Miquel capdevila 13 06_1935

4
MH 1 »I 5.111771.11 !JE PI Di !71.11 11.111!7111/1.1ni IIIII '101 Pi 1111 EIK. Preu: 30 centims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 23118 - Subscripció: 3650 pessetes trimestre Any VII. Núm. 330-Barcelona, dijous, 13 de juny de 1935 Demá a la nit, presentació de la HISTORIA DEL SOLDAT, de Strawinsky (Vegi's la página 8) INTERVIU AMB UN CONTRABANDISTA Els abissinis s'armen - R. O'Donnell és, oficialment, director de vendes de la Victor Talking Machine Cor poration, una casa americana que fabrica grambfons i maquinaria per a despatxos. Almenys així consta en els prospectes. Perb la veritat és que l'esmentada casa no és més que la fatxada d'un gran holding nord americá amb 250 milions de capital que co mercia amb objectes molt diferents i entre , els accionistes del qual es compten Rocke feller i Sir Basil Zaharoff. R. O'Donnell és natural de Texas, per bé mes, el Japó paga els xecs. Ja ha veieu : l'afer més senzill i natural del món... —I el negoci resulta un negoci? —En absolut. L'exércit abissini consta actualment, amb les reserves que es traben en armes, d'uns 300.000 homes. Tres anys enrera només tenien uns fusells escandalosa meta antiquats, unes metralladores Krupp, uns canons de muntanya Hotchkiss i deu avions que el comandant de les forces aé ries abissínies d'aleshores, Grazmatch Hu bert Fauntlery, ha¦Tia fet comprar als Es Ganó antiaeri de l'exércit abissini que pel color de la seva pell el podríeu pen dre per argentí o brasiler ; evidentment la seya sang és la barreja de la d'unes guan tes races. Parla igualment bé l'anglés, l'es panyol,.. el: francés, l'italiá,. el polonés._ •Pa lemany. Posseeix cinc passaports, esteáos a cinc noms diferents i acreditats per les autoritats americanes. Cap d'aquests cinc passaports no és falso R. O'Donnell no celebra mal conferén des en els hotels on s'estatja : ha d'ésser circumspecte. Per aixó tant se me'n dóna de saber on viu ; en tinc prou, si sé que és a París, amb poder trucar un número de teléfon de Provence i rebre per resposta la indicació de deomanar, en cert hotel del bulevard Haussmann, «Mr. Even R. Can ning, de Baltimore». La indicació que vaig rebre era encertada, ja que al cap de poca estona cm podia tro bar, després d'haver-lo Saludat bretiment, assegut al seu davant. Es recorda vivament de la nostra darrera entrevista a Motel Rose, de Wiesbaden, on aleshores, per mera .«casualitat»' estiuejava Sir Henry Deter ding, Té al davant, sobre la taula, un di buix que em d'ida Vatenció i provo de par -«S. C. B. Cal. 17'85145»? Un model de graméfon ínolt .bonic !—dic. R. O'Donnell somriu : —L'enhorabona! Teniu raó : Schneider 4Creusot amb tarica automática, calibre 17'85 per 45, pe correspon a una llargada de .canó de 8'o3 metres. El millor canó-metra lladora amb servei de municions semiauto :rnátic que existeix ! No té comparació amb el tronat banó de rp,,ntanya Hotchkiss amb -qué fins ara estan armats els abissinis. Ja .n'he encarregat vint-i-cinc. Una comanda d'assaig, simplernent. —Ja m'ho havien dit que estáveu molt ficat en negocis amb Abissínia. —Sí i no. Oficialment, no hi tinc res a -veure. El tráfic amb Abissínia és una ca dena amb moltes anelles. No trobareu al Banc d'Abissínia cap compte corrent a nom ,d'O'Donnell, ni a nom de Canning o de Carrel. En canvi, n'hi ha un a nom de Giuseppe Talata. No us diu res aquest nom? —Ja ho cree ! Em recordo ben bé de la gran venda que va concloure a Djidda. Si Talata no hagués existit, l'Iman Yahia se mort i el Yemen una província del Hed jaz... Peró, ara hi caic. Si no vaig errat, Talata és un nom italiá? —Precisament per aixé. : així no troba -tants destorbs. De totes maneres, ja sabeu .que en els nostres negocis no compten ni .sentiments ni nacionalismes... —D'acord. Per?) és que aixt) d'Abissínia és efectivament un negoci? Corda la vcu ,que aquella gent no van precisament abun dants de diner efectiu. —Vin,„da, home ! Per a canons i metralla -dores n'hi ha sempre. Aquest rumor és en darrerit. Ja veureu : no sé si sabeu que el Banc d'Abissínia estava fundat amb capi tals egipcis. Dones bé : a bares d'ara tots (els capitalistes egipcis ja estan substituits. Els accionistes principals del Banc d'Abis sínia són ara el nét del Negus, príncep Lidj Araya Abat, i el gran industrial abissini Sumioka de Tóquio, darrera del qual hi ha cels bancs japonesos que finangaren la com pra de concessions japoneses a Abissínia. Aquesta gent saben que en una Abissínia Italiana no podrien fer cap gran paper, i nc, es mostren gasius. Si Abissínia compra ar ..É4 la pagina 3: A propasié d'unes gestiona. Eta rega. diem d'Urgen, per Miguel Capdevila. tats Units. D'aleshores engá les coses han canviat molt. Avui dia, un soldat .abissini amb un fusell Snyders faria tan mal pa per com una senyora de la societat de Pa rís amb un vestit de nit de l'any passat. I els abis-siniá pagüen. Es ciar güe-ábáril pá gaven més, penó és que ara hi ha molta competencia. Krupp i Vickers retallen els préus. Addis Abeba és un formiguer d'a gents de les grans fabriques d'armaments. Per aixó cal conformar-se.. —Els japonesos encara deuen rebentar rnés 1els preus., —No. Les despeses de transport són mas sa grans. El negoci no resulta, i per aixó Mitsui ho ha deixat córrer. Les comandes servides pel Japó són ínfimes. Els que se guen l'herba són els alemanys. Els agents alemanys Steffens i Bassewitz, a cada ofer ta enraonada, contesten amb una altra a preus més rebentats. De primer tenien grans éxits, perqué l'apotecari del Negus, Walter Zahn, és alemany, i ja podeu pensar que els ajudáva tant com podia. Peró avui ja els hem desbancat. Els abissinis no baden tant que no s'aclonessin que els alemanys els valen encolomar a preus alts un genere que no tenia sortida. Aquí podeu veure --m'ensenyá uns dibuixos—un producte deis tallers Bethlehem Steel : un canó-metralla dora sobre pivot giratori, muntat sobre tractor eruga, tanca automática i servei de municions també automátic, calibre 5'65/35, vint-i-dos trets per minut, refredament per aigua... el canó ideal per a la guerra de muntanya. I aixb : la nova granada de 15 centímetres. I aix43 : les noves bombes de gas Pittsburg Federal que els abissinis pa guen quasi a pes d'or. Amb aix6 els altres sí que no poden competir. ERNEST KIESEWETTER (Segueix a la página 8) Els Díjous Blancs El xicot que, aquel' de inatí, el sol es projectava tan aplomat corn en plena canícula I, en passar un 33, s'hi enfilá sense pensar-s'hi gaire. Davant per davant, una mare i una filia el resseguien de cap a peus, perb eh, absort pel tráfec de les Rambles, no s'aclonava ni de l'esguard encisador de la noia ni de la mirada escru tadora dé la dama que, desespevant de fer notar llur preséncia, deixá caure el mo neder. L'estrépit de la bossa ,de cuiro comt. les claus i el diner de butxaca a dintre, no solantent eixoriví el passatger cobejat, sinó que l'empenyé a collir, l'objecte i restituir lo _aAlia, gseuvea épropietaria. Moltes grácies! —No hi ha per qué donar-les. _vosté dirá! I Perdoni la impertinIncia : veritat que acostuma i fer aquest trajecte9 ;si! a la nena ni a A x! ;llees . 'q mi, no ens és gens desconegut. Bon punt ha pujat, sense dir-nos-ho l'una a l'aloa, liem pensat: vetaqui una cara que no és la primera vegctda que la veus. —Si que són fisonomistes! —1-lo som, frcincament., Ara que, amb segans qui, ni gosar. insinuar-ho. I, mi ri, ens jugarlem qualsevol cosa que vosté va als banys. —Quina pitonissar, Tarnbé ho ha ende vinat. --Ens ho hem ut inginat de seguida i ens heni dit aquest jabe ens fará favor, per que lotes dues soles,..sap, no podem pendre caseta de familia i, :en canvi, si vosté ens volgués acompanyar... —Encantat, senyora. ben amable; per() «Sant Bru, tant per u». —I ara, d'abc,b no se'n parla. Abans d'arribar a la Barceloneta, Sylvia Sidney i Fredric March havien ja servit de suport a les expressions llausangeres del jove i de la noia i en ácostar-se a la bar raca, el tuteig semblava vell d'un any. —Si no hi té inconvenient, de primer pas sarem nosaltres dues—suggerí la mare amb un punt de rubor. " — izsAllí el finançador de . La dama enllestí/ perb, tan de pressa, que la noia romangué encara !larga estona donant-se els darrers retocs amb la portella entreoberta. La. roba interior que hi havia als penjadors era sittcerament pobra i no corresponia arnb el zéfir i la mussolina ex terns. La Sidney artificial tenia una mar cada tristesa. Aleshores, el xicot de casa bona recordá el fascicle que, toques hores abans, havia rebut : aller en été? Palace Hótel Da vos, ouvert toute l'année. Clirnat fortifiant de haute montagne. Tennis-courts sur le terrain de l'hótel, grand pare. — Garage. — Lido sur le lac de pavos. — Golf. — Tour nois internationaux de Tennis. Excursions d'automobiles. Péche. — Chasse. — Tir aux pigeons. — L'aprés-midi Thé-dansant. — Concert le soir. — Orchestre d'artistes. Couple de danse. Soirées amusantes. Diners de Gala...» Torna a guaitar la ba nyista i decidí d'evadir-se, perb ella li SOTI1- 7igUé i, eixint a fora, U ordena: —Apa, cuita, que farem un partit de wa ter-polo! L'aparició de la parella a la platja fou subratllada amb elogis i el se'n sentí tot satisfet, perb els ulls suplicants de la noia li desvetllaren novament l'esquerperia. Per aixb, quan la mare, dalt el tramvia de tor nada, insinua que no sabien on anar aquella tarda, el xicot de casa bona, sense émfasi ni petulancia, li allargá deu pessetes, a la ve gada que deia: —Tinc un compromís ineludible... Vagin al cinema. S. MIRADOR INDISCRET Francia Careo, veí de Barcelona Francis Careo, el novellista francés que han fet famós les seves narracions deis bar ris baixos, ha passat uns dies a Barcelona. No vingué precisament, aquesta vegada, per a documentar-se per a cap nou llibre, si bé és possible que esorigui molt aviat una segona part de Printemps d'Espagne. Vingué, més que per altra cosa, per a co mençar a pendre posicions, car cap allá el mes de setembre pensa domiciliar-se a la nostra ciutat. —París está 'cada dia més trist — confes 'sá —, i a mi cm cal alegria i moviment. Aixó, només es troba, avui, a Barcelona. Seré un barceloní mes... Després, afegí : —Esteu al rovell de l'ou... D'un ou de dos rovells ! Canvi de Ileteria Gran aficionat expert, millar dit — á les arts plástiques i als llibres, Francis Careo, Iluny de «matar» les hores, com alguns su posaran, al districte cinqué, les va ocupar admirant el nostre Museu de Montjuic i la collecció bibliográfica del senyor Gustau Gili. 'l'otes, no, peró ; siguem francs. El barri xinés se n'hi endugué algunes.. Com de costum, s'hi trobava com peix a l'aigua. Tant, que a les set del matí, després d'ha ver recorregut el bar del Manquet, el Café Catalá, la casa de Juanito Eldorado i el Manicomio, del carrer Espalter, • pregunta, encara : —1 si anéssim a una altra crémerie? Sempre avançais! Ahir va fer vuit dies, Franga va viure, a la- tarda, uns moments de gran inquietud política. Laval havia rebut l'encárrec de formar go vern. Reeixiria? Renunciada? A les vuit del vespre va renunciar. A Barcelona, pe" L'Instant, per conduc te de l'Agencia Cosmos, ha sabia ja a les .cing,,,p.sigul tres, hores.,abans que la_renún cla es proattfá. . ^ Sempre tan avangats, nosaltres! Gesta que gestarás El teléfon del despatx truca. Hi acut un dependent : —Digui. --Tal casa? Aquí, l'Institut Escala. D'ara endavant, els albarans i factures s'han d'es tendre a nom d'Instituto Escuela. —Instituto Escuela, tal com sana? —Sí, senyor ; tal com sana. No ve d'un pana Repetides vegades ens hem queixat de la manca de control de moltes de les emisSions de Radio Barcelona. Com a botó de mostra, oferim avui una «perla» recollida darrerament amb motiu d'una retransmissió des de Floréncia. --7-Senyors--4éu el speaker—, acabem d'es coltar Gastan i Pblux. Volia. dir : Castor i Pblux. Ni de dos pams D'aquesta ja fa més dies, i va succeir a l'altra emissora, Rádio Associació. En saber que Landsberg era a Barcelona i parlava al Conferéncia Club, es varen afa nyar a dur-lo davant el micrófon. L'home •es devia quedar una mica sorprés que la filo sofia interessés tant com per parlar-ne per radio. 111111111 L'ANGEL DE LA GUARDA Senzillament, Landsberg es diu, de nom de fonts, Paul Ludwig, i l'havien pres per Ludwig, el fabricant de biografies, que d'al tra banda 'es diu Emil... Cal clir que L'Instant i La Noche patiren la mateixa confusió, i no asseguraríem que hagin estat els únics. 1 aixé que Emil Ludwig no és — hélas! — desconegut porsonalment a Barcelona. Els mistaría de Barcelona Dimecres de la setmana passada, després d'un sopar cl'amics, uns quants deckhren. anar a la Taverna« dels. Tenors, espectacle inédit.per a alguns Arribats allí, veient impossible encabir-s'hi, de tanta gent que hi. havia, se n'anaren a un lloc proper i simi ' lar, el Marabú, del carrer de Sant Rafael, • installat en competéncia en .vista de l'éxit de l'estábliment del carrer de Robador. Al cap cl'una estona • d'ésser-hi, alguns se n'aliaren a casa, entre ells él.riostre.corn ' pany J. Cortés i Vidal, peró d'altres tor naren a la Taverna deis Tenors, a veure .si ara podrien cabér-hi.. • Installats ja, pogueren sentir com• -una mena de speaker anunciava : —En obsequi al crític teatral.de MIRADOR, senyor Cortés, el baríton Pau Gorge: i la tiple (sentim no havér retindut el n.om) can taran, etc., etc. • Els de la colla quedaren sorpresas. En Cortés ja deVia dormir, i no sabrá res 'd'a quest homenatge fins haver llega aquestes radies. En Rocha, aiguader Era un clia que feia una calor extraordi-- nária. Tothom tenia una set que es moria. —Cuando hay sed — cligué Rocha --- lo. mejor es mandar a la criada a la fuente y hacerle traer un jarro bien grande de agua frasca_ Y si no hay agua fresca? — demaná algú. —Entonces, se ponen diez céntimos de hielo dentro del agua... —Pero el agua helada con hielo es mala para beber. —?Quién ha hablado de beberse el agua? — féu Ilavors Rocha ---. Es que usted no te dejada ternfittar-f 't Dentro del jarro se pone una botella de vino y a los cinco mi nutos está riquísimo; El tabac falsificat En Santiago Vinardell ha estat aquests dies a Barcelona. Vinardell és, ara, director del Patronat Espanyol de Turisme a París, amb aquest motiu, assisteix sovint a ban quets i festes. Fou en el transcurs d'una d'aquestes que una autoritat parisenca Ii dona a ,fumar un cigar havá. --Qué li sernbla? Entre En Vinardell i l'autoritat hi havia confianga. —Dones, que aquest tabac l'ha comprat de contraban. —En efecte. —1 l'han enredat. Aquest tabac no ha es tat mai havá. Entre altres proves, hi ha aquesta : l'anella del cigar diu «Cabanas, Habana». Han volgut imitar la marca «Ca banas», peró com que a les impremtes fran ceses no hi ha n, han hagut de posar en el seu loe una n. —La seva observació és molt interessant i perspicag, i la tindré en compte. Al cap d'uns quants dies, es tornen a tro bar. —Ara sí, rnonsieur Vinardel que he com prat tabac havá auténtic ! I triomfant, obsequia Vinardell amb un cigar en l'anella del qual es llegia : «Cabanas. Habana.» Colónía' ? El primer escriptor alemany con temporani, Thomas Mann, Premi Nobel 1929, és un inconformista del Tercer Reich. No s'ha comrnemorat el seu seixanté aniversari, a Alemanya, peró alguns diaris n'han parlat, tot lamentant la seva actitud. Bé ; a Alemanya, els nazis són a casa seva, i, ens agradi o ens indigni el que facin, no els podem reclamar res. Peró, es podria saber si també creuen que a Barce lona són a casa seva? 1-lo diem perqué el senyor cónsol d'Ale manya, que dia per altre es fica en qües tions de les quals no ha de fer res, va sol-li citar -- i obtenir ! — que no fas retransmesa per radio la sessió, purament literaria, que dissabte passat tingué lloc, en homenatge a Thornas Mann, a l'Ateneu Barcelonés. I encara hi llagué més : dos homes, da vant la porta del carrer, aconsellaven d'en tornar-se'n a tothom que feia cara d'ale many i anava a entrar a l'Ateneu. Ja és extraordinari que aquest senyor es cregui al Kamerun oa les Carolines — vint anys enrera peró encara n'és més que Ii fomentin aquesta Previsió El llibre de Viceng Bernades, Estampes de l'«Uruguay», acaba amb una relació de tots els que estigueren detinguts en «presons flotants». Sabem també que, la nit del 6 al 7 d'oc tubre, algú confecciona una llista de les per sones que es trobaven al Palau de la Gene ralitat. Per manca d'una precaució d'aquesta me na, a Prats de Molió hi degue haver milers de presumptes combatents, a jutjar pels que allegaren la condició de tals da cara a la consecució d'un empleu.

Transcript of Miquel capdevila 13 06_1935

Page 1: Miquel capdevila 13 06_1935

MH1 »I 5.111771.11 !JE PI Di !71.11 11.111!7111/1.1ni IIIII '101 Pi 1111 EIK.

Preu: 30 centims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 23118 - Subscripció: 3650 pessetes trimestre

Any VII. Núm. 330-Barcelona, dijous, 13 de juny de 1935

Demá a la nit, presentació de

la HISTORIA DEL SOLDAT,de Strawinsky

(Vegi's la página 8)

INTERVIU AMB UN CONTRABANDISTA

Els abissinis s'armen-

R. O'Donnell és, oficialment, director de

vendes de la Victor Talking Machine Cor

poration, una casa americana que fabricagrambfons i maquinaria per a despatxos.Almenys així consta en els prospectes. Perbla veritat és que l'esmentada casa no és

més que la fatxada d'un gran holding nordamericá amb 250 milions de capital que co

mercia amb objectes molt diferents i entre ,

els accionistes del qual es compten Rocke

feller i Sir Basil Zaharoff.R. O'Donnell és natural de Texas, per bé

mes, el Japó paga els xecs. Ja ha veieu :

l'afer més senzill i natural del món...

—I el negoci resulta un negoci?—En absolut. L'exércit abissini consta

actualment, amb les reserves que es traben

en armes, d'uns 300.000 homes. Tres anys

enrera només tenien uns fusells escandalosa

meta antiquats, unes metralladores Krupp,uns canons de muntanya Hotchkiss i deu

avions que el comandant de les forces aé

ries abissínies d'aleshores, Grazmatch Hu

bert Fauntlery, ha¦Tia fet comprar als Es

Ganó antiaeri de l'exércit abissini

que pel color de la seva pell el podríeu pen

dre per argentí o brasiler ; evidentment la

seya sang és la barreja de la d'unes guan

tes races. Parla igualment bé l'anglés, l'es

panyol,.. el: francés, l'italiá,. el polonés._ •Pa

lemany. Posseeix cinc passaports, esteáosa cinc noms diferents i acreditats per les

autoritats americanes. Cap d'aquests cinc

passaports no és falsoR. O'Donnell no celebra mal conferén

des en els hotels on s'estatja : ha d'éssercircumspecte. Per aixó tant se me'n dóna

de saber on viu ; en tinc prou, si sé que és

a París, amb poder trucar un número de

teléfon de Provence i rebre per respostala indicació de deomanar, en cert hotel del

bulevard Haussmann, «Mr. Even R. Can

ning, de Baltimore».La indicació que vaig rebre era encertada,

ja que al cap de poca estona cm podia tro

bar, després d'haver-lo Saludat bretiment,assegut al seu davant. Es recorda vivament

de la nostra darrera entrevista a MotelRose, de Wiesbaden, on aleshores, per mera

.«casualitat»' estiuejava Sir Henry Deter

ding, Té al davant, sobre la taula, un di

buix que em d'ida Vatenció i provo de par

-«S. C. B. Cal. 17'85145»? Un modelde graméfon ínolt .bonic !—dic.

R. O'Donnell somriu :

—L'enhorabona! Teniu raó : Schneider4Creusot amb tarica automática, calibre 17'85per 45, pe correspon a una llargada de

.canó de 8'o3 metres. El millor canó-metra

lladora amb servei de municions semiauto:rnátic que existeix ! No té comparació ambel tronat banó de rp,,ntanya Hotchkiss amb

-qué fins ara estan armats els abissinis. Ja.n'he encarregat vint-i-cinc. Una comanda

d'assaig, simplernent.—Ja m'ho havien dit que estáveu molt

ficat en negocis amb Abissínia.—Sí i no. Oficialment, no hi tinc res a

-veure. El tráfic amb Abissínia és una ca

dena amb moltes anelles. No trobareu alBanc d'Abissínia cap compte corrent a nom

,d'O'Donnell, ni a nom de Canning o deCarrel. En canvi, n'hi ha un a

nom de Giuseppe Talata. No us diu res

aquest nom?—Ja ho cree ! Em recordo ben bé de la

gran venda que va concloure a Djidda. Si

Talata no hagués existit, l'Iman Yahia se

mort i el Yemen una província del Hedjaz... Peró, ara hi caic. Si no vaig errat,

Talata és un nom italiá?—Precisament per aixé. : així no troba

-tants destorbs. De totes maneres, ja sabeu.que en els nostres negocis no compten ni

.sentiments ni nacionalismes...—D'acord. Per?) és que aixt) d'Abissínia

és efectivament un negoci? Corda la vcu

,que aquella gent no van precisament abun

dants de diner efectiu.—Vin,„da, home ! Per a canons i metralla

-dores n'hi ha sempre. Aquest rumor és en

darrerit. Ja veureu : no sé si sabeu que el

Banc d'Abissínia estava fundat amb capitals egipcis. Dones bé : a bares d'ara tots

(els capitalistes egipcis ja estan substituits.

Els accionistes principals del Banc d'Abissínia són ara el nét del Negus, príncep LidjAraya Abat, i el gran industrial abissini

Sumioka de Tóquio, darrera del qual hi hacels bancs japonesos que finangaren la com

pra de concessions japoneses a Abissínia.

Aquesta gent saben que en una AbissíniaItaliana no podrien fer cap gran paper, i nc,

es mostren gasius. Si Abissínia compra ar

..É4 la pagina 3:

A propasié d'unes gestiona. Eta rega.

diem d'Urgen, per Miguel Capdevila.

tats Units. D'aleshores engá les coses han

canviat molt. Avui dia, un soldat .abissiniamb un fusell Snyders faria tan mal pa

per com una senyora de la societat de Pa

rís amb un vestit de nit de l'any passat. I

els abis-siniá pagüen. Es ciar güe-ábáril págaven més, penó és que ara hi ha molta

competencia. Krupp i Vickers retallen elspréus. Addis Abeba és un formiguer d'a

gents de les grans fabriques d'armaments.

Per aixó cal conformar-se..—Els japonesos encara deuen rebentar

rnés 1els preus.,—No. Les despeses de transport són mas

sa grans. El negoci no resulta, i per aixó

Mitsui ho ha deixat córrer. Les comandes

servides pel Japó són ínfimes. Els que se

guen l'herba són els alemanys. Els agentsalemanys Steffens i Bassewitz, a cada oferta enraonada, contesten amb una altra a

preus més rebentats. De primer tenien granséxits, perqué l'apotecari del Negus, WalterZahn, és alemany, i ja podeu pensar queels ajudáva tant com podia. Peró avui jaels hem desbancat. Els abissinis no badentant que no s'aclonessin que els alemanysels valen encolomar a preus alts un genereque no tenia sortida. Aquí podeu veure

--m'ensenyá uns dibuixos—un producte deistallers Bethlehem Steel : un canó-metralladora sobre pivot giratori, muntat sobretractor eruga, tanca automática i servei demunicions també automátic, calibre 5'65/35,vint-i-dos trets per minut, refredament peraigua... el canó ideal per a la guerra demuntanya. I aixb : la nova granada de 15centímetres. I aix43 : les noves bombes degas Pittsburg Federal que els abissinis paguen quasi a pes d'or. Amb aix6 els altressí que no poden competir.

ERNEST KIESEWETTER(Segueix a la página 8)

Els DíjousBlancs

El xicot que, aquel'

de

inatí, el sol es projectava tan aplomat corn

en plena canícula I, en passar un 33, s'hi

enfilá sense pensar-s'hi gaire. Davant perdavant, una mare i una filia el resseguiende cap a peus, perb eh, absort pel tráfec de

les Rambles, no s'aclonava ni de l'esguardencisador de la noia ni de la mirada escru

tadora dé la dama que, desespevant de fernotar llur preséncia, deixá caure el mo

neder.L'estrépit de la bossa ,de cuiro comt. les

claus i el diner de butxaca a dintre, no

solantent eixoriví el passatger cobejat, sinó

que l'empenyé a collir, l'objecte i restituir

lo _aAlia, gseuvea épropietaria.Moltes grácies!

—No hi ha per qué donar-les._vosté dirá! I Perdoni la impertinIncia :

veritat que acostuma i fer aquest trajecte9

;si! a la nena ni a

Ax! ;llees .'q

mi, no ens és gens desconegut. Bon puntha pujat, sense dir-nos-ho l'una a l'aloa,liem pensat: vetaqui una cara que no és laprimera vegctda que la veus.

—Si que són fisonomistes!—1-lo som, frcincament., Ara que, amb

segans qui, ni gosar. insinuar-ho. I, mi

ri, ens jugarlem qualsevol cosa que vosté

va als banys.—Quina pitonissar, Tarnbé ho ha ende

vinat.--Ens ho hem utinginat de seguida i ens

heni dit aquest jabe ens fará favor, perque lotes dues soles,..sap, no podem pendrecaseta de familia i, :en canvi, si vosté ens

volgués acompanyar...—Encantat, senyora.

ben amable; per() «Sant Bru, tant

per u».

—I ara, d'abc,b no se'n parla.Abans d'arribar a la Barceloneta, Sylvia

Sidney i Fredric March havien ja servit de

suport a les expressions llausangeres deljove i de la noia i en ácostar-se a la bar

raca, el tuteig semblava vell d'un any.

—Si no hi té inconvenient, de primer passarem nosaltres dues—suggerí la mare amb

un punt de rubor."

— izsAllí el finançador de.

La dama enllestí/ perb, tan de pressa,que la noia romangué encara !larga estona

donant-se els darrers retocs amb la portellaentreoberta. La. roba interior que hi havia

als penjadors era sittcerament pobra i no

corresponia arnb el zéfir i la mussolina ex

terns. La Sidney artificial tenia una mar

cada tristesa.Aleshores, el xicot de casa bona recordá

el fascicle que, toques hores abans, havia

rebut : aller en été? Palace Hótel Davos, ouvert toute l'année. Clirnat fortifiantde haute montagne. Tennis-courts sur le

terrain de l'hótel, grand pare. — Garage. —

Lido sur le lac de pavos. — Golf. — Tour

nois internationaux de Tennis. Excursions

d'automobiles. Péche. — Chasse. — Tir

aux pigeons. — L'aprés-midi Thé-dansant.— Concert le soir. — Orchestre d'artistes.

Couple de danse. Soirées amusantes.

Diners de Gala...» Torna a guaitar la banyista i decidí d'evadir-se, perb ella li SOTI1-

7igUé i, eixint a fora, U ordena:—Apa, cuita, que farem un partit de wa

ter-polo!L'aparició de la parella a la platja fou

subratllada amb elogis i el se'n sentí tot

satisfet, perb els ulls suplicants de la noiali desvetllaren novament l'esquerperia. Per

aixb, quan la mare, dalt el tramvia de tor

nada, insinua que no sabien on anar aquellatarda, el xicot de casa bona, sense émfasi nipetulancia, li allargá deu pessetes, a la ve

gada que deia:—Tinc un compromís ineludible... Vagin

al cinema.S.

MIRADOR INDISCRETFrancia Careo, veí de Barcelona

Francis Careo, el novellista francés que

han fet famós les seves narracions deis bar

ris baixos, ha passat uns dies a Barcelona.No vingué precisament, aquesta vegada,

per a documentar-se per a cap nou llibre, si

bé és possible que esorigui molt aviat una

segona part de Printemps d'Espagne.Vingué, més que per altra cosa, per a co

mençar a pendre posicions, car cap allá el

mes de setembre pensa domiciliar-se a lanostra ciutat.

—París está 'cada dia més trist — confes

'sá —, i a mi cm cal alegria i moviment.Aixó, només es troba, avui, a Barcelona.

Seré un barceloní mes...Després, afegí :

—Esteu al rovell de l'ou... D'un ou de

dos rovells !

Canvi de Ileteria

Gran aficionat expert, millar dit — á lesarts plástiques i als llibres, Francis Careo,Iluny de «matar» les hores, com alguns su

posaran, al districte cinqué, les va ocuparadmirant el nostre Museu de Montjuic i lacollecció bibliográfica del senyor GustauGili.

'l'otes, no, peró ; siguem francs.El barri xinés se n'hi endugué algunes..Com de costum, s'hi trobava com peix a

l'aigua.Tant, que a les set del matí, després d'ha

ver recorregut el bar del Manquet, el CaféCatalá, la casa de Juanito Eldorado i elManicomio, del carrer Espalter, • pregunta,encara :

—1 si anéssim a una altra crémerie?

Sempre avançais!

Ahir va fer vuit dies, Franga va viure, a

la- tarda, uns moments de gran inquietudpolítica.

Laval havia rebut l'encárrec de formar govern.

Reeixiria? Renunciada?A les vuit del vespre va renunciar.A Barcelona, pe" L'Instant, per conduc

te de l'Agencia Cosmos, ha sabia ja a les.cing,,,p.sigul tres, hores.,abans que la_renúncla es proattfá.

.^

Sempre tan avangats, nosaltres!

Gesta que gestarás

El teléfon del despatx truca. Hi acut un

dependent :

—Digui.--Tal casa? Aquí, l'Institut Escala. D'ara

endavant, els albarans i factures s'han d'es

tendre a nom d'Instituto Escuela.

—Instituto Escuela, tal com sana?—Sí, senyor ; tal com sana.

No ve d'un pana

Repetides vegades ens hem queixat de la

manca de control de moltes de les emisSionsde Radio Barcelona.

Com a botó de mostra, oferim avui una

«perla» recollida darrerament amb motiu

d'una retransmissió des de Floréncia.--7-Senyors--4éu el speaker—, acabem d'es

coltar Gastan i Pblux.Volia.dir : Castor i Pblux.

Ni de dos pams

D'aquesta ja fa més dies, i va succeir a

l'altra emissora, Rádio Associació.

En saber que Landsberg era a Barcelonai parlava al Conferéncia Club, es varen afanyar a dur-lo davant el micrófon. L'home

•es devia quedar una mica sorprés que la filosofia interessés tant com per parlar-ne perradio.

111111111

L'ANGEL DE LA GUARDA

Senzillament, Landsberg es diu, de nom

de fonts, Paul Ludwig, i l'havien pres perLudwig, el fabricant de biografies, que d'al

tra banda 'es diu Emil...Cal clir que L'Instant i La Noche patiren

la mateixa confusió, i no asseguraríem quehagin estat els únics.

1 aixé que Emil Ludwig no és — hélas!— desconegut porsonalment a Barcelona.

Els mistaría de Barcelona

Dimecres de la setmana passada, desprésd'un sopar cl'amics, uns quants deckhren.anar a la Taverna« dels. Tenors, espectacleinédit.per a alguns Arribats allí, veientimpossible encabir-s'hi, de tanta gent que hi.havia, se n'anaren a un lloc proper i simi

' lar, el Marabú, del carrer de Sant Rafael,•

installat en competéncia en .vista de l'éxitde l'estábliment del carrer de Robador.

Al cap cl'una estona• d'ésser-hi, alguns

se n'aliaren a casa, entre ells él.riostre.corn'

pany J. Cortés i Vidal, peró d'altres tor

naren a la Taverna deis Tenors, a veure .siara podrien cabér-hi..

•

Installats ja, pogueren sentir com• -una

mena de speaker anunciava :

—En obsequi al crític teatral.de MIRADOR,senyor Cortés, el baríton Pau Gorge: i latiple (sentim no havér retindut el n.om) can

taran, etc., etc.•

Els de la colla quedaren sorpresas. EnCortés ja deVia dormir, i no sabrá res 'd'aquest homenatge fins haver llega aquestesradies.

En Rocha, aiguader

Era un clia que feia una calor extraordi--nária. Tothom tenia una set que es moria.

—Cuando hay sed — cligué Rocha --- lo.mejor es mandar a la criada a la fuente yhacerle traer un jarro bien grande de aguafrasca_

Y si no hay agua fresca? — demanáalgú.

—Entonces, se ponen diez céntimos dehielo dentro del agua...

—Pero el agua helada con hielo es malapara beber.

—?Quién ha hablado de beberse el agua?— féu Ilavors Rocha ---. Es que usted no

te dejada ternfittar-f 't Dentro del jarrose pone una botella de vino y a los cinco minutos está riquísimo;

El tabac falsificat

En Santiago Vinardell ha estat aquestsdies a Barcelona. Vinardell és, ara, directordel Patronat Espanyol de Turisme a París,

amb aquest motiu, assisteix sovint a banquets i festes.

Fou en el transcurs d'una d'aquestes queuna autoritat parisenca Ii dona a ,fumar un

cigar havá.--Qué li sernbla?Entre En Vinardell i l'autoritat hi havia

confianga.—Dones, que aquest tabac l'ha comprat

de contraban.—En efecte.—1 l'han enredat. Aquest tabac no ha es

tat mai havá. Entre altres proves, hi haaquesta : l'anella del cigar diu «Cabanas,Habana». Han volgut imitar la marca «Cabanas», peró com que a les impremtes franceses no hi ha n, han hagut de posar en elseu loe una n.

—La seva observació és molt interessanti perspicag, i la tindré en compte.

Al cap d'uns quants dies, es tornen a trobar.

—Ara sí, rnonsieur Vinardel que he com

prat tabac havá auténtic !I triomfant, obsequia Vinardell amb un

cigar en l'anella del qual es llegia :

«Cabanas. Habana.»

Colónía' ?

El primer escriptor alemany con temporani,Thomas Mann, Premi Nobel 1929, és un

inconformista del Tercer Reich. No s'hacomrnemorat el seu seixanté aniversari, a

Alemanya, peró alguns diaris n'han parlat,tot lamentant la seva actitud.

Bé ; a Alemanya, els nazis són a casa

seva, i, ens agradi o ens indigni el quefacin, no els podem reclamar res. Peró, es

podria saber si també creuen que a Barcelona són a casa seva?

1-lo diem perqué el senyor cónsol d'Alemanya, que dia per altre es fica en qüestions de les quals no ha de fer res, va sol-licitar -- i obtenir ! — que no fas retransmesaper radio la sessió, purament literaria, quedissabte passat tingué lloc, en homenatge a

Thornas Mann, a l'Ateneu Barcelonés.I encara hi llagué més : dos homes, da

vant la porta del carrer, aconsellaven d'entornar-se'n a tothom que feia cara d'alemany i anava a entrar a l'Ateneu.

Ja és extraordinari que aquest senyor es

cregui al Kamerun o a les Carolines — vintanys enrera peró encara n'és més queIi fomentin aquesta

Previsió

El llibre de Viceng Bernades, Estampesde l'«Uruguay», acaba amb una relació detots els que estigueren detinguts en «presonsflotants».

Sabem també que, la nit del 6 al 7 d'octubre, algú confecciona una llista de les persones que es trobaven al Palau de la Generalitat.

Per manca d'una precaució d'aquesta me

na, a Prats de Molió hi degue haver milersde presumptes combatents, a jutjar pels queallegaren la condició de tals da cara a laconsecució d'un empleu.

Page 2: Miquel capdevila 13 06_1935

2 M1RABDR 13-V1-35

Tof s'explica!

Encara no s'ha apagat e ressó de lesanécdotes del 6 d'octubre.

Aquesta l'hem sentida darrerament :

L'autor la situa a la Rambla de SantaMónica. Comengava l'atac al C.A:D.C.I.Mentre les tropes executaven els movimentsestratégics necessaris per tal de reduir alsque feien foc des de dintre del local, un

senyor, molt ben abillat, es passejava tran

qui•lament per la voravia °posada, contem

plant les evolucions amb una calma perfectament británica i fumant un gros cigarsense que alterés la seva serenitat l'espetecde trets que hi havia.

Quan el C.A.D.C.I. fou ocupat, l'oficialque comandava les tropes, s'acostá a l'impertérrit e'spectador i u digué :

—Senydr permeti'na que l'admiri i el feliciti per la seVa admirable sang freda. I, a

la vegadá, que em perdoni si, complint un

deure inexorable, em vegi obligat a demanar-li els seus documents d'identitat.

—Amb mólt de gust—respongué l'altre--.I, un cop hagi vist el meu passaport, em

sémbla que no s'estranyará gens que respectacle que acabo de contemplar no m'hagiespantat gens ni mica.

L'oficial 'agafá el passaport que l'altre li

oferia' l'obrí, i tornant-li de seguida, • res

pongué amb un somriute :

—Ahl Tot s'explica!El passaport anava estés, en efecte, a

nom de Manuel Aguirre y Suárez, comer

ciant a Sonora (Méxic).

Planxes de éécnics

El Maryland és un cinema els dirigentsdel qual posen una cura estimable en la se

lecció deis programes. Per6 "és un cinema

d'una orientació tan bien pensant, que s'ha

proposat de rebatejar-lo Mati/and, en consi

deració a la coincident ideologia amb el dia

ri de color de rosa.

Després és un full que publiquen els téc

nics de la Lliga, de l'existéncia del qual ens

adonem de vegades en passar davant algunacolumna anunciadora amb cartells de l'esmentat full.

La setmana passada, en les tals columnes, Després anunciava la presentació d'unfilm al Maryland : Groza, del qual parlavala setmana passada el nostre redactor de

cinema.Per6 hores abans de l'estrena, els dirigents

del local i els de la publicació deis técnicss'adonaren que Groza no hauria sortit indemne de la censura eclesiástica, si se l'hihagués fet passar. Els vingué a la membriael cas de La Veu del Vespre i la presentacióde Lady Lou, i enretiraren la galleda quan

ja tenien el peu algat per a ficar-Phi.

A la manera foría

Els organitzadors de la Festa Major Pene

desenca que tindrá lloc diumenge vinent al

Poble Espanyol de Montjuic visitaren el mes

tre Morera :•

—Venim a invitar-vos i a oferir-vos un

lloc en el jurat del concurs de ball...—De ball del ciri? •

—No, home, no ; del ball de bastons

-

així acepto ! Ja sabeu que elmeu•fort és picar i repicar. ,

Eiallesfin. _

En fer la visita protocolária a En Pich iPon, els organitzadors comengaren excusanase:

—Havíem de venir amb el mestre PauCasals, pero només ens ha pogut acompanyar filósof Francesc Pujols.

—Oh, amb un n'hi ha prou! —contesta,complimentós, 'l'alcalde gestor, tot repartintencaixades.

Eh apilsfolaEn • sortir, -hom pregunta a Francesc Pu

jols :

—Com va la vostra religió?—Per ara, ja són cinc els apbstols : un

empleat municipal i quatre oficinistes de laCaixa d'Estalvis de Martorell, i aix6 ern téboig de content, perqué així puc dir que lahiparxiologia es fonamenta en l'estalvi.

Imponderables

—I de senyores, com esteu? — preguntal'encuriosit penedesenc.

—Encara no n'he pogut inscriure cap, perqué les més identificades acaben acompanyant-me al llit, i bona nit i bona hora!

No es pensa maí en fot

La Casa del Penedés ha tocat tots els res

sorts per tal que a la festa major no himanqui ni un sol element típic : els Gegants de Vilanova, el Drac de Vilafranca,eis Castellers del Vendrell, els Diables del'Arbog, la Moixiganga i els Bastons de Sitges, les Gitanes de Sant Pere de Ribes, elsEscolans de Sant Sadurní ; parades de co

ques, botifarra, moscatel!, malvasia, garnatxa ; la planeta del verdum ; el neuler ; elCompeter ; el sarau ; la toia ; el pas de labandera, etc., etc.

Francesc Pujols, tot pensatiu, advertí :

—Encara us heu deixat alguna cosa!—Qué?—El diputat.

Els «Pelayos»

Des d'ara, els tradicionalistes comptenamb un reforg considerable : una mena derequetés amb terceres intencions, anomenats

«Pelayos».Aquesta denominació es considerá molt

adient a la pompa que els dirigents voliendonar a les tendres criatures bellicoses, peróquan s'aná a inscriure les nenes, les mamáshi oposaren una forta resistencia:

—Ho deixarem per a més endavant, perqué aixó que se'ls hagi de dir «Pelaies», laveritat, fa massa peixatera.

Es dernana un nen prodigi

Hi ha gent que no es perd per demanar.

La prova la tenim amb aquest anunci aparegut a La Vanguardia un d'aquests diumenges. Diu així :

«Se desea meritorio 14 arios, buena letra,práctico en cálculo, sabiendo contabilidad,mecanografía '- preferible conozca Burroughs.Escribid con letra propia, referencias, pretensiones a VANGUARDIA 2158.»

Per a cobrir la plaga deuran haver-hi em

pentes. •Llá.stima que els germans Corma no

tinguin altres aficions que les del piano.

DESPRÉS DE TRES QUARTS DE SEGLE

La Plaça de CatalunyaEL CENTRE vrrAL. DE BARCELONA

Quan Léon Jaussely, l'arquitecte tolosenc,ens dona amb el seu projecte d'enllagos,«Romulus», una visió ideal, grandiosa, de

la futura ciutat de Barcelona, situava el primer i més important centre monumental del

demá de la urbs a la Plaga de les GlóriesCatalanes. Aquesta plaga eXisteix ja nomi

nalment, o sigui en els.plans de la ciutat i

las acogemos con la misma desconfianza que. manifiesta nuestro apreciable colega. (La Corona) al publicarlas. Lo que en ellas se re

vela es tan - inverosímil, tan absurdo, tan .,

contrario a los sanos principios de derecho,de justicia . y de moralidad — si .es que elderecho, la justicia y la moralidad sean cosas

distintas — que no podemos ni siquiera sos

pecharlo de un gobierno que precisamente; por la •justicia. y la Moralidad de su con

•.

El Portal de l'Angel el da n'el' terl del segle passat

el seu emplagament radica en la confluenciade les Corts Catalanes, Avinguda del 14d'Abril, carrer Meridiá i carretera de Ribes.

Travessen el seu perímetre dues vies férries : la de M. S. A. i la del Nord.

Jaussely donava més del que se li dema

nava. Si el seu projecte semblá aleshores

fantasiós, no presentava pas projectes que no

fossin realitzables, per bé que sorprenents.En el de l'esmentada plaga i en el del Pas

seics Marítim és allá on abocá més fantasia.Diríem per?) que el magistral arquitecte

sofrí un gran error en desplagar el natural

centre vital de Barcelona, situant-lo tan llunyde la ciutat vella, de la ciutat mater, mésben dit, prescindint de la Plaga de Cata

lunya, final de la més important artéria queens posa en comunicació amb la Mediterránia.

I és que, possiblement, Jaussely desconeixia les lluites de

• Barcelona per la seva

Plaga de Catalunya : quan ell projectava,feia prop de mitja centúria que batallávemper ella : han passat tres quarts de segleper arribar que fos el que és avui.

La pina, situada i delimitada com está,no és fila dé l'estudi conscienciós de l'urbanitzador,• sinó del voler públic constant isentimental. Fins i tot diríem que la Plagade Catalunya, abans de la seva cristallització actual havia estat una plaga fora de lallei, subversiva.

La voluntat deis barcelonins, peró, voiguéla Plaga i la tingué. Jaussely no s'adoná quela Plaga de Catalunya, tant o més que un

centre vital, era un símbol.

PROJECTES ! PROJECTES !

A mitjans de la centúria passada, Barcelona s'ofegava dintre el seu clos amurallatmedieval. Preveia amb tot que un dia o altreaquells murs que l'asfixiaven caurien a bocins : era cosa de 'ilesos, de quinquennis,paró caurien. Res de convenient no elsaguantava, només prejudicis i malvolencesesdevingudes tradicionals.

La ciutat de Barcelona, el mes d'abrilde 1859, demanava als urbanitzadors d'aquells temps, pensant en l'esdevenidor de laciutat, un pla d'eixampla amb «...places deconfluéncia, enterament desembarassades :

les de reunió amb pórtics al voltant ; lesd'eixampla amb obres monumentals, fonts,jardins, arbres al centre... en els afores del'antiga porta d'Isabel II es construirá una

gran plaga central en la qual confluiran elsprincipals carrers de la nova població, essent

obligat de construir-se en ella un monument

que correspongui a les seves proporcionsencara, podrá ésser decorada amb algunsedificis públics». Aixé, era part del tot, perbprou ciar que al capdamunt de la Rambla,anys_ a venir, s'engendraria una plaga. ,

Ah ! -Perb una -cosa eren els projecteS delnostre Ajuntament i una altra la omnipoténcia burocrática centralista que a travésdeis ministeris ens imposava la llei a copsde decrets i reials ordres. Barcelona dona elseu vot unánime en el concurs que convocael seu Municipi per Peixamplament de laciutat. El projecte de l'arquitecte I. Roviraera cosa digna, responia a les necessitatsfutures de la població, unia els pobles de laplana amb el nucli que els havia donat vidade manera lógica i racional, també projectava una gran plaga a la qual, per la partde l'interior, desembocaven el Portal de l'Angel i la Rambla, i per la part de dalt queiaal seu centre el Passeig de Gracia, teninttambé dues vies radials, una al Nord, altraa Ponent... Peró el ministeri de foment imposé el pla quadriculat, cartabonat del se

nyor Ildefons Cerdá, encsinyer militar ambmolt bones relacions a Madrid.

La resoluci6 era tan depriment per a

Barcelona, que exceptuats els senyors de laReal Academia de Ciencias y Artes, tothoms'aixecá contra la reial ordre del ministeride Foment del 7 de juny de 1859.

Entre els nombrosos barcelonins que es

sentiren ofesos, vegeu com parlava, en lesplanes del Diario de Barcelona,

DON JOAN MANÉ 1 FLAQUER

Don Joan Marié i Flaquer era catalá, era

catalaníssim, era un catalanista de cor quecondemnava el catalanisme polític. Encarano és descuidava una mica, era trait pel cor

i els seus sentiments racials insubornables.El mateix dia que comengaren a córrer ru

mors del que és projectava a Madrid, escrivia en el seu Diario de Barcelona : «Estasnoticias están conformes con las que hacedías circulan en esta dudad ; no obstante,

•

ducta cuenta con el apoyo de gran númerode personas que no aprueban todos sus actos

políticos.»El día21 de juny, després d'inserir la

vexant reial ordre, comentava :

«...Estas consideraciones han producido en

nuestro ánimo una impresión dolorosísimay no vacilamos en afirmar que igual efectohabrán producido en la mayoría de los habitantes de la ciudad que miran la honra de

xen a semblar tals. Uns fanals •falquesiansamb base de ciment. Una gran X moltoberta que va del Portal de l'Angel a laRambla de Catalunya i de la Rambla alPasseig de Gracia. Les conStruccions o edificis de la plaga no passen en 1.912 delsquatre piáos d'altura, s'aixafen encara mésdintre les climensions d'aquell amplíssimsolar.

Cotnencen els projectes. Falqués vol ferhi un porticat amb un edifici monumentalal fons, semblant a la Plaga de Sant Perede•Rorna; altres uns grans magatzems, estilParís ; tarnbé es parla d'aixecar-hi un mo

nument al Sagrat Cor ; 'Puig i Cadafalchféu un projecte d'urbanització total de laplaga, i finahnent els dictadorets de casa éns

la urbanitzaren tal csom está. Costa, notnés,10.000,000 de pessetes i escreix. I n'hauriacdstat dos més de dur-se a la práctica lapavimentació arrib grana baááltic gris de tot

el centre de la plaga, deixant, peró, els ma

teixos parterres d'avui, com es projectava.

LES ENTRANYES DE LA PLAÇA

El que ha fet patir als barcelonins la ur

banització de la plaga! Quan ja comengávem a avesar-nos a la seva semiurbanitzaciósimple i provinciana, la tanquen arreu, l'esventren per tots costats i durant mesos imesos veiem com furguen en les seves en

tranyes : és el Gran Metro ; són les collectores ; són les conduccions de gas; electricitat i aigua ; després el Metropolitá Transversal.; i galeries de comunicació de l'un a

l'altre metro ; estacions subterránies ; wa

ters i urinaris públics ; installacions per a

l'elevació d'aigua dels brolladors. Les quatrecinquenes parts de la plaga estan minades.

Centenars de trens que van i vénen dela ciutat arriben a la plaga ; nornbrosostrens del Nord de Catalunya fan cada cija elmateix. En resurn, milers i milers de persones entren i surten de les entranyes de laplaga.

Ni TAN GRAN NI TAN PETITA

La nostra Plaga de Catalunya no és de'les més graos d'Europa, ni tarnppc de les;

La Piala de Catalunya en 1912

la Corporación municipal como la suya pro

pia... Pero celosos como el que más delpreátigio de los representantes más populares de la capital del antiguo principado, es

tamos dispuestos, según digimos en fechamuy reciente, a apoyar cualquiera resolución

que tenga por objeto mantener sus derechos

y su dignidad.Cuál debe ser esta resolución? En pun

to tan delicado se nos permitirá que guardemos el más absoluto silencio. En cuestio

nes de honra cada cual es el juez más com

petente de la suya, porque cada cual la es

tima en lo que cree que vale. Por otra partela historia del Municipio de Barcelona, queen todos tiempos ha sabido mantener tan

alta la suya, es el mejor consejero a quienpueden consultar las personas que hoy tie

nen el honor de ocupar los puestos que tanto

ilustraron nuestros antiguos y célebres Conselleres.»

Així parlava don Joan Marié i Flaquerquan ofenien la seva Barcelona.

COMENÇA LA PUGNA

Com el Diario de Barcelona, tota la premsa d'aquel] temps defensá els interessos de

la ciutat i la dignitat de l'Ajuntament. Co

mengá una veritable batalla. Per un costat

Iluitava la raó ; per l'altre s'oposava a laraó la legalitat. La legalitat era el pla Cerda.

D'acord amb ell, per bé que amb totes les

resisténcies que es podia posar-hi, comen

garen a construir-se edificis als terrenys en

qué Barcelona volia que hi hagués una plaga.El resultat de la pugna fou una cosa caótica. Cap al rgoo, la Plaga de Catalunyaera anárquica i pintoresca a tot ésser. Capa l'angle de la Rambla de Catalunya s'aixecaven una casa de lloguer i una dedicadaa museu (contenia l'Armeria Estruch), neo

gótiques, seguint la línia de la Ronda de la

Universitat i de la Rambla de Catalunya.A redós de la casa gran i ja dintre el re

cinte de la plaga, un quiosc, un café, una

gran carcassa de ferro i vidre, semblant alsComtal, Cómic i Espanyol d'avui, nomenat

La Pajarera. A l'angle del Portal de l'Angel,una altra casa de pisos, i prop d'ella i arribant quasi a la punta del Passeig de Gracia,unes barraques amb pretensions d'edifici-circ.Un pas o passeig central anava de la Rambla al Passeig de Gráda. Al centre del quees deia i volia semblar plaga, un brolladorsense pr2tensions, com pertocava a la resta.

Comengaren a caüre les cases Estruch ;

després la Pajarera-' ínés tard el circ ; en

cara altres edificacions. La legalitat, peró,resistia tossudament, fins que un bon dia

un alcalde interí, el senyor Navarro i Le

desma, comengá la tasca de foragitar els

veins de la darrera casa i finalment volgué

e

fer-la desaparéixer amó un simulacre d'ineendi, sense reeixir de rnoment, per bé que

seguidament fou atn-oda I ja tenim la plaça noses.

Una urbanització incipient. Unes palmeresque fins palssats alguns anys no es decidei

més petiteS. La Korningsplatz, de Berlín, té105,000 metres quadrats ; la de la Casa Consistorial de Viena, 8o,000 ; la d la Concórdía, de París, 70,000 ; la Plaga d'Armes, deVersailles, 6o,000 ; la de l'Estrella, de París,59;000 ; la de Sant Pere, de Roma, 57,000 ;

la.nostra Plaga de Catalunya, 52,000 metres

quadrats ; la de l'Estació, de Milá, 42,000;la de Luftgarden, de Berlín, 41,000 ; la delPalau de Stuttgart, 38,000 ; la de Cavour,de Floréncia, 32,000 ; la del Popdlo, de Roma, 20,000 metres quadrats. •

PRESENT I FUTUR

Cerda projectava una plaga al comengament del Passeig de Gracia, entre els car

rers de Corts i Consell de Cent. Barcelonano la volgué allí, sinó al lloc en qué estásituada. A la nostra plaga, amb totes lesseves falles, ja ens hi hem avesat. Ara perara, la plaga própiarnent dita és superioral marc que l'enquadra. El dia que aquestes complementi, la plaga podrá ésser dignade Barcelona. Les seves condicions especialsde plaga d'enllag de les vies de la ciutatvella amb la ciutat moderna fan que eltránsit es faci per la periferia i que el cen

tre pugui ésser lloc de repós entre arbres iflors i voladúries de coloms, semblant a lesplaces de la Nation i d'Italia, de París, ial Trafalgar Square, de Londres.

Avui, pot dir-se que la Plaga de Catalunyaés una cosa estable, definitiva. Moltes objeccions varen algar-se quan sofrí la darrera reforma, que l'ha deixada tal com está.Peró cal tenir en compte que, fila més del'atzar que no pas d'un pla preconcebut, elpeu forgat de la seva irregularitat i de lesvies que hi desemboquen fa imperfectes to

tes les solucions. De totes maneres, compareu-la arnb la de 1912, i veureu la diferencia.

Diverses vegades s'ha procurat, de l'Ajuntament estant, dictar disposicions referents als edificis que la volten, a fi dedonar-los una certa unitat, si és que éspossible.

El que fa falta ara, és que molts delsedificis que la voltin guanyin monumenta

litat i algada, i aleshores podrá comparar-se,en millors condicions que les actuals, ambaltres places d'altres ciutats del món.

PERE CASALS

CASA IZENECOPIES a máquina

CIRCULA IZSmil multicopista a mas redardíssinis

TRADUCCIONS de l'anglasi francés

MONT-S115, 18, pral. - Tela 18053401441•1114•411411414~~4401010~~1"

Poesía. — Els joves periodistes catalansformats dins de l'época esportiva, rnoltes

vegacles, quan parlen de fets i coses del nos

tre país que es caracteritzen per Ilur inefi

cácia o per Ilur presentació fironament de

corativa o retóricament pairal, acostumen a

assóciarlos• amb la idea d'uns jocs florals.

Diuen : aixó acabará en uns jocs florals, o :

es produirán uns jocs florals de tal 'cosa o,

de tal altra. El tristíssirn és que aquestsjoves periodistes, irrespectuosos amb una:

venerable tradició, en general acostumen a

tenir un cinquanta per cent de raó, i llur

epidérmica apreciació despectiva, en general,és el mot just. Des d'aquestes columnes i

des d'altres columnes, m'he dedicat jo a

estripár-me les vesticlures davant la vilesa• dels jocs 'florals rupestres o dels certámens

poétics á Vombra d'un envelat, d'una am

polla d'orange crusli, d'unes guantes nbiesaficionades a la carioca i d'uns quants nyébits descosas.

la,de la dictadura cm

pensava que els jocs florals de festa rnajoranirien cle cul per terra, peró aquests cer

támens poétics han reviscolat i reviscolen,sobretot a l'estiu, estació en la qual ja se

sap que tota cuca viu. Els meus atacs, no

violents perqué sóc incapag de la violéncia,anaven també alguna vegada contra els jocsflorals histbrics de Barcelona. Ja fa tempsque vaig fer marxa carera, i ara crec debona fe que els jocs florals de Barcelona val

la pena de mantenir-los per un seguit de

motius. El que cal és no abandonar-los i

deixar-los pasturar a la bona de Déu. Jo,aquest any, he estat mantenedor de la so

lemne festa, i dec dir que cm va caure l'a

nima als peus davant de la mediocritat de

les poesies enviades, i rinediocritat és molt

dir i és estar de bastant bon humor, perquéel vuitantá per cent d'aquestes composicionsoren péssimes, i el- que és més trist, d'unanalfabetisme revoltarit

Totes aquestes consideracions són dutes a

flor de ploma. per apreciar una marica d'interés i sobretot una manca • de prestigi,cada vegada més acusades, que hom nota

en tor el que fa referéncia a la poesia, dinsl'area encara embastada i cabtica del nos

tre país.En primer lloé; a Catalurtya els poetes

hem perdut terreny. Quano. váig debutar

dintre de l'ofici de poétes,' n'hi liavra molts,en sobraven ; en canvi, els prosiStes els havíem 'de cagar amb un llum i.amkPioltapaciencia. Avui .dia passa al revés.'Aleshoresals jó-es'florals hi: acudia tothom que tIngués

•

Para i,ulls ;,:árá s6n: poqu,íssirris els que amb'una-rélati‘laqUalitaf..liter4ria;.arribicionen elsprerriii de: la:,gaza ciencia

Cátálunyl .girat illná:'.íifibfk'd'es4uenaáls-poetes,- i 'elS -pocs 'qUef.Teri:'feni,'•aviat tindrem d'anar com aquella cigala .del filin deDisney, amb les calces foradades i el violísota el brag, fets alió que se'n diu una miseria.

I és lamentable, perqué la poesia auténtica és de les poques coses eternes i dignesde respecte que hi ha al món. I és lamentable, perqué en aquest país el nostre pres.ticsi polític, que s'entretenen a desprestigiarels mateixos polítics, deu molt i molt a lapoeSia. Catalunya ha renascut sota un signesentimental ritmat i rimat, i encara avuidia, per repósar dels ferments indigeriblesque ens acorralen, no hi ha res tan adient

Corn l'alcohol translúcid de la poca poesia9na que tenim.'Es per aixe que jo he tingut. una gran

álegria en veure que uns bons amics meus

han emprés de nou aquella feina, tants copscbmengada i tants cops prematurament es

troncada, de fer viure en el món de les nos

tres publicacions una revista exclusivamentpoética de gran to.

Garles Riba, Mariá Manent, Tomás Garcés, J. V. Foix i Joan Teixidor han Ilengat,sota les ales d'un paper blavíssirri i delluentors prometedores, el seu primer Quadern de Poesia.

En aquest quadern es tracta la poesia del'única manera que s'ha de tractar boina una gran senyora, amb la qual la pulcritud, l'exigencia i la selecció mai són so

breres. Els noms deis amics citats representen generacions, climes i tendéncies diferents ; els uneix peró un noble sentit deresponsabilitat i una fina exigencia amb ellsmateixos i amb els altres. Aix.6, naturalment, tractant-se de material poétic és l'única garantia. El primer quadern fa una ex

cellent impressió ; ambicionant aquell puntd'universalisme que requereix el món de lapoesia, el primer quadern es presenta ambun carácter políglota, i al costat deis gloriosos sonets de Caries Riba, podem apreciar una excellent • poesia de Supervielle iuna no rnenys excellent del nostre bon amicSalinas. Jo felicito els poetes companys perla densitat d'aquest primer quadern i per laseva gracia tipográfica. La presencia d'unapublicació així, en els moments que vivim,reivindica i posa de relleu els drets de lapoesia de debó davant de la jovenalla es

céptica i dels sapastres de la retórica degr

més desitjo que l'obra deis meritís

ydann.siootmspbetes tingui la virtut de la continu:-

tat, i que no s'estronqui d'aquella manera

lamentable amb la qual s'hán estroncat tants

honorables intents. Que aquests Quadernsde Poesia siguin amb el temps sólids vo

lums, en la meya llibreria, i no efímersfaseicles d'un blau lluent, com tants efímersfascicles que van a morir damunt del prestatge de les fulles ventisses.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

•

•

••• +++++ • +++++

SASTRERIAF. COMAS

GUSTOS SELECTES

GENERES DEL PAIS

I ANGLESOS

ESPECIALITAT EN

VESTITS DE SOCIETAT

NiOMES :A MIDA

FONTANELLA, .9 PRAL

Page 3: Miquel capdevila 13 06_1935

t

13-VI-35 NUFADDR 1 3

A PROPOSIT D'UNES GESTIONS

Els re adius d'Ur ell—Veus tota la planura vestida d'arbres

i conreus?—em deia el pare un dia quecontemplávem des d'un turó el tros d'Urgell que la gent del país anomena PUrgell

. de Baix—. Doncs, quan jo era petit com

tu, gairebé tot era nu i de goret, llevat deltemps que els sembrats cobrien els bancalsi les «parades».

El tros d'Urgell que podíem veure és avuiun jardí on alternen i a vegades simultanegen l'alfals, els cereals, els vímets, laremolatxa de sucre, el tabac, les hortalisses;la vinya, els ametllers, les oliveres i tota classe de fruiterars.

Al mig d'aquesta planuraesmaltada per tots els tons dela blancor floreal de la primavera, del verd multiformedé l'estiu, del groc canviantde la tardor i del verd esblaimat damunt del fons mora

denc de l'hivern, es destaquenles viles de Juneda, Arbeca,Torregrossa, Puig-gros, Puigverd i Artesa de Lleida, presidides per la ciutat de Borgeá. Bla.nques i acompanyadesper ,altres viles com Castelldaos que té el caseriu a laratIla Urgen- Garrigues i Miralearnp i Alamús, que jasón, primordialment, de l'«altre Urgell», de l'«Urgell deDalt», on darrera la cortinad'una petita serra s'este.nenles; viles fldrides .de Molleruça,Linyola, Bell-puig, .etc..; etc.

—Mira — seguia dient elpare, que coneixia parn a•pamtota la comarca,. •espepialinentels,. termes immediats al nos

tre;. per haver-los seguit moltes: vegades per a recollir elsdrets del Canal—. Veus lesarbredes deis masos que deixen albirar els caserius blancsdel..Conéabella i de cal Corbella? Dones, al principi debaixar el Canal, Pombra Inésllarga era la del timó. No hi havia un arbreni per remei, igual que al Mas-roig queara en té tantíssims, encara que d'ací es

tant no els veiern perqué ho priva la 'comade Concabella.

«Al Mas-roig sembraven 400 corteres deblat i imites de ségol, ordi, eivada... Elsanys que plovia collien un bé de Déu ivenien segadors- de pobles llunyans, perd,si no plovia, la miséria ens ofegava i no

menjávem sinó sopes amanides amb oil sa

bent i cuites amb buina de bou.«Només allá a la canal de la Femosa (la

fondalada que recull les aigües perdudesde la eontrada i les duu cap al Segre, mésavall de Lleida) hi havia aigua corrent iencara que la séquia no baixava tan plenacom ara perqué el país era eixut, algunstenien un hortet vora de l'aigua i el re

gaven com podien : a galledes que anaven

a omplir al fons o bé a ferrades que pujaven dels pous, amb l'enginy de balançaque era una corda lligada a la punta d'una.barra.

«Durant la meya infantesa encara hi havia pels voltants del poble, en les terres

frescals o prop dels perfils que podien re

collir aiües perdudes, els pous abandonats:que projectaven cap al cel .1a creu estranyade les dues. barres orfes de la corda i la.ferrada: Gairebé tots aquests pous eren secs

i." poc fondos perqua ningú no es cuidavade netejar-los i la terra arrossegada per lesplUges els anava tapant seguit seguit. Quésé dava de les engrunes de pa negre.al qui va tip de pa blanc i dé tota mena

de .viandes ! Quin cas ha de fer de l'aigua«dé les eadolles el qui sent rajar seguidamentPaigua de • les fonts 'vives i dels rierols inestroncables ! •

r:.«Pera .beure—seguia el pare, veient queámb tota l'atenció—servia l'al

gua de les basses : la Bassa Nova avuiabandonada a . les granotes que xerrotegenstranquiles i als távets que volegen entre

;el .senill• i les, bogues, i .1a Bassa Boyera,que . llavors. anava . de camí • a camí i ara

només . cobreix:. el fons del . sot; 'perqué labüidareri. després ,d!una desgracia.

O «Les« cases riques,..que 'necessitaven moltanigua per . a

•

les persones i les avenes, hifeien anar les mosses (minyones de servei)arnb els iargadells de quatre cantirs,':1 lesdones pobres, .que no • tenien••• someta i no

més, necesSitaven, l'aigua de. beuré i cuinar,•hi. ánaven .a. peu amb • el • Cántir 'al cap o

danaunt del relleix de la cotilla. •

•

«Al rentador entrava i sortia,- el mateixque ara, Paigua molla de la'Canonada delsMoros. ,

. .

La. , Canonada dels Moros ! La galeria de

pedra llarga de més d'un quildmetre, altai ampla perqué hi poguessin entrar els homes a neterar-la, dula l'aigua captada en

un replec de la Femosa fins a les piquesenormes prop .de les quals passava la car

retera vella, que era una romeria de gentji de carros, a que unia Lleida amb Mont

blanc, Valls, Reus i Tan agona.Jo hi havia entrat rnoltes vegades amb

altres dimoniets que no féiem cas deis critsi malediccions de les rentadores perqué elsenterbolíem l'aigua que entrava al renta

El comte de Floridablanca, que es proposava cons

truir un Canal d'Urgen encara més important queel que avui demana la comarca

Aquest número ha

passat per la censura

dor si no era amatenta a desviar-la cap a

la séquia la dona que rentava prop de lacanaleta. Anávern endins, xipollejant l'algua freda i el tarquim del fons amb els pantalonets ben arromangats i les batetes Iligades a la cintura, per a no mullar-nosmassa. Fins que, perduda tota claror i en

vaits poc a poc de la basarda, girávem cua

i cuitávem de tornar a la sortida sense cuidar-nos de recollir les puntes de la batetasi se'ns deslligava i esdevenia xopa.

També n'havia seguit algun tros per l'altre cap, més amunt de la Regulla, baixanthi per les bogues de la neteja. Per?), llavors,en companyia deis grans, els xicots quetreballaven per allí proP.

Les mateixes faixes que hi baixaven lescantiretes i les garrafes per a refrescar labeguda. ens hi baixaven als petits, lligatsper la cintura, sense por de pendre mal.

Ara, recluit per la vida sedentaria a ex

plorar només les reaccions anímiques davant deis fets capitals de la vida del món,

• a explicar, per mitjá de records de viatgesi lectures, aquests mateixos fets, revise l'esgarrifança de terror, vençuda per la curiositat de trobar-me al fons de la Canonadadels Moros i resseguir-ne un tros, amb elspeuets descalços que sentien la fredor del'aigua subterránia i la caricia liefiscosa deltarquim que encara no havia vist el sol.

* * *

Aquest Urgell barrejat de la meya infantesa, que ja &tila de les abundors deisconreus váriats,. per() encara no havia es

polsat les remmiscéncies dels temps ante

riors al Canal,. ha retornat ara al meu pensament en assabentar-me de les gestionsque s'estan fent per a la Construcció d'uncanal suplementan que converteixi en regadius les terres eixorques de la part alta ifaci, pels cantons limítrofes de la Segarrai de les Garrigues, el que el Canal d'Urgellha fet per les terres baixes.

Les miséries, les inquietuds, les duresesdespietades .d.e. la vida als pobles de secales he seatides en

• les cantarelles deis vellsdel nieu poblé durant la meya infantesa.

Per aixd comprenc i celebro les gestionsque aquests dies s'estan fent amb motiude la visita del ministre d'Obres Públiquesal tros -de PUrgell i de la Segarra, que elfutur Canal ha de redimir,. amb l'abundorde l'aigua fecunditzadora, com en un bateigcopiós :que renta i redimeix totes les miséries i pobreses.

Som ben lluny d'aquells dies en qué l'entusiasme. del comte de Floridablanca voliaobrir a l'Urgell un canal de navegació i deregadiu• que beneficiés tot el país, inclosesles contrades que ara solliciten un canalsuplementan. Per() el que s'ha• fet i l'éxitobtingut- són indici del que hom podria fer,si els ministres de la Rept'..blica recullen iduen a la 'práctica el pensament de Floridablanca i els seus consellers.

MiQuEL CAPDEVILA

~111~1111?

!NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, grácies a les acreditades

GRAGEES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, rápida i eficag laNeurasténla, Impotencia (en totm lea seves manifestadons),

mal de cap. caneamenf mental, parase deomória voirfigon (*diga corporal, fr.molor.,disis&pula nervios

ea, palpi;aclon., hitoriems i Erectora. nervioso. ea general de leadone* i teta ela traafoa. orgánica, que«nauta per causa o origen escota.meraf narria..

Gragees potenclals del Dr. Solvré,méa que un medicament eón un element 41.11023Cild del cervell. medulla i tot el sistema nerviós, reesairwat el vigor sexual propi de Peda' conservant la salut I prolongan la vida; indicada. especialment migo.tata en la seva jeventut per total mena d'aunemos, ala que verifiquen treballa excessius, biné «mes com usoral,o tate:•ect-1251s. espere/te., hornee de mandes, financiera, artistas. comerciante. industrial.. ~adora, etc.,aconseguint siempre, amb lea Graso.. pote:miela del Dr. Seivri. tota **foscos o mercicia fintimenti dispeaant Porcanisme per rependrels eavint 1 amb el mácin arribant a l'extrema veasa i asaseviolentar Porcentual* anab sinergia. própie. de la joventut.

Basta pendre un flasc6. per eonvéneerse'n

Yeeda a 6'60 ;tes, fiaste, ea tetes les plecleals fardeles d'Espaya, Perlegal 1 Asirla_

NOTA.—Delilet-as s ertsseageot 025 pta. ia offripelk "armo par a/ preneasks a Ofteiros Labmoraderieumi. can.... 4.1 Ter. 16. Barcalows,, seise. greáis ~adíe solve ter•a.. siesmeoillemenst I gres*.nsont Awhsweit amtialtma

1¦01 Mg

Blanc i negre

ifonmóJéze, era l'eser a defenp

—Invito el representant d'Etiopia a asseu

re's a la taula del Consell.— anuncia Litvinoff, que presideix.

Én el públic es nota un fori moviment decuriositat per veure l'enviat del Negus...arnb la decepció d'adonar-se que un blanc,

Gasde sa

sar els seus interessos.—Té,.és un etiop de color! — exclama un

del públic.

Buisson i Bouisson

Durant molt de temPs, al mateix Parlanzent francés, era corrent la confusió entre

Ferdinand Buisson i Fernand Bouisson, cosa

que no agradava gens a aquest darrer.—Buisson és un somiador, un utopista —

deja Jo, en carvi, IlléS m'estimo veure

venir les coses. •

Ferdinand Buisson havia estat sobrenornenat «la .consciéncia de la República»; fou,.amb Clemenceau, Zola, Jaurés i altres, un:dels promotors de la revisió del procés Dreyfus.

N'era tant de somiador i d'utopista, quepocs dies abans de les hostilitats francoalernanyes, en 1914, deia seriosament queno esclataria la guerra perqué el poble francés no la volia.

No hi ha ministeri petit

Hom preguntava a Mandel, «el gran inquisidor», per que no aProfitava la crisi pera demanar un ministeri millor que el de Comunicacions.

—Millor? Que no sabett quina importancia té? Es tenir la T. S. F., és ésser a lavegada ministre de l'Interior i de l'Exterior!

més a nzés, Alandel devia recordar aquella dita de Clemenceau als seus collaboradors :

—No !ti ha cap ministeri petit ; el que. hiha són ministres petits.

Canvis rápidsWilliam Bertrand va embarcar, al Havre,

a bord del Normandie, fet tot un ministrede Marina.

Trenta-sis hores més tard es va llevar, en

ple ocea, cessant.

Tot somrient, desembarca, a Nova York,altre cop ministre.

• L'endema, a les festes organitzades en

honor del Normandie, representava França,per-6 en qualitat de cessant,

* *4ü

Qui primer l'avisa, en alta mar, de laseva sort, fou un company de viatge, AlexVirot, periodista, que ana a despertar el minostre, a la seva cabina.

—No em pregunteu res de política — diguéBertrand.

—Es que el govern ha caigut, senyor ministre! •

—Per aixd m'heu vingut a despertar?Deixeu-me dormir I

—Es que, segons la tradició, els. ministresque viatgen en són fins que tornen, perquéel president del Consell no pot dimitir en

noin d'ells.—Es que jo, predicant amb l'exemple,

abans de marxar ja vaig donar per endavantplens poders a Flandin!

el ministre s'hi tomba de l'altre costat.

L aniversari del 349 de junyL'Alemanya hitleriana commemorara el

30 de juny? Vetaquí un Problema que preocupa alguns medis- del III Reich, ja queels amics del general Schleicher voldrienaprofitar crquesta data' per a rehabilitar l'excanceller assassinat.

D'altra banda, Goebbels és partidari d'erigir un monument; no pas a la merndriade les víctimes, sirzó-,a la del vol de Hitler,la nit del 29 al 30, dl Godesberg a Munich,aquell «vol salvador, com ha estat qualificat en tants discur.sos.

Pessimisme

El periodista Georjes Ponsot considera elsesdeveniments amb inquietud. El que mésel preocupa és una lbservació que ha fet :

—El que és tragi actualment, és que lagent, com menys s en el que volen, mésenérgicarnent ho vol n.

AntipolíticBernard Shaw li

questa d'una publictelligéncia és un hpolític?

—La qüestió est

serva—. El veritabligéncia seria un hpolític ?

Projecte de llei

eix el títol d'una en

ció americana: La inndicap per a un horne

mal Plantejada — obe títol seria: La intelndicap per a un home

Sacha Guitry, qu no acaba•znai les frases, és autor d'aqusta :

--Caldria obligan eis homes a casar-se

arnb llurs amants. 1ixí les triarien amb mésdiscerniment.

GUTENBERG, S. A.

Fábrica de maquináriaper a les Arts Gráfiques~ole, 215 . T•léfon 55723

BARCELONA

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Crisis francesaFrança i Anglatetra, solidáries en tantes

coses, sembla que també hagin volgut ésserho en la coincidéncia de canviar de ministeri, i en tots dos paYsos no s'ha tractat, feti fet, de pujar homes nous al govern, sinód'un senzill canvi de carteres. I el que calremarcar és que els dos paYsos més importants d'Europa no han abandonat llur línialiberal i democrática, refermant .el régimparlamentan. Es veritat que a Anglaterrala composició ministerial s'ha decantat capals conservadors, peró els conlervadors an

anglesaqual escau una tasca d'excepcional importancia, sobretot en les finances.

* * *

Pel que fa a la política internaclonal, res

no canviará amb el nou govern francés. Laval seguirá treballant en el manteniment i laconsolidació de la pau, amb la collaboraciódels altres governs de bona voluntat i -dintre Pérbita de la S. de les N.

El canvi • de govern anglés, pél contrari,deixa preveure variacions en l'orientació de

la política exterior británica.Es simptomática la coincidéncia de la formació del nou

ministeri amb la suspensió iajornament de les converses

navals anglo-alemanyes. Altrament, si al Foreign Officehavia de continuar la mateixapolítica, no valia la pena d'a.Ilunyar-ne John Simon i posar Samuel Hoare en comp

tes d'ell.El que fins ara havia estat

primer ministre, Mac Donald,-era considerat, per les seves

vacillacions, responsable en

part de les audacioses acti.túds de Hitler. Se li retreiasobretot la seva manera d'obrar després del cop de capdel Führer del 16 de març.

Stanley Baldis,v,in, nou Premier, és nat en 1867 i en 19°8fou elegit per primera vegadadiputat a la Cambra deis Comuns. Durant la guerra, en

1917, fou cridat per primeravegada al govern, en el ministeri de coalició, i co•laboráde primer amb Lloyd Geor

ge, com secretani del Tresor,i després com president delBoard of Trade.

En 1922, els conservadors,capitanejats per Bonar Law,es desavingueren amb LloydGeorge i provocaren la crisi.Aleshores Baldwin fou nome

nat primer ministre. Aviat va veure's ficaten una aspra lluita amb Mac Donald, queen aquell ternps mantenia molts punts delprograma máxim del laborisme. Perb en

les eleccions generals els conservadors perderen molts llocs i es trobaren en rninoriadintre els Comuns. Aleshores els laboristes, ajudats pels liberals, amb Mac Donaldal cap, assumiren el poder. No passá gaire temps sease que els liberals es separessin deis laboristes, i després de la crisique aixd provoca, es forma un nou governBaldwin.

Baldwin posa sobre la taula tot de projectes proteccionistes, clestinats a introduirla Imperial Preference. En 1925 reeixí a res

tablir la paritat de la Iliura esterlina, eficaçment ajudat per Winston Churchill. En 1929llagué de cedir encara el poder als laboristes, i després, en la coalició formada participant-hi Mac Donald, entra en el governnacional com lord president del Consell.

El successor de John Simon, SamuelHoare, que havia estat ministre de les Indies, també és conservador, i está dotat d'aquella prudéncia i aquell empirisme tradicionals de la diplomacia anglesa. TindráEden de collaborador directe, el qual seguirádones contribuint a la política exterior. Espot din que Baldwin, Hoare i Eden faranuna mena de lliga en matéria diplomática.

Es diu que Hoare es deixa influir pel Times, que algú acusa de febleses envers elTercer Reich. Per& si Baldwin ha triatHoare, no deu pas ésser veritat, can és prousabut que el Premier británic considera elsinteressos anglesos gens afins als del TercerReich.

Stanley Baldzvin

glesos són tots demdcrates i no n'hi ha capque no estimi la llibertat i no detesti qualsevol forma de dictadura.

El canvi ministerial anglés era esperat,havent estat anunciat diverses vegades. Noes pot dir el mateix del francés. El gabinetFlandin s'ha trobat de sobte davant una

ofensiva contra el franc, per a véncer laqual havia demanat plens poders a la Cambra. Per-6 els components d'aquesta, veienten la petició una amenaça a la sobiraniaparlamentaria, els hi refusaren. I vetaquíla primera crisi. Mentre semblava que ambla formació del govern Bouisson s'aplanaven totes les dificultats, s'ha produIt una

segona crisi que ningú no esperava, per?)que ha estat resolta tan de pressa com laprimera. A les moltes presidéncies que haocupat Bouisson en la seva llarga carrera

d'home polític, podrá afe?ír la del Consellde ministres, encara que només hagi estat

el somni d'una nit de primavera.Per fi s'ha format un ministeri presidit

per Laval, el qual ha obtingut de la Cambra, per bé que més limitats, aquells amplispoders en mat?bria financera que ni Flandinni Bouisson no havien pogut obtenir.

* * *

El nou ministeri francés conserva, en lesgrans línies, el carácter d'unió nacional.A excepció d'alguns grupets d'extrema dretai deis socialistes i comunistes, tots els partits de la Cambra hi són representats. Elssocialistes de la S.F.I.O. han estat invitatsper Laval, com ja hi foren per Bouisson,a co•laborar, perd no han volgut. Els comu

nistes ara haurien d'ésser governamentals,després del viatge de Laval a Moscú.

Al voltant de Laval hi ha homes políticsde la categoria d'Herriot, Flandin i Marin,per bé que d'idees oposades, i Piétri, Regnier, Fabry i Frossard. Perd pel que fa a

la política internacional, és la personalitatde Laval la que destaca, perqué, com ésnatural, s'ha reservat per a ell els Afersestrangers, on en pocs mésos havia fet una

gran feina.La figura del nou cap del govern francés

és d'aquelles que s'imposen, diríem, auto

máticament. Laval no .pertany a cap partit,és un isolat, o, millor, un independent. Encara que elegit per primera vegada diputaten 194, és un home de la post-guerra, jaque fou per primera vegada ministre —

d'Obres públiques — en 1925, amb Painlevé,i passá, alguns mesos després, al Quai d'Orsay, com subsecretari amb Briand. Fou després, també en un govern Briand, ministrede Justícia, i en 1930, amb Tardieu, tornaa Obres publiques.

L'any següent, després de la caiguda delministeri Steeg, presidí un ministeri de con

centració nacional. L'esdeveniment més important d'aquell temps fou el viatge de Laval a Washington a fi d'arranjar la qüestiódels deutes amb els Estats Units. Caigutaquest govern, en forma un altre en generde 1932, que només dura fins al següentfebrer.

Després de l'assassinat de Barthou, Lavalfou cridat a succeir-lo al Quai d'Orsay, iara el tornern a veure cap d'un govern al

* * *

Les modificacions de les directives de lápolítica exterior británica no es veuran decop i volta, per-o són inevitables. Donats elsprecedents de Baldwin, és d'esperar que se

guirá una línia més dreturera menys 'fantasista.

Remarquem que el líder del partit con

servador, eh el seu primer discurs com a

cap del govern anglés, ha dit que «és indispensable que la' democracia, que és el majorresultat de la civilització, cal que sigui acu

radament custodiada, essent avui més ne

cessária que mai al món».

TIGGIS

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAIME I, 11

Teléfon 11655

SI ES,ELECLIIICI D VÓSTRE

trsér repararanovio u bé,a1

GADATGE IELtCIRICCARREPMOIA,618- (Aribou 1 Diogonal)

Societat Espanyola de Carburs MetálilicsCorren.: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carbures" Mallorca, 232 Te1don 73013

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcubion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, ValIncia i Córdova : : ACETILEN DISSOLT, Fabriques a Barcelona, Madrid, ValIncia i Cbrdova : : FERRO MANGANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIO INDUSTRIAL -de laboratoris i domitstica • GENERADORS, BUFADORS, MANOMEIRES, materiaLs. d'aportació per la SOL

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOI,-- ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

Page 4: Miquel capdevila 13 06_1935

4 MIMBDR13-VI-35

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Fílms comercialsLa base damunt la qual es fonamenta

la possibilitat d'un llibre com és ara Formesde vida d'E. Spranger, és una base del tot

ferina i positiva. Es aquella constatació quepermet classificar els tipus psicoltigics en

vastes famílies amb una metodologia si fano fa com la que ernpra el naturalista perclassificar plantes i animals. Naturalmentque un home tan savi i tan profund com

Spranger, en el seu llibre caracteritza solament els tipus fonamentals en tant que ellses defineixen en funció de les grans qües

característiques la reunió de les quals ésel que constitueix Ilur idiosincrásia psicolbgica.

L'empresari, per exemple. I qui diu l'empresari, diu tot aquell que intervé en ellloguer i la projecció de les pellícules. Perregla general, és un home dogmátic i tant

més dogmátic com més inintelligent. Esel!, amb el seu bagatge artístic infeliç, quedetermina, lector, el que has de veure iel que no has de veure. Es dl el que creu

posseir la ciéncia més difícil de totes, i

Leslie Howard i Heather

tions de la cultura i de l'esperit. Hi ha una

caracterització molt més accessible i mésmodesta, com és per exemple la caracte

rització per professions. Els métodes em

prats pels instituts d'orientació professionales basen precisament damunt d'aquesta possibilitat. Ara, que si bé és veritat que l'individu fa la professió, també podríem dirque la professió fa l'individu, així entésun xic dins el cercle de les idees lamarckianes. Volem dir que un home que no

és precisament un barber, s tanmateix elsatzars de la vida l'obliguen a pendre lanavalla pot acabar per ésser un bon barber,és a dir un barber en el sentit psicolbgicdel mot.

Aquesta caracterització psicolbgica implica una caracterització fisionbmica, de cabdalimportáncia per al cinema, naturalment,puix que en el cinema els individus ens

són oferts mitjançant llur aparença física.Tots ens entendrem si alludim a la traçaamb qué els directors americans estableixen aquestá cracterització fisionbmica. Elgangster, el policia, el periodista, la gir/del conjunt, la vamp, la ingénua, el barber,el porter, l'empresari, etc., etc. Damuntd'aquestes caracteritzacions professionals hiha un saber de director d'escena, els fruitsdel qual es veuen i s'aprecien en els bonsfilms americans.

Marcats per fora i marcats per dins, elstipus professionals ofereixen un conjunt de

Quelcom fora del corrent

LA PLAZADE

BERKELEY(BERK-ELEY SQUARE)

*

Producció : Jesse 1. LaskyDirecció : Frank Lloyd

Segons l'obra de

John L. Balderston

amb

Leslie HowardHeather Angel

FOX

Angel en «Berkeley Square»

posseir-la d'una manera infallible. La ciéncia del que vol i del que no vol el públic.El públic, el que és i on es troba, quedeia el gran Larra, heus ací la qüestió, laqüestió que el senyor empresari de cinemaresol amb l'evident satisfacció de l'homeque la sap Ilargá i a qui ningú no ha d'ensenyar res.

Nosaltres, quan judiquem un film, ens

podem equivocar. Es sensible per tothomque aprecia abans que tot la rectitud deljudici, perb l'empresari si s'equivoca potperdre molts diners. Sembla dones que hauria d'ésser prudent, discutir el que gratuitament li proposen perqué no els perdi,assessorar-se, canviar de conducta, quanaquesta és a totes llums contraproduentper als seus negocis, etc., etc. Si us fixeuen el desenvolupament de l'espectacle cinematográfic a Barcelona, veureu que no hiha res d'aixb. Seria difícil trobar reunidesen un mateix gremi més equivocacions, ar

bitrarietats ruinoses, inintelligéncia en l'artde presentar la mercaderia.

El capítol Ilarg a escriure ácí seria eldeis dobles. •Estem un xic ciocumentats so

bre la matéria, segurament bastant mésque els distribuidors que no es mouen delseu despatx de gerents. En poques qüestions pot veure's tan clar corn aquí de quinamanera es llença a perdre el neloci. Elsdistribuidors no ho volen veure així, perqué reconéixer-ho després de tres o quatreanys, fóra reconéixer llur error, i abansque aixb,. que s'ensorri el cinema, ques'augmentin les despeses i que es mori defástic el públic...

La gran qüestió per l'empresari és, na

turalment, saber si un film és o no és co

mercial. Ah ! sobre aixti sí que sabern coses

diyertides. I encara més, la qüestió no éstan neta bom sembla, puix que és doblecl'una altra : la de saber fer comercial un

film, saber trobar el seu públic ; perb d'aixb, el mateix que deis dobles, en parlaremun altre dia, que bé s'hc; val.

Un cas és el de Berkeley Square. Elsnostres lectors recordaran que aquest filmexquisit fou projectat per nosaltres. Aleshores várem' dir de bona fe que aquellaera l'única projecció que del film es fariaa Barcelona. Efectivarnent, tots els empresaris hávien coincidit a dir a la Fox queaquell film no el volien a cap diner. Arahi ha una empresa, que aleshores no existia, que fregant-se les mans de gust, pren elfilm i el projecta i... a .veure qué passa.

De moment és el millor film que actualment es projecta estranya de pensar queernpresaris que han projectat films tan es

candalosament poc comercials que han aca

bat anib locals com el Kursaal, Tívoli iFémina, ahir tan brillants, avui, ,,rácies alcop d'ull dels empresaris, en la situació quetots sabem, tinduessin escrúpols de projectar Berkeley Auare, el magnífic film deFrank Lloyd que avui podeu veure al Marylancl.

JosEi, PALA U

El més acabat exponen!

de l'espirítualítat francesa

EspígoleigRobert Lynen. — Robert Lynen és el pe

tit actor protagonista del film Poil de Carotte, tret del gran llibre de Jules Renard idirigit per Julien Duvivier. No fa gaire, elpare de Robert Lynen es suicidá haventlo deixat en una situació arran de la miséria, un setmanari cinematográfic pariseneha obert una subscripció al seu favor.

«Divine». Max Ophuls, el rearitzadoral qual devem tret d'una obra deSchnitzler, posa en escena Divine, de Colette(que des de fa poe és oficialment Mme. Goudeket). L'autora de la célebre série de lesClaudines vol revelar als profans aquel! Envers du .music-hall en l'atmosfera del qualVisqué en la seva joventut descriví en unllibre sensible i admirable.

Ophuls ha triat, per a aquesta obra clirectament imaginada per al cinema, Gina Manés, Simone Berriau i Yvette Schon.

Estadística de la popularitat. — Aquí alcostat poden veure una bona imatge de JeanHarlow, la secretária de la qual es dedicaa les estadlstiques.

Així ha pogut constatar que en 1933, deles cartes rebudes per la star platinada, n'hihavia un 75. per cent d'admiradores i un 25per cent d'admiradors.

En 1934 la proporció s'establí respectivament, en 8p i 20 per cent.

La majoria de cartes pregunten detallssobre els seus cabells i com sels cuida.

De 1933 a 1934, el correu que rep ha pujat a ésser cinc vegades més copiós, i laresposta — en

, forma de fotografies declicades tambél

«Amphitryon». — L'adaptació cinematográfica de l'obra de .Giraudoux la realitzala Ufa sota la direcció de Reinhold Schünzel, i amb música de Franz Doelle. En laversió alemanya treballa Willy Fritsch ; en

la francesa, que será la que probablementveurem, Jeanne Boitel, Florelle, Henri Garat, Armand Bernard, Marguerite Moréno,Spinelli i Félix Oudárt.

Uns quanta noms aufénficsLois Moran : Lois Derlington Dowling.Jean Muir : Jean Fullarton.Barry Norton : Alfredo BirabemRamon Novarro : Ratnon Samaniegos.Ivor Novello : Ivor Davies.Frances Dee Myrna Tibbetts.Richard Dix : Ernest Carlton Brimmer.June Collyer : Dorothea Heermance.Constance Cummings : Constance Hal

verstadt.Tallulah Bankhead... Tallulah Bankhead ! •

Un film teatral

Si no per l'execució, ho será per l'assumpte. Ens referim a Peg of Old Drury,títol ja revelador del seu carácter als coneixedors de la vida anglesa.

El realitza actualment la British & Dominions i hi treballa la. parella Anna Neaglei Cedric Hardwick, ja conegut des de NellGwyn.

Peg of Old Drury fa entrar l'espectadoren les intrigues de la vida teatral del se

gle xvin. Peg (Anna Neagle) se n'ha anatde casa seva, a Dublin, als vint anys, pera provar fortuna a Londres, on es fa célebre per la seva beutat i el seu talent. Esnua una intriga amb él famós actor DavidGarrick (Cedric Hardwick).

Aquest film, on surten personalitats del'época — el doctor Johnson, William Pitt,Pope, ReynolcIs —, és dirigit per HerbertWilcox.

Noficies curtesMady Christians, áttista austríaca, ha

estat cridada a Hollywood. Hl refará Mascarada ; ella hi tindrá el paper de PaulaWessely, Myrna Loy el fzle Tchekhowa i William Powell el del dibtixant de moda, AdolfWohlbruck.

—Perb a darrera h ya es diu que MyrnaLoy ha renunciat al lela paper en Mascarada i ha estat reemPlaçada per una joveactriu vienesa, Luise Rainer.

—D'altra banda, MIrna Loy ha de rodarla continuació d'El 4opar deis acusats

Cambra negra.--Marta Abba, la irtérpret de les obres

de Pirandello els no§tres lectors poden re

cordar que n'hern paqlat havia d'ésserprotagonista de Passaftort roig, film dirigitper Guido Brignone. er raons ignorades,ha estat substituida p r Isa Miranda, quetreballá en La Signora di tutti.

—Ronald Colman se una de les vedettesde L'home que féu s ltar la banca, filml'ació del qual es clesen tila a Monte-Carlo.

--Norman Me Lepd repara El marit imperfecte, amb Charlie uggles i

• Mary Beland.

Pasmada de Gracia. 37.. Yettlfon 79681Seasió continua de 11 +f-1 a 1 matinada

SEIENTs UNA PESETA

4M1

==

—=

CURIOS1TATS

—

=

lateressants reportarais fiEELS DELITES Lß E

D. dsoirNi*Dibaix Wa DismY

MI*

•••

UNDIALS. F. A. ricelasin

GUERRA3 271NUTS

1CKEY

NOTICIA.RIS D'= MUNDIAL segons vis:

ECLAIR jQ1.1

COL-LECC10= Divertir Ana comefafpó

CTUAL1TATPARAMOUNIAL; exclasia

OLOG1CAValeaii Cartavss

EEE

,nnninnunnnmilimunninunnumunnua

Tothom les prefereixoriginals

Marcel Achard, que no cal presentar, deial'altre dia als seus lectors que segurament,en algun museu, han ensopegat més d'unavegada amb una tela admirable, una ma

dona de rostre meravellós, per exemple.I que segurament, també, s'han apressata exclamar : «Genial, formidable ! Semblatalment que vagi a parlar...» El mateix us

passará, afegia Achard, si aneu a veure

Greta Garbo en el seu darrer film, El vel

ba de dit: el company Palau, els espectadorsestan inclignats amb els dobles.

Aquesta sí que és bona. I saborosa. Malgrat haver demostrat que menten, suposern per un moment que és veritat, com pretenen les distribuidores, que el públic exigeix els dobles. Doncs bé : com hem dit irepetit, si el doblatge no s'hagués inventat,ningú no el coneixeria I, per tant, ningú no

el demanaria. Pert) ha estat inventat no sa

«S'ex appeal» america : Jean Harlow

de les illusions. Admirareu una madona derostre meravellós. Pensareu tambe : «Genial, formidable! Sembla talment que vagia parlar...» No obstant, no parlará. Noparlará en tota la nit. O més exactament,parlará amb la veu d'un altre. Car el filmha estat doblat.

A París, on, pel que es veu, el doblatgeconstitueix una excepció, els crítics solventss'esgarrifen encara quan els escamotegenimbécilment la veu d'una artista admirada. Qué diríem ací, on el dubbing s'está es

tenent com una grip maligna, i está escleve. nint regla general que poques, molt poques,excepcions confirmen? Fins ara, quan elsdistribuidors llegien les imprecacions queuns quants tenim encara la bona fe de Hangar contra aquest cinema ventríloc, com hadit Edgar Neville, s'arronçaven olírnpicament d'espatlles, i afirmaven amb un aplomimpertorbable : «Les barriades i els poblesens ho dernanen !» I bé : una petita enquesta que hem fet entre alguns empresaris co

marcals ens permet de contestar a aquestssenyors tan rics d'una desimboltura que yo

reja el cinisme : «Mentida!»Un bon amic nostre, el senyor Baqué,

erripi esari d'un cinema de Sitges i d'un altre de Banyoles, ens ha dit : ((Ni a un llocni a l'altre el públic no vol dobles. En elscontractes qúe signo amb les distribuidores,exigeixo les versiOns originals dels filmsque llogo. Perb no n'hi ha de fets. Cornque les cases només tenen una cópia original i vuit o nou cbpies doblades, i que l'original corre per aquests cinernes de Déu, ens

hem d'empassar, vulguis no vulguis, les cbpies doblades. L'altre local de Sitges es tro

ba en el mateix cas meu. I s'hi troben a

Girona, on tampoc el públic no vol saberres dels dobles. Hi tinc un amic i ho séperfectament.» Una mica més aval! de Sitges hi ha Vilanova. 1 allá, per boca del se

nyor Cusí, empresari del Cinema Artesá,hem escoltat la mateixa cançó : «A Vilanova no estan per dobles.» El mateix so decampana sentireu per Terrassa. El senyorCumelles, empresari del cinema La Rambla, cinema grandiós i magnificent, que,entre paréntesi, ja pagaríem alguna cosa

els barcelonins per a tenir-ne un de sem

blant, el senyor Cumelles, doncs, ens ha dit,després de fer-nos veure el seu espléndidlocal : «Podeu desmentir rotundament elque clitien les llogateres. Les cópies dobladessón més cares que les originals. Dones bé,ni a preu de cópia doblada no cm volendonar versions originals. I aixt> que faigmans i mánigues per a obtenir-ne, car elpúblic d'ací no vol dobles.» El mateix discens han engegat altres empresaris. Perbamb les declaracions transcrites n'hi ben béprou per a desemmascarar i confondre lesdesaprensives distribuidores. A Olot, ens aca

`11~4~1141144~~§4~,§4,144441".

Saló CatalunyaUn extraordinariprograma •F O X

EL ALGUACIL DELA FRONTERAUn apassionant film de l'Oest amb

GEORGE O'BRIEN

FLORMARCHITA

Un intrigaut film policíac amb un

repartiment d'estrelles franceses

•

bem a sant de qué, perqué, no coneixent-lo,ningú no el podia demanar. Ha estat inventat, dones. I aquest gra artificial que li hasortit a la indústria cinematográfica, ha vingut a complicar-ho tot i a encarir l'espectacle, a augmentar el cost de les copies.Com si el negoci anés tan bé ! I les distribuidores, obligades ara a amortitzar les despeses d'un procecliment abjecte, que elless'han empescat no sabrem mai amb quinsfins, carreguen el mort als pobles i a lesbarriades, i els imposen si us plau per força cbpies doblades, tot i anant descaradament contra el gust de la majoria deis es-.pectadors. Aquesta sí' que és bona. I saborosa. Coses així de paradoxals només sónpossibles en un negoci com aquest, regit en

totalitat per gent que no sap de qué va.A les famoses barriades, ocorre exacta

ment el mateix. Ja hem dit que el Principal i el Bosc de Grácia van ter un plebiseit entre els seus clients, i que aquests esvan decantar clecididament vers les versionsoriginals. Amics que tenim en aquella barriada, l'escultor Granyé, Lluís Montanyá,ens han confirmat que la majoria cl'anticloblistes fou aclaparadora. El Cinema Mis-.tral, que ha imitat els seus collegues de Grácia, ha obtingut el mateix resultat. La sevaclientela rebutja els dobles. A propósit d'alxó, i com que la majoria de locals de barriada no estan desgraciadament per plebiscits,proposávem als nostres lectors que, en adquirir la localitat a la taquilla, lliuressin unpaperet declarant-se enemics del doblatge.Feta aquesta suggestió, hem rebut diverses cartes plenes d'idees, la més interessantde les quals és una de Ramon Bardés d'Esparreguera, el qual, al seu noble, mena unaviva campanya contra el cinema ventríloc.Paradoxalment, els que inés el critiquen>ens diu, són els components de la Federació.Catalana de Teatre Amateur, guanyaclorsdel cinqué premi en el darrer concurs. Comdiu justament el senyor Bardés, seria interessant de veure la cara que farien aquestsbons aficionats si els fessin sortir a escenaper a obrir la boca, mentre un doble recitael seu paper entre bastidors. Referent al plebiscit, aquest lector suggereix la formaci6d'un comité, patrocinat per MIRADOR, ques'encarregués de fer un tiratge de butlletins, que es podrien repartir a l'entrada delscinemes, per tal que els espectaclors hi fessin constar la seva aversió als dobles. Aix&seria complicar les coses. I amics de les.simplificacions, continuem creient que ermés senzill i práctic és fer el que hem proposat. Lectors que no voleu dobles : ja ho.sabeu. En adquirir la localitat a la taquilla,expresseu el fástic profunci que us produeix_el doblatge !

SEBASTIÁ GASCH

—

.111.1011~ ¦111,

11.11.0111.111

Mal

=Mi

•••1

•¦=1

•••1

i•=1

Mal

11.11M

11•.•.1=1

4.•

¦I¦

1¦1,¦MIN

4M1

1¦11••IM

=.11

¦IB

Moi1

IMM

AMB

eCATALIMA 57-Te1:1170

GRAN EX1TDE LA

ME?

.

MIS

«MIS11.1.1.-•¦••

.1.1•11

••••.1=11

•=1.-

SETMANA DED1131IIXOS

MEINS

MIEIA

11~111-.

DE.11M.MEL.

Betty Boop••••

En les &coca 6 minora creacions =

E Noticiani Fox Mundial EMMe,

1¦1E.: La crisi governamental francesa. =

?

Horrend sinístre a París,etcétera.


MIQUEL CURANTA

MIQUEL CURANTA

PR2 ex2 Capdevila Medina Laia

PR2 ex2 Capdevila Medina Laia

Projecte Som-hi tots! - Col·legi SantBonaventurasantbonaventura.cat/.../projecte_som-hi_tots_1/Lassassinat-del-doctor-Capdevila..pdf“L‟ASSASSINAT DEL DOCTOR CAPDEVILA” ... aprenguis

Projecte Som-hi tots! - Col·legi SantBonaventurasantbonaventura.cat/.../projecte_som-hi_tots_1/Lassassinat-del-doctor-Capdevila..pdf“L‟ASSASSINAT DEL DOCTOR CAPDEVILA” ... aprenguis

Simposi Joaquim Capdevila - Facultat de Lletres · Simposi Joaquim Capdevila La interdisciplinarietat i l’actualitat esdevenen elements cabdals del glocalisme Els passats 14 i 15

Simposi Joaquim Capdevila - Facultat de Lletres · Simposi Joaquim Capdevila La interdisciplinarietat i l’actualitat esdevenen elements cabdals del glocalisme Els passats 14 i 15

ESPAÑA EN CUBA, FEDERICO CAPDEVILA UNA PÁGINA DE …

ESPAÑA EN CUBA, FEDERICO CAPDEVILA UNA PÁGINA DE …

Miquel angel

Miquel angel

Entrevista miquel

Entrevista miquel

Jose luis capdevila alva - portafolio

Jose luis capdevila alva - portafolio

1b. Miquel Martínez Martín, Miquel -El Proyecto Educativo

1b. Miquel Martínez Martín, Miquel -El Proyecto Educativo

Miquel Gelabert

Miquel Gelabert

Miquel barceló

Miquel barceló

Capdevila martínez presentació

Capdevila martínez presentació

Miquel rayó

Miquel rayó

Ponencia SCME-2012 Lluis Capdevila Gil RodasLluís&Capdevila.&Sesión&Clínica&FCB,&febrero&2012.& 1 JORNADAD’ACTUALITZACIÓ’EN’FISIOLOGIADE’L’ESPORT’ SocietatCatalana’de’Medicina’de’l

Ponencia SCME-2012 Lluis Capdevila Gil RodasLluís&Capdevila.&Sesión&Clínica&FCB,&febrero&2012.& 1 JORNADAD’ACTUALITZACIÓ’EN’FISIOLOGIADE’L’ESPORT’ SocietatCatalana’de’Medicina’de’l

Sant Miquel

Sant Miquel

Nostàlgia miquel

Nostàlgia miquel

® Reunión ILAF OGC Joan Capdevila Joan Masó JIIDE 2013, Toledo 13 de Noviembre de 2013.

® Reunión ILAF OGC Joan Capdevila Joan Masó JIIDE 2013, Toledo 13 de Noviembre de 2013.

Presentació Miquel

Presentació Miquel

Miquel 2012

Miquel 2012

Asesinato en El Archivo - Alexandra Cuadrat-Capdevila

Asesinato en El Archivo - Alexandra Cuadrat-Capdevila