Metodologia de la Mediació

Metodologia de la Mediació Metodologia de la Mediació

Autoria: Joan Ribera Díaz

http://www.entretots.com/ribera

... les coses canvien... les coses canvien


I.. Canvien i canvien ....?I.. Canvien i canvien ....?

Metodologia de la MediacióMetodologia de la Mediació

I.. canvien i canvien i canvien....?I.. canvien i canvien i canvien....?


LES EMPRESES DEMANEN:. Professionals motivats

. Amb habilitats de treball en grup.. Amb facilitat i disponibilitat per aprendre.

. Amb creativitat

A LES EMPRESES NO ELS INTERESSEN ELS CONEIXEMENTS ... ELLES MATEIXES SÉNCARREGUEN DE PROPORCIONAR-LOS SEGONS ELS SEUS INTERESSOS. EN CANVI VALOREN MOLT LA CAPACITAT PER ADAPTAR-SE A NOVES SITUACIONS,LA CAPACITAT PER APRENDERE ..LLAVORS APRENDRE A APRENDRE HA DÉSDEVENIR UN OBJECTIU DE LÉSCOLA

I..la concepció i finalitat de lénsenyament també canviaI..la concepció i finalitat de lénsenyament també canvia


Lálumne és el constructor del seu pròpi aprenentatge

Lálumne és el receptor del saber

del professor


En que consisteix la Mediació ?:

1.-. Seleccionar aquells estímuls que volem que arribin a lálumne. 2.- Transformar els estimuls fins que lálumne sigui capaç de respondre. 3.- Ajudar a que lálumne analitzi les seves respostes. 4.- Reconduir les respostes de lálumne i fer que les generalitzi per dáltres situacions


Imaginem un professor que llença el següent estímul sobre lálumne: 2x2= . Està clar que el professor espera una resposta : 4 Sortides no mediades:. Senta´t i estudia.. Que no ´ténrecordes que ahir varem dir que eren 4......

Sortida Mediada:

Mediació 1 - Recorda que 2 x 2 són dues vegades dos..Aquesta frase pot fer que l álumne arribi a la comprensió o no. Si ha arribat a la comprensió podrem prosseguir .... Llavors 3 x 2 què serien ? ... Si no ha donat la resposta correcta proseguirem amb un següent pas de mediació:Mediació 2 - Observa : Això són 2 : * * si ho dibuixem dues vegades Quantes estrelles tindrem ?Si l álumne respon correctament prosseguirem... * * * dues vegades quant serien?Si l álumne no respon prosseguirem en un tercer pas de mediació:

Mediació 3 - Observa (* *) (* * ) Quantes estrelles veus? Probablement ara si respondrà lálumne i continuarem ...Si (**) (**) representa 2 x 2 (***) (**) Què deu representar?

Una de les grans aventatges dáquesta metodologia dénsenyar preguntant, es que els alumnes reben molts més estímuls i donen moltes més respostes que amb dáltres metodologies.

La finalitat de la Mediació és que l´ alumne aprengui a interrogar-se a ell mateix davant dels estímuls que se li presenten


El mediador ha de tenir clara la seva intenció a l´hora de proposar qualsevol activitat. Es tracta de mostrar a l´alumne quina intenció tenim al proposar una tasca i que l´alumne comparteixi aquesta intenció.L´ alumne ha de saber perquè fem el que fem i assumir-ho com a propi.

Exemple:

Avui tenim un tema nou. Observeu el títol i les il.lustracions.. Algú pot adivinar què farem en aquest tema?


Intencionalitat:

Criteris de MediacióCriteris de Mediació

Mostrar la nostra intencionalitat a l´alumne , és a dir demostrar-li que realment volem que aprengui, suposa una sèrie d´actituds per part del mediador.. entre elles :

. Puntualitat i material ben preparat

. Classe ben organitzada

. Interès pels alumnes i els seus treballs .

. Estimula la motivació

. Atenció especial als alumnes més passius

. Escolta pacient i resposta amable


Intencionalitat:


L´alumne s´ha d´ adonar que l´activitat que està fent li serà útil en el futur. Trascendir el propi exercici per utilitzar-lo en altres camps de la vida, de les relacions humanes...

Exemple:

Quina és l´ àrea d´ un quadrat de costat 5 ?En quines ocasions de la teva vida creus que hauràs de cercar l´ àrea d´ una figura geomètrica.Coneixes algun professional que necessiti sovint resoldre aquest tipus de problemes?Creus que un periodista si sap les dimensions d´ una plaça pot calcular el nombre de persones que hi ha?.

Trascendència



Mostrar la trascendència als alumnes suposa:.

. Relacionar amb temes anteriors

. Explicar la raó de les nostres accions i decisions. Tractar els fets més enllà de la situació actual . . Demanar a l´ alumne que raoni les seves accions .

Trascendència



Consisteix en presentar les situacions dáprenentatge de forma interessant per l´ alumne de manera que símpliqui emocionalment. Un aprenentatge amb una implicació emocional es molt més perdurable .Tres requisits: Despertar línterès per la tasca. Discutir amb ell la seva importància.

Explicar-li la finalitat de la tasca.

Exemples:

L´àrea del quadrat o lárea de la classe.?El Racisme a lÁmèrica del S.XIX o el del barri.?La divisió de poders de Montesquieu o lórganització de lÉstat on viu?

Significat:



Les actituds pròpies del mediador per mediar el significat

. Modifica la seva postura, to de veu, expressió . Fa aplicacions de tipus social i cultural.. Ajuda a descobrir el sentit positiu de les coses.Implica emocionalment l´alumne

Significat:



Significat:



Les errades donen a lálumne un sentiment díncompetència, per tant el mediador ha de treure importància a les errades i en tot cas justificar-les per aprendre.Cal fer-los veure que són capaços de realitzar amb èxit una tasca i reconèixer els seus encerts. Desenvolupar un sentiment positiu délls mateixos. Un alumne que se senti incompetent difícilment podrà portar a bon terme una tasca. Per això el mediador:

. Afavoreix pel tipus de preguntes l´ èxit de lálumne . Adequa el contingut segons el nivell d´ èxit de l´ alumne. Les seves expressions contribueixen a crear una auto-

imatge positiva de l´ alumne.

Competència:



El mediador no ha de controlar la tasca de lálumne sinò més aviat ajudar-lo perquè ell mateix sáutocontroli. Lálumne ha de saber controlar-se a ell mateix, per això ha de tenir present sempre el què , com, quan i perquè de tot el que fa. Exemples:

Cada vegada que necessitis esborrar posa una creu al final de la plana.Abans d´ escriure fes un esquema que reculli els principals punts dels quals parlaràs.Quan el professor t´ avisi perquè et distreus, posa un punt en una llista.

Control del comportament.



Hi ha qui defineix la intel.ligència com la capacitat dádaptar-se a situacions noves. El mediador ha de llevar la por al que és nou, i fer que lálumne sigui capaç de canviar, dádaptar-se a situacions noves, per això ha de procurar que tingui un coneixement adequat déll mateix i de les seves possibilitats de canvi.

Exemple:

Aquest problema que has resol així.. el podries haver resol dúna altre manera?Prepara lénunciat de 5 exercicis que es resoldrien com aquest. Inventa...

Recerca de la Novetat:



Actituds per mediar la recerca de la novetat i el canvi serien:

. Llevar la por al que és nou

. Crear situacions de repte

. Animar a superar obstacles

. Animar a crear nous exercicis i exposar-los davant dels altres

Recerca de la Novetat:



. El Mediador mostra expectatives positives sobre les possibilitats dels seus alumnes.

És conegut l´ efecte de Pigmalió, .. Els alumnes sovint responen a les expectatives que nosaltres posem en ells.

Optimisme



Es tracta d´aconseguir que els alumnes comparteixin els seus raonaments. Pensar en veu alta, fa que els alumnes puguin gaudir de diversos estils cognitius, de diverses formes de raonar, en definitiva de diferents formes de pensar. L´Alumne moltes vegades intentarà reproduir models mentals que ha observat en altres alumnes o en el professor i podrà comprovar si li són més o menys eficaços que els seus. El mediador és un més del grup i com a tal pot oferir els seus models mentals. Tot això requereix una actitud de respecte mutu entre els components del grup.

Compartir:



El Mediador:

. Ajuda a lálumne a que es posi en lloc dún altre i visqui els seus sentiments.. Comparteix els seus pensaments amb lálumne.. Ambient de llibertat expressiva i ordenada.

Compartir:



Si méstimes .. no mácceptis com sóc millora´m!.

Cal acceptar cada alumne com un ésser únic, amb les seves pròpies característiques i potenciar-lo a partir dáquestes. Cada alumne té el seu propi estil cognitiu, es tracta de millorar-lo , no d´ imposar-li el del mediador.Per aquest criteri calen actuacions com:

. Subratllar els aspectes positius del pluralisme cultural. . Animar a que l´ alumne actuï de forma original.

. Acceptar respostes divergents i creatives . Demanar justificació dels punts de vista.

. Estimular la tolerància vers les opinions dels altres.

Diferències Individuals:



Ensenyar a lálumne a proposar-se objectius, planificar la manera d´ assolir-los, preveure les dificultats en que és pot trobar , les estratègies que ha dútilitzar i avaluar el resultat del seu treball. Convé també orientar els alumnes en la consecució de metes futures, més enllà de la necessitat actual. Exemple:Què hem de fer?Què necessitarem per fer-ho?Com ho farem?Quins passos seguirem?Amb quines dificultats ens podem trobar?

Planificació dóbjectius:



La mediació suposa sobre tot unes determinades actituds per part del mediador davant de l´educand




ESTRATÈGIES DE GENERALITZACIÓESTRATÈGIES DE GENERALITZACIÓ

Recordem que un dels criteris de mediació és la Trascendència .Trascendir el propi exercici per utilitzar-lo en altres camps de la vida, de les relacions humanes... L´ escola no és una finalitat en ella mateixa sinó un mitjà per preparar per a la vida. Davant qualsevol aprenentatge, hem d´ aconseguir que l´ alumne en pugui treure una conclusió general que li sigui útil per aplicar a situacions noves. Aquestes situacions noves poden ésser molt diverses i pertànyer a diversos camps per exemple la pròpia escola, el món del treball, les relacions humanes etc.


La metodologia que podem seguir per mediar la trascendència o si voleu per transferir els aprenentatges podria ésser:

1.- Extreure una conclusió, una llei general o un principi que sigui vàlid o aplicable a d´altres situacions.2.- Aplicar aquesta llei general a diversos camps: Relacions personals, aprenentatge, Món del Treball...3.- Comentar i discutir en grup cadascuna de les moltes aplicacions que es poden trobar




Compta quantes línies horitzontals i verticals hi ha en el dibuix ..Possibles resultats poden ésser: 1.- Horitzontals: 8 Verticals: 4 2.- Horitzontals: 4 Verticals: 4 3.- Horitzontals: 12 Verticals: 64.- Infinites : Quina és la resposta correcta?El més important no és quina és la resposta correcta, si és que hi ha alguna resposta correcta.....



El que sí és important es que analitzem el fet i en treiem una conclusió general del

que ha passat :

Hi ha una diferència entre el que veiem i el que sabemAplicacions del principi:

Al camp del treball . Veig un professor i penso que guai ! Més de tres mesos de vacances... però sé que la seva feina és complexa.

Al camp de l´ aprenentatge:. Quan em presenten un tema nou de vegades dic "que difícil", no ho aprendré mai, però sé que si em poso a estudiar, ben segur que el dominaré.

A les relacions humanes: . De vegades la publicitat em fa veure coses que sé que no són com les presenten.



Un altre conclusió que en podriem treure de léxercici:

Davant dún problema hi ha diverses respostes

Aplicacions del principi:

Al camp del treball . Els taxistes... uns utilitzen gas, dáltres gasoil, dáltres gasolina.

Al camp de l´ aprenentatge:. Hi ha moltes maneres de fer un treball sobre "EUROPA"

A les relacions humanes: . La gent pensa de diverses formes, pertanyen a diverses religions, partits polítics i cadascú té les seves pròpies opinions



El nen portava un regal s v cd

En una frase cada paraula té la seva funció ... però això ho podem generalitzar més i extreure la següent llei general .

Cada part d´un tot té la seva funció

Aplicacions del principi:

Al camp del treball . En una empresa a cada treballador se li encomana una feina concreta.

Al camp de l´ aprenentatge:. Cada àrea té una funció diferent en la formació de la persona.

A les relacions humanes: . En els grups humans cada persona té un rol diferent i fins i tot una mateixa persona pot desenvolupar diversos rols



Treure conclusions generals dels fets i aplicar-les a situacions noves ha d´ésser un fet habitual en tota situació educativa


Sovint l´èxit o el fracàs de l´alumne bé determinat per:

El tipus de contingut que presentem.La modalitat de llenguatge que utilitzem.

El nivell de complexitatEl nivell d´abstracció.

PRESENTACIÓ DELS CONTINGUTSPRESENTACIÓ DELS CONTINGUTS


Léxcesiva familiaritat dún contingut pot provocar en lálumne una manca dínterès, de la mateixa manera que un contingut educatiu totalment extrany pot produir rebuig. Per tant el contingut que proposem ha déstar en consonància amb la "competència" de la persona a qui el proposem.

Exemple:

Si impartim un contingut de "plantes" provablement un nen que viu al camp serà molt més competent que un nen de ciutat. Els continguts verbals seran dominats més facilment per aquells nens que tenen uns pares que llegeixen, tenen llibres...


El tipus de contingut


A l´hora de presentar una informació podem utilitzar diverses modalitats de llenguatge: figurativa, numèrica, simbòlica, verbal, gestual o moltes altres. El rendiment de l´alumne depén de la modalitat utilitzadaHaurem de seleccionar la modalitat més adequada per a cada alumne, o bé presentar un mateix contingut amb diverses modalitats de tal forma que cada alumne utilitzi la més adient pel seu estil cognitiu.


La modalitat de llenguatge


Modalitat Verbal: Senyala les diferències que hi ha entre una poma vermella gran colocada verticalment i tres pomes més petites, verdes,invertides, sabent que tan la poma roja com les verdes són més grans que dues pomes verdes verticals que es prenen com a model de comparació.




Senyala les diferències




Entenem per nivell de complexitat la quantitat i la qualitat dúnitats dínformació necessàries perquè es produeixi lácte mental.Sempre hem setit a dir que hi ha unes tasques fàcils i dáltres difícils. Però les tasques no són fàcils o dificils en si mateixes, sinó en funció de la quantitat i qualitat dínformació i del número dóperacions mentals que requereixen.A l ´hora de presentar un contingut ho hem de fer amb diversos graus de complexitat, per adequar-nos a les possibilitats de cadascun dels alumnes


El Nivell de complexitat


Analitzeu aquest problema: La María compra mig quilo de pa, dos litres de llet , un pot de confitura , una dotzena i mitja dóus i mitja dotzena de taronges. El pa val 100 ptes. el quilo, la llet 120 pessetes el litre, el pot de confitura 200 pessetes, els ous 90 pessetes la dotzena i les taronges 60 pts. la dotzena. Paga amb 1000 ptes. Quantes li en tornaran?És un problema difícil ? No simplement cal sumar i restar, però .....és complexe ? La gran quantitat dúnitats dínformació fa que sigui complexe.


El nivell de complexitat


Podriem definir nivell dábstracció com la distància que hi ha entre un acte mental i lóbjecte sobre el qual sópera. Haurem de presentar un mateix contingut amb diversos graus dábastracció

Tot home és animal. En Joan és home. En Joan és animal

Tot M és P Tot S és M Tot S és P

Tot * és - Tot / és * Tot / és -


El grau dábstracció


A l´hora de presentar un contingut ho hem de fer amb diverses modalitats , l´hem d´adequar a diferents graus de competència i presentar-lo amb diversos graus d´abstracció i complexitat.



En tot acte mental tenen lloc tres fases:1.- Entrada de la informació. En la que percibem els estímuls externs.2.- El.laboració Combinem les dades i les reorganitzem3.- Sortida de la informació. Donem una resposta

FASES DE L´ACTE MENTALFASES DE L´ACTE MENTAL


ENTRADA ELABORACIÓ SORTIDA RESPOSTA

Correcte Correcte Correcte Correcte

Incorrecte Correcte Correcte Incorrecte

Correcte Incorrecte Correcte Incorrecte

Correcte Correcte Incorrecte Incorrecte



FASES DE L´ACTE MENTAL: Funcions CognitivesFASES DE L´ACTE MENTAL: Funcions Cognitives

1.- Percepció clara.Coneixement exacte i precís de la informació. Exemple1.- Un error en la percepció o no de l´accent en la praula sól pot canviar el significat i per tant malgrat que l´alumne el.labori bé i la sortida sigui correcta pot donar una resposta inadequada.2.- Al llegir la informació d´ una taula el fet de fer-ho en vertical o horitzontal pot portar a entrades diferents.


FUNCIONS COGNITIVESFUNCIONS COGNITIVES

2.- Exploració sistemàtica.

Capacitat per organitzar i planificar la informació. ExempleLa Maria compra 3 quilos de pa a 100 pessetes i paga amb 1.000 pessetes Quant li tornaran?Exploració sistemàtica:El primer pas és saber el valor del pa ..per tant multiplicaré el nombre d´ unitats pel seu valor.El segon pas es restar el valor del pa de la quantitat que he pagat.Conducta impulsiva : Començar a fer operacions sense saber perquè.



3.- Habilitats lingïstiques

Capacitat per discriminar objectes i succesos, relacions a través de regles lingüístiques. Això implica la habilitat déstablir el significat de les paraules.Exemple

Feu léxercici que precedeix la lectura. Imaginem que lálumne no coneix la paraula precedeix.



4.- Orientació espacial

Capacitat per establir relacions entre objectes situats en un espai.ExempleUn exercici per potenciar aquesta funció: La Lourdes mira al nord, i fa 3 girs de 90 graus a la dreta i un de 180 graus a l´esquerra.. Cap on mirarà?



5.- Orientació Temporal. Capacitat per identificar la relació entre fets passats, presents i futurs.

Exemple1.- Ordena :Recollir, Sembrar, Segar, Regar2.- Classificar fets en èpoques històriques, etc



6.- Conservació i constància i permanència dels objectes. Capacitat de conservar l´ estabilitat perceptiva malgrat les transformacions d´ alguns atributs de l´ objecte o de retenir en la memòria aquests objectes.

Exemple1. -Un quadrat malgrat que el col.loqui apoiat en un dels vèrtex de l´angle no és un rombe, continua éssent un quadrat.2.- Reconèixer una mateixa figura en diversos llocs , posicions, tamanys etc.



7.- Organització de la informació.

Capacitat per utilitzar diverses fonts de informació al mateix temps.

ExempleEn el cas de "La Lourdes mira al nord, i fa 3 girs de 90 graus a la dreta i un de 180 graus a l´esquerra" hem de tenir en compte diverses fonts d´ informació: punts cardinals ,direcció , nombre de graus, nombre de girs.



8.- Precisió i exactitud en la recollida de la informació.

Capacitat per percebre la informació amb una certa rigurositat.

Exemple . En un problema de matemàtiques tenir present no només les quantitats sinó les unitats de mesura d´aquestes quantitats.. El cas de la N.A.S.A i la nau que s´estavellà a Mart perquè uns comptaven en milles i altres en km.



9.- Percepció i definció del problema.

Consisteix en l´ habilitat per delimitar què demana un problema, quins punts s´ han de delimitar i com averiguar-los.

ExempleSenzillament es tracta davant d´un

problema de poder respondre a la pregunta què tinc de fer?.. o què em demanen?



10.- Selecció de la informació rellevant.

Capacitat de seleccionar aquella informació que és útil per a la solució del problema d´aquella que no ho és.

ExempleEn Jordi que viu al Carrer Muntaner 16, agafa l´autobús cada dia al mati. Els divendres compra per 1000 pessetes un tiquet setmanal que té valor per a 10 viatges. Quant li costa cada viatge?.



11.- Interiorització i representació mental

.Capacitat per utilitzar símbols interns de representació.Exemple La Conducta depèn de l´ individu i del medi en que es troba .. internament C=O,M



12.- Amplitud i fexibilitat mental

Capacitat per utilitzar diverses fonts d´ informació, combinant-les entre elles. Veure les coses des de diferents punts de vistaExemple1.- 1 + 1= 2 ... no sempre, p.e. en el sistema binari no és així.2. Concentar-se en un arbre que no deixa veure el bosc. Seria una deficiència d´ aquesta funció.



13.- Planificació de la conducta:

Capacitat per preveure la fita que es vol aconseguir utilitzant la informació recollida previament

ExempleRecollida informació > disseny > redacció > gràfics > compaginació = Treball de Socials .



14.- Organització i estructuració perceptiva.Capacitat per orientar, establir i projectar relacions. Veure la globalitat del problemaexemple 1.- Hi ha qui és capaç de veure un arbre i analitzar-lo, i un altre i un altre, però no és capaç de veure el bosc. Quants quadrats hi ha?



15.- Conducta sumativa

Capacitat per agrupar tot tipus d´objectes i situacions.Exemple

Pluja + Sol + Fertilitat del sól = Vegetació



16. Pesament hipotètic.

Capacitat per establir hipòtesi i comprovar-les, acceptant o rebutjant les hipòtesi previament plantejades ExempleSi p+a fa "pa" llavors c + a potser faci "ca" Si faig 4 girs de 90º en una circumferència és el mateix que no fer-ne cap.



17.- Evidència lògica.

Capacitat de demostrar les respostes mitjançant el raonament.

Exemple

Qualsevol sil.logisme.Si a>b i b>c llavors a>c



18.- Classificació cognitiva.

Capacitat per organitzar dades en diverses categories inclusives i superiors.

Exemple

Éssers vius : Animals . vertebrats- invertebrats plantes. .......



19. – Comunicació explícita.

Utilitzar un llenguatge clar i precís en la resposta.

ExempleEn un problema de matemàtiques no

expressar només la quantitat sinó també les unitats.



20. – Projecció de relacions virtuals.

Capacitat per establir relacions potencials que no existeixen en la realitat.

Exemple

1 .- La "p " de papa . "papa" és una relació virtual.2.- Les constel.lacions ( No existeixen les formes més que en la nostra ment).



21.- Regles verbals per comunicar la resposta.

Capacitat d´utilització d´un vocabulari apropiat. ExempleParlar amb propietat a l´hora de expressar-se oral o per escrit



22.- Elaboració i desinhibició en la comunicació de la resposta.

Capacitat per expressar la resposta de forma ràpida, correcta i sistemàtica.

Exemple Fluïdesa oral o escrita



23.- Resposta sistemàtica.

Resposta justificada, seguint una seqüenciació. ExempleCada fus horari te 15º donat que és el resultat de dividir els 360º de la terra entre 24 hores



24.- Precisió i exactitud en la resposta.

Capacitat per respondre de forma clara i precisa.

Exemple Ésser concret en les respostes. Responent per allò que ens demanen, sense divagacions innecessàries.



25.- Transport Visual

Capacitat per completar una figura i transportar-la visualment o transportar-la d´un lloc a l´altre:

Exemple. En llengua: Realitzar una còpia exacte sense ometre accents.. Dibuix línial: Dibuixar la mateixa figura des de diversos punts.




Davant ´d´una resposta erronea, ens hem de preguntar en quina fase de l´acte mental s´ha produit i perquè


El mediador en el procés de mediació intervé:1.- Sobre els estímuls. Selecció dels estímuls més adients.. Modificació dels estímuls fins que l´alumne arriba a la "comprensió" i dóna la resposta correcta2.- Sobre l´organisme. Anàlisi de les funcions cognitives dels alumnes per descobrir el seu model mental.. Fomenta activitats que desenvolupen certes funcions cognitives.3.- Sobre les respostes. Generalització de les respostes.



Malgrat tot ,el que volem és que lálumne aprengui a mediar-se a si mateix i per tan adquireixi:1.- La capacitat dáuto-estimular-se. De fer-se preguntes davant de cada estímul i per tant de generar nous estímuls a partir dún dínicial.2.- La capacitat dáutoanalitzar-se. De comprendre i potenciar el seu propi estil cognitiu.3.- La capacitat de generalitzar respostes i dútilitzar-les en situacions noves.


PERÒ UN DIA ELS BANCS FLORIRAN

Metodologia de la Mediació

Education

Transcript of Metodologia de la Mediació