MEMÒRIA 7a ÀGORA JOVE

1 i 2 de febrer de 2014 a Lleida

2

MEMÒRIA 7a ÀGORA JOVE Desterrant desigualtats:

Joves lliures de violències masclistes i desigualtats de gènere

CONTINGUTS:

1. Descripció general del projecte .................................................................... 3

2. Objectius generals ....................................................................................... 3

3. Metodologia i continguts .............................................................................. 4

4. Participants .................................................................................................. 4

5. Activitats ...................................................................................................... 6

5.1. Programa ............................................................................................... 6

5.2. Relatoria de les activitats ....................................................................... 7

5.2.1. Dissabte matí: Benvinguda i ponències amb debat ...................................... 7

President del CNJC ............................................................................................ 7

Coordinadora territorial de Joventut a Lleida. ..................................................... 10

5.2.2. Dissabte tarda: Grups de treball i posada en comú .................................... 12

5.2.3 Diumenge matí: Anàlisi de propostes i conclusions, i treball en xarxa ........... 16

6. Valoracions dels i les participants .............................................................. 19

6.1 Valoració de diferents aspectes organitzatius de la trobada ................. 19

6.2 Evolució de les valoracions dels aspectes organitzatius ....................... 19

6.3 Evolució de les valoracions de l’AJ com a model de creació de discurs . 20

6.4 Valoració de les diferents sessions de la 7a Àgora Jove ........................ 21

6.5 Comentaris i suggeriments ................................................................... 21

8. Resolució elaborada a partir de les conclusions de la 7a Àgora Jove i

aprovada a la 36a AGO del CNJC .................................................................... 23

3

1. Descripció general del projecte L’any 2010 el CNJC es va proposar articular un nou model de participació i treball en xarxa de les entitats que servís per avançar en la creació de discurs entorn a diferents àmbits de la realitat juvenil actual. És amb aquest propòsit que va néixer la trobada d’entitats ÀGORA JOVE. Són les mateixes entitats del CNJC les encarregades d’escollir la temàtica de cada trobada en el sí de l’assemblea o del comitè executiu. El CNJC es planteja l’Àgora Jove com un espai de participació clau de les entitats del Consell. Tanmateix, també està obert a altres entitats del moviment associatiu juvenil i altres persones joves interessades. En aquesta edició el tema escollit per les entitats va ser les desigualtats vinculades al gènere, per moltes de les entitats del Consell la igualtat de gènere és un tema que cal seguir treballant per la incorporació de la perspectiva de gènere en el seu dia a dia i per avançar en el camí cap a la igualtat. Per aquest motiu, a la darrera Assemblea General Ordinària del CNJC es va considerar una temàtica rellevant a la qual calia dedicar-li una Àgora, per tal d’analitzar amb més deteniment les desigualtats i discriminacions vinculades al gènere i també els violències masclistes, així com per crear posicionaments consensuats entre totes les entitats sobre com treballar per a la construcció d’un model d’igualtat i entre la joventut. La setena edició de l’ÀGORA JOVE va tenir lloc els dies 1 i 2 de febrer a Lleida i es va celebrar sota el lema i imatge que es presenta a continuació:

2. Objectius generals Els objectius de la 7a Àgora Jove van ser:

1. Garantir una base formativa mínima en desigualtats de gènere i violència masclista.

2. Dur a terme una anàlisi de la situació actual pel que fa qüestions de gènere, per

tal de disposar d'una diagnosi de l'estat de la qüestió a la societat en general i en el moviment associatiu juvenil en particular.

4

3. Construir una xarxa o espai de treball d’entitats o comissions de gènere de les entitats per treballar de forma conjunta i amb objectius comuns sobre aquest tema.

4. Motivar les entitats a treballar sobre gènere de manera continuada i transversal.

5. Actualitzar el discurs del CNJC sobre qüestions de gènere i diversitat sexual i

reflexionar sobre com volem comunicar els posicionaments sobre gènere des de la joventut a la societat.

3. Metodologia i continguts La metodologia de treball de l’Àgora Jove es basa en la creació d’un espai de relació i debat on totes les entitats del CNJC poden participar i aportar continguts. Es dinamitza amb una metodologia participativa i vivencial facilitada pel grup de formadors i formadores del CNJC. L’Àgora Jove s’articula entorn a diferents moments de treball que inclouen la dimensió formativa, els debats i la participació, així com el treball en grup.

En aquesta edició els membres de la Borsa de Formadors i Formadores que van dinamitzar les sessions són la Cèlia Nisarre i en Pau Fuentes.

Es va recomanar que abans d’assistir a l’Àgora els/les participants consultessin els documents de referència que se’ls van fer arribar des del Consell per correu electrònic. Els eixos específics de treball van ser:

Desigualtats de gènere en diferents àmbits socials (laboral, educatiu, participació, salut reproductiva).

Violència masclista entre la joventut (prevenció i abordatge).

LGTBfòbia, reflexions envers la lluita contra la discriminació per motius d'identitat de gènere i orientació sexual.

4. Participants A la setena edició de l’Àgora Jove, hi van participar un total de 50 persones, sense comptar els i les formadores (2), ni els membres de l’Equip tècnic (3). De manera que va ser l’edició de l’Àgora amb més participació fins aleshores. Els i les participants provenien de les següents entitats: Entitats de ple dret del CNJC:

Consell de la Joventut de Barcelona Consell de la Joventut de Badalona

5

Consell Local de Joventut de Blanes Consell Local de Joventut de Lleida Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols Escoltes Catalans

Esplais Catalans – Esplac Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) Avalot – Joves de la UGT de Catalunya Joves d'Esquerra Verda (JEV) Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) Joventut Socialista de Catalunya (JSC) Agrupació de Joves Ciutadans Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEFC) Creu Roja Joventut

Membres del Secretariat del CNJC (Entitats: Esplais Catalans – Esplac, Avalot – Joves de la UGT, Joves d’Esquerra Verda, CLJ Sant Feliu de Guíxols, CJ Sabadell, Joventut Nacionalista de Catalunya, Dona-JNI).

Entitats de les que el CNJC forma part:

Fundació Triangle Jove Xarxa de Consells Locals de Joventut:

Consell Local de Joventut de Terrassa Altres:

Associació Lika (entitat membre del CLJ Lleida, especialitzada en matèria de gènere)

Associació Jove Orquestra de Ponent (entitat membre del CLJ Lleida) AEGEE Tarragona (AEGEE = European Student’s Forum) Associació universitària Sin Verguenza Associació La Rotllana

Nombre d’assistents segons tipus d’entitats, en nombres absoluts:

Entitats polítiques 11

Àmbit sindical 4

Àmbit educatives 4

Àmbit cultural i social 3 Consells Locals de

Joventut 17

Triangle Jove 1

Altres entitats 2

Persones no associades 1

Membres del secretariat 7

Borsa de formadors/es 2

Tècnics/ques 3

TOTAL 55

6

També es va comptar amb la presència d’una persona professional de joventut de la Diputació de Barcelona. Així mateix, el caràcter públic de l’acte d’obertura de l’Àgora Jove va facilitar la participació de diverses persones membres i no membres d’entitats juvenils.

5. Activitats 5.1. Programa

01/02/14 02/02/14

11h - 13:45h

Benvinguda i ponències amb

debat (Espai: Biblioteca Pública de Lleida)

Sara Moreno

Professora de Sociologia al Dep. de Sociologia de la UAB i Investigadora del QUIT (UAB)

Daniel Gabarrón Psicopedagog, llicenciat en Humanitats i diplomat en Direcció i Organització d'Empreses. Formador, conferenciant, escriptor i mestre.

Amb la presència de la coordinació territorial de l’Institut Català de les

Dones i de Direcció General de Joventut

10h-10:30h

Anàlisi de propostes i conclusions

(Espai: Centre Recursos Juvenils la Palma)

10:30h-

13:30h

Treball en xarxa

Compartir experiències entre

entitats. Què estem fent? Quins objectius ens marquem? Com ens

organitzem?

13:30h-14:00h

Avaluació i cloenda

Dinar Dinar

16h -18h

Grups de treball: (Espai: Centre Recursos Juvenils la

Palma)

Desigualtats de gènere

Violències masclistes

LGTBfòbia

Els i les participants marxaran després de dinar.

18h-20:30h

Posada en comú, reflexió i conclusions

Sopar

7

5.2. Relatoria de les activitats 5.2.1. Dissabte matí: Benvinguda i ponències amb debat

Sergi Contreras President del CNJC Dóna la benvinguda a la trobada. Explica què és el CNJC i defineix l’Àgora Jove com un espai de reflexió i creació de discurs al voltant de diferents temes. La 7a Àgora Jove a petició de les entitats del Consell, girarà al voltant de gènere i joventut. Dóna pas a les ponències del matí. Sara Moreno Professora de Sociologia al Departament de Sociologia de la UAB i Investigadora del QUIT (UAB) Presenta els resultats de l’enquesta de la joventut de Catalunya 2012. Va fer un capítol transversal des d’una perspectiva de gènere. Se centra en els objectius, anàlisi i conclusions. Es planteja si els i les joves en funció del gènere tenen les mateixes condicions per fer les diferents transicions: educativa, laboral, domiciliar i familiars. Apunta que molts estudis indiquen que hi ha un canvi generacional en l’accés a l’educació, ja que en teoria la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació ha afavorit en la igualtat. Altres estudis assenyalen que les desigualtats no han desaparegut, sinó que s’han transformat. Les raons tenen a veure en el que passa a dins de les llars, sobretot quan els i les joves se’n van a viure en parella, amb el treball domèstic, que acaba perjudicant més a les noies. Els nois es mantenen més immòbils en el pas de les generacions que no pas les noies. La pregunta clau és quin és el pes que té el factor generació i quin el factor cicle de vida. Es pot compartir un mateix context social, però no un mateix cicle vital. El factor cicle vital pesa moltíssim, i més sobre les noies que sobre els nois.

8

Finalment, sobre la perspectiva teòrica, cal recordar que la categoria home/dona no és universal, i no només això interfereix, cal pensar també en classe social, origen, edat... Les condicions d’una dona jove d’una classe mitja-alta no tenen res a veure amb les d’una dona immigrant de classe mitja-baixa. A continuació es repassen els diferents àmbits de l’enquesta de joventut des de la perspectiva de gènere. Respecte al nivell d’estudis, les dones superen clarament als homes en finalització d’estudis superiors. Això constata que el punt d’inflexió és l’accés a l’educació, de manera que en pocs anys han superat als nois. La proporció de nois que han assolit el nivell d’estudis obligatori o inferior és superior a la de les noies. Exemplifica la realitat del sistema educatiu, que està bipolaritzat: un volum important de població amb estudis superiors i un volum important de joves en abandonament o fracàs escolar. Existeix una trajectòria educativa femenina dibuixada cap a l’èxit i una del fracàs i abandonament més dibuixada en masculí. Fins ara cap de les polítiques que s’estan fent no ho ha tingut en compte. Hi ha una influència molt important del nivell d’estudis dels pares, les filles de pares amb nivell mig-alt tenen un major grau d’assoliment d’estudis superiors. Un altre límit té a veure amb què s’estudia, encara veiem que les noies tenen una tendència a estudis socials, mentre que els estudis de ciències i tecnologia estan masculinitzats. Tot i la millor preparació educativa de les noies, veiem que aquest aspecte no queda reflectit de la mateixa manera en l’accés al treball remunerat. En el cas de l’atur, s’evidencia que les noies han suportat millor la crisis, tanmateix la inactivitat és superior en les noies. En el cas dels nois es troba el fenomen dels “ninis”, i en el de les noies hi ha responsabilitats familiars, ja que comença a pesar el fenomen cicle de vida. La cura de criatures és el factor de major decalatge en relació a l’activitat laboral, als homes la paternitat els afecta molt menys que a les dones. En les noies hi ha un 20% de canvi en l’ocupació pel fet de tenir o no tenir fills/es. La transició laboral té una marcada escletxa en funció del cicle vital. També es fa referència a la falsa solució del temps parcial, doncs quan els homes tenen fills augmenten el temps de treball remunerat, en canvi, elles treballen menys i de forma més parcial. En recursos humans es considera el “risc imminent d’embaràs” com un factor a tenir en compte a l’hora de la contractació. Aquesta és una de les causes del problema, atribuir a determinats sexes uns rols de gènere determinats que no permeten la igualtat real d’oportunitats. Les noies joves van a viure en parella abans que els nois. La dedicació al treball domèstic és claríssima, en tant que les responsabilitats en l’esfera domèstica són molt més majoritàries en les noies. També existeix una divisió sexual en el treball domèstic, les tasques més visibles i masculinitzades són les que ocupen els nois. Pel que fa a la responsabilitat de la cura de fills, són les noies les que s’hi dediquen majoritàriament. En un 80% de la població no hi ha comportaments igualitaris. Es tracta de vasos comunicants entre producció i reproducció. Finalment, pel que fa a l’oci, en nois és majoritari l’oci digital, mentre que en les noies ho és el cultural.

9

Pel que fa a la salut, s’analitza l’estat de salut i els hàbits. Els joves tenen hàbits menys saludables en comparació a les joves. Tot i així, les joves tenen pitjor estat de salut psicosocial en comparació als joves. Moltes pràctiques tenen a veure amb els estereotips i rols de gènere, per una imatge de la masculinitat hegemònica. Pel que fa a la participació dels i les joves, es dibuixen diferències. Entre les persones joves que participen existeixen tres tipologies: les persones “integrades”, les “multiparticipatives” i les “reivindicatives”. La majoria de les persones joves formen part d’alguna de les 3 tipologies, els nois estan una mica més representats en la categoria de “persones integrades” i les noies destaquen més en la tipologia de les “persones reivindicatives”. Quan arriba l’emancipació en les noies baixa molt el nivell de participació, perquè es desmobilitzen, sobretot pel factor cicle de vida. Com a conclusions, es pot dir que existeix igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis, però no en les transicions, en tant que el cicle de vida afecta molt més a les noies que als nois. Els canvis generacionals tenen un límit, i això té conseqüències en l’àmbit laboral, d’oci, de salut, etc. Daniel Gabarró Psicopedagog, llicenciat en Humanitats i diplomat en Direcció i Organització d'Empreses. Formador, conferenciant, escriptor i mestre.

Comença la seva intervenció preguntant: com es pot transformar la realitat de la joventut? Explica que hi ha una percepció en els àmbits de treball en joves segons la qual els temes de gènere estan resolts, que no és un tema políticament correcte, d’anar repetint un discurs que s’ha sentit. La percepció és que els homes i dones són lliures i això fa no veure les desigualtats reals. Comenta que el que es coneix com a test de Betchdel, el qual avalua la presència de la dona a les pel·lícules i quin rol hi juga. Resulta que les pel·lícules retraten el món dels homes. En general, es troba la idea que vivim en un país molt avançat i limita que es miri més enllà. Hi ha, per exemple, un límit clar en l’accés a diversos espais i llocs de treball. Es percep sovint que certes generacions van fer un procés de canvi personal, mentre que en aquest moment no se situa el gènere al centre i això fa que es reprodueixin rols. Un altre aspecte important a tenir en compte és si es té informació certa o no. Això fa que no puguem pensar més enllà de les categories socials. Nois i noies no coneixen què és el sexisme i el patriarcat i sense això no es pot entendre la societat. Altres categories són l’heterosexisme, el qual tampoc està assumit ni acceptat, les relacions homosexuals horroritzen. Les categories socials dominants són invisibles. Els conceptes mascle/femella són construccions culturals, amb identitat de gènere associada. L’associació d’homes i dones amb masculí i femení, és un altre dels problemes bàsics que no són afrontats des de cap organisme institucional.

10

En la cadena simbòlica si s’accepta una cosa s’accepta una altra, es pressuposa que home/masculí/heterosexual. Quan algú surt del miratge esperat, arriba l’opressió i la discriminació. En aquest sentit, cal veure què afecta a aquestes categories i desemmascarar les mentides socials. La violència masclista no és de persones malaltes, sinó de persones que tenen una determinada visió del món. Per això cal trencar esquemes mentals, canviar la societat. Les emocions serveixen per autoconèixer-nos, els sentiments no serveixen per relacionar-nos perquè són variables. Amor és la capacitat d’acceptació plena del meu i de l’altre. L’amor romàntic, l’enamorament, és biològic. Una dada per posar sobre la taula és que les dones que moren en mans de les parelles representa una xifra menor a la dels infants que moren en mans dels pares i mares. Pel que fa a l’assetjament sexual, cal arribar a la informació i posar recursos a l’abast de les persones. Cal aprendre a estimar i estimar bé i el millor que es pot fer si això no és així és allunyar-se. Val la pena ubicar el bulling, l’assetjament i el maltractament com a discriminacions de gènere. Hi ha tres condicions bàsiques en aquest sentit: l’edat, la classe social i el gènere. La vida està escrita en un 80% abans que es visqui en funció d’aquestes tres categories. La classe social influeix clarament en el fracàs escolar. I la construcció de la masculinitat és un dels fets més destacats en el problemes de conducta. Fins que l’educació no parteixi del biaix de gènere i classe no es podrà transformar la societat. El bulling s’ha d’abordar des de temes de gènere, ja que té a veure amb una masculinitat no adequada. No es pot donar permís al professorat per exercir violència de gènere entre l’alumnat. Existeix també una manca de referents gais i lesbianes als instituts, una manca d’imatges clares que puguin ajudar als i les joves a obrir la seva mirada. Clar preparar accions per noies i per nois, ja que el món està pensat amb aquesta estructura i no es pot intervenir de la mateixa manera. La masculinitat dominant i masclista es basa en què els mascles són superiors a les femelles i no són “maricons”. Existeix un fracàs acadèmic vinculat al gènere. La masculinitat és un repte social: perquè mentre els “homes” no deixin els seus privilegis no arribarem a la igualtat. Anna Feliu Coordinadora territorial de Joventut a Lleida. Agraeix la invitació i passa a presentar els recursos en matèria de violència masclista. Destaca que l’èmfasi principal es fa en matèria de sensibilització, aprofitant els i les joves que s’apropen als diferents punts d’informació juvenil. Es crea un punt de connexió de proximitat dels tècnics amb els i les joves que facilita fer una formació en

11

violència de gènere. Es vol que es tinguin en compte la diversitat en matèria de gènere i els principis d’igualtat. Explica que pel que fa a la prevenció de les violències de gènere com a eina per la seva eradicació, en col·laboració amb tots els àmbits joventut, es va elaborar el Protocol contra la violència masclista en les persones joves. Presenta breument el contingut del protocol contra les violències masclistes. Carme Castelló Coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones (ICD) a Lleida. Explica que l’Institut Català de les Dones comença a treballar des de l’any 1989 en matèria de violència envers les dones. Comenta que el programa “Talla amb els mals rotllos” en la seva vessant d’educació no formal havia funcionat molt bé, mentre que la part dels instituts havia fracassat. No havia tingut un bon resultat. Diu també que es detecten de tant en tant casos de violència en dones joves als instituts i es fa difícil donar-hi resposta. D’altra banda, diu que en el marc de la Taula per a l’abordatge, en la qual s’inclouen polítics/ques, tècnics/ques, agents d’igualtat, etc. es dissenya el programa “Estimar no fa mal”, adaptant els continguts i amb millor coordinació. A Lleida mentre es dissenyava aquest programa, explica que va passar un fet que va horroritzar la població, va ser assassinada una noia de 15 anys. El programa no estava tenint impacte entre la joventut, calia fer alguna cosa. Considera que la joventut no sap on anar fins que no hi ha un problema, cal que se sàpiga on s’ha d’anar quan hi ha un problema de violència masclista. A continuació fa una descripció dels espais i recursos de què es disposa al territori en matèria d’abordatge de violència masclista.

12

Torn de preguntes Andreu Criquet de JERC pregunta si el que estem veient és una igualtat en el procés educatiu, però una desigualtat en la construcció d’una llar, cal incidir en el moment de creació de la llar o s’ha de treballar molt abans? Sara Moreno respon que és una falsa pregunta perquè no hi ha un únic focus d’intervenció. Hi ha diferents moments clau, des de l’escena educativa que reverteix en la igualtat i en la violència; també per la igualtat en el mercat de treball. Les parelles més igualitàries estan presents per igual en la jornada laboral, ja que són tan cuidadors/es com presents en el mercat de treball. Allò que ho garanteix més és que treballin a jornada completa. Perquè quan un dels dos treballa a temps parcial, normalment la dona, apareix la desigualtat. I, finalment, el tema dels permisos (la PPIINA), els permisos parentals individuals i transferibles. Es demana que cal que els permisos siguin iguals per homes i dones, cal que es garanteixi que des del principi estigui marcada la igualtat en la cura, això canviaria totalment els usos dels temps entre homes i dones. Carme Castelló respon que la bretxa salarial, és a dir que la dona guanyi menys, també ha portat a que sigui més comú deixar la feina en el cas de les dones que en el cas dels homes. Afegeix que la percepció que un home demani els seus drets està mal vist. El tema de les noves masculinitats és també bàsic, amb la crisi s’ha donat una certa inversió de rols. Existeix una manca de referents en homes que no responguin al rol “guanyador de pa”. Costa molt reconstruir-se quan no hi ha referents a la masculinitat hegemònica. Anna Feliu diu que hi ha dones que volen assolir els rols tradicionals de la dona, creu que tampoc està malament i que llavors no cal fer res. Daniel Gabarró afegeix que en els moments de crisi cal actuar amb els homes, quan es posa en entredit el rol dels homes. 5.2.2. Dissabte tarda: Grups de treball i posada en comú Després d’una dinàmica d’activació, facilitada per en Pau Fuentes i la Cèlia Nisarre de la Borsa de Formadors i Formadores del CNJC, es fan les presentacions de les persones participants, una per una dient nom i entitat de procedència. En Pau explica com es treballarà a la tarda. Primer es farà un treball en grups, sota aquests temes:

LGBTfòbia Violència masclista Desigualtats de gènere

13

Cada grup tindrà debat intern i després tindran temps per fer les conclusions. Caldria que cada grup extregui de 5 a 10 conclusions de cada tema i després se n’extrauran les conclusions finals en plenari. Cadascú ha de pensar tres conclusions del tema en el qual està treballant, i tres idees o accions que hauria de portar a terme el CNJC. Núria Ramon del Secretariat explica què ha fet el CNJC durant els darrers temps respecte a la temàtica del gènere i diversitat sexual. Explica que el posicionament més ampli sobre la temàtica es va fer com a declaració del Triangle Jove. El document inclou propostes que també es poden tenir en compte. El CNJC compta amb una resolució per l’equitat entre homes i dones en l’àmbit laboral. També fa referència a la part més interna, buscant la paritat al secretariat, la paritat a les entitats i als seus òrgans de decisió. Comenta també que tenim una resolució en contra de l’assetjament sexual. Una altra resolució és sobre la despatologització de la transsexualitat i contra la seva discriminació, la qual també posa en qüestió el binomi home-dona. D’altra banda, també tenim una resolució sobre la salut sexual i reproductiva i la temàtica de l’avortament, la qual es pot analitzar des de la perspectiva de la violència institucional. Núria explica també que hi ha unes fitxes amb els espais en els quals el CNJC participa en relació a igualtat de gènere i diversitat sexual, així com un llistat de tots els espais on està el CNJC, tenint en compte que també hem de tenir una perspectiva transversal. Els i les participants es reparteixen per grups i cada grup tindrà 50 fitxes per omplir, cada persona haurà d’omplir 2-3 fitxes. Després del treball en grups, cadascun dels tres fa les escenificacions de les diferents idees i problemàtiques escollides i després la resta ha d’encertar quin és el missatge que el grup intenta donar. Grup Desigualtats de gènere:

- Escenificació: les dones no estan als espais de decisió i poder de les entitats. Cal un colideratge.

14

- Escenificació: desigualtat de càrregues familiars i laborals. Propostes: repartiment de temps i treballs, reforma horària.

- Escenificació: mancances en informació i sensibilització. Cal una sensibilització dels i les joves i la societat en general pel que fa a les desigualtats de gènere, a partir d’informacions clares i visuals, com infografies.

- Escenificació: manca de recursos de les entitats. Cal formar a nivell intern les entitats (escenificació).

- Escenificació: problemàtica als centres educatius en relació a la desigualtat i com les entitats poden anar als centres a sensibilitzar i formar sobre aquestes desigualtats.

Idees que no s’han escenificat: - Ús de llenguatge no sexista. Cal una presa de consciència en les entitats sobre el

fet que el llenguatge és important. - Canvi de mentalitat per acabar en desigualtats. - Coeducació en els centres educatius i revisió dels continguts/materials

pedagògics, visibilització del paper de les dones a la societat, a nivell històric. - Discriminació positiva en tots els àmbits. - Segregació de sexes en els centres privats .

Grup Violències masclistes:

- Escenificació: diferents tipus de violències: violència domèstica, violència de gènere, violència entre homes.

- Escenificació: Rols de gènere, importància de trencar amb els rols tradicionals i més patriarcals. Els rols tradicionals afavoreixen les situacions de violència masclista.

- Escenificació: situació de submissió i control d’una figura masculina sobre una femenina en el context adolescent. El que volien escenificar són noves formes de violència, més enllà de la violència física, que a vegades són les que costen més de visualitzar per part dels i les joves.

- Escenificació: paper dels mitjans i la publicitat en els rols de gènere. - Escenificació: noves tècniques educatives i una transmissió de valors a favor de

la igualtat de gènere. Temes treballats: - Rols i amor romàntic

15

- Transmissió de valors, coeducació, - Altres tipus de violència, més enllà de la física - Accions per solucionar aquestes problemàtiques: pràctiques de coeducació més

esteses, accions de cara a la publicitat formació del professorat, valorar la formació que actualment s’està fent, possibles campanyes de sensibilització.

Grup LGBTfòbia:

- Escenifcació: calen referents LGBT a tots els àmbits, referents positius. - Escenificació: acceptació dels pares i mares de fills/es LGBT en relació a diferents

situacions. - Hi ha debat sobre les sexualitats més enllà dels gais i les lesbianes. Cal que

aquest tema es treballi als centres educatius, treball en grup, sobre les discriminacions del col·lectiu LGBT als centres, recursos per gestionar les discriminacions.

- Hi ha molt de desconeixement en relació a les diverses sexualitats existents, més enllà dels gais i les lesbianes. Els conceptes no estan clars ni es coneixen prou bé. El mateix concepte LGBTfòbia, no és massa conegut.

Conclusions que comenta aquest grup: - La discriminació per orientació sexual és més forta en petits municipis, cal

visibilització en aquests llocs. - Existeix una problemàtica laboral en el col·lectiu LGBT, especialment entre les

persones transsexuals. - Mestres, professors han de fer formació per resoldre casos de LGBTfòbia. - Cal treballar a les escoles sobre els valors i rols socials, a partir del treball en

grup. Comentaris en relació a les escenificacions dels grups: - El grup de LGBTfòbia s’ha centrat molt en el sistema educatiu i potser no s’ha

pensat prou en el treball que es fa des de les entitats. Aquesta reflexió es pot traslladar a tots els grups.

- En el mateix món associatiu es donen situacions de LGBTfòbia. - Comentari que fa el primer grup: es proposa que a nivell legal puguin haver-hi

dos presidents, o representants legals, de les associacions per ampliar la pluralitat.

16

Es passa a fer una valoració de la dinàmica de les escenificacions:

- Ha estat fred al principi però al cap d’una estona ha anat rodat. - Manca de temps per debatre. - Manca de moderació, perquè l’equip tècnic i els formador/a no han estat

permanentment en un grup (es valora si podria ser una possible tasca per a dur a terme el secretariat).

S’explica que l’endemà al matí es posaran en comú les conclusions de la jornada i que després s’analitzaran les accions que es poden fer com a CNJC o entitats juvenils. Es demana als participants que es preparin el que fa la seva entitat en relació a gènere i diversitat sexual. 5.2.3 Diumenge matí: Anàlisi de propostes i conclusions, i treball en xarxa Es comença el diumenge al matí explicant les conclusions i propostes sorgides el dia anterior. Es procedeix a fer la dinàmica de les fruites. Hi ha diverses imatges de fruites penjades per tota la sala. Els i les participants es van col·locant davant de diferents fruites, en funció de quina és la fruita que més els agrada. Finalment els i les participants queden repartides en 4 grups. Posteriorment cada grup explica què fa la seva entitat de procedència entorn a la temàtica del gènere. Es farà a través de la dinàmica del cafè rodant. Hi ha 4 taules, a cadascuna es treballarà una qüestió. A cada taula hi haurà almenys un membre del Secretariat del CNJC que explicarà què es vol extreure en aquella taula. Les temàtiques de les taules són les següents:

- Interlocució - Espai de treball del CNJC - Aplicacions a les entitats - Reivindicació social

A mig matí es fa una pausa-esmorzar. A continuació els i les portaveus expliquen les conclusions consensuades de cada taula-tema:

17

Reivindicació social: Fer una campanya d’impacte, propera, flexible per poder adaptar-la a les entitats i al territori. Que sigui molt visual: infografies, imatges, gràfics, vídeos. Tot aquest material ha de servir per fer xerrades des dels Consells locals de joventut, les entitats, el CNJC. Per tal que tingui èxit cal aprofitar els espais de treball ja existents per a què les entitats es coordinin. Les entitats poden fer vídeos curts d’uns 40 segons. Aprofitar els espais d’interlocució on participa el CNJC per a posar en la seva agenda aquestes reivindicacions. Accions de les entitats:

Fer les entitats més horitzontals, per evitar les jerarquies i millorar en qualitat democràtica. Empoderar el gènere femení en el lideratge. Crear espais on es generi confiança on es puguin percebre les realitats de cada entitat. Formacions més genèriques, a partir d’un procés de reflexió per detectar necessitat, si cal amb l’ajuda de la Borsa de formadors/es del CNJC. Aquestes formacions també haurien d’anar enfocades als nois per treballar noves masculinitats. Elaborar eines per trencar els rols tradicionals.

Espais d’interlocució:

Difondre i explicar les resolucions de gènere i LGTBfòbia en els diferents espais d’interlocució del CNJC. I, posteriorment, fer un seguiment de la implementació de les accions previstes a les resolucions. A partir del conveni de formació amb l’ICD, fer un curs per a l’empoderament de les dones en les entitats juvenils. En el Consell Escolar de Catalunya plantejar si hi ha prou recursos i formació del professorat per tractar les temàtiques que s’han treballat.

18

Treballar en la Comissió de gènere del CNJC. Espai de treball del CNJC: Elaborar un web amb recursos, posicionaments del CNJC, contactes de professionals, bones pràctiques de les entitats. La Borsa de formadors/es hauria de participar en el procés. Seguiment de casos. Traslladar als partits polítics de referència de les seves entitats juvenils els posicionaments establerts. Un cop acabada la dinàmica, es distribueix el full d’avaluació i es fa una dinàmica per a valorar l’Àgora Jove. Alguns comentaris sorgits a l’avaluació són:

- Molt bona participació, cosa que motiva molt. - El fet d’arribar al lloc amb transport comú facilita la participació. - Ha faltat acordar conceptes bàsics com pot ser “feminisme”, s’explica que

l’objectiu d’aquesta Àgora era començar a parlar del tema. - Es llegeixen els objectius inicials per veure si s’han acomplert:

o Formació: objectiu acomplert. o Anàlisi de la situació: objectiu acomplert. o Construir xarxa o espai per treballar el tema: aquesta qüestió està en

procés, caldrà seguir-hi treballant a partir d’ara i a través de la comissió de gènere.

o Motivar les entitats a treballar sobre gènere: objectiu acomplert o Actualitzar el discurs i veure com el comuniquem: en procés.

Sergi Contreras s’adreça als i les participants i diu que s’alegra de la participació, que a més han vingut persones noves. Explica que l’Àgora és l’espai estratègic del Consell, ja que és un format que permet treballar molts objectius del CNJC: treball en xarxa, consensuar estratègies sobre el tema, ens obliga a fer dos o tres passes més sobre el tema treballat, actualització del discurs, i que gràcies a això es posa el tema a l’agenda del Consell. Finalment, agraeix la participació i implicació de les entitats assistents i clou la 7a Àgora Jove del CNJC.

19

6. Valoracions dels i les participants

Han respost les valoracions 37 participants d’un total de 50. (3 van marxar dissabte per motius personals/malaltia).

6.1 Valoració de diferents aspectes organitzatius de la trobada

(1 “poc satisfactori” i 5 “molt satisfactori”)

6.2 Evolució de les valoracions dels aspectes organitzatius

(1: poc satisfactori - 5: molt satisfactori)

2a AJ 3a AJ 4a AJ 5a AJ 6a AJ 7a AJ Material previ

4,1 3,9 3,7 3,5 4,1 3,9 Comunicació i

informació 4,4 4,3 4,0 3,9 4,2 4,3

Metodologia 4,5 4,6 3,9 4,1 4,7 4,1

Espais

3,9 4,4 4,0 4,3 4,1 4,4 Horaris

4,1 3,5 4,3 3,7 4,3 4,3 Allotjament

4,1 4,1 4,2 4,1 4,0 4,5 Àpats

4,2 3,3 3,5 3,2 3,5 3,2 Promig

4,2 4,0 3,9 3,8 4,1 4,1

20

6.3 Evolució de les valoracions de l’AJ com a model de creació de discurs

(1: poc satisfactori - 5: molt satisfactori)

2a AJ 3a AJ 4a AJ 5a AJ 6a AJ 7a AJ

AJ com a model

de creació de discurs

4,29 4,34 4,31 3,82 4,60 4,3

21

6.4 Valoració de les diferents sessions de la 7a Àgora Jove

(1: poc satisfactori - 5: molt satisfactori)

6.5 Comentaris i suggeriments

- Globalment trobo que estava molt ben preparades aquestes jornades i la metodologia que hem emprat.

- La part d'explicar les entitats i teixir xarxa se m'ha fet curta.

- Tot molt bé.

- Proposta propera Àgora: decreixement.

- La metodologia de totes les activitats m'ha semblat molt original i participativa.

- Cal comunicar més a l'exterior el que es fa, que més joves d'aquest país ho sàpiguen i que sàpiguen que aquest és un espai des d'on treballar pel seu futur.

- Feminisme.

22

- Més teatre.

- El tema del gènere i la sexualitat és molt complex i ampli, potser en un futur per aprofundir més caldria treballar un únic tema.

- Molt bona participació, motiva molt

- Transport comú facilita la participació

- Ha faltat acordar conceptes bàsics com pot ser feminisme.

- Ha faltat més espai de debat i més formació prèvia.

- Molt positiva! Fins la propera!

- "Hi havia massa material previ, impossible de processar, més concret i esquemàtic.

- A les ponències, sobrava la tècnica de joventut.

- Els grups de treball eren molt freds.

- Està molt bé la part de formació i és molt enriquidora però treu temps al que hauria de ser la prioritat que és marcar discurs i posicionament. Han quedat temes importants oberts, potser ha faltat saber on es volia arribar exactament.

- Temes per la propera Àgora Jove: Gènere i nouvinguts. Dona i pobresa.

- Crec que cal donar tot el temps que sigui necessari per debatre, sense limitar tant el temps en funció de l'organització de les activitats, molts debats interessants s'han tallat i no s'han pogut aprofundir.

- L'Àgora és una gran eina però s'ha de perfeccionar. Ens costa concretar i arribar a accions/mesures aplicables i útils. Tot i que en aquesta Àgora hem estat forces, falta implicació de les entitats en alguns camps. Aquests haurien de venir "de fora" el Moviment Associatiu Juvenil, i haurien de ser novedosos. Després el debat de les entitats s'hauria de centrar en l'aplicació del discurs i sobretot en què faran les mateixes entitats i el CNJC. Possibles temes: UE, Territori, Dret a l'autodeterminació, Cultura (tant tradicional com d'avantguarda).

- Als tallers de dissabte tarda va mancar temps per debatre temes realment importants i interessants. Hi va haver una metodologia (dinamització) massa marcada. Potser s'havia de deixar més peu a la creativitat.

- En general, ha faltat temps (cosa normal), però potser ha calgut menys dinamització i més debat.

- Hagués sigut interessant una mínima formació prèvia per tal de "partir d'una base similar" per als debats.

- En relació als grups de treball, hi podria haver hagut més informació prèvia per tal que les entitats ens poguéssim haver preparat millor per a aquest espai, i inclús haver seleccionat el grup de treball abans de l'Àgora (tanmateix també és bona l'opció d'escollir el grup de treball després de la ponència inicial).

- El menjar, poc equilibrat.

- Durant els tallers i pauses ha mancat cafè.

- Falta cafè!

23

8. Resolució elaborada a partir de les conclusions de la 7a Àgora Jove i aprovada a la 36a AGO del CNJC

DESTERRANT DESIGUALTATS: JOVES LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I DISCRIMINACIONS DE GÈNERE

36a AGO – Barcelona, 15 de març de 2014 Les desigualtats de gènere, la violència masclista i l’LGBTfòbia són, malauradament, fenòmens molts presents a la societat actual, els quals ens allunyen de la igualtat de drets, d’oportunitats, de les llibertats d’opció sexual i del respecte entre les persones. Les entitats juvenils no ens podem quedar al marge d’aquesta realitat, per això des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ens hem proposat treballar per tal d’avançar cap a la transformació social en matèria d’igualtat, no discriminació i dret d’eradicació de les violències envers les dones i els col·lectius LGBT+1, fruit de la cultura patriarcal i heteronormativa. És per això que les entitats del CNJC van acordar dedicar la VII edició de l’Àgora Jove a abordar aquestes qüestions. Els principals objectius que el CNJC va establir en relació a la matèria han estat garantir una base formativa mínima en desigualtats de gènere i violència masclista entre les entitats membres; analitzar la situació actual pel què fa a qüestions de gènere a la societat en general i al moviment associatiu juvenil en particular; treballar en xarxa amb les entitats per marcar objectius comuns sobre la matèria i, en general, motivar les entitats a treballar les qüestions relatives al gènere i diversitat sexual de manera continuada i transversal. Així com també es pretenia actualitzar el discurs del Consell sobre qüestions de gènere i diversitat sexual i reflexionar sobre com volem comunicar els posicionaments sobre gènere des de la joventut a la societat. 1. Desigualtats socials entre homes i dones El gènere, en un sentit molt ampli és una interpretació cultural d’un sexe, construïda a partir d’uns elements normatius i simbòlics. Partim de la idea que gènere va associat als trets anatòmics dels individus i això genera automàticament la construcció d’uns determinats rols, trets i actituds a l’entorn de la persona. A cadascuna de les cultures conegudes, l’home i la dona tenen assignats diferents papers i, des de la infància, se’ls ensenya a comportar-se de forma diferent. Hem vist però que no sempre és igualitària i justa aquesta correspondència. El vincle establerts entre sexe i gènere ha acabat comportant un conflicte social: la desigualtat entre dones i homes. Malgrat podem pensar que la igualtat de gènere cada dia és més efectiva, els estereotips i la transmissió d’aquests valors patriarcals segueixen existint en la nostra societat. Observem però que aquesta qüestió s’ha anat transformant i avui tenim nous models i escenaris de desigualtats cada vegada més intangibles. Les construccions socials basades en les diferències biològiques estableixen les desigualtats entre les persones de diferent sexe. Per poder valorar l’impacte d’aquestes

1 Per tal de donar cabuda a la diversitat de col·lectius en funció de la identitat de gènere o l’orientació sexual s’ha optat per l’acrònim LGBT+, de manera que el signe “+” pretén incloure altres termes més enllà de lesbiana, gai, bisexual, transsexual i transgènere.

24

desigualtats cal que tinguem en compte les diferents esferes: educativa, laboral, domiciliar, familiar i participativa. El punt d'inflexió que ha permès un relatiu canvi generacional en la igualtat d’oportunitats entre dones i homes ha estat l'accés a l'educació. Tot i així, les desigualtats entre persones de diferent sexe s’han modificat però mantingut al llarg del temps. Les raons tenen a veure amb què passa quan els i les joves s’emancipen, moment en què les que fins aleshores havien estat trajectòries igualitàries comencen a desincronitzar-se: les noies comencen a assumir més responsabilitats en l’àmbit domèstic, produint-se una distribució desigual del treball domèstic i familiar (només un 20% de les parelles joves són igualitàries segons l’Enquesta de la Joventut de Catalunya 2012), la qual cosa dificulta una millor posició en el mercat de treball. D’aquesta manera, podem dir que uns dels aspectes a tenir en compte en l’anàlisi de les desigualtats de gènere són els factors generació i cicle vital. Mentre els nois es mantenen més immòbils amb el pas de les generacions, les noies es veuen molt més afectades pel moment del cicle vital en què es troben. D’altra banda, no hem d’oblidar que el gènere no és l’únic factor que interfereix en la desigualtat sinó que cal tenir una mirada interseccional que contempli d’altres factors com ara l’edat, la classe social o l’origen. D’acord amb els resultats de l’Enquesta de la Joventut de Catalunya 2012, observem que hi ha un major nombre de dones que finalitzen els estudis superiors en relació als homes. Així doncs, en el col·lectiu de joves de 15 a 34 anys trobem un 35.4% de dones que acaben els estudis superiors front un 23.8% dels nois, i un 41.9% de nois amb estudis obligatoris o inferiors front el 30.2% de les noies. Però, com hem comentat anteriorment, aquest escenari a nivell educatiu no es tradueix en la igualtat d’accés entre dones i homes al treball remunerat. Es produeix una clara influència dels rols tradicionals en la situació laboral (menys presència en el mercat de treball de les dones) i en les condicions laborals (més temporalitat, més sobrequalificació i menys salari per l'ocupació femenina). A més a més, els homes amb fills/es augmenten la jornada laboral mentre augmenten els casos de dones amb fills/es que treballen a temps parcial. En aquest sentit podem determinar que la maternitat condiciona molt més les dones que els homes. En relació a la participació, observem que el factor cicle vital també té conseqüències determinants en funció del sexe. Així doncs, la participació disminueix entre les noies en el moment de l’emancipació i especialment en el moment en que es produeix la maternitat. D’altres qüestions interessants a tenir en compte en relació a les desigualtats de gènere són: la segregació en el contingut dels estudis (majoria de dones en les ciències socials, l’educació i la salut mentre els homes es decanten per estudis tècnics); la feminització i masculinització de determinades tasques domèstiques; els pitjors hàbits saludables dels nois, mentre que entre les noies es detecta pitjor 1 estat de salut psicosocial; o el “risc imminent d’embaràs” com a factor determinant i discriminatori en les dones a l’hora de la contractació laboral. Així doncs, podem afirmar que els àmbits productiu i reproductiu actuen com a vasos comunicants, de manera que si una persona és més present en un dels àmbits, necessàriament ho serà menys en l’altre.

25

Propostes del món associatiu juvenil per combatre les desigualtats entre homes i dones S’observa com en la majoria de casos les dones no són prou visibles en els espais de decisió i de poder a nivell general, així com també dins de les organitzacions juvenils. Considerem que cal treballar perquè dones i homes puguin compartir lideratge i perquè aquestes realment percebin que poden exercir aquest rol de responsabilitat dins les seves organitzacions. Creiem que treballar en favor d’un model de colideratge beneficia la igualtat davant la presa de decisions i les accions dels col·lectius juvenils. En relació al coneixement de la desigualtat de gènere per part dels i les joves, s’observa una manca de sensibilització, en tant que sovint es considera una qüestió resolta, visió que no promou l’aplicació d’una política igualitària transversal. Davant d’aquest fet considerem que les entitats juvenils són elements claus per a la conscienciació i el tractament d’aquestes qüestions en els seus àmbits de treball, així doncs és molt important que comptin amb recursos per a la millora de la igualtat dins i fora dels seus espais de treball. Des del CNJC creiem que cal informació clara i detallada sobre les desigualtats de gènere i els mecanismes per combatre-les perquè les persones joves pertanyents al moviment associatiu prenguin consciència sobre la problemàtica i vegin l’oportunitat de construir una societat més igualitària des de la participació juvenil. És fonamental que les persones coneguin les dades i les informacions reals de l’estat de la qüestió per entendre la complexitat i la importància de corresponsabilitzar-nos per a la relació igualitària entre dones i homes. A dia d’avui observem que les entitats juvenils no disposen dels recursos necessaris per fer front a aquestes qüestions, tant a nivell de funcionament intern com a nivell extern, i que els manquen mecanismes per a fer front a les situacions del dia a dia. Una de les propostes per a conscienciar les organitzacions en aquest sentit, és la promoció de l’ús d’un llenguatge no sexista a l’hora de comunicar-se i expressar-se. D’altra banda, cal potenciar la representació femenina perquè intervinguin en tots aquells processos de debat, reflexió i decisió que afecten als i les joves. L’existència de desigualtats en els usos del temps entre homes i dones, vinculades a les càrregues familiars i laborals de les dones, repercuteix negativament en la seva disposició de temps personal. Els canvis socials i econòmics afecten la distribució dels usos socials del temps, i actualment s’observa com les dones segueixen patint una desigual repartició de les tasques laborals i familiars. En aquest sentit, es proposa seguir promovent els canvis socials i normatius necessaris per avançar cap a relacions més lliures i igualitàries. Així com també es recolza la reforma horària per millorar la qualitat de vida i la conciliació laboral i familiar de la nostra societat. Des de l’àmbit educatiu, cal tenir en compte les problemàtiques que nens, nenes i adolescents pateixen dins els centres educatius en relació a les desigualtats de gènere. Tot i la voluntat de transformar la visió patriarcal, arrossegada històricament, i les polítiques d’igualtat, respecte i convivència entre infants, la complexitat del tema i el poc temps que s’hi dedica fa que les actuacions sovint siguin puntuals i aïllades. Considerem doncs que el CNJC i les entitats juvenils han d’esdevenir referents positius dins de les escoles i instituts per afavorir la igualtat, la sensibilització i la coeducació dels i les infants des de ben petits i petites. D’altra banda, creiem que fa falta una renovació i revisió del material didàctic utilitzat dins les aules pel seu foment implícit de les

26

desigualtats en els seus continguts, tant per la seva reproducció de rols entre dones i homes, com per la visió patriarcal i heteronormativa de la història. Així mateix, el CNJC s’oposa a la segregació per sexes en alguns centres privats i concertats, en tant que s’allunya de l’educació no sexista i dificulta el camí cap a la igualtat entre dones i homes. Finalment, pensem que la discriminació positiva de les dones en diversos àmbits de treball afavoriria la qualitat de vida de les dones, ajudaria a reduir les pràctiques discriminatòries i afavoriria l’existència de referents positius per les nenes i noies joves. El gènere i la igualtat entre persones ha d’esdevenir una prioritat per institucions i organitzacions si volem construir un món més just. 2. Discriminacions per preferència i diversitat sexual i de gènere, LGBTfòbia En alguns entorns juvenils existeix la percepció que els temes d’identitat de gènere i orientació sexual estan resolts, que tant homes com dones són persones lliures, la qual cosa no permet veure les desigualtats i discriminacions existents. S’identifica també el fenomen de repetició de discursos que s’han sentit, sovint estèrils i que no permeten seguir avançant en el treball per la no discriminació efectiva en tots els àmbits. En general, la creença que vivim en un país molt avançat, no facilita mirar més enllà, i actuar contra els límits socials en relació a la diversitat de gènere i sexual. D’altra banda, la percepció que hi ha hagut un gran canvi respecte certes generacions anteriors molt desigualitàries o discriminatòries, fa que sovint no se situï el gènere en el punt de mira i promou la reproducció de rols. Quan parlem d’opció sexual i identitat de gènere, és sabut que la norma heterosexual marca unes pautes dominants de comportament que es reflecteixen en una relació de poder marcada per l’opció heterosexual per sobre de diverses preferències sexuals, com poden ser les lesbianes, gais i bisexuals. Aquesta relació de poder, sovint es converteix en discriminacions envers els col·lectius LGBT+ en diversos àmbits com poden ser l’educació o el treball. Malauradament, les persones joves i el món associatiu juvenil, no estem fora d’aquesta realitat, i cal que prioritzem la lluita per la llibertat sexual i d’identitat de gènere si no volem seguir reproduint rols i promovent les discriminacions. El sistema de relacions socials asimètriques, no només transforma la sexualitat biològica en una identitat dins la societat i defineix quines són les pautes de comportament adequades, sinó que promou els càstigs socials per qui no encaixa amb la norma. L’assetjament i el maltractament, específicament en l’àmbit educatiu, s’han de resituar i ser considerats com a discriminacions de gènere. L’edat, la classe social i el gènere són tres elements que tenen una elevada influència en el desenvolupament total de la persona, i per tant l’educació ha de partir dels biaixos de gènere i classe existents per poder fer passos en la transformació de la societat. A més, tenint en compte que l’assetjament moltes vegades pot estar associat a una masculinitat no ajustada als esquemes tradicionals, caldria fer un canvi de perspectiva i abordar-lo des de la perspectiva de gènere. En aquest sentit, la manca de referents LGBT+ als instituts esdevé una mancança per a molts/es adolescents a l’hora d’obrir la seva mirada i construir la seva orientació o preferència sexual. La discriminació per orientació sexual o per identitat de gènere té conseqüències tant en el procés educatiu com en la posterior recerca de feina; en el primer cas l’assetjament

27

provoca una menor assistència a classes, una menor participació i un aïllament. En el cas de l’àmbit laboral, les situacions de discriminació i assetjament condicionen la confiança i autoestima de les persones LGBT+: el sistema normatiu de gènere exerceix una pressió molt forta en aquest àmbit. Un dels elements més destacats al llarg del debat és la manca de referents positius LGBT+ en tots els àmbits: tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit mediàtic, polític o esportiu (aquest darrer un dels més heteronormatitivitzats), falten referents LGBT+ que serveixin de guia a les persones LGBT+ joves. Un dels problemes que aquestes persones joves es troben acostuma a ser l’acceptació per part dels pares i mares de l’orientació sexual i identitat de gènere del seu fill o filla, especialment si la persona és bisexual, una orientació sexual amb menys visibilitat. Un aspecte important a tenir en compte és si es té informació certa o no i quin ús es fa de determinats conceptes. D’una banda, trobem unes categories socials dominants que són invisibles i dificulten el trencament d’esquemes. I de l’altra, hi trobem la dimensió biològica de mascle i femella, que s’associa a una identitat de gènere: dona i home, femení i masculí, construïda socioculturalment. És important també el debat que s’ha de fer sobre les sexualitats, més enllà de gais i lesbianes, i sobre les identitats de gènere; hi ha conceptes desconeguts o que no són prou clars i, per tant, cal fer una feina pedagògica i informativa en aquest àmbit. Es posa de relleu que educadores i educadors poden tenir dos mancances a l’hora d’afrontar aquests temes: per una banda, tenen poc coneixement sobre la matèria i, per tant, no poden donar una formació adequada sobre gènere i diversitat sexual; cal aprofundir en la formació dels/les docents en aquest camp per poder treballar a les escoles, instituts i altres entitats educatives sobre valors, rols socials, gènere i orientacions sexuals. D’altra banda, aquesta manca de formació també es reflecteix en la manca d’eines i de recursos per actuar en casos d’assetjament per orientació sexual o identitat de gènere. Una atenció correcta és vital per evitar mals majors, i per tant, la formació als/les docents que garanteixi que saben actuar en casos així és important i necessària. Un dels elements destacats és la influència del context territorial, social i/o cultural en la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere. Exemple d’això és que la discriminació per orientació sexual acostuma a ser més forta en petits municipis, en tant que comunitats més reduïdes i menys anònimes. Es considera per tant que cal una tasca de visibilització en aquests contextos on la discriminació pot ser més forta. Com ja s’ha esmentat, el col·lectiu LGBT+ pot acusar diverses discriminacions en el terreny laboral, especialment per les persones transsexuals. En aquest àmbit cal, per tant, una tasca de supervisió i garantia de la no discriminació per orientació sexual o identitat de gènere. Tot i que s’ha posat especialment la mirada en què passa en el sistema educatiu, també cal parlar del treball que fan les mateixes entitats; en aquest sentit, no podem oblidar que dins del mateix món associatiu existeixen també situacions de LGBTfòbia i que les entitats han d’estar preparades per actuar en aquests casos i eradicar qualsevol tipus de discriminació i assetjament per motius de preferència sexual o identitat de gènere.

28

3. Eradicació de les violències masclistes Cal concebre la violència masclista com un fenomen que pren manifestacions diverses (física, psicològica, sexual, econòmica, estructural, simbòlica i institucional) i que es pot donar en diferents àmbits (de la parella, familiar, laboral i social o comunitari). Considerem que determinats tipus de violència masclista resulten més fàcils d’identificar entre les persones adolescents i joves mentre que d’altres tipologies resulten invisibles o fins i tot normalitzades. També pensem que cal tenir en compte noves formes de control i submissió de les adolescents i joves per part de les seves parelles, exparelles i cercle d’amistats, fórmules que s’han desenvolupat, per exemple, arran de l’aparició i normalització de nous usos de les tecnologies de la comunicació i de les xarxes socials, els quals han donat lloc a noves formes de violència masclista. Així doncs és necessari que les campanyes d’organitzacions i institucions sobre violència masclista ajudin a la visibilització d’aquesta realitat múltiple, així com a la de les noves formes de violència masclista, contribuint a la conscienciació, la identificació i l’afrontament d’aquesta gran variabilitat de situacions i formes per part de la societat en general i dels i les joves en particular. En aquest sentit, és necessari repensar les campanyes que es duen a terme actualment per tal que deixin de centrar-se exclusivament en la violència física i donin cabuda a la visibilització i la informació sobre formes més noves i subtils de violència, mostrin quins són els múltiples canals de transmissió i reproducció de la violència masclista, i prioritzin especialment la prevenció i la sensibilització. D’altra banda, posem en valor la necessitat de tenir en compte la diversitat en la composició de les relacions de parella i les famílies avui en dia, així com d’estudiar profundament la reproducció de rols tradicionals en el seu si i d’aquesta manera poder valorar si les manifestacions i els abordatges han d’ésser els mateixos o no que en el marc de les parelles i famílies heterosexuals. Entenem doncs que cal ampliar la recerca en aquest sentit així com les eines que permetin donar resposta a aquesta nova realitat. Com s’ha dit anteriorment, en relació a les tasques pròpies de l’àmbit productiu i aquelles relatives a l’àmbit reproductiu o de cura, originen desigualtats de gènere, en la mesura que s’associen de forma diferenciada en funció del gènere, en base als rols tradicionals que s’emmarquen en una cultura patriarcal i masclista. Aquesta determinada vinculació als rols de gènere no només afavoreix les desigualtats sinó que també les situacions de violència masclista. Pel que fa a la violència masclista en el marc de la parella, considerem que l’ideal de l’amor romàntic té un paper clau en la normalització de comportaments abusius, en tant que és un model de relacions que emfatitza els sentiments d’exclusivitat, renúncia, dependència i sacrifici dins la parella. En aquest sentit, cal treballar pel reconeixement i identificació del model, omnipresent en el cinema i la literatura, i el seu risc de transformar-se en relacions abusives. En relació a la reproducció de rols igualitaris en els diferents àmbits (en l’educació, tant formal com no formal, en la publicitat, etc.), considerem que existeix una clara manca de referents positius. En especial, considerem que la publicitat i els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la reproducció i transmissió dels rols de gènere en la societat en general i entre el públic jove en particular. És obvi que els

29

mitjans exerceixen una influència clau en la construcció social del gènere que cal tenir en compte, al mateix temps és necessari pensar com poden aquests mitjans contribuir a la promoció de models igualitaris, com ara en el contingut de les programacions, l’ús de llenguatge no sexista o en el tractament de casos de violència masclista. És per això que fóra interessant la inclusió de programació específica sobre les qüestions relatives a la igualtat de gènere així com la realització de campanyes de denúncia. D’altra banda, considerem prioritari dur a terme una revisió de l’educació afectivo-sexual que s’està oferint actualment a les escoles i instituts, per tal de conèixer si realment està sent efectiva o fóra necessari repensar-la o actualitzar-la. Així com també, vetllar perquè es dugui a terme a tots els centres educatius, en lloc que la seva oferta i contingut depenguin de la voluntat de la direcció i el professorat. Caldria repensar aquesta educació afectivo-sexual per tal que l’escola esdevingui realment un punt d’informació i referència en aquestes qüestions i entenent que l’educació afectivo-sexual té un paper clau en la configuració de les relacions, tant esporàdiques com estables. És necessària aquesta mateixa línia de revisió i actualització pel que fa a l'àmbit de l'educació no formal. Tot i que cada cop hi ha més consciència col·lectiva i formació, cal treballar-hi de forma més directa, amb accions més diàries i concretes. En el marc de l’educació formal, sobretot escolar, el CNJC ja ha defensat en anteriors posicionaments que la millor manera d’aprendre a relacionar-se entre homes i dones, reduir els prejudicis i els estereotips sexistes i prevenir la violència de gènere és l’ensenyament mixt i coeducatiu. Considerem que als centres educatius, en termes generals, no s’aposta per una coeducació real sinó que només es duu a terme una educació mixta, que no és suficient per a la superació dels rols de gènere tradicionals i la promoció de models basats en la igualtat i el respecte. Caldria, doncs, fer una aposta real per una coeducació efectiva, tenint en compte que els centres educatius són un dels espais clau pel que fa a l’aprenentatge de valors i rols. Al mateix temps, caldria treballar per tal que s’incloguin models igualitaris en els currículums i materials escolars. I seguir aquesta mateixa línia des de l'educació no formal, tot i que aquesta es caracteritza per ser coeducativa i per treballar a través dels valors i els rols, cal seguir insistint en què sigui realment igualitària i no discriminatòria. També considerem necessari que es disposi d'un protocol de prevenció, detecció i afrontament de casos de violència masclista en l'àmbit educatiu, tant per als centres educatius públics i concertats, com als centres privats, com per a les entitats d'educació no formal. Al mateix temps, pensem que cal treballar per la celebració d'actuacions de prevenció i sensibilització tant als centres educatius com a les entitats d'educació no formal, evitant les intervencions puntuals i aïllades que, fins i tot, poden esdevenir contraproduents. Dins d'aquest protocol de prevenció, detecció i afrontament de casos de violència masclista en l'àmbit educatiu, s'ha de tenir en compte els diferents eixos educatius i intentar que sigui el més horitzontal possible. Incloent així tots els aspectes quotidians de la vida escolar i educativa, però també els moments d'educació no formal i oci. Naturalment, de forma prèvia i paral·lela a tot aquest tipus d’accions als centres educatius, és necessària una millora de la formació dels i les mestres, així com dels educadors i educadores, en relació a la violència masclista; per tal d’afavorir que esdevinguin referents positius així com agents de detecció de casos entre els i les joves. Per últim, destaquem que probablement caldria una major implicació de les famílies dels i les adolescents i joves pel que fa a les qüestions de gènere. El CNJC s’insta a contactar

30

amb la FAPAC per tal de conèixer si tenen alguna línia de treball en aquest sentit i estudiar possibles col·laboracions. Podria ser clau dur a terme una campanya adreçada a les famílies, principals cuidadors i cuidadores dels infants i per tant referents i transmissors de rols i valors. 4. Compromisos del CNJC per a desterrar desigualtats i discriminacions de gènere entre la joventut Per tot el que s’ha expressat anteriorment, les entitats del CNJC acorden estendre el seu treball en els diferents àmbits, a partir de les accions que es detallen a continuació: Reivindicació social

Dur a terme una campanya d’impacte sobre la temàtica de l’Àgora Jove que sigui propera i flexible, és a dir que permeti la seva adaptació a les entitats i als Consells Locals de Joventut.

Traslladar als partits polítics de referència, per part de les seves entitats juvenils, els posicionaments establerts a la Comissió de Gènere, procurant ésser promotors i facilitadors de debat i d’adopció de posicionaments i mesures en pro de la igualtat de gènere i la no discriminació en el si d’aquests partits.

Accions adreçades a les entitats

Apoderar les dones en el lideratge de les entitats membres del CNJC. Formar les entitats juvenils en l’apoderament de les dones en el món associatiu,

en el marc del conveni de formació amb l’Institut Català de les Dones (ICD).

Crear espais de confiança en el marc de les entitats juvenils, on es puguin percebre, analitzar i debatre les realitats i necessitats de cada entitat en relació a la qüestió de gènere i diversitat sexual i determinar, si s’escau, com abordar-les.

Treballar perquè les entitats juvenils ofereixin formacions en relació a la qüestió de gènere i diversitat sexual, amb el suport de la Borsa de Formadors/es, després de dur a terme un procés de reflexió per detectar les necessitats de cada entitat.

Vetllar per la disposició i creació d’eines i mecanismes que permetin transformar els rols i estereotips de gènere, per tal d’evitar reproduir desigualtats en el si de les entitats juvenils.

CNJC i els seus espais d’interlocució

Traslladar les conclusions i les propostes de l’Àgora Jove als espais d’interlocució on participa el CNJC, ja siguin espais on es treballen temes de gènere i diversitat sexual o espais específics d’altres qüestions com ocupació o educació, per tal de dur a terme una incidència més transversal. Així com fer el seguiment corresponent a la implementació de les propostes aprovades.

Plantejar en el marc del Consell Escolar de Catalunya el debat sobre la idoneïtat de la formació que s’adreça al professorat en relació als eixos tractats durant l’Àgora Jove així com els recursos que s’hi destinen.

Treballar conjuntament amb l’Institut Català de les Dones (ICD) a partir dels convenis anuals per tal de combatre les desigualtats i discriminacions de gènere.

31

Comissió de Gènere Un dels acords de l’Àgora Jove és la creació d’una Comissió de Gènere del CNJC formada per les entitats juvenils interessades en la matèria. Alguns dels objectius i accions específiques de la Comissió de Gènere seran:

Revisar i actualitzar de forma continuada i permanent dels posicionaments i objectius del CNJC pel que fa a la qüestió de gènere i diversitat sexual.

Treballarà per la creació d’un web temàtic que contingui els posicionaments del CNJC en la matèria, recursos pràctics, referències bibliogràfiques i professionals, recull d’experiències i bones pràctiques de les entitats, etc.

Treballar envers els posicionaments i accions a plantejar en els espais d’interlocució on participa el CNJC.

Elaborar comunicats o posicionaments amb motiu de dies assenyalats pel que fa a la qüestió de gènere i diversitat sexual com puguin ser el Dia de la Dona o el Dia de l’Orgull Gai i Lèsbic.

Proporcionar un espai en el sí de la Comissió de Gènere on les i els representants de les entitats juvenils puguin exposar situacions problemàtiques en relació a la qüestió de gènere i diversitat sexual identificades, la seva resolució o abordatge. De manera que es propiciï l’intercanvi de coneixements i estratègies així com el seguiment o assessorament dels casos plantejats.