Pietat del Vaticà

Documentació general

Títol: Pietat del VaticàAutor: Miquel Àngel (1475-1564)Cronologia: 1498-1499Estil: Renaixement (Cinquecento)Tècnica: tallaMaterial: marbreFormes: escultura exemptaTipologia: grupDimensions: 1,74 m x 1,95 mLocalització original: església de Santa Petronella, RomaLocalització actual: basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma 1,95 m

1,74 m

Miquel Àngel (1475-1564)

És l’autor que millor representa el geni renaixentista. Dominava totes les arts: escultura, pintura i arquitectura. De jove i adolescent va viure en el si de la família dels Mèdici, a Florència. Va treballar com aprenent al taller de Domenico Ghirlandaio, on va aprendre la tècnica del fresc i va desenvolupar una gran capacitat pel dibuix. Va estudiar les escultures clàssiques propietat dels Mèdici. Es relacionà amb els cercles humanistes més importants del moment. El 1492 marxà a Bolonya degut a la complicada situació política que es creà a Florència per la mort de Lorenzo de Mèdici. Després marxà a Roma, on va esculpir la Pietat, obra mestra dels seus inicis, ja que només tenia 23 anys.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Michelangelo_Buonarroti

El 1505 tornà a Florència, on esculpí obres importants com el David, fins que el papa Juli II el cridà a Roma, encomanant-li la seva tomba (Moisès i els Esclaus), així com la volta de la Capella Sixtina (1508-1512), treball que acabà 20 anys més tard amb el fresc del Judici Final (1533). El 1546 projectà la cúpula de Sant Pere del Vaticà.

http://www.deyave.com/Arte/Pintura/MiguelAngelBuonarrotti.htm

Composició

Es tracta d’un grup format per dues figures que dibuixen una composició piramidal. Sobre la falda de Maria, una noia molt jove, hi descansa el cos de Crist, un home jove, amb el braç dret caigut i les cames penjant, ingràvides.

Aquesta obra és un exemple del que Miquel Àngel definia com “l’art de treure i no d’afegir”, esculpit sobre un únic bloc de marbre i concebut com un tot. D’aquest anava traient les figures (per força di levare) tot llevant el material sobrer.Les figures formen una unitat indissoluble. Crist jacent forma una lleu diagonal sobre la falda de la Verge i queda unit als seus plecs, magistralment tallats.

El conjunt forma un triangle quasi regular i tancat.

El vèrtex coincideix amb el cap de Maria. L'estàtua s'eixampla progressivament cap a baix fins la base, on cauen les vestimentes.

Equilibri, harmonia i perfecció clàssics.

Molt treballat el modelat del material. Gran sensació de dinamisme i flexibilitat en el tractament de les robes.

Desproporció entre ambdues figures, el cos de la Verge és molt més gran que el de Jesús. Es, potser, per la col·locació inicial, que es desconeix.

L’harmonia es crea a base de contrastos.

Contrast harmoniós entre el braç dret caigut de Crist i el braç esquerra de la Verge.

Un altre és el clarobscur creat pel mantell de la Verge i la pell llisa de Jesús.

Un altre contrast és entre l’eix horitzontal i el vertical de les dues figures.

La Verge sosté el cos sense esforç aparent.

http://arte.observatorio.info/2008/03/la-piedad-miguel-angel-buonarroti-1498-1499

Gran precisió i nitidesa en el tractament de l’anatomia, sobretot de Crist. Perfectament marcades la musculatura, les venes del braç, els estigmes de la passió (mà i costat del pit i als peus).

La Verge, molt jove, no mira a Crist, sinó que té el cap inclinat i una expressió resignada però molt trista. Amb el gest de la mà esquerra sembla acceptar la voluntat divina.

És una expressió molt humana, però alhora molt idealitzada. També el cos de Jesús que transmet sensació de proximitat.

El cos nu té una gran tensió vital: la vida que s’acaba d’escapar.

Interpretació

Temàtica: La Pietat és una representació de la Verge sostenint el cos mort de Crist després del davallament de la creu. A Alemanya i França era habitual aquesta temàtica, però a Itàlia no. Els evangelis no fan esment a aquest fet, és una idea dels místics del segle XV, l’acolliment de Maria en els seus braços, dels cos sense vida del seu fill.

Encàrrec: El 27 d’agost de 1498 es signà el contracte per fer aquesta escultura, encarregada pel cardenal francès Jean Bilhères de Laggraulas. El que s’ha conservat especificava que havia de crear una imatge “consistent en una Mare de Déu vestida, aguantant als seus braços un Crist mort de la talla d’un home normal”. El termini era d’un any i el cost de 450 ducats d’or.

“Esta Piedad le dio mucha fama y si bien algunos tontos dicen que hizo demasiado joven a la Virgen ¿no advierten ni saben que las personas vírgenes inmaculadas mantienen y conservan largo tiempo la expresión de su rostro sin alteración alguna, mientras que con los afligidos, como Cristo, ocurre lo contrario? De modo que esa obra agregó bastante más gloria y fama a su talento que todas las anteriores”.

MIGUEL ANGEL BUENARROTI Por Giorgio Vasari

Miquel Àngel es permet la llicència de representar una Verge molt jove, amb una edat que no es correspon a l’edat que havia de tenir Maria a la mort de Jesús, amb 33 anys. Això ho va fer per crear un símbol de puresa virginal i bellesa idealitzada. Crist representa la naturalesa humana, un home en les seves despulles mortals.

Funció: L’escultura es situà al principi a l’església de Santa Petronella, al sud de l’antiga basílica de Sant Pere, segurament perquè hi havia enterrat que la va encarregar. Posteriorment, abans de 1519, fou portada a l’interior de la basílica de Sant Pere. El 1972 patí importants desperfectes per culpa d’un vàndal i fou restaurada.

Bacus, 1497Madonna amb Nen, 1501

Altres escultures de Miquel Àngel

David, 1501Florència

Pietats de Miquel Àngel

En la primera Pietat, la del Vaticà, manté un estil equilibrat i sensible. A altres que farà més tard els donarà una expressivitat extrema, la terribilità, la vida latent en les seves escultures, igual que al Moisès.

En la Pietat del Duomo (Florència) va esculpir quatre figures en moviment d’un sol bloc de marbre. Això superà tot el que havia fet fins aleshores, i al mateix grup del Laocoont, que molt bé coneixia Miquel Àngel.

Pietats de Palestrina (Florència) i Rondanini (Milà)

Tomba de Juli II, Moisès, 1515 i Esclau, 1519

Models i influències

Miquel Àngel s’inspirà en l’escultura clàssica. Perfeccionà la màxim la representació de l’anatomia humana i donà a les seves obres la força expressiva i el dinamisme de l’hel·lenisme grec.

La Pietat del Vaticà és una combinació de classicisme formal i pietat religiosa. El posat de la Verge sembla inspirat en el Crist de Leonardo de l’Últim Sopar.

La Verge representada molt jove s’inicià als segles XIII i XIV.

La seva obra anticipà el Manierisme, etapa final del Renaixement italià. Els artistes posteriors imitaren les representacions de la musculatura i les composicions helicoïdals i serpentinata que augmentava el dinamisme de les figures.

La seva influència arribà molt més lluny, al Barroc, en pintors com Caravaggio, en l’Enterrament de Crist i al Neoclàssic, com David, en La mort de Marat.

Giambologna: El rapte deLes sabines. Florència.(Manierisme)

Caravaggio, l’Enterrament de Crist David, La mort de Marat.