MEMRIA DE PROGRAMACI DELS ESTUDIS DE GRADUAT EN … Mestre Infantil... · grau de mestre/a...

MEMRIA DE PROGRAMACI DELS ESTUDIS DE GRAU EN MESTRA/E DEDUCACI INFANTIL DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

MEMRIA DE PROGRAMACI DELS ESTUDIS DE GRAU EN MESTRE/A DEDUCACI INFANTIL DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA 1. DESCRIPCI DEL TTOL

1.1. Denominaci: Maestra/o de Educacin Infantil

1.2. Universitat sollicitant: Universitat de Girona

Centre responsable dels ensenyaments: Facultat dEducaci i Psicologia

1.3. Tipus densenyament1: Presencial

1.4. Nombre de places de nou accs ofertades2: 80

1.5. Nombre mnim de crdits ECTS de matrcula per estudiant i perode lectiu i requisits de matriculaci:

En general, 60 crditos por curso. El perodo lectivo lo fija la Universidad y se organiza en dos semestres. En el grado de Maestra/o de Educacin Infantil, se fija un mnimo de 30 crditos de matrcula en primer curso, en relacin con el tipo de mdulos planteados y con la previsin de poder realizar el estudio a tiempo parcial (30 crditos cada curso).

1.5.1. Nombre de crdits del ttol: 240 ECTS 1.5.2. Nombre mnim de crdits ECTS de matrcula per estudiant i perode lectiu:

En general, 60 por curso. No obstante, hasta que no finalice el proceso descrito en el punto 9.2 de esta memoria sobre la revisin y ajuste a las nuevas situaciones de las normas de permanencia, que establecern tanto los requerimientos ordinarios como los que han de afectar a estudiantes que compatibilicen estudio y trabajo o a estudiantes que requieran adaptaciones especficas en funcin de su situacin personal, la aplicacin de las normas de permanencia vigentes posibilitan la matrcula parcial a los estudiantes que acceden al estudio, sin ms lmite inferior que el necesario en cada caso para superar los 12 crditos establecidos como mnimo para poder continuar estudios, norma sta que debe combinarse con otra de las normas de permanencia que impide la matrcula a los estudiantes de nuevo ingreso de crditos correspondientes a cursos posteriores a primero. Se establece una correspondencia entre los crditos ECTS y los correspondientes al sistema anterior.

1 Presencial, semipresencial, a distncia. 2 Estimaci per als 4 primers anys

1


En el grado de Maestra/o de Educacin Infantil, se fija un mnimo de 30 crditos de matrcula en primer curso, en relacin con el tipo de mdulos planteados y con la previsin de poder realizar el estudio a tiempo parcial (30 crditos cada curso).

1.5.3. Normes de permanncia3:

En su caso, nmero mnimo de crditos ECTS para superar las normas de permanencia: un mnimo de 12 crditos ECTS. La configuracin de cada enseanza puede requerir un nmero mayor en funcin del tamao en crditos de los mdulos o asignaturas. En este grado, el mnimo seran 15 crditos para pasar de curso, aunque consideramos la posibilidad de que sean 30. Las normas de permanencia vigentes pueden consultarse en la pgina web que se indica a continuacin: http://www.udg.edu/Default.aspx?tabid=3122

1.6. Resta dinformaci necessria per a lexpedici del Suplement Europeu al Ttol

dacord amb la norma vigent4:

1.6.1. Branca de coneixement: Ciencias Sociales. 1.6.2. Professions per a les quals capacita una vegada obtingut el ttol:

MAESTRA/O DE EDUCACIN INFANTIL

1.6.3. Llengua/-es utilitzada/-es al llarg del procs formatiu. CATALN, CASTELLANO, INGLS.

Relaci de documents annexos:

3 El requisits de lapartat 1.5 han de permetre els estudiants cursar els estudis a temps parcial i poder atendre lexistncia de necessitats educatives especials 4 RD 1044/2003 d1 dagost (BOE 218,d11 de set. de 3002); i Orden ECI/2514/2007 de 13 dagost (BOE 200, de 21 dagost de 2007.

2

http://www.udg.edu/Default.aspx?tabid=3122


2. JUSTIFICACI5: [En collaboraci amb lequip de Suport a la docncia]

2.1. Justificaci del ttol, argumentant el seu inters acadmic, cientfic o professional:

El/la mestre/a en l'especialitat d'educaci infantil s'encarrega de la formaci dels infants de 0 a 6 anys i s'ocupa de les destreses i coneixements necessaris en els processos de socialitzaci i adquisici de conceptes i habilitats per al creixement i l'aprenentatge.

2.1.1. Necessitats socials i professionals en relaci a la professi de mestra/e. Pel que fa a la professi de mestre/a d'educaci infantil, la societat actual demana un/a professional qualificat/da que no sols spiga coneixements, sin que en la seva forma d'ensenyar transmeti uns valors i unes actituds.

L'objectiu del grau de mestre/a d'educaci infantil s donar una formaci professional de base que tingui com a eix el coneixement de l'infant de 0 a 6 anys i una preocupaci per la formaci permanent i, alhora, desenvolupar aptituds que permetin collaborar en la transformaci social i cultural. S'ha de plantejar la preparaci de professionals que ajudin les noves generacions a adquirir la capacitat d'afrontar una realitat rica en contradiccions i paradoxes i amb canvis transcendents, molt lluny de la cultura esttica d'altres perodes.

El perfil de formaci assumit en la titulaci tendeix a proporcionar al futur professional una srie de coneixements, d'actituds i d'habilitats necessries per poder intervenir de manera autnoma i efica; per ser capa d'atendre la diversitat; per treballar en equip; per adaptar-se a situacions diversificades; per dissenyar, formular, experimentar i desenvolupar instruments, tcniques i materials didctics; per organitzar l'espai i el temps a l'aula..., una formaci que li permeti dissenyar, desenvolupar, analitzar i avaluar cientficament la prpia prctica.

El/la mestre/a deducaci infantil tamb ha d'intervenir amb els pares i mares aix com amb la comunitat. Aix vol dir que ha de fer intervenci social i alhora educativa. Interv bsicament en els tres mbits: alumnat, comunitat educativa i entorn social. Si b ho far essencialment a partir del primer i per tal de transformar les condicions de lalumnat.

Com hem vist els i les mestres reben i expliquen als pares i a les mares l'evoluci de llurs fills i filles, parlen i dialoguen per trobar els millors camins per a, entre tots, educar globalment i en tots els sentits els infants. Per tant, han de saber tractar amb persones diverses pel que fa al gnere, classe social, edat i tnia.

Tamb tracten, parlen i dialoguen amb altres professionals de l'educaci com psiclegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, metges, etc., per a trobar vies de soluci per a problemes educatius, per a tractar alumnes amb necessitats educatives especials o per a millorar la seva tasca, en termes generals.

Alguns mestres tenen la possibilitat de dissenyar i crear materials didctics que desprs seran publicats per editorials o l'Administraci.

5 En aquest apartat caldria incloure les possibles aliances amb altres universitats catalanes, espanyoles o de lestranger.

3


Igualment, els i les mestres gestionen i organitzen els centres i els ensenyaments, fan funcions directives i de coordinaci i de relaci amb les institucions locals (com Ajuntaments, Consells Comarcals, etc...) aix com tasques burocrtiques.

2.1.2. Empleabilitat i sortides professionalsS'ocupen de l'educaci dels nens i de les nenes entre els 0 i els 6 anys. El ttol de grau de mestre/a d'educaci infantil acredita per a treballar com a responsable d'un grup classe de llar d'infants o escola bressol (de 0 a 3 anys) i de parvulari (de 3 a 6 anys). I, naturalment, en centres escolars de 0-6 anys, si s el cas.

El carcter gratut del segon cicle deducaci infantil (3-6 anys) exigeix que els centres pblics i privats concertats tinguin professorat especficament preparat per aquesta etapa per a desenvolupar adequadament la programaci educativa del centre.

Existeixen altres serveis i programes de l'atenci a la primera infncia dirigits a donar suport a la famlia, com els programes maternoinfantils, i serveis d'oci i cultura, com les ludoteques i biblioteques infantils, als quals es pot accedir des d'aquesta titulaci. S'apunta una ampliaci del camp laboral en mbits d'educaci no formal.

Tamb poden elaborar materials educatius, treballar en els serveis educatius de suport a lescola o a travs de lautoocupaci en serveis educatius complementaris.

Els mbits de treball ms nous, que van consolidant-se dia a dia, sn els que es refereixen a serveis educatius complementaris a l'escola, des dels propis serveis de l'Administraci educativa, fins a una mplia gamma de possibilitats com: serveis educatius de museus, empreses de serveis d'oci i lleure, serveis educatius de l'administraci local (especialment oferta educativa dels Ajuntaments), monitoratges, guiatges i visites pedaggiques, oferta educativa de parcs naturals, escoles de natura, cases de colnies, etc...

2.1.3. PerspectivesPel que fa al primer cicle, cal destacar que lextensi de leducaci infantil fins als 3 anys, tot i el carcter voluntari que t letapa en el seu conjunt, requerir de dotaci de mestres en tots aquells centres que limplantin, el que suposa una garantia de creixent empleabilitat dels mestres deducaci infantil.

Pel que fa a la tasca diria s evident que la realitat social ens posa al davant una problemtica nova que en els ltims anys ha anat en augment. La diversitat de situacions que afecten les famlies i l'edat dels menors requereix possibilitats diverses d'atenci i serveis diferents que s'adeqin i satisfacin llurs necessitats.

2.2. Referents externs a la Universitat que proposa el ttol que avalin ladequaci de la

proposta a criteris nacional o internacionals per a ttols de caracterstiques similars:

El present pla destudis segueix les recomanacions i directrius que lAgencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin fa en el seu Libro blanco. Ttulo de grado en magisterio (ANECA, 2005).

Tamb ha tingut a b seguir els criteris per a lelaboraci de plans destudis recomanats en la guia Eines per a ladaptaci dels ensenyaments a lEEES (AQU, 2005) elaborada per l Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, ms concretament per Carme Armengol Aspar, Xavier Blanco Escoda,

4


Jordi Hernndez Marco, Allan Mackie, Olga Pujolrs Gonzlez, Sebastian Rodrguez Espinar i Marina Sol Catal.

Tamb hem seguit les recomanacions metodolgiques de l'informe Tuning (Gonzlez, Wagenaar, 2003). A nivell extern linforme proposava la necessitat de consultar els actors socials implicats en lmbit professional del nou ttol.

Daltra banda, hem tingut com a referents externs internacionals, entre daltres, especialment:

Ministerio de Educacin de Nueva zelanda (1996).- Te Whariki. Early Childhood Curriculum. Wellington, Nueva Zelanda: learning Media Limited.

Els Standards per la Formaci de Mestres que sapliquen al Regne Unit, sobretot pel qu fa referncia al treball sobre les competncies professionals i els resultats daprenentatge, aix com a la filosofia que sost els graus de mestre/a;

El document Formation denseignants de Qubec (( Gouvernement du Qubec, Ministre de lducation, 2004 . 04-00008, ISBN: 2-550-42519-7, Dpt lgal . Bibliothque nationale du Qubec, 2004), pel qu fa tamb al treball per competncies, i la descripci dindicadors daprenentatges, aix com a la filosofia dels graus de mestre/a.

Els plans destudi, i especficament, el document Competency Block Certificate Program, de la Central Washigton University.

Els programes i els sistemes davaluaci i recerca en formaci del professorat de la Universitat de Ginebra (Sussa); hem establert un conveni amb aquesta Universitat i concretament entre el seu Departament de Didctiques Especfiques i el nostre (2008).

Aix com totes les aportacions nacionals i internacionals que ens han arribat a travs, per exemple, de les jornades de formaci per als docents de la UdG a lentorn de lEspai Europeu dEduaci Superior, algunes delles vinculades a la formaci deducadors i mestres, entre les quals destaquem, per la seva relaci amb el treball per competncies, amb les metodologies docents i amb els sistems davaluaci: Jornada Les competncies, eix de la planificaci curricular, maig de 2006. Els

conferenciants van ser: Elie Milgrom, de la UC de Louvaine, Joana Rubio, de lEscola Politcnica Superior, de Castelldefels, Ana Garcia Olalla, de la Universitat del Pas Basc, Susana Prez Snchez, de la Universitat de Deusto, Bernard Bourret, de lINSA,Toulousse.

Jornada Lavaluaci de laprenentatge a travs de les competncies, juny de

2007. Els conferenciants van ser: Kristien Carnel, de la KHLeuven, de Blgica, Jordi Prez, de la UPF, de Barcelona, Luc Simoens, de la University College Gant, de Blgica, Pilar Marqus, de la UdG, Philippe Perrenoud, de la Universitat de Ginebra, Dolors Bernabeu, de la UAB, Antonio Rial, de la Universitat de Santiago de Compostela, Genevieve Moore i Anne Hernndez, de lINSA, de Toulousse.

Tot i que les iniciatives dutes a termes per l'Equip de Deganat de la Facultat d'Educaci i Psicologia de la Universitat de Girona es desenvolupen posteriorment

5


en lapartat 1.4.2. daquest captol creiem que el carcter extern de les mateixes requereixen fer-ne menci en aquest apartat. Ms concretament les consultes externes realitzades han estat tres:

1. Consultar a tots els actors socials vinculats amb el mn de leducaci a travs de la tcnica de grups nominals. Es van realitzar 14 grups nominals en els que van participar un total de 111 persones.

2. Consultar a experts i expertes dmbit estatal sobre les competncies dels futurs i futures mestres. Es van consultar 11 experts/es.

3. Demanar a 14 mestres en actiu amb experincia un article que reflexions sobre la professi.

Finalment tamb hem seguit els criteris marcats per la nostra prpia universitat, la Universitat de Girona a travs del document Criteris per a la planificaci i programaci dels estudis de grau de la Universitat de Girona (2008). Que al seu torn es fonamenten en els Criteris per a elaborar la programaci universitria de Catalunya (CIC/12-11/2007)

2.3. Normes reguladores de lexercici professional:

La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, en el seu article 93, conforma la professi de Mestre/a en Educaci Infantil com a professi regulada, lexercici de la qual requereix estar en possessi del corresponent ttol oficial de Grau.

El ttol oficial de Grau en Mestre/a en Educaci Infantil sobt dacord amb el que preveu a larticle 12.9 del Real Decreto 1393/2007, de 29 dOctubre, conforme a les condicions establertes en el Acuerdo de Consejo de Ministros de 14 de desembre de 2007, publicat en el Boletn Oficial del Estado de 21 de desembre de 2007.

La disposici addicional novena del Real Decreto 1393/2007, de 29 dOctubre, estableix lordenaci dels ensenyaments universitaris oficials i estableix que el Ministerio de Educacin y Ciencia precisaria en el seu annex I els requisits i continguts als que hauran dajustar-se les sollicituds presentades per les universitats per a lobtenci de la verificaci dels plans destudis que condueixen a lobtenci dels ttols oficials de Grau, prevista en el seu article 24, que habiliten per a lexercici de professions regulades.

La ORDEN ECI/3854/2007, de 27 de desembre, estableix els requisits per a la verificaci dels ttols universitaris oficials que habilitin per a lexercici de la professi de Mestre/a en Educaci Infantil i que segueix estrictament el present pla destudis.

2.4. Descripci dels procediments de consulta interns i externs utilitzats per a lelaboraci

del pla destudis.

2.4.1. Procediments de consulta interns:

Durant els tres darrers cursos (el 2005-08), dins de la Facultat dEducaci i Psicologia de la UdG i en el si dels Estudis de Mestre, shan generat un seguit diniciatives, encarades totes elles a posar les bases del que han de ser els nous ttols de Grau. Els resultats daquests tres anys dactivitats emmarquen la justificaci del pla destudis que presentem. Aquestes sn les iniciatives de consulta interna realitzades ms rellevants:

6


1. Constituci de la Comissi de Grau dels Estudis de Mestre/a

2. La veu dels estudis de mestre/a de la Universitat de Girona. El treball per competncies

3. Lexperincia dinnovaci en el prcticum dels estudis de mestre (2000-2008) com a base del prcticum dels nous ttols

4. Pla dacci tutorial

5. Altres activitats realitzades a la Facultat dEducaci i Psicologia per a la preparaci dels nous graus de mestre/a en educaci infantil i primria

5.1. Debat curricular

5.2. Innovaci i intercanvi docent a la Facultat dEducaci i Psicologia

2.4.1.1. Constituci de la Comissi de Grau dels Estudis de Mestre/a El febrer de 2006, el deg de la Facultat va nomenar una Comissi6 per treballar els nous ttols de Grau de Mestre dEducaci Infantil i de Mestre dEducaci Primria. Abans de ficar-se de ple en el disseny dels nous Plans destudis, la Comissi va prendre la decisi de promoure un seguit diniciatives que posessin unes bases slides i establissin uns eixos vertebradors de la formaci dels futurs i de les futures mestres: fer un ampli debat social entorn de les competncies professionals dels mestres; experimentar un Pla dAcci Tutorial amb els estudiants de Magisteri actuals; posar en prctica un projecte de participaci dels estudiants en la vida de la Facultat i en la millora de la seva formaci; i concretar i desplegar les competncies a assolir en els nous ttols i experimentar-ne algunes; millorar el prcticum vigent.

2.4.1.2. La veu dels estudis de mestre/a de la Universitat de Girona. El treball per competncies Des del curs 2004-05 el professorat dels Estudis de Mestre de la Facultat (primer des del Departament de Didctiques Especfiques, desprs des dels Estudis, en general) han treballat en la definici, amb rigor i dileg, les competncies professionals que hauran dassolir els estudiants que segueixin els estudis de Grau dEducaci infantil i dEducaci primria, i lesfor complex per anar desplegant i experimentant en la prctica aquestes competncies abans de fixar-les en un document oficial.

Aquest treball de disseny dels nous graus continu en la Comissi de nous ttols de grau de Mestre. Cal dir que un treball previ en el que es van assentar les bases daquesta comissi fou el treball de recerca que des del 2004 diferents collectius i professors/es de la Facultat, singularment el Departament de Didctiques Especfiques, van treballar la qesti de les competncies professionals dels mestres. La feina feta al Departament de Didctiques Especfiques va generar un projecte de recerca que va propiciar lelaboraci de diversos documents que van donar lloc a una primera publicaci (Geli, 2006). La Comissi dels nous graus de Mestre va adoptar el document elaborat dins del Departament de Didctiques Especfiques com a marc inicial de referncia.

El grup encarregat del treball sobre les competncies dins daquesta comissi va treballar en la redacci dun llistat de competncies seguint diversos passos

6 Els membres de la Comissi han estat els segents professors i professores: ngel Alsina, Miquel Alsina, Roser Batllori, Xavier Besal, Muntsa Calb, Josep Calls, Dolors Capell, Llus del Carmen, Margarida Falgs, Josefina Ferrs, Joan de la Creu Godoy, Manuel Lpez, Ricard Pradas, Alfons Romero, Josep Maria Serra, Josep Torrellas i Joan Valls.

7


o processos destudi, anlisi comparatiu i elaboraci comenant per redefinir un sol tronc com de competncies7.

Aquesta proposta, desprs de les esmenes pertinents, es va sotmetre a la discussi i aprovaci del professorat de Magisteri que, en tres plenaris, va consensuar un llistat nic de 22 competncies professionals (tasca no gens fcil amb la diversitat drees de coneixement que hi ha) per a la formaci dels mestres dEducaci infantil i primria.

Un cop acordades les 22 competncies es va proposar desenvolupar experimentalment algunes daquestes competncies professionals (establint els criteris davaluaci corresponents i les activitats densenyament i aprenentatge ms adients) per part dels professorat que fa docncia als estudis de Mestre, tant de primer com de segon i de tercer que voluntriament volgus fer-ho, en algunes o totes les assignatures del qual ns responsable durant els cursos 2006-07 i 2007-08. La feina realitzada ha perms que gran part del professorat comencs a treballar metodolgicament a partir de la nova metodologia densenyament-aprenentatge que implica el procs de Bolonya.

El present pla destudis parteix de les competncies marcades en les seves directrius pel Ministerio de Educacin y Ciencia, de manera que les competncies que hem treballat des de la Facultat es consideren complementries de les marcades pel ministeri. Aix vol dir que les competncies treballades per la Facultat dEducaci i Psicologia safegeixen, completen i enriqueixen les aprovades per lordre ministerial.

2.4.1.3. Lexperincia dinnovaci en el prcticum (2000-2008)8 com a base del prcticum dels nous ttols Des de lany 2000 la Facultat dEducaci i Psicologia de la UdG desenvolupa un pla de millora del prcticum dels estudis de Mestre, considerant que:

T un pes important en el currculum dels estudis.

s lelement ms clarament professionalitzador, i t una incidncia molt important en les actituds dels futurs mestres.

s un espai fonamental per garantir un contacte regular i enriquidor entre el professorat i els mestres, entre facultat i escoles.

s laspecte ms valorat pels i les estudiants en la seva formaci inicial.

Com entenem el prcticum

7 Analitzades les fitxes tcniques de la proposta de ttol de grau per mestre dInfantil i Primria, vam comprovar que en un primer nivell despecificaci del redactat no es mostraven diferncies notables entre els dos graus. Al mateix temps vam considerar que, en aquest estadi de concreci, no calia una bifurcaci o diferenciaci de les competncies entre els dos graus ja que el mestre/a ha de ser un bon professional docent amb competncies bsiques i garanties de qualitat pedaggica per poder desenvolupar la seva funci docent en qualsevol nivell educatiu. 8 Agram a tot el professorat que ha participat en aquesta experincia, aix com als i a les estudiants que lhan valorat sempre molt positivament, el fet dhaver estat geners i responsable; i no podem deixar de valorar especialment, la tasca del Dr. Llus del Carmen en la configuraci i posta en marxa daquest pla (veure referncies bibliogrfiques).

8


El prcticum s fonamental i insubstituble en la formaci inicial dels mestres. Suposa la immersi dels estudiants, durant determinats perodes de temps, en centres educatius amb la finalitat de conixer-los directament, integrar els coneixements terico-prctics en contextos reals, iniciar-se en la prctica professional i, en definitiva, adquirir criteris propis sobre la dimensi docent.

Les relacions entre els coneixements terico-prctics impartits a les assignatures dels estudis i els coneixements professionals necessaris per exercir de mestre no sn senzilles. Entenem que el prcticum no ha de ser, ni una aplicaci directa del que sha estudiat en les matries, ni una cpia mimtica del que fan els mestres als centres. Cal la integraci reflexiva i crtica de tots dos tipus de coneixement, la qual cosa requereix un marc de dileg i reflexi obert i horitzontal, en els qual hi participin els mateixos estudiants, el professorat dels centres de prctiques i el professorat tutor de la facultat. Daquest dileg poden derivar-sen beneficis importants per a la formaci inicial dels futurs mestres i per a la innovaci, tant a la facultat com a les escoles. Per aix considerem el prcticum com un procs de collaboraci entre el professorat dels estudis de mestre, els estudiants de la facultat i els mestres dels centres, orientat a millorar lensenyament i el desenvolupament professional de tots tres collectius. En aquest sentit sha produt un canvi important, que passa per entendre el prcticum, no com laprenentatge en un altre escenari, sin com un escenari integrat en un projecte global dels estudis, que proporciona les bases del desenvolupament professional . El prcticum s un espai adequat per aprendre mitjanant el treball collaboratiu, fita important dels nostres estudis. Laprenentatge mitjanant lanlisi de situacions prctiques en petits grups, facilita la transferncia de coneixements per observar, analitzar, supervisar-se mtuament, resoldre problemes o avaluar i autoavaluar-se. Laprenentatge s ms enriquidor si s compartit amb els companys i companyes, a ms a ms dels tutors. Al mateix temps aquestes actuacions tamb ajuden a millorar el treball en equip interdisciplinari entre els tutors de la facultat i de les escoles, i a configurar grups de professorat i mestres que treballen conjuntament, amb una orientaci de recerca-acci collaborativa.

Valoraci de lexperincia En general, durant aquests anys, el nou model que hem impulsat ha estat valorat molt positivament pels estudiants, escoles i tutors de la facultat. Hem dassenyalar, per, que els resultats han estat desiguals, i que la superaci dels problemes bsics que shan detectat difcilment ser possible sense unes mesures institucionals, en les quals sestableixin unes relacions estructurals, entre els Departaments dUniversitats i dEducaci, i les Delegacions dEducaci territorials amb els centres universitaris de formaci de mestres corresponents. El Departament dEducaci i la formaci inicial de mestres han de caminar junts, com passa fa temps amb el sistema sanitari.

Es considera que, desprs dels set anys daquesta experincia dinnovaci, s un bon moment per avanar en la consolidaci del nou model experimentat, en la perspectiva del nou Espai Europeu dEducaci Superior.

El prcticum als nous ttols de mestres Els estudis de mestre de Girona apostem, seguint el cam de lexperincia realitzada fins ara per realitzar el mxim de crdits possibles de prcticum.

9


Considerem que s en el marc del prcticum on lestudiant pot desenvolupar les competncies professionalitzadores i personals. Per tant, el prcticum s un context integrador del procs densenyament-aprenentatge dels estudis de mestre.

Hem planificat conjuntament els continguts de formaci acadmica bsica que configuren els primers cursos de grau de mestre amb el prcticum. Des del primer moment els i les estudiants de mestre han de poder fer incursions al mn de lescola. Per aix ens decantem per relacionar dos mduls dels primers cursos amb estades a les escoles a primer i segon curs, aix com a seccionar el valor creditici del prcticum durant els darrers dos cursos:

A primer, dins del mdul Observaci sistemtica i anlisi de contextos. A segon, dins del mdul Organitzaci de lespai escolar, materials i

habilitats docents. A tercer i quart el prcticum ja seria leix vertebrador de bona part dels

continguts psicopedaggics i didctics, per desenvolupar la tasca docent contextualitzada, guiada i tutoritzada, amb un pes duns 20 crdits a tercer i, a quart, un prcticum de 30 crdits (amb el Treball de Fi de Grau incls, com marquen les ordres del MEC).

Amb aquest model els estudis de mestre hem de dissenyar, organitzar i desenvolupar la docncia i la tutoritzaci en relaci al prcticum, de manera conjunta i coherent amb els tutors i tutores dels centres dEducaci Infantil i Primria.

El prcticum com a referent global per al desenvolupament de les competncies i per a lavaluaci En el marc de les competncies del nous ttols, el prcticum esdev un puntal essencial pel desenvolupament professional i personal del futur mestre. s en lestada a lescola on lestudiant troba el marc per practicar, transferir i contextualitzar els coneixements, habilitats i destreses adquirides. En el prcticum, que es planteja seqenciat i tutoritzat, les i els estudiants experimenten i vivencen, a partir de lautonomia en les decisions, la integraci de les competncies professionals per tamb les acadmiques i, sobretot les de lmbit personal i interpersonal.

Per aix es proposa un prcticum des de la realitat escolar per reflexiu i que ajudi a desenvolupar les qualitats socials i personals del futur mestre. El prcticum s un context dadquisici i desenvolupament de la majoria de competncies del mestre i com a tal ha de tenir una acurada programaci en el marc global des estudis.

El prcticum tamb s el referent del moment dadquisici de les capacitats bsiques. Sha destablir un model per a lavaluaci del prcticum centrat en les competncies del nou ttol, i en el que simpliquin tots els actors participants, estudiants, mestre i equips dels centres i tutors de la facultat. Aquest aspecte inclou analitzar a fons cada competncia i establir els criteris de valoraci. Es podria proposar que professorat la valoraci del prcticum tingui una rellevncia especial en la incorporaci dels futurs mestres.

La relaci entre els centres i la facultat, a partir del prctium, pot esdevenir una font de formaci contnua i permanent dambds collectius. Establir les lnies de collaboraci a partir de la reflexi sobre la prctica, que noms pot fer-se en cada context especfic i des del context, pot permetre obrir vies dinnovaci de la tasca docent, tant des de la formaci inicial com la permanent.

10


Aquests sn els reptes que ens engresquen en el disseny del nou ttol vers una formaci integral del futur mestre

2.4.1.4. El pla dacci tutorial LAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)9 afirma amb tota claredat que lacci tutorial s un element destacat per a la millora de la qualitat. I en fa una definici prou mplia i entenedora: lacci tutorial s un sistema datenci als estudiants, que socupa de la formaci i lorientaci de manera personalitzada, i que centra latenci en facilitar ladaptaci a la universitat, recolzar el procs daprenentatge, millorar el rendiment acadmic, aix com tamb orientar en lelecci curricular i professional. Ms en concret, la tutoria:

s una acci docent dorientaci amb lobjectiu dimpulsar i facilitar el desenvolupament integral dels estudiants en laspecte intellectual, afectiu, personal i social.

Contribueix a personalitzar leducaci universitria, tant en la planificaci com en el desenvolupament del propi itinerari de formaci.

s un recurs nic per atendre amb qualitat els estudiants, donades les rtios habituals a la universitat.

Canalitza i dinamitza les relacions dels estudiants amb els diversos serveis administratius, acadmics, organitzatius i socials que la instituci els ofereix, facilitant-ne ls adequat.

Aquesta acci tutorial en cap cas substitueix la tutoria de matria, s a dir, latenci i lorientaci que ha de donar cada professor o professora responsable duna matria als estudiants que la cursen, sobre temes relacions amb els continguts disciplinars i sobre el seguiment i estudi, les feines, les classes i lavaluaci relacionades amb la matria. Tampoc sha de confondre amb la tutoria de projecte o de treball de grau, que s lacompanyament i lassessorament que un professor o professora dels estudis ha doferir a lestudiant que el realitza en el tram final de la seva carrera. En canvi, s que pot compatibilitzar-se amb la tutoria de prctiques, per exemple en el cas dels estudis de Mestre, ja que la competncia i la prctica professional formen part de lessncia dels estudis des dels seus inicis. Aquesta darrera consideraci ens ha perms vincular creditciament les estades a les escoles de primer i segon amb el pla dacci tutorial.

Fou a finals del curs 2005-06 que la comissi que treballava els nous ttols de grau de mestre dEducaci infantil i dEducaci primria va fer la proposta diniciar, de forma experimental i voluntria (per al professorat), un Pla dAcci Tutorial (PAT) amb els estudiants de primer de Magisteri el curs 2006-07, amb la voluntat de sumar evidncies prctiques i de detectar problemes i inconvenients concrets, amb la intenci dincorporar lacci tutorial, com un element curricular ms, en els nous plans destudis.

Per tal de preparar a conscincia aquesta innovaci es van programar dues sessions de formaci. La primera Jornada de formaci va tenir lloc el 30 de maig de 2006 i va constar de cinc elements: la presentaci de la Jornada a crrec del deg i del vicedeg de Magisteri; la intervenci de la Dra. Reyes Carretero sobre Per qu tutoritzar els estudiants de Magisteri al llarg de la

9 Rodrguez Espinar, S., 2005, Manual de tutoria universitria. Recursos per a lacci, Octaedro/ICE-UB, Barcelona

11


carrera?; lexplicaci del funcionament de dos PAT daltres estudis de la Facultat dEducaci i Psicologia: el del Pla pilot de Psicologia i el dEducaci social; i un debat sobre la proposta dun Pla experimental dacci tutorial amb els estudiants de primer de Magisteri del curs 2006-07.

La segona Jornada de formaci va tenir lloc el 19 de setembre de 2006 i va anar a crrec de les professores Merc Cols i Elisabeth Alomar, de la Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport Blanquerna (Universitat Ramon Llull), que la van titular La Tutoria als estudiants de magisteri en el marc dels Seminaris.

Durant dos cursos (2006-07 i 2007-08) sha dut a terme un Pla dAcci Tutorial experimental. Durant el primer curs es va realitzar amb els estudiants de primer dels estudis dEducaci infantil, Educaci primria i Educaci Musical (en quedaven exclosos els estudiants dEducaci fsica i de Llengua estrangera, degut a que comptvem amb 28 professors i professores voluntaris per fer de tutors/es i es va prendre la decisi dassignar un mxim de 6 estudiants per tutor/a). En la mesura del possible, es va intentar tamb de lligar el PAT amb la tutoritzaci de lestada a les escoles que fan els estudiants de primer curs (un setmana al primer semestre i una altra al segon), tot i que no sempre va ser possible. Durant el curs 2007-2008 el pla sha ests a tots els estudis de mestre/a que ofereix la facultat. Sha realitzat tant a primer com a segon curs i ha deixat de tenir carcter voluntari pel professorat, ja que sha vinculat directament amb les estades a les escoles que realitza lestudiantat durant els dos primers cursos.

La valoraci que el professorat va del PAT ha estat positiva. Es considera que s convenient i necessari; que les reunions collectives solen ser molt productives i podrien ser un bon marc on treballar intensament determinades competncies professionals; que conv lligar indestriablement el PAT amb lestada als centres dels estudiants.

Pensant en els nous plans destudis, el professorat participant va considerar imprescindible que el PAT figurs el currculum oficial, no solament perqu es creu que s un element formador i professionalitzador de primer ordre, sin tamb perqu tingui el reconeixement, tant per als estudiants com per al professorat, que es mereix. Aquestes valoracions del professorat participant sn les que justifiquen que el Pla dAcci Tutorial es treballi conjuntament amb les estades a les escoles de primer i segon curs amb el valor creditici de dos crdits a primer curs dins del mdul Contextos i processos educatius i dos crdits a segon curs dins del mdul Observaci sistemtica i anlisi de contextos.

2.4.1.5. Altres activitats realitzades a la Facultat dEducaci i Psicologia per a la preparaci dels nous graus de mestre/a en educaci infantil i primria A ms de la formaci permanent del professorat oferta per lICE, la Facultat dEducaci i Psicologia realitza des de fa anys, formaci especfica dedicada a:

- El prcticum: cada any es realitzen seminaris per a treballar aspectes especfics del prcticum dels estudis de mestre/a.

- El Pla dAcci Tutorial. Sha realitzat formaci especfica per a la implementaci i millora del Pla dAcci Tutorial experimental dut a terme durant els cursos 2006-07 i 2007-08.

12


Els estudiants de 3r curs dels cursos 2005-2006 i 2006-2007 van participar tamb en una consulta, desprs dhaver acabat el prcticum, per a valorar les experincies i per donar la seva opini sobre les competncies que en aquell moment sestaven definint.

Destaquem a continuaci dues iniciatives ms, que shan realitzat amb lobjectiu de preparar-se i debatre sobre el procs de Bolonya i que comptat amb una elevada participaci del professorat dels estudis de mestre/a: el Debat Curricular i les Jornades dInnovaci i Intercanvi Docent.

Debat Curricular La Facultat va organitzar els dies 4 i 5 de maig de 2006 unes Jornades de Debat curricular, obertes a tots els centres deducaci infantil, primria i secundria de les comarques de Girona, en qu hi van participar 28 ponents. Es van muntar cinc taules de debat, una per a cadascun dels mbits anteriors, i a cada taula es va comptar amb 5 ponents: el coordinador o coordinadora de la comissi que havia elaborat el document proposat pel Departament dEducaci; un professor o professora dels Estudis de Mestre de la UdG; un professor o professora dEducaci infantil, primria o secundria dun centre educatiu giron; un professional de lmbit, per que no treballs en el sistema educatiu; i la moderaci dun altre professor o professora de la Facultat. Els 3 restants foren: una conferncia de R. Maragliano, un professor itali que anys enrera havia estat lencarregat de coordinador una Comissi nomenada pel govern dItlia per repensar la cultura escolar necessria per al mn davui; una segona conferncia a crrec de la professora C. Lacronique, que havia participat com a tcnica en la gesti del debat nacional que es va fer a Frana abans delaborar una nova llei dEducaci; i les paraules del Dr. Pere Darder, professor de la Facultat de Cincies de lEducaci de la UAB i actualment president del Consell Escolar de Catalunya, que va voler assistir a tot el desenvolupament de les Jornades.

El debat girava al voltant de quina s la cultura que la societat catalana considera bsica i imprescindible per esdevenir un ciutad o ciutadana lliure i digne; quina s la porci de cultura, quan aquesta ha esdevingut inabastable, que cal transmetre, recrear i viure a les escoles; quins sn els coneixements, les habilitats, les competncies i els valors que cal ensenyar i ajudar a aprendre a tots els nens i nenes del pas. El debat girava al voltant duna proposta del Departament dEducaci del govern catal que lany 2005 va plantejar a la comunitat educativa un Debat curricular10 a partir de cinc documents elaborats per sengles comissions: Ensenyar i aprendre llengua i comunicaci en una societat multilnge i multicultural; Leducaci social i cultural en la societat actual; Leducaci tecnocientfica: les cincies, la tecnologia i les matemtiques; Els llenguatges corporal, musical, i visual i plstic; i Desenvolupament personal i ciutadania.

El debat curricular no representa noms una eina de formaci i millora dels estudis, sin un pas ms en la prepraci de la faculta per a la renovaci del pla destudis. Les conclusions dels debats van ser recollides pel vicedeganat i la coordinaci dels estudis de mestre/a i tinguts en comptes per a lelaboraci del present document.

Innovaci i intercanvi docent a la Facultat dEducaci i Psicologia,

10 Diversos Autors, 2005, Pacte Nacional per a lEducaci. Debat curicular. Reflexions i propostes, Departament dEducaci, Barcelona

13


Des del Deganat es va fer la proposta a tot el professorat de la Facultat de posar en com les prctiques innovadores que sestaven duent a terme en els diversos Estudis de la Facultat i que, com passa sovint, romanien desconegudes i ignorades per a la majoria. La idea era la de donar a conixer i valorar aquestes iniciatives, de sotmetre-les a lanlisi crtica dels companys i companyes i, en darrer terme, estendre i encomanar aquestes bones prctiques a ms professors i professores en benefici, clar, dels estudiants.

Les Jornades van tenir lloc els dies 29 i 30 de juny de 2006, coordinades per la Dra. Reyes Carretero, vicedegana dInnovaci docent, i van consistir en lexposici i debat posterior de 17 experincies a crrec duna trentena de professors i professores de la Facultat. Daquestes experincies, 9 shavien desenvolupat dins dels Estudis de Mestre, 4 en els Estudis dEducaci social, 2 en els de Psicopedagogia i 2 en els de Psicologia. Les aportacions van permetre comprovar com sest treballant en la lnia dels nous estudis universitaris dins de lEspai Europeu dEducaci Superior 2.4.2. Procediments de consulta externs:

En el marc del procs dadaptaci dels ensenyaments universitaris a la convergncia europea (Espai Europeu d'Educaci Superior), l'informe Tuning (Gonzlez, Wagenaar, 2003) proposava la convenincia (metodolgicament parlant) de consultar els actors socials implicats en lmbit professional del nou ttol.

L'Equip de Deganat de la Facultat d'Educaci i Psicologia de la Universitat de Girona va proposar la realitzaci daquesta consulta als actors socials (en sentit ampli) de lmbit educatiu. La proposta es va fer en el marc de la "Comissi de Grau dels nous ttols de Mestre/a" des d'on es va concretar i desenvolupar la mateixa.

El principal objectiu de la consulta als actors socials relacionats amb l'Educaci era obtenir informaci que enriqus la llista de competncies professionals dels ttols de grau en educaci primria i educaci infantil que estaven elaborant els Estudis de Mestre la Facultat d'Educaci i Psicologia i que podria servir de guia per lelaboraci dels nous ttols de mestre/a.

Ms concretament es van marcar els segents objectius: contextualitzar, validar, enriquir i matisar les propostes de competncies dels nous ttols de mestre entre diferents sectors professionals i socials implicats.

Aquesta consulta a la societat es va fer a travs de tres procediments:

1. Consultar a tots els actors socials vinculats amb el mn de leducaci a travs de la tcnica de grups nominals. Es van realitzar 14 grups nominals en els que van participar un total de 111 persones.

2. Consultar a experts i expertes dmbit estatal sobre les competncies dels futurs i futures mestres. Es van consultar 11 experts/es.

3. Demanar a 14 mestres en actiu amb experincia un article que reflexions sobre la professi.

2.4.2.1. Els grups nominals Es va decidir treballar amb la tcnica de Grups Nominals, amb grups homogenis internament en base a la seva especialitzaci o mbit de treball o relaci especfica amb leducaci.

14


Es va treballar amb 14 grups, dunes 10 persones, dmbits relacionats, de diferent forma, amb els mestres i alumnes dEducaci Infantil i Primria i amb els centres i les condicions en les que es desenvolupa la tasca educativa.

Els mbits proposats sn:

Mestres deducaci infantil (0-3) Mestres deducaci primria especialistes en Educaci Fsica, Llengua

Estrangera i Msica Mestres deducaci especial Equips directius de centres (0-3 i 3-12) Inspectors i crrecs de ladministraci educativa. Entitats socials i culturals Regidors i tcnics deducaci de les administracions locals Mestres deducaci infantil (3-6) Mestres deducaci primria dels tres cicles Mestres daules dacollida Serveis educatius (CRP, EAP, LIC, Programa audiovisuals...) Pares i mares dalumnes Sindicats de mestres i Federacions sindicals densenyament Empresaris de centres concertats

A tots els grups sels planteja la mateixa pregunta: Quines coses bsiques ha de ser capa de fer a lescola un mestre o mestra novell?

Es pretenia recollir informaci sobre les competncies professionals dels mestres quan acaben de sortir de la universitat, per sense fer explcita la paraula "competncia". Es va optar per preguntar per "la capacitat de fer" en comptes de "la capacitat de resoldre" perqu la primera s ms global i integra en gran mesura la visi mplia del concepte de competncia (com aptitud per mobilitzar tot tipus de recursos cognitius, per fer front a situacions singulars, entre les quals es troben informacions i sabers (Perrenoud, Ph, 2004).

La consulta es va realitzar durant el mes de desembre de 2006. La presentaci i discussi pblica de resultats a tot el professorat de la facultat dEducaci i Psicologia es va realitzar durant el mes de mar de 2007.

La tcnica dels grups nominals est considerada una tcnica de "consens" (com el mtode Delphi o les conferncies de consens). La tcnica del grup nominal (TGN) est expressament dissenyada per resoldre els problemes que deriven de les situacions en les que s precs combinar opinions individuals per a arribar a una decisi de grup.

La selecci dels 14 grups es va fer per acord de la "Comissi de Grau dels nous ttols de mestre/a" amb els criteris dabastar el mxim dactors socials relacionats amb leducaci (anant ms enll fins i tot del mn professional, amb la inclusi de pares i mares, per exemple).

A nivell de resultats cal destacar que els grups han comptat globalment amb lassistncia de 111 persones. Aquesta assistncia s fora elevada (en relaci a les 140 persones convocades). Pel que fa als llistats de competncies o "dall que ha de saber fer un/a mestre/a novell quan arriba a lescola", cal remarcar que la majoria de grups coincideixen en les competncies proposades. Lordre de prioritzaci canvia en cada grup. bviament, les maneres dexpressar una mateixa competncia tamb varien de grup en grup. Cal remarcar lelevat grau de coincidncia entre les competncies que estava treballat el professorat de la facultat i les competncies proposades pels grups nominals.

15


2.4.2.2. La consulta als experts i expertes Degut a la dificultat de reunir fsicament al grup dexperts en formaci de mestres, es va decidir enviar la mateixa pregunta que a la resta de grups a travs de correu electrnic

Els onze experts i expertes que han acceptat participar en la consulta sn els segents:

- Pilar Benejam, professora de Didctica de la Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona

- Pere Darder, president del Consell Escolar de Catalunya i professor de Pedagogia de la Universitat Autnoma de Barcelona

- Joan Domnech i Francesch, mestre i director del CEIP Escola Pblica Fructus Gelabert de Barcelona

- Miquel ngel Essomba, professor de Pedagogia de la Universitat Autnoma de Barcelona i director de la revista Perspectiva Escolar

- Jos Manuel Esteve, professor de Pedagogia de la Universitat de Mlaga - Mariano Fernndez Enguita, professor de Sociologia de la universitat de

Salamanca - Francesc Imbernon, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona

i director de la revista Guix - Jaume Martnez Bonaf, professor de Pedagogia de la Universitat de

Valncia - Maria Lourdes Montero, professora de Pedagogia de la Universitat de

Santiago de Compostela - Mart Teixid, inspector deducaci i professor de Pedagogia de la

Universitat Autnoma de Barcelona - Josep Maria Terricabras, professor de Filosofia de la Universitat de Girona

El resultat de les seves aportacions, tot i la seva diversitat, tamb s coincident amb les competncies professionals que el professorat de la facultat estava treballant en els plenaris.

2.4.2.3. La consulta als mestres Es va demanar a diferents mestres en actiu que reflexionessin individualment i per escrit sobre la professi de mestre/a. En total van participar 14 mestres amb experincia. Es tractava de mestres diversos: 5 homes i 9 dones, de 5 comarques diferents, de trajectries i especialitats diverses, a qui vrem demanar que ens parlessin del seu dia a dia, del seu treball quotidi, del fer de mestre avui a Catalunya des de la vivncia del qui cada dia trepitja les aules. Les seves aportacions es van publicar en catorze articles. Durant set setmanes de maig i juny de 2006, van anar apareixent els dilluns a El Punt i els dimarts al Suplement Aula del Diari de Girona.

Referncies Bibliogrfiques ANECA (2005) Libro blanco. Ttulo de grado en magisterio, Madrid: Agencia Nacional

de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.

AQU (2005) Eines per a ladaptaci dels ensenyaments a lEEES, Barcelona: Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

16


Besal, X., Falgs, M., Godoy, J., i Romero, A. (eds.) (2007): Mestres del segle XXI.-

Girona, CCG Edicions.

Batllori, R., Del Carmen, L., Rafel, E. (2004): Pla de seguiment i valoraci del nou model de prcticum dels estudis de mestre de la universitat de Girona a Actes del 3r. Congrs Internacional de Docncia Universitria i Innovaci. Girona.

Del Carmen, L., Batllori, R., Capel, D., Prez, M.L., Serra, J.M. (2003): El plan de mejora del prcticum de los estudios de la Facultat de Ciencias de la Educacin de la Universidad de Girona a Actas del VII Symposium Internacional obre Practicum. Santiago de Compostela: Trculo.

Del Carmen, L., Batllori, R., Falgs, M. (2006); Una experincia de prcticum collaboratiu, a Perspectiva Escolar, 307:17-24.

Delbecq, AL.; Van de Ven, A.; Gustafson, DH (1984) Tcnicas grupales para la planeacin, Mxico, Ed. Trillas.

Geli, A.M.; Plach, I. (Coord.) (2006) Aproximaci a les competncies en els nous ttols de mestre, Girona, Publicacions de la UdG.

Gonzlez, J.; Wagenaar, R. (2003) Tuning Educational Structures in Europe, Bilbao: Universidad de Deusto.

Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, Madrid: Boletn Oficial del Estado.

Orden ECI/3857/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificacin de los ttulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesin de Maestro en Educacin Primaria. Madrid: Boletn Oficial del Estado.

Peir, S.; Portella, E. (1994) El grupo nominal en el entorno sanitario, Quaderns de Salut Pblica i Administraci de Serveis de Salut, nm. 1, Valncia, Institut Valncia d'Estudis en Salut Pblica.

Perrenoud, Ph. (2004): Diez nuevas competencias para ensear. Barcelona: Gra.

Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenacin de las enseanzas universitarias oficiales. Madrid: Boletn Oficial del Estado.

Tardif, M. (2004): Los saberes del docente y su desarrollo profesional. Madrid: Narcea.

Teaching Training Agency (2002): Qualifing to teach. Professional Standards for Qualified Teacher Status and requeriments for Initial Teacher Training. London.

Universitat de Girona (2008) Criteris per a la planificaci i programaci dels estudis de grau de la Universitat de Girona, Girona, Universitat de Girona.

Zabalza, M. A. (1997) El prcticum en la formacin de maestros. Ponncia presentada al Congreso Conmemorativo de la Incorporacin de los Estudios de Magisterio a la Universidad. Madrid.

Relaci de documents annexos: Criteris del Consell de les Universitats de Catalunya per la programci dels nous

ttols de grau.

17


3. OBJECTIUS: [En collaboraci amb lequip de Suport a la docncia] 3.1. Objectius: Lobjectiu del pla destudis s que els i les mestres dEducaci Infantil desenvolupin les competncies necessries per a actuar professionalment amb aquest perfil que tot seguit es sintetitza.

El/la mestre/a en l'especialitat d'educaci infantil s'encarrega de la formaci dels infants de 0 a 6 anys i s'ocupa de les destreses i coneixements necessaris en els processos de socialitzaci i adquisici de conceptes i habilitats per al creixement i l'aprenentatge.

Pel que fa a la professi de mestre/a d'educaci infantil, la societat actual demana un/a professional qualificat/da que no sols spiga coneixements, sin que en la seva forma d'ensenyar transmeti uns valors i unes actituds.

L'objectiu del grau de mestre/a d'educaci infantil s donar una formaci professional de base que tingui com a eix el coneixement de l'infant de 0 a 6 anys i una preocupaci per la formaci permanent i, alhora, desenvolupar aptituds que permetin collaborar en la transformaci social i cultural. S'ha de plantejar la preparaci de professionals que ajudin les noves generacions a adquirir la capacitat d'afrontar una realitat rica en contradiccions i paradoxes i amb canvis transcendents, molt lluny de la cultura esttica d'altres perodes.

El perfil de formaci assumit en la titulaci tendeix a proporcionar al futur professional una srie de coneixements, d'actituds i d'habilitats necessries per poder intervenir de manera autnoma i efica; per ser capa d'atendre la diversitat; per treballar en equip; per adaptar-se a situacions diversificades; per dissenyar, formular, experimentar i desenvolupar instruments, tcniques i materials didctics; per organitzar l'espai i el temps a l'aula..., una formaci que li permeti dissenyar, desenvolupar, analitzar i avaluar cientficament la prpia prctica.

A ms, els i les mestres reben i expliquen als pares i a les mares l'evoluci de llurs fills i filles, hi parlen i dialoguen per trobar, entre tots, els millors camins per educar, globalment i en tots els sentits, els infants. Per tant, han de saber tractar amb persones molt diverses per raons de gnere, edat, tnia o classe social.

Tamb tracten, parlen i dialoguen amb altres professionals de l'educaci com psiclegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, per tal de trobar vies de soluci a problemes educatius, tractar alumnes amb necessitats educatives especials o millorar la seva tasca, en termes generals.

Alguns mestres tenen la possibilitat de dissenyar i crear materials didctics, que desprs seran publicats per editorials o per l'administraci, i de confeccionar llibres de text per a l'etapa de primria.

Igualment, els i les mestres gestionen i organitzen els centres i els ensenyaments, fan funcions directives i de coordinaci i relaci amb les institucions locals (com sn ajuntaments, consells comarcals...), aix com tasques burocrtiques.

3.2. Competncies generals i especfiques que els estudiants han dadquirir durant els estudis, lacompliment de les quals ser exigible per a atorgar el ttol11:

11 Vegeu els principis recollits en larticle 3.5 del RD 1397/2007, de 29 doctubre. Cal garantir lespecificat en lapartat 3.2 de lannex I del mateix RD. Quan es publiqui, veg. tamb el Marco Espaol

18


El present pla destudis parteix de les competncies marcades en les seves directrius pel Ministerio de Educacin y Ciencia, de manera que les competncies que hem treballat des de la Facultat (veure captol 2) es consideren complementries de les marcades pel ministeri. Aix vol dir que les competncies treballades per la Facultat dEducaci i Psicologia safegeixen, completen i enriqueixen les aprovades per lordre ministerial.

Com a resultat de totes les tasques i consultes internes i externes explicades en el captol 2, la Comissi de Graus, el Consell dEstudis de Mestres, i la FEP, es va acordar un llistat de 22 competncies que es subdividiren i descriviren (veure adjunt). Posteriorment, en aparixer les ordres del MEC, es va comprovar la relaci entre unes i altres (veure adjunt). Aquestes competncies eren idntiques per ambds graus de mestra/e (MEI i MEP), i sn: 1a.- Assumir la dimensi educadora de la funci docent. 1b.- Fomentar leducaci democrtica per a una ciutadania activa basada en els drets humans i en els valors de sostenibilitat. 2a.- Tenir una imatge ajustada dun mateix i afrontar, amb lajut necessari, les possibles frustracions. 2b.- Actuar en coherncia amb les prpies conviccions i possibilitats, assumir responsabilitats i prendre decisions 3.- Analitzar i comprendre la funci, possibilitats i lmits de leducaci en la societat actual i les competncies fonamentals que afecten als centres educatius i els seus professionals, de manera que es garanteixi el benestar dels alumnes. 4a.- Dominar lexpressi i la comprensi oral i escrita amb correcci en les llenges oficials, langls i, optativament, altres llenges. 4b.- Dominar estratgies i tcniques dexpressi i interpretaci de textos cientfics i culturals. 5.- Usar diferents llenguatges per expressar-se, relacionar-se i comunicar-se, i manifestar equilibri emocional en les diverses circumstncies de lactivitat professional. 6a.- Tenir hbits i destreses per a laprenentatge autnom i promourel entre lalumnat 6b.- Tenir hbits i destreses per a laprenentatge cooperatiu i promourel entre lalumnat. 7.- Facilitar la formaci dhbits, lacceptaci de normes i el respecte, i promoure lautonomia i la singularitat de cada alumne com a factors deducaci de les emocions, els sentiments i els valors. 8.- Dinamitzar amb lalumnat la construcci participada de normes de convivncia democrtica, i afrontar de manera dialogada les situacions i els conflictes. 9a.- Potenciar i orientar el treball en equip i les actituds cooperatives de lalumnat. 9b.- Potenciar i orientar el treball en equip i les actituds cooperatives del professorat. 9c.- Potenciar i orientar el treball en equip i les actituds cooperatives dels pares i mares i altres membres de la comunitat amb els que es treballa. 10.- Collaborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de lentorn social. 11a.- Comprendre els continguts que shan densenyar. 11b.- Utilitzar les didctiques corresponents pel seu tractament a laula, adequant els continguts als nivells corresponents. 11c.- Fomentar la relaci interdisciplinria entre els continguts que shan densenyar. 12.- Observar sistemticament contextos daprenentatge i convivncia i reflexionar sobre ells, per tal darticular adequadament les intervencions educatives des duna perspectiva complexa i dinmica. 13.- Intervenir de manera positiva i compensadora en els processos de desenvolupament i de construcci de la personalitat de lalumnat. 14.- Identificar possibles disfuncions en el procs dadquisici dels diversos llenguatges i vetllar per la seva evoluci adequada en collaboraci amb altres professionals. 15a.- Realitzar les funcions de tutoria amb lalumnat. 15b.- Orientar els pares i mares en qestions deducaci familiar. de Cualificaciones para la Educacin Superior (MECES). Si escau, utilitzeu altres referncies (Descriptors de Dubln, etc.).

19


16a.- Tenir coneixement de lactualitat i fer-ne una anlisi crtica. 16b.- Conixer i utilitzar els mitjans de comunicaci i dels recursos multimdia, valorant la seva influncia en leducaci. 17.- Utilitzar i integrar crticament i adequadament les tecnologies de la informaci i la comunicaci, tant com eina de treball professional, com a les activitats densenyament aprenentatge. 18.- Seleccionar i elaborar recursos didctics, atenent a criteris innovadors, esttics i de sostenibilitat. 19.- Assumir la necessitat del desenvolupament professional continu, basat en la reflexi individual i en equip. 20.- Promoure i facilitar aprenentatges des duna perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotriu i volitiva. 21a. Planificar per regular espais i processos densenyament/aprenentatge, adaptant el currculum a cada context. 21b. Intervenir per regular espais i processos densenyament/aprenentatge atenent la diversitat de nens i nenes. 21c. Avaluar en base als espais i processos densenyament/aprenentatge planificats 22.- Intervenir en lorganitzaci dels centres dEducaci Infantil i Primria i en la diversitat daccions que comprn el seu funcionament, per tal dimplicar-se en les tasques globals i millorar la qualitat de la gesti.

Les competncies marcades com a transversals per a tots els estudiants de grau de la Universitat de Girona depenen dels criteris del Consell dUniversitats Catalanes i dels Descriptors de Dubln. Sn aquestes, que com es pot comprovar estan contemplades en la seva totalitat en la definici i resultats daprenentatge de les competnices del ttol:

-Utilitzar la llengua anglesa. -Recollir i seleccionar informaci de manera efica. -Utilitzar tecnologies de la informaci i la comunicaci. -Treballar en equip. -Comunicar-se oralment i per escrit. -Avaluar la sostenibilitat de les prpies propostes i actuacions. -Analitzar les implicacions tiques de les actuacions professionals. -Dissenyar propostes creatives.

Les competncies definitives sn totes les que proposa lordre ministerial, algunes de les quals han estat subdividides (conservant el seu nombre: 12 a, 12 b, per exemple) per facilitar-ne la seva avaluaci i vinculaci a mduls i matries; a ms a ms shi afegit una competncia n 13 que recull alguns aspectes personals importants per la professi.

Alhora shi han afegit competncies del Grau en MEP (en els casos que ens ha semblat pertinent, per motius professionals i de filosofia educativa), i les transversals de la Universitat. Totes aquestes poden aparixer com a competncies o com a resultats daprenentatge.

Aquestes competncies garanteixen lobjectiu daconseguir mestres amb el perfil que estem explicitant en aquesta memria.

De totes elles sen deriven, en el nostre redactat, les competncies especfiques que els estudiants van adquirint en els mduls tamb les competncies especfiques vinculades a les matries obligatries establertes per lordre ministerial- i que, segons el cas, hem considerat resultats o objectius daprenentatge.

En revisar les competncies de lordre hem tingut en compte el reial decret, article 3 (5), per assegurar que les competncies que ens proposem desenvolupar garanteixen,

20


a travs del pla destudis, que lactivitat professional del mestre i de la mestra es realitzar:

a) desde el respeto a los derechos fundamentales y de igualdad entre hombres y mujeres. b) desde el respeto y promocin de los Derechos Humanos y los principios de accesibilidad universal y diseo para todos de conformidad con lo dispuesto en la disposicin final dcima de la Ley 51/2003, de 2 de Diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminacin y accesibilidad universal de las personas con discapacidad. c) de acuerdo con los valores propios de una cultura de paz y de valores democrticos. Finalmente, el listado de competencias propuestas para el grado MEI contiene todos los anteriores aspectos y se completa con resultados de aprendizaje que se vinculan primordialmente a cada una de ellas, si bien en varios casos pueden considerarse elementos clave en la adquisicin de ms de una de las competencias. Estos resultados de aprendizaje provienen en su mayora de las competencias especficas para los mdulos marcados por el MEC en su orden ECI/3857/2007, as como de las competencias definidas por la propia Facultad (el listado de unos prrafos ms arriba) y de las competencias transversales de la universidad. Tambin consideramos que las competencias definidas constituyen una red en la que se interrelacionan sus componentes: algunas competencias son, en realidad, recursos o elementos necesarios para que las otras se puedan desarrollar. Exactamente igual que ocurre con las competencias especficas y los resultados de aprendizaje. COMPETNCIES MEI 1.- Conocer los objetivos, contenidos curriculares y criterios de evaluacin de la Educacin Infantil.

Resultats de laprenentatge 1.1 Comprender las matemticas como conocimiento sociocultural. 1.2 Valorar las ciencias como un hecho cultural. 1.3 Adquirir conocimientos sobre la evolucin del pensamiento, las costumbres, las

creencias y los movimientos sociales y polticos a lo largo de la historia. 1.4 Conocer los momentos ms sobresalientes de la historia de las ciencias y las

tcnicas y su trascendencia. 1.5 Conocer la tradicin oral y el folklore. 1.6 Comprender el paso de la oralidad a la escritura y conocer los diferentes

registros y usos de la lengua. 1.7 Adquirir formacin literaria y en especial conocer la literatura infantil. 1.8 Conocer los fundamentos cientficos, matemticos y tecnolgicos del currculo de

esta etapa as como las teoras sobre la adquisicin y desarrollo de los aprendizajes correspondientes

1.9 Conocer los fundamentos musicales, plsticos y de expresin corporal del currculo de esta etapa as como las teoras sobre la adquisicin y desarrollo de los aprendizajes correspondientes.

1.10 Conocer estrategias didcticas para desarrollar representaciones numricas y nociones espaciales, geomtricas y de desarrollo lgico.

21


2.- Promover y facilitar los aprendizajes en la primera infancia, desde una perspectiva globalizadora e integradora de las diferentes dimensiones cognitiva, emocional, psicomotora y volitiva.

Resultats de laprenentatge 2.1 Conocer la metodologa cientfica y promover el pensamiento cientfico y la

experimentacin. 2.2 Promover el inters y el respeto por el medio natural, social y cultural a travs de

proyectos didcticos adecuados. 2.3 Favorecer las capacidades de habla y de escritura. 2.4 Conocer y utilizar adecuadamente recursos para la animacin a la lectura y a la

escritura. 2.5 Conocer y utilizar canciones para promover la educacin auditiva, rtmica y vocal. 2.6 Saber utilizar el juego como recurso didctico, as como disear actividades de

aprendizaje basadas en principios ldicos. 2.7 Promover la sensibilidad relativa a la expresin plstica y a la creacin artstica. 2.8 Plantear y resolver problemas asociados con las ciencias a la vida cotidiana. 2.9 Analizar, razonar y comunicar propuestas matemticas. Plantear y resolver

problemas vinculados con la vida cotidiana. Valorar la relacin entre matemticas y ciencias como uno de los pilares del pensamiento cientfico.

2.10 Comprender los principios que contribuyen a la formacin cultural, personal y social desde las artes.

2.11 Comprender los principios que contribuyen a la formacin cultural, personal y social desde la educacin fsica.

2.12 Conocer y comprender el papel de la interdisciplinariedad en los procesos educativos y de aprendizaje durante el perodo 0-6.

2.13 Seleccionar i elaborar recursos didctics, atenent a criteris innovadors, esttics i de sostenibilitat.

3.- Disear y regular espacios de aprendizaje en contextos de diversidad que atiendan a las singulares necesidades educativas de los alumnos, a la igualdad de gnero, a la equidad y al respeto a los derechos humanos.

Resultats de laprenentatge

3.1 Elaborar propuestas didcticas en relacin con la interaccin ciencia, tcnica, sociedad y desarrollo sostenible.

3.2 Elaborar propuestas didcticas que fomenten la percepcin y expresin musicales, las habilidades motrices, el dibujo y la creatividad.

3.3 Reconocer la mutua influencia entre ciencia, sociedad y desarrollo tecnolgico, as como las conductas ciudadanas pertinentes, para procurar un futuro sostenible.

3.4 Elaborar propuestas didcticas que fomenten el pensamiento matemtico a travs de los diferentes contenidos y procesos

3.5 Elaborar propuestas didcticas que fomenten la adquisicin y el uso de la lengua. 3.6 Elaborar propuestas globales que atiendan a la diversidad. 3.7 Valorar la importancia de la estabilidad y la regularidad en el entorno escolar, los

horarios y los estados de nimo del profesorado como factores que contribuyen al progreso armnico e integral de los alumnos.

3.8 Saber trabajar en equipo con otros profesionales de dentro y fuera del centro en la atencin a cada alumno, as como en la planificacin de las secuencias de aprendizaje y en la organizacin de las situaciones de trabajo en el aula y en el

22


espacio de juego, identificando las peculiaridades del periodo 0-3 y del periodo 3-6.

3.9 Identificar dificultades de aprendizaje, disfunciones cognitivas y las relacionadas con la atencin.

3.10 Saber informar a otros profesionales especialistas para abordar la colaboracin del centro y del maestro en la atencin a las necesidades educativas especiales que se planteen.

3.11 Adquirir recursos para favorecer la integracin educativa de alumnos con dificultades.

3.12 Controlar y hacer el seguimiento del proceso educativo y, en particular, de enseanza y aprendizaje mediante el dominio de tcnicas y estrategias necesarias.

3.13 Elaborar diferents propostes dactuaci que poden donar resposta a situacions ticament compromeses.

3.14 Fomentar la relaci interdisciplinria entre els continguts que shan densenyar. 4a.- Fomentar la convivencia en el aula y fuera de ella y abordar la resolucin pacfica de conflictos.

Resultats de laprenentatge 4a.1 Conocer y aplicar los procesos de interaccin y comunicacin en el aula, as

como dominar las destrezas y habilidades sociales necesarias para fomentar un clima que facilite el aprendizaje y la convivencia.

4b.- Saber observar sistemticamente contextos de aprendizaje y convivencia y saber reflexionar sobre ellos.

Resultats de laprenentatge 4b.1 Comprender que la observacin sistemtica es un instrumento bsico para

poder reflexionar sobre la prctica y la realidad, as como contribuir a la innovacin y a la mejora en educacin infantil.

4b.2 Dominar las tcnicas de observacin y registro. 4b.3 Abordar anlisis de campo mediante metodologa observacional utilizando

tecnologas de la informacin, documentacin y audiovisuales. 4b.4 Saber analizar los datos obtenidos, comprender crticamente la realidad y

elaborar un informe de conclusiones 5a.- Reflexionar en grupo sobre la aceptacin de normas y el respeto a los dems.

Resultats de laprenentatge 5a.1 Regular los procesos de interaccin y comunicacin en grupos de alumnos de 0-

3 aos y de 3-6 aos. 5b.- Promover la autonoma y la singularidad de cada alumno como factores de educacin de las emociones, los sentimientos y los valores en la primera infancia.

23



5b.1 Saber promover la adquisicin de hbitos en torno a la autonoma, la libertad, la curiosidad, la observacin, la experimentacin, la imitacin, la aceptacin de normas y de lmites, el juego simblico y heurstico.

6a.- Conocer la evolucin del lenguaje en la primera infancia, saber identificar posibles disfunciones y velar por su correcta evolucin.

Resultats de laprenentatge 6a.1 Conocer el currculo de lengua y lectoescritura de esta etapa as como las teoras

sobre la adquisicin y desarrollo de los aprendizajes correspondientes. 6a.2 Conocer el proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura y su enseanza.

6b.- Abordar con eficacia situaciones de aprendizaje de lenguas en contextos multiculturales y multilinges.

Resultats de laprenentatge 6b.1 Afrontar situaciones de aprendizaje de lenguas en contextos multilinges. 6b.2 Ser capaz de fomentar una primera aproximacin a una lengua extranjera.

6c.- Expresarse oralmente y por escrito y dominar el uso de diferentes tcnicas de expresin.

Resultats de laprenentatge 6c.1 Conocer y dominar tcnicas de expresin oral y escrita. 6c.2 Reconocer y valorar el uso adecuado del lenguaje verbal y no verbal. 6c.3 Comprender los principios bsicos de las ciencias del lenguaje y la

comunicacin. 6c.4 Hablar, leer y escribir correcta y adecuadamente en las lenguas oficiales de la

Comunidad Autnoma correspondiente. 6c.5 Recollir i seleccionar informaci de manera efica i crtica. 6c.6 Comunicar-se oralment sobre temes de la seva especialitat de forma original i

creativa, adaptant-se a lauditori o als destinataris (audincies expertes i no expertes) i utilitzant els suports i/o recursos que fan ms eficaces les produccions orals.

6c.7 Llegir comprensivament i escriure textos del propi mbit de coneixement en llengua anglesa.

6c.8 Participar en activitats orals sobre el propi mbit de coneixement en llengua anglesa.

6c.9 Dominar estratgies dexpressi i interpretaci de textos. 6c.10 Utilizar correctamente la voz hablada y cantada.

7.- Conocer las implicaciones educativas de las tecnologas de la informacin y la comunicacin y, en particular, de la televisin en la primera infancia.

24



7.1 Fomentar experiencias de iniciacin a las tecnologas de la informacin y la comunicacin.

7.2 Analizar los lenguajes audiovisuales y sus implicaciones educativas. 7.3 Analizar e incorporar de forma crtica las cuestiones ms relevantes de la

sociedad actual que afectan a la educacin familiar y escolar: impacto social y educativo de los lenguajes audiovisuales y de las pantallas; cambios en las relaciones de gnero e intergeneracionales; multiculturalidad e interculturalidad; discriminacin e inclusin social y desarrollo sostenible.

7.4 Seleccionar i utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci ms adients als objectius que es persegueixin (personals i professionals).

8a.- Conocer fundamentos de diettica e higiene infantiles.

Resultats de laprenentatge 8a.1 Conocer los principios bsicos de un desarrollo y comportamiento saludables. 8a.2 Identificar trastornos en el sueo, la alimentacin, el aparato fonador, el

desarrollo psicomotor, la atencin y la percepcin auditiva y visual. 8a.3 Colaborar con los profesionales especializados para solucionar dichos trastornos.

8b.- Conocer fundamentos de atencin temprana y las bases y desarrollos que permiten comprender los procesos psicolgicos, de aprendizaje y de construccin de la personalidad en la primera infancia.

Resultats de laprenentatge 8b.1 Comprender los procesos educativos y de aprendizaje en el periodo 0-6, en el

contexto familiar, social y escolar. 8b.2 Conocer los desarrollos de la psicologa evolutiva de la infancia en los periodos

0-3 y 3-6. 8b.3 Conocer los fundamentos de atencin temprana. 8b.4 Atender las necesidades de los alumnos y transmitir seguridad, tranquilidad y

afecto. 8b.5 Reconocer la identidad de la etapa y sus caractersticas cognitivas,

psicomotoras, comunicativas, sociales, afectivas. 8b.6 Detectar carencias afectivas, alimenticias y de bienestar que perturben el

desarrollo fsico y psquico adecuado de los alumnos. 9.- Conocer la organizacin de las escuelas de educacin infantil y la diversidad de acciones que comprende su funcionamiento. Asumir que el ejercicio de la funcin docente ha de ir perfeccionndose y adaptndose a los cambios cientficos, pedaggicos y sociales a lo largo de la vida.

Resultats de laprenentatge 9.1 Situar la escuela infantil en el sistema educativo espaol, en el contexto europeo

y en el internacional. 9.2 Conocer la legislacin que regula las escuelas infantiles y su organizacin.

25


9.3 Comprender que la dinmica diaria en educacin infantil es cambiante en funcin

de cada alumno, grupo y situacin y saber ser flexible en el ejercicio de la funcin docente.

10.- Actuar como orientador de padres y madres en relacin con la educacin familiar en el periodo 0-6 y dominar habilidades sociales en el trato y relacin con la familia de cada alumno y con el conjunto de las familias.

Resultats de laprenentatge 10.1 Conocer la evolucin histrica de la familia, los diferentes tipos de familias, de

estilos de vida y educacin en el contexto familiar. 10.2 Crear y mantener lazos de comunicacin con las familias para incidir eficazmente

en el proceso educativo. 10.3 Conocer y saber ejercer las funciones de tutor y orientador en relacin con la

educacin familiar. 10.4 Valorar la relacin personal con cada alumno y su familia como factor de calidad

de la educacin. 10.5 Promover y colaborar en acciones dentro y fuera de la escuela, organizadas por

familias, ayuntamientos y otras instituciones con incidencia en la formacin ciudadana.

10.6 Conocer formas de colaboracin con los distintos sectores de la comunidad educativa y del entorno social.

10.7 Relacionar la educacin con el medio, y cooperar con las familias y la comunidad.

11a.- Reflexionar sobre las prcticas de aula para innovar y mejorar la labor docente.

Resultats de laprenentatge 11a.1 Adquirir un conocimiento prctico del aula y de la gestin de la misma. 11a.2 Relacionar teora y prctica con la realidad del aula y del centro. 11a.3 Participar en la actividad docente y aprender a saber hacer, actuando y

reflexionando desde la prctica. 11a.4 Participar en las propuestas de mejora en los distintos mbitos de actuacin que

se puedan establecer en un centro. 11a.5 Conocer y aplicar metodologas y tcnicas bsicas de investigacin educativa y

ser capaz de disear proyectos de innovacin identificando indicadores de evaluacin.

11a.6 Recollir i seleccionar autnomament les fonts i la informaci rellevant que permeti desenvolupar una recerca original que aporti coneixement nou en el propi mbit de coneixement.

11a.7 Dissenyar projectes creatius dinnovaci educativa. 11b.- Adquirir hbitos y destrezas para el aprendizaje autnomo y cooperativo y promoverlo en los alumnos.

Resultats de laprenentatge 11b.1 Conocer la dimensin pedaggica de la interaccin con los iguales y los adultos. 11b.2 Saber promover la participacin en actividades colectivas, el trabajo cooperativo

y el esfuerzo individual.

26


11b.3 Treballar en equip i valorar els processos que sestableixen i els rols que es

desenvolupen i exercir-los. 12a.- Comprender la funcin, las posibilidades y los lmites de la educacin en la sociedad actual y las competencias fundamentales que afectan a los colegios de educacin infantil y a sus profesionales.

Resultats de laprenentatge 12a.1 Analizar la prctica docente y las condiciones institucionales que la enmarcan. 12a.2 Conocer la evolucin histrica del sistema educativo en nuestro pas y los

condicionantes polticos y legislativos de la actividad educativa. 12b.- Conocer modelos de mejora de la calidad con aplicacin a los centros educativos.

Resultats de laprenentatge 12b.1 Conocer experiencias internacionales y ejemplos de prcticas innovadoras en

educacin infantil. 12c.- Intervenir en lorganitzaci dels centres dEducaci Infantil i Primria i en la diversitat daccions que comprn el seu funcionament, per tal dimplicar-se en les tasques globals i millorar la qualitat de la gesti.

Resultats de laprenentatge 12c.1 Participar en la elaboracin y seguimiento de proyectos educativos de educacin

infantil en el marco de proyectos de centro y en colaboracin con el territorio y con otros profesionales y agentes sociales.

13.- Gestionar emociones, sentimientos, valores, creencias y lmites en las relaciones inter e intrapersonal, fomentando actuaciones personales y de la comunidad basadas en la democracia, la responsabilidad y la sostenibilidad.

Resultats de laprenentatge 13.1 Reconocer la mutua influencia entre ciencia, sociedad y desarrollo tecnolgico,

as como las conductas ciudadanas pertinentes, para procurar un futuro sostenible.

13.2 Fomentar leducaci democrtica per a una ciutadania activa basada en els drets humans i en els valors de sostenibilitat.

13.3 Valorar la relevancia de las instituciones pblicas y privadas para la convivencia pacfica entre los pueblos.

13.4 Analitzar les implicacions tiques de les actuacions professionals. 13.5 Identificar les actuacions de lmbit disciplinar propi que tenen incidncia en les

persones i/o el medi. 13.6 Usar diferents llenguatges per expressar-se, relacionar-se i comunicar-se, i

manifestar equilibri emocional en les diverses circumstncies de lactivitat professional.

27


Relaci de documents annexos: Competencias de maestros y maestras de la FEP Tabla de entrecruzamiento entre las competencias de la FEP y las competencias del

MEC para el ttulo de MEI.

28


4. ACCS I ADMISSI DESTUDIANTS: [En collaboraci amb el Servei de Gesti Acadmica i Estudiants]

4.1. Sistemes dinformaci previs a la matriculaci: Procediments accessibles dacollida i orientaci dels estudiants de nou accs que facilitin la seva incorporaci a la Universitat i a la titulaci:

Acciones marco El Consejo Interuniversitario de Catalua (CIC) es el rgano de coordinacin del sistema universitario de Catalua, y de consulta y asesoramiento del Gobierno de la Generalitat en materia de universidades. Integra representantes de todas las universidades pblicas y privadas de Catalua. La coordinacin de los procesos de acceso y admisin en la universidad es una prioridad estratgica del Consejo Interuniversitario de Catalua mediante la cual se pretende garantizar el acceso a la universidad de los estudiantes que provienen del bachillerato y de los mayores de 25 aos, de modo que se respeten los principios de publicidad, igualdad, mrito y capacidad. Asimismo, pretende garantizar la igualdad de oportunidades en la asignacin de los estudiantes a los estudios que ofrecen las universidades. Tambin hay que destacar las actuaciones del Consejo relativas a la orientacin para el acceso a la universidad de los futuros estudiantes, en concreto: - Informacin y orientacin en relacin con la nueva organizacin de los

estudios universitarios y sus salidas profesionales, para que la eleccin se haga con todas las consideraciones previas necesarias.

- Transicin a la universidad desde los ciclos formativos de grado superior.

- Presencia y acogida de los estudiantes extranjeros. La Comisin de Acceso y Asuntos Estudiantiles es una comisin de carcter permanente del CIC que se constituye como instrumento que permite a las universidades debatir, adoptar iniciativas conjuntas, pedir informacin y realizar propuestas en materia de poltica universitaria. Entre las competencias asignadas a esta comisin destacan las relacionadas con la gestin de las pruebas de acceso a la universidad, la gestin del proceso de preinscripcin, el impulso de las medidas de coordinacin entre titulaciones universitarias y de formacin profesional, la elaboracin de recomendaciones dirigidas a las universidades para facilitar la integracin en la universidad de personas discapacitadas, las acciones de

29


seguimiento del programa de promocin de las universidades y la coordinacin de la presencia de las universidades en salones especializados.

Orientacin para el acceso a la universidad Las acciones de orientacin de las personas que quieran acceder a la universidad, as como las acciones de promocin de los estudios universitarios del sistema universitario cataln en Catalua y en el resto del Estado, son diseadas, programadas y ejecutadas por la Oficina de Orientacin para el Acceso a la Universidad del CIC. Tambin gestiona los procesos relativos al acceso a las universidades pblicas catalanas: preinscripcin universitaria y asignacin de plazas. Las acciones de orientacin acadmica y profesional tienen como objetivo que los estudiantes consigan la madurez necesaria para tomar la decisin ms adecuada a sus capacidades e intereses, entre las opciones acadmicas y profesionales que ofrece el sistema universitario cataln, insistiendo en la integracin en el EEES. Para conseguir este objetivo, se han propuesto seis lneas de actuacin que son ejecutadas por la Oficina de Orientacin para el Acceso a la Universidad y que pretenden, por una parte, implicar ms a las partes que intervienen en el proceso y, por otra, dar a conocer el sistema universitario a los estudiantes para que su eleccin se base en sus caractersticas personales y sus intereses. Estas lneas de actuacin son las siguientes: - Crear un marco de relaciones estables con otras instituciones implicadas en la orientacin para el acceso a la universidad. - Potenciar las acciones de orientacin dirigidas a los agentes y colectivos del mundo educativo, como por ejemplo conferencias, jornadas de orientacin acadmica y profesional, mesas redondas, etc. - Ofrecer informacin y orientacin presencial, telefnica y telemtica en la Oficina de Orientacin para el Acceso a la Universidad.

- Participar en jornadas y salones de mbito educativo. El Consejo Interuniversitario de Catalua participa cada ao en fiestas y jornadas en el mbito educativo con los objetivos de informar y orientar sobre el sistema universitario cataln y, en concreto, sobre el acceso a la universidad y a los estudios que se ofrecen en ella. Los salones en los que participa anualmente el Consejo Interuniversitario de Catalua a travs de la Oficina de Orientacin para el Acceso a la Universidad son: Saln de la Enseanza (Barcelona), AULA, Saln Internacional del Estudiante y de la Oferta Educativa (Madrid), Jornadas de Orientacin Universitaria y Profesional (Trrega) y Espacio del Estudiante (Valls).

30


- Elaborar y difundir materiales sobre el acceso a la universidad y el nuevo sistema universitario. Las publicaciones que se editan anualmente versan sobre las materias siguientes:

- Gua de los estudios universitarios en Catalua. - Preinscripcin universitaria. - Acceso a la universidad. Correspondencia entre las opciones

de las pruebas de acceso que se relacionan con las modalidades de bachillerato LOGSE y los estudios universitarios.

- Acceso a la universidad. Correspondencia entre los ciclos formativos de grado superior y los estudios universitarios.

- Acceso a la universidad. Correspondencia entre los primeros ciclos y los segundos ciclos de los estudios universitarios.

- Notas de corte. Tabla orientativa para los estudiantes. - Pruebas de acceso a la universidad para los mayores de 25

aos. - Pruebas de acceso a la universidad para el alumnado de

bachillerato. - Catalunya Master. - Masteres oficiales de las universidades de Catalua. - Centros y titulaciones universitarios en Catalua.

- Promover la igualdad de oportunidades de los estudiantes con

discapacidad. Ante la necesidad de promover lneas de atencin comunes a los estudiantes con discapacidad, la Comisin de Acceso y Asuntos Estudiantiles del CIC acord, en septiembre de 2006, la creacin de la Comisin Tcnica UNIDISCAT (Universidad y Discapacidad de Catalua), en la que estn representadas todas las universidades catalanas. Los

MEMRIA DE PROGRAMACI DELS ESTUDIS DE GRADUAT EN … Mestre Infantil... · grau de mestre/a...

Documents

Transcript of MEMRIA DE PROGRAMACI DELS ESTUDIS DE GRADUAT EN … Mestre Infantil... · grau de mestre/a...