Memòria Dos homes atrapats

MEMÒRIA DOS HOMES ATRAPATS

DOS HOMES

aTRaPAtS

w w w . m a r c f a b r e g a s . c o m


INDEX

STORY LINE.............................................................................................................................. PÀG. 3

SINOPSI .................................................................................................................................... PÀG. 3

ARGUMENT ............................................................................................................................. PÀG. 4

NOTES DEL DIRECTOR ..........................................................................................................NOTES DEL DIRECTOR ..........................................................................................................NOTES DEL DIRECTOR PÀG. 6

• ORIGEN ............................................................................................................................... PÀG. 6

• TEMES ................................................................................................................................. PÀG. 7

• ESTRUCTURA .................................................................................................................... PÀG. 8

• TRAMES I SUBTRAMES .................................................................................................. PÀG. 10

• ESTÈTICA I DISSENY VISUAL ....................................................................................... PÀG. 11

• PROPOSTA VISUAL ......................................................................................................... PÀG. 12

FITXA ARTÍSTICA ................................................................................................................ PÀG. 17

FITXA TÈCNICA .................................................................................................................... PÀG. 23

BIOFILMOGRAFIA ................................................................................................................ PÀG. 23

LOCALITZACIONS ................................................................................................................ PÀG. 24

ASPECTES FINANCERS ........................................................................................................ PÀG. 30

• PRESSUPOST DE PRODUCCIÓ ..................................................................................... PÀG. 30

• PLA DE FINANÇAMENT ................................................................................................. PÀG. 31


w w w. m a r c f a b r e g a s . e s Pàgina 3

STORY LINEEl detectiu Ed recull fora de la presó en Jota, a qui va tancar 15 anys enrere. Li diu que el necessita per donar un cop i que no dubtarà a fer el que calgui per tirar-lo endavant. L’ Ed té informació de la Laura, una dona molt important per en Jota, i si no l’ ajuda la detindrà.

SINOPSIEn Jota surt de la presó després d’ estar-hi tancat 15 anys. El va a recollir l’ Ed, el detectiu que el va atrapar. L’ Ed li demana ajuda en un cop que té planejat. En Jota en un principi s’ hi nega, però el detectiu li fa xantatge amenaçant de detenir la seva � lla, la Laura, atrapada en el món de les drogues. Refrenant els seus d’ impulsos de clavar un tret a l’ Ed, truca a una antiga amiga que porta un club d’ escorts i li envia una noia, la So� a.

La relació entre l’ Ed i en Jota és violenta, plena de ressentiments i traïcions. En Jota menteix l’ Ed dient-li que algú ha descobert el pla. L’ Ed no se’ l creu i decideix posar-lo a prova, oferint-li la possibilitat d’ acabar amb el tra� cant que va iniciar la Laura en el món de les drogues. Primer en Jota no vol saber-ne res, però quan l’ Ed li diu que està a la ciutat, s’ ho repensa, truca la Laura i quan s’ assegura que està neta ho fa.

Arriba el cop � nal, el robatori a un important empresari. Per sorpresa, en Jota decideix trair l’ Ed i una vegada ja té els diners i amb la So� a, van a trobar-se amb la Laura, però se’ ls espatlla el cotxe. L’ Ed descobreix on s’ han de trobar els dos i hi arriba abans. Quan arriben en Jota i la So� a, l’ Ed els hi diu, tot apuntant-los amb una pistola, que s’ acostin a la piscina i que en Jota es � qui a l’ aigua. Quan l’ Ed li dóna la pistola a la So� a, tot dient-li que remati la feina, la crida pel nom de Laura i veiem com en Jota es comença a deixar caure d’ esquenes, però la part � nal de la caiguda es veu de dins de l’ aigua. A través de l’ aigua veiem la So� a apuntant en Jota i després apuntant l’ Ed. S’ escolten tres trets, just en el moment que reacciona en Jota, i cau el cos de la So� a a l’ aigua. L’ Ed s’ apropa a la vorera, i en Jota apro� ta per agafar-lo per la cama i tirar-lo a la piscina. Quan ho fa s’ escolta un tret i els dos lluiten dins l’ aigua i l’ Ed lamenta la mort accidental d’ en Jota. Quan passen els crèdits, veiem en un pla general com l’ inspector felicita l’ Ed per l’ operació.



argument

En Jota surt de la presó després d’ estar-hi tancat 15 anys. El va a recollir l’ Ed, el detectiu que el va atrapar, i li diu que l’ ha d’ ajudar en un cop que té en ment. En Jota s’ hi nega, però l’ Ed li parla d’ una noia, la Laura, que sembla molt important per ell, sabrem al � nal que és la seva � lla. El detectiu li fa arribar a casa un paquet amb tot d’ informació sobre un empresari, però en Jota no li fa gaire cas. La cosa es complica quan, per una banda, l’ Ed li diu que té informació sobre la Laura que la podria fer tancar, i per l’ altra, quan en Jota descobreix entre tots els papers que li ha passat, una fotogra� a d’ Ed al llit amb la Laura. Aquest és el detonant i primer punt d’ in� exió perquè en Jota ja no passi d’ ell i se’ l prengui seriosament.

En Jota, refrenant els seus d’ impulsos d’ anar a buscar l’ Ed i clavar-li un tret, truca a una antiga amiga que porta un club d’ escorts i li envia una noia, la So� a. Aquest fet obre una subtrama entre la So� a i en Jota, ja que sembla que s’ hagi originat quelcom especial entre els dos. La So� a se’ n va, però a en Jota encara li bull la sang per la foto d’ Ed i la Laura, i decideix anar-lo a trobar. En Jota li clava una pallissa, però ell també en surt malparat. Aquesta intensa baralla, en la qual l’ Ed es deixa pegar -potser perquè vol tornar a trobar el Jota enèrgic que va tancar, o potser perquè se sent culpable d’ haver-ho fet- els apropa i fa que l’ Ed li pugui començar a parlar del cas que té entre mans. Abans que marxi, l’ Ed li ensenya una fotogra� a d’ en Vogel, el tra� cant que va posar la Laura en el món de les drogues. En Jota li diu que no en vol saber res, que ha deixat tot això enrere.



argument

No oblidem l’ altra subtrama que neix pràcticament a l’ inici, la de la Laura, aquesta dona misteriosa que no hem vist, i que és tan important per en Jota com per tornar a delinquir, potser a matar i tot. Els dos tenen breus converses per telèfon, temorosos que l’ Ed els estigui espiant.A continuació té lloc un altre gir important, quan en Jota menteix a l’ Ed, dient-li que algú sap el que volen fer i que els hi fa xantatge. L’ Ed creu que té massa temps per pensar i li diu que el tra� cant del que li va parlar, en Vogel, arribarà demà a la ciutat, per si vol liquidar-lo. En Jota s’ ho rumia, truca a la Laura per assegurar-se que està neta i a l’ assegurar-se decideix acceptar. L’ Ed li diu que si l’ enganxen el matarà, si falla el matarà, i si fa que no pugui seguir amb el seu pla, també el matarà. En Jota accedeix i acompleix la missió més o menys amb èxit, ja que per error també elimina la companya del tra� cant.

Arriba el desenllaç, el xantatge a l’ empresari, que és quan en Jota enganya l’ Ed. El primer va a trobar-se amb la Laura, acompanyat de la So� a, però quan estan arribant se’ ls espatlla el cotxe i l’ Ed els passa al davant. Aquest els espera a la casa, i quan entren els apunta amb una pistola, tot dient-los que s’ acostin a la vorera de la piscina. L’ Ed li diu a en Jota que hi entri i després dirigint-se a la So� a, li dóna la seva arma, i dient-li “Laura”, l’ insta a que acabi la feina... Això enfonsa en Jota, que es deixa caure enrere, caiguda que acabem de veure des de dins de la piscina, mentre la So� a l’ apunta amb l’ arma. Encara des de sota l’ aigua, intuïm que la So� a mou la pistola cap a l’ Ed i just després s’ escolten tres trets fet que fa que en Jota reaccioni. Quan ho fa, So� a cau morta a l’ aigua, i quan l’ Ed s’ apropa a la vorera, estira per la cama a l’ Ed que cau a la piscina. Els dos lluiten, quan se sent un tret, que acaba amb la mort accidental d’ en Jota. L’ Ed el treu de l’ aigua, se’ l posa a sobre i s’ estira. El pla general es va obrint � ns que entren els crèdits.



notes del director

ORIGENLa gènesi de “Dos homes atrapats” parteix de la passió del guionista pel cinema negre, des del nord-americà -de � nals dels anys 30 � ns a � nals dels 50, que és quan va néixer- però sobretot pel noirfrancès, deutor de l’ anterior i que va esclatar a � nals dels anys 50 � ns a � nals dels 70. Un dels al·licients d’ aquest gènere és la important manca d’ aquest tipus de cinema en l’ actualitat, sobretot en català, i el fet de que sigui un dels pocs gèneres que barreja la comercialitat amb el � lm d’ autor.



TEMESL’ amor d’ en Jota per la Laura és el sentiment que el mou a acceptar el xantatge de l’ Ed. Aquesta mateixa afecció sembla recíproca en el tàndem So� a/Laura i Jota. L’ Ed se sent amb deute amb en Jota i se l’ aprecia � ns el punt de que el cop que porta tant temps preparant, és per demostrar-li quant s’ ha equivocat, i que vol arreglar el seu error. El problema és que per l’ Ed només és un sentiment obsessiu i unidireccional, sense que importi que pensi en Jota.La culpa obsessiona l’ Ed per haver tancat en Jota. Per la seva banda, aquest se sent culpable per no haver pogut veure la Laura durant 15 anys. La So� a/Laura sembla que se senti culpable al � nal per trair en Jota i intenta arreglar-ho. Tots actuen per culpa, i potser no és el principal motor que els mou, però si que és molt important el món interior de remordiments que pateixen.

La desesperació d’ Ed la veiem des de l’ inici, ja que la feina l’ ha cremat de tal manera que l’ ha destruït. Només viu per portar a terme el seu pla, i eliminarà a tot aquell que s’ hi oposi: li és igual qui sigui i com hagi de fer-ho. Aquest desesper el fa perillós, imprevisible, segur i con� at en si mateix, cosa que fa que realment costi pensar que no arribi a acomplir el seu objectiu. A en Jota, la desesperació li ve per deixar enrere la vida que tenia abans d’ anar a la presó, i aquest estat torna a aparèixer al � nal, quan veu que les dues persones que més l’ importaven, la Laura i la So� a, estan mortes.

Els diners ens poden fer pensar que són el més important per tots els protagonistes, i és que sempre són el més important en la gran majoria de pel·lícules de cinema negre. De totes maneres, en aquesta història no està clar si són o no més importants que la resta de temes: l’ Ed vol portar a terme el cop per retirar-se o per quedar en pau amb en Jota? I aquest, quan l’ acaba traint al � nal, ho fa per començar una nova vida amb la Laura i la So� a, o només per evitar que l’ Ed se’ n surti amb la seva? A la So� a sembla que primer no l’ importin els diners, però al � nal no queda tan clar que ho faci només pels diners, i que no acabi sentin res per en Jota. En de� nitiva, sembla que tots s’ amaguin darrera els diners, per evitar mostrar que es mouen per amor, culpa i desesperació.

notes del director



notes del director

ESTRUCTURAL’ estructura d’ aquest guió segueix l’ esquema clàssic dels tres actes:

Primer acte (Desenvolupament)El � lm comença directament amb la proposta (obligada) d’ Ed a en Jota, perquè l’ ajudi en el cop que vol portar a terme. A partir d’ aleshores coneixem una mica millor els dos protagonistes, així com la presència d’ una misteriosa dona, la Laura, que és molt important per en Jota –� ns al � nal no es sabrà que és la seva � lla- i que sembla que també coneix l’ Ed. El primer punt d’ in� exió, el trobem quan en Jota descobreix la foto amb la Laura i l’ Ed, nus, fent l’ amor. La imatge actua com a detonant en la ment d’ en Jota, perquè a partir d’ aquí es precipita tot: coneix la So� a i se n’ adona que s’ ha de prendre l’ Ed seriosament, perquè va a per totes.

Segon acte (Nus)Després de l’ incident de la fotogra� a i la baralla dels dos a cops de puny enmig del carrer, en Jota s’ interessa per primera vegada pel cop d’ Ed, i n’ és conscient que no el podrà evitar, que va a per totes i li ha de fer front. Aquí s’ inicia una subtrama quan l’ Ed li ensenya a en Jota una foto d’ en Vogel, qui va posar la Laura en el món de les drogues, però en Jota no li fa cas. Els dos comencen a treballar en el cop, però quan en Jota s’ inventa que una tercera persona està al corrent del que volen fer, l’ Ed li diu que en Vogel és a la ciutat i que si se’ l vol carregar. Aquí tenim el segon punt d’ in� exió, ja que es torna a posar a prova en Jota. L’ Ed descobrirà així si podrà tornar a matar, i veurà si la presó l’ ha estovat, o segueix sent l’ home que va tancar. L’ empresa és un èxit, però no per en Jota, perquè mata a una innocent, la parella d’ en Vogel. L’ Ed queda més tranquil i guanya con� ança en ell, mentre que en Jota la perd, al fer quelcom que pensava havia deixat enrere, fet que fa que es desmunti a la dutxa.



notes del director

Tercer acte (Desenllaç)Arriba el dia del cop. La granada, les bessones, la trucada, la bossa amb els diners... Tot sembla que va com ha d’ anar, i tant l’ espectador com l’ Ed, que es qui � ns ara ha portat les rendes de la història, saben el mateix. En principi, després del cop en Jota hauria d’ anar a casa seva amb els diners, on es trobaria amb l’ Ed, a qui li donarà la pasta a canvi de tota la informació que té de la Laura. Però la cosa no surt com el detectiu vol i es produeix un gir, i el tercer punt d’ in� exió, on en Jota no segueix el pla i enganya l’ Ed. Aquest, unit a la mala sort que segueix acompanyant en Jota, s’ avança als seus passos i als de la So� a, i es troben tots en l’ escena � nal.

Allà, a la torre on s’ amaga la Laura, descobrim el quart i darrer punt d’ in� exió que és quan en Jota s’ assabenta que la So� a l’ ha traït i a sobre s’ ha fet passar per la Laura. És a dir, en Jota ho ha perdut tot. Fa un darrer intent per acabar amb la persona que l› ha enganyat i destrossat la vida, però ni això li surt bé i acaba mort amb un tret accidental de la pistola de l’ Ed, que no tenia intenció de matar-lo. No podia tenir un altre � nal. Ens adonem que en Jota sempre ha estat un perdedor, mentre que l’ Ed no està molt millor, perquè encara que estigui viu i amb els diners, ha perdut quelcom més important, en Jota.

ESTRUCTURA



trames i subtramesTrama principalLa trama principal es doble, però va en una mateixa direcció. Per una banda tenim la relació entre l’ Ed i en Jota, dues persones tan diferents en moltes coses, però tan semblants en moltes altres. Aquest frec a frec entre els dos, avança en paral·lel amb el cop que l’ Ed té planejat � ns al darrer detall, i en el que en Jota l’ ajudarà, en contra de la seva voluntat. Aquesta trama conclou en el darrer acte, trobant-se amb la subtrama 1 i 2 que a continuació s’ explicaran.

Subtrama 1La relació entre en Jota i la Laura és una subtrama per reforçar la trama principal, ja que sense aquella, la trama principal perdria l’ interès d’ en Jota pel cop de l’ Ed. La subtrama no està gaire explicada i queden diverses coses en l’ aire, però està fet a propòsit: Per què no es veuen mai la Laura i en Jota? Quina relació tenien quan ell era a la presó? Qui és realment la Laura?

Subtrama 2La relació entre en Jota i la So� a, també serveix per reforçar la trama principal i juga un paper important a l’ hora de despistar l’ espectador sobre la sub-trama 1. El públic s’ hauria de fer la següent pregunta: Per què si en Jota s’ estima tant la Laura, se’ n va al llit amb la So� a i sembla que s’ enamori d’ ella? D’ alguna manera, aquesta relació és podria veure com un McGu� n, fent desviar l’ atenció de l’ espectador, però anat encara més enllà... Quin seria el McGu� n, la Laura o la So� a?

notes del director



ESTÈTICA I DISSENY VISUAL

notes del director

El look seria predominantment amb tonalitats grises, jugant amb el contrast. Sempre estarem jugant en atmosferes amb poca llum: pis de l’ Ed i Jota, cotxe de l’ Ed, hotel, torre amb piscina, etc. Com també les seqüències que tenen lloc a la platja, quan en Jota fa la trucada i llença el mòbil al mar, o la recollida dels diners. Imatges que tindrien un to fosc, depriment i opressiu. Una de les millors pel·lícules per captar aquesta atmosfera grisa, plujosa, trista i sense esperança, és sens dubte Camino a la perdición (Road to Perdition, Sam Mendes, 2002). La pel·lícula sembla feta en blanc i negre i els protagonistes viuen constantment, en un món desgastat, brut i sense llum. Això és una mica el que es pretén que envolti l’ Ed i en Jota. La seqüència � nal té una importància molt rellevant en la història, perquè després de 80 minuts d’ imatge gris, amb tonalitats fosques i apagades, veiem en la piscina la sang d’ en Jota i la So� a, d’ un color vermell intens, com quan veiem la nena amb l’ abric vermell a La lista de Schindler (Schindler’ s List, Steven Spielberg, 1994)La lista de Schindler (Schindler’ s List, Steven Spielberg, 1994)La lista de Schindler . La intenció de mostrar aquest vermell tant intens, és fer més evident encara el dolor i patiment de l’ Ed, després de la mort d’ en Jota.



notes del director

PROPOSTA VISUALLa plani� cació d’ aquesta pel·lícula s’ ha pensat incorporant pocs moviments de càmera, evitant marejar l’ espectador amb ràpids moviments de càmera i plans que durin pocs segons. Per exemple, es preferirà un pla conjunt de l’ Ed i Jota parlant al cotxe, on anem veient en tot moment les reaccions dels dos, que no fer pla i contra pla, trencant el diàleg visual entre ells i l’ espectador. L’ altre punt que cal destacar són les transicions. Per reforçar la idea que l’ Ed i en Jota són més semblants del que ells creuen, es pretén que sempre que es passi d’ un pla d’ un d’ ells, a un de l’ altre que està en un altre lloc, es faci de manera com si els dos s’ estiguessin espiant, i/o mostrant que tenen un important món en comú. Així, per exemple, quan en Jota mira per la � nestra, el següent pla que veiem és l’ Ed creuant el carrer, en un mateix angle. O quan l’ Ed tira un paper a la paperera, en el pla seguit, veiem que és la paperera d’ en Jota. Un bon exemple d’ aquest tipus de transicions els podem veure a Lone Star(Lone Star, John Sayles, 1996).



notes del director

REFERÈNCIESEl silencio de un hombre (Le Samourai, Jean-Pierre Melville, 1967)El silencio de un hombre (Le Samourai, Jean-Pierre Melville, 1967)El silencio de un hombreÉs la referència més directa, una de les pel·lícules polars (Cine negre francès) més importants i característiques i que marca l’ origen d’ en Jota. Jef Costello (Alain Delon) és un assassí a sou que, després d’ executar un encàrrec, és descobert per una atractiva pianista. Ella no el delata, però els clients d’ en Jef no estan satisfets i intenten matar-lo. Jef acaba amb ells, però també sap que no ha fet bé la seva feina, i que ha de matar la noia. Quan va a per ella, té l’ opció de matar-la, però no ho fa. La policia el liquida i veu que la pistola que duia no tenia bales. Si en Jef hagués acabat a la presó, la persona que en sortiria seria ni més ni menys que en Jota. Reservat, seriós, meticulós, professional, seductor i molt solitari.



referènciesDos hombres en la ciudad (Deux hommes dans la ville), Jose Giovanni, 1973Dos hombres en la ciudad (Deux hommes dans la ville), Jose Giovanni, 1973Dos hombres en la ciudadUna segona, i també molt important referència, és aquest � lm francès, on Gino (Alain Delon) és un lladre que és posat en llibertat en un programa de reinserció social, però en Goitreau (Michel Bouquet), un inspector de policia, no creu que hagi canviat i li farà la vida impossible. Fins aquí es podria dir que Dos homes atrapats és bastant semblant, però en la pel·lícula de Giovanni, l’ important és la � gura de Jean Gabin, que interpreta a Germain, un educador social que vol ajudar a Gino, però que té les mans lligades. D’ aquest � lm s’ han extret, sobretot, les relacions Gino-Germain i Gino-Goitreau, que com a resultat de les dues, donaria la relació Ed-Jota. És a dir, entre la bona voluntat de l’ educador Germain (Ed turmentat pel que va fer-li en el passat) i la mala llet i malícia de l’ inspector Goitreau (L’ Ed que vol portar a terme el seu pla costi el que costi).

notes del director



Leon, el profesional (Leon), Luc Besson, 1994Leon, el profesional (Leon), Luc Besson, 1994Leon, el profesionalHem d’ avançar 21 anys per trobar una altre referència, novament francesa, per � xar-nos, sobretot, en el personatge de Leon (Jean Reno), un killer o killer o killer hitmano assassí a sou, un ésser solitari, que pren llet com si fos aigua, una mica el que li passa a en Jota amb les pomes. Leon podria haver seguit tranquil·lament amb la seva vida si no hagués irromput Mathilda, una nena d’ uns dotze anys, interpretada per Natalie Portman, en el seu primer paper en cinema, que fa que tot el món perfecte d’ en Leon, ho deixi de ser. A en Jota li passa quelcom semblant, ja que al sortir de la presó podria seguir amb la seva vida com si res, però la presència de la Laura fa que s’ hagi de desviar del seu camí, portant-lo a la perdició. Del � lm també s’ ha extret la manera, o millor dit, l’ e� càcia, amb que Leon porta a terme els seus “treballs”.

referències

notes del director



Cruzando el límite (Pour elle), Fred Cavaye, 2008Cruzando el límite (Pour elle), Fred Cavaye, 2008Cruzando el límiteCatorze anys després de “Leon”, ens trobem amb una petita joia, també francesa, que va passar desapercebuda en el seu moment d’ estrena, però que va tenir un remake nord-americà dos anys més tard, Los próximos tres días, de la mà d’ en Paul Haggis i interpretada per Russell Crowe. Remetent-nos a l’ original, destaca sobretot la preparació del protagonista, Julien (Vincent Lindon), que fa l’ impossible per treure de la presó la seva dona, Lisa (Diane Kruger), acusada d’ un assassinat que no ha comès. L’ exhaustiu i meticulós pla que en Julien porta a terme, decorant tota la paret d’ una habitació del pis on viu, és molt similar a l’ obsessió de l’ Ed. Julien ho fa sobretot per amor a la seva dona i al seu � ll, mentre que l’ Ed ho fa pels temes explicats anteriorment: desesperació, culpa, amor i diners.

referències

notes del director



fitxa artística

“Intentar oblidar és recordar per sempre”

Es podria dir que aquesta frase de� neix els dos personatges principals, tant l’ Ed com en Jota, dues persones atrapades. L’ Ed intenta oblidar el passat: la seva feina i la jugada que li va fer a en Jota. Això el turmenta i fa que contínuament ho vagi recordant. El mateix li passa a en Jota, que tot i sortir de la presó, té malsons amb estar allà, i també recorda el que li va fer l’ Ed i el que li va fer a la Laura. No pot evitar que el passat torni, convertint-se en el seu present.



ED (45-50 anys)

Eduard Fernández (1964)

confirmat

Tot i que podria semblar que el protagonisme d’ aquesta història és compartit, en realitat és l’ Ed qui controla l’ acció, en quasi tota la història. El detectiu és qui fa que avancin els dos protagonistes, encara que al � nal és en Jota qui agafa les rendes de la narració. És un home d’ uns 45-50 anys, d’ estatura mitjana, complexió forta, una mica gras, extravertit i xerraire, fet que el fa ser atractiu a ulls de l’ espectador. Porta barba de dos dies i vesteix informal, amb una caçadora de pell, camisa blanca i texans que, tot i semblar una mica descuidat, també el fa atractiu. L’ Ed porta tota la vida treballant com a policia i és molt bo en la seva feina, però aquesta l’ ha cremat. L’ ha tornat un cínic, obsessiu, fred, i, a priori, incapaç de sentir res. Està atrapat en un pla que porta tres anys planejant i acabarà amb qualsevol que el faci desviar del seu objectiu. Té mal caràcter, és un fumador compulsiu i a vegades beu més del compte i sembla que no està molt bé de salut, ja que tus bastant i a vegades li falta l’ aire. L’ Ed és molt bo en la seva feina, però tot el que no sigui feina ho té descuidat, i en això no és com en Jota, a qui admira per la seva pulcritud. També sap que ell és el millor en el seu terreny, per això el vol en el seu pla, però també perquè creu que està en deute amb ell. L’ Ed fa una evolució signi� cativa quan s’ intenta obrir a ell, però li costa i en Jota no li ho posa fàcil. El gir més important en l› evolució d› aquest personatge es produeix en la darrera escena de la pel·lícula, quan veiem que l’ Ed s’ humanitza, al tenir al damunt el cos sense vida d’ en Jota.

fitxa artística



jota (40-45 anys)

Alberto San Juan (1968)

confirmat

És l›altre coprotagonista i � ns poc abans del � nal, va a remolc d’ Ed. En Jota és un home d’ uns 40-45 anys, d’ estatura mitjana, atractiu físicament, prim i envellit, ja que s’ ha passat els darrers 15 anys a la presó i, a sobre, al sortir segueix atrapat pel policia que el va tancar. És un home trist, callat, reservat, ordenat, meticulós: quan va a sortir de casa sempre fa una ullada per veure que tot està a on ha d’ estar i es mira al mirall abans de sortir. Vesteix una americana de pell i sempre va de negre, tant la camisa com els pantalons. Pateix malsons des de surt de la presó, que l’ han tornat un home gris i turmentat, però encara té sentiments, al contrari que l’ Ed. Aquests sentiments no només els sent per una persona, la Laura, sinó també per una noia que coneix, la So� a. Des de la presó es va a� cionar a menjar pomes i a fora en menja sovint, perquè l’ ajuden a relaxar-se. L’ evolució d’ en Jota també es produeix al � nal de tot quan decideix enganyar l’ Ed, sense quedar clar si ho fa per venjar-se d’ ell o per la possibilitat de començar de nou. Sigui com sigui, la jugada li surt malament perquè en realitat són l’ Ed i la So� a els que l’ enganyen.

Fitxa artística



laura / sofia (20-25 anys)

Diana Gómez (1986)

Són dos personatges secundaris d’ uns 20-25 anys, de qui no s’ acaba de saber gaire, principalment perquè són la mateixa persona. La Laura és la � lla d’ en Jota, i la So� a una noia de companyia (escort) que un dia l’ Ed contracta. Quan la So� a i en Jota es coneixen, sembla que sorgeixi alguna cosa entre els dos, mentre que l’ altre noia, la Laura, només la sentim per telèfon. La So� a és una dona molt atractiva físicament, agradable i lligada a un passat bastant sòrdid que l’ ha marcat i del que poc en sabem. Inicialment, la seva evolució no és gaire marcada, ja que només sabem d’ ella al principi i en una segona trobada amb en Jota. Però quan torna a aparèixer al � nal, la So� a fa un gir de 180º. Aleshores el personatge agafa molt més pes, ja que enganya en Jota, fent-se passar per la Laura i inclús també sembla que traeix l’ Ed.

fitxa artística

confirmada



vogel (55-60 anys)

Lluís Homar (1957)

proposta

És un personatge secundari d› uns 55-60 anys. Seriós, poc expressiu, molt ben arreglat i amb aires de superioritat. És un “camell” que al llarg dels anys ha anat escalant posicions dins de l’ organització, i està a punt de convertir-se en un dels caps més poderosos del món de la droga a la ciutat. No té diàleg i té una breu actuació en el global de la història. La seva força és la seva presència, segura, autoritària i que causa temor. Quan al � nal en Jota està a punt d’ acabar amb ell, veiem que es transforma en un nen espantat i poruc, que tot i el món sòrdid i violent on viu, ni tan sols es veu capaç d’ afrontar els darrers moments de vida amb dignitat.

fitxa artística



cartes de confirmació

fitxa artística



director y guionista

BIOFILMOGRAFIa

Marc FàbregasBarcelona, 1973

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull.Ajudant de direcció en el � lm Amor col·lateral (2010), dirigit per Jordi Roigé. Amor col·lateral (2010), dirigit per Jordi Roigé. Amor col·lateralEntre el 2002 i el 2011 treballa en diferents programes i esdeveniments de Televisió de Catalunya, als departaments de producció i guió. Autor i director dels reportatges Dia a Dia emesos per Barcelona TV, el 2009 i 2010, i de les càpsules DeVeDés, emeses pel canal 300 de la TDT de Televisió de Catalunya el 2007.Director i guionista dels curtmetratges Nada (2004), Sprinters (2010) i Targets (2010), presentats a diversos festivals catalans, espanyols i europeus.Autor del llibre DVD Guia (T&B Editores) el 2006 i col·laborador a la revista de cinema Imágenes de actualidad des del 2004.actualidad des del 2004.actualidad

Web: www.marcfabregas.es



pis Jota / ED

localitzacions

No es gens descabellat pensar que el pis d’ en Jota i el de l’ Ed siguin el mateix, ja que tret d’ uns pocs canvis, tots dos tenen una vida força similar. Els dos viuen sols en un pis no gaire gran, esperant que passi el temps. En Jota acaba de sortir de la presó i pràcticament no es compra res. Utilitza la roba i objectes que té a l’ armari i al sòcol, mentre que l’ Ed només pensa en el seu pla i, per tant, quan està a casa seva, només veiem la paret on hi té tot l’ exhaustiu seguiment de la persona a qui vol fer xantatge. És per això que amb una única localització es podrien rodar els dos pisos.



cotxe de l’ed

Una part important de la pel·lícula transcorre a l’ interior del cotxe de l’ Ed, tant des del principi quan el va a buscar com quan queden més tard un parell de cops. El cotxe és la segona casa d’ Ed, i és on s’ hi passa moltes hores fent seguiments. Pràcticament no el veiem mai caminar. El cotxe podria ser un Opel Astra GTC de color vermell de tercera generació (2004-2010), que és un cotxe esportiu i agressiu, però també assequible i que perfectament podria tenir un policia.

localitzacions



hotel principal (barcelona)

L’ hotel de l’ assassinat d’ en Vogel podria ser aquest hotel, situat a Ciutat Vella, al carrer Junta de Comerç, 8. També s’ ha triat aquest hotel perquè uns 50 metres més a baix hi ha el restaurant Orgànic, on també s’ hi pot prendre una copa. El local té un gran � nestral, des d’ on es veu l’ entrada de l’ hotel i, per tant, sembla perfecte perquè sigui el lloc on l’ Ed i en Jota esperen el canvi de torn de la recepció de l’ hotel, i d’ aquesta manera no s’ hauria de falsejar res.

localitzacions



platja del bogatell (Barcelona)

És el lloc que escull l’ Ed perquè l’ empresari deixi els diners, concretament, a sota d’ un dels bancs de pedra que hi ha davant la platja.

localitzacions



roda de barà (tarragonès)

El punt on en el cotxe d’ en Jota i la So� a surt de la carretera i acaba al mig del camp, i on pocs segons després passa l’ Ed a tota velocitat per darrera, podria ser una recta arribant a Roda de Barà (Tarragona). És una recta molt llarga, on a l’ esquerra hi ha camps, i no seria gaire complicat provocar la sortida del vehicle.

localitzacions



torre a Roda de barà (tarragonès)

A uns 500 metres d’ on es produiria l’ accident hi ha una casa, a una urbanització de Roda De Barà, amb una piscina de 15 metres, que seria perfecta per portar a terme la seqüència � nal. És a dir, el pla � nal amb una grua, veient com el cos de l’ Ed i en Jota es van fent petits, dins d’ una piscina tenyida de vermell, � ns a la fosa a negre.

localitzacions



aspectes financers

TOTALS TOTALS AMB LÍMITS OBSERVACIONSCap. 01.- Guió i música 110.400,00 110.400,00 Cap. 01.- Guió i música 110.400,00 110.400,00 Cap. 02.- Personal artístic 162.700,00 162.700,00 Cap. 02.- Personal artístic 162.700,00 162.700,00 Cap. 03.- Equip tècnic 199.900,00 199.900,00 Sense incloure-hi productor executiuCap. 03.- Equip tècnic 199.900,00 199.900,00 Sense incloure-hi productor executiuCap. 04.- Escenogra� a 93.000,00 93.000,00 Cap. 04.- Escenogra� a 93.000,00 93.000,00 Cap. 05.- Est. Rodatge/sonorització i diversos producció 9.500,00 99.500,00 Cap. 05.- Est. Rodatge/sonorització i diversos producció 9.500,00 99.500,00 Cap. 06.- Maquinària, rodatge i transports 117.600,00 117.600,00 Cap. 06.- Maquinària, rodatge i transports 117.600,00 117.600,00 Cap. 07.- Viatges, hotels i àpats 54.000,00 54.000,00 Cap. 07.- Viatges, hotels i àpats 54.000,00 54.000,00 Cap. 08.- Pel·licula verge 82.000,00 82.000,00 Cap. 08.- Pel·licula verge 82.000,00 82.000,00 Cap. 09.- Laboratori 71.500,00 71.500,00 Cap. 09.- Laboratori 71.500,00 71.500,00 Cap. 10.- Assegurances 109.448,00 109.448,00 Cap. 10.- Assegurances 109.448,00 109.448,00 COST DE REALITZACIÓ 1.100.048,00 1.100.048,00 SUBTOTAL

Productor executiu 55.000,00 55.000,00 Límit màxim: 5% del subtotalDespeses generals (cap. 11) 40.000,00 40.000,00 Límit màxim: 7% del subtotalDespeses generals (cap. 11) 40.000,00 40.000,00 Límit màxim: 7% del subtotalPublicitat (cap. 12.02.) 125.000,00 125.000,00 Límit màxim: 40% del subtotalPublicitat (cap. 12.02.) 125.000,00 125.000,00 Límit màxim: 40% del subtotalInteressos passius (cap. 12.03.) 120.000,00 120.000,00 Límit màxim: 20% del subtotalInteressos passius (cap. 12.03.) 120.000,00 120.000,00 Límit màxim: 20% del subtotalCòpies (cap. 12.01.) 125.000,00 125.000,00 Còpies (cap. 12.01.) 125.000,00 125.000,00 Doblatge/subtitulat 6.000,00 6.000,00 A qualsevol idioma de l’estat espanyolDoblatge/subtitulat 6.000,00 6.000,00 A qualsevol idioma de l’estat espanyolInforme econòmic, auditoria 3.000,00 3.000,00 COST TOTAL 1.574.048,00 1.574.048,00

pressupost de producció


Pàgina 31w w w. m a r c f a b r e g a s . e s

Cost de produccio 1.574.000€Cost de realització 1.100.000€Espectadors estimats 70.000

aspectes financers

pla de finançament

FinançamentFinançamentUtopia Global 355.000€ Guió 55.000€ Direcció 55.000€ Producció ex. 55.000€ Interessos 125.000€ Despeses 65.000€ Distribució 300.000€Televisió de Catalunya 120.000€

Total inversió productors 775.000€Total inversió productors 775.000€

Finançament sol·licitatFinançament sol·licitatAjuda ICIC 400.000€ Ajuda a la producció 200.000 € Ajuda a l’explotació 200.000 € Ajuda ICAA 414.406€ Ajuda automàtica 76.073 € Ajuda complementària 338.333 €

Total � nançament extern 814.406€Total � nançament extern 814.406€

Total recursos per la producció 1.589.406€Total recursos per la producció 1.589.406€

Pàgina 32

DOS HOMES ATRAPATSw w w. m a r c f a b r e g a s . e s

Memòria Dos homes atrapats

Documents

Transcript of Memòria Dos homes atrapats