Mètode Bruno Munari de disseny

Josep Maria Marimon

PROBLEMA DE DISSENY O NECESSITAT

• La solució dels problemes de disseny o necessitat millora la qualitat de vida.

• El problema de disseny també pot ser entès com a oportunitat.

• El dissenyador té el potencial de detectar els problemes de disseny o les oportunitats.

• El dissenyador també pot treballar sota encàrrec de la industria. No obstant la industria sol inventar-se falses necessitats per fabricar i vendre més.

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA EN CONJUNT

• Els problemes són més amplis del que ens pensem els dissenyadors. Cal fer una cartografia dels agents implicats en el problema.

• Si treballem per un client no donem el problema per definit i tancat. Sovint ells no saben on està el problema. “Quiero vender más y por tanto necesito rediseñar mi objeto.” i potser el problema no es l’objecte sinó la comunicació, etc.

• Cal definir els limits del problema, i fins a on arribarà la nostra feina.

ELEMENTS DEL PROBLEMA

• Tots els problemes són complexes. Es dificil trobar una solució que resolgui el problema de cop.

• Tots els problemes han de ser descomposts per problemes més petits i manejables.

• Cada subproblema ha de tenir una solució optima.

• No obstant les subsolucions poden entrar en conflicte entre elles. Per exemple la utilització de l’or en el circuit dels ordinadors solucionaria el problema del calentament, però aniria en contra del problema del preu de l’ordinador.

• La feina del dissenyador consisteix en la coordinació CREATIVA de les solucions als subproblemes.

RECOPILACIÓ DE DADES

• El dissenyador ha de buscar en el món ja existent si altres dissenyadors ja s’han avançat.

• De cada subproblema s’han de recopilar dades ja existents.

ANÀLISI DE LES DADES

• Les dades recopilades anteriorment s’hauran de analitzar en busca de possibles solucions a cada subproblema.

• L’anàlisi de les dades també ens dona pistes de com podrem fer el nostre objecte. Aprenem també de les coses que han fet bé i malament els altres.

CREATIVITAT

• Cerca de possibles solucions al problema.

• Coordinació de múltiples subsolucions (de cada un dels subproblemes).

• La creativitat connecta tots els paràmetres de solució als problemes.

MATERIALS I TECNOLOGIA

• El dissenyador experimenta amb els materials i les tècniques disponibles buscant noves maneres de fer les coses.

• El treball amb la matèria i la tecnologia hi ha possibilitats d’innovació evidents.

EXPERIMENTACIÓ i prototipat

• La creació de prototips permet la creació de models demostratius de noves formes i usos.

• Els prototips poden ser models parcials que intentin resoldre algun subproblema.

• L’experimentació a través dels prototips ajuda a resoldre subproblemes que contribuiran a resoldre el problema general.

• L’experimentació es un procés iteratiu que es relaciona amb el següent pas: verificació

VERIFICACIÓ

• Es presenten els prototips que potencialment solucionen el problema a un determinat número de probables usuaris.

• S’anoten tots els comentaris sobre el objecte

• Els comentaris poden provocar un altre cicle de iteracions en la fase de prototipat.

MASTERITZACiÓ, DISTRIBUCIÓ

• Creació dels material necessari per a la fabricació, distribució, divulgació, etc.

Bibliografia

• L’esquema presentat ha sigut lleument modificat segons criteri de l’equip de professors de Fonaments del Disseny a BAU.

Munari, B., Artal, C., & Romaguera i Ramió, J. (1983). Cómo nacen los objetos? : apuntes para una metodología proyectual. Barcelona : Gustavo Gili.