ESTUDIS D'HISTÒRIA ECONÒMICA13/1996. PÀGS. 23-41

MENESTRALS l MANUFACTURA A LA MENORCA DE FINALS

DEL SEGLE XVIIIAmador Marí Puig

Institut Menorquí d'Estudis

ARfESANOS Y MANUFACfURA EN LAMENORCA DE FINALES DELSIGLO XVIII

Este trabajo pretende valorar el peso del sector artesanal de Menorcaen el siglo XVIII. La manufactura ocupaba a un elevado porcentaje de lapoblación activa (23%), y tiene un' peso económico significativo. Pero lasproducciones, al igual que las formas de trabajo, son las tradicionales, yestandestinadas al consumo local (textlles, zapatos). La construcción naval es laactividad mas dinfunica, orientada a la exportación, y con capacidad paraactivar la producción en otros sectores (tejedores, herreros),

ART/SANSAND MANUFACTURESON THEMENORCA OF THELASTOF THEXVIII CENTURY

Thiswork to seek appreciate the weight of the artisan sector ofMenorcan the XVIII century. Themanufacture was occupying to a tall percentage ofthe active population (23%), and has a weight economic significant. But theproductions, just like form of work are the traditional, and was destined to thelocal consumption (textile, shoes). Thenaval construction is the activity mostdynamic, positioned to the exportation, and with capacity to activate theproduction in other sectors (weaving, smiths).

EL LLIURE COMERÇ I LA MANUFACTURA MENORQUINA

Per Andreu Murillo1, MiquelAngel Casasnovas2 iJose LuisTerrón3 restablimentde la franquesa comercial decretada pel govern britànic va perjudicar l'economiaillenca al provocar la fallida de la producció tèxtil. La desprotecció de la manufacturade la llana i la lliure importació de teles britàniques4 provoca la decadènciairreversible d'un sector que havia representat al llarg dels segles XVIiXVIIla principalactivitat manufacturera de Menorca. Pere Riudavets5 ens descriu el procés de lasegüent manera:

"contribuyo no poco a completar la mina de la industria menorquina, la toma deMenorca por los ingleses, pues tan luego fueron dueños absolutos de la isla,establecieron ellibre comercio, y los tejidos ingleses, que llevaban gran ventaja enbondad y baratura, no solamente sobre los del país, sino aun sobre los únportados deCataluña,Jueron preferidos por estos isleños (..r i afegeix 1ue, sinembargo en mayordecadencia, no solamente la industria lanera, sino también la de lencería quepodríamos llamar casera (...]" .

Una visió diferent, potser excessivament optimista, és la que ens presenten E.Farré-Escofet, R. Marimon i J. M. Suris6 i Guillem López Casasnovas7• Pels primersles despeses del personal britànic i el comerç provoquen un increment de la demandaque al repercutir sobre els ingressos dels menorquins, possibilita un increment delconsum -en part ostentós-, que afavoreix l'aparició de nous oficis i "tendeix aimpulsar i a multiplicar els tallers famUiars artesans", diversificant l'estructuraproductiva. Pel segon autor el model econòmic del set-cents es fonamenta en "lainterrelació de l'agricultura, amb capacitat per a suportar el creixement econòmic idemogràfIC, amb els efectes de la prosperitat derivada del comerç. Açò permet quel'excedent general es capüalüzi en una primera indústria menestral pre-capüalista ".

LA VISIÓ DELS CONTEMPORANIS

Els autors contemporanis dissenteixen a l'hora de descriure restat de lamanufactura menorquina. Així els Jurats de Ciutadella8 en resposta a la Junta de

(1) A. MuriIlo, 1977: 17.(2) M. Casasnovas, 1991: 31-39.(3) J. L. Terrón, 1991: 109.(4) D. Gregory, 1990: 148. Les teles importades per Menorca procedien majoritàriament de França, valorades cap al

1772 en unes 50.000 lliures esterlines anuals, mentre que les procedents de la Gran Bretanya i Irlanda nomésarribaven a les 2.000 lliures esterlines, en contra del que reiteradament s'ha dit de la competència dels teixitsbritànics.

(5) P. Riudavets, 1888: 262-263 (tom n.(6) E. Farré-Escofet, R. Marimón i J. M. Suris, 1977: 23-25.(7) G. Lopez Casasnovas, 1991: 12.(8) F. Sastre, 1994: 123.

Govem9, indiquen que l'activitat manufacturera augmentà sota el domini britànic, enespecial a Maó, amb restabliment d'artesans estrangers, tot al contrari de Ciutadellaon el nombre de menestrals disminueix. La contesta dels Jurats de Maó a la mateixaenquesta menciona l'avenç d'alguns sectors de l'artesanat, com la construcció nava1i els fusters 10. En canvi l'assessor Francesc Seguíll creu que la llibertat de comerç ésresponsable de la ruïna de la indústria local i de l'excessiva extracció de moneda.

Malgrat les discrepàncies hi ha coincidència en assenyalar que les actuacionsnecessàries per promoure el creixement de la manufactura passen per restablimenta l'illa de fàbriques on es treballi la llana loca1, i el cotó, lli i cànem d'importació perproduir teles bastes o comunes. Així pensen els Juratsl2 i els comerciants de Maól3,

els jurats d'Alaior, l'assessor Francesc Seguí i els jurats de Ciutadellal4, si bé aquestsdarrers creuen convenient la creació, a més de les tèxtils, de fàbriques de tabac, deterrissa, de vidre i d'espart. El que pretenien les autoritats de l'illa era donar solucióa dues qüestions que els preocupaven: en primer lloc volien reduir el dèficit comercia1mitjançant la disminució de les importacions 15, aspecte clau en un sistema econòmicmercantilista; i en segon posar remei a l'atur, proporcionant feina als pobres idesocupatsI6, en uns moments de paralització de l'activitat comercial a causa de laconquesta espanyola. La creació de fàbriques seria la solució a ambdós problemes,

(9) R. Piña, 1983: 55-56, 73-75. La Junta de Govern tenia competències sobre el govern polític, l'administració dejusticia i la hisenda de \'illa. La presidia el Comandant General i la integraven oficials de l'exercit. Era una 'Juntade guerra" que governà l'illa durant el període d'ocupació espanyola previ al tractat de Versalles (entre febrer de1782 i juny de 1783).

(10) R. Piña, 1983: 140. "En el año 1712 en Menorca no se cmocian otros artezanos, SÚlO Sastres, Sapateros,Albaiiiles, Texeclores de ropas muy bastas, CarpÚlteros y Herreros muy grosseros. Desde dieha epoca se hanÚltroducido en la [sla los Calafates, Maestros de azuela o Constructores de Buques, de suerte que estas artesen el Dia estan muy adelantadas. Tarnbien se han peifeccionado TTllU:holos carpinteros" .

(lJ) J. L. Terrón, 1991: 109.(12) R. Piña, 1983: 131.(13) J. L. Terrón, 1988: 312. en resposta a les preguntes de l'Auditor de l'Exercit, Juan Bautista de San Martin

(integrant de la Junta de Govern), el setembre de 1782 "Lasfóbricas mas adequadas a las necessidades y lasproporciones de la isla, son el que las lanus de su producciónfuessen fabricadas por sus habitantes, haciendodiversas ropas, gorros, medias, sombreros, etc. para el uso de los ÚlSulares y extraer lo sobrante. Las fúbricasque darian mayor fomento el comercio con la introducción de las primeras materias de fuera serían el poderimportar algodones y linos de Levante para poderlos fabricar en la isla, de lo que se podria fabricar listados,telas, medias, gorros, etc."

(14) F. Sastre, 1994: lJ 1-112.(15) R. Piña ialtres, 1986: 196. "Seria muy útil yconveniente por los Últereses de la isla y porlos delRey Últroducir

en eUa algunas fabricas de pañyos y de otras ropas, de las que se saben construhir en Barcelona y Mallorca(...). De es to resultaria que, en lugar de las considerables sumas que actualmente se sacan de Menorca por lospañyos y ropas estrangeras, se Últroduciria en la isla muy mayores sumas de dmero en las ropas que seexportarían construhidas en Menorca (...)"

(16) L. Carreras. 1916: 368. Jurats d'Alaior. "todo establecimeiento defabricas aunque bastas en la isla, conviene,la de la lana en particular lajusgarnos la mas utilporque se cage en abundancia y la utilidad esta en que TTllU:hospobres podrian emplearse en dichafabrica".R. Piña, 1983: 131.Jurats de Maó. ·seria utilparaocuparalagente pobre que no tienedestino, el establecinúentodefabrícas de ropas de lana bastas, de telas de lÚloy cañamo cormmes".

però els menorquins demostren poca disposició a invertir en les empreses que ellsmateixos reclamen, i consideren imprescindible el fmançament de la reial hisenda 17.

ELS CENSOS. DISTRIBUCIÓ PER SECTORS DE LA POBLACIÓ ACTIVA

L'enquesta provincial de 178418 i els censos de Floridablanca (1787)19i Godoy(1797)20ens permeten conèixer l'estructura i distribució de la població activa al darrerterç del segle XVIII (veure Taula Il. Malauradament l'anàlisi d'aquestes fonts es veudificultada pel fet que els censos foren elaborats en un moment pre-estadístic,seguint una diversitat de criteris i de categories21. La dificultat augmenta al constatar-se l'existència de subregistres d'un abast no sempre avaluable22, i que poden afectara segments importants de la societat, com la gent sense feina, a més d'excloure eltreball de la dona, malgrat la forta incidència femenina en sectors com el de la filaturatèxtil. La pagesia es veu molt afectada per les diferències de criteri23 i per unasignificativa menysvaloració dels seus efectius, com es desprèn de l'augment delnombre de camperols que experimenta l'illa entre 1784 i 1797, simultani al'estancament de la producció agricola. Això forçosament ha d'obeir a una manca dedades sobre la població rural, fet fora de tota discussió pel que fa al terme de Maó24,que triplica entre 1784 i 1787 el nombre de pagesos enregistrats, passant d'únicament

(17) L. Carreras, 1916: 368. Pelsjurats d'Alaior "[osfOl1dospero deempezar estasfabricas como [a (s[a tiene pocasconveniencias no podemos díscurrir de donde sacar[os, a no ser que [a Real JWlta ponga ese plan de[ante deS.M. (q.D.g.Jquien de su real erario haga una empresta dando Wla causion [os primeros ernp!eados en estasfabricas·.R. Piña, 1983: 129-131. Els jurats de Maó, més discrets, consideren que "en Menorca los publicos parece nopueden swnínisirar fondos para estasfabricas·, si no és protegia la manufactura miyançant la prohibició devestir teixits de luxe ("galones de oro y plata' i teles de llana estrangeres. Cauen, però, en la contradicció dedemanar alhora la franqtúcia comercial i la prohibició de vestir teixits de llana estrangers.

(18) J. Vargas Ponce, 1987.(19) J. Juan, 1989.(20) Censo de la población de España de el año de 1797, n2 xxxvrn.(21) G. Anes, 1975: 201; J. Vicens Vives, 1972: 109; A. Donúnguez Omz, 1976: 403. Els funcionaris encarregats

d'elaborar el cens ja assenyalaven la dificultat per situar a nombrosos treballadors en una ocupació concreta,donada l'alternància d'activitats agràries i manufactureres d'acord amb l'època de l'any, fins el punt que arribavaa ser difícil saber quina era l'activitat principal.A Menorca ens trobem amb artesans amb una forta dedicació a l'activitat comercial, mentre d'altres són alhoramestres d'aixa i patrons, el que permet assignar la seva feina a la menestralia, a la marina o al comerç depenentde la intensitat amb que és dediquin a cadascuna de les ocupacions. Serveix d'exemple el cas del "patró-mestre"Gaspar BaIs [M. Marquès, 1996: 35), o el del "mestre d'aixa-patró" Macià Riudavets (AHM,Universitat, núm. 281).

(22) R. FemlÍndez, 1993: 267-269. El cens de F10ridablanca presenta en general una infravaloració del 5 %, però aMenorca l'ocultació puja fins el 12 % [T. Vidal i J. Gomila, 1986: 43], possiblememt a causa de la desconfiançade la població cap a la nova administració espanyola -en especial a hisenda- i a la desidia posada en l'acomplimentdel cens, com és evident a Ciutadella (J. Juan. 1989: 51). Per contra les dades del cens de Godoy semblen valides(T. Vidal, 1987: 53), malgrat les critiques que ha rebut a altres indrets.

(23) Les diferents proporcions entre llauradors ijornalers observades a laTaula! corresponen a la desigual consideraciódels missatges i fins i tot dels mateixos amitgers en cadascun dels censos.

(24) A. MuriIlo, 1970: 135. Andreu Murillo ja va observar les deficiències de l'enquesta del 1784 pel que faa la poblacióactiva de Maó, i li van fer pensar en un elevat atur.

423 al 1784 a 1.207 al 1787, tot al contrari de Ciutadella on es redueix el nombrede pagesos, de 1.020 a 845, entre els mateixos anys i sense una explicacióversemblant. Els grups urbans també presenten mancances importants, com escomprova al confrontar el recompte de 1784 amb les dades aportades al 1782 pelsJurats de Ciutadella, Maó iAlaior, i el Mostassaf de Vila Carles sobre la composiciódels gremis de cadascuna de les poblacions25, operació que permetverificar l'existènciad'una evident subestimació a l'enquesta 1784 que afecta als artesans26 i a les classesdirigents. La situació s'agreuja al cens de Floridablanca, ja que la xifra de menestralsesta artificialment augmentada per la inclusió dels mariners27,mentre que elnombreestricte d'artesans semble incomplert; així a Ciutadella les xifres són inferiors a lesde 1784, i el nombre de menestrals d'Alaior se situa per sota del de 1784, i fins i totdel de 1782.

Les consideracions anteriors ens obliguen a utilitzar les dades dels censos ambalgunes reselVes, el que no és obstacle per aflrmar que la població menorquina escaracteritza a fmals del XVIII, com durant la resta de l'Edat Modema28, per laimportància dels sectors econòmicsextra-agraris. Destaca l'elevatpes de lamenestralia,el22, 7 %dels actius al 1797, per sobre de la resta de les Balears (14,5 %a Mallorca)29i de la miljana espanyola (12%)30.El sector artesà es mostra estable durant els anysestudiats, així el nombre de mestres paf?sade 1.676 a 1.699 entre 1784 i 179731.Elsteixidors de Maó i Ciutadella entre 1782 i 1789, i el de fusters de Maó entre 1782 i1797, per citar alguns exemples ben documentats, compleixen aquesta tendència32.El treball s'organitza al voltant d'unitats productives molt petites, amb un reduïtnombre d'aprenents, i centrades en l'àmbit familiar (sovint surten registrats els "fillsde mestre").

(25) F. Sastre, 1994: 120; R. Piña, 1983: 126; L Carreras, 1916: 362-367.(26) Alguns gremis sols enregistren els mestres com és el cas dels teixidors de Maó ICiutadella, o els sabaters de

Ciutadella i Alaior. Desconeixem quina part dels menestrals de Vila Carles foren registrats, ja que oficis com elsde picapedrers, trencadors o boters inclouen els treballadors de Vila Carles entre els de Maó, mentre que el deteixidors sols comprén els menestrals de Maó.

(27) J. Juan, 1989: 135, 148-149. Al poble d'Es Castell són enregistrats 514 menestrals que representen el 69 % dela població activa, percentatge que fa que J. Juan el qualifiqui de "nucli manufacturer", pern aquestes dades nos'avenen amb una vila dedicada fonamentalment a l'activitat marítima (pesca I navegació). Crec que les xifres sónexcessives (al 1782 els gremis assenyalen sols 219 menestrals) si no comprenen almenys una part dels marinersi pescadors, uns 387 al 1791.

(28) T. Vidal i J. Gomila, 1986: 28-30. En cap moment, durant tota l'Edat Moderna els treballadors dedicats al'agricultura van superar els 2/3 dels actius.

(29) Censo de la población de España de el año de 1797, n' XXXVll.(30) G. Anes, 1975: 164; R. FemAndez, 1985: 47. Tant al cens de 1787 com al de 1797 el grup dels fabricants i

menestrals representa el 12 % de la població activa.(31) J. Vargas Ponce, 1787; Censo de la población de España de el año de 1797, n' XXXVlll. Del total de 2.139

menestrals descomptam 64 oficials, 112aprenents i264 jornalers. EI mot "jornaler" s'aplica també als menestralsno agremiats (A.Donúnguez Ortiz, 1976: 387, 391). Josep Joan considera que una part dels criats, almenys aMaó i es Castell, enregistrats en el cens de Floridablanca devien ser jornalers a tallers manufacturers (J. Juan,1989: 167).

(32) AHM, Universitat, núm. 279; AHM,Altres Arxius, núm. 9; L. Carreras, 1916: 362-367; F. Sastre, 1994: 120.(33) T. M. Benady, 1992: 208-211. La major parts dels 71 menorquins adults emigrats a Gibraltar entre 1783 i 1791

eren menestrals i obrers acostumats a treballar per les forces britàniques a les que seguiren per continuar empleatspels seus antics patrons: 8 sabaters, 2 sastres, 5 mestres d'aixa, 4 fusters, 2 boters, 8 mestres de cases, 6 mariners,etc.

Com s'explica un percentatge tan elevat d'actius dedicats a la menestralia?Doncs, per una forta demanda de manufactures, que respon a l'increment delconsum en el mercat local. Consum impulsat pels sectors de la població afavorits pelcomerç i l'abastament de la guarnició, en especial sota el govern britànic33. En elmateix grup cal incloure els pagesos34 beneficiats per l'augment de la demanda dequeviures d'una població en creixementi per un fort requeriment de vi, verdura i carnper part de l'exèrcit i les tripulacions de l'esquadra britànica. Malgrat que la produccióartesanal no se destinava prioritàriament a l'exportació -dificultada pels elevatsjornals dels menestrals, segons els comerciants de Maó (1782)35_, se n'extreienalgunes partides (teixits, cuiros, terrissa).

LA PRODUCCIÓ: MANUFACTURA l MESTRANÇA

Les descripcions de Menorca d'autors com John Annstrong36 o José VargasPonce37fan esment a les produccions agricoles, es queixen del dèficit de la balançacomercial, però ni mencionen les manufactures. D'altres, com Joan Seguí i Sancho,autor d'uns informes sobre l'administració de justícia i el comerç de Menorca38, esconformen amb dir que a l'illa es fa un tipus de camellot de llana per la g~nt del camp,teixit treballat per les dones dels pagesos que qualifica de grosser, així com unaquantitat no considerable de teles de lli: draps per casa, llençols i camises. PerFrancesc Seguí i Sintes al 1782 se fabriquen "algunas ropas de diferentes species,bastantedecentes, por el uso de los habitantes de Menorca"J9. Però és Joan Ramis quiens descriu amb detall les produccions manufactureres de l'illa40. Enumera elsdiferents teixits elaborats a Menorca, tant els de llana -cobertors i matalassos,mitges, 1risetas para surtus", flassades, draps basts dits burells, camellots anomenatsestam tursut, mantellines, mante tes i faldellins per a les dones-, com els de cànemi lli -draps de taula, tovalloles, llençols, llenços per camises, etc-41. És l'únic autorque no se descuida d'informar-nos de la resta de manufactures com són pipes i altraobra de terrissa elaborada als diferents termes del país, una fàbrica de capells, duesde midó i pols, una de cordatges, diverses de sucreria i de varis tipus de pastes, deselles de muntar i de cadires de casa. La majoria d'aquestes fàbriques se troben a

(34) Entre els compradors d'indianes a la botiga de Cristòfol Cardona, cap al 1790, no falten les "madones" d'Alaior iFerreries (AHM,Dipòsit Vives Campomar, núm. 118).

(35) J. L. TeIrÓn, 1988: 312. "Peroel presente pensamos el ser quasi imposible el establecimiento de fóbricas parasalida y conswno defuera de la isla, siendo eljomal de los obradores muyfuerte para poder hazer W1 comercioactivo de los géneros que sefabricarian",

(36) J. Annstrong, 1978,(37) J. Vargas Ponce, 1987.(38) AHM-RG,142, El document no està datat. S'ha cregut que correspon al peIÍode de govern francès (1756-1763), però

tambè podria ser posterior al 1763,ja que Seguí i Sancho, oficial del Reial Patrimoni, va emprar el francès en totsels escrits dirigits al governador britànic fins almenys l'any 1768,

(39) R. Piña i altres. 1986: 196,(40) Ensayo sobre la Topografia, é Historia Natural, Civil, y PalUicade Menorca (1786], manuscrit inèdit, col·lecció

Andreu Murillo.(41) J. Ramis, 1786: 8v, 9,

Maó, però quasi cap basta pel consum ordinaIi. A Ciutadella n'hi ha igualment unade flassades i capots de llana42, de bona qualitat, però no té tot el foment que deuria43•Ramis, a un altre capítol de la mateixa obra, ens diu que "los oficios o artes mecànicasque masj10recen en Menorca (...) son los carpinteros, plateros, albañi1es, zapateros,sastres, cerrqjeros y herreros", a més de mestres d'aixa i calafats44•

Per Pere Riudavets, que escriu a finals del segle XIX, les produccions de l'illaen el set-cents eren llenços de lli i cànem45, xambergues de feltre, gorres de llana,draps basts (fets a Alaior i Ciutadella), capells, sabó, mobles46, i afIrma que totes ellesentraren en decadència al llarg del segle XIX.

Les fonts consultades, principalment les enquestes realitzades entre els anys1789 i 1793 per ordre del Suprem Consell de Guerra47 ens parlen de teixits, cuiro,ferrers, construcció naval i terrissa Aquesta documentació permet una visió deconjunt de la manufactura menorquina, encara que molt centrada en Maó iCiutadella. Alcompletar-la amb les descripcions anteriors, comprovam que l'activitatmanufacturera de l'illa se centra en les produccions tradicionals pròpies d'unaeconomia pre-industrial48•

ELS TEIXITS

El tèxtil representa la principal activitat manufacturera en les economies pre-industrials. Al llarg del segle XVIII se produeix l'expansió de la manufactura del lliarreu d'Europa49, així com també a Catalunya50 i a Mallorca51, guanyant mercat a lallana. A Menorca la producció de teixits tenia un pes signillcatiu, el nombre demestres teixidors arribava als 196 al 178952, amb un predomini aclaparador dels delli (75 %) (veure Taula UJ.

(42) AHM,Universitat, núm. 867. Razon de las producciones de lalslacf se han extraido p" Españay Reinos extraiíos.Al 1808 s'exportaren 104 flassades de llana i 50 més al 1809.

(43) J. Ramis, 1786: 60.(44) J. Ramis, 1786: 59; A. Murillo, 1970: 199.(45) P. Riudavets, 1888: 263-265 (tom n. "Los menorquines no usaban mas lienzos para el uso interior de sus

personas, y para sus carnas y mesas, que el de lino y cóñamo hilado por sus 11U!ieresé h!ias. El país daba enabundanciacóñamo y lino, que hilado ala mano y blanqueado por el sexo femenino, se entregaba a los tljedoresde lencería, y se obtenían lienzos duraderos y baratos·.

(46) AHM,Universitat, núm. 867. Razón de las producciones de la Isla que se ha extraido para Espaiía y ReynosExlraiíos (1806-1809). Entre les exportacions figuren els mobles: una escrivania de caoba i un armari de racó(1806), un llit, un tocador i una escrivania de caoba, un armari i una taula de noguera (1807).

(47) AHM,Universitat, núm. 279: AMC,"Estado de Agricultura, Industria Fabrica y Comercio· (1791, 1792, 1793); J.Cotrina, 1929: 95-98.

(48) C. Manera, 1990: 11-13. Pràcticament les mateixes de Mallorca, si exceptuem els destil.1ats, quasi inexistents aMenorca.

(49) P. Kriedte, 1982: 171-172.(50) J. Nadal, 1991: 182-183. Jordi Nadal afirma que eLUifou el cotó de l'antic règim; ni la llana, ni encara menys la

seda, van tenir la mateixa importància.(51) C. Manera, 1988: 50: C. Manera, 1990: 11.(52) A. Ramis, 1827 (quadern lli): 35. Segons Antoni Ramis a l'any 1789 hi havia 237 teixidors de llana i lli a Menorca,

i en aquells anys havia augmentat la producció de teixits de llana. Potser per la protecció aranzelària?

Es pot estimar la producció cap a 1791-1793 en la gens menyspreable xifra de287.48()53 vares (el que significa poc més de 10 vares per habitant), la majoriaconfeccionades amb mescles de diferents fibres Oli, cànem, cotó, llana). De lesproduïdes a Maó el 80 % eren de lli o de mescla de lli, i un poc menys a Ciutadella(64 %) (veure Taula ma). La major part de la producció de Ciutadella la formen telesordinàries o caseres (61%), i anava dedicava al mercat local. Els consumidors erencamperols i menestrals54 que preferien les teles de lli per la seva baratura55.

L'illa no podia aportar la matèria primera necessària per elaborar els teixits. Lacollita de lli i cànem56, produïda a vergers i sínies, era insuficient per abastar lademanda dels teixidors, al voltant dels 3.400 quintars (veure Taula 00), que erasatisfeta per les importacion1?57.La producció anual de llana, entre 1.800 i 2.500quintars58, sí era suficient per cobrir les necessitats dels menestrals, uns 1.200quintars. Tanmateix les extraccions de llana provocaven el desabastament delsteixidors59.La llei obligava als exportadors a deixar-ne una part mínima a l'illaoo, peròsovint s'extreia tota la producció61, fet que segons l'assessor Seguí62 va peIjudicar

(53) Estimació feta extrapolant la productivitat de Maó i Ciutadella al total de l'illa (1.467 vares/teixidor). Laproductivitat d'aquestes dues poblacions és altíssima, el que ens indica una ocupació contínua del teler (R.Araci!i M. Garcia, 1983: 92). Veure taula mb.

(54) J. Ramis, 1989: 151. Al referir-se a com vesteixen els menestrals diu: "asimísTIW Uevan su camisa que por loordinario és de buen lienzo blanca trabqjado en la is/a. .. • . L. Lafuente, 1916: 134. A l'escriptura d'esposallesdel patró Vanrell (1765) trobem vuit llençols, sis camises i uns faldons de drap de la terra, entre d'altres teixits(francesos, holandesos, mallorquins, de la costa, etc).

(55) Segons R. AracU (1981: 45) els teixits de llana són 6 o 7 vegades més cars que els de lli o cànem. En el cas deCiutadella les diferencies són menors, si bé els de llana són normalment més cars. D'acord amb la informació queens proporcionen les enquestes dels anys 1791-1793 els teixits de llana valien, per terme mig, 16 sous/vara, elsde cànem 10 sous/vara, els de lli 8 sous/vara, destacant pel seu elevat preu la mescla de lli i cotó a 52 sous/vara.

(56) Els Jurats de Maó al 1782 parlen de 250q. de cànem (R. Piña,I983: 131)que Joan Ramis puja a l.oooq. de cànemi 100 q. de lli (J. Ramis, 1786: 9).La producció conjunta de Maó i Ciutadella al 1791-1793 sols suma 52 q. de cànemi 24 q. de lli (AHM,Universitat, núm. 288: AMC,"Estado de Agricultura, Industria Fabrica y Comercio", 1791, 1792,1793).

(57) Biblioteca del Museu de Menorca. Copiador de cartes de Joan Llissart. Joan Llissart, mestre fuster, compra 2 balesde cànem a Jaeques Eimay (25.10.1787), i 8 bales de cànem a Joan Souvaire (10.11.1790), ambdós de Marsella:AHM,Dipòsit Vives Campomar, núm. 118, 12.06.1779. Cristòfol Cardona, comerciant, compra 3 bales de cànem(20.3 quIntars, valorats en 230 pB.4 r.) al patró Bernat Sunyer: J.L. TeIrÓn, 1991: 113. El lli i el cànem s'importavade Suècia i Rússia: R. Piña, 1983: 131. Elsjurats de Maó apunten la possibilitat d'introduir-lo d1tàlia i Barbaria.

(58) Les enquestes de 1789 i 1792-1793 registren respectivament 954 q. i 645 q. de llana per Ciutadella, i la de 1792-1793 340 q. per Maó, i atés el pes dels dos termes sobre la cabana sembla raonable la xifra proposada (AHM,Universitat, núm. 288: AMC,"Estado de Agricultura, Industria Fabrica y Comercio", 1791, 1792, 1793). Les fontsde l'època presenten prou varietat de xifres, aixi cap al 1763 s'evalua la producció de llana en 1.500 quIntars delsque s'exporten uns 1.000 q. (AHM,Real Governació, núm. 142, Memorials), mentre que al 1782 els Jurats de Maóparlen de 1.7ooq. (R. Piña,I983: 131) i l'Assessor Segui de 2.500 (R. Piñaialtres, 1986: 195).Els germans Ramisens aporten les segúents dades, 1.600 q. al 1784 (A.Ramis, 1827: 39), 2.000 cap a 1786, dels que s'exporten 1.000q. (J. Ramis, 1786: 8).

(59) AHM,Real Governació, núm. 355-5. Uana exportada pel port de Maó, 1771: 685 q., 1773: 600 q. 3 a., 1774: 609q. 3 a., 1776: 602 q., 1784: 680 q. 2 a., cal tenir present que també és feia extracció pel port de Ciutadella.

60. AHM,Real Governació, núm. 355-5. Es reservava per abast del poble entre el 5 %iellO %de la quantitat de llanaembarcada.

61. AHM,Real Governació, núm. 355-5. EIgremi de paraires i teixidors de llana demanen al governador (1773) que nos'exporti la totalitat de la llana de l'illa,ja que les extraccions massives provoquen el que no puguin treballar durantuna part de l'any. El governador britànic ordena a les Universitats que vigilin que una part de la llana resti aMenorca.

(62) R. Piña i altres, 1986: 196.

greument el treball dels obradors locals, provocant la decadència del gremi. Noobstant això rúnica manufactura que té una presència significativa ales exportacionsde l'illa al 1806 és l'anascot blanc de llana (2.418 vares valorades en 5.84811., 19 %de les exportacions)63.

El tèxtil donava feina a prop de tres mil persones a tota l'illa, en alguns casosa temps parcial. Quasi tot eren dones que fIlaven, però també s'havia de rentar,debanar, blanquejar, pentinar, i teixir, era una font important d'ingressos pera moltagent No se pot afrrmar l'existència d'una indústria rural, als inventaris de pagesosno he trobat les eines de l'ofici, però si es donés el cas64,la seva producció no estariareflectida a les xifres abans aportades que corresponen a treballadors a tempscomplert65. Del que si podem parlar és de la intervenció del capital comercial en elprocés productiu66, almenys en el cas de Josep Fàbregues, negociant de Maó que al1789 afrrma tenir una "jabTica"de roba67.Té ocupades 204 persones, de les que 170són fIladores, i uns 14 són teixidors, repartits entre Maó, Es Castell i Alaior,possiblement a esquena del gremi. Controla el fIlat, que en alguns casos és a mitges,i el teixit de les teles, actuant d'intermediari entre artesans de poblacions diferents(putting-out). Fa fabricar, emprant 250 q. de cànem, 25 de lli, 25 de llana i 20 de cotófIlat, 21.000 canes anuals de varis tipus de teixits, principalment lones per veles, peròtambé gorres, llistats, anascots, roba per sabates, tela per sacs, etc, a uns preusinferiors als assenyalats pel gremi de Ciutadella (no disposam dels preus del gremide Maó). He de reconèixer, però, que les xifres que dóna me provoquen alguns dubtes,ja que són moltes les canes produïdes pel nombre de teixidors que diu tenircontractats (mentre que la quantitat de matèria primera utilitzada si és versemblant),dubtes que augmenten al tenir en compte que demana una subvenció.

No era Josep Fàbregues l'únic productor de velam, al 1791 el20 % dels teixitsfets a Maó (16.478 vares) són lona i cotonines per veles. Les inversions continuen alsegleXlX, estimulades per la forta demanda d'aquest sector, amb l'establiment a Maóde les fàbriques de lona i xàrcia de Josep German (1808) i Joan German (1816). Capal 1816 se trobaven en plena activitat consumint gran quantitat de cànem68.Aquest

(63) AHM,Universitat, núm. 867. Razondelas producciones delalslacf sehanextraidop" Españay Reinosextraños(1806-1809).

(64) AHM, Protocols Notarials, núm. 74, Ramon Ballester, 229v-232 (1782). A l'inventari de l'honor Francesc Segui,amitger de Malbuger Nou (propietat de son pare), trobem 70 canes de drap amb peça fet a casa, 15 canes ditod'estopa, 45 lliures de filde lli amb rama i 5 lliures ditoestopa, també tots els estris necessaris per fervi, amitgesamb son pare (premsa, trepiyador, cubell de trascolar, botes, etc), i dos debitoris de les seves inversions en corsi comerç (566 pB).

(65) R. Aracil i M. Garcia, 1983: 92.(66) C. Manera, 1988: 49-54.(67) AHM, Universitat, núm. 279.(68) AHM,Dipòsit Vives Campo mar, núm. 120. Uibre copiador de cartes de Cristòfol Cardona. Carta de 4 de novembre

de 1816 dirigida al capità Gabriel Cardona, son fill, a Trieste (pàg. 61). "Aqui la Maò! yha abundancia de Ueña, yferro, el cer se ven a la menuda a un real la Uiura, pero no conve que en portis perque és cosa Uarga,ja sabsque el p. Vicent esta embarasat en los caps. Me son informat de lo que padrias aportar, y me han dit que suposatlafabrica de alonas de Maho, qui conswneix molt de cañwn, que convindria ne aportasis una partida senspantinar, de Ancona, y creuen que se vendra de 8 a 9 duros que fos de bona calidad. Del pantinat me han ditque podrias aportame SD bales de ordinaIi o milx f~y que se vendria a 3D cfur la bala, y altres SD balas del.fi, qui pensen que se vendria a 36 dUT",pera mira que sia bo."

darrer introduirà maquinària, malgrat això seguiran mant les dones del camp deforma tradicional69• Ambdues empreses continuaven actives al 1845, però ja endecadència7o•

LA CONSTRUCCIÓ NAVAL

El govern britànic construí a la part de ponent del port de Maó (1716 i 1721)dipòsits i magatzems, tallers, dics i drassanes, on se proveïen i reparaven les nausde guerra. A la vora nord del port, a l'Arsenal, les millores fetes en les instal.lacionspermeten poder realitzar totes les reparacions que els vaixells necessiten (1750-1768), obres que culminaran amb l'aplanament de l'illa Pinto i amb la construccióde molls al seu voltant, magatzems i una grada71•

Les instal.lacions foren intensament aprofitades durant la guerra de l'any1740, que suposà un fort increment de la construcció naval, tant a les drassanes del'estat com a les particulars de nova creació, situació que se repeteix de nou l'any1778. Les drassanes particulars aniran augmentant durant els anys següents,ocupant tots els espais útils del port, encara que amb una infraestructura provisio-nal. Les instal.lacions duraven el que es tardava en construir la nau.

Després de la conquesta espanyola les drassanes de l'estat funcionaran a plenaactivitat entre 1783 i 1793, arribant a donar feina a 660 treballadors al 1790n. Entre1790 i 1794 s'hi construeixen 6 fragates, 4 bergantins, 2 galeres i 3 xabecs73, peròa partir de 1794 l'activitat va decaure fins la quasi paralització,

Als anys 1789 i 1792 la mestrança no ocupada a l'arsenal oscil.la entre els 75i els 88 treballadors, que podien construir fins a cinc vaixells a l'any, quannormalment sols en feien dos74, El total de treballadors de les drassanes, estatal iprivades, se situa al voltant dels 340 operaris entre 179ps i 180976• Les drassanesde l'arsenal eren l'escola on es formaven els constructors maonesos, que gaudiend'un reconegut prestigi. Així al 1786 la Junta de Comerç de Barcelona contractà almestre Gabriel Taltavull, recomanat pel comte de Cifuentes, per ensenyar les novestècniques de construcció, però la manca d'interès dels agremiats catalans frustraràl'iniciativa i la Junta l'acomiadà al 178877,

De 1773 a 1825 se van construir un mínim de 126 vaixells a les drassanesparticulars (veure Taula IV), tant per encàrrec dels comerciants de Maó com perarmadors de fora l'illa (Barcelona, Cadis, França, Gibraltar, l'administració britànica

(69) MA Marquès, 1995: 20-22. L'establiment de Joan German comptarà amb l"oposiciódel gremi, amb qui mantindràun litigi fins el 1818.

(70) e, Manem. 1995: 15.(71) J, Riem. 1898: 157·162.(72) P. Riudavets, 1888: 334 (tom n.(73) L. Carreras, 1916: 346-347.(74) AHM, Universitat, núm. 279.(75) A. MuriIlo, 1992: 28. 328 entre mestres d'aixa i calafats,(76) A. MuriIlo, 1977: 33. 201 mestres d'aixa i 143 calafats.(77) J.M. Delgado, 1983: 47.

i l'espanyola) sense tenir comprador78. Els armadors menorquins, si tenien ocasió,venien els vaixells dedicats al tràfic comercial, càrrec i buc a la vegada, com sedesprèn de la correspondència del capità Macià Riudavets79, especialment quan elcors inflava l'oferta de bastiments8o. Clàusules alrepecte consten en alguns contractesd'equipatge, on se preveu el retorn de la tripulació en una altre nau en cas de vendadel vaixell81.

El port de Maó era un centre de compra-venda de naus, transaccions queaugmentaven amb l'activitat corsària82. L'afluència de preses no detenia lacomercialització de la resta de naus, encara que paralitzava la construcció de nousbastiments a causa de la dedicació de la mestrança a l'habilitació i reparació de lespreses i naus de guerra. Els armadors menorquins també importaven naus dEivissa&lo Itàlia, i en ocasions canalitzaven una part dels vaixells capturats pels algerians capals mercats occidentals84.

La construcció naval tenia uns efectes multiplicadors sobre altres sectors,donava feina, no només de mestres d'aixa, calafats, si no també a serradors, ferrers,torners, corders, pintors i teixidors de lona per veles85. El treball a un port tantfreqüentat com el de Maó no se reduïa sols a la construcció de noves naus, també sedesballestaven les inseIVibles, i se reparaven els desperfectes ocasionats per tempestatso pel simple pas del temps. Les naus de fusta requerien constant atenció i calafatejaralmenys una vegada cada any86.Al xabec Sant Carles, de 60 tones (1796), construïtal 178187,el reformaren dues vegades, la primera al 1786, amb una despesa de 868p8. (per alçar la coberta, fer un arbre mestre i una pitxona) i la segona al 1792 quanel van muntar bric (no consta quan va valer). Amb aquestes millores navega fillS l'any1798 en que la companyia el vengué a un armador de cors. Les despeses d'habilitacióeren constants, així els armadors del bric"La Verge de la Guia" del patró FrancescSitges invertiren, entre juliol de 1792 ijuny de 1794, uns 426 p8. en el manteniment

(78) J. Uabres, 1955: 6-17.(79) AHM,Universitat, núm. 281. Carta de Ramon Ballester i e! patró Macià Riudavets (15.07.1782). L'armador està

indignat perquè a Algeciras e! capità rebutja una oferta de 4.000 duros pel seu vaixell. Macià Riudavets era mestred'aixa i havia construït el xabec Sant Carles, que ell mateix capitanejava, i de! que se sentia orgullós. No el vavendre.

(80) MIM, Universitat, núm. 281. Acta de noliejament del llondro "La Verge de la Guarda" (24.10.1780).-(81) AHM,Protocols Notarials, núm. 61. Ramon Ballester. Contracte de l'equipatge del pinc ïryal" (24.1 1.1780). Aun

contracte posterior [09.02.1781) s'especifica que si se ven el pinc a Gibraltar les despeses de tornada corren acompta de! noliejador, i els mariners han de cobrar el jornal fins arribar a Maó (però no el vengueren).

(82) A. Marí, 1989: 206-208M. Zy1berberg, 1982: 104. La companyia barcelonina Huguet i Duprè compra a Maó un vaixell provinent de lespreses dels corsaris, al 180 1.

(83) J. Juan, 1989: 157.(84) A. Marí, 1989: 208.(85) P. Riudavets, 1888: 275 (tom I); L. Carreras, 1916: 352.(86) J.M. Delgado, 1983: 50. Les despeses de manteniment eren elevades, així l'habilitació i carena representaven

entre 1/3 i 1/4 del cost inicial de la nau, tot i això la seva vida se reduïa a uns 15 anys per terme mig.(87) AHM,Universitat, núm. 281. Aquest vaixell no surt enregistrat al recompte de L1abrès. Construït entre l' 1 de març

i el 18 d'agost de 1781, va costar buc i l'arboradura 1.236 p8. I r. 3 d., dels que 546 p8. 6 r. corresponen a jornals(943'5 jornals en 170 dies de treball) i 450 p8. per4 canons. La fusta pel buc i els arbres i la maniobra representensols 239 p8. 3 r. 3 d.; potser aquest darrer apartat no està complert.

de la nau88, i això no inclou les despeses fetes en manteniment fora del port de Maó,ni les de treure la sorra i desarmar el bric.

La construcció naval era una activitat que requeria fortes quantitats de fusta,que era necessari importar, ja que la seva falta podia paralitzar la feina dels mestresd'aixa89. Generalment arribava de Marsella iTortosa90, en ocasions de Mallorca i mésrarament de la mateixa Menorca (elxabec Sant Carles, abans esmentat, era fet ambfusta d'alzina d'Alaior). Però la construcció naval requeria mols altres productes(quitrà, pega, claus, etc)91,que arribaven de Marsella, Livomo o dels ports del Nord92.

ALTRES MANUFACTURES

El treball del cuiro comptava cap al 1792 amb 8 obradors a Maó que adobaven11.400 pells, mentre a Ciutadella n'assaonaven unes 2.900. No reunia moltstreballadors (26 al 1782, 35 al 1797), se proveïa dels ramats de l'illa i exportava unapart de la seva producció93. Era un dels sectors més estables, perdurant molts delsobradors fms ben entrat el segle JaX94. Cal relacionar aquest sector amb la produccióde sabates, de la que també se feia una petita extracció95, i que si ocupava a unnombre important de menestrals (373 al 1782, 308 al 1797). Fou el precedent de laindústria sabatera de la segona meitat del segle XIX ,

Els ferrers (l18 operaris al 1797), dediquen la seva producció, que requerial'importació de la matèria primera96, al consum local97.En el cas de Maó9814 ferrers

(88) ARM,Universitat, núm. 286. 121 pB. 2r.5 d., el 24 dejuliol de 1792, perbaratarduesvelesd'estai, renovarlaxàrcla,donar seu, pintar I altres feines menors; 110 p8. 4 r. 12 d., entre el 29 de maig I el 10 de novembre de 1793, perno donar seu, baratar una vela, pintar, etc: 194 pB. 3 r. 2 d., de 27 de maig a 28 de juny de 1794, per donar seu,claus, enclilà, una àncora (42 pB. 2 r.), etc.

(89) ARM, Universitat, núm. 279.(90) Biblioteca del Museu de Menorca. Copiador de cartes de Joan Llissart. Al 1787 compra 39 dotzenes de taulons a

Jaeques Elmay de Marsella. A Joan Souvaire de Marsella (29.11.1790) li dlu:"si te QJ1Causw de eomparrne deprimera ma de taulons de totacalilalja m'enviera totes las dosenas que unt. vora, que no limencaran los dines".També compra diferents partides de fustets de pi I avet (330 el 27-04.1788, 230 el O1.09.1789) a Pere Guetxe deTortosa; ARM,Universitat, núm. 281. R. Ballester indica al patró Riudavets, aturat a Marsella, (02.03.1783) queaporti a Maó "algunas antenas, antends abres de gabia, penons, y taulas del hort pues com aqui se vaneonstruhint diferents bastiments estos arreus arriberian molt a preposif.

(91) ARM,Universitat, núm. 281. Mercaderies adquirides a Marsella per la companyia del xabec Sant Carles, comandatpel patró Macià Riudavets, i venudes a Maó (21.03.1783): 100 barres ferro (113 quintars), 50 dotzenes de taulonsde fusta del nord, 40 botes quitrà I 10 barrils pega, entre d'altres productes.

(92) J.L. TeIIÓn, 1991: 113.(93) ARM,Universitat, núm. 867. Razon de las produceíones de larsla et se han extraido [f' España y Reinos extraños

(1806). Cordovans 82 11.,cuiros 404, pells de cabra 336, de carner 1.956, de vaca 18, vaqueta, 59 a., tot junt val2.406 Il.

(94) C. Manera, 1995: 15.(95) ARM,Universitat, núm. 867. Razon de las producciones de la !sla qese han extraldo p"España y Reinos extraños

(1806-1809).27 parells de botes, 36 parells de sabates, 20 parells I44 a. de talls de bota, al 1806; 105 talls de botes,13 parells de botes al 1807; 190 parells de sabatesperhomel 114 perdona, 66 parells de sabates, al 1808; 29 parellsde botes, 262 parells de sabates, 139 talls de bota.

(96) Biblioteca del Museu de Menorca. Copiador de cartes de Joan Uissart. Ulssart comprà a Jaeques Eimay deMarsella 239 quintars de ferro, al 1787.

(97) C. Manera, 1990: 12.(98) ARM, Universitat, núm. 279. Al 1792 se registren a Maó 31 fargues, amb 34 ferrers I operaris, que treballen 370

q. de ferro, 6 q. de coure I 900 fulles de llauna, de tot això 5 fargues I 9 operaris corresponen a la marina.

treballaven pel camp (160 q.) i 9 per la marina (140 q.), produint, entre d'altresproductes, ormejos per la indústria naval.

Finalment hi ha el cas d'Octaviano Maricone, que establi a Maó una fàbrica deterrissa negre a l'estil de Gènova. Segons ell mateix produïa al 1791 catorze mildotzenes, feina que ocupava a alguns genovesos i mossos de Maó99• AllS06 Menorcaexportà 3.319 dotzenes de plats, valorats en 1.507ll. (el 5 % de les extraccions)H)(),sens dubte provenen del seu taller, o de deixebles seus. D'altres produccions, comla de capells, també apareixen petites partides entre les exportacions 101.

CONCLUSIONS

El sector manufacturer ocupava al 23 % de la població activa a la Menorca defmals del segle XVIII.No se pot per tant parlar de crisi; tot al contrari, representa unsector significatiu de l'economia. L'artesania se sustenta sobre el consum local, tantde produccions de luxe (platers) com de bens barats (teles de lli, terrissa), amb unvalor gens menyspreable1<Yl.Malgrat els canvis que experimenta respecte a èpoquesanteriors, com la manca de la producció de teixits de llana, arran de les exportacionsde la matèria prima i de la substitució d'aquesta fibra pel lli i el cànem, la menestraliacontinua centrada en les produccions i les formes de treball tradicionals.

La construcció naval era, potser, l'activitat més dinàmica, amb una orientaciódecidida cap a l'exportació, i capacitat per arrossegar altres sectors de la manufac-tura (teixidors, corders, ferrers, torners, etc). Falta, però, un estudi detallat per podermesurar la seva veritable aportació a l'economia menorquina del set-cents.

Valorar en conjunt la producció manufacturera de Menorca és dificil. La mevarecerca no permet grans conclusions, pateix massa llacunes, però no tenc cap dubteque representava una part significativa del producte interior brut de l'illa, almancocap a la decada de 1790Hl3.

(99) AHM,Universitat, núm. 279. F. Heràndez Sam, 1909: 379.(100) AHM,Universitat, núm. 867. Razon de las produ.cciones de la Isla cf se han eximida fi' España y Reinos

extraños (1806-1809).(101) AHM,Universitat, núm. 867. Razon de las produ.cciones de laIsla cf se han extraido fi' Españay Reinos

extraños. 247 capells al 1806; 7 dotzenes de capells, 142 capells de seda, 11 capells de llana, 42 gorres de pell,6 dotzenes de capells de sola, al 1809.

(102) AMC,"Estado de Agricultura, Industria Fabrica y Comercio". AI 1791-1793 el valor de la producció tèxtil deCiutadella (69.182 lliures) equival a un 80 % de la producció de blat del mateix terme (86.096 lliures).

(103) Carles Manera presenta una taula on se demostra el pes absolut de les activitats agràries sobre l'economiade Menorca al 1820 (e. Manera, 1995: 13). Crec, però, que aquestes xifres s'han de matisar. En primer llocprovenen d'una enquesta realitzada entre 1801 i 1812 (J. Ramis, 1816), seguint criteris diversos per a cadaproducte i/o sector. El càlcul de la producció de llegum, lli, cànem, verdura i vi se fa mitjançant els delmes, enalguns casos se valora tota la collita (cereals). en altres sols la part comercialitzada (palla, carn). Amb aquestscriteris la producció agricola i ramadera puja a 12.432. 192 rals de billó. Per contra, al tractar el comerç sols secomptabilitzen els beneficis (720.000 rals de billó) d'uns capital estimat en 12 milions de rals. Pel que fa a lamanufactura Joan Ramis no ens explica res, sols sabem que la xifra aportada prové del "MÚlistro PrÚlCipal deHaciendd'.

TAULES'

1784 % 1787 % 1797 %

població agrícola 2.976 46 3.652 47 4.402 47

llauradors 2.74P 1.146 6492

jornalers 235 2.506 3753

fabricants, artesans 1.6763 26 2.5134 32 2.1395 23

rnarLners, pescadors 1.137 18 1.070 11altres 625 10 1.673 21 1.8116 19activitat coneguda 6.414 100 24 7.838 100 28 9.422 100 30

població total 26.691 100 28.135 100 30.990 100

Nota: 1. inclou 114 hortolans; 2.141 propietaris i 508 arrendataris; 3. sols enregistren els mestres; 4. possiblementcomprèn els mariners: 5. descomptant els oficials, aprenents ijornalers fan 1.699; 6. a dif~rència d'altres censosforen enregistrats 1.108 militars, fet que sobrevalora el pes d'aquest grup i per tant he optat per no incloure-los.

Font: J. Vargas Ponce, 1787; J. Juan, 1989: 125; Censo de la población de España de el año de 1797, n2 XXXVIlI.

TAULA II. MESTRES TEIXIDORS

1782 1784 1789llana lli total aprenents llana lli total operaris

Ciutadella 66 18 72 15 55 70

Mercadal 15 1 15 161

Alaior 61 19 35 54

Maó 9 29 37 10 38 45 402

Es Castell 17 2 11 O

Menorca 1863 1964

Nota: 1. Els teixidors d'Es Mercadal eren 8, inclòs el de llana, 5 vivien a Ferreries i 3 a la resta del terme; 2.Inclou un teixidor i un "operari" a Sant Lluís; 3. Manquen els teixidors d'Es Castell, serien uns 200 els mestres:4. A. Ramis, 1827 (quadern llil: 35. Segons Antoni Ramis a l'any 1789 hi havia 237 teixidors de llana i lli aMenorca.

Font: AHM,Universitat, núm. 279; J. Vargas Ponce, 1787: F. Sastre, 1994: 120; R. Piña, 1983: 126; L. Carreras,1916: 362-367

TAULA mA. PRODUCCIÓ TÈXTIL (1791-1793).

Ciutadella Maómatêries primeres vares % vares %

cotó 6.494 7,9

lli i cotó 11.588 11,3 20.222 24,7

lli 53.904 52,4 34.809 42,5

lli i cànem 347 0,3 9.984 12,2

cànem 8.702 8,5 1.049 1,3

cànem i cotó 1.409 1,4 812 l,O

llana 17.262 16,8 2.162 2,6

llana i lli 7.169 7,0 5.884 7,2

altres mescles 2.530 2,5 538 0,7

102.911 100 81.954 100

Font: AHM. Universitat. núm. 279; AMC. "Estada de Agricultura. Industria Fabrica y Comercio" [1791, 1792. 1793).

1789 1792quintars vares vares per

llana lli cotó total teixidor habitant

Ciutadella 102.9111 1.470 14'25

Mercadal

Alaior 400 900 1.300

Maó 450 8002 100 1.350 81.954 1.463 4'92

TAULA IV. VAlXEUS CONSTRUÏTS A LES DRASSANES PARTICULARSDE MAÓ (1773-1825).

xabec xàvega bergantí fragata balandra barco goleta altres total1773 1 1 21774 2 21775 2 2 4177617771778 4 3 2 2 1117791780178117821783 2 21784 1 2 2 51785 3 317861787 4 41788 1 21789 1 2 31790 1 11791 21792 11793 2 3 51794 1 11795 1 11796 3 1 51797 2 3 4 91798 5 1 1 817991800180118021803 3 31804 1 21805 2 2 41806 2 21807 5 1 61808 1 2 31809 1181018111812181318141815 4 41816 3 41817 1 31818 31819 11820 2 2 41821 2 21822 2 21823 2 4 61824 1 2 31825 1 1

44 24 30 12 5 7 3 126

Font: elaboracióprópiaamb lesdades de J. Uabrés. 1955:6-17.-33-

BmUOGRAFIA

ANES, G. (1975): "El Antiguo Régimen: Los Borbones". Historia de EspañaAlfaguara V.Alianza Editorial. Madrid.

ARACIL, R. (1981): "El treball tèxtil". L'Arenç, num. 34. Barcelona./ GARCIA BONAFE, M. (1983): "La protoindustrialització i la indústria ruralespanyola al s. XVIII". Recerques, núm. 13. Curial. Barcelona.

ARMSTRONG, J. (1978): Historia de laIsla de Menorca Ediciones Nura. Menorca [P edició:Londres, 1752].

BENADY,T.M. (1992): "Los menorquines en Gibraltar en el siglo XVIII".Revistade MenorcaMaó.

CARRERAS RIERA, L. (1916): "Avance de un estudio sobre comercio e industria deMenorca". Revista de Menorca Maó.

CASASNOVAS CAMPS, M. A. (1991): "El control de producció i de comercialització en elsector téxtil menorquí a finals del segle XVI". IXJornades d'Estudis Històrics Locals:La manufactura urbana i els menestrals (ss. XIII-XVI). Institut d'Estudis Baleàrics.Palma de Mallorca.Censo de la población de España de el año de 1797 executado de orden del Reyenel de 1801.

COTRINA, J. (1926): "Sobre la industriay el èomercio menorquines en el último periododel siglo XVIII". Revista de Menorca Maó.

DELGADO RIBAS, J. M. (1983): "La construcció i la indústria navals a Catalunya (1750-1820)". Recerques, núm. 13. Curial. Barcelona.

DOMINGUEZ ORTIZ, Antonio (1976): SociedadyEstado en elsigloXVIII españot EditorialAriel, Barcelona.

GREGORY, D. (1990): MÍllDrca, thelllusoryPrize.AhistoryofthebritishoccupationsofMÍllDrcabetween 1708 and 1802. Associated University Presses. London-Toronto.

FARRE-ESCOFET, E. / MARIMON SUNYOL, R / SURIS JORDA, J. M. (1977): La viamenorquina del creixement Banca Catalana.

FERNANDEZ, R. [Ed.) (1985): Españaen el sigloXVIII. Editorial Crítica. Barcelona.JUANVIDAL, Josep (1989): El Cens de Fioridablanca a 1es1UesBalears. Miquel Font Editor.

Palma de Mallorca.HERNANDEZ SANZ, F. (1909): "Un documento curioso". Revista de Menorca Maó.KRIEDTE, P. (1982): Feudalisrno tardío y capital mercantil Editorial Crítica. Barcelona.LAFUENTE VANRELL, L. (1916): "La casa mahonesa en el último terció del siglo XVIII".

Revista de Menorca Maó.LLABRES BERNAL, J. (1955): "Buques del comercio construidos en el Puerto de Mahón

(1773-1826)", dins De la marina de antaño. Notas para la historia de Menorca (1769-1805]. Palma de Mallorca.

LOPEZ CASASNOVAS, G./ MARIPONS, S./ SERRA OLIVES, T.LL.! FLORIT ORFILA, S./PONS BAGUR, P./ OKIÑENA SMITH, B. (1991): "Economia". Encil:lopèdia deMenorca, Tom Dotze. Obra Cultural de Menorca.

MANERA, C. (1988): "Comerç, capital mercantil i manufactura tèxtil a Mallorca (1700-1830)". Randa, num. 23. Curial. Barcelona.(1990): "Industrialització sense Revolució Industrial. Mallorca, 1780-1880". Estudisd'Història Econòmica, 1990-1. Palma de Mallorca.

(1995): -La significació del capital comercial en el desenvolupament econòmic de lesIlles Balears al segle XVIII».V Trobada d'Historiadors i Arqueòlegs de Menorca. Elsegle XVIII, mite irealitat. Institut Menorquí d·Estudis. Maó.

MAR!PUIG, A. (1989): "Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781]". VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: El comerç altematú.L Corsaris me ícontraban (XV-XVlIn. Institut d'Estudis Baleàrics. Palma de Mallorca.

MARQUES SIl'ITES, M,A (1995): L'olordelcerol. Cent anys de vida ícultura aAlaior. LleonardMuntaner Editor. Palma de Mallorca.

MARQUES, M. A. / SINTES, Guillem (1996): El conrent de Sant Diego a Alaior. Institutd'Estudis Baleàrics - Institut Menorquí d'Estudis. Maó.

MURILLOTUDURI, A (1970) "El Puerto de Mahón y las evoluciones menorquinas. 1740-1911". Revista de Menorca Maó.

(1977): La 'revolució' menorquina de 1810. Edicions Nura. Menorca.(1992): "La societat menorquina en temps d'Antoni Febrer i Cardona". Randa, num.32. Curial. Barcelona.

NADAL OLLER, J. (1991): -Sobre l'entitat de la indianeria barcelonina del set-cents».Recerques, núm. 13. Curial. Barcelona.

PIÑA HOMS, R. (1983): La reincorporación de Menorca a la Corona Española 1781-1798.Institut d'Estudis Baleàrics. Palma de Mallorca.l ALTRES (1986): Las instituciones de Menorca en el sigloXVIII. Elfondo doc.umental deFrancesc Seguí. Estudio preliminar de .... Sa Nostra. Palma de Mallorca.

RAMIS RAMIS, A (1826): Noticias relativas a la Isla de Menorca, III. Maó.RAMIS RAMIS, J. (1786): Ensayo sobre la TopografIa, é Historia Natural, Civil, y Política de

Menorca Por eLDor Dn ..Asesor de la Comandancia General de la Is la (manuscrit inedit,Col.lecció Andreu Murillo).(1816): Estadística General de Menorca y particular de sus pueblos,formada de orden delGobiemoen 1814. Maó.(1948): "Aportación del Dr. DonJuan Ramisy Ramis ala obra "Descripciones de lasislas Baleares" de Don Jose Vargas PonceM.Revista de Menorca Maó.(1989): Resumen Top~rajk:oe Histórico de Menorca Manuscritode 1787. Real Academiade la Historia. Madrid.

RIERA ALEMANY,J. (1898): "El arsenal de Mahón". Revista de Menorca Maó.RIUDAVETS TUDURI, P. (1888) Historia de la Isla de Menorca Maó.SASTRE PORIELLA, Fi. (1994): "Estat de Menorca al 1782 segons la Universitat de

Ciutadella". Meloussa, núm. 3. Institut Menorquí d'Estudis. Maó.TERRON PONCE, J. L. (1988): El proceso de acoplamiento de Menorca a la Corona española

en el siglo XVIII. Tesis Doctoral inèdita. Universitat de les Illes Balears. Palma deMallorca.(1991): "Estructura y coyuntura en la economía menorquina del siglo XVIII".Meloussa, num. 2. Institut Menorquí d'Estudis. Menorca.

VARGAS PONCE, J. (1787): Descripciones de las Islas Pithiusas y las Baleares.VIDAL BENDITO, T. (1987): "La població menorquina a fmals del segle XVIII segons el

Cens de Godoy del 1797". Randa, num. 21. Curial. Barcelona./ GOMILAHUGUET,J. (1986):"Aproximación alaDemografiaHistórica Menorquina".Boletín de la Asociación de DemografraHistórica, año 4, nQ 2.

VICENS VIVES, J. (dir.) (1972): Historia social y económica de España y América. VolwnenIv. LosBorbones. El sigloXVIII en España yAmérica. Editorial Vicens Vives, Barcelona.

2YLBERBERG, M. (1982): "Huguet i Dupré, una societat comercial de Barcelona (1796-1808]". Recerques, núm. 12. Curial. Barcelona.