Melodies de llum -...

16
LOURDES FISA Melodies de llum

Transcript of Melodies de llum -...

Page 1: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

LOURDES FISAMelodies de llum

Page 2: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Trama urbana I, 2013. Detall . Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm

Page 3: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

LOURDES FISAMelodies de llum

A l’arquitectura,al Modernisme,al passat, present i futur,a les melodies de llum...

Del 12 de setembre al 12 d’octubre de 2013

Casa Lluvià. C/ Arquitecte Oms, 5. 08242 Manresa.T. 93 875 18 00Horaris:Dilluns i dimarts de 11 a 13 h.Dimecres, dijous i divendres de 11 a 13 h i de 18 a 20.30 h.Dissabte de 18 a 20.30 h.

Renéixer com la flor, 2006-2013. Detall.

Tècnica mixta en fibra de vidre. 210x137 cm.

Page 4: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts
Page 5: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Enric MasanaDelegat del Bages-Berguedà del Col·legid’Arquitectes de Catalunya

Parlar del Col·legi d’Arquitectes a Manresa evoca d’immediat la imatge de la seva seu, la Casa Lluvià, i per suposat de la corrent arquitectònica del “modernisme” de la que n’és un exemple reeixit. El modernisme, tot un esclat de formes i colors sorgides de la creativitat dels arquitectes de principis del segle XX, esdevé a Catalunya un referent patrimonial d’escala universal. Ignasi Oms, l’arquitecte de la Casa Lluvià, com la resta dels seus contemporanis es va recolzar en uns artesans, artistes magnífics, moltes vegades en un injust anonimat, que varen fer de les arts aplicades, les puntades i els comple-ments d’aquelles peces d’alta costura. Així dons escultors, estucadors, vidriers, ceramistes, fusters, forjadors, i un llarg etc., van fer possible l’esclat del modernisme a les nostres terres.

L’obra de Lourdes Fisa es també un exemple de la recerca constant de noves maneres i materials on expressar plàstica-ment tot el seu univers interior. El caràcter conceptual de la seva obra i la seva força expressiva la fan candidata excel·lent per a un maridatge temporal amb els espais de la Casa Lluvià. Lourdes Fisa, com aquells artistes que esmentàvem abans, adapta la seva obra als espais arquitectònics, enriquint-los i vestint-los, en una nova manifestació de les arts aplicades. Els vitralls de la exposició en son l’exemple més clar.

Ajuntament de Manresa i Col·legi d’Arquitectes, compartint la seva vessant de promotors de la cultura, es troben de nou en la arquitectura que comparteixen a la Casa Lluvià, per oferir una potent exposició de Lourdes Fisa, una de les millors artistes plàstiques catalanes de l’actualitat, que tot i la seva joventut, atresora una veterania i qualitat que li han permès el reconeixement i valoració internacional de la seva obra.

Joan CalmetRegidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa

EnEnnnrriricc MaaasasasasananananaDeDeleegag t ddeded l l BaBaBaBagggegesss-s BeBeBergr ueeeedàdààà dd d d lelelel C C C Colololol ll·l·legegidd’’dd ArA ququq itecccctetetetes ss s ddedede Caaattaa alalalunu yaaa

Parlar del Col·legiii i dd’’Arquitectes a Manrrrreessaaaa evevococcaaa d’immediat la imatge de la seva seu, la Casa Lluvià, i per suposat de eee laaaa corrent arquitectòòòònniicac del “modernisme”e”e”e” dd dde lala qqquuuue n’és un exemple reeixit. El modernisme, tot un esclat de formeseses i i i colollorororors sssorgides de la creeeataativivitat dels arquitecteeeess s dee prririnnnncn ipis del segle XX, esdevé a Catalunya un referent patrimoniaall l d’d’d’d’esee calaaa universal. Ignasi OOmOmOmss, l’arquitecte de la CaCaCasa LLluuuviviviià, com la resta dels seus contemporanis es va recolzar en unuu s arararartetetet saaaansnsnsns,,,, artistes magnífics,s,s,s, m mmolooo tes vegades en uuun nn ininininjuuujujuj ststst aa nnonn nimat, que varen fer de les arts aplicades, les puntntntadadaddeseses iii eeeelslsls cc ccomomomompplpp eeee-ments d’aquellessss ppp p ppececce eseseses d’alta costura. AAAAAAixixixí í doddons escuulu tors, estucadors, vidriers, ceerararara imimiststststesesese , , fufufusters, forjajajaaaddodod rsrsrsrs,,, i iii unununun llllalalalargrgrgrg e e e etctctctc.,., vaaaavan nn fer possibbbblelelele llll’eescsclalat t dedededell ll modernnnnisisisisisismmmemememe a l lleseseses nn nososostrtrtresesess t t t teere res.

L’L’’obobrrarara dddde e LLLoLoLoL uuurururrdededeess FiFisasa eees tataaambmbbmbmm éééé é unununn e exexexeempmpmpplelle dde e lala r recccecere ca constant de nnnovessss maneres i mmmaterrrriaai lss o nn n exexexxxppprprprpressssasasasarr rr plplplplàsàssstititt cacacaca-mmemementntt tt tototot e ell l seseseuu unu iverers s inini tteeririiororor. . ElElEl cc araràcàctter conceptutuaalalal ddddeeee lalalla seva obra iii ll laa a sevaav força expresssssssiviviviva a laaaaaa ff f aaanannn cc canananandididiidaddad tatat eeeexxxcxceelelel·llleeeentt ttpepeeerr r a a un mariddatatgge tempopopp raral l amambb elelss esese pais de la Casa a a a Lluuuuviàiàiàià. . Lourdes Fiiisaa, cccocom m aquells arartitititissststees qqqqueeee e e e esmsmsmsmeenenentàtàtàtàvevevevem m m m abababbanananans,addddaapapaptata la seva obra als essssppapapaisis arquitectònics, eenriquintnn ---l- ooosos i vessssstint-lososososos, , , eeenenen uunaaaa novva a a a mammm niiffestaccióóóó dd d ddee ee lleees s s s aaaartststss aaaappppliccccadadadadddeseseses.. ElEE s viv trt alalls dddde ee e lalalala ee e e expxppxpxpxposososososicicicicióióiióióió ee e e enn n sosososonn nn l’lll exexexexemememmpllplplpleee e méééméméésss clclclc arara ..

AjAjAjununtataamememe tntnt dd dee MaManrresesa iii CoCoColll·l·lllele igigi ddd d’A’A’A’Arqrquiuitetectes, cccocompmpmpparararartitititintntntnt ll l a aa seeeevavavava v vvvessaaantnttnnn d dde eee ppprpromomomomototototoooors s s dededede l la a cuuuulllturuurruraa, eeeess ss trtrrobobobbbbeeenee dddeee nnnoon u uen la arquitectura que comparteixen a la Casa Lluuuuviàà, , pepepeerrr r ofeeere ir uuuna potennnnt t eexposicicicició óóó dededede L L L Looouourdes F FF F Fiissssaaa,a,a unanananaa d ddde ee leleeles mimimm llllllloooorrrs sssartistes plàstiques catalanes de l’actualitat, que toototot i la seeeevavavava j j j joooovennnntut, aatrtrtrtresesesesooorora a una veeeeteerarararaninininiaaa a i ii qualitaaatat qqqqueeee li hahahahh nn n peppppeeerrmrmmèèèssssè eeeeeelll reconeixement i valoració internacional de la seeeevavavaa o o o bbbrbrrb a.aaaa

Jooooan CalmetReeegidor de Cultura de l’AAAAjunnnntamentttt ddde e MManressaa

Page 6: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts
Page 7: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Pàgina anteriorEsclat de tardor, 2009-2013Tècnica mixta en fibra de vidre137x210 cm

Punts de fuga, 2013Tècnica mixta sobre fusta150x150 cm

Page 8: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Lourdes, més que caminar, saltironeja per entre les grans vidrieres que prepara per a ser ex-posades en els finestrals i el pati de la Casa Lluvià, aquella petita gran torre residencial que l’arquitecte modernista de la ciutat, Ignasi Oms, va projectar en una zona senyorial i transitada pels volts de 1909.

Recorre els contorns i toca sense por la massa vítria amb els seus dits llargs d’artista, segura que a la calor que desprèn d’un entusiasme i d’una convicció nascuda de l’experiència inin-terrompuda d’unes quantes dècades no li farà mal. Els colors purs, càlids, s’entremesclen amb els freds d’uns gravats a l’àcid treballats a consciència en una aparença arbitrària, capri-txosa, impulsiva o intuïtiva; però tot està controlat. Lourdes pensa en el marc arquitectònic que ha de rebre la seva obra artística, exultant en un medi exultant. Tres grans vitralls faran de tríptic de la finestra coronella que Oms va dissenyar per a una casa de parets d’esgrafiats, flors i colors. Lourdes no es queda enrere. Intenta dialogar amb l’obra feta i crear-ne la prò-pia, dotant-la d’una llum i uns colors inèdits que obligaran a mirar la Casa Lluvià amb uns altres ulls, com si es tractés d’una vidriera gòtica o, també, d’una vidriera modernista.

Melodies de Llum

Page 9: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts
Page 10: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

El nou repte que té al davant, que és el resultat d’una trajectòria iniciada amb la tècnica del gravat i seguida de la pintura i de l’experimentació, gairebé tossuda, amb materials insospitats que ella converteix en transparents, lumínics, la fa em-prendre una aventura que no té límits. Les dues enormes vidrieres que ha de col·locar en el petit jardí de la Casa Lluvià sembla que les treballa sense esforç, amb rapidesa etèria i amb ull clínic alhora, amb un esperit jove que li surt del cor i de l’ànima. Pensa i repensa com ha d’acabar l’obra; manipula plecs de fulls i de bombolles tacades dels colors que ha fet servir per impregnar de sentit lumínic i translúcid les macles crista·lines. La fàbrica Vidriera del Cardoner li dóna la possi-bilitat d’experimentar sens fi en aquesta nova obra d’art, on el joc de la tècnica del gravat i de l’esmalt sobre la capa de vi-dre crea expectatives, si més no, imprevisibles. Tot és imprevisible en Lourdes Fisa, per a ella mateixa i per a l’espectador.

Al taller, ja té preparades altres obres, potser més conegudes, però igualment sorprenents. Ella sorprèn a cada mo-ment amb una idea, una explicació. Torna a recórrer amb la ment els espais que contindran les obres de menor volum, i les distribueix monogràficament i temàtica amb la voluntat d’anar obrint el visitant a noves sensacions, noves troba-lles. Les caixes de fibra de vidre, de tons càlids, terrossos, es tornen fars de llum amb l’única incidència d’una bombeta. La torratxa de la Casa Lluvià, també la convertirà en un far lluminós que es podrà percebre de lluny a les nits. L’obra pictòrica sobre tela acaba d’arrodonir el llegat de l’artista. Pinzellades de tons i de formes, més concretes unes que altres, avancen cap al procés d’abstracció que està en la base de la creació artística.

Hi ha un denominador comú en la majoria de les peces: l’estructura arquitectònica, que plana sobre les superfícies llises o rugoses en una composició geomètrica que ha de donar resposta al marc arquitectònic; fins i tot l’estructura urbanística en alguns casos, com en certa vidriera, també respon a una trama urbana indecisa, barreja o fruit d’un mapa de Manresa que és conseqüència de la juxtaposició del tortuós urbanisme medieval i de l’ortogonal contem-porani, on Lourdes s’inspira sense prejudicis. Perquè Lourdes transmet, a través de la línia corba o recta, l’opacitat o la transparència, el blanc o el negre o la policromia, el ritme i la fluïdesa, la realitat i la il·lusió, tot un univers de llum, espai, proporció, color i emoció. Una melodia o unes melodies de llum.

Raquel LacuestaDoctora en Història de l’Art

Page 11: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Trama urbana I, 2013. Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm

Page 12: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Instal·lació al pati de la Casa Lluvià

Page 13: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Instal·lació al pati de la Casa Lluvià

Page 14: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

LOURDES FISAMelodies de llum

VALLS GERMANS, S.L. vidres-- sanitaris—aluminis

Organitza:

Col·labora:

Activitats durant l’exposició:

Visita guiada amb l’artistaDijous 3 d’octubre, a les 7 de la tarda

Més informació www.lourdesfisa.com

Trama urbana II, 2013. Detall

Vidre gravat a l’àcid. 180x321 cm

Imatge portada i contraportada:

Punts de fuga, 2013. Detall

Tècnica mixta sobre fusta. 150x150 cm

Page 15: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts

Trama urbana II, 2013. Vidre gravat a l’àcid i pintura d’esmalt vitrificada. 180x321 cm

Page 16: Melodies de llum - lourdesfisa.comlourdesfisa.com/wp-content/uploads/2018/02/melodies-de-la-llum1.pdf · Esclat de tardor, 2009-2013 Tècnica mixta en fibra de vidre 137x210 cm Punts