MIRADOR / LA MEMÒRIA DE FAULKNER - Edicions de 1984
2
50 L’AVENÇ 401 MAIG 2014 MIRADOR / LITERATURA Q uan algú em pregunta què pot donar la literatura que no pro- porcioni qualsevol artefacte audiovisual el convido a llegir l’obra de William Faulkner, feta a partir de la memòria, de la religió i de la ima- ginació, però sobretot de la paraula. Els seus llibres contenen unes quantes escenes que bé poden traduir-se al for- mat cinematogràfic, però la majoria dels passatges resulten tossudament li- teraris. ¿Com es pot mostrar un “hor- ror protuberant” o una “heterodòxia cerimoniosa”? ¿Són visibles uns bran- quillons que fan pensar en “els cabells esbullats pel corrent d’una dona ador- mida sobre el fons profund d’un mar sense vents ni marees”? ¿Com es pot filmar un home que “tenia pinta de di- rector d’una escola metodista domini- cal que conduís un tren regular de pas- satgers durant la setmana, o al revés”? I, finalment, ¿és possible visualitzar en una pantalla un nas descrit de la ma- nera següent? “Semblava que el cre- ador o el primer terrissaire hagués des- cartat el nas original i algú d’una escola radicalment diferent hagués re- près l’obra inacabada, o potser un hu- morista despietat o bé algú que només havia tingut temps d’estampar al mig de la cara un avís frenètic i desespe- rat”. La prosa de Faulkner és una mos- tra de llibertat absoluta. No se cenyeix a cap esquema ni a cap fórmula (ni tan sols a cap de seva). Cada pàgina de qualsevol dels seus llibres es pot orien- tar cap a una direcció que cap lector hauria gosat preveure. Aquesta carac- terística, la comparteix amb Herman Melville (no m’imagino ningú capaç d’escriure un deliri tan rodó com Moby Dick tret d’un Faulkner que hagués es- tat mariner). Poques de les situacions que narren aquests dos pioners són ex- traordinàries, i no obstant són capa- ços de dotar-les de components èpics a còpia de talent i de recursos manlle- vats a Homer i a la Bíblia. UN MICROCOSMOS AUTOSUFICIENT. El llo- garet, que arriba amb una excel·lent traducció de Maria Iniesta i Agulló, es va publicar amb el títol The Hamlet el 1940, un any després de Les palme- res salvatges. Com la majoria dels seus llibres, Faulkner el situa al comtat ima- ginari de Yoknapatawpha, al nord del Mississipí. En aquest cas, se centra en un conjunt de cases i masos anomenat El Revolt del Francès, que forma un microcosmos autosuficient: “Sufraga- ven les seves pròpies esglésies i esco- les; es casaven entre ells, de tant en tant cometien adulteri, més sovint ho- micidi, i ells mateixos es jutjaven i exe- cutaven. Eren protestants, demòcra- tes i prolífics, i no hi havia ni un sol terratinent negre en tota la regió.” El subtítol del llibre és Una novel·la de la família Snopes. El primer capítol comença amb el terratinent Will Var- ner assegut en una cadira a l’antiga fin- ca del Francès, ara abandonada, que és l’única propietat que ha comprat i no ha aconseguit vendre-la a ningú. Poques pàgines després apareix el pri- mer dels Snopes, que no formen una família nuclear sinó més aviat una constel·lació de grimpaires. Vius, silen- ciosos i calculadors, de mica en mica es fan càrrec de la botiga de Will Var- ner, de la ferreria, fins i tot de l’escola. Una de les característiques de l’es- til de Faulkner és que narra amb tot luxe de detalls escenes que no són re- llevants per als protagonistes de la no- vel·la, que d’aquesta manera va for- mant meandres i afluents que al cap d’unes pàgines tornen al corrent prin- cipal. En el llibre primer d’aquesta no- vel·la hi trobem una llarga història de cavalls comprats, venuts i recomprats que, a part de delectar el lector que no té pressa, serveix tan sols per mos- trar les causes de l’“avinagrament” del pare d’un dels protagonistes. Les germanes, magníficament descrites, no tornen a aparèixer en tot el llibre; entenc que tenen la funció d’introduir uns caràcters femenins que trobaran un eco més endavant. La protagonista del segon llibre, fi- lla de Will Varner, és un dels perso- natges més immòbils de la història de la literatura: “Ja de ben petita sabia que no volia anar enlloc, que al final de qualsevol progressió no hi troba- LA MEMÒRIA DE FAULKNER Edicions de 1984 comença, amb El llogaret, el projecte de recuperació de l’obra de William Faulkner en català. VICENÇ PAGÈS JORDÀ Marion P. Wolcott (1910-1990), Natchez, Mississipi, agost de 1940 Library of Congress
Transcript of MIRADOR / LA MEMÒRIA DE FAULKNER - Edicions de 1984
50 L’AVENÇ 401 MAIG 2014
MIRADOR / LITERATURA
Q uan algú em pregunta què potdonar la literatura que no pro-porcioni qualsevol artefacte
audiovisual el convido a llegir l’obrade William Faulkner, feta a partir dela memòria, de la religió i de la ima-ginació, però sobretot de la paraula.Els seus llibres contenen unes quantesescenes que bé poden traduir-se al for-mat cinematogràfic, però la majoriadels passatges resulten tossudament li-teraris. ¿Com es pot mostrar un “hor-ror protuberant” o una “heterodòxiacerimoniosa”? ¿Són visibles uns bran-quillons que fan pensar en “els cabellsesbullats pel corrent d’una dona ador-mida sobre el fons profund d’un marsense vents ni marees”? ¿Com es potfilmar un home que “tenia pinta de di-rector d’una escola metodista domini-cal que conduís un tren regular de pas-satgers durant la setmana, o al revés”?I, finalment, ¿és possible visualitzar enuna pantalla un nas descrit de la ma-nera següent? “Semblava que el cre-ador o el primer terrissaire hagués des-cartat el nas original i algú d’unaescola radicalment diferent hagués re-près l’obra inacabada, o potser un hu-morista despietat o bé algú que noméshavia tingut temps d’estampar al migde la cara un avís frenètic i desespe-rat”.
La prosa de Faulkner és una mos-tra de llibertat absoluta. No se cenyeixa cap esquema ni a cap fórmula (ni tansols a cap de seva). Cada pàgina dequalsevol dels seus llibres es pot orien-tar cap a una direcció que cap lectorhauria gosat preveure. Aquesta carac-terística, la comparteix amb HermanMelville (no m’imagino ningú capaçd’escriure un deliri tan rodó com MobyDick tret d’un Faulkner que hagués es-tat mariner). Poques de les situacionsque narren aquests dos pioners són ex-traordinàries, i no obstant són capa-ços de dotar-les de components èpicsa còpia de talent i de recursos manlle-vats a Homer i a la Bíblia.
UN MICROCOSMOS AUTOSUFICIENT. El llo-garet, que arriba amb una excel·lenttraducció de Maria Iniesta i Agulló, esva publicar amb el títol The Hamletel 1940, un any després de Les palme-res salvatges. Com la majoria dels seusllibres, Faulkner el situa al comtat ima-ginari de Yoknapatawpha, al nord delMississipí. En aquest cas, se centra enun conjunt de cases i masos anomenatEl Revolt del Francès, que forma unmicrocosmos autosuficient: “Sufraga-ven les seves pròpies esglésies i esco-les; es casaven entre ells, de tant entant cometien adulteri, més sovint ho-micidi, i ells mateixos es jutjaven i exe-cutaven. Eren protestants, demòcra-tes i prolífics, i no hi havia ni un solterratinent negre en tota la regió.”
El subtítol del llibre és Una novel·lade la família Snopes. El primer capítolcomença amb el terratinent Will Var-ner assegut en una cadira a l’antiga fin-ca del Francès, ara abandonada, queés l’única propietat que ha comprat ino ha aconseguit vendre-la a ningú.Poques pàgines després apareix el pri-mer dels Snopes, que no formen unafamília nuclear sinó més aviat una
constel·lació de grimpaires. Vius, silen-ciosos i calculadors, de mica en micaes fan càrrec de la botiga de Will Var-ner, de la ferreria, fins i tot de l’escola.
Una de les característiques de l’es-til de Faulkner és que narra amb totluxe de detalls escenes que no són re-llevants per als protagonistes de la no-vel·la, que d’aquesta manera va for-mant meandres i afluents que al capd’unes pàgines tornen al corrent prin-cipal. En el llibre primer d’aquesta no-vel·la hi trobem una llarga història decavalls comprats, venuts i recompratsque, a part de delectar el lector queno té pressa, serveix tan sols per mos-trar les causes de l’“avinagrament”del pare d’un dels protagonistes. Lesgermanes, magníficament descrites,no tornen a aparèixer en tot el llibre;entenc que tenen la funció d’introduiruns caràcters femenins que trobaranun eco més endavant.
La protagonista del segon llibre, fi-lla de Will Varner, és un dels perso-natges més immòbils de la història dela literatura: “Ja de ben petita sabiaque no volia anar enlloc, que al finalde qualsevol progressió no hi troba-
LA MEMÒRIA DE FAULKNEREdicions de 1984 comença, amb El llogaret, el projecte de recuperació de l’obra de
William Faulkner en català. VVIICCEENNÇÇ PPAAGGÈÈSS JJOORRDDÀÀ
Marion P. Wolcott (1910-1990), Natchez, Mississipi, agost de 1940
Libr
ary
of C
ongr
ess
50-51 mirador pages B4 oju baner.qxd 15/04/2014 14:25 PÆgina 50
MAIG 2014 L’AVENÇ 401 51
ria res de nou ni d’insòlit, que arreu isempre un lloc era exactament igualque un altre”. Aquest personatge téla particularitat de despertar unaatracció irrefrenable en els homes, quedesprés dels meandres corresponentsfarà avançar la història. Per mostrarque aquest atractiu ja existia durantla primera adolescència, Faulkner re-
lata com se n’enamora el mestre d’es-cola. Abans, però, descriu el funcio-nament de l’escola quan hi ensenyavael mestre anterior, que serveix per in-corporar frases com la següent: “Lesnoies no tenien cap respecte ni per lesseves idees i coneixements ni per la se-va capacitat de transmetre’ls; els noisno tenien cap respecte per la seva ca-pacitat no ja d’ensenyar-los res sinóde fer-los obeir i comportar-se o ni tansols tractar-lo amb miraments –qües-tió que feia molt que havia superatl’estadi del simple amotinament perconvertir-se en un mena de circ romàbucòlic, com l’assetjament d’un ósdesdentegat i sarnós.”
El protagonista del tercer llibre ésun Snopes que ja havia aparegut, i queserveix a l’autor per mostrar el puntde vista d’un retardat mental, com jahavia fet a la novel·la El soroll i la fú-ria. Com que aquest personatge s’ena-mora d’una vaca, Faulkner ens expli-ca la vida de l’amo de l’animal: lainfantesa al poble, la joventut fugintd’una noia que el perseguia en silenci,el retorn, el casament, la mort prema-tura de l’esposa, el dolor (davantaquestes pàgines, el lector té dues sen-sacions: no sap on va el llibre, no volque s’acabi). En paral·lel, un personat-ge secundari va deixant de ser-ho –desecundari– i es mostra com l’habitantmés intel·ligent del Revolt del Francès.
El quart i últim llibre s’inicia ambuna llarga i esplèndida escena en quèun foraster pretén vendre uns ponisamb prou feines domats als vilatans.Aquestes pàgines serveixen per intro-duir un personatge nou, que es defi-neix justament quan l’escena dels ponis està a punt de concloure. A con-tinuació, un doble judici acaba de di-buixar el personatge. El desplegamentde recursos literaris d’El llogaret con-flueix a les últimes pàgines: torna alprimer pla la finca abandonada queapareixia al començament, que undels Snopes aconsegueix endossar alpersonatge que semblava més llest delllibre.
UN JOVE DEL CAMP. Una de les claus d’Elllogaret és que, tot i ser una novel·lasobre els Snopes, no accedim mai ales seves llars, als seus càlculs, als seusdesignis. Només els coneixem a tra-vés dels altres personatges, com arala colla d’ociosos que passa les ho-res asseguts al porxo de la botiga, quesovint s’equivoquen en els judicis. D’aquesta manera es mantenen la con-fusió i la incertesa. Pel que fa a l’es-
til compositiu, a vegades Faulkner ex-cel·leix més en la presentació dels per-sonatges que en la narració, ja que lipermeten incloure sentències. Tambéés cert que resulta difícil escriure dià-legs memorables quan els protagonis-tes saben molt més del que diuen.
Com Balzac a La comèdia humana,a cada llibre Faulkner afegeix una di-mensió més al seu món, on apareixenpersonatges d’altres novel·les seves.A diferència de Balzac, però, no cau enla professionalitat del que ha d’escriu-re un nombre mínim de pàgines per diai no aconsegueix dissimular-ho. La fa-talitat i la violència transcendent fanpensar en el Borges dels gauchos des-tres i orgullosos, de les venjances i elsduels, que arribaria molt després, el1970, amb El informe de Brodie. Pe-rò en qui fa pensar més és en el mateixFaulkner: hi trobem la fúria del Po-peye de Santuari, la tossuderia del pro-tagonista de Sartoris.
William Cuthbert Faulkner (1897-1962) va créixer a Oxford, un pobletde 2.000 habitants. Va estudiar finsals disset anys, no va viatjar gaire –ide fet els seus escassos trasllats no vanafectar els millors llibres que va es-criure–, era enemic de tertúlies literà-ries i de tot el que s’assemblés a la crí-tica o a la teoria. “Ets un jove delcamp, tot el que coneixes és un petitindret del Mississipí on has nascut”,li va dir Sherwood Anderson, i no s’e-quivocava.
Una de les claus d’El llogaret és que,tot i ser una novel·lasobre els Snopes, no accedim mai a les seves llars, alsseus càlculs, als seusdesignis. Només elsconeixem a través delsaltres personatges. D’aquesta manera esmantenen la confusiói la incertesa.
William FaulknerEL llogaret
Traducció de Maria
Iniesta i Agulló
Barcelona: Edicions
de 1984, 2014, 464 pp.
22,90 ¤
50-51 mirador pages B4 oju baner.qxd 15/04/2014 14:25 PÆgina 51
