MESOZOIC DELS PORTS I MONTSIÀaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua...MESOZOIC...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

MESOZOIC DELS PORTS I MONTSIÀ

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

31

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 31

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Terres de l'Ebre

Sèrie 1:50.000, ICC: 444, 470, 471, 496. 497, 521, 522, 546, 547

Conca/ques hidrogràfica/ques: L'Ebre, la Sènia, les Rieres litorals Ebre Sud

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 1.154 Extensió aflorant (km2): 719

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Els límits d’aquesta extensa massa d’aigua subterrània coincideixen amb els de l’àrea hidrogeològica 313 (Beseit - Montsià), amb l’excepció de la zona nord-oest, donat que no s’inclouen en la massa l’aqüífer dels conglomerats paleògens de

Municipis inclosos totalment:

Ascó

la Figuera

el Pinell de Brai

Arnes

Roquetes

Aldover

Amposta

Tortosa

Xerta

Benissanet

Móra d'Ebre

Prat de Comte

Santa Bàrbara

Masdenverge

Benifallet

Horta de Sant Joan

Miravet

Cabacés

Garcia

la Torre de l'Espanyol

el Molar

Gandesa

Vinebre

Sant Carles de la Ràpita

313 Àrea mesozoica de Beseit-Montsià

Alfara de Carles

Ulldecona

Mas de Barberans

Alcanar

Freginals

Paüls

la Sénia

Pàgina 3


Tipologia litològica dominant: CarbonatatAltres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats

Altres característiques: Aqüífers multicapa

Beseit. La raó de l’exclusió de la massa es que drenen cap al nord, (conques d’Algars i Batea), ja en l’àmbit de planificació de l’Ebre. Per tant, el límit nord de la massa d’aigua s’ha establert en el contacte dels materials paleògens amb els mesozoics dels Ports de Beseit.

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Aquesta massa d’aigua inclou els materials mesozoics (d’edats entre el Triàsic, Juràssic i Cretàcic) des dels Ports de Tortosa fins al mar. La zona dels ports, situada dins de la conca de l’Ebre, forma una extensa àrea de recàrrega d’aigües subterrànies on els fluxos regionals en direcció est, es dirigeixen cap al mar travessant algunes àrees incloses en les CIC.

Dins d’aquesta massa es distingeixen els tres aqüífers indicats que tot i tenir la mateixa composició litològica, delimiten àrees amb característiques específiques i diferenciades en raó de condicionants geomètrics com antropogènics (pressions).

- L’aqüífer dels Ports està definit en els afloraments calcaris d’aquestes serralades. Es tracta d’un aqüífer càrstic d’elevada heterogeneïtat i anisotropia. La carstificació té un desenvolupament molt diferent en funció de la localització en la sèrie estratigràfica i de la posició respecte als fluxos regionals. La seva geometria està definida per una complexa tectònica de plecs i escames d’encavalcament d’orientació nord-est cap al sud-oest i de vergència nord. La separació dels plans d’encavalcament es realitza fonamentalment en els materials argilosos del Muschelkalk mig. Això fa que el Muschelkalk inferior es localitzi a gran profunditat sota el pla basal, i solament s’identifiquen petits afloraments en el nucli de l’anticlinal de Paüls, en la zona septentrional. El gruix de l’aqüífer està molt condicionat per repeticions tectòniques que multipliquen la potència de la sèrie mesozoica. En la zona més meridional, la potència de la sèrie mesozoica arriba a valors màxims de l’ordre dels 1.700 m.

- L’aqüífer regional de la Plana de la Galera (3132C31) és continuació cap a l’est de l’anterior, confinat pel rebliment detrític de la fossa tectònica de La Galera. Es desconeixen en bona part les seves condicions geomètriques internes, si bé cal esperar que estigui afectat per unes directrius tectòniques similars a la observada en les serralades. Si ens basem en les dades de gruix de la sèrie estratigràfica en les àrees adjacents, la potència pot ser de l’ordre de 1.000 - 1.500 m. Les dades procedents de sondeigs localitzen el sostre de l’aqüífer a profunditats variables entre 100 i 300 m. En la conca del Sènia, si bé no es disposa de dades, l’aqüífer es subaflorant en el llit del Sènia, permetent la infiltració d’aquest.

- Els materials mesozoics tornen a aflorar en les Serres de Godall i Montsià (aqüífer 3133C31). No es disposa d’informació sobre la geometria profunda en aquesta zona per establir el límit inferior de la massa d’aigua. Entre ambdues serres es situa la denominada fossa de Ulldecona, amb un rebliment quaternari d’escassa rellevància hidrogeològica, como evidencia l’absència d‘explotacions en aquests materials. Els escassos pous localitzats en la fossa d’Ulldecona exploten l’aqüífer calcari subjacent. No

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3131C31 Aqüífer de les calcàries mesozoiques dels ports de Tortosa

3132C31 Aqüífer regional de la Plana de la Galera

3133C31 Aqüífer de les calcàries Juràssico – Cretàciques del Montsià

Pàgina 5


se disposa d’informació sobre el gruix de la sèrie mesozoica en el sector. No obstant, en funció de la tectònica distensiva que caracteritza aquest àmbit, aquest es pot aproximar a la potència de la sèrie estratigràfica normal. En aquestes condicions, donat que els pisos més alts aflorants inclouen l’Aptià, el gruix de la massa d’aigua (que inclou la sèrie del Triàsic, Juràssic i Cretàcic inferior) pot ser de l’ordre dels 1.100 m.

El límit nord-oest de la massa d’aigua, està definit en el contacte entre els mesozoics dels Ports i els materials paleògens del límit. Aquest límit es obert, amb transferència d’aigua des d’aquesta massa cap als conglomerats del límit lateral. La resta dels límits laterals coincideixen amb els de l’àrea hidrogeològica 313 : bàsicament són límits oberts cap a l’est i cap al sud, amb transferència d’aigua cap a l’Ebre i cap al mar. En la part sud-occidental, el límit de la massa d’aigua coincideix bàsicament amb els de l’àmbit de planificació amb la conca del Xúquer. Aquest límit és aproximadament paral•lel a la direcció de flux regional, pel que pot considerar-se tancat.

La recàrrega se produeix per infiltració de les precipitacions i infiltració del Sènia durant els episodis d’avingudes.

Ports de Tortosa i, en menor grau, serralades de Godall i Montsià.

Cap a l’Ebre i cap al mar. En menor quantitat cap al delta i cap a la conca del Sènia.

-

En la zona dels ports de Tortosa escassament es disposa d’informació piezomètrica. Les dades disponibles apunten a que existeix una certa discordança entre les divisòries d’aigües superficials i subterrànies, així com un fort condicionament de las direccions locals del flux per la disposició tectònica. Cap dels punts d’observació disponibles caracteritzen els profunds fluxos regionals que en direcció sud alimenten l’aqüífer confinat sota la Plana de La Galera.En aquest darrer, les majors cotes piezomètriques es registren en les zones de recàrrega adjacents als afloraments calcaris mesozoics de l’aqüífer dels Ports de Tortosa, on superen els 100 m.s.n.m. en els relleus muntanyencs del terme de Roquetes, fins valors per sobre de 300 m.s.n.m. en l’àrea de La Sènia. Cap al centre de la Plana, les cotes registrades varien entre 10 i 20 m s.n.m. Les cotes més baixes es registren en la zona de màxima explotació de l’aqüífer, on eventualment han arribat a mínims de 20 m sota n.m. a Masdenverge. El gradient, calculat a partir del mapa d’isopieces mitjanes elaborat a la CHE (1991), varia entre 0,007 i 0,01.Amb les dades disponibles en l’àrea de Godall, sembla que sobre aquesta serra existeix

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Càrstic

Pàgina 6


una petita divisòria hidrogeològica que provoca un repartiment del flux subterrani entre l’aqüífer Regional de La Plana cap a l’oest i el mar cap a l’est. El gradient piezomètric cap a la vessant oest, es bastant baix, del 0,07%, el que corrobora la bona connexió hidràulica entre les calcàries juràssiques i cretàciques de Montsià i l’aqüífer de la Plana de La Galera. La presència d’aquesta divisòria hidrogeològica pot, no obstant, ésser eventual, en funció de l’evolució temporal de la recàrrega sobre els afloraments de les serralades de Godall i Montsià. De fet, el període 2002-2003 ha estat d’elevades pluviometries, circumstància que afavoreix l’aparició d’un dom de recàrrega sobre aquestes serralades. En períodes més secs aquesta divisòria pot desaparèixer, si bé no es disposa de registres prou llargs per comprovar aquest fet.

Sense dades

0,003 - 0,3

180 - 3500

En la zona dels ports, on s’obtenen les majors cotes topogràfiques, tot i no disposar de dades és previsible que la zona no saturada arribi a valors de centenars de metres. Cap a les zones perifèriques de l’aqüífer dels Ports de Tortosa, el gruix és de l’ordre de 150 m.Sobre els afloraments de Godall i Montsià, les dades disponibles apunten gruixos de l’ordre de 100 metres a la fossa d’Ulldecona. Sobre aquestes serralades s’intueix un gruix bastant més gran.Està formada per calcàries permeables per fracturació i carstificació.

Els cursos Sènia (24 hm3/ha) i Canaletas (6,5 hm3/any) són predominantment influents. En canvi, el riu Ebre és predominantment efluent (7 hm3/any)

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7


Paràmetre Unitat mitjana Any o període Núm. de mostres pH u. pH 8,3 1981, 1983 6 Na+ mg/l 8,5 1981, 1983 6 Ca2+ mg/l 61 1981, 1983 6 Mg2+ mg/l 35 1981, 1983 6 Cl- mg/l 23 1981, 1983 6 SO4

2- mg/l 119 1981, 1983 6 HCO3

- mg/l 180 1981, 1983 6 NO3

- mg/l 5,8 1981, 1983 6 Conductivitat µS/cm 580 1981, 1983 6

Per establir l’estat químic històric de la massa d’aigua subterrània s’han tingut en compte les analítiques recopilades en algunes surgències amb àrees de recàrrega molt poc afectades per la intervenció humana. Es tracta de fonts localitzades a Gandesa (311880007), Paüls (311940003) i Roquetes (31203001). Les mostres recopilades en aquests punts son dels anys 1981 i 1983 i no mostren símptomes de contaminació (el contingut en nitrats oscil·la entre 1 i 14 mg/l, no es disposa d’altres indicadors d’afecció). En aquests punts es localitzen fàcies entre Mg-Ca-HCO3 i Ca-Mg-SO4-HCO3, amb valors de C.E. d’uns 500 µS/cm per al primer tipus i de 700-800 per al segon. Les fàcies sulfatades apareixen associades als nivells del Muschelkalk. No s’han considerat per a la valoració de l’estat químic històric les aigües procedents de l’aqüífer Muschelkalk donat que aquest no és accessible en altres àrees de la massa d’aigua, on està confinat a gran profunditat.

Pàgina 8


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9


No afecta a aquesta massa d’aigua.

No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (Decret 328/1988).

Relacionats amb aquesta massa d’aigua és localitzen: - Ullals de la Carroba (ubicats sobre la massa d’aigua subterrània número 52)- Ullals de l’Arispe i Baltasar i Ullals de la Panxa (ubicats sobre la massa d’aigua 53)

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 10


5. PRESSIONS

1,6

0,2

11,5

1,7

28,1

4,1

677,8

94,0

L’activitat agrícola en regadiu es conrea principalment a la fossa d’Ulldecona. Majoritàriament son cultius de cítrics i fruiters. A Paüls, on existeixen unes 400 Ha de regadiu de cítrics i fruiters.La escassa incidència de les pràctiques agrícoles sobre aquesta massa d’aigua, suposa que la pressió es baixa.

Aquesta práctica es realitza en el terme de Freginals, on en el 2000 es van aplicar a una superfície de 4 ha amb una dosis de 2,4 t/Ha.

En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 4,65 hm3/any. Suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa només un 0,2% del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

Poc importants, ja que la zona on aflora aquesta massa d’aigua (Serralada de Montsià i Ports de Tortosa) no existeixen pressions.

No es significatiu ja que la massa d’aigua està confinada a la zona on es produeixen els abocaments industrials.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Hi ha poques explotacions ramaderes i no són una pressió significativa sobre aquesta massa d’aigua.

Pàgina 11


Només es té constància de dos punts de contaminació potencial: en l’antic abocador municipal de Paüls i un sòl potencialment contaminat per olis minerals procedents d’un taller de cotxes d’Ulldecona.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

No hi ha constància de dipòsits de residus sobre aquesta massa d’aigua.

No ses localitzen abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals sobre aquesta massa d’aigua subterrània.

Existeixen nombroses explotacions extractives abandonades (pedreres), amb risc associat de contaminació local per abocaments incontrolats. Es tenen catalogades fins a 61 explotacions, la major part d’elles abandonades i en diversos graus de recuperació. Els termes de Gandesa i Ulldecona concentren una part important d’aquestes. Solament dues explotacions localitzades a Ulldecona estan en domini públic hidràulic.

S’ha detectat una petita afecció per intrusió en la zona costanera, si bé la tendència des de 1995 fins 2003 es decreixent.

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 12


Sense pressió

Baixa

Baixa

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 13


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 14


33,523,3 71,7 3,2 9,77,0 18,5

179,0 0,0 0,18

Baixa

Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades. En la zona dels Ports l’extracció es pràcticament nul•la (1 hm³/any). No així sobre la zona confinada de la Plana, i sobre la zona costanera, on es concentra la major part de l’extracció. La magnitud de la pressió depèn no només del seu volum, sinó també de la distribució geogràfica, donat que la concentració de les extraccions pot causar descensos acusats de caràcter local en funció dels paràmetres hidrogeològics locals. En aquest sentit, cal senyalar que la major part de l’extracció a l’àrea confinada de la plana es concentra en els termes de Santa Bàrbara, La Galera i Masdenverge, on ja s’acusen importants descensos.La franja costanera de la massa també està sotmesa a una alta pressió extractiva, amb una repercussió sobre la qualitat de l’aigua (per intrusió).

Sense pressió

Baixa

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

33,5

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsNo s’han detectat plantacions de freatòfits en l’àmbit territorial que ocupa aquesta massa d’aigua ni cap altre conreu que pugui causar alteracions notòries.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 15


La naturalesa càrstica de la major part dels aqüífers els hi conforma un cert grau de protecció enfront fonts de contaminació superficials (sobretot les puntuals).

ModeradaMagnitud:

Pàgina 16


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 17


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3131C31 Aqüífer de les calcàries mesozoiques dels ports de Tortosa

7,5 585,5 349,6 16,3 31,5 106,0 25,3

5,1 1,40 16,4 - 24,50 -

Promig de 2 dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3132C31 Aqüífer regional de la Plana de la Galera

7,5 589,0 267,1 13,8 96,0 108,5 24,6

5,0 0,60 24,3 - 64,00 5,00

S'ha emprat una sola dada

Aqüífer:



-



1995-2003

-

-

-

10

4

57

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

La xarxa de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre inclou 10 punts de control de qualitat i 4 punts de control piezomètric.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 18


3133C31 Aqüífer de les calcàries Juràssico – Cretàciques del Montsià

7,6 844,3 298,0 110,8 74,3 117,7 30,1

50,3 1,30 13,9 - - 34,70

Promig de 3 dades

Aqüífer:



-



Es detecten concentracions baixes de nitrats

Baix Baix

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Baix

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

No es constata

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Baix

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 19


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 20

MESOZOIC DELS PORTS I MONTSIÀ

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Tall hidrogeològic de la massa d’aigua 31.

Figura 2. Mapa piezomètric de l’aqüífer 3132C31 (CHE, 1991)

Annex. Pàgina A 2


0

10

20

30

40m

g/l

1981 1983 1991 1993 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Acuífero 3131C31

Figura 3. Contingut en nitrats en l’aqüífer 3131C31.

Figura 4. Contingut en nitrats en l’aqüífer 3132C31.

Annex. Pàgina A 3


0

20

40

60

80m

g/l

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Nitrats 3133C31

Figura 5. Diagrames de caixes del contingut en nitrats en l’aqüífer de les

calcàries Juràssic-Cretàcic Montsià. Montsià.

Annex. Pàgina A 4

MESOZOIC DELS PORTS I MONTSIÀaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua...MESOZOIC...

Documents

Transcript of MESOZOIC DELS PORTS I MONTSIÀaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua...MESOZOIC...