Associació Estel Tàpia

Memòria 2012

2

CARTA DE LA DIRECTORA

Benvolguts amics,

Aquesta Memòria de 2012 és el resum del treball constant de tot un

equip que, malgrat la delicadíssima situació econòmica i social, ha

continuat fent un sobre esforç per tirant endavant aquest projecte: la

reinserció social i productiva dels usuaris de l’Associació Estel Tàpia.

Ens esperona el suport que ens heu donat fins ara, davant de la difícil

situació econòmica i social que estem vivint, i sabem que només

encarant aquest horitzó de treball conjunt podrem continuar donant

resposta a les persones més vulnerables de la nostra societat.

Us volem fer arribar un missatge d’il·lusió perquè la junta directiva,

direcció, equip educatiu, voluntariat i usuaris han continuat fent la

seva feina amb valentia, treball de grup i molta dedicació.

Aquest any 2012 hem centrat gran part de la nostra estratègia en

buscar i establir acords, aliances i suport amb entitats públiques i

privades, institucions autonòmiques i empreses per a rebre suport de

tots tipus, particularment pel màrqueting dels productes propis.

I per acabar, voldria remarcar que gràcies a aquesta

corresponsabilitat dels diversos agents de la societat, les persones

adultes en situació d’exclusió social podran incloure’s en el seu

entorn.

Rebeu una cordial salutació,

Dra. Rocío Elvira Q.

Directora Associació Estel Tàpia Barcelona, febrer de 2013

3

IDEARI DE L’ASSOCIACIÓ

MISIÓ

L’Associació Estel Tàpia és un projecte socioproductiu d’inclusió de

les persones en situació d’exclusió social. El projecte aborda la

inclusió a través de la cultura del treball en persones adultes en risc

d’exclusió social, perquè aquesta cultura reprodueix mecanismes,

relacions, paràmetres que doten al subjecte d’elements per estar dins

de la societat.

VISIÓ

El gran repte del projecte es la inclusió que tant el subjecte com la

societat a la que pertanyen, siguin corresponsables en el procés de

la seva integració.

La innovació del mateix radica en la seva metodologia, que equilibra

l’eix social i l’eix productiu.

El projecte genera un procés d’inclusió que canvia estructuralment la

demanda immediata de l’usuari. En lloc d’oferir la seva condició

d’exclòs per obtenir recursos, la metodologia del projecte col·loca un

objecte –que té un valor simbòlic- per a que sigui intercanviat. Per la

qual cosa, el subjecte és protagonista de la seva pròpia inclusió, fent

un procés profundament socialitzador a través de la manipulació o

creació d’un producte, per el qual finalment rebré una beca

econòmica.

En aquest procés l’usuari està dins d’un marc i es reconegut pel que

fa (el seu treball), no per la seva condició (la seva problemàtica

d’exclòs)

VALORS.

Tenim com a referència per aconseguir la inclusió social y productiva,

els següents criteris de socialització: tolerància, ordre, organització,

innovació i sostenibilitat, responsabilitat social i empatia.

Aquets criteris són el marc en el que es desenvolupa el projecte i la

realització del mateix, el que permet el procés d’inclusió per el que

treballa tot l’equip en la nostre entitat.

4

Índex

1. Qui som.

2. Que ens mou.

3. Amb quines persones treballem.

4. Quina feina fem.

5. Com funcionem.

6. Amb qui comptem.

7. Mitjans de comunicació.

8. Quin són els nostres comptes

9. Pressupost i balanços.

5

1.Qui som.

L’Associació Socio Laboral Estel Tàpia es una institució sense ànim de

lucre que té com a finalitat afavorir la inserció laboral i social de

persones, preferentment del barri del Raval de Barcelona, que, degut

a la seva situació de marginació, tenen dificultats o poques

possibilitats d’accedir al mercat laboral. El projecte aborda la inclusió

a través de la cultura del treball en persones adultes en risc

d’exclusió social, perquè dita cultura reprodueix mecanismes,

relacions, paràmetres que donen al subjecte d’elements per estar

dins de la societat.

2. Que ens mou.

Els objectius són formar a aquestes persones per a que adquireixin

els hàbits, actituds i aptituds necessàries per la seva incorporació al

mercat laboral, així com per ajudar-los en el seu desenvolupament

com a persones, treballant aspectes com l’autoestima, l’adquisició

d’habilitats de relació normalitzades, capacitat d’utilització dels

recursos al seu abast, i desenvolupar la voluntat i capacitat per poder

desenvolupar el seu propi projecte vital.

Per a complir amb aquests objectius, l’Associació disposa d’un taller

on es realitzen diversos treballs per a empreses, així com la producció

pròpia en complements del tèxtil, i programes de formació adequats

a les seves capacitats.

Projecte socio productiu per la inclusió de persones

Formar –ajudar- adquirir- capacitar- dignificar

6

3. Amb quines persones treballem.

Les persones que es beneficien de l’entitat són homes i dones que

provenen del mon de l’exclusió, d’un marge d’edat ampli i de

nacionalitats diverses. En aquest últim any el perfil d’usuari ha anat

canviant, i els nostres perfils actuals són els següents

Els usuaris d’Estel Tàpia compleixen amb un mínim de tres indicadors

d’exclusió.

Les persones que s’atenen tenen necessitat d’un itinerari que els hi

proporcioni un camí vers l’hàbit i la cultura del treball, i un

reconeixement social per la seva dignificació.

7

Per sexe el nostre col·lectiu presenta aquesta distribució, 45% d’ homes

i 55% de dones .

El percentatge de dones mostra la vulnerabilitat constant del sexe femení en el perfil de persones en risc d’exclusió social.

Per edats la distribució és :

L’edat mitjana del col·lectiu s’ha reduït respecte a l’any anterior,

actualment es de 41 anys (era 43 anys al 2011).

El gràfic mostra clarament que actualment s’està atenent a un

col·lectiu més jove. La vulnerabilitat socio econòmica està afectant

amb força a una franja d’edat: la de 30 a 45 anys.

Persones de diferent: Edat Nacionalitat Sexe Discapacitat

8

(Font:Registre d’altes i baixes)

La distribució dels usuaris d’Estel Tàpia en referència a l’origen

geogràfic és la següent: la situació de vulnerabilitat social i

econòmica és en un percentatge alt, autòctona, el 62%, algunes

d’aquestes persones són nous pobres: havien treballat, però des de

fa anys han començat a caure en un laberint de situacions febles i la

seva condició social i econòmica s’ha anat agreujant. Segueix en

importància el col·lectiu africà, en un 20%, que són immigrants

exclosos que no havien tingut itinerari laboral formal des de la seva

estància en Espanya, i respecte al tercer grup, és el col·lectiu

llatinoamericà, en un 12 %, són bàsicament persones que havien

tingut feina no qualificada, i que quan el mercat laboral va baixar de

sobte s’han trobat sense feina, sense formació i sense permís de

treball.

9

Discapacitat

Al nostre projecte arriben persones amb unes mancances socials i

econòmiques, i per això parlem de discapacitat social.

Dins d’aquest col·lectiu estan les persones que han pogut accedir a la

certificació de la discapacitat per raons físiques, psíquiques i/o

socials.

Del total de persones que atent l’associació, el 28,3% tenen el

certificat de discapacitat, el 71,7 % restant, són persones en extrema

pobresa i en un alt grau d’exclusió social.

10

Entitats que deriven

Las persones que arriben a l’associació provenen de diverses Entitats.

El següent quadre ens mostra la procedència de les entitats que han

derivat beneficiaris a la associació Estel Tàpia durant l’any 2012

(Font:Registre d’altes i baixes)

Entre les “Altres Entitats” podem citar al CAP de Sants, CAP de Via

Laietana; Centres de Salut Mental de Sants, Raval Nord, S. Joan de

Déu, Hospital de Sant Pau Toxicomanies, Servicios Sociales del

Barri Gòtic al Raval, del Poble Sec, del Eixample.

Totes les entitats indicades, conjuntament amb el personal

especialitzat de la associació, efectuen un seguiment individualitzat

de la progressió de les persones que treballen en el taller.

11

Durant l’any 2012 el taller ha continuat la seva activitat a ple

rendiment, a pesar de les dificultats pròpies de la situació

econòmiques

Durant aquest any, 60 persones, s’han beneficiat dels nostres

programes de formació i d’inserció laboral. Arribar a 60 usuaris amb

la crisis econòmica que ha suposat l’any 2012, mostra el compromís

de l’entitat vers els perfils més vulnerables.

D’aquests 60 beneficiaris, 24 són de nova incorporació.

El gràfic ens mostra l’evolució d’usuaris atesos en els últims anys.

El itinerari que han seguit aquests 60 usuaris durant l’any 2012 ha

estat el següent:

Seguiment individualitzat

12

Es considera un èxit important que 3 persones s’incorporessin al

mercat del treball, tenint en compte la greu crisi econòmica actual.

L’ocupació mitjana del taller ha estat de 30 persones, la majoria de

les quals només poden realitzar mitja jornada, donada la seva

situació de vulnerabilitat física i/o psíquica.

Les dades anteriorment exposades ens permeten fer les següents

reflexions:

Es difícil la inserció en el mercat normalitzat del

treball de persones amb la mitjana d’edat indicada

anteriorment i amb el grau de discapacitat i/o malaltia

esmentats. Això provoca que, encara que es vagin

assolin objectius de reinserció social, moltes persones

no ho aconsegueixen, i romanen en el taller de

l’Associació continuant amb la realització de treballs

d’acord amb les seves capacitats i amb la formació

específica per a intentar reintegrar-se posteriorment.

13

La situació econòmica no permet l’accés al mercat

laboral als ciutadans, siguin vulnerables o no. L’any

2012 va acabar amb 4 milions 900 mil aturats.

S’ha donat resposta a un col·lectiu molt vulnerable,

persones que han de complir la mesura penal

alternativa i que es troben en situació d’exclusió social.

El projecte ha potenciat aquest any aquest perfil

perquè és un dels més desfavorits de la societat. Així

han pogut assolir dues fites: complir la mesura penal i

començar un itinerari d’inclusió a l’entitat. Alguns d’ells

van demanar entrar a Estel Tàpia després d’haver

acabat el seu procés com TBC (treball en benefici de la

comunitat)

Cal indicar que en les reinsercions convergeixen diversos elements a

tenir en compte:

L’usuari mostra una voluntat fonamental per voler

realitzar el procés.

L’usuari accepta l’itinerari pautat per l’entitat:

aprendre o tornar aprendre a fer processos simples,

ser flexible en els tipus de treball, tolerant amb ell

mateix i amb els seus companys i companyes, i

acceptar l’altre que, en aquest cas és l’educador/a,

com referent en el seu treball.

L’entitat que ha derivat l’usuari a l’Associació està

implicada en altres paràmetres que també donen

suport a l’evolució del beneficiari i coordina amb

nosaltres l’itinerari a seguir.

4. Quina feina fem

El projecte de l’associació consisteix en la reinserció de persones a

través d’una proposta productiva, a partir de feines manuals

senzilles, que ens proporcionen diverses empreses, o be amb

l’elaboració de productes propis.

14

El gran repte del projecte és la inclusió: es que hi hagi

coresponsabilitat entre la societat i l’usuari que està en procés

d’integració.

La innovació del projecte radica en la seva metodologia que equilibra

l’eix social i l’eix productiu.

Aquesta metodologia ofereix feina a la persona exclosa de forma que

a més d’obtenir recursos ell sigui protagonista de la seva inclusió fent

un procés profundament socialitzador a través de la manipulació o

creació d’un producte.

Treballs realitzats

Durant l’any 2012 els treballs efectuats has estat els següents:

Fabricació del producte “Ecotó”, producte sostenible per a portar i

embolicar entrepans, fruita, etc. Ha estat dissenyat i patentat per

l’Associació Estel Tàpia.

Fabricació del “ Infinit loop”, es un embolcall alternatiu per regals amb

una aplicació QR que permet visualitzar la traçabilitat del producte.

La “eCoberta”, es una funda que uneix el iPad 2 amb el teclat

bluetooth per a la seva protecció durant el transport i per la seva

utiltzació en llocs públics.

Elaboració de la Bossa HP amb diverses versions : gran,petita ,

horitzontal, nansa llarga amb butxaca etc..

Disseny i fabricació d’accesoris de bicicleta .

Confecció de regals d’empresa.

Manipulats de papereria.

Muntatges de components elèctrics.

Muntatge d’estoigs dels components elèctrics.

Col·locació de clips per a cabell en cartrons i altres accessoris.

Servei de repartiment de correspondència i publicitat.

Muntatge de mostraris diversos.

Neteja petits contenidors per la industria).

Classificació de peces per codis.

Muntatge de peces.

En aquest procés l’usuari està dins d’un marc i

es reconegut per el que fa, i no per la seva

condició d’exclosos.

15

Manipulats en general d’alta gama: mostraris

Disseny i elaboració de productes propis a partir de material de

reciclatge: 18 articles de fabricació pròpia .

Introducció en el Comerç dels productes en diverses botigues

de Barcelona , rodalies i Girona.

La realització d’aquests treballs suposa una doble vessant, per una

part, es tracta d’una feina a realitzar que ha de servir per formar als

usuaris de cara a la seva reinserció a la societat. Per una altra, el

treball ha de realitzar-se amb qualitat i ha de ser lliurat al client en el

termini establert. Es per això que, davant de qualsevol comanda de

treball, els educadors han de planificar-la tenint en compte els

següents aspectes:

Procés productiu: quin tipus de feina s’ha de realitzar.

Planificació del treball: espai quantificat, distribució,

seqüenciació de operacions a realitzar, temps, recursos

materials, recursos humans.

Organització del treball: formació de les persones abans de

començar cadascun dels treballs, preparació dels materials,

experimentació del procés amb diferents persones, quantificació

del temps, observació i classificació de les habilitats de

cadascun dels usuaris, capacitació de possibles responsables.

Aplicació dels continguts adquirits en els diferents processos

formatius

16

Beneficiari fent un patró per la bossa bandolera

Entitats i Instituciones que han utilitzat els nostres serveis

ANAVRE

Amigos del Alto

AMPA Escola tècnica el CLOT

AMPA IES La Llauna

APRODISCA

Asociación DiDeSUR

Capipota Productions

Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesus

Col·legi Immaculada. Fundació educativa Vedruna

Colegio Alemán de Barcelona

FIRES ( FIRA DE LA TERRA, Comerç just, Festa del Badiu, Biocultura,

Sant Ponç , Choshop etc.. entre altres )

Escola Pía Balmes

A cadascú segons l’ evolució en les seves capacitats

17

Escola Nostra Sr.a Dels Angels

Escola San Jose Obrero

Escola Bon Pastor

Escola Guinardó

EVZON

Fundació Tot Raval

GPC Lampsheid S.L.

HP

Industrias metalúrgicas, RIZ S.A.

IES BVII

IES La llauna

Mundocole SLU

OMNITEL comunicacions SL

Simon S.A.

Simon Connect

Solidaritat amb Gent Gran

Tarpuna, S.L

Valentina Thörner da Cruz

Merceries d’arreu de Catalunya

Entre d’altres

Feina ben feta, ben

organitzada,

ben planificada, ben

distribuïda.

18

5. Com Funcionem

El treball educatiu i socialitzador

A més del treball socioproductiu comentat a l’apartat anterior,

l’Associació disposa d’un projecte específic per a convertir el treball

en una eina socialitzadora i educativa pels nostres beneficiaris

mitjançant diferents accions per a facilitar la seva incorporació a la

societat i al mon laboral. És un treball complementari al treball diari

del taller, treballant continguts d’interès per als beneficiaris i que els

obrin nous horitzons.

Els beneficiaris no presenten una situació fàcil davant d’aquestes

activitats:

La majoria arriben a tenir un hàbit de treball incorporat,

compleixen els horaris establerts i són capaços de realitzar

feines repetitives durant hores.

En el taller fan una feina determinada i els costa molt qualsevol

canvi.

Tenen un problema d’ordre en la seves mentalitats, tant de

l’espai que ocupen com de l’entorn on es mouen (i entesos els

dos conceptes en el seu sentit més ampli). Parlem de caos per

planificar, organitzar i prioritzar la feina.

La relació amb els altres companys costa perquè no han

treballat en equip i les diferències entre uns i altres és

important. És per això que la tolerància a l’altre, i a sí mateix,

és fonamental.

No veuen la necessitat de tenir una formació continua perquè

no tenen incorporat aquest concepte.

Els costa respectar a una altra persona que sàpiga més que

ells. Per això dotem de responsabilitat al verificador/a de la

feina. En aquest procés dotem de capacitat tècnica a la persona

per resoldre incidències del procés de treball en el taller.

19

Cosidor fent una part del procés productiu

Per tots aquests motius, es va dissenyar i realitzar un PLA DE

FORMACIÓ, establint uns objectius generals i específics, i unes fases

de posta en marxa, que es detallen a continuació:

Objectius de formació

Objectius generals

Potenciar, a partir de la formació, l’equilibri entre el procés

productiu i el procés social.

Afavorir que tots els beneficiaris trobin un altre espai de

capacitació adient a les seves necessitats i inquietuds.

Crear un espai, potser més relaxat que l’espai socioproductiu,

on els beneficiaris trobin itineraris de creixement personal.

Objectius específics

Millorar habilitats socials a nivell de grup: convivència,

respecte, acceptació mútua, ajut, solidaritat.

Millorar habilitats socials a nivell ampli (vida quotidiana):

moure’s per la societat amb major soltesa i confiança, aprendre

a tenir nous espais on relacionar-se, aprendre i adaptar-se als

nous canvis socials amb menys problemàtica.

20

Acceptar la problemàtica personal i les possibles limitacions de

capacitat personal, però també acceptar noves capacitats

socials que poden adquirir.

Millorar la visió i acceptació dels altres a través de la visió i

acceptació d’un mateix.

Millorar el seu analfabetisme funcional.

Buscar nous punts d’interès social, a més del laboral.

Buscar una possible integració laboral.

Augmentar l’autoestima i el desig d’integració social.

Augmentar l’autonomia i l’ independència personal

Augmentar l’aprenentatge significatiu.

El projecte formatiu consta de les següents fases

Sensibilització respecte al projecte de formació.

Concrecions formatives per tot el grup.

Propostes de formació per grups petits i individualitzada.

Reestructuració d’horaris de treball socioproductiu per

compatibilitzar-lo amb l’activitat formativa.

En els últims anys s’ha augmentat notablement la dotació econòmica

destinada a la formació com a política prioritària, donada la

importància que es concedeix a aquest aspecte.

Durant l’any 2012 s`han buscat acords amb altres entitats per poder

assolir conjuntament una formació en l’àrea del tèxtil. El proper any

es concretaran els acords treballats durant tot 2012.

Iniciatives educatives i activitats de formació realitzades

durant l’any 2012

Paral·lelament al treball socioproductiu els beneficiaris assisteixen a

diferents formacions, la majoria de les quals se han realitzat a la

mateixa associació, exceptuant alguns uns casos que la formació s’ha

realitzat en altres institucions.

Un dels cursos que mes beneficiaris han realitzat, i que es fa a la

mateixa associació, es el de la “Introducció a la cultura del treball”.

Es un curs de 50 hores que té com a finalitat que el beneficiari

s’apropiï, adquireixi i practiqui els hàbits bàsics de treball de manera

experiencial.

21

Els beneficiaris tenen la oportunitat de participar de manera real en el

procés productiu dels productes propis d’Estel Tàpia, mitjançant un

acompanyament personalitzat.

A nivell formatiu es treballa l’actitud cap l’aprenentatge, la motricitat i

la socialització en l’àmbit laboral.

Les bases del treball es fonamenten en dos

aspectes, l’actitudinal i l’aptitudinal.

El curs consta de 17 sessions, alternant aspectes teòrics i pràctics, es

tracten temes com:

Context i preparació de l’espai de treball

Responsabilitat en el treball

Procés d’aprenentatge. Tolerància a la frustració

Conèixer les pautes de verificació del treball

Atenció a la instrucció, preguntar dubtes

Comunicació assertiva, aplicació dels coneixements anteriors

Cóm es fa un inventari

Anàlisi d’un cas reial d’inventari

Clarificació de conceptes útils per els treballs que es

realitzen

Ètica i responsabilitat laboral

Treballar amb ordre

Flexibilitat en el treball

La importància de la mostra

Tutories pràctiques

Treball en equip e individual

Treball autònom

Treball i verificació de manera autònoma

22

Aquest curs l’han realitzat 55 persones.

23

Les altres formacions van ser externes i les van realitzar 19 usuaris,

un 21 % del total.

Las formacions externes, fora de les instal·lacions de l’entitat,

requereixen d’unes condicions concretes: que l’usuari es trobi bé i

amb una actitud positiva respecte a la formació que farà, aconseguir

el finançament del curs i programar els seus horaris al taller,

garantint-li feina quan torni del curs. I un punt important treballar és

la coresponsabilitat, perquè es comprometi a assumir el 15% del

cost del curs.

Complir totes aquestes condicions no és gens fàcil, però les persones

que ho han aconseguit han fet, no tan sol un procés formatiu, sinó

un itinerari inclusiu: acceptar un canvi al anar-se a un altre lloc,

aprendre a desplaçar-se per la ciutat, acceptar un altre referent i

altres companys, assistir al curs, esforçar-se per aprendre nous

coneixements, pagar el 15% del cost del curs, tornar a Estel Tàpia

amb una visió més amplia de la realitat. És per això que de la

formació nosaltres diem que és: una finestreta de futur.

24

Un dels cursos que mes beneficiaris van realitzar va ser el de

“Llengües que vehiculars” que s’inicià el gener del 2012 i va finalitzar

el juliol del mateix any, amb una durada de 104 hores.

Educació d’adults durant tot el curs, així com cursos de costura amb

una durada de 120 hores, reparació de bicicletes, PQPI i cuiner.

A nivell de grup s’han desenvolupat vàries iniciatives

1) Grup d’autopercepció de l’estigma. Els usuaris participants són

persones diagnosticades amb malaltia mental. Aquest projecte

està dins del programa en el que participa l’entitat Estel Tàpia

al barri del Raval i que és el PROJECTE D’ACCIÓ COMUNITÀRIA.

Els usuaris van participar en unes sessions de autopercepció de

l’estigma del malalt mental a la societat. Tots ells van valorar

molt positivament l’assistència al mateix. La proposta la realitza

el grup “La Regadera” del Master IAP (Investigación Acción

Participativa).

2) El grup de música, que se ha realitzar un cop a la setmana ha

segut un motiu de creixement individual i de grup. Les cançons

es reflexionen abans de ser interpretades. I la selecció de les

mateixes s’ha fet de forma democràtica i molt participativa.

Tots el usuaris del torn de tarda van participar.

3) El grup de dansa va estar realitzat per dos coreògrafes i van

desenvolupar l’autopercepció a través de materials com la roba.

Les tres sessions de dansa van ser molt actives i participatives.

Els usuaris del torn de matí van poder participar.

Tots els cursos es fan en base a l’eina denominada Pla de

desenvolupament Individualitzat (PDI) que tracta de l’establiment

d’un marc teòric que té com objectiu poder fer el seguiment

individualitzat de cada beneficiari mitjançant:

Prova de nivell bàsic: que es realitza quan arriba el beneficiari a

l’entitat i busca conèixer en quina situació de coneixement bàsic

es troba.

Estudi de capacitats i actituds: es realitza mitjançant

l’observació sistematitzada i el seguiment del beneficiari a partir

de la feina que desenvolupa i l’actitud que manifesta en el grup.

25

Accions Inclusives de grup

A Estel Tàpia els itineraris estan pensats perquè siguin inclusius i és

per això que es fa un gran esforç per organitzar accions de relació

amb l’exterior, les quals poden ser lúdiques o culturals, però

prioritàriament, inclusives.

ACCIONS INCLUSIVES DE GRUP QUANTITAT

Visita a l’empresa Hewlet Packard 2 jornades

Visita a la Colònia Güell 2 jornades

Visita Museu Diocesà 1 jornades

Visita a camp de futbol professional 1 jornades

Sant Jordi Raval 2 jornades

Fira de la Terra Barcelona 4 jornades

Sessió fotogràfica 8 jornades

Aquestes activitats es realitzen com a complement de les activitats

socioproductives i socioeducatives explicades anteriorment, per a que

coneguin diversos aspectes i valors de la societat que ens envolta,

col·laborant així a la inclusió dels beneficiaris.

A continuació es detallen algunes d’aquestes activitats.

Visita a l’empresa Hewlet Packard

Els beneficiaris van visitar les instal·lacions d’un dels clients de

l’entitat.

L’objectiu de la visita va ser conèixer una part de la tecnologia de les

impressores de gran format, que és l’especialitat de l’empresa en la

seva seu a Barcelona.

Van tenir una visita guiada, i es varen passar tot el dia a les

instal·lacions finalitzant amb un col·loqui on els tècnics del

DEMOCENTER, uns dels departaments, van contestar totes les seves

inquietuds tecnològiques.

Dia de Sant Jordi en el Raval

Pretenem que els nostres beneficiaris coneguin el significat d’aquesta

especial festa catalana i a la vegada en participin d’una forma activa.

També pretenem donar a conèixer al públic en general la nostra

entitat.

26

Fira de la Terra

Fira que es realitza anualment a Barcelona, en la que diferents

institucions, sense afany de lucre, exposen i venen els productes

propis. Pretenem que els nostres usuaris visquin una festa sostenible

i que vegin que els productes que s’elaboren a ET tenen una bona

sortida.

L’usuària Ma LLuisa a la parada de la Fira de la Terra

Visita a la Colònia Güell

La visita a la colònia Güell es va realitzar a inicis del mes de juny , es

va fer una vista guiada tant a la colònia com a la cripta Gaudí.

L’objectiu general d’aquesta sortida es la convivència entre els

usuaris en un entorn cultural.

27

Gran interès del grup a les explicacions del guia.

Festa de Nadal.

Cada any tots els voluntaris s’impliquen en l’organització d’un sopar

a la que assisteixen els beneficiaris, educadors, voluntaris i membres

de la Junta directiva. Es un dels actes mes participatiu i al que

assisteixen un gran nombre de beneficiaris, en un ambient distés i

integrador.

Sopar de Nadal 2012, jugant a la loteria “mexicana”

28

Visita al museu Diocesà

Al desembre es va anar al Museu Diocesà amb un doble objectiu:

realitzar una visita guiada de la mostra de pessebres que es fa al

emblemàtic lloc, i veure l’exposició de productes Estel Tàpia que hi

havia dins del Museu.

Fires per la ciutat

Els productes de la nostra marca sdBarcelona han tingut gran

acceptació a la ciutat, s’ha assistit a nombroses fires per donar-los a

conèixer.

Gràcies a la col·laboració de les voluntàries, l’entitat ha pogut estar

present en 22 fires, durant l’any 2012.

Fira de Nadal a la Parròquia de Nstra. Sra. De Lurdes

Per altre banda, els nostres productes, es poden trobar en algunes

botigues, com es veu a les següents fotografies

Botiga PRISBA Barcelona Botiga ISSET Granollers Botiga Suit Beibi-Barcelona

29

Tallers artesanals

A partir de materials de reutilització, es preparen uns kits amb tots

els materials necessaris per l’elaboració de diferents objectes , que

després es venen a les escoles a fi que els seus alumnes puguin

realitzar petits tallers d’habilitats manuals, com són punts de llibre,

targetes de metro, caretes d’animals, bosses ecològiques, clauers,

etc.

Aquests tallers s’han organitzat també en algunes festes de diferents

institucions: Col·legi Casp, ONG Amigos del Alto, Col·legi Vedrunes

Immaculada Vedrunes, Col·legi Sagrat Cor Diputació, Casal Loiola,

Festa del comerç just, Festa del Badiu, Col·legi Pare Manyanet,

Colegio Alemán, Sant Ponç, Escola Guinardó, Residència Nstra. Sra.

Nativitat, Diada Solidària Hewlet Packard.

Alguns dels nostres beneficiaris van estar-hi presents, ensenyant com

utilitzar aquests materials

30

Taller de punts de llibre al Raval

S’ha participat també en la Fira de la Terra i la Fira de Biocultura,

presentant els nostres productes sostenibles i solidaris.

Taller al mercat de Calaf al Col·legi Casp

31

Difusió del Projecte a la ciutat

L’associació Estel Tàpia planteja dins dels seus criteris de socialització

la responsabilitat social del projecte. Aquesta te dues vessants, una

vessant interna, en la que es pretén que els beneficiaris del projecte

siguin corresponsables amb la seva feina de forma autònoma i, l’altra

vessant externa, cap a la societat, les persones vulnerables només

podran realitzar el procés d’inclusió si la societat els hi genera un

lloc. Per tant, el projecte, s’ha de conèixer, i és per això que la difusió

és fonamental, ja sigui des de la venda dels productes propis, o a

partir de la presentació de les línees metodològiques del procés

d’inclusió, i/o de la difusió del projecte educatiu Estel Tàpia, que es

basa en la sostenibilitat i la socialització i que ha tingut gran acollida

a les escoles, tal com mostra el següent llistat.

DIFUSIÓ DEL PROJECTE A LA CIUTAT

Escola Pía Balmes

Col·legi Pare Manyanet

Col·legi Jesús Maria (St. Gervasi)

Col·legi Sagrat Cor Diputació

Escola Nostra Sra. Dels Angels

IES La llauna

IES B VII

Green Life Style

Escola Guinardó

Coop Tarpuna

Escola Bon Pastor

Casal Loyola

Dominiques de la Presentació

Caritas, voluntariat

Setmana Moda Granollers

Agenda 21: empreneduria social

Col·legi San José Obrero

Un altre cor cremat de la ciutat

Pecha kucha

Nutrim

32

Projecte educatiu socio-sostenible, escola Mare de Déu dels Àngels

L’escola Pare Manyanet de Les Corts realitzant el seu projecte Educatiu l’associació Estel Tàpia

33

6. Amb qui comptem?

Equip humà

Personal contractat

Les activitats de l’Associació estan gestionades per una Directora,

titulada superior en Sociologia i un Educador social, els dos a jornada

completa, i una educadora social a mitja jornada.

Grup de voluntaris i voluntàries

L’Associació compta amb 19 voluntaris, dels quals 13 són dones i 6

són homes, que realitzen diferents treballs en equip i individualment,

segons la seva especialitat, s’han definit els perfils per necessitats

específiques, són coordinats pel personal contractat.

De les especialitzacions dels voluntaris tenim que destacar les

següents:

Formació

Comptabilitat i facturació

Suport a l’equip educatiu

Manteniment del local, del mobiliari,etc.

Informàtica

Dissenyadores

Gestions administratives i socials

Gestió de nous clients, gestió d’ajuts econòmics, subvencions,

donatius, etc.

Els voluntaris passen un procés de selecció i se’ls forma en diverses

temàtiques relacionades amb el treball grupal i amb la inclusió social.

Aquest any s’han realitzat les següents formacions: “ Formació en la

realitat social”, Formació: canvi de societat, canvis de perfils

d’usuaris, “El sentit del treball voluntari. El meu rol a la institució” ,

“Màrqueting”

Un dels objectius que ens vàrem proposar pel 2012 va ser l’augment

del nombre de voluntaris, i estem treballant per la consolidació de

l’equip.

S’ha creat la figura de “col·laborador/a”, que treballa com a

voluntari/a en moments puntuals.

34

ET ha dissenyat un pla de voluntariat per fer el seguiment, la

formació i l’avaluació de cada voluntari que col·labora amb Estel

Tàpia .

Estudiants en pràctiques

L’Associació ofereix la possibilitat de que estudiants relacionats amb

es seves activitats puguin realitzar pràctiques en el nostre taller.

Hi ha un Conveni amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB

y un altre amb la Fundació Pere Tarrés.

Aquest any s’ha signat acord amb la Fundació Trinitat Jove per fer

pràctiques per cosidors, dins del programa de formació professional

per cosidors tèxtils.

Junta directiva

Formada per un president, un vicepresident, un tresorer, una

secretaria i 5 vocals, i amb l’assistència de la directora de l’associació.

Aquets es reuneixen una vegada al mes per fer el seguiment de les

activitats realitzades, de la part econòmica i per analitzar les

perspectives de futur.

Donatius i subvencions

L’Associació Estel Tàpia rep diversos donatius i subvencions de

diverses d’entitats públiques i privades, de las Obres socials de

Caixes d’Estalvi i d’entitats relacionades amb l’església Catòlica.

Degut al servei que es presta a la societat amb l’acollida, formació i

reinserció de persones en exclusió social, es considera que els ajuts

d’aquestes entitats tenen una lògica conceptual important i s’espera

d’elles una col·laboració que per a l’Associació és imprescindible.

En el gràfic següent es mostra l’evolució d’ingressos per aquests

conceptes durant els últims anys.

35

(Font: Comptabilitat, compte Subvencions, donacions, llegats de capital i altres)

Volem donar les gràcies a totes aquelles institucions privades,

empreses, entitats financeres i fundacions que han depositat la seva

confiança en la nostra organització i per haver contribuït a aconseguir

els objectius proposats. De forma simbòlica han participat algunes

institucions públiques. Mencionem les següents sense ànim

exhaustiu.

36

FUNDACIÓ COTTET MOR

7. Mitjans de comunicació

Durant l’any 2012 ha continuat el gran esforç de difusió del projecte sociolaboral d’Estel Tapia a la societat , amb una amplia repercussió

en els mitjans de comunicació. A continuació es detallen alguns enllaços que posen de manifest

l’amplia incidència de les accions portades a terme.

La ressò del projecte és evident: 25 referències al projecte als mitjans de comunicació: premsa, ràdio, tv, i internet.

37

ESTEL TÀPIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ L’ANY 2012

01/01/2012

Periòdic digital Tot Raval “Premi Acció 21”

http://issuu.com/xavialegria/docs/01_elraval213a20/1

04/01/2012 TVE Catalunya “Informatiu migdia”

http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/linformatiu-migdia-4-01-12/1287198/ (de 11’ 56’’ a 13’48’’)

04/05/2012

TV3 “Els Matins”

http://www.tv3.cat/videos/4080570/Lintercanvi-de-productes-i-serveis-en-temps-de-crisi-pintar-un-armari-i-la-denuncia

5/2012 Web Río+20

http://www.riomes20.cat/pagina/presentacio-del-web-0 http://www.youtube.com/watch?v=XxZe-O7BTfA&feature=channel&list=UL

10/06/2012 youtube “Associació Estel Tàpia. La sostenibilitat al Tercer Sector. Ecotó i més”

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=nm16QoKsUyQ#!

12/07/2012

BTV “Connexió Barcelona”

http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/20470/

13/07/2012

Fundació Tot Raval web

http://www.totraval.org/altaveu/207/l-associacio-estel-tapia-obre-botiga

24/07/2012

El Periódico

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO2.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=23/07/2012&idioma=0&doc_id=7bbfb59a-ca65-4836-9b32-7e200d489132

38

07/09/2012

El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/574114-la-moda-pot-ser-ecologica-sostenible-i-de-proximitat.html

23/09/2012 Ara

http://www.ara.cat/especials/araensensortim/Davant-crisi-resposta-collaborar-competir_0_778122262.html

25/9/12 Onda Cero Catalunya “Els imperdibles”

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/els-imperdibles/els-imperdibles-25092012-1900_2012092500223.html (a partir 37'30'')

4-11/10/12 revista digital Tot Badalona

http://issuu.com/totbadalona/docs/totbadalona1551/17

03/10/2012 TV3 “Valor afegit”

http://www.tv3.cat/videos/4271390/Valor-afegit--03102012 (a partir 2'29'')

04/10/2012 TV2 CATALUNYA “Tinc una idea”

http://www.rtve.es/alacarta/videos/tinc-una-idea/tinc-idea-capipota-produccions/1544004/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP3BicT0yJm1vbnRoRmlsdGVyPTEwJnRpdGxlRmlsdGVyPXRpbmMlMjB1bmElMjBpZGVhJm1vZGw9VE9DJnllYXJGaWx0ZXI9MjAxMiZsb2NhbGU9Y2EmcGFnZVNpemU9MTUmY3R4PTU0NzMxJmFkdlNlYXJjaE9wZW49ZmFsc2U=

21/10/2012 Web Naturòticas. Ética y estilo

http://naturoticas.blogspot.com.es/2012/10/sdbarcelona.html

39

24/10/2012 slowBCN

http://www.slowbcn.com/?lang=en

24/10/2012 La Vanguardia

http://www.bcnramonas.com/cmsupload/LaVanguardia%281aEdcn%29-24Oct12-Page58_Cat.pdf

12/11/2012 TV Ciutat Vella

http://www.tvciutatvella.com/component/jtvcontent/article/3764-estel-tapia-28-anys-ajudant-persones-en-exclusio-social-

12/11/2012 BTV “Infobarris”

http://www.btv.cat/alacarta/infobarris/21794/

22/11/2012 TV3 “Divendres”

http://www.tv3.cat/videos/4348810/Negocis-dexit-a-Catalunya-amb-Pau-Garcia-Mila

23/11/2012 El Periódico “La bicicleta coqueta”

http://bcnramonas.com/cmsupload/PrdcNov_CAT.pdf

11/12/2012 BTV “Connexió Barcelona”

http://www.btv.cat/alacarta/null/22195/?v=0.27378213391059836 (a partir 1h10’57’’)

Desembre 2012 Citronelastudio web

http://www.behance.net/gallery/Fotografias-para-el-proyecto-de-Tarpuna-Infinit-Loop/6696119

40

8.Quin són els nostres comptes Evolució dels ingressos

Els treballs realitzats en el taller inclouen l’article propi l’Ecotò i

treballs facturats a diverses empreses i institucions. En el gràfic següent es pot veure l’evolució dels últims 9 anys.

(Font: Comptabilitat, Compte d’Ingressos per prestacions de serveis)

La crisis econòmica del país és evident en la baixada d’ingressos per vendes. Els productes propis és el que ha permet tancar l’any amb

més de 60 mil euros de facturació.

Beques pel treball socioproductiu

L’associació dona beques a les persones que participen en el procés socioproductiu, en funció del seu grau d’integració en el mateix.

41

Els totals repartits històricament es detallen en el següent gràfic.

(Font: Estats mensuals de liquidacions)

Les Beques als usuaris, així com les aportacions del programa

anomenat Aportació Econòmica Mínima (AEMI) que dóna dret a percebre un import fix mínim mensual pel fet d’estar inscrit en el

taller, i que només no es rep en el cas de faltes d’assistència o per actituds negatives, i el programa de Formació, han hagut de ser

reduïts degut, sobre tot, a la forta reducció de les subvencions i donacions rebudes, que no ha pogut compensar el molt lleuger

increment de vendes de productes propis i manipulats.

Malgrat això, s’han portat a terme una gran quantitat d’accions

formatives dins del programa socioproductiu i incrementant el suport d’educadors per realitzar exercicis de formació especials i

complementaris

42

muntatge d’interruptors

En aquest programa de Formació s’ha seguit fomentant la figura del Verificador, persona de entre els beneficiaris que revisa la producció

del grup i que ha que conèixer molt be el treball que es realitza, ja

que te una gran repercussió en la qualitat dels productes finals, que es un dels objectius prioritaris de l’Associació Estel Tàpia.

43

9. Pressupost

PRESSUP. 2013 totals

INGRESSOS

Ingressos per manipulats i venda d'articles propis 68.100

Ingressos financers 0

Ingressos altres 0

Total ingressos ordinaris 68.100

Inventari inicial 3.500

Compres 7.000

Inventari final 3.000

Total consums 7.500

DESPESES

Sous i salaris 57.916

Reparació i conservació 2.400

Serveis de professionals independents 9.712

Primes d'assegurances 1.840

Serv. Bancaris i desp financeres 120

Publicitat i Relacions públiques 2.200

Subministraments 7.024

Beques de formació i extres 31.000

Amortitzacions 1.320

Total despeses ordinàries 113.532

RESULTATS ORDINARIS -52.932

INGRESSOS EXTRAORDINARIS

Ingressos extraordinaris

Total ingressos extraordinaris

DESPESES EXTRAORDINÀRIES

Excursió, festes socials i altres 2.000

Berenars i alimentació 200

Programa AEMI 4.000

Programa Neteja 720

Programa Formació 0

Pagues extres 0

Total despeses extraordinàries 6.920

RESULTATS EXTRAORDINARIS -6.920

RESULTATS DE L'EXERCICI -59.852

Donacions i subvencions 60.000

RESULTAT FINAL 148

44