico-sanitària a les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb


SI NO

Superfície (m2) > 500 <50012.26/2 Consultoris d’atenció NO mèdica a la salut de les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en

altres epígrafs, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

12. 27 Centres geriàtrics 12 .28 Centres de diagnosi per la imatge 12. 29 Serveis funeraris 12. 30 Cementiris 12. 31 Forns crematoris en hospitals i cementiris 12. 32 Centres veterinaris 12 .33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i/o reprodueixen animals 12. 34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació 12.35.a1 Activitats d’espectacles:12.35.a1 Espectacles cinematogràfics 12.35.a1 Espectacles teatrals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles d’audicions, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles musicals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles de circ, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Espectacles amb intervenció d’animals, amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a1 Manifestacions festives de caràcter cultural o tradicional 12.35.a1 Espectacles eròtics: peep shows, cabines porno, etc. 12.35.a1 Altres espectacles: esportius, folklore, realitat virtual, etc., amb aforament (uts) >150 <=150 12.35.a2 Activitats recreatives esportives:12.35.a2 Activitats recreatives de pràctica esportiva Superfície (m2) >500 <=500

Aforament (uts) >150 <=15012.35.a3 Activitats recreatives musicals:12.35.a3 Bar musical, amb actuacions o no ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa,

vetllador, etc.? SI NO

12.35.a3 Restaurant musical amb actuacions o no12.35.a3 Discoteca 12.35.a3 Sala de ball12.35.a3 Sala de festes 12.35.a3 Sala de concerts

Aforament (uts) >150 <=15012.35.a3 Discoteca de joventut12.35.a3 Karaoke12.35.a3 Sala de festes d’infància i joventut12.35.a3 Cafè teatre / Cafè concert12.35.a3 Establiment d’horari especial12.35.a3 Activitats recreatives musicals amb reservats Amb pista i escenari

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

15




III.2a III.2b III.3

Sense pista ni escenari12.35.b Activitats de restauració:12.35.b Bar ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa,

vetllador, etc.? SI NO <=150

RestaurantRestaurant barGelateries i horxateries Aforament (uts) >150Saló de banquets/events

12.35.a4 Activitats recreatives de jocs d’atzar i apostes: bingos, casinos, salons de joc, etc. 12.35.a5 Altres activitats recreatives formatives: ludoteques 12.35.a6 Altres activitats recreatives: jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives 12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: locutoris, accés a internet 12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: museus, biblioteques, sales de conferències, centres cívics 12.35.a8 Altres activitats pública concurrència: Centres de culte Superfície (m2) >100 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=100

Aforament (uts) >90 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=9012. 35 Camps de golf 12. 36 Hoteleria i similars (residències d’estudiants, etc.), amb un nombre d'habitacions (uts) >400 <=400 12. 37 Càmping, amb nombre unitats d’acampada (uts) >1.500 <=1.500 12. 38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut 12. 39 Bugaderia industrial (NOTA 7) 12. 40 Bugaderia no industrial (NOTA 7) 12. 41 Instal·lacions de neteja en sec, amb una superfície (m2) >500 <=500 12. 42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos 12. 43 Fabricació de fibra òptica 12.44.a Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla

d’espais d’interès natural o que d’acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció:

12.44.b Instal·lacions de radiocomunicació no incloses en emplaçament contemplat a l’epígraf 12.44.a, o bé incloses als emplaçaments citats quan l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin acordi sotmetre-les al règim de comunicació, sempre que la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W:

12.44 Instal·lació de radiocomunicació, de freqüència entre 10 kHz i 300 GHz : (NOTA 8)12.44/1 Antena tipus B: Antena emissora de ràdio o televisió PIRE (W) > 100 <=100 12.44/2 Antena tipus C: Antena de radioafeccionat, de recepció i

emissió, quan siguin de funcionament discontinu, PIRE (W) > 100 <=100

Continu SI NO12.44/3 Antena tipus D: Antena de xarxa privada de radiocomunicació

(tipus tetra, trunking, PMR, etc.)PIRE (W) > 100 <=100

De caràcter oficial? NO SI 12.44/4 Antena tipus E: Estació base de telefonia mòbil 12.44/5 Antena tipus E: Estació base de telefonia fixa LMDS 12.44/6 Antena tipus E: Estació base de radioenllaços o concentradors 12.44/8 Antena tipus E: Antena de wireless de xarxes telemàtiques de

dades, excepte les que donin servei exclusiu de caràcter local a un sol immoble (exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.44/9 Antena tipus E: Antena d’usuari de xarxes telemàtiques de dades

PIRE (W) > 100 <=100 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

16




III.2a III.2b III.3

12.44/10 Tipus E: Microcel·les i picocel·les de la xarxa de telefonia mòbil, ubicades en espais públics (la resta, exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.45 Campaments juvenils 12.46 Activitats de garatge o aparcament de vehicles: 12.46/1 Aparcament privat o públic de vehicles lleugers (NOTA 9), amb una superfície (m2) >100 <=10012.46/3 Aparcament privat o públic de vehicles pesants (NOTA 10) amb una superfície (m2) >100 <=100 12.47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles, excepte interior de cisternes 12.48 Centres docents (NOTA 11) amb aforament (uts) >10 <=1012.49/1 Gran establiment comercial territorial individual, de superfície neta de venda (m2) >2.500 12.49/2 Gran establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 2.500

i > 1.30012.49/3 Establiment comercial mitjà individual, de superfície neta de venda (m2) <= 1.300

i > 80012.49/4 Establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 800

i > 40012.49/6 Establiment comercial col·lectiu: Centres comercials, Galeries i Centres privats d’alimentació, etc., amb

superfície neta de venda (m2) >400



12.51/2 Activitat amb incidència ambiental: Planta desalinitzadora 12.51/3 Activitat amb incidència ambiental: Taller de proves, retimbrat i/o emplenat d’extintors, tubs o altres aparells

sotmesos a pressió

12.51/4 Activitat amb incidència ambiental: Taller de reompliment d’ampolles d’aire o gasos comprimits 12.51/6 Activitat amb incidència ambiental: Establiment amb obrador i/o cuina industrial per a l’elaboració de plats

preparats sense venda al públic ni degustació (catering)

12.51/7 Activitat amb incidència ambiental: Conjunt de trasters d’ús privat, sense emmagatzematge de productes perillosos: químics, petrolífers, gasos combustibles, tòxics o d’altres

12.51/8 Activitat amb incidència ambiental: Tallers de reparació o manteniment, no inclosos en cap altre epígraf, d’objectes o articles diversos, amb



12.51/9 Activitat amb incidència ambiental: Tallers de producció artesanal d’objectes o articles diversos, no inclosos en cap altre epígraf, amb



12.51/10 Activitat amb incidència ambiental: Estudis de filmacions, doblatge, muntatge o sonorització de films o vídeo, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/11 Activitat amb incidència ambiental: Gravació de CDs, DVDs, cassettes o suports similars, enregistrats amb so i/o imatge, per duplicació des de màsters, amb superfície total (m2)

>200 <= 200

12.51/12 Activitat amb incidència ambiental: Estudi fotogràfic, amb superfície total (m2) > 500 <= 500 CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

17




III.2a III.2b III.3

12.51/13 Activitat amb incidència ambiental: Estudis de realització de programes de ràdio o televisió, sense platós oberts al públic, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/14 Activitat amb incidència ambiental: Estudi d'enregistrament de so per a grups musicals o similars 12.51/15 Activitat amb incidència ambiental: Local per a assaigs musicals, de teatre, circ o similars 12.51/17 Activitat amb incidència ambiental: Venda al detall de pirotècnia dins d’un local o edifici, sigui amb caràcter

permanent o de temporada (NOTA 12)

12.51/18 Activitat amb incidència ambiental: Casal per a persones grans, persones amb disminucions, o col·lectius similars, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12.51/19 Activitat amb incidència ambiental: Casa o centre de reunió, o de difusió de la cultura, valors o afeccions d’un col·lectiu específic, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12. 52 Pista permanent per a proves i curses de vehicles motoritzats, amb superfície (Ha) >5 <=5 12. 53 Emmagatzematge de productes petrolífers, amb capacitat (t) >100.000 <=100.000 12. 54 Parc temàtic, amb superfície (Ha) >20 <=20 12. 56 Establiment de turisme rural 12. 57 Establiments d’apartaments turístics 12. 58 Magatzem de productes de roca ornamental, amb superfície de magatzem (m2) >50 <=5012. 59 Espectacles públics i activitats recreatives NO incloses en la normativa específica 13 ACTIVITATS COMERCIALS, DE SERVEIS I ALTRES, INCLOSES PARCIALMENT O EXCLOSES A LA LPCAA13/1.1.a Exposició i/o venda al detall d'articles o productes perillosos:

productes químics, petrolífers, gasos combustibles i d'altres, amb


NO SI SI

Capacitat de magatzem (m3) >50 <=50 <=50 Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/1.1.b Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no perillosos, no alimentaris, constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 13), amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i > 150 < 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/1.2 Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no

alimentaris no constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 14), amb


Superfície de magatzem (m2) > 100 <= 10013/1.4 Exposició i/o venda al detall d’animals de companyia, amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 13/1.5 Petit comerç no alimentari, autoritzable en galeria de metro, amb superfície (m2) > 100 <= 10013/2.1 Establiment de venda al detall mixta, alimentari i no alimentari: Botiga de conveniència o botiga annexa a

gasolinera (NOTA 15), amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/2.2 Especialista d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic, o de zona de degustació amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.3 Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic,, amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.4 Especialista d’alimentació sense zona de degustació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i>150 <= 150

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/2.6 Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15),

que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb

Superfície neta de venda (m2) >400 <= 400 i > 150 <= 150

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

18




III.2a III.2b III.3

Superfície de magatzem (m2) > 50 <= 5013/2.7 Parada autoritzable en Centre Privat o Galeria Privada d’Alimentació > 100 <= 10013/2.8 Petita botiga de caramels i gelats, autoritzable en galeria de metro > 100 <= 10013/3.1 Gabinet de tatuatge, piercing o similars 13/3.2 Local de pràctiques psicofísiques no esportives (ioga,

relaxació, etc.), ambSuperfície útil (m2) >50 <=50

Capacitat en practicants (uts) >6 <=613/3.3 Gimnàs, piscina o similars, d’ús exclusivament privat 13/3.4 Local per a custòdia i/o jocs infantils (no docent) 13/3.5 Menjador col·lectiu (no obert al públic) 13/3.6 Rentat i/o neteja en sec: Local per a la recepció i lliurament Superfície neta d’atenció al públic (m2) >150 <=150

Superfície de magatzem (m2) >50 <=5013/3.7 Node de telecomunicacions per cable, amb grup electrogen de potència (kW) >200 <=200 13/3.8 Establiment dedicat als serveis personals relatius a l’estètica i imatge, sense tractaments de medicina

estètica, i sense instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb superfície destinada a aquest ús (m2) > 200 <= 200


> 500 <= 500

13/4.1 Activitat no inclosa en cap epígraf i sense incidència ambiental segons el cas13/5 Habitatge d’ús turístic Llicència municipal d’acord amb el Decret164/2010 de regulació dels

habitatges d’ús turístic

13/7 Tinença, manteniment i cura d’animal salvatge com a animal de companyia, quan sigui autoritzable (NOTA 16) 14 INSTAL·LACIONS NO INCLOSES A LA LPCAA (NOTA 17)14/1.1 Torres de refrigeració o condensadors evaporatius (NOTA 18) 14/1.2 Humidificació per aerosols 14/1.3 Caldera de calefacció/aigua calenta sanitària, individual, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.00014/1.4 Instal·lació de calderes de calefacció/aigua calenta sanitària, centralitzada, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000 14/1.5 Condicionament d’aire ambiental amb aparells autònoms,

compactes o partits, amb unitats exteriors no agrupades al mateix recinte, amb les potències següents

Potència del compressor més gran (kW) > 10 <= 10

Potència frigorífica total (frig/h) > 20.000 <= 20.000Potència calorífica total (kcal/h) > 20.000 <= 20.000


14/1.7 Condicionament d’aire ambiental centralitzat 14/2.1 Transformadors MT/BT, amb potència (kVA) > 2.000 <= 2.00014/3.1 Aparells motoritzats de transport de persones o mercaderies de recorregut horitzontal o inclinat 14/3.2 Aparells motoritzats elevadors de persones o mercaderies de recorregut vertical, amb cabina o plataforma

en recinte

14/4.1 Grup de pressió per a aigua d’instal·lació contra incendis 14/4.2 Grup de pressió o d’elevació per a aigua sanitària 14/4.3 Grup d’elevació d’aigües pluvials o freàtiques, en soterranis o espais inundables 14/5.1 Instal·lació d’alarma en establiment o edifici quan disposi d’avisador acústic perceptible des de la via o

espais públics (en altre cas està exempt de tràmit)

14/6.1 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en establiment no alimentari

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

19




III.2a III.2b III.3

14/6.2 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissibles segons la normativa vigent

14/6.3 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, com a complement d’establiment alimentari especialista o autoservei (NOTA 15)

14/6.4 Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissible segons la normativa vigent

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kWNOTA 2: Les activitats extractives o miners no son autoritzables dins del terme municipal de Barcelona.NOTA 3: Les activitats ramaderes no son autoritzables dins del terme municipal de Barcelona.NOTA 4: Superfície de magatzem (m2) és la superfície útil total dels locals destinats a emmagatzematge, sense descomptar els passos, zones de càrrega/descàrrega, etc., però descomptant els espais tancats d’oficina, serveis, etc. que hi pugui haver . Capacitat de magatzem (m3) és el volum declarat de les piles de materials, o el dels elements contenidors quan n’hi han: Prestatgeries, sitja, tanc, etc. Volum frigorífic (m3) és el volum net de cambres, armaris o mostradors frigoríficsNOTA 5: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.NOTA 6: S’exclouran els espais destinats a altres usos, com ara oficines d’administració interna, o aparcamentNOTA 7: Es considera bugaderia industrial quan disposa de rentadores amb suma de capacitats nominals superior a 75 kg, ia més no treballa en règim d’autoserveiNOTA 8: Tal com es defineixen a la modificació dels arts 88 a 97 de l’Ordenança del paisatge urbà de Barcelona (BOP 6/11/2003). Les antenes solament de recepció, tipus A1 i A2 estan exemptes de tràmitsNOTA 9: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.NOTA 10: Vehicles no susceptibles d'ús privat, o que sempre requereixen carnet conducció de classe superior a la B: Autocars, camions, maquinària autopropulsada, etc.NOTA 11: S’inclou la docència de tota mena, dins del règim general del sistema educatiu o aliena a aquest règim.NOTA 12: Als establiments de temporada caldrà un control periòdic previ a cada reoberturaNOTA 13: Productes constituïts majoritàriament de tèxtil, pells, cuirs, paper, cartró, fusta, suro, aglomerats, fibres o resines sintètiques, gomes, cautxú, plàstics, etc.També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

20


NOTA 14: Productes constituïts majoritàriament de materials metàl·lics, de vidre, ceràmica, etc., amb una minoria de materials combustibles.També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article no superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de BarcelonaNOTA 16: Segons es defineix i regula a la vigent Ordenança municipal sobre la Protecció, Tinença i Venda d’Animals, amb els límits que assenyala la legislació aplicableNOTA 17: La tramitació es farà de manera individual i únicament per a la instal·lació, sense que calgui incloure en la documentació aportada la descripció de la resta d’elements de l’edifici o local, sempre que la indicada instal·lació compleixi una de les condicions següents:* La instal·lació és comunitària, no corresponent la seva titularitat a cap activitat subjecta a tràmit* La instal·lació és exclusiva per a un habitatge individualSi no es compleix cap de les circumstàncies anteriors, la instal·lació s’integra i serveix a una activitat a tramitar:* Quan l’activitat referida estigui encara en projecte, la instal·lació s’inclourà a la documentació descriptiva o projecte de l’activitat i es tramitarà conjuntament.* Quan l’activitat ja estigui autoritzada, el tràmit serà una nova comunicació d’activitat + instal·lació, quan aquella pertanyi a l’Annex III.3, o el tràmit que correspongui quan l’activitat sigui d’annexos superiors i segons que la nova instal·lació constitueixi un canvi substancial o no substancial.NOTA 18: D’acord amb les normes de prevenció de la legionel·losi, Decret 417/2000, de 27-12, i Disp. Addicional 1ª de l’Ordenança Gral. del Medi Ambient UrbàNOTA 19: S’entén la que ocupi en planta fins a 2 m2, amb un volum màxim de 3 m3, i que ofereixi el servei complert pel qual està destinada. El tràmit serà individual per a cada màquina.

Barcelona, 29 de desembre de 2010El secretari general, (p. d. 18/08/02), Jordi Cases i Pallarès

CV

E-N

úm. d

e re

gist

re: 0

2201

0038

520

https: //bop.diba.cat ● bop@ diba.cat ● DL: B-41698-2002

ANNEXOS DE L’OMAIIAA ADAPTATS D’ACORD AMB LA INSTRUCCIÓ D’ALCALDIA



SI NO

1

1 ENERGIA

1.1 Instal·lacions industrials de combustió per produir electricitat, vapor o aigua calenta, amb una potència tèrmica de combustió (MW )

>50 <=50 i >2 <=2

1.2 Refineries de petroli i de gas 1.3 Coqueries

1.4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó

1.6 Generadors de vapor de capacitat (t/hora) >4 <=4

1.7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/hora) (NOTA 1) >2.000 <=2.000

i > 20 <=20

1.8 Fabricació industrial de briquetes d’hulla i lignit

1.10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva

1.11 Parc eòlic Aerogeneradors (uts)

>5

<=5

Potencia total (MW) >10 <=10 Distancia altre parc (km) <=2 >2


>100.000 <=100000 i >200

<=200 i > 10 <=10

1.13 Instal·lacions fotovoltaiques en Sòl No Urbanitzable

Superfície (Ha)

>6

<=6

Potència (kW) >100

2 MINERIA (NOTA 2)

2.1 Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats

2.3 Extracció de sal marina

2.4 Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions geotèrmiques

2.5 Explotacions (àrids)

En Domini Públic Hidràulic: Extraccions (m3/any)

>20.000 En Zona de Policia de Llera:

Superfície (Ha) >3

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kW NOTA 2: LES ACTIVITATS EXTRACTIVES O MINERES NO SON AUTORITZABLES DINS DEL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA



SI NO

2

3 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS

3.1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós

3.2

Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o secundària), incloses les corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat (t/hora)

>2,5 <=2,5

3.3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

3.3.a Laminatge en calent, amb una capacitat d’acer en brut (t/hora) >20 <=20

3.3.b Forja amb martells, amb

Energia d'impacte per martell (kJ) > 50 <= 50 Potència tèrmica utilitzada (MW ) > 20 <= 20

3.3.c Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament d'acer brut

Capacitat acer brut (t/hora) >2 <=2

Capacitat total (t/hora) >2 <=2

3.4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/dia) >20 <=20 i >2 <=2

3.5 Fabricació de tubs i perfils 3.6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa 3.7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos

3.8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals, dins les plantes metal·lúrgiques

3.9.a

Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics

3.9.b

Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, i també els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de (t/dia)

Plom (Pb) + cadmi (Cd) > 4

<= 4

Resta de metalls > 20 <= 20

3.10 Producció i primera transformació de metalls preciosos 3.11 Electròlisi de zenc



SI NO

3

3.12 Fils, conductors o superfícies de coure o similar: Recobriment o aïllament amb esmalts o resines

3.13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor

3.14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos, no inclosos en altres epígrafs, i serralleries

3.15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta)

3.16 Fabricació de generadors de vapor 3.17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització 3.18 Tractament tèrmic de metall

3.19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics

3.20 Afinament de metalls

3.21

Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui (m3)

> 30 <= 30

3.23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars

3.24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta

3.25 Fabricació d'armes i municions 3.26 Fabricació d'electrodomèstics

3.27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics

3.28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries

3.30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i motors per a vehicles, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000

3.31 Fabricació de material ferroviari mòbil amb superfície (m2) >30.000 <=30.000

3.32

Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars


>150

<=150


3.33 Construcció i reparació d’aeronaus, amb superfície (m2) >30.000 <=30.000



SI NO

4

3.34 Bancs de proves de motors, turbines o reactors


NO

SI Distància a Zona

Residencial (m) <=500 >500

4 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ

4.1.a

Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, inclosa la mòlta del clínquer, quan la capacitat de producció de ciment o clínquer sigui de (t/dia)

>500 <=500 i >200 <=200

4.1.b Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la capacitat de producció sigui de (t/dia) >50 <=50

4.1.c Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de producció (t/dia)

4.1.d Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat de producció sigui (t/dia) >50 calç >50 guix <=50

4.2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment

4.3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant

4.4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant

4.5 Instal·lacions de fabricació de vidre i fibra de vidre, amb capacitat de fusió (t/dia) >20 <=20

4.6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa (t/dia)

>20 <=20 i >1 <=1

4.7

Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes, amb

Capacitat de producció (t/dia) > 75

<=75


Densitat màxima de càrrega de forns (kg/m3) > 300



SI NO

5

4.7/1 Taller artesanal de producció de ceràmica, amb

Capacitat producció (t/dia)

<=75 i >1

<= 1 Superfície de taller (m2) > 150 <= 150 Superfície magatzem (m2) > 50 <= 50

4.8 Aglomerats de minerals

4.9 Calcinació i sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat (t/any) >5.000 <=5.000

4.10 Fabricació de perlita expandida 4.11 Calcinació de la dolomita

4.12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (t/hora) >250 <=250

4.13 Plantes de preparació i ensacat de ciments especials i/o morters

4.14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (t) > 1.000 <= 1.000

4.16 Instal·lacions industrials de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals, amb capacitat de producció (t/dia)

> 50 <=50

4.16/1

Taller d’artesania en pedra natural, sense instal·lacions industrials de tall, serradura o poliment, amb una

superfície taller (m2)

> 150 <= 150

superfície magatzem (m2) > 50 <= 50

4.17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars

4.18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d’altres abrasius

4.19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics

4.20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics

4.20/1

Taller de tall i manipulació de cristall i vidre, sense tractaments de superfícies, amb

Superfície de taller (m2)

> 150 <= 150


4.21 Classificació i tractament d’àrids fora d’un recinte miner



SI NO

6

5 INDÚSTRIA QUÍMICA

5.1 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular :

5.1.a Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics)

5.1.b Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, esters, acetats, èters, peròxids, resines epoxídiques

5.1.c Hidrocarburs sulfurats

5.1.d Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats

5.1.e Hidrocarburs fosforats

5.1.f Hidrocarburs halogenats

5.1.g Compostos organometàl·lics

5.1.h Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa)

5.1.i Cautxús sintètics

5.1.j Colorants i pigments

5.1.k Tensioactius i agents de superfície 5.2 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com :

5.2.a

Gasos, en particular l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l’hidrògen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil


5.2.c Bases i, en particular: l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic


5.2.e No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici

5.3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos)



SI NO

7

5.4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides

5.5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base

5.6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries

5.7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius

5.8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees

5.9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que continguin amiant

5.10 Producció de coles i gelatines

5.11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars

5.12.a Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament

5.12.b Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene

5.13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia

5.14 Oxidació d'olis vegetals

5.15 Sulfitació i sulfatació d'olis

5.16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals

5.17.a Fabricació de productes de matèries plàstiques termostables

5.17.b Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques

5.19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics

5.20 Fabricació o preparació d'altres productes químics

6 INDUSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL i CUIRS

6.1

Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge, formació de xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament sigui de (t/dia)

> 10 <= 10



SI NO

8


>12 <= 12

6.3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides

6.4 Filatura de fibres

6.5 Fabricació de teixits

6.6 Acabats de pell

6.7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics

6.8 Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils

6.9 Filatura del capoll del cuc de seda

6.10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars amb


>150

<=150


Nº de màquines (uts) >3 <=3

7 INDUSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC

7.1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (t/dia) > 50 <= 50 i > 2 <= 2

7.2 Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de :

7.2.a Matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats (t/dia) > 75 <= 75

i > 10 <= 10

7.2.a/1 Sala d’especejament, amb una capacitat de producció (t/dia) > 75 <= 75

i > 10 <= 10

7.2.b Matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats (mitjana trimestral) (t/dia) > 300 <= 300

i > 5 <= 5

7.3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà anual) (t/dia) > 200 <= 200

7.4 Producció de midó

7.5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina

7.6 Carnisseries amb obrador

7.7 Fleca Potència forns, kW >7,5 <=7,5

7.8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac



SI NO

9

7.9a Elaboració industrial de greixos i olis vegetals o animals


NO SI



7.9b Elaboració industrial de cervesa i malt


NO SI



7.9c Fabricació industrial de fècules


NO SI



7.9d Elaboració industrial de confitures i almívars


NO SI



7.9e Elaboració industrial de farines i oli de peix


NO SI



8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES

8.2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà

8.3 Fabricació de mobles

8.4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d’enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i fabricació d’altres taulons i plafons

8.5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums

8.6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro

8.7 Serradura i especejament de la fusta i del suro

8.8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro

8.9 Fusteries, ebenisteries i similars

Superfície taller (m2) >150 <=150 Superfície magatzem (m2) >50 <=50



SI NO

10

8.9/2 Taller de muntatge de

marcs i quadres Superfície taller (m2) >150 <=150 Superfície magatzem (m2) >50 <=50

9 INDÚSTRIA DEL PAPER

9.1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries fibroses

9.2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció (t/d) > 20 <= 20 i > 5 <= 5

9.3 Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana

9.4 Instal·lacions de producció i tractament de la cel·lulosa amb una capacitat de producció (t/dia) > 20 <= 20

9.5

Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb


>20 <= 20 i >1


>150 <= 150


9.5/1 Taller d’enquadernació amb


>20 <= 20 i >1


>150 <= 150


10 GESTIÓ DE RESIDUS

10.1 Instal·lacions per valoritzar residus perillosos, inclosos olis usats, o per eliminar-los en llocs que no siguin dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia)

> 10 <=10 eliminar <=10

valoritzar

10.2 Centre per a la recollida i transferència de residus perillosos, amb capacitat (t/dia) >30 <=30

10.4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, d'una capacitat de (t/hora) >3 <=3

10.5 Instal·lacions per eliminar els residus NO perillosos, fora dels dipòsits controlats, amb capacitat (t/dia) >50 <=50

10.6 Dipòsits controlats de residus :

10.6.a Dipòsit controlat de residus NO inerts

Que rebin (t/dia) > 10

<= 10

Amb capacitat (t) > 25.000 <=25.000

10.6.b Monodipòsit de residus de la construcció



SI NO

11

10.7 Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb capacitat (t/any) >100.000 <=100000

10.8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos (t)

10.9 Instal·lacions pel tractament dels purins

10.10 Instal·lacions pel tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament

10.11 Instal·lacions pel tractament biològic de residus d’alta fermentabilitat

11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES 11.1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva (NOTA 3): 11.2 Instal·lacions d’aqüicultura (NOTA 3):

11.3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament de (t/d)

> 10 <= 10 i > 1 <= 1

11.4 Deshidratació artificial de farratges

11.5 Assecatge del pòsit del vi

11.6 Assecatge del llúpol amb sofre

11.7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

11.8 Desmotatge del cotó, amb una superfície (m2) > 500 <= 500

12 ALTRES ACTIVITATS

12.1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d’accidents greus

NOTA 3: LES ACTIVITATS RAMADERES NO SON AUTORITZABLES DINS DEL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA



SI NO

12

12.2

Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, d'objectes o de productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una

Capacitat de consum de dissolvent (kg/hora)

> 150

<= 150 <= 150

Capacitat de consum de dissolvent (t/any)

> 200 <= 200 <= 200

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3

Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecat corresponents, quan la


> 1.000 <= 1.000

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3/1 Taller d’arts gràfiques (impremta) amb

Quantitat emmagatzemada de tintes, pigments, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.3/2

Copisteria o impremta ràpida, sense maquinària d’impremta diferent de l’offset limitat a format A3, amb

Quantitat emmagatzemada de tintes, tòners, etc. (kg)

> 1.000 <= 1.000

<= 1.000

Superfície taller + magatzem (m2) > 500 <= 500

i > 200 <= 200


> 1.000 <= 1.000

12.5 Argentament de miralls

12.6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n’utilitzen (t/any) > 1 <= 1

NOTA 1: 1 Tèrmia/h = 1 Mcal/h = 4,18 kJ/hora = 1,16 kW



SI NO

13

12.7 Rentatge interior de cisternes de vehicles de transport

12.8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per combustió o grafitació

12.9 Fabricació de gel

12.10

Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petrolífers, gasos combustibles i d'altres productes perillosos), amb una capacitat de magatzem (m3) (NOTA 4)


> 50 <=50



>50 <=50

12.11/1

Dipòsit i emmagatzematge frigorífic de mercaderies no incloses en altres epígrafs, amb (NOTA 4)

Superfície (m2)

>50 <=50

Volum frigorífic (m3) >5 <=5

12.11/2 Agència de transports amb magatzem per a les mercaderies

12.11/3

Agència de petita paqueteria (missatgeria) amb magatzem de recepció i/o lliurament, que utilitzi solament vehicles lleugers (NOTA 5), amb superfície total del local (m2)

>200 <=200


12.13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents

12.14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli

NOTA 4: Superfície de magatzem (m2) és la superfície útil total dels locals destinats a emmagatzematge, sense descomptar els passos, zones de càrrega/descàrrega, etc., però descomptant els espais tancats d’oficina, serveis, etc. que hi pugui haver Capacitat de magatzem (m3) és el volum declarat de les piles de materials, o el dels elements contenidors quan n’hi han: Prestatgeries, sitja, tanc, etc. Volum frigorífic (m3) és el volum net de cambres, armaris o mostradors frigorífics NOTA 5: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc.



SI NO

14

12.15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l’anterior epígraf

12.16 Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb superfície (m2) >20.000 <=20.000

12.18.a Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils, que disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies


12.19.a Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que fan operacions de pintura

12.19.b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, que NO fan operacions de pintura

12.19.b/1 Centre de revisió tècnica de vehicles, sense reparació

12.20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna

12.20/1 Instal·lació de subministrament de carburants per a vehicles propis

12.22 Indústria de manufactura de cautxú i similars

12.23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars) amb una superfície de (m2)

> 75 <= 75

12.24 Laboratoris industrials de fotografia

12.24/1 Revelat automàtic o manual de fotografia, quan no serveixi com a majorista a altres establiments, amb superfície (m2)

> 200 <= 200

12.25 Hospitals, clíniques, establiments sanitaris i centres socio-sanitaris, amb llits d’internament o ingrés (unitats)

>100 <=100

12.26

Centres d’assistència primària, centres o hospitals de dia, i centres mèdics especialitzats sense internament (diàlisi, radioteràpia, rehabilitació, cirurgia ambulatòria, medicina estètica, etc.), amb una superfície (m2) (NOTA 6)

> 750 <= 750

NOTA 6: S’exclouran els espais destinats a altres usos, com ara oficines d’administració interna, o aparcament



SI NO

15

12.26/1

Consultoris d’atenció medico-sanitària a les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb


SI NO

Superfície (m2) > 500 <= 500

12.26/2 Consultoris d’atenció NO mèdica a la salut de les persones, no inclosos ni amb instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb una superfície (m2)

> 500 <= 500

12.27 Centres geriàtrics

12.28 Centres de diagnosi per la imatge

12.29 Serveis funeraris

12.30 Cementiris

12.31 Forns crematoris en hospitals i cementiris

12.32 Centres veterinaris

12.33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i/o reprodueixen animals

12.34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació

12.35.a1 Activitats d’espectacles: 12.35.a1 Espectacles cinematogràfics

12.35.a1 Espectacles teatrals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles d’audicions, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles musicals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles de circ, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Espectacles amb intervenció d’animals, amb aforament (uts) >150 <=150

12.35.a1 Manifestacions festives de caràcter cultural o tradicional

12.35.a1 Espectacles eròtics: peep shows, cabines porno, etc.

12.35.a1 Altres espectacles: esportius, folklore, realitat virtual, etc., amb aforament (uts) >150 <=150



SI NO

16

12.35.a2 Activitats recreatives esportives:

12.35.a2 Activitats recreatives de pràctica esportiva

Superfície (m2) >500 <=500 Aforament (uts) >150 <=150 12.35.a3 Activitats recreatives musicals: 12.35.a3 Bar musical, amb actuacions o no ¿Ocupa

espais a l’aire lliure: terrassa, vetllador, etc.?

SI NO

12.35.a3 Restaurant musical amb actuacions o no 12.35.a3 Discoteca 12.35.a3 Sala de ball 12.35.a3 Sala de festes

12.35.a3 Sala de concerts

Aforament (uts) >150 <=150

12.35.a3 Discoteca de joventut 12.35.a3 Karaoke 12.35.a3 Sala de festes d’infància i joventut 12.35.a3 Cafè teatre / Cafè concert 12.35.a3 Establiment d’horari especial

12.35.a3 Activitats recreatives musicals amb reservats

Amb pista i escenari Sense pista ni escenari 12.35.b Activitats de restauració:

12.35.b

Bar ¿Ocupa espais a l’aire lliure: terrassa, vetllador, etc.?

SI NO

Restaurant Restaurant bar Gelateries i horxateries

Aforament (uts) >150 <=150 Saló de banquets/events

12.35.a4 Activitats recreatives de jocs d’atzar i apostes: bingos, casinos, salons de joc, etc.

12.35.a5 Altres activitats recreatives formatives: ludoteques

12.35.a6 Altres activitats recreatives: jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives

12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: locutoris, accés a internet

12.35.a6 Altres activitats pública concurrència: museus, biblioteques, sales de conferències, centres cívics



SI NO

17

12.35.a8 Altres activitats pública concurrència: Centres de culte

Superfície (m2) >100 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte

<=100

Aforament (uts) >90 llicència d’activitats d’acord amb el Decret 94/2010 dels Centres de culte <=90

12.35 Camps de golf

12.36 Hoteleria i similars (residències d’estudiants, etc.), amb un nombre d'habitacions (uts) >400 <=400

12.37 Càmping, amb nombre unitats d’acampada (uts) >1.500 <=1.500

12.38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut

12.39 Bugaderia industrial (NOTA 7)

12.40 Bugaderia no industrial (NOTA 7)

12.41 Instal·lacions de neteja en sec, amb una superfície (m2) >500 <=500

12.42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos

12.43 Fabricació de fibra òptica

12.44.a Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o que d’acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció:

12.44.b

Instal·lacions de radiocomunicació no incloses en emplaçament contemplat a l’epígraf 12.44.a, o bé incloses als emplaçaments citats quan l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin acordi sotmetre-les al règim de comunicació, sempre que la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W:

12.44 Instal·lació de radiocomunicació, de freqüència entre 10 kHz i 300 GHz : (NOTA 8)

12.44/1 Antena tipus B: Antena emissora de ràdio o televisió PIRE (W) > 100 <=100

12.44/2 Antena tipus C: Antena de radioafeccionat, de recepció i emissió, quan siguin de funcionament

discontinu, PIRE (W)

> 100

<=100

Continu SI NO

NOTA 7: Es considera bugaderia industrial quan disposa de rentadores amb suma de capacitats nominals superior a 75 kg, i a més no treballa en règim d’autoservei NOTA 8: Tal com es defineixen a la modificació dels arts 88 a 97 de l’Ordenança del paisatge urbà de Barcelona (BOP 6/11/2003). Les antenes solament de recepció, tipus A1 i A2 estan exemptes de tràmits



SI NO

18

12.44/3 Antena tipus D: Antena de xarxa

privada de radiocomunicació (tipus tetra, trunking, PMR, etc.)

PIRE (W)

> 100 <=100

De caràcter oficial? NO SI

12.44/4 Antena tipus E: Estació base de telefonia mòbil

12.44/5 Antena tipus E: Estació base de telefonia fixa LMDS

12.44/6 Antena tipus E: Estació base de radioenllaços o concentradors

12.44/8

Antena tipus E: Antena de wireless de xarxes telemàtiques de dades, excepte les que donin servei exclusiu de caràcter local a un sol immoble (exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.44/9 Antena tipus E: Antena d’usuari de xarxes telemàtiques de dades PIRE (W) > 100 <=100

12.44/10

Tipus E: Microcel·les i picocel·les de la xarxa de telefonia mòbil, ubicades en espais públics (la resta, exemptes de tràmit)

PIRE (W) > 100 <=100

12.45 Campaments juvenils 12.46 Activitats de garatge o aparcament de vehicles:

12.46/1 Aparcament privat o públic de vehicles lleugers (NOTA 9), amb una superfície (m2) >100 <=100

12.46/3 Aparcament privat o públic de vehicles pesants (NOTA 10) amb una superfície (m2) >100 <=100

12.47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles, excepte interior de cisternes

12.48 Centres docents (NOTA 11) amb aforament (uts) >10 <=10

12.49/1 Gran establiment comercial territorial individual, de superfície neta de venda (m2) >2.500

12.49/2 Gran establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 2.500

i > 1.300

12.49/3 Establiment comercial mitjà individual, de superfície neta de venda (m2) <= 1.300

i > 800

12.49/4 Establiment comercial individual, de superfície neta de venda (m2) <= 800

i > 400

NOTA 9: Vehicles que en ús privat no requereixen carnet de conducció de classe superior a la B: Turismes, motocicletes, furgonetes, etc. NOTA 10: Vehicles no susceptibles d'ús privat, o que sempre requereixen carnet conducció de classe superior a la B: Autocars, camions, maquinària autopropulsada, etc. NOTA 11: S’inclou la docència de tota mena, dins del règim general del sistema educatiu o aliena a aquest règim.



SI NO

19

12.49/6 Establiment comercial col·lectiu: Centres comercials, Galeries i Centres privats d’alimentació, etc., amb superfície neta de venda (m2)

>400



12.51/2 Activitat amb incidència ambiental: Planta desalinitzadora

12.51/3 Activitat amb incidència ambiental: Taller de proves, retimbrat i/o emplenat d’extintors, tubs o altres aparells sotmesos a pressió

12.51/4 Activitat amb incidència ambiental: Taller de reompliment d’ampolles d’aire o gasos comprimits

12.51/6

Activitat amb incidència ambiental: Establiment amb obrador i/o cuina industrial per a l’elaboració de plats preparats sense venda al públic ni degustació (catering)

12.51/7

Activitat amb incidència ambiental: Conjunt de trasters d’ús privat, sense emmagatzematge de productes perillosos: químics, petrolífers, gasos combustibles, tòxics o d’altres

12.51/8

Activitat amb incidència ambiental: Tallers de reparació o manteniment, no inclosos en cap altre epígraf, d’objectes o articles diversos, amb


SI NO





SI NO

20

12.51/9

Activitat amb incidència ambiental: Tallers de producció artesanal d’objectes o articles diversos, no inclosos en cap altre epígraf, amb


SI NO



12.51/ 10

Activitat amb incidència ambiental: Estudis de filmacions, doblatge, muntatge o sonorització de films o vídeo, amb superfície total (m2)

> 500 <= 500

12.51/ 11

Activitat amb incidència ambiental: Gravació de CDs, DVDs, cassettes o suports similars, enregistrats amb so i/o imatge, per duplicació des de màsters, amb superfície total (m2)

>200 <= 200

12.51/ 12

Activitat amb incidència ambiental: Estudi fotogràfic, amb superfície total (m2) > 500 <= 500

12.51/ 13


> 500 <= 500

12.51/ 14


12.51/ 15

Activitat amb incidència ambiental: Local per a assaigs musicals, de teatre, circ o similars

12.51/ 17

Activitat amb incidència ambiental: Venda al detall de pirotècnia dins d’un local o edifici, sigui amb caràcter permanent o de temporada (NOTA 12)

12.51/ 18

Activitat amb incidència ambiental: Casal per a persones grans, persones amb disminucions, o col·lectius similars, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

12.51/ 19

Activitat amb incidència ambiental: Casa o centre de reunió, o de difusió de la cultura, valors o afeccions d’un col·lectiu específic, quan la superfície total útil sigui (m2)

> 500 <= 500

NOTA 12: Als establiments de temporada caldrà un control periòdic previ a cada reobertura



SI NO

21

12.52 Pista permanent per a proves i curses de vehicles

motoritzats, amb superfície (Ha) >5 <=5

12.53 Emmagatzematge de productes petrolífers, amb capacitat (t) >100.000 <=100.000

12.54 Parc temàtic, amb superfície (Ha) >20 <=20

12.56 Establiment de turisme rural

12.57 Establiments d’apartaments turístics

12.58 Magatzem de productes de roca ornamental, amb superfície de magatzem (m2) >50 <=50

12.59 Espectacles públics i activitats recreatives NO incloses en la normativa específica

13 ACTIVITATS COMERCIALS, DE SERVEIS I ALTRES, INCLOSES PARCIALMENT O EXCLOSES A LA LPCAA

13/1.1.a

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes perillosos: productes químics, petrolífers, gasos combustibles i d'altres, amb


NO SI SI

Capacitat de magatzem (m3) >50 <=50 <=50


13/1.1.b

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no perillosos, no alimentaris, constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 13), amb


>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/1.2

Exposició i/o venda al detall d'articles o productes no alimentaris no constituïts majoritàriament per materials combustibles (NOTA 14), amb


>400 <= 400


NOTA 13: Productes constituïts majoritàriament de tèxtil, pells, cuirs, paper, cartró, fusta, suro, aglomerats, fibres o resines sintètiques, gomes, cautxú, plàstics, etc. També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs. NOTA 14: Productes constituïts majoritàriament de materials metàl·lics, de vidre, ceràmica, etc., amb una minoria de materials combustibles. També d’altres materials, amb una capacitat calorífica mitjana del producte o article no superior a 10 MJ/Kg, prescindint de tractaments ignífugs.



SI NO

22

13/1.4 Exposició i/o venda al detall d’animals de companyia, amb superfície neta de venda (m2) >400 <= 400

13/1.5 Petit comerç no alimentari, autoritzable en galeria de metro, amb superfície (m2) > 100 <= 100

13/2.1

Establiment de venda al detall mixta, alimentari i no alimentari: Botiga de conveniència o botiga annexa a gasolinera (NOTA 15), amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.2

Especialista d’alimentació (NOTA 15), que disposi d’obrador, o d’elements de cocció, o de més de 5 m3 de volum frigorífic, o de zona de degustació amb superfície neta de venda (m2)

>400 <= 400

13/2.3


>400 <= 400

13/2.4

Especialista d’alimentació sense zona de degustació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb


>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/2.6

Polivalent, autoservei o superservei d’alimentació (NOTA 15), que no disposi d’obrador, ni d’elements de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, amb


>400 <= 400 i > 150 <= 150


13/2.7 Parada autoritzable en Centre Privat o Galeria Privada d’Alimentació > 100 <= 100

13/2.8 Petita botiga de caramels i gelats, autoritzable en galeria de metro > 100 <= 100

13/3.1 Gabinet de tatuatge, piercing o similars

13/3.2

Local de pràctiques psicofísiques no esportives (ioga, relaxació, etc.), amb

Superfície útil (m2)

>50 <=50

Capacitat en practicants (uts) >6 <=6

NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de Barcelona



SI NO

23

13/3.3 Gimnàs, piscina o similars, d’ús exclusivament privat

13/3.4 Local per a custòdia i/o jocs infantils (no docent)

13/3.5 Menjador col·lectiu (no obert al públic)

13/3.6 Rentat i/o neteja en sec: Local per a la recepció i lliurament

Superfície neta d’atenció al públic (m2)

>150 <=150

Superfície de magatzem (m2) >50 <=50

13/3.7 Node de telecomunicacions per cable, amb grup electrogen de potència (kW) >200 <=200

13/3.8

Establiment dedicat als serveis personals relatius a l’estètica i imatge, sense tractaments de medicina estètica, i sense instal·lacions incloses en altres epígrafs, amb superfície destinada a aquest ús (m2)

> 200 <= 200


> 500 <= 500

13/4.1 Activitat no inclosa en cap epígraf i sense incidència ambiental segons el cas

13/5 Habitatge d’ús turístic Llicència municipal d’acord amb el Decret164/2010 de regulació dels habitatges d’ús turístic

13/7 Tinença, manteniment i cura d’animal salvatge com a animal de companyia, quan sigui autoritzable (NOTA 16)

NOTA 16: Segons es defineix i regula a la vigent Ordenança municipal sobre la Protecció, Tinença i Venda d’Animals, amb els límits que assenyala la legislació aplicable



SI NO

24

14 INSTAL·LACIONS NO INCLOSES A LA LPCAA (NOTA 17)

14/1.1 Torres de refrigeració o condensadors evaporatius (NOTA 18)

14/1.2 Humidificació per aerosols

14/1.3 Caldera de calefacció/aigua calenta sanitària, individual, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000

14/1.4 Instal·lació de calderes de calefacció/aigua calenta sanitària, centralitzada, amb potència (kcal/h) > 20.000 <= 20.000

14/1.5

Condicionament d’aire ambiental amb aparells autònoms, compactes o partits, amb unitats exteriors no agrupades al mateix recinte, amb les potències següents

Potència del compressor més gran (kW)

> 10 <= 10

Potència frigorífica total (frig/h) > 20.000 <= 20.000

Potència calorífica total (kcal/h) > 20.000 <= 20.000


14/1.7 Condicionament d’aire ambiental centralitzat

14/2.1 Transformadors MT/BT, amb potència (kVA) > 2.000 <= 2.000

14/3.1 Aparells motoritzats de transport de persones o mercaderies de recorregut horitzontal o inclinat

14/3.2 Aparells motoritzats elevadors de persones o mercaderies de recorregut vertical, amb cabina o plataforma en recinte

14/4.1 Grup de pressió per a aigua d’instal·lació contra incendis

NOTA 17: La tramitació es farà de manera individual i únicament per a la instal·lació, sense que calgui incloure en la documentació aportada la descripció de la resta d’elements de l’edifici o local, sempre que la indicada instal·lació compleixi una de les condicions següents: * La instal·lació és comunitària, no corresponent la seva titularitat a cap activitat subjecta a tràmit * La instal·lació és exclusiva per a un habitatge individual Si no es compleix cap de les circumstàncies anteriors, la instal·lació s’integra i serveix a una activitat a tramitar: * Quan l’activitat referida estigui encara en projecte, la instal·lació s’inclourà a la documentació descriptiva o projecte de l’activitat i es tramitarà conjuntament. * Quan l’activitat ja estigui autoritzada, el tràmit serà una nova comunicació d’activitat + instal·lació, quan aquella pertanyi a l’Annex III.3, o el tràmit que correspongui quan l’activitat sigui d’annexos superiors i segons que la nova instal·lació constitueixi un canvi substancial o no substancial. NOTA 18: D’acord amb les normes de prevenció de la legionel·losi, Decret 417/2000, de 27-12, i Disp. Addicional 1ª de l’Ordenança Gral. del Medi Ambient Urbà



SI NO

25

14/4.2 Grup de pressió o d’elevació per a aigua sanitària

14/4.3 Grup d’elevació d’aigües pluvials o freàtiques, en soterranis o espais inundables

14/5.1 Instal·lació d’alarma en establiment o edifici quan disposi d’avisador acústic perceptible des de la via o espais públics (en altre cas està exempt de tràmit)

14/6.1

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en establiment no alimentari

14/6.2

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) dispensadora de productes no alimentaris, o de prestació de serveis al públic (no s’inclouen els equips musicals), en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissibles segons la normativa vigent

14/6.3

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, com a complement d’establiment alimentari especialista o autoservei (NOTA 15)

14/6.4

Instal·lació de petita màquina (NOTA 19) de servei al públic dispensadora de productes alimentaris embolcallats, begudes en botella o llauna, o infusions preparades automàticament, dotada o no d’elements de refrigeració o d’escalfament, en zones comuns d’un edifici o recinte a la qual sigui admissible segons la normativa vigent

NOTA 15: Segons que es defineixen a la vigent Ordenança d’Aliments i Establiments Alimentaris de Barcelona NOTA 19: S’entén la que ocupi en planta fins a 2 m2, amb un volum màxim de 3 m3, i que ofereixi el servei complert pel qual està destinada. El tràmit serà individual per a cada màquina.

MODIFICACIÓ DEL MARC NORMATIU QUE REGULA LA … · - Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció...

Documents

Transcript of MODIFICACIÓ DEL MARC NORMATIU QUE REGULA LA … · - Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció...