2

De bólid

MIRABDR

En una penya de café, els reunits, simpatitzants de diferents •partits•políties ariaven treient els drapets al sol ab caplavan,ters de cada bándol. Que si aquest amb elBanc de Terrassa, que si aquell amb la Companyia General del Suro, que si Peltre. amb

•els Montserrats...vosaltres, els d'Acció Catalana, teniu

aquel! ex-regidor defensor del bomber queva fer cremar la bandera catalana...—exclamaya un addicte a la Lliga.

—IPer6 si fa d'alió més temps que estáfent de pronoi a casa vostra ; encara no ten'has assabentat 1...

Comeníarils esportíus

Dijous passat, a la sortida dell partit Barcelona-Girona e-- de trágica merrebria pelssocis blau-grana s'escoltaven apássionatsi divertits comentaris.

—No ho comprenc ; aquests gironins han.aguantat• l'atac deis jugadors del Barcelonad'una manera héróica—comentáva algts.

—Tingui presente-71i replicá un altre—queper alguna cosa aquestá gent agúan•aren un

siti que ha esdevingut hist6riC.

líndignacionsEl soei del Barcelona, despees de l'empat

amb Girona; sembla que cridaVa arrib lamáxima indignació :

—Després resultat així, potser ja se

ria hora de. dernanar la dissolució de LesCortá

No és'pertnés d'aplaudirNo tothom ho sap encara, a desgrat de

fer ja molt ftemps que es practica dins lessectes a,narquistes barcelonines, el ritus queanem a explicar.

El fet és que hom no permet aplaudir elsoradors, en els mítings organitzats per. laC.. N.. T. o la F. A. .1.: Per qué? Els anar

quistes diuen que aixó d'aplaudir :contradiiaIlurs principis sobris i contraris a l'exaltació de l'home.

Quan un orador acaba el seu discurs ambtšn pinyol d'aquells semblant a un volcá en

erupció, certa •art del públic, enardit, inicia un aplaudiment. Peró, tot just començáts eas palmells, él siseig eixordador i unánime de la resta d'assistents apaga fulminantment l'entusiasme.

L'altre dia, al míting de la Monumental,un 'Coneurrent anostrá la seva inflamada admiració aplaudint frenéticarnent. U faistase fi encará i l'expulsá violentament del local, tot dient-li :

-

—Que us creieu que és el Poliorama,aixtz?

Noées de l'anarquísme local

Splidchridad Obrera, tarí tradicianalmentcatalanófoba, encara que sembli estrany va

catalanitzant-se. Efectivarnent ; no fa gairesdies •publkava, ja, l'anunci en catalá dunaconeguda sastreria.

* *

El «front únic» de Gas i Electricitat haestat sabotejat, com sap tothom, per laC. N. T. •

Aixó no ha estat obstacle, peró, perquéPórgarn de la F. A. I., davant les gestionsreeixides del «front únic», publiqués una informació atribuint-se, a base de fer confusionisme amb els mots, deis seus ene

Mies.

El diari deis «comités deseoneguts» aprofita totes les ocasions per atiar l'odi, no deles classes socials, sinó de les classes étniques. -Cada dia, en un parágraf o altre,hom encen -el foc de la discordia deis mur

cia•ns contra els catalans.•

el cas és aquest : que dins la «Regional»eneara

• són majoria els catalans , que no

s'han adonat que la mentalitat reaccionaria, ultramontana, agrária! ! 1, del • senyorRoyo Villanova, ha envait les columnes liibertáries (?) i apolítiques (sic) de .1a Soii.

LES BALEARS DESENCALMADES

"Ibiza a sus corsarios"La Voz de Ibiza — un dels dos diaris de

amlxlós de la política d'En .March, com

quasi tots els de les Balears aquell diaera emocionánt. El- seu fans. (guanyava moltIlegit en veu alta) produje aquella formigorpreludi de l'entreteniment més pregon. Titulat Sucesos luctuosos, començava així :

«Tiempo, sí, mucho tiempo hacía quenuestra Ibiza del alma no había visto a sus

hijos faltando al quinto mandamiento.

manes fieros, conmina a los cansados «trabajadores marchen de allí en seguida» ; etcétera, etc.

Després ve quan el maten. El fons acabaamb la següent exhortació :

»Y ahora, con• el corazón partido de tristeza, exclamamos

»! Hermanos nuestros hijos! :

»? Seréis 'tan crueles, que con vuestros atolondrados actos, daréis lugar a que el mundo

La muralla que tanca la par/ alta de la ciutat d'Eivissa

»Aquella negra historia. de nuestra cuna

ebusitana iba pasando poco a Pócó al terreno dé la leyenda cuándo no al . Campo. delolvidó.

»La Guardia Civil, tan movida de un punto á otro treinta anoS atrás, ,estaba ahoraentre nosotros en el mejor de los paraísos.

»leas rivalidades amórosas„ pesaron ya,en esta tierra amable y hospitalaria, a lahistoria para .luego •

trasladarse á la leyendao al mito.

•

»En pocas palabras, , que •el crimen y elasesinato eran en Ibiza cada vez más desconocidos; y esperábamos. que las nuevas

generaciones lo desconocieáen• pélr completo.»Pero... vuelve el santo la espalda, y en

menos de veinticuatro horas son dos los crímenes de muerte cometidos en este tranquilo paraíso.

»Es en la pintoresca villa de San Antonio, el domingo día 3, que dos rapazuelosde 16 anos el uno y de 14 el otro, rinenestúpidamente por una. futeza, y el primero,de un navajazo, corta la existencia del se

gundo.»e Motivos? Los naipes, .! malditos naipes!,

y la poca experiencia de sus cortos anos.»Por una baraja de cartas, ! ojalá nunca

las hubiese habido!, y por una broma depésimo gusto, se mata atolondradamente a

un semejante,' se quita la vida a .un ninode 14 anos y se Ja arrebata 'otro dé 16.»

L'altre succés? Reprodulm-ne dos' parágrafs, nornés :

«V trabaja y trabaja [el després assassinat] cantando alegremente su contento porlas «moneditas» que piensa ganar para sus

viejecitos padres que tanto • lo necesitan.Suda a raudal" pero sonríe ,a mares ;

• y asíllega la hora del meridiano. e

»A esto que han encendido unos manojosde. lena seca para calentar su frío condumio,aparece un viejo que dice ,ser .el dueno, elcopete en Mano y con voz de trueno y ade

•

t

111111111111111111~1~1

Només les

pedres en

galzadesamb un art

refinat me

reixen el

nom de joies

¦ime

Rambla del Centre, 33

Passatge Bacardí, 2

que nos rodea confeccione tina nueva ediciónde nuestra negra .leyenda?»

LLEGENDA NEGRA

Leyenda negra? Dones, sí. Fixeu-vos en

alió de la negra historia de ,nuestra cunaebusitana o nuestro crinzinoso tasado, i ven

••1 reedificat innombrables vegades, i qui s'hi

podia ficar hi feia un segle d'estada... finsque arribava un altre que l'en treia.

Bis cartaginesos foren els primers estadants, collocaren u:n sentinella a cadascundels talaiots que coronen bata la costa i lidonen un aspecte d'immens castell flotant.Aquell sentinella fou rellevat per un deromá ; aquest, per un altre d'un altre país,i així successivament una colla de segles,dos ulls han mirat nit i dia 'si apareixienvuit veles en Unja de combat enllá de l'horitzó. Per aquestes torres ha mirat un homede cadaseuna de les ras mediterránies. Elnora d'aquests talaiots ja és un doeument ;tantost és un .nom catalaníssim, com arábic,com. liatí, etc.

UN MONUMENT DE CARA A LA MAR... .

Hem donat una idea de la história an

tiga, egitadíssima, d'Eivissa. Dones bé ;fins passada la reconquista catalana, tot

plegat no fu més un joc de criatures. Nofou fins uns temps posteriors que Peivisseneanava amb una arma a a má de sol a sol.Estava caVant o pescant tranquillamentl'eivissene sempre ha sabut harmonitzaraquestes dues feines que a quasi a tot arreu

són incompatibles — i havia de córrer a

Iluitar'a l'altre extrem de l'illa, a Portrnanyo la baffle de Santa Eulália, contra una

tropa d'argelins que se iii emportaven tót.Eivissa fou un niu de pirates, -Inés en

cara •el seu apendix, Pilla de Formentera,d'on marxá tothom comeneant per. uns feares que hi havien establert conVent, al lecanomcnat tgaló des 'Frares, i fins força mo

dernament• ha romás deshabitada. •

Una matinada qualseval, sis o set galeresarge_lineS o. turques desembarcaven, arrasayen •tot el que no podien cndur-se, feienunes 'guantes morts, i• després hozn notavala manca,d'un parell de dotzenes de donesi altre tant de erzatures. Els átacs de vegades; eren .així, per sorpresa ; •d'altres, tenienveritable carácter de guerra. Segoná-comanaven les coses, hi havia pirata que ja no

embareava mai'més : si quedava viu, árrossegant un grilló havia de regar tomaquereseivissenques tot el que Ii restava ,per vitire.

EIS • eivissencs, qué feien? Vigilaven niti da 1 es defensaven com a dleons. Algunavegada,"peró, arribaven erg argelins i es'tro

Església del no;d

reu que•

hein dé •fer una mica d'história,d'história d'Eivissa. Més que 'una história,és una magnífica novel-la d'aventures. I mentre duri aqueste informació d'Eivissa, en;haurem de referir a la seva histbria, no mas,

sa ordenadament, peró,. aixó si, mait sovint.A Eivissa, la história, fins la remota, o

mediata, encara és viva. encara es palpa.Liegenda negra a Eivissa? I ea... Els

eivissencs, cona hem acabat de veure, sónels primers de creure-skho. A Mallorca tarnbé us diran que anys énrera molts correus

d'Eivissa arribaven emb -un home ernmaniilat que havia fet una mort.

Qué passava? Es que els eivissencs sénmala gent?

Tot l corlead. A Eivissa no es roba maires: Les portes són sempre obertes •, si estantancades, hi ha 'la clau al pany. De nit (jano dic de dia)•podrieu anar vinyes a travésmés segurs que pel corredor de casa vostra.

Al foraster el porten en palmes. iEntreua una masia i sentiu alió de «rnengeu, bevete fumeu». lEn fi, una hospitalitat com

noMes se'n sent parlar i no sembla que.exis7teixin.

Dones; parqué es mataven els eivissencs?Ni en tres ni en quatré•mots no es respon

totalrnent a aixée Per a ,fer-ho, hom s'heuria de referir no •menys •qué á tota le história dlEivissa, o si es vol dé les Pythiusas.

Es maten (o es 'mataVen) perqué tenenun concepte calderoniá de l'honor i nnes

costums de festejas estranyíssimeS (cau deraons mai vist); perqué tenen molta menysestima a lA vida que la gent del con

tinent i estan acostumats á 'jugar-se-la ;

perqué l'aventura' i la dluita (corsária o con

trabandista) han estat 4 seu pa de cada dia ;

per aixó • tot el dia van armats i sangs ca

lentes i amb quatre gotes de mora...

A tots els paisos • us poden ensenyar una

vall i ns dirarn : Fa Mil ánys aci va haverhi una batalla. A EivisSa üs ensenyen un

cenen i us diuen : «AqueStes parets forenesfondrades des de fora i reedificades una

vegada dins, per cartaginesas, romans, bárbars, moros, 'bizantins, carlovingise aragonesos, pisans, moros, pirates i mš

•

pirates,catalans, corsaris de tots elS pavellons», ius en •diuen les-dates i-us sembfará repassartotá la história del món Mediterrani.

La Península Ibérica ja ha perdut elcompte de les vegades que ha estae envaida.A Eivissa, ere aquest ratt, tot aixb és elevatal quadrat. .• •

Quan algú -teniasuatre naus, se n'anavae_ap.. Eivissa : ~tia de Sicilia, d'Alger,

`ae• Barcelona—eytació de pas? De vegadesja hi restava. lina norta de regadiu, bon soli bons miradors, quin botí ! L'illa era asse

quible ja no. Hi ha un castell•baven poc mehys que des-guarnida. Bona

1.:a.

-e•--eret•e:1;e1 11-

de l'illa

baven poc rnenys que desguarnida. Bonaocasió ! Sí, peró• era qüestió de fer-hi pocaestada. Ja Sabien qué els pertoeava fer : retornar u casa volara, car els eivissencs hiereri s'havien creuat poi cainí. Delensarse, namés, hauria estat mesellisme. Quana un li prenen el que té, fins la dona i lescriatures, vol anar a tornajornals. De vegades els'eivissencs anaven de nit al port d'Algez- i retornaven amb dos vaixelis de

eivissencs han tingut fama d'ésser elsmillors marinera. Mediterrani. Granavantatge Per a sser corsari ! Eivissa fouun IIIVat 'd'insignes corsaris. Sén els heroisracionals ; tenen un monument, un elegantobelisc al peu del port. De cara a la mar hiha una dediCatória amb lietres de gros carácter : ames. A SUS .COWSARIOS..» .

L'HEROT NACIONAL

—Ah ! Els nostres corsaris, quina gent !—cm.deia un eivissenc davant eh monument-7-. El corsari més valent de tots elsque navegaren per les mars En Riquer !I E,n Bernat I En Sala! En Ferrer !...

Ps expliquen la gesta máxima d'En Riquer, que aniversáriament és celebrada ambfestes : Mentre 'Ere'Riquer tenia el seu xabec, en -sec, un corsarz angles, dit el Papa,emb un bergantí cem una catedral es passéjavá fatxendós.ament .per davant d'Eivissa.Corri En. Riquer pocha aguantar semblantprovocació?

•

Tot Eivissa se li 'oferia. Triad'honieS. Llencen 01 xabec—vuit vegades méspetit que la nau del Papa-ea l'aigua i surten fora port." Per canons el Papa podiames ; per?" En Riquer aconseguí abordar i,cos a cos, ganiveta en rriá; triomfá netament. A -la nit, En Riquer, portant de pre.soners el «cardenalat» subsistent del Papa—uns corSaris del nord decorats amb calaveres per braços i pitreres:—, retornava alport.

!Vientre el eombat, que durá tot él dia,tots els eivissencs apilotats en ralms humansa la muralla, intervingueren a tall de públic.Cridaven, ameráven i,-atiaven : Ara, ara :fort ! Mossega-li un ull !

*

En el boci de literatura reproduida en comenar, repeticiarnent es diu que Eivissa ésune paradís. Veieu si n'és de bo aquell artide? Aixó són incapaços de confessar-hoquasi toti-els que han visitat Aquests,d'una manera espontánia, formen com unamenaede maçoneria. Callen com uns morts.No voten • que es sápiga gaire, de por deperdre el paradís. M'esposo, potser, a repre&Mies criminals per haver-ho dit en públic.(Seguirá) CARLES SENTIS

El vot femenf. guan la história de Menon Lescáut va començar a tenir aqueli éleiformidable que encara dura, les dones, engeneral, van guanyar una considerable ba.talla al món. La batalla va ésser la següent.-Una dona de vida irregular agafava els aires;més tendres i més ipatétics d'una gran heroi.na. Manon feia plorar les altres dones, finses feia admirar, fins es feia envejar. No és:que abans dones de moral absolutament esqueixada no haguessin jugat un gran papersobretot entre aquella societat borbónica qa?va fer possible la história de Manon. Peró lamoral d'aquestes dones no transcendia foradeis seus medis tancats i inoculats contratotes les malalties. Per la •burgesia i pelble les dones de vida irregular no podien és.ser hertz:fines. Per una carnissera de París.Madame de Montespan era una senyorá eón.'rectissima i considerable. En canvi:ManonLeseetit era el ceje era, i moltes boles tendres mirades i delicades podien sentir-se

'amb la imaginació, dintre el cor i dintrel'ambientde Manon. De fet Mánon va ésser Amareivindleació;• encara que controlada ipel Inéspur ascetisme, d'una classe determinada dedones a les quals se'ls negava el, pa i la, sal.Després, unS quants anys més tard, i enna qpóca romántica, Duáres va anar unamica enllá escrivint• La Dama de les.: Carnélies. Aquesta obra és el, drama més emocio_nant, més teatral 1 de més ekit de tots els cldteatre modem. EnCere no s'ha trobát unaobra que substitueixi La Darrut de léS Ceiméliés. L'home que tingués la sort d'eScriurela es feria milionari en poc temps. •

,

Diurnas va anar molt més en114 que l'abatPrévost: LA Margarida Gautier és una donáirregular ámb tots'els ets i uts, i la Seva glorificació d'heróina sublim está feta ami>tota la barra. Aquest humaníssim sentimee_talisme ilepissós que hl ha en el •fónS'éte totés les criatures• cristianes', mai no ha•'estattan ben explotat Caín en la creciógarida Gautier.

' Jo considero equestes .CoSés com un triomffemení. En l'época romántica només les princéseS, noméS leS santes, només les dones devida irregular tenien la fiamejant aureola deles heroinee- Queclava la Sorda, da trista, lapácient bürgesia dé les dones que rebién visiteS, que aneven a ,inissá, que feien Platesde crema i que s'enemoraven d'un diplornátk ó d'un guardia civil: Aquesta bonaburgesie passaVe eis sees drames intime pe..

:•ró d'amagat, encara no eren reéonegutsd'una manera Mitológica. :Stendhalteix Baliac' fugien d'aquesta burgesia /risai anaven darrerá deis perSonatges ambiciososi Ilampaints. Peró. Flauberte ,bon clia, iamb Peséándol que és de suposar, va ,én,gegar Madame Bováary• les -disputes deis homes. 'I ja tenim una altra gran Victória femenina. 'rotes les madames Bovary del món quefeien emites de •boixets i donaven • ensiaincanari, varen ésser alguna cosa .més qué uns

éssers obscurs i resignats. 'Van entrar dintre•

la categoria d'heroines trágiqueS. Després lesdones, sense neceSSitat de la literatura queels anés ,preparant noves conquistes, han ac

centuat cada dia més aixe, que en definitivasón ara, i que jo, segons el meu ,gust particular, trobo admirable. Avui dia• hi ha filléS de familia que imiten A la seva manera

l'excentricisme esqueixat i acaramel•at quehan ,posat de moda les artistes americafnesde: einema..La pobra Manon Lescaut, la pobre 114.argarida Gautier i la pobra MadanntBoVarY són unes tímidés, unes tristes aprenentes davant de certs exemplars molt correctes que ens ofereix la ,burgesia europea.

Enel' nostre país, les dones han anat seguint e, ritme de tot arreu, peró amb unamica de por, encara.

I. ara les dones del .noStre país es decideixen a triomfar en un aspecte que jo no sési els fa malta illusió, peró que en realitatse'l venien treballant de temps. Les donesvan a votar.

Jo he viscut en paisos en éls quals les donel voten ámb la mateixa naturalitat quepelen un con111, o es sargeixen les trnitges,Aquí cm temo que de mament les coses hand'anar.d'una altra manera. Des de la Repti"-- •

blica ençá; les donel solteres i les xicotessacies, ea/1 si pressentissin aquest .gloriós•-mement del vot femení, s'han posat e' parlarde política amb una passió que jo, franearnerit, no havia déséobert abaris de le Repúblie

aSLes que treballen i es projecten en -u-Paforma alarmant són unes guantes noies del'Esquerra, i unes . guantes senyores de li,1Lliga. Es natural que sigui així ; des dones,fresques en responsabilitat política, agafenel color patétic o dramátk de les situacions.Jo cree qué les dones aniran a votar ambuna mentalitat i uns sentiments extremistes, i que en la formació de la idea políticade les dones,- més. qué una idea abstracta ibaronívola de patriotisme, dominará nna ideaconcreta i anecdótica, perfilada amb un granrealisme, •perqué les dones són molt més rearlistes que els homes. Les dones de PEsquéera sentiran més que ningil la 'simbólica atraeció deis cabells bienes del senyor Madá, hihaurá una cosa d'ordre filial i d'Ordre me:7.ternal en l'emoció política de les dones es

querraneS. En canvi des dones de la drétánómés vetaran els pobres jesuites que tenen

d'anar vestits de paisá i no poden tocar 10marxa reial en el seu ex-collegi del carrer deCasp. Veuran el rector rural que no mcnjaper la gana que té i altres calamitats de l'época.

'Em sembla que el catalanisme de les nos--

tres dones será un catalanisme molt diferentdel nostre, i fatalment anirá interceptat perfantasmes de carácter heroic que no tenenres a "cure amb la política constructiva. Je>cree que anib el vot de les dones tots hi sor

tirem perdent. Passará una mica com Si Manon Lescaut, com si Margarida Gautiercb . Madame BoVary• tinguessin d'elegirels representants al Parlament de la Repú

JOSEP MARIA DE SAGARRA

GUTEMBERG, S. A.

Maquinária, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gráfiques

Agullers, 1 I Vía Laletana, 4Tel. 15524 a BARCELONA