Les Metamorfosis, d’Ovidi

III. Cossos transformats en pedres

Batos

Batos era un vell que s’encarregava de vigilar els boscos, les pastures i els ramats d’eugues del ric Neleu. Un dia el deu Mercuri roba unes vaques d’Apol·lo que entren al territori vigilat per Batos i aquest veu el furt. Mercuri li dóna a Batos una vaca per tal que no confessi el que sap, però l’enganya i torna amb l’imatge canviada demanant-li al vell si ha vist el ramat; el vigilant li indica on son les vaques i Mercuri el transforma en una pedra de sílex. Mercurio e Batto – F.

Millet.

AglaureAglaure es germana d’Herse de qui s’enamora Mercuri. Aquest li demana a Aglaure que l’ajudi per tal d’aconseguir l’amor d’Herse i accepta però demanant-li abans un sac d’or. Minerva que sap que la noia es una avara va a casa de l’Enveja per que aquesta li posi verí a Aglaure i no pugui disfrutar de l’or, l’Enveja fa la seva feina i Aglaure intenta resistir però acaba cremant per dintre. Un dia impedeix a Mercuri entrar a la seva casa per veure a Herse i aquest la transforma en una estàtua de pedra.

Mercurio, Herse y Aglauro – Jean-Baptiste Pierre

Perseu i la Medusa

Perseu i la Medusa, de Cellini

Acrisi, el rei d’Argos, va saber per un oracle que el seu net el mataria. Així va tancar la seva filla Dànae, però va ser fecundada per Zeus i tan ella com el nen van ser allunyats de la seva terra per evitar la profecia. En nen nascut, Perseu, un dia es va veure immers en la missió de matar a la Medusa, la dona amb cap ple de serps i mirada petrificant, amb la ajuda de la deessa Pal·las. Va quedar-se el cap de la fera per demostrar que havia complert la seva missió. De la sang del monstre va sorgir Pegas, el cavall alat, amb el qual l’heroi va recórrer el món sencer, derrotant nombrosos enemics i esposant-se amb Andròmeda. Finalment va tornar a Sèrifos, on la seva mare era assetjada per Polidectes i, amb els ulls de la bèstia que algun dia fou dona, el petrificà.

Níobe

L ’assassinat dels fills de Níobe per Apol·lo i Diana, de Pierre-Charles Jombert

Níobe, casada amb Anfíon era posseïdora de nombrosos béns, entre ells set fills i set filles. Animà a totes les tebanes a adorar-la ella en comptes de a Latona, mare únicament dels déus Apol·lo i Diana. Latona s’indignà i reclamà als seus fills que netegessin els seus noms. Els déus bessons van acabar un a un amb tots els fills i filles de Níobe, qui es va convertir en una font quan el seu patiment va petrificar-li el cor.

Les Equínades

Les Equínades eren unes nàiades que van organitzar una festa de sacrifici. Van convidar a tots els déus dels camps però es van oblidar d’Aquelou, el riu més cabalós. L’ira el va fer créixer i va desbocar-se emportant-se així les terres i tots els que allà habitaven. Les aigües del mar i dels rius van separar les terres formant cinc illes. (una per Equinada)

Perimele

Perimele era filla d’Hipodamant i el riu Aquelou estava enamorat d’ella. Un dia li va prendre la virginitat i Hipodamant va llençar-la al mar per que es morís. Aquelou va agafar-la i va demanar ajuda a Neptú perquè no morís. El déu la va transformar en una illa abraçada pel riu.

Licas

Licas, company d'Hèrcules, ha de portar-li a aquest una túnica perquè pugui fer un sacrifici. Però li demana a l'esposa d'Hèrcules, que vol revifar l'amor del seu marit. No obstant, la túnica està coberta d'un verí i la sang del centaure Nessos, que havia enganyat a Deianira, l'esposa de l'heroi. Hèrcules se la posa i el verí li crema el cos. Abans de morir veu a Licas en un racó, atemorit, i creu que ha estat ell que l'havia volgut matar. Hèrcules l'agafa i el llença al mar d'Eubea. Licas es queda sense sang i es petrifica.

Hércules y Licas, d’Antonio Canova

Biblis

Milet i Ciànee van tenir dos bessons: Biblis i Caune. Però Biblis estimava a Caune, no com a germà, sinó com a marit. Un dia, Biblis no va aguantar més la seva passió i es va declarar a Caune amb una carta. Caune, furiós, la va rebutjar i va marxar de la seva pàtria per fundar una nova ciutat. Biblis el va seguir, completament boja, però va morir als boscos i es va convertit en una font mentre buscava el seu germà. Biblis, de Bougereau

Llegendes xipriotes

Els Cerastes

En una ciutat del sud de Xipre, Amatunt, es van engendrar el Cerastes, que tenien dues banyes al front. Vivien en un bosc freqüentat i tenien un altar en honor a Júpiter Hospitalari. Un dia van fer un sacrifici amb un hoste i, com a càstig, Venus els va convertit en toros salvatges.

Llegendes xipriotes IILes Propètides

A l'illa de Xipre, també es van engendrar les Propètides, que van negar que Venus fos una deessa. Com a càstig, Venus les va fer prostituïr, i posteriorment les va convertir en pedra dura.

Llegendes xipriotes III

Pigmalió

Pigmalió era un gran escultor que vivia sol. Un dia, va fer un escultura d'una dona tan bella, que se'n va enamorar. Venus li va concedir el desig que l'escultura es transformés en una dona de carn i os. La deessa va assistir al casament, i al cap de nou mesos va néixer Pafos.

Pygmalión , de G. B. Shaw

El llop de Peleu

Peleu, fill d’Èac, va aconseguir unir-se a la deessa Tetis, amb qui tindria a Aquileu. Tota la seva vida hauria sigut brillant si no hagués mort a Focus, el seu germanastre, raó per la qual va ser expulsat de la seva terra. En busca de un sostre va arribar a Traquis junt el seu ramat; allà deixà les bestioles al exterior mentres es reunia amb el rei. No va trigar en arribar un avís on es comunicava que un llop havia mort els seus animals i tots els homes que havien provat d’evitar-ho. Aleshores Peleu va comprendre que allò era un càstig pel seu crim i va voler trobar-se amb ell llop que havia de matar-lo. Tetis, la seva dona immortal, va intervenir en els seus plans i ell llop va ser petrificat a la vora del mar. Tot i que la seva vida continua intacta, Peleu viatjarà a Magnèsia, on el seu crim serà perdonat.

Els grecs a Àulida

Quan els vaixells grecs van perseguir Paris per atacar Troia, es van haver de quedar a Àulida degut al mal temporal. Quan els grecs preparaven un sacrifici, una serp blavosa es va menjar vuit ocellets d'un niu a sobre d'un arbre. Els grecs es van quedar esgarrifats, però un endeví, Calcant, els va dir que era un presagi de victòria tot i que trigarien nou anys a prendre Troia. La serp es va convertit en pedra, conservant la seva forma.

Escil·la i Glauc

Escil·la i Glauc, per Spranger

Escil·la havia estat una donzella havans d’ésser convertida en un ser monstruós i posteriorment en escull. Caminava un dia despullada per la sorra vora el mar quan un ésser entre monstruós i diví s’enamorà d’ella i va decidir conquistar-la. Davant el rebuig de la noia Glauc, el déu marí, va buscar l’ajut de la maga Circe que se li oferí en comptes de facilitar-li l’amor d’Escil·la. La maga va enfurir davant el rebuig del déu i descarregà la seva còlera sobre la noia, que per força de les nombroses malediccions amb les quals la bruixa va cobrir les aigües en les que ella nedava es va convertir en un monstre.

AnaxàreteIfis era un pobre humil que es va enamorar d’Anaxàrete una donzella noble més dura, cruel i inhumana que ningú altre. Aquesta el va rebutjar sempre en els intents del noi de conquistar-la, intents que van acabar fent que Ifis es suïcides, cosa que no va fer canviar de parer a la noia. El dia de l’enterrament d’Ifis, la processó va passar per davant de la casa d’Anaxàrete que en veure-ho va pujar corre'ns a la part més alta, on va convertir-se en pedra com a venjança de la deessa Venus.

Anaxarete en roche – Jean Matheus

Egèria

Egèria era una ninfa, esposa de Numa Pompili, el segon rei de Roma. Però després de la seva mort, plorava desconsolada al seu bosc. Tot i sentir els consols i la trista història d' Hipòlit, la nimfa no para de plorar, desconsolada. Diana, germana d'Apol·lo, la veu, sent amor per ella i transforma el seu cos en una font d'aigües glaçades, i els seus membres els redueix a un rierol perenne. Egeria mourns Numa, per Claude Lorrain

Irene Serra, Quim Ripoll i Marta Corella