Més Vila-seca #16

16
17 d’abril de 2015 núm. 16 www.diarimes.com MÚSICA Enrique Espera publica el seu tercer disc, ‘Matando amaneceres’ El treball s’ha gravat i produït als estudis EQ de Vila-seca. P16 ESPORTS Petits i grans aprenen a córrer al Club Atletisme de Vila-seca D’aquí a dos mesos hi haurà eleccions per a la renovació de la Junta. P12 OLIVIA MOLET URBANISME Els veïns de la Plana ja s’han fet seva la nova plaça de Sant Joan Després de les obres de remodelació, ja ha estat inaugurada. P4 C.M. L’acte d’inauguració. COMERÇ Wine Palace, la gran botiga del vi i els productes gurmet L’establiment ofereix preus competitius i servei especialitzat. P10 C.A. Hi ha més de 800 referències. CULTURA L’Associació Cultural Catalana-iberoamericana inicia el Cicle d’activitats del XX Aniversari Laura Álvarez Keller ha encetat la programació amb una exposició de les seves pintures a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca. P14 Prop de 400 estudiants canten plegats a Vila-seca en la XXI Trobada de corals de secundària MÚSICA El concert de cant coral es va fer a l’Auditori Josep Carreras, i va comptar amb la col·laboració de l’Orquestra del Conservatori de Vila-seca. P2 Els joves procedien dels instituts de Cambrils, Falset, Reus, Tarragona, Valls, i Vila-seca OLIVIA MOLET

description

 

Transcript of Més Vila-seca #16

Page 1: Més Vila-seca #16

17 d’abril de 2015núm. 16

www.diarimes.comMÚSICA

Enrique Espera publica el seu tercer disc, ‘Matando amaneceres’El treball s’ha gravat i produït als estudis EQ de Vila-seca. P16

ESPORTS

Petits i grans aprenen a córrer al Club Atletisme de Vila-seca D’aquí a dos mesos hi haurà eleccions per a la renovació de la Junta. P12

OLIVIA MOLET

URBANISME

Els veïns de la Plana ja s’han fet seva la nova plaça de Sant JoanDesprés de les obres de remodelació, ja ha estat inaugurada. P4

C.M.

L’acte d’inauguració.

COMERÇ

Wine Palace, la gran botiga del vi i els productes gurmetL’establiment ofereix preus competitius i servei especialitzat. P10

C.A.

Hi ha més de 800 referències.

CULTURA

L’Associació Cultural Catalana-iberoamericana inicia el Cicle d’activitats del XX AniversariLaura Álvarez Keller ha encetat la programació amb una exposició de les seves pintures a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca. P14

Prop de 400 estudiants canten plegats a Vila-seca en la XXI Trobada de corals de secundàriaMÚSICA El concert de cant coral es va fer a l’Auditori Josep Carreras, i va comptar amb la col·laboració de l’Orquestra del Conservatori de Vila-seca. P2

Els joves procedien dels instituts de Cambrils, Falset, Reus, Tarragona, Valls, i Vila-seca

OLIVIA MOLET

Page 2: Més Vila-seca #16

2 mésvila-seca17 d’abril de 2015 EL TEMA

MÚSICA

L’Himne de la trobada de secundària, composta per Constantí Sotelo, es canta cada any

Cristina SerretGairebé quatre-centes veus es van fer sentir alhora a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca amb motiu de la XXI Trobada de Co-rals d’educació secundària, que va tenir lloc ahir al municipi. A partir de les 10 del matí van anar arribant els cantaires, provinents d’instituts de Cambrils, Falset, Reus, Tarragona, Valls i, per des-comptat, els dos instituts locals: Institut Ramon Barbat i Miracle i Institut Vila-seca.

Mentre els nois i noies s’ana-ven agrupant, acabant d’esmor-zar i fent fotos, l’orquestra del Conservatori, sota la direcció d’Antoni Alburquerque, anava assajant els temes del concert. Arribat el moment, els estudi-ants i els seus professors de mú-sica van ocupar els seus seients a la platea de l’auditori, i el pre-sentador de l’acte, Joan Rion, va donar el tret de sortida al recital.

Els nois i noies van entonar sis temes: l’Himne de la infància, Quan tot s’enlaira (una cançó de Txarango amb arranjaments de Jordi Badia), l’Himne dels pirates, d’Albert Guinovart, Els segadors, el Cant de la trobada de secun-dària i, després dels parlaments, l’Hora dels adéus.

La presència de Vila-secaEls dos instituts de Vila-seca van portar gairebé cinquanta can-taires, comptant les dues corals. Segons els professors de música dels centres, Franzina Hernán-dez (Institut Vila-seca) i Marc Seguí (Institut Ramon Barbat i Miracle), aquesta és una opor-tunitat molt interessant per als joves, donat que millora la rela-ció entre ells i és una experiència molt maca, alhora que assequi-ble, perquè en cantar tots junts, i des de la platea, no els fa tanta vergonya. Així ho confirmen Ju-dith Sánchez i Hugo Campoy, dos alumnes de l’institut Ramon Barbat i Miracle que també són estudiants del Conservatori de Vila-seca i membres de les corals Sant Esteve i Contraveus, respec-tivament. Tots dos van coincidir que propostes com aquestes els ajuden a relacionar-se més amb

la música, i conviden a tots els estudiants dels instituts a que s’hi apuntin. Pel que fa al reper-tori, els joves cantaires que van omplir l’auditori tenien dues preferències molt clares: Quan tot s’enlaira, i l’Himne dels pira-tes.

Un repertori especialLa trobada de corals d’educació secundària es fa cada any, per tot el territori català, i amb un total de deu concerts repartits pel país: quatre a Barcelona, i la resta a Girona, Cervera, Saba-dell, Tortosa, Berga i Vila-seca, i aconsegueix moure fins a 6.000 estudiants. Tots els cantaires in-terpreten el mateix repertori que es va escoltar ahir a l’Auditori Josep Carreras, i en tots els con-certs es busquen orquestres que acompanyin els joves, així com la col·laboració dels Conservatoris de música.

Hi ha peces del repertori que són fixes, com Els Segadors, el Cant de la trobada de secundà-ria i l’Hora dels adéus, i després se n’hi afegeixen algunes més que van canviant cada any. Sem-pre n’hi ha una vinculada a l’any en curs. Així per exemple l’any passat es va compondre la can-çó 1714, i enguany s’hi ha inclòs l’Himne de la Infància per com-memorar el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Uni-des sobre els Drets dels Infants. Aquesta cançó és a dues veus i la tornada té lletra en xinès, àrab, anglès, castellà i català.

No obstant això, el tema que marca un dels moments més especials de tots els concerts és l’Himne de la trobada de secun-dària. El seu autor és Constantí Sotelo, impulsor d’aquest es-deveniment ara fa 21 anys. Per a Sotelo, que assisteix a tots els concerts per dirigir personal-ment la cançó, «era necessària una peça emblemàtica que aglu-tinés l’esperit del jovent. Per això la vaig compondre amb un ritme mogut, que enganxés a la gent jove. També vull destacar-ne el text, de Joan Prats, que parla de l’esforç de cada dia. Per sort ha funcionat molt bé i al jovent els

encanta. Per a mi és com un fill meu que estimo molt».

L’any 1995, Constantí Sotelo, professor de música i fundador de la Coral Canticòrum, va deci-dir posar en marxa, juntament amb uns companys, aquesta mena de trobades. «El Departa-ment d’educació ens va donar el seu suport des d’un bon comen-çament, he d’admetre que mai no ens hem trobat sols. A poc a poc vam anar agafant embran-zida fins a arribar al dia d’avui. He tingut la sort que aquella lla-vor que vam plantar ha arribat a moure més de 6.000 alumnes, i per a mi és una joia, ara que estic jubilat, poder seguir en contacte amb els meus estimats alumnes. És un gran luxe tenir un nivell tan lloable, i això és gràcies a la feina dels professors de música, el Departament d’Ensenyament, i les orquestres i Conservatoris de música». Sotelo es mostra convençut que el cant coral a les escoles és una eina primordial perquè els alumnes es reuneixin un cop per setmana i contribu-eixin a crear ambient musical en l’àmbit escolar.

Una aposta del GovernMaria Andreu, tècnica del De-partament d’Educació de la Ge-neralitat, coincideix amb Cons-tantí Sotelo pel que fa al paper que juga el cant coral als centres educatius: «hi apostem perquè estem convençuts que és una eina de cohesió als centres de secundària. El cant coral és una matèria molt transversal, perquè la majoria de vegades reuneix jo-ves de diferents edats i cultures. Cantar plegats, assajar i treballar la lletra de les cançons dóna als centres una línia pedagògica molt forta, perquè els ajuda a augmentar les competències dels alumnes, l’hàbit d’apren-dre’s les cançons els ajuda a mi-llorar en el seu aprenentatge glo-bal com a persones».

Aquest és el tercer any que la trobada es fa amb aquest format: amb concerts per tot el territo-ri, agrupant instituts per zones

geogràfiques. Anteriorment es feia una sola trobada en un punt del territori, però el fet de reunir tants alumnes en un sol espai feia que es perdés una mica el valor musical. Per Maria Andreu, el nou format dels concerts ha significat fer un pas endavant en l’aspecte educatiu: «ara po-dem cantar bé, en llocs bonics i pensats per cantar, com aquest auditori Josep Carreras, i alhora tenim l’oportunitat de conèixer

els nostres equipaments. A més, els nois i noies canten acompa-nyats d’una orquestra, fet que per a molts és una experiència única. Amb aquest disseny també ens nodrim dels valors musicals dels Conservatoris, que ens ajuden i col·laboren».

La trobada d’ahir es va cloure amb L’hora dels adéus, que els nois i noies van entonar emo-cionats i amb tota la intensitat que aquest cant requereix.

L’Auditori Josep Carreras acull la 21a Trobada de corals d’Educació Secundària Els alumnes van interpretar plegats sis cançons, acompanyats de l’Orquestra del Conservatori

Marta Bori va interpretar uns passos de ballet.

OLÍVIA MOLET

Page 3: Més Vila-seca #16

3mésvila-seca17 d’abril de 2015 EL TEMA

A l’esquerra, tots els cantaires. Sobre aquestes línies, els alumnes de l’Institut Vila-seca i Ramon Barbat i Miracle.

Constantí Sotelo, fundador de la trobada i autor del seu himne.Antoni Alburquerque va dirigir l’Orquestra del Conservatori que va acompanyar els joves en el concert.

OLÍVIA MOLET MV

OLÍVIA MOLET

Page 4: Més Vila-seca #16

4 mésvila-seca17 d’abril de 2015 ACTUALITAT

Cristina SerretEl fort vent no va desmerèixer una jornada molt esperada pels veïns de la Plana, que finalment han vist inaugurada la nova pla-ça de Sant Joan, centre neuràlgic i punt de trobada del barri.

La festa es va celebrar dissabte 28 de març, i va començar amb els Trabucaires, que amb els seus trets van congregar tots els as-sistents a la plaça. Tot seguit van actuar els grallers dels Xiquets de Vila-seca, i mentre sonava la música les autoritats presents van tenir l’oportunitat de salu-dar i conversar amb els veïns, que s’hi van acostar per fer-los arribar la seva satisfacció pel nou espai.

A continuació es va donar pas als parlaments. L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, no va voler faltar a la cita, i va presidir la tarima d’autoritats, acompanyat de Pepa Bascón, representant de l’Associació de Veïns de la Plana, els tinents d’alcalde Manuela Moya i Josep Toquero, el regi-dor de la Plana, Miguel Ángel Almansa, i la Reina i les dues Da-mes d’honor de les festes de Sant Joan de la Plana.

La primera a intervenir va ser

Pepa Bascón, qui va destacar que la nova plaça és la culminació d’uns anys de constant ampli-ació dels serveis i equipaments del barri, i va qualificar de «mag-nífic» el nou espai.

Tot seguit va prendre la pa-raula Josep Poblet, que es va

enorgullir de l’aposta ferma del consistori per dotar a la Plana de totes les infraestructures i ser-veis necessaris, i va valorar molt positivament la feina feta des de l’Associació de veïns, assegurant que les seves aportacions han fet créixer i millorar el barri.

Poblet va apuntar que amb la inauguració de la plaça de Sant Joan «s’ha fet el cim en la con-questa d’uns equipaments i una qualitat urbana excepcionals, que els veïns de la Plana es me-reixen, especialment els més grans, que de ben segur deuen

recordar com era el barri quan hi van arribar». L’alcalde es va mostrar convençut que els veïns es faran seva la nova plaça, i la convertiran en un nou espai per a la convivència.

Acabats els parlaments, les autoritats van descobrir la placa inaugural, i a continuació es va buidar el centre de la plaça per

deixar espai als Xiquets de Vila-seca, que la van inaugurar com a plaça castellera amb una mostra de castells.

Renovació integralLes obres de remodelació de la plaça Sant Joan i els carrers ad-jacents Montsant, Sant Joan i Gaià, s’han allargat durant cinc mesos, i s’hi ha invertit un total de 366.175 euros, finançats per l’Ajuntament de Vila-seca i la Di-putació de Tarragona. Tot i que el calendari previst contemplava una durada de quatre mesos, les

inclemències meteorològiques van fer allargar les obres uns dies mes. No obstant, s’ha acomplert el termini proposat per l’Ajun-tament, que contemplava inau-gurar la plaça al principi de la primavera.

Amb aquesta actuació s’ha dotat a la plaça d’una plataforma única, amb l’objectiu de priorit-zar els vianants. S’ha procedit a la renovació integral dels pavi-ments de la plaça i dels carrers, la substitució de les xarxes d’aigua, clavegueram i enllumenat, i s’hi ha disposat un nou arbrat, nous punts de llum i mobiliari urbà. Amb tot això s’ha aconseguit augmentar la superfície de la plaça en un 17%.

Pel que fa als nous elements que s’hi han posat, aquests han estat escollits i instal·lats en co-herència amb el projecte inte-gral. D’aquesta manera, s’han arrencat i replantat els arbres preexistents que estaven mal-mesos (14 plataners nous), i s’hi han plantat 13 nous Prunus. Els bancs, de dimensions generoses, s’han col·locat de manera que fa-cin de filtre entre el carrer i la pla-ça, i a més de 10 columnes d’en-llumenat, algunes de les quals

URBANISME

La Plana estrena la nova plaça de Sant Joan amb una jornada lúdica i festivaL’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va descobrir la placa commemorativa, i els Xiquets de Vila-seca van estrenar l’espai com a plaça castellera

S’ha dotat la plaça d’una plataforma única amb l’objectiu de donar prioritat als vianants

Pepa Bascón va parlar en representació de l’Associació de Veïns de la Plana.

Page 5: Més Vila-seca #16

5mésvila-seca17 d’abril de 2015ACTUALITAT

MV

Després dels parlaments hi va haver una mostra de castells i un vermut popular. Els grallers dels Xiquets de

Vila-seca i els Trabucaires van obrir plaça i, de fet, la van es-trenar com a espai remodelat per a un dels usos que més agraden als veïns, el d’acollir celebracions. La inauguració del nou espai va fer sortir els veïns al carrer i l’alcalde, Josep Poblet, va poder retrobar mol-tes persones del barri amb qui feia temps que no coincidia. Les escenes de complicitat es van succeir: encaixades, abraçades i algun regal, com el llibre La llama fría y cantos de ausencia, que la mateixa autora, Isabel Sánchez Gea, va lliurar-li després de l’acte oficial d’inauguració. La Pla-na conserva l’esperit de poble malgrat ser un nucli d’un mu-nicipi que ja comença a tenir unes bones dimensions. Però hi ha costums que encara es mantenen a molts pobles, i que a la Plana també són pre-sents, com ara designar pubi-lles infantils, ‘Reines i Dames d’honor’ de la Festa Major. Les nenes, com pertoca, van ocu-par lloc preferent a la tarima i van presidir sense cap queixa un acte bastant solemne. La inauguració oficial es va clou-re amb l’actuació dels Xiquets de Vila-seca i un aperitiu que, a tocar del migdia, ja va servir de preludi al dinar.

El dia assolellat, tot i que ventós, va acompanyar la jor-nada festiva, i veïns i autoritats van donar per ben inaugurat el nou cor de la Plana.

Una jornada de veïnatge compartit per estrenar el nou equipament rubà

tenen doble lluminària, s’han col·locat dues columnes amb projectors per a la il·luminació global de la plaça.

Finalment, també s’ha mi-llorat la connexió entre els ele-ments que conformen el ‘trian-gle cívic’: el Parc de Ramon Roig, el Centre Cívic de la Plana i la pròpia plaça de Sant Joan.

Veïns satisfetsEntre els representants veïnals i membres de les entitats cíviques i socials de la Plana que van ser presents a la festa d’inauguració es respirava un aire de satisfac-ció. Les persones més grans, que han viscut a la Plana gairebé des de la seva fundació i l’han vist créixer, eren les més satisfetes. Rosalío Lorenzo, que va arribar al barri quan era poc més que un descampat i es va construir la seva pròpia casa, estava gairebé emocionat: «és impressionant, com ha quedat. Feia molta falta arreglar-la perquè estava molt malament, i la veritat és que n’es-tem molt i molt contents». Lo-renzo recorda que el primer que van fer els primers veïns de la Plana van ser les voreres, després l’Ajuntament els va arreglar els carrers, els va construir el centre mèdic, l’escola... «El barri ha can-viat un 100%», va assegurar.

Després de l’actuació dels Xi-quets de Vila-seca, tots els as-sistents van poder gaudir d’un vermut popular, que va posar el punt final a la festa.

Page 6: Més Vila-seca #16

6 mésvila-seca17 d’abril de 2015 ACTUALITAT

RedaccióVila-seca, Cambrils, Salou i Ca-lafell, municipis certificats per l’Agència Catalana de Turisme com a destinacions especialit-zades en Turisme Familiar de la Costa Daurada, han participat en la Fira Bebes&Mamas que ha tin-gut lloc a la Fira de Barcelona els dies 11 i 12 d’abril.

En aquesta fira es donen cita les principals marques del sector del bebè, la infància i de la futura i recent mare. Els quatre Patro-nats han volgut estar presents per tal de promocionar l’oferta d’allotjament i restauració adap-tada, els serveis especialitzats i les activitats de lleure i entrete-

niment per famílies amb nens. L’escenari que ofereix aquesta fira és una gran oportunitat per donar a conèixer l’oferta espe-cialitzada en matèria de família que disposen aquests munici-pis. Enguany, a l’estand, com a reclams hi havia un inflable i una parella d’animadors per als nens, i a més un espai amb taules i cadires on els infants podien fer tallers.

Únics a la firaS’ha esdevingut que a la fira la majoria dels expositors presenta-ven ofertes en matèria de mobili-ari, alimentació, salut, comple-ments, etc., i l’estand de Turisme

de Catalunya ha estat l’únic que ha presentat una oferta turística que ofereix informació sobre va-cances per gaudir amb la família als municipis qualificats de des-tinació especialitzada en Turis-me Familiar.

Els representants de la Costa Daurada han pogut constatar un gran interès en l’oferta i serveis presentats de cara a la planifi-cació i preparació de les pròxi-mes vacances d’estiu, sobretot d’allotjament adaptat i activi-tats de lleure per fer amb nens de 0 a 9 anys. El públic que s’ha acostat a l’estand ha estat ma-joritàriament català, i sobretot s’ha mostrat interessat en passar les vacances d’estiu en una des-

tinació propera que disposi de tots els serveis adaptats a les se-ves necessitats. Precisament les dates en que se celebra aquesta fira afavoreixen l’afluència de visitants durant el pont de l’1 de maig a la costa catalana, així com la planificació i preparació de les vacances d’estiu de la temporada 2015.

Com a material de promoció, a l’estand de la Costa Daurada s’han distribuït fulletons infor-

matius dels quatre municipis, guies de les empreses certifica-des de cada destinació i mar-xandatge. Durant els dos dies que ha durat la fira hi han passat més de 70.000 visitants, fet que demostra que la presència dels municipis ha estat una aposta encertada, donat que en dos dies han pogut promocionar-se com a destí de turisme familiar entre els principals usuaris d’aquest sector.

En els dos dies que ha durat la fira hi han passat més de 17.000 persones

MVPROMOCIÓ I TURISME

Vila-seca es promociona a la Fira Bebes&Mamas de BarcelonaLes destinacions de turisme familiar de la Costa Daurada han tingut un estand conjunt

L’estand de Turisme familiar a la fira Bebes&Mamas de Barcelona.

MV

Peu de foto, peu de foto, peu de foto

RedaccióMort accidental d’un anarquis-ta és una de les obres més popu-lars i corrosives del dramaturg italià Dario Fo.

L’obra, que es va estrenar el 1970, es basa en un dramà-tic fet real que s’havia produït just un any abans: la mort d’un anarquista acusat d’un atemp-tat mentre era interrogat per la policia. El seu autor, guardonat amb el Premi Nobel de Litera-tura l’any 1997, va ser capaç de capgirar la història i extreure’n tot el dramatisme per conver-tir-la en una sàtira sobre la mala praxis policial, la necessitat de buscar caps de turc i la cor-ruptela política, tot fent servir molts elements de la Commedia dell’Arte.

Es tracta de l’obra més traduï-da i representada de l’autor, i en ella es posa de manifest com un boig amb diferents personali-tats és una peça cabdal per a la investigació dels fets autèntics que justifiquen la mort del de-tingut.

En aquesta ocasió és el Grup Teatre Estable del Baix Camp,

TEBAC, qui portarà a Vila-seca una obra que és tot un referent de la comèdia i el teatre polí-tic. El TEBAC estrenarà Mort accidental d’un anarquista el 18 d’abril al teatre Bartrina de Reus. Una setmana més tard trepitjarà l’escenari del Centre per presentar a Vila-seca aques-

ta mateixa producció. El veterà grup reusenc ja ha visitat Vila-seca en altres ocasions. Així per exemple, fa dues temporades hi va presentar Muntanyes neva-des, banderes al vent, de Toni Orensanz.

La representació es farà a les 9 del vespre al teatre El Centre.

‘Mort accidental d’un anarquista’ arriba al teatre El Centre

ACTUALITAT

L’obra es representarà diumenge 25 de la mà del TEBAC

RedaccióLa Colla dels Xiquets de Vila-se-ca va ser present a la col·locació de la primera pedra del Museu Casteller de Catalunya, que es construirà al carrer Esparde-nyers de Valls.

La festa va ser presentada per Xavier Graset i va comptar amb

la presència de 42 colles caste-lleres. El toc d’entrada a plaça va ser la senyal perquè els repre-sentants de les colles castelleres presents pugessin a l’escenari i, tot seguit, un enxaneta de cada colla va dipositar a la primera pedra els escuts de les 90 colles castelleres existents al país, de

manera que totes les agrupa-cions castelleres de Catalunya seran presents als fonaments de l’edifici museístic. Després d’es-coltar l’Himne dels Segadors, es va fer la col·locació solemne de la primera pedra al futur edifici.

A continuació va venir un dels moments més emocio-nants de la vetllada, quan totes les colles presents van enlairar els pilars.

El futur Museu Casteller hau-rà d’estar enllestit la tardor de 2016. L’edifici es construirà en un solar de 1.560 m2 i tindrà una superfície construïda de 2.835 m2.

Els Xiquets de Vila-seca posen la primera pedra del Museu Casteller

ACTUALITAT

Van participar en la gran festa fent un pilar

La col·locació de la primera pedra al Museu Casteller de Catalunya, a Valls.

MV

Page 7: Més Vila-seca #16

7mésvila-seca17 d’abril de 2015ACTUALITAT

RedaccióPassada la mitjanit del Dissabte de Glòria, la plaça de l’Església de Vila-seca es va omplir de mú-sica amb les veus dels cantaires del Chor de Caramelles “Ramon Sendra”.

Vestits tal com mana la tradi-ció, els participants de la festa van encetar el recital amb el Cant de salutació, on s’anuncia que ja ha arribat la Pasqua i es recorda els caramellaires que ja no hi són. Tot seguit van entonar la sardana Fem rotllo, amb música i lletra de Salvador Ritort. A continuació va sonar la cançó Clavells de joven-tut, amb lletra de F. Guy i música de J. Buró. Finalment van ento-nar la Cançó de Pasqua, de Jordi Pañela, amb arranjaments d’Ana Gil-Pérez. Abans de marxar, els cantaires van acabar amb el Re-talló de comiat, desitjant molt bona Pasqua i assegurant que l’any que ve hi tornaran a ser.

L’Aplec de Dilluns de PasquaDos dies més tard es va celebrar al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda el tradicional Aplec de Dilluns de Pasqua.

Organitzat per la Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, l’Ajun-tament de Vila-seca, els Amics del Santuari de la Pineda i l’Es-bart Dansaire ‘Ramon d’Olzina’ de Vila-seca, va comptar amb el Rosari a la Mare de Déu i la pos-terior celebració de l’Eucaristia. Tot seguit hi va haver una Festa Popular amb la participació de l’Esbart Dansaire ‘Ramon d’Olzi-

na’ i les seves danses catalanes, i per acabar, la Penya Barcelonista de Vila-seca va oferir un vermut popular i un dinar per a tots aquells que van voler continuar la festa al santuari de la Pineda fins a la tarda.

CULTURA

Les tradicionals caramelles tornen a Vila-seca el Dissabte de Glòria Uns 25 cantaires del Chor de Caramelles “Ramon Sendra” van fer sentir les seves veus a la plaça de l’Església

MV

La mostra de danses catalanes de l’Esbart Dansaire ‘Ramon d’Olzina’ a l’Aplec de Dilluns de Pasqua de la Pineda.

Les caramelles són cantades per Pasqua, i són una celebració de caire religiosa i festiva.

L’Aplec de Dilluns de Pasqua va reunir un bon nombre de persones al Santuari de la Pineda

Cançó de PasquaTan eterna com la vida / Perdurable i il·lusions / ha tornat Pasqua florida / missatgera de can-çons.Que de foc pinten el viure / de les nines i els donzells / al florir en llurs somriures / taron-gines i clavells / al florir en llurs somriures / tarongines i clavells. Si tu vols nina estimada / tots dos junts la can-tarem / amb l’amor de la tonada / que en els cors ensenyarem / bategant amb la frisança / freturosa de gosar / el que vull és esperança /

de la joia d’un demà.I quan blanques / I quan blanques les carenes / I les flors / I les flors s’hauran Marcit / Quan d’argent s’hauran marcit / L’arrissat de les tre-nes. Mantindrem / mantindrem encara encesa / en el fons / en el fons del nostre pit / la cançó de la promesa / segellada aquesta nit.

(Autor: Jordi Pañella; Arranjaments: Ana Pé-rez-Gil). Redacció

El 18 d’abril se celebrarà la 7ª Trobada de Contrabaixistes

L’auditori Josep Carreras aco-llirà el concert de la 7ª Tro-bada de Contrabaixistes del Conservatori de Vila-seca, que se celebrarà dissabte 18 d’abril a les 13 h, i és d’entrada lliure.

A la cita hi aniran alumnes de contrabaix de l’Escola Mu-nicipal de Música ‘La Alianza’ de Vinarós, així com dels con-servatoris de Tarragona, Tor-tosa, Vila-seca, i el Conserva-tori Mestre Feliu de Benicarló.

La primera part del concert estarà protagonitzada pels alumnes de Vila-seca Marc Carrasco García, Joel Pérez González, Lucas Campoy Fernández (trio de contra-baixos), Marcel Fernández Baena, Roser Vallvè Cid, Je-sús Moreno Pacheco, Selene Sánchez Sánchez, i Hugo Campoy Fernández (guitar-ra). A continuació actuarà el Grup de contrabaixos de Tar-ragona, i ja a la segona part, hi haurà una actuació conjunta de l’Orquestra de contrabai-xos de la trobada, que inter-pretaran set peces, al final de les quals es donarà per acabada aquesta tradicional trobada de contrabaixistes en formació. Redacció

La la Biblioteca Pública de Vila-seca organitza la Revetlla de Sant Jordi

Ja és tot a punt per la diada de Sant Jordi, que com cada any, ha d’omplir de parades de llibres i roses la plaça de l’Església i la plaça de Voltes. La vigília, però, a la Bibliote-ca de Vila-seca s’hi celebrarà la Revetlla de Sant Jordi, una festa pensada per gaudir de les lletres en companyia i en un ambient festiu. Per aquest mo-tiu s’hi faran activitats com un taller de postals pop-up i una lectura en família de poemes.El 23 d’abril també hi ha pro-gramades diverses activitats, com ara la Cantata a càrrec dels alumnes de 2n i 3r cicle d’educació primària del muni-cipi, o el taller adreçat a nens i nenes a la ludoteca del Centre Cívic i Cultural del Colomí. A les 19.30 h hi haurà una gran festa popular a la plaça de l’Es-glésia i la plaça de Voltes, amb l’Esbart Ramon d’Olzina, els Gegants i Grallers de Vila-seca, els Trabucaires del Comú i els Xiquets de Vila-seca. Els cas-tellers locals enceten la tem-porada amb aquesta actuació, motiu pel qual fan una crida als vila-secans perquè vagin a donar-los suport i, sobretot, fer pinya. Redacció.

MV

Page 8: Més Vila-seca #16

8 mésvila-seca17 d’abril de 2015 SOCIETAT

LLEURE

Cristina SerretSón vacances de Setmana Santa, però a l’escola Sant Bernat Calvó de Vila-seca hi ha nens i nenes com si fos un dia normal. A sim-ple vista sembla un dia d’escola, però hi ha detalls que delaten que alguna cosa és diferent. Els infants van d’aquí cap allà, rient i saltant, i no entren a l’edifici si no és per anar al lavabo. Es tro-ben tots a la porta i ballen una dansa estranya. Tot seguit, ar-renquen a córrer en bloc i se’n van cridant cap als patis.

Som al Casal de Setmana San-ta de Vila-seca, i els gairebé dos-cents infants de 3 a 11 anys que s’hi han apuntat es diverteixen de valent seguint les instrucci-ons dels monitors. Els han ex-plicat que són dins d’un videojoc amb tres personatges: el Pim, el Pam i el Pum. Però el Pum ha desaparegut, i els nens i nenes han d’anar superant ‘pantalles’ imaginàries per tal de trobar-lo. Així, el primer dia seran a la sel-va, el segon, en un volcà, el tercer al fons del mar i l’últim a l’espai exterior.

On és el Pum?Qui ha dissenyat aquesta dinà-mica és l’equip de monitors del casal, una vintena de joves que treballen sota la direcció de la

Laia Espina. L’objectiu és trencar les dinàmiques escolars evitant els tallers o les manualitats, i pro-gramar activitats d’acció: «cada dia els jocs són diferents. Si un dia han de seguir pistes, l’ende-mà han de seguir una estratègia, i al dia següent el joc és purament de córrer», explica la Laia. A més, també es busca que els nens es barregin entre ells i alhora tre-ballin l’educació en valors. Els

més petits de la colla, infants de P3, P4 i P5, segueixen les matei-xes dinàmiques però per separat, en un espai i amb unes activitats adaptats a la seva edat.

En aquest casal els partici-pants també hi poden dir la seva, i cada dia poden triar els jocs que volen fer. El monitor els en pro-posa tres, i ells decideixen si els volen provar o s’estimen més repetir algun joc del dia anteri-

or. Al Casal de Setmana Santa hi treballen 19 monitors, que a més compten amb l’ajuda d’una vintena de ‘premonitors’, joves voluntaris de l’Espai Jove de Vila-seca que volen aprofitar l’opor-tunitat per donar un cop de mà i formar-se com a monitors de lleure.

El Parc JoveEls joves de 12 anys en amunt

també han tingut el seu espai per al lleure durant la Setmana Santa. Es tracta del Parc Jove, que s’ha fet durant tres dies en hora-ri d’11 a 13.30 h i de 20 a 23.30 h. Durant els matins els nois i noies han practicat l’esport i han pogut enfilar-se a un rocòdrom instal-lat al pati de l’escola Sant Bernat Calvó. Als vespres, han gaudit de sopars de grup i d’activitats pen-sades especialment per a ells,

com una gimcana de descoberta per Vila-seca o una representa-ció de teatre musical.

Núria Barragán, coordinado-ra de l’Espai Jove, explica que es busquen activitats que siguin d’interès per als participants, que tenen entre 12 i 18 anys, i que fo-mentin la cohesió del grup.

Satisfets amb els casalsEl Casal de Setmana Santa i el Parc Jove són gratuïts i estan or-ganitzats per l’Ajuntament de Vila-seca. Josepa Tous, tècnica de la regidoria de Joventut, expli-ca que l’oferta es genera a partir de la voluntat del consistori de col·laborar en la conciliació de la vida laboral i familiar: «per Set-mana Santa hi ha molts negocis que enceten la temporada, molts hotels que obren, i les famílies es troben que els nens estan en ple-nes vacances escolars. Per això

Jocs, esport, i nous amics al Casal de Setmana Santa de Vila-secaVora dos-cents infants gaudeixen de les activitats pensades perquè les vacances escolars siguin un temps per jugar, aprendre i compartir

A la vegada que els nens i nenes es diverteixen i aprenen, estan treballant els valors

Al Parc Jove els horaris són de matí i nit, i s’hi fa esport, jocs de grup i àpats comunitaris

Un dels objectius dels casals de Setmana Santa és que els nens de diverses escoles del municipi es coneguin i juguin plegats.

Les activitats dels casals busquen trencar la dinàmica dels dies d’escola: sempre es fan a l’aire lliure i no inclouen treballs manuals, sinó jocs d’acció i moviment.

CrIsTInA AguILAr

Page 9: Més Vila-seca #16

9mésvila-seca17 d’abril de 2015SOCIETAT

CrIsTInA AguILAr MV

A la foto superior dreta, un sopar del Parc Jove. Sobre aquestes línies, a l’esquerra, el rocòdrom que es va instal·lar al pati de l’escola Sant Bernat Calvó, i al costat, els participants del Parc Jove.

«Els monitors són molt divertits, m’agradaria que fossin profes del cole»

L’Adriana i el Gabriel tenen 9 i 8 anys, van a 4rt i 3r de Pri-mària i són usuaris habituals dels casals infantils. Però tots dos coincideixen que aquest «és el millor de tots». Per al Gabriel, el millor de tot és poder jugar molt i conèixer altres persones, mentre que l’Adriana en destaca per sobre de tot la feina dels monitors: «són molt creatius i tenen una ima-ginació complexa. M’ho passo molt bé buscant el Pum i co-neixent nous personatges». «Tant de bo els monitors fossin profes de l’escola», exclama el Gabriel. L’Adriana assenteix i explica que ella es fixa molt en el que fan i com ho fan, per-què quan sigui gran també voldrà ser monitora. Ella és al casal del Bernat Calvó perquè la seva mare està treballant, però n’està encantada, perquè d’aquesta manera no s’avor-reix a casa. C.S.

oferim una alternativa d’oci i lleure que alhora sigui educativa. Enguany ha estat el primer any que el Casal de Setmana Santa s’ha fet amb aquest format, l’any passat es va oferir un servei de ludoteca, però aquest 2015 s’ha volgut apostar per un casal simi-lar al que es fa a l’estiu, i que ha tingut molt bona acollida».

Per Francisco José Almazán, regidor de Joventut i Esports, «aquesta mena de propostes són una bona opció per aconseguir que els nens es relacionin amb infants d’altres escoles i apren-guin a compartir seguint unes normes, sense descuidar tota la

part lúdica». També considera que els casals tenen un paper fonamental per donar un cop de mà a les famílies que no po-den fer vacances quan els nens no són a l’escola. Pel que fa al Parc Jove, Almazán destaca que l’equip de monitors ha aconse-guit connectar molt bé amb els nois, i saben transmetre l’entusi-asme i el ‘bon rollo’ que fan que qualsevol activitat sigui un èxit.

Segons els regidor, el balanç dels casals, un cop acabats, és mot positiu, amb una acollida per part dels usuaris molt favo-rable, i ha assegurat que tindran continuitat.

Page 10: Més Vila-seca #16

10 mésvila-seca17 d’abril de 2015 SOCIETAT

OLzINA CENTER VILA-SECA: Port Halley

Cristina Serret«Volem que el client que entra per primer cop a les nostres bo-tigues quedi enlluernat, es trobi el que no s’imaginava que troba-ria».

Aquesta és la filosofia que re-geix la cadena de botiges Wine Palace, que l’any passat va obrir un nou local al centre comer-cial Port Halley de Vila-seca. Es tracta d’una gran superfície de venda de vins, escumosos, destil·lats, i una acurada selecció d’embotits i productes gurmet. Tot i aquesta denominació, Wine Palace defuig els tòpics que solen acompanyar les grans superfíci-es, i que sovint són una realitat. Ben al contrari, com explica Félix Gracia, Director de zona de Wine Palace, la companyia se sustenta en tres grans pilars: el personal especialitzat que atén els clients (a totes les botigues hi ha un dependent que és sumiller), la varietat de productes (tenen més de 900 referències de vins, així com una exclusiva selecció d’ali-ments gurmet), i uns preus molt competitius, que els permeten oferir productes de gamma alta a un cost inferior respecte a altres establiments similars.

Precisament aquesta ‘barrera’ dels preus és una de les que més costa superar als clients que no

coneixen la botiga: «sovint el cli-ent nacional veu molt d’estran-ger comprant a Wine Palace, i per

associació directa, pensa que és una tenda per a turistes i per tant tot deu ser més car. Però quan

entren i veuen els nostres preus de seguida s’adonen que aquí és on es compra millor», assegura el

Fèlix Gracia.Pel que fa a la selecció de

vins que s’hi oferta, aquesta és

escollida de forma rigorosa i professional, a través del comitè de vendes, que es reuneix peri-òdicament amb els sumillers de l’empresa per valorar quines re-ferències cal incorporar i quines han perdut qualitat o prestigi. El ventall de vins també abasta tots els preus, i s’hi poden trobar ampolles per poc més de quatre euros fins a caldos que freguen el miler d’euros. També s’hi despat-xa vi a doll.

El paradís dels gurmetsA Wine Palace també hi ha una acurada selecció de destil·lats, així com refrescos i comple-ments per als combinats. Al fons de la botiga, hi ha una extensa paret amb productes dalicates-sen, com conserves, espècies, dolços i altres capritxos que sovint són difícils de trobar. I a tocar de l’entrada, un mostrador amb xarcuteria i formatges de qualitat, així com pernils de Hu-elva i Gijuelo.

A més de la venda directa, la cadena Wine Palace ofereix al-tres serveis als seus clients. Un dels més interessants és el servei de cates. Periòdicament se n’or-ganitzen a iniciativa de l’establi-ment, però també és possible de-manar-la a mida, si es té un grup de persones, i amb el tipus de vi

Wine Palace, la gran botiga de vins, destil·lats, i productes gurmetL’establiment de Vila-seca es va inaugurar el juliol de 2014 i forma part d’una cadena de botigues implantades per tot Catalunya

D’esquerra a dreta, el sumiller Lorenzo Cingi, Roberto Cardona, Yuliana Sevdalinova i el Director de zona de Wine Palace, Félix Gracia.

Page 11: Més Vila-seca #16

11mésvila-seca17 d’abril de 2015SOCIETAT

que es desitja degustar. Les ca-tes bàsiques, per a grups de 8-12 persones, s’ofereixen a un preu de 20 euros. Els encarregats de fer-les són Diana Teresa Crespo i Lorenzo Cingi, els sumillers de la botiga, que també s’encarreguen d’ajudar el client i orientar-lo en la seva compra.

Wine Palace també té servei de venda on line a través de la seva web, i és proveïdora de co-

merços d’hostaleria. A més, els clients poden demanar la targeta VIP, que serveix per aconseguir descomptes en la compra i estar informat de totes les novetats i les ofertes que vagin sorgint. Fi-nalment, també treballen amb operadors turístics, de manera que molts estrangers que visiten la Costa Daurada passen un mo-ment o altre per Wine Palace.

Una cadena catalanaWine Palace compta amb 20 establiments a tot Catalunya, i la botiga ‘mare’ va néixer a la Junquera. La seva apertura a Vila-seca els ha permès entrar en contacte amb el sector turístic de la Costa Daurada, però també els ha comportat la introducció de nous productes a totes les boti-gues de la marca. Així ho explica el Fèlix: «com que vam néixer al

nord i tenim la majoria de boti-gues a la costa de Girona, tenim moltes referències de l’Empordà. Però ens vam trobar que a Vila-seca el client ens demanava molt vi local, del Priorat, el Montsant, la Conca de Barberà... Això ha fet que n’haguem incrementat les referències a la botiga d’aquí, però de retruc també a la resta d’establiments de Catalunya, perquè aquests vins han entrat al circuit de comercialització de la companyia». El Director de zona explica que en els últims anys ha pogut constatar que el comprador de vi s’ha anat in-formant i especialitzant: «ja no busca el ‘Bo, bonic i barat’, sinó que demana que els venguis els productes amb professionalitat, i els ho justifiquis amb l’aval del productor o la marca que hi ha al darrere».

Cristina Serret– On et vas formar com a sumiller?–Vaig estudiar a la Facultat d’Enologia, a Itàlia, i l’any 2009 vaig venir a fer un Erasmus a la URV de Tarragona. Després vaig tornar a Itàlia per acabar la carrera i vaig anar-me’n a Barcelona a treballar. Allà em vaig treure els tres nivells de WSET “Wine and spirits education trust” de Lon-dres, i ja vaig venir al Wine Palace de Vila-seca.– En què consisteix la teva feina?–Ajudo a la gent que ve a buscar vi, escumosos o licors, i organitzo cates. – Què sol buscar el client de Wine Palace?–Gairebé sempre em demanen vins negres de la zona, Montsant, Priorat, Conca de Barberà, etc., perquè els tasten als restaurants, els agraden i els volen tenir. També em pregunten molt pels vins

de la Rioja, Ribera del Duero… Els vins més cars els demanen de forma més puntual, els venem sobre-tot a clients russos o francesos. –Com valores l’oferta de vins de Wine Palace?–La considero molt bona, perquè hi ha molt bons vins a molt bon preu. I també de totes les gammes, perquè tenim vins joves a 4 euros i criances, re-serves o grans reserves per 20 euros que són real-ment excel·lents. –Treballar aquí t’ha ajudat a créixer professio-nalment?–Els vins italians i d’una bona part d’Espanya els coneixia bastant bé, però aquí puc comparar els vins, i això em fa créixer molt, perquè, per exem-ple, puc fer una cata amb cinc Riojas de criança i notar les diferències. Al final, això em permet aconsellar millor al client.

«A Wine Palace s’hi pot trobar vins de 20 euros que són realment excel·lents»

Lorenzo CingiSumiller de Wine Palace

CrIsTInA AguILAr

Amb la targeta VIP de Wine Palace el client pot accedir a interessants descomptes

Professionalització, oferta i preus són les tres claus competitives de la marca Wine Palace

A més de vins i una bona selecció de destil·lats, el client de Wine Palace pot comprar productes gurmet de gamma alta a preus molt assequibles, com ara conserves, espècies o xocolata.

FOTOs: CrIsTInA AguILAr

Page 12: Més Vila-seca #16

12 mésvila-seca17 d’abril de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretEl Club Atletisme de Vila-seca té 32 anys de vida. Va néixer a parir de la iniciativa d’una colla d’amics que sortien a córrer i van pensar que seria interessant te-nir un club que els aixoplugués. Tres dècades més tard, l’entitat compta amb gairebé 90 atletes de totes les edats, des dels més petits, de 4 anys, fins als adults, pares i mares dels propis espor-tistes infantils que s’han acabat enganxant a l’esport que practi-quen els seus fills.

El club té el seu punt de mira en l’esport base, i la seva màxima finalitat és ser un club de forma-ció, tot i que competeixen en les categories de comarcal i territo-rial. Però no volen perdre aquest aire de ‘club de família’ que fa que hi hagi molt bon ambient i un bon nombre de famílies que entrenen plegades.

L’equip tècnicEls entrenaments es fan dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 20 h, i el quadre tècnic està format per l’entrenador principal, Juan Carlos Medina, i tres entrena-dors juvenils que fa set anys que estan en formació, amb la idea que acabin esdevenint entrena-dors principals de les categories

del club: Benet Manzanares, Iván Fernández i Alberto Navarro.

Navarro, que també és el pre-sident de l’entitat, destaca que en quatre anys hi ha hagut un incre-ment molt notable dels nens que s’han volgut apuntar al club, fet

que atribueix a les quotes que es paguen, «de les més baixes de tot l’esport a Vila-seca», i a la feina feta des de la direcció, apostant fort per augmentar la pedrera infantil com a base del club. Se-gons el president, per practicar

l’atletisme no cal un perfil con-cret, n’hi ha prou amb tenir-ne ganes. De fet, explica, tenen força nens que juguen a futbol i fan at-letisme com a complement. Pre-guntat per si s’han vist afavorits per la moda del running, admet

que això potser els ha portat més pares, i en definitiva, per tenir nens entrenant cal que els pares estiguin contents i s’interessin d’alguna manera en l’esport que practiquen els seus fills.

De moment des de la junta

estan acabant de valorar si ofe-reixen la pràctica de l’atletisme a les escoles de Vila-seca, com a extraescolar, però el marc jurídic que regula aquest sector els ho fa molt difícil i econòmicament costós.

OLIVIA MOLET

Foto de família del club. En l’actualitat hi ha 87 atletes, des dels 4 anys fins als adults.

ESPORTS

Club Atletisme Vila-seca, la pedrera dels futurs grans corredors localsL’entitat també organitza esdeveniments esportius, com el Cros de la Torre d’en Dolça, la Milla local i Les 24 hores en pista

OLIVIA MOLET

Al club hi ha atletes pràcticament totes les categories, des de Mini fins a Promesa.

Page 13: Més Vila-seca #16

13mésvila-seca17 d’abril de 2015SOCIETAT

DIVENDRES

1717 h. Biblio@ccés La Pineda (Centre Cívic i Cultural de la Pineda)‘El pot dels moments feliços: històries que ens ajuden a entendre què ens passa’, contes per a infants i LAB A càrrec d’Imma Pujol.

18 h. Auditori Josep CarrerasConcert d’intercanvi de l’orquestra Corelli amb el Conservatori de Mallorca

20 h. Auditori Alcalde Josep MalapeiraAudició d’alumnes de guitarra i piano

21 ,30 h. Auditori Josep CarrerasConcert ‘Cançons de la lluna al barret’ A càrrec del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.

Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-secaExposició de pintures de Laura Álvarez Keller En commemoració del XX Aniversari de l’Associació Cultural Catalana-Iberoamericana. Fins al 24 d’abril.

Biblioteca de Vila-secaExposició ‘La lluita per l’oportunitat de viure’De l’Institut Català de la Dona. Fins al 24 d’abril.

DISSABTE

1813 h. Auditori Josep CarrerasConcert de la 7a Trobada de Contrabaixistes

DIUMENGE

198 h. Plaça de l’EsglésiaTrobada de motos BMW clàssiques

DILLUNS

2018 h. Ludoteca del Centre Cívic i Cultural el ColomíTaller: Roses amb pintura Per a nens de 3 a 10 anys.

DIMARTS

2118 h. Ludoteca del Centre Cívic i Cultural el ColomíTaller: Fes la teva princesa de Goma Eva Per a nens de 3 a 10 anys.

DIMECRES

2217 h. Biblioteca de Vila-secaTaller: Postals de Sant Jordi Per a infants.

18 h. Biblioteca de Vila-secaRevetlla de Sant JordiPoesia en veu alta, lectura en família.

DIJOUS

2310 h. Plaça de l’Església i plaça de VoltesTradicionals parades de llibres i roses

11,30 h. Pavelló Municipal d’EsportsCantata de Sant JordiA càrrec dels alumnes de 2n i 3r cicle d’educació primària del municipi.

17,30 h. Espai de lectura de la parada de la BibliotecaConta-contesContes d’autor a càrrec de Rat Ce-brian

18,30 h. Parada de la Ludoteca a la plaça de VoltesEspectacle infantilAmb animació, malabars i màgia. Durant tot el dia a la mateixa parada, ‘Taller: Una llibreta del drac’ per a nens de 3 a 10 anys.

19,30 h. Plaça de l’Església i plaça de VoltesFesta popular Amb l’Esbart Dansaire d’Olzina, els Gegants i Grallers de Vila-seca, els Trabucaires del Comú i els Xiquets de Vila-seca.

Biblioteca de Vila-secaMostra de llibres d’artistaTreballs de les escoles de Vila-seca, la Pineda i la Plana. Fins al 9 de maig.

DIVENDRES

2418 h. Ludoteca del Centre Cívic i Cultural el ColomíTaller: Crea el teu propi còmic de Sant JordiPer a nens de 3 a 10 anys.

21,30 h. Auditori Josep CarrerasConcert ‘Bach com a inspiració de Chopin i Martin’ A càrrec de Daniel Spiegelberg.

DISSABTE

2521 h. Teatre El CentruMort accidental d’un anarquista

ACTES PREVISTOS

Al club hi ha un ambient molt familiar i, de fet, hi ha moltes famílies que hi entrenen

El club, a més de formar els atletes, organitza tres grans es-deveniments anuals. El més important és el Cros de la Torre d’en Dolça, que sol reunir més de mig miler d’atletes. En el marc de la Festa Major organitzen la Mi-lla local, amb corredors de Vila-seca, la Pineda i la Plana, i que en la seva última edició va batre el rècord de participants, amb 652 nens. Finalment també s’encar-reguen d’organitzar Les 24 hores en pista, durant les quals sempre hi ha un atleta com a mínim ca-minant.

Instal·lacions massa antiguesEls atletes del club entrenen a les pistes adjacents a l’Estadi Muni-cipal, i se’ls han quedat petites. Alberto Navarro explica que, en ser de terra, no són massa bones per a la musculatura dels nens, i no tenen les condicions per po-der competir amb altres clubs, fet que, a més, seria un estímul per als propis atletes. «Ens ani-ria bé un tatami i una zona de llançaments. A més, els vestidors són els de la piscina d’estiu, i tot i que a les dutxes hi ha aigua calenta, a dins del vestidor hi fa molt de fred, i els nens no els po-den fer servir perquè acabarien tots refredats».

OLIVIA MOLET

Molts pares i mares s’han acabat ‘enganxant’ a l’esport que prac-tiquen els seus fills.

C.S.– D’aquí a dos mesos hi haurà eleccions a la pre-sidència del club. S’hi tornarà a presentar?–Sí, tinc la intenció de presentar-m’hi.– Quin balanç fa de la feina feta aquests quatre anys?–No pot ser més positiu. Quan vaig començar a la presidència hi havia 12 nens entrenant, i a dia d’avui el club té 87 atletes. La progressió en aquests quatre anys ha sigut espectacular. De ve-gades em trobo antics socis pel carrer i els convido a que vinguin un dia d’entrenament, i quan ho fan es queden parats i els sembla impossible. El que no s’ha aconseguit amb trenta anys s’està aconse-guint ara.– Quina vinculació té amb el club?–Jo vaig començar a entrenar-hi als 12 anys, i hi

vaig estar fins als 19. Ara hi torno a ser, i els meus tres fills, també.–Creu que el club encara pot créixer més?–El nostre objectiu sempre ha estat arribar tan lluny com sigui possible, però no podem avançar més del que ens permeten les nostres possibilitats. Tenir més nens voldria dir tenir més entrenadors, i econòmicament el club això no s’ho podria per-metre. Pràcticament tots els ingressos surten de l’Ajuntament i de les quotes dels socis, i no les vo-lem apujar. –Per què creu que agrada tant, córrer?–Perquè córrer és molt més que moure’s. És la sen-sació que tens quan corres, estàs en el teu món i t’oblides dels problemes que puguis tenir, acon-segueixes desconnectar i, a sobre, fent el que més t’agrada.

«El que no s’ha aconseguit en trenta anys s’està aconseguint ara»

Alberto NavarroPresident del Club Atletisme Vila-seca

OLIVIA MOLET

Des de la direcció del club s’ha fet una aposta molt ferma per augmentar la pedrera

Page 14: Més Vila-seca #16

14 mésvila-seca17 d’abril de 2015 CULTURA

RedaccióDes del 8 d’abril, i fins passat Sant Jordi, les pintures de Laura Álvarez Keller, pintora suïssa es-tablerta a Salou, estan exposades a la sala polivalent de l’Ajunta-ment de Vila-seca.

Keller va començar la seva formació artística a Madrid, i després va continuar els estudis a París, així com en altres ciutats d’Europa i els Estats Units. Les seves pintures són coloristes, amb predomini dels tons inten-sos, i amb un ús de pràcticament tota la gamma cromàtica. A l’ex-posició de Vila-seca s’hi pot con-templar una selecció de la seva obra, que inclou tant figures com paisatges.

En el transcurs de l’acte inau-gural de la mostra, Laura Álvarez Keller va assegurar que Vila-seca forma part de la seva vida, per-què, tot i viure a Salou, s’ha mo-gut pel municipi i el coneix a la perfecció.

Celebrant el XX AniversariLa mostra es va inaugurar amb la presència del Director terri-torial de Cultura del Govern de Catalunya, Jordi Agràs, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, el pre-sident de l’Associació Cultural Catalana-iberoamericana, Ceci-lio Tieles, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Josep Toquero. Aquesta és la primera activitat del programa de celebració del XXè Aniversari de l’ACCI, que es va fundar l’any 1995.

Josep Poblet va inaugurar els parlaments valorant la feina feta per l’entitat, posant de manifest

que no sempre ha estat fàcil, i lloant «l’obstinació» del seu pre-sident, Cecilio Tieles, a qui va declarar el seu agraïment públic. L’alcalde va acabar repassant alguns records que han marcat la vida de l’entitat, i assegurant que mai no han estat «grandilo-qüents, però sí contundents, en cada una de les passes que han fet». Tot seguit Josep Toquero, regidor de Cultura de l’Ajunta-

ment, va destacar la bona ente-sa amb l’entitat i la voluntat del consistori per acomodar algunes de les propostes de l’aniversari en la programació cultural de Vila-seca, i va posar com a exem-ple els cicles d’accions en poesia que es fan a la Biblioteca munici-pal. A continuació Cecilio Tieles va agrair el suport de Vila-seca a l’associació i es va declarar molt satisfet de viure aquí i de consta-

tar que, al municipi, l’interès per la cultura és sincer.

El Director territorial de Cul-tura del Govern de Catalunya, Jordi Agràs, va ser l’encarregat de cloure l’acte, i ho va fer felicitant l’entitat pel seu aniversari i agra-int-los la feina feta, i va posar en valor l’enriquiment que suposa per a la cultura catalana els ma-tisos de cultures, pensaments i idees que ens vénen de l’altra part del món.

Sis mesos de celebracióL’exposició de Laura Álvarez Keller és el primer dels actes programats per commemorar els vint anys de vida de l’ACCI, i que inclouen concerts i un cine-forum. Així, el 9 d’abril es va celebrar el concert de María Es-cobar i Cecilio Tieles a l’Auditori Josep Malapeira, i el pròxim 3 de maig el mateix escenari acollirà el concert de Chari García, Sílvia Gil-Pérez i Cecilio Tieles.

Un dels actes més destacats de la programació és el concert que oferiran els germans Tieles (Cecilio i Evelio), en col·laboració amb el Conservatori de Vila-seca, el 31 de maig a l’Auditori Jo-sep Carreras. Es tracta d’un petit regal que els germans, d’origen cubà, volen oferir a la seva ciutat d’acollida.

La Pineda també acollirà al-gun acte de l’aniversari. Concre-tament, el 14 de juliol hi haurà un concert de Son de la Rambla a l’Estany del Passeig de Pau Ca-sals, i el 24 de juliol hi actuarà Vent Fort. Un altre escenari serà la Biblioteca Municipal de Vila-seca, on hi actuaran Mari Carme Durán, Natasha Díaz i Marc Tor-res (el 18 de juny), mentre que el 6 d’agost s’hi celebrarà un home-natge a Miquel Martí i Pol amb la presència de Laia Masdeu, Na-tasha Díaz i Marc Torres. D’altra banda, els jardins d’El Centru de Vila-seca acolliran el 7 d’agost la projecció del film ‘La conducta’, i a continuació s’hi farà un cine-fòrum.

ENTITATS

Laura Álvarez Keller exposa les seves pintures coloristes a Vila-secaLa mostra enceta el programa de celebració del XX aniversari de l’Associació Cultural Catalana-iberoamericana

El president de l’ACCI es va mostrar molt satisfet pel suport rebut des de Vila-seca

Els actes de celebració del XX Aniversari inclouen música, pintura i un cine-fòrum

MV

L’alcalde Josep Poblet va ser l’encarregat d’inaugurar l’exposició acompanyat del Director Territorial de Cultura, Jordi Agràs.

La pintora és nascuda a Suïssa però viu a Salou, i és professora de pintura i idiomes.

Page 15: Més Vila-seca #16

15mésvila-seca17 d’abril de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

[email protected]

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar

allò que et sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a conèixer i les

opinions que mereixen ser expressades.

Tot el que consideris important per

Vila-seca i que la gent del municipi no es

pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu

electrònic:

[email protected]

En èpoques de vaques grasses segurament la tendència és que la despesa familiar vagi una mica descontrolada. En una situació de bonança no s’és molt primmirat en els costos del consum de productes i serveis. Però això fa força temps que ha quedat enrere i els pronòstics -fins i tot els més optimistes- és que malgrat que s’aconsegueixi sortir de la situació de crisi dura i sagnant que estem patint, la situació econòmica i social al nostre país ja no tornarà a ser com abans -com abans de la crisi, s’entén. En alguns aspectes és possible que fins i tot sigui possible no recuperar aspectes de despesa sense límit que s’havien produït de manera força generalitzada. I era sense límit perquè la capacitat d’endeutament -individual, familiar o empresarial- semblava realment il·limitat. Les conseqüències les sabem i les patim, però com dèiem, la recuperació ha de portar-nos, ni que sigui a poc a poc, a un escenari en què s’ha de produir una reflexió general sobre el nostre model de consum. A la Costa Daurada som receptors de consum turístic i s’ha aconseguit mantenir un bon nivell d’ocupació, malgrat tot, perquè s’estan fent bé els deures. Un dels que es fan evidents és la transformació del model turístic i en el cas de Vila-seca i la Pineda, això és una aposta clara. El turisme familiar és una marca que ha permès obrir el ventall de consumidors, potser amb un volum de despesa menor, però també més propers, és a dir, corresponents a un ventall demogràfic més ampli i variat.

Turisme i famíliaEDITORIAL

El cant coral educa els valors

TRIBUNA

En els propers dies tindran lloc a Vila-seca dos esdeveniments musicals d’una especial rellevància. La cantata de Sant Jordi, adreçada a l’alumnat de les escoles de primària, i la 21a Trobada de cant co-ral de secundària, celebrada ahir, on han intervingut alumnes dels dos instituts del municipi. Aquests dos concerts participa-tius, que apleguen més de mil cinc-cents cantaires, tenen com a eix vertebrador el cant coral, tant com a projecte formador en valors com en educació musical.

El cant coral a Vila seca ha estat un mo-viment tan important que, a banda d’haver estat bressol de grans projectes musicals, l’ha configurat amb una singularitat espe-cial. Des del cor La Unió, al 1865, fins als nostres dies, el cant coral al municipi ha tingut un paper que ha anat més enllà de la pròpia música. No cal dir que la funcio-nalitat social de la música entre la població ha estat cabdal per a la cohesió, no tan sols per la dels cantaires que n’han format part, sinó també per la de la resta dels seus inte-grants, que se n’han vist beneficiats.

I això és aplicable a qualsevol altre racó del territori, en gran part pel moviment coral que va sorgir a Catalunya, que va tenir una gran implantació popular des de mitjans del segle XIX i que es va crear gràcies a l’empenta de Josep Anselm Clavé. Indubtablement, sobre aquest fet cultural i associatiu es va desenvolupar una xarxa de grups corals amb repertoris diversos i estils cada vegada més variats, on les moti-vacions han estat de tota mena, però on ha predominat el plaer pel cant i la voluntat de pertinença a un grup determinat. L’es-clat d’aquest moviment en l’actualitat està representat per la proliferació de nombro-ses corals on fins i tot la televisió pública ha dedicat programes amb grans índex d’audiència.

Reprenent el relat històric sobre el cant coral a casa nostra, el cor Nova Unió repre-senta un pilar importantíssim en la histò-ria musical de Vila-seca. És el nexe d’unió entre el que es va construir al passat, amb

el cor La Unió, i el que significa actualment la projecció de la ciutat com a expressió musical i social en el conservatori de mú-sica i en les corals Sant Esteve i Scherzo. Aquest cor naixia de la passió d’alguns dels cantaires que havien format part del cor La Unió, una formació vocal masculi-na fundada a mitjans del segle XIX, que va donar una empremta musical a Vila-seca, ja en aquells anys, i que va anar configu-rant una personalitat al municipi on la música ha estat protagonista.

No cal oblidar el Cor Sant Esteve que tot just va celebrar el seu 40è aniversari

en una memorable jornada de retroba-ments i emocions que van posar de mani-fest, encara més, que avui Vila-seca és un dels millors exemples de que la música i l’ensenyament musical han contribuït a fer un poble més ric, on els alumnes que l’han integrat, formen i han format part d’una escola de vida, i sobretot d’una for-ma d’aprendre a conviure amb la música i amb l’art.

És el moment de recordar el manifest “La música conforma els pobles” que a l’any 2003 va ser signat a Utrecht per per-sonalitats de la música com ara Claudio Abbado, Pierre Boulez i Luciano Berio, entre molts altres. Van proclamar que la capacitat de sentir la música i expressar-la amplia les aptituds de les persones per al coneixement de sí mateixes i del món que els envolta. També van expressar que fer música cultiva la capacitat personal per a la comunicació i forma als individus en comportaments socials.

L’anàlisi de múltiples experiències mu-sicals arreu del món, apunten que el mani-fest “La música conforma els pobles” s’ha revelat absolutament encertat. Per filar més prim sobre aquesta qüestió, cada cop més coneixem estudis de diferents univer-sitats de tot el món on queda palès el poder

de l’educació musical com a motor de l’en-senyament. Encara més, molts d’aquests estudis afirmen de manera concloent que la música afavoreix l’assoliment de les competències bàsiques dels currículums de primària i secundària.

I aquest és un dels fets més significatius dels actes corals en que prendran part els escolars de Vila-seca en els propers dies, on es posarà l’accent en la convivència necessària entre musica i educació. No és casual que gairebé un miler d’escolars om-plin des de fa un bon grapat d’anys el pa-velló d’esports per participar en la Cantata de Sant Jordi. Tampoc ho és que quatre-cents nois i noies dels instituts de secun-dària de la demarcació omplin l’Auditori Josep Carreras en una jornada de convi-vència en la que afloren emocions i valors positius a través del cant. La 21a Trobada de Cant Coral de Secundària és organitza-da des del Departament d’Ensenyament i Vila-seca ha estat designada per acollir-la, motiu pel qual ens hem de sentir encara més satisfets.

És una evidència que la música i el cant coral a Vila-seca han estat dinamitzadors del teixit social de la població. Els resultats de la seva aplicació han estat ben visibles en els camps educatiu, social i cultural. Des de la coral La Unió fins als nostres dies Vila-seca ha recollit un testimoni dei-xat per la tradició coral a Catalunya dels cors claverians sorgits des de la societat civil amb una clara funcionalitat social. L’empremta musical de tot plegat és ben visible en una ciutat que viu la música de manera apassionada. L’Escola de Música i el Conservatori, les corals, agrupacions i orquestres que l’integren, l’Auditori Josep Carreras, les caramelles, els bucs d’assaig, els grups de rock i de música moderna emergents o ja consolidats, els grups de grallers i del seguici popular, la Fira de Mú-sica al Carrer i altres expressions musicals ja formen part d’un patrimoni que confor-ma Vila-seca com una veritable ciutat de la música.

Ara, el testimoni és proper. Els dos grans actes corals d’aquests dies a Vila-seca re-forcen la idea que el cant educa en valors. Tots dos esdeveniments recullen l’empen-ta del mateix testimoni que va començar a córrer al segle XIX i que va contribuir decisivament a construir un municipi on la música s’endevina com a un eix verte-brador.

JoSep F. SolóRzanoDirector del Conservatori de Vila-seca

Des de la coral La Unió fins als nostres dies Vila-seca ha recollit un testimoni deixat per la tradició coral a Catalunya dels cors claverians sorgits des de la societat civil.

OLÍVIA MOLET

Page 16: Més Vila-seca #16

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca17 d’abril de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

30ABRIL

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

CrIsTInA AguILAr

Cristina SerretAquest mes de gener Enrique Espera, músic de Vila-seca, ha publicat el seu tercer treball discogràfic, Matando amaneceres. Amb vint anys de carre-ra musical a les espatlles, l’Enrique ha aconseguit una maduresa interpreta-tiva reconeguda i valorada per crítica i públic amants del rock urbà. «És el disc que més he treballat, i al qual he dedi-cat més hores. Abans escri-via una cançó, la tocava i ja està. En aquest treball m’he passat un any repassant les cançons, afegint ‘un puntet’ aquí i allà, perquè volia que a cada pista passés una cosa diferent», explica el músic. El fet que l’Enrique ja sigui un músic reconegut en els cercles on es mou, i tingui un públic fidel que cada cop és més nombrós, li ha afegit pressió però també l’ha esti-mulat per fer un disc cuidat fins a l’últim detall.

Entre amicsMatando Amaneceres ha estat gravat als estudis EQ de Vila-seca, sota la pro-ducció del també vila-secà Xavi Moreno. Aquest és el segon treball que l’Enrique grava a Vila-seca, després d’una mala experiència a Madrid amb el seu primer disc. «L’experiència ha es-tat magnífica, i tinc clar que seguiré gravant els meus discos aquí, amb el Xavi, perquè a més de ser un bon amic, coneix la banda i s’involucra en el treball fins al fons. Vulguis o no, això s’acaba notant. Hi ha productors que cobren la pasta, fan la feina, i ja està. El Xavi ha fet moltes aportacions, i entre tots hem anat afegint detallets a cada cançó», explica l’Enrique.

Del disc fet a Madrid s’estima més no parlar-ne gaire. «Ara l’escolto i no m’agrada gens. Treballar amb una dis-cogràfica va ser una mala experiència. Era el que portava esperant tota la vida, però no va anar bé. La part bona és que també em va servir per evolucionar i arribar on sóc ara, he après moltes co-ses».

El músic de Vila-seca es defineix com ‘un currante’, que s’ha de guanyar la vida treballant, i que ha d’esgarrapar hores per fer la música que li agrada i presentar-la als concerts.

Músic autodidacta, sent passió per Extremoduro i Barricada. De ben pe-tit ja els escoltava i sentia que volia fer aquella música. Les seves lletres són directes i parlen de la seva vida, els seus amics o la família: «reflecteixen el meu món, parlo de les coses senzilles, les que tots fem cada dia. Abans sí que era més reivindicatiu, ara ho segueixo sent, però dic les coses una mica més

‘tapadetes’», explica l’Enri-que. Ell és molt conscient que al món on es mou hi ha molts grups, i que si no hi poses molt d’esforç, et pots perdre pel camí. També té molt clar que el rock no és una música que mou grans masses, i el que et fa triom-far és el boca-orella.

Músic de directeEnrique Espera té progra-mada una gira de concerts que el faran anar a punts tan distants com València, Madrid o Mallorca. Però també tocarà a casa: el 25 d’abril farà un concert a la sala Garage de Salou. Els concerts són la part que més agrada a l’Enrique, que confessa que només posar un peu a l’escenari sent com l’adrenalina s’apode-ra del seu cos: «el moment de sortir és únic. Tot el que tens al cap, les preocupa-cions, s’esfumen al cap de pocs segons».

De maldecaps en té uns quants, perquè des de fa un temps porta ell sol tots els aspectes relacionats amb la seva música. No vol màna-

gers, ni socis, ni ajudants: «no te’n pots anar de gira amb una furgoneta amb problemes amb la gent que t’acompa-nya. Per això vaig decidir que ho faria tot jo. Potser arribarà un dia que co-neixeré algú que em transmetrà tota la confiança del món, però de moment tinc clar el camí que vull seguir, i m’està anant molt bé. Sembla que començo a existir per a la gent del ‘mundillo’, i tinc la sort que la gent em ve a veure», ex-plica satisfet.

Tot i que va néixer a Reus, l’Enrique és vila-secà de tota la vida, perquè de ben petit ja hi va venir. Viu al centre del poble, on també hi té l’estudi, i se sent feliç d’estar en un lloc lluny de la gran ciutat perquè, assegura, «aquí no ens falta res».

Enrique Espera està obrint forat en el sector del rock urbà.

EnriquE EspEra, rock urbà dEs dEl cor dE

vila-sEca Acaba de publicar el seu tercer disc, ‘Matando amaneceres’

Col·laboracions musicals amb ‘bon rollo’

La primera cançó del nou disc d’Enrique Espera es titula ‘Ya no creo en nada’. La segueixen ‘Hola’, ‘Muñeco de trapo’, ‘Desde enton-ces, Hoy’, ‘Mi mundo’, ‘Una mierda de poeta’, ‘Deje de sonreír’ i ‘No me gusta’. Són quaranta-cinc minuts de rock sincer i descarat que ha rebut molt bones crítiques, que li han lloat la maduresa compositiva i melòdica i li han servit per lligar una bona agenda de concerts. En aquest nou treball Espera ha comptat amb la col·laboració dels germans Romero, Kutxi i Martín, en la cançó ‘Muñeco de trapo’, i

la veu de Mayka Chust a ‘Desde entonces’. A ‘No me gusta’ hi in-tervenen també membres de la Xaranga de Vila-seca, que hi posen el saxo, la trompeta i el piano. «He volgut treballar amb amics, gent que conec personalment, que he vist el que fan i m’agrada. No sóc d’aquella mena de músics que es dediquen a trucar a gent que no co-neixen perquè treballin amb ells. A mi m’agrada tenir ‘bon rollo’ amb la gent amb qui faig el disc», asse-gura. En aquesta ocasió també ha cuidat molt tota la imatge gràfica, amb una pàgina web acurada i un

videoclip de la cançó ‘Desde entonces’ que no té res a en-vejar als de les grans bandes.El nou disc d’Enrique Espera es pot comprar a les plataformes digitals, als seus concerts o a través de la pà-gina web del músic, www.enrique-espera.com