Missió ponent de Menorca

Fet per:

Roger Vargas

Lluíc Camprubí

Gerard Roch

Navegació

L’Oceanis 411 Clipper té 12,71 metres de eslora i 3,95 de mànega. Té un calat de 1,7 metres. 8.55 nusos de velocitat màxima. A continuació hem incorporat dues imatges del vaixell que il·lustren totes les seves parts i components:

La distancia que separa Barcelona de Ciutadella és de unes 113 milles nàutiques. Per saber a la velocitat a la que haurem d’anar el nostre grup ha utilitzat dos paràmetres. Aquests són:

Velocitat màxima del vaixell: Hi ha una formula física que determina la màxima velocitat que pot assolir un vaixell segons la seva eslora, i va estretament relacionada amb la resistència que ofereix l’onada de proa. A partir d’aquesta velocitat, el vaixell només accelerarà si li apliquem una força suficient com per aixecar la proa de l’aigua i evitar l’onada de proa. Això només és possible amb una estructura de proa determinada de la que el nostre vaixell no disposa.

La fórmula és, concretament, l’arrel quadrada de l’eslora del vaixell multiplicada per 2,5. A la nostra embarcació, amb una eslora de 12.71 metres, li correspon una velocitat màxima de quasi 9 nusos per hora.

Velocitat mínima que ens podem permetre: Hem determinat que, si volem arribar a Menorca en menys de 24 hores i ens separa de Ciutadella una distància de 113 milles nàutiques, hem d’anar a una velocitat mínima superior als 4,7 nusos per hora.

Tenint en compte aquests dos valors, que ens marquen els límits màxims i mínims de velocitat, el nostre grup ha fet una mitjana entre els dos i hem establert que una velocitat d’uns 6,8 nusos seria a la vegada assequible i suficientment ràpida per arribar a l’objectiu en el temps desitjat.

En quant al rumb, al nostre grup hem pensat que una opció prudent seria seguir el que prenen els vaixells de passatgers que surten de Barcelona amb rumb a Menorca. És un rumb que surt del port català amb un angle de -35 graus respecte els paral·lel i segueix recte només incorporant petits canvis de correcció. Finalment, hi ha un canvi de rumb força pronunciat a les coordenades 39 graus 59’ 44,9’’N 3 graus 46’ 41.0’’ E. Aquest canvi és d’uns 30 graus i deixa la nau amb proa pràcticament cap a l’est, que és on es troba Ciutadella.

Els pronòstics de vent per dilluns eren de Xaloc (bufa des del nord oest), cosa que el feia un bon candidat per a la sortida de Barcelona. Tot i així, després d’analitzar amb cura diferents pronòstic oficials hem vist que els vents serien massa intensos i hi hauria ones de fins a quatre metres mar endins, de manera que hem decidit d’aplaçar la sortida fins al dimarts dia 3.

Les previsions per dimarts són molt millors, ja que els vents disminueixen però el Xaloc es manté. Tot i així, aquesta decisió comporta cert risc ja que es preveu mal temps per dimarts i dijous, amb onades de fins a 6 metres a l’arxipèlag Balear.

A continuació hi ha un mapa amb el rumb que seguirem i un mapa del vents i onades per dilluns, en els que basem el nostre aplaçament. Els punts vermells es corresponen amb aquells que seran objecte d’estudi durant la travessia.

ç

Punt 1

Punt 2

Punt 3

Punt 4

Punts d’estudi:

Els valors del disc de Secchi canvien enormement al llarg de l’any, però les mostres s’han pres tenint en compte que estem a febrer. Veiem que els valors més petits corresponen amb els punts més propers a les costes. Aquest fenomen queda explicat més endavant.

També creiem convenient de parlar de la salinitat. Aquest és un paràmetre variable inclús dins d’un mateix mar, però els factors que el determinen són tant variats que és impossible preveure’ls (si ha plogut, profunditat, corrents, etc...) de manera que hem agafat per els quatre punts un valor comú i estàndard que és producte de la mitjana de diferents valors.

Punt 1

Coordenades: 41°04'24.8"N 2°24'23.4"E:

Batimetria: 1600 metres de profunditat

Disc de Secchi: 5,1 metres de profunditat.

Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.

Fauna i Flora: En aquest punt hi trobem fauna típica del litoral català com ara la rajada (Raja miraletus), la manta (Mobula mobular), el llenguado (Solea vulgaris), el peix espasa (Xiphias gladius), la tintorera (Prionace glauca), l’anguila (Anguilla anguilla), el congre (Conger conger), sardines (Sardina pilchardus), etc... En aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba al fons del mar (on s’haurien d’arrelar les plantes), de manera que només hi trobem organismes que semblen plantes però no ho són (com ara coralls i esponges). Si tornéssim cap a la costa, però, segurament trobaríem flora com ara la Zostera noltii o la Lithophyllum incrustas.

Punt 2

Coordenades: 40°41'00.0"N 2°46'03.5"E

Batimetria:1900 metres de profunditat.

Disc de Secchi: 7 metres. Aquest valor (força alt) s’explica probablement per la gran distància que hi ha entre aquest punt i la costa més propera, la qual actua com a elevador per a la matèria inorgànica i permet la producció biològica a la superfície. Sense costes a la vora, a aquest punt de la superfície no hi arriba

matèria inorgànica i, per tant, és impossible la presència de molts microorganismes i l’aigua és molt transparent.

Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.

Fauna i flora: La fauna d’aquest punt serà previsiblement molt similar a la del punt 3 per tal com ambdós punts es troben a una distància força gran de la costa i a mig camí entre l’arxipèlag Balear i la costa catalana. En aquests dos punts podem trobar sobretot bancs de peix com la sardina (Sardina pilchardus), la tonyina (Thunnus, cada any venen a l’hivern cap a les aigües templades del Mediterrani) i peixos de gran envergadura com el peix martell (Sphyrna zygaena) o inclús i de manera molt excepcional el tauró peregrí (Cetorhinus maximus). També podem trobar alguna balena o peixos més comuns com ara el lluç (Merluccius merluccius), etc... Així doncs, només hi ha organismes pelàgics en aquesta zona.

Per les raons expressades en el punt anterior no hi haurà gens vida vegetal en aquest punt.

Punt 3

Coordenades: 40°27'34.0"N 3°01'04.1"E

Batimetria: 1570 metres de profunditat

Disc de Secchi: 6,4 metres

Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.

Fauna i flora: Tal com s’ha expressat en l’apartat anterior, la fauna que podem trobar en els punts 2 i 3 és molt similar. L’única possible diferència podria trobar-se en el fet que aquest punt es troba més a prop de l’arxipèlag Balear i el punt 2 de la costa catalana. Aquesta característica distintiva podria fer que en aquest punt, a part de les espècies anomenades anteriorment també n’hi haguessin del punt següent, és a dir, d’un ecosistema marí propi de les illes i de Menorca.Tampoc hi haurà flora en aquest punt per raons fotòniques i ja explicades.

Punt 4

Coordenades: 40°09'05.0"N 3°29'43.1"E

Batimetria: És molt difícil determinar la batimetria en aquest punt ja que el relleu submarí és molt escarpat i en poca distància pot haver-hi un augment de la

profunditat de 50 metres. Tot i així, els mapes batimètrics ens parlen d’uns 1000-1200 metres de fondària en aquesta zona.

Disc de Secchi: 4,6 metres de profunditat.

Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.

Fauna i flora: Òbviament hi ha moltíssima fauna i en aquest punt ja que es troba en un enclavament proper a Menorca (que conté un gran biodiversitat). Tot i així, hem hagut de fer una tria de tots els organismes que podem trobar-hi. Alguns d’ells són el rap (Lophius piscatorius), el peix espasa (Xiphias gladius), la daurada (Sparus aurata), el sard (Diplodus sardus), el mero (Etinephelus marginatus), etc... També podem trobar encara algunes espècies de roca, com certs pops, però no són massa abundants degut a la profunditat. En aquest punt hi ha sobretot organismes pelàgics, tot i que encara n’hi ha de litorals. En aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba al fons del mar (on s’haurien d’arrelar les plantes), de manera que només hi trobem organismes que semblen plantes però no ho són (com ara coralls i esponges). Malgrat tot, si avancem uns quilòmetres cap a la costa podríem arribar a trobar flora diversa i fins i tot comunitats de posidònia.

Pesca eficient

Aquesta és sens dubte una pregunta complicada i hem hagut de llegir-nos diverses webs amb diferents opinions i tesis al respecte. Finalment, hem arribat a la conclusió que l'única pesca realment sostenible (a les illes Balears però possiblement a molts més llocs) és la que s'entén com a pesca tradicional o artesanal. La modalitat més estesa per tot l'arxipèlag balear és el tremall amb les seves diferents variants. Des de fa uns anys que s'ha iniciat un procés per legislar la pesca. Algunes de les lleis aprovades són les següents

- La pesca està regulada pels governs autonòmic i central, segons es tracti d'aigües interiors o exteriors respectivament. Les embarcacions dedicades a la pesca artesanal només poden tenen una eslora d'entre 5 i 9 metres, i no poden superar les 10 tones ni els 120 CV de potència.

Diverses modalitats artesanals característiques de les Illes Balears es troben sota una reglamentació específica a causa de la seva importància social, cultural i econòmica. D'una banda tenim els arts de tirada tradicional: el artet i la gerretera, arts usats per a la pesca del gerret o caramel; i la jonquillera, per a la pesca del jonquillo o chanquet. D'altra banda ens trobem amb la Llampuguera, utilitzada per a la pesca de la llampuga.

Segons la temporada de cada espècie objectiu les espècies que tenen major importància (en biomassa) de manera general a totes les illessón: llampuga, sípia, cap roig, rajades, llagosta, moll de roca, escórpora, Déntol, Peguera, xanguet, gerreti peix llimona

A Mallorca té molta importància el jonquillo, tant en l'econòmic com en biomassa (8,5% de les captures i un 13% dels ingressos bruts totals de la pesca artesanal de Mallorca)

Una altre de les espècies més importants és la llagosta i representa el 20% dels ingressos totals de totes les captures, incloent la pesca industrial. També la llampuga a l'illa de Mallorca és molt apreciada culturalment i les seves captures representen el 25% i impliquen un 11% dels ingressos totals de la pesca artesanal a l'illa.

La pesca a Mallorca actualment produeix unes captures de 590 tones i uns ingressos bruts de primera venda de 5,9 milions d'euros. Pel que fa a l'activitat pesquera extractiva total, això significa el 18% de les captures i el 28% dels ingressos bruts de primera venda.

Així doncs, 590 tones anuals són un model de pesca sostenible ja que és aquell que s'utilitzava antigament abans que les factories de peix flotants s’ensenyorissin dels bancs mundials.

Quadre

Títol:"Marina"

Autor: Miguel Ibarz

Tècnica pictòrica: Acrílic/ Llenç

Data: Quadre de l'any 1976

Podem dir que la geografia costanera de Menorca es divideix en dues zones clares. La nord és molt abrupte i desigual, però la sud (en la qual es troba la cala que apareix en el quadre) és molt més planera. Els penyasegats en aquesta zona són molt més suaus i abunden les cales com la representada. Majoritàriament el sol és format per roca calcària.

En quant a la diversitat biològica podem detectar organismes representatius com ara la Daurada (Sparus aurata), que habita les zones fangoses; el Bonítol o bonito en castellà (Sarda sarda), que viu fins els 200 mts de profunditat; l'anfós o mero en castellà (Epinephelus marginatus), queviu fins als 200 mts de profunditat en fons rocosos, o el Llobarro (Dicentrarchus labrax) el qual és molt

cobdiciat per els pescadors.

En el quadre també podem identificar les diferents zones litorals (supralitoral, mesolitoral i infralitoral).

Supralitoral: zona també anomenada d’esquitxos i que mai està del tot coberta d'aigua. En aquesta zona hi trobem molts molsudes i animals de roca. Algunes aus marines també hi posen els seus nius i la vegetació és escassa i molt resistent.

Mesolitoral: zona subjecte a les mares. En el Mediterrani aquesta zona és molt reduïda per causa de la poca intensitat de les mares. Es una zona que a vegades es troba submergida i a vegades no. Hi trobem organismes que necessiten

Mesolitoral: zona subjecte a les mares. En el Mediterrani aquesta zona és molt reduïda per causa de la poca intensitat de les mares. Es una zona que a vegades es troba submergida i a vegades no. Hi trobem organismes que necessiten

Infralitoral: zona permanentment submergida. Òbviament en el quadre no s'aprecia aquesta zona, que comença just per sota del metre, o dos metres depenent de l'intesitat de les mares que dicten la zona mesolitoral. Hi habiten tota classe d'algues, plantes i, en general,