Va nàixer el dia 19 de març de l'any 1929 a Roda de Ter.

Començà a anar al col·legi als quatre o cinc anys a una escola parroquiana.

Als dinou anys, va agafar una tuberculosi pulmonar. Per aquesta raó, havia de mantindre repòs al llit i, pot ser, aquesta va ser la raó que l'impulsà a la poesia.

Als vint-i-set, el 1956, es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills.

L'any 1970 es posà malalt d’esclerosi múltiple que ,en pocs mesos, va deixar-lo paralític.

L'any 1984 va morir la seua dona i l'any 1986 es va tornar a casar, pel civil, aquesta vegada amb Montserrat Sans.

Morí l'11 de novembre de l'any 2003

La poesia és quasi l'única forma de vida que la malaltia no ha aconseguit doblegar.

Els seus poemes reflecteixen aquells valors en què l'home necessita creure.

La seua poesia mostra una gran solidaritat amb la societat catalana.

L’autor utilitza expressions col·loquials, fins i tot vulgars, buscant el contacte amb el lector.

El primer període correspon als primers llibres i està marcat per una clara preocupació social.

Els primers poemes mínimament seriosos els va escriure quan tenia quinze i setze anys.

L’altre període és format per una poesia més intimista, en que l’autor reflexiona sobre la seua situació personal.

A pesar del que li suposa la malaltia, segueix escrivint els seus poemes a mà.

Els temes més importants de la poesia de Miquel Martí i Pol:

La reflexió moral: el poeta busca causar un impacte al lector a través de l'exposició deformada i patètica de la realitat.

La política:el nacionalisme ocuparà un lloc destacat ( topònims o llocs geogràfics concrets).

La quotidianitat: és la temàtica més important i més utilitzada per Matí i Pol, i fa que la seua poesia tinguera un gran impacte social

Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa,la teva mort no em crema les entranyes,ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia;però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il·lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco,segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa.Tu ja no hi ets i floriran les roses,maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies;tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes,i aquell esforç, que prou que coneixes,de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre.

De semàntica

Tot darrerament a la fàbrica

han millorat moltles relacions humanes.

Ara mateix, per exemple,de treure la prima setmanal

a una treballadoraper un barreig de fil,

posem per cas,o algun acte menor

d'indisciplina,ja no se'n diu imposar una

sanció;se'n diu

estimular el sentitde la responsabilitat.

[I] Mira'm els ulls que cap fosca no venç. Vinc d'un

estiu amb massa pluges,però duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per

l'abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d'ora la sorra del temps,platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira'm els ulls i

oblida el cos feixuc,la cambra closa, els grans silencis;de tot això só ric, i de més coses,però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües damunt del somni,tenaç com

sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

M'agrada el riure dels teus ullson el reflex d'una llum

em sembla un far a la marina.

I per la sort d'estar mig folljo m'imagino mariner

buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cosdeixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:Amb el somriure, la revolta.

Així t'espero i t'imaginoi en l'horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vento seré proa de vaixell

si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d'estar mig follen la tristor i la soledat

vaig dibuixar la teva forma.

I avui navego pel teu cosdeixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:Amb el somriure, la revolta.

Així t'espero i t'imaginoi en l'horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels

per llançar els somnis contra el temps.

Buscar el coratge perdurant en l'intent.

Així t'espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.L'amor un pas per

descobrir-ne molt més,Així t'espero i així em tens.