Humana memòria 2012

Memòria2012

PRESENTACIÓ

QUÈ FEM. Activitats de la Fundació

*Protecció i Defensa del Medi Ambient Recollida de Tèxtil

Classificació del Tèxtil

*La Cooperació Internacional

Àmbits d’Actuació

Educació

Agricultura i Desenvolupament Rural

Desenvolupament Comunitari

Energies Renovables i Eficiència Energètica

Prevenció deMalalties Contagioses

Assistència i Emergència

Quadre Resum dels Projectes de Cooperació per al Desenvolupament

Projectes Representatius

Moçambic: Educant els educadors: un futur millor per Cabo Delgado

Xina: Els agricultors s’uneixen per a una vida millor

RD Congo: Treballant junts per al desenvolupament rural

Guinea Bissau: Energia per a la vida

Sud-àfrica: La cultura i l’art, motor del desenvolupament

Índex1

2

5

6

7

7

7

8

8

8

10

11

12

14

14

15

32

33

34

36

38

40

*Educació per al Desenvolupament:

Els Projectes d’Educació al 2012

*Suport en Roba i Agricultura amb Finalitat Social

Suport en Roba

Agricultura amb Finalitat Social

*Altres Accions Desenvolupades

RSE

Activitats de Sensibilització

Humana Day 2012

Altres Iniciatives

La Cooperació Cultural

COM ENS FINANCEM

*La Gestió de les Donacions de Roba Què Fem amb la Roba Botigues *Col·laboradors

*Comptes Clars

QUI SOM

*La Cooperació Internacional *Patronat de la Fundació

*Pertinença a Xarxes

ON SOM

3

4

5

42

43

44

44

46

47

47

49

49

49

51

52

53

53

55

55

56

58

59

59

59

60

Presentació

E l pont que Humana Fundación Pueblo para Pueblo porta consolidant des de fa més de

25 anys des de la nostra societat, al Nord, cap a les comunitats més desfavorides dels països on duem a terme els programes de cooperació té avui un valor encara més rellevant.

Aquest pont té uns sòlids fonaments recolzats en l’activitat de la recollida, classificació i valorització del tèxtil, possible gràcies al suport dels nostres col·laboradors, ajuntaments i entitats privades, dels centenars de milers de donants de roba i calçat usat, dels clients de les nostres botigues, i d’organismes nacionals i internacionals -que col·laboren amb els seus fons en part dels projectes de cooperació que duem a terme-, així com de donants individuals.

Humana i les més de 350 persones que en formem part perseverem en el nostre esforç perquè la confiança dipositada per tots segueixi reflectint-se nítidament en una major i més efectiva capacitat d’actuació als països del Sud; sempre amb la finalitat de millorar les condicions de vida de les desenes de milers de persones involucrades en els projectes.

El complex escenari social i econòmic en el qual vivim no ha impedit que Humana segueixi pas a pas consolidant el seu model, aconseguint dedicar més fons al seu fi social, generant més llocs de treball a Espanya, ampliant la xarxa de botigues, estant presents en un major nombre de municipis a través de la recollida de tèxtil, els programes d’ajuda social o sensibilització. Des de l’inici, al 1987, amb una visió a llarg termini, en la qual la sostenibilitat i perdurabilitat dels projectes i de la mateixa organització aquí, són indispensables.

Això en un marc, el del reciclatge tèxtil, que travessa temps convulsos. Humana segueix defensant el treball ben fet, treballant en l’ordenació i regularització d’un

sector que cada vegada va adquirint més importància i reconeixement. Sempre de la mà d’ajuntaments i empreses, i amb la col·laboració dels ciutadans, ja que sense ells, el cercle virtuós de la roba usada no seria possible.

L’experiència acumulada, el compromís i transparència demostrats i la nostra capacitat de treball contribueixen, a més, al fet que gradualment les relacions amb els nostres col·laboradors siguin més estretes, en trobar altres fórmules de cooperació i enteniment, sempre entorn del reciclatge tèxtil i el desenvolupament sostenible.

La protecció del medi ambient i la cooperació internacional, finalitats sobre les quals va néixer Humana, es completen i complementen amb altres activitats de menor pes específic en el conjunt de l’organització, però també de gran importància: es tracta de les tasques de sensibilització entre la població escolar i altres col·lectius, i els programes d’ajuda social.

Aquesta ordenació del sector a la qual abans em referia està acompanyada d’un procés permanent de millora i professionalització. Els nous escenaris, els nous reptes en tots els fronts, exigeixen noves respostes i noves fórmules d’actuació. Mantenint l’esperit de l’esforç comú, colze a colze, amb una visió global i transversal de la realitat actual.

Persona a persona, família a família, comunitat a comunitat. Amb gestos senzills, com és el de dipositar una bossa de roba usada en un contenidor, contribuïm a mantenir en marxa la suma de recursos tècnics i, sobretot, humans, que és la Fundació, la fi última de la qual és facilitar el progrés de persones amb serioses dificultats.

Moltes gràcies a tots i totes pel vostre suport. 5P

rese

ntac

ió

Elisabeth MolnarDirectora General

Què Fem

L a posada en marxa del servei de recollida de residu tèxtil d’Humana dóna una resposta professional, eficaç i indispensable als reptes mediambientals

als quals ens enfrontem, fomentant la reutilització i el reciclatge tèxtil, fet que contribueix a la protecció del medi ambient en reduir en part el volum de residus generats, donant una segona vida a una roba que d’una altra manera aniria a parar a l’abocador. Amb la reutilització de la roba i el calçat s’aconsegueix, de la mateixa manera, disminuir el consum de recursos naturals com l’aigua o els combustibles fòssils, així com de fertilitzants i pesticides que s’empren en l’obtenció de matèries primeres per a la indústria tèxtil. Amb això, reutilitzant o reciclant el tèxtil es redueixen les emissions de CO2.

Recollida de Tèxtil

L a Fundació compta amb un equip especialitzat de 45 persones i 23 vehicles que cada any recorre 1,9 milions de quilòmetres per recollir la roba i el

calçat usat dipositat en els 5.000 contenidors disponibles a Andalusia, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, la Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Navarra i La Rioja. Els 28 establiments de la xarxa Humana operen també com a punts de recollida de donacions de tèxtil, potenciant així el cercle virtuós de la roba: la seva donació, recollida, classificació, valorització i reutilització o reciclatge amb la finalitat de generar el major volum de recursos destinats als programes de cooperació. La Fundació promou, a més, campanyes puntuals de recollida de tèxtil usat en empreses i entitats públiques, mitjançant la instal·lació temporal d’un contenidor o punt de recollida de roba.

La Fundació compta amb el codi de gestor de residus i el corresponent nombre de transportista T-3366 i el NIMA 0800555742, atorgat per l’Agència Catalana de Residus (ACR), organisme públic que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta qualificació converteix a Humana en l’organització social de referència a Catalunya en aquest camp, en disposar de la

major instal·lació específica de gestió de tèxtil al territori.

Classificació del Tèxtil

Una vegada recollit, el tèxtil té dues destinacions:

Plantes de classificació de L’Ametlla del Vallès (Barcelona), Leganés (Madrid) i Valderrubio (Granada).

Empreses de reciclatge, on s’envia aquell tèxtil que Humana no té capacitat de classificar.

A les plantes, un equip especialitzat format per 100 persones s’encarrega de la classificació manual de la roba, amb la finalitat d’optimitzar el procés de reciclatge i reutilitzar el tèxtil, gràcies a l’ús de mitjans tècnics apropiats, amb l’objectiu d’aconseguir sempre el màxim rendiment. La roba no es renta, per qüestió d’infraestructura i cost. No obstant això, durant el procés de classificació es tenen en compte diversos criteris, entre els quals figura el de la netedat.

Aquesta classificació permet obtenir quatre grups de tèxtil, segons la seva qualitat i estat:

Un 12% de la roba classificada es destina a les botigues second hand d’Humana.

Un 48% s’envia a Àfrica per a vendre’s a preus baixos a comerciants locals per satisfer la demanda d’aquests països, impulsar l’activitat econòmica local gràcies a la creació d’un teixit comercial bàsic, i la generació de recursos pels programes de cooperació. El 32% de la roba usada classificada, principalment llana i cotó, es troba en un estat que no permet la seva reutilització, per la qual cosa es deriva a empreses de reciclatge: les fibres tèxtils que componen aquestes peces permeten, després del corresponent procés, la fabricació d’altres

Protecció i Defensa del Medi Ambient

1

2

7P

rote

cció

i D

efen

sa d

el M

edi A

mbi

ent

a

1

2

productes, com ara mantes, draps per a la indústria d’automoció o aïllants per a la construcció.

El 8% restant es tracta de material que no es pot reutilitzar ni reciclar, per la qual cosa s’envia als següents centres de tractament de residus: Planta de Classificació de Residus Urbans de Pinto-Madrid, Planta de Reciclatge i Compostatge Alhedín-Andalusia i Dipòsits controlats de TMA de Catalunya.

Aquest últim percentatge decreix any rere any (al 2011 es va situar en un 10% i al 2010, en un 15,6%), la qual cosa mostra la gradual optimització dels processos de reciclatge, això permet que a dia d’avui el 92% del material classificat per l’equip d’Humana tingui una segona vida ja sigui mitjançant la seva reutilització o bé el seu reciclatge. Tot el procés es duu a terme buscant sempre els màxims nivells de qualitat i professionalitat, avalats pels certificats ISO 9001 i ISO 14001.

L ’impuls de la formació, l’educació, la capacitació i el progrés de les comunitats involucrades són l’objectiu fonamental dels programes de cooperació d’Humana.

Aquests són els pilars per millorar les condicions de vida de la població i augmentar la seva fortalesa social, econòmica i política, així com la confiança en les seves capacitats. Amb això es produeix un canvi positiu i perdurable en les persones.

Els socis locals a cada país desenvolupen la seva tasca en estreta col · laboració amb la resta de la societat civil i amb els altres actors, de manera que els projectes s’ajusten a les necessitats específiques de cada comunitat. La sostenibilitat d’aquests és fonamental per garantir la perdurabilitat en el temps. Per a això, és indispensable que les pròpies comunitats beneficiàries es invlucren dels programes a llarg termini.

Àmbits d’Actuació

Educació:

Formant els mestres i els protagonistes del futur

L a L’educació és una peça clau en la lluita contra la pobresa i en el desenvolupament de les comunitats i les persones, capaç de transformar les societats

de tot el planeta. La crisi econòmica mundial que vivim ha incrementat la desocupació entre els joves i la marginació dels treballadors poc qualificats, sobretot a les zones menys afavorides. Segons Global Partnership for Education (GPE), 61 milions de nens encara no estaven escolaritzats al 2012, una xifra que s’allunya de la fita d’aconseguir l’educació primària universal pel 2015 tal com estableix el segon dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de l’ONU.

Humana treballa estretament amb els Ministeris d’Educació dels països en els quals desenvolupa els seus projectes, per poder adaptar-los sempre a les diferents realitats. Aquests programes es duen a terme en dos àmbits principals: la formació de professors d’educació primària i la formació professional per a joves. Dins del primer d’ells, Humana People to People compta amb 35 Escoles de Professors del Futur (EPF), situades a Angola, Guinea Bissau, Índia, Moçambic, Malawi, República Democràtica del Congo i Zàmbia. En el cas de la formació professional, es tracta d’onze escoles situades a Angola, Guinea Bissau, Moçambic i Zimbabwe. Segons la UNESCO en el 33% dels països, menys del 75% dels professors ha rebut formació d’acord amb els estàndards nacionals. En aquest context, l’educació de docents cobra especial rellevància. Els programes d’Humana es desenvolupen sempre en una doble vessant: d’una banda, l’adquisició de coneixements teòrics i, per un altre, el desenvolupament de competències pràctiques, ambdues capacitats necessàries per ser un bon docent.

Les EPF formen professors d’educació primària perquè una vegada graduats exerceixin com a tals en àrees rurals que és on hi ha un major dèficit de professors en actiu

La Cooperació Internacional

1.1

b

1

9La

Coo

pera

ció

Inte

rnac

iona

l

tant en nombre com en qualificació-. Aconseguir que tots els membres de la comunitat se sentin part del procés educatiu és també essencial. D’aquí la importància de la interacció entre alumnes, professors, familiars i autoritats locals per afrontar junts els reptes de les seves respectives comunitats. D’aquesta manera, la capacitació dels professors inclou aspectes relacionats amb la igualtat de gènere, l’apoderament de la dona, la salut, la millora de les condicions higiènico-sanitàries o l’emprenedoria.

Una vegada formats, és essencial que els mestres continuïn motivats i se sentin satisfets i realitzats des del punt de vista professional i personal, la qual cosa assegura la seva permanència com a docents i genera un efecte multiplicador en tota la comunitat.

Per a Humana és fonamental que els seus projectes obtinguin resultats perdurables en el temps. Prova d’això és que diverses de les zones en les quals l’organització desenvolupa la seva activitat, un alt percentatge dels professors formats segueix treballant en escoles rurals. També s’ha aconseguit que augmenti el nombre de nens en educació primària i fins i tot el d’aquells que prossegueixen la seva formació a l’escola secundària. La crisi econòmica ha provocat també que els finançadors externs reclamin que els fons s’utilitzin d’una manera encara més eficient. La formació de professors és una de les millors inversions per aconseguir una educació per a tots. Per aquesta raó, Humana treballa al costat de les autoritats de cada país en el monitoratge i avaluació dels processos educatius. La meta és clara: aconseguir una educació de qualitat, universal, que involucri a tots els ciutadans del planeta. Una educació que formi a joves que, posteriorment, puguin desenvolupar les seves capacitats en benefici de la comunitat en la qual habiten i tenir una vida plena.

Agricultura i Desenvolupament Rural:

Donant suport als petits agricultors

El camí cap a una revolució agrícola sostenible ja està en marxa. Amb el suport necessari, els petits agricultors seran els qui la duguin a terme. Mitjançant una

1.2

producció controlada d’aliments i una correcta administració dels recursos es podria acabar amb la pobresa de més de mil milions de persones i alimentar de forma sostenible una població global en augment, segons un recent informe de l’Organització de Nacions Unides (ONU).

Humana porta més de vint anys treballant al costat dels petits agricultors a través dels Farmers’ Clubs. Són agrupacions que promouen l’organització dels petits agricultors entorn a la seva producció; fomenten la introducció de tècniques de cultiu més sostenibles i eficients i l’ús de tecnologies de baix cost així com també aposten per una diversificació dels productes. La seguretat alimentària i l’impuls a les associacions d’agricultors són els pilars dels programes d’agricultura i desenvolupament rural d’Humana.

Segons dades de l’ONU, els petits agricultors gestionen prop de 500 milions de cultius que subministren més d’un 80% dels aliments consumits als països del Sud, especialment al sud-est Asiàtic i a l’Àfrica Subsahariana.

No obstant això, són moltes les amenaces que envolten al desenvolupament rural de les comunitats més desafavorides. La fragmentació de la terra, la reducció de les inversions i la marginació de les petites explotacions agrícoles en les polítiques econòmiques han deixat molts petits agricultors abandonats a la seva sort. També el canvi climàtic i la pressió a la qual les grans empreses sotmeten a les comunitats rurals suposen una amenaça per els qui treballen les terres.

A més, són molts els experts que asseguren que els sòls africans s’estan esgotant. Per temor a les fams, els agricultors es concentren en cultius com l’arròs o el blat de moro, que tendeixen a acabar amb els nutrients del sòl. Aquestes terres exhaustes donen cada vegada pitjors collites, la qual cosa minva l’economia dels camperols.

L’expansió de l’agricultura sostenible, basada en la conservació dels recursos dels quals depenen els petits agricultors per garantir la seguretat alimentària i el desenvolupament rural, pot ser la resposta per reduir la pobresa i protegir el medi ambient.

Conscient d’això, Humana centra els seus esforços en impulsar un desenvolupament rural que garanteixi l’auto-

proveïment, l’aprovisionament de la comunitat i la generació d’excedents per a la seva comercialització. Per aquest motiu el primer pas sigui sempre la formació teòrica i pràctica necessària dels agricultors per promoure l’autogestió del col·lectiu i un major rendiment de les collites.

A més de les tasques purament agrícoles, els clubs també promouen activitats centrades en els recursos hídrics, el sanejament, la nutrició, la salut i l’educació. La major part dels membres dels Farmers’ Club són dones, ja que són elles les que habitualment s’encarreguen d’aquestes tasques en les seves comunitats.

A l’actualitat, hi ha més de 70.000 agricultors procedents de tretze països d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que formen part d’aquests clubs. El programa beneficiarà no només a les seves famílies, sinó també a la resta de la comunitat, ja que es tradueix en una millora de les condicions de vida.

Desenvolupament Comunitari:

Persona a persona, comunitat a comunitat

L a infància és el futur de tots els pobles. Que es respectin els drets dels nens i que aquests creixin i aprenguin amb les màximes garanties

de seguretat i salut és bàsic perquè les comunitats més desfavorides gaudeixin d’un futur millor. Els programes de desenvolupament comunitari d’Humana lluiten per garantir els drets de la infància i tracten d’involucrar a tota la societat per millorar la qualitat de vida a les zones rurals. Des de la introducció d’hàbits saludables a la implantació de tecnologies de baix cost: qualsevol avanç, per petit que sigui, pot contribuir al fet que les condicions de vida de les comunitats en les quals es treballa augmentin notablement.

Sempre alineats amb les estructures governamentals de cada país, els projectes en els quals treballa Humana tenen molt en compte el context sociocultural en el qual s’implementen. Aquesta tasca conjunta es dirigeix en la 11

La C

oope

raci

ó In

tern

acio

nal

1.3

major part de les ocasions en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Treballar colze a colze amb els més pobres. Aquest és el denominador comú de tots els programes de desenvolupament comunitari d’Humana, en els quals la família exerceix un paper fonamental. A través dels 65 projectes distribuïts en 15 països d’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica, Humana treballa per reforçar la cooperació de la comunitat al voltant de la infància. Els ciutadans reben formació i informació sobre sanitat i higiene, generació d’ingressos, educació, desenvolupament de la comunitat o consciència mediambiental.

El treball es desenvolupa mitjançant la formació de comitès, que reuneixen entre 20 i 30 famílies que es coordinen per realitzar les diferents activitats diàries que formen part del projecte. Nens, pares, professors i professionals sanitaris són els principals agents.

Perquè els projectes aconsegueixin els avenços desitjats és necessari molta paciència, lideratge i implicació de la comunitat. Per això és necessaria la introducció gradual de cada mesura per tal que els ciutadans percebin els canvis. Els programes, que estan centrats en deu línies d’actuació, es concreten en mesures com la creació d’hortes familiars –tant per a consum com per a generació d’ingressos-; la construcció de latrines, fonts d’aigua potable o lavabos per a les mans; la concessió de microcrèdits per a emprenedors; la neteja d’abocadors; la implicació dels pares perquè més nens acudeixin a l’escola o la instal·lació de cortines mosquiteres.

Els programes de desenvolupament comunitari són uns dels més estesos d’Humana i els resultats al cap d’un període de quatre anys testifiquen el seu èxit. A Zàmbia, per exemple, en l’àmbit d’acció del projecte, el nombre de famílies vivint sobre el llindar de pobresa s’ha incrementat del 1% al 15,5%; la malnutrició infantil s’ha reduït un 34,7%; la seguretat alimentària ha augmentat un 24,4% i el nombre de cases amb accés a aigua potable ha crescut d’un 34% a un 57%. Encara que la major part dels programes es desenvolupen entre la població rural, el concepte també ha demostrat la seva eficàcia als barris més pobres de les grans ciutats.

Al final, es tracta d’involucrar a tota la comunitat en un projecte comú que, a través de petites accions pràctiques combinades amb la formació necessària, millorin les seves condicions de vida a llarg termini i ajudin a construir un futur millor per a les generacions posteriors.

Energies Renovables i Eficiència Energètica

Electricitat per il·luminar el futur

L a lluita contra la pobresa no hauria d’entendre’s sense la protecció del medi ambient. Per això, aconseguir un desenvolupament sostenible en totes les

comunitats és avui un objectiu fonamental de la cooperació internacional. També per a Humana, els projectes de la qual se centren a millorar la qualitat de vida dels països del Sud al mateix temps que intenten garantir la seva sostenibilitat.

L’accés limitat a l’energia de les comunitats més desfavorides les condemna a un futur sense esperança. La falta de llum elèctrica no és l’única conseqüència. Sense energia, no hi ha inversions i, sense aquestes, no és possible aconseguir el desenvolupament humà, econòmic i social.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, a 2.600 milions de persones els hi manca l’accés a instal·lacions netes per cuinar i a 1.300 milions no tenen electricitat, en la seva majoria habitants de zones rurals. Per contra, els països desenvolupats consumeixen entre el 50% i el 90% dels recursos de la Terra i generen dues terceres parts de les emissions de diòxid de carboni.

Però, segons les previsions del Banc Mundial, l’augment de la demanda energètica global durant els propers 25 anys procedirà dels països en desenvolupament. Per aquest motiu és molt important adaptar un model energètic adequat que no accentuï la pobresa. Les energies renovables, procedents de fonts inesgotables que no contaminen durant la seva producció, són l’opció més eficient a llarg termini i una solució per a les àrees més desfavorides. L’accés a l’energia és fonamental per construir un futur millor. Per a Humana és bàsic impulsar projectes que busquin l’eficiència

1.4

energètica, de manera que s’estableixin les bases per a un millor aprofitament de l’energia i es fomentin les fonts renovables, garantint-ne l’accés. La introducció de l’energia és més efectiva quan es combina amb altres actuacions d’igual rellevància per a les comunitats rurals, és a dir, com una part integrada d’un projecte més global.

Els programes Farmers’ Club i Child Aid mostren com impulsar iniciatives energètiques sumades a la resta d’activitats dirigides als camperols locals. La instal·lació de panells solars, per exemple, facilita a la comunitat l’accés a l’energia, que s’usa per a activitats tan bàsiques com proporcionar llum a les escoles i a centres de salut o recarregar llanternes i telèfons mòbils. Altres iniciatives promogudes en aquesta línia són els centres de producció comunitària amb biofuel o les bombes d’aigua propulsades mitjançant energia solar.

La formació tècnica de la població és indispensable perquè les instal·lacions funcionin i per crear consciència a tota la comunitat sobre la importància a llarg termini de l’energia sostenible. Només d’aquesta forma és possible aportar continuïtat als projectes ja iniciats, de manera que, en el futur, siguin els propis agricultors els qui s’encarreguin de la seva gestió i organització.

D’aquesta manera, Humana també contribueix a la iniciativa ‘Energia Sostenible per a Tots’, impulsada per l’Organització de Nacions Unides (ONU), que pretén involucrar als governs, al sector privat i a la societat civil per aconseguir els següents objectius abans de 2030: garantir l’accés universal als serveis moderns de l’energia, duplicar el ritme de millora en eficiència energètica i duplicar la participació d’energies renovables al ‘mix’ energètic global. Aquesta adaptació costarà, segons estimacions de l’ONU, entre 249 i 1.371 milions de dòlars a l’any.

Una inversió més que necessària, ja que, com afirma Kandeh K. Yumkella, director de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI), “l’energia és essencial per al desenvolupament, i l’energia sostenible és essencial per al desenvolupament sostenible. Per als països en desenvolupament, la 13

La C

oope

raci

ó In

tern

acio

nal

pobresa energètica és un impediment enorme per al progrés econòmic”.

Prevenció de Malalties Contagioses

SIDA, malària i tuberculosi: guerra a l’epidèmia

L a prevenció de malalties contagioses és una prioritat en la cooperació per al desenvolupament. La SIDA, la malària i la tuberculosis són responsables de la

mort de sis milions de persones a l’any i expliquen prop del 80% de la diferència entre l’esperança de vida dels ciutadans de països rics i pobres. Humana desenvolupa programes que se centren fonamentalment en la prevenció i l’accés al tractament d’aquestes i altres malalties contagioses.

La desnutrició, la pobresa i els sistemes de salut deficients són els majors aliats d’aquestes epidèmies. Detenir i començar a reduir-les és un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni establerts per l’ONU. Però per aconseguir aquesta meta serà necessari ampliar substancialment els fons i organitzar millor els sistemes de salut dels països.

“Només el poble pot alliberar-se de l’epidèmia”. Aquest és el lema en el qual es basa el Total Control of the Epidemic (TCE), un dels programes establerts per Humana per lluitar contra la SIDA, la malària i la tuberculosi. TCE busca mobilitzar a la comunitat entorn de la prevenció de la propagació del virus VIH i la malaltia de la SIDA sempre com a part de les polítiques nacionals de lluita contra aquesta malaltia, en col·laboració amb el Govern. A través de responsables de camp, prèviament formats, es realitzen accions porta a porta durant tres anys. A més d’això, el programa impulsa la creació de clubs on dialogar sobre hàbits sexuals i d’higiene, la formació d’educadors en paritat de gènere i l’impuls d’activitats generadores d’ingressos.

La lluita contra la malària i la tuberculosi també és una necessitat i s’afronta establint relacions personals amb els implicats. En el cas de la malària, s’inclou la distribució de cortines mosquiteres i un altre tipus de mesures destinades a eliminar els mosquits que transmeten la malaltia.

TCE és un programa que funciona gairebé íntegrament amb fons externs (USAID, Fons Mundial de lluita contra la SIDA,

la tuberculosi i la malària, i nombroses empreses privades) i des que es va engegar al 1999, més de 15 milions de persones s’han apoderat a les seves comunitats i, només el 2012, el programa va arribar a 1,6 milions de persones.

Humana treballa també a través del programa HOPE, que se centra a recolzar els malalts de SIDA mitjançant l’impuls d’estructures sanitàries locals que promouen el subministrament d’anti-retrovirals i l’adherència als tractaments. HOPE ofereix sobretot suport i pautes per no deixar la medicació i tracta d’apropar a la població els sistemes de salut nacionals, facilitant la seva comprensió i proximitat. Més de 500.000 persones van rebre atenció a través d’aquest programa al 2012.

Encara que les xifres d’afectats continuen sent alarmants, cada vegada hi ha més signes que s’estan produint avenços en la detenció i reducció d’aquestes malalties, segons estimacions del Banc Mundial. Les infeccions per VIH estan disminuint i cada vegada hi ha més persones que tenen accés a tractaments anti-retrovirals; la inversió en el control de la malària ha evitat la mort d’un milió de nens a l’Àfrica subsahariana; i el nombre de casos de tuberculosis al món s’ha reduït gradualment des de 2006.

Per a Humana, la prevenció i el tractament d’aquestes malalties és, juntament amb l’educació i l’alimentació, el pilar bàsic del desenvolupament de les societats i on es concentren els majors esforços i recursos.

Assistència i Emergència

H umana recolza a les víctimes de catàstrofes naturals o situacions adverses provocades per la mà de l’home en aquelles zones on la Fundació o els seus

socis locals compten amb infraestructura i personal.

1.5

1.6

Els Projectes de Cooperació al 2012

A continuació es presenten els projectes desenvolupats per Humana al llarga del 2012 tant ambs fons propis com amb fons procedentes de subvencions i donacions publiques i privades

Duranr el 2012 s’han finançat projectes a 13 països

Angola, Belize, Brasil, Xina, R.D. Congo, Equador, Guinea Bissau, Índia, Laos, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica i Zimbabwe.

15El

s P

roje

ctes

de

Coop

erac

ió a

l 201

2

Contrapart

Projecte

Finançador

Import Finançador Extern al Projecte

Aportació Pròpia

Total Transfèrencia al Projecte

ADPP-Angola HPP-Belize HPP-Brasil

Programa de formació de professors d’educació primària a Huambo

Programa de formació de professors d’educació primària a

Luanda


Malanje

Programa de desenvolupament comunitari “Ajuda

a la Infància” a Toledo i Belize

Nord

Programa de desenvolupament

comunitari “Ajuda a la

Infància” a Itiuba, Cansaçao,

Quijingue i Bahía

25.300,00 € 7.784,00 € 5.838,00 € 39.510,00 € 133.471,00 €

133.471,00 €25.300,00 € 7.784,00 € 5.838,00 € 39.510,00 €

BrasilAngola Belize

Xina

Yunnan Institute of Development

Mobilització de la comunitat per

a la reducció de la pobresa a Shalatuo, província de

Yunnan

Enfortiment de la societat civil

116.769,23 €

80.436,44 € 11.677,00 €

11.677,00 €197.205,67 €

17P

roje

ctes

- A

ngol

a / B

eliz

e /

Bra

sil /

Xin

a

L’aprenentatge de matèries com les matemàtiques és bàsic per als més petits que, en el futur, seran els autèntics motors de comunitats com la de Yunnan, a la Xina

Unió Europea

HPP-Congo

Millora de l’organització i

de les capacitats productives

de 3.000 petits agricultors a Gemena, Equateur

Programa de desenvolupament comunitari “Ajuda

a la Infància” a Equateur i

Kinshasa

Enfortiment de la societat civil

222.476,32 €

66.534,28 € 25.163,00 € 70.060,00 €

289.010,60 € 25.163,00 € 70.060,00 €

R.D. del Congo

Un grup de dones d’Oio, a Guinea Bissau, fabrica cuines millorades fetes de fang cuit, amb l’ús del qual es redueix el consum de fusta i combustibles fòssils i el nombre de persones amb malalties respiratòries

Contrapart

Projecte

Finançador



AECID

Aportació Pròpia

ADPP-Guinea Bissau

Energia renovable per al

desenvolupament local a Bissorã,

Oio

Augment de la capacitat professional i formació

professional en els sectors

d’energia solar, aigua i electricitat

Programa de prevenció de

VIH-SIDA amb SNLS

Programa de formació de professors

de primària a Cacheu

419.012,47 € 133.049,60 €

22.484,00 € 10.955,34 € 7.784,00 €

7.784,00 €

197.430,25 €

616.442,72 € 155.533,60 € 10.955,34 €

Guinea Bissau

19P

roje

ctes

- R

. D. C

ongo

/ G

uine

a B

issa

u

Unió Europea Unió Europea

HPP-EquadorADPP-Guinea-Bissau HPP-Índia

Enfortiment dela societat civil

Programa de desenvolupament

comunitari “Ajuda a la

Infància” a El Triomf i Miracle

Reducció de la inseguretat alimentària i la desnutrició

infantil entre 2.000 famílies rurals de la Regió de

Quinara

Enfortides les capacitats professionals de 30 joves de

l’Escola Artesanal Club dels Lleons

en el cantó El Triomf. Fase III

Programa de formació de professors

d’educació de primària a l’Índia

15.284,00 €

29.807,00 € 50.132,92 €37.969,00 € 625,00 € 38.922,00 €

29.807,00 € 50.132,92 €53.253,00 € 625,00 € 38.922,00 €

Guinea Bissau Equador Índia

AECID

Contrapart

Projecte

Finançador



Aportació Pròpia

Fundación MAPFRE

21P

roje

ctes

- G

uine

a B

issa

u / E

quad

or /

Índi

a

Un futur mestre, alumne de l’EPF de Ferozepur Namak, a l’Índia, practicant amb nois i noies de l’escola primària per a completar la seva capacitació com a docent

ADPP-Moçambic

Laos

HPP-Laos

Programes de desenvolupament comunitari “Ajuda

a la Infància” a Laos


Nametil

Programa de formació de professors d’educació

primària a Gaza


de primària a Inhambane


de primària a Macuse

10.965,00 € 109.631,00 € 47.096,00 € 18.279,00 € 50.459,00 €

10.965,00 € 109.631,00 € 47.096,00 € 18.279,00 € 50.459,00 €

Moçambic

Contrapart

Projecte

Finançador



Aportació Pròpia

Ajuntament de Banyeres de

Mariola

ADPP-Moçambic

Programa de formació de

professors d’educació de primària a Cabo

Delgado


de primària a Nacala

918,00 € 2.337,88 € 500,00 € 2.001,17 € 264.070,00 €

61.845,00 €100.086,00 €

369.913,05 € 61.845,00 €

23P

roje

ctes

- L

aos

/ Moç

ambi

c

Moçambic

Ajuntament d’Utrera

Ajuntament de LarraungoConcello de Lugo

Ajuntament de Meliana AECID

Ajuntament d’Utrera

Les matemàtiques, juntament amb el portuguès, són essencials per als alumnes de primària de Cabo Delgado, ja que en aquesta província els nivells en ambdues matèries són els més baixos de Moçambic

ADPP-Moçambic

Escola de formació professional

de Nhamatanda

Programa de formació

de professors d’educació

de primària a Nhamatanda


de professors d’educació de primària

a Niassa


de professors d’educació de primària

a Tete

Escola de formació

professional de Nacala

20.560,00 €

7.734,00 €11.244,00 € 111.189,00 € 8.435,00 € 39.357,00 €

31.804,00 € 111.189,00 € 8.435,00 € 39.357,00 € 7.734,00 €

25P

roje

ctes

- M

oçam

bic

Moçambic

FundaciónCaja Navarra

Contrapart

Projecte

Finançador


Aportació Pròpia


ADPP-Moçambic

HOPE Maputo

FundaciónTragaluz

Reducció de la mortalitat infantil a través de la millora de les condicions nutricionals i de salut de menors

orfes/as per causa del VIH/SIDA a

Maputo

Augment i millora dels sistemes de producció sostenibles i diversificats

en 1.800 petits agricultors i les seves famílies a Cabo Delgado

Ciutat dels Nens de Maputo

672,14 € 288.852,00 €

8.433,00 € 33.139,00 € 14.055,00 €

8.433,00 € 672,14 € 321.991,00 € 14.055,00 €

Moçambic

AECID

Contrapart

Projecte

Finançador


Aportació Pròpia


27P

roje

ctes

- M

oçam

bic

La gestió de “moto-aixades” als Clubs permet als petits agricultors de Cabo Delgado, a Moçambic, treballar la terra més ràpidament per aconseguir millors collites

ADPP-Moçambic

Escuella secundària

No Caminho dóna Victoria

Col·legi Politècnic

Nacala

Túnels solars per a

processament d’aliments per

a 300 agricultors a Cabo Delgado

15.400,00 €

10.625,00 €133.151,00 € 101.198,00 €

133.151,00 € 101.198,00 € 26.025,00 €

Moçambic

Wisions

Contrapart

Projecte

Finançador


Aportació Pròpia


Programa universitari “One World University”

DAPP-Namíbia

Programa de formació professional de Nakayale

Programa de formació professional

d’Onambelela

Programa de prevenció de

VIH-SIDA (TCE) a Namíbia

14.140,00 € 1.429,00 € 13.463,46 €

13.463,46 €14.140,00 € 1.429,00 €

Moçambic

ADPP-Moçambic

42.186,00 €

42.186,00 €

Namíbia

29P

roje

ctes

- M

oçam

bic

/ Nam

íbia

Diverses dones del Farmers’ Club 4 de Setembro, en Quissanga, a Moçambic, col·loquen fruites i hortalisses als túnels solars per al seu assecat. Amb això facilitaran la seva conservació per a ser venudes o consumides més endavant

Els joves participants en un dels festivals organitzats a Johannesburg amb motiu del projecte Youth in Action es reuneixen al centre de l’escenari en acabar la seva actuació

Contrapart

Projecte

Finançador


Aportació Pròpia


HPP-Sud-àfrica DAPP-Zimbabwe

Desenvolupament Comunitari a través de l’art

i la cultura a Westrand i

Durban

HOPE Nyamapanda

Ponesai Vanhu Junior School

396.778,00 €

26.191,00 € 2.617,00 € 15.602,00 €

422.969,00 € 2.617,00 € 15.602,00 €

HOPE Bindura HOPE HararePonesai

Vanhu Technical College

3.892,00 € 2.335,00 € 47.038,00 €

3.892,00 € 2.335,00 € 47.038,00 €

Sud-àfrica Zimbabwe

31P

roje

ctes

- S

ud-à

fric

a / Z

imba

bwe

Unió Europea

El nou programa de les EPF a Angola i Moçambic inclou, en algunes de les escoles, un viatge amb autobús de quatre mesos per diferents països africans durant el qual els estudiants adquiriran experiències i capacitats vitals de primera mà



Les seves espectaculars platges verges de sorra blanca i aigua cristal·lina i els vestigis colonials que encara es poden admirar a Pemba, la capital, no han

aconseguit evitar que la regió de Cabo Delgado (Moçambic) porti temps lluitant amb l’aïllament i la pobresa extrema. La major part de la població no parla portuguès -l’idioma oficial del país- i les tases d’analfabetisme, mortalitat materna i infantil, desnutrició i pobresa són les més altes del país.

L’Escola de Professors del Futur, impulsada per Humana a Cabo Delgado amb la Col·laboració del Govern de Moçambic des de 1995, pretén brindar un futur més prometedor a la població a través d’un innovador sistema educatiu.

El curs, de tres anys de durada i dirigit a estudiants, nois i noies, que han superat el desè grau i que aspiren a convertir-se en professors, va introduir al 2012 un innovador element que completa el programa de les edicions anteriors: un viatge de quatre mesos que cerca proporcionar als estudiants un major bagatge d’experiències i capacitats vitals, a més de les acadèmiques i pedagògiques, que els permetrà destacar com a professors a la regió.

A més de les matèries teòriques (història moderna, història africana i història de Moçambic, entre d’altres), als estudiants també se’ls introdueix en la gestió de l’escola, de manera que cada vegada més van assumint més responsabilitats, com l’organització de la biblioteca, les tasques de neteja o l’economia del centre.

El moment més àlgid del programa arriba en començar els quatre mesos de viatge. Descobrir com viuen les comunitats del sud de l’Àfrica, relacionar el contingut dels llibres amb la realitat o, simplement, obrir les ments cap a un futur... son els objectius dels més de 10.000 quilòmetres d’exeriències acumulades a través de Malaui, Zàmbia, Botsuana, Sud-àfrica i Zimbabwe.

A la tornada, els estudiants comparteixen les seves vivències amb la població de Cabo Delgado. Com a pràctiques, els futurs professors expliquen als seus veïns tot el coneixement adquirit en aquestes 16 setmanes d’aventura. “La formació de professors no és només una qüestió sobre la qualitat de l’educació; també pretén dirigir l’atenció a la vida de la resta de la comunitat, de manera que es participi activament en el desenvolupament d’aquesta”, assegura un dels membres del centre.

Per això els estudiants reben formació en altres àmbits extra acadèmics: des de campanyes de conscienciació per a combatre la malària i el SIDA a cursos sobre com millorar els hàbits d’higiene. En definitiva, durant tres anys, es tracta de proporcionar als futurs mestres les millors eines per a millorar la qualitat educativa de la regió i, d’aquesta manera, construir un futur més pròsper per a les generacions futures. Al finalitzar el programa, la major part dels estudiants que es gradua (1.015 des que el centre va obrir les seves portes) comença a treballar com a mestres de grau bàsic o mitjà a escoles públiques d’educació primària.

D’aquesta manera, l’Escola de Professors del Futur a Cabo Delgado contribueix a la consecució del número dos dels Objectius de Desenvolupament dle Mil·leni establerts per la ONU: aconseguir l’ensenyança primària universal, que tots els nens i nenes puguin acabar un cicle complet d’educació primària. En la qualitat dels educadors rau la clau per tal que les generacions futures tinguin una vida millor.

Educant els educadors: un futur millor per a Cabo Delgado

Moçambic / EPF, Cabo Delgado

Capital: MaputoMoneda: Metical Població: 23,9 milionsIdioma: Portuguès

33Fo

rmac

ió d

e P

rofe

ssor

s a

Moç

ambi

c

1

Impulsar el desenvolupament agrícola de la regió, introduir l’educació preescolar, millorar les condicions higièniques i els hàbits nutricionals

de la població i facilitar la implicació de les dones en la presa de decisions. Aquests són els objectius del Farmers’ Club o agrupació d’agricultors de Shalatuo, al comtat xinès de Yuanyang, a la província de Yunnan, un programa impulsat des de novembre de 2010 per la Fundación Pueblo para Pueblo en col·laboració amb Humana Xina i amb fons de la Unió Europea.

Tot i les seves espectaculars terrasses d’arrossars i el desplegament de robes de color de la que fan gala les numeroses minories ètniques que habiten la regió, Yuanyang continua essent un destí desconegut pels turistes i fins i tot pels propis xinesos. Situat al sud del país, distant i aïllat, el comtat és un dels més pobres de Xina, amb més de 150 milions de persones vivint amb menys d‘1,25 dòlars al dia, la majoria en zones rurals, segons les últimes dades del Banc Mundial.

Els Farmers’ Club - formats per grups d’entre 30 i 50 persones cada un-, ajuden als agricultors que hi participen a enfortir la seva capacitat de desenvolupament i negociació, a facilitar el seu accés al mercat i a compartir despeses per reduir costos. Els membres dels clubs reben, a més, formació i suport econòmic per a modernitzar les pràctiques agrícoles, millorar el rendiment i la qualitat dels cultius i introduir tècniques sostenibles que redueixin l’impacte de la producció al mediambient.

Els inicis no van ser fàcils. Alguns agricultors es mostraven reticents als canvis que impulsava el programa, com per exemple la mare de Bai. Bai, és una pagesa que va decidir unir-se a l’agrupació i posar en pràctica allò après. La seva mare, davant de la por de perdre la collita per la introducció de les noves pràctiques, va retirar-li la paraula durant un temps, el que va necessitar Bai per demostrar-li que el blat de moro havia crescut més ràpidament que els anys anteriors. Les xifres parlen per sí soles: només al 2011, la producció de blat de moro entre els participants va augmentar 250 kg per acre i, en la d’arròs, l’increment va ser de 200 kg. Experiències com aquesta van animar a la resta de la comunitat a unir-se al club que, a més, també va realitzar cursos sobre salut, higiene i nutrició, i va promoure la construcció de latrines i la integració de les dones a l’economia domèstica.

Ja fa tres anys que s’ha iniciat aquest projecte, i durant aquest temps, més de 12.000 persones s’han beneficiat dels avenços implantats pels 34 Farmers’Club ubicats a les set ciutats adminitratives de la regió. Al llarg d’aquest temps, els agricultors han adoptat tècniques agrícoles més modernes i han cooperat per impulsar el desenvolupament agrícola de Yuanyang entre tots.

En definitiva, aprofitant el potencial agrícola de la regió, el programa ha buscat la implicació de tota la comunitat per a -a través d’accions graduals- introduir noves i més eficients maneres de cultivar. D’aquesta manera, no només s’erradica la fam, sinó que a més, es generen ingressos i es milloren les condicions de vida.

Els agricultors s’uneixen per a una vida millor

Xina / Farmers’ Club, Yunnan

Capital: BeijingMoneda: Yuan Població: 1.344 milionsIdioma: Xinès

2

35Fa

rmer

s’ C

lub

en X

ina

Amb la col·laboració de tots els participants dels 34 Farmers ‘Club mobilitzats s’ha aconseguit aprofitar millor el potencial agrícola de Shalatuo, una regió remota i gairebé oblidada de la Xina rural

La República Democràtica del Congo és la segona nació més rica de la Terra en recursos naturals. Una maldició, no obstant, que els persegueix

històricament. Després de dècades de guerres civils, la vida s’obre pas en un país on prop del 80% de la població és víctima de la pobresa extrema i més del 70% pateix desnutrició.

Per frenar aquesta situació i impulsar el desenvolupament del país, el govern congolès ha apostat per l’educació i, durant els últims dos anys, ha doblat el percentatge del pressupost destinat a aquesta partida, que ha passat d’un 6,5% a un 13,8%.

Humana porta set anys treballant per al desenvolupament comunitari a la República Democràtica del Congo. Al 2010, va posar en marxa el projecte Child Aid a Gemena, capital del districte sud de Ubagi, a la província de Equateur, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent dels voltants de la ciutat.

Encara que va dirigit a tota la comunitat, Child Aid Gemena es centra en 3.000 famílies pobres, 400 persones analfabetes, 400 joves, 800 petites explotacions agrícoles i 8 escoles d’educació primària. A través de reunions setmanals, s’organitza a cada grup en funció de les seves necessitats. D’aquesta manera, les famílies reben formació en sanitat i higiene; les persones analfabetes aprenen l’ensenyança bàsica i els professors de les escoles d’educació primària reben formació addicional per a millorar les seves destreses docents; els joves s’organtizen en comitès de protecció del mediambient i

Treballant junts per al desenvolupament ruralt

R.D. del Congo / Ajuda a la Infància GemenaCapital: KinshasaMoneda: Franc CongolèsPoblació: 74,6 milionsIdioma: Francès

3

els agricultors s’agrupen per compartir experiències i coneixements alhora que se’ls informa sobre com millorar el rendiment i la qualitat dels cultius.

“Des del principi, la comunitat de Gemena va confiar molt en el projecte. Pel contacte que vam tenir amb les autoritats locals, ens va donar la sensació que tenien grans expectatives. L’acollida fou molt favorable i això va facilitar la implementació”, explica Benjamin Butu, líder del projecte.

El treball en comú i l’ús de tecnologia senzilla i de baix cost ha permès aconseguir l’objectiu marcat: millorar notablement la qualitat de vida de la comunitat de Gemena. El projecte ha impulsat, per exemple, la construcció de latrines i lavabos per a 1.915 families, la posada en marxa de cinc centres d’alfabetització, l’equipament de 8 escoles d’educació primària amb taules i cadires i la creació de 16 agrupacions d’agricultors. També ha reforçat la implicació de les autoritats locals, a través de la formació de comitès. D’aquesta manera, a més de compartir coneixements tècnics i cooperar amb la implementació del projecte, Humana assegura la seva continuïtat i sostenibilitat.

Benjamin es mostra molt satisfet pel que han aconseguit: “La comunitat se n’ha adonat de la importància de mantenir uns bons hàbits d’higiene, sobretot en veure com disminuïen les malalties. També s’ha reduït la malnutrició, amb la millora de les tècniques agrícoles i ramaderes que, a més, els hi ha permès obtenir excedents i guanyar uns diners. Cal afegir que han millorat els índexs d’alfabetització. La comunitat ha estat conscient dels canvis que ells mateixos han protagonitzat”.

37Aj

uda

a la

Infà

ncia

en

R.D

. del

Con

go

Un instructor del projecte de desenvolupament agrícola de Gemena, a la RD del Congo, explica com preparar el terreny abans de la collita, amb la finalitat d’obtenir-ne millors cultius

La instal·lació de panells solars a les aules de l’Escola Vocacional d’Oio, a Guinea Bissau, permet tenir llum després del capvespre i, per tant, prosseguir amb les classes i l’estudi

Per a moltes dones d’Oio, una de les regions més pobres de Guinea-Bissau, el dia no acaba quan el sol es pon. Gràcies als nous sistemes d’il·luminació

amb què compten les escoles locals, ara poden assistir a cursos d’alfabetització a les tardes. El mateix succeeix a les mesquites i als centres de salut, que també disposen de llum elèctrica. Un avenç que suposa una gran millora en la qualitat de vida de la comunitat.

Guinea Bissau es troba entre els països més desafavorits del món -ocupa el lloc 176 de 187 en l’Informe Sobre Desenvolupament Humà al 2012 de la ONU- i el 60% dels ciutadans viu amb menys de dos dòlars al dia. Encara que el sector agrícola dóna feina al 85% de la mà d’obra, les àrees rurals continuen essent les més oblidades: el 94,3% de la població no té accés a l’electricitat.

Gràcies al Farmers’ Club, un projecte impulsat per la Fundación Pueblo para Pueblo i que és implementat per ADPP-Guinea Bissau, la comunitat d’Oio compta amb fonts d’energia sostenible que proveeixen d’electricitat diferents organismes de la regió. El projecte, iniciat al novembre de 2011 i que estarà vigent fins a finals d’octubre de 2015, inclou la instal·lació de 24 sistemes de bombeig d’aigua mitjançant energia solar -tant tancs d’aigua per a consum humà com elements de reg per a camps de cultiu-, i 51 sistemes solars a institucions socials.

El nombre de panells solars varia en funció de l’ús que es doni a l’edifici on s’instal·len. D’aquesta manera, per exemple, les escoles compten amb un panell i cinc

bombetes, suficients per a il·luminar l’aula durant quatre hores a les tardes i nits. Els centres comunitaris, per la seva banda, necessiten tres panells solars, ja que està previst adquirir una televisió al voltant de la qual es pugui reunir la població. Les instal·lacions de subministrament d’aigua a través de bombeig elèctric són les que requereixen una major inversió en sistemes fotovoltaics, amb cinc panells solars en total.

L’acció va néixer amb l’objectiu d’introduir i establir fonts d’energia sostenibles i econòmiques a la comunitat d’Oio, per tal que millorin les seves condicions de vida i la seva economia local. Sempre però, amb la intenció que sigui la pròpia comunitat la que, en un futur, es faci càrrec del manteniment i la gestió d’aquestes infraestructures. A més, amb aquest tipus d’intervencions, Humana pretén combatre el canvi climàtic i contribuir a la protecció dels recursos naturals, un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni establerts per la ONU per aquest 2015.

Aquest projecte s’inclou dins del programa Farmers’ Club. Els Farmers’ Club són agrupacions d’agricultors que promouen l’intercanvi d’informació i experiència, fomenten la introducció de noves tècniques de cultiu i l’ús de tecnologies de baix cost i aposten per una diversificació dels productes. L’objectiu és aprofitar l’enorme potencial agrícola de la regió per sortir de la pobresa. Per exemple, en el cas del Farmers’ Club d’Oio, això s’aconsegueix a través d’iniciatives energètiques que es sumen a la resta d’activitats ja establertes prèviament al programa.

El resultat és que, no només les famílies dels agricultors implicats en el projecte s’han beneficiat de les noves instal·lacions, sinó tota la comunitat.

Energia per a millorar la vida

Guinea Bissau / Energy Facilities, Oio

Capital: BissauMoneda: Franco CFAPoblació: 1,5 milionsIdioma: Portuguès

39En

ergy

Fac

ilitie

s en

Gui

nea

Bis

sau

4

La cultura desenvolupa un paper fonamental en el desenvolupament econòmic i social dels pobles. Segons la UNESCO, aquelles iniciatives que valoren el

context cultural de les comunitats on s’implementen tenen més possibilitats de generar beneficis més equitatius a la societat.

El programa Youth in Action d’Humana, posat en marxa en vint suburbis sudafricans des de 2010, impulsa les manifestacions culturals dels joves com a palanca pel progrés. A través del teatre, la música, la poesia, l’escultura, la dansa o la pintura, els més de 2.000 joves d’entre 15 i 35 anys que participen en el projecte contribueixen al desenvolupament socio-econòmic de les seves comunitats.

Segons l’African Economic Outlook, la taxa d’atur juvenil a Sud-àfrica és del 49%, davant del 19% general. El programa Youth in Action s’enfronta a aquesta realitat a través de la cultura com a plataforma per a crear ocupació, donar veu als joves i influir en els patrons socials obsolets. En paraules de Roeland van de Geer, responsable de la delegació sudafricana de la Unió Europea, confinançadora del projecte, “aquest programa permet als joves desenvolupar les seves capacitats artístiques, fet que contribueix a la creació de treball jove pel futur”.

El programa ha rebut una excel·lent resposta per part dels districtes on s’ha dut a terme. “Del que es tractava era de millorar les capacitats artístiques dels joves i aportar-los experiència vital de manera que contribueixin al desenvolupament de les seves comunitats a través de les diferents disciplines”, explica Sizwe Mbele, responsable

d’un dels centres.

En l’àmbit d’aquest projecte, Sudàfrica va ser el passat mes de juliol l’amfitriona d’un seminari on va debatre’s el paper de la cultura en les polítiques de desenvolupament. Els experts van assegurar que aquest camp cada cop cobra més importància en la lluita contra la pobresa, la creació de treball i la integració social.

Alfons Martinell, responsable de la càtedra UNESCO de la Universitat de Girona, entitat col·laboradora del Youth in Action, va assenyalar que “cada vegada hi ha més acords entre l’àmbit de la cultura i el de la cooperació, especialment en el context africà. Això evidencia la creixent importància de la cultura com a motor del desenvolupament”.

Per la seva banda, Lucina Jiménez, presidenta de l’Observatori de Comunicació, Cultura i Art, va afegir que “hi ha una necessitat urgent d’introduir habilitats interculturals en la formació de professors, treballadors públics, policia, polítics... La diversitat cultural és també part de la riquesa i els recursos de la gent jove. Necessitem crear alternatives en la formació per a la gestió cultural, les polítiques públiques, la captació de fons, economia social de la cultura i el disseny de projectes culturals”.

Paral·lelament al seminari, es va organitzar un festival en el que els més de 2.000 joves participants al Youth in Action van mostrar les seves qualitats artístiques a través de diferents disciplines. Al voltant d’un miler d’espectadors al dia van poder gaudir del seu talent i energia. L’ambaixador d’Espanya a Sudàfrica, Juan Ignacio Sell, que també va acudir a l’esdeveniment, va destacar la tasca dels joves i es va mostrar molt confiat en què “les noves capacitats i coneixements adquirits tinguin un impacte molt positiu en el futur de les comunitats”.

L’art i la cultura han demostrat ser una potent eina per a impulsar el desenvolupament de les comunitats implicades en el programa, en el qual s’hi han involucrat més de 58.000 persones. Al mateix temps, s’ha facilitat el diàleg entre els líders del projecte, les administracions locals i els representants de diferents institucions artístiques, cosa que ha permès dur a terme avenços en àmbits com el de l’educació, la sanitat o el respecte pel mediambient.

La cultura i l’art, motor de desenvolupamentt

Sud-àfrica / Humana Youth in ActionCapital: PretoriaMoneda: RandPoblació: 52,9 milionsIdioma: Afrikáans, Inglés, Ndebelee, Sesotho, Sesetho Sa Leboa, Setsuana, Suazi, Tsonga,Venda, Xhosa y Zulu

5

41H

uman

a Yo

uth

in A

ctio

n en

Sud

-àfr

ica

Els joves involucrats en aquest projecte d’art i cultura a Sud-àfrica han demostrat una gran sensibilitat en expressar el seu talent artístic

Els nens i nenes del CEIP Rellinars mostren les titelles fabricades amb tèxtils reciclats al taller de sensibilització organitzat durant la visita a la planta de classificació d’Humana a l’Ametlla del Vallès

L a tasca de la Fundació facilita la construcció d’una societat compromesa amb el desenvolupament sostenible, amb uns valors sòlids, i amb la plena

confiança en la nostra capacitat per treballar per a un món amb menys desequilibris.

El Programa d’Educació al Desenvolupament de la Fundació és un complement clau de l’activitat de cooperació al desenvolupament i de recollida de roba i reciclatge tèxtil, ja que comparteix un pilar fonamental: la preservació del medi ambient. L’activitat de sensibilització és, a més, idònia per tal d’establir un potent nexe entre el reciclatge i la reutilització, al Nord, i els programes de cooperació, al Sud, per contribuir en l’eradicació de la pobresa.

Humana aborda aquesta tasca partint de la seva capacitat i experiència i del propòsit d’arribar al major nombre possible de persones, basant-se en el contacte directe amb nens, nenes, els seus familiars i professors i professores, al costat d’altres col·lectius socials. Treballant en els àmbits formal i no formal del procés educatiu, Humana es dirigeix a tots intentant que uns i altres comparteixin activitats, coneixements i vivències amb la finalitat de refermar els seus valors pel que fa al respecte pel medi ambient, el consum responsable i la necessitat de reduir la bretxa Nord-Sud.

Els Projectes d’Educació al 2012

Canvi Climàtic, Reciclatge, el progrés a través del coneixement sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni o la bretxa Nord-

Sud són els temes principals dels Programes d’Educació al Desenvolupament d’Humana, dirigits bàsicament a la població escolar, a les seves famílies i a d’altres col·lectius. Part dels fons generats amb la gestió del tèxtil són utilitzats en la sensibilització de la població a través de:

Educació per al Desenvolupament:c

43Ed

ucac

ió p

er a

l Des

envo

lupa

men

t

1

Programa “Titelles del Mil·leni”: l’acció, denominada “Augment del coneixement i participació de la població escolar sobre els ODM a través de titelles amb materials reciclats”, cofinançada per AECID i culminada al juliol de 2012, va implicar la població escolar de 35 centres escolars de 20 municipis de les províncies de Madrid i Toledo. En total van participar-hi 2.100 nens i nenes d’entre 8 i 12 anys.

Programa “Tú haces el Mundo”: inclou trobades i tallers per a nens i nenes de 7 a 12 anys, els seus familiars i professors i associacions de diversos tipus. En el cas dels centres escolars, al 2012 es van dur a terme 59 activitats en les que hi van participar 1.543 nens i nenes. A més, van organitzar-se 11 trobades amb associacions de dones, que van comptar amb la presència de 200 persones.

Programa “Titelles per al Desenvolupament” a col·legis i centres comercials: dirigit a nens i nenes de 7 a 12 anys i els seus familiars, amb l’objectiu de fomentar la creativitat mitjançant l’elaboració de titelles amb material reciclat. Amb aquesta activitat, tots aprenen a reflexionar sobre les petites accions que el ciutadans podem realitzar per a contribuir al desenvolupament sotenible i al progrés de les comunitats. Durant l’estiu, els tallers s’organtizen en el marc dels campaments urbans. Al 2012 van promoure’s 67 activitats en campaments d’aquest tipus, amb la participació de 1.387 nens i nenes, així com de 144 monitors. Paral·lelament van desenvolupar-se 28 tallers dins del que s’anomenen esdeveniments públics, oberts a tots els ciutadans, amb la participació activa de 820 nois i noies i els seus familiars. Pel que fa als tallers en centres comercials, se’n van realitzar 12, van comptar amb 230 participants.

Programa d’Exposicions Itinerants sobre el mediambient, cooperació i educació pel desenvolupament, dirigides a tots els públics, al voltant de temes com la seguretat alimentària o el paper de la dona en el desenvolupament del Planeta. L’any passat es van dur a terme exposicions d’aquest tipus al Centre Comercial la Vital de Gandia (Alacant),

al Centre Comercial Los Prados de Oviedo, a la Casa Municipal de la Cultura de Torrejón de Ardoz (Madrid) o a Alcorcón, amb motiu del Dia de l’Aigua.

Programa “Sí, la cooperació funciona”: de l’11 al 17 de març va tenir lloc un viatge a Guinea-Bissau promogut per Humana on van participar-hi representants de les corporacions municipals d’Alboraya (València), Amposta, Calafell, Cerdanyola del Vallès, Mollerussa i Sant Cugat del Vallès (Catalunya) i Santa Pola (Alacant). L’objectiu d’aquest viatge va ser mostrar als regidors i tècnics els projectes de cooperació que la Fundació i el seu soci local, ADPP-Guinea Bissau, estan duent a terme al país. Els projectes són possibles gràcies a la participació ciutadana a través dels donatius de roba i calçat que es realitzen a Espanya.

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana es van promoure, de manera puntual, diferents accions relacionades amb el programa d’educació per al desenvolupament, amb els mateixos objectius. Al maig, Humana va organitzar diverses trobades a tres centres escolars de la localitat d’Arahal (Sevilla), centrats en aspectes com el reciclatge tèxtil i el consum responsable, amb la participació de més de 550 nens i nenes de tercer d’infantil. Ja al 2013, s’ha continuat amb la celebració d’esdeveniments d’aquest tipus a Andalusia, alhora que s’iniciaven a Galícia, sempre amb la finalitat de complementar l’activitat de recollida del tèxtil amb les tasques de sensibilització.

Suport Vestimentari

C onscient de la complexa situació que travessa la societat espanyola, com a conseqüència de l’actual crisi econòmica, Humana ha potenciat durant el

2012 el seu Programa d’Ajuda Social, revertint a Espanya part dels recursos que genera amb la gestió de la roba en aquells col·lectius amb més dificultats.Una peça fonamental en aquest àmbit és el Programa de

d Suport Vestimentari i Agricultura amb Finalitat Social

1

45Ed

ucac

ió p

er a

l Des

envo

lupa

men

t / S

upor

t Ves

timen

tari

Els Bons d’Ajuda, gestionats a través dels nostres col·laboradors, beneficien centenars de ciutadans que poden adquirir peces a la nostra xarxa de botigues d’una manera gratuïta

Bons d’Ajuda, del que anualment se’n beneficien milers de ciutadans. Aquest Programa permet que la gent pugui adquirir peces a la nostra xarxa de botigues de manera gratuïta. La Fundació entrega aquests Bons als col·laboradors que ho sol·liciten i aquests canalitzen l’ajuda a les families amb necessitats de vestimenta bàsica. De fet, són els propis col·laboradors els responsables de la distribució dels bons entre aquelles persones que els hagin sol·licitat. Els bons són nominatius i, per tant, intransferibles.

Al 2012 van entregar-se un total de 1.000 Bons d’Ajuda, valorats en 30.000 euros, en 42 municipis. Entre 2005 i 2012, el volum de bons d’aquest tipus ascendeix a 2.700.

Humana, a més, col·labora amb diferents organitzacions d’àmbit local que treballen juntament amb col·lectius desafavorits. Un exemple en aquest sentit és el conveni subscrit amb la Institución Benéfico Social Padre Rubinos, de A Coruña, per l’impuls de programes d’ajuda social i, en especial, per la compra d’aliments per a l’Albergue de Transeúntes que gestiona.

Agricultura amb Finalitat Social

A Catalunya, la Fundació desenvolupa un Programa d’Agricultura Social amb la finalitat de promoure aquest tipus d’agricultura oferint suport tècnic

i econòmic a diverses entitats catalanes considerades d’interès social. Humana parteix de l’experiència acumulada en els projectes d’agricultura i seguretat alimentària que desenvolupa als països del Sud per impulsar a Catalunya models agrícoles sostenibles entre organitzacions que, a més, desenvolupen una tasca social ja sigui perquè estan especialitzades en la producció ecològica o bé per què treballen en l’àmbit de l’exclusió.

Les entitats seleccionades en la convocatòria 2012 van ser les següents, de les 22 presentades:

Associació Sant Tomàs-PARMO: seleccionada pel seu projecte d’agricultura ecològica a la Plana de Vic amb la finalitat de generar cinc llocs de treball per a persones amb discapacitat a través d’un pla d’ocupació.

2

Treballar en equip i compartir experiències ajuda a que els participants en el Programa d’Agricultura Social s’involucrin plenament, afavorint amb això la seva reintegració en la societat

Amunt.Ebre Empresa d’Inserció: projecte de transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics vinculats a la inserció de persones en risc d’exclusió social.

Punt Eco Agroambiental: projecte d’hortoteràpia amb persones en risc d’exclusió social a la ciutat de Lleida.

Ja al 2013 s’han seleccionat 8 nous projectes més (més informació a www.humana.cat).

RSE

H umana considera que la col·laboració en el marc dels programes de RSE és essencial alhora de treballar pel progrés de les comunitats més

desafavorides. Treballant juntament amb diversos col·laboradors que desenvolupen un paper rellevant en la protecció del mediambient i el desenvolupament mundial, Humana s’esforça constantment en forjar noves aliances per afavorir l’erradicació de la pobresa.

En aquest marc, la col·laboració entre la Fundació i l’àmbit empresarial adquireix diferents dimensions:

El finançament directe de projectes: dos exemples en aquest sentit són els projectes de formació professional per a joves de El Triunfo (Ecuador) - que reben el recolzament de la Fundación Mapfre- i de suport a orfes per causa del VIH/SIDA que la Fundació Tragaluz ha recolzat a Beluluane, Moçambic.

Donació d’estocs, a través del Programa Destocka, que pretén fomentar la cooperació al desenvolupament entre empreses de tèxtil, calçat, fabricants de moda a l’engròs, intermediaris, 47

Agri

cult

ura

Sòci

al /

RSE

e Altres Accions Desenvolupades

1

Fernando Garrido , director general de l’Institut d’Acció Social de la Fundació Mapfre, cofinançador del programa de formació de joves a El Triunfo, Equador, recull un dels guardons lliurats durant l’Humana Day amb motiu dels III Premis Humana de Reciclatge Tèxtil

col·laboradors, amics i membres de l’equip, que van assistir a l’entrega dels III Premis Humana de Reciclatge Tèxtil de Catalunya.

El dia 17 va celebrar-se a la planta de classificació de Valderrubio, Granada, un acte similar, amb la participació d’un centenar de convidats. Finalment, el dia 27 va

organitzar-se l’Open Day de Leganés, que va incloure l’entrega dels Premis de Reciclatge Tèxtil de Madrid i Zona Centre, on van assistir-hi 240 persones. Els Open Day van incloure una exposició formada per elements dels projectes de cooperació, com pous amb bombes de corda, cuines millorades, o els test de VIH/SIDA. El programa de l’Humana Day va completar-se amb activitats a les botigues per tal d’involucrar els clients.

L’Humana Day és un esdeveniment internacional de caràcter anual on hi participen diferents organitzacions de la Federació Humana People to People a Europa per donar a conèixer la tasca que es du a terme amb els diferents programes de desenvolupament implementats.Al 2013, el tema elegit per l’Humana Day és el Canvi Climàtic, amb el lema “Our Climate, Our Challenge”.

Altres Iniciatives

D urant el 2012 la presència d’Humana a fires, esdeveniments i trobades de diferents tipus s’ha multiplicat. D’aquesta manera intentem

apropar-nos encara més als ciutadans, parant especial atenció als nostres col·laboradors, als donants de tèxtil i als clients de les nostres botigues, per tal d’establir un 49

Activ

itats

de

Sens

ibili

tzac

ió

botigues o boutiques o grans superfícies oferint-los la possibilitat de gestionar els stocks de roba i calçat que els sobrin. Un exemple en aquest sentit és Zapatillas Wax i la seva donació de calçat destinat a Moçambic. Aquest tipus de donatius no es limiten al sector tèxtil, ja que d’altres empreses com High Tech Hotels, també van contribuir a la tasca d’Humana, en aquest cas mitjançant el donatiu de la llenceria (llençols i cortines, principalment) de diversos dels seus hotels. Posada en marxa de campanyes permanents de recollida de roba: el reciclatge tèxtil és un valor afegit que les empreses ofereixen, tant pels seus treballadors com pels seus clients. Diferents cadenes de distribució com Carrefour, Eroski, Caprabo, Condis, AhorraMas, Hiber o MasyMas, s’han unit a la xarxa de reciclatge i cooperació mitjançant la instal·lació de contenidors.

Desenvolupament de campanyes puntuals de recollida de roba. Aquest tipus d’accions es basen en campanyes amb recompensa que Humana ha desenvolupat i desenvolupa juntament amb marques com Trucco, Triumph, Belcor, Tiendas Otzi, Qüest Urban Stores o Zapatos Marlo’s. La Fundació promou també campanyes puntuals de recollida entre els treballadors d’aquelles empreses que veuen el reciclatge tèxtil com una peça complementària a la seva tasca de RSE. Un exemple és Amadeus IT Group i l’acció desenvolupada a la seva seu a Madrid.

Activitats de Sensibilització

Humana Day 2012

L a dona al centre del desenvolupament va ser el tema elegit per l’Humana Day 2012, un esdeveniment que l’any passat va adquirir una gran magnitud, en

coincidir amb la celebració del XXV aniversari de l’inici de l’activitat d’Humana a Espanya. El 13 de setembre va tenir lloc a la seu de L’Ametlla del Vallès, Barcelona, el primer dels Open Day, amb la participació de 260 persones, entre

2

2.1

2.2

Els convidats a l’Humana Day 2012 van tenir l’oportunitat de conèixer el procés de gestió del tèxtil durant la visita a les plantes de classificació de la Fundació

diàleg directe amb ells.

A l’abril, a la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable Biocultura de Barcelona, Humana va donar a conèixer el seu programa d’agricultura social.

A principis de juny, l’equip d’Educació pel Desenvolupament de la Fundació va participar activament en els actes promoguts per l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón (Madrid) en motiu del Dia del Nen, amb la col·laboració de més de 30 associacions i entitats diferents. En total, més de 5.000 persones, entre nens i nenes i els seus familiars van acudir a l’esdeveniment. També al juny, la Fundació va presentar el programa d’agricultura social a la Fira de la Cultura Ecològica EcoSI de Girona. El 24 d’octubre, el Castellana Sports Club juntament amb la col·laboració de la Fundació, va promoure la denominada “Jornada de l’Esport i la Solidaritat”, que combinava l’activitat esportiva i el reciclatge tèxtil.

La Cooperació Cultural

Un dels elements clau de l’estratègia d’Humana és el suport a diverses manifestacions artístiques i culturals; és un complement a la

tasca de sensibilització que es porta a terme mitjançant el programa d’educació al desenvolupament. El treball realitzat juntament amb productores de cinema, teatre i televisió permet, d’una banda, afavorir el suport a la seva tasca cultural i, de l’altre, difondre entre els ciutadans la importància de la reutilització, del reciclatge i del consum responsable; tots ells, elements fonamentals en el context actual en el qual vivim.

És per això que, al llarg del 2012, Humana ha deixat roba a la companyia de teatre il Trancce di las Besthias, per al seu muntatge “Víctimes de l’Altar”, a la productora Cornelius Film, en el rodatge del llargmetratge “Frontera, i a la productora Nadie como tú per a uns dels videoclips del cantant Leiva. La Fundació, a més, ha proporcionat vestuari per a Estefanía Nussio, presentadora de l’espai Guadalajara al Día, de Guadalajara TV i ha col·laborat en altres projectes audiovisuals. 51

Coop

erac

ió C

ultu

ral

2.3

Un equip especialitzat de 45 persones i 23 vehicles recorren cada any 1,9 milions de quilòmetres per recollir el tèxtil usat dipositat als 5.000 contenidors disponibles

Como ens Financem

Distribució del tèxtil classificat al 2012

Roba, sabates i accessoris qualitat botiga: 12%

Roba i sabates per a reciclar: 32%

Llana: 6%Cotó blanc: 1%Drap: 13%Drap net: 8%Altres: 4%

Roba i sabates qualitat Àfrica 48%

Material no útil enviat als Centres de Tractament de Residus: 8%

L a gestió del tèxtil usat permet l’obtenció dels recursos necessaris per al finançament i la implementació dels projectes de cooperació als països del Sud.

Què fem amb la Roba

L a roba i el calçat que milers de ciutadans han donat i dipositat als 5.000 contenidors i les 28 botigues d’Humana s’envien a les plantes de classificació i a altres empreses de reciclatge per a la seva posterior distribució, tenint en compte les característiques de cada peça. Al gràfic “Què fem amb la roba” de la pàgina 54 expliquem el procés

amb tot detall.

La Gestió de les Donacions de Roba

Roba Recollida al 2012

f

Roba classificada: 11.833.527 kgs 65,2% Roba venuda sense classificar: 6.348.473 kgs 34,8%

Roba Total Recollida: 18.182.000 kgs

53La

Ges

tió d

e le

s D

onac

ions

de

Rob

a

1

Botigues

L a Fundació compta amb més de 25 anys d’experiència en la selecció de roba second, una trajectòria que permet conèixer les tendències del sector i les

necessitats dels clients interessats en les peces de segona mà. Gràcies a aquest bagatge podem establir un eficient procés de subministrament de vestits de qualitat a uns preus ajustats. A més, Humana ofereix un valor afegit molt important, que rau en el fet de combinar moda amb conceptes com el de la sostenibilitat, la protecció del mediambient i la cooperació al desenvolupament. És el que s’anomena moda sostenible i solidària.

A dia d’avui la Fundació compta amb 28 botigues second hand a Madrid (12), Barcelona i la seva àrea metropolitana (12), Sevilla (2) i Granada (2). Al 2012, un total de 787.159 clients van passar pels establiments d’Humana. Aquesta xifra suposa un gran increment respecte el 2011 (620.000), tot i que la despesa mitjana per client ha descendit de manera considerable. És per això que la corba d’evolució de la xarxa de botigues es manté estable. També s’ha de tenir en compte que, durant el 2012, s’han obert sis nous establiments, tres d’ells situats a Barcelona (Creu Coberta, 110; Asturias, 41 i Hospital, 91), i els altres tres a Madrid (Alcalá, 171; Atocha, 33 i Antonio López, 61). Ja situats al 2013, s’han inaugurat dos nous locals a la capital madrilenya (Raimundo Fernández Villaverde, 12 i Luchana,5). A més,

la botiga de Travessera de Gràcia, de Barcelona, s’ha traslladat del número 85 al 80, amb la finalitat de comptar amb un local més modern.

En línies generals, els establiments d’Humana van dirigits a tres tipus de clients. El primer i principal és aquell que busca roba de certa qualitat a preus baixos, és a dir, persones amb un poder adquisitiu mitjà amb gust per les peces de roba de qualitat. Segon, aquell que vol col·laborar amb els projectes de cooperació al desenvolupament de la Fundació. I, tercer, aquell que cerca roba especial i única, estil vintage.

Col·laboradorsg

E l suport de les administracions públiques, empreses i institucions privades, així com dels donants individuals a través de la cessió

d’espais per a la ubicació de contenidors, els donatius de recursos materials o el finançament de projectes i activitats concretes de la Fundació permeten que la tasca d’Humana sigui possible. La col·laboració de més de 800 ajuntaments i 500 empreses proporcionen a la Fundació l’impuls i la pluralitat necessàries per afavorir la seva sostenibilitat i permanència en el temps.

55B

otig

ues

/ Col

·labo

rado

rs

2

Comptes Clars

Despeses

Ingressos

57Co

mpt

es C

lars

Subvencions Públiques

Projectes de Cooperació al Desenvolupament

Subvencions de donants públics espanyols i internacionals

Fons utilitzats al sud per projectes dins de totes les línies d’actuació. FONS EXTERNS

879.167€

1.898.681€

28.030€

1.907.698€

7.128€

52.562€

1.018.606€

15.696.601€

7.905.128€

79.037€

376.385€

79.793€

240.814€

16.987.311€

5.790.459€

18.972.776€

Subvencions d’Empreses i Fundacions

Projectes d’Educació per al Desenvolupament a Espanya

Subvencions d’empreses i fundacions espanyoles i internacionals

Fons utilitzats al sud per projectes dins de totes les línies d’actuació. FONS PROPIS

Socis i Donants

Protecció del Medi Ambient

Administració i Gestió

Donacions de socis i donants individuals

Fons utilitzats per a projectes a Espanya d’educació per al desenvolupament sobre medi ambient, reciclatge i desenvolupament

Venda de Roba

Ajuda a la Vestimenta a Espanyai Agricultura amb Finalitat Social

Comunicació i Màrqueting

Ingressos procedents de la venda de roba a Espanya i l’estranger

Despeses derivades d’accions encaminades a la recollida i classificació de la roba

Altres Ingressos

Gestió per a Venda de Roba a Espanya

Altres (Impostos i Excedent)

Altres ingressos diversos

Import en Bons d’ajuda cedits gratuïtament a institucions socials i corporacions locals

Despeses derivades d’accions encaminades a la venda de la roba

Total

Total

Ingressos Despeses

Subvencions Públiques i Privades 5,5%

Venda de Roba 92,5%

Altres 2.0%

Protecciódel Medi Ambient 41,7%Venda de Roba 30,5% Projectes de Cooperació al Desenvolupament 20,0%Projectes de Educació per al Desenvolupament 0,3%Ajuda a la Vestimentai Agricultura Social 0,4%Altres 7,1%

Durant 2012, Humana ha ingressat un total de 16.987.311 €, la qual cosa suposa un augment del 9,8% respecte a l’exercici anterior.D’altra banda, Humana ha gastat 18.972.776 €, un 22,6% més que l’exercici precedent, a causa de l’augment dels recursos destinats a Projectes de Cooperació al Desenvolupament procedents de fons externs rebuts de donants públics en exercicis anteriors.Els comptes anuals de la Fundació en 2012 han estat auditades per Moore Stephens Addveris Auditors i Consultors S.L.P.

Qui Som

Qui Som President: Steen Conradsen (Dinamarca, 1955), professor especialitzat en l’educació de joves amb dificultats d’adaptació al sistema escolar. Expert en la gestió de centres d’acollida.

Vicepresident: Joan Martí del Castillo (Barcelona, 1946), alpinista.

Tesorera: Helle Nielsen (Dinamarca, 1958), àmplia experiència com a professora per a alumnes amb necessitats especials. Especialitzada en retail a diversos països europeus.

Vocal: Damiana Conde Cabezas (Alicante, 1965), experta en intervencions comunitàries i prevenció de la SIDA a Amèrica Llatina i Àfrica.

Vocal: Mario Cabral (Guinea Bissau, 1940), ex-ministre d’Agricultura de Guinea Bissau, ex-embaixador de Guinea Bissau al Senegal.

H umana Fundación Pueblo para Pueblo forma part de The Federation for Associations connected to the International Humana People to People

movement. Aquesta Federació està formada per un grup de 35 organitzacions membres que duen a terme més de 470 projectes en els quals estan involucrats 13 milions de persones de 43 països d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. Més informació a www.humana.org.

La Fundació és membre de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides, una iniciativa internacional que té com a objectiu aconseguir un compromís voluntari de les entitats en responsabilitat social, per mitjà de la implantació de Deu Principis basats en els drets humans, laborals, mediambientals i de lluita contra la corrupció. Més informació a www.pactomundial.org. Humana és també membre de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a la qual pertanyen més de 500 entitats, i del Gremi de Recuperació de Catalunya. 59

Qui

Som

H umana Fundación Pueblo para Pueblo és una organització no governamental per al desenvolupament que des de 1987 duu a terme

programes de cooperació a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia gràcies als recursos que obté amb la gestió de roba i calçat usat. Promoure el desenvolupament de les comunitats involucrades en aquests programes impulsant al mateix temps la protecció del medi ambient és, per tant, la missió fonamental de la nostra entitat.

Les donacions de tèxtil que els ciutadans efectuen en els contenidors que la Fundació té distribuïts per tota Espanya i la posterior gestió i valorització d’aquest tèxtil permeten aconseguir els fons necessaris per desenvolupar els programes de cooperació als països del Sud. Faciliten, d’igual manera, la posada en marxa a Espanya de projectes d’ajuda i agricultura social i educació per al desenvolupament a més de garantir la sostenibilitat i la viabilitat de l’organització. Tots aquests programes són una realitat gràcies, igualment, al suport de finançadors externs, com la Comissió Europea o l’Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID).

HUMANA Som:

26 anys treballant a Catalunya350 treballadors45 projectes de cooperació al desenvolupament5.000 contenidors28 botigues

l patronat de la Fundació està format a 31 de desembre de 2012 per les següents persones:

La Cooperació Internacional al desenvolupament i la protecció del medi ambient a través del Reciclatge Tèxtil

Patronat de la Fundació

Pertinença a Xarxes

i

j

k

La xarxa de botigues second hand d’Humana ofereix roba de qualitat a preus baixos i promou la moda sostenible i solidària

On Som

Seu Central / Delegacions

61O

n So

m

Botigues

Seu Central

Pol. Ind. L’Ametlla Park c/ Aiguafreda 1208480 L’Ametlla del Vallès(Barcelona)Tel. (+34) 93 840 21 82Fax (+34) 93 840 28 19

Delegacions

AndalusiaPol. Ind. Arco, Parcela 118250 Valderrubio (Granada)Tel. (+34) 958 45 49 12Fax (+34) 958 45 49 13

Pol. Industrial Fridex Calle Fridex, 1041500 Alcalá de Guadaira(Sevilla)Tel. (+34) 954 772 506

AstúriesPol. Ind. Asipoc/A, Parcela 1 Nave C33428 Llanera (Astúries)Tel. (+34) 985 26 75 99Fax (+34) 985 26 39 25

CatalunyaPol. Ind. L’Ametlla Park c/ Aiguafreda 1208480 L’Ametlla del Vallès(Barcelona)Tel. (+34) 93 840 21 82Fax (+34) 93 840 28 19

AragóC/ Vicente Pinies, 3422580 Benabarre (Huesca)Tel. 902 170 273

Castella-La ManxaC/ Pedro José Navarro, 6, 1º C19200 Azuqueca de Henares (Guadalajara)Tel. (+34) 949 26 28 59

Comunitat ValencianaPol. Ind. Mas del Jutge C/ dels Rajolers, 19 46909 Torrent (Valencia) Tel. (+34) 96 134 16 05Fax (+34) 96 134 16 05

GalíciaLugar de Gándara, s/n15881 Sergude-Boqueixón (A Coruña)Tel. (+34) 981 51 18 52Fax (+34) 981 51 15 82

MadridPol. Ind. Polvoranca C/ Camino de Polvoranca 3 28914 Leganés (Madrid)Tel. (+34) 91 642 31 89Fax (+34) 91 694 22 59

C/ de Alcalá, 17128009 MadridTel. (+34) 91 432 07 34

NavarraPol. Ind. NoainEsquiroz C/T 3031110 Galar (Navarra)Tel. (+34) 948 316 357Fax: (+34) 948 199 718

BarcelonaAv. Paral·lel, 85

c/ Viladomat, 51c/ Roger de Llúria, 9

c/ Astùries, 41c/ Provença, 500c/ Provença, 167

Travessera de Gràcia, 80Av. Meridiana, 314

c/ Creu Coberta, 110Ronda Universitat, 19

c/ de L’Hospital, 91c/ Santa Eulàlia, 116

(L’Hospitalet de Llobregat)

Madridc/ Raimundo Fdez Villaverde, 12

c/ Atocha, 68c/ Atocha, 33

Avda Monte Igueldo, 3c/ López de Hoyos, 145

Paseo de las Delicias, 55c/ Nuestra Señora del Carmen, 7

c/ Alcalá, 171c / Alcalá, 312

c/ Ríos Rosas, 31c/ Marcelo Usera, 70

c/ Luchana, 5

SevillaAv. Menéndez y Pelayo, 52

c/ Feria, 145

GranadaAv. de la Constitución, 20

Camino de Ronda, 154

Tel. 93 840 21 82www.humana.cat

www.humana.catIm

près

en

Pap

er R

ecic

lat

Humana memòria 2012

Documents

Transcript of Humana memòria 2012