Memòria de sensibilització 2011 - L'Hospitalet de …5. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat....

Àrea d’Alcadia-PresidènciaPrograma de Cooperació i Solidaritat

Memòria de sensibilització 2011

Memòria de sensibilització de L’Hospitalet de Llobregat 2011 1


ÍNDEX

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33. Contingut del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44. Cronograma d’Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165. Valoració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176. Annexes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2 Memòria de sensibilització de L’Hospitalet de Llobregat 2011


1. Introducció

“L’Hospitalet té una llarga experiència en el camp de la solidatitat i la cooperació. Durant dècades, la suma d’esforços ,de projecte i de voluntats entre les diferents entitats, les ONG i l’Administració, han permès avançar en la construcció d’una ciutat i d’un món més just i més solidari.

(..) Al nostre municipi treballem perquè els esforços que realitzem a casa nostra puguin tenir un resultat positiu fora de les nostres fronteres. Perquè volem globalitzar la solida-ritat, la cooperació, la justícia, la pau i els drets de les persones.”

Núria Martín i Martínez Alcaldessa de L’Hospitalet Pla Estratègic de Cooperació Internacional

Al Pla Estratègic de Cooperació Internacional 2008-2011 de L’Ajuntament de L’Hospita-let es defineixen quatre prioritats generals:

La defensa dels Drets Humans, la Sostenibilitat Ambiental, la Lluita contra la Pobresa i la Protecció dels col·lectius més vulnerables. Concretament, en el tema de sensibilització es prioritza: l‘Educació pel Desenvolupament i la sensibilització de la societat catalana, el recolzament als agents socials que treballen en el foment de la Cultura de Pau i els Drets Humans i la Participació en xarxes i iniciatives de foments de la Cultura de Pau.

La promoció i la de defensa dels Drets Humans és un eix tranversal de les polítiques im-plementades per l’Ajuntament de L’Hospitalet, per que es fa imprescindible una voluntat de treball intersectorial i interdepartamental. Això suposa potenciar espais de trobada i col·laboració dins de l’Ajuntament per tal d’actuar de manera coherent en totes les polí-tiques que s’implementen.

La col·laboració amb la Diputació de Barcelona en el tema de la sensibilització es re-munta al 2005. Durant tots aquest anys hem pogut comptar amb la col·laboració de la DIBA per a desenvolupar accions puntuals i plans de sensibilització al municipi.

El Pla de Sensibilització que hem presentat és fruit de la iniciativa de diverses entitats de la ciutat, així com de les accions directes que en aquest tema desenvolupa l’Ajuntament de L’Hospitalet.



2. Objectius

La Promoció i la Defensa dels Drets Humans és un eix transversal de les polítiques im-plementades per l’Ajuntament de L’Hospitalet, pel que fa imprescindible una voluntat de treball intersectorial i interdepartamental . Això suposa espais de trobada i col·laboració dins de l’Ajuntament per tal d’actuar de manera coherents en totes les polítiques que s’implementen.

Com a objectius específics del Pla de Sensibilització hem volgut promoure i enfortir l’educació per la pau i els Drets Humans, mitjançant la Cultura de la Pau i el respecte pels Drets Humans com a eina pràctica de millora de la convivència social a l’Hospitalet. També, hem volgut projectar polítiques de pau i drets humans en el conjunt dels àmbits de govern local i donar suport al teixit social que hi treballa, i ho hem aconseguit mitjan-çant diverses actuacions que a continuació es presenten.



3. Contingut del Pla

1. Fundació Solidaritat UB “PROMOCIÓ DELS DRETS HUMANS I LA CULTURA DE PAU I SUPORT A LES AC-TUACIONS MUNICIPALS EN AQUESTA MATÈRIA.”

Aquest projecte , tal i com pretenia a la formulació inicial, ha aconseguit mantenir l’Edu-cació pel Desenvolupament, els Drets Humans i la Pau, i la Cooperació a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat com a una referència constant en l’educació dels infants i els joves,la qual cosa els sembla especialment rellevant en aquests moments en que exis-teix el perill de caure en una banalització de la percepció de les desigualtats a escala global i un tancament en els propis problemes interns de cadascú i del seu entorn més immediat. Una percepció que, al seu torn, tendeix a perdre la perspectiva i la capacitat d’anàlisis a nivell global de la ciutadania per entendre la pròpia crisi en la que ens trobem immersos.

Amb aquest projecte s’ha contribuït a la comprensió del professorat sobre les comple-xes relacions internacionals, les arrels de l’actual situació de desigualtat i les formes de participació ciutadana.

S’han ofert recursos útils que facilitin al professorat la introducció d’aquestes temàtiques en el desenvolupament de la seva programació educativa, en àrees i etapes curriculars específiques.

S’ha disposat d’informació quantitativa i qualitativa sobre els usos que aquests recursos ha realitzat el professorat i els resultats amb l’alumnat.

S’ha promogut la formació permanent del professorat en relació a la integració d’aques-tes temàtiques en el currículum sorgit de l’última reforma educativa l’any 2007.

D’altra banda, s’ha continuat donant suport tècnic a les actuacions municipals en aquest camp a molts nivells, la qual cosa, en un moment difícil també per a les administracions locals des del punt de vista de la seva capacitat de desplegar eficientment polítiques pú-bliques també en l’àmbit de la cooperació, pensen que, també és especialment rellevant.



2. SICOM. Solidaritat i Comunicació “MÓN OBERT.”

“Món Obert” ha pogut complir amb tots els compromisos adquirits amb l’Ajuntament. El programa ha comptat amb dues parts diferenciades.

La primera hora, dedicada a la tertúlia i la reflexió sobre les novetats que la política in-ternacional i a cooperació al desenvolupament han aportat en el decurs de la setmana, amb experts del món de la cooperació, la política i la solidaritat internacional, a més dels membres de SICOM que hi ha intervingut.

A la segon hora del programa hi ha hagut seccions “L’Hospitalet coopera” i els “Contes del Món”, espais de reflexió sobre la crisi econòmica internacional- “Tinguem la crisi en pau”, amb Josep Cabayol i espais mensuals dedicats a analitzar la problemàtica de l’habitatge, de la salut pública i la crisi econòmica. Una secció dedicada als Drets Hu-mans, coordinada amb Amnistia Internacional. “Món Obert” s’ha pogut seguir en direc-te per www.digital-h.cat i els arxius corresponents s’han penjat a http://www.digital-h.cat/web/radio/programa/tags/MónObert. 3. Comissió de Festes “La Gresca” Collblanc- La Torrassa “XVII FESTA DE LA DIVERSITAT.”

L’èxit de la Festa de la Diversitat de L’Hospitalet ha estat molt important i així ho demostra la quantitat de persones que varen participar en més d’un centenar d’activitats organitzades per ONG’S, entitats, col·lectius d’immigrants, entitats medi ambientals i la Comissió de Festes.

Enguany han participat un total de 67 entitats. Ha comptat amb participació de més de 6.000 persones als actes .

A més de les campanyes de sensibilització, dels debats, dels projectes solidaris i de coo-peració i de les exposicions també va haver espai pel joc, els tallers, les mostres gastronò-miques, el circ i la música. Tot plegat va ajudar a assolir un any més el principal objectiu de la Festa: Crear un espai de convivència Intercultural on els veïns i les veïnes del barri, i per extensió de tota la ciutat i de l’Àrea Metropolitana, compartissin reflexió, cultura i diversió.

Difusió: Edició de 1000 exemplars de cartells, 15.000 opuscles,3 pancartes, notes de premsa. Anuncis al butlletí (editats 3.000 exemplars), anunci i programació al butlle-tí de l’entitat (3.000 exemplars), anunci i programació al opuscle del districte (40.000 exemplars) invitacions via correu electrònic a 3.000 contactes de la base de dades del Programa de Cooperació i Solidaritat.



4. Ajuntament de L’Hospitalet. Programa de Cooperació i Solidaritat “CREACIÓ PÀGINA WEB DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT.”

Des del Programa de Cooperació i Solidaritat, hem volgut crear una plataforma web per poder promocionar, comunicar i difondre les diferents activitats i projectes que desen-volupem.

L’Objectiu d’aquesta web és, tant els ciutadans de L’Hospitalet, com les entitats de co-operació, ONG’s i sindicats o població en general, tinguin accés al treball que realitzem des del programa.

El contingut d’aquesta web serà de textos i fotografies pròpies del Programa, Agen-da d’actes i activitats, notícies d’esdeveniments destacats propis i de les entitats del Consell Municipal de Cooperació, Vídeos de les activitats, Documents per descarregar, documentació administrativa i informació en relació al Programa de Cooperació i Soli-daritat i un Cercador.

http://www.l-h.cat/proves/webs/cooperacio/inici.aspx

La web comptarà amb una versió en català coma llengua inicial i per defecte, també hi haurà una versió en castellà, anglès i francès.

5. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. Programa de Cooperació i Solidaritat “TALLER DE CÒMIC.”

Com a eina formativa, aquest any, ens hem proposat enfortir la Cultura de Pau i conti-nuar lluitant per la defensa dels Drets Humans, mitjançant un nou medi de comunicació que segueixen especialment els nens i nenes, com és el Còmic, donat que és una eina que ens apropa, encara més, als infants i als més joves.

Aquesta activitat s’ha realitzat en tres centres educatius de L’Hospitalet, Centre d’Estu-dis Joan XXIII que ha comptat amb la participació de dos grups de 26 nens/-es per grup de 14-15 anys d’edat, l’Escola Sant Jaume de la Fep també amb dos grups d’alumnes de 27 nens/-es entre 14-15 anys i l’IES Rubió i Ors que va comptar amb la participació d’un grup d’educació ètic- cívics, de 24 alumnes amb edats compreses entre 14 i 15 anys.

Un cop es van realitzar els tallers a les escoles, per tal de motivar encara més l’alumnat a que participés en aquesta acció, hem realitzat un concurs de tots els dibuixos de còmics realitzats. Va haver un primer i segon premi que consta d’un diploma i un lot de còmics i dues entrades pel proper Saló del Còmic i cinc accèssits on també es van repartir diplo-mes i lots de còmics.



L’acte de l’entrega de premis, vam poder comptar amb la presència de: Sra. Núria Ma-rín, Alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, Sr. Didac Ramírez, Rector de la UB, Sr. Xavier López, Director de la Fundació Solidaritat UB i Sr. Carles Santamaria, President de FICOMIC.

6. Acció Solidaria IGMAN “L’H A ONGC: TRANSFORMACIÓ SOCIAL DES D’UNS PERSPECTIVA MEDI AMBI-ENTALISTA”

El projecte presentat per aquesta entitat, s’ha complert perfectament dins del calendari pre-vist. Un any més han pogut realitzar els objectius proposats, on l’ Espai Verd, la secció especial D’ONGC, ha esdevingut, un any més, un mitjà per promoure la responsabilitat i la preocupació ambiental que des de sempre ha caracteritzat el nostre ajuntament.

Es valora de manera positiva l’execució del projecte ja que els 4 números publicats al llarg d’aquest any, han enfortit encara més els llaços entre la revista i l’ajuntament de L’Hospitalet, acostant a problemàtiques ambientals globals i locals, tant els professionals com el que té inquietuds en el món del desenvolupament.

Es pot seguir l’evolució d’aquesta iniciativa dins la web : www.revistes_ongc.cat

7. Cruz Roja Española “EXPOSICIÓ A L’HOSPITALET: L’ACCIÓ HUMANITÀRIA, UNA RESPOSTA COORDI-NADA.”

Aquesta exposició, ha servit per fer campanya vers la sensibilització explicant què és i quins objectius té l’acció humanitària, com es duu a terme des del procés d’activació des del moment de l’emergència fins el moment de l’arribada sobre el terreny tant dels recursos humans com materials.

Prèviament a la inauguració de l’exposició, es va fer la tasca de preparació i coordinació amb diferents recursos per la seva posada en marxa. L’exposició es va inaugurar el 2 de novembre i va estar oberta fin el 25 del mateix mes. El lloc on estava ubicada era l’Espai Harmonia, dins del barri Centre de la ciutat.

L’acte d’inauguració es va presentar el mateix dia 2 de novembre i va comptar amb la presència de la Sra. Mercè Perea (presidenta del Consell Municipal de Cooperació i 2ª Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de L’Hospitalet), i el Sr. Alfonso Salmerón (regidor del districte de la ciutat on es duia a terme l’exposició.



Aquesta acció de sensibilització ha ajudat a entendre més i millor les característiques i també els entrebancs de les emergències internacionals i de la corresponent resposta per socórrer i donar suport a diferents tipus a la població afectada del territori en qüestió.

8. Associació Tres Quarts per Cinc Quarts “L’HOSPITALET PELS DRETS HUMANS” Aquest any, des d’aquest associació, s’ha aconseguit complir amb l’objectiu principal del pro-jecte, continuar estenent i ampliant el treball de sensibilització ciutadana vers els temes soci-als, la cultura de pau, els drets humans, cooperacio´, solidaritat, Objectius del Mil·lenni, etc.

El seu treball ha tingut la pretensió de donar més eines als ciutadanes per aprofundir en la conformació d’un coneixement més ampli i la sensibilització´, i conseqüentment a través de la participació, un enfortiment del teixit de la societat civil i del paper que aquesta ha d’assumir en la defensa dels Drets Humans.

-“Quin futurs ens espera?, la crisi i el model de societat”, el dimarts 18 d’octubre al Au-ditori Barradas.

-“El model de cooperació internacional” , el dijous 27 d’octubre al Auditori Barradas.

9.Universitat de Barcelona “EDICIÓ D’UN LLIBRE-GUIA ONLINE SOBRE CONFLICTES POLÍTICS I DRETS HU-MANS A ÀSIA”

El projecte subvencionat al llarg de l’any ha donat com a resultat la confecció del nou portal d’Internet Conflictes d’Àsia, des d’on es difonen les claus per entendre alguns dels conflictes que actualment sacsegen el conflicte asiàtic. El portal incorpora la descàrrega de documents digitals en format PDF que també pretenen la publicació de les dades en versió impresa. In-corpora en aquesta primera fase una descripció detallada de vuit conflictes asiàtics relacionats amb la geopolítica, l’obtenció de recursos, les lluites d’alliberament nacional, disputes ideolò-giques, els processos de recolonització, etc. Els vuit conflictes seleccionats han estat: Tibet, Papua Occidental, Caixmir, Naxalites, Nagaland, Tailàndia del Sud, Illes Kurils i Tàmils.

Tots els informes han estat elaborats per especialistes en la matèria de dues institucions catalanes (Universitat de Barcelona i Casa Àsia): Joan Oliver, Bernat Masferrer, Daniel Gomà i Josep Lluís Alay.

Aquesta edició online la podeu trobar a: www.asiaconflictes.cat



10. Associació Udutama “EXPOSICIÓ: EL REPTE DE LES MINORIES ÈTNIQUES DAVANAT LA GLOBALITZACIÓ. EL CAS DELS AKHA”

Des de l’Associació Udutama, han presentat una exposició de sensibilització en la qual recolza les minories ètniques desprotegides davant la globalització; amb aquesta expo-sició, han aconseguit donar a conèixer aquesta cultura i la seva problemàtica mitjançant la riquesa d’altres formes de vida com dels perills de la globalització uniformitzant de la qual tots formem part.

L’exposició ha anat dirigida a tot tipus de públic, i es va realitzar del 26 de Juliol al 30 d’Agost.

Els objectius previstos han estat assolits, s’ha donat a conèixer la cultura dels Akha, minoria ètnica del nord de Tailàndia, Myanmar, Laos i sud de la Xina, s’ha exposat la realitat socio-econòmica i política dels Akha i la seva problemàtica en relació amb la cultura hegemònica occidental i hem provocat el punt de reflexió sobre els perills d’una globalització uniformit-zant, les conseqüències per a tothom que pot suposar la pèrdua de les formes de vida d’una minoria ètnica o cultural i la manera que tenim de poder fer front a aquesta problemàtica.

11. SICOM, Solidaritat i Comunicació “PROJECCIÓ I XERRADA: LA LÍBIA POST- GADAFI”

Aquest acte es va dur a terme el 8 de novembre a la sala d’acte del Centre Cultural Metro-polità Tecla Sala, l’objectiu va ser sensibilitzar a la ciutadania del impacte sobre els Drets Humans a causa de la Guerra Civil a Líbia i com s’ha implicat la Comunitat Internacional.

La xerrada va comptar amb nombrosos experts: Nicolás Cortés Rojano, Assessor Tècnic de Cooperació de l’Àrea d’Alcaldia- Presidència de l’Ajuntament de L’Hospitalet, Elisabet Cortiles, periodista i autora del film “La Líbia pre- revolta”, Flavio Signore, documentalista i autor del documental “Líbia Freedom Mia Mia”, Francesc Parés, fotògraf d’IGMAN Acció Solidaria i autor del documental “ Líbia, Guerra i Petroli, Islam i Democràcia”, Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau, Daniel Gómez Cañete, President de l’Associació per l’estudi dels recursos energètics (AEREN-ASPO, Spain), Mariano Marzo Carpio, Catedràtic i professor de recursos energètics i geologia del petroli de la Universitat de Barcelona, Antoni Segura i Mas, Catedràtic d’Història contemporània i codirector del centre d’estudis històrics internacional de la Universitat de Barcelona i el Sr. Josep Ca-bayol, com a presentador i moderador de l’acte, president de SICOM.



12. ONGD Al- Karia “COOPERACIÓ AL MARROC. ENFORTIMENT DEL TEIXIT PRODUCTIU, UNA EINA DE DESENVOLUPAMENT”

El 23 de novembre es va realitzar l’acte de sensibilització, al Centre Cultural Collblanc – La Torrassa com una acció de difusió del projecte Reforçament del Palmeral d’Afanour, Tinghir, Marroc, es van tractar els temes següents, Reforçament del Palmeral d’Afanur, la cooperació en temps de crisis i la cooperació des del punt de vista dels beneficiaris, en aquest acte també es va visualitzar el reportatge: Reforáment del Palmeral d’Afanour editat al llarg del projecte, es pot veure a: http://vimeo.com/33790745

La valoració d’aquest acte és molt positiva ja que els assistents van poder participar en tot moment, el visionat del DVD va ser un èxit ja que era un tema que interessava als as-sistents i la eina visual utilitzada va ser molt ben acollida perquè mostrava d’una manera il·lustrativa el resultat del projecte i en general els avantatges de treballar en la línea del reforçament del teixit productiu en els països del sud.



4.Cronograma

G F M A M J J A S O N D

A1.Promoció dels Drets Humans i la Cultura de Pau i suport a les actuacions municipals en aquesta matèria

x x x x x x x x x x x x

A2. Món Obert x x x x x x x x x x x x

A3. XVII Festa de la Diversitat x

A4. Creació pàgina web de Cooperació i Solidaritat x x x x x x x x x x x x

A5. Taller del Còmic x x x x x x x x x x x x

A6. L’H a ONGC: Transformació social des d’una pers-pectiva medi ambientalista


A7. Exposició a L’Hospitalet: L’Acció Humanitària, una resposta coordinada

x

A8. L’Hospitalet pels Drets Humans x x x x x x x x x

A9. Edició d’un llibre-guia online sobre conflictes polí-tics i Drets Humans a Àsia


A10. Exposició : El repte de les minories ètniques da-vant la globalització. El cas dels Akha

x x

A11. Projecció i Xerrada: La Líbia Post- Gadafi x

A12. Cooperació al Marroc. Enfortiment del teixit pro-ductiu, una eina de desenvolupament

x



5. Valoració

El Pla de sensibilització 2011 és el producte de valoracions d’experiències anteriors i dels seus punts forts i punts febles.

Partim d’un coneixement acumulat i d’una experiència que fan palès que per obtenir un impacte efectiu en les accions que duem a terme és necessari tenir unes estratègies i uns objectius definits, reals i que es puguin aconseguir i tècniques que a llarg o curt termini han d’atorgar coherència a totes les activitats que es posen en pràctica.

La població de l’Hospitalet ha tingut un fàcil accés a la informació sobre la Cultura de Pau i defensa de la Promoció del Drets Humans a través dels diferents instruments adaptats a cada edat i col·lectiu.

Els valors de la Cultura de Pau i la Defensa dels Drets Humans han arribat a un gran nombre de persones i han generat processos de reflexió i canvis d’actuació positius, millorant la convivència social.

Hem potenciat a L’Hospitalet una major consciència crítica i sensibilitat solidària entorn a les injustícies i als desequilibris Nord/ Sud amb el suport d’entitats i ONG’s de L’Hos-pitalet.

Moltes de les entitats que participen en l’elaboració del pla de sensibilització, són les entitats del Consell Municipal de Cooperació, CMC, que és un òrgan de participació de les associacions ciutadanes i organitzacions no governamentals que tenen com a ob-jecte fonamental de la seva activitat la sensibilització i la cooperació i l’ajut humanitari als països en vies de desenvolupament. Té caire deliberant i consultiu, amb funcions assessores en matèries relacionades amb la cooperació i la solidaritat internacional. El Consell es reuneix trimestralment de manera ordinària, i amb possibilitat de realitzar sessions extraordinàries

També hem donat a conèixer i hem potenciat el codesenvolupament com una eina per millorar les relacions Nord/ Sud i implicar-hi tots els actors per a un veritable desenvolu-pament integrador.

I, finalment, hem fet que el teixit associatiu de L’Hospitalet pugui disposar de les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca de sensibilització sobre Drets Humans i Cultura de Pau.

6. Annexes



Activitat 1: Fundació Solidaritat UB “Promoció dels Drets Humans i la Cultura de Pau i suport a les actuacions muni-cipals en aquesta matèria”

• Mostra de la pàgina web oficial de l’entitat



Activitat 2: SICOM. Solidaritat i Comunicació “Món obert”

• Mostra de la pàgina web oficial de l’entitat• Caràtules dels programes a la web: www.sicom.cat



Activitat 3: Comissió de festes “La Gresca” Collblanc- La Torrassa “XVII Festa de la Diversitat”

• Cartell XVII Festa de la Diversitat• Programa XVII Festa de la Diversitat



Un any més, el parc de la Marquesa acull una de les celebracions més riques, diverses i coloristes de les que es fan a la ciutat: la Festa de la Diversitat de L’Hospitalet.

Al llarg dels anys, aquesta és la XVII edició, la Festa de la Diversitat s’ha consolidat gràcies a l’esforç de les persones que integren la Comissió de Festes de Collblanc-la Torrassa i de tothom que hi participa.

Durant tota la jornada, el parc de la Marquesa esdevé un mostrari de cultures i tradicions que ens apropa els costums de diferents indrets del món dels quals provenen alguns dels veïns i de les veïnes de Collblanc-la Torrassa.

Així, podrem aprendre danses àrabs, tastar la cuina de diferents països africans i sud-americans, gaudir del folklore del Pakistan, etc.

Conèixer i compartir és el primer pas per apreciar i valorar cultures i tradicions. Les aportacions de tota la ciutadania fan que L’Hospitalet sigui una ciutat rica, oberta i participativa.

L’intercanvi cultural és un dels elements més enriquidors i afavoreix la convivència. Tots hem de treballar per mantenir la convivència a la ciutat, als barris, als carrers, a les escales, i això depèn de cadascun de nosaltres.

Tots hi hem de col·laborar perquè tots hi sortirem guanyant.

Núria Marín i MartínezAlcaldessa de L’Hospitalet

ANY INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT

Una definició de voluntari ens fa saber que és l’exercici lliure, orga-nitzat i no remunerat de la solidaritat ciutadana en activitats i pro-grames que van en benefici de la comunitat. Però, segurament, és la paraula compromís la que millor defineix el voluntari.

Una persona voluntària és una persona compromesa, que compleix unes obligacions per les quals ha donat la seva paraula. No en té prou de complir amb el previst o l’estipulat, sinó que s’hi implica per donar el millor de si mateix a fi d’aconseguir l’objectiu. La persona voluntària és generosa i canalitza tot el seu esforç a proporcionar un alt nivell de benestar a la seva comunitat. S’hi sent bé, en el seu compromís, fins al punt que no percep aquest fet com una càrrega. En realitat, és la seva manera de transformar-ne l’entorn per mitjà del servei als altres.

És per això que som de nou aquí, en aquesta Festa de la Diversitat solidària i compromesa, plena de persones voluntàries que donen el millor de si mateixes, que intenten transformar una realitat injusta, que hi afegeixen valors de respecte i convivència i que pretenen construir un món d’igualtat i justícia social.

Sigueu benvinguts i benvingudes.

Comisió de Festes de Collblanc-la Torrassa

Diumenge, 5 de juny Parc de la Marquesa

XVII FESTA de laDIVERSITAT de L’HOSPITALET

2011



ACTUACIONS I ESPECTACLES

17 h Cercavila pel parc A càrrec de l’Asociación Fraternidad Reyes Morenos Fanáticos

17.20 h Actuació del grup musical àrab Hamid PanjaouiAsociación Cultural MediterráneaEspai alternatiu 18 h Espectacle de circ per a tots els públics Amb la Companyia Bauala Espai central Amb la col·laboració de La Resistència

19.10 h “Les dones de L’Hospitalet teixim el nostre futur”Grup de dones de L’HospitaletEspai alternatiuHo coordina el Centre d’Estudis de L’Hospitalet

19.30 hActuació del grup musical Buritaca, que interpretarà música worldbeatAmb la col·laboració de La ResistènciaEspai central

21 h Música de hip-hop i jazz, amb l’actuació del grup TerracotaAmb la col·laboració de La ResistènciaEspai central

Espai familiar de 0 a 3 anys: La caseta de les palmeres, taller de maquillatge multicultural

i joieria creativa A càrrec de Mabaloris TxusguiAssociació Educativa Ítaca

Taller de xapes contra la violència domèsticaVocalia de la Dona de Can Serra i Collblanc-la Torrassa

Tallers de danses àrabs; tómbola solidària Fundació Akwaba

Taller per a infants: M’agrada la Creu Roja Creu Roja L’Hospitalet

Tallers diversosJoves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS)

Taller d’henna Asociación Almouna

Taller de fumadors actius; taller d’higiene bucodental; taller d’alimentació infantil de 3 a 11 anys; taller d’activitat física per a nenes de 4 a 6 anys, i taller

de prevenció de la diabetis Campanya de promoció i prevenció de salut: la tuberculosi

Àrea Bàsica de Salut Collblanc-la Torrassa

Taller de cal·ligrafia àrab; taller de tatuatges amb henna

Associació Wafae

ESPAI DE JOCS, TALLERS, ACTIVITATS I CAMPANYES


Tertúlies de cafè solidari, taller de manualitats i campanya de recollida d’aliments Botiga solidària, amb l’associació Entreveïns/veïnes de L’HospitaletAssociació de Veïns de Collblanc-la Torrassa

Taller d’estampació de samarretes Associació Entreveïns/veïnes de L’Hospitalet

Campanya “No siguem babaus. Oci actiu en col·lectiu” Taller de xapes i venda de productes

Joventut Obrera i Cristiana (JOC)

Tallers amb els lemes: “Flores por la paz”. “Mi mundo dibujado”. “Escribe un cuento”Associació de famílies acollidores de nens sahrauís

Taller amb el lema: “Dibuixem un món que ens uneixi a totes” Grup de dones de Collblanc-la Torrassa

Taller de maquillatge AAT

Taller de xapes, joc del Memory i campanya de llibres solidaris

Catratxhos (Associació de cooperació amb Hondures)

Taller de contes amb el lema “Lluna de plata” Fundació Campaner

Taller de bijuteriaFundeo (Montse Valero - Bijuteria sostenible)

Taller de mosaic, taller de màscares i taller de maquillatge

Associació solidària Montse Bernat (ASOMOBE)

Venda d’artesania del Senegal i del Marroc Venda de llibres infantils sobre el Marroc Campanya “Pinta un futur millor per a l’Àfrica”

Al karia (Associació catalana de solidaritat per al desenvolupament sociorural del Tercer Món)

Tallers diversosFederación de Entidades de Ecuatorianos en Catalunya

Taller d’hennaAssociació Catalandaoud

Taller de plastilina i taller de dibuixAsociación de Amigos del Camino de Santiago de L’Hospitalet

Taller d’henna i taller de cal·ligrafiaAsociación Cultural Mediterránea

Taller de punts de llibres Fundació Cristal

Taller de mandales de llana anomenats “ojitos de dios” (teixits precolombins)Asociación Intercultural Latinoamericana DosMundosMil

Campanya al voltant del consum justXarxa de consum solidari



Mostra d’artesania de NicaraguaAssociació Vincles Ahimsa

Mercat d’intercanvi de consum de productes ecològicsAsociación Waslala

Mercat de roba amb materials reciclats Cosiendo Trapos

Bijuteria creativa Asopxi (Associació de suport a les organitzacions de suport xilenes)

Tallers de manualitatsFundació Benallar

Tallers amb el lema “Búscalo y lo encontrarás”Mujeres pa’lante - Maloka

Bijuteria creativa Residència Collblanc Companys Socials

Taller de maquillatge facial per a animals Biosfera (Associació d’educació ambiental)

Jocs per a nens i nenes Massatges

CEDESO (Asociación Centro de Desarrollo Social)

Taller de teràpia assistida amb gossos Programa amb el lema “Una pota per la discapacitat” Taller de teatre amb el lema “La capacitat de l’art”

Associació Coordinadora de Col·lectius de Disminuïts de L’Hospitalet


Tallers de pintura, de flors de paper, de màscares, de plastilina i de trenes africanesCB Santiago

Taller d’art urbà Associació Cultural L’Hurbart

Tómbola solidàriaSILO

Tallers de macramé i de pinturaProjecte XIC impulsat pel Pla integral Collblanc-la Torrassa

Joc del Mil·lenniCC ONG Ajuda al Desenvolupament

Taller d’henna i taller de cal·ligrafia àrabAsociación Cultural Árabe de Educación y Enseñanza

Mostra d’artesania de l’Índia i comerç solidariFundación Vicente Ferrer

Tallers al voltant de la no-violència amb els lemes “Milers de cares per la nació humana universal” i “L’arbre dels desitjos”Solidaritat amb el Senegal

Campanya de donació de sang (Unitat mòbil)Associació de Donants de Sang de L’Hospitalet

Campanya “L’Hospitalet sense vies”Plataforma ciutadana L’Hospitalet sense Vies

ENVELAT DE DEBATS

11 hTaula rodona: “Un projecte de diversitat. Experiències vitals compartides”. Amb la participació del Servei de Mediació Comunitària i veïns participants.

12 h Projecció del vídeo: Projectes Akwaba

12.30 hXerrada: “Prevenció de la diabetis”, a càrrec de l’Àrea Bàsica de Salut de Collblanc-la Torrassa

13 h Taula rodona: “Com afecten les retallades en sanitat als col·lectius més vulnerables”, amb la participació de Miguel Mansergas, de la Federació de les Associacions de Veïns de L’Hospitalet; Lola Castro, professional del sistema públic de salut de L’Hospitalet ), i Dempeus per la Salut Pública (Col·lectiu de persones en defensa del sistema nacional de salut)

16 h Concurs Play/Wii: “Reivindicant espais públics dignes per a joves”, a càrrec de Joventut Obrera Cristiana (JOC)

17.30 h Conferència: “Cómo una pequeña ONG puede hacer grandes cosas”, a càrrec de CC ONG Ajuda al Desenvolupament

ESTANDS I EXPOSICIONS

Estands informatius de les ONG, associacions, entitats mediambientals i col·lectius participants

Exposició i venda de productes de comerç just Mostra i venda d’artesania de diversos països Mostra i venda de productes ecològics

Artesania marroquina. Associació Wafae Mostra d’artesania equatoriana. Federación

de Entidades de Ecuatorianos en Catalunya Comerç just i artesania africana: exposició

de projectes. Fundació Akwaba Art antic africà. ETANE (Equip de Treball de l’Àfrica

Negra a l’Ensenyament) Exposició d’invertebrats marins. Biosfera Exposició: “Un millón de firmas por la libertad de los

cinco”. Mostra d’artesania. Defensem Cuba Artesania del Marroc. Asociación Cultural Árabe de

Educación y Enseñanza Exposició de projectes del Marroc. Al-karia Exposició: “Ajut humanitari. Haití un any després”.

Creu Roja L’Hospitalet Exposició: “Ellos también”. Associació de famílies

acollidores de nens sahrauís Mostra d’artesania de Nicaragua. Associació Vincles

Ahimsa Mostra d’artesania de l’Àfrica negra. Koumera Exposició sobre la noma. Fundació Campaner Mostra d’artesania de l’Índia. Fundación Vicente Ferrer



ONG, ENTITATS I COL·LECTIUS PARTICIPANTSAAT • ABS Collblanc-la Torrassa • AfroCat • Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona • Al-Karia • Asociación de Amigos del Camino de Santiago • CEDESO • Asociación Cultural Árabe de Educación y Enseñanza • Asociación Cultural Mediterránea • Asociación de Desarrollo y Cooperación Los Ríos del Progreso • Asociación Fraternidad Los Reyes Morenos Fanáticos • Asociación Intercultural Latinoamericana DosMundosMil • Asociación Pak-Català • Asociación Violeta contra la violencia de género • Asociación de Disminuidos Físicos de L’Hospitalet • Asopxi • Associació Vincles Ahimsa • Associació Almouna • Associació Catalana de Dominicans a Catalunya • Associació Catalandaoud • Associació Coordinadora de Col·ectius de Disminuïts de L’Hospitalet • Associació Cultural L’Hurbart • Associació de Donants de Sang de L’Hospitalet • Associació de famílies acollidores de nens sahrauís • Associació de Veïns de Collblanc-la Torrassa • Associació Educativa Ítaca • Associació Solidària Montse Bernat (ASOMOBE) • Associació Wafae • Fundació Benallar • Biosfera • Catratxhos • CB Santiago • CC ONG Ajuda al Desenvolupament • Centre d’Estudis de L’Hospitalet • Colectivo Maloka. Mujeres pa’lante • Comissió d’Entitats Collblanc-la Torrassa • Conductors Solidaris TMB • Cosiendo Trapos • CPEB (Bolívia-España ) • Creu Roja L’Hospitalet • Defensem Cuba • ETANE • Fedelatina • Federació d’Associació de Veïns de L’Hospitalet • Federación de Entidades de Ecuatorianos en Catalunya • Fundació Akwaba • Fundació Campaner • Fundació Cristal • Fundación Vicente Ferrer • Fundeo (Montse Valero - Bijuteria sostenible • Grup de dones de Collblanc-la Torrassa • Joventut Obrera i Cristiana (JOC) • Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) • Koumera-Senegal • La Casa de Nicaragua • La xarxa de consum solidari • Mabaloris Txusqui • Projecte XIC. Pla integral Collblanc-la Torrassa • Plataforma L’Hospitalet sense Vies • Programa Municipal per a la Dona • Residència Collblanc Companys Socials • Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament de L’Hospitalet • SILO • Solidaridad con el Senegal • Vocalia de dones de l’Associació de Veïns de Can Serra • Vocalia de dones de l’Associació de Veïns de Collblanc-la Torrassa • Waslala

Present i futur d’un poble refugiat, en conveni amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de L’Hospitalet

XERRADES A L’HAIMA

19 h Projecció de la pel·lícula: Gracias Garmi, la vida diària d’un poble de Mali

ENVELAT DE DEBATS

La Comissió de Festes es reserva el dret de fer els canvis d’activitats i horaris que consideri oportuns.



Activitat 4: Ajuntament de L’Hospitalet. Programa de Cooperació i Solidaritat “Creació pàgina Web del Programa de Cooperació i Solidaritat”

• Mostra de la pàgina web oficial



Activitat 5: Ajuntament de L’Hospitalet. Programa de Cooperació i Solidaritat“Taller de Còmic”

• Butlleta d’inscripció• Programació dels tallers a les escoles• Invitació a l’acte• Fotografia entrega de premis



11 1087-MIC OCTA tallers còmic 1 05/10/11 11:34



11 1087-MIC OCTA tallers còmic 2 05/10/11 11:34



Fundació Solidaritat UB Tel. 93 403 96 12

[email protected]

Programació de tallers de còmic: L’Hospitalet de Llobregat

NOVEMBRE31 1 2 3 4

10.50-11.45h- L'H2FESTIU

16-17h - L'H1

7 8 9 10 118-10h - L'H3 8-10h - L'H4 10.50-11.45h- L'H2

16-17h - L'H1

14 15 16 17 188-10h - L'H3 8-10h - L'H4 10.50-11.45h- L'H2

16-17h - L'H1

21 22 23 24 2510.50-11.45h- L'H2

16-17h - L'H5 16-17h - L'H1

28 29 30 1 2

11.30h-12.30h - L'H5 11.30h-12.30h - L'H516-17h - L'H5

L’H1 i L’H2 Centre Joan XXIII Mª Antònia Cuscó Av.Mare de Déu de Bellvitge, 100, de L’Hospitalet Dos grups:

dijous, un grup d’ètico-cívica (14-15 anys) divendres, un grup amb problemes d’aprenentatge (¿)

L’H3 i L’H4 Escola Sant Jaume de la FEP Sílvia Masgoret c/Santiago Apòstol, 24, de L’Hospitalet Dos grups d’educació Visual i Plàstica (14-15 anys)

L’H5 IES Rubió i Ors Queta Hosté c/Molí, 24, de L’Hospitalet Un grup d’educació ètico-cívica (14-15 anys).



Es

com

pla

uen

a c

onvi

dar

-vos

a l’

acte

de

lliu

ram

ent

del

prem

i Còm

ic p

els

Dre

ts H

uman

s i l

a C

iuta

dani

a G

loba

l, a

l q

ual

opte

n e

ls t

reb

alls

ela

bor

ats

per

l’al

um

nat

de

les

esco

les

de

secu

nd

ària

de

L’H

osp

ital

et d

e L

lob

reg

at d

ura

nt

aqu

est

últ

im

trim

estr

e.

L’ac

te t

ind

rà l

loc

el p

ròxi

m d

imec

res

14 d

e d

esem

bre

, a

dos

qu

arts

de

set

del

ves

pre

, a

l’Au

la R

amón

y C

ajal

de

l’Ed

ific

i

His

tòri

c d

e la

Un

iver

sita

t d

e B

arce

lon

a (G

ran

Via

de

les

Cor

ts C

atal

anes

, 58

5, 1

a p

lan

ta,

de

Bar

celo

na)

.

Bar

celo

na,

des

emb

re d

e 20

11

Núr

ia M

arín

i M

artín

ezA

lca

lde

ssa

Díd

ac R

amír

ez i

Sarr

ióR

ect

or

Salv

ador

Est

eve

i Fig

uera

sP

resi

de

nt

Ajun

tam

ent d

e L’

Hos

pita

let



Activitat 6: Acció Solidaria IGMAN “L’H a ONGC: Transformació social des d’una perspectiva medi ambientalista”

• Portada publicació nº45 de primavera• Portada publicació nº46 de l’estiu• Portada publicació nº47 de tardor• Portada publicació nº48 d’hivern



revi

sta

de

pe

nsa

me

nt

po

lític

, so

lida

rita

t, c

oo

pe

rac

ió i

rela

cio

ns

inte

rna

cio

na

lsO

NG

C

44

Revi

sta

trim

estr

al •

Hiv

ern

201

0 - 2

011

• Núm

ero

44 •

3 €

SUPLEMENT

paucat

Experiències de pau i

transformació socialONGCrevista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals

44

Col·leccionable de fotografies

Escenaris locals en un

món globalitzat

Làmina 15:

KalashAbstracts in English • Resúmenes en español

Àfrica: ous paradigmes per a la cooperació · Sudan del SudA (re)voltes amb l’autodeterminació · Un acord als Grans Llacs?

Rússia: morir a la presó • Els ODM: repte pendentProstitució ‘made in China’ • Documentals i compromís

La moneda social a Girona • La síndrome de Williams

portada44.indd 1 25/02/11 11:07



revi

sta

de

pe

nsa

me

nt

po

lític

, so

lida

rita

t, c

oo

pe

rac

ió i

rela

cio

ns

inte

rna

cio

na

lsO

NG

C

4546

Núm

ero

esp

ecia

l • P

rim

aver

a -

Est

iu 2

011

• N

úmer

o 4

5/4

6 •

3 €

SUPLEMENT

paucat



45-46

Col·leccionable de fotografies


món globalitzat

Làmina 16:

La detenció de

Mladic

Abstracts in English • Resúmenes en español

FSM - Dakar ’11: Cândido Grzybowsky · Josep Manel Busqueta · Jaume Botey · Jordi Calvo Benoît Cros · Francisco Ferrer · Iolanda Fresnillo · Sophie Gergaud · Carles Gil · Dani Gómez-Olivé · Juan I. Latorre · Marta Macias · Manuel Manonelles · Arnau Matas · Òscar Mateos · Myriam Merlant · Helena Vicente Charles le Bon Messe · Martí Olivella · Eulàlia Reguant

Treva forçosa a la Costa d’Ivori • Rescatar i enfonsar la societat?De l’economia de guerra a la de pau • La plaça es diu Catalunya

Entrevistes: Lluís Llach • Gustau Nerín • F. Mayor Zaragoza

portada45.indd 1 29/06/11 12:21



revi

sta

de

pe

nsa

me

nt

po

lític

, so

lida

rita

t, c

oo

pe

rac

ió i

rela

cio

ns

inte

rna

cio

na

lsO

NG

C

47

Rev

ista

tri

mes

tral

• T

ard

or

2011

• N

úmer

o 4

7 •

3 €

SUPLEMENT

paucat



47

Col·leccionable

de fotografies


món globalitzat

Làmina 17:

Comunitats gitanes

de CatalunyaAbstracts in English • Resúmenes en español

Noms propis: Saskia Sassen · Josep Lluís Cleries · Eva Piquer · Jovan Divjak

Feminisme, educació i violència• El Kurdistan condemnatUltimàtum al Sàhara Occidental • La fam a la Banya d’Àfrica

L’autodeterminació i la pau a Euskadi • Sense boscos a la terra?

portada47.indd 1 11/11/11 12:25



revi

sta

de

pe

nsa

me

nt

po

lític

, so

lida

rita

t, c

oo

pe

rac

ió i

rela

cio

ns

inte

rna

cio

na

lsO

NG

C

48

Rev

ista

tri

mes

tral

• H

iver

n 20

11-1

2 •

Núm

ero

48

• 3

€

SUPLEMENT

paucat



48

Col·leccionable

de fotografies


món globalitzat

Làmina 18:

Revoltes globals?

Noms propis: Sahar Elsessawy · Samija Lokvancic · Jaume Soler

Taxa Tobin i sentit comú • El menjar i l’especulació financeraBielarús, la fi del somni • Colòmbia espia la solidaritat

Nigèria i la polarització religiosa • Refugiats palestins al Líban

portada48.indd 1 07/02/12 10:18



Activitat 8: Cruz Roja Española “Exposició a L’Hospitalet: L’Acció Humanitària, una resposta coordinada”

• Postal d’invitació a l’exposició



Activitat 8: Associació Tres Quarts per Cinc Quarts “L’Hospitalet pels Drets Humans”

• Targetó Conferència “El Model de Cooperació Internacional”• Targetó Conferència “Quin futur ens espera?”



ww

w.l-

hdeb

at.o

rg

Dijo

us

27 d

’oct

ub

re d

e 20

11,

a le

s 19

h. E

ntr

ada

lliu

re

au

dit

or

i B

ar

ra

da

sR

amb

la J

ust

Oliv

eras

, 56,

L’H

osp

ital

et.

Met

ro L

1 R

mb

l. Ju

st O

liver

as. T

el.:

93 3

37 7

9 62

EL M

OD

EL

DE

CO

OPE

RAC

IÓ

INTE

RNA

CIO

NA

LEN

L’A

CTU

AL

CO

NJU

NTU

RA

ECO

NÒ

MIC

A

L’H

am

b e

ls D

ret

s H

um

an

s



Ara

fa u

ns m

esos

, L’H

ESP

AI D

E DE

BAT

va in

iciar

el p

rogr

ama

“L’H

am

b el

s D

RETS

HU

MA

NS”

, per

tal

de

col·l

abor

ar e

n la

sen

sibi-

litza

ció d

e la

ciu

tada

nia

enve

rs e

ls Dr

ets

Hum

ans,

la C

oope

ració

, la

Sol

idar

itat,

etc.

amb

una

mira

da o

bjec

tiva

i mol

t ad

equa

da a

la

situa

ció a

ctua

l.

Avui

, mili

ons

de p

erso

nes

arre

u de

l món

pat

eixe

n sit

uacio

ns d

’inse

-gu

reta

t, in

just

ícia,

mar

gina

ció i

indi

gnita

t. La

cris

i eco

nòm

ica a

ctua

l ha

agr

euja

t en

mol

tíssim

s ca

sos

aque

st p

anor

ama,

i l’a

ugm

ent

de

la p

obre

sa q

ue a

ques

ta c

risi e

stà

com

port

ant,

conc

ulca

els

D

rets

Hum

ans

mes

bàs

ics

–eco

nòm

ics

i soc

ials

– d’

una

gran

pa

rt d

e la

pob

laci

ó m

undi

al, t

ant

del t

erce

r m

ón, c

om d

els

mes

feb

les

del

prim

er m

ón. L

a pr

ivació

del

dre

t a

un h

abita

tge

dign

e, a

l’alim

enta

ció, a

la s

anita

t, a

les

llibe

rtats,

a la

igua

ltat,

a la

to

lerà

ncia

, a la

solid

arita

t, só

n no

més

alg

uns e

xem

ples

.

Els

prin

cipal

s líd

ers

polít

ics m

undi

als

han

apar

cat

les

poss

ibili

tats

d’

apro

fund

ir en

els

tem

es d

e Dr

ets

Hum

ans

i llib

erta

ts, p

er c

once

n-tra

r-se

exclu

sivam

ent e

n el

resc

at d

el si

stem

a fin

ance

r.

És e

viden

t que

la c

risi e

conò

mica

act

ual é

s d’

unes

dim

ensio

ns e

xtra

-or

dinà

ries,

i que

en

aque

stes

circ

umst

àncie

s to

t que

da c

ondi

ciona

t a

aque

sta

real

itat i

, mal

aura

dam

ent,

la C

oope

ració

Inte

rnac

iona

l tam

-

bé e

s ve

u gr

eum

ent

afec

tada

. És

aque

sta

una

situa

ció c

onju

ntur

al

d’aq

uest

mom

ent?

o, i

nexo

rabl

emen

t, s’

ha d

e pr

odui

r un

can

vi

en e

ls m

odel

s qu

e he

m fe

t ser

vir fi

ns a

ra?

D’aq

uest

es p

regu

ntes

tan

vital

s pe

l fut

ur d

e la

Coo

pera

ció, e

n vo

lem

pa

rlar à

mpl

iam

ent a

mb

els

expe

rts q

ue e

ns a

com

pany

aran

en

aque

st

deba

t i q

ue, d

e be

n se

gur,

ens o

ferir

an re

flexio

ns c

lare

s i p

rofu

ndes

.

Per a

ixò, u

s con

videm

a to

ts a

com

parti

r i p

artic

ipar

en

aque

st d

ebat

, i

mol

t es

peci

alm

ent a

les

entit

ats

i per

sone

s qu

e tr

ebal

len

en

el c

amp

de la

Coo

pera

ció

i la

Solid

arita

t.

Inte

rvin

dran

:

RAFA

EL V

ILA

-SA

NJU

AN

. Dir.

Labo

rato

ri d’

Idee

s de

ISG

LOBA

L. -

Exse

cr. G

ral.

MSF

.

FRA

NCE

SC M

ATEU

. IN

TERM

ÓN

-OXF

AM. -

Pre

s. FC

. d’O

NG

pel

De

senv

olup

amen

t.

NIC

OLA

S CO

RTÉS

. Dir.

Prog

r. de

Coop

erac

ió. À

rea

d’Al

cald

ia.

Ajun

tam

ent d

e L’H

ospi

tale

t.

Mod

erar

à:

ELIS

AbE

T CO

RTIL

ES. P

erio

dist

a. L

ocut

ora

de R

adio

L’H.

Org

anitz

a:

Col·l

abor

en:

Amb

el s

upor

t de:

L’H

ESP

AI D

E D

EBA

T · L

’Ho

spita

let ·

Tel.:

93

338

89 2

5 · E

-ma

il: e

spa

ide

ba

t@p

ang

ea

.org

· W

eb

: ww

w.l-

hde

ba

t.org

ES

PA

I D

E D

EB

AT



ww

w.l-

hdeb

at.o

rg

Dim

arts

18

d’o

ctu

bre

de

2011

, a

les

19,3

0 h

. En

trad

a lli

ure

au

dit

or

i B

ar

ra

da

sR

amb

la J

ust

Oliv

eras

, 56,

L’H

osp

ital

et.

Met

ro L

1 R

mb

l. Ju

st O

liver

as. T

el.:

93 3

37 7

9 62

qu

in f

utu

r en

s es

pera

?la

cri

si i

el m

od

el

de

soc

ieta

t



Dura

nt e

ls da

rrers

mes

os, d

iver

ses h

an e

stat

les v

egad

es

que

des

de L’

H ES

PAI D

E DE

BAT,

hem

trac

tat d

’ana

litza

r la

cris

i ec

onòm

ica,

els

seus

mot

ius

i le

s se

ves

cons

e-qü

èncie

s. I

hem

fet

als

expe

rts q

ue v

enie

n al

s de

bats

no

mbr

oses

pre

gunt

es p

er ta

l d’a

prof

undi

r al m

àxim

en

aque

st te

ma.

I en

s pr

egun

tàve

m, t

ot a

nalit

zant

les

me-

sure

s qu

e s’

esta

n im

plan

tant

a to

ta E

urop

a, s

i les

reta

-lla

des

dràs

tique

s só

n l’ú

nic

cam

í per

sor

tir d

e la

cris

i? i

que

si no

més

s’ac

tua

per c

omba

tre e

l dèfi

cit, c

om e

s pot

re

activ

ar e

l cr

eixe

men

t ec

onòm

ic? i

, fo

nam

enta

lmen

t, qu

in m

odel

de

socie

tat d

ibui

xen

aque

stes

mes

ures

?

I és

en

aque

st a

spec

te q

ue v

olem

apr

ofun

dir

ara.

És

evid

ent q

ue la

cris

i avu

i ja

no é

s co

yunt

ural

, no

és te

m-

pora

l. Ha

esd

evin

gut

una

crisi

glo

bal d

el s

istem

a, q

ue

pot

arrib

ar a

mod

ifica

r m

olts

del

s pa

ràm

etre

s de

vid

a ac

tual

s. De

s de

ls dr

ets

soci

als,

tan

cost

osam

ent

acon

-se

guits

, fins

l’es

tat

del b

enes

tar,

el m

odel

de

soci

etat

que

hem

visc

ut fi

ns a

ra, p

ot p

atir

impo

rtant

s re

talla

des

i mod

ifica

cion

s... H

i ha

opin

ions

en

el s

entit

de

que

res

torn

arà

a se

r co

m fi

ns a

ra. T

enen

fon

amen

t aq

uest

es

opin

ions

tan

dràs

tique

s?

Vole

m a

nalit

zar l

es c

onse

qüèn

cies q

ue a

cur

t i a

mig

ter-

min

i pot

teni

r aqu

esta

cris

i en

la v

ida

de to

ts n

osal

tres.

De b

en se

gur q

ue e

ls ex

perts

ens

pod

en o

ferir

un

anàl

isi

clar i

ent

ened

or, e

n un

tem

a de

tant

a im

portà

ncia

.

Per a

ixò

us c

onvi

dem

a c

ompa

rtir i

par

ticip

ar e

n aq

uest

deba

t.

Inte

rvin

dran

:

AN

TON

CO

STA

. Cat

edrà

tic d

e Po

lítica

Eco

nòm

ica d

e

la U

B.

JOAN

TAPI

A. P

erio

dist

a.

Org

anitz

a:

Col·l

abor

en:

Amb

el s

upor

t de:

L’H

ESP

AI D

E D

EBA

T · L

’Ho

spita

let ·

Tel.:

93

338

89 2

5 · E

-ma

il: e

spa

ide

ba

t@p

ang

ea

.org

· W

eb

: ww

w.l-

hde

ba

t.org

ES

PA

I D

E D

EB

AT



Activitat 9: Universitat de Barcelona “Edició d’un llibre-guia online sobre conflictes polítics i Drets Humans a Àsia”

• Mostra de la pàgina web del projecte• Exemple del submenú de la web• Mostra de l’explicació d’un conflicte



El conflicte del sud de Tailàndia ha estat profundament condicionat per la his-tòria local i les diferències socials, culturals i econòmiques entre la comunitat malaia musulmana que habiten preferentment aquesta zona i la majoria budista de Tailàndia. La relació entre les dues parts ha estat marcada des de fa segles per la tensió i sobretot desprès que a començaments de segle l’actual sud del país va ser incorporat oficialment al regne tailandès. Per sobre de tot, el lloc dels musulmans malais a Tailàndia ha estat marcat per la influència de la seva religió.

El que anomenem el sud de Tailàndia, conegut entre els tailandesos del nord com el “sud profund” és objecte de certa discussió per part dels historiadors i geogràfics. Es troba en la península malaia, braç de territori que inclou també els països de Malàisia i Singapur. En principi, el sud tailandès compren les tres províncies més meridionals: Narathiwat (4.475 km2), Pattani (1.940 km2) i Yala

REGIONS GEOGRÀFIQUES IMPLICADES

Sud de Tailàndia



Conflictes a l’Àsia Sud de Tailàndia

(4.521 km2). No obstant, la majoria d’especialistes hi afegei-xen també la veïna Satun (2.479 km2) i els quatre districtes de majoria musulmana de Songkhla (Saba Yoi, Thepha, Chana, and Na Thawi). Songkhla té una superfície de 7.394 km2.

Els musulmans són una minoria a Tailàndia, on el 90% de la població és de religió budista. Encara que els musulmans es-tan repartits per tot el país, la majoria (80%) es concentra al sud. La població musulmana del sud és principalment d’ètnia malaia, i es diferencien dels thais, la població majoritària del país, per motius religiosos i també culturals i lingüístics, es-tan clarament associats a la cultura malaia de la península on resideixen. En calcula que el 12% de la població tailande-sa és musulmana, encara que algunes xifres rebaixen aquest nombre fins a la meitat. De les cinc províncies que conformen el conjunt del sud de Tailàndia, són de majoria musulmana: Narathiwat (82%), Pattani (81%), Yala (69%) i Satun (68%), és a dir, al voltant del 77% de la població té l’islam com a religió en el conjunt d’aquestes províncies. Songkhla té vora d’un 25% de població musulmana. En el cas d’aquesta província, els musulmans locals han tendit més que en les zones veïnes a casar-se amb budistes, sorgint un grup musulmà conegut como samsam, fruit del mestissatge. A diferència de les més meridionals, la població musulmana de Satun no té una his-tòria de confrontació política amb el poder central tailandès ni amb la majoria budista del país, havent assimilat al mateix temps una certa cultura tailandesa. Per aquest motiu, no han simpatitzat en la seva majoria amb el separatisme polític de les tres províncies més al sud.

Aquestes tres províncies (Narathiwat, Pattani i Yala) són les més hostils al govern de Bangkok. Des del punt de vista econòmic, són les més rurals del país. Apart de l’agricultura,

la població local treballa en la pesca o com a treballadors no qualificats. Són també els territoris amb un índex més baix de succés educatiu. També en el conjunt del país són les provín-cies més pobres i la bretxa amb les altres regions s’ha engran-dit en els darrers anys. De fet, la població musulmana del sud pateix els índexs d’atur més elevats i explica perquè una part cada vegada més gran busquen emigrar de manera temporal a la veïna Malàisia a la recerca de feina.




ANTECEDENTS HISTÒRICS

Enterrament d’un musulmà thai

La regió que configura actualment el sud de Tailàndia formava al segle XV un regne musulmà, el de Patani (no confondre amb la província actual, amb doble t), considerat un dels estats is-làmics més importants. Aquest nom és utilitzat pels grups se-cessionistes que volen crear un estat propi a la regió. Durant els segles següents Patani es va convertir en una potència comercial i un dels centre del islam del sud-est asiàtic. No obstant, malgrat ser un estat malai i un actor molt important a la península malaia, sempre va mantenir relacions estretes amb els successius regnes tailandesos (Ayutthaya, Bangkok, etc.). El 1786 els exèrcits de Siam (nom antic de Tailàndia) van posar fi a la independència de Patani i durant el segle següent els tailandesos van anar reforçant la seva autoritat a la regió. Finalment, l’any 1902 Patani va ser annexionada i va passar a estar oficialment sota sobirania tailandesa malgrat la resistèn-cia d’una part de la població musulmana local. Aquesta sobi-rania va ser confirmada quan el 1909 es va firmar el Tractat de Bangkok entre Tailandia i Gran Bretanya, on la primera cedia les seves possessions més al sud (actualment a Malaìsia) a la corona britànica a canvi de mantenir la seva autoritat sobre les actuals províncies de Narathiwat, Pattani, Yala Songkhla i Satun.

Des de començament del segle XX van sorgir organitzacions musulmanes oposades a la dominació tailandesa. Al principi, estaven liderades per membres de les famílies reials local des-posseïdes del poder i per dirigents religiosos carismàtics. La intensitat del conflicte va anar en relació amb la política dels

governs de Bangkok d’assimilar o de tolerar les tradicions lo-cals. Així, la imposició de normes culturals tailandeses i d’un sistema educatiu nacional i obligatori va portar a diverses re-voltes amb l’objectiu de posar fi a la sobirania tailandesa i, en el cas d’alguns, d’integrar els territoris del sud a la veïna Malàisia.

Desprès de la Segona Guerra Mundial un líder religiós caris-màtic Hajji Sulong bin Abdul Kadir va fundar el Moviment del Poble Patani, de tall autonomista y no separatista, y proclamà les seves famoses “Set Demandes”, reclamant a Bangkok la devolució del poder musulmà a les províncies del sud. Arres-tat en diverses ocasions, Hajji Sulong va morir en custòdia el 1954 i es va convertir en una icona del moviment musulmà del sud de Tailàndia. En els anys 50 i 60 van sorgir diferents organitzacions musulmanes, la majoria d’elles clarament de-fensores de la independència de les províncies del sud. En-tre d’altres destaca el Front Nacional per a l’Alliberament de Patani (el BNPP, defensor d’un islam conservador), el Front Nacional Revolucionari (BRN, més radical i pròxim a les te-sis islamistes) i la Organització Unida per a l’Alliberament de Patani (PULO, partidària d’un nacionalisme més secular que religiós). El recurs a la lluita armada va ser una constant al 70 amb atacs contra l’aeroport de Bangkok, durant una visita de la família reial al sud i atacs contra institucions del govern i de l’administració. Aquest grups es van escindir als anys 80 en multitud d’organitzacions, algunes formant coalicions tempo-rals.




La lluita armada no té en alguns casos una vessant religiosa. té a veure sovint amb el desig de Bangkok de implantar la cultura thai a la regió del sud, al desplaçament de població budista (colonització), el fet de que els musulmans es consi-derin ciutadans de segona classe i menyspreats pels funcio-naris locals d’ètnia thai. Sense oblidar que la distància amb Bangkok (més de 1000 kilòmetres) i el nomenament de gent incompetent portar a la corrupció i als abusos per part de les autoritats locals. Als anys 80 i 90 els problemes de seguretat van disminuir en paral·lel a la consolidació del sistema par-lamentari a Tailàndia i a l’arribada al poder de governs més sensibles a la qüestió dels drets nacionals de les minories, incloses la musulamana.




SITUACIÓ ACTUAL

Encara que el conflicte al sud de Tailàndia existeix des de fa unes dècades, des de finals de 2001 ha donat un salt de qualitat amb la creixent activitat armada d’una insurgència separatista de tall ètnic concentrada primer en les tres pro-víncies més meridionals i que s’ha estès progressivament a les províncies veïnes. El fenomen ha anat en paral·lel a l’auge del moviment nacionalista que Thaksin Shinawatra (primer mi-nistre 2001-2006), defensor de la identitat thai i de la política d’assimilació per part de la majoria thai.

Els estudiosos no es posen d’acord per explicar els mo-tius d’aquesta nova onada de violència al sud del país però s’apunta a un cert suport per part de Malàisia, fet negat pel govern de Kuala Lumpur. La situació és complexa perquè no tota la població musulmana s’oposa al domini tailandès i el fet és que només una minoria dóna suport als grups armats.

El creixement de la violència va lligar probablement amb l’auge del fonamentalisme al sud-est asiàtic i a l’aparició de grups islamistes radicals (cas del PAS a Malàisia) i d’organitzacions vinculades a Al-Qaeda. NO està clar si alguns membres del grups armats han rebut entrenament per Al-Qaeda. Un as-pecte que sobta molt és l’absència d’un lideratge ferm en el sí del moviment de lluita musulmà. No hi han líders destacats, ni grups de persones determinats darrere els diferents grups i, el més sorprenent, l’absència de reivindicacions concretes. Els grups musulmans moderats que participen en la política local basen la seva acció en demandes com la llibertat religiosa i eld ret a utilitzar les llengües locals (els dialectes malais).

Des de la caiguda de Shinawatra el 2006, els governs de Ban-gkok han desenvolupat una política més conciliatòria, inten-tant reforçar l’autoritat civil, castigant a la policia en cas de violació dels drets humans i mantenint oberta la negociació amb els grups separatistes. No obstant, la violència no ha fet més que augmentar des del 2006.

És difícil explicar-ne els motius. Primer, perquè políticament els musulmans han anat adquirint més drets des de fa una dècada, el seu prestigi social ha crescut i a nivell polític s’ha multiplicat el nombre de ministres, diputats i dirigents polítics musulmans a escala nacional. A nivell més local, la presència musulmana s’ha reforçat en la direcció de províncies i de ciu-tats. Els factors econòmics tampoc semblen donar una expli-cació clara ja que des de principis de segles les províncies del sud la pobresa s’ha reduït a la meitat malgrat que encara no han assolit la mitjana nacional de riquesa i l’educació (el fracàs escolar) continua sent un problema a resoldre.

La organització més activa és la Organització Unida per a l’Alliberament de Patani (PULO, partidària d’un nacionalisme més secular que religiós), considerat el grup separatista més important i respectat i amb una llarga trajectòria de resistèn-cia a l’autoritat de Bangkok a la regió. Des de fa uns anys actua de manera discreta buscant el suport d’altres forces separatistes i busca encapçalar el moviment en vistes a una negociació amb Bangkok. És percebut com l’únic grup amb uns plantejaments polítics seriosos i l’únic capaç d’agrupar les organitzacions armades sota el seu lideratge en cas d’acord

Soldat vigilant una mesquita a la província de pattani




amb Bangkok, havent reclamat des de fa uns anys una solu-ció negociada al conflicte.

Com a representant d’un estat independent que diria Patani, que englobaria tot el sud i seria l’hereu de l’antic sultanat de Patani, esclafat pels tailandesos al segle XVIII, malgrat que aquest últim mai va governar Satun (on el suport al separatis-me musulmà és nul) i que Songkhla té una majoria budista. Li-dera la lluita armada contra el govern de Bangkok. El PULO té com a objectiu principal aquells que considera col·laboradors i personal vinculat a la administració tailandesa com ara sol-dats, policies, funcionaris, professors, etc. mitjançant ja sigui atacs armats, cotxes bomba, artefactes en llocs concrets (edificis administratius, carreteres, etc.).

El fet és que la situació del sud de Tailàndia és extremadament complexa i obeeix a diversos factors no sempre relacionats amb la història passada i a la religió. Indubtablement, el re-curs al passat juga un paper important però no és menys cert que la insurgència musulmana es beneficia de la manca de confiança de la població local envers l’Estat tailandès per les seves polítiques envers la regió en el darrer segle. En aquest sentit,Bangkok mai ha buscat reforçar el seu lligam amb les comunitats locals i ha deixat via lliure a organitzacions radicals locals. A això tampoc ha contribuït el fet que el sud, oposat al domini dels nacionalistes thais de Shinawatra, hagi estat ob-jecte de manipulació política pels diferents partits tailandesos.

Un altre element que cal tenir en compte és el paper de grups criminals que operen en una frontera sotmesa a un cert des-ordre, amb zones poc controlades i on el tràfic de droga i d’altres productes il·legals és freqüent. L’existència d’una eco-nomia il·legal molt estesa en aquesta part del país tampoc hi ajuda, ja que en ella hi competeixen pel seu domini diferents grups no sempre de base política i que no dubten a implicar-se en lluites locals a vegades violentes.

Com a conclusió queda el fet positiu que la immensa majo-ria d ela població del sud, tan musulmana com no, rebutja la violència i defensa el retorn de l’estat de dret i de l’autoritat.

Bandera del PULO

Web oficial del PULO

http://www.puloinfo.net/

Notícies sobre Patani

http://www.pataninews.net/

Patani Human Right Organisation

http://www.pmhro.net/

ENLLAÇOS




SEG

LE X

XISE

GLE

XX

1902

1909

1947

2001 2004

2006 2011

Tailàndia s’annexiona els territoris musulmans del sud.

El Tractat de Bangkok entre els regne de Siam i d’Anglaterra atorga al primer la sobirania sobre.

Aparició de les primeres organitzacions musulmanes oposades al domini tailandès.

Neix el Moviment del Poble Patani, que demana una autonomia real per al sud musulmà.

Neixen diferents organitzacions musulmanes més radicals i com-promeses amb la lluita armada.

Activitat armada significativa dels grups musulmans contra les autoritats tailandeses.

Declivi de l’activitat armada.

Es revifa la lluita armada al sud del país.

Escalada de la violència al sud de Tailàndia.

Anys 30

Anys 70

Anys 50-60

Anys 50-60

CRONOLOGIA



Activitat 11: Associació Udutama “El repte de les minories ètniques davant la globalització: El cas dels Akha”

• Díptic• Cartró Ploma• Postal acte



01 E

XPO

SIC

ION

S.fh

11 8

/6/1

1 12

:01

P�gi

na 1

Com

posi

ci�n

CM

YC

MM

YC

YC

MY

K



01 E

XPO

SIC

ION

S.fh

11 8

/6/1

1 12

:01

P�gi

na 2

Com

posi

ci�n

CM

YC

MM

YC

YC

MY

K



“El repte de les minories ètniques davant la globalització. El cas dels Akha”



Activitat 11: SICOM, Solidaritat i Comunicació “Projecció i xerrada: La Líbia post- Gadafi ”

• Postal de l’acte• Cartró Ploma



Us convidem a assistir a la projecció dels documentals sobre el conflicte de Líbia, elaborats pel fotògraf Francesc Parés, el documentalista Flavio Signore i la periodista Elisabet Cortiles, on es reflecteix el patiment de la població a causa de la guerra civil i l’impacte sobre els drets humans fonamentals.

Comptarem amb experts que ens faran una anàlisi de la guerra a Líbia, després de les revoltes al món àrab, i ens explicaran com s’hi ha implicat la comunitat internacional, amb els seus dubtes i les seves contradiccions.

Dimarts, 8 de novembre, de 18.30 a 21 hSALA D’ACTES DEL CENTRE CULTURAL METROPOLITÀ TECLA SALAAvinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44, de L’HospitaletMetro L1: Torrassa

1088 POST Líbia.indd 2 29/09/11 09:38

Fotografia: Francesc Parés

La Líbia post-Gaddafi1088 POST Líbia.indd 1 29/09/11 09:38



Fotografia: Francesc Parés

La Líbiapost-Gaddafi

Dimarts, 8 de novembre, de 18.30 a 21 h

SALA D’ACTES DEL CENTRE CULTURAL METROPOLITÀ TECLA SALA

Amb el suport de:

1089 cartró ploma 80x150-2.indd 1 29/09/11 12:07



Activitat 12: ONGD Al- Karia “Cooperació al Marroc. Enfortiment del teixit productiu, una eina de desenvolupament”

• Cartell de l’acte

Memòria de sensibilització 2011 - L'Hospitalet de …5. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat....

Documents

Transcript of Memòria de sensibilització 2011 - L'Hospitalet de …5. Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat....