Membres del grup de treball - CTESCctesc.gencat.cat/doc/doc_23437202_1.pdf · Les noves...

LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS

2

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

© Generalitat de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Diputació, 284 08009 Barcelona Tel. 93 270 17 80 Adreces a Internet: www.ctesc.cat www.larevistactesc.cat www.observatori-ctesc.cat A/e: ctesc@gencat.

cat ISBN: Barcelona, Disseny gràfic:

Impresió:

D.L.:

http://www.larevistactesc.cat/�

http://www.observatori-ctesc.cat/�

mailto:ctesc@gencat.�


3

Ponent

Salvador Guillermo

Director

Joan Antoni Santana

Autors

Pere Castell

Lluís Ferrer

Joan Antoni Santana

Membres del grup de treball:

Moisés Bonal, José Manuel Fandiño, Salvador Guillermo,

Amadeo Ibarz i Alfons Labrador

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Barcelona, 2011


4

1. Introducció .................................................................................................................................................. 5

2. Resum executiu .......................................................................................................................................... 6

Canvi estructural. Indústria versus serveis ------------------------------------------------------------------------------ 6

3. Canvi estructural. La indústria enfront els serveis ................................................................................... 15

3.1. La desindustrialització de les economies occidentals--------------------------------------------------- 15

3.2. Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat - 19

3.3. Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005 --- 25

4. El paper de la indústria a l’economia catalana ......................................................................................... 54

4.1. El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC ------------------------------------- 54

4.2. Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors ----- 59

4.3. Exportacions i importacions segons branques d’activitat --------------------------------------------- 68

4.4. El sector industrial i l’ocupació a Catalunya ---------------------------------------------------------------- 84

4.5. El sector industrial i l’R+D a Catalunya ----------------------------------------------------------------------- 89

5. Conjuntura: l’impacte de la crisi ............................................................................................................... 97

6. Altres qüestions rellevants ..................................................................................................................... 108

7. La indústria en l’actualitat. Algunes consideracions finals ..................................................................... 120

8. Recomanacions ...................................................................................................................................... 128

9. Bibliografia .............................................................................................................................................. 131

10. Annex de la secció 2.3.3 .................................................................................................................... 135

11. Annex metodològic ............................................................................................................................ 151

11.1. Principals diferències metodològiques entre la TIOC de 1987 i les posteriors ----------------- 151

11.2. Definicions de les variables i dels indicadors principals ---------------------------------------------- 152

11.3. Breu explicació i interpretació dels càlculs efectuats en alguns gràfics o taules ------------- 156

11.4. L’evolució dels preus. Com incideix en les variacions dels coeficients i en l’anàlisi de les TIOC 160

11.5. Les branques d’activitat de l’estudi quan s’analitza l’R+D -------------------------------------------- 165

11.6. Actualització de l’estudi fins al 2008-2010 ------------------------------------------------------------------ 167


5

1. Introducció

L’anàlisi que presentem és una aproximació als canvis estructurals que s’han produït a l’economia catalana les darreres dècades. Per fer-ho hem emprat les Taules Input Output de Catalunya (TIOC) de l’any 1987, del 2001 i del 2005. Amb les dades de les TIOC, i emprant models d’impacte, s’ha analitzat l’evolució de les in-terrelacions entre la indústria i la resta de sectors, i les implicacions d’aquests canvis en termes de creixe-ment de la producció, del VAB, de la productivitat, de l’ocupació, de les exportacions i importacions així com també de la recerca i el desenvolupament (R+D).

El capítol 2 de l’estudi presenta el canvi estructural de la indústria enfront els serveis. En aquest capítol es parla del fenomen de la desindustrialització de les economies occidentals, de les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context de globalització, i de les interrelacions de la indústria cata-lana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005.

En el capítol 3 s’analitza el paper de la indústria a l’economia catalana. S’estudia el pes de la indústria a Ca-talunya i es fa una anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors. Es dediquen uns apartats particulars a les exportacions i les importacions, a l’ocupació i a l’R+D per branques d’activitat.

Segueix el capítol 4 en què es presenta una anàlisi de conjuntura on s’estudia l’impacte de la crisi i l’evolució de la indústria fins els últims dies.

A continuació, el capítol cinc presenta un breu recull d’estudis sobre la indústria en què es presenten les se-ves conclusions i en alguns casos es comparen els seus resultats amb els de l’estudi que es presenta.

En el capítol 6 s’ha dut a terme una classificació dels 23 sectors en què s’ha desagregat l’activitat econòmi-ca atenent els resultats que presenten en una selecció de 14 indicadors. Aquest capítol també realitza una nova aproximació per mesurar el perímetre de la indústria sumant a l’activitat pròpiament industrial la que hi està directament relacionada.

L’informe segueix amb un apartat de recomanacions elaborat pels agents socials representats en el Consell.

Els darrers apartats de l’estudi són la bibliografia i un annex estadístic de la secció 2.3.3.

Les qüestions metodològiques s’han tractat de forma separada en un annex metodològic per la seva relativa complexitat i per alleugerir la lectura de l’estudi. Es troben al final d’aquest document.


6

2. Resum executiu

Canvi estructural. La indústria enfront els serveis

La terciarització de les economies occidentals

Aquestes darreres dècades s’ha produït una caiguda progressiva del pes del sector industrial en el VAB d’una gran majoria de les economies occidentals, que podríem considerar més madures. Aquests darrers anys, el canvi de conjuntura ha accelerat aquest procés, i ha fet que fins i tot economies com ara l’alemanya, que havien mantingut la indústria en un bon nivell, també hagin vist caure el pes del sector en el conjunt del seu VAB.

No obstant això, tot i que aquest procés és generalitzat a les economies més madures, a Catalunya aquesta caiguda del pes estructural de la industria ha estat més intens. A més, aquest procés ha estat acompanyat, en el cas de Catalunya, per un pobre registre en termes de creixement de la productivitat aparent del conjunt de l’economia.

Des de la perspectiva teòrica, des dels anys setanta del segle passat, s’han desenvolupat explicacions que combinen una i altra evidència a partir de les forces de creixement endogen. L’augment del pes dels serveis i el declivi del de la indústria es troben en la base, segons aquestes teories, de la manca de creixement de la productivitat de l’economia. Aquesta seqüència ens porta doncs a pautes de creixement cada cop menys dinàmiques i a evolucions de la productivitat cada cop menys intenses. Aquesta situació, que va exposar Baumol, explica doncs, a partir del canvi estructural, el creixement cada cop menys intens de la productivitat dels països més desenvolupats.

No obstant això, aquests darrers anys, la incorporació de noves tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC), juntament amb les transformacions profundes de l’economia global han portat a desenvolupar de manera també important algunes activitats terciàries on els creixements, tant en termes de VAB com en termes de productivitat han estat també molt importants.

Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat

Al principi del segle XXI, ens trobem doncs amb algunes branques industrials que encara mantenen unes cotes de productivitat altes, però també amb alguns serveis que han sabut incorporar valor afegit i han aug-mentat notòriament la seva productivitat aparent del treball.

La incorporació de les TIC ha endegat un progressiu abaratiment dels costos de transacció que ens ha por-tat a fomentar cada cop més els intercanvis i l’especialització productiva en un context global. Aquesta nova situació, cada cop més globalitzada, ha dut les empreses, en molts casos industrials, a emprendre estratè-gies d’externalització de processos o de cerca de major valor afegit. Aquestes noves estratègies han desdi-buixat una mica més les fronteres entre les activitats industrials i les terciàries, cada cop més interconnecta-des i més dependents les unes de les altres.

Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005

Si s’analitzen les implicacions que ha tingut a Catalunya tot aquest procés en les relacions estructurals que ha mantingut el sector industrial aquests darrers vint-i-cinc anys, observem que els consums intermedis de procedència interior per unitat produïda han anat disminuint des del 1987 fins al 2001. De l’any 2001 fins al 2005, aquest procés de caiguda s’ha frenat i fins i tot s’ha recuperat mínimament el pes dels consums inter-medis interiors sobre el valor del producte final. Aquest canvi en els requeriments intermedis d’origen interior ha minorat també els arrossegaments del sector industrial sobre el conjunt de l’economia, que tot i que en-cara són força alts, han disminuït des del 1987 fins al 2001.


7

Aquest procés de caiguda del pes dels consums interiors s’ha vist acompanyat, durant el període 1987-2001, per un increment dels consums intermedis procedents tant de la resta d’Espanya com sobretot de l’estranger. A partir del 2001, tot i que s’atura la caiguda del pes dels consums intermedis interiors, es pro-dueix una caiguda dels de procedència de la resta d’Espanya, i un augment dels estrangers. Els consums intermedis totals del sector industrial han augmentat ininterrompudament des del 1987 fins al 2005.

Si s’analitza el mateix procés descomptant-hi els efectes de la variació de preus relatius, observem que en-tre 1987 i 2001 es manté, i fins i tot s’accentua, la disminució de consums interiors, mentre que continuen augmentant amb força els consums estrangers per unitat produïda. Per al període 2001 i 2005, es verifica també la disminució de consums de la resta d’Espanya i l’augment dels de l’estranger.

D’aquesta manera, a partir de les dades observades, podria ser cert el fet que l’efecte combinat de l’offshoring i l’outsourcing1

1. S’aprecien augments força generalitzats en els consums intermedis de productes del propi sector en el període 1987-2005 (Energia i refinament de petroli, Alimentació, Fusta i suro, Cautxú i plàstic, Mi-nerals no metàl·lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics, Material de trans-port, Construcció, Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses). A la indústria estan protagonitzats per la producció estrangera (Energia, Metal·lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Material de trans-port) mentre que en els serveis, aquests augments estan protagonitzats per la producció interior (Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses). Semblaria que

ens ha portat vers una caiguda dels consums intermedis interiors i un augment dels consums intermedis estrangers en el sector industrial, que tot i que es frena a partir del 2001, tampoc no s’atura. El pes dels consums procedents de la resta d’Espanya varien poc en el conjunt del període. No obstant això el resultat total ha estat un augment clar de la dependència dels consums intermedis importats. Aquest comportament pot haver estat el resultat de processos d’outsourcing, i offshoring derivats de la nova situació global, en els quals la progressió sobretot d’aquests darrers, unida a la deslocalització d’activitats in-termèdies ha originat la situació actual.

En aquest sentit, tot i que les xifres no neguen que s’hagi pogut produir un procés d’externalització intens (outsourcing), i que una part d’aquestes noves activitats s’hagi traduït en un augment dels consums inter-medis que fa el sector industrial en altres sectors de l’economia catalana (com és el cas dels serveis), el cert és que la deslocalització d’activitats a l’estranger, i l’externalització de parts dels processos productius a fora de Catalunya s’ha intensificat molt i ha més que compensat l’efecte inicial al qual ens referíem.

De fet, si s’analitza l’evolució dels consums intermedis interiors procedents de les diverses activitats terciàri-es entre 1987 i 2005 s’observa primer que augmenten sobretot els consums intermedis per unitat produïda procedents del sectors Serveis a les empreses i Transports i comunicacions. A més, aquest augment dels consums intermedis, especialment en el cas dels serveis a les empreses, es produeix de manera molt trans-versal a totes les activitats, i no només a la indústria, on també augmenten. Tot i això, la variació dels con-sums de serveis a les empreses que fa el sector industrial representen més del 20% de l’increment dels consums intermedis totals de serveis a les empreses del conjunt de l’economia.

En el període entre 2001 i 2005 es manté l’augment dels consums de serveis a les empreses per unitat pro-duïda en força activitats, mentre que no passa el mateix amb els de Transports i comunicacions, que baixen a diverses branques i especialment al mateix sector. No obstant això, si descomptem l’efecte dels preus en aquest període, s’observa que l’augment dels consums intermedis de serveis a les empreses té un compo-nent nominal molt important en molts d’aquests casos. Per tant, tot i que es pot dir que les dades concorden amb una externalització cada cop més gran vers aquests sectors per part de la majoria de les activitats en el període 1987-2001 (també a la indústria), aquest procés es reverteix entre el 2001 i el 2005 en el cas del sector dels transports i comunicacions, atès que cauen els consums intermedis en molts sectors (no pas a la indústria), i en el cas dels serveis a les empreses, tot i que aquest procés no es reverteix de manera tan ge-neralitzada, si que sembla no obstant que es frena.

Quan fem l’anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte segons branques d’activitat, els principals canvis que s’observen són aquests:

1 En aquest treball hem utilitzat el concepte d’offshoring per descriure aquells processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolupar una part de l’activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l’interior del país a l’estranger. De la mateixa manera, hem utilitzat el concepte d’outsourcing per referir-nos només als processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolu-par una part de l’activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l’interior del país a una altra empresa també de l’economia catalana.


8

tant l’offshoring com la deslocalització afecten la indústria, mentre que l’outsourcing afecta més els serveis.

En el període 2001-2005 s’observen molts sectors, bàsicament industrials, en què canvia aquesta tendència a incrementar els consums del propi sector (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró, Productes químics i Equips elèctrics i electrònics). La producció autòctona amb destí al propi sector segueix disminuint, de forma no tan generalitzada com per al conjunt del període però que afecta ara algun servei (Paper i cartró, i Transport i telecomunicacions), i s’hi sumen les disminucions de consums intermedis intrasectorials procedents de la resta d’Espanya, que afecten bàsicament la in-dústria (Metal·lúrgia i Fusta i suro) i d’algunes produccions de l’estranger (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró i Equips elèctrics i electrònics).

2. En el període 1987-2005 s’observa com augmenta de forma generalitzada (amb excepció de la Construcció) la compra de Serveis a les empreses sobre la producció de cada sector (Alimentació, Paper i cartró, Productes químics, Comerç, Hoteleria, Intermediació financera, Serveis a les empre-ses i R+D i educació). Aquest augment de consums intermedis està protagonitzat per la producció interior (Comerç i Serveis a les empreses) i, en menor intensitat, per la producció de la resta d’Espanya i l’estranger.

En el període 2001-2005 segueixen augmentant els consums intermedis de Serveis a les empreses de forma gairebé generalitzada a tots els sectors, especialment al Comerç (se suma l’Energia i el re-finament de petroli a l’excepció anterior de la Construcció). El protagonisme en aquest període re-cau quasi exclusivament en la producció interior (Productes químics). No obstant això, no manifes-ten un aportació positiva tan clara a preus constants. Fins i tot apareixen aportacions negatives des-tacables de consums intermedis de Serveis a les empreses en el sector de la Intermediació finance-ra un cop deflactades les variables.

També destaquem els canvis següents per la seva elevada intensitat:

a. Augmenta el consum intermedi de productes d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas, que bàsicament són d’origen estranger, entre 1987 i 2005. Entre els anys 2001 i 2005 aquest consum retrocedeix.

b. Disminueix el consum intermedi de productes de l’Alimentació a l’Hoteleria, que bàsicament són d’origen interior, entre els anys 1987 i 2005. Aquest fet es pot haver produït en bona mesura per l’evolució relativa dels preus.

c. Disminueix el consum intermedi de producte agrícoles a l’Alimentació, que bàsicament són d’origen interior, entre 1987 i 2005. Aquest fet també es pot haver produït en bona mesura per l’evolució rela-tiva dels preus.

d. El Comerç disminueix la seva presència en els consums intermedis per unitat de producte dels sec-tors especialment en els casos de l’Agricultura, la Metal·lúrgia, l’Alimentació i el Material de trans-port, fet que resulta destacable si es deflacten els preus.

e. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes de l’Alimentació a l’agricultura.

f. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes químics al sector del cautxú i plàs-tics, que bàsicament són d’origen interior.

g. Entre 2001 i 2005 disminueix el consum intermedi de productes de la Metal·lúrgia en el sector del Material de transport.

El paper de la indústria a l’economia catalana

El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC

Totes aquestes transformacions han tingut un impacte en l’estructura econòmica catalana. La Indústria ha passat de generar directament el 43,1% del VAB l’any 1987 a generar-ne el 22,8% l’any 2005. En el mateix


9

període ha passat d’ocupar el 33,5% de les persones treballadores a ocupar-ne el 22,2%. Tal i com s’observa, la indústria ha corregit més el seu pes estructural en termes de VAB que no pas d’ocupació. Això ha fet que, tot i que tots els quatre grans sectors han augmentat la seva productivitat, els progressos de la indústria hagin estat més moderats. No obstant això, l’any 2005 la indústria es trobava encara, per poca di-ferència, per davant del sector serveis en termes de productivitat aparent, i només havia estat superada per la construcció, un sector aquest darrer molt influït per l’alça descontrolada dels preus durant aquest darrer període, una alça que es troba encara en vies de correcció.

Aquesta pèrdua però d’avantatge de la Indústria en termes de productivitat aparent del treball és conse-qüència també en bona part del comportament diferencial dels preus a un i altre sector, atès que en termes reals el creixement de la productivitat aparent hauria estat menys lesiu respecte a la indústria.

No obstant això, tot i que la indústria ha perdut presència relativa directa a Catalunya durant tot aquest perí-ode, aquesta pèrdua, tot i reproduir-se en termes de capacitat d’arrossegament de la demanda del sector sobre el conjunt de l’economia, no sembla haver estat tan intensa. D’altra banda, si es considera només la demanda estrangera, s’observa que la capacitat d’arrossegament de les exportacions de productes del sec-tor a l’estranger és encara l’any 2005 més alta a la indústria que a qualsevol altre sector, tot i la forta capaci-tat d’arrossegament que exerceixen actualment algunes exportacions de serveis.

En aquest sentit, tot i que la capacitat d’arrossegament sobre la productivitat aparent del conjunt de l’economia que té un increment de les exportacions industrials ha disminuït, des de l’any 1987 (en què indu-ïa un increment del 0,11% per un increment del 10% de les exportacions industrials), fins a l’any 2005 (0,02%), les exportacions industrials encara mostren un impacte positiu sobre la productivitat mitjana.

No obstant això, resulta un fet constatable que el saldo exterior de l’economia catalana ha empitjorat des de l’any 2001 a l’any 2005, ja sigui amb la resta d’Espanya o amb l’estranger. Tot i això, aquesta realitat es combina amb una millora de la quota de mercat de la producció catalana en el mercat domèstic. Aquests re-sultats indicarien que la millora en termes de productivitat de les produccions exportadores que es reflectei-xen en l’anàlisi d’impactes, no és suficient per millorar els resultats del comerç exterior de l’economia catala-na en el període 2001-2005. Aquesta idea queda reforçada pel fet que el ritme de creixement de les expor-tacions tant a la resta d’Espanya com a l’estranger és inferior al ritme de creixement del comerç global du-rant aquest període.

Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors

La producció

Si analitzem el pes de cada sector en la producció total i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de producció es constata un elevat protagonisme dels sectors terciaris en les varia-bles analitzades. En particular, destaquen els sectors de l’Hoteleria, la Intermediació financera i els Serveis a les empreses per tenir resultats per sobre de la mediana en els tres indicadors analitzats per a l’any 2005. També destaca el sector de Recerca, desenvolupament i educació per tenir resultats per sobre de la media-na en l’evolució de les tres variables analitzades entre 1987 i 2005.

Els sectors industrials només destaquen en el valor per a l’any 2005 dels arrossegaments cap enrere sobre la producció (Energia i refinament de petroli, Cautxú i plàstics, Minerals no metàl·lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua) i en la millora de la variació entre 1987 i 2005 dels arrossegaments cap endavant de cada sector sobre la producció total (Alimentació, Tèxtil, Quími-ca, Cautxú i plàstics, Altres manufactures i Electricitat, gas i aigua).

El valor afegit

Si analitzem el valor afegit unitari i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de valor afegit, els sectors terciaris tornen a ser els protagonistes destacats en totes les variables analitza-des. En particular, hi ha quatre sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades: Hoteleria, Serveis a les empreses, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials i personals.


10

El protagonisme dels sectors industrials és baix en termes de valor afegit. El nombre més elevat de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana en alguna de les variables analitzades és de quatre i es dóna en la variació 1987-2005 del valor afegit unitari: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró i Maquinària i equips mecànics.

L’ocupació

Si analitzem l’ocupació unitària i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes d’ocupació, els sectors industrials prenen ara més protagonisme, especialment en els resultats correspo-nents a la variació 1987-2005 de les variables analitzades. El sector que més destaca és el de Maquinària i equips mecànics perquè presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades.

Concretament, destaquen per tenir resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a l’any 2005 els següents sectors: Agricultura, Metal·lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Maquinària, Altres manufactu-res, Construcció, Comerç, Hoteleria, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials. Els sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a la variació 1987-2005 són: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró, Química, Cautxú i plàstic, Minerals no metàl·lics, Maquinà-ria, Electricitat, aigua i gas, Intermediació financera i Serveis a les empreses.

La productivitat aparent del treball

Si analitzem el valor absolut de la productivitat, els arrossegaments cap enrere de cada sector en termes de productivitat i l’impacte sobre la productivitat de variacions en la demanda final i en les exportacions a la res-ta d’Espanya i a l’estranger de cada sector, els sectors industrials són protagonistes en totes les variables analitzades a excepció de la variació 1987-2005 de l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la de-manda final de cada sector. S’ha de destacar que el nombre de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana més nombrós es dóna en les variables d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions.

Destaquen sobretot els sectors industrials de Material de transport, l’Electricitat, aigua i gas, els Minerals no metàl·lics, els Equips elèctrics i electrònics, l’Energia i el refinament de petroli i els Productes químics. Tot i això, cal destacar especialment el sector de Material de transport atès que presenta bons resultats en totes les variables analitzades. D’altra banda, també trobem dos sectors de serveis que tenen aquesta mateixa característica (Transport i telecomunicacions i el de Serveis a les empreses).

Exportacions i importacions segons branques d’activitat

Per construcció de les taules input output les exportacions i les importacions per branques d’activitat no in-clouen les activitats de turisme perquè es consideren operacions de consum. En termes nets, el saldo per turisme passa de representar el 3,1% del PIB l’any 2001 a representar el 3,0% l’any 2005.

L’anàlisi de la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger i de la propensió a exportar dóna un clar protagonisme als sectors industrials, sobretot en la variable de propensió. Els sectors de serveis són majoria respecte dels sectors industrials tan sols en la variable d’evolució 1987-2005 de la distribució del valor de les exportacions a l’estranger, en què destaquen els Serveis a les empreses, el Transport i les telecomunicacions i el Comerç, cada cop amb més presència internacional.

L’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial a causa d’un augment de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger dóna millors resultats en els sectors industrials. En ambdós casos, els sectors in-dustrials protagonistes són la Metal·lúrgia, l’Alimentació, el Tèxtil, els Productes químics, els Equips elèctrics i electrònics, i el Material de transport. En el cas d’un augment de les exportacions a la resta d’Espanya també destaca el sector del Paper i cartró i en el cas d’un augment de les exportacions a l’estranger destaca el sector de la Maquinària i equips mecànics. També s’ha de dir que el sector de Serveis a les empreses presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades d’impacte sobre el saldo co-mercial quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

El sector industrial i l’ocupació a Catalunya


11

Tal com s’ha dit amb anterioritat, la indústria en conjunt no destaca per la seva capacitat d’arrossegament en termes d’ocupació. A més, des del 1987 fins al 2005 ha disminuït el pes estructural de l’ocupació indus-trial.

Aquesta caiguda del pes estructural de la indústria s’ha produït per una combinació de canvis estructurals en la demanda i en les interrelacions entre sectors units a canvis en la intensitat d’ús del treball. No obstant això, hi ha alguns sectors on el comportament no ha estat tan negatiu:

1. Els sectors que han disminuït menys la seva intensitat d’ús del treball han estat els de l’Alimentació, el del Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, i el Químic.

2. Entre els sectors que menys els han afectat els canvis en la demanda hi trobem el de Material de transport, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures, i Maquinària i equips mecànics.

3. Pel que fa als canvis en les relacions intersectorials destaquen els sectors del Cautxú, Materials de transport i Altres manufactures, que han vist com aquests canvis els possibilitaven augmentar el seu pes estructural.

No obstant això, tot i la davallada en termes de capacitat d’arrossegament de l’ocupació de la indústria en conjunt, és cert que les activitats industrials són aquelles que més responen en termes d’ocupació quan la demanda ve de les exportacions.

La capacitat d’arrossegament de la indústria en concentra sobretot en la categoria de qualificats manuals. No obstant això, la translació dels increments de les exportacions en termes d’ocupació que es deriven de l‘activitat industrial són molt més altes que les dels altres grans sectors en totes les categories de qualifica-ció del treball, tret de la de qualificats no manuals. Aquesta capacitat d’arrossegament de les exportacions industrials és especialment alta en els qualificats manuals. Aquesta darrera característica de la indústria és especialment rellevant per dues qüestions: per una banda pel fet que és capaç d’arrossegar la demanda d’aquelles categories que més s’han vist afectades pel declivi de la construcció, i de l’altra perquè ho vincula sobretot a la demanda exterior, que en aquests moments de recuperació s’ha mostrat, per ara, més dinàmi-ca que no pas la domèstica.

El sector industrial i l’R+D a Catalunya

La despesa en recerca i desenvolupament (R+D) és una despesa clau per a la competitivitat de les empre-ses a mig i llarg termini. De tots els grans sectors de l’economia, el sector industrial és el que més despesa en R+D genera (67,4% del total l’any 2005). A més, l’activitat industrial és també la que fa l’esforç més alt de despesa en R+D per unitat produïda.

Aquesta forta vinculació de l’activitat industrial amb l’R+D es tradueix en el fet que la indústria esdevé el sec-tor amb major capacitat d’arrossegament de la despesa en R+D del conjunt de l’economia. A més, des del 2001 fins al 2005 la indústria ha millorat tant la seva capacitat d’arrossegament com la seva intensitat d’ R+D per unitat produïda. Aquesta millora s’ha produït en totes les branques industrials tret de les de Material de transport, i d’Electricitat aigua i gas.

Si analitzem la naturalesa d’aquests canvis estructurals veiem que, per al conjunt de l’economia, els canvis estructurals en la demanda han fet augmentar l’R+D, els canvis en la intensitat de despesa en R+D també l’han fet augmentar, i que en canvi l’evolució de les relacions intersectorials pràcticament no afecten l’R+D, per bé que l’efecte total derivat d’aquests canvis en les relacions intersectorials podrien tenir estretes interre-lacions amb l’evolució de la intensitat en R+D.

L’any 2005, les activitats industrials amb una major incidència en termes de despesa en R+D, intensitat en despesa d’R+D, i capacitat d’arrossegament de l’R+D eren les d’Equips elèctrics i electrònica, l’Alimentació, el Tèxtil, la Química, Maquinària i equips mecànics, i Material de transport. Des del 2001 fins al 2005, les que han mantingut un millor comportament han estat les del Tèxtil, Química, Metal·lúrgia i Altres manufactu-res. El sector terciari anomenat Resta de serveis, que aplega els serveis a les empreses, els financers, la pròpia R+D, l’educació, les AAPP i altres serveis socials també ha mostrat una evolució molt favorable.

Si analitzem els factors que han incidit sobre aquest creixement de l’R+D observem que:


12

1. Resulta més beneficiada per l’evolució de la demanda: l’R+D generada pels sectors Energia, Me-tal·lúrgia, Alimentació, Cautxú i Minerals no metàl·lics, així com també la Construcció i tos els ser-veis.

2. Resulta més beneficiada pel propi esforç en R+D per unitat produïda del sector: l’R+D generada per les activitats de Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Tèxtil, Química, Altres manufactures, així com també l’Agricultura, la Construcció, el Comerç i la Resta de serveis.

3. L’evolució de les relacions intersectorials tenen un efecte més positiu en l’R+D generada pels sec-tors de Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú, Altres manufactures i Electricitat, així com també la Cons-trucció i tots els serveis.

El Comerç, la Resta de serveis i la Metal·lúrgia, són les activitats que han millorat més entre l’any 2001 i el 2005 la seva despesa en R+D, a més d’estar per sobre de la mediana en despesa d’R+D l’any 2005.

Finalment, si tenim en compte la capacitat d’arrossegar l’R+D de cada activitat, observem que l’increment de la despesa en R+D que genera un augment del 10% de la demanda a cada sector destaca com a més alta als sectors de Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i equips, i Material de transport, tots ells industrials, a més dels de Comerç i Resta de serveis, que han pujat amb força aquests darrers anys.

Conjuntura: l’impacte de la crisi

Des de l’any 2005 fins al 2008 el VAB cau en la majoria d’activitats industrials en termes reals i fins i tot en algunes en termes nominals. Els forts retraïments derivats del darrer any, de crisi, arrossega l’evolució del conjunt del període. Aquest comportament no es repeteix a la resta d’activitats terciàries, ni a la l’agricultura o la construcció. La indústria, doncs, perd pes estructural en la configuració del VAB de l’economia catalana durant aquest darrer període.

Sectorialment, un dels sectors on cau més el VAB és al tèxtil, on el retraïment del VAB es produeix tant en termes nominals com reals.

Aquesta caiguda del pes estructural del conjunt de les activitats industrials es reprodueix també per als anys 2008-2010. Els efectes de la crisi han intensificat aquesta pèrdua de pes estructural del sector industrial, atès que els serveis, empesos sobretot pels serveis de no mercat, han mantingut un comportament positiu en termes nominals. A partir del 2007 la construcció comença a perdre també pes estructural en el VAB ca-talà.

Si analitzem el període 2005-2008, podem observar com han jugat diferents factors en el canvi estructural que hem observat:

1. Els canvis en les relacions intersectorials i en l’estructura de demanda han estat especialment nega-tives per a la indústria, atès que:

a. Han estat negatius per als sectors: Altres manufactures, Equips elèctrics i electrònica, Elec-tricitat aigua i gas, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, Fusta i suro, o Pasta de paper, paper cartró i articles relacionats (més el comerç i els serveis a les empreses).

b. Han estat positius per als sectors: de Material de transport, la Metal·lúrgia i productes me-tàl·lics, l’Energia i refinament de petroli, el sector Químic (i la resta d’activitats no industrials tret del comerç i els serveis a les empreses).

2. Els canvis en el VAB per unitat produïda:

a. Han estat negatius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: d’Energia i refinament de petroli, d’Electricitat aigua i gas, el Químic, Productes plàstics i cautxú, de Minerals no metàl·lics i derivats, d’Equips elèctrics i electrònica, d’Alimentació i de Metal·lúrgia. (i per a tota la resta d’activitats no industrials, tret de la Intermediació finan-cera).


13

b. Han estat positius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: tèxtil, cuir i calçat, o els de la fusta, el suro i els derivats, i en menor mesura Altres manufactures, Material de transport i Intermediació financera.

D’altra banda, des del 2005 fins al 2008, els canvis en el nombre de llocs de treball per unitat produïda han jugat en contra de la capacitat de generar ocupació en totes les activitats de l’economia. Dins de les activi-tats industrials, la que ha disminuït menys aquesta relació ha estat la de Material de transport.

Pel que fa a la propensió a exportar, també en aquest mateix període, observem que gairebé tots els sectors industrials han augmentat la seva propensió a exportar (exportacions per unitat produïda). Només no ho han fet els sectors de fabricació d’Equips elèctrics i electrònica i el químic. L’extroversió del sector tèxtil ha aug-mentat molt, darrere del de productes energètics, extractiu i refinament de petroli.

Durant aquests darrers anys de crisi (2008-2010) les exportacions de productes industrials han caigut el primer any i s’han recuperat en part el segon. Els sectors que han mostrat la major facilitat de recuperació han estat el químic, el tèxtil, i el de l’alimentació.

Si analitzem en conjunt quina ha estat l’evolució dels consums intermedis per unitat produïda per al conjunt del període analitzat observem, tal com ja hem dit al principi, que van augmentar molt durant el període 1987-2001, i en canvi aquest augment es va frenar en el període 2001-2005. A partir del 2005 fins al 2008 observem no obstant que aquest procés s’ha tornat a reprendre, i que en el cas de la indústria, aquest in-crement es produeix sobretot a partir de l’augment dels consums intermedis importats, fet que podria ser re-sultat d’una incidència alta dels fenòmens de offshoring o senzillament de deslocalització de compres a l’exterior.

La indústria en l’actualitat. Algunes consideracions finals

Amb la intenció d’identificar i classificar els principals sectors de l’economia catalana hem fet una tria dels indicadors més importants que hem emprat en aquest informe i hem observat quins eren els resultats de ca-da sector en aquests indicadors. Els indicadors pertanyen a les variables de productivitat, exportació, ocu-pació i R+D.

Els sectors que ocupen les primeres cinc posicions de la classificació, és a dir, els sectors que tenen més resultats per sobre del valor de la mediana en cadascun dels indicadors triats són els de Productes químics, Material de transport, Serveis a les empreses, Equips elèctrics i electrònics i Transport i telecomunicacions. Els seus bons resultats es concentren en els indicadors del capítol de productivitat i en els impactes sobre el saldo comercial i sobre l’ocupació totals quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. Els quatre primers sectors de la classificació també presenten bons resultats en els indicadors del capítol d’R+D. Es constata que aquests sectors són de tecnologia mitjana alta o alta.

Els següents quatre sectors de la classificació són l’Alimentació, el Tèxtil, cuir i calçat, la Metal·lúrgia i els seus derivats, i el Comerç. Aquest grup de sectors es caracteritza perquè són importants en termes d’ocupació i pels seus elevats impactes sobre el saldo comercial i sobre l’ocupació quan augmenten les ex-portacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. A excepció del Comerç, aquests sectors tenen elevades pro-pensions a l’exportació.

Segueix el sector de la Pasta de paper, paper i cartró que té unes característiques semblants a les del grup anterior excepte les d’impacte sobre el saldo comercial i l’ocupació total quan augmenten les exportacions a l’estranger. En canvi, destaca per els seus bons resultats en termes d’impacte sobre la productivitat total quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

Segueixen en la classificació els sectors d’Intermediació financera, Energia i refinament de petroli i Minerals no metàl·lics i els seus derivats. Tots ells destaquen en els indicadors del capítol de productivitat. La Inter-mediació financera té, a més, bons resultats en els indicadors d’R+D i els altres dos tenen, a més a més, elevada propensió a l’exportació a la resta d’Espanya.

A continuació trobem el sector de Maquinària i equips mecànics, que destaca en els indicadors de propensió a exportar i impacte sobre el saldo comercial total, ambdós vinculats a les exportacions a l’estranger. També


14

destaca en els indicadors d’R+D i en l’impacte sobre l’ocupació total quan augmenten les seves exportaci-ons a l’estranger.

Segueixen en la classificació els sectors de l’Hoteleria, les AAPP i altres serveis socials i personals, l’Electricitat, aigua i gas, la Construcció, i l’R+D i l’educació. A excepció de l’Electricitat, els sectors d’aquest grup es caracteritzen per tenir una elevada ocupació i un elevat impacte sobre l’ocupació total quan aug-menta la seva demanda final. L’Electricitat, en canvi, destaca per tenir bons resultats en tots els indicadors de la variable de productivitat, alguns dels quals (el seu valor absolut i l’impacte sobre la productivitat total quan augmenta la demanda final) comparteix amb l’Hoteleria i la Construcció. Lògicament, també desta-quem els bons resultats en R+D del sector de Recerca, desenvolupament i educació.

Les últimes quatre posicions estan ocupades per les Altres manufactures, la Fusta, el suro i els productes de la fusta i el suro, l’Agricultura, ramaderia i pesca i els Productes del cautxú i plàstics. A excepció de l’Agricultura, aquest grup de sectors té una elevada propensió a exportar a l’estranger. Les Altres manufac-tures i la indústria de la Fusta i el suro tenen, a més, una elevada propensió a exportar a la resta d’Espanya. Les Altres manufactures també destaquen en l’indicador d’intensitat en R+D. L’Agricultura només té un re-sultat per sobre del valor de la mediana en l’indicador de valor absolut d’ocupació.

Un segon exercici que hem efectuat és el de mesurar la caiguda de la indústria en termes de producció, ocupació i valor afegit respecte del total de l’economia i si aquesta caiguda ha estat compensada pel crei-xement dels serveis que hi estan directa o indirectament vinculats. El concepte de “nova indústria”, segons definició del professor Ezequiel Baró, pretén recollir aquest fenomen i amb aquesta mesura es constata que l’augment dels serveis destinats a la producció (serveis a les empreses, comerç, transport i telecomunicaci-ons, finances i energia) no han pogut compensar la pèrdua de pes relatiu que han experimentat les manu-factures en els darrers anys. Per exemple, en termes de valor afegit, les manufactures han passat de repre-sentar el 38,8% del total de l’economia catalana l’any 1987 al 21,2% el 2005 però la nova indústria també ha disminuït la seva participació del 76,7% al 70,7%. Tot i això, la participació de la nova indústria en el total del valor afegit de l’economia ha crescut entre els anys 2001 i 2005 ja que aquesta se situava en el 68,1% l’any 2001. El problema d’aquesta mesura és que sobrevalora els serveis vinculats a la indústria perquè se su-men activitats de serveis que van destinades a les persones o al propi sector terciari.

Aquest informe presenta una altra aproximació per mesurar el perímetre de l’activitat industrial amb la inten-ció d’identificar l’activitat econòmica que hi està estretament vinculada o dependent. El nou perímetre de la indústria estaria format per l’activitat de la indústria, més els serveis que compra la indústria i que utilitza com a consums intermedis, més el valor de les activitats de comerç i de transport amb destí final que són necessàries perquè els productes industrials arribin al seu consumidor. En aquesta aproximació també hi ha una sobrevaloració de les activitats de comerç i de transport però en aquest cas no afecta tants sectors com passava amb el concepte de “nova indústria”. Els resultats mostren que la caiguda del pes de la indústria en les variables principals de l’economia no es compensa ni per l’activitat dels serveis destinats a consum in-termedi industrial, la importància relativa dels quals es manté més o menys constant en el període analitzat, ni per l’augment de l’activitat del comerç i del transport amb destí final. Per exemple, en termes de valor afe-git, la indústria disminueix el seu pes en el total de l’economia catalana del 43,1% al 22,8% entre els anys 1987 i 2005 mentre que el nou perímetre de la indústria, ampliada d’acord amb aquesta altra aproximació, passa del 62,7% al 44,4% en aquests mateixos anys.

Per tant, el 44,4% del VAB que genera l’economia catalana ve directament o indirectament fomentat per l’activitat industrial. És a dir, que 4,4 de cada 10 euros que genera l’economia catalana es produeixen gràci-es a l’activitat industrial. Si repetim el mateix exercici per al cas de l’ocupació, observem que l’activitat indus-trial ocupa directa o indirectament el 47,5% de les persones ocupades a Catalunya, una xifra que ens situa pràcticament en una relació d’1 de cada 2 persones ocupades. Amb aquestes xifres a la mà, resulta indub-table la importància estratègica del sector industrial.


15

3. Canvi estructural. La indústria enfront els serveis

3.1. La desindustrialització de les economies occidentals

3.1.1. La caiguda del pes de la indústria i l’auge dels serveis

En les darreres dècades, l’economia catalana ha estat immersa en una dinàmica de canvi estructural signifi-catiu. Aquest procés s’ha caracteritzat per una caiguda del pes estructural de la industria i per un creixement notable de la importància del sector serveis, tant en termes de generació d’ocupació com de contribució al PIB. Aquesta pauta és comuna a les economies madures.

TAULA 1 Pes del VAB industrial sobre el VAB total generat per l’economia i variació entre els anys 2001, 2007 i 2009.

Unitats: Percentatges i punts percentuals

2001 2007 2009 Var. 2001-2007 Var. 2007-2009

UE (27) 21,7 20,2 18 -1,5 -2,2 Zona Euro 21,7 20,5 17,8 -1,2 -2,7 República Txeca 31,5 32 30,3 0,5 -1,7 Alemanya 24,9 26,4 22,2 1,5 -4,2 Irlanda 33,4 24 26,3 -9,4 2,3 Espanya 20,3 17,3 15,3 -3 -2 França 17,2 14,2 12,4 -3 -1,8 Itàlia 22,8 21,4 18,8 -1,4 -2,6 Polònia 22,5 24,5 24,4 2 -0,1 Regne Unit 20,7 16,6 15 -4,1 -1,6 Catalunya 27,1 21,9 18,7 -5,3 -3,1

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Eurostat i de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE) de l’INE.

Els darrers anys, i sobretot fruit de la forta crisi en què ens trobem, la pèrdua de pes de la indústria encara s’ha accelerat més. Aquest és un fet constatable no només a Catalunya, sinó també a d’altres economies occidentals. Tal i com podem observar a la taula anterior, aquesta caiguda s’ha donat fins i tot en economies com la polonesa, la txeca o l’alemanya, que des del 2001 fins al 2007 havien aconseguit augmentar el pes estructural del sector industrial. No obstant això, aquesta fita, d’augmentar el pes de la industria, s’havia as-solit de manera diferent segons els països. En els dos primers, la industrialització s’havia vist propiciada, en-tre d’altres factors, pels seus costos salarials més baixos; a Alemanya en canvi aquest augment del pes de


16

la indústria s’ha produït en un context de salaris relatius més elevats, i per tant a partir d’una política de certa contenció de costos i de guanys en productivitat.2

Aquests darrers dos anys de crisi, l’únic país que ha fet créixer el seu pes en el sector industrial ha estat Ir-landa, on malgrat que el pes de la indústria havia caigut molt des del 2001 fins al 2007, aquesta tendència s’ha capgirat els darrers anys, atès que ha tornat a augmentar el pes estructural de la indústria. No cal obvi-ar que aquest comportament ha estat conseqüència de la forta correcció derivada de la crisi.

3 A més aques-ta caiguda del pes del sector industrial durant la crisi s’ha produït a gairebé a tots els altres països de la tau-la, i fins i tot, en el cas d’Alemanya, en un context on s’ha mantingut bona part de la seva estructura produc-tiva industrial gràcies a l’esforç col·lectiu i a l’endegament de polítiques de suport a l’ocupació. En aquest darrer cas, tot i els esforços, la caiguda de la demanda exterior unida a la forta competència d’algunes eco-nomies emergents, han fet caure intensament el VAB industrial alemany, que caldrà veure com es recupera-rà després de la crisi.4

GRÀFIC 1 Distribució sectorial del PIB a preus de mercat. Catalunya, 1995-2009

Unitats: percentatges

Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional d’Espanya, INE.

Aquest patró de creixement i de canvi estructural també s’ha donat a l’economia catalana, que tal com s’aprecia tant en la taula com en el gràfic anteriors, ha estat més intens del que s’ha produït a d’altres eco-nomies. No obstant això, aquesta dinàmica sectorial no ha estat exempta de problemes. Tot i que en la dar-rera dècada el dinamisme de l’activitat econòmica en general (i de la creació d’ocupació en particular) han estat notables, ha preocupat el pobre comportament de la productivitat, que des de l’any 2000 fins al 2006 pràcticament no havia variat,5 i que només ha augmentat aquests darrers anys pels efectes de la crisi.6

2 CTESC (2008b). Vegeu l’anàlisi de la distribució de rendes que es produeix durant els primers anys del segle actual a Baden Würten-berg. La desagregació del creixement mostra contribucions molt minses o fins i tot negatives de les rendes del treball, i no obstant això el creixement de la regió no s’hauria produït sense els guanys en productivitat que s’observen. 3 De tots els països europeus, i pels primers anys de crisi, només Grècia es comporta de la mateixa manera que Irlanda. 4 L’única dada sobre pes estructural de la industria que tenim correspon a Alemanya, on l’any 2010 el pes del sector industrial sobre el VAB s’ha situat al 23,8% recuperant d’aquesta manera una petita part de la forta caiguda experimentada. (Eurostat, National Accounts by 6 branches - aggregates at current prices). 5 És de l’any 2000 fins al 2006 el PIB per ocupat ha crescut a una mitjana anual acumulativa de només el 0,01%. Aquest baix dinamis-me de la productivitat es relaciona amb el creixement fortament extensiu, basat sobretot en la incorporació de treball, de l’economia ca-talana durant aquests anys. Les dades han estat calculades amb les estimacions de la Comptabilitat Regional d’Espanya (CRE) tant de PIB com de llocs de treball. 6 Des del 2007 fins al 2009 la productivitat creix al 0,52% anual acumulatiu. Dades calculades a partir de la CRE i llocs de treball.

1,8

29,4

6,6

62,2

1,9

27,6

7,1

63,4

1,6

23,3

9,8

65,3

1,4

18,7

9,7

70,2

Agricultura Indústria Construcció Serveis

1995 2000 2005 2009


17

Si analitzem les dades sobre ocupació i productivitat aparent del treball (gràfic següent), podem observar per al conjunt de l’economia i en el període 1995-2005 que s’ha produït una lleugera caiguda del la producti-vitat del treball en termes reals. Només els efectes de la crisi, que s’han reflectit en una caiguda important de l’activitat, n’ha permès un creixement aquests darrers anys. Per a grans sectors, amb dades de la CRE i calculada en llocs de treball, aquesta caiguda anterior al 2005 s’ha produït en un context de caiguda sostin-guda de la productivitat en ambdós quinquennis. D’altra banda, el comportament dels sectors industrial i de la construcció tampoc ha estat exemplificant durant aquest període, especialment durant el primer quin-quenni, des del 1995 fins al 2000. Aquesta dificultat per augmentar la productivitat del treball, o fins i tot la del conjunt dels factors, ha estat un tret que també s’ha reflectit en l’evolució d’una gran part de les econo-mies occidentals més madures durant les darreres dècades.7

GRÀFIC 2 Creixement de l’ocupació i de la productivitat aparent del treball, 1995-2009

Unitats: taxes de creixement anual acumulatiu

Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE), INE.

Des de diferents plans de l’esfera econòmica, bona part de la responsabilitat d’aquest baix creixement de la productivitat s’ha imputat precisament al procés de canvi estructural i de manera específica, al pes notable en termes d’ocupació i de producció que ha adquirit el sector serveis en les economies avançades. Aquest plantejament es basa en l’argument que normalment, en relació amb la indústria, algunes activitats de ser-veis són menys intensives en l’ús de factors que estimulen i potencien el creixement de la productivitat, bà-sicament, coneixement, capital físic, o innovació. A aquesta menor intensitat en capital s’hi afegeix una ma-jor dificultat per a l’absorció del canvi tècnic i una regulació de l’activitat que erosiona sensiblement la com-petència en el sector. Aquesta darrera circumstància, la manca de competència, està vinculada al fet que sovint, en les activitats de serveis, les relacions que s’estableixen entre proveïdors i clients estan condicio-nades per la necessitat de proximitat al consumidor final. Aquest ventall de factors constitueix un llast per a la millora de l’eficiència productiva i limita el creixement de la productivitat del sector i, per extensió, del con-junt de l’economia.

7 Vegeu en aquesta línia alguns anàlisis: per al cas espanyol, a (Maroto, A. i Cuadrado, J.R.; 2006), (Sánchez Chóliz, J. i Duarte, R.; 2004); en un àmbit més internacional, trobem entre molts altres, a (Baumol, W.J.; 1986, 1989) (Bauer, P.; 1992) o (Wolf; 1985) que analitzen el cas dels Estats Units, economia pionera en entrar en aquest procés. No obstant això trobem també altres anàlisi que sub-ratllen el paper clarament diferenciat que juguen alguns serveis no destinats al consum final en els processos de creixement de la com-petitivitat (Franke, R. i Kalmbach, P.; 2004).


18

En conseqüència, si s’accepten aquestes premisses, les economies més avançades, immerses en proces-sos de terciarització, semblarien condemnades a experimentar escenaris d’estancament en el creixement de la productivitat agregada. Al seu torn, aquesta circumstància incidiria negativament en la capacitat de crei-xement d’aquestes economies.

3.1.2. Estat de la qüestió i evidència empírica disponible

En les darreres dècades, una part dels corrents del pensament econòmic han difós la idea que el procés de terciarització implica un transvasament de factors productius des de sectors més dinàmics (manufactures) a altres de baixa productivitat (serveis). S’ha imputat a aquest fet l’estancament o el baix creixement agregat de la productivitat de l’economia.

Les raons adduïdes per argumentar que els serveis són activitats de baix creixement de la productivitat es basen habitualment en els plantejaments de Baumol (1967, 1985, 1989): en aquells sectors on el factor tre-ball sovint no és concebut com una eina, sinó que constitueix la finalitat última de l’activitat, és més difícil que la productivitat creixi. En aquests casos, la qualitat del treball emprat determinarà en gran mesura la qualitat de la producció, fet que dificulta l’assoliment de guanys de productivitat.

Això és precisament el que podria estar succeint al sector serveis, en contraposició a la indústria. La natura-lesa eminentment personal de la prestació de nombroses activitats de serveis obstaculitza, i sovint impossi-bilita, tant la substitució de treball per capital com l’adopció d’avenços tecnològics, si més no amb una inten-sitat similar a la de la indústria. És precisament aquest fet el que explicaria la menor productivitat dels ser-veis. Addicionalment, si els salaris de l’economia es fixen tenint en compte l’avenç de la productivitat (nor-malment de la indústria), és possible que els increments salarials afectin també el sector serveis, malgrat que experimenti un comportament més estàtic de la seva productivitat en relació amb la de la indústria. Da-vant d’aquesta evolució dels salaris, a mesura que augmenta el pes del sector terciari en l’economia, l’increment de l’ocupació en aquest sector es veuria acompanyat d’un increment dels costos de producció que s’acabarien traslladant als preus. Aquesta és l’anomenada “malaltia de Baumol”: l’expansió del sector serveis seria paral·lela a una reducció progressiva de la productivitat i del creixement de l’economia, així com a un augment de preus en el propi sector serveis.

Al llarg dels darrers anys, l’essència bàsica d’aquests arguments i les conclusions que se’n deriven dels seus plantejaments han estat a l’ordre del dia en gran part de la literatura econòmica preocupada per l’anàlisi de les implicacions econòmiques del canvi estructural. Vegeu a tal efecte Kuznets (1966), Baumol et al. (1985), Woff (1985) o Bjork (1999) entre d’altres. No obstant això, la hipotètica relació de causalitat que s’estableix entre la importància creixent del sector serveis en l’estructura econòmica i l’estancament del crei-xement de la productivitat, no s’ha limitat només a l’esfera del pensament econòmic. Anàlisis més recents han fet palesa de manera fefaent la seva preocupació per la desacceleració del creixement de la productivi-tat al conjunt d’Europa, i especialment a Espanya (vegeu, entre d’altres, OCDE (2003 i 2005) i Comissió Eu-ropea (2004)). Aquests estudis atribueixen al sector serveis una part de la responsabilitat d’aquesta situació, per tractar-se d’activitats de creixement baix, si no directament negatiu, de la productivitat.

Malgrat aquests plantejaments, actualment també existeixen raons i arguments per pensar que les reflexi-ons i les conclusions anteriors poden no ser extrapolables ni vàlides per a totes les activitats de serveis. Re-centment, anàlisis detallades i desagregades del sector han aportat evidència empírica a favor del dinamis-me, de l’eficiència productiva i de la capacitat d’adopció i d’absorció del canvi tècnic de moltes d’aquestes activitats: en destaquen els serveis a les empreses, els serveis financers, el transport i les comunicacions i també determinats serveis destinats al consum final (Oulton (1999), Martínez Argüelles i Rubiera (2000), Baumol (2000) o Triplett i Bosworth (2004), entre d’altres). L’evidència empírica suggereix que aquestes ti-pologies de serveis, poden experimentar alces en les cotes de productivitat tan o fins i tot més intenses que les activitats industrials, i que, en conseqüència, poden realitzar una contribució al creixement de la produc-tivitat que superi al de les pròpies activitats industrials.


19

Sota el dinàmic comportament d’aquests serveis s’hi amaga sens dubte la revolucionària incorporació de les tecnologies TIC a l’activitat empresarial. L’abaratiment dels costos de transacció de la informació han revo-lucionat l’esfera productiva arreu del món, han impulsat amb força tots aquests serveis, clarament orientats a atendre les demandes empresarials, i han fomentat una nova organització empresarial que ha tocat de ple al sector industrial, que s’ha reconfigurat en la línia d’aquesta nova manera de percebre el món, tant el pro-ductiu com el financer. Aquesta irrupció de les TIC, que ha escurçat els espais, s’ha traduït doncs en una re-configuració de la cadena de valor combinant les sinèrgies de l’activitat productiva de sempre amb aquestes noves activitats de serveis, terciàries en cos però no tant en l’ànima, que s’han desenvolupat aquests dar-rers anys.

3.2. Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat

En aquest context de canvi estructural, els processos de globalització, la innovació i la competència interna-cional prenen una rellevància cada cop més important. L’activitat econòmica, especialment la manufacture-ra, s’adapta a aquesta realitat i ho fa implementant diversos tipus d’estratègies que reconfiguren la nostra realitat econòmica i que moltes vegades desdibuixen les fronteres tradicionals entre les activitats industrials i les terciàries. Entre les estratègies a les quals fem referència hi trobem:

1. La de competir via costos per la via de l’externalització de processos. Aquest procés afavoreix els processos de deslocalització productiva i de desintegració vertical i juntament amb la següent, és de les que més pesen a l’hora d’explicar el procés de canvi estructural que percebem. En algunes oca-sions part de l’activitat es pot externalitzar cap a una nova activitat terciària, que passarà a ser un nou proveïdor més de l’activitat industrial.

2. Juntament amb l’anterior, i moltes vegades combinades, trobem una voluntat d’orientar l’estratègia empresarial vers l’objectiu d’assolir nivells de valor afegit més alts. El nou model de negocis que s’introdueix cada cop amb més força és l’anomenat “low society”: empreses lleugeres, dedicades a la gestió de processos, altament adaptables i amb el control d’aquelles activitats que els generen un valor afegit més elevat i una capacitat de control del mercat més alta.

3. Els cicles de generació de valor a la indústria estan incorporant o internalitzant en els seus proces-sos estratègics activitats o components de serveis que els permeten diferenciar els seus productes en mercats madurs (Servation).

4. També trobem el que anomenem bundling de béns i serveis. En aquests casos el lligam entre pro-ductes i serveis està dominat per aquests darrers. El producte, a diferència del cas del Servation, esdevé un instrument de creació de valor per als serveis. El cas més paradigmàtic d’aquesta nova interrelació entre indústria i serveis el trobem al sector de les telecomunicacions.8

Aquests comportaments, tret del tercer, estan incidint sobre la pèrdua de pes de la indústria per la via de la deslocalització directa o de l’externalització de processos, ja sigui cap a altres països o bé cap a activitats del sector terciari. (deslocalitzacions, i externalitzacions de processos, ja siguin Outsourcing o Offshoring).

9

No obstant això, quins efectes té sobre el VAB que genera l’economia? Des d’un punt de vista estrictament teòric, el procés de fragmentació dels processos productius en un mercat cada cop més globalitzat ajudaria a guanyar eficiència en la mesura en que podria permetre l’aprofitament d’economies d’escala en els pro-cessos que s’externalitzen. També permetria aprofitar avantatges derivats de l’aprofitament d’economies de localització, atès que la concentració de proveïdors de consums intermedis en un territori concret determina

8 Vegeu Baró, E. i Villafaña, C. (2009). La nova indústria: el sector central de l’economia catalana. Papers d’Economia Industrial,núm. 26, p. 21. Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya. 9 Atès que aquests conceptes, en l’àmbit acadèmic, encara no estan fixats del tot, en aquest estudi hem considerat l’outsourcing com l’externalització d’un procés intern en què es passa a comprar a un altre productor de la mateixa economia, mentre que l’offshoring l’hem considerat com l’externalització d’un procés de producció intern en què es passa a comprar a un proveïdor de fora de l’economia (tant si existeix control accionarial o una certa relació de propietat entre les dues empreses com si no n’existeix).


20

també l’existència d’externalitats positives a l’hora de instal·lar-se als productors que els consumeixen, i permet aprofitaments d’economies d’escala o simplement major eficiència productiva en els productors que les ofereixen. Per tant, permet guanyar competitivitat col·lectivament en la mesura en què es pot assolir una estructura econòmica local molt desintegrada però ben organitzada, element aquest darrer que confereix al conjunt d’empreses que hi treballen un plus de competitivitat. Aquest darrer fenomen rep el nom en la litera-tura econòmica de clúster o de districte industrial, i és especialment important a l’hora de guanyar competiti-vitat en un context internacional a partir d’un teixit industrial amb empreses mitjanes i petites, com en el cas de les empreses catalanes.10

Per entendre la mecànica que ens porta als guanys d’eficiència col·lectiva primer cal ser conscients de quins han estat els factors que han permès aquest canvi profund en l’organització productiva global. Primer cal doncs preguntar-nos quina ha estat la causa que s’amaga al darrere d’aquestes noves formes d’organitzar-se. Des d’un punt de vista estrictament teòric, qualsevol externalització d’un procés productiu ha de venir de-rivat d’un abaratiment relatiu dels costos de transacció en el mercat. Només s’externalitza una activitat si els costos de transacció cauen per sota dels de gestió,

11

1. Perquè permet aprofitar economies d’escala tan internes com externes (aquestes darreres es pro-dueixen en aquells casos en què l’abaratiment dels nous productes o serveis que s’aprovisionen beneficia el conjunt del sector),

i de fet, és precisament sobre aquests costos de transacció on la revolució tecnològica en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació, tal com s’avançava anteriorment, ha estat més decisiva; i ho ha estat atès que ha disminuït els costos derivats de la cerca i selecció de proveïdors, la de negociació de contractes i sobretot la de control dels processos exter-nalitzats.

Per tant, en un context en el que la possibilitat d’externalitzar una activitat és cada cop més factible, l’outsourcing, entès com el procés pel qual una empresa passa de produir ella mateixa una part del seu pro-cés productiu a comprar-ho com un input més al mercat, esdevé una poderosa eina per a la reducció dels costos vinculats als processos productius en l’entorn competitiu i variable en el qual actuen.

De fet, en síntesi, podríem dir que l’outsourcing serveix per reduir costos a l’empresa principalment per tres motius:

2. Perquè permet reduir els costos laborals amb l’externalització, i per tant el trasllat de l’activitat, cap al nou emplaçament del subministrador,

3. Bé perquè permet reduir costos enfonsats, atès que permet substituir costos fixos per variables, una opció molt interessant en aquelles indústries on la demanda es comporta de manera molt variable.

No obstant això, l’outsourcing és una estratègia que es pot desenvolupar tant dins de la pròpia economia (un exemple en seria el fort desenvolupament del sector dels serveis a les empreses, cap on s’han subcon-tractat des de tasques de neteja fins a tasques més de gestió), o també vers l’estranger. En aquest darrer cas, que nosaltres tractem sota el nom de offshoring però que es pot anomenar també outsourcing interna-cional, la possibilitat d’aprofitar divergències en la retribució del treball en l’àmbit internacional marca bona part de les estratègies.12

10 Sobre la conformació de clústers industrials a Catalunya vegeu Hernández, J.M. et al. (2006). Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 21. Generalitat de Catalunya. 11 Vegeu Serra Ramoneda ( 2003 ). Cal entendre els costos de transacció com tots aquells costos derivats de la delegació de l’activitat vers un altre agent, i dins d’aquests tant els que afecten al transport físic dels béns com els que es deriven, directa o indirectament, de la pèrdua de control directe sobre el procés. 12 Vegeu Díaz-Zamora et al. (2007a) i (2007b).

Quan es produeix el procés d’offshoring, aquesta externalització es pot produir a partir de filials o empreses participades a l’estranger o a partir de contractes amb altres empreses estrange-res. En el primer cas, parlarem de offshoring intra-empreses, en el segon d’offshoring inter-empreses. En el primer cas, l’empresa manté el control accionarial de l’empresa a l’estranger. En el segon cas això no suc-ceeix, i cal llavors centrar tota l’atenció en els contractes que es realitzen entre les parts, atès que hauran de recollir bona part dels elements que no autoregula el mercat. En tots els casos, el que és més habitual, tal com dèiem, és que la cerca de salaris més baixos faci externalitzar els processos més intensius en l’ús de treball, element que inicialment ens pot portar a pensar que aquesta dinàmica farà créixer el VAB per treba-llador al centre que deslocalitza part de la seva activitat. No obstant això aquest supòsit no és ni immediat ni directament observable.


21

Des d’una perspectiva estrictament teòrica, quan l’empresa decideix externalitzar una part del procés en principi ho fa, tal com explicàvem, perquè li resulta econòmicament més eficient. Per tant, en principi caldria esperar que l’outsourcig/offshoring ens generés guanys en l’eficiència que permetessin incrementar el VAB per unitat produïda. No obstant això la realitat és tossuda, i les relacions entre el fenomen i la generació del VAB, tot i que s’ha trobat que són positives als Estats Units, no ho són per al cas d’Europa, on sovint el fe-nomen va lligat a caigudes en el VAB per unitat produïda. Aquest fenomen podria anar lligar al fet que les empreses nord-americanes mostren més capacitat per tal de conservar al seu país aquells processos de la cadena de valor que generen més valor afegit. (Pérez et al., 2006)13

Vol dir això que l’externalització pot ser una solució no eficient econòmicament? En principi sembla lògic pensar que individualment aquesta ha de ser una solució eficient com a mínim econòmicament. No obstant això cal tenir en compte que allò que és més eficient econòmicament per a una empresa no té perquè ser-ho per al conjunt de la societat. D’altra banda, i tot i que l’externalització va encaminada a obtenir una re-ducció de costos, ningú assegura que aquesta estratègia resulti suficient davant de la competència cada cop més gran, atès que el VAB per unitat produïda també ve determinat per altres variables com ara l’evolució dels preus, que alhora vénen condicionades pels comportaments dels mercats, tant de productes com de factors, on la dinàmica que incideix és la del comportament col·lectiu, i no pas l’individual. Per tant, primerament no s’ha de veure aquest fenomen com l’únic factor que incideix, atès que altres estratègies com ara la innovació de productes o fins i tot l’estructura dels mercats poden determinar encara més la ca-pacitat que té una empresa de mantenir una quota raonablement bona del VAB que es genera dins del con-junt de la cadena de valor

.

14

En aquest sentit els estudis que analitzen la relació que pot mantenir l’estratègia d’outsorcing/offshoring so-bre la demanda de treball no són concloents. Tot i que algunes aproximacions (Amiti i Wei, 2006) observen que existeix una relació de complementarietat del fenomen amb la del treball no qualificat i una relació de substitució amb la del treball qualificat, altres aproximacions metodològiques (Claudia Canals, 2006) no mostren una evidència en aquest sentit sinó tot el contrari.

; i en segon lloc, no cal oblidar que una disminució dels costos, quan aquests si-guin sobretot laborals, pot comportar a la vegada un augment i una disminució del VAB, atès que aquest es composa tant de les rendes del treball com de les del capital. Per tant les preguntes que caldria fer-nos són d’una banda quin impacte té el fenomen sobre la capacitat de generar valor afegit de l’economia, i de l’altre quin impacte pot tenir sobre el mercat de treball.

15

Defugint doncs de moment el debat sobre els impactes que pot haver tingut el fenomen sobre el VAB o so-bre la demanda de treball i els salaris

16, sí que trobem altres aproximacions que intenten simplement estilit-zar el fenomen en el si de l’economia espanyola o catalana. Per al conjunt de l’economia espanyola, trobem una aproximació a l’impacte del fenomen que es fa a partir de l’Enquesta d’estratègies industrials.17 En aquest estudi els autors estilitzen el perfil de les empreses que segueixen l’estratègia d’externalització de processos a l’estranger; bàsicament es tracta d’empreses grans, poc intensives en recursos naturals, i alta-ment extrovertides, tant pel que fa a la seva comercialització (atès que són exportadores), com a la seva in-versió directa a l’estranger.18

13 Vegeu Escribá i Murgui (2007). En l’estudi els autors conclouen que existeixen evidències per pensar que alguns sectors manufactu-rers han externalitzat els processos més productius i de major valor afegit, atès que han mantingut un comportament de la productivitat total de factors (PTF) molt per sota de la mitjana, (es refereixen al tèxtil, alimentació, metal·lúrgia, equips elèctrics, material de transport i industries manufactureres diverses), i a més han mostrat un augment molt intens dels CI per unitat produïda. Aquest procés s’ha pro-duït sobretot a partir de l’any 2000. 14 Vegeu Néstor Duch (2007). Duch analitza precisament el paper que desenvolupa l’estructura en el desenvolupament de les empre-ses catalanes, i ho fa a partir del plantejament Estructura-Conducta-Resultats (ECR) pel cas de Catalunya. Aquest plantejament, sorgit a partir dels anys trenta a l’escola de Harvard planteja precisament els efectes que té l’estructura a l’hora de situar una empresa en una situació millor que la resta. 15 També conclouen el mateix Mirondo i Rubert (2006) per al cas de l’economia espanyola, atès que observa que l’offshoring augmen-ta l’ocupació de treballadors més formats. 16 Vegeu Clàudia Canals (2006b). 17 Vegeu Diaz-Mora et al. (2007a). 18 En referència a la Inversió estrangera cal dir que no succeeix el mateix amb les empreses participades de capital estranger, atès que les empreses externalitzadores tenen una mitjana d’inversió directa estrangera menor que les que no en són. (Díaz-Mora, et al. 2007b) pp. 160-162.

Una segona aproximació dels mateixos autors la trobem elaborada a partir de les TIO. En aquest cas s’analitza sectorialment per a l’economia espanyola, i en termes agregats per a altres economies europees quina ha estat la magnitud del fenomen de l’offshoring entre els anys 1995 i 2000. L’aproximació que ells fan, sempre en termes nominals, mostra un comportament externalitzador de


22

l’economia espanyola per a aquest període que la situa molt propera al comportament de l’economia alema-nya i per sobre de la mitjana.19

Als gràfics següents es replica tant per al conjunt de l’economia catalana com per al conjunt de la indústria, també catalana, un càlcul similar al que efectuen Díaz-Mora, Gandoy i González. L’anàlisi d’aquests autors consisteix a descompondre el creixement de la relació dels consums intermedis importats sobre el valor de la producció entre la relació de consums intermedis importats sobre els totals (CIM/CIT) i els consums in-termedis totals sobre el valor de la producció (CIT/VP). Aquesta descomposició permet després veure si l’efecte de l’increment dels CIM

20

Tal com mostren els gràfics, per al conjunt de Catalunya, i emprant una aproximació similar a la que fan els autors de l’anàlisi esmentada,

sobre la producció es deriva d’un procés d’externalització o bé d’un procés de substitució de proveïdors locals per altres de foranis.

21

GRÀFIC 3 Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció al conjunt de l’economia. Catalunya, 1987-2005 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.1)

el fenomen de l’externalització hauria tingut una forta incidència des del 1987 fins al 2001, atès que ha augmentat l’ús de consums intermedis totals. No obstant això, per al conjunt de l’economia catalana, el creixement del pes dels consums intermedis importats ha estat gairebé el doble del creixement del pes dels consums intermedis totals, fet que permetria intuir que han anat a substituir part dels consums interiors que es realitzaven. A més, cal veure que per al conjunt de l’economia, i segons les dades disponibles, l’augment d’aquesta pràctica, estem parlant de l’externalització, no té continuïtat entre 2001 i 2005, pel fet que cauen més els consums intermedis importats que no pas els consums intermedis to-tals sobre el conjunt de l’economia.

Unitats: variacions en punts percentuals.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.

El següent gràfic analitza exactament el mateix que l’anterior però en aquest cas en referència al comporta-ment només del sector industrial (incloent-hi energia). El resultat també és interessant, en la mesura en què s’observa que en conjunt els efectes d’offshoring podrien explicar la major part de l’augment dels consums intermedis importats per unitat produïda, atès que el creixement del CIM/VP ara, i a diferència d’abans, és

19 Vegeu Díaz-Mora et al. (2007a), p. 84-85. 20 Per a l’elaboració d’aquesta anàlisi i per tal de fer-ho comparable amb l’estudi citat s’ha pres com a mesura dels consums intermedis importats la suma dels que procedeixen de l’estranger i dels que procedeixen de la resta d’Espanya. 21 Els autors descomponen matemàticament la relació CIM/VP (consums intermedis importats per unitat produïda) a partir de l’expressió (CIM/CIT)*(CIT/VP) on CIT són els consums intermedis totals. No obstant això, per fer-ho més visualment comparable nos-altres hem optat per representar CIM/VP i CIT/VP, tant els consums intermedis importats com els totals per unitat produïda.


23

molt similar al creixement del CIT/VP per al període 1987-2001. El gràfic també és interessant en la mesura en què ens permet veure que aquest procés no es reprodueix per al període posterior, 2001-2005. Aquest canvi a més permet observar que, conjuntament a la ínfima variació del CIM/VP (0,2 pp), s’hi afegeix un augment dels CIT/VP, cosa que permet veure que en qualsevol cas, l’efecte predominant en aquest segon període hauria estat el de l’outsourcing tal i com ha estat definit per nosaltres en aquest estudi, és a dir ex-ternalitzacions vers productors de la pròpia economia.

GRÀFIC 4 Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció al sector industrial. Catalunya, 1987-2005


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.

No obstant això caldria preguntar-nos si aquesta evolució que perfilen les TIOC ve condicionada o no per l’evolució dels preus, atès que les estimacions es realitzen a preus corrents de cada any. Per fer-ho s’ha es-timat un deflactor dels preus de la producció (vegeu a l’annex metodològic 10.4 el procés d’estimació dels deflactors). Els gràfics següents recullen la mateixa anàlisi però a preus constants del darrer any. Tot i que l’anàlisi és un exercici només aproximatiu, els resultats ens permeten veure que si apliquem el deflactor les conclusions que havíem pogut extreure en principi no trontollen, atès que persisteixen de manera evident les grans tendències que havíem observat. De fet, per al primer període s’observa que per al conjunt de l’economia es reforça la idea de l’existència cada cop més gran de processos d’offshoring, i per al conjunt de la indústria, tot i que els efectes d’un possible offshoring perden magnitud, encara sobresurten atès que po-drien explicar gairebé el 70% de la variació del pes dels consums importats. D’altra banda, la frenada poste-rior al 2001 del procés d’externalització s’evidencia encara amb més claredat un cop deflactades les magni-tuds.

De fet, tot que s’observa una frenada del procés a partir del 2001, entre 1987 i 2005 la proporció de con-sums intermedis importats sobre el total ha augmentat més de sis punts percentuals. Aquest augment de la importància dels consums no interiors es podria deure en bona part a l’evolució dels preus de l’energia, un dels principals consums importats. No obstant això, el valor de la inflació energètica explica només el 37% d’aquest augment dels CI importats sobre el valor total de la producció, i de fet, en termes reals la variació de la ràtio CIM/CIT disminueix però fins i tot menys, atès que l'abaratiment dels altres productes importats fa que l'efecte conjunt dels preus expliqui durant tot el període només el 25% de la variació total. No obstant això, tal i com s’ha vist en l’anàlisi en termes nominals, des del 2001 al 2005 aquesta tendència a l’augment dels Consums intermedis importats s’ha aturat. En aquest sentit cal assenyalar que en aquest darrer període el comportament del preu dels productes energètics ha frenat el 20% la caiguda dels CIM/CIT, amb la qual cosa, si tinguéssim en compte la inflació dels productes energètics, observaríem una caiguda més forta en-


24

cara de la proporció de consums intermedis importats fet que ens porta a pensar fins i tot en un cert procés d’involució d’aquesta pauta externalitzadora vers l’estranger aquests darrers anys.22

GRÀFIC 5 Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció a preus constants. Catalunya, 1987-2005


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005. Per veure la construcció dels deflactors vegeu l’annex metodològic 10.4. Els càlculs s’han realitzat actualitzant tota la informació de consums intermedis i producció a preus del 2005.

D’altra banda, els efectes que el fenomen ha tingut sobre el conjunt de l’economia catalana no es troben gaire estudiats. Només tenim aproximacions com les de Baró i Villafaña (2009), que aborden sobretot l’outsoursing interior des de la perspectiva de la interacció entre els serveis i les manufactures, per redefinir el nucli d’activitats que conformen el que ells anomenen la nova indústria. O altres estudis que, des d’una aproximació més pràctica, analitzen l’impacte de les fusions i reestructuracions derivades dels efectes de la globalització sobre la localització de les activitats i els centres de gestió (Vives; 2002)23

D’altra banda, per al conjunt de l’economia espanyola si que trobem aproximacions quantitatives a la valora-ció de l’impacte del fenomen sobre l’activitat. Escribá i Murgui (2007) analitzen el creixement de la producti-vitat de l’economia espanyola entre l’any 1980 i el 2003. Per fer-ho, descomponen els creixements sectorials de la productivitat aparent del treball entre les aportacions de la PTF (calculada en base a la producció to-tal), el VAB per unitat produïda, i les dotacions relatives de capital i de consums intermedis per hora treba-llada. En l’exercici de descomposició observen que fins al 1994 el creixement dels consums intermedis es compatibilitza amb un creixement de la productivitat aparent del treball. Això succeeix perquè el creixement dels consums intermedis per hora treballada es compensa amb escreix pel fet que en aquests sectors creixi menys que el valor afegit. A partir del 1995 canvia la situació, atès que ara observen que en alguns sectors els CI estan creixent per sobre de l’ocupació i a la vegada més que no pas el valor afegit. En aquests sec-tors, on la PTF hauria caigut, els CI s’haurien comportat de manera adversa, arrossegant a la baixa la pro-ductivitat aparent del treball. Entre els sectors que empenyen la productivitat a la baixa n’hi trobem molts de manufacturers. Entre els anys 2000 i 2003 la disminució de la productivitat atribuïble a l’auge dels serveis es dilueix, no obstant això la caiguda de la productivitat s’intensifica, arrossegada pel comportament sectorial dels sectors tèxtil, equips elèctrics, indústries manufactureres diverses, construcció, comerç i hoteleria. De fet, entre l’any 2000 i 2003, observem com en molts sectors manufacturers el creixement dels consums in-termedis evoluciona per sobre del VAB i el comportament de la PTF, que resulta negatiu. Els autors atribu-eixen aquesta caiguda al fet que es podrien haver externalitzat les activitats de major valor afegit.

. No obstant això no trobem una anàlisi concreta dels impactes sobre la productivitat o sobre el VAB del fenomen de l’outsourcing i l’offshoring.

24

22 Per deflactar s’han emprat els deflactors estimats a partir de les TIOC (vegeu annex metodològic 10.4) 23 Citem l’autor, atès que tracta d’un tema que col·lateralment també ens afecta, atès que la localització de les activitats de gestió i de-cisió també determinen una manera més de segmentar el procés, en aquest cas intra-firma. 24 Vegeu Escribá i Murgui (març 2007), op. cit., p. 41.

7,1

-1,5

4,8

-0,7

1987-2001 2001-2005

CIM/VP

CIT/VP

Total economia13,4

-0,1

9,1

0,1

1987-2001 2001-2005

Indústria


25

3.3. Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005

3.3.1. Els canvis en el paper de la indústria com a comprado-ra de productes intermedis

Tal com s’ha avançat fins ara, els darrers anys s’ha produït una transformació estructural profunda de les in-terrelacions que estableix l’activitat industrial amb la resta de l’economia. Cal suposar que l’externalització de processos associada a un aprofundiment de les interrelacions de mercat ha permès un guany en eficièn-cia fruit de la progressiva especialització o simplement derivada de l’abaratiment dels costos.25

TAULA 2 Relacions directes i indirectes de la Indústria amb el conjunt de l’economia catalana (Ve-geu l’annex metodològic apartat 10.3.2)

Cal doncs, analitzar com han evolucionat aquestes interrelacions.

Unitats: factors unitaris.

Indústria Consums intermedis

interiors unitaris Arrossegaments

cap enrere Arrossegaments

cap endavant

1987 0,321 1,461 2,068 2001 0,300 1,427 1,751 2005 0,303 1,434 1,775 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Tal i com es pot observar a la taula des del 1987 fins al 2001 el volum de consums intermedis interiors per unitat de producte industrial havia disminuït, atès que s’havia passat d’un coeficient unitari de 0,321 a un al-tre de 0,3. Això significa que per cada unitat produïda el consum intermedi de productes procedents de l’economia catalana havia disminuït. Aquest procés no obstant s’atura després del 2001, atès que el coefici-ent augmenta lleugerament fins al 2005.

Lògicament, amb els arrossegaments cap enrere i cap endavant trobem exactament el mateix comporta-ment. Tot i que cauen fins al 2001, es recuperen lleugerament fins al 2005. Per tant sembla que les inèrcies que actuen fins al 2001 canvien a partir d’aquesta data. De fet, els impactes indirectes s’expliquen pels im-pactes directes de cadascun dels sectors amb els altres.

No obstant això, a què es deu aquesta variació de la necessitat de consums intermedis per unitat de produc-te? Una variació com aquesta es pot atribuir a:

1) a una evolució divergent dels preus relatius dels consum intermedis i dels del producte26

2) a un canvi tecnològic que permeti millorar l’eficiència del procés productiu (si en requerim menys)

25 Les activitats productives que s’externalitzen dins del mateix país aprofiten, entre d’altres, guanys derivats de les economies d’escala que es produeixen en la mateixa gestió dels processos, essent el cost dels factors bàsicament el mateix (tret és clar que es pugui saltar d’un sector a un altre amb distinta regulació en matèria laboral per exemple, atès que en aquests casos també hi podria incidir el factor cost). Aquesta situació tal com s’analitzava al principi rep el nom d’outsourcing. Es pot produir no obstant una externalització dels pro-cessos que els projecti a l’estranger. Quan això es produeix pot estar vinculat també en gran part a un estalvi derivat del cost dels fac-tors de producció. Aquesta estratègia rep el nom de offshoring. El fort dinamisme del comerç internacional derivat dels canvis econò-mics, socials, polítics i tecnològics dels darrers anys han possibilitat la proliferació d’aquestes estratègies a redós del procés de globa-lització que s’ha viscut. 26 Més endavant, en aquesta mateixa secció, s’analitza la implicació de les variacions de preus relatius en els canvis estructurals detec-tats per les TIOC.


26

3) a un canvi tecnològic o organitzatiu (entenguem externalització) que impliqui comprar a fora allò que abans fabricava la mateixa empresa (si en requerim més). Tal com s’ha definit abans parlarem d’outsourcing quan es passi a comprar-ho a una empresa també catalana, mentre que parlarem d’offshoring si la nova empresa subministradora està ubicada a fora de Catalunya.

4) a un procés de substitució de proveïdors catalans per altres de forans (si disminueix la necessitat de consums intermedis interiors)27

Atès que determinades estratègies de offshoring només es visualitzen a partir dels consums intermedis im-portats, per completar doncs aquesta anàlisi ens caldria incorporar també les necessitats de consums inter-medis de fora de Catalunya.

La taula 3 exposa les necessitats de consums intermedis interiors, estrangers i de la resta d’Espanya per unitat de producte. La suma dels tres factors (presentada a la darrera columna), mostra precisament la su-ma de tots tres components i determina la necessitat total de consums intermedis per unitat de producte que necessita la indústria. Atesa l’evolució que mostra la taula podem observar com els requeriments directes augmenten progressivament des del 1987 fins al 2001. Després d’aquesta darrera data, els últims anys es frena molt aquesta tendència però no s’inverteix, com succeïa en el cas dels consums intermedis realitzats a l’interior.

TAULA 3 Consums intermedis per unitats de producte interiors, estrangers i de la resta d’Espanya de la indústria. Catalunya 1987-2005

Unitats: coeficient unitari.

Consums intermedis interiors

unitaris

Consums intermedis

estrangers unitaris

Consums intermedis unitaris

de la resta d’Espanya

Consums intermedis unitaris

totals

1987 0,321 0,137 0,123 0,580 2001 0,300 0,260 0,141 0,702 2005 0,303 0,279 0,125 0,707 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

El progressiu augment dels requeriments d’inputs per unitat de producció es produeix durant el primer perí-ode per l’augment de les necessitats d’inputs de procedència estrangera i en menor mesura espanyola. A partir del 2001, el lleuger increment amaga no obstant una disminució dels consums intermedis provinents de la resta d’Espanya en favor dels interiors i sobretot dels estrangers.

El gràfic següent descompon l’aportació que fa cadascun dels sectors a la variació de consums intermedis del sector industrial entre l’any 1987 i l’any 2005 segons si provenen del mercat interior, si provenen de les importacions o de la resta del mercat espanyol. A més, en el mateix gràfic s’hi pot trobar el mateix exercici un cop actualitzats els valors de l’any 1987 a preus del 2005, és a dir amb les variacions deflactades. L’exercici de deflactació s’ha realitzat a partir dels índex de preus de la producció que s’han calculat prèvia-ment (vegeu l’apartat 10.4 de l’annex metodològic per veure la metodologia emprada pel seu càlcul). Aques-ta deflactació de les variacions s’ha realitzat en un intent de netejar mínimament les variacions de les distor-sions que, tal i com s’acaba de comentar, poden incorporar els preus.

27 També poden incidir la imposició de preus de transferència, quan els intercanvis es produeixen entre empreses del mateix grup, i especialment si es produeix amb empreses estrangeres del mateix grup. No obstant això, la dificultat per aproximar objectivament aquest efecte en fa difícil la seva avaluació. També hem desestimat una pèrdua d’eficiència estrictament tècnica, atès que això implica ria una situació difícil d’acceptar en condicions de mínima competència de mercat.


27

GRÀFIC 6 Variació del coeficient de consums intermedis per unitat produïda al sector industrial se-gons la seva procedència a preus corrents i a preus constants de 2005. Catalunya 1987-2005 (Vegeu

l’annex metodològic apartat 10.3.3 i apartat 10.4)

Font: Elaboració pròpia a partir dels deflactors de l’annex metodològic i les TIOC de 1987 i 2005. Interior: Consums intermedis interiors per unitat produïda Importat: Consums intermedis de l’estranger per unitat produïda Resta Espanya: Consums intermedis de la resta d’Espanya per unitat produïda En vermell i requadre: Total Ci/X Consums intermedis totals per unitat produïda

Tal i com ja avançàvem i com també es pot observar al gràfic, en el còmput total del període (1987-2005) els consums intermedis per unitat de producte importats han augmentat. D’altra banda, els consums intermedis per unitat de producte provinents de l’interior han disminuït. Aquesta evolució, especialment pel que fa a les importacions, es deu sobretot a la contribució de tres branques, com són les de transport i telecomunicaci-ons, serveis a les empreses, i sobretot de la mateixa indústria.

No obstant això, i tot i que en tots tres casos augmenten els consums intermedis per unitat produïda, fixem-nos que en el cas dels consums intermedis procedents del propi sector industrial aquests disminueixen quan provenen de l’interior. Això no passa amb els procedents dels sectors de telecomunicacions i serveis a les empreses, que augmenten les seves aportacions sigui quina sigui la procedència.

L’augment de les importacions d’inputs per unitat de producte que es dóna al sector industrial s’explica gai-rebé només pels tres sectors abans esmentats. No obstant això, les relacions amb la mateixa indústria són precisament les que més han aportat al fort creixement de les importacions d’inputs per unitat de producte.

Tal i com s’ha dit en l’epígraf anterior, l’efecte conjunt derivat tant del comportament dels consums interme-dis interiors com dels importats de l’estranger i de la resta d’Espanya es podria explicar, exceptuant interfe-rències de preus, per l’externalització de processos. No obstant això, cal tenir present que per la mateixa lò-gica, els consums interiors només poden variar per l’acció de les deslocalitzacions i de l’outsourcing, mentre que els importats ho faran pels efectes de les deslocalitzacions dels proveïments i de l’offshoring. Tal i com es pot veure en el gràfic, l’ús de consums intermedis interiors baixa quan prové dels sectors indústria, agri-cultura, ramaderia i pesca i comerç, mentre que augmenta en canvi quan prové de la resta de serveis, espe-cialment dels serveis a les empreses. No obstant això, l’augment dels consums d’aquests últims sectors ter-ciaris no compensa la pèrdua de consums interiors dels tres primers. Pel que fa a la importació de consums intermedis, aquesta es concentra als sectors industrial, serveis a les empreses, transports i telecomunicaci-ons i comerç. Finalment, les compres a la resta d’Espanya disminueixen en el cas de l’agricultura i el comerç

-0,022

-0,033

-0,006

-0,001

0,008

0,004

0,025

0,003

0,003

-0,018

0,125

0,004

0,009

0,142

0,009

-0,011

0,004

0,002

-0,024

0,100

0,001

-0,015

0,000

0,013

0,005

0,038

0,004

0,004

0,126

Agricultura, ramaderia i pesca

INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria

Transport i telecomunicacions

Intermediació financera

Serveis a les empreses

Recerca, desenvolupament i educació

AAPP i altresb serveis socials i personals

Total

interiorimportatresta Esp.Total Ci/X

-0,019

-0,033

-0,014

-0,002

0,006

0,013

-0,042

0,125

0,004

0,006

0,140

0,009

-0,012

0,001

-0,016

0,100

0,000

-0,024

-0,001

0,009

0,002

0,021

0,003

0,003

0,098

preus corrents preus constamts


28

i augmenten aquelles que procedeixen dels sectors indústria, serveis a les empreses i transports i teleco-municacions.

Si tenim en compte tant els raonaments del paràgraf anterior com els resultats que s’hi exposen, el compor-tament dels consums intermedis industrials que hem observat entre l’any 1987 i l’any 2005 permetria en-quadrar perfectament el procés de internacionalització que ha patit la indústria catalana. Aquesta, durant el conjunt del període, s’ha anat integrant progressivament en la cadena de valor global. Des d’aquesta per-spectiva es pot arribar a entendre l’augment dels consums industrials a l’estranger, fruit d’una combinació de deslocalizacions i d’externalitzacions cap a l’estranger (offshoring); mentre que l’augment dels consums im-portats provinents dels sectors serveis a les empreses, transports i telecomunicacions i comerç es correspo-nen amb la major importància que adquireixen, comparativament parlant, els mercats internacionals, atès que les empreses catalanes ara exporten més a aquesta destinació. D’altra banda, els consums provinents de la resta d’Espanya, augmenten també quan provenen dels sectors industrial, serveis a les empreses o transport i comunicacions, i en canvi disminueixen en el sector agropecuari i el sector comerç, en coherència amb el canvi dels patrons de comercialització d’aquesta nova era global. Finalment, si analitzem les necessi-tats de consums intermedis interiors per unitat de producte observem, tal com s’ha comentat, que cauen les necessitats de productes provinents del sector industrial, de l’agropecuari i del comerç, mentre que augmen-ten els que provenen de la resta de serveis. A falta de completar aquesta anàlisi amb la de l’evolució dels preus si que podem observar ja però que el cas dels consums agropecuaris no és equiparable no obstant al dels industrials; mentre que en el primer cas es produeix un estalvi net, en el segon cas la necessitat de consums estrangers fa que acabi augmentant l’ús de consums intermedis per unitat de producte.

Així doncs, mentre que en el cas dels serveis que augmenten els fluxos de proveïment cap al sector indus-trial s’hi pot percebre un augment de l’externalització de processos vers altres empreses del mercat interior (outsourcing),28

GRÀFIC 7 Variació del coeficient de consums intermedis per unitat produïda al sector industrial se-gons la seva procedència a preus corrents i a preus constants de 2005. Catalunya 2001-2005

en el cas d’aquells altres sectors que veuen disminuir els seus fluxos de consums intermedis totals la interpretació esdevé necessàriament més complexa.

Al mateix gràfic, tal i com s’ha dit anteriorment, s’analitzen també els mateixos fluxos però comparant les va-riacions sempre a preus de l’any 2005. Amb aquest exercici es pot concloure que les variacions de preus re-latius, tot i que moderen o incrementen alguna variació, no modifiquen els principals canvis que destacàvem en termes nominals.

Font: Elaboració pròpia a partir dels deflactors de l’annex metodològic i les TIOC de 2001 i 2005. 28 Especialment un cop que s’ha comprovat que en la majoria dels casos el comportament és consistent quan s’apliquen deflactors que n’eliminen un possible efecte preus. Vegeu l’epígraf 3.3.

-0,002

-0,003

0,000

0,003

0,001

0,000

0,005

-0,001

0,001

0,003

0,003

0,018

-0,001

0,020

0,002

-0,016

0,000

-0,015

0,002

-0,001

0,000

0,003

0,000

0,000

0,000

0,004

-0,001

0,001

0,008

-0,005

-0,003

0,004

0,001

-0,002

0,008

-0,001

0,001

0,003

0,018

0,018

-0,016

-0,016

-0,005

-0,001

0,000

0,004

0,000

0,001

-0,002

0,008

-0,001

0,001

0,005


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Total

interior

importat

resta Esp.

Total Ci/X

preus corrents preus constamts


29

Interior: Consums intermedis interiors per unitat produïda Importat: Consums intermedis de l’estranger per unitat produïda Resta Esp.: Consums intermedis de la resta d’Espanya per unitat produïda En vermell i requadre: Total Ci/X (Consums intermedis totals per unitat produïda)

El gràfic anterior descriu també la variació dels consums intermedis del sector industrial però per al període 2001-2005. Fent una anàlisi similar a la que s’ha fet amb el període 1987-2005, les dades no ens permeten visualitzar un efecte de les deslocalitzacions i de l’offshoring tan fort com el que intuïm que es pot haver do-nat pel conjunt del període. Això es produeix perquè els consums procedents de l’exterior només augmen-ten en 0,2 punts percentuals sobre el valor del producte. Aquesta baixa incidència dels consums exteriors amaga no obstant un increment lleugerament més intens dels consums estrangers, que tot sembla indicar que poden haver anat a substituir la caiguda dels consums procedents de la resta d’Espanya.

D’altra banda, els consums intermedis interiors augmenten una mica més (0,3 punts percentuals sobre el valor del producte industrial). Aquest lleuger augment, que es podria argumentar a partir d’un fenomen d’outsourcing, no perd magnitud quan es deflacten les variacions a partir de les variacions de preus relatius entre els mateixos anys. D’aquesta manera, el creixement dels consums intermedis no es pot explicar per les variacions de preus relatius, fet que permet concloure que, tot i ser dèbils, els efectes nets de l’outsourcing presenten certes evidències que puguin ser positius durant aquest període.

De moment no entrem més enllà en l’anàlisi dels processos de transformació que mostren les comparacions de les necessitats d’inputs per unitat produïda del sector industrial. Més endavant s’analitzarà detinguda-ment sector per sector, desglossant la indústria per les seves diverses branques d’activitat.

No obstant això, i si ho mirem en termes agregats, el canvi en les relacions entre el sector industrial i els seus proveïdors acaba determinant també el pes estructural que té la indústria en el conjunt de l’economia catalana, determinant tant el seu pes estructural en termes de VAB com en termes de producció, a la vega-da que en determina els impactes cap endavant i cap enrere que tindrà el sector en cada moment. El gràfic 8, mostra la composició del producte industrial segons la procedència dels consums intermedis. Fixem-nos doncs que aquestes transformacions han disminuït el VAB industrial per unitat de producte.

GRÀFIC 8 Descomposició del producte industrial entre VAB i consums intermedis segons proce-dència. Catalunya 1987-2005

Unitats: percentatges.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

32,08 30,03 30,32

12,30 14,10 12,48

13,6626,05 27,89

41,9529,82 29,31

1987 2001 2005

VAB

CI estranger

CI resta Espanya

CI domèstic


30

Aquesta major o menor necessitat de consums intermedis (segons si són interiors, estrangers o de la resta d’Espanya) es tradueix en una variació de la incidència del sector industrial català en el conjunt de l’economia catalana, espanyola i global. La taula 4 mostra la variació dels coeficients d’impacte indirecte, ar-rossegaments cap endavant i cap enrere, que per als darrers anys tendeixen a fer més grans els efectes del creixement de la producció industrial sobre les importacions de l’estranger. Les conseqüències que té una variació en aquest sentit i del paper de les activitats industrials (distingint les distintes branques d’activitat) a l’economia actual s’analitzarà més endavant.

TAULA 4 Arrossegaments cap enrere i cap endavant sobre la producció, les importacions de l’estranger i la producció de la resta d’Espanya que fa el sector industrial. Catalunya 1987-2005 (Ve-

geu l’annex metodològic apartat 10.3.4)

Unitats: factor unitari.

Producció Interior Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 1,461 2,068 2001 1,427 1,751 2005 1,434 1,775 Importacions de l’estranger Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 0,184 0,283 2001 0,329 0,456 2005 0,350 0,495 Producció de la resta d'Espanya Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 0,173 0,254 2001 0,187 0,247 2005 0,167 0,222 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

La pregunta que cal fer-nos és doncs perquè es produeix aquest canvi. Una hipòtesi plausible que permetria explicar el fenomen rau en el fet que l’intens procés de globalització ha motivat precisament aquesta major dependència dels consums intermedis. S’ha d’entendre doncs com un procés en el qual l’ampliació del mer-cat ha obert noves opcions d’especialització. No obstant això el resultat ha estat un augment clar de les de-pendències dels consums intermedis importats. És a dir, és el resultat de processos d’outsourcing, i offsho-ring derivats de la nova situació global, en els quals la progressió dels darrers, unida a la deslocalització d’activitats intermèdies ha originat la situació actual.

Per tant, tot i que s’ha pogut produir un procés d’externalització intens (outsourcing),29

3.3.2. L’outsourcing en la base de la nova indústria catalana

i que una part d’aquestes noves activitats s’ha traduït en un augment dels consums intermedis que fa el sector industrial en altres sectors de l’economia catalana (com és el cas dels serveis), el cert és que la deslocalització d’activitats a l’estranger i l’externalització de parts dels processos productius a fora de Catalunya s’ha inten-sificat molt i ha més que compensat l’efecte inicial al qual ens referíem (outsourcing).

Tal i com s’ha exposat, un dels factors que s’ha valorat com a explicatiu de la disminució del VAB industrial ha estat l’externalització vers el sector serveis de part de l’activitat que es desenvolupava al propi sector.

A continuació s’analitzen els canvis en les relacions d’aprovisionament que es produeixen entre els diferents sectors i quatre activitats terciàries seleccionades. Per fer-ho s’han escollit aquelles activitats que s’ha entès

29 Aquesta és una afirmació que caldrà confirmar amb noves cerques.


31

que eren més susceptibles d’haver estat externalitzades.30 S’ha prescindit de l’activitat financera per als pro-blemes que comporta la comparació de dues estimacions distintes que inclouen valoracions divergents.31

Tal i com s’observa al gràfic següent, a preus corrents la proporció de consums intermedis provinents dels quatre sectors serveis escollits augmenta en el cas de la indústria de manera significativa. (sumen gairebé 4 punts percentuals d’increment sobre el valor de la producció). No obstant això, aquest augment es produ-eix també a les altres activitats econòmiques, que també augmenten la seva dependència dels consums in-termedis provinents de les quatre activitats terciàries analitzades. Fixem-nos que l’augment del pes dels consums intermedis interiors procedents del sector serveis a les empreses mostra una afectació molt trans-versal. Gairebé totes les activitats augmenten la seva dependència d’aquest sector. Aquest sector es mostra doncs cada cop més estratègic.

En el gràfic que presentem a continuació, s’hi pot observar per tant com han variat els consums intermedis per unitat produïda de cada activitat procedents dels sectors transports i comunicacions, serveis a les empreses, recerca i educació i administracions públiques i serveis socials i personals.

32

GRÀFIC 9 Variació entre 1987 i 2005 del percentatge de consums intermedis interiors per unitat de producte dels sectors de serveis especificats que fa cada activitat

Unitats: punts percentuals

Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Nota: Preus constants de 2005.

30 Això és cert almenys pel sector industrial; vegeu el gràfic 6 on els consums intermedis interiors per unitat produïda del sector indus-trial augmenten des del 1987 fins al 2005 pels serveis seleccionats. 31 Cal recordar que la comparació de les TIOC de 2001 i 2005 amb les de 1987 incorre en l’error que genera el fet de tractar, unes i al-tres, de manera diferent que els serveis bancaris imputats indirectament. El diferent còmput de la càrrega financera perjudica la compa-ració de tots els sectors, i especialment el dels serveis financers (vegeu annex metodològic). 32 Caldrà veure quina incidència té aquesta evolució un cop deflactades les macromagnituds.

-1,0

0,8

-1,4

4,4

-2,3

15,6

-0,4

0,6

-0,5

2,0

2,0

2,5

-1,3

7,4

4,9

2,6

4,2

8,3

4,4

3,3

3,1

0,3

0,4

0,5

0,2

4,0

0,3

0,3

0,4

0,3

0,2

0,5

-0,6

-0,1

0,4

-5,6

-2,8

-0,3

1,5

3,9

-2,5

12,6

2,0

18,7

4,2

3,6

5,1

3,4

5,0


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Total economia

Preus corrents

-1,6

0,6

-1,0

4,6

-1,7

15,6

-0,1

0,9

-0,3

2,0

1,9

1,8

-1,4

6,7

4,9

1,9

3,8

8,3

4,3

2,7

2,4

0,3

0,4

0,5

0,2

4,0

0,3

0,4

0,3

0,3

0,2

0,5

-0,5

-0,1

0,4

-4,9

-2,6

-0,5

0,8

3,1

-2,1

12,2

2,7

17,8

4,1

4,6

5,5

3,0

4,3Transport i telecomunicacions




Total (4 serveis)

Preus constantsPreus constants


32

El procés d’externalització cap a aquests quatre serveis es produeix en alguns casos també després de l’any 2001. El gràfic 10 mostra precisament que entre 2001 i 2005 encara augmenten alguns punts percen-tuals en termes nominals els consums intermedis per unitat produïda d’alguns sectors pel que fa a serveis a les empreses. En el cas dels transports i les telecomunicacions això no és així, i es reverteix el flux.

Aquestes evidències que es visualitzen en termes nominals comparant tots els períodes ens mostren per tant que efectivament existeix un comportament que és perfectament compatible amb l’existència d’un pro-cés d’outsourcing que fa créixer el VAB dels serveis a càrrec de la disminució del VAB de la indústria. No obstant cal tenir en compte algunes qüestions:

Primerament, que tal com mostren els gràfics 9 i 10 la variació de consums intermedis d’aquests serveis es distribueix per totes les branques d’activitat. Per tant, no podem atribuir tot l’augment de l’activitat terciària d’aquests sectors, especialment el de serveis a les empreses, a l’externalització de processos industrials du-rant aquest període.

D’altra banda, tot i que la part que expliquen els serveis a les empreses no és del 100%, tanmateix sí que és important. Fixem-nos que el consum que fa la indústria dels serveis analitzats és relativament important a l’hora d’explicar l’augment de consums intermedis (del 21,5% en el cas dels serveis a les empreses). En aquest sentit, tot i que és evident que l’externalització de processos a la indústria no explica la totalitat del creixement d’aquests serveis, sí que esdevé clau a l’hora d’explicar-ne l’expansió, atès que expliquen una part significativa de la seva nova demanda.

GRÀFIC 10 Variació entre 2001 i 2005 del percentatge de consums intermedis interiors per unitat de producte dels sectors de serveis especificats que fa cada activitat

Unitats: punts percentuals

Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Nota: Preus constants de 2005.

-0,1

0,1

-0,5

0,6

0,0

-2,1

-0,3

0,3

0,1

-0,6

0,8

-0,6

1,4

1,1

-0,1

1,4

0,8

0,7

0,3

0,3

-0,1

0,1

0,1

-0,1

-0,2

0,1

0,1

-0,1

0,2

0,1

-0,1

0,3

-0,2

0,1

-0,8

0,9

-1,2

2,3

1,2

-2,0

1,1

1,0

0,8

0,2

0,4


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Total economia

Preus correntsPreus corrents

-0,3

0,1

-0,3

0,6

0,0

-2,1

-0,7

0,1

0,3

0,0

-1,4

0,6

-0,4

0,9

1,0

-0,4

-1,1

0,8

0,5

-0,1

-0,1

-0,1

0,1

0,1

-0,1

-0,2

0,1

-0,1

-0,1

0,1

0,0

0,2

0,1

0,0

-0,2

0,3

0,0

-1,8

0,6

-0,9

1,8

1,1

-2,3

-2,0

1,1

0,5

-0,2

-0,1 Transport i telecomunicacions




Total (4 serveis)

Preus constants


33

No obstant això també cal analitzar els canvis un cop deflactats. La mateixa anàlisi, un cop deflactades les variacions, resulta sens dubte menys reveladora per al darrer període que analitzem. Tot i que per al conjunt del període la deflactació no introdueix canvis importants en els patrons de consums (vegeu gràfic 9), entre 2001 i 2005 això no resulta tan clar (vegeu gràfic 10). El primer element que cal tenir en compte és que, en alguns casos, la variació sembla que es podria derivar en gran part de la variació relativa dels preus. En al-guns casos, l’encariment dels serveis poden fins i tot amagar un estalvi en termes reals del consum inter-medi en qüestió. Per exemple, en el cas dels consums intermedis de serveis a les empreses efectuats en el procés de producció de serveis de les AAPP, serveis socials i personals, o en el procés de producció de la intermediació financera. Per tant, la variació de preus relatius distorsiona força la variació de les relacions tècniques estimades entre aquests dos anys. Per tant, tot i que el percentatge de consums intermedis per unitat produïda de serveis a les empreses hagi augmentat en molts sectors entre el 2001 in el 2005, veiem que un cop deflactades les variacions, aquestes variacions esdevenen en general força menys intenses.

D’altra banda, durant aquest període, sí que resulta rellevant la caiguda dels consums intermedis per unitat produïda del sector transports i comunicacions al mateix sector. Això resulta tal com dèiem especialment destacable pel fet que per al conjunt del període 1987-2005, aquesta relació precisament havia augmentat. Aquest comportament ens portaria a pensar que si ha existit un procés intens d’outsourcing en aquest sec-tor, aquest ha tingut els seus efectes més grans per al període previ al 2001. És a dir, que el recurs a la subcontractació ha estat un recurs més propi del període 1987-2001 que del període 2001-2005, on els efectes conviden més aviat a pensar que aquest procés s’ha invertit.


34

GRÀFIC 11 Distribució de la variació dels consums intermedis interiors en termes absoluts dels quatre serveis seleccionats. Catalunya 1987-2005


Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Nota: La producció destinada a consums intermedis d’aquests serveis augmenta intensament durant aquests anys. Concretament en una mitjana del 13% anual en els serveis de transport i teleco-municacions, en un 14% els serveis a les empreses, el 21% els serveis de recerca desenvolupament i educació i finalment el 8% els de les AAPP i altres serveis socials i personals.

0,8

21,5

3,7

11,6

3,1

3,4

2,1

-2,4

-0,5

56,8


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






AAPP i altresb serveis socials i personals nominal

0,4

34,4

1,6

11,1

0,7

9,5

0,0

8,7

23,6

10,0


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Recerca, desenvolupament i educació nominal

0,4

21,5

2,1

20,9

5,5

6,8

4,1

26,0

2,2

10,4


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Serveis a les empreses nominal

-0,2

17,1

1,5

19,7

0,2

48,5

0,8

7,8

0,7

3,8


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Transport i telecomunicacions nominal


35

GRÀFIC 12 Distribució de la variació dels consums intermedis interiors en termes absoluts dels quatre serveis seleccionats. Catalunya 2001-2005


Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Nota: La producció destinada a consums intermedis d’aquests serveis també augmenta força durant aquest període. Concretament en una mitjana del 6% anual en els serveis de transport i teleco-municacions, en un 10% els serveis a les empreses, el 5% els serveis de recerca desenvolupament i educació i finalment el 9% els de les AAPP i altres serveis socials i personals.

-0,1

13,7

1,9

14,3

4,2

1,6

0,5

18,5

0,8

44,5


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






AAPP i altresb serveis socials i personals nominal

-0,4

-24,6

-1,6

34,7

0,6

25,5

0,0

6,9

33,2

25,7


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






preus corrents

-0,4

20,2

1,3

23,1

6,2

4,8

4,7

27,3

2,4

10,4


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Serveis a les empreses nominal

-0,2

14,0

0,2

30,1

1,3

36,0

0,5

11,1

1,6

5,5


INDÚSTRIA

Construcció

Comerç

Hoteleria






Transport i telecomunicacions nominal

LA INDÚSTRIA A CATALUNYA

36

3.3.3. Anàlisi dels principals canvis en els consums interme-dis per unitat de producte segons branques d’activitat

En aquesta secció es presenten les principals conclusions que es poden extreure de l’anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte segons la seva procedència en els períodes 1987-2005 i 2001-2005, bran-ca per branca. Aquest exercici es fa primer en termes nominals, i a continuació es verifica si persisteixen les mateixes evolucions en termes reals. Per realitzar l’anàlisi s’enumeren els canvis de més intensitat en l’estructura de compres de cada sector, identificant aquells canvis en els consums intermedis d’una intensi-tat igual o superior al 5% del valor de la producció en el període 1987-2005 i del 2% en els període 2001-2005. Seguidament, es comenten sector per sector, els canvis principals en els seus consums intermedis unitaris. En aquesta darrera anàlisi individualitzada es relaxen els criteris de tall del 5% i del 2% especificats anteriorment i s’hi exposen també altres variacions que es poden percebre com a significatives però de me-nor intensitat. Aquesta anàlisi es torna a realitzar primer en termes nominals, i s’exposen al final els princi-pals canvis que podem observar quan introduïm els deflactors.33Les dades de consums unitaris emprades per a l’elaboració d’aquesta anàlisi es presenten a l’annex estadístic del final.34

3.3.3.1. Canvis genèrics més destacables

Si analitzem les variacions més importants dels consums intermedis unitaris en termes nominals entre els anys 1987-2005 i 2001-2005, els moviments més destacats en l’estructura de consums intermedis dels 23 sectors analitzats són aquests:

1. S’aprecien augments força generalitzats en els consums intermedis de productes del propi sector en el període 1987-2005. A la indústria estan protagonitzats per la producció estrangera mentre que en els serveis, aquests augments estan protagonitzats per la producció interior. Semblaria que tant l’offshoring com la deslocalització afecten la indústria, mentre que l’outsourcing afecta més els ser-veis.

En el període 2001-2005 s’observen molts sectors, bàsicament industrials, en què canvia aquesta tendència. La producció autòctona segueix disminuint, de forma no tan generalitzada com per al conjunt del període però que afecta ara algun servei, i s’hi sumen les disminucions de consum in-termedis intrasectorials, que afecten bàsicament la indústria, procedents de la resta d’Espanya i d’algunes produccions de l’estranger.

2. En el període 1987-2005 s’observa com augmenta de forma generalitzada (amb excepció de la Construcció) la compra de Serveis a les empreses sobre la producció de cada sector. Aquest aug-ment de consums intermedis està protagonitzat per la producció interior i, en menor intensitat, per la producció de la resta d’Espanya i l’estranger.

En el període 2001-2005 segueixen augmentant els consums intermedis de Serveis a les empreses de forma gairebé generalitzada a tots els sectors (se suma l’Energia i el refinament de petroli a l’excepció anterior de la Construcció). El protagonisme en aquest període recau quasi exclusivament en la producció interior. No obstant això, cal tenir en compte l’efecte dels preus que s’analitza més endavant.

Passem ara a comentar els canvis de més intensitat en els consums intermedis segons origen i període, d’una intensitat igual o superior al 5% del valor de la producció. Els canvis més destacats en els consums in-termedis totals en el període 1987-2005:

33 Vegeu com s’han elaborat els deflactors del producte de les 23 branques a l’annex metodològic 10.4. 34 Vegeu de la taula 72 a la taula 85, l’annex estadístic de l’apartat, 142.


37

• Augmenten els consums intermedis de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (13 pp), a l’Alimentació (12pp), Fusta i suro (7pp), Cautxú i plàstics (5pp), Minerals no metàl·lics (6pp), a la Maquinària i equips mecànics (11pp), Equips elèctric i electrònica (8pp), al Material de transport (11pp), a la Construcció (31pp), Transport i telecomunicacions (21pp), Intermediació finan-cera (7pp) i als Serveis a les empreses (11pp).

• Augmenta el consum de Serveis a les empreses a l’Alimentació (7pp), Paper i cartró (5pp), Produc-tes químics (7pp), al Comerç (10pp), Hoteleria (6pp), Intermediació financera (8pp) i Recerca i edu-cació (5pp).

• Augmenta el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (12pp).

• Disminueix el consum d’Alimentació que fa el sector d’Agricultura (-8pp) i Hoteleria (-15pp).

• Disminueix el consum de productes agrícoles a l’Alimentació (-10pp).

• Disminueix el consum de Productes metàl·lics a Maquinària i equips mecànics (-5pp) i a la Cons-trucció (-5pp). En canvi, augmenta en Altres manufactures (6pp).

• Disminueix el consum de Fusta i suro a Altres manufactures (-6pp).

• Augmenten els consums intermedis de productes de Cautxú i plàstics a la Metal·lúrgia (7pp).

• Disminueixen els consums de Minerals no metàl·lics a la Construcció (-8pp).

• Augmenten els consums de Transport i telecomunicacions a Comerç (6pp).

• Disminueixen els consums d’AAPP i altres serveis personals i socials al sector de Serveis a les em-preses (-5pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis totals en el període 2001-2005, amb una intensitat igual o superior al 2% del valor de la producció:

• Minerals no metàl·lics (2pp), Material de transport (4pp), Electricitat, aigua i gas (4pp) i Construcció (7pp) augmenten el consum intermedi de productes del propi sector.

• Disminueix el consum intermedi de productes del propi sector a les branques d’Energia i refinament de petroli (-3pp), Pasta de paper, paper i cartró (-6pp), Productes químics (-3pp) i Equips elèctrics i electrònica (-5pp).

• Disminueix el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (-5pp), el contrari del que passava en el període 1987-2005.

• Augmenta el consum de productes de l’Alimentació en el sector agrícola (5pp).

• Augmenta el consum de productes químics al sector de Productes de cautxú i plàstics (5pp).

• Disminueix el consum de productes metàl·lics en el sector de Material de transport (-5pp).

• Disminueix el consum d’Agricultura, ramaderia i pesca a l’Alimentació (4pp).

• Disminueix el consum de Minerals no metàl·lics a la Construcció (-3pp).

• Augmenta el consum de Comerç a Material de transport (2pp).

• Augmenten els consum de Serveis a les empreses a Comerç (2pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen interior en el període 1987-2005:


38

• Disminueix el consum de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (-12pp), Tèxtil, cuir i calçat (-8pp) i productes químics (-9pp).

• Augmenta el consum de productes del propi sector a l’Alimentació (8pp), a la Construcció (31pp), Transport i telecomunicacions (16pp), Intermediació financera (7pp) i Serveis a les empreses (8pp).

• Disminueix el consum de productes agrícoles a l’Alimentació (11pp).

• Disminueix el consum d’Alimentació a l’Hoteleria (11pp).

• Disminueix el consum de Fusta i suro a Altres manufactures (-6pp).

• Augmenta el consum de productes de cautxú i plàstics a Metal·lúrgia (7pp).

• Disminueix el consum de Minerals no metàl·lics a Construcció (-7pp).

• Augmenta el consum de Serveis a les empreses a Comerç (7pp).

• Disminueix el consum d’AAPP i altres serveis al sector de Serveis a les empreses (-6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen interior en el període 2001-2005:

• Augmenten els consums del propi sector a Electricitat, aigua i gas (4pp) i a la Construcció (7pp).

• Disminueix el consum de productes del propi sector a Paper i cartró (-3pp) i a Transports i teleco-municacions (-2pp).

• Augmenta el consum de productes químics al sector de Productes de cautxú i plàstics (8pp).

• Disminueix el consum de productes metàl·lics al sector de Material de transport (-5pp). En canvi, augmenta en els sector d’Altres manufactures (4pp).

• Disminueix el consum d’Agricultura, ramaderia i pesca a l’Alimentació (-4pp). En canvi, augmenta a Fusta i suro (2pp).

• Augmenta el consum d’Alimentació a l’Agricultura (3pp).

• Disminueix el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (-4pp).

• Augmenta el consum de Cautxú i plàstics a Altres manufactures (2pp).

• Augmenta el consum de Comerç a Material de transport (2pp).

• Augmenten els consums de Serveis a les empreses a Productes químics (2pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen a la resta d’Espanya en el període 1987-2005:

• Disminueixen els consum de productes del propis sector a Metal·lúrgia (-7pp) i Material de transport (-8pp).

• Augmenten els consums de productes del propi sector a Fusta i suro (5pp). • Disminueixen els consums d’Alimentació a l’Agricultura, ramaderia i pesca (-6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen resta d’Espanya en el període 2001-2005:

• Cauen els consums de productes del propi sector a Metal·lúrgia (-4pp) i Fusta i suro (-3pp).


39

• Cau el consum de Metal·lúrgia a Equips elèctrics i electrònica (-3pp) i Material de transport (-3pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen estranger en el període 1987-2005:

• Augmenta el consum intermedi de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (24pp), la Metal·lúrgia (13pp), Tèxtil, cuir i calçat (7pp), Fusta i suro (5pp), Paper i cartró (9pp), Ma-quinària i equips mecànics (12pp), Equips elèctrics i electrònica (7pp) i Material de transport (16pp).

• Augmenta el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (10pp).

• Augmenta el consum de Metal·lúrgia a Material de transport (5pp).

• Augmenta el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (6pp).

• Augmenten els consums de productes químics al Tèxtil, cuir i calçat (6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen estranger en el període 2001-2005:

• Augmenta el consum de productes del propi sector a la Metal·lúrgia (6pp), Fusta i suro (3pp), Caut-xú i plàstic (2pp) i al Material de transport (5pp).

• Disminueix el consum de productes del propi sector a la branca d’Energia i refinament de petroli (-4pp), Paper i cartró (-2pp), Equips elèctrics i electrònica (-5pp).

• També disminueix el consum d’Energia i refinament de petroli a Electricitat, aigua i gas (-3pp).

• També augmenta el consum de Metal·lúrgia a Equips elèctric i electrònica (3pp) i Material de trans-port (3pp). En canvi, disminueix a Altres manufactures (-4pp).

• Augmenta el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (4pp).

• Augmenta el consum de productes químics al Tèxtil, cuir i calçat (3pp). En canvi, disminueix al sec-tor de Cautxú i plàstics (-4pp).

3.3.3.2. Anàlisi dels consums intermedis per unitat de pro-ducte a preus constants

Tal i com s’ha exposat al principi, a continuació s’exposen les principals diferències que s’obtenen respecte de l’anàlisi anterior quan deflactem els consums intermedis totals per unitat de producte. Per fer-ho hem tin-gut en compte les variacions estimades dels preus tal i com es mostra a l’apartat metodològic.35

1. La caiguda de consums intermedis agrícoles de l’Alimentació que havíem vist en termes corrents (-10pp) s’explica bàsicament per un abaratiment relatiu dels preus agrícoles (atès que passa un cop deflactada 4pp).

En el període 1987-2005 les principals variacions atribuïbles als preus es produeixen pel comportament rela-tivament poc inflacionista dels productes agraris i alimentaris d’una banda, i d’altra banda, pel fort encari-ment dels preus relatius de la construcció i d’alguns serveis com ara el comerç. Concretament, les modifica-cions més importants que cal destacar, respecte dels resultats que s’havien obtingut a preus corrents, són:

2. Això mateix succeeix en el cas dels consums intermedis de productes alimentaris que fa l’Hoteleria, tot i que la magnitud un cop deflactada encara se situa gairebé en 5pp (a preus corrents 15pp).

3. Els consums intermedis del sector de la construcció procedents dels sector Metal·lúrgia i Minerals no metàl·lics, que havíem vist que disminuïen molt en termes corrents (-5pp i -8pp respectivament),

35 Vegeu la pàgina 158 de l’annex metodològic.


40

ho han fet bàsicament per l’abaratiment relatiu dels seus preus respecte dels preus de la construc-ció (-1pp i -4pp respectivament).

4. El Comerç un cop deflactades les variables apareix de forma més visible com un sector que dismi-nueix la seva presència en els consums intermedis per unitat de producte dels sectors de l’Agricultura (-8pp), Metal·lúrgia (-7pp), Alimentació (-6pp) i Material de transport (-8pp).

En el període 2001-2005, les principals modificacions venen determinades per l’evolució dels preus de l’Agricultura, que s’abarateix força en termes relatius, i també pel relatiu encariment dels serveis a les em-preses. En concret, s’observa:

1. La caiguda de consums intermedis agrícoles del sector alimentari, que era de 4pp en termes cor-rents, s’explica en la major part per la variació de preus relatius (varia només -1pp un cop deflactat).

2. Els consum intermedis de Serveis a les empreses no manifesten un aportació positiva tan clara a preus constants atès que es corregeixen a la baixa les variacions en termes nominals que havíem vist abans per gairebé tots els sectors.

3.3.3.3. Anàlisi dels consums intermedis per unitat de pro-ducte de cada branca d’activitat

Agricultura, ramaderia i pesca La disminució dels consums intermedis d’aquest sector entre 1987 i 2005 s’ha concentrat en una disminució dels consums intermedis del sector de l’Alimentació procedents de la resta d’Espanya. En el període recent, aquest procés canvia de signe: augmenten els consums intermedis de l’Alimentació procedents de la resta d’Espanya i de l’interior. En el període 1987-2005 també s’observa una reducció del Comerç, que afecta els consums procedents de la resta d’Espanya i de l’interior, i un augment dels Serveis a les empreses, que be-neficia la producció interior.

TAULA 5 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de l’Agricultura, ramaderia i pes-ca segons origen i període

Unitats: tant per 1.

Consums intermedis unitaris 2005 Variació 1987-2005 Variació 2001-2005

Total 0,53 -0,10 0,07

Interior 0,37 0,02 0,05

Resta d’Espanya 0,09 -0,10 0,02

Estranger 0,07 -0,02 -0,01 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

Aquestes conclusions es mantenen tant per al període 1987-2005 com per al període 2001-2005, quan pas-sem a preus constants.


41

Energia i refinament de petroli En el període 1987-2005 s’ha donat un augment dels consums intermedis de productes del propi sector que és el resultat d’un fort augment dels productes procedents de l’estranger i d’una disminució dels d’origen in-terior. Aquest augment dels consum intermedis de productes del propi sector ha canviat de signe en el perí-ode 2001-2005 degut a la disminució dels consums estrangers que ha superat l’augment dels consums d’origen interior. En el període 1987-2005 també s’ha donat una disminució de les compres d’origen interior d’Electricitat per unitat de producte.

TAULA 6 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de l’Energia i refinament de pe-troli segons origen i període



Total 0,81 0,06 -0,07

Interior 0,09 -0,15 -0,01

Resta d’Espanya 0,07 -0,01 -0,01

Estranger 0,66 0,22 -0,05 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia En l’estructura de consums intermedis totals destaca l’augment dels consums de Productes de cautxú i pro-ductes plàstics d’origen interior entre 1987 i 2005. També en aquest període es dóna un lleuger augment dels consums intermedis del propi sector, que és el resultat d’una entrada de productes procedents de l’estranger superior a la disminució de productes amb origen a la resta Espanya i, en menor proporció, d’origen interior. En el període recent 2001-2005 se segueix donant un procés de substitució de consums de productes del propi sector amb origen a la resta d’Espanya i interior per a productes estrangers que no afec-ta el coeficient total de consum intermedi. També es detecta una disminució del Comerç de la resta d’Espanya en els consums intermedis entre 1987 i 2005.

TAULA 7 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de la Metal·lúrgia, productes me-tàl·lics i siderúrgia segons origen i període



Total 0,65 0,11 0,02

Interior 0,30 0,03 -0,03


Estranger 0,25 0,17 0,08 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

A preus constants el Comerç intensifica la seva caiguda en els consums intermedis del sector en el conjunt del període 1987-2005.


42

Alimentació En el període 1987-2005 els consums intermedis totals per unitat de producte presenten diversos canvis: augmenten les compres de productes del propi sector i dels Serveis a les empreses i disminueixen les com-pres de productes de l’Agricultura, ramaderia i pesca i del Comerç. Aquests canvis estan protagonitzats per la producció catalana, a la qual se suma la producció estrangera pel que fa a l’entrada de productes del pro-pi sector. En el període 2001-2005 destaca la disminució de consums intermedis interiors de productes agrí-coles, ramaders i de la pesca.

TAULA 8 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de l’Alimentació segons origen i període



Total 0,80 0,12 0,02

Interior 0,42 0,01 0,00

Resta d’Espanya 0,19 0,02 0,00


A preus constants, per al període 1987-2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses es modera mentre que la caiguda del Comerç s’intensifica. Pel que fa a la variació de consums intermedis procedents de l’Agricultura es redueix molt a preus constants, fet que permet veure que les variacions ob-servades amb aquests consums es deriven principalment del canvi de preus relatius.

Tèxtil, cuir i calçat Entre 1987 i 2005 l’augment dels consums intermedis per unitat de producte s’ha repartit entre moltes bran-ques d’activitat entre les quals destaca la de Serveis a les empreses d’origen interior i, en menor mesura, d’origen estranger. L’entrada de Serveis a les empreses procedents de l’estranger també es dóna en el pe-ríode recent 2001-2005. La compra de productes del propi sector augmenta lleugerament com a conse-qüència d’un procés que va una mica més enllà de la substitució de consums interiors per a consums pro-cedents de l’estranger i, en menor mesura, de la resta d’Espanya. També augmenta lleugerament la compra de Productes químics com a resultat d’un augment de consums procedents de l’estranger en perjudici de consums interiors. En el període 2001-2005 aquest darrer procés també afecta negativament els consums intermedis de la resta d’Espanya.

TAULA 9 Variació dels consum intermedis per unitat de producte del Tèxtil l’Alimentació segons origen i període



Total 0,70 0,13 0,02

Interior 0,33 -0,07 0,00

Resta d’Espanya 0,09 0,03 -0,03



43

Aquestes conclusions no s’alteren quan passem les variacions a preus constants.

Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector per unitat produïda com a resultat d’un augment dels productes procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya superior a la dismi-nució dels consums intermedis d’origen interior. També s’aprecia un augment dels consums intermedis de l’Agricultura, la ramaderia i la pesca, que són d’origen interior, en detriment dels procedents de l’estranger. En el període 2001-2005 els consums intermedis del propi sector disminueixen a causa del canvi de ten-dència de les compres procedents de la resta d’Espanya. Els consums intermedis de l’Agricultura, la rama-deria i la pesca es mantenen inalterats, tot i que segueixen augmentant els d’origen interior en detriment dels procedents de l’estranger i també, ara, dels de la resta d’Espanya.

TAULA 10 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de la Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) segons origen i període



Total 0,67 0,10 0,00

Interior 0,30 -0,04 0,00



A preus constants pel període 1987-2005 s’intensifica l’augment dels consum intermedis agrícoles per unitat de producte.

Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a conseqüència d’un augment dels productes procedents de l’estranger superior a la disminució dels productes d’origen inte-rior. També augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses, que procedeixen de l’interior i, en menor mesura, de la resta d’Espanya. Amb el Transport i les telecomunicacions passa el mateix que amb els Serveis a les empreses, però a una escala inferior. Els consums intermedis totals de Productes químics disminueixen lleugerament com a conseqüència d’una considerable disminució dels consums intermedis d’origen interior que en part es contraresta per un augment dels consums procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya. El Comerç també ha disminuït en els consums intermedis totals, fet que ha estat provocat per una disminució dels consums d’origen interior. Entre 2001 i 2005 canvia la tendència dels consums in-termedis de productes del propi sector ja que disminueixen no només les compres d’origen interior sinó també les d’origen estranger i les procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 11 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró segons origen i període



Total 0,63 0,10 -0,01

Interior 0,29 -0,03 0,00



44


A preus constants, en el període 1987-2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses es manté. Pel que fa a la disminució de consums de productes químics, aquesta s’anul·la. En el cas del Comerç s’intensifica la seva reducció de consums per unitat de producte.

Productes químics Entre 1987 i 2005 el canvi principal en els consums intermedis totals per unitat de producte és l’augment dels Serveis a les empreses, que ha estat protagonitzat pels consums intermedis d’origen interior i estran-ger. S’observen diversos canvis de petita envergadura com ara l’augment dels consums intermedis de pro-ductes del Transport i telecomunicacions, Equips elèctrics i electrònics i Productes de cautxú i productes plàstics i la disminució de consums de productes de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, Electrici-tat, aigua i gas i Comerç. Tots aquests petits canvis estan protagonitzats per consums d’origen interior, a excepció dels Productes de cautxú i productes plàstics en què hi participen consums de la resta d’Espanya i l’estranger. Amb poca incidència sobre els consums intermedis totals es dóna un petit augment del consum de productes del propi sector, que està protagonitzat per una forta entrada de productes procedents de la resta d’Espanya que supera la disminució dels consums d’origen interior i estranger. En el període 2001-2005 continua la disminució de productes del propi sector d’origen interior i estranger però s’atura l’entrada de productes procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 12 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de Productes químics segons origen i període



Total 0,70 0,10 0,00

Interior 0,23 -0,08 0,02



Entre 1987 i 2005 les dades a preus constants mostren una moderació de l’augment dels consums interme-dis de Serveis a les empreses respecte de les dades a preus corrents. En el cas del Comerç, s’intensifica la seva caiguda.

Productes de cautxú i productes plàstics Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector, de la Metal·lúrgia, pro-ductes metàl·lics i siderúrgia, de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró, i en menor mesu-ra, de Serveis a les empreses i AAPP i altres serveis socials i personals. També disminueixen els consums de Tèxtil, cuir i calçat. L’augment dels consums de productes del propi sector s’explica per un augment dels consums d’origen estranger i interior, al costat d’una petita disminució dels consums procedents de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 aquest procés té poca incidència en el total de consums intermedis ja que els consums d’origen interior queden inalterats i l’entrada de productes estrangers es compensa amb la disminució de productes de la resta d’Espanya. L’augment dels consums de la Metal·lúrgia, productes me-tàl·lics i siderúrgia ha estat protagonitzat per les compres procedents de la resta d’Espanya i, en menor me-sura, d’origen interior, que han superat una lleugera disminució dels consums d’origen estranger. Per la se-


45

va banda, l’augment dels consums de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró s’explica per un augment dels consums d’origen interior i estranger mentre que la disminució de les compres de Tèxtil, cuir i calçat ve donada per una disminució de les compres d’origen interior. En el període 2001-2005 s’han donat alguns canvis en aquests darrers processos, com ara el manteniment dels consums intermedis per unitat de producte de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia d’origen interior, la disminució de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró procedents de la resta d’Espanya i l’entrada de compres de Tèxtil, cuir i calçat d’origen estranger, que han deixat sense efecte la variació dels coeficients de consum intermedi total d’aquestes branques d’activitat. El canvi més important en el període 2001-2005 és l’augment dels consums de productes químics d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. El consum de productes químics precedents de l’estranger disminueix per unitat de producte,.

TAULA 13 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de Productes de cautxú i pro-ductes plàstics segons origen i període



Total 0,71 0,16 0,03

Interior 0,34 0,01 0,03



Al passar de termes nominals a termes reals no hi ha variació en les conclusions principals.

Minerals no metàl·lics i els seus derivats Entre 1987 i 2005 han augmentat els consums intermedis de productes del propi sector, de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia i de Transport i telecomunicacions i han disminuït els consums intermedis d’Electricitat, aigua i gas. L’augment dels consums intermedis de productes del propi sector ha estat prota-gonitzat per la producció interior, tot i que també han augmentat els consums d’origen estranger i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 el consum de productes del propi sector d’origen estranger i de la resta d’Espanya es manté constant per unitat de producte mentre que augmenta el dels d’origen interior. L’augment per al conjunt del període dels consums de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia s’explica principalment per l’augment dels consums d’origen interior i, en menor mesura, d’origen estranger tot i que en el període 2001-2005 només varien els consums d’origen estranger, que augmenten. Per la seva banda, l’increment des de 1987 del consum de Transport i telecomunicacions es dóna per un increment dels con-sums d’origen interior i, en menor mesura, per un augment dels consums procedents de la resta d’Espanya mentre que la disminució d’Electricitat, aigua i gas, que també es verifica per al conjunt del període, només està protagonitzada pels consums d’origen interior. En el període 2001-2005 les variacions referents als consum de productes de Transport i telecomunicacions i d’Electricitat, aigua i gas no es donen.

TAULA 14 Variació dels consum intermedis per unitat de producte de Minerals no metàl·lics i els seus derivats segons origen i període



Total 0,62 0,12 0,04

Interior 0,43 0,09 0,03




46

En termes reals del 1987 al 2005 no varien d’intensitat les variacions més destacades que ja s’observen en termes nominals. No obstant, la deflactació elimina el creixement de consums energètics i intensifica lleuge-rament la caiguda dels consums de comerç.

Maquinària i equips mecànics Entre 1987 i 2005 els consums intermedis de productes del propi sector augmenta com a conseqüència d’una forta entrada de consums procedents de l’estranger al costat d’una petita disminució de consums pro-cedents de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 se suma en aquest procés una disminució dels consums intermedis d’origen interior que, unida a un augment de la intensitat en la reducció de productes de la resta d’Espanya, provoca una lleugera disminució dels consums intermedis totals de productes del propi sector. Entre 1987-2005 els Serveis a les empreses també augmenten la seva presència en els consums in-termedis totals a causa d’un increment en els consums intermedis d’origen interior, fet que es dóna en el conjunt del període i en el període més recent. Finalment, entre 1987 i 2005 destaca la reducció de con-sums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, que està protagonitzada per la producció interior i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005, aquest procés canvia de signe sent el resultat d’un augment dels consums intermedis d’origen interior superior a la disminució dels consums intermedis d’origen estranger.

TAULA 15 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Maquinària i equips me-cànics segons origen i període



Total 0,61 0,09 0,00

Interior 0,24 -0,05 0,00



En termes reals, entre 1987 i 2005 s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç, que en termes nominals no destacava per la seva magnitud.

Equips elèctrics i electrònica Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a resultat d’un augment dels consums procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya molt superior a la disminució de consums d’origen interior. En canvi, en el període 2001-2005 els consums intermedis de productes del propi sector disminueixen com a conseqüència d’un canvi de signe en la variació de les compres a l’estranger. En segon lloc, destaca un augment de les compres de consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia. Aquest resultat es dóna per un augment de les compres a l’estranger i, en menor mesura, d’origen interior que supera la disminució dels consums intermedis procedents de la resta d’Espanya. En el període recent 2001-2005 l’augment de les compres a l’estranger es contraresta amb la disminució de les compres a la resta d’Espanya i el resultat final sobre els consums intermedis totals és un lleuger increment que equival a l’augment que protagonitzen els consums intermedis d’origen interior. Finalment, el darrer


47

canvi destacat és l’augment del consum de Serveis a les empreses, que està explicat per la producció inte-rior i de l’estranger. En el període 2001-2005 aquest darrer procés no existeix.

TAULA 16 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de d’Equips elèctrics i elec-trònica segons origen i període



Total 0,70 0,15 -0,01

Interior 0,27 0,04 0,02



En termes reals, entre 1987 i 2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses es mode-ra lleugerament i s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç, que en termes nominals no destacava per la seva magnitud. També es modera la variació de consums intermedis procedents del ram del metall.

Material de transport Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a resultat d’un fort augment de consums d’origen estranger i en menor mesura interior, que supera la disminució dels consums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés només està format per l’augment de consums d’origen estranger. També augmenten els consums intermedis d’Equips elèctrics i electrònics de procedència estrangera. Entre 2001 i 2005 segueixen entrant aquest tipus de consums però queden pràcti-cament compensats per la disminució d’Equips elèctrics i electrònics d’origen interior. En darrer lloc destaca la disminució de consums intermedis de Comerç que protagonitzen els consums procedents de la resta d’Espanya i de l’interior. En canvi, entre 2001 i 2005 aquest procés canvia de signe a causa de l’augment dels consums d’origen interior sense que hi hagi cap variació de les compres procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger. També convé mencionar els canvis que es donen en els consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia. Aquests canvis tenen poc impacte sobre els consums inter-medis totals entre 1987 i 2005 però són el resultat d’una considerable entrada de consums estrangers que queda lleugerament superada per la disminució de consums d’origen interior i de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 s’intensifica la disminució de consums d’origen interior i de la resta d’Espanya la qual cosa pro-voca una disminució significativa dels consums intermedis totals de productes metàl·lics.

TAULA 17 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Material de transport se-gons origen i període



Total 0,79 0,14 0,03

Interior 0,27 -0,02 -0,03




48

Entre 1987 i 2005 a preus constants s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç i es re-dueixen lleugerament els consums de Serveis a les empreses, a diferència del que passava a termes nomi-nals, que no variaven. També desapareix la variació de consums del ram tèxtil.

Altres manufactures Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia d’origen interior i de la resta d’Espanya mentre que entre 2001 i 2005 l’augment dels consums d’origen inte-rior es compensa amb la disminució dels consums estrangers. També augmenten els consums de Tèxtil, cuir i calçat com a conseqüència d’una considerable entrada de consums procedents de l’estranger al costat d’una lleugera disminució dels consums d’origen interior. Entre 2001 i 2005 s’intensifica la disminució de consums interiors de tal forma que el resultat sobre els consums intermedis totals és d’una lleugera dismi-nució. Els consums intermedis de Fusta, suro i productes de la fusta i suro (excepte mobles) disminueixen a causa d’una forta reducció dels consums d’origen interior, mentre que la lleugera reducció de consums es-trangers es compensa amb l’augment dels consums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés desapareix. Altres canvis que es poden destacar són l’augment dels consums intermedis de productes del propi sector i de Serveis a les empreses i la disminució de consums intermedis de Productes químics per al conjunt del període, i l’augment dels consums intermedis de Productes de cautxú i plàstics per al darrer període.

TAULA 18 Variació dels consums intermedis per unitat de producte d’Altres manufactures se-gons origen i període



Total 0,66 0,13 0,02

Interior 0,39 0,03 0,02



En termes reals, entre 1987 i 2005, l’augment de consums intermedis de Serveis a les empreses es fa menys intensa que en termes nominals. Aquest comportament també es verifica per al període 2001-2005, on en termes reals els serveis a les empreses gairebé no varien. Les variacions dels consums intermedis procedents del comerç per al conjunt del període desapareixen.

Electricitat, aigua i gas Entre 1987 i 2005 els consums intermedis d’Energia i refinament de petroli augmenten com a conseqüència d’un fort augment dels consums procedents de l’estranger i en menor mesura de la resta d’Espanya i l’interior. Aquesta situació canvia de signe en el període 2001-2005 quan disminueixen tant els consums in-termedis d’origen estranger com interior. També augmenten els consums intermedis de Transport i teleco-municacions d’origen interior tot i que en el període 2001-2005 no s’aprecia cap variació. Els Serveis a les empreses també augmenten la seva presència en els consums intermedis totals a causa de l’augment dels consums d’origen interior i en menor mesura d’origen estranger, mentre que en el període 2001-2005 només es manté de forma significativa un lleuger increment dels consums estrangers. Finalment, s’observa un in-crement dels consums intermedis de Equips elèctrics i electrònics repartit a parts iguals entre tots els orí-


49

gens. En canvi, entre 2001 i 2005 els consums intermedis totals disminueixen a causa dels consums interi-ors.

TAULA 19 Variació dels consums intermedis per unitat de producte d’Electricitat, aigua i gas se-gons origen i període



Total 0,61 0,28 -0,03

Interior 0,29 0,12 0,00



Entre 1987 i 2005, quan passem a termes reals, s’afebleix l’augment de consums intermedis d’Energia i refi-nament de petroli, que continua no obstant essent de certa magnitud. Entre 2001 i 2005 la disminució de consums intermedis d’Energia i refinament de petroli que s’observava en termes nominals s’accentua en termes reals (-7pp). També es modera la disminució dels consums procedents del sector Equips elèctrics i electrònica.

Construcció Entre 1987 i 2005 els consums intermedis de productes del propi sector han augmentat de forma extraordi-nària sent tots ells d’origen interior, procés que també es dóna en el període recent. La resta de canvis des-tacats són de reducció de consums intermedis i de menor quantia. En el cas dels Minerals no metàl·lics i els seus derivats disminueixen els d’origen interior i en menor mesura els estrangers. En el període 2001-2005 desapareix la disminució de productes estrangers i se suma la de productes procedents de la resta d’Espanya. En el cas de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia la disminució dels consums inter-medis també recau en la producció interior i en menor mesura en la producció estrangera. En canvi, en el període recent, els consums d’origen interior no varien i la disminució de consums d’origen estranger quasi es compensa amb l’augment de consums procedents de la resta d’Espanya. Un altre cas és el del Comerç en què la disminució dels consums intermedis recau en la producció interior, també en el període 2001-2005. Finalment, els Equips elèctrics i electrònics disminueixen els consums intermedis en tots els seus orí-gens, cosa que no passa entre els anys 2001 i 2005.

TAULA 20 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Construcció segons origen i període



Total 0,56 0,06 -0,01

Interior 0,45 0,09 0,02


Estranger 0,01 -0,04 -0,02 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

Entre 1987 i 2005, en termes reals, les disminucions de consums intermedis dels sectors de Metal·lúrgia, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrònica i Comerç són menys intenses que en termes nominals. També se suavitza la disminució dels consums intermedis de minerals no metàl·lics en el darrer període.


50

Comerç Els canvis més destacats són l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses i Transport i te-lecomunicacions i la disminució de Maquinària i equips mecànics. En el cas dels Serveis a les empreses augmenten els consums d’origen interior i, en menor mesura, de la resta d’orígens. En el període 2001-2005 l’augment dels consums de Serveis a les empreses només recau en els consums d’origen interior i estran-ger. En el cas del Transport i telecomunicacions l’augment dels consums intermedis és responsabilitat de la producció interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 aquest augment no-més recau en els consums interiors. Finalment, en el cas de la Maquinària i equips mecànics, la disminució de consums també recau en la producció interior i, en menor mesura, en els consums d’origen estranger i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 no hi ha canvis en els consums intermedis de Maquinària i equips mecànics.

TAULA 21 Variació dels consums intermedis per unitat de producte del Comerç segons origen i període



Total 0,42 0,08 0,01

Interior 0,31 0,06 0,00



En termes real no s’aprecien modificacions importants en les conclusions obtingudes de l’anàlisi en termes nominals.

Hoteleria Entre 1987 i 2005, disminueixen de forma considerable els consums intermedis d’Alimentació a causa d’una forta reducció dels consums procedents de l’interior i en menor mesura de la resta d’orígens. Entre 2001 i 2005 aquests canvis desapareixen. Entre 1987 i 2005, s’aprecia també un augment dels consums de Ser-veis a les empreses com a conseqüència d’un augment dels consums interiors i en menor mesura de la res-ta d’orígens. Entre 2001 i 2005 només augmenten els consums de Serveis a les empreses d’origen interior. En darrer lloc, destaca entre 1987 i 2005 la disminució de consums d’Agricultura, ramaderia i pesca que pro-tagonitzen els consums d’origen interior seguida dels consums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 només disminueixen els consums procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 22 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de l’Hoteleria segons origen i període



Total 0,42 -0,14 0,00

Interior 0,32 -0,13 0,01



51


Entre 1987 i 2005 en termes reals observem que la forta caiguda de consums intermedis dels sectors Agri-cultura i Alimentació queda molt reduïda respecte dels resultats de l’anàlisi a preus corrents. Això s’explica bàsicament per una reducció en termes relatius dels preus dels productes d’aquests dos sectors. En el cas dels Serveis a les empreses això no passa. Entre 2001 i 2005 l’anàlisi a preus constants revela un augment dels consum de l’Alimentació que en termes nominals no succeïa. Desapareix la caiguda de l’Agricultura i no s’altera la variació de consums intermedis procedents dels Serveis a les empreses.

Transport i telecomunicacions Entre 1987 i 2005 augmenten de forma considerable els consums intermedis de productes del propi sector sobretot degut a l’augment dels consums d’origen interior i en menor mesura de la resta d’orígens. Entre 2001 i 2005 aquest procés canvia de sentit i s’observa una lleugera reducció de consums intermedis atribuï-ble als consums d’origen interior. Entre 1987 i 2005 també augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 desapareixen aquests darrers can-vis.

TAULA 23 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Transports i telecomuni-cacions segons origen i període



Total 0,55 0,25 0,00

Interior 0,39 0,16 -0,01



Entre 1987 i 2005 en termes reals es modera l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses que s’observa en termes nominals.

Intermediació financera Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i de la res-ta d’Espanya mentre que entre 2001 i 2005 només augmenten els d’origen interior. També augmenten els consums intermedis de productes del propi sector d’origen interior, fet que no es dóna entre 2001 i 2005.

TAULA 24 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Intermediació financera segons origen i període



Total 0,30 0,15 0,01

Interior 0,22 0,09 0,01


52



Entre 2001 i 2005 l’efecte dels preus relatius dels serveis a les empreses modifica l’increment de consums intermedis procedents d’aquest sector, que es transforma en una disminució significativa (-3pp).

Serveis a les empreses Entre 1987 i 2005 els consums intermedis que més augmenten són els dels productes del propi sector d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés queda reduït a un lleuger increment dels consums d’origen interior. També disminueixen entre 1987 i 2005 els consums in-termedis de la Construcció i de les AAPP i altres serveis socials o personals d’origen interior, fets que desa-pareixen en el període 2001-2005. A una escala inferior entre 1987 i 2005 també destaca l’augment dels consums intermedis d’Intermediació financera i la disminució dels consums de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró, fets que no es donen en el període 2001-2005.

TAULA 25 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Serveis a les empreses segons origen i període



Total 0,33 0,05 0,00

Interior 0,26 0,01 0,01

Resta d’Espanya 0,06 0,03 -0,01 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

Entre 1987 i 2005 a preus constants es modera la disminució de consums intermedis procedents del sector Pasta de paper, paper i cartró. Entre 2001 i 2005 s’observa un lleuger augment dels consum de la Interme-diació financera que no es donava en termes nominals.

Recerca, desenvolupament i educació Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses i de productes del propi sector i disminueixen els consums de les AAPP i altres serveis socials i personals. Tots aquests canvis es-tan protagonitzats per consums d’origen interior i desapareixen en el període 2001-2005, a excepció dels Serveis a les empreses, en què també augmenten els consums procedents de la resta d’Espanya entre 1987 i 2005 i l’increment dels consums d’origen interior no desapareix entre 2001 i 2005.

TAULA 26 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Recerca, desenvolupa-ment i educació segons origen i període



Total 0,22 0,02 0,01


53

Interior 0,18 0,02 0,01


Estranger 0,01 -0,01 0,00 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

L’efecte dels preus no fa variar les conclusions obtingudes a partir de l’anàlisi en termes nominals.

AAPP i altres serveis socials i personals Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya, fet que no es dóna entre 2001-2005. També augmenten de forma lleugera els consums intermedis de productes del propi sector procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger. Aquest procés no es dóna en el període 2001-2005.

TAULA 27 Variació dels consums intermedis per unitat de producte de AAPP i altres serveis so-cials i personals segons origen i període



Total 0,34 0,05 0,01

Interior 0,24 0,02 0,00



A preus constants no s’alteren les conclusions extretes de les variacions a preus corrents.


54

4. El paper de la indústria a l’economia catalana

4.1. El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC

Des de l’any 1987 fins al 2005 l’estructura econòmica de Catalunya ha canviat molt. Tal i com indica la taula 28, el pes dels serveis i de la construcció ha augmentat sistemàticament en detriment de la indústria i de l’agricultura, que han minvat el seu pes estructural progressivament fins a situar-lo proper a la meitat del que abastaven inicialment. En el cas de la indústria, que l’any 1987 representava el 43,1% del valor afegit, l’any 2005 havia caigut fins al 22,8%.

TAULA 28 Distribució del VAB per grans sectors. Catalunya 1987-2005


VAB 1987 2001 2005

Agricultura, ramaderia i pesca 2,5 1,8 1,2 INDÚSTRIA 43,1 27,2 22,8 Construcció 5,9 7,8 10,2 Serveis 48,5 63,1 65,8 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005

En termes d’ocupació es reprodueix el mateix comportament. No obstant això el pes estructural cau menys en la mesura en què el pes inicial en termes d’ocupació també era menor. L’any 1987 el pes del sector in-dustrial en termes d’ocupació era del 33,5%, i passa al 22,2% l’any 2005. Aquest comportament va associat òbviament al de la productivitat. L’aproximació del pes estructural en termes de VAB i d’ocupació de la in-dústria va associat a una progressiva aproximació de la mitjana de la productivitat aparent del treball en ter-mes nominals de l’economia i la del sector (vegeu taula 29).

Tot i que tots quatre sectors han augmentat la seva productivitat, els progressos de la indústria han estat més moderats. No obstant això, l’any 2005 la indústria es trobava encara, per poca diferència, per davant del sector serveis en termes de productivitat aparent, i només havia estat superada per la construcció. La indústria, doncs, tot i mantenir una productivitat aparent encara lleugerament per sobre de la mitjana del conjunt de l’economia, havia perdut l’any 2005 el primer lloc, atès que havia estat superada per la construc-ció. No obstant això caldrà també avaluar els efectes de la inflació provocada pel reescalfament d’alguns mercats, inclosa en els valors nominals de les taules, i que, un cop desinflades les bombolles, poden variar les relacions entre les productivitats d’un i altre sector.

TAULA 29 Distribució de l’ocupació per grans sectors. Catalunya 1987-2005.


Ocupació 1987 2001 2005

Agricultura, ramaderia i pesca 4,9 2,4 2,3 INDÚSTRIA 33,5 25,9 22,2 Construcció 7,0 9,5 9,8 Serveis 54,6 62,3 65,8 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005 (llocs de treball).


55

A més, cal dir que les taules input output reflecteixen les variacions nominals de la productivitat aparent del treball; per tant, l’evolució de la productivitat de la indústria reflecteix d’una banda els seus guanys en termes de productivitat en termes físics, i amb tota probabilitat també les pèrdues en termes nominals, atès que molts dels productes industrials, durant el període, han patit una progressiva deflació relativa fruit de la seva major exposició a la competència internacional.36

TAULA 30 Distribució de la productivitat aparent del treball per grans sectors. Catalunya 1987-2005.

Els serveis i la construcció per contra mostren una evolu-ció dels preus més inflacionista, cosa que permet interpretar que la seva evolució respon en part al creixe-ment de la productivitat real i en part al creixement dels preus. No obstant això, cal entendre que l’anàlisi en termes nominals, sense deflactar, que reflecteixen les TIOC són també molt útils, atès que ens permeten veure també la distribució de les rendes i els incentius que fomenten els canvis estructurals.


1987 2001 2005

Agricultura, ramaderia i pesca 9,5 29,6 23,7 INDÚSTRIA 24,2 40,7 46,6 Construcció 15,8 31,8 47,2 Serveis 16,7 39,1 45,4 Total 18,8 38,6 45,3 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005 (en llocs de treball)

D’altra banda, les TIOC ens permeten observar els impactes de la demanda sobre la producció total, tant de productes finals com intermedis. Si prenem en consideració la producció total, inclosa la intermèdia, neces-sària per tal de satisfer la demanda interior (aquella que es satisfà amb producció interior no importada di-rectament), el resultat és un augment del pes de la indústria respecte de la ponderació que es produïa si consideràvem el VAB o l’ocupació.

Ara, amb la producció total necessària per tal de produir la demanda final interior de cada any veiem com el pes de la producció que satisfà la indústria, tot i que també baixa, no disminueix tant com el pes estructural en termes de VAB. Tot i perdre l’hegemonia que mantenia el 1987, l’any 2005 la indústria encara suposa el 35% de la producció total necessària. No obstant això, i tot i que la caiguda és menor, no podem dir tampoc en el cas de la producció que no caigui en termes relatius, atès que la disminució, tot i ser menor, també és important.

TAULA 31 Distribució de la producció total per grans sectors. Catalunya 1987-2005


1987 2001 2005

Agricultura, ramaderia i pesca 3,4 1,5 1,1 INDÚSTRIA 51,2 40,0 35,0 Construcció 6,1 8,3 10,9 Serveis 39,4 50,2 53,0 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005

Per tant, la indústria ha patit una disminució del seu pes estructural en termes de VAB, d’ocupació i de pro-ducció. No obstant això, la producció en termes nominals ha augmentat durant tot el període, i també ho ha fet el VAB (vegeu la taula 32). No podem dir el mateix de l’ocupació, que ha disminuït des del 2001 fins al 2005 tot i que el còmput global de tot el període també mostra un augment dels ocupats. Per tant podem

36 Els preus industrials han augmentat aproximadament el 73% durant tot el període mentre que el sector serveis els ha augmentat un 135%, més del doble, i la construcció el 149%, encara més alt (vegeu la taula 88 a l’apartat 10.4 de l’annex metodològic).


56

parlar de caiguda del pes relatiu de la indústria però en cap cas de desindustrialització, atès que augmenta tant la producció com el VAB que genera el sector en termes absoluts fins al 2005.37

TAULA 32 Producció, VAB i ocupació al sector industrial. Catalunya 1987-2005

Unitats: milers d’euros i llocs de treball.

Indústria producció Vab Ocupació

1987 40.639.501 17.048.973 703.766 2001 113.055.965 33.731.405 829.416 2005 126.790.725 37.057.820 795.047 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Inclou energia i ex-tractives.

Finalment, la taula 33 resumeix els impactes sobre el conjunt de l’economia que genera una variació del 10 per cent de la demanda de cada gran sector. Com es pot veure, els impactes de la indústria, tot i ser molt importants encara a l’any 2005, han perdut pes també en favor del sector serveis. Resulta interessant veure que tot i que els impactes, calculats amb totes les variables, per al cas de la indústria cada cop són menors, en el cas de l’efecte de l’augment de la demanda de la indústria sobre la productivitat aparent, aquest mai ha estat negatiu, i només en el darrer any la indústria ha estat superada per la construcció en aquest regis-tre. A més, aquest darrer impacte, el que fa referència a un augment de la demanda en construcció, actual-ment sabem amb certesa que es troba sobredimensionat fruit d’una bombolla especulativa que n’havia inflat excessivament els preus.38

TAULA 33 Impacte sobre la demanda final, la producció total, el VAB, l’Ocupació i la productivi-tat aparent del conjunt de l’economia d’un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels

grans sectors (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.5)

Unitats taxes de creixement.

1987 Demanda Final Producció total VAB Ocupació Productivitat aparent

Agricultura 0,16 0,17 0,14 0,22 -0,08 Indústria 4,93 5,09 4,46 3,81 0,51 Construcció 0,73 0,78 0,78 0,87 -0,07 Serveis 4,18 3,96 4,62 5,10 -0,36 2001 Demanda Final Producció total VAB Ocupació Productivitat aparent

Agricultura 0,07 0,07 0,08 0,09 -0,02 Indústria 4,16 4,14 3,01 2,92 0,14 Construcció 0,78 0,91 0,84 0,97 -0,12 Serveis 4,99 4,88 6,08 6,02 -0,01 2005 Demanda Final Producció total VAB Ocupació Productivitat aparent

Agricultura 0,06 0,06 0,06 0,10 -0,04 Indústria 3,65 3,61 2,56 2,55 0,05

37 Aquesta afirmació probablement caldrà revisar-la un cop superada la crisi actual, atès que de moment la factura en termes de pro-ducció de la crisi ha estat molt important, especialment per al sector industrial. Vegeu l’apartat 4 d’aquest estudi on es mostra l’evolució recent del sector sota els efectes de la crisi. 38 Entre l’any 2001 i l’any 2005 el deflactor del VAB de la construcció van mostrar un encariment proper al 41,8%. Aquest és el registre més intens, per davant fins i tot del de l’energia, i molt per sobre de l’evolució del deflactor del conjunt de l’economia, que segons Ides-cat es va situar, per al conjunt del VAB, al 17,3% en el mateix període. Si agafem les aproximacions a la variació del preu de la produc-ció que hem calculat, el producte de la construcció s’ha encarit el 30,2% mentre que l’encariment mitjà del conjunt de la producció cata-lana entre els mateixos anys ha estat només del 16,0%. Vegeu l’epígraf 10.4 de l’annex metodològic.


57

Construcció 0,96 1,15 1,05 1,02 0,05 Serveis 5,33 5,18 6,33 6,33 -0,06 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Finalment, un darrer element clau que cal destacar del sector industrial és la seva forta vinculació en les ex-portacions. Els productes industrials suposen una part molt important de les exportacions catalanes a l’estranger. Atesa la situació actual, és poc probable que la demanda interna catalana pugui mostrar un crei-xement important, i pels mateixos motius, tampoc no ho serà per a la de la resta de l’Estat. Ateses aquestes previsions el dinamisme de les exportacions serà òbviament la clau per poder intensificar el creixement de la nostra producció.

Ateses aquestes perspectives caldria preguntar-nos la vinculació de cadascun dels sectors, entre ells la in-dústria, amb les exportacions. La taula 34 identifica la contribució a l’augment de cadascuna de les variables derivat d’un augment de totes les exportacions del 10% que fa cadascun dels grans sectors. Fixem-nos que l’aportació derivada del sector industrial és sempre la més important. Tot i això les exportacions de serveis han guanyat cada cop més importància.

Tanmateix més endavant analitzarem la naturalesa d’aquests arrossegaments. Cal avançar de moment que tot i que els serveis han guanyat pes, caldrà analitzar si es tracta de serveis molt vinculats a l’activitat indus-trial i a l’exportació de productes industrials.

En qualsevol dels casos resulta evident que trobem una colla d’activitats industrials, també de serveis, alta-ment vinculades a les exportacions i que a partir d’ara poden resultar claus atès que ens poden permetre augmentar la producció sempre que siguem capaços d’augmentar-ne les exportacions. Més endavant s’analitzaran més detalladament aquests impactes sobre cadascuna de les activitats i cadascuna de les va-riables econòmiques.39

TAULA 34 Aportació sectorial a la variació sobre el valor afegit, l’ocupació i la producció total que genera un augment del 10% en les exportacions


VALOR AFEGIT 1987 2001 2005

Agricultura 4,4 3,5 2,7 Indústria 75,8 53,8 49,6 Construcció 0,5 0,8 1,0 Serveis 19,3 41,8 46,7

OCUPACIÓ 1987 2001 2005


PRODUCCIÓ TOTAL 1987 2001 2005

Agricultura 5,2 2,5 2,2 Indústria 80,0 69,9 66,3 Construcció 0,4 0,7 0,9

39 Cal entendre que les TIOC ens permeten captar la situació estructural en un moment concret. Tot i que la situació actual d’una eco-nomia determina enormement les seves evolucions futures, no és menys cert que la situació estructural no l’acaba determinant al 100%. Per tant cal entendre que la nova situació actual revertirà en una extraversió més gran de la nostra economia, i tot i que aquells sectors més exportadors ho poden tenir més fàcil, aquest no és l’únic factor que podrà facilitar la nostra penetració als mercats interna-cionals.


58

Serveis 14,3 26,9 30,6 Font: Elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Si reproduïm l’anàlisi de l’impacte de les exportacions a l’estranger de cada sector sobre la productivitat apa-rent del treball del conjunt de l’economia (taula 35), observem com l’impacte d’un increment de les exporta-cions industrials resulta sempre positiu. No obstant això, l'augment de les exportacions estrangeres de pro-ductes industrials redueix el seu impacte sobre la productivitat total de l'economia del 0,11% l'any 1987 al 0,02% l'any 2005. D’altra banda, l'impacte negatiu que provocava l’increment de les exportacions industrials sobre la productivitat del sector industrial ha millorat des del -0,08% al -0,05%.

Això no obstany per al mateix període l'augment de les exportacions estrangeres dels serveis augmenta el seu impacte sobre la productivitat total des del -0,01% de l'any 1987 fins al 0,07% de l'any 2005, superant l'impacte que generen les exportacions estrangeres de productes industrials.40

TAULA 35 Impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions estrangeres el 10% i es manté constant la resta de la demanda final


Augment de les exportacions estrangeres

Impa

cte

sobr

e la

pro

duct

ivita

t

2005 Total Agricultura Indústria Construcció Serveis

Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Indústria -0,04 0,00 -0,05 0.00 0,01 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Serveis 0,14 0,00 0,04 0,00 0,09 Total 0,07 -0,02 0,02 0,00 0,07


Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Indústria -0,07 0,00 -0,08 0,00 0,01 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Serveis 0,15 0,00 0,05 0,00 0,10 Total 0,11 -0,01 0,05 0,00 0,07


Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Indústria -0,07 0,00 -0,08 0,00 0,00 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Serveis 0,02 0,00 0,02 0,00 0,00

40 En aquesta taula no s’inclou el valor dels ingressos per turisme en les exportacions a l’estranger sinó en la resta de la demanda final. Vegeu l’explicació a l’epígraf 10.1 de l’annex metodològic. La inclusió d’aquest import com a exportacions a l’estranger del sector de l’hostaleria milloraria els impactes sobre la productivitat de la indústria, dels serveis i del conjunt de l’economia com a resultat d’un augment de les exportacions de serveis a l’estranger del 10% mentre es manté constant la resta de la demanda final, i també milloraria l’impacte sobre la productivitat dels serveis com a resultat d’un augment de les exportacions industrials a l’estranger.


59

Total 0,08 -0,02 0,11 0,00 -0,01

Font: TIOC 1987, 2001 i 2005.

Tot i la major incidència d’alguns serveis que exportem sobre la productivitat aparent, resulta interessant també observar que si comparem els impactes de les taules 34 i 35, les repercussions d’un augment de la demanda industrial total sobre la productivitat aparent, tot i que són més grans que aquelles derivades d’un augment de les exportacions, també industrials, cada cop difereixen menys. Per tant, tant si es deriva d’un canvi en la manera de produir com si es deriva d’un canvi en allò que exportem, la conclusió és que ara ex-portem productes amb arrossegaments sobre la productivitat aparent cada cop més similars als que arros-seguen els productes produïts per la resta d’activitats industrials orientades al mercat domèstic. Una segona lectura implicaria acceptar la idea que l’orientació de l’activitat industrial cap a una vessant més exportadora no tindria efectes tan negatius, en termes de cost d’oportunitat, sobre la productivitat aparent del treball.

No obstant això, el saldo exterior de l’economia catalana empitjora de l’any 2001 a l’any 2005, ja sigui amb la resta d’Espanya o amb l’estranger, mentre que només es pot percebre una millora quan observem que la producció aconsegueix millorar la seva quota de mercat en el mercat domèstic. Aquests resultats, que es mostren a la taula 36, indicarien que la millora en termes de productivitat de les produccions exportadores que es reflecteixen en l’anàlisi d’impactes comentat en el paràgraf anterior, no és suficient per millorar els resultats del comerç exterior de l’economia catalana en el període 2001-2005. Aquesta idea queda reforça-da pel fet que el ritme de creixement de les exportacions, tant a la resta d’Espanya com a l’estranger, és in-ferior al ritme de creixement del comerç global durant aquest període.41 42

TAULA 36 Consum aparent, quotes de mercat, exportacions i saldos comercials amb la resta d’Espanya i amb l’estranger. Catalunya 1987, 2001 i 2005 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.6)

Unitats: consum aparent en milers d’euros i resta percentatges.

Consum aparent

1. QM Producció

2. QM IRE 3. QM IE 4. ERE/CA 5. EE/CA 6=4-2 7=5-3 8=6+7

2005 344.963.050 69,3% 12,5% 18,2% 18,2% 13,4% 5,7% -4,8% 0,9% 2001 264.227.180 67,1% 14,2% 18,7% 19,9% 15,1% 5,7% -3,6% 2,0% 1987 2.233.259 72,0% 15,5% 12,5% 22,1% 7,3% 6,6% -5,1% 1,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005. QM: quota de mercat, IRE: importacions de la resta d’Espanya, IE: importacions de l’estranger, ERE: exportacions a la resta d’Espanya, CA: consum aparent, 6: saldo comercial amb la resta d’Espanya en percentatge del consum aparent, 7: saldo comercial amb l’estranger en percentatge del consum aparent i 8: saldo comercial exterior en percentatge del consum aparent.

4.2. Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors

Fins ara hem vist com la indústria ha perdut pes estructural davant d’altres activitats des del 1987 fins al 2005. En aquest epígraf, determinem exactament la importància estructural de les diferents activitats indus-trials i de serveis en què hem desagregat l’activitat econòmica per a l’any 2005. També s’analitzen els can-vis entre 1987 i 2005. L’anàlisi se centra en la contribució de cada activitat en termes de producció, valor afegit, ocupació i productivitat aparent del treball al conjunt de l’economia. L’anàlisi també té en compte els efectes d’arrossegament de cadascuna de les activitats. Les dades es presenten destacant en cadascun dels casos aquells valors que es troben per sobre de la mediana.

41 Segons dades d’Eurostat, el ritme de creixement de les exportacions de la UE-27, EUA, Canadà, Xina i Japó creix el 19,8% entre els anys 2001 i 2005, mentre que les exportacions catalanes a l’estranger només pugen un 16,3% i les de la resta d’Espanya un 19,2%. 42 Els càlculs de la taula 36 no inclouen ni els ingressos ni les despeses per turisme. La inclusió d’aquests imports situarien el saldo ex-terior de Catalunya de l’any 2001 en el 3,7% del consum aparent i en el 2,5% per a l’any 2005. Vegeu a l’inici de la secció 3.3 de l’estudi el valor dels ingressos i de les despeses per turisme que inclouen les TIOC dels anys 2001 i 2005.


60

4.2.1. La producció Tal i com es pot veure a la taula 37, el pes relatiu de les activitats terciàries sobre la producció total de l’economia resulta destacadament més elevat que el que mostren les activitats industrials. No obstant això, sobresurten en volum de vendes quatre activitats industrials per sobre la mediana: Alimentació (5,4% de la producció total de l’economia), Productes químics (5,3%), Material de transport (4,9%) i Metal·lúrgia (3,7%). Tot i això, totes les activitats terciàries estan per sobre de la mediana, llevat del sector de Recerca i educa-ció, i destaca en particular el sector de Serveis a les empreses que representa el 13,0% del valor total de la producció. A més, les activitats terciàries són les que guanyen més pes en termes de producció entre 1987 i 2005. Només quatre sectors industrials mantenen o augmenten lleugerament el seu pes en termes de pro-ducció: Material de transport (1,4pp), Altres manufactures (0,3pp), Maquinària i equips mecànics (0,3pp) i Minerals no metàl·lics (0pp). Destaquem el fort augment que han experimentat els Serveis a les empreses amb un increment del pes de la seva producció de 6,4pp.

Aquestes transformacions estructurals de la producció també s’han analitzat en termes de capacitat d’arrossegament. En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere, amb els criteris emprats, destaquen sis activitats industrials: Cautxú i productes plàstics, Maquinària i equips mecànics, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Electricitat, aigua i gas, i Minerals no metàl·lics i els seus derivats. En canvi, només sobresurten quatre activitats terciàries. No obstant això, aquesta capacitat d’arrossegament cap enrere ha incrementat més entre els serveis que no pas entre els sectors industrials, des de 1987 fins al 2005. Entre els sectors industrials destaquem el sector de Cautxú amb una millora equiparable als millors comportaments experimentats per les activitats terciàries.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant, totes les activitats terciàries sense excepció estan per sobre de la mediana. Destaquen per tenir la capacitat d’arrossegament cap endavant més elevada els sectors de les AAPP, la Recerca i l’educació i els Serveis a les empreses. Només hi ha tres activitats indus-trials que sobresurten en termes de capacitat d’arrossegament cap endavant: Electricitat, aigua i gas, Altres manufactures i Material de transport. Quan analitzem l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’arrossegament cap endavant observem que hi ha sis sectors industrials entre els que presenten els millors comportaments: Electricitat, aigua i gas, Alimentació, Química, Tèxtil, cuir i calçat, Cautxú i Altres manufac-tures. No obstant això, les tres activitats terciàries que destaquen per tenir una bona evolució de la capacitat d’arrossegament cap endavant són les AAPP, la Recerca i educació i la Intermediació financera.

TAULA 37 Distribució de la producció i arrossegaments cap enrere i cap endavant de la produc-ció. Catalunya 1987-2005

Unitats: distribució en percentatges, variació del pes de la producció en punts percentuals i arrossegaments en euros.

Producció Arrossegaments

cap enrere Arrossegaments

cap endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 1,2 -2,1 1,56 0,05 1,06 0,04

2 Energia i refinament de petroli 0,9 -0,5 1,49 -0,19 1,06 -0,06

3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 3,7 -1,6 1,39 0,07 1,12 -0,05

4 Alimentació 5,4 -3,4 1,26 0,03 1,14 0,11

5 Tèxtil, cuir i calçat 2,2 -4,7 1,38 -0,02 1,14 0,02

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,5 -0,3 1,12 -0,20 1,18 -0,20

7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 2,6 -0,8 1,34 0,04 1,20 -0,03

8 Productes químics 5,3 -2,8 1,33 -0,05 1,20 0,04

9 Productes de cautxú i productes plàstics 2,0 -0,1 1,63 0,17 1,24 -0,01


61

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 1,4 0,0 1,43 -0,05 1,25 -0,13

11 Maquinària i equips mecànics 2,0 0,3 1,56 0,04 1,30 -0,17

12 Equips elèctrics i electrònics 2,6 -1,1 1,48 -0,13 1,30 -0,24

13 Material de transport 4,9 1,4 1,33 -0,10 1,35 -0,39

14 Altres manufactures 1,0 0,3 1,42 -0,04 1,36 -0,01

15 Electricitat, aigua i gas 2,0 -1,2 1,48 0,02 1,41 0,14

16 Construcció 11,0 5,2 1,31 0,13 1,45 0,28

17 Comerç 10,7 0,1 1,41 0,19 1,49 -0,46

18 Hoteleria 5,5 1,5 1,63 0,04 1,53 -0,07

19 Transport i telecomunicacions 7,5 3,9 1,43 0,07 1,61 -0,18

20 Intermediació financera 3,0 -2,2 1,75 0,25 1,78 0,51

21 Serveis a les empreses 13,0 6,4 1,44 0,10 2,06 -0,08

22 Recerca, desenvolupament i educació 2,3 0,9 1,59 0,28 2,11 0,58

23 AAPP i altres serveis socials i personals 9,4 0,8 1,37 0,02 2,77 1,08

TOTAL 100,0 0,0 - - - - Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la mediana.

4.2.2. El valor afegit

Tal i com es pot veure a la taula 38 totes les activitats terciàries tenen una participació del valor afegit per unitat de producte per sobre de la mediana de l’economia. Entre aquestes sobresurten les de Recerca i educació (0,76), Intermediació financera (0,66) i AAPP i altres serveis socials i personals (0,63). No obstant això, destaquen dues activitats industrials que tenen un valor afegit unitari per sobre de la mediana de l’economia: Maquinària i equips mecànics i Minerals no metàl·lics. Entre 1987 i 2005 totes les activitats tret d’Hoteleria i Agricultura disminueixen el seu valor afegit per unitat produïda. Les activitats terciàries tenen cinc sectors entre els que millor evolucionen en termes de valor afegit per unitat de producte (és a dir, que no els cau o els disminueix menys) mentre que les activitats industrials en tenen quatre: Energia i refinament de petroli, Maquinària i equips mecànics, Alimentació i Paper i cartró, tots ells amb disminucions inferiors a la caiguda mediana.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere, igual com passava amb el valor afegit unitari, totes les activitats terciàries estan per sobre de la mediana de l’economia. I a més, mostren els valors més elevats de l’economia. Entre els serveis, les activitats amb més capacitat d’arrossegament cap enrere són la Recerca i l’educació i els Serveis a les empreses. No obstant això, tot i que amb arrossegaments molt més baixos, hi ha dues activitats industrials amb elevada capacitat d’arrossegament cap enrere: Minerals no metàl·lics i Al-tres manufactures. Entre 1987 i 2005 els millors comportaments en termes de capacitat d’arrossegament cap enrere estan presents en els serveis, entre els quals l’Hoteleria, juntament amb l’Agricultura, són els únics sectors de tota l’economia que augmenten la seva capacitat d’arrossegament cap enrere. Hi ha tres sectors industrials que tenen una variació de la capacitat d’arrossegament cap enrere per sobre de la medi-ana: Alimentació, Minerals no metàl·lics i Metal·lúrgia.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant, igual com passava en els dos casos anteriors, totes les activitats terciàries estan per sobre dels valors de la mediana de l’economia. El sectors amb la capacitat d’arrossegament cap endavant més elevada són els Serveis a les empreses, el Comerç i la Intermediació fi-nancera. Hi ha dues branques d’activitat industrial que destaquen per la seva elevada capacitat d’arrossegament cap endavant: la Metal·lúrgia i l’Electricitat, aigua i gas. Entre 1987 i 2005 les activitats que destaquen per tenir els millors comportaments en termes de capacitat d’arrossegament cap endavant són


62

tres branques de serveis, la Construcció i l’Agricultura. El sector que presenta la millor evolució és el de Ser-veis a les empreses. No obstant i això, hi ha tres branques industrials que tenen variacions de la capacitat d’arrossegament cap endavant per sobre la mediana: Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures i Energia i refinament de petroli.

TAULA 38 Valor afegit unitari i arrossegaments cap enrere i endavant del valor afegit. Catalunya 1987-2005

Unitats: valor afegit unitari en tant per u, variació del valor afegit sobre la producció en punts percentuals i arrossegaments en euros.

Valor afegit unitari

Arrossegaments cap enrere

Arrossegaments cap endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,48 0,11 0,70 0,10 0,63 0,08


3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,35 -0,11 0,53 -0,13 0,56 -0,26

4 Alimentació 0,21 -0,10 0,48 -0,11 0,33 -0,17

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,31 -0,12 0,51 -0,21 0,40 -0,26

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,32 -0,10 0,51 -0,15 0,40 -0,18

7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,37 -0,10 0,56 -0,14 0,49 -0,14

8 Productes químics 0,29 -0,10 0,45 -0,17 0,39 -0,30

9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,29 -0,16 0,49 -0,19 0,40 -0,16

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,37 -0,13 0,64 -0,12 0,46 -0,16

11 Maquinària i equips mecànics 0,39 -0,09 0,55 -0,14 0,47 -0,09


13 Material de transport 0,21 -0,14 0,37 -0,19 0,24 -0,15

14 Altres manufactures 0,34 -0,13 0,58 -0,15 0,36 -0,12

15 Electricitat, aigua i gas 0,37 -0,30 0,55 -0,25 0,55 -0,75

16 Construcció 0,43 -0,07 0,76 -0,01 0,77 0,13

17 Comerç 0,57 -0,09 0,81 -0,04 1,18 -0,23

18 Hoteleria 0,57 0,14 0,79 0,04 0,61 0,12

19 Transport i telecomunicacions 0,44 -0,25 0,72 -0,15 0,93 -0,13

20 Intermediació financera 0,66 -0,19 0,84 -0,12 0,95 -0,04

21 Serveis a les empreses 0,65 -0,06 0,86 -0,07 1,81 0,59

22 Recerca, desenvolupament i educació 0,76 -0,05 0,90 -0,04 0,86 0,04

23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,63 -0,08 0,81 -0,08 0,76 -0,12

TOTAL 0,47 -0,06 - - - - Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la mediana.


63

4.2.3. L’ocupació

Com es pot observar a la taula 39, hi ha cinc sectors industrials que tenen una ocupació unitària per sobre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips. També hi ha qua-tre sectors terciaris que tenen una ocupació unitària per sobre de la mediana i a més, resulta que presenten els valors més elevats de l’economia: AAPP, Recerca i educació, Comerç i Hoteleria. L’Agricultura i la Cons-trucció també destaquen en aquest aspecte. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen uns comportaments en termes d’ocupació per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Electricitat, gas i aigua, Química, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Cautxú, Mine-rals no metàl·lics i Material de transport.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere hi ha cinc sectors industrials que tenen uns valors per sobre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips. També hi ha quatre sectors de serveis que tenen una capacitat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució superior a la mediana de l’economia: Energia i refinament de petroli, Electricitat, gas i aigua, Química, Alimentació, Paper i cartró, Cautxú, Minerals no metàl·lics i Maquinària i equips. Hi ha dos sectors de serveis amb un comportament de la capacitat d’arrossegament cap enrere per sobre de la mediana.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant hi ha cinc sectors industrials amb uns valors per so-bre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips mecànics. Hi ha quatre sectors terciaris que també tenen valors superiors a la mediana. Entre 1987 i 2005 hi ha una ma-joria de sectors industrials que tenen una evolució de la capacitat d’arrossegament cap endavant superior a la mediana: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Electricitat, aigua i gas, Química, Maquinària i equips mecànics, Paper i cartró, Material de transport, Cautxú i Minerals no metàl·lics. Hi ha dos sectors ter-ciaris que tenen una evolució superior a la de la mediana de l’economia.

TAULA 39 Ocupació unitària i arrossegaments cap enrere i cap endavant de l’ocupació. Catalu-nya 1987-2005

Unitats: llocs de treball per cada 1.000 euros de producció.

Ocupació unitària Arrossegaments cap enrere

Arrossegaments cap endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,020 -0,019 0,025 -0,026 0,020 -0,037


3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,009 -0,016 0,012 -0,021 0,009 -0,035

4 Alimentació 0,005 -0,004 0,012 -0,015 0,005 -0,010

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,012 -0,017 0,018 -0,027 0,012 -0,033

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (ex-cepte mobles) 0,014 -0,030 0,020 -0,040 0,014 -0,046

7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de pa-per i cartó 0,008 -0,010 0,012 -0,016 0,008 -0,016

8 Productes químics 0,004 -0,006 0,007 -0,011 0,004 -0,013

9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,006 -0,013 0,010 -0,018 0,006 -0,018

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,007 -0,014 0,011 -0,018 0,007 -0,019

11 Maquinària i equips mecànics 0,009 -0,012 0,012 -0,018 0,009 -0,015


13 Material de transport 0,004 -0,014 0,008 -0,020 0,004 -0,016


64

14 Altres manufactures 0,013 -0,027 0,019 -0,036 0,013 -0,028

15 Electricitat, aigua i gas 0,002 -0,005 0,004 -0,005 0,002 -0,011

16 Construcció 0,009 -0,022 0,016 -0,028 0,009 -0,031

17 Comerç 0,016 -0,028 0,020 -0,031 0,016 -0,077

18 Hoteleria 0,011 -0,018 0,016 -0,029 0,011 -0,021

19 Transport i telecomunicacions 0,007 -0,033 0,012 -0,036 0,007 -0,054

20 Intermediació financera 0,007 -0,008 0,009 -0,009 0,007 -0,010

21 Serveis a les empreses 0,009 -0,003 0,012 -0,010 0,009 -0,011

22 Recerca, desenvolupament i educació 0,021 -0,064 0,024 -0,068 0,021 -0,066

23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,023 -0,028 0,026 -0,033 0,023 -0,040

TOTAL 0,010 -0,016 - - - - Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la mediana.

4.2.4. La productivitat aparent del treball

Tal i com s’observa a la taula 40 hi ha sis sectors industrials amb una productivitat aparent del treball per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli (371.076 euros), Electricitat, aigua i gas (213.759 eu-ros), Química (71.558), Minerals no metàl·lics (57.011 euros), Equips elèctrics i electrònics (52.520 euros) i Material de transport (49.386 euros). També hi ha quatre sectors de serveis amb una productivitat per sobre de la mediana. Entre 1987 i 2005 observem que els sectors industrials que augmenten la seva productivitat per sobre la mediana són els mateixos que l’any 2005 tenen una productivitat per sobre de la mediana. En el cas dels serveis s’observa el mateix que amb els sectors industrials a excepció del sector de la Recerca i educació, que apareix com a sector que evoluciona per sobre de la mediana entre 1987 i 2005, en substitu-ció dels Serveis a les empreses, que figura com a sector amb una productivitat per sobre de la mediana l’any 2005.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere els sectors industrials que tenen uns valors per sobre de la mediana són els mateixos sis que tenen una productivitat aparent del treball superior a la mediana més el sector del Paper i el cartró. Els quatre sectors de serveis que tenen una capacitat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana també coincideixen amb els que tenen una productivitat superior a la mediana. Quan analitzem l’evolució de la capacitat d’arrossegament cap enrere entre 1987 i 2005 observem que els sectors amb valors superiors a la mediana són els mateixos que destaquen l’any 2005 per tenir una capaci-tat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana, a excepció del sector de Paper i cartró.

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenta el 10% la demanda final de cada sector trobem per a l’any 2005 els mateixos sectors industrials (sis) i de serveis (quatre) amb valors per sobre de la media-na que quan analitzem la productivitat aparent del treball. No obstant això, l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’arrossegament cap endavant quan augmenta la demanda final dóna una majoria de sectors ter-ciaris amb valors per sobre de la mediana. Els sectors industrials que evolucionen entre 1987 i 2005 per so-bre de la mediana són tres: Material de transport, Fusta i suro i Tèxtil.

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenta el 10% les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector hi ha una majoria de sectors industrials amb valors per sobre de la mediana: Química, Electrici-tat, gas i aigua, Minerals no metàl·lics, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Paper i cartró, Material de transport i Cautxú. Hi ha tres sectors de serveis que tenen uns arrossegaments cap en-davant per sobre del valor de la mediana. Aquesta majoria de sectors industrials es tradueix en un empat a cinc entre sectors industrials i de serveis quan analitzem l’evolució dels arrossegaments cap endavant entre 1987 i 2005. Els sectors industrials que tenen una evolució dels arrossegaments cap enrere per sobre de la


65

mediana són: Tèxtil, cuir i calçat, Electricitat, gas i aigua, Material de transport, Minerals no metàl·lics i Fusta i suro.

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector trobem per a l’any 2005 els mateixos sectors industrials i de serveis amb valors per sobre de la medi-ana que quan augmenta la demanda d’exportacions a la resta d’Espanya. Pel que fa a l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’arrossegament quan augmenta la demanda d’exportacions a l’estranger, els sectors industrials que tenen una evolució superior a la mediana són majoria: Tèxtil, Material de transport, Fusta i suro, Equips elèctrics i electrònics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas.

En resum, la taula 40 mostra una presència alta de sectors industrials per sobre de la mediana pel que fa a nivells de productivitat, arrossegaments i impactes, especialment quan s’augmenten les exportacions, atesa la major importància sobre les exportacions que encara conserven moltes activitats industrials. No obstant això, els serveis sobresurten sobre les activitats industrials quan ens fixem en la millora de l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la demanda final de cada sector entre 1987 i 2005. Aquest fet es deriva d’un millor comportament de les activitats terciàries en termes de productivitat i arrossegaments, d’una banda, i d’una major presència d’aquests mateixos serveis en termes de demanda final. Això no es fa tan evident quan analitzem la variació dels impactes sobre la productivitat quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. De totes formes, destaquem les millores que presenten els sectors de Transport i telecomunicacions i Serveis a les empreses, dues activitats que presenten els impactes més elevats de l’economia l’any 2005. 43

43 A la taula 40 l’efecte dels ingressos per turisme estan recollits a la columna de demanda final, no pas a les columnes d’exportacions. Vegeu l’epígraf 10.1 de l’annex metodològic. La inclusió d’aquests ingressos com a exportacions del sector de l’hoteleria situaria aquest sector entre les branques d’activitat més destacades en termes d’impacte sobre la productivitat del conjunt de l’economia quan augmenten les seves exportacions. En concret, l’hoteleria se situaria en la posició novena en termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i en la posició quarta quan augmenten les seves exportacions a l’estranger. Com que la TIOC de 1987 no dóna dades dels ingressos totals per turisme no es pot calcular l’evolució 1987-2005 de l’impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions de l’Hoteleria. No obstant això, vegeu l’inici de la secció 3.3 de l’estudi perquè a la TIOC de 1987 hi ha un petit import anotat a la casella d’exportacions a la resta d’Espanya d’aquest sector.


66

TAULA 40 Evolució de la productivitat, dels arrossegaments cap enrere i dels impactes sobre la productivitat quan augmenta la demanda final, les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. Catalunya 1987-2005

Unitats: productivitat i arrossegaments en milers d’euros i resta en percentatges.

Productivitat Arrossegaments cap enrere Demanda final

Export. resta d'Espanya

Export. a l'estranger

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

1 Agricultura, ramaderia i pesca 23,702 14,250 27,586 15,809 -0,039 0,042 -0,052 0,042 -0,132 0,071 2 Energia i refinament de petroli 371,076 284,530 171,095 108,274 0,018 -0,024 0,047 0,003 0,025 -0,083 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 40,955 22,052 43,322 23,555 -0,013 -0,023 -0,070 -0,009 -0,050 -0,010 4 Alimentació 39,405 7,481 40,571 18,975 -0,049 -0,134 -0,180 -0,205 -0,111 -0,128 5 Tèxtil, cuir i calçat 24,816 10,203 28,879 12,815 -0,097 0,035 -0,268 0,196 -0,296 0,103

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 22,600 12,937 25,593 14,532 -0,022 0,014 -0,069 0,019 -0,049 0,048

7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 45,817 19,734 48,513 22,729 0,011 -0,064 0,009 -0,094 0,007 -0,081

8 Productes químics 71,558 30,438 65,301 29,975 0,120 -0,186 0,242 -0,353 0,318 -0,357 9 Productes de cautxú i productes plàstics 46,402 22,938 48,036 23,623 0,005 -0,031 0,002 -0,042 0,002 -0,064 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 57,011 31,930 56,166 30,433 0,019 -0,002 0,049 0,021 0,028 -0,030 11 Maquinària i equips mecànics 43,546 20,361 45,009 22,298 -0,002 -0,028 -0,022 -0,036 -0,032 -0,076

12 Equips elèctrics i electrònics 52,520 30,621 51,337 29,449 0,023 -0,020 0,029 0,008 0,047 0,019

13 Material de transport 49,386 30,039 48,506 28,328 0,019 0,004 0,008 0,034 0,022 0,071 14 Altres manufactures 26,380 14,591 31,442 18,176 -0,041 -0,003 -0,112 -0,048 -0,085 0,019 15 Electricitat, aigua i gas 213,759 114,899 128,921 42,812 0,052 -0,025 0,100 0,067 0,007 0,007 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la mediana.


67

TAULA 40 Evolució de la productivitat, dels arrossegaments cap enrere i dels impactes sobre la productivitat quan augmenta la demanda final, les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. Catalunya 1987-2005 (CONTINUACIÓ)

Unitats: milers d’euros.

Productivitat Arrossegaments cap enrere Demanda final


Export. a l'estranger

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

16 Construcció 47,248 31,430 47,636 30,056 0,046 0,118 0,000 0,000 0,000 0,000 17 Comerç 36,202 21,059 40,926 24,229 -0,153 0,047 -0,234 0,037 -0,199 -0,009 18 Hoteleria 50,836 35,927 49,912 33,045 0,075 0,153 0,000 0,017 0,000 0,000 19 Transport i telecomunicacions 61,214 43,790 59,762 41,317 0,135 0,151 0,181 0,244 0,177 0,228 20 Intermediació financera 99,815 41,086 91,988 39,293 0,126 0,033 0,113 0,012 0,067 0,040 21 Serveis a les empreses 76,364 15,015 72,276 30,273 0,534 0,092 0,378 0,232 0,329 0,306 22 Recerca, desenvolupament i educació 35,848 26,400 37,708 27,476 -0,082 0,136 -0,010 -0,010 -0,027 -0,027 23 AAPP i altres serveis socials i personals 27,806 13,857 30,733 15,622 -0,675 -0,285 -0,139 -0,139 -0,049 -0,049 TOTAL 45,329 26,528 - - - - - - - - Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la mediana.


68

4.3. Exportacions i importacions segons branques d’activitat En aquesta secció presentem diversos càlculs per calibrar la vinculació que hi ha entre les activitats econò-miques, especialment les industrials, i el comerç exterior de l’economia catalana. A la primera taula calculem el pes de les exportacions de cada sector dins de les exportacions totals i la proporció de productes expor-tats sobre el total de productes fabricats per cada sector. A la segona taula calculem el pes de les importaci-ons de productes finals de cada sector sobre les importacions totals de productes finals i el mateix indicador per a les importacions intermèdies de cada sector. A la tercera taula calculem les importacions necessàries per tal de produir una unitat monetària destinada a l’exportació i la correcció del saldo que se’n deriva. Aquest mateix càlcul es reprodueix per al comerç amb l’estranger i per al comerç amb la resta d’Espanya. A la quarta taula hi trobem els impactes sobre el saldo exterior del conjunt de l’economia d’un increment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector; distingim l’impacte sobre les importacions totals, les exportacions totals i el saldo exterior total tant en termes absoluts com en percentatge sobre el PIB. Final-ment, a la darrera taula repetim el mateix exercici de la taula anterior però incrementant el 10% les exporta-cions a la resta d’Espanya.

Cal tenir en compte que les TIOC que estem utilitzant comptabilitzen els ingressos per turisme en les opera-cions de consum i no en les operacions d’exportacions. De forma recíproca, les despeses per turisme estan anotades com a operacions de consum i no com a importacions. Vegeu l’annex metodològic epígraf 10.1. Les TIOC de 2001 i 2005 donen informació del consum interior dels no residents de la resta d’Espanya i de l’estranger i del consum exterior dels residents, però la TIOC de 1987, no. És per aquest motiu que les ex-portacions d’un sector tan protagonista en les operacions de turisme com l’hoteleria té un zero en les case-lles d’exportacions de taules input output. La TIOC de 1987, curiosament, anota una petita quantitat en la casella d’exportacions a la resta d’Espanya d’aquesta branca d’activitat que podria representar les vendes de productes d'aquest sector a persones (físiques o jurídiques) sense desplaçament d'aquestes al territori català.44

TAULA 41 Valor de les operacions de turisme. Taules Input Output de Catalunya 2001 i 2005

Les dades que donen les TIOC dels anys 2001 i 2005 referent a les operacions de turisme són aquestes:

Unitats: milions d’euros i percentatges.

2001 2005

Import %PIB %exp. Import %PIB %exp.

1. Consum interior de no residents de la resta d'Espanya 1.067,4 0,8 2,0 1.550,2 0,9 2,5 2. Consum interior de no residents de l'estranger 7.138,2 5,3 17,9 8.675,6 4,8 18,7 3. Consum interior de no residents (1+2) 8.205,6 6,0 8,8 10.225,8 5,7 9,4 4. Consum exterior de residents 3.990,1 2,9 - 4.806,2 2,7 - 5. Saldo per turisme (3-4) 4.215,5 3,1 - 5.419,6 3,0 - Font: TIOC 2001 i 2005. % exp.: percentatge de les diferents partides de consum sobre les exportacions de la resta d’Espanya en el cas 1, sobre les exportaci-ons a l’estranger en el cas 2, i sobre les exportacions totals en el cas 3.

Tal i com es pot observar a la taula 42 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen un pes en la distri-bució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya per sobre del valor de la mediana: Alimentació (12,5%), Química (11,6%), Material de transport (7,9%), Metal·lúrgia (7,6%), Equips elèctrics i electrònics (5,2%), Paper i cartró (5,2%), Tèxtil (4,7%) i Maquinària i equips mecànics (3,8%). Per la seva banda, els serveis tenen tres branques d’activitat per sobre de la mediana. No obstant això, l’evolució entre 1987 i 2005 de la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya dóna una participació més equilibrada en-

44 Aquesta explicació ens l’ha donat el professor Ezequiel Baró. El professor Baró també diu al respecte que és probable que, amb la metodologia actual (SEC), aquestes vendes fossin considerades integrament nul·les.


69

tre sectors industrials (sis) i serveis (cinc) dels sectors que tenen un comportament per sobre de la mediana. Els sectors industrials que destaquen positivament entre 1987 i 2005 són el Material de transport, l’Electricitat, gas i aigua, les Altres manufactures i la Metal·lúrgia.45

En l’anàlisi de la distribució del valor de les exportacions a l’estranger trobem per a l’any 2005 els mateixos sectors amb valors per sobre de la mediana que en l’anàlisi de les exportacions a la resta d’Espanya. No obstant això, entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors terciaris que tenen una millora en la distribució de les exportacions a l’estranger per sobre de la mediana que no s’observava en el cas de les exportacions a la resta d’Espanya. De totes formes hi ha tres sectors industrials amb una millora de les exportacions a l’estranger per sobre de la mediana: Material de transport, Electricitat, aigua i gas i Altres manufactures.

46

En termes de la propensió a exportar a la resta d’Espanya s’observa que totes les branques d’activitat que tenen uns valors superiors a la mediana són industrials: Química (43,3%), Altres manufactures (41%), Ali-mentació (40,9%), Minerals no metàl·lics (40,0%), Tèxtil (39,7%), Equips elèctrics i electrònics (38,6%), Me-tal·lúrgia (37,9%), Energia i refinament de petroli (36,7%), Paper i cartró (37,5%) i Fusta i suro (36,1%). Pel que fa a la millora de la propensió a exportar a la resta d’Espanya entre 1987 i 2005 s’observa que hi ha una majoria de sectors industrials amb valors per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli, Minerals no metàl·lics, Electricitat, gas i aigua, Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures, Fusta i suro i Ali-mentació. Hi ha quatre sectors de serveis que tenen una evolució de la propensió a exportar a la resta d’Espanya per sobre de la mediana.

47

En termes de la propensió a exportar a l’estranger s’identifiquen l’any 2005 els mateixos sectors amb valors per sobre de la mediana que en el cas de la propensió a exportar a la resta d’Espanya, a excepció de l’Energia i refinament de petroli, que queda substituït pel sector de Material de transport. Entre 1987 i 2005 els sectors que milloren la seva propensió a exportar a l’estranger per sobre de la mediana són tots industri-als: Material de transport, Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures, Cautxú, Equips elèctrics i electrònics, Química, Minerals no metàl·lics, Energia i refinament de petroli, Tèxtil, Fusta i suro, i Paper i car-tró.

48

45 Si incloem els ingressos per turisme amb la resta d’Espanya en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la catorze-na posició en la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya. 46 Si incloem els ingressos per turisme amb l’estranger en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en la distribució del valor de les exportacions a l’estranger. 47 Si incloem els ingressos per turisme amb la resta d’Espanya en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la vintena posició en termes de la propensió a exportar a la resta d’Espanya. 48 Si incloem els ingressos per turisme amb l’estranger en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en termes de la propensió a exportar a l’estranger.


70

TAULA 42 Distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger i propensió de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. Catalunya 1987-2005


Valor Propensió


Export. a l'estranger Export. resta

d'Espanya Export. a l'estranger

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,6 -0,7 1,4 -1,4 9,5 0,5 16,7 6,2 2 Energia i refinament de petroli 1,7 0,5 0,9 -2,0 36,7 19,5 13,7 13,5 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 7,6 -1,2 5,2 -0,6 37,9 0,0 19,2 8,3 4 Alimentació 12,5 -2,4 7,3 -1,5 40,9 3,6 17,6 7,3 5 Tèxtil, cuir i calçat 4,7 -9,3 4,9 -6,8 39,7 -5,6 30,7 12,6 6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,9 -0,1 0,6 -0,5 36,1 4,0 17,9 11,5 7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 5,2 -0,3 3,7 -0,8 37,5 -0,3 19,7 10,3 8 Productes químics 11,6 -4,8 14,4 -3,7 43,3 -2,8 39,7 16,8 9 Productes de cautxú i productes plàstics 3,0 -0,3 3,3 -1,5 27,8 -8,8 23,1 17,7 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 2,9 1,5 1,6 -1,2 40,0 17,4 15,7 14,7 11 Maquinària i equips mecànics 3,8 1,7 5,5 -0,5 33,4 7,4 35,8 25,1 12 Equips elèctrics i electrònics 5,2 -2,1 7,7 -0,7 38,6 -7,0 42,6 17,5 13 Material de transport 7,9 1,7 18,7 6,7 30,8 -9,2 53,7 25,7 14 Altres manufactures 2,2 1,2 1,5 0,0 41,0 6,2 21,6 18,0 15 Electricitat, aigua i gas 1,7 1,3 0,1 0,1 16,4 13,8 0,8 0,0 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.


71

TAULA 42 Distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger i propensió de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. Catalunya 1987-2005 (CONTINUACIÓ)


Valor Propensió


Export. a l'estranger Export. resta

d'Espanya Export. a l'estranger

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

16 Construcció 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 17 Comerç 10,2 2,1 8,3 2,7 16,6 1,1 9,9 3,5 18 Hoteleria 0,0 -0,6 0,0 0,0 0,0 -3,2 0,0 0,0 19 Transport i telecomunicacions 7,2 3,9 6,6 4,0 17,5 -2,1 11,9 5,2 20 Intermediació financera 1,6 0,4 0,9 0,6 10,3 -10,2 4,2 1,8 21 Serveis a les empreses 7,5 5,4 6,2 5,8 9,3 2,4 5,6 0,4 22 Recerca, desenvolupament i educació 0,2 0,2 0,6 0,6 1,8 1,8 3,3 0,0 23 AAPP i altres serveis socials i personals 1,8 1,8 0,6 0,6 3,5 3,5 0,9 0,0 TOTAL 100 0,0 100,0 0,0 18,0 -4,7 13,3 7,5 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.


72

Tal i com es pot observar a la taula 43, hi ha cinc sectors industrials i cinc sectors de serveis que tenen l’any 2005 un pes en la distribució del valor de les importacions finals equivalents per sota del valor de la media-na. És a dir, són sectors que tenen unes importacions amb una baixa participació en el total de les importa-cions i que sumen la meitat del total de sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Electricitat, gas i aigua, Fusta i suro, Energia i refinament de petroli, Maquinària i equips mecànics i Cautxú. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució del seu pes en la distribució de les im-portacions finals equivalents per sota de la mediana: Equips elèctrics i electrònics, Maquinària i equips me-cànics, Metal·lúrgia, Cautxú, Minerals no metàl·lics, Alimentació, Fusta i suro i Energia i refinament de petro-li.49

En termes de participació de les importacions finals equivalents sobre la demanda final hi ha una majoria de sectors de serveis que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importacions finals amb una baixa participació en el total de la demanda final i que sumen la meitat dels sec-tors de l’economia. No obstant això, hi ha quatre sectors industrials que tenen una participació de les impor-tacions finals equivalents per sota de la mediana: Electricitat, aigua i gas, Energia i refinament de petroli, Metal·lúrgia i Cautxú. Entre 1987 i 2005 hi ha sis sectors industrials i quatre sectors de serveis que tenen una evolució de la participació de les importacions finals equivalents per sota de la mediana. Aquests sec-tors industrials són: Maquinària i equips mecànics, Metal·lúrgia, Minerals no metàl·lics, Cautxú, Electricitat, aigua i gas, i Fusta i suro.

50

En termes de participació de les importacions intermèdies de cada sector sobre el total, hi ha cinc sectors de serveis i quatre sectors industrials que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importacions amb una baixa participació en el total de les importacions i que sumen la mei-tat del total dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Fusta i suro, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució del seu pes en la distribució de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Química, Tèxtil, Alimentació, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Electricitat, aigua i gas, i Fusta i suro.

En termes de participació de les importacions intermèdies sobre la producció hi ha una majoria de sectors de serveis que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importa-cions intermèdies amb una baixa participació en el total de la producció i que sumen la meitat dels sectors de l’economia. No obstant això, hi ha dos sectors industrials que tenen una participació de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics i Altres manufactures. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors de serveis que tenen una evolució de la participació de les importacions intermèdies per sota de la mediana. No obstant això, hi ha dos sectors industrials que tenen una evolució de la partici-pació de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics i Altres manufactures.

49 Les despeses per turisme de la TIOC de l’any 2005 no estan desagregades entre resta d’Espanya i estranger. El que sí sabem és que aquestes representen el 15,3% de les importacions finals equivalents de l’any 2005. 50 Les despeses per turisme de la TIOC de l’any 2005 no estan desagregades entre resta d’Espanya i estranger. El que sí sabem és que aquestes representen l’1,8% de la demanda final de l’any 2005.


73

TAULA 43 Distribució i pes sobre la demanda final de les Importacions finals equivalents estrangeres i de les importacions intermèdies es-trangeres de cada sector. Catalunya 1987 i 2005


Importacions finals equivalents Importacions intermèdies de cada sector

Distribució % en la demanda final Distribució % sobre la producció

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

1 Agricultura, ramaderia i pesca 3,0 -1,6 19,3 8,6 0,7 -3,0 7,2 -2,3 2 Energia i refinament de petroli 0,1 -0,1 1,0 0,3 4,6 -2,4 65,6 21,6 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,8 -2,9 1,9 -2,5 7,4 2,7 24,8 17,1 4 Alimentació 11,2 -0,2 11,5 6,4 8,7 -3,5 19,8 8,0 5 Tèxtil, cuir i calçat 9,4 3,7 23,6 19,5 5,1 -4,2 28,2 16,7 6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,1 -0,1 2,6 0,1 0,7 -0,2 18,6 7,5 7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 1,1 0,9 3,8 3,4 4,4 0,6 20,9 11,1 8 Productes químics 6,4 3,9 7,6 5,9 13,6 -4,9 31,4 11,9 9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,4 -0,6 2,1 -0,7 3,9 0,7 24,4 11,0 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,3 -0,3 2,2 -1,5 0,8 0,0 7,4 2,0 11 Maquinària i equips mecànics 16,4 -8,6 34,5 -8,8 4,4 2,4 27,3 17,1 12 Equips elèctrics i electrònics 17,4 -9,9 31,3 7,1 6,8 -2,1 32,5 11,6 13 Material de transport 24,9 11,8 24,3 12,2 16,9 12,3 42,5 31,2 14 Altres manufactures 4,4 0,6 21,6 5,5 1,3 0,6 15,8 6,9 15 Electricitat, aigua i gas 0,0 0,0 0,0 0,0 3,7 -0,4 23,1 12,0 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.


74

TAULA 43 Distribució i pes sobre la demanda final de les Importacions finals equivalents estrangeres i de les importacions intermèdies es-trangeres de cada sector. Catalunya 1987 i 2005 (CONTINUACIÓ)


Importacions finals equivalents Importacions intermèdies de cada sector

Distribució % en la demanda final Distribució % sobre la producció

2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005 2005 1987-2005

16 Construcció 0,0 0,0 0,0 0,0 1,2 -2,1 1,3 -3,5 17 Comerç 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 -1,4 4,0 0,0 18 Hoteleria 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 0,0 1,8 0,0 19 Transport i telecomunicacions 2,1 1,4 3,0 1,9 4,0 2,7 6,5 3,6 20 Intermediació financera 0,6 0,6 2,1 2,1 0,4 -0,1 1,8 0,9 21 Serveis a les empreses 1,2 1,2 0,8 0,8 3,1 1,9 2,9 1,4 22 Recerca, desenvolupament i educació 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 -0,1 0,9 -0,5 23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,3 0,3 0,2 0,2 3,8 0,4 5,1 1,6 TOTAL 100 0,0 7,3 2,3 100,0 0,0 12,3 3,7 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.


75

Tal i com es pot veure a la taula 44 hi ha una majoria de sectors de serveis amb una proporció d’importacions de l’estranger per unitat exportada per sota de la mediana. És a dir, són sectors amb unes importacions de l’estranger per unitat exportada baixes i que sumen la meitat dels sectors de l’economia. Tot i això, hi ha tres sectors amb una participació de les importacions de l’estranger per unitat exportada per so-ta de la mediana: Minerals no metàl·lics, Fusta i suro, i Altres manufactures. En termes de saldo comercial amb l’estranger per unitat exportada, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els mateixos que en el cas de la participació de les importacions de l’estranger per unitat exportada.51

Pel que fa a la participació de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada hi ha cinc sectors industrials i cinc sectors de serveis amb valors per sota de la mediana. És a dir, són sectors amb una parti-cipació baixa de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada i que en total sumen la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Energia i refinament de petroli, Electricitat, aigua i gas, Material de transport, Maquinària i equips mecànics i Tèxtil. En termes de saldo comercial amb la res-ta d’Espanya per unitat exportada, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els ma-teixos que en el cas de la participació de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada.

52

En relació amb la participació de les importacions per unitat exportada total hi ha una majoria de sectors de serveis amb uns resultats per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen una baixa participació de les importacions per unitat exportada total i que sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Tot i ai-xò, hi ha tres sectors industrials que tenen una participació de les importacions per unitat exportada total per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas. En termes de saldo comercial per unitat exportada total, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els ma-teixos que en el cas de la participació de les importacions per unitat exportada total.

53

51 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de valor de les importacions estrangeres generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva. 52 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la desena posició en termes de va-lor de les importacions de la resta d’Espanya generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva. 53 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de valor de les importacions totals generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva.


76

TAULA 44 Valor de les importacions amb l’estranger, la resta d’Espanya i total i del saldo comercial per unitat exportada. Catalunya 2005 (Ve-geu l’annex metodològic apartat 10.3.7)


Per unitat exportada

Estranger Resta d'Espanya Total

Importacions Saldo Importacions Saldo Importacions Saldo

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,16 0,84 0,16 0,84 0,31 0,69 2 Energia i refinament de petroli 0,69 0,31 0,07 0,93 0,77 0,23 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,32 0,68 0,15 0,85 0,47 0,53 4 Alimentació 0,28 0,72 0,26 0,74 0,54 0,46 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,37 0,63 0,13 0,87 0,50 0,50 6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,24 0,76 0,24 0,76 0,49 0,51 7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,27 0,73 0,17 0,83 0,43 0,57 8 Productes químics 0,36 0,64 0,18 0,82 0,54 0,46 9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,33 0,67 0,17 0,83 0,50 0,50 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,17 0,83 0,18 0,82 0,34 0,66 11 Maquinària i equips mecànics 0,32 0,68 0,13 0,87 0,45 0,55 12 Equips elèctrics i electrònics 0,39 0,61 0,14 0,86 0,53 0,47 13 Material de transport 0,50 0,50 0,13 0,87 0,63 0,37 14 Altres manufactures 0,25 0,75 0,16 0,84 0,41 0,59 15 Electricitat, aigua i gas 0,30 0,70 0,12 0,88 0,42 0,58 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


77

TAULA 44 Valor de les importacions amb l’estranger, la resta d’Espanya i total i del saldo comercial per unitat exportada. Catalunya 2005 (CONTINUACIÓ) (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.7)


Per unitat exportada

Estranger Resta d'Espanya Total

Importacions Saldo Importacions Saldo Importacions Saldo

16 Construcció - - - - - - 17 Comerç 0,07 0,93 0,11 0,89 0,18 0,82 18 Hoteleria - - - - - - 19 Transport i telecomunicacions 0,12 0,88 0,15 0,85 0,27 0,73 20 Intermediació financera 0,03 0,97 0,08 0,92 0,11 0,89 21 Serveis a les empreses 0,05 0,95 0,07 0,93 0,12 0,88 22 Recerca, desenvolupament i educació 0,03 0,97 0,04 0,96 0,07 0,93 23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,08 0,92 0,08 0,92 0,15 0,85 TOTAL 0,30 0,70 0,15 0,85 0,45 0,55 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


78

Tal i com es pot veure a la taula 45, hi ha una majoria de sectors industrials amb un impacte sobre les ex-portacions totals quan augmenten el 10% les seves exportacions a l’estranger per sobre de la mediana. Aquests sectors industrials són: Material de transport (0,8%), Química (0,61%), Equips elèctrics i electrònics (0,33%), Alimentació (0,31%), Maquinària i equips mecànics (0,23%), Metal·lúrgia (0,22%) i Tèxtil (0,21%).54

En termes d’impacte sobre les importacions totals quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector, hi ha cinc sectors industrials i quatre sectors de serveis amb resultats per sota de la mediana. És a dir, són sectors que quan augmenten les seves exportacions a l’estranger el 10% provoquen un crei-xement baix de les importacions totals i sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Electricitat, aigua i gas, Fusta i suro, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Energia i refinament de petroli.

55

En termes d’impacte sobre el saldo comercial total d’un augment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector, els sectors que destaquen per tenir un impacte per sobre de la mediana són els mateixos que sobresurten per tenir un impacte sobre les exportacions totals per sobre de la mediana. Lògicament, en l’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB també destaquen els mateixos sec-tors. Els resultats en termes d’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB són: Material de transport (0,18 punts percentuals), Química (0,17pp), Equips elèctrics i electrònics (0,09pp), Alimentació (0,09pp), Maquinària i equips mecànics (0,08pp), Metal·lúrgia (0,07pp) i Tèxtil (0,06pp).

56

54 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en termes de creixement de les exportacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger. 55 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la divuitena posició en termes de creixement de les importacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger. 56 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la cinquena posició en termes de creixement del saldo exterior total quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger i la primera posició en termes de creixement del saldo exterior total en punts percentuals de PIB.


79

TAULA 45 Impacte sobre les exportacions, les importacions, el saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un augment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector. Catalunya 2005 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.8)


2005

Increment 10% exportacions a l’estranger

Exportacions Importacions Saldo Saldo % PIB

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,06 0,02 0,91 0,02 2 Energia i refinament de petroli 0,04 0,03 0,19 0,01 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,22 0,11 2,57 0,07 4 Alimentació 0,31 0,17 3,12 0,09 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,21 0,11 2,28 0,06 6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,03 0,01 0,29 0,01 7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,16 0,07 1,96 0,05 8 Productes químics 0,61 0,35 6,13 0,17 9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,14 0,07 1,54 0,04 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,07 0,02 0,95 0,03 11 Maquinària i equips mecànics 0,23 0,11 2,84 0,08 12 Equips elèctrics i electrònics 0,33 0,18 3,36 0,09 13 Material de transport 0,80 0,52 6,48 0,18 14 Altres manufactures 0,07 0,03 0,84 0,02 15 Electricitat, aigua i gas 0,00 0,00 0,06 0,00 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


80

TAULA 45 Impacte sobre les exportacions, les importacions, el saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un augment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector. Catalunya 2005 (CONTINUACIÓ) (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.8)


2005

Increment 10% exportacions a l’estranger


16 Construcció - - - - 17 Comerç 0,35 0,07 6,29 0,17 18 Hoteleria - - - - 19 Transport i telecomunicacions 0,28 0,08 4,52 0,12 20 Intermediació financera 0,04 0,00 0,74 0,02 21 Serveis a les empreses 0,26 0,03 5,02 0,14 22 Recerca, desenvolupament i educació 0,03 0,00 0,54 0,01 23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,03 0,00 0,47 0,01 TOTAL 4,25 2,01 51,11 1,41 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


81

Tal i com es pot veure a la taula 46, hi ha una majoria de sectors industrials amb un impacte sobre les ex-portacions totals quan augmenten el 10% les seves exportacions a la resta d’Espanya per sobre de la medi-ana. Aquests sectors industrials són: Alimentació (0,72%), Química (0,67%), Material de transport (0,46%), Metal·lúrgia (0,44%), Equips elèctrics i electrònics (0,30%), Paper i cartró (0,30%) i el Tèxtil (0,27%). 57

En termes d’impacte sobre les importacions totals quan augmenten el 10% les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector, hi ha cinc sectors industrials i quatre sectors de serveis amb resultats per sota de la mediana. És a dir, són sectors que quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya el 10% provoquen un creixement baix de les importacions totals i sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Fusta i suro, Electricitat, aigua i gas, Altres manufactures, Mine-rals no metàl·lics, i Energia i refinament de petroli.

58

En termes d’impacte sobre el saldo comercial total d’un augment del 10% de les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector, els sectors que destaquen per tenir un impacte per sobre de la mediana són els mateixos que sobresurten per tenir un impacte sobre les exportacions totals per sobre de la mediana. Lògi-cament, en l’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB també destaquen els ma-teixos sectors. Els resultats en termes d’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB són: Ali-mentació (0,2pp), Química (0,18pp), Metal·lúrgia (0,14pp), Material de transport (0,1pp), Paper i cartró (0,1pp), Equips elèctrics i electrònics (0,08pp) i Tèxtil (0,08pp).

59

57 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la catorzena posició en termes de creixement de les exportacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya. 58 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de crei-xement de les importacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya. 59 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la divuitena posició en termes de creixement del saldo exterior total quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya i la tretzena posició en termes de creixement del saldo exterior total en punts percentuals de PIB.


82

TAULA 46 Impacte sobre les exportacions, les importacions, els saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un increment del 10% de les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector. Catalunya 2005


2005

Increment 10% exportacions resta Espanya


1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,03 0,01 0,51 0,01 2 Energia i refinament de petroli 0,10 0,08 0,51 0,01 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,44 0,21 5,08 0,14 4 Alimentació 0,72 0,40 7,25 0,20 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,27 0,14 2,94 0,08 6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,05 0,03 0,59 0,02 7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,30 0,14 3,73 0,10 8 Productes químics 0,67 0,38 6,68 0,18 9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,17 0,09 1,86 0,05 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,17 0,06 2,41 0,07 11 Maquinària i equips mecànics 0,22 0,10 2,65 0,07 12 Equips elèctrics i electrònics 0,30 0,17 3,06 0,08 13 Material de transport 0,46 0,30 3,72 0,10 14 Altres manufactures 0,12 0,05 1,60 0,04 15 Electricitat, aigua i gas 0,10 0,04 1,21 0,03 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


83

TAULA 46 Impacte sobre les exportacions, les importacions, els saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un increment del 10% de les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector. Catalunya 2005 (CONTINUACIÓ)


2005

Increment 10% exportacions resta Espanya


16 Construcció - - - - 17 Comerç 0,59 0,11 10,52 0,29 18 Hoteleria - - - - 19 Transport i telecomunicacions 0,41 0,11 6,65 0,18 20 Intermediació financera 0,09 0,01 1,81 0,05 21 Serveis a les empreses 0,43 0,06 8,31 0,23 22 Recerca, desenvolupament i educació 0,01 0,00 0,29 0,01 23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,10 0,02 1,91 0,05 TOTAL 5,75 2,52 73,30 2,02 Font: elaboració pròpia a partir de la TIOC 2005.


84

4.4. El sector industrial i l’ocupació a Catalunya

Tal i com ja s’ha vist al principi, quan traduïm l’impacte del creixement de la demanda sobre l’ocupació60

TAULA 47 Increment que genera un augment del 10% de la demanda final de cada branca sobre l’ocupació segons components estructurals. Catalunya 1987-2005 (Vegeu l’annex metodològic apar-

tat 10.3.9)

per grans sectors observem que la indústria no destaca sobre la resta de sectors, atès que els efectes d’arrossegament del sector serveis són molt més elevats, ja que més que dupliquen els de la indústria a l’any 2005. A més, aquest impacte sobre l’ocupació, tal i com ja s’ha analitzat, ha anat minvant des de l’any 1987, a diferència del que ha succeït amb els serveis. Aquesta evolució també s’ha reproduït en termes ab-soluts, atès que el pes en termes d’ocupació de la indústria ha caigut fins al 22,2%. Aquesta evolució es pot atribuir principalment a dues raons: la primera és que la indústria s’ha fet cada cop menys intensiva en l’ús de treball mentre que la segona és que el seu pes estructural, tant en termes de producció com en termes de demanda, ha caigut progressivament des del 1987 fins al 2005. Per tant, la indústria, sense obviar que encara ocupa gairebé una quarta part de la població ocupada, no és un sector on el creixement es tradueixi, i cada cop menys, amb la mateixa facilitat que en d’altres en creixements en termes d’ocupació. Les taules 47 i 48 analitzen precisament com han contribuït cadascun dels factors estructurals a l’hora de determinar la caiguda tant dels impactes en termes de creixement (taula 47) com els impactes en termes absoluts (taula 48).


Agricultura Indústria Construcció Serveis

Càlcul inicial 2005 0,10% 2,55% 1,02% 6,33%

DF 1987 0,29% 3,65% 0,82% 5,25% MIL 1987 0,10% 2,74% 0,93% 6,23% L1987 0,07% 2,50% 1,22% 6,21%

Variació respecte del càlcul inicial en punts percentuals

DF 1987 -0,19 -1,10 0,20 1,08 MIL 1987 0,00 -0,19 0,09 0,10 L1987 0,03 0,05 -0,20 0,12

Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC del 1987 i 2005

Tal i com mostren les taules anteriors, la variació en termes relatius (això vol dir, l’impacte en termes de creixement percentual sobre l’ocupació) es produeix bàsicament a causa del canvi estructural que es dóna en la demanda i en el conjunt d’interrelacions entre les distintes activitats. La variació en termes absoluts es produeix no obstant per l’efecte combinat de totes les components analitzades, tant pels canvis en l’estructura de demanda, com en la manera d’interrelacionar-se les activitats, o com també els canvis en la intensitat d’ús del factor treball per unitat produïda. Aquest comportament es reprodueix per l’agricultura pe-rò no es produeix pels serveis o la construcció, que mostren aportacions estructurals positives de la DF i la MIL entre 1987 i 2005 en termes absoluts.

TAULA 48 Ocupació estimada el 2005 segons la demanda final, la intensitat d’ocupació i les re-lacions intersectorials de l’any 1987 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.10)

Unitats: llocs de treball. 60 Aquesta aproximació s’ha realitzat a partir del nombre de llocs de treball estimats a les TIOC.


85

A. Ocu-pació es-timada 2005

B. Ocupació estimada 2005 C. Variació ocupació (B-A/A)

Deman-da final

1987

Intensitat d'ocupa-ció 1987

Relacions in-tersectorials

1987

Deman-da final

1987

Deman-da final 1987*

Intensitat d'ocupa-ció 1987

Relacions in-tersectorials

1987

Agricultura 80.102 5.988 153.982 140.397 -92,5 95,3 92,2 75,3

indústria 767.978 40.697 2.110.287 854.499 -94,7 38,5 174,8 11,3

Construc-ció 346.996 10.242 1.200.907 251.864 -97,0 -22,9 246,1 -27,4

Serveis 2.410.570 81.031 6.354.278 2.272.196 -96,6 -12,2 163,6 -5,7

Total 3.605.646 137.958 9.819.454 3.518.956 -96,2 -0,03 172,3 -2,4 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. (*) S’ha utilitzat la distribució de la demanda final enlloc del valor absolut de la demanda final.

La taula 49 reprodueix aquesta mateixa anàlisi per branques d’activitat. L’anàlisi de l’ocupació estimada l’any 2005 amb els paràmetres de demanda final, intensitat d’ocupació i relacions sectorials de l’any 1987 permet observar que totes les branques estudiades tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 superior a l’ocupació quan es calcula amb la demanda final de l’any 1987 i la resta de paràmetres de l’any 2005. Els sectors que han tingut una evolució més favorable en termes relatius en aquest paràmetre són de serveis en la seva majoria. No obstant i això, hi ha quatre sectors industrials en què la demanda final ha tin-gut una evolució superior al valor de la mediana: Material de transport, Minerals no metàl·lics, Altres manu-factures i Maquinària i equips mecànics. La Construcció també presenta una evolució superior a la mediana en termes de demanda final.

Pel que fa a la intensitat d’ocupació, s’observa que totes les branques estudiades tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 inferior a la que tindrien quan s’utilitza la intensitat d’ocupació de l’any 1987. Els sectors que presenten una evolució més favorable en termes relatius d’aquesta variable en termes d’ocupació són cinc d’industrials (Alimentació, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i cal-çat i Productes químics), cinc de serveis i l’Agricultura. Això vol dir que aquests són els que han tingut una reducció de la intensitat d’ocupació menys severa.

Per últim, en relació amb les relacions intersectorials, es constata que hi ha tres sectors industrials, quatre sectors de serveis i la Construcció que tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 superior a la que tindrien amb les relacions intersectorials de l’any 1987. Aquests tres sectors industrials són el Cautxú, el Material de transport i les Altres manufactures. Quan tenim en compte els sectors que presenten l’evolució més favorable d’aquesta variable em termes d’ocupació aleshores se sumen als sectors anteriors dos sec-tors industrials més (Maquinària i equips mecànics i Paper i cartró), un sector de serveis més i la Construc-ció.

TAULA 49 Ocupació estimada el 2005 segons la demanda final, la intensitat d’ocupació i les re-lacions intersectorials de l’any 1987 per branques d’activitat

Unitats: llocs de treball.

A. Ocu-pació esti-

mada 2005

B. Ocupació estimada 2005 C. Variació ocupació (B-A/A)

De-manda

final 1987

Intensi-tat d'o-cupació

1987

Relacions intersecto-rials 1987

De-manda

final 1987

De-manda

final 1987*

Intensi-tat d'o-cupació

1987

Relacions intersecto-rials 1987

Agricultura, ramaderia i pesca 80.102 5.988 153.982 140.397 -92,5 95,30 92,2 75,3

Energia i refinament de petroli 1.355 73 8.224 1.860 - 94,6 39,88 507,0 37,3

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 107.100 5.008 305.194 133.472 -95,3 22,17 185,0 24,6

Alimentació 103.303 6.383 186.384 110.831 - 93,8 61,45 80,4 7,3


86

Tèxtil, cuir i calçat 92.130 10.014 216.095 107.596 -89,1 184,00 134,6 16,8

Fusta i suro 22.591 1.110 69.474 29.029 -95,1 28,32 207,5 28,5

Paper i cartó 69.875 3.462 155.706 72.762 -95,0 29,47 122,8 4,1

Productes químics 68.390 3.499 161.681 84.683 -94,9 33,66 136,4 23,8

Productes de cautxú i productes plàstics 41.246 1.966 126.957 36.010 -95,2 24,56 207,8 -12,7

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 29.943 903 91.668 40.086 -97,0 -21,21 206,1 33,9

Maquinària i equips mecànics 64.502 2.176 150.191 64.892 -96,6 -11,87 132,8 0,6

Equips elèctrics i electrònica 46.400 2.445 172.089 51.692 -94,7 37,65 270,9 11,4

Material de transport 67.531 1.912 291.445 67.186 -97,2 -26,04 331,6 -0,5

Altres manufactures 42.639 1.320 132.303 35.849 -96,9 -19,12 210,3 -15,9

Electricitat, aigua i gas 10.972 428 42.877 18.551 -96,1 1,80 290,8 69,1

Construcció 346.996 10.242 1.200.907 251.864 -97,0 -22,88 246,1 -27,4

Comerç 610.029 23.351 1.678.935 632.552 -96,2 0,01 175,2 3,7

Hoteleria 211.489 5.953 549.441 220.230 -97,2 -26,46 159,8 4,1

Transport i telecomunicacions 185.128 5.090 1.022.956 138.655 -97,3 -28,16 452,6 -25,1

Intermediació financera 64.546 1.823 142.106 44.702 -97,2 -26,20 120,2 -30,7

Serveis a les empreses 435.471 12.257 595.253 318.164 -97,2 -26,46 36,7 -26,9

Recerca, desenvolupament i edu-cació 182.755 4.888 738.814 156.263 -97,3 -30,12 304,3 -14,5

AAPP i altres serveis socials i personals 721.152 27.669 1.626.773 761.630 -96,2 0,25 125,6 5,6

TOTAL 3.605.646 137.958 9.819.454 3.518.956 -96,2 -0,03 172,3 -2,4 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. (*) S’ha utilitzat la distribució de la demanda final enlloc del valor absolut de la demanda final.

Tot i que la indústria, tal com s’ha vist, és un sector on costa que el creixement, comparativament parlant, es tradueixi en ocupació, també és cert que tal i com s’ha analitzat al principi, es tracta del sector que més vin-cula el creixement de les exportacions amb el de l’ocupació. Aquesta és precisament una característica que, atesa la situació actual, en què és previsible que es produeixi en el futur més immediat una evolució més moderada de la demanda interna respecte de la externa, fa que la indústria esdevingui una peça clau per al creixement futur de l’ocupació a Catalunya.61

TAULA 50 Evolució de la població ocupada segons qualificació del lloc de treball quan augmen-ta en una unitat la demanda final de cada sector conjuntament

És per aquesta situació que, si entenem que la indústria pot i hauria de jugar un paper important en el crei-xement futur de l’ocupació, ens hauríem de preguntar llavors quin tipus d’ocupació genera l’activitat industri-al en el conjunt de l’economia catalana. Les taules 50 i 51 exposen la sensibilitat de l’ocupació, en funció de la seva qualificació, al creixement de la demanda de tots els sectors de l’economia i al creixement de la de-manda de cada sector individualment.


61 Vegeu la taula 34 on s’analitza l’impacte del creixement de les exportacions sobre l’ocupació. La previsió de creixement de les expor-tacions es fa sobre la previsió d’una correcció dels desequilibris comercials. Tot i que aquesta asseveració és estrictament certa per al conjunt d’Espanya, les previsions que generen sobre l’evolució del mercat interior espanyol, i la capitalització del canvi econòmic que pot desenvolupar un pol industrial com Catalunya fan que també puguem estendre aquesta hipòtesi per al conjunt de l’economia cata-lana.


87

ARROSSEGAMENTS CAP ENDAVANT

Directius, tècnics i professionals

Qualificats no ma-nuals

Qualificats manu-als No qualificats

Agricultura 0,002 0,001 0,017 0,002 Indústria 0,003 0,001 0,006 0,001 Construcció 0,002 0,001 0,009 0,002 Serveis 0,008 0,007 0,002 0,003

Total 0,014 0,010 0,035 0,008 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

TAULA 51 Augment de la població ocupada segons qualificació quan augmenta en una unitat la demanada final de cadascun dels sectors individualment


ARROSSEGAMENTS CAP ENRERE




Agricultura 0,003 0,001 0,018 0,003 Indústria 0,003 0,001 0,005 0,001 Construcció 0,002 0,001 0,010 0,002 Serveis 0,006 0,006 0,002 0,002

Total 0,014 0,010 0,035 0,008 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

Les dades que es mostren a les taules anteriors són coeficients estrictament tècnics traduïts en termes d’ocupació; no obstant això ens permeten valorar els arrossegaments cap endavant i cap endarrere de ca-dascun dels sectors sobre cadascuna de les categories d’ocupacions. Tal i com es pot observar, la sensibili-tat de la indústria al creixement de les categories de qualificats no manuals i de no qualificats és baixa. No obstant això, la sensibilitat respecte dels directius tècnics i professionals és mitjana, i la dels qualificats ma-nuals, tot i no ser tant alta com en sectors com ara la construcció i l’agricultura, és sensiblement més alta que en el cas dels serveis. Aquesta distribució de les sensibilitats es reprodueix tant si analitzem els arros-segaments cap endavant (taula 50) com si analitzem els arrossegaments cap enrere (taula 51).

Per fer més intel·ligibles aquestes relacions, i també per tal d’incorporar-hi els efectes del pes estructural de la demanda, les taules 52 i 53 tradueixen els impactes sobre les diferents categories d’ocupació quan es produeix un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels sectors individualment, i quan aquest es produeix només en la demanda final estrangera.

Fixem-nos que, atesa la importància estructural que té la indústria respecte de la construcció i l’agricultura, l’efecte d’un augment de la demanda interior de productes industrials sobre l’ocupació en totes les categori-es és sistemàticament més alta que en el cas de produir-se en els sectors agrari i de la construcció. No obs-tant això, els registres ens situen lluny de les repercussions que té l’augment de la demanda de serveis. Ai-xí, un augment del 10% en la demanda interior de productes industrials genera un 2,15% de creixement de llocs de treball de la categoria Directius, tècnics i professionals, mentre que el mateix augment en els serveis genera un augment del 7,3% dels ocupats de la mateixa categoria. Aquesta mateixa comparativa se salda sistemàticament a favor dels serveis en totes les categories excepte en la de qualificats manuals, on l’augment de la demanda industrial té un impacte més elevat que la de serveis (del 4,6% i del 2,8% respecti-vament). Per tant, i tal com mostra la taula 52, en general (exceptuant la categoria de qualificats manuals) els impactes sobre la demanda total industrial no es tradueixen en la mateixa mesura que els de la demanda total de serveis sobre l’ocupació.


88

TAULA 52 Augment de la demanda de treball per categories quan augmenta la demanda final de cada sector en un 10%





Agricultura 0,036 0,023 0,263 0,095 Indústria 2,149 1,513 4,584 2,053 Construcció 0,526 0,335 2,349 1,250 Serveis 7,289 8,128 2,803 6,602 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE)

No obstant això, què passa si s’analitzen els mateixos impactes només sobre la demanda estrangera? És obvi que ens fem la pregunta atesa la perspectiva que podem tenir sobre el major dinamisme de les expor-tacions respecte de la demanda interna.

A la taula 53 hi apareix el mateix càlcul que a la taula 52. No obstant això, el vector de demanda que s’ha emprat en aquesta ocasió és el d’exportacions a l’estranger, és a dir la demanda final estrangera.62 Si ana-litzem la configuració del conjunt de les exportacions, tal i com s’ha vist en l’epígraf anterior, la demanda de productes industrials és, per la seva naturalesa eminentment transable, superior a la de serveis.63

TAULA 53 Augment de la demanda de treball per categories quan augmenta la demanda estran-gera de cada sector en un 10%

Amb aquest nou vector de demanda estrangera, on la indústria esdevé més important estructuralment, quan ana-litzem l’impacte de l’augment de les exportacions sobre l’ocupació per categories, observem llavors que la sensibilitat que mostra l’ocupació industrial és més alta que la de serveis tan en les categories de Directius, tècnics i professionals, la de qualificats manuals, i la de no qualificats. Ara, en els serveis, la repercussió només és relativament més important en el cas dels qualificats no manuals, per bé que per aquesta catego-ria la sensibilitat de l’ocupació a les exportacions industrials és també força alta, equiparable gairebé a la dels serveis.





Agricultura 0,112 0,083 0,559 0,310 Indústria 5,773 4,657 8,366 5,781 Construcció - - - - Serveis 4,115 5,259 1,075 3,909 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE)

Per tant, fixem-nos que la capacitat de traduir el creixement de la demanda en termes d’ocupació de la in-dústria esdevé molt més important si aquesta demanda prové de l’exterior, atès que, fruit del major pes dels productes industrials entre les exportacions, la sensibilitat de l’ocupació industrial a l’augment de les expor-

62 No inclou les de la resta d’Espanya. Quan parlem de demanda final interior, en nomenclatura TIOC, ens referim a la producció interi-or destinada a satisfer demanda final, incloent-hi tant la que va destinada a consum domèstic com a consum exterior (estranger i resta d’Espanya). 63 Segons la TIOC 2005, la demanda interior de productes industrials representava el 36% i la de serveis el 53% de la demanda interior total. Segons la mateixa font, la demanda estrangera d’ambdós sectors se situava al 75,4% i al 22,2% respectivament. Fixeu-vos que en aquesta anàlisi parlem en tot moment de demanda estrangera, atès que per als còmputs elaborats no s’hi han comptabilitzat les vendes a la resta d’Espanya.


89

tacions és més alta que no pas la dels serveis en gairebé totes les categories. A més, en el cas dels qualifi-cats manuals, una categoria d’ocupats que ha patit amb força el retrocés de sectors com el de la construc-ció, les exportacions industrials mostren una repercussió molt alta sobre aquest tipus d’ocupació (del 8,4% per un augment del 10% en les exportacions).64

4.5. El sector industrial i l’R+D a Catalunya

El sector industrial ha estat tradicionalment el sector on s’ha invertit més, en termes comparatius, en recerca i desenvolupament (R+D). L’any 1987 el sector industrial tenia unes despeses en R+D de 703.499,1 euros, el 78,9% del total i per a l’any 2005, aquestes despeses han augmentat a 980.671,9 euros, el 67,4% del to-tal. La possibilitat d’introduir innovació tant de processos com de producte, unit a la competència contínua i permanent en un sector que produeix precisament productes transportables, i que per tant es poden vendre fàcilment a llargues distàncies ha fet que l’R+D hagi estat un factor de competitivitat clau de les empreses manufactureres, molt exposades a la competitivitat internacional.65

Tal i com mostra la taula 54, aquesta característica, en el cas de Catalunya, també és certa, atès que el sec-tor industrial és el sector que té la relació entre la despesa en R+D i la producció més alta dels quatre sec-tors principals. A més, el sector industrial és l’únic que té aquesta ràtio per sobre de la mitjana, tant el 2001 com el 2005, amb uns registres que gairebé la doblen.

66

TAULA 54 Percentatge de la despesa en R+D per unitat produïda, i efectes d’arrossegament cap endavant i cap enrere de l’economia sobre l’R+D per sectors a Catalunya, 2001 i 2005

L’esforç en despesa de R+D per unitat produïda del conjunt de l’economia catalana ha augmentat ostensi-blement entre 2001 i 2005, des de 0,33 unitats monetàries per cada 100 unitats monetàries produïdes fins a 0,42. Aquest augment s’ha produït en tots els grans sectors d’activitat, per bé que en alguns casos, com el de la construcció, aquest esforç continua essent pràcticament nul. D’altra banda, als serveis i sobretot a l’agricultura, la despesa en R+D ha augmentat també de manera intensa.

Unitats: unitats monetàries invertides en R+D s per cada 100 unitats monetàries produïdes (R+D/producció) o per cada unitat demanda (arrossegaments)

Any 2001 R+D/producció Arrossegament cap endavant Arrossegament cap enrere


Total 0,33 0,014 0,014 Any 2005 R+D/producció Arrossegament cap endavant Arrossegament cap enrere


Total 0,42 0,021 0,021 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE)

64 Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria en els càlculs de la taula 53, aleshores els augments de la demanda de treball per categories laborals disminueixen quan augmenta el 10% el valor de les exportacions a l’estranger dels sectors de l’Agricultura, la Indústria i la Construcció i s’amplifiquen quan l’increment de les exportacions a l’estranger és de Serveis. 65 Sobre la capacitat de generar despeses en R+D de l’economia catalana i les repercussions d’aquest tipus d’inversió en l’economia vegeu l’estudi comparatiu: CTESC (2009). Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): Una anàlisi comparativa. Barcelona. 66 En aquesta anàlisi es fa referència únicament a la despesa interna en R+D del sector privat de l’economia.


90

La segona i la tercera columna de la taula 54 mostren respectivament els efectes unitaris d’arrossegament cap endavant i cap endarrere sobre l’R+D. A la columna segona hi trobem representat l’increment de l’R+D que es produeix per l’augment d’una unitat monetària en la demanda de cadascuna de les branques d’activitat. A la tercera columna hi trobem l’augment de l’R+D que es produeix per l’efecte d’un augment d’ una unitat monetària de la demanda final en cada sector concret. En tots dos casos els arrossegaments del sector industrial són àmpliament més elevats que en els altres sectors. A més, tal i com es pot observar a la taula, en la indústria el primer efecte és més gran que el segon; aquest comportament es deu al fet que la indústria genera una part important de l’R+D fruit de l’activitat destinada a la producció d’inputs per altres sectors, atès que els efectes directes cap enrere derivats d’un augment de la demanda estrictament indus-trial no són tant elevats. De la mateixa manera, observem que les activitats agràries i de la construcció tenen un comportament diferent. En aquest cas, la seva aportació més important es produeix quan mesurem els arrossegaments cap enrere, fet que evidencia que l’augment d’R+D es produeix bàsicament per la via de la incorporació d’inputs d’altres sectors més intensius en recerca, en gran mesura de la indústria. En el cas dels serveis, el segon sector amb més intensitat de despesa en R+D per unitat produïda, els arrossega-ments cap endavant i cap endarrere coincideixen en la seva magnitud.

Per tant, tant la indústria com els altres sectors augmenten, durant el període analitzat, tant la intensitat de despesa en R+D per unitat produïda com també els arrossegaments cap endavant i cap endarrere. No obs-tant això, aquest comportament del sector industrial no és extensible a totes les activitats que engloba, atès que amb una anàlisi més detallada es pot observar el mal comportament que han tingut les branques de Material de transport i d’Electricitat, aigua i gas.67

TAULA 55 Variació percentual de l’R+D de tota l’economia quan incrementa la demanda final de cada sector individualment en el 10%


2001 2005

Agricultura 0,04 0,05 Indústria 7,13 6,12 Construcció 0,25 0,28 Serveis 2,58 3,54 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE)

Per fer l’anàlisi més visual, la taula 56 mostra els impactes sobre el creixement de l’R+D quan augmenta en un 10% la demanda de cadascun dels sectors. Això vol dir que si a l’any 2001 s’augmentava en un 10% la demanda final de productes agraris, aquesta variació generava només un augment del 0,04% de l’R+D del conjunt de l’economia. Tal i com es pot observar, l’increment de la demanda de productes industrials és pre-cisament la que més impacte té sobre el creixement de l’R+D total. Aquesta primacia es manté també per al 2005, on l’impacte sobre l’R+D és del 6,12%. El segon sector amb major impacte és el dels serveis, i la seva incidència en termes d’R+D ha augmentat entre els dos anys. El fet que hagi augmentat l’impacte en serveis i hagi disminuït en la indústria, és més que probable que vingui fortament determinat pel fet que, tot i que ha augmentat la intensitat en la despesa d’R+D per unitat produïda en ambdós sectors, en aquest període els serveis han guanyat pes relatiu en detriment de la indústria en el còmput total de la producció generada a l’economia catalana.68

TAULA 56 R+D estimada l’any 2005 segons la demanda final, la intensitat en R+D sobre la pro-ducció i les relacions estructurals de l’any 2001

Unitats: Milions d’euros.

67 Vegeu més endavant l’anàlisi per branques d’activitat. 68 Vegeu l’anàlisi del canvi en l’estructura de la producció i de la demanda catalanes a l’inici de l’informe, a partir de la pàgina 52.


91

R+D estimada 2005

R+D estimada 2005

Demanda final 2001 Intensitat en

R+D sobre pro-ducció 2001

Relacions inter-sectorials 2001

Agricultura, ramaderia i pesca 8.461 7.431 3.079 10.232 INDÚSTRIA 941.082 820.636 757.114 960.076 Construcció 6.411 4.190 2.181 5.783 Serveis 472.870 352.246 260.659 466.164

Total 1.428.824 1.184.503 1.023.033 1.442.256 Font: Elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE)

Dels resultats de la taula anterior en podem extreure algunes conclusions. La primera d’elles és que els canvis en el patró de demanda, des del 2001 fins al 2005, van actuar incrementant la necessitat estructural d’R+D, al marge de la l’increment d’intensitat en la despesa d’aquesta partida. La segona és precisament que la millora en intensitat de despesa en R+D també va generar un efecte positiu, fins i tot més intens que l’anterior, a l’hora d’incrementar la despesa en R+D. Finalment, de la taula se n’extreu també la conclusió que els canvis en les relacions intersectorials de l’economia van pressionar, durant aquest període, preci-sament en contra d’aquest augment de l’R+D, especialment en el sector industrial. No obstant això aquesta darrera conclusió caldria matisar-la; de fet, per la naturalesa del càlcul que hem aproximat, aquesta reducció es produeix pel fet que l’any 2005 es genera, a igualtat de demanda, una producció interior més baixa que la de 2001. No obstant això, hem vist que aquest fet pot derivar-se, entre altres, també de fenòmens d’offshoring o senzillament deslocalització. Aquestes estratègies empresarials, que disminuirien la producció interior, tindrien també repercussions en el canvi de les intensitats de despesa en R+D per unitat produïda, fet que es donaria quan es produís un offshoring d’una part dels processos productius, deixant aquelles ac-tivitats més estratègiques (entre elles l’R+D) a mans de les empreses localitzades en el nostre territori eco-nòmic, cosa que faria augmentar la intensitat de despesa d’R+D per unitat produïda i disminuir la producció interior del sector. Tal i com s’ha avançat, i deixant de banda altres possibilitats, una explicació alternativa plausible seria també que es produís un tancament d’aquelles empreses menys intensives en R+D, fet que obligaria a comprar la seva producció a una empresa, ja sigui la mateixa o no, situada a l’estranger. Aquesta darrer fenomen també comportaria una caiguda de la producció interior i un augment de la intensitat de despesa en R+D per unitat produïda. En qualsevol dels casos, aquests comportaments refermarien la major competitivitat relativa d’aquelles empreses on s’hauria incrementat la despesa en R+D. A continuació, amb una anàlisi més desagregada del comportament per branques d’activitat s’intentarà identificar si és possible o no que s’hagin donat en algun sector aquestes estratègies durant el període analitzat.

4.5.1. Anàlisi de l’R+D per a 18 sectors

A continuació es presenten tres anàlisis sobre el comportament de l’R+D per a 18 branques d’activitat, que són les que s’han pogut obtenir com a resultat de les correspondències que s’han fet entre els 23 sectors que s’obtenen de la comparació de les TIOC dels anys 1987, 2001 i 2005 i els 27 sectors en què l’INE ens va lliurar les dades de despesa en recerca i desenvolupament. Vegeu l’annex metodològic apartat 10.5. Primer, s’estudia el volum total de recursos destinats a l’R+D, la proporció de la despesa en R+D sobre la producció, i els arrossegaments cap endavant i cap endarrere de l’R+D com a resultat de variacions en la demanda final total o de cada sector, respectivament. Seguidament, es calcula el volum de recursos destinat a l’R+D l’any 2005 quan els elements de la seva fórmula de càlcul prenen els valors de l’any 2001 (demanda final, intensitat en R+D i relacions intersectorials). Finalment, el darrer exercici d’aquesta secció consisteix en identificar l’impacte sobre l’R+D total de l’economia quan augmenta la demanda final de cada sector el 10%.


92

Resultats del primer exercici:

L'any 2005 la majoria de sectors que tenen valors per sobre de la mediana en algunes de les quatre varia-bles analitzades (despesa en R+D, intensitat en R+D sobre la producció i capacitar d’arrossegament cap endavant i cap enrere) són industrials. En particular, els sectors industrials que tenen valors per sobre de la mediana en les quatre variables estudiades són Equips elèctrics i electrònics, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i Material de transport. No obstant això, la Resta de serveis (que inclou moltes activitats de ser-veis com ara les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les Administracions públiques i els altres serveis socials) també destaquen per tenir uns resultats per sobre de la mediana en les quatre va-riables analitzades.

TAULA 57 Despesa i intensitat en R+D i arrossegaments cap endavant i enrere l’any 2005

Unitats: Despesa en R+D en milers d'euros, intensitat en tant per 1 de la producció i arrossegaments en euros.

Despesa en

R+D1 Intensitat en R+D sobre

la producció Arrossegament cap

endavant Arrossegament

cap enrere

Agricultura, ramaderia i pesca 8.808,8 0,0022 0,0027 0,0045

Energia i refinament de pe-troli 700,0 0,0002 0,0003 0,0004

Metal·lúrgia i siderúrgia 29.960,3 0,0023 0,0037 0,0039

Equips elèctrics i electrò-nica 168.451,3 0,0188 0,0210 0,0206

Alimentació 56.519,7 0,0030 0,0044 0,0051

Tèxtil cuir i calçat 62.402,8 0,0081 0,0104 0,0107

Fusta, suro, pasta de pa-per, paper cartró 17.635,6 0,0017 0,0023 0,0029

Productes químics 405.644,1 0,0218 0,0290 0,0233

Productes de cautxú i pro-ductes plàstics 17.591,0 0,0026 0,0036 0,0059

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 14.157,2 0,0029 0,0035 0,0048

Maquinària i equips mecà-nics 72.353,0 0,0105 0,0124 0,0117

Material de transport 110.145,0 0,0064 0,0073 0,0080

Altres manufactures 20.605,2 0,0061 0,0064 0,0083

Electricitat, aigua i gas 4.506,7 0,0007 0,0009 0,0018

Construcció 6.482,5 0,0002 0,0003 0,0012

Comerç i hoteleria 43.943,4 0,0008 0,0015 0,0021

Transport i telecomunica-cions 10.753,4 0,0004 0,0008 0,0014

Resta de serveis2 404.103,4 0,0042 0,0115 0,0053

TOTAL 1.454.835,4 0,0042 - - Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de la TIOC 2005. 1) R+D procedent de l'Enquesta sobre activitats d'R+D de l'INE. 2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l'R+D i l'educació i les AAPP i altres serveis socials.


93

Referent a l'evolució d’aquests indicadors entre els anys 2001 i 2005, els resultats sectorials per sobre dels valors de la mediana es donen majoritàriament en els sectors industrials, tot i que aquest és un resultat pre-visible tenint en compte que hi ha 13 sectors industrials en el total de 18 sectors en què s’ha classificat l’activitat econòmica. En particular, hi ha cinc branques d’activitat que compleixen el requisit de presentar una evolució superior al valor de la mediana en les quatre variables analitzades de les quals tres són indus-trials (Metal·lúrgia, Tèxtil, Química i Altres manufactures) i les altres dues són l’Agricultura i la Resta de ser-veis.

TAULA 58 Despesa i intensitat en R+D i arrossegaments cap endavant i enrere. Variació 2001-2005

Unitats: variació de la despesa en R+D en percentatge i la resta diferència entre el valor de l'any 2005 i 2001.

Despesa en

R+D1 Intensitat en R+D sobre

la producció Arrossegament cap

endavant Arrossegament

cap enrere

Agricultura, ramaderia i pesca 166,0 0,0014 0,0017 0,0024

Energia i refinament de pe-troli 22,0 0,0001 0,0001 0,0000

Metal·lúrgia i siderúrgia 117,5 0,0010 0,0016 0,0014

Equips elèctrics i electrò-nica 34,7 0,0058 0,0058 0,0064

Alimentació 15,1 0,0000 0,0002 0,0008

Tèxtil cuir i calçat 100,3 0,0046 0,0058 0,0056

Fusta, suro, pasta de pa-per, paper cartró 48,7 0,0004 0,0005 0,0007

Productes químics 64,2 0,0064 0,0088 0,0069

Productes de cautxú i pro-ductes plàstics 59,2 0,0006 0,0008 0,0027

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 44,9 0,0003 0,0004 0,0009

Maquinària i equips mecà-nics 46,8 0,0031 0,0035 0,0033

Material de transport -20,8 -0,0029 -0,0035 -0,0032

Altres manufactures 106,3 0,0025 0,0027 0,0030

Electricitat, aigua i gas -22,8 -0,0005 -0,0006 -0,0004

Construcció 396,4 0,0001 0,0002 0,0003


Transport i telecomunica-cions 1,2 -0,0001 -0,0003 0,0001

Resta de serveis2 138,5 0,0017 0,0049 0,0021

TOTAL 63,2 0,0009 - - Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005. 1) R+D procedent de l'Enquesta sobre activitats d'R+D de l'INE. 2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l'R+D i l'educació i les AAPP i altres serveis socials.

Resultats del segon exercici:

El volum de recursos dedicats a l'R+D els podem calcular a partir de la demanda final, de la proporció de l'R+D sobre la producció i de la matriu inversa de Leontief, que representa les relacions intersectorials de


94

l'economia. En aquest exercici calculem el valor de l'R+D de l'any 2005 quan els components de càlcul ante-riors prenen el valor de l'any 2001. Els resultats obtinguts són aquests:

• Quan calculem l'R+D de l'any 2005 amb la demanda final de l'any 2001 el valor obtingut és el 83% de l'R+D calculada amb la demanda final de l'any 2005. Els sectors que presenten uns resultats per sota del valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més beneficiats en termes d’R+D de la variació de la demanda final entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Energia, Me-tal·lúrgia, Alimentació, Cautxú i Minerals no metàl·lics), la Construcció i els tres sectors de serveis de la classificació.

• Quan calculem l'R+D de l'any 2005 amb la proporció d'R+D sobre la producció de l'any 2001 el valor obtingut és el 71% de l'R+D calculada amb la proporció d'R+D sobre la producció de l'any 2005. Els sectors que tenen uns resultats inferiors al valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més beneficiats en termes d’R+D de la variació de la proporció d’R+D sobre la producció entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Metal·lúrgia, Equips elèctrics, Tèxtil, Química i Altres manufactures), l’Agricultura, la Construcció i dos sectors de serveis.

• Quan calculem l'R+D de l'any 2005 amb la matriu inversa de Leontief de l'any 2001 el valor obtingut és pràcticament el mateix de l'R+D calculada amb la matriu inversa de Leontief de l'any 2005. Els sectors que tenen uns resultats inferiors al valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més beneficiats en termes d’R+D de la variació de les relacions intersectorials entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú, Altres manufactures i Electrici-tat), la Construcció i els tres sectors de serveis de la classificació.

No obstant això, hi ha dos sectors de serveis (Comerç i Resta de serveis) i un industrial (Metal·lúrgia) que tenen una elevada R+D estimada l’any 2005 a més de presentar uns resultats per sota de la mediana en les altres variables analitzades i sortir, per tant, més beneficiats de la seva evolució entre els anys 2001 i 2005.

TAULA 59 R+D estimada l’any 2005 segons la demanda final, la intensitat en R+D sobre la pro-ducció i les relacions intersectorials de l’any 2001

Unitats: R+D estimada de l’any 2005 en milers d’euros i la resta és el valor de l’R+D estimada segons la demanda final, la intensitat en R+D i les relacions intersectorials de l’any 2001 dividida per l’R+D estimada de l’any 2005.

R+D estima-

da 20051

R+D estimada l'any 2005

Demanda fi-nal 2001

Intensitat en R+D sobre la producció 2001

Relacions intersec-torials 2001

Agricultura, ramaderia i pesca 8.702,4 0,79 0,36 1,10

Energia i refinament de petroli 680,2 0,77 0,76 1,01

Metal·lúrgia i siderúrgia 29.087,4 0,70 0,57 0,97

Equips elèctrics i electrò-nica 157.760,1 1,05 0,69 1,05

Alimentació 57.328,1 0,76 1,00 0,90

Tèxtil cuir i calçat 59.867,9 1,16 0,43 1,01

Fusta, suro, pasta de pa-per, paper cartró 17.122,4 0,79 0,74 0,99

Productes químics 365.669,6 0,86 0,70 1,02

Productes de cautxú i productes plàstics 17.152,8 0,75 0,78 0,91

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 13.097,8 0,68 0,90 1,01


95

Maquinària i equips me-cànics 74.706,0 0,88 0,71 1,02

Material de transport 103.954,8 0,84 1,45 1,03

Altres manufactures 19.955,2 0,92 0,59 0,94

Electricitat, aigua i gas 4.194,0 0,81 1,74 0,80

Construcció 6.415,7 0,60 0,34 0,83


Transport i telecomunica-cions 10.542,3 0,68 1,30 0,94

Resta de serveis2 423.141,4 0,72 0,59 0,96

TOTAL 1.414.249,8 0,83 0,71 0,99 Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005. 1) R+D obtinguda multiplicant la proporció d'R+D sobre la producció (utilitzant l'R+D de l'Enquesta d'activitats en R+D de l'INE i la pro-ducció de la TIOC 2005) per la producció que dóna el model de demanda. 2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l'R+D i l'educació i les AAPP i altres serveis socials.

Resultats del tercer exercici:

S’observa que els sectors amb un impacte sobre l’R+D per sobre de la mediana quan augmenta el 10% la seva demanda final no han canviat entre els anys 2001 i 2005 i són set sectors industrials (Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònics, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i Material de transport) i dos de ser-veis (Comerç i Resta de serveis). També s’aprecia que l’any 2005 la Química perd la primera posició que tenia l’any 2001 en termes d’impacte en favor de la Resta de Serveis.

Els sectors amb una evolució de l’impacte sobre l’R+D entre 2001 i 2005 per sobre del valor de la mediana són cinc sectors industrials (Metal·lúrgia, Tèxtil, Cautxú, Minerals no metàl·lics i Altres manufactures), l’Agricultura, la Construcció i dos sectors de serveis (Comerç i Resta de serveis).

TAULA 60 Impacte sobre l’R+D quan augmenta el 10% la demanda final de cadascun dels sec-tors. Catalunya 2001-2005


2001 2005 2001-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 0,03% 0,05% 0,01% Energia i refinament de petroli 0,01% 0,01% 0,00% Metal·lúrgia i siderúrgia 0,16% 0,21% 0,05% Equips elèctrics i electrònica 1,29% 1,05% -0,24% Alimentació 0,58% 0,49% -0,09% Tèxtil cuir i calçat 0,39% 0,41% 0,02% Fusta, suro, pasta de paper, paper cartró 0,14% 0,13% -0,01% Productes químics 2,41% 2,40% -0,02% Productes de cautxú i productes plàstics 0,10% 0,14% 0,04% Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,09% 0,09% 0,00% Maquinària i equips mecànics 0,48% 0,45% -0,03% Material de transport 1,56% 0,80% -0,75% Altres manufactures 0,15% 0,15% 0,00% Electricitat, aigua i gas 0,06% 0,03% -0,03%


96

Construcció 0,15% 0,20% 0,05% Comerç i hoteleria 0,42% 0,68% 0,26% Transport i telecomunicacions 0,15% 0,13% -0,02% Resta de serveis1 1,82% 2,57% 0,75% Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005. 1) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l'R+D i l'educació i les AAPP i altres serveis socials


97

5. Conjuntura: l’impacte de la crisi

Fins ara, hem analitzat com ha evolucionat estructuralment l’economia catalana. Per fer-ho hem posat l’accent en el pes del sector industrial des de diferents perspectives. L’objectiu ha estat avaluar la situació de l’activitat en termes de capacitat de generar valor afegit, de generar ocupació, de generar creixements de la productivitat, de fomentar l’R+D, o fins i tot de fomentar les exportacions o de millorar el saldo exterior de l’economia catalana.

No obstant això, l’anàlisi que hem fet fins ara ha arribat fins a l’any 2005, el darrer any en què tenim una ac-tualització de les TIOC. Aquesta anàlisi per tant, tot i que pren un període relativament dilatat, perd no obs-tant la referència del període de crisi actual, encetat ara fa més de tres anys. Per solucionar-ho hem intentat doncs valorar l’evolució del sector industrial fins a dates més properes. El gràfic que trobem a continuació mostra la variació en termes reals del VAB de cadascuna de les 23 branques d’activitat que s’han analitzat en aquest treball. Per tal de valorar millor quin ha estat l’impacte de la crisi, i separar-lo de l’evolució de més llarg termini dels sectors, hem col·locat la variació des del 2005 fins al 2008 i la variació del darrer exercici, atès que precisament l’any 2008 la crisi ja havia començat.


98

GRÀFIC 13 Creixement del VAB real i del VAB nominal de cadascuna de les 23 branques analitzades. Catalunya 2005-2008

Unitats: taxes de creixement Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

La primera conclusió que podem extreure del gràfic anterior és que el VAB en termes reals d’una gran majo-ria de les activitats manufactureres cau entre l’any 2005 i el 2008. En alguns casos, la caiguda s’explica bà-

20%

27%

2%

3%

-19%

-1%

-10%

-1%

-5%

-16%

4%

-7%

-4%

-3%

-16%

9%

3%

6%

15%

23%

13%

19%

15%

-3,3%

-4,4%

12,1%

16,2%

0%

15%

7%

2%

-13%

-6%

-6%

-4%

-7%

-13%

0%

0%

-4%

-13%

-8%

-1%

-5%

1%

4%

0%

4%

3%

5%

-4,0%

-5,2%

2,0%

4,3%


Energia i refinamentde petroli

Electricitat, aigua i gas

Alimentació

Tèxtil, cuir i calçat

Fusta, suro i productes de fusta i …

Pasta de paper, paper i cartó i …

Productes químics

Productes de cautxú i productes …

Minerals no metàlics i els seus …

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i …

Maquinària i equips mecànics

Equips elèctrics i electrònica

Material de transport

Altres manufactures

Construcció

Comerç

Hoteleria




Recerca, desenvolupament i …

AAPP i altresb serveis socials i …

INDÚSTRIA I ENERGIA

INDÚSTRIA

SERVEIS

SERVEIS DE NO MERCAT

2007-2008

2005-2008

VAB real

12,7%

8,6%

28,3%

18,4%

-13,9%

9,9%

1,0%

12,1%

7,9%

0,4%

22,1%

3,6%

13,4%

3,1%

-3,8%

23,3%

14,5%

20,7%

24,8%

35,1%

31,7%

32,3%

28,2%

9,6%

8,2%

26,0%

30,0%

-5,1%

19,7%

16,4%

7,6%

-11,2%

-3,4%

-1,7%

1,6%

-1,7%

-8,5%

6,3%

4,6%

-1,8%

-10,8%

-3,5%

1,1%

0,3%

6,2%

7,9%

5,4%

9,5%

8,0%

8,8%

0,9%

-0,6%

6,7%

8,4%VAB nominal


99

sicament pel descens del darrer any, molt condicionat ja per la conjuntura de crisi; en d’altres casos en canvi mostren un comportament pel conjunt del període 2005-2008 pitjor que pel darrer any. Aquest darrer com-portament, que es dóna només en algunes activitats, ens permet veure que el retraïment de la seva activitat es comença a produir ja amb anterioritat al període 2007-2008. En qualsevol dels casos, resulta evident que, almenys fins a l’any 2008, un dels grans sectors més perjudicats per l’empit de la conjuntura ha estat el conjunt de la Indústria, on només els sectors energètics i alguns altres de produccions bàsiques (alimentació i metal·lúrgia) han pogut aguantar l’enfonsament de l’activitat general.

Aquest comportament de la indústria, es reprodueix fins i tot en alguns casos en termes nominals (columna de la dreta). En alguns casos, el darrer any de crisi ha restat bona part del creixement acumulat des del 2005; en d’altres casos, com ara el sector tèxtil, la davallada del VAB es produeix, tant en termes reals com nominals, ja des del 2005.

De la mateixa manera que observem el fort retraïment de la indústria, el gràfic també ens permet observar el millor comportament que experimenten la majoria d’activitats terciàries. De fet, en termes reals només l’activitat comercial pateix una certa davallada el darrer any; gairebé tota la resta d’activitats, mostren, fins i tot en el darrer any i ja en plena crisi, una evolució positiva que en alguns anys és fins i tot de certa magni-tud. En termes nominals no trobem en canvi cap activitat terciària que disminueixi el VAB que genera, i a més, amb l’excepció de l’hoteleria i el comerç per al conjunt del període i d’aquest darrer per l’últim any, tampoc en veiem cap que creixi per sota del que ho fa el VAB total de l’economia.69

GRÀFIC 14 Creixement del VAB real i del VAB nominal per grans sectors. Catalunya 2008-2010

Aquesta darrera evidèn-cia ens mostra doncs que el pes dels sectors terciaris en el conjunt de l’economia augmenta en detriment d’altres sectors, la majoria d’ells industrials, durant aquest període.

Atès que l’anàlisi anterior no ens permet veure més enllà de l’any 2008, el gràfic següent ens mostra quina ha estat l’evolució per grans sectors del VAB en termes reals i nominals des del 2008 fins al 2010. Es tracta de primeres estimacions i no les tenim disponibles de manera més desagregada. No obstant això sí que ens permeten veure que les principals tendències que acabem de destacar per al període 2005-2008, és a dir el guany de pes estructural dels serveis en detriment del de la indústria, es reprodueixen també per a aquest darrer període. De fet, i tot i que finalment, en aquests darrers anys, la crisi ha començat a passar factura també al sector serveis, el comportament del sector serveis ha estat, tot i això, molt millor que el del conjunt de la indústria i que el del conjunt de l’economia en general.

Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia

69 El VAB total de l’economia creix en termes nominals entre 2005 i 2008 el 21,8%, mentre que el darrer any ho fa el 4,7%.

5,7%

-4,7%

-12,9%

-12,2%

-0,6%

3,0%

-4,1%

-2,2%

-1,0%

-13,2%

-13,9%

1,9%

5,0%

-2,6%

Agricultura

Energia

Indústria

Construcció

Serveis

Serveis no mercat

VAB

nominal

real


100

Tal i com indica el gràfic anterior, fixem-nos que en termes nominals el VAB dels serveis ni tan sols cau, i que el resultat negatiu en termes reals es deriva d’una caiguda dels serveis de mercat, atès que durant aquests anys el VAB dels serveis de no mercat ha pujat tant en termes nominals com reals. A l’altre costat en canvi hi trobem la indústria, que de manera similar a la construcció, registra un retraïment del VAB de molta intensitat, tant en termes reals com en termes nominals. De fet, el retraïment que mostren tant la in-dústria com la construcció és més intens en termes nominals que reals. Això implica que, a banda de la cai-guda del VAB, ambdós sectors també han patit una conjuntura deflacionista durant aquests darrers dos anys.

Per tant doncs, s’observa una caiguda progressiva del pes estructural del VAB generat pel conjunt de les ac-tivitats industrials, que s’ha produït paral·lelament a un augment del pes estructural de les activitats terciàries i, almenys fins al 2007, el sector de la construcció, si bé també hem observat que la construcció també veu com disminueix el pes del seu VAB durant aquests darrers anys.

Aquesta caiguda del pes del VAB industrial, tal i com s’ha analitzat en repetides ocasions al llarg del treball, es pot derivar tant de la caiguda estructural de la producció, com de la caiguda del valor afegit brut per unitat produïda. La producció necessària per tal de satisfer la demanda de cada moment depèn també a la vegada de les relacions intersectorials entre activitats, que intenta estimar la TIOC, i de la quantitat demandada que caldrà fabricar, també estimada en el marc Input-Output.

Per tal d’analitzar, doncs, l’evolució del VAB de les 23 branques d’activitat de l’estudi, hem optat per calcular d’una banda el VAB per unitat produïda fins al 2008. De l’altra hem intentat aproximar quina hauria estat la producció necessària per satisfer un increment de la demanda com el que hi ha hagut, però sense variar ni les relacions intersectorials ni tampoc l’estructura de la demanda. El gràfic següent mostra la comparació entre el resultat d’aquest darrer exercici proposat i la producció estimada per Idescat per cada branca a l’any 2008. El gràfic, doncs, ens mostra la desviació entre la producció estimada pel nostre model (sense variar ni l’estructura de demanda ni les relacions intersectorials) i la que, incloent-hi tota la informació estadística ha calculat l’Idescat.

Les branques que tenen un registre negatiu són aquelles on la producció calculada per nosaltres (amb les relacions estructurals del 2005 i un increment de la demanda del sector igual a l’increment del PIB en el ma-teix període) és més alta que l’estimada per Idescat. Això vol dir que els canvis estructurals en les relacions intersectorials i en la composició de la demanda final han tingut un efecte negatiu en el volum de producció en termes nominals del sector. D’altra banda, la interpretació per a aquelles que mantenen un creixement positiu és exactament la contrària. Es tracta d’aquelles activitats que s’han beneficiat més del canvi en els elements estructurals que no hem tingut en compte, és a dir, les relacions intersectorials i la composició de la demanda. Els resultats els trobem al gràfic 15. Per precaució hem analitzat només les variacions iguals o superiors al 5% en termes absoluts. Fixem-nos que trobem algunes branques amb efectes del canvi estruc-tural negatius i que la majoria d’elles són industrials. No obstant això també trobem algunes branques d’activitat industrial que mostren efectes molt positius i també són industrials; entre aquestes darreres des-taquen els sectors de material de transport, la metal·lúrgia i productes metàl·lics, l’energia i refinament de petroli, i el químic. Entre les que han mostrat efectes més negatius destaquen les altres manufactures,70

Per tant, les úniques activitats amb desviacions negatives, tret del comerç, són precisament industrials. No obstant això cal tenir en compte que en el cas del conjunt de les activitats industrials, si sumem les estima-cions que hem fet per a cada sector, observem que el conjunt de la producció industrial no mostra pràctica-ment cap desviació respecte de la producció estimada per Idescat. Això cal interpretar-ho com que els can-vis estructurals haurien potenciat algunes produccions industrials en detriment d’unes altres, però que, en

equips elèctrics i electrònica, Electricitat aigua i gas, maquinària i equips mecànics, tèxtil cuir i calçat, fusta i suro, o pasta de paper, paper cartró i articles relacionats. Per a la resta d’activitats no industrials destaquen el comportament encara positiu de la construcció i de la intermediació financera, possiblement perquè el pe-ríode analitzat encara no recull el període de crisi més intensa dels sectors, i també l’administració pública i serveis socials i personals, transport i telecomunicacions, i recerca, desenvolupament i educació. L’única ac-tivitat no industrial amb desviació negativa ressenyable és el comerç. La resta d’activitats mostren desviaci-ons menys importants, inferiors al 5%.

70 Aquesta branca inclou activitats tan variades com ara la fabricació de mobles, joieria, bijuteria, jocs i joguines, articles d’esport o d’instruments musicals.


101

conjunt, el volum de producció nominal de la indústria hauria crescut en una intensitat molt similar a la que podíem esperar amb un creixement del PIB com el que hem tingut. Això no hauria passat amb els serveis o la construcció que s’haurien beneficiat, no molt però sí netament, dels canvis estructurals en les relacions in-tersectorials i en la demanda.

GRÀFIC 15 Desviació de la producció per branques d’activitat derivada dels canvis en les relacions intersectorials i l’estructura de la demanda entre 2005 i 2008 a Catalunya

Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

Per tant, el sector industrial hauria perdut relativament poc pes estructural en termes de producció, però no obstant això hauria patit segurament des del 2005 fins al 2008 una recomposició estructural en la qual s’haurien mantingut o haurien guanyat pes les activitats de producció de material de transport, la me-tal·lúrgia i productes metàl·lics, l’energia i refinament de petroli, el sector químic, l’Alimentació, els minerals no metàl·lics o fins i tot el sector dels derivats del cautxú i del plàstic (amb una variació negativa però relati-vament poc important), mentre que la resta haurien perdut clarament pes estructural dins del sector industri-al.

No obstant això el fet que augmenti el pes del VAB d’un o altre sector també depèn de l’evolució del VAB per unitat produïda que generi. A la vegada el VAB unitari depèn dels consums intermedis requerits per uni-tat produïda. Aquesta relació ens indica com transformem el volum de negoci que genera el conjunt del sec-tor en VAB un cop descomptats els consums intermedis.

2%34%

-59%2%

-39%-17%

-12%10%

-2%0%

46%-39%

-71%77%

-137%15%

-5%3%

10%23%

-3%5%

12%0%

-1%4%

Agricultura, ramaderia i pescaEnergia i refinamentde petroli

Electricitat, aigua i gasAlimentació

Tèxtil, cuir i calçatFusta, suro i productes de fusta i suro (excepte …

Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartóProductes químics

Productes de cautxú i productes plàsticsMinerals no metàlics i els seus derivats

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgiaMaquinària i equips mecànics

Equips elèctrics i electrònicaMaterial de transport

Altres manufacturesConstrucció

ComerçHoteleria

Transport i telecomunicacionsIntermediació financera

Serveis a les empresesRecerca, desenvolupament i educació

AAPP i altresb serveis socials i personalsINDUSTRIA + ENERGIA

INDUSTRIA SERVEIS


102

El gràfic següent mostra les variacions de la relació entre VAB i la producció (VAB unitari) entre els anys 2005 i 2008. En el treball hem vist que l’evolució del VAB unitari es troba condicionada per una gran quanti-tat de factors. De fet hem vist que depenia, entre d’altres, de variacions dels preus relatius (una inflació de costos per exemple pressiona el VAB unitari a la baixa), o també hem vist que podia dependre del grau de segmentació de la producció en el mercat, atès que l’externalització de processos (outsourcing o offshoring) aniria precisament a disminuir també el VAB unitari d’una determinada activitat.

Sense entrar en la fenomenologia que trobem al darrera de l’evolució del VAB unitari, que ja s’ha vist al llarg del treball que no és fàcil de percebre, el gràfic següent només ens permet visualitzar quina n’ha estat l’evolució.

GRÀFIC 16 Variació de la relació de VAB generat per unitat produïda per branques d’activitat. Catalu-nya 2005-2008


Fixem-nos que la majoria d’activitats tenen una caiguda del VAB unitari entre 2005 i 2008. Això vol dir que, durant aquest període, els ha incrementat més la producció que el VAB que generen. No obstant això, si prescindim de les variacions de menys del 5%, observem que destaquen, per la seva disminució, les activi-tats industrials productores d’energia i refinament de petroli, d’electricitat aigua i gas, de productes químics,

-4%-26%

-6%-3%

5%9%

-2%-6%

-5%-9%

-4%0%

-10%2%

3%-12%

-3%0%

-4%3%

-1%-2%

-3%-4%-3%

-1%









ComerçHoteleria




INDUSTRIA SERVEIS


103

productes plàstics i cautxú, de minerals no metàl·lics i derivats, i d’equips elèctrics i electrònica. De les dues primeres és probable que la caiguda es derivi en bona part d’una inflació de costos que no s’hagi pogut re-percutir; en la resta de sectors la hipòtesi no resulta tan clara.

D’altra banda, només apareixen com a augments prou significatius del VAB unitari les variacions dels sec-tors del tèxtil, cuir i calçat, o els de la fusta, el suro i els derivats. Fixem-nos que es tracta de dos sectors en que, tal com s’ha vist en l’exercici anterior, els factors estructurals hi han pressionat a la baixa la producció. Per tant, mentre que la producció no els ha augmentat en la mateixa intensitat que la resta, la major intensi-tat de VAB unitari els ha compensat en part aquesta caiguda del VAB. L’estratègia d’aquests sectors no ha passat doncs per un increment de la seva capacitat productora, sinó per centrar-se en canvi en una produc-ció que hauria generat major valor afegit per unitat produïda. De fet, si passem a analitzar també el sector de les altres manufactures, tot i que el creixement de la seva producció ha estat només del 3%, també el podríem incloure en aquest mateix grup, atès que, tot i que té una evolució francament negativa de la desvi-ació de la producció en l’exercici anterior, en canvi sosté una evolució positiva, per petita que sigui, del seu VAB unitari. Entre la resta d’activitats, que han variat poc o no han variat el seu VAB unitari, hi trobem casos com el del sector dels materials de transport, que han gaudit almenys fins al 2008, d’un context estructural positiu que li ha permès augmentar la seva producció i que en canvi no ho ha fet a costa de reduir els seu VAB per unitat produïda.

GRÀFIC 17 Variació de la relació de l’ocupació per unitat produïda per branques d’activitat. Catalunya 2005-2008


-15%-24%

-19%-17%

-11%-8%

-5%-20%

-14%-16%

-23%-12%

-26%-3%

-5%-25%

-8%-6%

-16%-16%

-14%-14%

-16%-18%-18%

-13%









ComerçHoteleria




INDUSTRIA SERVEIS


104

El gràfic anterior ens mostra com ha evolucionat la relació d’ocupació per unitat produïda. Identifica la varia-ció dels llocs de treball per unitat produïda entre 2005 i 2008. Aquesta relació, juntament amb la necessitat de producció, determinen la quantitat de llocs de treball que requerirà cadascuna de les activitats.

Fixem-nos que absolutament totes les activitats han disminuït la seva ocupació unitària. Això vol dir que per produir una unitat de producte ara es requereix menys quantitat de treball. Això implica doncs que les activi-tats s’han fet menys treball intensives per unitat produïda. També implica no obstant que costa més traduir en ocupació un increment de producció. A més, tret del sector material de transport, que també ha caigut però ho ha fet només el 3%, tota la resta de sectors han disminuït molt la seva ràtio de ocupació unitària, tant els sectors industrials com els altres, també els de serveis.

Per altra banda, i canviant d’objectiu, durant l’anàlisi hem aproximat també la propensió a exportar a l’estranger d’alguns sectors. Aquesta aproximació s’ha realitzat a partir de les exportacions i importacions tant de béns com de serveis de les TIOC. No obstant això, i atès que no disposem d’una aproximació per branques d’activitat a la variació dels intercanvis de béns i serveis als comptes anuals, hem optat aquí per aproximar quina pot haver estat l’evolució d’aquesta relació entre exportacions i producció. Per fer-ho s’han fet servir les dades d’exportacions comercials de l’Idescat i òbviament hem intentat fer compatibles la distri-bució per branques de la producció i la de les exportacions.71

GRÀFIC 18 Variació de la propensió a exportar (exportacions per unitat produïda) per branques d’activitat. Catalunya 2005-2008

Font: Comptes anuals de Catalunya i Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

71 Aquesta és una dada aproximativa que per la seva elaboració cal prendre amb cautela. Hi ha hagut alguns problemes que han esde-vingut insalvables, com ara el fet que la classificació d’activitats entre els registres de comerç amb l’estranger i els comptes anuals no coincideixin (vegeu l’apartat 10.6 de l’annex metodològic). La categoria resta de branques no inclou la producció ni de la construcció ni dels serveis.

3,7%

68,9%

13,3%

39,2%

-8,2%

11,2%

19,7%

-13,8%

8,6%

8,7%

5,8%

48,3%

2,2%

21,1%

-7,0%

4,4%

-3,4%

-11,4%

6,7%

-0,7%

Agric.ramad. caça,silv.,pesca

Prod.energ. extr. i ref. petro

Alimen. i begudes

Tèx.,conf cuir i calçat

Indústries químiques

Metal.i prod.metal.

Maquin. equips mec.


Vehicles mot. altres mat.trans.

Resta branques d'activ.

2007-2008

2005-2008


105

Tal i com podem veure, gairebé tots els sectors han augmentat la propensió a exportar des del 2005 fins al 2008. Només apareixen amb disminucions les branques d’equips elèctrics i electrònic, que inclou també aparells òptics i de precisió, i sorprenentment el sector químic. Sorprèn l’existència del sector químic entre els que cauen, pel fet que el bon comportament que havia mostrat en termes de producció ens alertava del que probablement havia estat un bon comportament per part de la demanda. De fet, observem que, de con-firmar-se aquestes dades, aquest bon comportament no s’hauria produït tant pel dinamisme de la demanda exterior com possiblement de la domèstica.

D’altra banda, a part del fort creixement del sector energètic, sorprèn també la forta extraversió que sembla haver adquirit durant aquest període el sector tèxtil. Aquesta evolució del tèxtil respon a una evolució nega-tiva de la producció que en canvi ha xocat amb una evolució positiva de les exportacions. En el cas del sec-tor tèxtil, les dades que tenim recollides semblen indicar que s’està mantenint només l’activitat amb major valor afegit, i una vocació exportadora més clara.

No obstant això, cal tenir en compte que l’anàlisi que hem fet fins ara arriba fins al 2008. Tot i que el darrer any del període analitzat ja recull els primers símptomes del canvi de conjuntura, no és menys cert que l’ajust més fort es va produir l’any 2009. El gràfic següent recull l’evolució de les exportacions en aquests darrers dos anys. Fixem-nos que l’any 2009 va ser un any de forta contracció de les exportacions, arrosse-gades per la forta contracció del comerç global. L’any 2010 però ha estat un any de recuperació dels nivells d’exportacions. Aquesta recuperació del 2010 en alguns casos ha permès recuperar la pèrdua del 2009 i superar el nivell del 2008. En d’altres casos, tal i com es veu a la columna de gràfics de la dreta això no ha estat així. En aquest sentit, i deixant a banda l’agricultura, els sectors que millor han recuperat el seu nivell d’exportacions han estat el químic, el tèxtil (on no han caigut les exportacions en cap dels darrers dos anys), l’alimentació i begudes, i les activitats agrupades en el calaix de sastre anomenat resta d’activitats.

GRÀFIC 19 Variació de les exportacions a l’estranger per branques d’activitat. Catalunya, 2008-2010

Font: Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia.

23%

23%

13%

6%

27%

25%

12%

9%

13%

20%

-11%

-25%

-8%

4%

-12%

-20%

-17%

-32%

-30%

-14%



Alimen. i begudes



Metal.i prod.metal.

Maquin. equips mec.




2008-2009

2009-2010

10%

-8%

4%

9%

12%

0%

-8%

-26%

-21%

3%

Agr ic. r am ad. caça,s ilv. ,pesc

Pr od. ener g. extr . i r ef . pet ro

Alim en. i begudes

èx. , conf cuir i calçat

ndúst r ies quím iques

M et al. i pr od. m et al.

M aquin. equips m ec.

Equips elèct r ics i elect r ònica

Vehicles m ot . alt r es m at. tr ans.

Rest a br anques d'act iv.

2008-2010


106

No obstant això, les correccions del dèficit amb l’exterior no s’han produït ni per l’augment de les exportaci-ons, i ni tan sols per a aquests sectors que han augmentat les seves exportacions aquests darrers dos anys. Durant aquest període el saldo comercial amb l’estranger s’ha corregit parcialment, atès que hem passat d’un dèficit proper als 27 mil milions d’euros a un altre de poc menys de 19 mil milions.72

GRÀFIC 20 Variació de les exportacions, de les importacions i del saldo comercial per branques d’activitat. Catalunya 2008-2010

Tal i com mostra el gràfic següent, tots els sectors han contribuït a aquesta reducció. No obstant això, i tret del sector químic, els sectors que mostren una contribució més forta a la correcció del saldo són precisament aquells on les importacions han caigut més. Concretament, entre els sectors de maquinària i equips i el del ram del metall expliquen el 35% de l’ajust. Òbviament hem de ser conscients que aquesta part de la correcció es deriva de la forta retallada en les inversions productives que s’ha produït. Per tant hem de tenir en compte que en una situació de retorn de la confiança i de recuperació de la inversió aquesta balança es modificaria.

No obstant això, cal destacar l’excel·lent comportament del sector químic, que en un context com l’actual ha incrementat les exportacions i ha mantingut les importacions, fet que implica que ha contribuït a un fort ajust del dèficit només gràcies precisament a l’evolució de les seves exportacions.

Font: Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia

Finalment, cal recordar que hem començat aquest estudi amb una anàlisi dels principals canvis en les rela-cions inter i intrasectorials que hi ha hagut a la indústria catalana durant un període dilatat que abasta els darrers trenta anys. Per fer-ho, hem volgut identificar, o si més no contrastar la hipòtesi de no existència de processos d’externalització que la bibliografia ens diu que s’han produït arreu del mon a redós del procés de globalització en el que hem estat immersos. Recordàvem al principi de l’estudi que en el conjunt del període, els costos intermedis totals per unitat produïda havien augmentat intensament en el sector industrial (i tam-bé en el conjunt de l’economia); no obstant això, bona part d’aquest increment s’havia produït gràcies a un

72 Vegeu Idescat. Comerç amb l’estranger de Catalunya.

-16%

-7%

-9%

-4%

0%

-27%

-31%

-19%

-26%

-5%

10%

-8%

4%

9%

12%

0%

-8%

-26%

-21%

3%



Alimen. i begudes



Metal.i prod.metal.

Maquin. equips mec.




Exportacions

Importacions

8,3

7,4

7,6

7,1

14,8

17,3

17,7

6,8

4,2

8,7

Agr ic. r am ad. caça,s ilv. ,pesc

Pr od. ener g. extr . i r ef . pet ro

Alim en. i begudes

Tèx. , conf cuir i calçat

I ndúst r ies quím iques

M et al. i pr od. m et al.

M aquin. equips m ec.

Equips elèct r ics i elect r ònica

Vehicles m ot . alt r es m at. tr ans.

Rest a br anques d'act iv.

Cont. millora saldo


107

augment dels consums intermedis importats, fet que reforçava la idea que en cas de ser resultat de l’externalització aquesta havia d’haver estat forçosament d’àmbit internacional. No obstant això, havíem vist que aquest procés es frenava en sec a partir del 2001 (també en certa mesura per al conjunt de l’economia).

L’exercici que hem realitzat aquí, i que es presenta en el gràfic següent, intenta refer aquesta anàlisi per al període posterior al 2005. Gràcies a les dades estimades de producció i consums intermedis totals dels comptes anuals hem pogut fer arribar fins al 2008 el càlcul dels CIT/VP. No obstant això hem hagut d’aproximar nosaltres mateixos les dades de consums intermedis importats (vegeu l’apartat 10.6 de l’annex metodològic), fet que hauria de fer prendre certa cautela a l’hora de interpretar-ne els resultats, atès que es tracta d’un càlcul merament aproximatiu.

Tal i com mostra el gràfic següent, podem observar que tant per al conjunt de l’economia com també per al conjunt del sector industrial, els anys que han anat des del 2005 fins al 2008 han suposat una certa represa de la tendència a la crescuda dels consums intermedis totals per unitat produïda. De fet, i segons les esti-macions de l’Idescat, el percentatge dels consums intermedis sobre el valor total de la producció del conjunt de l’economia hauria augmentat 0,9 punts percentuals en el darrer període analitzat. En el cas del conjunt de la indústria aquest augment hauria estat fins i tot més intens, arribant fins als 1,2 punts percentuals. Al darrera d’aquestes variacions del CIT/VP hi podríem trobar, entre d’altres, un augment de la incidència dels processos d’externalització, ja sigui internacional (offshoring) com domèstic (outsourcing).

GRÀFIC 21 Variació dels consums intermedis importats (CIM) i dels consums intermedis totals (CIT) sobre el valor de la producció (VP). Catalunya, 1987-2008

Unitats: variacions en punts percentuals sobre el valor de la producció

Total economia

Sector industrial

Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC de 1987, 2001 i 2005 i els Comptes anuals de l’Idescat, les dades de Comerç amb l’estranger també de Idescat i les dades de comerç interregional de C-Interreg. (*) Aquesta és una dada aproximada a partir d’altres fonts, per tant no es tracta d’una estimació TIOC (vegeu el procés d’aproximació descrit a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

No obstant això, les aproximacions a la variació dels consums intermedis importats per unitat produïda (CIM/VP) que hem calculat ens mostren que, mentre que per al conjunt de l’economia hauria pogut caure el pes dels consums intermedis importats sobre la producció (-0,9 punts percentuals), per al conjunt de la in-dústria aquesta relació hauria pogut augmentar en 1,7 punts percentuals. Atesa aquesta evolució dels CIM/VP, i si la variació que hem captat acaba essent certa, això implicaria que els processos d’externalització podrien haver tornat a prosseguir amb força a partir del 2005, però mentre que en el con-junt de l’economia, per l’evolució que s’ha observat, hi entraria la possibilitat que hagués estat en part deri-vat d’un augment de l’outsourcing domèstic, pel cas de la indústria, els efectes nets apunten al fet que els efectes de l’offshoring i les deslocalitzacions de compres a l’exterior, enteses en un sentit ampli, haurien su-perat a bastament els efectes nets dels processos d’outsourcing domèstic.

5,6

-1,7-0,9

2,9

-1

0,9

1987-2001 2001-2005 2005-2008*

CIM/VP

CIT/VP

14,2

0,21,7

12,1

0,5 1,2

1987-2001 2001-2005 2005-2008*

CIM/VP

CIT/VP


108

6. Altres qüestions rellevants

El treball que hem presentat té la voluntat d’ajudar a determinar correctament la situació actual de la indús-tria, així com els principals canvis estructurals que ha patit en els darrers vint anys. No obstant això, el tre-ball no aborda altres qüestions que també esdevenen rellevants de cara a fer una valoració adequada de les problemàtiques actuals que hem d’encarar. Precisament per aquest motiu, aquest epígraf s’orienta a identi-ficar altres enfocaments que s’han donat a l’anàlisi industrial per tal de donar una visió més complerta de l’estat actual del sector.

L’any 2010, en plena crisi econòmica, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa va acordar el Pla de Política industrial de Catalunya 2010-2020.73

Tal com anuncia el propi Pla de política Industrial de Catalunya 2010-2020,

74 aquest està plenament alineat amb l’Estratègia Europa 2020, que consisteix en fer de la UE l’economia més competitiva del món, i amb el Pla Integral de Política Industrial 2020 que elabora el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en el qual el govern de la Generalitat ha fet les seves aportacions. El Pla sorgeix de la Llei de política industrial, és un dels 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, i es complementa amb el Pacte nacional per a la recerca i la innovació de Catalunya. El Pla no amaga que la seva darrera finalitat és facilitar que Catalunya segueixi sent un lloc en el que la indústria tingui un paper protagonista.

El Pla aposta per un nou model industrial d’àmbit internacional en el que destaca el progressiu desmante-llament de les fronteres entre el sector industrial i el sector de serveis. El Pla diu literalment: “Una proposta molt suggerent és la que considera que el perímetre del sector industrial s’ha de delimitar incloent els ser-veis destinats a la producció que són, en gran mesura, complementaris i interdependents amb les activitats manufactureres. D’acord amb aquesta interpretació, es pot parlar d’un sector integrat d’indústria manufactu-rera i serveis destinats a la producció, també anomenat nova indústria, l’anàlisi del qual, en termes de di-mensió i dinàmica, fa canviar moltes de les apreciacions realitzades sobre el fenomen de la pèrdua de pes específic de la indústria”.

Aquest mateix pla, identificava la posició competitiva del sector industrial català en la següent anàlisi DAFO:

Debilitats

Innovació Baix esforç en R+D, tot i el creixement dels darrers anys i poca propensió innovadora Internacionalització Poques multinacionals catalanes de dimensió ade-quada per competir globalment, dependència del capital estranger amb centres de decisió a fora del país Estructura empresarial Insuficient cooperació entre empreses Localització i clústers

Fortaleses

Innovació Clar predomini del sector empresarial en la distribu-ció de les despeses d’R+D Internacionalització Elevat grau d’obertura exterior amb increment de les exportacions Estructura empresarial Indústria transformadora i diversificada, cosa que la fa resistent davant de xocs asimètrics. Localització i clústers Teixit industrial estructurat en sistemes productius

73 Vegeu Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (2010). Pla de política industrial 2010-2020. Generalitat de Catalunya. 74 El marc pressupostari del Pla preveu augmentar progressivament la despesa des dels 2.630,8 milions d’euros de l’any 2010 fins als 4.007,0 milions d’euros de mitjana anual del període 2016-2020, passant per una despesa mitjana anual de 2.992,6 milions d’euros en el període 2011-2015. Aquestes xifres representen un augment de la despesa en política industrial que ha de passar del 7,8% al 9% entre 2010 i 2015 i arribar al 10% del total del pressupost consolidat de la Generalitat (sense interessos) l’any 2020. Aquestes xifres te-nen en compte les previsions contingudes a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i el marc pressupostari del Pacte per a la recerca i la innovació 2010-2013. De totes formes, el Pla de política in-dustrial es va tancar a mitjans de juny de l’any 2010 i no té en compte les retallades pressupostàries que s’han donat posteriorment.


109

Excessiva concentració territorial de la indústria amb problemes de congestió Falta d’empreses globals de capital nacional capa-ces de competir internacionalment, creixement baix de la productivitat Entorn i factors de producció Mancances en infraestructures, en treballadors es-pecialitzats i en formació professional. Excessiva regulació i problemes de finançament

locals Entorn i factors de producció Existència d’una important base de centres de ge-neració i aplicació de coneixement (universitats, es-coles de negoci, etc.)

Amenaces

Innovació Possible fuga de capital tecnològic i de capital humà si no troba l’entorn adequat per al seu desenvolu-pament Internacionalització Tendència a augmentar les importacions de països de baix cost, disminució del teixit empresarial autòc-ton a favor del capital estranger Estructura empresarial Augment de la deslocalització i subcontractació productiva Localització i clústers Importants reptes estratègics de renovació Entorn i factors de producció Important base de centres de generació de conei-xement (universitats, escoles de negoci,...)

Oportunitats

Innovació Transformació del model productiu cap a activitats d’alta qualificació, amb més tecnologia i innovació Internacionalització Aparició de nous mercats (India, Xina, Rússia, etc.) Estructura empresarial Nombre creixement d’empreses mitjanes amb po-tencial d’esdevenir jugadors de primer nivell Localització i clústers Potencial de Catalunya en sectors intensius en co-neixement com la biotecnologia, les energies reno-vables o l'aeroespacial o amb condicions d’entorn favorables com la nàutica Entorn i factors de producció Bon nivell de les universitats i dels centres de recer-ca, existència de capitals estrangers disposats a in-vertir en projectes atractius, augment de la despesa en formació professional, contínua i en idiomes, re-visió de l’Acord estratègic, i voluntat de simplificació administrativa

I establia els següents objectius estratègics respecte de l’any 2015 tot i que l’horitzó que es planteja com a necessari per avançar en la transformació del model industrial de Catalunya és l’any 2020:

1. Augmentar 0,8 punts percentuals el pes de la indústria més els serveis a la producció (sense finances) en el VAB fins a situar-se l’any 2015 en el 59,2% (última dada 2007).

2. Augmentar 2 punts percentuals la productivitat en relació amb la UE-27=100 fins a situar-se l’any 2015 en el 129 (última dada 2009).

3. Augmentar 1,4 punts percentuals la despesa en R+D sobre el PIB fins a situar-se l’any 2015 en el 2,75% (última dada 2008).

4. Augmentar en 115,7 sol·licituds el nombre de patents europees per milió d’habitants fins a situar-se en 170 (última dada 2006).

5. Augmentar en 0,04 punts percentuals la quota catalana en les exportacions mundials fins a situar-se en el 0,43% l’any 2015 (última dada 2009).


110

El pla doncs ja identificava els principals riscos i amenaces del sector industrial català i orientava l’esforç del Govern vers la millora tant de la productivitat, com de l’R+D+i, o el nivell d’internacionalització del sector in-dustrial català (que s’havia estès als serveis fruit del nou concepte de nova indústria). Les orientacions que resumeix el Pla eren no obstant la resposta a unes debilitats i fortaleses, a unes oportunitats i a unes ame-naces que els estudis previs ja havien identificat.

Així per exemple, des del punt de vista de l’estructura empresarial preocupa la falta de cooperació, la manca de dimensió global de les empreses de capital domèstic, o el poc dinamisme de la productivitat, vin-culat a la pervivència del model tradicional de competència de costos.

De fet, una anàlisi de l’evolució de les empreses catalanes d’aquests darrers anys ens pot fer veure que a Catalunya també hi podem trobar exemples de models de negoci que han funcionat i que s’han adaptat a les transformacions de l’era de la globalització. En aquest sentit, tal i com apunta Ricart, una empresa pot fi-xar-se qualsevol objectiu, però cal que tingui un bon model de negoci, que sigui capaç de generar valor i que l’objectiu que es marqui no estigui viciat pels canvis actuals. D’altra banda, una empresa pot optar per cercar també una estratègia de baix cost, però ho haurà de fer, tal com marquen els exemples d’èxit, seguint altres pautes diferents a les tradicionals, com ara a partir de l’externalització de fases a l’estranger, de l’aprofitament d’economies d’escala o d’aprenentatge o bé a partir de la incorporació de tecnologies o siste-mes de gestió més moderns. Evidentment, qualsevol empresa industrial haurà de fer un salt cap endavant si vol superar les dificultats que li genera el model tradicional de negoci. (vegeu per un estudi de casos RI-CART, J.E. (2009))

Aquests models de negoci d’èxit queden recollits també a partir de l’anàlisi de les empreses d’alt creixement (Amat, O.; et al.; 2010). Agafant les empreses disponibles al registre mercantil que han incrementat el seu volum de negoci en més del 20% en els exercicis que van des del 2004 al 2007, només en recollim 250. Aquesta quantitat d’empreses representa el 0,23% de les empreses que s’han creat. No obstant això, la re-lació amb el sector industrial d’aquestes noves iniciatives és evident, atès que el 70% d’aquestes empreses treballen al sector dels serveis a la producció, i la resta, el 30%, directament a la indústria. Aquestes empre-ses són empreses que pel seu fort creixement, augmenten ràpidament la seva plantilla, i a més gaudeixen d’uns nivells de productivitat que es troben el 48% per sobre de la mitjana. Es tracta de pimes, i majoritàri-ament es destaquen per ser de capital espanyol; a més, poc més de la meitat són de capital familiar. Les vinculacions amb la família són importants, atès que prop del 5% de la plantilla de les empreses industrials i el 2,5% de les de serveis tenen lligams familiars. No obstant això entenem que aquestes darreres caracte-rístiques són comunes entre les empreses petites que es creen. Aquesta caracterització de les empreses gasela feta entre 2004 i 2007 coincideix força amb la de les empreses gasela feta per als anys 1994-1997 (Hernández, J.M.; et al.;1999).No obstant això difereixen en la composició dels seus passius, atès que el grau de palanquejament, i per tant el nivell d’endeutament de les empreses actuals és més elevat. Aquesta és una característica que ve molt condicionada per la situació financera d’aquests darrers anys previs a la crisi. L’èxit d’aquestes empreses també rau en el fet que són iniciatives que es desenvolupen en sectors de demanda molt dinàmica. A més, han mostrat una solidesa molt gran també amb el canvi de conjuntura, atès que no han modificat la seva trajectòria ascendent, almenys fins al 2008.

Una aproximació alternativa a la situació industrial catalana que hem pogut donar nosaltres, i que inclou una anàlisi de la resposta estratègica que han donat les empreses catalanes als canvis que s’han produït darre-rament, la trobem a l’estudi de Fontana, que ho analitza a partir de la anàlisi de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE) (vegeu Fontana, I.; et al., 2008). Segons aquest estudi, entre 1995 i 2005 el procés d’obertura dels mercats i d’increment de la competència han condicionat profundament les estratègies de les empreses catalanes. De fet, el resultat ha estat un progressiu retraïment dels marges, que s’ha produït tot i que hagi augmentat la productivitat, i que s’ha derivat tant d’una pressió a la baixa sobre els preus, unida a un increment de les despeses, que s’hauria produït per un increment tant de l’R+D com de les despeses en publicitat sobre les vendes. Aquestes estratègies haurien anat encaminades a consolidar vendes de mercat i millorar el contingut tecnològic dels productes. Paral·lelament també s’hauria donat un creixement del recurs a l’externalització, en tot els mercats, de parts de la cadena de valor. Les empreses que haurien mostrat ma-jor èxit en termes de sosteniment dels beneficis haurien estat les que haurien realitzat els majors esforços en R+D i publicitat, i que també haurien diversificat més tant els mercats com les activitats.

En aquest context de canvis permanents, doncs, de l’entorn econòmic global, les empreses, almenys aque-lles que hagin volgut afrontar el futur amb garanties, haurien intentat augmentar la productivitat per un con-


111

junt de vies. No obstant això, l’evolució macroeconòmica de l’economia catalana fins al 2007 no va mostrar una evolució prou favorable de la productivitat, essent precisament aquesta variable una de les que hem col·locat en el focus de l’atenció política els darrers anys.

No obstant això, a l’obra de J. Oliver que porta per títol Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del treball75

En el nostre estudi la mesura de la productivitat és diferent a la de J. Oliver, ja que hem utilitzat els llocs de treball equivalents a jornada completa enlloc de les hores treballades

hi trobem una anàlisi detallada de l’evolució de la productivitat durant aquests anys. En aquest treball es fa una anàlisi exhaustiva dels factors determi-nants del creixement de la productivitat del treball de la indústria catalana, que és una de les debilitats del sector que el Pla de política industrial destaca en el capítol d’estructura empresarial. Tanmateix, J. Oliver conclou en aquest estudi que la indústria catalana ha estat accentuant els canvis en la dotació dels factors i en la seva qualitat que ja eren evidents la segona part dels anys noranta, de forma que ara mateix està sen-siblement més ben preparada per fer front a la competència internacional creixent que en cap altre moment del passat. En aquest treball es constata el creixement positiu de la productivitat real per hora treballada del conjunt de la indústria i l’energia en el període 2000-2005 (2,26% anual), en contrast amb el creixement ne-gatiu d’aquesta variable en el període 1995-2000 (-0,48% anual).

Centrant-nos en el període més recent del treball de J. Oliver, s’observa que només hi ha un sector que pre-senta un resultat negatiu en aquesta magnitud i en aquest període (2000-2005): Extractives, coqueries i re-finació de petroli.

76. Tampoc coincidim exactament amb el període analitzat 2001-2005 enlloc de 2000-2005. Malgrat això, el nostre estudi també presenta una vari-ació positiva de la productivitat real per a la majoria dels sectors industrials analitzats, fet que comporta un creixement positiu de la productivitat real de la indústria considerada globalment.77

TAULA 61 Variació del VAB real i nominal, dels llocs de treball i de la productivitat aparent del treball real i nominal per sectors. Catalunya 2001-2005


1. VAB real 2. VAB

nominal 3. Llocs de

treball

4. Producti-vitat real

(1/3)

5. Producti-vitat nomi-

nal (2/3)

Agricultura, ramaderia i pesca 0,7% -14,7% 7,5% -6,3% -20,7% Energia i refinament de petroli 7,30 67,6% -25,0% 43,0% 123,3% Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 1,00 17,8% -3,4% 4,5% 22,0% Alimentació -7,5% 5,3% 6,7% -13,3% -1,2% Tèxtil, cuir i calçat -24,0% -19,4% -21,9% -2,7% 3,2% Fusta, suro i productes de fusta i suro -1,4% 6,1% -8,3% 7,4% 15,6% Pasta de paper, paper i cartó 8,0% 16,0% 0,0% 8,1% 16,0% Productes químics 4,5% 17,6% 3,9% 0,6% 13,2% Productes de cautxú i productes plàstics 4,1% 13,4% -1,0% 5,1% 14,5% Minerals no metàl·lics i els seus derivats 7,9% 18,4% -1,3% 9,3% 19,9% Maquinària i equips mecànics -8,9% 3,0% -8,5% -0,4% 12,5% Equips elèctrics i electrònics -10,7% -3,6% -18,6% 9,6% 18,4% Material de transport -6,8% 2,9% -7,5% 0,7% 11,3%

75 Vegeu J. Oliver (2009). Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del tre-ball. Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 27. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. 76 En el nostre estudi la productivitat es calcula dividint el VAB entre els llocs de treball mentre que en l’estudi de J. Oliver la productivi-tat es calcula dividint el VAB entre les hores treballades. 77 Amb dades TIOC, i calculada a partir de llocs de treball equivalent, que és la mesura més aproximada a la que ha emprat Oliver en el seu estudi (hores), la productivitat de la indústria aparent creix al conjunt del sector industrial al ritme anual del 3,9% en termes no-minals i del 3,5% en termes reals entre 2001 i 2005.


112

Altres manufactures 0,3% 14,3% -2,9% 3,2% 17,6% Electricitat, aigua i gas 19,2% 43,3% -2,1% 21,8% 46,5% Construcció 21,0% 71,4% 12,9% 7,2% 51,8% Comerç 15,6% 34,5% 10,7% 4,4% 21,5% Hoteleria 8,4% 33,2% 15,8% -6,3% 15,1% Transport i telecomunicacions 17,3% 32,3% 5,3% 11,4% 25,6% Intermediació financera 39,1% 23,7% 2,5% 35,7% 20,8% Serveis a les empreses 16,2% 44,9% 27,1% -8,6% 14,0% Recerca, desenvolupament i educació 16,7% 35,4% 7,8% 8,3% 25,6% AAPP i altres serveis socials i personals 18,7% 37,7% 13,2% 4,8% 21,6% Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.

De totes formes, el nostre estudi presenta tres sectors industrials en què cau la productivitat real (Alimenta-ció, Tèxtil, cuir i calçat, i Maquinària i equips mecànics) i cap d’ells es correspon amb el de les indústries Ex-tractives, coqueries i refinació de petroli, que és l’únic sector en què cau la productivitat real en el treball de J. Oliver. La diferència de resultats entre ambdós estudis en aquest cas de les indústries Extractives és difí-cil de saber perquè no hi ha una correspondència adequada amb els sectors del nostre estudi. De totes for-mes, s’aprecia una evolució de signe contrari entre les hores de treball de les indústries extractives (que augmenten) i els llocs de treball de l’Energia i refinament de petroli i de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia (que disminueixen), evolució de signe contrari que també es dóna amb el VAB. Les diferències en el sector de l’Alimentació també es poden explicar per evolucions de signe contrari de les magnituds del numerador i del denominador de l’indicador de la productivitat.78

En aquesta línia, destaquem l’article d’Albert Roca, que es titula “El paper del sector públic en un escenari postcrisi a Catalunya”. El seu treball analitza en part els elements de debilitat de l’estructura empresarial de l’anàlisi DAFO del Pla industrial. L’estudi de l’Albert Roca proporciona una comparació estructural del teixit empresarial català amb la mitjana de la UE-27 per a l’any 2007, que comprèn sectors d’activitat econòmica que representen el 74,7% del VAB de l’economia catalana. La indústria manufacturera hi està tota represen-tada amb una participació del 23,6% sobre el VAB de tota l’economia. L’autor observa que en el sector in-

Pel que fa a la Maquinària i equips mecà-nics, la discrepància de resultats és deguda exclusivament a una evolució de signe contrari del VAB mentre que, referent al sector Tèxtil, la diferència de resultats s’explica per una intensitat de caiguda del VAB res-pecte de la caiguda de les hores/llocs de treball superior en el nostre estudi que en el de J. Oliver.

La taula 61 mostra que els sectors que tenen una variació del valor afegit real i nominal i dels llocs de treball superior al valor de la mediana són majoritàriament de serveis. No obstant això, hi ha tres sectors industrials que destaquen per tenir un creixement del VAB real per sobre de la mediana: Paper i cartró, Minerals no metàl·lics i Electricitat, aigua i gas. També destaquen tres sectors industrials per tenir un creixement per so-bre de la mediana en termes de VAB nominal: Energia i refinament de petroli, Minerals no metàl·lics i Elec-tricitat, gas i aigua. També sobresurten dos sectors industrials en termes de creixement de llocs de treball per sobre del valor de la mediana: Alimentació i Productes químics. En canvi, quan analitzem el creixement de la productivitat real, la majoria de sectors que creixen per sobre de la mediana són industrials: Energia i refinament de petroli, Fusta i suro, Paper i cartró, Cautxú, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrò-nics i Electricitat, gas i aigua. En termes de creixement de la productivitat nominal, els sectors industrials que tenen una variació superior al valor de la mediana són cinc (Energia i refinament de petroli, Metal·lúrgia, Mi-nerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua), igual que el nombre de sectors de serveis. Referent a l’Agricultura, s’ha de dir que destaca per tenir un creixement dels llocs de treball per sobre del valor de la mediana mentre que referent a la Construcció, aquest sector sobresurt en totes les va-riables analitzades per tenir un creixement per sobre de la mediana.

78 En aquest sector el nostre estudi podria incorporar una inflació de llocs de treball a causa del recompte a la TIOC de l’any 2005 de llocs de treball de cooperatives de treball associat en el subsector de les indústries càrnies que no estarien comptabilitzats a la TIOC de l’any 2001, segons ens informa el senyor Josep Collado, president de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn.


113

dustrial pot haver-hi potencial real de guany de productivitat en la mesura que és un 9% inferior a la mitjana europea, mentre que la dimensió es un 4% superior i el percentatge en nombre d’empreses (1,9%) tot i ser superior al percentatge en població (1,5%) és un 30% inferior a la mitjana de l’economia (2,7%).79

També destaquem per acabar, en aquesta mateixa línia de contrastar el dèficit estructural en productivitat, l’article de J. Torrent-Sellens que es titula “Competitivitat internacional. Cap a les noves fonts coinnovadores del creixement industrial?”. En aquest article es fan palesos un parell d’elements que menciona l’anàlisi DA-FO sobre la competitivitat de la indústria catalana en el Pla de política industrial que són el poc pes dels sec-tors de contingut tecnològic alt en les debilitats del capítol d’innovació i l’existència d’un model tradicional de competència en costos en les debilitats del capítol d’estructura empresarial. El seu anàlisi revela que, a par-tir d’una mostra de 1.262 empreses industrials catalanes, a les empreses d’elevada intensitat tecnològica (empreses de la indústria de la informació –el sector TIC, la investigació i el desenvolupament i la indústria de continguts digitals- i les de tecnologia alta –química, farmacèutica i material de transport) que represen-ten al voltant d’una tercera part del teixit industrial, els determinants de la productivitat són el capital físic productiu, les noves formes d’organització del treball i la seva interacció amb l’ús de les TIC. Per contra, a la majoria del teixit industrial, les fonts de productivitat vénen explicades gairebé en la seva totalitat pel capital físic i per la qualificació del treball. L’autor afirma que el patró competitiu de les empreses que usen intensi-vament les TIC és més efectiu i complex, avançat en definitiva, però minoritari, i aconsegueix triplicar la mit-jana industrial de penetració als mercats espanyols i internacionals.

L’autor conclou, fent una referència explícita a un futur canvi d’entorn, que en un escenari en el qual els recursos públics seran especialment escassos i en el qual les necessitats de despesa estructural continuaran aug-mentat i, per tant, la discrecional concentrarà el gruix de les restriccions, cal tenir present la necessitat de prioritzar aquelles actuacions que puguin incidir més directament en la creació de riquesa.

80

El CTESC també va fer un estudi sobre la recerca i la innovació a Catalunya.

En aquest sentit, una de les debilitats que mostra la nostra industria és l’encara insuficient esforç en R+D+i, essent la Innovació una de les assignatures pendents. De fet, pel que fa a l’R+D i a la innovació, Catalunya mostra una intensitat en R+D+i molt distanciada de la d’altres regions europees capdavanteres. A més, dins del conjunt d’Espanya, tot i que suposa una part important de l’R+D+i total, segona posició per CA

per darrere de Madrid o primera si només considerem l’R+D del sector industrial, en termes relatius no es troba en tan bona posició, atès que manté una baixa intensitat. Aquest factor es pot lligar amb la dimensió de les empreses a Catalunya, un problema estructural que també s’ha destacat, si bé cal tenir en compte que l’esforç que fan les pimes a Catalunya en termes de recerca és encomiable. (SOLÀ, J. et al.; 2006).

81

79 Per sectors industrials, la productivitat de l’Alimentació, begudes i tabac (100,2), la Fusta i suro (115), el Tèxtil, confecció, cuir i calçat (185,2), els Altres productes minerals no metàl•lics (120,2), la Metal•lúrgia i productes metàl•lics (104,2) i les Indústries manufactureres diverses (121,6) és superior a la mitjana de la UE-27 (100). 80 Els resultats del nostre estudi estan en línia amb els d’en J. Torrent-Sellens en el sentit que identifiquen els sectors de Productes químics, Material de transport, Serveis a les empreses, Equips elèctrics i electrònics i Transport i telecomunicacions com els més exemplars de l’economia catalana atenent als indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D seleccionats. Vegeu la taula 62. 81 Vegeu CTESC (2009). Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): una anàlisi comparativa. Generalitat de Catalunya.

En aquest treball es va ob-servar en el període 2000-2006 una bona evolució de la intensitat en R+D, que creix sense interrupció, però no així de la intensitat en innovació, que disminueix per a tots els anys del període a excepció del 2005. De totes formes, es constata que hi ha uns diferencials d’intensitat en R+D del sector empreses de Catalunya amb la UE que responen principalment a les menors intensitats relatives que es duen a terme en les bran-ques de la indústria de contingut tecnològic alt i mitjà. En concret, s’aprecia que si Catalunya tingués la ma-teixa estructura productiva que la UE però no millorés la intensitat en R+D de cada branca, la intensitat glo-bal no milloraria substancialment. També es constata una menor intensitat en R+D de Catalunya en relació amb les CA de Madrid, el País Basc i Navarra que respon, principalment, a l’aportació que fan en cada CA un grup diferent de branques d’activitat amb intensitats superiors que Catalunya. En aquests darrers casos, l’especialització productiva tampoc es mostra com un element determinant. Catalunya té una bona posició relativa en intensitat en R+D en les branques industrials de baix contingut tecnològic, en Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors, i en les branques de Serveis de Comerç, Reparació de vehicles, i Hostaleria i restaura-ció. En tots aquests sectors, excepte en Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors, Catalunya hi té una especia-lització productiva relativament més elevada que la de la UE. En dos casos: Indústria tèxtil i de la confecció, del cuir i del calçat i Indústries manufactureres diverses, les intensitats observades a Catalunya són molt properes als valors màxims observats a la UE. En la resta de branques, en canvi, els nivells de Catalunya són significativament inferiors a aquests valors màxims.


114

D’altra banda, una de les qüestions que es recalquen en el Pla de política Industrial és la necessitat de fo-mentar la internacionalització de les empreses. La manca d’extroversió de l’economia catalana, evident per exemple a mitjan dels anys noranta, és una característica que ha anat variant aquests darrers anys. Així des del 1995 fins al 2006 els intercanvis amb l’estranger han augmentat de manera important. Aquest fet ha portat cap a una progressiva disminució del pes dels intercanvis amb la resta d’Espanya i un progressiu augment dels intercanvis amb l’estranger. No obstant això, aquest procés ens ha portat, de manera conjun-ta, a reduir progressivament el superàvit comercial que manteníem (Oliver, J.; 2009, pp. 86-87). D’altra ban-da, en el mateix estudi s’evidencia el fet que aquest procés s’ha dut a terme amb un progressiu guany de quota de mercat dels productes catalans a Europa, que a més s’ha produït en una gamma de productes de tecnologia mitjana-alta. Aquest procés no s’ha reproduït pel context espanyol, atès que entre 1999 i 2007, els béns de contingut tecnològic alt són els que més han aportat a l’increment del dèficit comercial, i les ex-portacions que més han crescut són les de contingut tecnològic mitjà-baix (CUADRAS, X.; 2009). En aquest mateix estudi, s’observa que el patró que es dilucida per al conjunt de l’economia espanyola és el d’una in-dústria cada cop més integrada en el sistema productiu global amb un creixement cada cop més fort dels fluxos comercials de béns intermedis i una davallada de la importància de les exportacions de productes acabats. Aquest procés, en el qual hi hauria incidit la incorporació progressiva de l’economia espanyola en la cadena de valor global, l’ha portada no obstant a augmentar progressivament el seu dèficit, en una com-binació de creixement de les importacions molt per sobre del que ho han fet les exportacions. No obstant ai-xò, per al conjunt d’Espanya, per tant, tot i que s’ha avançat en termes d’increment de la taxa d’obertura, aquesta evolució s’ha traduït en un augment progressiu del dèficit, fet que implica que la internacionalització que s’ha endegat no ha seguit els requisits de competitivitat adequats. A més, per al conjunt d’Espanya, i ai-xò podria ser també vàlid per Catalunya, segons el mateix autor la forta dependència dels mercats europeus han conferit de moment un dinamisme més aviat moderat a la demanda estrangera en termes de creixe-ment, cosa que indicaria la necessitat de diversificar més els destins de les exportacions vers altres zones del món.

Un factor que es lliga també a la major propensió exportadora és també la presència de capital estranger. Segons dades de l’Enquesta industrial d’empreses (EIE), les empreses participades per capital estranger mostraven l’any 2006 major propensió tant a exportar com a importar que no pas les no participades (Fer-nández, T (2008)). Aquesta relació no es percebia de manera tan clara en el cas de la productivitat, que si que era evident per les empreses petites, però no tant per a les de major dimensió, que no obtenien majors resultats pel fet de ser participades.

No obstant això, per al conjunt de l’economia espanyola sembla que es pot acceptar que per als sectors més tradicionals ha estat el seu nivell d’extroversió una de les variables determinants a l’hora d’explicar els processos d’externalització internacionals que han emprès (offshoring). En aquest sentit, tot i que la presèn-cia als mercats internacionals era una variable a tenir en compte, la dimensió de les empreses no era en canvi una variable tan clarament explicativa (Linares, E.; .; 2009) Aquest mateix estudi determina que l’estratègia de l’outsourcing internacional, juntament amb amb apostes per la innovació i millores en la qua-litat i el disseny podien ser una bona opció de futur per aquestes empreses de sectors tradicionals (tèxtil, calçat i manufactures diverses).

En aquest context de globalització és doncs important mostrar una bona posició competitiva en els mercats globals. No obstant això els processos d’externalització de fases productives, que poden ajudar tal i com s’ha vist a reduir costos, així com tants altres canvis a nivell global no afecten de la mateixa manera si el tei-xit industrial de l’economia consta dels centres de decisió de les empreses ubicats al país o no. En aquest sentit, la presència de seus empresarials esdevé un factor clau per al desenvolupament d’una activitat do-mèstica d’alt valor afegit. A més, es tracta d’un actiu que, tal com s’ha dit, davant dels processos d’externalització i de reorganització global que observem, ajuden a mantenir bona part de l’activitat més pro-ductiva al país. No obstant això, a Catalunya el procés de globalització ha donat ja símptomes de trobar-se al darrera de la progressiva pèrdua relativa de seus empresarials, fet que podríem lligar tant amb un procés de globalització, especialment durant els anys noranta, com també per l’efecte que genera la concentració de poders de decisió/reguladors a d’altres pols d’atracció (VIVES, X.;2002).

A més, aquest procés sembla ser que es podria no haver aturat durant la primera dècada del segle XX, atès que el pes de les seus ponderades per les vendes establertes a Catalunya respecte del conjunt d’Espanya ha caigut lleugerament, a diferencia per exemple del que ha succeït a Madrid (CORONADO, J.; 2010; p. 77). En aquest article, tal com s’ha vist, J. Coronado dóna dades de la distribució dels centres de decisió ponde-


115

rats per les vendes atribuïdes per a algunes comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, País Basc i Resta de CA) i per a alguns sectors (construcció, serveis financers, indústria i serveis) a partir de l’anàlisi de les 500 primeres empreses de l’Estat segons vendes, per als anys 1985, 1994, 2000 i 2009. Per al cas que ens ocupa en el nostre estudi, l’article dóna també dades sectorials, i es constata que la indústria catalana man-té la seva participació en aquesta distribució a l’entorn del 14% entre 1985 i 2009, mentre que la indústria de Madrid perd sis punts percentuals de participació en el mateix període fins a situar-se en el 57,24%. En aquest mateix període la indústria basca guanya dos punts percentuals per assolir la quota del 10,95% l’any 2009. No obstant això, en els darrers quinze anys (1994-2009) s’observa que aquest percentatge ha perdut bona part de les posicions que havia guanyat abans de l’any 1994. Sortosament, l’autor no troba indicis que aquesta tendència hagi empitjorat pels efectes de la crisi.

D’altra banda, l’autor també compara aquestes xifres del percentatge de vendes atribuïdes als centres de decisió amb la participació de cada comunitat autònoma en el total del PIB de l’Estat i elabora un indicador que permet avaluar si la CA és capaç de mantenir o bé atraure una major qualitat de les decisions empresa-rials. Un resultat negatiu, per contra, revela que a la comunitat autònoma es prenen decisions que són quali-tativament inferiors a la seva importància a l’economia productiva de l’Estat. La conclusió de l’anàlisi és que la crisi, pel que fa als grans pols d’atracció de centres de decisió (Catalunya i Madrid), no ha tingut una clara repercussió a la tendència a llarg termini, negativa pel que fa a Catalunya i positiva pel que fa a Madrid, re-sultats que es donen per al conjunt de l’economia i a nivell sectorial (construcció, indústria i serveis finan-cers).82

Per tant, el procés de globalització sembla que ha passat factura en termes del manteniment dels centres de decisió a Catalunya, una qüestió que també es podria relacionar amb la insuficient presència d’empreses grans, especialment de capital també d’aquí. De fet, bona part de la problemàtica que també hem vist que s’arrossega en termes de intensitat en R+D o bé en capacitat de competir en l’àmbit internacional es deriven o es retroalimenten de la deficiència en la dimensió empresarial de l’empresa catalana. En aquest sentit, tot i que la pime catalana ha estat capaç de mostrar bons resultats fins a l’actualitat, també és cert que la man-ca de presència d’empreses grans s’ha vist de sempre com un problema per la competitivitat del conjunt de l’economia. De fet, l’any 2001, no trobàvem cap empresa catalana entre les 500 empreses més grans de tot el món en termes de capitalització borsària, i només en trobàvem 3 entre les 500 més grans de l’àmbit euro-peu. Aquesta manca d’empreses de gran dimensió, que encara es percep actualment, es deriva entre altres del context històric en què es va desenvolupar l’empresa catalana, molt encarada a l’àmbit domèstic i de for-ta tradició familiar. (TRIGO. J., et al.;2003) No obstant això, els mateixos autors també apunten una manca de connexió entre el sistema financer i les activitats industrials catalanes, o també a la insuficient complicitat del poder polític, ja sigui pel dèficit d’infraestructures, que encara persisteix deu anys més tard,

83 pel tracta-ment fiscal discriminatori (en el context europeu) a les pimes, o per la incapacitat de solucionar un problema de manca de capital humà, exemplificat amb la problemàtica que encara actualment arrosseguem del fracàs escolar.84

D’altra banda, un dels factors que es pot llegir en positiu és la forta implantació de la indústria a Catalunya. De fet, el Pla industrial estableix com una fortalesa que el teixit industrial estigui estructurat en sistemes pro-ductius locals, tal com indica dins de l’epígraf de localització i clústers. A Catalunya, malgrat que la tradició industrial no hagi cristal·litzat en una proliferació de grans empreses, la forta presència industrial que encara hi trobem en termes relatius esdevé un avantatge a tenir en compte. Des d’un punt de vista teòric aquest avantatge es materialitza a partir de les economies de localització. Aquestes externalitats positives configu-ren també el que anomenem clústers. En aquest sentit, el clúster, definit com “una concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial, que genera unes economies i que proporciona avantatges competitius” esdevé una peça clau per entendre com una empresa petita, integrada en una xarxa industrial ben articulada, pot esdevenir tan competitiva com una empresa més gran, gràcies d’una banda a les economies de localització, i de l’altra a les economies agre-gades d’escala que es deriven de la localització conjunta de l’activitat. Aquest fenomen incideix clarament en el cas català, atesa la presència significativa de pimes. De fet, l’any 2005 s’identificaven un total de 42

82 Vegeu Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 32. Observatori de Prospec-tiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. 83 Vegeu Vives, M. (2009). Informe sobre la gestió i l’impuls de les infraestructures; Àmbit del transport. Col·lecció estudis i informes, CTESC. 84 Sobre la problemàtica del fracàs escolar vegeu l’informe publicat recentment pel propi CTESC. Boada, C. et al. (2011). Aquest infor-me té, com a objectius generals, d’una banda, caracteritzar el col·lectiu d’alumnes en situació de risc de fracàs escolar i de l’altra, iden-tificar i prioritzar els factors que l’expliquen, amb la finalitat de fer aportacions que puguin tenir-se presents a l’hora de fer desenvolupar una política educativa destinada a reduir la seva incidència.


116

sistemes productius d’àmbit local a Catalunya, en els quals hi intervenien més de 9.000 empreses que ocu-paven prop de 235.000 persones. Aquestes activitats representaven el 26% dels establiments, el 36% de l’ocupació i el 39% del volum de negoci, i això sense tenir en compte els efectes d’arrossegament (Hernán-dez, J.M.; 2005).

Després de quinze anys d’experiència en l’aplicació de la política de clústers, la Generalitat renova l’any 2009 aquesta política. El primer gran canvi gira al voltant de la definició dels projectes admesos en els quals el criteri de selecció passa de ser el microclúster territorial a l’opció estratègica o el mercat final i, a més s’amplia l’abast geogràfic a tot el Principat. El segon canvi és la dimensió del mercat de les iniciatives de re-forçament de la competitivitat que s’impulsen des de l’Administració i es deriva de l’anterior, ja que els pro-jectes suposen una facturació i una ocupació agregades superiors. El tercer canvi, finalment, està relacionat amb la gestió professional dels projectes i amb la incorporació d’AVANÇSA (Empresa de Promoció i Localit-zació Industrial de Catalunya, S.A.) a aquesta política. Amb aquests canvis s’espera que augmenti la repre-sentació del teixit industrial implicat en la política de clústers. En aquest treball s’identifiquen els clústers po-tencials de nova generació: hàbitat, moda i disseny, continguts i indústries creatives, energia i medi ambient, maquinària, auto i mobilitat, alimentació, salut i benestar, químic i TIC i s’exposa l’esquema de treball i fases principals de desenvolupament d’una iniciativa de clúster de “nova generació”. 85

Tornant al darrer treball de J. M. Hernández, A. Pezzi i A. Soy que porta per títol “Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010), en aquest treball també s’aborda el concepte de la nova indústria entesa com la integració de la indústria manufacturera i els serveis destinats a la producció (els serveis a les em-preses, els serveis de comerç, els serveis de xarxa elèctrica, gas i aigua, de transport i comunicacions i els serveis financers). Es donen dades de l’evolució de l’ocupació i del valor afegit entre 1995 i 2005. S’observa que les indústries manufactures disminueixen la seva participació en el total de l’ocupació del 25,6 al 21,7% i augmenten la seva quota en el total del VAB (a preus constants de 2005) del 27,94 al 29,29%. Per la seva banda, els serveis destinats a la producció augmenten la seva participació en el total de l’ocupació del 32,5 al 34,1% mentre en termes de VAB passen de representar el 38,07 al 37,30% del total. Per tant, la nova in-dústria disminueix el seu pes en l’ocupació de l’economia del 58,1 al 55,7% i augmenta el corresponent al VAB del 66,01 al 66,7%.En el nostre estudi, la nova indústria assoleix, lògicament, unes dimensions una mi-ca més elevades que les del treball anterior: per a l’any 2005 la TIOC informa que el pes de les indústries manufactures en el total de l’ocupació és del 23,3%, que sumat al pes dels serveis destinats a la producció del 40,9%, dóna un quota de la nova indústria en l’ocupació total del 64,2%. Pel que fa al VAB, el pes de les indústries manufactureres en el total és del 21,2% i el dels serveis destinats a la producció del 49,5%, que dóna com a resultat una participació de la nova indústria en el total del VAB del 70,7%.

En aquesta mateixa línia, també trobem l’experiència francesa en matèria de política industrial regional. Amb l’objectiu de reforçar l’especialització i crear les condicions més favorables per competir, el Ministeri d’economia, Finances i Indústria francès ja fa temps que endega polítiques de foment del que s’anomenen Pols de competitivitat, que aglutinen en un marc regional, territorialment acotat, iniciatives de recerca públi-ques i privades, centres de formació i empreses, totes elles orientades vers alguna especialització producti-va amb l’objectiu de donar a les iniciatives major difusió internacional.(CIDEM; 2006)

86

No obstant això, la Comissió Europea s’ha plantejat una altra forma de mesurar la importància de la indús-tria a l’economia. En una comunicació de l’any 2010

87

Amb la TIOC de l’any 2005 podem saber el valor de la producció del sector serveis que es destina a consum intermedi de la indústria i a partir d’aquí, podem calcular l’ocupació i el valor afegit que representa. Els càl-culs realitzats donen que la producció industrial representa el 36,4% de la producció total i que el valor de la

aquesta institució afirmava que un de cada quatre llocs de treball en el sector privat de la UE és a la indústria manufacturera i que almenys un altre lloc de tre-ball de cada quatre és en serveis associats que depenen de la indústria com a proveïdors o com a clients.

85 Vegeu Hernández, J. M.; Pezzi, A. i Soy, A. (2010). Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010). Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 31. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. 86 No obstant això, l’estudi que aborda de ple l’anàlisi de la nova indústria és el que publiquen Baró, E. i Villafaña, C. (2009) La nova in-dústria, el sector central de l’economia catalana. Papers d’Economia Industrial, núm. 26. Departament d’Innovació Universitats i Em-presa. 87 Vegeu European Commission (2010). Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions: An Integrated Industrial Policy for the Globalization Era Putting Competitiveness and Sustainability at Centre Stage. COM(2010) 614.


117

producció de serveis destinats a consum intermedi de la indústria signifiquen el 4,1% de la producció total, el 5,1% de l’ocupació total i el 5,2% del valor afegit total. Per tant, la indústria més el valor dels serveis que són consums intermedis de la indústria representen el 40,5% de la producció total, el 28,7% de l’ocupació total i el 28,0% del valor afegit total. La producció de la indústria que es destina a consum intermedi dels serveis no la tenim en compte perquè seria fer-ho per partida doble. Tampoc tenim en compte els marges comerci-als i els costos de transport associats als productes industrials que tenen destí final (consum, inversió o ex-portacions) per la pròpia construcció de les taules input output, que els comptabilitzen a la demanda final conjuntament amb el valor del producte industrial.88

Finalment, destaquem també l’anàlisi dut a terme per BIPE i publicat pel departament d’Innovació, Universi-tats i empresa titulat Prospectiva de la indústria catalana 2018.

Finalment, el Pla de Política Industrial també inclou una reflexió d’aquells condicionants que agrupa sota la denominació d’Entorn i factors de producció. Entre els elements que preocupen dins d’aquest epí-graf, destaquen les carències d’infraestructures, la manca tant d’enginyers com de treballadors qualificats, la manca de coneixements d’anglès, o algunes possibles amenaces que poden incidir com ara la dependència energètica de l’exterior, el poc dinamisme de la demanda d’alguns sectors, els procés de terciarització de l’economia, o la dificultat per absorbir una immigració poc formada.

En aquest epígraf, destaquem doncs l’article que porta per títol el “Mercat laboral abans i després de la crisi” a càrrec d’H. Sala (dins d’Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 32, p. 133 – 161. Observatori de Prospectiva Industrial. De-partament d’Innovació, Universitats i Empresa). Aquest treball també podria situar les seves conclusions en diversos capítols de l’anàlisi DAFO del Pla de política industrial (innovació, estructura empresarial, entorn i factors de producció, etc.) atès que tracta qüestions relatives al perfil de les persones afectades per la crisi i a les mesures polítiques que caldria emprendre per solucionar determinats problemes del sector industrial. En aquest treball s’observa que la indústria manufacturera passa de tenir 788.801 ocupats l’any 2001 a 609.336 l’any 2009. Els únics sectors que no han perdut ocupats són l’Alimentació, begudes i tabac i les Al-tres indústries manufactureres mentre que els que més pes han perdut en el total són el Tèxtil, confecció, cuir i calçat i la Fusta i suro. L’anàlisi duta a terme indica que la destrucció d’ocupació industrial ha actuat en contra d’un perfil que estaria caracteritzat pel d’un home jove, amb baix nivell educatiu, nadiu i assalariat, preferentment amb contracte temporal, tot i que el fet de tenir contracte indefinit no ha estat cap garantia d’estabilitat laboral. L’autor observa per tant, que ni ha afectat exclusivament els temporals, ni s’ha centrat en els immigrants, ni ha tingut com a sortida el treball autònom. Es comenta que el gruix de la solució als problemes laborals del sector no passa per la implementació de polítiques específiques del mercat de treball sinó que hi ha diversos elements en els quals caldria incidir de manera molt decidida. Un de fonamental és la millora del capital humà i l’aprofundiment de la connexió entre el sistema educatiu i el sistema productiu. També es parla que cal incidir en la capitalització d’aquestes empreses i que cal potenciar la innovació.

D’altra banda, des del propi CTESC hem posat l’accent ja en diverses ocasions en la necessitat de millorar tant les infraestructures com el capital humà. Alguns dels principals dèficits que s’han posat sobre la taula i que poden afectar especialment a la indústria són els que fan referència al transport de mercaderies, espe-cialment en l’àmbit ferroviari, i a les connexions aèries que ofereix l’aeroport de Barcelona, important en el sentit que pot facilitar o no la localització de seus empresarials a Barcelona. (Vives M.;2009). També hem posat l’accent en la necessitat de millorar la formació, especialment en el terreny estrictament professional, ja sigui a partir de la Formació professional o la formació contínua, tan necessària actualment davant dels constants canvis que hem d’afrontar (Tuset, N.; 2007).

89

88 Aquestes darreres operacions representen com a màxim el 14,1% de la producció, el 18,7% de l’ocupació i el 16,4% del valor afegit total de l’economia ja que aquests imports també inclouen els marges comercials associats a activitats purament terciàries (reparaci-ons, per exemple) i els transports que consumeixen les persones físiques. 89 Vegeu Waelbroeck-Rocha, E.; S. Lourimi; J. Bensaïd; P. Marlier; C. Folletête i BIPE (2010). Prospectiva de la indústria catalana 2018. Col·lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 30. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

En aquest anàlisi, que intenta projectar di-versos escenaris de futur, s’aprecia com el VAB industrial a preus constants pateix un declivi molt més pro-nunciat que el del PIB a partir de l’any 2007. La crisi, per tant, afecta més la indústria que al conjunt de l’economia. El VAB industrial passa de créixer el 0,8% el 2007 a fer-ho el -3% el 2008 i el -13,6% el 2009. La sèrie de creixement del PIB és del 3,2%, 0,2% i -4% per als mateixos anys, respectivament.


118

En aquesta publicació, tal i com s’ha dit, els autors fan una previsió de l’evolució de l’ocupació en el conjunt de la indústria, en els serveis lligats a la indústria i en el conjunt de l‘economia per al període 2008-2018 te-nint en compte diferents escenaris de comportament de l’economia mundial: retorn a la tendència d’abans de la crisi (probabilitat d’ocórrer del 15%), inestabilitat crònica i volatilitat (probabilitat del 40%), recaiguda de la situació de crisi (probabilitat del 25%) i Europa líder en creixement sostenible (probabilitat del 20%). La ta-xa de creixement mitjà anual de l’ocupació a la indústria prevista només supera la registrada en el període 2000-2007 (-1,4%) en l’escenari de desenvolupament sostenible (-0,9%) i en l’escenari de retorn a la ten-dència (-1,2%). Pel que fa als serveis lligats a la producció, la taxa de creixement prevista no arriba en cap cas a superar la taxa de creixement registrada en el període 2000-2007 (4,1%). En el millor dels casos, aquella se situa en l’1,8% en l’escenari de desenvolupament sostenible. Per últim, la taxa de creixement mit-jà anual prevista de l’ocupació total de l’economia en cap cas assoleix el creixement registrat en el període recent (2,6%). En aquest darrer cas, l’escenari més favorable torna a ser el de desenvolupament sostenible amb un creixement previst del 2,1%).

També s’analitza l’evolució passada i prevista del valor afegit industrial total en els diferents escenaris. En aquesta magnitud, les previsions són més optimistes que en el cas de l’ocupació ja que en tots els escenaris previstos la taxa de creixement mitjà anual supera la registrada en el període 2000-2007 (0,5%) a excepció de l’escenari de recaiguda en què la taxa de creixement futura iguala la passada.

Es tracta de forma particular l’evolució del valor afegit brut a preus constants dels sectors agroalimentari, tèxtil i de la confecció, químic i de l’automòbil segons els diferents posicionaments de la indústria catalana. En resum, les previsions de creixement del VAB en el període 2008-2018 superen en tots els escenaris els registres de creixement en el passat en els casos de la indústria de l’automòbil (0,5%) i del tèxtil i de la con-fecció (-5%). En el cas de la química, les previsions són inferiors en tots els escenaris al creixement passat (0,4%) mentre que en el cas del sector agroalimentari les previsions només són superiors al creixement passat (1,1%) en l’escenari de retorn a la tendència.

Per acabar, cal dir que la matèria que ens ocupa, en sentit més genèric, ja ha estat objecte de consensos en els darrers anys a Catalunya. L’objectiu de tenir una economia més competitiva ha aglutinat esforços al vol-tant de les qüestions que en cada moment s’han cregut més convenients. D’aquesta manera, l’any 2005, el Govern i els principals agents econòmics i socials de Catalunya (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fepime) sig-naven l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.90

Quan encara faltava un any d'execució del període previst inicialment, en dos consells d'institucions succes-sius, 9 d'octubre de 2006 i 16 de febrer de 2007. La revisió i l'impuls de l'Acord Estratègic 2008-2011

Culminava així un procés de negociació i concertació d'un any fins a consensuar un paquet de 86 mesures a executar dins els 3 anys següents com a horitzó immediat (2005-2007). Aquest acord pretenia esdevenir el full de ruta de la competitivitat d’una banda, i de l’altra orientar la política econòmica, també a mig i llarg termini, en el camí cap a la millora de la productivitat. Al mateix temps també volia garantir la compatibilitat entre el creixement econòmic, la qualitat de l'ocupació i la cohesió social.

91

En conjunt, aquest nou acord aborda qüestions com la formació professional (FP), per tal de reforçar la go-vernança del model de FP, integrar els tres subsistemes, dotar de major flexibilitat els estudis d'FP i apro-par-los al món de l'empresa.

recull una sèrie de novetats respecte al text anterior.

92 També, en línia amb la necessitat d’internacionalitzar i de ser més competi-tius, cerca el foment del domini de l’anglès o fer front a l’elevat fracàs escolar. L’acord, tal i com feia també en la seva primera versió, també aposta per la innovació i la transferència tecnològica com un dels pilars de la nova política industrial així com per la millora de les infraestructures més estratègiques i les polítiques de mobilitat.93

90 Vegeu Generalitat de Catalunya (2005). Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Secretaria d’Economia, Departament d’Economia i Finances. 91 Vegeu Generalitat de Catalunya (2008). Revisió i nou impuls: Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, 2008-2011. Secretaria d’Economia. Departament d’Economia i Finances. 92 En aquest sentit el pla se situa en línea amb algunes observacions que des del CTESC es van fer sobre la situació del model d’FP a Catalunya. En aquest mateix document s’analitza l’evolució de la realitat formativa entre els anys 2000-2006, i es posa en relació a la demanda d’ocupats de cadascuna d’aquestes formacions que hi ha hagut. Vegeu CTESC (2008), op. cit., p. 71-110, 146-150.

L’acord també desgrana punts d’entesa en matèria de simplificació administrativa i contractació

93 Els signants acorden una sèrie d'actuacions estratègiques en àrees com la xarxa viària, la promoció del transport ferroviari amb el re-forçament de rodalies i la connexió d'ample viari amb la frontera francesa, la consolidació d'un aeroport i un port de primer nivell inter-


119

pública, qualitat de l’ocupació, integració laboral de les persones immigrades i cohesió social. En matèria de sostenibilitat i medi ambient l’acord apunta no només a reduir els impactes, sinó en generar, a partir de les noves fites de sostenibilitat, noves vies de creixement econòmic.

nacional, l'aposta per un model logístic de valor afegit, una xarxa elèctrica i de telecomunicacions moderna i segura, i el foment del transport públic i la mobilitat als centres de treball.


120

7. La indústria en l’actualitat. Algunes consideracions finals

La taula 62 recull una tria d’indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D que s’han considerat principals amb l’objectiu de classificar els sectors econòmics de l’estudi i identificar els més importants. Per aquest motiu, l’anàlisi consisteix a saber quin sector presenta un resultat que el situa per sobre del valor de la mediana.

La primera conclusió que s’observa és que el sector que presenta un nombre de resultats favorables més nombrós és el de Productes químics, amb 13 resultats favorables entre els 14 indicadors que s’han analit-zat. La classificació continua amb el Material de transport (marcador igual a 12), els Serveis a les empreses (M=12), els Equips elèctrics i electrònics (M=11), els Transports i telecomunicacions (M=10), l’Alimentació (M=9), el Tèxtil, cuir i calçat (M=9), la Metal·lúrgia (M=7), el Comerç (M=7), el Paper i cartró (M=6) i la Inter-mediació financera (M=6). Es pot apreciar que la majoria d’aquests sectors amb millors resultats, que repre-senten la meitat del total, són industrials (7) i també es constata que les primers cinc posicions de la classifi-cació estan ocupades per sectors amb activitats de contingut tecnològic elevat.94

La presència de bons resultats dels serveis en els indicadors d’exportació queda reduïda als sectors de Co-merç, Transport i telecomunicacions i Serveis a les empreses en els indicadors d’impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

En termes de productivitat, els millors resultats els presenten els sectors industrials. Hi ha sis sectors indus-trials que destaquen per tenir resultats per sobre de la mediana en els quatre indicadors de productivitat analitzats: Energia i refinament de petroli, Productes químics, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i elec-trònics, Material de transport i Electricitat, gas i aigua. El sector de Paper i cartró presenta bons resultats en termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions al resta d’Espanya i a l’estranger. Per la seva banda, hi ha tres sectors de serveis que presenten bons resultats en els quatre indi-cadors de productivitat estudiats: Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les em-preses. L’Hoteleria presenta resultats per sobre de la mediana en el valor de la productivitat de l’any 2005 i en l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la seva demanda final. La Construcció s’apunta als bons resultat del capítol de productivitat en termes del valor absolut de l’indicador per a l’any 2005 i de l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la seva demanda final.

En termes d’exportació, la presència de bons resultats en els sectors industrials es fa més palesa que en el cas anterior de la productivitat. Hi ha quatre sectors industrials que presenten resultats per sobre de la me-diana en els quatre indicadors d’exportació analitzats: Metal·lúrgia, Tèxtil, cuir i calçat, Productes químics i Equips elèctrics i electrònica. El sector de l’Alimentació destaca en els indicadors de propensió a l’exportació a la resta d’Espanya i d’impactes sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves ex-portacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de Paper i cartró destaca en tres indicadors d’exportació: propensions a exportar a la resta d’Espanya i a l’estranger i impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya. El sector de Material de transport sobresurt en tres indicadors d’exportació: la propensió a l’exportació a l’estranger i els impactes sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de la Fusta i el suro destaca en els indicadors de propensió de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de Maquinària i equips mecànics destaca en dos indicadors d’exportació: la propensió a l’exportació a l’estranger i l’impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a l’estranger. El sector d’Altres manufactures sobresurt en els indi-cadors de propensió de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. En darrer lloc, hi ha tres sec-tors industrials que destaquen només en un indicador: Energia i refinament de petroli i Minerals no metàl·lics en propensió a l’exportació a la resta d’Espanya i Cautxú i productes plàstics en propensió a l’exportació a l’estranger.

94 Si tenim en compte els ingressos per turisme en els càlculs de la taula 62 i els incloem com a exportacions del sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector destacaria en cinc indicadors més (impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions tant a la resta d’Espanya com a l’estranger, propensió a exportar a l’estranger, impacte sobre el saldo comercial total quan augmenten les seves exportacions a l’estranger i impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a l’estranger) dels que consten a la citada taula i passaria a situar-se en la posició cinquena empatat amb el sector de Transports i telecomunicacions.


121

En termes d’ocupació, hi ha dos sectors industrials que tenen bons resultats en tots els indicadors d’aquest capítol que són l’Alimentació i el Tèxtil, cuir i calçat. En canvi, hi ha tres sectors de serveis que destaquen positivament en els quatre indicadors d’ocupació analitzats: Comerç, Transport i telecomunicacions i Serveis a les empreses. També s’observa que hi ha tres sectors industrials que tenen bons resultats en tres indica-dors d’ocupació: Metal·lúrgia en nombre de llocs de treball l’any 2005 i en impactes sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger; i Productes químics i Material de transport en els impactes sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final i les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. S’aprecia que hi ha un sector de serveis, el de les AAPP i altres serveis, que sobresurt en tres indicadors: nombre de llocs de treball l’any 2005 i impactes sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final i les exportacions a la resta d’Espanya. Els sectors que destaquen per tenir bons resultats en dos indicadors d’exportació, el nombre de llocs de treball l’any 2005 i l’impacte sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final, són dos de serveis, l’Hoteleria i l’R+D i educació, més la Construcció. Hi ha sectors que sobresurten en només un indicador d’exportació: l’Agricultura en nombre de llocs de treball l’any 2005 i el Paper i cartró en impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exporta-cions a la resta d’Espanya.

Per tant, en termes d’ocupació, hi ha una majoria de serveis que tenen bons resultats en els indicadors de nombre de llocs de treball l’any 2005 i d’impacte sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final mentre que hi ha una majoria de sectors industrials que tenen resultats per sobre del valor de la mediana en els indicadors d’impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

En termes d’R+D, els sectors industrials tenen bons resultats en l’indicador d’intensitat de les despeses en R+D sobre la producció mentre que els serveis són majoria en l’indicador d’impacte sobre l’R+D quan aug-menta la seva demanda final. Els sectors industrials que destaquen en els dos indicadors d’R+D són l’Alimentació, els Productes químics, la Maquinària i equips mecànics, els Equips elèctrics i electrònics i el Material de transport mentre que els sectors de serveis que sobresurten en aquests dos indicadors són la In-termediació financera, els Serveis a les empreses, l’R+D i educació i les AAPP i altres serveis. Els sectors industrials que destaquen en un sol indicador d’R+D són el Tèxtil, cuir i calçat i les Altres manufactures en l’indicador d’intensitat en R+D sobre la producció mentre que hi ha dos sectors de serveis que també desta-quen en un sol indicador, el de l’impacte sobre l’R+D quan augmenta la demanda final, que són el Comerç i l’Hoteleria.


122

TAULA 62 Indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D per branques d’activitat

Unitats: Valor de la productivitat en milers d’euros, impactes sobre la productivitat quan augmenten els components de la demanda en percentatge de creixement, propensions a l’exportació en per-centatge de la producció, impactes sobre el saldo comercial quan augmenten els components de la demanda en punts percentuals sobre el PIB, valor de l’ocupació en llocs de treball, impactes so-bre l’ocupació quan augmenten els components de la demanda en percentatge de creixement, intensitat en R+D en tant per 1 de la producció i impacte sobre l’R+D quan augmenta la demanda final en percentatge de creixement.

Productivitat Exportació Ocupació R+D

M (*)

Va-lor

2005 Impac-te DF

Impac-te ERE

Impac-te EE

Propen-sió ERE

Propen-sió EE

Impacte Saldo %

PIB ERE

Impac-te Sal-do %

PIB EE

Va-lor

2005 Impac-te DF

Impac-te ERE

Impac-te EE

Intensi-tat

Impac-te DF

Agricultura, ram. i pesca 23,702 -0,039 -0,052 -0,132 9,5 16,7 0,01 0,02 82.146 0,10 0,12 0,32 0,0022 0,05 1

Energia i refin. de petroli 371,076 0,018 0,047 0,025 36,7 13,7 0,01 0,01 1.392 0,01 0,05 0,01 0,0002 0,01 5

Metal·lúrgia 40,955 -0,013 -0,070 -0,050 37,9 19,2 0,14 0,07 110.294 0,26 0,76 0,55 0,0023 0,21 7

Alimentació 39,405 -0,049 -0,180 -0,111 40,9 17,6 0,20 0,09 102.387 0,45 1,22 0,75 0,0030 0,49 9

Tèxtil, cuir i calçat 24,816 -0,097 -0,268 -0,296 39,7 30,7 0,08 0,06 96.100 0,27 0,68 0,76 0,0081 0,41 9

Fusta i suro 22,600 -0,022 -0,069 -0,049 36,1 17,9 0,02 0,01 22.775 0,05 0,15 0,11 0,0017 0,13 2

Paper i cartó 45,817 0,011 0,009 0,007 37,5 19,7 0,10 0,05 72.136 0,17 0,50 0,38 0,0017 0,13 6

Productes químics 71,558 0,120 0,242 0,318 43,3 39,7 0,18 0,17 75.892 0,28 0,66 0,87 0,0218 2,40 13

Cautxú i productes plàs-tics 46,402 0,005 0,002 0,002 27,8 23,1 0,05 0,04 42.294 0,10 0,25 0,30 0,0026 0,14 1

Minerals no metàl·lics 57,011 0,019 0,049 0,028 40,0 15,7 0,07 0,03 32.347 0,08 0,28 0,16 0,0029 0,09 5

Maquinària i equips mec. 43,546 -0,002 -0,022 -0,032 33,4 35,8 0,07 0,08 62.510 0,18 0,38 0,59 0,0105 0,45 5

Equips elèc. i electrònica 52,520 0,023 0,029 0,047 38,6 42,6 0,08 0,09 49.534 0,18 0,38 0,61 0,0188 1,05 11

Material de transport 49,386 0,019 0,008 0,022 30,8 53,7 0,10 0,18 71.516 0,30 0,50 1,25 0,0064 0,80 12

Altres manufactures 26,380 -0,041 -0,112 -0,085 41,0 21,6 0,04 0,02 44.032 0,13 0,33 0,25 0,0061 0,15 3

Electricitat, aigua i gas 213,759 0,052 0,100 0,007 16,4 0,8 0,03 0,00 11.839 0,03 0,06 0,00 0,0007 0,03 4 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC, Idescat i INE. (*) M és el marcador que mesura el nombre d’indicadors ombrejats de cada sector d’activitat, és a dir, el nombre de vegades que un sector presenta uns resultats desitjats (per sobre o per sota de la mediana) de cada indicador.


123

TAULA 62 Indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D per branques d’activitat (CONTINUACIÓ)

Unitats: Valor de la productivitat en milers d’euros, impactes sobre la productivitat quan augmenten els components de la demanda en percentatge de creixement, propensions a l’exportació en per-centatge de la producció, impactes sobre el saldo comercial quan augmenten els components de la demanda en punts percentuals sobre el PIB, valor de l’ocupació en llocs de treball, impactes so-bre l’ocupació quan augmenten els components de la demanda en percentatge de creixement, intensitat en R+D en tant per 1 de la producció i impacte sobre l’R+D quan augmenta la demanda final en percentatge de creixement.

Productivitat Exportació Ocupació R+D

M Va-lor

2005 Impac-te DF

Impac-te ERE

Impac-te EE

Propen-sió ERE

Propen-sió EE

Impac-te Sal-do % PIB ERE

Impac-te Sal-do %

PIB EE

Va-lor

2005 Impac-te DF

Impac-te ERE

Impac-te EE

Intensi-tat

Impac-te DF

Construcció 47,248 0,046 - - - - - - 349.536 1,02 - - 0,0002 0,20 4

Comerç 36,202 -0,153 -0,234 -0,199 16,6 9,9 0,29 0,17 587.924 1,53 1,67 1,43 0,0008 0,68 7

Hoteleria 50,836 0,075 - - - - - - 214.364 0,79 - - 0,0008 0,68 5

Transport i telecom. 61,214 0,135 0,181 0,177 17,5 11,9 0,18 0,12 188.359 0,44 0,72 0,70 0,0004 0,13 10

Intermediació financera 99,815 0,126 0,113 0,067 10,3 4,2 0,05 0,02 69.689 0,12 0,12 0,07 0,0042 2,57 6

Serveis a les empreses 76,364 0,534 0,378 0,329 9,3 5,6 0,23 0,14 387.912 0,92 0,74 0,64 0,0042 2,57 12

R+D i educació 35,848 -0,082 -0,010 -0,027 1,8 3,3 0,01 0,01 169.409 0,48 0,05 0,13 0,0042 2,57 4

AAPP i altres serveis 27,806 -0,675 -0,139 -0,049 3,5 0,9 0,05 0,01 738.981 2,12 0,39 0,14 0,0042 2,57 5 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC, Idescat i INE. (*) M és el marcador que mesura el nombre d’indicadors ombrejats de cada sector d’activitat, és a dir, el nombre de vegades que un sector presenta uns resultats desitjats (per sobre o per sota de la mediana) de cada indicador.


124

Tal i com s’ha exposat en l’apartat anterior, el concepte de nova indústria apareix en el treball d’Ezequiel Ba-ró i Cinthya Villafaña (2009) per primera vegada en la literatura sobre la indústria catalana per intentar cap-tar millor la realitat del pes de la indústria en l’economia. En aquest treball s’expliquen els motius per revisar la delimitació de la indústria amb la incorporació de les activitats dels serveis destinats a la producció. Ve-geu l’epígraf 10.3.11 de l’annex metodològic. En resum, els autors expliquen que per afrontar, amb rigor, la qüestió de la desindustrialització de les economies desenvolupades (i l’evidència que el sector industrial perd, de manera continuada, valor afegit i ocupats) cal revisar, amb una certa profunditat, el perímetre actual de la indústria per tal de tenir en compte els canvis organitzatius i els canvis en la pròpia naturalesa de la producció industrial. Per això endeguen aquest concepte de nova indústria per tal de copsar amb més detall i de manera més apropiada l’actual dinàmica industrial; per exemple, els fenòmens d’externalització dels serveis o d’integració d’aquestes activitats en els productes industrials.

A la taula 63 s’aprecia efectivament com el pes de les manufactures catalanes perd importància en relació amb la producció, l’ocupació i el valor afegit del conjunt de l’economia des de 1987 fins al 2001 i des del 2001 fins al 2005. En canvi, els serveis destinats a la producció guanyen presència en les variables conside-rades. La suma d’aquestes dues magnituds dóna la nova indústria. En termes de producció però, la nova indústria disminueix el seu pes a l’economia des del 76,9% fins el 73,9% entre 1987 i 2001 i segueix dismi-nuint fins al 2005 per situar-se en el 70,8% de la producció total. Per tant, en termes de producció, la caigu-da del pes de les manufactures no es compensa amb l’augment del pes dels serveis destinats a la produc-ció. En termes d’ocupació, la nova indústria guanya pes en l’ocupació total ja que passa de representar el 61,5% l’any 1987 al 64,2% el 2005, tot i que l’any 2001 es va situar en el 60,3%. Això vol dir que, en termes d’ocupació, entre 1987 i 2001 la caiguda del pes de les manufactures no es va compensar amb l’augment del pes dels serveis destinats a la producció. En canvi, entre 2001 i 2005, sí que es va compensar i va situar el registre de l’any 2005 per sobre del registre de l’any 1987. Finalment, en termes de valor afegit, el pes de la nova indústria en el total disminueix entre 1987 i 2005, des d’una participació del 76,7% a una participació del 70,7%, però l’any 2001 aquesta participació encara era més reduïda i va arribar fins al 68,1%. L’evolució del valor afegit és similar a la de l’ocupació amb la diferència que el registre de l’any 2005 està per sota del registre de l’any 1987.

La taula 63 també presenta una altra forma d’aproximar l’activitat econòmica directament vinculada amb la indústria. Aquesta nova aproximació parteix de la mesura de la indústria, en el sentit tradicional de la seva delimitació, que està formada per tota l’activitat assignada al sector secundari de l’economia (manufactures, energia i reciclatge). Es constata com el pes de la indústria, així entesa, disminueix en relació amb la pro-ducció, l’ocupació i el valor afegit del conjunt de l’economia des del 1987 fins al 2001 i des del 2001 fins el 2005.

La primera ampliació del perímetre de l’activitat industrial es realitza amb el valor de tota la producció de serveis que adquireix la indústria com a consums intermedis en el seu procés de producció. Es constata que aquests serveis de destí intermedi industrial no han tingut una variació important en el total de la producció, de l’ocupació o del valor afegit de l’economia entre 1987 i 2005. En termes de producció, els serveis desti-nats a consum intermedi industrial han passat de representar el 3,8% de la producció total l’any 1987 a re-presentar el 4,1% l’any 2005 (el 4,2% l’any 2001). En termes d’ocupació, el pes dels serveis de destí inter-medi industrial han passat de representar el 5,2% de l’ocupació total l’any 1987 a representar el 5,1% l’any 2005 (el 5,3% l’any 2001). I en termes de valor afegit, la participació d’aquests serveis ha passat de repre-sentar el 5,3% del valor afegit total l’any 1987 a representar el 5,2% l’any 2005 (el 5,6% l’any 2001). L’evolució d’aquestes magnituds no contradiu la hipòtesi de l’existència de processos de subcontractació de serveis a la indústria entre 1987 i 2001, que serien de poca importància en termes relatius, i que en el darrer període analitzat (2001-2005), haurien fet marxa enrere, almenys en termes d’ocupació i de valor afegit. La suma del pes de la indústria més el pes de la producció dels serveis destinats a consum intermedi industrial disminueix per a totes les variables analitzades sense interrupció. Aquesta participació passa del 54,6% al 40,5% del total de la producció entre 1987 i 2005, del 38,7% al 28,8% del total de l’ocupació, i del 48,4% al 28,0% del total del valor afegit brut de l’economia.

La segona ampliació del perímetre de la indústria consisteix en sumar, en aquesta primera ampliació, el va-lor de la producció dels serveis de comerç i de transport que tenen destí final el consum, la inversió i les ex-portacions. Aquesta segona ampliació està motivada pel fet que les taules input output que hem analitzat valoren la producció de les branques d’activitat a preus de sortida de fàbrica (TIOC 1987) o a preus bàsics (TIOCS 2001 i 2005) amb la qual cosa, la producció industrial no té en compte les activitats de comerç i de


125

transport que fan arribar aquesta producció al seu destí final. La inclusió del valor de tota la producció dels serveis de comerç i de transport amb destí final, en aquesta segona ampliació del perímetre de la indústria, sobrevalora l’activitat directament vinculada amb la indústria perquè també inclou activitats de serveis que es destinen exclusivament a persones físiques (per exemple les reparacions o el transport de viatgers). Aquestes darreres activitats no es poden identificar estadísticament i per tant, inflen l’estimació del pes de la indústria i de les activitats de serveis més vinculades.

Els serveis de comerç amb destí final creixen del 8,5% al 9,4% en termes de producció entre 1987 i 2005 (8,6% el 2001), del 14,1% al 14,7% en termes d’ocupació (14,1% el 2001), i de l’11,4% al 12,3% en termes de valor afegit (11,0% el 2001). Per la seva banda, els serveis de transport amb destí final creixen del 2,3% al 4,7% en termes de producció entre 1987 i 2005 (4,4% el 2001), del 4,0% al 4,0% en termes d’ocupació (3,8% el 2001), i del 2,9% al 4,1% en termes de valor afegit (el 4,0% el 2001). Per tant, en general, els ser-veis de comerç i de transport amb destí final han guanyat pes en el conjunt de l’economia per a totes les va-riables analitzades i per a tots els períodes considerats, a excepció dels serveis de transport en termes d’ocupació, i dels serveis de comerç en termes de valor afegit entre 1987 i 2001. També s’observa que en termes de producció i de valor afegit, el guany de participació dels serveis de transport ha superat el guany que han experimentat els serveis de comerç.

El pes de la indústria amb aquesta segona ampliació del seu perímetre es redueix sense interrupció entre 1987 i 2005 per a totes les variables considerades. De fet, passa del 65,4% al 54,6% en termes de produc-ció (59,1% el 2001), del 56,8% al 47,5% en termes d’ocupació (el 50,3% el 2001), i del 62,7% al 44,4% en termes de valor afegit (el 47,8% el 2001). Per tant, es constata que la caiguda del pes de les activitats indus-trials durant el període considerat no s’ha compensat per la variació de l’activitat dels serveis d’origen interi-or amb destí intermedi de la indústria, sinó que han contribuït al seu descens almenys en termes d’ocupació i de valor afegit, ni s’ha compensat per l’augment de l’activitat dels serveis de comerç i de transport amb destí final al consum, la inversió o les exportacions.


126

TAULA 63 Pes de la indústria i de diverses activitats vinculades sobre el total de la producció, l’ocupació i el valor afegit de Catalunya els anys 1987, 2001 i 2005 (Vegeu l’epígraf 10.3.11 de l’annex metodològic)

Unitats: percentatges sobre el total de la producció, l'ocupació i el valor afegit i variació en punts percentuals anuals.

Producció Ocupació VAB

1987 2001 2005 1987 2001 2005 1987 2001 2005

1 Manufactures 47,6 39,7 34,1 32,6 26,7 23,3 38,8 25,7 21,2 2 Serveis destinats a la producció 29,3 34,2 36,7 28,9 33,6 40,9 37,9 42,4 49,5 3 Nova indústria (1+2) 76,9 73,9 70,8 61,5 60,3 64,2 76,7 68,1 70,7 4 Indústria 50,8 41,9 36,4 33,5 27,1 23,7 43,1 27,2 22,8 5 Serveis destinats a CI industrial 3,8 4,2 4,1 5,2 5,3 5,1 5,3 5,6 5,2 6 Indústria + sd CI i (4+5) 54,6 46,1 40,5 38,7 32,4 28,8 48,4 32,8 28,0 7 Comerç amb destí final 8,5 8,6 9,4 14,1 14,1 14,7 11,4 11,0 12,3 8 Transport amb destí final 2,3 4,4 4,7 4,0 3,8 4,0 2,9 4,0 4,1 9 Comerç més transport amb destí final (7+8) 10,8 13,0 14,1 18,1 17,9 18,7 14,3 15,0 16,4 10 Indústria més sd CI i + Comerç més transport df (6+9) 65,4 59,1 54,6 56,8 50,3 47,5 62,7 47,8 44,4 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.


127

TAULA 64 Pes de la indústria i de diverses activitats vinculades sobre el total de la producció, l’ocupació i el valor afegit de Catalunya. Varia-ció 1987-2001, 2001-2005 i 1987-2005 (Vegeu l’epígraf 10.3.11 de l’annex metodològic)

Unitats: percentatges sobre el total de la producció, l'ocupació i el valor afegit i variació en punts percentuals anuals.

Producció Ocupació VAB

1987-2001 2001-2005 1987-2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005

1 Manufactures -0,6 -1,4 -0,8 -0,4 -0,9 -0,5 -0,9 -1,1 -1,0 2 Serveis destinats a la producció 0,4 0,6 0,4 0,3 1,8 0,7 0,3 1,8 0,6 3 Nova indústria (1+2) -0,2 -0,8 -0,3 -0,1 1,0 0,2 -0,6 0,7 -0,3 4 Indústria -0,6 -1,4 -0,8 -0,5 -0,9 -0,5 -1,1 -1,1 -1,1 5 Serveis destinats a CI industrial 0,0 0,0 0,0 0,0 -0,1 0,0 0,0 -0,1 0,0 6 Indústria + sd CI i (4+5) -0,6 -1,4 -0,8 -0,5 -0,9 -0,6 -1,1 -1,2 -1,1 7 Comerç amb destí final 0,0 0,2 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 0,3 0,1 8 Transport amb destí final 0,2 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,1 9 Comerç més transport amb destí final (7+8) 0,2 0,3 0,2 0,0 0,2 0,0 0,1 0,4 0,1 10 Indústria més sd CI i + Comerç més transport df (6+9) -0,4 -1,1 -0,6 -0,5 -0,7 -0,5 -1,1 -0,9 -1,0 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.


128

8. Recomanacions La indústria ha estat, és i serà un sector clau per a l’economia catalana. Tal i com es mostra a l’informe, la indústria genera, de manera directa i indirecta, al voltant del 44,4% del VAB, i més del 47% dels llocs de treball a Catalunya. Aquests registres fan de l’activitat industrial un puntal fonamental de l’economia catalana. La indústria apareix també com un sector amb una alta propensió a exportar. Aquesta característi-ca, unida al pes important que té sobre el conjunt de l’activitat econòmica catalana, també fa de la indústria un sector clau per a la recuperació econòmica, a partir de la demanda exterior.

Un creixement més centrat en la indústria, a banda de ser factible, resultaria convenient també de cara a millorar la competitivitat i la productivitat mitjana de l’economia catalana. La indústria es mostra encara l’any 2005, i després d’un context de forta deflació relativa de preus industrials, com un sector capaç d’arrossegar a l’alça la productivitat aparent del treball en termes nominals del conjunt de l’economia. A part d’aquesta evidència, segons es fa palès en l’informe, la indústria en general també és un sector amb forts arrossegaments sobre el conjunt de la despesa en R+D. Resulta evident doncs que una indústria potent ani-ria en línia amb el fet de potenciar i reforçar la despesa en R+D+i a Catalunya, un factor clau tant per gene-rar majors cotes de competitivitat futura, com per millorar el percentatge de despesa en R+D+i, que segons l’agenda Europa 2020, s’hauria de situar al voltant del 3% del PIB al final de la dècada que acabem de co-mençar. D’altra banda, i lluny del que tòpic habitual, la indústria, per la seva importància i els seus efectes d’arrossegament, és una activitat important de cara a consolidar i augmentar l’ocupació da-vant de la conjuntura existent. Per tant, cal concloure que no pot existir recuperació amb millora de la competitivitat i de la productivitat si no es presta més atenció a la indústria.

En aquest context, es fa necessari focalitzar les mesures de foment a l’activitat industrial al voltant de quatre eixos:

1. Augmentar la despesa d’R+D+i destinada a la indústria en sentit ampli, amb especial èmfasi en la Innovació, tant tecnològica com no tecnològica, més lligada al mercat (demanda empresa).

2. Establir sistemes de suport als clústers ja existents i als emergents: en un context de teixit industrial centrat en la pime com tenim a Catalunya, aquesta estratègia pren una rellevància especial.

3. Ateses les dificultats actuals per obtenir finançament, caldria establir una línia de finançament per a l’activitat industrial.

4. I finalment, però no menys important, establir mesures per tal de fomentar les exportacions, que po-den passar per:

• Fomentar les exportacions que es realitzen actualment – per exemple, ajudant les empreses exportadores (especialment per les petites i mitjanes) a guanyar dimensió per poder compe-tir millor en els mercats globals-.

• Incidir en un increment de la nostra base industrial exportadora, a partir de l’acció de facilitar les exportacions a aquelles empreses que de moment encara no exporten.

En aquest sentit, seria molt positiu que les mesures de foment i suport a la indústria disposessin del consens dels agents socials, fet que facilitaria enormement la seva aplicabilitat. En aquest sentit cal destacar el fet que els quatre grans eixos que s’han descrit es podrien assolir ja a partir d’algunes mesures con-sensuades i publicades a l’Acord estratègic 2008-2011, i que es troba actualment en procés de revi-sió.

Així doncs, fomentar el creixement i el dimensionament del teixit empresarial català, reforçar l’Observatori de Prospectiva Industrial i impulsar el programa de desenvolupament de clústers estratègics i la cooperació empresarial, anirien en línia amb els eixos segon i quart que s’acaben de descriure. En aquest sentit, caldria prioritzar les polítiques de foment al creixement de les pimes, la dinamització dels processos de dimensio-nament de les anomenades multinacionals catalanes de butxaca perquè esdevinguin grans grups empresa-rials internacionals i actuïn de tractors en la nostra economia. També, en la mateixa línia, caldria consolidar el paper que fins ara ha desenvolupat l’Observatori de Prospectiva Industrial, permetre-li un paper més actiu per als diferents àmbits sectorials, i fomentar-lo com a instrument d'interlocució de l'Administració amb els agents econòmics i socials i com a eina per conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses cata-lanes. Caldria endegar també la creació de la nova Xarxa d'Assessors de Cooperació Empresarial que actu-


129

arà de forma coordinada amb la Xarxa de Punts d'Innovació de Catalunya per tal de concretar i desenvolu-par projectes de cooperació empresarial en clústers estratègics.

De fet, ja sigui microempresa, petita empresa, mitjana empresa, o gran empresa, la grandària mitjana de les empreses de Catalunya és inferior a la dels països d’Europa més avançats en els quals ens emmirallem. En conseqüència, cal un esforç estratègic, ferm i sostingut, per afavorir tant la col·laboració entre empreses (clúster), com la unió de empreses (fusió, joint venture, AIE, etc.) quan sigui possible, cercant que les nos-tres empreses (especialment les pimes exportadores) guanyin dimensió.

En consonància amb el quart eix d’actuació, caldria consolidar l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), fo-mentar la internacionalització i reforçar la projecció a l’exterior de Catalunya.

En aquest sentit, caldria endegar mesures encaminades a consolidar el paper de l’ACI com a unitat especia-litzada per promoure i atraure, de manera coordinada amb altres organismes, inversions empresarials sòli-des. Caldria enfocar-ho especialment a l'atracció d'inversions de centres d'R+D de grans companyies ja consolidades a Catalunya, així com a difondre l'atractivitat de Catalunya com a destinació inversora.

D’altra banda, també caldria establir un impuls per tal d’assegurar el compliment dels objectius del Pla estra-tègic d’ACC1Ó 2009-2013 per a la internacionalització de l'empresa catalana, que gestiona aquesta mateixa agència. Per tal d’aconseguir-ho cal doncs fomentar la internacionalització de l'empresa, i per fer-ho caldria endegar diverses línies d’actuació, com ara impulsar la cooperació en l'àmbit de la internacionalització, des-plegar la xarxa de plataformes empresarials, promoure la participació d'empreses catalanes en licitacions in-ternacionals, impulsar la formació d'especialistes en comerç exterior, donar suport al paper de les empreses i els agents socials en la cooperació al desenvolupament i impulsar la presència catalana en institucions i organismes internacionals. També caldrà optimitzar la xarxa exterior del Govern de la Generalitat i potenciar el paper dels centres de promoció de negocis com a proveïdors d'informació, suport i acompanyament da-vant les administracions i els organismes internacionals amb l’objectiu de fomentar tant les exportacions ca-talanes a l’estranger com les inversions estrangeres a Catalunya.

També en línia amb el segon eix i d’acord amb uns criteris generals de foment de l’activitat industri-al, cal millorar l’oferta de sòl i edificació industrial, logística i de serveis a les zones industrials així com pro-moure una gestió més integral dels polígons industrials. En aquest sentit, la voluntat seria abonar el terreny de cara a la localització de noves empreses, evitant la congestió i les deseconomies que se’n podrien deri-var. Aquesta actuació hauria d’anar orientada preferentment a la concentració i la mancomunació, en un exercici de millora d’eficiència. També caldria assegurar sòl industrial en quantitats suficients per satisfer la demanda, i temperar-ne els preus mitjançant l'oferta pública de sòl industrial a través de l’Incasol. D’aquesta manera, seria interessant desenvolupar àrees industrials precisament allí on el mercat té dificultats per fer-ho.

D’altra banda, el polígon industrial és des d’on s'hauria de donar resposta a aquestes necessitats comparti-des entre les empreses. Per desenvolupar aquesta gestió integral dels polígons, caldria crear un mecanisme d'informació i participació amb els agents econòmics i socials més representatius per tal de fer el seguiment periòdic de les estratègies i el desenvolupament d'actuacions en matèria de sòl de l'Incasol. A part, per tal de garantir-ne una gestió integral, el Govern hauria d’integrar les polítiques de sòl, energètiques, de comuni-cació, de transport i de renovació, que s'executaran, amb la participació de tots els agents implicats, al vol-tant de cinc grans àmbits d'actuació, que són: l’elaboració d'un mapa dels polígons industrials de Catalunya, la promoció de la gestió autònoma dels polígons industrials, la millora de la mobilitat en els polígons indus-trials, la dotació suficient de les necessitats energètiques dels polígons, així com també de les necessitats de telecomunicacions.

Pel que fa a innovació, recerca i desenvolupament, calen mesures orientades a millorar la capacitat de re-cerca i d’innovació del teixit productiu català en línia amb el primer eix d’actuació que s’ha definit anterior-ment. En aquest sentit, a banda de les mesures de suport directe i indirecte sobre l’activitat industrial, que indirectament poden tenir efectes positius sobre l’R+D+i, caldrien també mesures orientades a millorar la capacitat de recerca i d’innovació del teixit productiu català.

Cal potenciar les xarxes de transferència de tecnologia a Catalunya. Aquesta fita hauria de passar necessà-riament per la consolidació de centres tecnològics en el nostre territori. També caldria valoritzar i comercia-litzar la recerca produïda a Catalunya. Això es faria dotant el sistema d'innovació català d'un instrument pú-blic-privat de valorització tecnològica a disposició de totes les universitats i centres de recerca, amb la funció


130

principal de valoritzar i comercialitzar la recerca produïda en les millors condicions possibles. D’altra banda, també seria necessari incorporar les funcions de prospectiva i vigilància tecnològica en el sistema, cosa que s’assoliria fent que el sistema d'innovació català incorpori les funcions de prospectiva internacional i vigilàn-cia tecnològica per a tots aquells sectors i tecnologies rellevants per al país.

És igualment imprescindible promoure la generació d'activitat innovadora a les empreses a través d'estímuls i incentius directes, prioritzant les actuacions adreçades a la petita i mitjana empresa. Això es podria dur a terme oferint a les petites i mitjanes empreses (pimes) ajuts en forma de cupons d'innovació, desenvolupant un pla específic per a l'ús de les TIC entre les empreses, redissenyant els programes d'incorporació de doc-tors al món empresarial, impulsant programes de suport a innovacions en producte, procés, organització, màrqueting o comercialització i oferint ajuts directes a les empreses per a projectes interns d'R+D+i, projec-tes de subcontractació d'R+D+i, o projectes conjunts d'R+D+i.

Per tal de millorar la capacitat de generació d’innovacions de l’economia catalana, convindria també repatri-ar més i millor talent investigador, a partir d’iniciatives com el programa ICREA, i atraure i retenir emprene-dors, cosa que caldria dur a terme a partir de la creació d’un programa basat en la captació dels mitjans ne-cessaris (suport econòmic, financer, logístic, relacional) per tal que els emprenedors estrangers innovadors i d'alt creixement vulguin i puguin instal·lar-se a Catalunya.

Cal una actitud ferma per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en la defensa de la indústria en general. Aquesta implicació hauria d’anar també en la línia de fer més compatible el desenvolupament de l’activitat industrial dins del territori.

En un context com l’actual, i de cara a potenciar un creixement tant del conjunt de l’economia com de la in-dústria catalana, també caldria aprofitar nínxols de mercat vinculats amb la sostenibilitat mediambiental, amb l’objectiu de poder arribar a ser líders en algun d’aquests àmbits. Una aposta en aquesta direcció aniria en la línia que permetria assolir també els objectius de sostenibilitat de l’agenda Europa 2020, i amb l’objectiu 20/20/20 de l’agenda Europa 2020 en matèria de clima i energia.

D’altra banda, a la indústria hi juga un paper important, tal i com s’ha vist, l’ocupació qualificada. És per aquest motiu que cal un marc de gestió del capital humà sensible a les necessitats del sector. Aquesta hau-ria de ser la voluntat que hi hauria d’haver al darrera del nostre sistema formatiu, especialment en l’àmbit de la Formació Professional. Una bona política de formació del capital humà del país seria una aposta que con-tribuiria a fer que s’assoleixin també els objectius de l’agenda Europa 2020 en matèria d’ocupació, que situa l’objectiu en un mínim del 75% de la població ocupada entre 20 i 64 anys. Aquesta fita només serà assolible en un context de millora de la productivitat, la competitivitat, i el nivell de vida de la ciutadania si es fa des de la millora del capital humà, en la base de la nostra potencialitat futura.

Finalment, entenem que tant el disseny com l’aplicació de mesures de foment, tan necessàries per al bon desenvolupament d’un sector tan estratègic com l’industrial, esdevindrien molt més efectives amb una recu-peració dels mecanismes de deliberació i consens de propostes en aquesta matèria amb participació dels agents socials. D’aquesta manera, caldria dotar-nos dels instruments de participació necessaris dins de l’àmbit de la política industrial per tal de fer-ne un seguiment més acurat de l’aplicació.


131

9. Bibliografia

Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia In-dustrial, núm. 32. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Amat, O; Fontrodona, J.; Hernández, J.M.; Stoyanova, A. (2010). Les empreses d’alt creixement i les gase-les de Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 29. Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Amiti, M., i Wei, S-J. (2006). Service Offshoring, Productivity and Employment: Evidence from the US. CEPR núm. 5475.

Baró, E. i Villafaña, C. (2009). La nova indústria: el sector central de l’economia catalana. Papers d’Economia Industrial, núm. 26, p. 21. Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Bauer, P. (1992). “Unbalanced growth and the U.S. productivity slowdown”. Economic Commentary, issue Jan 1.

Baumol, W. (1967). “Macroeconomics of unbalanced growth: The anatomy of urban crisis”. American Eco-nomic Review, 57 (3), p. 416-26.

Baumol, W. (1985). “Productivity policy in the service sector”. En R. Inman (ed.) Managing the service econ-omy. Cambridge University Press.

Baumol, W.J. (1986). “Productivity Growth, Convergence, and Welfare: What the Long-run Data Show”. American Economic Review, Volume 75, Issue 5, p. 1072-1085.

Baumol, W. (1989). Productivity and American leadership: The long view. MIT Press, Londres.

Baumol, W.; Blackman, S.A. i Wolff, E.N. (1985). “Unbalanced growth revisited: Asymptotic stagnancy and new evidence”. American Economic Review, 75 (4), p. 806-817.

Baumol, W (2000). “Services as leaders and the leader of the services”. Conferència inaugural de la Interna-tional Conference on the Economics and Socio-Economics of Services, 22 de juny de 2000, Lille.

Borjk, G. (1999). The way it worked and why it won’t: Structural change and the slowdown of US economic growth. Praeger Publishers, Westport.

Canals i Fernández (2008). Luces i sombras de la competitividad exterior de España. Documentos de eco-nomía La Caixa, núm. 10.

Canals, C. (2006a). What Explains the Widening Wage Gap? Outsourcing vs.Technology. La Caixa WPS, núm. 01/2006.

Canals, C. (2006b). Outsourcing and your Collar’s Color. La Caixa WPS, núm. 03/2006.

CEAM (2010). Línies d’activitat per a reforçar l’estructura industrial de Catalunya. Foment del Treball Nacio-nal.

CIDEM (2006). Els Pols de Competitivitat a França: una aproximació al cas català. Col·lecció Documents de treball, núm. 13. Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya.

Comisión Europea (2004). European Competitiveness Report, 2003, Bruselas.


132

Coronado, J. (2010). “Centre de decisió i la defensa de la competència”. En: Diversos autors, La indústria catalana després de la crisi. Papers d’Economia Industrial, núm. 32. Departament d’Indústria, Comerç i Tu-risme. Generalitat de Catalunya.

CTESC (2008a). Tuset, N. (coord.); Ferrer, Ll.; Olivella, M.; Villar, V. Oferta formativa de Formació Professi-onal a Catalunya i qualificacions requerides per les empreses. Col·lecció Estudis i informes. Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

CTESC (2008b). Castell, Pere; Santana, J. Informe sobre la competitivitat de l’economia catalana, 2000-2006, p.72. Col·lecció Estudis i informes. Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

CTESC (2009a). Boada, C.; Ferrer, Ll. Mallafrè, D.; Miñarro, E. Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): una anàlisi comparativa. Col·lecció Estudis i informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Cata-lunya, Generalitat de Catalunya.

CTESC (2009b). Vives, M. Informe sobre la gestió i l’impuls de les infraestructures: Àmbit del transport. Col•lecció Estudis i Informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

CTESC (2011). Boada, C.; Herrera, D.; Mas, E.; Miñarro, E.; Olivella, M.; Riudor, X. Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya. Col·lecció Estudis i informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalu-nya, Generalitat de Catalunya.

Cuadras Morató, X. (2009). Competitividad y evolución de la balanza por cuenta corriente. Col·lección Estu-dios, núm. 216. Consejo Económico y Social de España.

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (2010). Pla de política industrial 2010-2020. Generalitat de Catalunya.

Díaz-Mora, C.; Gandoy, R. i González, B. (2007a). “La fragmentación internacional en las manufacturas es-pañolas”. Papeles de Economía española, núm. 112, 2007. ISSN: 0210-9107, p. 74-88.

Díaz-Mora, C.; Gandoy, R. i González, B. (2007b). “Outsourcing y características de las empresas: eviden-cias para la industria española”. Papeles de Economía española, núm. 112, 2007. ISSN: 0210-9107, p. 152-167.

Escribá, F.J. i Murgui, M.J. (2007). Análisis sectorial de la productividad total de los factores en la economía española, 1980-2003. Universitat de València, març de 2007. DGAPP, Ministerio de Economía y Hacienda.

European Commission (2010). Communication from the Commission to the European Parliament, the Coun-cil, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions: An Integrated Indus-trial Policy for the Globalization Era Putting Competitiveness and Sustainability at Centre Stage. COM(2010) 614.

Fernández, T. (2008). Les empreses participades per capital estranger a la indústria manufacturera de Cata-lunya. Papers de Treball. Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

Fontana, I.; Fontrodona, J.; Bassi, N. (2008). Les estratègies empresarials a Catalunya. Observatori de Prospectiva Industrial (OBPI). Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Franke, R.; Kalmbach, P. (2004). “Structural change in the manufacturing sector and its impact on business-related services: an input–output study for Germany”. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 16 (2005), p. 467–488.

Hernández, J.M.; Amat, O.; Fontrodona, J.; Fontana, I. (1999). Les empreses gasela a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 12. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.


133

Hernández, J.M.; Fontrodona, J; Pezzi, A. (2006). Mapa dels sistemes productius locals industrials de Cata-lunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 21. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Hernández, J. M.; Pezzi, A. i Soy, A. (2010). Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010). Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 31. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Hiroaki Sasaki (2007). “The rise of service employment and its impact on aggregate productivity growth”. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 18 (2007), p. 438–459. Graduate School of Economics and Management. Tohoku University.

Kuznets, S. (1966). Modern Economic Growth. Oxford University Press. Oxford.

Linares, E.; Pla, J.; Puig, F. (2009). “La estrategia de outsoucing internacional en España: Una aproximación a los sectores manufactureros tradicionales”. Investigaciones Europeas, vol. 15, núm.3, p. 55-67.

Lladós, J.; Messeguer, A.; Torrent, J.; Vilaseca, J. (2007). Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir de la Taula Input-Output. Papers d’Economia Industrial, núm. 25. Departament d’Innovació, Universitats i Em-presa. Generalitat de Catalunya.

Mara C. Harvey. Productivity gaps and cost illness, contributions and limits of Baumol’s unbalanced growth model. University of Fribourg. Switzerland.

Maroto, A.; Cuadrado, J.R. (2006). Los cambios estructurales y el papel del sector servicios en la productivi-dad española. Serie Documentos de Trabajo. Universidad de Alcalá.

Martínez Argüelles, S. i Rubiera, F. (2000). “Algunas reflexiones acerca de la productividad de los servicios en la economía española”. Estudios de Economía Aplicada, núm. 16, p. 133-155.

Mirondo, A. i Rubert, G. (2006). “The efect of outsourcing on the demand for skills in the Spanish manufac-turing industry”. Applied Economic Letters, vol. 13 (9), p. 599-604.

OCDE (2003a). The Sources of Economic Growth in OECD countries. OCDE. París.

OCDE (2005). OECD Compendium of Productivity indicators 2005. OCDE. París.

Oliver J. (2009). Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del treball. Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 27. Observatori de Prospectiva Indus-trial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Oulton, N. (1999). Must the growth rate decline? Baumol’s unbalanced growth revisited. Bank of England. London.

Peneder, M. (2002). “Industrial structure and aggregate growth”. Structural Change and Economic Dyna-mics, núm. 14 (2003). Austrian Institute of Economic Research, p. 427-448. Viena.

Pugno, M. (2003). “The service paradox and endogenous economic growth”. Structural Change and Econo-mic Dynamics, núm. 17 (2006). Economics Department, University of Trento, p. 99–115. Trento.

Ricart, J. E. (2009). Models de negoci per una nova organització industrial. Papers d’economia industrial, núm. 28. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generali-tat de Catalunya.

Sánchez Chóliz, J. i Duarte, R. (2004). “The effect of structural change on the self-reliance and interdepen-dence of aggregate sectors: the case of Spain, 1980–1994”. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 17 (2006), p. 27-45. Department of Economic Analysis, Faculty of Economics, University of Zaragoza.

Serra Ramoneda, A. (2003). Mercados, contraltos y empresa. UAB. Bellaterra.


134

Solà, J.; Sáez, X.; Termes M. (2006). Innovació i l’R+D industrial a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 23. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Trigo, J.; Tremosa, R.; Guillermo, S. (2003). L’empresa catalana en l’economia global. Papers d’Economia Industrial, núm. 19. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.

Triplett, J. i Bosworth, K. (2004). Productivity in the US service sector: New sources of economic growth. Brookings Institution Press. Washington D.C.

Valls, J.; Mancebo, N.; Guia, J.; Bikfalvi, A. (2004). Innovacions organitzatives i competitivitat industrial. Pa-pers d’Economia Industrial, núm. 20. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Vives, Xavier (2002). Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, núm. 17. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalu-nya.

Waelbroeck-Rocha, E.; S. Lourimi; J. Bensaïd; P. Marlier; C. Folletête i BIPE (2010). Prospectiva de la in-dústria catalana 2018. Col·lecció Papers d’Economia industrial, núm. 30. Observatori de Prospectiva Indus-trial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Wolff, E.N. (1985). “Industrial composition, interindustry effects and the US productivity slowdown”. Review of Economics and Statistics, núm. 67 (2), p. 268-277.


135

10. Annex de la secció 2.3.3


136

TÍTOL DEL CAPÍTOL

137

TAULA 65 Coeficients de consums intermedis totals per unitat de producte l’any 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,07 0,00 0,00 0,27 0,02 0,11 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,02 0,76 0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 0,04 0,01 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,25 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 0,33 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,06 0,10 0,15 0,18 0,12 0,12 0,00 0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,23 0,00 0,00 0,22 0,02 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,16 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,38 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,40 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,09 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,01 0,03 0,01 0,01 0,32 0,02 0,04 0,01 0,00 0,01 0,00 0,02 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,02 0,02 8 Productes químics 0,06 0,00 0,03 0,02 0,09 0,01 0,06 0,33 0,27 0,03 0,01 0,04 0,02 0,04 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,08 0,03 0,01 0,00 0,02 0,03 0,11 0,01 0,02 0,05 0,05 0,04 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,16 0,00 0,03 0,01 0,01 0,00 0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,02 0,00 0,03 0,01 0,02 0,01 0,02 0,02 0,02 0,02 0,18 0,01 0,02 0,01 0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,08 0,25 0,04 0,02 0,03 0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 0,02 0,00 0,02 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,35 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,02 0,00 0,01 0,01 0,02 0,01 0,02 0,02 0,02 0,04 0,01 0,00 0,01 0,01 0,15 0,00 0,02 0,03 0,01 0,01 0,01 0,01 0,02 16 Construcció 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,31 0,01 0,00 0,01 0,01 0,03 0,01 0,01 17 Comerç 0,03 0,02 0,05 0,02 0,05 0,04 0,04 0,03 0,04 0,04 0,05 0,05 0,06 0,08 0,01 0,02 0,03 0,07 0,04 0,00 0,02 0,01 0,03 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,01 0,00 0,01 0,01 19 Transport i telecom. 0,01 0,00 0,02 0,04 0,02 0,02 0,04 0,04 0,02 0,08 0,03 0,02 0,01 0,03 0,04 0,01 0,08 0,01 0,29 0,02 0,03 0,02 0,02 20 Intermediació financera 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,02 0,01 0,01 0,08 0,03 0,00 0,01 21 Serveis a les empreses 0,03 0,02 0,03 0,09 0,04 0,02 0,07 0,10 0,04 0,04 0,05 0,04 0,04 0,05 0,06 0,02 0,16 0,08 0,07 0,16 0,16 0,07 0,09 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,04 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,07 Total 0,53 0,81 0,65 0,80 0,70 0,67 0,63 0,70 0,71 0,62 0,61 0,70 0,79 0,66 0,61 0,56 0,42 0,42 0,55 0,30 0,33 0,22 0,34

TÍTOL DEL LLIBRE

138

TAULA 66 Variació dels coeficients de consums intermedis totals per unitat de producte entre 1987-2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca -0,02 0,00 0,00 -0,10 0,02 0,03 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 0,13 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia -0,01 0,00 0,03 0,00 0,00 -0,02 -0,01 -0,02 0,04 0,04 -0,05 0,04 -0,01 0,06 0,00 -0,05 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació -0,08 0,00 0,00 0,12 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,15 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,03 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,06 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 0,05 0,01 0,03 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,01 0,01 8 Productes químics 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,02 -0,01 -0,01 0,01 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,01 -0,03 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 -0,01 9 Prod. de cautxú i plàstics -0,01 0,00 0,07 0,01 0,00 0,00 0,01 0,02 0,05 0,01 -0,01 0,01 0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,02 0,01 0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,00 0,11 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,02 0,08 0,03 0,01 0,03 -0,03 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,11 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,02 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,02 -0,04 -0,02 0,00 0,00 -0,01 -0,01 -0,02 -0,01 -0,05 -0,01 -0,01 -0,01 -0,01 0,02 0,00 -0,01 -0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 16 Construcció 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,31 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,05 -0,01 0,00 17 Comerç -0,04 0,00 -0,04 -0,04 0,02 0,01 -0,02 -0,02 0,01 -0,01 -0,01 -0,01 -0,04 0,02 0,00 -0,05 0,01 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 -0,01 -0,01 19 Transport i telecom. -0,01 -0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,03 0,02 0,01 0,03 0,01 0,01 0,00 0,01 0,04 -0,02 0,06 -0,02 0,21 0,00 0,01 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,07 0,03 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,03 0,00 0,01 0,07 0,03 0,01 0,05 0,07 0,02 0,02 0,03 0,02 0,00 0,03 0,04 -0,01 0,10 0,06 0,04 0,08 0,11 0,05 0,04 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,05 -0,03 0,02 Total -0,10 0,06 0,11 0,12 0,13 0,10 0,10 0,10 0,16 0,12 0,09 0,15 0,14 0,13 0,28 0,06 0,08 -0,14 0,25 0,15 0,05 0,02 0,05

TÍTOL DEL CAPÍTOL

139

TAULA 67 Variació dels coeficients de consums intermedis totals per unitat de producte entre 2001 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 -0,05 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,05 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Productes químics 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,05 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,01 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,05 0,01 -0,01 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,02 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 -0,01 0,02 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total 0,07 -0,07 0,02 0,02 0,02 0,00 -0,01 0,00 0,03 0,04 0,00 -0,01 0,03 0,02 -0,03 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01

TÍTOL DEL LLIBRE

140

TAULA 68 Coeficients de consums intermedis d’origen interior per unitat de producte l’any 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23



TÍTOL DEL CAPÍTOL

141

TAULA 69 Variació dels coeficients de consums intermedis d’origen interior per unitat de producte entre 1987 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,01 0,00 0,00 -0,11 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 -0,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia -0,01 0,00 -0,02 0,00 0,00 -0,02 0,00 -0,02 0,01 0,03 -0,03 0,02 -0,04 0,03 0,00 -0,05 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació -0,02 0,00 0,00 0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,11 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,08 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,06 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 -0,04 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,01 0,01 8 Productes químics 0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,05 -0,01 -0,04 -0,09 -0,03 0,00 -0,01 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,07 0,01 0,00 0,00 0,00 0,01 0,02 0,01 -0,01 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,05 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,02 -0,02 0,00 0,01 0,01 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,01 -0,03 -0,02 -0,01 0,00 -0,01 -0,01 -0,02 -0,02 -0,05 -0,01 -0,01 -0,01 -0,01 -0,01 0,00 -0,01 -0,02 -0,02 -0,01 0,00 -0,01 -0,01 16 Construcció 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,31 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,05 -0,01 0,00 17 Comerç -0,02 0,01 -0,02 -0,03 0,01 0,01 -0,02 -0,01 0,01 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,03 0,01 -0,04 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 -0,01 19 Transport i telecom. -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,01 0,01 0,02 0,01 0,00 0,03 0,00 0,01 0,00 0,01 0,03 -0,01 0,04 -0,02 0,16 0,00 0,01 -0,01 0,00 20 Intermediació financera 0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,07 0,02 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,02 0,00 0,01 0,05 0,02 0,01 0,04 0,04 0,01 0,01 0,02 0,01 0,00 0,03 0,03 -0,01 0,07 0,05 0,03 0,04 0,08 0,04 0,03 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,06 -0,03 0,00 Total 0,02 -0,15 0,03 0,01 -0,07 -0,04 -0,03 -0,08 0,01 0,09 -0,05 0,04 -0,02 0,03 0,12 0,09 0,06 -0,13 0,16 0,09 0,01 0,02 0,02

TÍTOL DEL LLIBRE

142

TAULA 70 Variació dels coeficients de consums intermedis d’origen interior per unitat de producte entre 2001 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,01 -0,05 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,03 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,03 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Productes químics 0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,02 0,00 -0,01 -0,02 0,08 0,00 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 -0,01 -0,01 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,02 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses -0,01 -0,01 0,00 0,02 0,00 0,00 0,01 0,02 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 -0,01 0,01 0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,00 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total 0,05 -0,01 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,03 0,03 0,00 0,02 -0,03 0,02 0,00 0,02 0,00 0,01 -0,01 0,01 0,01 0,01 0,00

TÍTOL DEL CAPÍTOL

143

TAULA 71 Coeficients de consums intermedis procedents de la resta d’Espanya per unitat de producte l’any 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23



TÍTOL DEL LLIBRE

144

TAULA 72 Variació dels coeficients de consums intermedis procedents de la resta d’Espanya per unitat de producte entre 1987 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 -0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 -0,02 -0,02 -0,02 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació -0,06 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 8 Productes químics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,05 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,04 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç -0,02 -0,02 -0,03 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 -0,02 -0,02 -0,04 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 0,04 0,02 0,01 0,01 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 Total -0,10 -0,01 -0,09 0,02 0,03 0,06 0,02 0,06 0,03 0,01 -0,03 0,00 -0,15 0,03 0,04 0,01 0,02 -0,01 0,05 0,05 0,03 0,01 0,02

TÍTOL DEL CAPÍTOL

145

TAULA 73 Variació dels coeficients de consums intermedis procedents de la resta d’Espanya per unitat de producte entre 2001 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,03 -0,03 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Productes químics 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total 0,02 -0,01 -0,04 0,00 -0,03 -0,04 -0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,02 -0,01 -0,04 -0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00

TÍTOL DEL LLIBRE

146

TAULA 74 Coeficients de consums intermedis d’origen estranger per unitat de producte l’any 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23



TÍTOL DEL CAPÍTOL

147

TAULA 75 Variació dels coeficients de consums intermedis d’origen estranger per unitat de producte entre 1987 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca -0,02 0,00 0,00 0,01 0,02 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 0,24 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,02 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,10 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 0,13 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 0,05 0,05 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,00 0,00 0,00 0,03 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,09 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 8 Productes químics -0,01 -0,02 0,00 0,00 0,06 0,01 0,01 0,05 0,04 -0,01 0,00 0,00 0,02 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,04 0,00 0,00 0,01 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics -0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,12 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,07 0,03 0,01 0,01 -0,02 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,16 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,03 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 Total -0,02 0,22 0,17 0,08 0,17 0,08 0,11 0,12 0,11 0,02 0,17 0,12 0,31 0,07 0,12 -0,04 0,00 0,00 0,04 0,01 0,01 -0,01 0,02

TÍTOL DEL LLIBRE

148

TAULA 76 Variació dels coeficients de consums intermedis d’origen estranger per unitat de producte entre 2001 i 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Energia i refin. petroli 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,03 0,03 -0,04 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Productes químics -0,01 0,00 0,00 0,01 0,03 0,00 0,01 -0,01 -0,04 0,00 0,01 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,02 0,00 0,00 -0,01 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 -0,05 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15 Electricitat, aigua i gas 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16 Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17 Comerç 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 19 Transport i telecom. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21 Serveis a les empreses 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Total -0,01 -0,05 0,08 0,02 0,05 0,03 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,02 -0,02 0,10 0,01 -0,02 -0,02 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00

TÍTOL DEL CAPÍTOL

149

TAULA 77 Variació dels consums intermedis totals per unitat de producte a preus constants 1987-2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca -0,02 0,00 0,00 -0,04 0,02 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2 Energia i refin. petroli -0,01 0,13 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,03 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00

3 Metal·lúrgia -0,01 0,00 0,03 0,00 0,00 -0,02 -0,01 -0,02 0,04 0,04 -0,06 0,02 -0,01 0,05 0,00 -0,01 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació -0,14 0,00 0,00 0,12 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 0,05 0,00 0,02 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,01 0,01

8 Productes químics -0,01 -0,02 0,00 0,00 0,02 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,01 -0,03 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01

9 Prod. de cautxú i plàstics -0,01 0,00 0,07 0,01 0,00 0,00 0,01 0,02 0,05 0,01 -0,01 0,01 0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00

10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,06 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 -0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,02 0,01 0,01 0,00 0,01 0,01 0,01 0,01 0,11 0,00 0,01 0,00 0,00 0,01 -0,03 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,02 0,08 0,03 0,02 0,03 -0,02 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,02 0,00 0,01

13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,11 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00

14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,02 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

15 Electricitat, aigua i gas 0,01 -0,02 -0,02 0,00 0,00 -0,01 -0,01 -0,02 -0,01 -0,04 -0,01 -0,01 -0,01 -0,01 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00

16 Construcció 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,31 0,00 -0,01 -0,01 0,00 -0,05 -0,01 0,00

17 Comerç -0,08 0,00 -0,07 -0,06 0,01 0,00 -0,03 -0,03 -0,01 -0,02 -0,02 -0,04 -0,07 0,00 -0,01 -0,04 0,01 0,01 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,01

18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01

19 Transport i telecom. -0,02 -0,01 0,00 0,01 0,01 0,00 0,03 0,02 0,01 0,03 0,01 0,00 -0,01 0,01 0,04 -0,01 0,06 -0,02 0,21 0,00 0,01 0,00 0,00

20 Intermediació financera 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,07 0,03 0,00 0,00

21 Serveis a les empreses 0,03 0,00 0,01 0,06 0,03 0,01 0,05 0,05 0,02 0,01 0,02 0,02 -0,01 0,02 0,04 -0,01 0,09 0,06 0,03 0,08 0,11 0,05 0,04

22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00

23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 -0,05 -0,02 0,02

Total 0,53 0,81 0,65 0,80 0,70 0,67 0,63 0,70 0,71 0,62 0,61 0,70 0,79 0,66 0,61 0,56 0,42 0,42 0,55 0,30 0,33 0,22 0,34

TÍTOL DEL LLIBRE

150

TAULA 78 Variació dels consums intermedis totals per unitat de producte a preus constants 2001-2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

1 Agricultura, ram. i pesca 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2 Energia i refin. petroli 0,00 -0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

3 Metal·lúrgia 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,01 -0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4 Alimentació 0,03 0,00 0,00 0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

6 Fusta i suro 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

7 Paper i cartó 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,06 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

8 Productes químics -0,01 0,00 -0,01 0,01 -0,01 0,00 0,00 -0,03 0,04 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

9 Prod. de cautxú i plàstics 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 0,00 -0,01 -0,01 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

10 Minerals no metàl·lics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

11 Maq. i equips mecànics 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

12 Equips elèc. i electrònica 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 -0,05 0,01 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

13 Material de transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

14 Altres manufactures 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

15 Electricitat, aigua i gas 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

16 Construcció -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

17 Comerç 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,02 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00

18 Hoteleria 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

19 Transport i telecom. 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,01 0,01 0,00 -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,00

20 Intermediació financera 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00

21 Serveis a les empreses -0,01 -0,01 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 -0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 0,01 -0,01 0,02 0,01 0,00 -0,03 0,00 0,01 0,00

22 R+D i educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

23 AAPP i altres serveis soc. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Total 0,53 0,81 0,65 0,80 0,70 0,67 0,63 0,70 0,71 0,62 0,61 0,70 0,79 0,66 0,61 0,56 0,42 0,42 0,55 0,30 0,33 0,22 0,34

TÍTOL DEL CAPÍTOL

151

11. Annex metodològic

11.1. Principals diferències metodològiques entre la TIOC de 1987 i les posteriors

L’anàlisi de canvi estructural que es presenta en aquest estudi es fonamenta en una comparació de les rela-cions intersectorials establertes pels marcs de les TIOC de 1987, 2001 i 2005. No obstant això cal tenir en compte que la primera de les TIOC analitzades, la de 1987, es va produir al marge de l’estadística oficial, i que per tant incorpora divergències metodològiques prou importants en la seva gènesi respecte de les que s’han fet posteriorment. Aquestes divergències s’han de tenir en compte per tal de saber en tot moment qui-nes implicacions poden representar en la nostra anàlisi.95

• Fruit dels canvis metodològics en la comptabilització, la TIOC del 1987 fa un tractament diferent de l’activitat financera en comparació a les TIOC posteriors. La primera de les TIOC agrega una branca fictícia on recull la producció imputada de serveis bancaris, que comptabilitza com a consum inter-medi d’aquesta branca i, en signe negatiu, com a valor afegit. Les TIOC de 2001 i 2005 en canvi re-cullen la producció imputada de serveis bancaris com a consums intermedis de cada branca d’activitat procedents del sector financer. Això fa que en el primer dels casos el VAB de cadascuna de les branques d’activitat reculli precisament aquesta producció imputada, atès que no se l’hi ha detret en els corresponents consums intermedis de productes financers.

Per començar, tant la TIOC de 1987 com les posteriors es van fonamentar en els criteris metodològics que estableix el Sistema Europeu de Comptes (SEC). No obstant això, la primera es va realitzar emprant els es-tàndards que establia el SEC-79, mentre que els criteris es van revisar a partir del 1995, i la TIOC de 2001 ja incorpora els nous criteris SEC-95. Entre les principals divergències metodològiques que trobem entre els dos marcs TIOC (1987 i posterior) hi trobem:

• També cal tenir en compte les divergències en la valoració de les magnituds, atès que la TIOC 1987 és una taula a preus de sortida de fàbrica i les TIOC posteriors estan valorades a preus bàsics. Per exemple, a la TIOC de 1987 es valora la producció i les exportacions a preus de sortida de fàbrica i el valor afegit brut a preus de mercat mentre que a les TIOC posteriors es valora la producció i el va-lor afegit a preus bàsics i les exportacions a preus fob. Referent a aquestes divergències, la discre-pància més preocupant és la sobrevaloració del valor afegit en les TIOC 2001 i 2005, i aquest darrer aspecte s’ha tingut en compte sobretot a l’hora de valorar l’impacte dels preus, que es desenvolupa de manera més extensiva més endavant.96

• Finalment, destaquem que tant la TIOC de 1987 com les TIOC posteriors no comptabilitzen els in-gressos per turisme en les exportacions de les branques d’activitat corresponents sinó que s’inclouen en el consum, que és una magnitud interior. De forma recíproca, les despeses per turis-me no es comptabilitzen com a importacions de les branques d’activitat corresponents. Per aquest motiu, s’haurà de tenir present aquesta qüestió en el càlculs d’impacte que es realitzen a l’estudi, ja que l’efecte del turisme, i en particular l’efecte d’un augment del consum interior dels no residents, sobre determinades variables com ara la producció, el valor afegit, l’ocupació, la productivitat o l’R+D, quedarà recollit quan s’alteri la demanda final i no pas quan s’alterin les exportacions.

Altres divergències que estan presents són la sobrevalo-ració de les exportacions i la infravaloració dels consums intermedis en les TIOC posteriors.

Per tal de fer comparables les branques d’activitat de les diferents taules input output utilitzades, i atès que la classificació d’activitats que empraven una i altra no era exactament la mateixa, s’ha començat per agre-gar les matrius d’una i altra per tal de construir una nova distribució matricial de 23 branques homogènies en

95 Un resum de les principals implicacions que es deriven de la comparació d’una i altra TIOC es poden trobar a Garcia, G. i Parellada, M. (2007). ”L’economia catalana el 1987 i el 2001: una anàlisi a partir de les taules input-output”. En: Nota d’economia. Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. 96 Vegeu els epígrafs 10.2, de definició de variables, i 10.4, de càlcul de la variació dels preus, d’aquest annex metodològic.

TÍTOL DEL LLIBRE

152

cadascuna de les diverses TIOC emprades. La taula 79 identifica les correspondències entre les 73 bran-ques de la TIOC del 1987 i les 65 branques del 2001 en endavant.97

A partir de les noves matrius obtingudes s’ha procedit a recalcular les matrius de coeficients tècnics i les in-verses de Leontief

98, que ens calien per tal de relacionar la demanda i la producció a partir de models matri-cials muntats en base a 23 branques homogènies per al conjunt de tots els períodes. Aquest mateix exercici s’ha repetit per 10 branques (el consolidat de la indústria i la resta d’activitats) i per 4 grans sectors, per tal d’aproximar a grans trets quines han estat les principals transformacions del conjunt de l’economia catala-na.99

TAULA 79 Correspondències dels sectors de l’estudi amb les branques de les TIOC 1987, 2001 i 2005

SECTORS DE L'ESTUDI TIOC 1987 TIOC 2001-2005

1 Agricultura, ramaderia i pesca 01-03 01-03

2 Energia i refinament de petroli 04-06 4, 16

3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 10-12, 21-23 5, 23, 24

4 Alimentació 32-37 06-09

5 Tèxtil, cuir i calçat 38-43 10-12

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles); articles de cistelleria i esparteria 46 13

7 Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró 48, 49 14, 15

8 Productes químics 17-20 17

9 Productes de cautxú i productes plàstics 50 18, 33

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 13-16 19-22

11 Maquinària i equips mecànics 24 25

12 Equips elèctrics i electrònics 25-27 26-29

13 Material de transport 28-31 30, 31

14 Altres manufactures 47, 51 32

15 Electricitat, aigua i gas 07-09 34-36

16 Construcció 52 37

17 Comerç 53, 54 38-40

18 Hoteleria 55 41, 42

19 Transport i telecomunicacions 57-62 43-49

20 Intermediació financera 63 50, 51

21 Serveis a les empreses 65, 66 52-55, 57

22 Recerca, desenvolupament i educació 68, 71 56, 59

23 AAPP i altres serveis socials i personals 67, 69, 70, 72, 73 58, 60-65 Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

11.2. Definicions de les variables i dels indicadors principals 97 “Garantir una adequada correspondència amb altres taules de l’INE i la TIO de Catalunya de 1987 tot respectant les limitacions prò-pies de la utilització de la CNAE-93 (la TIOC-87 va ser feta d’acord amb la CCAE-74)” és un objectiu literal de la TIOC de l’any 2001. Vegeu Taules Input-Output de Catalunya 2001 (maig del 2007). Estadística econòmica, macromagnituds de l’Idescat a http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/tioc2001.pdf. 98 Vegeu l’apartat 10.2 de definicions d’aquest annex metodològic. 99 Cal tenir present que qualsevol exercici de simplificació del format inicial de les branques introdueix biaixos en la seva capacitat es-timativa.

TÍTOL DEL CAPÍTOL

153

En aquesta secció farem una relació de les variables i dels indicadors més importants que hem fet servir a l’estudi.

11.2.1. Consums intermedis És el valor de les compres de béns i serveis, diferents del de capital fix, que serveixen per produir altres béns i serveis i que es consumeixen en el període en què s’adquireixen. Les taules input output informen de la procedència dels consums intermedis segons siguin d’origen interior (de la producció catalana), de la res-ta d’Espanya o de l’estranger.

11.2.2. Valor afegit brut És la diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis. Inclou el valor de les ren-des dels agents econòmics. Les TIOC dels anys 2001 i 2005 presenten aquesta magnitud valorada a preus bàsics, que inclou la suma de les rendes dels agents econòmics més els altres impostos nets sobre la pro-ducció. En canvi, la TIOC de l’any 1987 valora el VAB a preus de mercat, que inclou les rendes dels agents econòmics més els impostos nets lligats a la producció (diferents dels impostos nets sobre la importació i l’iva).100

11.2.3. Productivitat aparent del treball

El fet que la diferència de valoració entre ambdues magnituds siguin els impostos nets sobre pro-ductes (diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA) que tenen saldo negatiu i que no s’inclouen en el VAB a preus bàsics, fa que aquesta variable estigui sobrevalorada respecte del VAB a preus de mer-cat.

És el valor afegit brut dividit entre una magnitud d’ocupació (en la majoria dels casos en què hem fet càlculs amb les TIOC, hem utilitzat el nombre de llocs de treball que aquestes proporcionen).

11.2.4. Producció La producció és el valor de les vendes i també es pot calcular com la suma dels consums intermedis més el valor afegit. En les TIOC 2001 i 2005 la producció es valora a preus bàsics i en la TIOC de 1987 es valora a preus de sortida de fàbrica.

11.2.5. Consums intermedis unitaris o coeficients tècnics És el valor dels consums intermedis dividit entre el valor de la producció.

11.2.6. Altres coeficients rellevants

100 Els impostos nets lligats a la producció diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA són la suma dels impostos nets sobre els productes diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA més els altres impostos nets sobre la producció.

TÍTOL DEL LLIBRE

154

A banda dels coeficients tècnics o consums intermedis unitaris, les TIOC permeten calcular altres tipus de coeficients que són necessaris per dur a termes determinats anàlisis i entre els quals en destaquem els se-güents:

11.2.6.1. Coeficient de valor afegit És el resultat de dividir el valor afegit d’un sector entre el valor de la producció d’aquest sector. Aquest resul-tat també es pot anomenar valor afegit unitari.

11.2.6.2. Coeficient d’ocupació És el resultat de dividir una magnitud d’ocupació com per exemple els llocs de treball d’un sector entre el va-lor de la producció d’aquest sector. Aquest resultat també es pot anomenar ocupació unitària.

11.2.6.3. Propensió a exportar La propensió a exportar d’un sector es calcula dividint el valor de les exportacions d’aquest sector entre el valor de la producció d’aquest sector.

11.2.6.4. Coeficient d’R+D És el resultat de dividir les despeses internes en R+D d’un sector entre el valor de la producció de cada sec-tor. Aquest resultat també s’anomena intensitat d’R+D sobre la producció.

11.2.7. Arrossegaments cap enrere

Els arrossegaments cap enrere d’un sector (j) de l’economia és un tipus d’anàlisi que possibiliten les TIOC que consisteix a identificar el valor de la producció de tota l’economia necessari per satisfer un increment en la demanda final d’una unitat del sector (j) en qüestió. Aquest càlcul correspon a la suma dels elements de la columna (j) de la matriu inversa de Leontief (I-A)-1 on la matriu A és la matriu de coeficients tècnics en què l’element aij d’aquesta matriu representa el valor dels consums intermedis de productes del sector (i) que fa el sector (j) per produir una unitat del seu producte. La matriu A té tantes files com columnes i el seu nombre és igual al nombre de sectors econòmics en què es classifica l’activitat econòmica. La matriu I és una matriu en què els elements de la diagonal principal són uns i la resta són zeros.

11.2.8. Arrossegaments cap endavant

Els arrossegaments cap endavant d’un sector (i) de l’economia són el valor de la producció d’aquest sector (i) necessari per satisfer els augments en una unitat de la demanda final de tots els sectors de l’economia. Aquests arrossegaments es calculen sumant els elements de la fila (i) de la matriu inversa de Leontief (I-A)-

1.

11.2.9. Càlculs d’impacte

TÍTOL DEL CAPÍTOL

155

Els càlculs d’impacte que es poden realitzar a través de les taules input output són diversos i consisteixen en identificar quin canvi sobre una determinada variable provoca l’increment del 10% en la demanda final d’un determinat sector. La variable sobre la qual es vol calcular l’impacte pot ser la producció, l’ocupació, el valor afegit, la productivitat, l’R+D, etcètera, però tots aquests càlculs parteixen de l’expressió del model de demanda de les TIOC: X= (I-A)-1D on X és un vector columna de la producció, (I-A)-1 és la matriu inversa de Leontief i D és un vector columna de demanda final. L’element Aij de la matriu inversa de Leontief represen-ta el valor de la producció del sector (i) necessària per satisfer un augment en una unitat de la demanda final del sector (j). Aquesta expressió permet identificar l’impacte sobre la producció de determinats canvis en la demanda final. Per saber l’impacte que causen aquests canvis en la demanda final sobre altres variables di-ferents de la producció com per exemple el valor afegit, l’ocupació, la productivitat o l’R+D, només cal multi-plicar l’impacte que provoquen sobre la producció pels coeficients unitaris d’aquestes variables.

11.2.10. Altres càlculs: estimació del valor d’una magnitud quan canvien els paràmetres estructurals

Un altre tipus de càlcul que hem efectuat a l’estudi consisteix a comparar el valor d’una variable per un any determinat amb el valor que tindria si els paràmetres estructurals principals, és a dir, estructura i valor de la demanda final, ocupació unitària o relacions intersectorials (mesurades per la matriu inversa de Leontief), canvien i són d’un altre any. Per exemple, es pot calcular el valor que tindria l’ocupació l’any 2005 amb les relacions estructurals de l’any 1987, ceteris paribus.

11.2.11. Quotes de mercat

Hem calculat quotes de mercat de la producció, de les importacions de la resta d’Espanya i de les importa-cions de l’estranger sobre el consum aparent de l’economia catalana. El consum aparent es pot calcular sumant la producció més les importacions i descomptant les exportacions i també es pot calcular sumant la demanda intermèdia més el consum més la inversió.101

11.2.12. Importacions finals equivalents

Les importacions finals equivalents d’un sector són les importacions amb destí final (consum o inversió) equivalents als productes d’aquest sector.

11.2.13. Importacions intermèdies de cada sector Les importacions intermèdies de cada sector són les importacions que fa cada sector com a consums inter-medis necessàries per tirar endavant la seva producció.

101 Vegeu la procedència d’aquesta definició a l’epígraf 10.3.6 d’aquesta nota metodològica.

TÍTOL DEL LLIBRE

156

11.3. Breu explicació i interpretació dels càlculs efectuats en alguns gràfics o taules

A continuació anirem explicant els càlculs principals que s’han fet en alguns gràfics o taules de l’estudi per ordre d’aparició.

11.3.1. Gràfic 3 de Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la pro-ducció al conjunt de l’economia

La taula input output presenta informació per cada branca d’activitat de les compres que fa a les altres bran-ques d’activitat per poder produir. Aquestes compres s’anomenen consums intermedis. La taula input output de Catalunya distingeix tres tipus de procedència d’aquestes compres: interior (Catalunya), resta d’Espanya i estranger.

Exemple: en el gràfic 3 el valor dels consums intermedis importats (que suma les compres procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger) sobre la producció ha augmentat 14,2 punts percentuals entre 1987 i 2001.

11.3.2. Taula 2 de Relacions directes i indirectes de la Indústria amb el conjunt de l’economia catalana

En aquesta taula s’analitzen per primera vegada els arrossegaments de la indústria amb el conjunt de l’economia catalana. Hi ha de dos tipus d’arrossegaments: cap enrere i cap endavant. Els arrossegaments cap enrere de la indústria mesuren la producció de l’economia necessària per satisfer un increment de la demanda final de la indústria en una unitat. Per la seva banda, els arrossegaments cap endavant de la in-dústria mesuren la producció del sector industrial necessària per satisfer un augment en una unitat de tots els sectors de l’economia. Els arrossegaments es poden calcular per grans sectors de l’economia (agricultu-ra, indústria, construcció i serveis) i també per sectors de menys dimensió com qualsevol dels vint-i-tres sec-tors de l’estudi en què s’ha desagregat l’activitat econòmica.

Exemple: a la taula 2 els arrossegaments cap enrere de la indústria l’any 2005 són de 1,434, que és el valor de la producció del conjunt de l’economia necessària per satisfer un augment de la demanda final de la in-dústria en una unitat.

11.3.3. Gràfic 6 de Variació del coeficient de consums inter-medis per unitat produïda al sector industrial segons la seva procedència a preus corrents i a preus constants de 2005. Catalunya 1987-2005

TÍTOL DEL CAPÍTOL

157

En aquest gràfic s’estudia la variació de consums intermedis per unitat de producte al sector industrial se-gons la seva procedència distingint si els consums intermedis unitaris estan valorats a preus corrents o a preus constants. En aquest punt ens remetem a l’apartat 10.4 d’aquesta nota metodològica en què s’explica el procés que s’ha seguit per calcular la variació de preus que hi ha entre els anys que separen les taules input output analitzades.

Exemple: en el gràfic 6 s’aprecia que la variació de consums intermedis totals entre 1987 i 2005 augmenta 0,126 punts a preus corrents però aquesta variació disminueix a 0,091 punts si es calcula a preus constants.

11.3.4. Taula 4 d’Arrossegaments cap enrere i cap endavant sobre la producció, les importacions de l’estranger i la producció de la resta d’Espanya que fa el sector indus-trial. Catalunya 1987-2005

En aquesta taula es calculen els arrossegaments cap enrere i cap endavant del sector industrial sobre la producció interior i a partir d’aquí, es calculen els consums intermedis d’origen estranger i procedents de la resta d’Espanya que són necessaris per fer aquesta producció interior. Per aquest motiu, a la taula parlem d’arrossegaments sobre la producció interior, sobre les importacions a l’estranger i sobre la producció de la resta d’Espanya.

Exemple: el valor de les importacions de l’estranger que són necessàries per satisfer un augment de la de-manda final del sector industrial en una unitat és de 0,350 l’any 2005. També s’observa que aquest valor és de 0,495 quan augmenta la demanda en una unitat de cada sector de l’economia.

11.3.5. Taula 33 d’Impacte sobre la demanda final, la producció total, el VAB, l’Ocupació i la productivitat aparent del treball del conjunt de l’economia d’un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels grans sectors

En aquesta taula s’estudien els impactes, en termes de creixement sobre la demanda final total, la producció total, el valor afegit total, l’ocupació total i la productivitat total de l’economia d’un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels grans sectors en què s’ha desagregat l’activitat econòmica. Aquest càlcul respon a l’aplicació del model de demanda de les taules input: X = (I-A)-1 D. Aquesta és l’expressió matricial del model en què la producció és igual a la matriu inversa de Leontief, formada per la matriu identitat menys la matriu de coeficients tècnics, multiplicada per la demanda final interior. Per calcular l’impacte de variaci-ons en la demanda final sobre magnituds diferents de la producció s’ha de multiplicar l’impacte sobre la pro-ducció pels coeficients unitaris d’aquestes altres magnituds.

Exemple: el valor afegit brut del conjunt de l’economia de l’any 2005 creix el 2,56% quan s’incrementa el 10% la demanda final de productes industrials.

TÍTOL DEL LLIBRE

158

11.3.6. Taula 36 de Consum aparent, quotes de mercat, expor-tacions i saldos comercials amb la resta d’Espanya i amb l’estranger. Catalunya 1987, 2001 i 2005

En aquesta taula es calculen diversos indicadors de competitivitat que parteixen de la definició del Consum aparent. Aquesta magnitud s’obté de la següent identitat comptable: Producció+Importacions=Demanda in-termèdia+Consum+Inversió+Exportacions. El consum aparent es calcula segons aquesta expressió: Con-sum aparent=Producció-Exportacions+Importacions=Demanda intermèdia+Consum+Inversió.

Les quotes de mercat es calculen dividint la producció (menys les exportacions), les importacions de la resta d’Espanya i les importacions de l’estranger entre el consum aparent. La suma de les tres quotes de mercat així calculades dóna 100. També es calcula el pes de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger sobre el consum aparent. Finalment, el darrer càlcul de la taula correspon als saldos comercials de Catalu-nya amb la resta d’Espanya i l’estranger com a percentatge del Consum aparent.

Exemple: la quota de mercat de la producció interior en el consum aparent de Catalunya de l’any 2005 és del 69,3% i el saldo comercial total de Catalunya en termes del consum aparent és del 0,9%.

11.3.7. Taula 44 de Valor de les importacions amb l’estranger, la resta d’Espanya i total i del saldo comercial per uni-tat exportada. Catalunya 2005

En aquesta taula es calculen les importacions totals necessàries per produir una unitat monetària de cada sector i el saldo comercial que se n’obté. Aquesta operació es realitza també per a les importacions a l’estranger i a la resta d’Espanya.

Exemple: el valor de les importacions totals necessàries per exportar una unitat monetària és de 0,45, amb la qual cosa, el saldo comercial que se n’obté és de 0,55 unitats monetàries.

11.3.8. Taula 45 d’Impacte sobre les exportacions, les importa-cions, el saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un augment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector. Catalunya 2005

En aquesta taula es calcula l’impacte en termes de creixement de les exportacions totals (a la resta d’Espanya i a l’estranger), les importacions totals i el saldo comercial total quan augmenten el 10% les ex-portacions a l’estranger de cada sector. L’impacte sobre el saldo comercial total també es calcula com a percentatge del PIB.

Exemple: quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector les exportacions totals (a la resta d’Espanya i a l’estranger) creixen el 4,25%, les importacions totals ho fan al 2,01% i el saldo comercial total creix el 51,11% (en termes absoluts), que equival a 1,41 punts percentuals de PIB.

TÍTOL DEL CAPÍTOL

159

11.3.9. Taula 47 d’Increment que genera un augment del 10% de la demanda final de cada branca sobre l’ocupació segons components estructurals. Catalunya 1987-2005

En aquesta taula s’ha calculat l’impacte en termes de creixement de l’ocupació que genera un augment del 10% de la demanda final de cada sector per a l’any 2005. Aquest creixement de l’ocupació per a l’any 2005 es compara amb el que hauria estat si la demanda final, la matriu inversa de Leontief (que recull les relaci-ons intersectorials de l’economia) i la intensitat d’ocupació fossin de l’any 1987.

Exemple: l’any 2005 l’ocupació creix el 2,55% quan augmenta la demanda final de productes del sector in-dustrial el 10%. El creixement de l’ocupació augmenta fins el 3,65% quan aquest mateix càlcul es realitza amb la demanda final de l’any 1987.

11.3.10. Taula 48 d’Ocupació estimada el 2005 segons la de-manda final, la intensitat d’ocupació i les relacions in-tersectorials de l’any 1987

En aquesta taula es calcula l’ocupació de l’any 2005 utilitzant l’expressió de càlcul del model de demanda X = (I-A)-1 D i els coeficients unitaris d’ocupació de l’any 2005 i es compara amb l’ocupació estimada l’any 2005 quan canvien els paràmetres principals d’aquest càlcul i s’utilitzen els valors de l’any 1987: la distribu-ció i el valor de la demanda final (D), els coeficients unitaris d’ocupació i les relacions intersectorials de l’economia (I-A)-1.

Exemple: l’ocupació estimada l’any 2005 amb els paràmetres de l’any 2005 és de 3.605.646 llocs de treball però aquesta ocupació seria de 3.518.956 llocs de treball si canviem les relacions sectorials de l’any 2005 per les de l’any 1987, el 2,4% menys que l’ocupació inicial.

11.3.11. Taula 64 del Pes de la indústria i de diverses activi-tats vinculades sobre el total de la producció, l’ocupació i el valor afegit de Catalunya els anys 1987, 2001 i 2005

En aquesta taula es fa aproximació al pes de la indústria des del concepte de nova indústria i des de la per-spectiva que poden oferir les taules input output. En el treball d’Ezequiel Baró i Cinthya Villafaña (2010) la nova indústria inclou:

• La indústria extractiva i manufacturera (CNAE93 11 a 36)

• Els serveis destinats a la producció:

o Serveis a les empreses (CNAE93 70 a 74)

o Serveis comercials (CNAE93 50 a 52)

TÍTOL DEL LLIBRE

160

o Serveis de transports i telecomunicacions (CNAE93 60 a 64)

o Serveis financers (CNAE93 65 a 67)

o Serveis d’energia elèctrica, gas i aigua (CNAE93 40 i 41)

Aquesta aproximació té la debilitat d’incloure com a nova indústria tota l’activitat dels serveis inclosos en aquesta etiqueta de serveis destinats a la producció, però no és veritat que tota aquesta activitat estigui re-lacionada directament amb la indústria. Per exemple, els serveis destinats a la producció també inclouen serveis destinats com a consum intermedi de les pròpies activitats terciàries (per exemple, serveis a les em-preses destinats a empreses de serveis) i també inclouen serveis destinats a les persones físiques (per exemple, transport a les famílies).

Per aquest motiu, aquesta taula 64 que presentem introdueix una nova aproximació per mesurar la indústria de forma àmplia més enllà de la seva delimitació clàssica. La nostra aproximació inclou:

• La indústria manufacturera més l’energia i el reciclatge (CNAE93 10 a 41)

• El valor de tots els serveis (CNAE93 50 a 95) destinats com a consum intermedi de la indústria

• El valor de les activitats de comerç (CNAE93 50 a 52) i de transport (CNAE93 60 a 62 més 631, 632 i 634) que no està inclòs en el punt anterior

La inclusió de tots els serveis destinats com a consum intermedi de la indústria es fa per ressaltar aquella part dels serveis que té relació amb la indústria com a proveïdora mentre que la inclusió de les activitats de comerç i de transport (no inclosa com a consum intermedi de la indústria) té sentit perquè la valoració a preus de sortida de fàbrica o a preus bàsics dels productes industrials a les TIOC no inclou els marges co-mercials ni els costos de transport que aquests productes industrials incorporen quan es destinen a la de-manda final (consum, inversió i exportacions). Aquesta nova aproximació també inclou activitats de comerç i de transport destinades a les famílies, però aquesta debilitat de la mesura no es tan considerable com en el cas de la nova indústria, que afectava tots els serveis destinats a la producció.

Exemple: l’any 2005 el pes de la nova indústria en el valor afegit total de l’economia catalana és del 70,7% mentre que el pes de la indústria més els serveis destinats a consum intermedi de la indústria més els mar-ges comercials i de transport no inclosos com a consum intermedi industrial representen el 44,4% del valor afegit total.

11.4. L’evolució dels preus. Com incideix en les variacions dels coeficients i en l’anàlisi de les TIOC

Per definició les TIOC s’elaboren en un període concret i òbviament a preus corrents. Això implica que les interrelacions entre sectors que apareixen a les taules mostren operacions valorades als preus de cada pe-ríode en que aquestes s’han elaborat. Atesa aquesta circumstància, si es compara els coeficients d’una TI-OC amb els d’una altra, ambdues d’anys diferents, cadascuna reflectirà les magnituds als preus de cada any; la variació doncs dels coeficients pot incloure també una variació dels preus fet que dificulta la percep-ció de possibles canvis tecnològics i organitzatius.

Tot i que el problema és difícilment resoluble, pel fet de no disposar de deflactors per a les magnituds de les TIOC, per tal de depurar una mica més l’anàlisi hem optat per realitzar un exercici d’estimació de les variaci-ons dels preus de cadascun dels productes que es fabriquen a les distintes branques que hem analitzat.

Per fer-ho, hem calculat els deflactors de la producció a partir d’estimacions publicades de l’evolució dels deflactors del VAB per sectors d’activitat. No obstant això, les sèries de VAB català que trobem disponibles a Idescat només ens permeten resseguir l’evolució del deflactor d’aquesta magnitud des de l’any 2001 fins

TÍTOL DEL CAPÍTOL

161

al 2005. Aquesta informació es pot obtenir a partir dels comptes anuals, atès que la podem inferir a partir de l’evolució del VAB en termes de volum i de valor. La informació que publica l’Idescat manté un nivell de des-agregació prou ampli per permetre’ns operar amb els deflactors del VAB per 47 branques.102

Per a l’economia catalana no disposem de cap altra informació estadística de l’evolució del VAB i dels seus deflactors. No obstant això, sí que podem resseguir l’evolució dels deflactors del VAB per a un nivell de des-agregació sectorial força ampli a partir de la Comptabilitat Nacional d‘Espanya (CNE) que també publica l’INE. L’ús d’aquesta font implica l’acceptació del supòsit que el comportament dels deflactors de l’economia catalana no difereixen substancialment dels de l’economia espanyola. Òbviament aquest supòsit esdevé molt restrictiu, però no obstant això també és cert que és la única manera d’estimar aproximadament quin ha estat el comportament dels deflactors de l’economia catalana per al període previ al 2001. Com a alternati-va, doncs, s’ha optat per aproximar l’evolució dels preus de la producció de les diferents branques a partir del VAB sectorial del conjunt de l’economia espanyola que publica l’INE en el marc de la CNE. Aquest marc comptable ens permet resseguir l’evolució dels preus a partir de les estimacions del 1986 al 1997 i del 1995 al 2003. Amb aquest exercici s’ha obtingut una sèrie de deflactors de VAB per a 33 branques sobre les quals hem treballat. Per obtenir les 33 sèries de deflactors s’ha partit, tal com es mencionava, de la informa-ció que ens donaven les estimacions de la CNE. El nombre de branques que s’ha emprat ve determinat per la necessitat de trobar branques homogènies tant en la informació de les TIOC de 1987 i 2001, com en les sèries de comptabilitat nacional.

Dissortada-ment, aquesta mateixa font no ens permet resseguir l’evolució dels deflactors cap enrere, més enllà de l’any 2000.

Alternativament l’Institut Nacional d’Estadística (INE) també estima l’evolució del VAB regional català a partir de les sèries de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE). No obstant això, aquestes sèries només perme-ten resseguir l’evolució dels deflactors per branques fins a l’any 1995, atès que amb anterioritat la informació no es troba disponible. A més, el nivell de desagregació sectorial és també molt menor.

103 Cal advertir que el deflactor a 33 branques que s’ha emprat finalment és el resultat de l’elaboració prèvia de dos deflactors implícits. El primer, que va des del 1986 fins al 1995 s’ha elaborat a partir de la reponderació dels deflactors de les 56 branques disponibles a partir del pes inicial del VAB de cadascuna de les activitats. Per al segon període, que va des de 1995 fins al 2003 s’ha emprat el mateix procediment de reponderació dels deflactors de les 70 branques disponibles (aquest cop per l’any base 1995). No obstant això, als deflactors obtinguts en aquest darrer cas se’ls ha sumat la inflació genera-da pels impostos nets sobre els productes, per tal de poder obtenir un deflactor del VAB a preus de mercat, atès que les estimacions publicades el donen només a preus bàsics.104

Amb aquest exercici hem obtingut doncs dues sèries de deflactors del VAB, una des del 1987 fins al 2001 a 33 branques, elaborada a preus de mercat, i una segona des del 2001 fins al 2005 a 47 branques, elabora-da a preus bàsics i directament obtinguda de la mateixa font que les TIOC publicades per Idescat.

105

102 Posteriorment, un cop construïts els deflactors del producte s’han ponderat sobre l’any inicial per tal de trobar els deflactors de les 23 branques del treball. Les dues úniques divergències que no hem pogut resoldre per al període 2001-2005 són per una part, el sola-pament que es produeix entre les branques d’Energia i refinament de petroli, i la de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, atès que en aquest cas l’activitat de d’extracció d’altres minerals (no energètics) a l’estudi la presentem conjuntament amb l’activitat me-tal·lúrgica, mentre que les dades publicades per Idescat, a partir de les quals es calculen els deflactors del VAB, la incorporen al sector Energia i refinament de petroli. No obstant això aquesta activitat l’any 2001 només representa el 4,3% del VAB de tota la branca de Me-tal·lúrgia que hem configurat a l’estudi, i el 35,1% del sector energètic que configura Idescat. Per una altra part, també tenim un sola-pament entre les branques d’Intermediació financera, i Serveis a les empreses, atès que en aquest cas la branca d’Activitats auxiliars a la intermediació financera a l’estudi la presentem conjuntament amb l’activitat de Serveis a les empreses, mentre que les dades publi-cades per l’Idescat la incorporen a la branca d’Intermediació financera. No obstant això aquesta activitat l’any 2001 només representa l’1,9% del VAB dels Serveis a les empreses, i el 6,5% de la branca d’Intermediació financera que configura l’Idescat. Aquestes baixes contribucions al VAB disminueixen doncs el biaix entre l’evolució de preus que emprem pel càlcul en els quatre sectors i la que real-ment s’hauria d’haver emprat. 103 Les partides de reciclatge i mobles de fusta no ha estat possible distribuir-les homogèniament entre tots els períodes, atès que apa-reixien agrupades, en algun moment o altre, de manera indissociable a d’altres activitats. Això ha afectat lleument (atesa la poca impor-tància de les branques, a la confecció dels índex de les branques de: Productes del cautxú i productes plàstics, Altres manufactures, Productes de la fusta i el suro, i Comerç i reparació de vehicles. 104 Per tenir en compte la inflació generada pels impostos nets sobre el producte de cada branca s’ha fet el supòsit que el creixement real dels impostos nets sobre producte explica el mateix percentatge del creixement en termes nominals de cada branca que l’explicat per al conjunt de l’economia, dada de la qual sí disposem d’informació en la CNE. Amb el creixement en termes nominals dels impostos nets sobre producte de cada branca i el creixement real d’aquests mateixos impostos així estimat, s’obté el deflactor de preus dels im-postos nets sobre producte de cada branca. 105 Cal tenir present que la confecció dels deflactors en cadascun dels períodes varia, atès que en el primer període l’estimació original dels deflactors partia de dues sèries elaborades respecte de l’any base inicial, com un índex de Laspeyres, mentre que en el darrer pe-ríode, les dades originals d’Idescat es configuren en base a un índex encadenat, ponderat cada any pels pesos de l’any immediatament precedent.

TÍTOL DEL LLIBRE

162

Un cop obtingudes les sèries dels deflactors del VAB aquesta informació s’ha emprat per tal de calcular l’evolució dels deflactors de la producció generada per a cadascuna de les branques d’activitat. Per fer-ho hem adoptat el supòsit inicial que el preu dels productes de cada branca són sempre els mateixos, tant si són producció final com intermèdia.106 D’aquesta manera, i entenent que l’evolució dels preus de la produc-ció és el resultat d’una mitjana ponderada de l’evolució dels preus dels consums intermedis, del VAB i dels Impostos nets sobre els productes (INSP), hem resolt un sistema configurat per les equacions que ponderen la variació de preus de cadascuna de les branques. Aquest sistema d’equacions, perfectament determinat gràcies al supòsit inicial que hem fet, ens permet obtenir el vector de variacions de preus del producte de cadascun dels períodes a partir de l’expressió: P=[I-AT]-1 [V] per al primer període 1987-2001, i P=[I-AT]-1 [INSP+V] per al segon període 2001-2005. On P és el vector de variacions de preus dels productes de ca-dascuna de les branques en el període corresponent, AT és la matriu transposada de coeficients tècnics, INSP és l’aportació directe al creixement dels preus del producte de les variacions dels deflactors estimats dels Impostos nets sobre els productes de cada branca107, i V és l’aportació directa al creixement dels preus dels productes de les variacions del deflactor del VAB de cada branca.108

TAULA 80 Deflactor del producte sectorial per les 23 branques emprades en l’anàlisi de les TI-OC. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005

L’aplicació d’aquest model implica també acceptar que la relació de consums intermedis és la del primer any i que no varia en tot el període; d’aquesta manera fem una aproximació a l’evolució dels preus que descansa sobre l’estructura de l’any ba-se, seguint una filosofia similar a la que implicaria l’elaboració d’un índex de Laspeyres.

El resultat han estat dos vectors de variacions de preus dels productes per cadascun dels períodes entre les tres TIOC que estudiem. El primer vector, que aporta la variació dels preus de la producció de 33 branques d’activitat entre 1987 i 2001 s’ha reponderat a partir de l’estructura de la producció de l’any inicial per tal de trobar els deflactors per les 23 branques que hem emprat a l’estudi. Ha calgut elaborar el mateix exercici en el segon període, per tal de passar de 47 a 23 branques d’activitat. Aquestes variacions es presenten enlla-çades directament i expressades en números índex a la taula 80.

Unitats: números índex.

1987 2001 2005 1987-2001

2001-2005

1987-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 66,4 100,0 96,8 50,7 -3,2 45,8

Energia i refinament de petroli 51,9 100,0 131,7 92,6 31,7 153,6

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 65,5 100,0 116,5 52,6 16,5 77,8

Alimentació 62,8 100,0 108,2 59,2 8,2 72,3

Tèxtil, cuir i calçat 69,2 100,0 110,0 44,4 10,0 58,9 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles); articles de cistelleria i esparteria 62,9 100,0 107,9 59,1 7,9 71,7

Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 56,8 100,0 110,4 76,1 10,4 94,3

Productes químics 67,7 100,0 115,3 47,6 15,3 70,1

Productes de cautxú i productes plàstics 66,0 100,0 113,1 51,6 13,1 71,5

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 63,6 100,0 115,2 57,1 15,2 81,1

106 L’adopció d’aquest supòsit implica que acabem trobant una evolució mitjana dels preus tant de la producció com dels consums in-termedis, independentment de la procedència d’aquests (interior, estranger o resta d’Espanya). De fet, es tracta d’un deflactor idoni per tal d’aplicar-lo a les dades recollides per les TIOC, atès que ens permet deflactar directament totes les partides. 107 Aquesta aportació, en cada una de les branques, ha estat calculada com el producte de la variació del deflactor dels INSP de cada branca multiplicada pel pes d’aquests INSP sobre la producció de la branca corresponent en l’any inicial. Per al període 1987-2001 no ha calgut incloure aquesta partida a l’equació, atès que s’ha elaborat amb el VAB a preus de mercat. No obstant això, el càlcul del de-flactor a preus de mercat entre els dos anys s’ha efectuat a partir de l’enllaç d’una primera sèrie (1986-1995) on els deflactors aparei-xen a preus de mercat, i una segona sèrie (1995-2003) on els deflactors apareixen a preus bàsics que s’han corregit precisament per mitjà de la incorporació d’aquesta partida. 108 Aquesta aportació s’ha efectuat ponderant cadascuna del les variacions dels deflactors pel pes del VAB sobre la producció en el moment inicial en cada branca. Aquesta configuració tipus Laspeyres s’ha efectuat també en el període 2001-2005, tot i que el deflactor emprat és el resultat d’una estimació encadenada, atès que és l’únic mètode possible. Per al període 1987-2001 s’ha fet amb variaci-ons a preus de mercat, que ja incloïen les aportacions dels INSP, mentre que pel període 2001-2005 s’ha fet amb variacions a preus bàsics dels deflactors, incorporant en aquest cas l’aportació dels INSP. El resultat és una primera sèrie de deflactors de preus del pro-ducte a preus de sortida de fàbrica, per al període 1987-2001, i una segona sèrie de deflactors a preus bàsics, per al període 2001-2005, dues magnituds que resulten força equiparables.

TÍTOL DEL CAPÍTOL

163

Maquinària i equips mecànics 67,3 100,0 114,3 48,7 14,3 70,0

Equips elèctrics i electrònica 71,3 100,0 111,3 40,2 11,3 56,0

Material de transport 64,7 100,0 113,4 54,6 13,4 75,4

Altres manufactures 68,2 100,0 113,7 46,6 13,7 66,8

Electricitat, aigua i gas 69,6 100,0 122,6 43,8 22,6 76,2

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

Comerç 52,2 100,0 116,6 91,7 16,6 123,5

Hoteleria 47,0 100,0 118,1 112,7 18,1 151,2

Transport i telecomunicacions 58,0 100,0 116,0 72,5 16,0 100,0

Intermediació financera 40,3 100,0 94,9 147,9 -5,1 135,3

Serveis a les empreses 48,4 100,0 121,9 106,4 21,9 151,6

Recerca, desenvolupament i educació 49,1 100,0 116,4 103,8 16,4 137,1

AAPP i altresb serveis socials i personals 52,0 100,0 115,3 92,1 15,3 121,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.

A partir de l’evolució de preus obtinguda i del pes de la producció de cadascuna de les branques sobre l’any inicial (1987 i 2001 respectivament) s’han recalculat les variacions de preus dels productes per a deu bran-ques (Industria i la resta) i els quatre grans sectors d’activitat. Els resultats també es presenten a les taules següents.

TAULA 81 Deflactor del Producte per grans sectors. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005


1987 2001 2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005


INDÚSTRIA 65,3 100,0 113,5 53,1 13,5 73,8

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

SERVEIS 49,4 100,0 116,3 102,3 16,3 135,3 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.

TAULA 82 Deflactor del Producte sectorial pel sector Industrial (inclòs energia) i la resta de sec-tors. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005


1987 2001 2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005


INDÚSTRIA 65,3 100,0 113,5 53,1 13,5 73,8

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

Comerç 52,2 100,0 116,6 91,7 16,6 123,5

Hoteleria 47,0 100,0 118,1 112,7 18,1 151,2

Transport i telecomunicacions 58,0 100,0 116,0 72,5 16,0 100,0

Intermediació financera 40,3 100,0 94,9 147,9 -5,1 135,3

Serveis a les empreses 48,4 100,0 121,9 106,4 21,9 151,6

Recerca, desenvolupament i educació 49,1 100,0 116,4 103,8 16,4 137,1

AAPP i altres serveis socials i personals 52,0 100,0 115,3 92,1 15,3 121,5

TÍTOL DEL LLIBRE

164

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.

Tal i com es pot veure a la taula 82, les variacions de preus observades mostren que les branques més in-flacionistes durant aquests anys són les de la construcció i les dels serveis, especialment els de mercat i so-bretot l’hoteleria i els serveis a les empreses. Entre els serveis cal destacar els de transports i comunicaci-ons, menys inflacionista que la resta. D’altra banda, els comportaments menys inflacionistes els trobem a les branques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, i la resta de sectors industrials.

Aquest comportament dels preus, malgrat que sigui només aproximat, permet matisar doncs els resultats que obtenim de la comparació directa entre les TIOC dels diversos anys, atès que ens permet descomptar aquells efectes derivats de les variacions de preus d’aquells altres que tenen un caràcter més organitzatiu, tècnic o estructural. Cal advertir al lector que l’exercici, tot i permetre’ns sostraure l’efecte dels preus, cal agafar-lo amb cautela, atès que tal com dèiem només és aproximatiu degut al procés d’estimació i del càlcul que té al darrere.109

TAULA 83 Variació del preu mitjà dels consums intermedis (CI), del VAB i de la producció de cadascuna de les branques. 1987-2001 i 2001-2005. Catalunya, 2001-2005

Finalment, a partir de la informació de la variació dels deflactors de la producció a 33 branques per al perío-de 1987-2001 i a 47 branques per al període 2001-2005, s’han obtingut les variacions dels deflactors dels consums intermedis de les 23 branques de l’estudi per cada subperíode, CI, a partir de l’expressió CI = [RT]xP, on R és la matriu de pesos de consums intermedis que cada una de les 23 branques fa a la resta de branques sobre el total de consum intermedis d’aquella branca, matriu de 33x23 en el període 1987-2001 i de 47x23 en el període 2001-2005, i P el vector de variació de preus de la producció de cada branca, vector de 33x1 en el primer subperíode i de 47x1 en el segon subperíode.

Les variacions de preus del producte també es poden observar juntament amb el càlcul de la variació mitja-na dels preus dels consums intermedis i del VAB. En aquest cas, el deflactor del VAB ve expressat a preus de mercat i ja incorpora per tant la variació de preus derivada dels impostos nets sobre el producte. Vegeu les dues taules següents:


Deflac-tor CI 1987-2001

Deflac-tor

VAB* 1987-2001

Deflac-tor Pro-ducció 1987-2001

Deflac-tor CI 2001-2005

Deflac-tor

VAB 2001-2005

Deflac-tor Pro-ducció 2001-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 60,5% 33,9% 50,7% 11,1% -15,6% -3,2%

Energia i refinament de petroli 86,2% 144,4% 92,6% 29,9% 48,0% 31,7%

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 60,7% 45,1% 52,6% 16,5% 16,7% 16,5%

Alimentació 59,2% 58,6% 59,2% 6,3% 15,4% 8,2%

Tèxtil, cuir i calçat 50,5% 36,2% 44,4% 11,5% 7,0% 10,0% Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles); articles de cistelleria i esparteria 59,9% 57,9% 59,1% 7,9% 8,0% 7,9%

Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 70,3% 82,8% 76,1% 11,9% 7,4% 10,4%

Productes químics 59,9% 28,9% 47,6% 16,5% 12,3% 15,3%

Productes de cautxú i productes plàstics 54,5% 48,0% 51,6% 15,0% 9,3% 13,1%

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 64,0% 47,0% 57,1% 19,0% 10,1% 15,2%

Maquinària i equips mecànics 58,4% 38,4% 48,7% 15,2% 12,9% 14,3%

Equips elèctrics i electrònica 56,1% 20,1% 40,2% 13,3% 7,9% 11,3%

Material de transport 63,0% 40,2% 54,6% 14,4% 10,4% 13,4%

109 Cal tenir present que les hipòtesis de partida per arribar a conclusions unívoques són excessivament fortes, atès que òbviament caldria acceptar també que els productes entre dates tan distanciades tampoc no han variat, i que les variacions de preus es determi-nen entre productes absolutament homogenis. No obstant això, no deixa de ser menys cert que el descompte dels preus ens pot alertar d’un efecte preus que pot haver incidit també en el canvi de les relacions que es reflecteixen a les TIOC.

TÍTOL DEL CAPÍTOL

165

Altres manufactures 60,3% 32,1% 46,6% 13,6% 14,2% 13,7%

Electricitat, aigua i gas 66,5% 19,2% 43,8% 23,8% 20,4% 22,6%

Construcció 67,5% 115,9% 91,6% 21,6% 41,8% 30,2%

Comerç 71,5% 102,1% 91,7% 16,9% 16,4% 16,6%

Hoteleria 63,3% 176,3% 112,7% 12,2% 22,5% 18,1%

Transport i telecomunicacions 80,7% 68,5% 72,5% 17,8% 12,6% 16,0%

Intermediació financera 95,3% 157,1% 147,9% 5,8% -9,8% -5,1%

Serveis a les empreses 89,5% 113,1% 106,4% 16,0% 25,3% 21,9%

Recerca, desenvolupament i educació 82,4% 108,9% 103,8% 17,3% 16,1% 16,4%

AAPP i altresb serveis socials i personals 79,0% 96,3% 92,1% 16,6% 16,2% 15,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC 2001 i 2005, dels comptes anuals de l’economia catalana (Idescat), de la TI-OC 1987, i de la Comptabilitat Nacional de l’INE. (*) Tal i com ja s’ha explicat amb anterioritat, les dades de deflactor del VAB entre 1987 i 2001 són per al conjunt d’Espanya, si bé s’ha emprat com a proxy de la variació de preus de Catalunya. 1. La Producció està valorada a preus de sortida de fàbrica fins al 2001 i a preus bàsics a partir d’aquest mateix any. 2. Tot i que s’ha treballat originàriament amb VAB a preus de mercat fins el 1995 i amb VAB a preus bàsics a partir d’aquell any, el de-flactor que es presenta és assimilable al de preus de mercat per conjunt de tot el període (1987-2005). 3. El deflactor dels consums intermedis de cada branca d’activitat està valorat de la mateixa manera que el de la producció.

TAULA 84 Variació del preu mitjà dels consums intermedis (CI), del VAB i de la producció de ca-dascuna de les branques. Catalunya, 1987-2005


Deflactor Consum

Intermedis 1987-2001

Deflactor VAB 1987-2001

Deflactor Producció 1987-2001

Deflactor Consum

Intermedis 2001-2005

Deflactor VAB 2001-2005

Deflactor Producció 2001-2005

Indústria + energia 60,2% 46,5% 53,1% 14,1% 12,7% 13,5%

Serveis 76,8% 111,1% 102,3% 15,8% 16,5% 16,3%

Indústria 58,9% 44,3% 52,7% 13,1% 11,4% 12,5%

Energia 76,4% 48,4% 58,6% 26,7% 26,8% 26,4%

Total 65,0% 90,8% 75,1% 15,3% 17,3% 16,0% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC 2005, 2001 i 1987, dels Comptes anuals de Idescat i de la Comptabilitat Na-cional de l’INE. 1. La Producció està valorada a preus de sortida de fàbrica fins al 2001 i a preus bàsics a partir d’aquest mateix any. 2. Tot i que s’ha treballat originàriament amb VAB a preus de mercat fins el 1995 i amb VAB a preus bàsics a partir d’aquell any, el de-flactor que es presenta és assimilable al de preus de mercat per conjunt de tot el període (1987-2005). 3. El deflactor dels consums intermedis de cada branca d’activitat està valorat de la mateixa manera que el de la producció.

11.5. Les branques d’activitat de l’estudi quan s’analitza l’R+D

El tractament de les dades de recerca i desenvolupament que hem fet servir en aquest estudi provenen d’una explotació estadística a mida que es va demanar a l’INE per a la realització d’un informe sobre aques-ta qüestió al CTESC110

110 Vegeu CTESC (2009). Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): Una anàlisi comparativa. Barcelona.

. Aquesta explotació conté informació de les despeses internes del sector privat en R+D de Catalunya des de l’any 1999 fins a l’any 2005 per 27 branques d’activitat que són les que es relaci-onen a la taula 85.

TÍTOL DEL LLIBRE

166

TAULA 85 Branques d’activitat de l’Enquesta en R+D de l’INE

CNAE

1 Agricultura 01,02,05 2 Extractives 10,11,12,13,14 3 Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors 30 4 Equip electrònic 32 5 Química 24 6 Maquinària i equip mecànic 29 7 Instruments òptics i rellotgeria 33 8 Vehicles de motor 34 9 Maquinària elèctrica 31 10 Cautxú i plàstic 25 11 Productes minerals no metàl·lics 26 12 Manufactures metàl·liques 28 13 Altre material de transport 35 14 Alimentació, begudes i tabac 15,16 15 Tèxtils, vestits, pells i cuir 17,18,19 16 Fusta, paper, impressió i edició 20,21,22 17 Coc, refinament de petroli i combustible nuclear 23 18 Productes metal·lúrgics bàsics 27 19 Mobles i altres activitats de fabricació 36 20 Reciclatge 37 21 Producció i distribució d’electricitat, gas i agua 40,41 22 Construcció 45 23 Comerç, reparació de vehicles; Hostaleria i restauració 50,51,52,55 24 Transports i emmagatzemament; Activitats immobiliàries 60,61,62,63,64

25 Comunicacions, lloguer de maquinària, activitats informàtiques i activitats d’R+D i serveis a empreses 70,71,72,73,74

26 Intermediació financera (inclosos assegurances) 65,66,67 27 Serveis públics, socials i col·lectius 75-99 Font: INE.

A partir de les 23 branques d’activitat de l’estudi i de les 27 branques d’activitat de l’explotació estadística en R+D de l’INE ens han quedat 18 branques d’activitat que tenen una bona correspondència entre ambdues fonts. Vegeu la taula 86. Aquesta classificació per a l’anàlisi de les dades de recerca i desenvolupament es-tà formada per l’Agricultura, 13 sectors de la indústria, la Construcció i 3 sectors de serveis. Per tant, es pot comprovar que és una classificació poc satisfactòria des del punt de vista del reduït nombre de sectors de serveis que conté: Comerç i hoteleria, Transports i telecomunicacions i Resta de serveis. Se’n perden 4 res-pecte del nombre de sectors de serveis de la classificació que es fa servir en la resta d’apartats d’aquest es-tudi i 2 respecte dels sectors de serveis que surten representats a l’explotació de l’INE.

TAULA 86 Correspondències entre els sectors de l’estudi i l’estadística en R+D de l’INE

Estudi RD INE

TÍTOL DEL CAPÍTOL

167

1 Agricultura, ramaderia i pesca 1 1 2 Energia i refinament de petroli 2 2, 17 3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 3 12, 18 4 Equips elèctrics i electrònics 12 3, 4, 7, 9 5 Alimentació 4 14 6 Tèxtil, cuir i calçat 5 15 7 Fusta, suro, pasta de paper, paper i cartró i els seus articles 6, 7 16 8 Productes químics 8 5 9 Productes de cautxú i productes plàstics 9 10, 20 10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 10 11 11 Maquinària i equips mecànics 11 6 12 Material de transport 13 8, 13 13 Altres manufactures 14 19 14 Electricitat, aigua i gas 15 21 15 Construcció 16 22 16 Comerç i hoteleria 17, 18 23 17 Transport i telecomunicacions 19 24 18 Resta de serveis 20-23 25-27

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE i de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

11.6. Actualització de l’estudi fins al 2008-2010

Les dades que s’han emprat per tal de actualitzar l’estudi provenen de l’estimació que fa Idescat en els Comptes Anuals de Catalunya (CAC). Les sèries, en el moment en que s’ha elaborat l’estudi ens han per-mès arrossegar les agrupacions de 23 branques emprades a l’estudi fins al 2008. Aquesta tasca s’ha dut a terme per les variables de VAB real, VAB nominal, Consums intermedis, Producció, i Llocs de treball totals. Amb posterioritat al 2008 Idescat només publica estimacions de VAB real i nominal per grans sectors d’activitat fins al 2010.

Per arribar a les 23 branques d’activitat que hem fet servir a l’estudi s’ha hagut de sumar algunes activitats que en els CAC apareixien de manera més desagregada. Concretament hem sumat les activitats de Fabri-cació de productes de cautxú i matèries plàstiques i les de reciclatge per obtenir la de Productes de cautxú i matèries plàstiques de l’estudi; els serveis a les empreses s’han obtingut per la suma de activitats immobilià-ries, activitats de lloguer, activitats informàtiques i altres activitats empresarials; la branca de recerca, des-envolupament i educació s’ha obtingut per l’addició de recerca i desenvolupament i Educació; finalment, la branca de AAPP i altres serveis socials i personals ha estat el resultat de la suma de les branques de Admi-nistració pública, Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, Altres activitats socials i serveis perso-nals, i Llars que ocupen personal domèstic dels CAC. Les branques d’Energia i refinament de petroli i Me-tal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia no s’han pogut adaptar del tot a la distribució per branques que hem donat a l’estudi, atès que hi ha l’activitat minera que no s’ha pogut extreure de la categoria de Energia i refinament de petroli i incorporar a la de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia; no obstant això cal tenir en compte que es tracta d’una partida relativament poc important.111

111 Vegeu la nota 101 d’aquest mateix annex metodològic.

TÍTOL DEL LLIBRE

168

Les sèries nominals s’han pogut obtenir directament a partir de la suma. No obstant això, la sèrie de VAB en volum s’ha obtingut reponderant l’índex de cadascuna de les branques que les composen a partir del seu pes en l’any anterior. Amb aquest procediment s’ha recalculat l’índex de volum de les branques que s’han obtingut per addició.

Amb les sèries de dades per 23 sectors obtingudes pel procediment anterior hem passat seguidament a cal-cular les relacions entre el VAB i la producció i entre l’ocupació i la producció en el darrer any del que dispo-sem d’informació (2008) per tal d’obtenir el VAB i l’ocupació en termes unitaris. Amb aquestes dades hem elaborat els gràfics 16 i 17, que mostren la variació tant de l’ocupació unitària com del VAB unitari des de l’any 2005 fins a l’any 2008.

Atès que ens interessava també saber com havia incidit el canvi estructural en la demanda i en les relacions intersectorials hem optat per fer la següent anàlisi: emprant el model de demanda (vegeu l’epígraf 10.2.9 d’aquest annex metodològic) hem calculat la producció de l’any 2008; per fer-ho hem utilitzat la matriu in-versa de Leontief [(I-A)-1] amb les relacions estructurals de 2005; també hem emprat la distribució per bran-ques de la demanda final de l’any 2005 incrementada en la mateixa proporció en que ho ha fet el PIB durant aquest període. El resultat ens dóna l’estimació de la producció en cas que no haguessin canviat ni les rela-cions intersectorials de la matriu de Leontief ni la distribució de la demanda final. Un cop obtinguda aquesta estimació de la producció subjecta a aquestes restriccions l’hem comparat amb l’estimació que dóna el propi Idescat per a l’any 2008 de la producció. Amb aquest exercici comparem la producció que hauríem tingut si estructuralment no hagués canviat res (P*), i la que recullen les estimacions d’Idescat aproximant el que re-alment ha succeït (P). El gràfic 15 mostra les desviacions entre les dues aproximacions. Així, una desviació negativa implica que la P* és molt més gran que la P. Això vol dir que els canvis estructurals reflectits tant en la distribució de la demanda com en la matriu inversa de Leontief han perjudicat la presència estructural del sector en qüestió en termes de producció. El gràfic mostra la desviació respecte de la producció real-ment assolida segons la següent expressió: (P-P*)/P.

També s’ha intentat aproximar quina ha estat la propensió a exportar. Per fer-ho s’han emprat les dades d’exportacions i d’importacions que Idescat recull en les sèries de Comerç a l’estranger. A diferència de les exportacions i importacions a l’estranger que analitza l’estudi a partir de les TIOC, que inclouen intercanvis de béns i serveis, les dades de comerç que publica l’Idescat només fan referència a intercanvis comercials (només béns). A banda d’això també cal advertir que les correspondències entre sectors són en aquest cas només aproximades, atès que les dades de comerç vénen distribuïdes segons la CNAE09 mentre que les dades de producció dels CAC encara es troben distribuïdes segons la CNAE93.112

Finalment, el darrer exercici que hem desenvolupat ha estat el de calcular quina ha estat l’evolució entre 2005 i 2008 dels consums intermedis totals per unitat produïda (CIT/VP) i dels consums intermedis importats per unitat produïda (CIM/VP). La primera relació l’hem obtinguda directament de les estimacions dels CAC de l’Idescat. Per calcular la segona ha calgut aproximar quina ha estat l’evolució dels consums intermedis importats. Atès que ho hem volgut fer amb els consums intermedis importats totals (tant estrangers com de la resta d’Espanya), hem procedit a calcular quina hauria estat la variació dels consums intermedis importats de l’estranger per una banda i la dels consums intermedis importats de la resta d’Espanya per l’altra. La pri-mera d’aquestes variacions l’hem aproximada a partir de la variació de les importacions de béns intermedis de l’estranger disponibles a les estadístiques de comerç amb l’estranger que publica Idescat. Hem emprat aquesta variable com a aproximació tot i que cal advertir que només recull les importacions de béns, però no

No obstant això, hem de-cidit incloure igualment la comparativa, atès que tampoc disposàvem de cap altra alternativa i la finalitat era només aproximativa. Les dades d’exportacions s’han posat en relació amb les de producció. Per fer-ho s’han agregat les dades de producció per fer-les comparables amb les de comerç. A la categoria d’altres ac-tivitats no s’hi ha inclòs la producció dels serveis, atès que s’ha considerat que les seves relacions amb l’estranger no quedaven recollides en els intercanvis estrictament comercials de les estadístiques de co-merç. El gràfic 18 mostra la variació que s’ha aproximat de la propensió a exportar segons el procediment que acabem de descriure. Ens alerta de quina ha estat l’evolució de la proporció de producció que va desti-nada al consum estranger dels no residents.

Els gràfics 19 i 20 mostren només les relacions comercials (exportacions i importacions) i saldos del comerç amb l’estranger. Les dades vénen distribuïdes en branques que, tal com hem dit abans, tot i que no són per-fectament comparables amb les de l’estudi, sí que pretenen ser una aproximació mínimament comparable.

112 Un dels elements que ens juga a favor és el fet que els intercanvis comercials no inclouen serveis, i que per tant, aquelles variaci-ons de la CNAE que impliquin transferència d’activitats entre sectors industrials i de serveis no ens afectaran. També cal tenir en comp-te que es tracta d’una distribució molt agregada.

TÍTOL DEL CAPÍTOL

169

les de serveis. Per aproximar la segona de les variacions, la dels consums intermedis de la resta d’Espanya, hem emprat com a variable aproximativa la variació de les importacions de productes intermedis procedents de la resta d’Espanya disponibles a C-Interreg.113

113 Hem optat per agafar les variacions de productes intermedis sense incloure l’energia. Les importacions de productes intermedis sense l’energia augmenten el 17,6%. Si incloem l’energia augmenten el 23,8%. Amb l’energia el resultat final és una davallada del CIM/VP de 0,4pp enlloc dels 0,9 d’ara pel conjunt de l’economia, i un augment de 2,6pp en comptes dels 1,7pp pel cas de la indústria. El fet de calcular-ho amb o sense l’energia no modifica prou els resultats com per modificar-ne les interpretacions.

La variació dels consums intermedis importats totals l’hem obtinguda a partir de la ponderació de les variacions d’ambdues taxes a partir del pes d’unes i altres impor-tacions sobre les importacions totals. Hem emprat la mateixa variació com a aproximació tant a la variació de consums intermedis importats del sector industrial com a la del conjunt de l’economia. La variació dels CIM/VP l’hem obtinguda a partir de la variació del CIM, al numerador, i de la variació del VP, al denomina-dor. En el cas dels industrials hem emprat la variació de la producció industrial mentre que en el cas de la del conjunt de l’economia hem emprat la variació de tota la producció. La taxa de variació s’ha aplicat sobre el valor del CIM/VP de 2005 i s’ha obtingut la diferència en punts percentuals, que és la dada que recull el gràfic 21.

Membres del grup de treball - CTESCctesc.gencat.cat/doc/doc_23437202_1.pdf · Les noves...

Documents

Transcript of Membres del grup de treball - CTESCctesc.gencat.cat/doc/doc_23437202_1.pdf · Les noves...