Memòria 2012

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 1fundaciófoment del��a�itat�esocial

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 I PROJECTE DEL 2013

DE LA FUNDACIÓ PRIVADA FOMENT DE L’HABITATGE SOCIAL

Juliol 2013

pàg. 4 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013fundaciófoment del��a�itat�esocial

ÍNDEX

Carta de presentació ............................................................................................................................................... 6

1. Introducció............................................................................................................................................................. 7

1.1. Qui som? ......................................................................................................................................................... 7

1.2. Què fem? ......................................................................................................................................................... 7

1.2.1. Visió i Missió ..................................................................................................................................... 7

1.3. Com ho fem? ................................................................................................................................................. 8

1.3.1. Valors i principis d’actuació ......................................................................................................... 8

2. La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona ..................................................................................... 8

3. Context socioeconòmic actual de Catalunya ........................................................................................ 10

3.1. El greu problema de l’atur ........................................................................................................................ 10

3.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social .............................................................................. 11

3.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge .......................................................................................... 11

4. La Fundació: ara més necessària que mai ............................................................................................... 12

5. Parc d’habitatges de la Fundació ................................................................................................................ 12

5.1. Ubicació........................................................................................................................................................... 13

5.2. Titularitat ......................................................................................................................................................... 13

5.3. Situació ocupació ........................................................................................................................................ 15

5.4. Habitatges per Diòcesis ............................................................................................................................. 15

6. Persones ateses per la Fundació ................................................................................................................. 15

6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge .............................................................................. 16

6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge ..................................................................... 16

6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació .......................................................................... 17


6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies ................................................................................................................ 17

6.4.1. Gènere ............................................................................................................................................... 17

6.4.2. Edat .................................................................................................................................................... 17

6.4.3. Tipologies de famílies .................................................................................................................... 19

6.4.4. Dimensions unitats familiars ...................................................................................................... 19

6.4.5. Nacionalitats ................................................................................................................................... 19

6.4.6. Nivells de Formació ........................................................................................................................ 20

6.4.7. Nivells d’ingressos .......................................................................................................................... 20

6.4.8. Procedències ingressos ................................................................................................................. 21

6.4.9. Situació laboral ............................................................................................................................... 23

6.4.10. Estat civil ........................................................................................................................................ 24

6.4.11. Situació legal de residència ....................................................................................................... 24

6.5. Temps promig d’estada a l’habitatge ................................................................................................... 24

7. Projecte OIKOS ..................................................................................................................................................... 257.1. OIKOS Inserció laboral ................................................................................................................................ 25

8. Els reptes de futur de la Fundació .............................................................................................................. 26

9. Els recursos humans .......................................................................................................................................... 27

10. El Patronat ........................................................................................................................................................... 27

11. Dades econòmiques ....................................................................................................................................... 28

12. Entitats col·laboradores ............................................................................................................................... 30

13. Article del Cardenal Arquebisbe de Barcelona ................................................................................. 31

14. Certificat d’auditoria de 2012 .................................................................................................................... 32


CARTA DE PRESENTACIÓ

Més enllà de les xifres, la memòria anual de la Fundació Foment de l’Habitatge Social és un reflexe clar del què ens està passant, de la realitat, les necessitats i reptes actuals de la nostra societat. Però,

per una altra banda, volem que la memòria 2012 sigui també un reflexe de la nostra feina, de tot allò que aportem com a entitat social i dels objectius que volem assolir per tal d’ajudar a pal·liar aquesta situació en la qual ens trobem.

En aquests darrers anys hem pogut constatar que la greu crisi que patim castiga si més no, a les persones més vulnerables entre elles els menors d’edat, les dones i persones de mitjana edat (entre els 30 i els 50 anys) en situació d’atur; és per això que la Fundació i Càritas Diocesana de Barce-lona han treballat amb més forces que mai per tal de fer front a aquesta situació tot posant a l’abast de famílies amb greus problemes d’exclusió social l’accés a un habitatge digne, junt amb l’acompanyament i les direc-trius necessàries per redreçar el seu camí cap a la inclusió social plena. En definitiva l’accés a una llar.

El 2012 ha estat un any difícil però esperançador. El nombre de persones ateses ha estat de 414, un 58’8% de les quals eren dones i gairebé la meitat, 203 eren menors d’edat, es tracta en la majoria de casos de famílies nuclears ó monoparentals amb menors a càrrec.

La dada esperançadora és l’augment de la nostra activitat, a finals de 2012 es va inaugurar un nou edifici propietat de la Fundació Foment de l’Ha-bitatge al barri del Poble Nou (Barcelona), de 19 habitatges i es va signar convenis amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per la cessió de pisos destinats al lloguer social, la qual cosa es fa augmentar dià-riament la capacitat de persones i famílies ateses amb l’objectiu d’arribar a finals de 2013 a 300 habitatges i en un futur proper fins a 500.

També volem destacar que hem obert una via que treballarà la inclusió laboral així com d’altres aspectes imprescindibles (salut, alimentació i for-mació).

Voldríem agrair l’esforç dels voluntaris que col•laboren amb el nostre pro-jecte desinteressadament, i fer una menció especial, ara que ha decidit em-prendre altres projectes personals, a l’anterior director de la Fundació per la seva dedicació al llarg de tants anys, Sr. Antoni Salamero, així com a totes aquelles persones que han fet possible que la nostra feina cada dia arribi més enllà, perquè el factor humà és el que veritablement ens interessa.

Ignasi de Delàs i de Ugarte Pau Pérez de Acha BeamontePresident Director


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Qui som?La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social (en endavant la Fundació) va ser creada al juliol de 1990 promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona. Grà-cies a l’aportació de Càritas i la generositat d’alguns donants, amb l’objectiu de donar allotjament transitori a persones o famílies, ateses per Càritas Diocesana de Barcelona, en greu situació de precarietat econòmica. Els primers habitatges es van es van obtenir de dona-cions o cessions a Càritas, però aviat, la demanda d’ha-bitatges va augmentar i la Fundació va haver de cercar habitatges al mercat privat, tot oferint avantatges als propietaris.

Aviat però, la demanda d’habitatges va augmentar i la Fundació va haver d’obtenir habitatges al mercat pri-vat, tot oferint avantatges addicionals als propietaris d’aquests. Des dels anys noranta, la Fundació ha fet front a diferents situacions socials com són l’augment al nostre país d’una gran quantitat de persones immi-grants que no van poder seguir un procés de regularit-zació, és a dir, sense permís de treball, ni de residència i en alguns casos ni passaport, o actualment els proble-mes derivats de l’augment de persones sense feina que perden la llar per manca de recursos, tot això agreujat per la present crisi econòmica que es viu a Espanya, que està provocant fortes reduccions en els pressupostos públics destinats a polítiques socials, el que està min-vant notablement l’estat del benestar.

Les actuacions dutes a terme els darrers 23 anys d’acti-vitat han donat el seu fruït i han propiciat que Fundació hagi esdevingut una entitat cabdal en la lluita contra l’exclusió social, que sigui un referent en el lloguer so-cial d’habitatges a persones en risc d’exclusió social i gestioni actualment un important parc d’habitatges

(entre propis, llogats i cedits), distribuïts per diferents municipis de la Província de Barcelona, que donen servei a tres Càritas Diocesanes: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa.

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Ge-neralitat de Catalunya amb el número 520, i classificada com a Fundació benèfica de tipus assistencial. També està inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del Departament de Benestar i Família amb el número E01180.

1.2. Què fem?

1.2.1. Visió i Missió

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, és una fundació privada d’inspiració cristiana.

La seva visió és:

• La protecció de les persones i famílies afectades per causes econòmiques i/o socials greus, afavorint l’ac-cés a un habitatge que els permeti iniciar un projecte de vida inclusiu i digne, donant preferència a aquelles famílies amb menors a càrrec o amb problemàtiques socioeconòmiques profundes.

La seva missió és:

• Lluitar per la inclusió social, concretant aquesta mis-sió en la lluita contra l’exclusió residencial, conjunta-ment amb Càritas, tot proporcionant i fomentant ha-bitatges socials en règim de lloguer temporal.

L’objectiu de la Fundació és estabilitzar la situació personal d’aquestes famílies en risc d’exclusió social per tal de què puguin accedir a un habitatge perma-nent en un futur, oferint mitjançant acollides temporals,


la possibilitat de construir itineraris de vida amb quali-tat i crear nous vincles i xarxes socials.

1.3. Com ho fem?

1.3.1. Valors i principis d’actuació

Els nostres Valors

Són, entre d’altres: la cooperació, la no discriminació per cap circumstància o creença, la sensibilització social, l’eficiència del professionals i voluntaris, la qualitat dels nostres recursos i la sostenibilitat del projecte de mane-ra autònoma i al llarg del temps. (Fig. 1)

Els nostres Principis

• Treballem per les persones i no per la seva situació, amb una situació d’ingressos precaris i irregulars. La prevenció de la desprotecció dels infants és preferent respecte de qualsevol altra situació.

• Pel treball amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. És important el coneixement de les situacions i dificultats que tenen les famílies que atenem per tal de trobar conjuntament amb elles, oferint alternatives per a superar les situacions més desfavorables i què el recurs que oferim s’adapti a les necessitats no cobertes.

• Per la independència i l’autonomia de les persones. L’habitatge és entès com un espai de punt de parti-

da per reiniciar processos personals d’inclusió social, apropant la realitat “normalitzada” al dia a dia de les persones.

• Per un parc propi d’habitatges de qualitat. Aquesta situació permet que la Fundació sigui més autònoma respecte de les fluctuacions del mercat immobiliari i possibilita oferir lloguers a preus reduïts.

• Pel treball en xarxa. Amb altres entitats, agents socials i amb l’Administració per tal d’aprofitar les sinèrgies que es produeixen quan es treballa conjuntament amb un model comunitari, tot rentabilitzant esforços i recursos.

• Pel treball en equip. Treballem en equip i alineats amb un objectiu comú que és la inclusió socials dels nostres usuaris, amb una projecte de qualitat humana que potencií la dignitat de les persones

• Pel treball amb participació del voluntariat. Des de la concepció de professionals voluntaris, atorgant-los un paper de participació i corresponsabilitat en tots els nostres projectes.

2. LA FUNDACIÓ I CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA

El treball de la Fundació està totalment vinculat a la feina que es fa des de Càritas Diocesana de Barcelo-na. Càritas treballa en un territori de més de 5.000.000

Cooperació

Eficiència dels professionals i

voluntaris

No discriminació

Qualitat dels recursos

Sensibilització social

Sostenibilitat del projecte de forma

autònoma

Figura 1


d’habitants. A l’any 2012 va atendre a 260.702 persones, un 3% més que a l’any anterior, entre les Càritas Parro-quials, Arxiprestals i la Diocesana. Càritas Diocesana de Barcelona va atendre de forma directa 59.853 persones.

El perfil d’aquestes persones ateses per Càritas ajuda a entendre millor la tasca tant de Càritas com de la Funda-ció i permet entendre millor els reptes i nous projectes de present i futur de la Fundació. (Taula 1)

Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme anàlisis de les necessitats d’habitatge dels usuaris de Càritas, es-pecialment detectades a través de la concessió d’ajuts (SAEs) per al pagament de relloguers, per al pagament de pensions, o per al pagament continuat de l’habitatge (hipoteques i lloguers). El mal allotjament és un dels as-pectes determinants clau, des de l’òptica de Càritas, de l’exclusió social; evitar aquestes situacions és una de les prioritats de la organització. La quantificació de famílies o persones en aquesta situació va permetre determinar les necessitats d’habitatge que la Fundació hauria de proveir a Càritas, que es situaven entre 300 i 500.

A resultes d’aquesta anàlisi es va aprovar un Pla Estra-tègic (APLEHC), amb estimació acurada de costos de gestió, per tal de tirar endavant un salt quantitatiu en la dimensió de la Fundació, pel que fa al nombre d’habi-tatges, amb el suport econòmic de Càritas. El Pla va pre-veure arribar a unes xifres de 200 habitatges l’any 2012, 300 habitatges el 2013, 400 l’any 2014 i a 500 habitatges a l’any 2015.

El Pla també va posar sobre la taula la conveniència d’abordar alguns canvis qualitatius, especialment refe-rents a les característiques dels contractes amb els usu-aris i al treball a realitzar amb les famílies que entrin a residir en els habitatges gestionats per la Fundació.

Es tractava d’enfocar de forma més realista les noves circumstàncies econòmiques i demogràfiques que es-tan afectant avui la població més exclosa. Entre d’altres, aquests nous criteris aborden, en primer lloc, la neces-sitat de donar allotjament a persones soles, sobretot en casos en els que és molt difícil que puguin recuperar

Taula 1

70% de les persones ateses per Càritas, estaven a l’atur.

Al 28% de les llars on Càritas hi ha prestat algun servei no hi ha cap ingrés.

Només un 12% de les persones ateses tenen contracte laboral.

Més de la meitat de les famílies (un 54%) ateses tenen fills al seu càrrec.

36% de les persones ateses són menors d’edat.

34% de les llars ateses hi viuen persones soles.

Un 44% de les persones ateses viuen de lloguer, un 2% més que a l’any anterior.

Un 48% de les persones a les que s’ha prestat atenció són nascuts a l’Estat Espanyol, un percentatge major que al 2011 que era del 42%.

L’acció de Càritas dona cobertura directa o indirecta a 20.103 menors.

El Servei de Mediació en l’Habitatge ha resolt 454 casos, i ha evitat 315 desnonaments.

Càritas (diocesana i arxiprestals) dóna aliments en espècie a 158.000 persones.

El Programa d’atenció a les famílies i els infants compta amb 59 centres oberts, espais de reforç educatiu, cases i centres de suport per mares i fills.

Hi ha 3 centres PAIDÓS que tenen l’objectiu d’eradicar la pobresa infantil principalment hereditària, d’atenció integral i integrada a famílies i infants de menys de 6 anys, on s’està atenent a 43 famílies i 164 persones.

La mitjana d’ingressos personals de les famílies ateses a CÀRITAS és de 3.500 € a l’any (290€ al mes), mentre que la renda disponible per habitant en valor real és de 17.400€ l’any, en el 2008 (1.450 € al mes) per tota la població catalana1.

1. Idescat – Renda Familiar Disponible Bruta per habitant – base 2008


uns estàndards de vida que els permetin passar a residir en habitatges del mercat lliure (persones grans, perso-nes amb algun tipus de discapacitat...). També, en segon lloc, aborden la necessitat de preveure allargament en les estades d’algunes famílies en els pisos, vistes les difi-cultats d’inserció laboral que estan tenint moltes perso-nes i que les tenen lligades a una situació d’atur de llarga durada. En tercer lloc, es va plantejar abordar la necessi-tat de reforçar al màxim els Plans de Treball Social amb les famílies ateses, per entrar amb més profunditat i de forma integral en els diversos fronts de problemes que les afecten; si aquestes realitats no són tractades inten-sivament, impedeixen sortir amb èxit dels processos d’inclusió social, imprescindibles per tornar al mercat de l’habitatge lliure o, fins i tot, protegit o públic.

Com a resultat d’aquestes reflexions, Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació van signar, el 15 d’octubre del 2012, un Conveni que establia els mecanismes de finan-çament de Càritas de l’encàrrec de gestió dels habitat-ges, sota aquests nous paràmetres. En aquell moment, la Fundació va rebre 103 habitatges que es van afegir als 91 que ja tenia, amb la qual cosa va acabar l’exercici amb 194. A partir d’aleshores, tant els nous pisos que obté Càritas i traspassa la Fundació, com els que obté la pròpia Fundació, sempre que es destinin a usuaris de Càritas Diocesana de Barcelona, es regeixen per les pau-tes del Pla Estratègic, les de l’esmentat Conveni i les del projecte OIKOS, aprovat durant l’any 2013 i que es deta-lla més endavant en aquesta mateixa Memòria.

3. CONTEXT SOCIOECONÒMIC ACTUAL DE CATALUNYA

L’actual situació de crisi econòmica que pateix el nostre país ha derivat en una crisi social de grans magnituds, situacions com la manca de treball, la recessió econòmi-ca, les retallades de serveis públics, l’eliminació de pres-tacions i les mesures derivades del control del dèficit,

estan agreujant la bretxa social, empitjorant les condici-ons de vida de moltes famílies.

3.1. El greu problema de l’atur

Un dels principals efectes, i causes, d’ aquesta crisi eco-nòmica i social és la pèrdua de la feina, la manca d’ocu-pació i per tant de sou, factors crítics en l’exclusió social. Les dades són cada vegada pitjors i l’accés al món labo-ral és més complex i més exigent. Cada vegada tenim més persones que són expulsades del mercat laboral i el seu retorn és molt difícil donat que l’oferta laboral és mínima o inexistent.

Catalunya tenia a finals de l’any 2012 un total de 7.571.000 habitants, dels que 885.000 es trobaven en situació de desocupació (23,94%). A la província de Bar-celona es concentren un 74% de les persones aturades.

Taula 2

Taxa d’atur a Catalunya 2 23,94%3

Persones desocupades 885.000 persones

Atur registrat 647.000 persones

Homes 24,59%

Dones 23,22%

Aturat segons franja d’edat

Aturats entre 16 i 24 anys 52,14%

Aturats entre 25 i 54 anys 22,63%

Aturats més de 55 anys 15,61%

Atur de llarga durada

Percentatge de població activa que es considera aturats llarga durada (que porten 12 mesos a l’atur)4

11,1%

Percentatge de persones aturades que porten més de 2 anys a l’atur5 52,8%

Llars amb tots els membres a l’atur 266.000

2. Idescat. Atur estimat a Catalunya a quart trimestre de 20123. Al primer trimestre de 2013 la taxa d’atur ja es troba situada en el 24,53%4. Proporció de desocupats que porten com a mínim 12 mesos en atur respecte al nombre de persones actives en el mercat de treball5. Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012. Consell Econòmic i Social de Barcelona. Dades Departament d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya


3.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social

Però no només fem referència a persones que perden la casa o la feina, sinó que estem davant d’una crisi so-cial greu on el percentatge de persones que viu sota el llindar de la pobresa s’incrementa, situació aquesta que afecta d’una manera molt directa als menors de 16 anys.

Segons dades de l’Idescat a principis de 2012, el 25,5% de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social6, percentatge superior a l’any anterior que es situava en el 24,3%, aquest índex se situa per sobre de la mitjana europea (24,2%) i amb un valor similar a països com Xipre (23,5%), Portugal (24,4%), Espanya (27%) i Polònia (27,2%). (Taula 3)

Taula 3

266.000 llars de Catalunya tenen tots els membres a l’atur7.

Un 23,7% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa.

La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 25,9% al conjunt d’Espanya i en un 26,4% a Catalunya.

El 19,1% de la població a Catalunya es situa per sota del llindar de la pobresa. I la Taxa d’exclusió social al 2012 estava en un 25,5%.

El 16,6% de persones de Catalunya tenen al menys 3 privacions del llistat de 7 conceptes, un 4,9% més que al 20118.

Un 16,6% de la població de Catalunya que té entre 0 i 17 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada9.

Un 13,1% de les persones entre 18 i 59 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada, un 3,9% més que a l’any 2010.

Un 12,1% de llars a Catalunya tenen moltes dificultats per arribar a final de mes, i un 17,9% tenen dificultats per arribar a final de mes.

3.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge

Aquesta situació de crisi social i econòmica també s’ha traslladat al món de l’habitatge, que ja venia d’una situació

d’exclusió social important, en aquest cas, per les puja-des molt elevades dels preus de venda i de lloguer dels darrers anys que havien fet fora del mercat de la vivenda a moltes famílies amb poc recursos.

Però actualment la problemàtica social en l’àmbit d’habitatge ha canviat, tot destacant la situació de manca de feina de molts propietaris amb hipote-ques i llogaters, fet que ha augmentat de forma ex-ponencial els processos de desnonaments, tant de processos d’execució hipotecària com els derivats de la resolució de contractes de lloguer. I per tant aquestes famílies, que han perdut l’habitatge, ne-cessiten, amb urgència, una solució per no acabar vivint al carrer.

Igualment aquest context de crisi ha propiciat l’apa-rició d’un nou col·lectiu en risc d’exclusió fins ara no gaire nombrós; famílies amb una situació social i econòmica més o menys estable fins fa pocs mesos i que ara s’han trobat sense feina i sense perspecti-ves d’aconseguir una feina nova, fet que provoca que en poc temps puguin trobar-se en situació d’exclusió social.

Algunes dades que demostren aquesta situació. (Taula 4)

Taula 4

25.422 desnonaments realitzats a Catalunya en el 2012.

Del total de desnonaments a Espanya, un 25% s’han realitzat a Catalunya, és el territori amb més desnonaments, una xifra molt superior als realitzats en l’any anterior, segons dades del Consell General Poder Judicial.

A Catalunya hi ha 2.769.700 habitatges familiars.

Hi ha un total de 266.800 habitatges familiars on tots els membres en edat activa estan en situació de desocupació. Aquesta dada va créixer entre 2011 i 2012 un 26,1%10.

Al 2012 hi havia a Catalunya 721.600 habitatges familiars on no hi ha cap membre actiu, una xifra superior a l’any anterior (4,1% de variació interanual)11.

6. Font: Nota de premsa Generalitat de Catalunya “Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa”. Desembre 2012 7. Font: Idescat. 4rt trimestre de 2012 8. Conceptes del llistat definit per l’INE per establir les carències socials: no fa vacances, no menja carn cada dos dies, no pot mantenir la temperatura de l’habitatge. no pot suportar

despeses imprevistes, s’enredereix en pagaments, no pot tenir automòbil, no pot tenir ordinador personal 9. Aquest indicador mesura la proporció de persones de 0-17 anys que viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada10. IDESCAT. Habitatges familiars relació amb l’activitat. Dades de 4rt trimestre de 201211. IDESCAT. Habitatges familiars relació amb l’activitat. Dades de 4rt trimestre de 2012


Càritas i la Fundació han impulsat, davant d’aquesta greu situació, tres instruments contra l’exclusió residencial:

• Ajudes econòmiques directes a les famílies per pagar l’habitatge.

• Parc d’habitatges de lloguer social propi per millorar les condicions de les llars en situació de precarietat i o en condicions inadequades. 283 habitatges i 7 centres residencials, amb un total de 1.346 places.

• Servei de Mediació en l’Habitatge que ha permès atendre 1.546 llars amb problemes greus de paga-ment de l’habitatge i evitar 315 desnonaments.

Per l’allotjament d’aquestes famílies en situació d’exclu-sió social, Càritas i la Fundació, han posat en marxa un ambiciós programa que pretén aquest any 2012 i 2013 assolir els següents objectius:

• 300 Habitatges unifamiliars (1.200 places), gestionats per la Fundació, destinats a famílies en situació d’ex-clusió social.

• 52 Pisos compartits (222 places), per a l’estada tempo-ral de joves, persones grans, dones amb fills, adults en procés de reinserció social...

• 7 Centres residencials per a diferents col·lectius (124 places)

4. LA FUNDACIÓ: ARA MÉS NECESSÀRIA QUE MAI

La raó de crear la Fundació, fa més de 20 anys, va ser impulsar un projecte de inclusió residencial per les famílies, usuàries de Càritas Diocesana de Barcelo-na, que es trobaven en situació d’exclusió social i/o mar-ginació. Aquest objectiu s’assolia mitjançant la cessió temporal a aquestes famílies d’un habitatge gestionat per la Fundació.

És evident que actualment, donada la greu situació so-cial i econòmica que viu el nostre país, aquest objectiu continua estant més vigent que mai i la Fundació té per endavant importants reptes per aconseguir que les per-

sones ateses per Càritas puguin accedir a un habitatge d’estada temporal amb un procés social d’acompanya-ment que culmini amb la seva inclusió residencial i social.

I per respondre a aquesta situació la Fundació va més enllà en la lluita contra l’exclusió residencial i s’adapta a les ne-cessitats de les persones que atén i a les greus circumstàn-cies del context social i econòmic. Per tot això la Fundació ha ampliat el seu àmbit d’actuació i desenvolupa plans de treball social integrals i transversals amb les persones i les famílies, ja que les necessitats actuals van més enllà del simple, però important, accés a un habitatge social.

El valor diferencial de la Fundació és l’aplicació de Plans de Treball Social Integrals que garantei-xin la inclusió social mitjançant l’accés a recursos d’habitatge, d’ocupació, de formació, de salut... en definitiva lluitar per la plena integració social i l’ autonomia personal.

El projecte de la Fundació, conjuntament amb Càritas, es fonamenta en el fet de vetllar pels drets de les perso-nes acollides, fomentar la seva autonomia i potenciar el desenvolupament de projectes personals que ajudin a la inclusió social. Aquests són programes d’inserció laboral, d’aprenentatge de castellà i català, de formació i també accions específiques de treball amb infants, l’atenció de problemes de salut física i mental, l’ajuda pel retorn al país d’origen, ajuda per obtenir aliments, així com d’altres accions derivades de les necessitats específiques que es detectin en cada cas. Tot això mitjançant una atenció per-sonalitzada, un tracte de persona a persona que permet a la Fundació analitzar cada situació i definir un itinerari d’oportunitats per tal d’avançar cap a la inclusió social.

5. PARC D’HABITATGES DE LA FUNDACIÓ

La Fundació gestionava a finals de 2012, un total de 194 habitatges destinats a lloguer social, com a resultat de la incorporació, el mes d’octubre, de 103 habitatges de Càritas Diocesana de Barcelona. Durant els primers sis mesos del 2013 aquesta xifra s’ha incrementat fins als 235 habitatges12. Està previst que a finals de l’any 2013 s’arribi amb un nombre proper als 300 habitatges. Això

12. Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació a data Juny de 2013


Taula 5

Població Municipi Població Municipi

Badalona 3 Montcada i Reixach 2

Barberà del Vallès 1 Polinyà 1

Barcelona 147 Ripollet 1

Begues 1 Sabadell 7

Castellar del Vallès 1 Sant Adrià del Besòs 1

Cerdanyola del Vallès 5 Sant Andreu de la Barca 2

Cornellà 3 Sant Boi de Llobregat 7

Gavà 11 Sant Feliu de Llobregat 3

Gelida 1 Sant Vicenç dels Horts 2

Hospitalet de Llobregat 12 Terrassa 2

Martorell 1 Vilafranca del Penedès 4

Masnou 1 Vilanova i la Geltrú 8

Molins de Rei 1 Vilassar de mar 1

Mollet del Vallès 1

Figura 2

suposarà per a la Fundació un augment del 229% d’ha-bitatges gestionats.

Aquest increment significatiu a 2013 és fruit d’un conve-ni signat amb la Generalitat de Catalunya, diverses Fun-dacions i entitats, amb Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació, per a la gestió i el lloguer d’habitatges amb l’objectiu d’atendre la forta demanda d’habitatge ac-tual, de famílies en risc d’exclusió social i afectades per processos de desnonament hipotecari o d’impagament del lloguer. (Fig. 2)

050

100150200250300

89

2010 2011 2012 1rsemestre

2013

2nsemestre

2013(previsió)

91

194235

300

Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació

5.1. Ubicació

Dels 235 habitatges13 un 70,8% estan al Barcelonès, un 13,5% al Baix Llobregat, un 9,1% al Vallès Occidental, un 2,2% a l’ Alt Penedès, un 3,5% al Garraf i el 0,9% al Maresme. (Taula 5) (Fig. 3)

5.2. Titularitat

Actualment el 38% dels habitatges són propietat de la Fundació- és a dir 86 habitatges respecte dels 62 del 2012-, el 55% restant els té en règim de lloguer i/o cessió, derivats d’acords amb la Generalitat Catalunya, Fun-dacions i/o altres entitats públiques i privades. El 7% restants són cessions gratuïtes de particulars. (Taula 6)

Taula 6

Titularitat %

Propietat 38%

Lloguer i/o cessió 55%

Cessió particulars 7%

Total 100%

13. Situació a juny de 2013


5.3. Situació ocupació

Del total d’habitatges gestionats actualment14 el 92,8% estan ocupats i/o adjudicats, i un 7.2% estan en obres i per tant no disponibles pel seu us o lliures pendents de la seva adjudicació a una família atesa per Càritas. (Taula 7)

Taula 7

Situació %

Ocupats 91,5%

Obres/No disponibles15 6,8%

Adjudicats16 1,3%

Lliures 0,4%

Total 100,0%

5.4. Habitatges per Diòcesis

La Diòcesi de Barcelona concentra 167 dels 227 habitat-ges (el 73% dels habitatges), a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat hi han 41 habitatges (18%) i a la Diòcesi de Terrassa hi ha 22 habitatges (un 9%). (Fig. 4)

Figura 4

Distribució d’habitatges per diòcesi

Diòcesi Sant Feliu

18%

Diòcesi de Terrassa

9%

Diòcesi de Barcelona

73%

6. PERSONES ATESES PER LA FUNDACIÓ17

Durant l’any 2012 la Fundació ha atès 414 persones, gairebé un 5% més que l’exercici anterior. Aquestes persones representen un total de 116 unitats familiars, 4 famílies més que en l’any anterior, xifra que suposà un increment del 66% en els últims 6 anys; i un incre-ment del 55% de famílies ateses en el període de 2007 a 2012. (Fig. 5)

0

100

200

300

400

500

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució de les persones ateses en els últims 6 anys

250

75 85 95 104 112 116

265302

358393 414

Unitats familiars Persones ateses

Figura 3. Ubicació habitatges de la Fundació per comarques

Berguedà

Osona

Bages

Vallès Oriental

Anoia

Alt Penedès5

Garraf 8

Baix Llobregat 31

Vallès Occidental

21 Maresme 2

Barcelonès 163

14. Situació a data juny de 201315. 2 habitatges a Martorell pendent de signatura conveni, 5 a Hospitalet sense claus, 2 pendents de claus Agència, 5 obres16. Adjudicat amb obres17. Les dades de persones i famílies ateses corresponen al període de 2012 i per tant fan referència a les persones que vivien en els 91 habitatges que gestionava la Fundació en aquell període

Figura 5


6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge

La procedència de les famílies ateses continua sent, principalment de la ciutat de Barcelona, ja que més de la meitat residien en aquesta abans d’accedir a un habitatge de la Fundació (56%). L’Hospitalet és lloc de residència originari del 13,8% de les famílies ateses, el 30% restant provenen de Badalona i Santa Coloma (12,1%). Els llocs de residència de les famílies abans d‘accedir a un habitatge que més creixen respecte l’any anterior són l’Hospitalet i la Diòcesi de Terrassa. (Fig. 6)

6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge

La situació residencial de les persones, abans d’accedir a un habitatge de la Fundació, principalment continua sent la situació de pis compartit o relloguer (51,7%), en segon lloc el lloguer (24,1%), la institució o servei d’aco-llida (21,6%) i per últim les persones sense sostre o que

viuen en pensió suposen el 2,6% de les ateses per la Fundació.

Resulta preocupant que el nombre de persones ateses per la Fundació que provenen de pensions o sense sostre s’ha incrementat un 0,8% al 2012 respecte a l’any anterior. Les persones que provenen de pisos compartits o situacions de relloguer han disminuït un 1% entre 2011 i 2012. (Fig. 7)

0%10%20%30%40%50%60%

24,1%

52,7% 51,7%

21,4% 21,6%

1,8% 2,6%

24,1%

Lloguer Relloguer/pis

compartit

Institució/servei

d’acollida

Pensió/sense sostre

Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació

2011

2012

Figura 7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Barcelonaciutat

L’Hospitalet Cornellà Badalona-Santa Coloma

Resta diòceside Barcelona

Diòceside Terrassa

Diòceside Sant Feliu

57,1% 56,0%

10,7%13,8%

3,6% 3,4%

14,3% 12,1%

1,8% 1,7%6,3% 8,6% 6,3% 4,3%

Lloc de residència abans d’entrar al projecte de la Fundació

2011

2012

Figura 6


6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació

El motiu principal per sol·licitar l’entrada al projecte de Fundació durant el 2012 continua sent l’amuntegament (que representa el 43,1% del total de motius), però els motius que més s’incrementen respecte l’any 2011 són la manca de condicions d’habitabilitat i la situació de sortida d’una institució o altres projectes residencials, els quals creixen en un punt percentual cadascun. (Taula 8)

Taula 8

Motiu de la sol·licitud %

Desnonament/Impagament 15,5%

Amuntegament 43,1%

Manca de condicions d’habitabilitat 19,0%

Sortida institució/projecte 22,4%

Total 100,0%

6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies

A continuació detallem una visió general dels perfils so-cials i demogràfics dels usuaris atesos per la Fundació durant l’any 2013.

6.4.1. Gènere

Del total d’adults atesos al 2012 un 58,8% són dones i el 41,2% restant són homes. Hi ha un lleuger descens del nombre de dones ateses, al 2011 la distribució és de 62% dones i 38% homes. (Fig. 8)

Figura 8

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

62,0% 58,8%

38,0% 41,2%

Dones Homes

Adults atesos segons gènere

2011

2012

El nombre de dones, en relació al 2011, és pràcticament el mateix (123 i 124), però s’ha incrementat un 8% el nombre d’homes atesos, de 80 a 87. En relació als nom-bre de menors hi hagut un increment, del 6,8% respecte al 2011, s’ha passat de 190 a 203. (Figs. 9 i 10)

Figura 9

0

50

100

150

200

250

123 124

80 87

190 203

Dones Homes Menors

Per�l de les persones ateses2011

2012

Motiu de la sol·licitud

Desnonament 15,5%

Sortida institució/projecte

22,4%

Manca de condicionsd’habitabilitat

19,0%

Amuntegament

43,1%

Figura 10

6.4.2. Edat

El percentatge majoritari de persones ateses conti nuen sent els menors de 18 anys (49%), s’ha de destacar que aquest col·lectiu s’incrementa un 7% respecte al 2011, el segon el col·lectiu es situa entre els 30 i 50 anys (37,2%) i el col·lectiu de més de 50 anys continua sent minoritari (3,1%). (Fig. 11)


Figura 11

0%

10%

20%

30%

40%

50%

0%

10%

20%

30%

40%

50% 49,0%

10,6%

37,2%

3,1%

Menor18 anys

Entre 18 i 30 anys

Entre 30 i 50 anys

Major de50 anys

Persones ateses segons edat

6.4.3. Tipologies de famílies

De les 116 unitats familiars ateses, la tipologia de fa-mílies majoritària continua sent la família nuclear que s’incrementa respecte al 2011 en un 3,2%, en conse-qüència del que s’ha apuntat anteriorment respecte de la gestió d’accés prioritari a un habitatges que la Fundació està fent amb famílies amb menors al seu càrrec. La resta de tipologies de famílies disminueixen respecte al 2011, tant les famílies monoparentals (que es redueix un 2%) i els altres nuclis familiars (que es redueix un 1%). (Fig. 12)

Figura 12

0%10%20%30%40%50%60%

5,4% 5,2%

55,4% 58,6%

33,9% 31,9%

5,4% 4,3%

Personasola

Familianuclear

Familiamonoparental

Altresnuclis

familiars

Tipologia de familia atesa

2011

2012

6.4.4. Dimensions unitats familiars

El 50% de les famílies ateses són unitats familiars de 3-4 membres, tot i que destaca l’increment de les fa-mílies que podríem considerar nombroses amb cinc membres que ha augmentat un 5,8% al 2012 respecte l’exercici anterior. (Fig. 13)

6.4.5. Nacionalitats

L’origen de les persones ateses a la Fundació es man-té pràcticament igual que les xifres de l’any 2011. Més

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 membres +5 membres

5,4% 5,2%

18,8% 18,1%

28,6%26,7%

29,5% 28,4%

7,1%

12,9%10,7%

8,6%

Dimensió de la unitat familiar atesa

2011

2012

Figura 13


Espanyols: 18,6%

Asiàtics: 8,2%

Subsaharians: 5,6%

Magrebins: 14,3%

Llatinoamericans: 52,7%

Comunitaris: 0,2% Europeus no comunitaris: 0,5%

Figura 14. Mapa països, o zones d’origen, dels usuaris de la Fundació.

del 50% de les persones ateses provenen d’algun país llatinoamericà (52,7%), en segon lloc el col·lectiu més nombrós són les persones d’origen espanyol (18,6%), en tercer lloc les persones d’origen magrebí (14,3%) i en menor nombre hi ha persones provinents d’Àsia (8,2%), d’origen Subsaharià (5,6%) i en un percentatge molt pe-tit (0,7%) provenen de països europeus comunitaris i no comunitaris. (Taula 9) (Fig. 14)

Taula 9

Zona-País Origen % 2011 % 2012 Dif %

Llatinoamèrica 52,90% 52,70% -0,20%

Espanya 20,10% 18,60% -1,50%

Magreb 12,47% 14,30% 1,83%

Asiàtic 7,89% 8,20% 0,31%

Subsaharià 5,85% 5,60% -0,25%

Altres 0,76% 0,70% -0,06%

Total 100% 100%

Les persones de nacionalitat espanyola ateses per la Fundació s’han mantingut estables, respecte les dades de 2011, del total de persones ateses d’aquesta nacio-nalitat un 84% són menors de 18 anys.

Les persones de nacionalitat magrebí ateses a l’any 2012 s’han incrementat un 1,8% respecte a les dades de l’any anterior, així com les persones provinents d’algun país del continent asiàtic que s’han incrementat un 0,3%. La resta de nacionalitats romanen pràcticament igual a les de l’any anterior.

6.4.6. Nivells de Formació

El 44,7% de persones adultes ateses no tenen for-mació acadèmica o bé han assolit la formació bàsica obligatòria (38,9%). Tot i que respecte a l’any anterior s’incrementa el nombre de persones ateses amb for-mació de nivell batxillerat o mòduls professionals o bé amb estudis universitaris (creix un 1,4% respecte el 2011). (Fig. 15)

6.4.7. Nivells d’Ingressos

Gairebé la meitat de persones ateses per la Funda-ció (47,4%) tenen uns ingressos per sota dels 284€ al mes i en el 2012 aquest col·lectiu de persones és va incrementar en gairebé un 2% respecte l’any anterior.


El grup de persones que més creix són les que tenen uns ingressos entre 284€ i 455€ al mes, que passa de representar un 14,8% al 2011 a representar un 19% en l’any 2012.

Les persones amb ingressos entre 455€ i 682€ al mes i per sobre dels 682€ al mes, són els col·lectius que de-creixen respecte a les dades de l’any anterior (decrei-xen un 2,4% i un 3,9% respectivament), és a dir el poder adquisitiu de les persones ateses ha minvat i per tant les dificultats per accedir a l’habitatge i als serveis bà-sics d’alimentació, formació, salut, etc. són cada vegada més grans. (Fig. 16)

6.4.8. Procedències ingressos

Els ajuts econòmics de serveis socials o d’altres insti-tucions i els ajuts o subsidis permanents són les fonts d’ingressos familiars més habituals entre les famílies ateses per la Fundació al 2012. Les prestacions per dependència, les pensions no contributives, la Renda Mínima d’Inserció i la pensió contributiva són les fonts d’ingressos que decreixen respecte l’any 2011, fruit de la política de retallada de prestacions públiques rea-litzades per les administracions publiques els darrers anys. (Taula 10)

Taula 10

Procedència Ingressos % 2011 % 2012 Dif %

Treball normalitzat (amb contracte) 37,50% 39,70% 2,20%

Treball en precari (sense contracte) 34,82% 31,90% -2,92%

Subsidi ó ajut permanent 3,57% 4,30% 0,73%

Pensió Contributiva 1,79% 1,70% -0,09%

Renda Mínima d’Inserció 7,14% 5,20% -1,94%

Pensió no contributiva 5,36% 3,40% -1,96%

Prestació de dependència 0,89% 1,70% 0,81%

Ajuts econòmics (Serveis socials o altres)

8,93% 12,10% 3,17%

Total 100,00% 100,00%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Analfabet Senseformació

acadèmica

Educacióbàsica

obligatoria

Batxillerat/Mòduls

professionals

Universitaricomplet

Formacióno reglada

1,5% 1,0%

44,8% 44,7%40,4% 38,9%

7,9% 8,2%4,9% 6,3%

0,5% 1,0%

Nivell formatiu dels adults atesos

2011

2012

Figura 15

0%

10%

20%

30%

40%

50% 45,3%

14,8%19,0%

24,6% 22,3%15,3% 11,4%

47,4%

Menys de 284€/mes

Menys de 455€/mes

Menys de 682€/mes

Més de 682€/mes

Nivell d’ingressos

2011

2012

Figura 16


0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

8,9%12,1%

0,9%1,7%

5,4%3,4%

7,1%5,2%

1,8%1,7%

3,6%4,3%

34,8%31,9%

37,5%39,7%

Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions)

Rep prestació de dependència

Pensió no contributiva

Renda mínima d’inserció

Pensió contributiva

Amb subsidi o ajut permanent

Sense contracte

Amb contracte

Procedència dels ingressos familiars

2011

2012

Figura 17

En relació als ingressos familiars que pro-venen de retribucions laborals, el 31,9% són de feines sense contracte i el 39,7% tenen feines amb contracte. De forma po-sitiva es pot dir que les retribucions per feines amb contracte s’han incrementat en un 2,2% i les de altres disminueixen un 3% al 2012 respecte a l’any anterior. (Fig. 17)

6.4.9. Situació laboral

Un 26,5% de les persones ateses per la Fundació estan en mercat laboral norma-litzat, el 29,9% treballen en economia in-formal i el 34,1% ni treballen ni estudien, aquest últim col·lectiu decreix lleugera-ment respecte als resultats de 2011. El col·lectiu de jubilats/pensionistes (2,4%) decreix lleugerament respecte a les da-des del 2011 i el grup de les persones que estudien (7,1%) s’incrementa un 1,2%, al 2012, respecte les xifres de l’any anterior. (Fig. 18) (Taula 11)

Taula 11

Situació Laboral % 2011 % 2012 Dif

Mercat laboral normalitzat 26,11% 26,50% 0,39%

Economia informal 29,56% 29,90% 0,34%

No treballen ni estudien 35,47% 34,10% -1,37%

Jubilats-Pensionistes 2,96% 2,40% -0,56%

Estudiant actualment 5,91% 7,10% 1,19%

Total 100,00% 100,00%

0%5%

10%15%20%25%30%35%40%

26,1%26,5%29,6% 29,9%

35,5% 34,1%

3,0% 2,4%5,9% 7,1%

En mercatlaboral

normalitzat

Eneconomiainformal

Notreballen

ni estudien

Jubilats/pensionistes

Estudiantactualment

Evolució de la situació laboral

2011

2012

Figura 18


6.4.10. Estat civil

Més del 50% de les persones ateses són casades, aquest col·lectiu creix al 2012 respecte les dades de l’any ante-rior (+ 3,5%). Els solters representen el 19% de les perso-nes i els separats i/o divorciats són el 17,2% (aquest grup creix una mica respecte a les dades de 2011). Les parelles de fet (9,5%) i els vidus (2,6%) són els estats civils menys freqüents entre les persones adultes titulars del contrac-te amb la Fundació, en el 2012 decreixen un -2,1% i un -1,9% respectivament, respecte l’any anterior. (Fig. 19)

6.4.11. Situació legal de residencia

El 43,7% de les persones ateses al 2012 per la Fundació estaven en situació irregular, aquest col·lectiu tenia un pes del 46,3% en el any anterior. Les persones en situació regular18 s’ha incrementat en un 2,6% respecte les da-des del 2011. (Fig. 20)

Situació legal de les persones ateses el 2012

Irregular43,7%Regular

56,3%

Figura 20

6.5. Temps promig d’estada a l’habitatge

L’estada temporal mitja de les famílies que van sor-tir d’un habitatge de la Fundació a l’any 2012 és de 2,4 anys. Del total de 31 famílies que van sortir dels ha-bitatges al 2012, un 42% han estat menys de dos anys, un 26% han estat entre dos i tres anys i el 32% han estat més de tres anys. (Taula 12)

Taula 12

Temps d’estada de les famílies que van sortir el 2012

Menys de 2 anys 13 42%

Entre 2 i 3 anys 8 26%

Més de 3 anys 10 32%

Total 31 100%

L’anàlisi de l’estada de les persones ateses durant el 2012 indica que de les 414 persones ateses, 113 per-sones van deixar els habitatges on vivien en algun mo-ment d’aquest any. A desembre de 2012 hi havia 301 persones vivint en un dels habitatges de la Fundació, dels que 146 eren menors d’edat i 155 adults. (Taula 13)

Taula 13

Usuaris dels habitatges en acabar l’any 2012

Menors 146

Adults 155

Baixes en acabar l’any 2012 113

18. Regular, vol dir amb DNI, permís de residencia o permís de treball i residencia

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

20,5% 19,0%

48,2%51,7%

11,6% 9,5%4,5% 2,6%

15,2% 17,2%

Solter Casat Parella de fet Vidu/Vídua Separat/divorciat

Estat civil del titular del contracte

2011

2012

Figura 19


Evolució del tremps d’estada els darrers tres anys (Taula 14) (Fig. 21)

Taula 14

Any Anys estada promig

2010 3,7

2011 4,2

2012 2,4

0%

1%

2%

3%

4%

5%3,7

4,2

2,4

Anys estada promig

Temps estada 2010-2012

2010

2011

2012

Figura 21

La reducció a l’any 2012 del temps d’estada (-42%) va tenir com origen dues causes; un augment d’usuaris d’estada temporal, al 2012 un 19% de famílies van estar a l’habitatge menys d’un any, sumat a una dinàmica de retorn als seus països d’origen d’algunes famílies d’ori-gen llatinoamericà.

7. PROJECTE OIKOS

La difícil situació que pateix avui dia una bona part de la societat ha portat Càritas i la Fundació a donar un pas més. Aquest pas s’ha concretat en un projecte, anomenat OIKOS, que té com a finalitat dur a terme un treball encara més intensiu amb les famílies que viuen als habitatges que gestiona la Fundació, per tal de fer efectiu, no només el seu dret a un habitatge digne, sinó, també el seu procés d’inclusió social. D’aquesta manera, els habitatges que gestiona Càritas i la Fun-

dació, possibilitaran atendre més famílies al llarg del temps, amb eficiència social i poder acompanyar-los en els seus itineraris i processos cap a la plena inclu-sió social.

QUÈ VOL DIR OIKOS? OIKOS, és l’equivalent per als grecs antics del concepte de «llar», entès com a conjunt de béns i persones. L’objectiu d’aquest projec-te és proporcionar al màxim nombre de famílies una llar digna, i oferir al mateix temps un pla de treball social individualitzat, tenint en compte les circumstàncies personals i familiars, de cadascun dels usuaris. No hi pot haver millor suma que la formada pel binomi Llar + Persones.

OIKOS és un projecte que s’ha definit i planificat al llarg de 2012 i que ha iniciat la seva activitat a finals d’any. Actualment aquest projecte s’està desplegant en molts dels seus eixos i ja està acompanyant i recolzant famílies i persones seleccionades. (Fig. 22)

OIKOS és un projecte que possibilita que qualsevol persona que pateixi exclusió residencial o sigui en risc de partir-la, pugui accedir a un habitatge digne i a un programa d’acompanyament social que asseguri la seva inclusió social mitjançant una metodologia personalitzada i adaptada a les característiques, necessitats i situacions personals de cada família.

7.1. OIKOS Inserció laboral

El projecte OIKOS té com a objectiu assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i ajudar-los en els seus iti-neraris i processos cap a la inclusió social i així assolir la incorporació al mercat del treball. Per aquest motiu s’està desplegant un dels eixos més rellevants del pro-jecte OIKOS; el treball social orientat a l’accés a l’ocu-pació.

Els objectius d’aquest programa són incrementar el nivell ocupacional de les persones residents en habi-tatges de la Fundació, desenvolupant eines de treball adequades a les diferents necessitats de cada persona i aposta per una doble dimensió de treball:


• Treball integral, treballar la inclusió laboral des de l’apoderament individual per tal que les persones usuà-ries del servei puguin accedir, mantenir i canviar el seu de lloc de treball en funció de les seves circumstàncies personals.

• Metodologia de treball personalitzada i propera.

La Fundació ja ha realitzat una primera segmentació dels usuaris potencials dels projectes d’inserció i formació

que s’estan desenvolupant, en la que s’estima que hi ha 304 usuaris potencials del programa d’inclusió social, es-sent el principal col·lectiu les dones i homes infraocupats, sense experiència laboral i sense formació. (Taula. 15)

8. ELS REPTES DE FUTUR DE LA FUNDACIÓ

Els reptes principals de la Fundació per l’any 2013 i 2014 passen per:

19. Malalties cròniques, discapacitats, majors de 55 anys, -Ni - Ni, PIRMI llarga durada

Taula 15

Usuaris per Diòcesi

Perfil Barcelona Sant Feliu Terrassa Total %

Joves (16-25 anys) aturats 25 7 3 36 11,70%

Col·lectius especials19 31 9 4 44 14,60%

Dones/homes aturats amb experiència laboral, entre 25-55 anys 59 17 8 84 27,70%

Dones que no han treballat mai de 25-55 anys 8 2 1 11 3,80%

Dones/homes infraocupats i/o sense experiència laboral prèvia i sense formació de 25-55 anys 90 25 12 128 42,30%

Total 213 60 29 304 100,00%

Altres eixosEconòmic

Inserciólaboral

Formació

Socioeducatiu

Psicològic/salut mental

Eixretorn

Eix entorncomunitari

Figura 22


20. A l’any 2012 s’integren els habitatges de la Fundació amb els habitatges de l’APLEHC (Projecte d’habitatge de Caritas)21. Recollides a l’informe d’Acció Social Càritas Diocesana de Barcelona 2012-2013

• Reforçar la tasca d’inclusió social que la Fun-dació desenvolupa en els pisos unifamiliars, mit-jançant el projecte OIKOS, que té com a finalitat assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i ajudar-los en els seus itineraris cap a la inclusió social plena.

• Augmentar el nombre d’habitatges gestionats. Durant el període 2013-2014 es preveu posar a dispo-sició de les famílies més necessitades, ateses per Càri-tas, uns 400 habitatges d’inclusió social. Es preveu la incorporació de 90 habitatges nous cada any, tal i com mostra la taula de previsió que han acordat Càritas i la Fundació. (Taula. 16)

En definitiva per assolir aquests reptes la Fundació, a més de gestionar els nous habitatges que s’incor-porin al parc d’habitatges socials actual, continuarà amb el desplegament del projecte OIKOS, i du-rant el 201321 treballarà, amb Càritas, per la preven-ció de l’exclusió social residencial, la prevenció de la pobresa infantil, l’atenció alimentària i l’acció per l’ocupació que ajudi als seus usuaris a culminar un procés d’inclusió social ple.

9. ELS RECURSOS HUMANS

La Fundació te un equip de treball format per 14 per-sones, 6 dones i 8 homes. El 85% disposa de titula-ció universitària mitjana o superior, en diferents es-pecialitats de l’àmbit social, educatiu, jurídic i gestió empresarial.

El Director de la Fundació és en Pau Pérez de Acha i Beamonte. (Fig. 23)

La seu social de la Fundació esta situada a:

Via Laietana núm. 5, 1r. 2a.08003 - BarcelonaTelèfon: 933 027 197Fax: 933 021 06. Mail: [email protected]: www.habitatgesocial.org

10. EL PATRONAT

El Patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social està format per professionals de diferents camps.

Els Patrons de la Fundació al 2012 eren:

• President: Sr. Ignasi de Delàs i de Ugarte

• Vicepresident: Sr. Antoni Salamero Salas

• Secretari: Sr. Ramón Contijoch Pratdesaba

• Vocal: Sr. Lluís Franco Sala

• Vocal: Sr. Jordi Estruga Estruga (vocal fins finals de 2012)

• Vocal: Sr. Jordi Roglà de Lew (Càritas)

• Vocal: Sr. Andreu Romaní Blancafort

• Vocal: Sr. Vicenç Soriano Casanovas

• Vocal: Sra. Carme Trilla i Bellart (Càritas)

• Vocal: Sra. Maria Vendrell Aubach

• Assistents sense vot: Pau Perez de Acha (Director Fundació) i Montserrat Padilla (Càritas)

Taula 16

Evolució anual d’Habitatges a la Fundació 2007 2010 201220 2013 2014

Creixement anual real i previsió de 2013 i 2014 132 90 90

Sumatori d’habitatges gestionats per la Fundació 65 91 223 313 403


11. DADES ECONÒMIQUES

La Fundació Privada Foment de l’habitatge Social pertany a la Coordinadora Catalana de Fundacions i els seus comp-tes estan auditats per l’Auditor Sr. Francesc Marti Pigrau, inscrit al Registre oficial d’Auditors de comptes amb el nú-mero 4071. (Taula. 17)

Taula 17

Tancament exercici 2012

Despeses

Personal i S.S. 189.026,2€

Despeses estructura 39.351,60€

Despeses activitat fundacional 286.433,30€

Amortitzacions 95.222,90€

Total despeses 610.034,0€

Ingressos

Ingressos per activitat pròpia 303.054,80€

Subvencions 202.556,10€

Donacions privades 88.288,80€

Ingressos financers 20.906,90€

Altres ingressos 2.483,90€

Total ingressos 617.290,50€

Resultat exercici 7.256,60€

Direcció

Administració Voluntaris

Àrea Gestió Social Àrea Gestió Habitatge Àrea Finances

Figura 23. Organigrama Funcional


12. ENTITATS COL·LABORADORES

La Fundació fomenta el treball en xarxa amb les se-güents entitats:

• Secretaria d’Habitatge – Agència de l’Habitatge de Catalunya, quant la gestió de les prestacions de lloguer i amb un conveni signat des de 2005 per tal de gestionar els ajuts als nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Catalunya, en coordinació, seguiment i suport respecte dels ha-bitatges inclosos dins la Xarxa de la Generalitat de Catalunya.

• Ajuntament de Barcelona, amb un “Acord Marc” per a construir fins a 100 habitatges de protecció oficial.

• Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Terrassa i Sabadell per a la informació i seguiment social dels nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges Inclusió de Barcelona – Ajun-tament de Barcelona

La Fundació participa, amb les següents organitza-cions:

• Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne (amb col·laboració amb Justícia i Pau, FAVB, UGT, CCOO, OCUC, ...)

• Consell de l’habitatge de Barcelona, equip per-manent, comissió de treball i plenari.

• Càritas Espanyola per a coordinar projectes d’ex-clusió a tot el territori espanyol.


13. ARTICLE DEL IL·LM. CARDENAL ARQUEBISBE DE BARCELONA

Article escrit per l’ Il·lm. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, en relació amb la tasca de la Fun-dació, publicat a La Vanguardia el dia 24 de Febrer del 2013.

DIUMENGE, 24 FEBRER 2013 R E L I G I Ó LAVANGUARDIA 49

Balançd’unpontificat

P resentar el balanç d’un ponti-ficat, del qual ens manca l’a-dequada perspectiva històri-ca, és molt pretensiós per part

meva i per part de qualsevol altre. Tan-mateix, com que ja se n’han publicattants, un de més no farà nosa.Recordem, primer de tot, què ha dit

de si mateix el Sant Pare quan li handemanat que es definís. Ha dit, senseembuts, que ell és “un professor que haarribat a Papa”. A les seves paraules po-dríem afegir-hi que és un brillant teò-leg que ha dirigit les primeres passes del’Església en el segle XXI, quan es lliurala batalla culturalmés interessant i pot-ser més dura de cinc-cents anys ençà.Benet XVI ho ha fet molt bé en el

context de les esmentades coordena-des. Amb escreix ha acomplert la sevamissió. Ha sabut mantenir un prudentequilibri, gens fàcil, entre la tradició(un element bàsic del cristianisme) i elprogrés (perquè l’Església fa via a la his-tòria i amb la història). Calia, doncs,obrir finestres i, ensems, reafirmar elcamí recorregut durant dos mil anys.Tanmateix, la fide-

litat a la tradició re-quereix de vegadesuna tria, perquè hi hacoses tradicionalsque no pertanyen al’essència dels orí-gens. I aquesta selec-ció ha pogut decebre

els tradicionalistes. D’altra banda, notot el que suposa progrés és espiga gros-sa, perquè no hi manca el jull. I aquestgarbellar el blat per separar-ne la pallano ha agradat tothom, sobretot els rup-turistes. Amb tot, només així podemestrènyer les mans de la primera ge-neració apostòlica en senyal d’identitati comunió, i simultàniament mirar cap

endavant, car eltemps no s’atura.I ara em vull refe-

rir a un altre aspectedestacat del pontifi-cat que s’acaba. Be-net XVI ha mostratun respecte admi-rable per al dret. Es-

tà convençut que mai de la vida no espot bandejar el dret, amb el pretextd’una suposada caritat, perquè al cap-davall s’ofén la justícia que és garantiade llibertat i d’ordre, i el govern menaaleshores cap al desgavell i al desori.Ho hem vist en els tristos casos delsabusos d’alguns eclesiàstics i en altresafers reprovables.És veritat que aquí el papa Benet

XVI ha ensopegat amb molts entre-bancs i resistències; però hamostrat unitinerari per seguir el seu successor, side veritat se’n vol sortir d’alguns em-bulls que elsmitjans han airejat els dar-rers mesos.

J.-I. SARANYANA, teòleg

Habitatgespersuperar l’exclusió

SOR ISAURA

E stem en la Quaresma de l’Any de la Fe i el SantPare, en la carta apostòlica “La porta de la fe”,ens recorda que la fe sense la caritat no dónafruit i la caritat sense fe seria un sentiment cons-

tantment a mercè del dubte: “La fe i l’amor es necessitenmútuament, de manera que l’una permet a l’altra seguir elseu camí”.Penso, avui, en el treball de molts cristians i cristianes

que dediquen la seva vida amb amor a qui està sol, margi-nat o exclòs, com el primer a qui cal atendre i socórrer,perquè precisament en ell es reflecteix el rostre mateix deCrist.Avui voldria parlar d’una iniciativa concreta que va en

aquest sentit. El passat mes de novembre vaig tenir elgoig de beneir i inaugurar una nova promoció d’habitat-ges, concretament 19 pisos, construïts gràcies a la Fun-dació Privada Foment de l’Habitatge Social (Fpfhs) i Cà-ritasDiocesana. Els nous pisos acolliran prop de 70 perso-nes en risc d’exclusió social. Aquestes famílies pagaranun lloguer màxim de 200 euros i podran estar-s’hi entredos i tres anys. Finalitzat aquest termini, i gràcies a la tas-ca dels treballadors socials de Càritas i als educadors dela Fundació, aquestes persones podran tornar a ser autò-

nomes i reprendreun nou projecte devida.Crec sincerament

que si Jesús vinguésavui, amb les neces-sitats que tenim,segurament ens di-ria: “No tenia casa ime’n vau donar una,

era al carrer i em vau acollir en una llar”.Comes va dir en aquell acte, disposar d’un habitatge dig-

ne és un dret constitucional i fonamental. L’habitatge no ésnomés un sostre per viure, sinó un lloc imprescindible per-què s’hi genera caliu, confiança, solidaritat, que són impres-cindibles per al desenvolupament humà de les persones ide les famílies.Aquesta ha estat la segona promoció d’habitatges de pro-

tecció oficial en règim de lloguer i ha estat possible gràciesa la col·laboració de l’Ajuntament, que ha proporcionat elsolar. Fa dos anys, es van crear 19 pisos socials més al barridel Poble Sec de Barcelona.Amb aquesta inauguració es contribueix d’una forma

modesta però sòlida a augmentar l’oferta social d’habitat-ges per a persones i famílies que es troben en risc d’exclu-sió social. Davant la situació actual, cal mobilitzar la socie-tat per veure què cal fer. Tots hauríem de fer molt més iaixò també ens fa conscients de com tenim organitzada lanostra societat, del repartiment dels nostres bens, de l’ad-ministració honesta i realista dels recursos públics, de lesaportacions de la societat civil i de les iniciatives com laque ha motivat aquest comentari.

LL. MARTÍNEZ SISTACH, cardenal arquebisbe de Barcelona

Imatge del monestir de Pedralbes captada per sor Isaura al CD sobre el ‘Càntic de les criatures’

Crec que si Jesúsvingués avui ens diria:“Era al carrer i em vauacollir en una llar”

ORIOL DOMINGOBarcelona

E l meravellós i uni-versal Càntic de lescriatures, escrit enun dialecte italiàper sant Francesc

d’Assís l’any 1225, manté avui laseva vigència literària, ecològi-ca, espiritual i cristiana. El seumissatge és comprensible i sensi-ble per a creients i agnòstics.Vuit segles després, el Càntic

és objecte d’una bellíssima lectu-ra fotogràfica per sor IsauraMarcos, clarissa delmonestir dePedralbes. El poema de Fran-cesc, les imatges d’Isaura, elstextos escrits o llegits i la músi-ca configuren un CD inèdit.El poverello d’Assís, solidari

amb els pobres i cantor de lacreació, ofereix la clau per inter-pretar el Càntic. Pensa, escriu imusica en la seva llenguamater-na un càntic per lloar Déu.S’entusiasma davant la bellesa ila bondat de les criatures per-què són un mirall de la bellesade Déu. Lloa Déu pel germà sol,la germana lluna i les estrelles,el germà vent, la germana aigua,

el germà foc, la germana terra,la germanamort corporal... “Llo-eu i beneïu el meu Senyor, i do-neu-li gràcies i serviu-lo ambgran humilitat”.La comunitat de Pedralbes,

fidel al tarannà de l’ordre deSanta Clara, sintonitza ambFrancesc (1182-1226) i Clara(1193-1253) d’Assís. Contemplala bellesa de la natura i les seves

criatures com a reflex d’una be-llesa superior. Sor Isaura plas-ma elCàntic en fotos, unes natu-ralistes i altres creatives, fetesen elmateixmonestir, seguint elritme de les estacions (estiu, tar-dor, hivern, primavera) durantdos anys de treball apassionant.Anna Castellano Treserra, di-

rectora del museu de Pedralbes,comenta amb precisió sobre les

fotografies de sor Isaura: “Estracta de muntatges sorgits apartir de la combinació d’ele-ments diversos que li proporcio-na la pròpia natura, jugant ambels miralls que formen les gotesde pluja sobre els vidres de lescel·les, les línies sinuoses que di-buixa el vent sobre l’aigua del’estany, els contrastos entrellum i penombra o els diferentsjocs de volums que conforma lamateixa arquitectura delmones-tir. Els enquadraments, els efec-tes de la llum, o la juxtaposiciód’elements confereixen a lesimatges una singularitat espe-cial. El resultat no és un foto-muntatge aconseguit mitjan-çant tècniques d’ordinador, sinóla imaginació i els recursos tèc-nics que empra l’autora que, deforma autodidacta, sap treureels millors resultats d’una senzi-lla càmera fotogràfica”.Els amants de Francesc i de

Clara d’Assís, de la natura, po-den trobar el CD La bellesa en elcàntic de les criatures en el propimonestir de Pedralbes i en lallibreria de les Paulines (Rondade Sant Pere, 19-21, de Barce-lona).c

J.-I. Saranyana

Lluís Martínez Sistach

Ha dirigit l’Esglésiaquan es lliura la batallacultural més dura decinc-cent anys ençà

PARAULA I VIDA

Sor Isaura jugaamb els mirallsque formen les gotesde pluja sobre elsvidres de les cel·les

El ‘Càntic de les criatures’ de Francesc d’Assís és presentat ambimatges belles i subtils per sor Isaura del monestir de Pedralbes

Germanssol i lluna


14. CERTIFICAT D’AUDITORIA DE 2012


Promoguda per:

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 35pàg. 34 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013fundaciófoment del��a�itat�esocial

fundaciófoment del��a�itat�esocial

Promoguda per: Amb la col·laboració de:

l’informatiude les entitats amb cor de Càritas Diocesana de Barcelona

17núm. juliol 2013

l’informatiude les entitats amb cor de Càritas Diocesana de Barcelona

17núm. juliol 2013

Diocesana de Barcelona


Amb la col·laboració de:

Memòria 2012

Documents

Transcript of Memòria 2012