Memòria primavera 2009

ORDITORDITORDITORDITPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació socialPrograma de lideratge i transformació social

Memòria de l’edició de juny de 2009

Ordit, programa de lideratge i transformació socialMemòria de l’edició de juny de 2009

2

ÍndexÍndexÍndexÍndex

1- El projecte

2- L’edició de juny de 2009

3- Els participants

4- Les antenes

5- Les sessions


3

El projecteEl projecteEl projecteEl projecte

La Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques impulsem un

programa d’acompanyament, aprenentatge i intercanvi orientat a enfortir la capacitat

d’actuació i de lideratge de persones joves vinculades a processos d’acció col·lectiva i

organitzacions no governamentals del país. El programa porta per nom OrditOrditOrditOrdit.

Amb aquest programa volem contribuir activament a enfortir una ciutadania implicada

en els esdeveniments i realitats col·lectives a través de la combinació de lideratges

sòlids i de compromís cívic; és a dir, contribuir a fomentar lideratges que construeixin

teixit, que facin ordit.

Els objectius d’OrditOrditOrditOrdit són:

• Facilitar un procés experimental de formació per joves amb dots de lideratge

social que els ajudi a assumir i desenvolupar aquest lideratge amb plenes

capacitats.

• Oferir als participants una visió de conjunt del país i de la societat catalana, fent

especial atenció a la descoberta de la complexitat com a característica de la

societat contemporània.

• Promoure la reflexió crítica dels participants en qüestions referides a les

dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i culturals que es donen a

Catalunya.

• Ajudar a que els participants estableixin una xarxa relacional que pugui repercutir

favorablement en les seves actuacions futures i en les dels seus col·lectius.


4

L’edició L’edició L’edició L’edició de juny de 2009de juny de 2009de juny de 2009de juny de 2009

Ordit, programa de transformació i lideratge socialOrdit, programa de transformació i lideratge socialOrdit, programa de transformació i lideratge socialOrdit, programa de transformació i lideratge social, es concreta en un seminari de

caràcter intensiu on es combinen elements de reflexió, d’intercanvi d’experiències, de

formació i de coneixement en primera persona de dinàmiques socials, polítiques,

econòmiques i culturals. Fins aquest moment s’han celebrat quatre edicions d’OrditOrditOrditOrdit: la

primera el mes de setembre de 2007, la segona el mes d’abril de 2008, la tercera

l’octubre del mateix any i la quarta el mes de juny de 2009, concretament la setmana del

14 al 19 de juny.

El format de les quatre edicions ha estat molt similar: sis dies consecutius de treball i

convivència, amb activitats durant tota la jornada, que van permetre als 14 participants

conèixer de primera mà entitats i institucions del país i debatre amb persones que , per la

seva significació i experiència en diversos camps de l’activitat social i política, podien

introduir debats de qualitat i generar reflexió crítica entre els membres del grup. En

aquesta quarta edició hi va haver dos fils conductors temàtics, que van guiar bona part

de les sessions: el fet migratori i el lideratge social.

La tria d’activitats es va regir per dues premisses: en primer lloc, es volia fomentar el

contacte directe dels participants amb experiències i persones interessants per la seva

activitat o la seva trajectòria. El coneixement personal i l’estona d’intercanvi ja ens

semblava un valor. En segon lloc, crèiem necessari aprofitar les visites i les converses

per abordar temes més enllà de les casuístiques de cada experiència o persona per tal

d’extreure’n aprenentatges a nivell més general. La dinàmica de funcionament va ser

comuna per a la major part de sessions, que tenien una durada aproximada de dues

hores i s'estructuraven a partir d’una primera intervenció del ponent d’uns 20 minuts

seguida d’un debat amb els participants.

L’agenda d’activitats de la quarta edició d’OrditOrditOrditOrdit (veure taula 1) va ser confeccionada

entre els mesos de març i juny de 2009. Com en les edicions anteriors, una part de la

setmana es va dedicar a fer visites al territori, en aquest cas a Girona i Salt i a Terrassa,


5

on es van abordar des de diverses perspectives –escola, treball comunitari, govern

local...- la complexitat i la riquesa de la diversitat creixent del nostre país.

Durant aquestes visites i al llarg de la resta de dies, el grup va esmorzar, dinar, sopar o

simplement compartir una estona amb una vintena d’actors polítics i socials del país,

normalment en el seu propi context, a qui s’havien formulat algunes preguntes per a

centrar els temes de debat. Així, es van visitar representants de sindicats i de la

patronal, es va debatre amb diputats de diferents colors polítics, es va compartir taula

amb responsables polítics i institucionals i es va aprofundir en aspectes del món de la

comunicació amb periodistes.

Les últimes sessions de la setmana es van dedicar a aprofundir en el concepte i la

pràctica del lideratge social i a compartir els perfils i les trajectòries professionals i

d’acció col·lectiva del propi grup. El darrer matí va servir per fer una valoració, primer

individual i després col·lectiva, de l’experiència.


6

Taula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitatsTaula 1. Agenda d’activitats

DIUMENGE 14DIUMENGE 14DIUMENGE 14DIUMENGE 14 DILLUNS 15DILLUNS 15DILLUNS 15DILLUNS 15 DIMARTS 16DIMARTS 16DIMARTS 16DIMARTS 16 DIMECRES 17DIMECRES 17DIMECRES 17DIMECRES 17 DIJOUS 18DIJOUS 18DIJOUS 18DIJOUS 18 DIVENDRES 19DIVENDRES 19DIVENDRES 19DIVENDRES 199999

10101010

Esmorzar tertúlia Albert Quintana i Núria Terés (Escola Montfalgars)

Esmorzar tertúliaJosep Maria Álvarez i Chakir El Homrani(Seu UGT)

Esmorzar tertúliaSebastià Serrano i Bernat Gasulla(El Periódico)

Esmorzar tertúlia Oscar Rebollo(Sala FAD)

11111111 Desplaçament a Terrassa

12121212 Sessió de benvinguda Jardins del Palau Robert

Sessió de valoració(Torre de Can Bordoi)

13131313 Visita guiada a l’exposició “La immigració, ara i aquí”

Visita-entrevistaPau Martinell(Can Ninetes)

Visita – entrevistaDolors Camats Santi Vila (Parlament de Catalunya)

Visita - entrevistaCarmen Pozo(Seu CECOT)

Sessió de treballJoan Subirats(Sala FAD)

1414141415151515

Dinar i presentació del programa(La Camarga)

Dinar –TertúliaJoan Manuel Del Pozo(Dúplex)

Dinar – tertúliaIsaac Albert(Nobadis)

Dinar – tertúliaRafael Ribó(Cafè de la Princesa)

Dinar de comiat(Torre de Can Bordoi)

16161616

Dinar (Re-pla)

17171717

Desplaçament a Girona Visita-entrevistaCristina Andreu (Casa de cultura)

18181818 Desplaçament a Barcelona

Visita a Ca n’AngladaFerran Pont

Sessió de treballÀngel Castiñeira (Pati Llimona)

19191919

Arribada a l’hotel Condal

Visita - entrevistaVicent Partal(Vilaweb)

Desplaçament a Can Bordoi

20202020 Visita a SaltMònica MolinaAssociació Eina(Fàbrica Coma Cros)

Arribada a l’hotel Gat Xino

21212121 Sopar TertúliaMostafà Shaimi(Serrallonga)

Sopar – tertúliaOriol Amorós(L’Olivé)

Xerrada amb Lluís Cabrera i Diego RuizSopar-concert(Taller de Músics)

L’Ateneu CandelaTomàs Herreros

Agències precàries i oficines de Drets Socials

Sopar amb associacions immigrants a l’Ateneu

Treball en grup: l’experiència associativa dels participants (Torre de Can Bordoi)

24242424 Nit a Hotel Condal Nit a l’hotel Gat Xino Nit a l’hotel Gat Xino Nit a l’hotel Gat Xino Sopar i nit a la Torre de Can Bordoi


7

Segons les valoracions fetes pels participants, OrditOrditOrditOrdit va ser una experiència intensa i

enriquidora, destacant l’alt nivell de reflexió assolit en cada un dels espais amb els

ponents i entre els membres del grup. OrditOrditOrditOrdit, diuen, ha ofert a joves amb punts de vista i

enfocaments del treball col·lectiu diversos la possibilitat de compartir durant uns dies

diferents visions sobre el país, la política, el lideratge i les dinàmiques socials. En aquest

sentit creuen que s’ha assolit l’objectiu de promoure la reflexió crítica i aproximar-se al

coneixement de la nostra societat des de diferents posicionaments i d’una manera

directa i vivencial.

“Totes les tertúlies han aportat diferents visions de la complexitat

de la temàtica tractada, creant una reflexió individual i grupal”.

“Com a participant, he viscut una setmana molt intensa, on he creat

xarxa, la reflexió crítica ha estat constant i la visió de país ha estat

completa”.

El que es veu més complicat és que a partir d’aquesta experiència –forçosament

puntual- es consolidi una xarxa relacional activa entre participants i entre els seus

col·lectius. Si bé es creu que seran més factibles les col·laboracions bidireccionals,

també es fan propostes per a dinamitzar i alimentar la xarxa creada.

“Després d’un temps de posar ordre, el programa ha facilitat tenir

una visió més complexa, general, sòlida i arrelada... però serà un

repte mantenir el contacte i el treball amb el grup, és més possible

la col·laboració bidireccional”.

“Els objectius de formació i de compartir experiències són presents

constantment, cada moment lliure és un intercanvi de vivències. La

creació de xarxes ha estat un compromís amb el que tots i totes

marxem a casa”.


8

En relació als continguts del programa, els participants es mostren satisfets per l’alt

nivell dels debats iniciats pels ponents i sobretot per haver pogut compartir reflexions

amb personalitats del país amb punts de vista tan diferents sobre la realitat social,

econòmica, cultural i política i des d’una triple perspectiva: vivencial, acadèmica i

professional. Tot i això, encara es creu que es podria ampliar el ventall d’enfocaments.

“La presència de tot el ventall polític del país seria interessantíssim

per a poder establir un retrat més fidel de la realitat”.

L’opció de triar la immigració i el lideratge social com a fils conductors principals de la

setmana es valora de manera desigual. Es considera positiu el lligam establert entre les

diferents sessions a través del tema de la immigració, tot i que no tenia el mateix interès

ni utilitat immediata per tots els participants.

“Hi ha massa continguts sobre immigració i es podrien trobar altres

problemàtiques socials, altres temes com a fil conductor, altres

reptes de país”.

En canvi, es valora molt positivament la reflexió sobre el lideratge social que va anar

emergint en totes les trobades i que es va consolidar en les sessions de treball

específiques sobre aquest tema.

Quant a temes organitzatius, els participants valoren positivament la intensitat de

l’experiència. El fet que durant sis dies es trenqui radicalment amb la vida quotidiana a

tots nivells - personal, laboral i militant- comenten que facilita la connexió entre els

membres del grup, la possibilitat de reflexió permanent i l’aprenentatge de tots i totes.

Es critica, però, la manca de temps per a molts debats, tant en el marc de les ponències,

com especialment entre els membres del grup.

“L’experiència no ha deixat molt d’espai -per la intensitat- (...) per

què la reflexió fos més compartida i construïda conjuntament”.

“Han faltat espais de reflexió grupal posteriors als debats”


9

Justament, pel que fa al grup, es valora molt positivament l’alt nivell de discurs assolit, el

respecte i l’enteniment mutu entre els participants en el moment dels debats, així com la

seva qualitat humana. També es considera clau la diversitat del grup, tot i que algunes

veus apunten que encara podria ser més divers.

“A nivell discursiu he observat la complexitat social a través de les

aportacions de ponents i participants. La relació amb els

participants ha estat molt enriquidora, així com les aportacions que

ha fet tothom. He après molt de la gent que ha participat en el

grup”.

Es valora molt positivament aquesta quarta edició del programa pel potencial de reflexió

crítica que el mateix grup va ser capaç de generar a partir de les aportacions dels

ponents, i per la possibilitat d’intercanvi de punts de vista i de realitats que es va

promoure.

“He pogut conèixer d’arrel experiències desconegudes fins ara,

valoro molt la dialèctica i l’intercanvi d’idees amb els companys del

grup i la capacitat del programa per a generar-me voluntat de

transformació social”.

“OrditOrditOrditOrdit sobretot m’ha permès ampliar la meva xarxa relacional i de

coneixement. M’ha aportat valorar altres punts de vista que fins ara

no valorava. He enfortit la meva creença en les persones i el meu

compromís”.

“Només per la teranyina que entre tots hem teixit, tant a nivell

personal com professional, el programa ja ha estat una de les

millors experiències que he viscut. Així mateix, el contingut

intel·lectual i la reflexió han estat molt útils”.


10

Els participantsEls participantsEls participantsEls participants

Els participants a la quarta edició d’OrditOrditOrditOrdit van ser 14 joves d’edats compreses entre els

25 i els 35 anys que tenen un paper actiu i compromès en diversos camps de l’activisme

social. Un dels objectius del projecte i, tal com dèiem, un dels aspectes també més ben

valorat pels participants va ser la diversitat del grup. Tot i venir de procedències i àmbits

d’acció diferents, es va crear una gran complicitat entre els participants que va permetre

compartir, més enllà de les reflexions conduïdes pels ponents, diferents maneres

d’organitzar-se, d’entendre el compromís i de viure l’activisme.

Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1. Perfil dels p. Perfil dels p. Perfil dels p. Perfil dels participants perarticipants perarticipants perarticipants per àmbit social al àmbit social al àmbit social al àmbit social al qual qual qual qual pertanyen pertanyen pertanyen pertanyen

Cultura/País

Diversitat

Partits

Pau i desenvolupament

TerritoriAltres

Comunitari

Sindicats

Com es pot veure al Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1Gràfic 1, entre els participants predominen aquells que orienten la

seva feina al camp de la diversitat, tot i que també hi ha diversos participants que

centren la seva acció col·lectiva en el món polític i social més institucionalitzat -partits i

sindicats-. Igual que en edicions anteriors, una part important dels participants

desenvolupen la seva tasca político- associativa en un entorn professionalitzat i són

minoria els que es dediquen a la tasca política, sindical o associativa exclusivament fora

de la seva jornada laboral.


11

A nivell territorial, la major part de participants viuen o treballen a l’àrea metropolitana

de Barcelona. Només una participant viu, treballa i desenvolupa el seu compromís cívic

fora d’aquest àmbit geogràfic. De totes maneres, el grup va tenir un marcat accent

occidental, perquè hi havia tres persones originàries de Lleida i una d’Andorra. També hi

havia una participant de la Catalunya central, dos participants del Vallès, un participant

resident a les comarques de Tarragona i un altre originari del Marroc.

A continuació es detalla el perfil dels 14 participants:

Jordi ArcaronsJordi ArcaronsJordi ArcaronsJordi Arcarons

Nascut a Barcelona el 1978. Estudis en Sociologia a la UB i assessoria

d’imatge personal a l’EATM. Des dels 15 anys militant a la Joventut

Nacionalista de Catalunya i a CDC, participant d’espais com el CJB i el

CNJC. Membre de l’Avalot, Joves de la UGT i membre de DONA, Joves

Nacionalistes per a la Igualtat. Actualment portaveu de Convergais, el grup

de gais i lesbianes de CDC. Ha treballat al Fòrum Universal de les Cultures

gestionant el voluntariat i des del 2005 és adjunt a direcció a Òmnium

Cultural. També és professor de protocol a l’Escola Superior de Protocol i

Relacions Institucionals.

Marc BioscaMarc BioscaMarc BioscaMarc Biosca

Nascut l’any 1980 a Lleida. És Llicenciat en Ciències Polítiques i en

sociologia per la UAB, i màster en estratègia política per l’ICPS. Treballa a

la Plataforma per la Llengua a l’àrea d’acollida lingüística, també per Envit

duent a terme estudis sociològics i gestió de projectes, i és membre del

GEI —Grup d’Estudi de les Identitats—. És autor de l’assaig: Per què ells en

diuen Euskal Herria i nosaltres Ítaca? Editat per Pagès Rditors.


12

Hernán CortésHernán CortésHernán CortésHernán Cortés

Nascut l’any 1982 a Barcelona i resident a Altafulla (Tarragona), és

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, especialitzat en

Relacions Internacionals. Està cursant el Doctorat en Relacions

Internacionals a l’Institut Universitari d’Estudis Europeus (UAB). Ha

treballat a l’IGOP i actualment treballa a la Fundació UBUNTU, on

recentment ha elaborat el projecte “Guia de Portes Obertes per a la

Participació de la Societat Civil en la vida de les Institucions

Internacionals”.

Francesc Xavier GarciaFrancesc Xavier GarciaFrancesc Xavier GarciaFrancesc Xavier Garcia

Nascut a Barcelona l’any 1977. És Electricista des dels 17 anys i estudiant

fins a la data. No creu en els títols sinó en els coneixements i el criteri

propi. Vinculat a CCOO des de 1998. Treballador d’Aigües de Barcelona

des de l’any 2000. Des de 2007, Secretari d’Organització de la Secció

Sindical d’Aigües de Barcelona i Secretari d’Acció Sindical del Sector de

l’aigua de Catalunya de CCOO. Amant dels esports i la natura.

Solange HilbertSolange HilbertSolange HilbertSolange Hilbert

Nascuda l’any 1981 a Barcelona. Llicenciada en Dret (UB), ha col·laborat a

la Fédération International des Femmes des Carrières Juridiques (FIFCJ)

portant la Secretaria Tècnica durant el període 2004-2006. Ha col·laborat

com a professora de reforç a l’Associació GRAMC de l’Ajuntament d’Alella,

amb persones nouvingudes. Comença la seva trajectòria professional al

món del dret a la cooperativa social Assessoria Jurídica Col·lectiu Ronda.

Ha treballat en diferents entitats socials realitzant tasques dins l’àmbit

jurídic i penitenciari, com FICAT o la Fundació Marianao. Actualment és

jurista del Projecte David d’aquesta entitat.


13

Xavier MartínezXavier MartínezXavier MartínezXavier Martínez

Nascut el 1974 a Terrassa. Diplomat en Treball Social i Màster en

gerontologia Social (UB). Actualment treballa al Consorci Sanitari de

Terrassa com a coordinador del Servei de Valoració de la Dependència

del Vallès Occidental Oest. Participa a l'Ateneu Candela des del 2000, al

moviment No Global dins del Moviment de Resistència Global i en

seminaris i investigacions sobre la viabilitat econòmica i ètica de la

Renda Bàsica. Forma part de l'Oficina de Drets Socials de Terrassa i de

la xarxa a nivell estatal. És membre de la Universidad Nómada.

Sílvia MontanèSílvia MontanèSílvia MontanèSílvia Montanè

Nascuda al 1978 a Lleida, viu a La Pobleta de Bellveí (Vall Fosca-Pallars

Jussà). És diplomada en Educació Social per la UB i actualment és

tècnica de les àrees de Joventut, Dona, Immigració i Serveis Socials a

l’Ajuntament de Sort. És referent d’Entitats i dinamitza i gestiona el

Centre Social i Cultural Casa Xorret. Membre fundadora de la Plataforma

Vall Fosca Activa i del Grup d’Electors Alternativa per la Vall Fosca per

les eleccions municipals 2007 a La Torre de Capdella, amb el que

segueix activament implicada donant suport al regidor del grup.

Vinculada a diferents moviments socials, a la Direcció de Creu Roja al

Pallars Sobirà, a l’Associació de Veïns de la Pobleta de Bellveí i a

l’Associació d’acollida de nens/es saharauis Amics del Poble Saharaui.

Cristina PelegríCristina PelegríCristina PelegríCristina Pelegrí

Nascuda a Lleida l’any 1977. És llicenciada en Dret (Universitat de

Lleida) i actualment és tècnica superior als Serveis Territorials del Dep.

d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat. És

voluntària en l’ONG MILPA Lleida i ha participat en el Projecte de

formació i assistència sanitària a les Daires, a l’Hospital de l’Aaiun i

altres Wilaies (Tinduf - Argelia), per tal de fer un seguiment i control de la

situació dels drets i llibertats del poble Saharaui en els camps de

refugiats. Experta en el tractament interdisciplinar de la cooperació

internacional, participa en sessions de treball i xerrades.


14

Sílvia PuenteSílvia PuenteSílvia PuenteSílvia Puente

Nascuda a Andorra el 1978. És Llicenciada en Pedagogia (UAB), DEA en

Sociologia (UB), Postgraduada en Participació ciutadana (UAB) i Màster

en Polítiques Públiques i Socials (UPF). Ha combinat el treball de recerca

i docència en el camp de la sociologia, amb el desenvolupament de

projectes i programes d’acció social en l’administració i amb accions de

formació i assessorament a entitats socials. Des de 2008 treballa al

Centre UNESCO de Catalunya. Vinculada al lleure educatiu, ha participat

en diferents entitats i moviments socials a Andorra i Barcelona.

Actualment és membre de la Plataforma Alliberament i Sobirania de

l’Iraq i de la Lliga dels Drets dels Pobles.

Meritxell RemolinsMeritxell RemolinsMeritxell RemolinsMeritxell Remolins

Neix a Barcelona l’any 1978. És Llicenciada en Ciències Ambientals i

Màster en Periodisme BCNY (UB). Actualment és tècnica de comunicació

de l’empresa lavola, tot i que ha treballat en diferents àmbits del món

mediambiental. Participa a entitats culturals, socials i ambientals i des

de fa cinc anys forma part de la junta de la Colla dels Blaus de

Granollers, que s’encarrega de dinamitzar la festa major de la ciutat.

Janet SJanet SJanet SJanet Sanzanzanzanz

Nascuda a Barcelona al 1984, és Llicenciada en Ciències Polítiques i de

l’Administració i estudiant de Dret (UPF). Actualment és co-

coordinadora de Joves d’Esquerra Verda i treballa a Iniciativa per

Catalunya- Verds impulsant el primer Pla Estratègic per la Feminització

d’una organització política. Participa activament en els moviments

socials feministes i en els moviments estudiantil i sindical.


15

Anna TerraAnna TerraAnna TerraAnna Terra

Nascuda a Manresa l’any 1979. És Llicenciada en Ciències Polítiques i

de l’Administració per la UAB, Diploma d’Estudis Avançats en Ciència

Política per la UB, i postgraus de Comunicació i estratègia política i

Comunicació local. Ha estat Tècnica de comunicació i participació

ciutadana a l’Ajuntament de Cardona i actualment és Tècnica del Pla de

Barris de la Barceloneta. Col•labora amb la consultora Quaderna,

estratègia corporativa. Membre fundadora i vice-presidenta de RAONS,

Associació de Ciències Polítiques i Sociologia de la Catalunya Central.

Forta vinculació al món esportiu de la seva ciutat, Manresa.

Alba VendrellAlba VendrellAlba VendrellAlba Vendrell

Nascuda a Barcelona l’any 1979. És Llicenciada en Sociologia per la (UB)

i té un postgrau en treball social amb immigrants (URL). Ha treballat com

a Agent local de diversitat i ciutadania per a la Diputació de Barcelona i

com a tècnica d’immigració a l’Ajuntament de Gavà.

Actualment és la directora del programa Quedem? d’Òmnium Cultural.

Radouan ZahirRadouan ZahirRadouan ZahirRadouan Zahir

Amazigh, nascut a Igli, un poblet del desert del Marroc, el 1978. Malgrat

les condicions socio-econòmiques ha pogut estudiar i viure fora de casa

des dels tretze anys fins a tenir el batxillerat en matemàtiques i tres

anys de llicenciatura en Econòmiques l'any 2000. Aquell any va migrar a

Catalunya en una zodiac pastera. Durant 9 anys ha tingut moltes feines

(peó a la construcció, paleta i soldador) compaginant amb una vida

social de convivència i activisme com a dinamitzador social a la ONG

Cornellà Sense Fronteres. Actualment estudia mediació i gestió de la

multiculturalitat mentre espera el seu primer fill.


16

Les Les Les Les antenesantenesantenesantenes

La selecció dels participants en el programa OrditOrditOrditOrdit es realitza mitjançant un procés de

candidatures que proposen persones compromeses amb la realitat social i política del

país i que, d’una manera o altra, estan en contacte amb joves que desenvolupen

activitats de compromís col·lectiu. Per l’edició de juny 2009 es van demanar

candidatures a una cinquantena d’antenes, l’àmbit social de les quals detallem al GGGGràfic ràfic ràfic ràfic

2222.

GràficGràficGràficGràfic 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen 2. Perfil antenes: àmbit social al que pertanyen

Sindicats

Comunitari

Defensa TerritoriAltres

Pau i desenvolupament

Cultura/País

Sòcioeducatiu

Diversitat

Economia social

Partits

En total, es van rebre 27 propostes de candidats. La selecció dels participants es va fer

en funció de diversos criteris, entre els quals: l’equilibri en l’edat i el gènere, la no

inclusió de candidats d’una mateixa antena o la diversitat en els àmbits d’acció

col·lectiva.


17

Les persones que van proposar candidats per participar en l’edició de juny de 2009 del

programa OrditOrditOrditOrdit són:

Lluís Cabrera.Lluís Cabrera.Lluís Cabrera.Lluís Cabrera. Director del Taller de Músics.

Carles Carles Carles Carles CampuzanoCampuzanoCampuzanoCampuzano. Diputat al Congrés per CiU.

Ramon Canal.Ramon Canal.Ramon Canal.Ramon Canal. Coordinador de recerca de l’IGOP.

Vicenç Creus. Vicenç Creus. Vicenç Creus. Vicenç Creus. Cofundador de la Lliga dels Drets dels Pobles de Sabadell i director de CIPO.

Miquel Àngel EssombaMiquel Àngel EssombaMiquel Àngel EssombaMiquel Àngel Essomba. Director del Centre UNESCO de Catalunya....

Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego.Joan Carles Gallego. Secretari general de CCOO a Catalunya.

Ricard Gomà.Ricard Gomà.Ricard Gomà.Ricard Gomà. Professor de Ciència Política i segon tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona per Iniciativa per Catalunya-Verds.

Tomàs HerrerosTomàs HerrerosTomàs HerrerosTomàs Herreros. Professor de la UOC i membre de la Universitat Nòmada i del col·lectiu Mayday.

Margarida Massot.Margarida Massot.Margarida Massot.Margarida Massot. Professora d’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Àngel Merino. Àngel Merino. Àngel Merino. Àngel Merino. Ex-diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona i alcalde de Sant Feliu del Llobregat dels anys 1999 a 2003

Xavier PedrósXavier PedrósXavier PedrósXavier Pedrós. President de la Fundació Marianao.

Jordi Porta. Jordi Porta. Jordi Porta. Jordi Porta. President d’Òmnium Cultural.

Pere Pous. Pere Pous. Pere Pous. Pere Pous. Director general de La Vola

Sergi Rovira. Sergi Rovira. Sergi Rovira. Sergi Rovira. Membre del secretariat del Fòrum UBUNTU i excomissari general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Mònica Sabata.Mònica Sabata.Mònica Sabata.Mònica Sabata. Portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir.

Francesc Francesc Francesc Francesc Solà. Solà. Solà. Solà. President de la Fundació Eduard Soler

Eduard Vallory.Eduard Vallory.Eduard Vallory.Eduard Vallory. President de la Fundació Escolta Josep Carol (2001-2007)


18

Les sessionsLes sessionsLes sessionsLes sessions

Dia: diumenge 14 de juny Hora: 12:00h a 13:30h

Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107. Barcelona.

Benvinguda i visitBenvinguda i visitBenvinguda i visitBenvinguda i visita guiada a l’exposició “La immigració, ara i aquí”a guiada a l’exposició “La immigració, ara i aquí”a guiada a l’exposició “La immigració, ara i aquí”a guiada a l’exposició “La immigració, ara i aquí”

Jordi SJordi SJordi SJordi Sàààànchez. nchez. nchez. nchez. Director de la Fundació Jaume Bofill . . . .


Lloc: Associació EINA. Fàbrica Coma Cros. Sant Antoni, 1. Salt

Condicionants de Salt per a atraureCondicionants de Salt per a atraureCondicionants de Salt per a atraureCondicionants de Salt per a atraure la immigració. la immigració. la immigració. la immigració. Què diferencia Salt d’altres municipis? Per què la immigració s’hi estableix i no a Girona? Què era Salt i què és actualment? Quins impactes ha tingut la concentració de la immigració? Es veu Salt com excepció o com punta d’una nova realitat?

Mònica Molina. Mònica Molina. Mònica Molina. Mònica Molina. Tècnica de l’Associació per la Recerca i l’Acció Comunitària Eina.


Lloc: Restaurant Serrallonga. C. Major, 194. Salt

Motius i motivacions que porten a la immigració i conseqüències deMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüències deMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüències deMotius i motivacions que porten a la immigració i conseqüències de la irregularitat la irregularitat la irregularitat la irregularitat. Debat entre diversitat i integració. Compromís des de la “irregularitat”. Conjuntura o estructura? Motivacions temporals, canvi de vida? Ve la gent sense mitjans o ve qui te mes recursos per poder “navegar” en la difícil transició?

MosMosMosMostafà Shaimitafà Shaimitafà Shaimitafà Shaimi. Tècnic de Dinamització i mediació comunitària a l’Associació per la Recerca i l’Acció Comunitària Eina.


19

Dia: dilluns 15 de juny Hora: 8:30h a 11h

Lloc: Escola Montfalgars. C Montfalgars, 4. Girona.

Reptes, problemes i riqueses dReptes, problemes i riqueses dReptes, problemes i riqueses dReptes, problemes i riqueses de la diversitat en l'entorn escolare la diversitat en l'entorn escolare la diversitat en l'entorn escolare la diversitat en l'entorn escolar: com s'enfronten els canvis i quines estratègies es fan servir, tant des dels centres com a través les polítiques locals?

Albert QuintanaAlbert QuintanaAlbert QuintanaAlbert Quintana. . . . Educador

Núria Terés.Núria Terés.Núria Terés.Núria Terés. Regidora d’educació de l’Ajuntament de Girona

Dia: dilluns 15 de juny Hora: 11:30h a 13:30h

Lloc: Centre Cívic Can Ninetes. C. Santa Eugènia, 146. Girona.

La participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigracióLa participació social en entorns amb gran concentració d’immigració. La comunitat i allò comunitari als “nous guetos”. Com treballar-hi? Formes de relació, de vincle, de coproducció. Podem seguir parlant d’una comunitat o de “comunitats”? Com fer universalitat i alhora focalització (o atenció especifica a la diversitat)?

Pau MartinellPau MartinellPau MartinellPau Martinell.... Director del Centre Cívic Can Ninetes.


20


Lloc: Restaurant Dúplex. Ronda Ferran Puig, 39. Girona.

El paper de l’educació per a garantir la cohesió social.El paper de l’educació per a garantir la cohesió social.El paper de l’educació per a garantir la cohesió social.El paper de l’educació per a garantir la cohesió social. Visions des de la gestió dels centres, des de les polítiques municipals i des de les polítiques de país.

Joan MJoan MJoan MJoan Manuel Del Pozoanuel Del Pozoanuel Del Pozoanuel Del Pozo. . . . Professor i exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya.


Lloc: Casa de Cultura (Aula 7). Plaça Hospital, 6.Girona

Acollida, acomodació i polítiques d'igualtatAcollida, acomodació i polítiques d'igualtatAcollida, acomodació i polítiques d'igualtatAcollida, acomodació i polítiques d'igualtat. Com es tradueixen en projectes d’actuació al territori? Calen més recursos? Cal una nova mirada? Qui són els aliats i qui no?

Cristina AndreuCristina AndreuCristina AndreuCristina Andreu. Directora del Servei Territorial d'Adigsa a Girona


21

Dia: dilluns 15 de juny Hora: 21.30h a 24.00h

Lloc: Restaurant L’Olivé. C. Balmes, 47. Barcelona

Reflexions sobre l’acció política i la de govern: Reflexions sobre l’acció política i la de govern: Reflexions sobre l’acció política i la de govern: Reflexions sobre l’acció política i la de govern: agenda de la reforma política. Els partits com a impulsors o limitadors dels canvis i les transformacions socials i polítiques. Partits i lideratges forts: tensió entre les maquinàries de partit i l'impuls de transformacions. Govern i governança: la relació entre els governants i els actors socials i econòmics. Quin és l'espai de la participació ciutadana?

Oriol Amorós. Oriol Amorós. Oriol Amorós. Oriol Amorós. Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

Dia: dimarts 16 de juny Hora: 9:00h a 11:00h

Lloc: Seu de la UGT. Rambla Santa Mónica, 10. Barcelona

El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. El paper dels sindicats davant de la immigració. Quin és el paper dels sindicats en l’abordatge de la immigració? Com fer encaixar les dinàmiques laborals actuals i les problemàtiques de la immigració en les estructures i perspectives dels sindicats? Calen noves estructures o només noves respostes? Estem assistint a la dualització del mercat de treball:uns estables i sindicalitzats, altres precaris i no sindicalitzats?

Josep Maria ÁlvarezJosep Maria ÁlvarezJosep Maria ÁlvarezJosep Maria Álvarez. Secretari General d’UGT de Catalunya.

Chakir El HomraniChakir El HomraniChakir El HomraniChakir El Homrani. Portaveu Nacional d’Avalot.


22


Lloc: Parlament de Catalunya. Parc de la Ciutadella s/n. Barcelona

La política institucionalLa política institucionalLa política institucionalLa política institucional i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: i l’acció col·lectiva: Quines són les motivacions personals per dedicar-se a la política institucional? Quin és el sentit, en perspectiva personal, de la dedicació professional a la política?

Dolors Camats.Dolors Camats.Dolors Camats.Dolors Camats. Portaveu d’ICV i diputada al Parlament de Catalunya.

Santi Vila. Santi Vila. Santi Vila. Santi Vila. Alcalde de Figueres i diputat al Parlament de Catalunya per CIU.


Lloc: Vilaweb. C. Tàpies, 2.Barcelona.

Nous mitjans de comunicació, noves oportunitats perNous mitjans de comunicació, noves oportunitats perNous mitjans de comunicació, noves oportunitats perNous mitjans de comunicació, noves oportunitats per als moviments socials? als moviments socials? als moviments socials? als moviments socials?

Vicent Partal. Vicent Partal. Vicent Partal. Vicent Partal. Periodista i director de Vilaweb


23


Lloc: Taller de Músics. C. Requesens 3-5. Barcelona

ConcertConcertConcertConcert, sopar i tertúlia. , sopar i tertúlia. , sopar i tertúlia. , sopar i tertúlia. El projecte del Taller de Músics o 30 anys d’activisme musical. La música com a instrument per a la inclusió social, el projecte RumbAmazigha.

Lluís CabreraLluís CabreraLluís CabreraLluís Cabrera, Director del Taller de Músics

Diego RuizDiego RuizDiego RuizDiego Ruiz, Coordinador del projecte RumbAmazigha

Dia: dimecres 17 de juny Hora: 9:30h a 11:00h

Lloc: El Periódico. C. Consell de Cent, 400. Barcelona

Els Els Els Els mitjans de comunicaciómitjans de comunicaciómitjans de comunicaciómitjans de comunicació i els moviments socials: i els moviments socials: i els moviments socials: i els moviments socials: Quan un moviment social i les seves accions esdevenen notícia? Què necessita un periodista per fer-se ressò de les accions i propostes dels moviments socials?

Sebastià SerranoSebastià SerranoSebastià SerranoSebastià Serrano. . . . Director adjunt de “El Periódico de Catalunya”, exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, exdefensor del lector del diari “El Pais”.

Bernat Gasulla.Bernat Gasulla.Bernat Gasulla.Bernat Gasulla. Sots-director d’informació de “El Periódico de Catalunya”.


24


Lloc: CECOT. C. Sant Pau, 6.Terrassa.

Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Visions de la immigració des de la patronal. Quins debats i quins posicionaments manté l’empresariat de Catalunya respecte la immigració. Són els immigrants un simple exercit de reserva?

Carme Pozo.Carme Pozo.Carme Pozo.Carme Pozo. Responsable de l’àrea immigració de la CECOT (Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa).


Lloc: Lloc: Lloc: Lloc: Restaurant Nobadis. Passeig del Comte d’Egara, 18. Terrassa

La governança en La governança en La governança en La governança en el món local i el fet migratori. el món local i el fet migratori. el món local i el fet migratori. el món local i el fet migratori. Com s’intenta donar resposta des de l’àmbit local a les noves demandes socials? Quines estratègies hi ha per incorporar dels nouvinguts com a nous ciutadans? Quines dificultats hi ha? Quins efectes han tingut? Quins canvis genera en la manera de governar?

Isaac AlbertIsaac AlbertIsaac AlbertIsaac Albert. Tinent d'alcalde de l'Àrea d'Acció Social i Drets Civils de Terrassa.


25


Lloc: Parròquia de St. Cristòfor. Plaça Ca n'Anglada S/N. Terrassa

Visita alVisita alVisita alVisita al barri de Ca n’Anglada de Terrassa. barri de Ca n’Anglada de Terrassa. barri de Ca n’Anglada de Terrassa. barri de Ca n’Anglada de Terrassa. La immigració com a font d'exclusió. Dinàmiques socials en un barri amb llarga tradició en la recepció d'immigració.

Ferran Pont.Ferran Pont.Ferran Pont.Ferran Pont. President de Càritas Terrassa.


Lloc: Ateneu Candela. C. Sant Gaietà 73. Terrassa

Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Les relacions entre institucions locals i moviments socials. Oportunitats i perills, límits i contradiccions en l’acostament amb l’administració per aconseguir uns determinats objectius? Què aporten els moviments socials als immigrants que no aporten les institucions? Què vol dir “nova institucionalitat”?

Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Tomàs Herreros. Professor a la UOC i membre de la Universitat Nòmada i del col·lectiu Mayday.


26

Dia: dijous 18 de juny Hora: 9:00h a 11:00h

Lloc: Sala Guinovart del FAD. Plaça dels Àngels 5-6. Barcelona

La complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socialsLa complexitat organitzativa dels moviments socials. Organitzar-se per a què i per a qui? Com s’organitzen i com es relacionen? Organització i valors: eficàcia, quina eficàcia? Formes organitzatives i sostenibilitat dels processos de transformació. Quines són les fronteres entre institucionalització i incidència, i l’autonomia i la capacitat de dissidència?

Oscar Rebollo.Oscar Rebollo.Oscar Rebollo.Oscar Rebollo. Professor de Sociologia de la UAB


Lloc: Sala Guinovart del FAD. Plaça dels Àngels 5-6. Barcelona

Camins de lideratges.Camins de lideratges.Camins de lideratges.Camins de lideratges. Espai de debat a l’entorn dels processos de generació de lideratge a les organitzacions socials, a partir de les següents preguntes.

- Quins elements curriculars-personals es destaquen en les trajectòries de les persones amb qui us heu entrevistat? On han posat ells/elles l’èmfasi? Què us ha impactat a vosaltres i per què?

- Quines creieu que són més importants pel que fa a la construcció de les capacitats de lideratge i elseu exercici?

- Les experiències que us heu anat trobant, tenen probablement aspectes significatius de lideratge personal i de construcció col·lectiva. Des d’aquest punt de vista, quines heu trobar més rellevants?, Quin conjunt de característiques personals, relacionals, professionals destacaríeu? Per què?

- Creus que hi ha trajectòries vitals-personals que reforcen les capacitats de lideratge de les persones?, quines són? Heu conegut alguna persona que hagi realitzat funcions de lideratge la trajectòria vital de la qual us hagi marcat? Podeu explicar-resumir alguns elements d’aquesta trajectòria?

Joan Subirats. Joan Subirats. Joan Subirats. Joan Subirats. Catedràtic de Ciència Política de la UAB i director de l’IGOP.


27


Lloc: Restaurant El Cafè de la Princesa. C/ Sabateret 1. Barcelona

Lideratge i servei públic. Lideratge i servei públic. Lideratge i servei públic. Lideratge i servei públic.

Rafael RibóRafael RibóRafael RibóRafael Ribó. Síndic de Greuges de Catalunya.


Lloc: Pati Llimona. C. Regomir, 3. Barcelona

Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social.Valors i fonts del lideratge social. Tots els lideratges són igualment vàlids? Podem separar els processos de lideratge dels valors? Que és millor “invertir” en lideratge o en “comunitatge”?

Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Àngel Castiñeira. Doctor en Filosofia. Director i professor titular del departament de Ciències Socials d’ESADE.


28

Dia: divendres 19 de juny Hora: 10.00h a 13.00h

Lloc: Torre Can Bordoi. Ctr. B-510, Km. 8. Llinars del Vallès

Valoració del programa i cloenda Valoració del programa i cloenda Valoració del programa i cloenda Valoració del programa i cloenda

Memòria primavera 2009

Documents

Transcript of Memòria primavera 2009