FestivalNits de Classica

MischaMaisky

Dip. Legal: GI.1130-2014

Dimecres 25 de juny a les 21 h. Teatre Municipal de Girona

Mischa Maisky, violoncel

Lily Maisky, piano

ÚNIC ACTUACIÓ A L’ESTAT

PART I

J.S. Bach (1685-1750)Sonata viola da Gamba, en Sol menor BWV 1029 Vivace Adagio Allegro

D. Xostakóvitx (1906-1975)Sonata en Re menor, op. 40 Allegro non troppo Allegro Largo Allegro

PART II

E. Granados (1867-1916)Andaluza (Danzas Españolas, op. 37 núm. 5)

P. Sarasate (1844-1916)Playera (Danzas españolas, op. 23 núm. 5)

I. Albéniz (1860-1909)Tango (España, op. 165 núm. 2)

G. Cassadó (1897-1966)Requiebros

M. de Falla (1876-1946)Suite popular española El paño moruno Asturiana Jota Nana Canción Polo

PROGRAMA

OB

RA

PO

RTA

DA

: Tho

mas

Ruf

f: Su

bstr

at 2

II, 2

003

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Núria Maynou, músic i periodista

Mischa Maisky interpretarà una selecció de peces vertiginoses pel seu renom i autoria, pel seu significat i pel seu virtuosisme. Coneix aquestes obres tan bé com el seu instrument. Si bé moltes d’aquestes no són originals per a violoncel i piano, el prestigiós violoncel·lista se les ha fet seves.

Segurament s’ha parlat més de les sis suites de J.S. Bach que de les seves tres sonates per a viola de gamba i clavicèmbal, però la Sonata en Sol menor té una bellesa extraordinària que els cellistes no van dubtar a traslla-dar al seu instrument. De la peça no se’n guarda el manuscrit, però se’n percep la forma dels concerts italians –que s’estructuren en tres moviments de caràcter ràpid-lent-ràpid, i, al primer temps, una semblança amb el tercer Concert de Brandenburg, d’un àgil diàleg entre solos i tutti–. La sonata porta el segell del Bach més inspirat a través d’uns timbres que dialoguen entre una pluja de notes admirable. Maisky no toca el Barroc dels puristes de l’època, però està orgullós que se’l titlli de romàntic.

La inclusió de D. Xostakóvitx en aquest programa no és atzarosa. El compositor va dedicar la majoria de les se-ves obres per a violoncel al gran M. Rostropóvitx, mestre del mateix Maisky. La Sonata en Re menor és anterior a la maduresa de Xostakóvitx però ja consta dels seus trets inconfusibles. Sentireu tonalitat amb cromatismes en un debat entre llargues línies melòdiques i insistència percutiva. Hi haurà també agressivitat i, sobre les campa-nades del piano, un lament introspectiu que evoluciona fins a perdre’s i fugir en la intriga de l’últim moviment.

La resta de peces del concert, enregistrades en un àlbum pel duet Maisky, compleixen tots els estereotips espanyols. Referents com M. de Falla i G. Cassadó signen aquest repertori apassionant i ideal perquè el violoncel·lista demostri extraversió i versatilitat en volums: dinàmiques contrastants que ratllin els límits. L’intèrpret que ho toca no té més remei que fer-ho entregant tota expressivitat possible.

CO

N1

CE

RT

· M

isch

a M

aisk

y

La interpretació d’un romàntic

Mischa Maisky VIOLONCEL

Mischa Maisky (Letònia, 1948) es va introduir al món de la música des de ben petit, i el 1962 va ingressar al Conservatori de Leningrad. El 1965 va debutar a la Filharmònica de Leningrad i només un any més tard va guanyar el Concurs Inter-nacional Txaikovski a Moscou. Va ser a partir d’aquí que va arrencar la seva carrer musical arreu de l’antiga Unió Soviètica.

A partir del 1970, la seva vida va fer un gir espectacular. Va ser empresonat durant 18 mesos en un camp de treball a prop de Gorky, i quan va aconseguir sortir-ne, va emigrar de l’antiga URSS. Es va instal·lar a Israel i el 1973 va guanyar el Concurs Internacional de Cello Gaspar Cassadó a Florència. Aquest mateix any va debutar al Carnegie hall amb l’Orquestra Simfònica de Pitssburg, sota la batuta de Willian Steinberg. Gràcies a la seva amistat amb Rotropóvitx, va estudiar amb Gregor Piatigorsky a Los Ángeles. Per tant, és l’únic violoncel·lista que ha rebut classes de Rotropóvitx i de Piatigorsky.

El 1982 va començar a enregistrar amb Deutsche Grammophon i la primera gravació va ser el Doble concert per a violí i violoncel de Brahms, juntament amb Gidon Kremer i la Filharmònica de Viena sobta la batuta de Leonard Bernstein. El 1985 va enregistrar les Suites per a violoncel sol de Bach i des de llavors, ha rebut nombrosos premis internacionals pels seus treballs, com ara el Grand Prix du Disque i el Record Academy Prize. El 1992 va tocar per primera vegada als Proms de Londres i el 1993 va participar en el Festival de Salzburg juntament amb Martha Argerich.

Durant la seva brillant carrera ha tocat al costat de pianistes com ara l’esmentada Martha Argerich i Radu Lupu, el violi-nista Gidon Kremer i sota la batuta de Leonard Bernstein, Zubin Mehta, Vladimir Ashkenazi, Daniel Barenboim i Giuseppe Sinopoli.

Mischa Maisky va tornar a Moscou 23 anys després d’haver marxat per oferir un concert i enregistrar obres de Prokofiev i Miaskovsky amb Mikhail Pletnev i l’Orquestra Nacional de Rússia. A partir de l’any 2000, les seves aparicions per Europa han estat amb l’Orquestra de la Suisse Romande, l’Orquestra Filharmònica de Dresden, l’Orquestra Simfònica Nacional de la RAI i la Filharmònica de Sant Petersburg, entre un llarguíssim etcètera. Actualment, ja fa més de 3 anys que actua arreu d’Europa i l’Extrem Orient en recitals amb Lily Maisky, la seva filla, amb qui compartirà també escenari aquest vespre.

Lily Maisky PIANO

Lily Maisky va néixer a París i es va traslladar molt aviat a Brussel·les. Va començar a tocar el piano als quatre anys amb Lyl Temps, i va estudiar amb Hagit Kerbel, Ilana Davids i Alan Weiss. Lily va ser estudiant del Purcell School of Music de 2001 a 2005 on, a més, va estudiar jazz piano. Ha rebut classes magistrals d’artistes de renom com ara Martha Argerich, Dmitri Bashkirov, Joseph Kalichstein, Pavel Gililov i Vitalij Margulis, entre d’altres.

Les seves participacions en concerts l’han portat per tot Europa i Orient, i ha estat convidada a importants festivals com ara Verbier, Progetto Martha Argerich a Lugano, Edimburg, Maggio Musicale Fiorentino, Bèrgam-Brescia, Festival de Piano de Beijing, Franz Liszt a Àustria, Julian Rachlin and Friends a Dubrovnik, Rencontres de Bel Air a França, Gstaad, Schlesswig-Holstein, Berlín i altres.

Lily ha treballat sota les batutes de directors de l’alçada de Leonard Slatkin, Thomas Sanderling, Gerd Albrecht, Daniel Raiskin, Alberto Veronesi i Charles Olivieri Munroe, entre d’altres. A més, ha interpretat parts de solista i obres d’ensemble en sales tan prestigioses com el Royal Festival Hall a Londres, Konzer-thaus a Viena, Prinzregentheatre a Munic, Leiszhalle a Hamburg, Konzerthaus a Berlín, La Fenice a Venècia, Beethovenhalle a Bonn, Suntory Hall a Tòquio, Teatre Olímpic a Roma, Conservatori de Moscou, Philarmo-nie de Sant Petersburg, Carnegie Hall de Nova York, Centre d’Arts interpretatives de Seül, Megaron d’Atenes i Buckingham Palace, entre molts altres.

Lily ha participat en diversos enregistraments de Deutsche Grammophon i EMI, i els seus recitals i concerts s’han retransmès en ràdios i televisions d’Europa i Àsia. El seu últim disc, amb Avanti Classics, compta amb el violinista guanyador d’un Grammy Philippe Quint. Lily té una especial predilecció per la música de cambra i és companya habitual de duo de Mischa Maisky, així com del Trio Maisky amb el seu germà. Lily ha treballat amb artistes de la talla de Julian Rachlin, Janine Jansen, Dora Schwarzberg, Renaud Capuçon, Chantal Juillet, Sergey Krylov, Martha Argerich, Nicholas Angelich, Frank Braley i Gérard Caussé així com amb Alissa Margulis, Hrachya Avanesyan, Geza Hosszu-Legocky, Boris Andrianov, Isztvan Vardai, Alexan-der Mogilevsky, Orfeu Mandozzi, Alena Baeva, Boris Brovstyn i el Quartet Szymanowski.

… Bach va compondre les Sonates per a viola de gamba pensant en el seu patró?Al príncep Leopold d’Anhalt-Köthen -al servei del qual Bach hi va treballar entre 1718 i 1723- li agradava molt aquest ins-trument i sembla que el tocava força bé. Un altre al·licient que probablement va empènyer Bach a compondre per a viola de gamba va ser la presència de Christian Ferdinand Abel com a músic de l’orquestra del príncep. Abel era en aquells moments un dels més grans intèrprets alemanys de viola. La interpretació amb violoncel d’aquesta música no és un fet excepcional: grans solistes com Casals, Fournier, Yo Yo Ma, o el mateix Maisky, han tocat o enregistrat aquestes obres amb aquest instru-ment.

... Maisky coneix molt bé la música de Xostakóvitx?El violoncel·lista letó va estudiar als conservatoris de Riga, Leningrad i Moscou. En aquest últim centre va formar part de la classe de violoncel del gran Mstislav Rostropóvitx, amic personal de Xostakóvitx, i dedicatari d’algunes de les seves obres. Rostropóvitx i Xostakóvitx van arribar a tocar plegats la sonata que sentirem avui, que sonà per primera vegada el dia de Nadal de 1934, a Moscou.

… el Tango d’Isaac Albéniz és en realitat una havanera?El músic de Camprodon el va compondre originàriament per a piano. Era l’any 1890 i formava part del recull Espanya. Seis hojas de álbum. El caràcter tranquil de la peça ens situa més en el món de l’havanera que en el del tango. L’escriptor cubà Guillermo Cabrera Infante, però, deia que “en el tango s’escolta una havanera llunyana”. D’aquesta partitura, com passa en moltes peces d’Albéniz i també de Granados, se n’han fet diverses transcripcions, ja sigui per a guitarra, per a violí i piano o per a violoncel i piano, com la que sentirem avui, arreglada pel mateix Mischa Maisky.

... la Suite Popular Española de Falla es basa en un cicle de cançons?Són les Siete Canciones Populares Españolas, per a veu i piano, que el compositor gadità va compondre l’any 1914, inspirant-se en el folklore de diverses regions de la Península. Tot i la freda acollida de l’estrena a Madrid, ràpidament es convertiria en la música vocal més coneguda de Falla i es va difondre amb rapidesa, especialment les diverses transcripcions que se’n van fer, on el violí o el violoncel substitueixen la part de la veu. Les versions instrumentals d’aquesta música suprimeixen la segona cançó (Seguidilla Murciana) i deixen el recull en sis peces.

... el nom de Gaspar Cassadó va molt lligat al de Pau Casals?Tots dos van ser grandíssims violoncel·listes. Cassadó va ser l’alumne que més anys va estudiar amb Casals (1908-1914). L’anomenava “el meu pare espiritual”. A ell va dedicar-li el seu Concert per a violoncel, de l’any 1926; i col·laborarà diverses vegades amb l’Orquestra Pau Casals. Posteriorment, però, es van distanciar arran d’una polèmica carta publicada al New York Times, en la qual se cita l’enuig de Casals per l’ús que Cassadó va fer del seu nom, després d’actuar en països sota règims feixistes com Alemanya, Itàlia o Espanya. Passats els anys, es reconciliarien.

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

S a b i e s q u e . . . ?

C O N 2 C E R T

Xavier Sabata i Kenneth Weiss

Dissabte 28 de juny a les 21h

Claustre de la CatedralPreu: 25 €

C O N 3 C E R T

Fabio Biondi i Kenneth Weiss

Diumenge 29 de juny a les 20h

Claustre de la CatedralPreu: 25 €

P r o p e r s c o n c e r t s

WEB DE MISCHA MAISKYwww.mischamaisky.com

¡ESPAÑA!Obres de Falla, Granados, Sarasate, Albéniz, Cassadó...Mischa Maisky (violoncel) · Lily Maisky (piano)CD DEUTSCHE GRAMMOPHON (2011)

CELLO ENCORESObres de Bach, Brahms, Ravel, Rakhmàninov...Misha Maisky (violoncel) · Pavel Gililov, Daria Hovora, Sergio Tiempo (piano)CD DEUTSCHE GRAMMOPHON (2013)

10 CLASSIC ALBUMS (cofre)Obres de Bach, Schumann, Saint-Saëns, Mendelssohn...Mischa Maisky (violoncel) · Diversos pianistes acompan-yants i orquestresCD DEUTSCHE GRAMMOPHON (2013)

THE COMPLETE DUO RECORDINGS (cofre)Obres de Bach, Beethoven, Debussy, Xostakóvitx...Mischa Maisky (violoncel) · Gidon Kremer (violí) · Martha Argerich (piano) CD DEUTSCHE GRAMMOPHON (2012)

R e c o m a n a c i o n sPere Andreu Jariod

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S