media.seu-e.catmedia.seu-e.cat/acteca/2521730008/2015/587c8ab9-b6d7-47e… · Web viewTambé troben...

57
ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA Identificació de la sessió: Núm. 4/2015 Caràcter: Ordinari Data : 16 d’abril de 2015 Horari: de les 21:01 a les 22:32 hores Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament Hi assisteixen: SRA. ROSA MARIA PERELLÓ I ESCODA SR. GABRIEL LACAMBRA I GARCIA SR. CARLES PASCUAL I PASCUAL SRA. JOSEFINA BERNADES I GARCIA SR. EMILI RAMON FIGUERAS MASIP SRA. PEPITAL NADAL I ALUJA SR. JOAN AMÉZAGA I SOLÉ SRA. MERCÈ AGUSTÍ I PARAREDA SRA. M. ALBA COMA I ROBERT (S’incorpora durant la lectura del punt núm. 8 de l’Ordre del Dia) SR. JAUME RAMON I SOLÉ SR. MANEL ÀNGEL MEDRANO I GARCIA SR. JAUME PONSARNAU I MARQUILLES SR. SANTI COSTA I SOLÉ SR. ISAAC GONZALEZ PIJUAN SR. JOAN PUJAL I LLOMBART SR. JORDI RAMON I TORRES SR. JOSEP M. ESTADELLA I BAGUÉ SR. RAMON MORELL I GASSÓ, secretari SR. JOSEP RAMON SOLÉ I GALLART, Interventor SR. SILVIA GASSÓ I LLENES, tècnica d’administració general.

Transcript of media.seu-e.catmedia.seu-e.cat/acteca/2521730008/2015/587c8ab9-b6d7-47e… · Web viewTambé troben...

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Identificació de la sessió:Núm. 4/2015Caràcter: OrdinariData : 16 d’abril de 2015Horari: de les 21:01 a les 22:32 horesLloc: sala d’actes de l’Ajuntament

Hi assisteixen:SRA. ROSA MARIA PERELLÓ I ESCODASR. GABRIEL LACAMBRA I GARCIASR. CARLES PASCUAL I PASCUALSRA. JOSEFINA BERNADES I GARCIASR. EMILI RAMON FIGUERAS MASIPSRA. PEPITAL NADAL I ALUJASR. JOAN AMÉZAGA I SOLÉSRA. MERCÈ AGUSTÍ I PARAREDASRA. M. ALBA COMA I ROBERT (S’incorpora durant la lectura del punt núm. 8 de l’Ordre del Dia)SR. JAUME RAMON I SOLÉSR. MANEL ÀNGEL MEDRANO I GARCIA SR. JAUME PONSARNAU I MARQUILLESSR. SANTI COSTA I SOLÉSR. ISAAC GONZALEZ PIJUANSR. JOAN PUJAL I LLOMBARTSR. JORDI RAMON I TORRESSR. JOSEP M. ESTADELLA I BAGUÉSR. RAMON MORELL I GASSÓ, secretariSR. JOSEP RAMON SOLÉ I GALLART, InterventorSR. SILVIA GASSÓ I LLENES, tècnica d’administració general.

Assistiren el nombre legal de membres per a la vàlida celebració de la sessió.

En primer lloc l’alcaldessa manifesta que vol fer constar en acta el més sentit condol de tota la Corporació, per la mort de la senyora Pepita Travesset i Freixa, que havia estat regidora d’aquest Ajuntament.

*******************************

Seguidament i abans d’entrar a tractar els temes de l’Ordre del Dia l’alcaldessa proposa la incorporació d’un punt a l’Ordre del Dia corresponent a LA MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’AIPN-PSC-PM A INSTÀNCIA DE MAREA BLANCA PER ATURAR EL PROCÉS DE CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI SANITARI DE LLEIDA.

Sotmesa a votació la proposta d’incorporació d’aquest nou punt a l’Ordre del Dia, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LES SESSIÓ ANTERIOR, CORRESPONENT A L’ORDINÀRIA DEL DIA 5 DE MARÇ DE 2015.

Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió anterior corresponent a l’ordinària del dia 5 de març de 2015, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

A) PART RESOLUTIVA

2. INFORME DE L’APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA I ENS DEPENENTS, EXERCICI 2014.

L’alcaldessa llegeix el següent informe del qual els membres de la Corporació es donen per assabentats:

Els Serveis d’intervenció van enllestir la liquidació del Pressupost de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms que fou aprovada per part de la Junta de Govern Local del dia 17 de març de 2015, assolint el compromís d’assabentar-ne al Ple. Per tot això proposo al Ple que es doni per assabentat que la Junta de Govern del dia 17 de març va prendre els acords següents:

a) Aprovar la liquidació del Pressupost de l’Ajuntament de Tàrrega i els seus organismes autònoms de l’exercici 2014 amb el romanent líquid de tresoreria i resultat pressupostari respectiu següent:

Romanent líquid de tresoreria 2014 AjuntamentO A Museu Comarcal

O A Llars infants

O A Esc Música

O A Cal Trepat

Fons líquids1.298.752,5

6 10.522,00 100.146,3

1 23.917,26 17.353,31

Drets pendents de cobrament9.721.476,6

0 77.440,31 138.201,9

8 7.017,48 0,00

Drets pendents cobrament del Pressupost corrent2.960.763,3

3 32.628,03 134.859,6

8 3.142,88 0,00

Drets pendents de cobrament de pressupostos tancats

5.618.650,24 44.812,28 3.342,30 3.874,60 0,00

Drets pendents de cobrament d'operacions no pressupostàries

1.165.616,65 0,00 0,00 0,00 0,00

--cobraments realitzats pendents aplicació. definitiva .23.526,62 0,00 0,00 0,00 0,00

Obligacions pendents pagament5.307.948,6

4 84.898,88 80.364,73 121.697,8

8 14.321,60

Obligacions pendents pag. del pressupost corrent2.116.215,8

6 10.101,82 26.245,18 1.715,17 9.732,50

Idem de pressupostos tancats 767.634,38 60,01 0,00 0,00 109,26

Idem d'operacions no pressupostàries2.425.136,9

8 74.737,05 54.119,55 119.982,7

1 4.610,50

-pagaments realitzat pendent aplicació definitiva -1.038,58 0,00 -0,00 0,00 -130,66

Romanent de tresoreria total 5.712.280,5

2 3.063,43 157.983,5

6 -90.763,14 3.031,71

Ròssecs de dubtós cobrament 4.277.348,6 0,00 0,00 0,00 0,00

0

Excés de finançament afectat 388,72 0,00 0,00 0,00 0,00

Romanet de tresoreria per a despeses generals1.434.543,2

0 3.063,43 157.983,5

6 -90.763,14 3.031,71

Resultat pressupostari exercici 2014 AjuntamentO A Museu Comarcal

O A Llars infants

OA Esc Música

O A Cal Trepat

DRN- Drets reconeguts nets15.286.501,5

0 228.389,07519.193,6

9 346.308,25153.440,2

0

a) D'operacions corrents14.715.241,0

2 228.389,07519.193,6

9 346.308,25153.440,2

0

b) D'altres operacions no- financeres 571.260,49 0,00 0,00 0,00 0,00

1. Total d'operacions no financeres (a+b)15.286.501,5

1 228.389,07519.193,6

9 346.308,25153.440,2

0

2. Actius Financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

3. Passius Financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

ORN- Obligacions reconegudes netes14.920.253,8

1 242.258,69531.477,7

6 395.621,35162.360,0

5

a) D'operacions corrents10.867.674,6

5 237.039,39526.269,9

1 394.883,97162.208,8

6

b) D'altres operacions no- financeres 1.451.383,71 5.219,30 5.207,85 737,38 151,19

1. Total d'operacions no financeres (a+b)12.319.058,3

6 242.258,69531.477,7

6 395.621,35162.360,0

5

2. Actius Financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

3. Passius Financers 2.601.195,45 0,00 0,00 0,00 0,00

Resultat pressupostari DRN-ORN 366.247,70 -13.869,62 -12.284,07 -49.313,10 -8.919,85

Ajustos:

4. (+) Crèdits gastats finançats RLT per a despesa general 280.811,49 0,00 0,00 0,00 0,00

5. (+) Desviacions de finançament negatives de l'exercici 30.776,67 0,00 0,00 0,00 0,00

6. (-) Desviacions de finançament positives de l'exercici 81.196,34 0,00 0,00 0,00 0,00

Resultat pressupostari ajustat 596.639,52 -13.869,62 -12.284,07 -49.313,10 -8.919,85

b) Fer constar que en el càlcul del Romanent de Tresoreria, s’han aplicat uns ròssecs de dubtós cobrament per un import de 4.277.348,60

c) Trametre còpia de la Liquidació del Pressupost a la Delegació del Ministeri d’Hisenda com a representant de l’Administració de l’Estat i al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

3. APROVACIÓ INICIAL DE LA TERCERA MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA DE L’EXERCICI 2015

L’alcaldessa llegeix i explica la següent proposta:

El Ple de l’Ajuntament el dia 5 de febrer, de 2015 va aprovar el Pressupost de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms pel present exercici, atès que es fa necessari introduir modificacions proposo al Ple de l’Ajuntament la presa dels següents acords:

DESPESES

Primer: Modificar l’estat de les despeses en el següent sentit:

1.1- Consignar crèdit extraordinari en les aplicacions pressupostaries següents:

Grup de programes Subconcepte Import 15320 Via Pública 6190022 Paret

c/Hospital 3.500,00

16000 Clavegueram 6330017 Reposicio i millores EDAR

28.966,78

33400 Promoció Cultural 2279903 Agrat (festa solidaria)

4.557,00

2279904 Fal.lera Gegantea

5.950,00

2279905 Cobla Tàrrega 4.800,0033702 Esplai Esprai 2279902 Serveis Altres

empreses29.925,00

34203 Piscina coberta 6330018 Teulada piscina coberta

11.000,00

33800 Festes Populars i concerts

4800064 Subv. Guixanet 3.000,00

43113 Altres Fires 4800061 Fira Playmòbil 1.500,00 “ 4800062 Fira Cervesa 2.000,0034100 Promoció i Foment Esport

4897002 Altres subvencions esportives

6.320,00

92000 Administració General

6410001 Programari Informàtic

2.152,65

92000 Administració General

6350003 Desfibriladors 4.034,00

92403 Nucli Agregat de Claravalls

4800063 Subv. Ass. Veïns

2.800,00

92404 Nucli Agregat Figuerosa

6190023 Barana 2.000,00

112.505,43

1.2 - Augmentar la consignació pressupostaria de les aplicacions següents:Grup de programes Subconcepte Import 24100 Centre de Formació La Solana

6320014 Mur aparcament RENFE

3.000,00

33000 Adm. Gral de Cultura 2120001 Mant. Edifici 2.000,0034100 Promoció i foment de l’esport

4800049 Club de Bitlles 500,00

34100 “ 4800054 Escuderia Tàrrega

2.000,00

49100 Radio i TV Local 2220301 manteniment Web

1.350,00

49100 Equips informatics 6360001 Equips informàtics

50,00

23200 Joventut i Polítiques d’Igualtat

2269909 Activitats Pla Igualtat

1.200,00

92402 Nucli Agregat d’Altet 2120001 Mant. Edifici 11.297,53

21.397,53

1.3- Minorar la consignació pressupostaria de les aplicacions següents: Grup de programes Subconcepte Import33210 Biblioteca Comarcal

2120001 Mant. Edifici i Construccions

-2.600,00

33400 Promoció Cultural

480005 Cobla Tàrrega -1.200,00

33400 Promoció Cultural

4890201 Cobla Tàrrega -3.600,00

33400 Promoció Cultural

4897202 Fal.lera Gegantera -5.350,00

33400 Promoció Cultural

4897203 Agrat 4.557,00

33400 Promoció Cultural

4800013 Club Bitlles -500,00

33400 Promoció Cultural

4897002 Altres Subvencions Esportives

-6.320,00

33800 Festes Populars 2270601 Estudis i treballs tècnics

-3.000,00

33702 Esplai Esprai 1310001 Retrib. Bàsiques lab.temp

-5.200,00

33702 Esplai Esprai 1310002 Triennis -25,0033702 Esplai Esprai 1310003 C. Destí -2.275,0033702 Esplai Esprai 1310004 C.Específic -725,0033702 Esplai Esprai 1600001 S.Social -2.700,0033702 Esplai Esprai 2200001 Mateiral Oficina -500,0033702 Esplai Esprai 2241001 Assegurança

accidents -1.000,00

33702 Esplai Esprai 2260201 Publicitat i propaganda

-500,00

33702 Esplai Esprai 2260901 Activitats -10.000,00

33702 Esplai Esprai 2270001 Neteja -1.500,00

33702 Esplai Esprai 4800002 Subvenció Vetlladors

-5.500,00

43113 Altres Fires 2269905 Fira Playmòbil -1.500,00 “ 2269916 Fira Cervesa -2.000,0023200 Joventut i Politiques d’Igualtat

4800025 Subv. Forum Femení -1.000,00

4893001 Sub. Dona i Joventut -200,0034100 Promoció i Foment Esport

4897002 Altres subvencions esportives

-2.000,00

92403 Nucli Agregat Claravalls

2270004 Gestió Local Social -2.400,00

92403 Nucli Agregat Claravalls

2130001 Mant. Maquinaria -400,00

01100 Interessos 3106901 Interessos préstec FFPP1

-34.552,18

-101.104,1

8

INGRESSOS

Segon: Modificar l’estat dels ingressos en el següent sentit:

2.1 Consignar crèdit en els conceptes d’ingressos següents Concepte d’ingressos Import 7506001 Reposició i millores sanejament EDAR 28.966,7

87610021 Subv. Diputació Desfibriladors 3.832,00

32.798,78

Tercer: Modificar les Bases d’Execució del Pressupost de l’exercici 2015 en l’article 33 Subvencions i ajuts de caràcter singular, extraordinaris o urgents afegint el següent apartat:

5.- S’adjunta relació nominativa de les subvencions previstes en el Pressupost de l’Ajuntament (annex 1)

Quart: Disposar la publicació d’aquests acords en el BOP de Lleida i en el tauló d’anuncis d’aquest Ajuntament, durant el termini reglamentari de 20 dies, per tal que els interessats puguin consultar l’expedient i formular al·legacions o suggeriments, si ho creuen adient. En cas que ningú en

presenti, aquests acords esdevindran automàticament elevats a definitius sense necessitat de cap altre pronunciament exprés.

ANNEX RELACIÓ DE SUBVENCIONS NOMINATIVES:

PROG ECONENTITAT NIF IMPORT MOTIU

33400 4800010 CIRCUIT URGELLENC A25042169 3.000,00 Projeccions de cinema, teatre, òpera o concerts

34100 4800037 CLUB NATACIÓ TÀRREGA G25012584 20.000,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ BÀSQUET I NATACIÓ ACTIVITATS 2015

34100 4800060 CLUB NATACIÓ TÀRREGA G25012584 5.736,00 SUBVENCIÓ EXTRAORDINÀRIA PER ACTIVITATS 2015

23100 4800004 Associació Alba G25014077 1.500,00 Equinoteràpia

33702 4800002 Associació Alba G25014077 5.500,00 Vetlladors Casal d'estiu

34100 4800038 CLUB TENNIS TÀRREGA G25033267 3.400,00 SUBVENCIÓ PER PROMOCIÓ TENNIS

31100 4800028 Associació Laringectomitzats G25039660 100,00 Manteniment de l'activitat de l'entitat

34100 4800039 SOCIETAT DE CAÇADORS TÀRREGA G25055500 1.000,00 SUBVENCIÓ ORG.CONCURS ST.HUBERT FASE CAMPIONAT CAT.

33400 4800012 Coral Infantil "Mestre Güell" G25074998 600,00 Caramelles, cant coral per infants

33400 4800022 Centre Cultural de Tàrrega G25075409 5.000,00 Activitats del centre: excursions, gala, revista, mercat d’antiguitats, etc.

33400 4897204 Grup de Teatre BAT G25204363 5.000,00 Concurs de Grups Amateurs de Teatre “Ciutat de Tàrrega"

31100 4899301 Protectora Animals G25210972 3.000,00 Manteniment de l'activitat de l'entitat

33400 4800008 Orfeó Nova Tàrrega G25252438 1.260,00 Cicle coral de tardor

33400 4800009 ORFEÓ NOVA TÀRREGA G25252438 3.000,00 Activitats Centenari de l'Entitat

33400 4891201 Agrupació d’Amics Tàrrega-Blaye (França) G25267121 900,00 Col·labora entre les dues ciutats i foment dels intercanvis escolars i personals

34100 4800040 UNIÓ ESPORTIVA TÀRREGA G25268160 22.000,00 SUBVENCIÓ EQUIP 1ª CATALANA

34100 4800041 MOTO CLUB TÀRREGA G25279282 1.500,00 SUBVENCIÓ ADEQUACIÓ CIRCUIT I TRIAL OPEN

33400 4800020 Associació Amics de l’Arbre G25302282 600,00 Aplec de Sant Eloi

92400 4890901 ASSOC VEÏNS SOL IXENT G25302340 600,00 FESTA BARRI SOL IXENT

34100 4800042 CLUB FUTBOL SALA TÀRREGA G25308438 7.500,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ FUTBOL SALA

92400 4890901 ASSOC VEÏNS BARRI DE FÀTIMA G25313867 600,00 FESTA BARRI DE FÀTIMA

23100 4897401 Assoc. Frater G25314022 1.800,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

92400 4890901 FAVT FED ASSOC VEÏNS TÀRREGA G-25322546 2.700,00 DESPESA DE FUNCIONAMENT DE LA FEDERACIÓ

33400 4895901 Associació local Xarxa G25356593 2.500,00 Programació estable de teatre infantil

34100 4800043 CLUB ESCOLA HÍPICA TÀRREGA G25359506 1.000,00 SUBVENCIÓ PER PROMOCIÓ HÍPICA

43000 4400001 FOMENT TARGARÍ G25379645 28.000,00 Activitats de dinamització i promoció comercial

34100 4800054 ESCUDERIA TÀRREGA G25415910 4.500,00 SUBVENCIÓ 3r i 4t Eslàloms i Ral·li Ciutat de Tàrrega

34100 4800044 CLUB ESPORTIU ASSOCIACIÓ ALBA TÀRREGA

G25428889 2.000,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ ESPORT ADAPTAT

34100 4800045 CLUB D’ESCACS TÀRREGA G25442302 3.500,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ ESCACS

34100 4800046 ESCOLA DE FUTBOL U.E. TÀRREGA G25444464 25.000,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ FUTBOL

34100 4800047 CEACA TÀRREGA G25453507 8.200,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ HANDBOL

33400 4800019 Agrupació Amics de la Sardana G25458076 2.500,00 Concurs Aplec St Eloi

34100 4800048 CLUB ATLETISME 100X100 FONDISTES G25468729 4.240,00 SUBVENCIÓ MARATÓ FESTA MAJOR MAIG I SANT SILVESTRE.

33400 4800021 Associació Nous Espais G25482431 5.000,00 Festival Lo Balconet de Cancolapi

23100 4897301 Assoc. Alzheimer G25485392 5.400,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

33400 4897205 Associació Paupaterres G25505454 16.500,00 Organització Paupaterres Festival Musical

31100 4800029 APADOC G25532037 700,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

23100 4891401 Suport Dol G25535899 4.500,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

33400 4800006 Coral Polifònica de l'Urgell G25545831 750,00 Concert de Reis

33400 4800011 Associació Cultural Guixanet G25562083 3.500,00 manteniment bestiari, despeses ordinàries i seminari Festa major a les escoles

33800 4800064 Associació Cultural Guixanet G25562083 3.000,00 Coordinació Programa Pedagògic

34100 4800049 CLUB DE BITLLES TÀRREGA G25582701 1.070,00 SUBVENCIÓ PER LA TIRADA DE BITLLES DE LA FESTA MAJOR DE MAIG.

34100 4800049 CLUB DE BITLLES TÀRREGA G25582701 800,00 SUBVENCIÓ PER PROMOCIÓ BITLLES

23100 4893201 Ondara Sió G25600610 1.800,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

34100 4800050 CLUB DE MODELISME TÀRREGA G25624958 800,00 SUBVENCIÓ EXHIBICIÓ MODELISME NAVAL

23200 4800026 Associació Dones la Ginesta (Claravalls) G25660291 400,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

33400 4800014 Associació de Dones de Claravalls G25660291 150,00 Concert Coral Frescor per la Festa Major

33400 4800017 Associació Sant Antoni Abat G25680828 4.850,00 Tres Tombs

34100 4800051 CLUB TIR AMB ARC URGELL G25697020 800,00 SUBVENCIÓ PER PROMOCIÓ TIR ARC

34100 4800052 CLUB CICLISME BASE COMARQUES DE LLEIDA

G25715822 500,00 SUBVENCIÓ PROMOCIÓ CICLISME DE BASE

34100 4800053 TÀRREGA HOQUEI PATINS CLUB G25730771 4.200,00 SUBVENCIÓ PER PROMOCIÓ HOQUEI PATINS

23200 4800027 AGRAT G25739335 2.000,00 Subvenció Organització TargaLan

33400 4897203 AGRAT G25739335 12.000,00 Subvenció Organització del Carnestoltes

43113 4800061 AGRAT G25739335 1.500,00 Subvenció Organització Fira Playmòbil

43113 4800062 AGRAT G25739335 2.000,00 Subvenció Organització Fira de la Cervesa Artesana

92400 4890901 ASSOC VEÏNS COR DE MARIA/SANT ELOI

G25756800 600,00 FESTA BARRIS NORD

33400 4890401 Galacticat G25774936 2.000,00 Festival de cine fantàstic

33400 4800018 Agenta G25789066 6.500,00 Subvenció Organització del correllengua

33400 4800018 Agenta G25789066 5.500,00 Subvenció Revetlla de Sant Joan

31100 4800030 Fundació Esclerosi Múltiple G59165100 100,00 Subvenció a l'activitat Mulla't per l'esclerosi

31100 4800031 ADC Lleida G60219763 700,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

23100 4890301 Residència Sant Antoni - Hospital Q2500013D 2.500,00 Manteniment de les activitats de l'entitat

32400 4899001 Inst. Alfons Costafreda Q7555268G 2.500,00 Manteniment de l'Aula de Simulació d'Empreses SEFED

33400 4800015 Pares carmelites de Catalunya fraternitat ''Amics del Carme''

R0800102F 800,00 Festes del Carme (inclou el cicle de concerts corals)

92400 4890901 PARES CARMELITES DE CATALUNYA R0800102F 500,00 FESTA BARRI DEL CARME

33400 4800007 Coral Ramon Carnicer V25365545 1.000,00 Concert de Festa Major i Nadal. Direcc. coral, acompanyam musical, partitures

32000 4890701 Associació de Sobreestants G25210923 300,00 Col·laboració a la Revista de Sobreestants de Catalunya

32000 4890701 Institut Manuel de Pedrolo G7555279D 500,00 Organització Jornades Orientació Universitària

32602 4893101 CEIP Àngel Guimerà Q7555154I 500,00 Accions de suport a l'estudi d'alumnes amb necessitats educatives

32602 4893101 Vedruna Sant Josep G25575234 500,00 Accions de suport a l'estudi d'alumnes amb necessitats educatives

32602 4893101 Escola Santa Maria de l'Alba G25338856 1.000,00 Colònies per als alumnes

32602 4893101 AMPA CEIP Àngel Guimerà G25050014 700,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA CEIP Jacint Verdaguer G25032509 700,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA CEIP Maria Mercè Marçal G25611344 500,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA Escola Pia G25289653 600,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA Vedruna Sant Josep G25063579 1.200,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA Llar La Pau G25282971 200,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA Llar El Niu G25642232 200,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA Llar Sant Eloi G25040197 200,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA IES Alfons Costafreda G25377482 800,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

32602 4893101 AMPA IES Manuel de Pedrolo G25251406 800,00 Activitats conjuntes alumnes-famílies

92403 4800063 Associació de Veïns de Claravalls G25060971 2.800,00 Ajuda pel lloguer del local-bar de Claravalls

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que el vot del grup municipal del PP serà d’abstenció perquè, com sempre, consideren que en les modificacions no s’ha contemplat la part de les rampes per a minusvàlids i a part a l’hora de votar els pressupostos ja els van votar en contra i per això s’abstindrà.

Sotmesa a votació la proposta d’aprova amb el resultat de quinze vots a favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-PM, un del grup municipal d’ERC-AM i un del regidor no adscrit, senyor Josep M. Estadella) i una abstenció del grup municipal del PP.

4. RATIFICACIÓ DE L’ACORD GOB/9/2015 DE 27 DE GENER DE MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DEL TRANSPORT PÚBLIC DE L’ÀREA DE LLEIDA, AUTORITAT TERRITORIAL DE MOBILITAT.

L’alcaldessa llegeix la següent proposta:

El Consell d’Administració del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat va acordar encarregar al Comitè Executiu la realització de les actuacions necessàries per a la modificació dels Estatuts d’aquest Consorci per a la seva adaptació i actualització a la normativa de vigent aplicació. Nova disposició addicional vintena de la Llei

30/1992, introduïda per la disposició final segona de la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local i disposició transitòria sisena de la mateixa Llei 27/2013, de 27 de desembre.

A aquest respecte, en data 27 de gener de 2015, la Generalitat va adoptar l’acord de Govern 9/2015, pel qual s’aprova la modificació dels Estatuts de determinats Consorcis, entre els quals el del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6799, de data 29 de gener de 2015.

De conformitat amb l’article 28 dels Estatuts del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

Primer. Ratificar l’acord GOV/9/2015, de data 27 de gener de 2015 de la Generalitat pel qual s’aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat, amb la finalitat que el Consell d’Administració pugui aprovar definitivament els nous Estatuts.

Segon. Notificar el presents acords al president del Consell d’Administració de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

5. APROVACIÓ DEL CONVENI ADMINISTRATIU DE COL·LABORACIÓ PER QUAL L’AJUNTAMENT ENCARREGA A L’ÀREA BÀSICA DE SERVEIS SOCIALS DEL CONSELL COMARCAL DE L’URGELL LA GESTIÓ D’AVALUACIÓ DE DETERMINATS SITUACIONS DE NECESSITAT SOCIAL.

L’alcaldessa llegeix i explica la següent proposta

L’article 25 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local, reconeix com a competència pròpia dels ajuntaments, en els

termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, l’avaluació e informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.

En aquests termes la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, defineix, regula i ordena el Sistema Català de Serveis Socials que, en el seu article 16, defineix els serveis socials bàsics com el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.

Aquests serveis socials bàsics s’organitzen territorialment i estan dotats d’un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris. Les seves actuacions van destinades a totes les persones que pateixen mancances socials que comprometen el seu desenvolupament personal i la seva integració social.

Pel que fa a l’organització territorial dels serveis socials, les àrees bàsiques de serveis socials són el punt d’accés al sistema de serveis socials més immediat i proper a la persona usuària i s’organitzen sobre una població mínima de 20.000 habitants. És així doncs que a la Comarca de l’Urgell, on no hi ha municipis de més de 20.000 habitants, la gestió correspon a l’ens comarcal.

El serveis socials bàsics del Consell Comarcal de l’Urgell compten amb personal que desenvolupa la seva actuació al municipi de Tàrrega i que, de fet, coordina el seu treball sota les directrius que fixa la regidoria d’acció social de l’Ajuntament de Tàrrega.

L’Ajuntament de Tàrrega destina en els seus pressupostos unes ajudes específiques o complementàries a les del Consell Comarcal de l’Urgell destinades a atendre situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.

Tant la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu article 15, com la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en el seu article 19, regulen la figura jurídica de l’encàrrec de gestió com a fórmula de realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis que per raons d’eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis per a dur-la a terme s’encarreguin a òrgans d’una altra administració diferent.

L’article 19 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya determina que quan l’òrgan que rep l’encàrrec no pertany a la mateixa administració que el fa, com és el cas, l’encàrrec s’ha de formalitzar mitjançant un conveni interadministratiu, en conseqüència es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Aprovar el Conveni interadministratiu de col.laboració pel qual l’Ajuntament de Tàrrega encarrega a l’àrea bàsica de serveis socials del Consell Comarcal de l’Urgell les següents tasques relacionades amb ajudes socials que concedeix pels següents programes:

a. Ajudes socials de menjador escolar.En el cas que l’Ajuntament atorgui ajuts complementaris als del programa del Consell Comarcal de l’Urgell s’encarrega l’activitat d’atenció al ciutadà, la recepció de documentació, l’informe i valoració dels expedients en el marc de les bases aprovades pel Consell Comarcal i l’elaboració de la proposta de resolució que resoldrà l'Ajuntament.

b. Persones beneficiàries d’ajut d’aliments mitjançant el magatzem d’aliments solidaris de l’Ajuntament de Tàrrega.S’encarrega a l’àrea bàsica de serveis socials l’atenció al ciutadà, la recepció de documentació, l’informe i valoració dels expedients en el marc de les bases aprovades pel Consell Comarcal i l’elaboració de la proposta de resolució que resoldrà l’Ajuntament.

c. Programa SALT.S’encarrega a l’àrea bàsica de serveis socials l’atenció al ciutadà, la recepció de documentació, l’informe i valoració dels expedients i la proposta de resolució que resoldrà l’Ajuntament.

d. Ajudes d’urgència.En el cas que l’Ajuntament atorgui aquest tipus d’ajuts, amb independència dels programes del Consell Comarcal de l’Urgell, s’encarrega a l’àrea bàsica de serveis socials l’activitat de l’atenció al ciutadà, recepció de documentació, informe i valoració dels expedients en el marc de les bases aprovades pel Consell Comarcal i elaboració de la proposta de resolució que resoldrà l'Ajuntament.

e. Centre obert.

S’encarrega a l’àrea bàsica de serveis socials la derivació i l’informe dels infants que s’atendran pel Centre i la coordinació i seguiment de les actuacions.

f. Qualsevol altra acció que l’ajuntament porti a terme relacionada amb necessitats socials i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.S’encarrega l’atenció al ciutadà, recepció de documentació, informe i valoració dels expedients i l’elaboració de la proposta de resolució que resoldrà l’Ajuntament.

L’encàrrec de gestió no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i, per tant, és responsabilitat de l’Ajuntament dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídic que hi donin suport o en què s’integri l’activitat material concreta objecte de l’encàrrec.

Tampoc no redueix ni limita les competències que en aquestes matèries té atribuïdes el Consell Comarcal de l’Urgell en virtut dels convenis signats entre aquest ens i la Generalitat de Catalunya, o en virtut de la normativa sobre ensenyament o serveis socials.

SEGON. Autoritzar l’alcaldessa per a la realització dels tràmits necessaris per l’acompliment del present acord.

TERCER. Notificar el presents acords al Consell Comarcal de l’Urgell.

QUART. Una vegada signat el conveni procedir a la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb el que estableix l’article 112.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que vol destacar la paradoxa o incongruència de la proposta, ja que fa uns vint-i-cinc anys que es van crear els Consells Comarcals i ja llavors es va establir per Llei que tots els municipis menors de 20.000 habitants la prestació dels serveis socials l’havia d’assumir un nou ens creat pels Consells Comarcals i així ha vingut funcionant uns vint-i-cinc anys com a mínim i ara resulta que desprès d’aquests vint-i-cinc anys s’aprova el conveni pel qual es regula que els serveis socials els faran els Consells Comarcals quan ja fa vint-i-cinc anys que ho fan. Manifesta que això ve a demostrar una mica que les institucions ho

tenen mancances o tenen defectes perquè desprès de vint-i-cinc anys que funciona una cosa, ara que s’hagi d’aprovar amb conveni administratiu, com a mínim és una mica paradoxal.

Intervé la senyora Josefina Bernades manifestant que com se sap en les poblacions de menys de 20.000 habitants l’àrea bàsica de serveis socials l’assumeix el Consell Comarcal i que quan el senyor Amèzaga va ser alcalde es van implantar programes d’ajudes de serveis socials. Manifesta que el conveni es perquè aquests programes que a més a més del que fa el Consell Comarcal també en fa l’Ajuntament i que ja consta en el pressupost quedi reflectit i això no hi és en el Programa bàsic com altres programes que es fan i altres ajudes que es donen com beques de menjador del Consell Comarcal i fins ara que la Diputació els dona un cop de mà paguen un 50 % l’Ajuntament i l’altre 50 % el Consell Comarcal, i amb aquest conveni el que es vol es endreçar-ho de manera que els equips del Consell Comarcal treballen amb la regidoria de serveis socials i que fan aquestes o altres tasques més que puguin venir i que així quedi reflectit sense modificar res. Afirma que si en el seu moment es va aprovar un conveni es va aprovar però no ara.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que els serveis socials venen regulats pel contracte signat pel Consell Comarcal i la Generalitat i el conveni el que diu és que allò que fa el Consell Comarcal que treballa per l’Ajuntament de Tàrrega en tots els programes que l’Ajuntament posa al seu pressupost o al seus serveis han quedat regulats. Afirma que de totes maneres dóna part de raó al senyor Amèzaga en el sentit que Ajuntaments com el de Tàrrega que té una voluntat de fer polítiques socials i que té bàsicament de les quatre tècniques del Consell dos i mitja treballen per l’Ajuntament de Tàrrega que aquest no pugui fer aquest servei i ho hagi de fer el Consell Comarcal és una mica per donar cobertura als Consells Comarcals però que creu que ho hauria de fer l’Ajuntament.

Intervé la senyora Josefina Bernades manifestant que si a Tàrrega quan es va fer la reforma d’ubicació de la Policia Local la idea era que els serveis del Consell Comarcal de Base anessin en aquelles instal·lacions i llavors va canviar l’Ajuntament i es va canviar el projecte sense que hi hagués res a dir. Manifesta que l’assistent social d’Agramunt va a l’Ajuntament d’Agramunt i la d’Anglesola va a l’Ajuntament d’Anglesola i a Vilagrassa s’ho combinen, però a Tàrrega no es tenen locals per poder-

les tenir i el dia que es tingui un local per a poder-les tenir no estaran al Consell Comarcal i es tindrien les tres assistents i l’educadora perquè el Centre Obert ja és municipal i això funciona així.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que el tema no és de locals sinó que el problema és que els Ajuntaments de menys de 20.000 habitants han de raure al Consell Comarcal i aquest és un tema que ja n’havien parlat amb el Govern de la Generalitat perquè no fos així però no ho deixen fer i aquest és el problema.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que s’ha liat una mica el tema perquè en la comissió quan es va preguntar en que consistia aquest conveni administratiu, la idea que va percebre era que s’estava regularitzant una situació que es venia produint, però ara amb la intervenció de la regidora responsable el que s’està dient és que no és que s’estigui regularitzant una cosa que s’hi pot o no estar d’acord que els serveis socials estiguin per llei obligatòriament transferits als Consells Comarcals, sinó que a més el que ara s’està dient és que el que s’havia anat fent en els últims anys que era collita pròpia ara resulta que també es passa al Consell Comarcal.

Intervé la senyora Josefina Bernades manifestant que no és així que ho ha entès malament i que el que es feia es continua fent igual i decideix l’Ajuntament de Tàrrega.Afirma que ha parlat del menjador escolar perquè en pagaven el 50 % però hi havia un ajut de la Diputació i com que enguany s’ha retallat l’Ajuntament de Tàrrega pagava el 50 % i l’altre 50 % el pagava el Consell Comarcal i al baixar el pressupost ara s’ha tornat a augmentar i ara l’Ajuntament si té que pagar el 50% es paga i si s’ha de pagar el 100 % perquè en famílies que correspon s’ha de fer és fa i només s’ha de regular això. Afirma que no ha canviat res que l’Ajuntament decideix es fan les reunions igualment i es decideix.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestat que són partidaris que els Serveis Socials d’una ciutat com Tàrrega haurien de ser competència exclusiva de l’Ajuntament i no té sentit que una administració com el Consell Comarcal assumeixi els serveis socials que és una prestació bàsica i de proximitat probablement la número ú de totes les prestacions que fa un municipi. Afirma que si es diu que un municipi de 250 habitants difícilment pot atendre per professionals qualificats la prestació de serveis socials ho pot entendre i pot entendre moltes coses, però pot assegurar que l’Ajuntament de Tàrrega i ajuntaments similars tenen la capacitat econòmica, professional i tècnica

per assumir directament tot el que fa referència a la prestació dels serveis socials. Afirma que hi estem obligats perquè la Llei quan es van crear els Consells Comarcals per donar-los contingut se’ls va dir que farien els Serveis Socials de tots els municipis menors de 20.000 habitants i les dotacions econòmiques de la Generalitat van destinades als Consells Comarcals enlloc d’anar destinades als ajuntaments, que en farien un servei adequat, no és així, per tant, la reivindicació que pensa que aquest Ajuntament ha tingut permanentment, el que passa és que és la força de la Llei imposada per part de la Generalitat, és que l’Ajuntament de Tàrrega hauria de reivindicar i ser conscient que els Serveis Socials són una competència que la de gestionar directament amb fons de la Generalitat perquè així ho fa a tot el país els Serveis Socials, a més els municipis de la comarca de l’Urgell amb els professionals que tenien assignats ja en tenien prou per cobrir les seves necessitats, l’Ajuntament de Tàrrega per les seves particularitats demogràfiques, socials etc. requereix unes plantilles diferents, unes prestacions diferents i tot absolutament diferent i per l’ajuntament de Tàrrega això vol dir que hi ha d’afegir part dels seu pressupost per fer tot això, per tant, la lògica pensa que en el futur, probablement aquest és l’últim o el penúltim Ple d’aquesta legislatura, no s’hauria d’oblidar que evidentment s’ha de canviar la Llei de la Generalitat en aquest sentit perquè no té sentit que els Serveis Socials no estiguin en mans de l’Ajuntament amb el finançament corresponent i això és el que tocaria, per tant, davant d’aquesta situació ara que es podria reivindicar o fer una moció dient que els Serveis Socials en una ciutat de 15.000 o 17.000 habitants siguin competència i finançada directament per la Generalitat ho vataria a favor, ara dir que continuarà en el Consell Comarcal quan es així per Llei, però perquè s’està obligat a fer-ho, no hi està d’acord, per tant, el grup d’APIN-PSC-PM s’abstindrà en aquest punt tot i que agraeix la precisió de que no deixen de fer el que venien fent.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que comparteix plenament la reflexió del senyor Joan Amèzaga perquè és una reflexió que estant al govern han compartit i que a més la subscriu totalment, ara be hi ha el contracte programa que firma el Consell Comarcal anualment amb la Generalitat que és allò que regula i que són aquests Serveis Socials que aquest contracte programa entén que s’hauria de fer amb l’Ajuntament de Tàrrega i no amb el Consell Comarcal. Afirma que el que diu aquest conveni és que aquelles accions o partides del pressupost o aquelles polítiques socials que l’Ajuntament de Tàrrega fa ell, però que el Consell Comarcal els dona algun servei, per exemple qui és el que en el programa SAU fa l’informe social que diu si se’ls ha de donar o no se’ls ha de donar , aquesta relació que es té amb el Consell Comarcal el que s’ha fet ara és regular-ho amb un conveni que creu que és positiu, tant pel Consell Comarcal com per l’Ajuntament mateix perquè té un paper que obligarà al Consell Comarcal que mentre aquest gran problema dels Serveis Socials no està arreglat algú faci això, és a dir s’està regulant no que el Consell Comarcal faci les polítiques socials que fa l’Ajuntament fins ara sinó que aquells serveis que els donava fins ara el Consell Comarcal perquè l’ajuntament no té els tècnics sinó que els tenen

ells ara quedin regulats amb un conveni que, revisat el conveni, és desfavorable a l’Ajuntament i al Consell Comarcal, però de totes maneres vol tornar a dir que comparteix i ho han compartit fins i tot quan estaven al govern de la ciutat van intentar que això canviés de manera de ser i també comparteix la demanda de que aquesta sigui una reivindicació que no es deixi perquè és absurd que una Ajuntament com el de Tàrrega que té una vocació de fer política social hagi d’anar a raure als tècnics del Consell Comarcal quan bàsicament els està pagant el ciutadà d’aquesta ciutat.

Intervé la senyora Josefina Bernades manifestant que els tècnics que té el Consell Comarcal, que no els considera del Consell, sinó que l’equip de cinc o sis persones que hi ha, dos que estan en plantilla de l’Ajuntament i les altres són plantilla del Consell Comarcal, considera que són els Serveis Bàsics de l’Ajuntament de Tàrrega, per tant, i com ja saben quan es feien reunions es parlava dels projectes que hi havia, de les famílies, del que s’havia de fer, i el que fos ho decidien el regidor amb les assistents perquè clar ell no és assistent social, però així podien decidir com es reparteix i com donen el tema dels aliments, o sigui treballar en conjunt i l’altra part és que es podrien tenir en plantilla doncs potser sí, que ella no està dient que no, però ella les compta com si fossin plantilla de l’Ajuntament.

Intervé l’alcaldessa manifestant que el que sí que diu i que regula aquesta proposta és que en un moment de la seva intervenció feia referència el senyor Amèzaga desprès de tants anys no hi havia cap document que posés sobre paper la relació que hi ha pel que fa als Serveis que presta a l’Ajuntament el Consell Comarcal perquè fa referència als Serveis Socials i es voldria referir a un paràgraf que diu aquest conveni que a més clarificarà una mica aquesta mena de debat que s’ha tingut i que diu: “L’encàrrec de gestió no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i, per tant, és responsabilitat de l’Ajuntament dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídic que hi donin suport o en què s’integri l’activitat material concreta objecte de l’encàrrec”, per tant, l’Ajuntament manté la perfecta autonomia i entén que aquesta proposta regula una situació regular per no haver-hi cap document que faci esmena d’aquest encàrrec i en canvi no es parla avui ni es posa sobre la taula el tema que l’Ajuntament de Tàrrega hauria de tenir òbviament les competències i, per tant hi ha una Llei que diu que no pot ser així i no hi ha res que impedeixi que una Llei no es pugui canviar si es recull la voluntat per fer-ho i en aquest sentit s’hi poden trobar, en tot cas, avui el que es posa a consideració és l’aprovació d’aquest conveni que per moltes raons i a vegades perquè feia tants anys que es venia prestant ara en aquest moment no es tenia i és bo endreçar-ho amb aquest document.

Sotmesa a votació la proposta, s¡aprova amb el resultat de deu vots a favor (nou de l’equip de govern i un del grup municipal d’ERC-AM) i sis abstencions (quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-PM, un del grup municipal del PP i un del regidor no adscrit, senyor Josep M. Estadella).

6. APROVACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ I DEL PLEC DE CLÀUSULES PER LA LICITACIÓ DE L’ÚS PRIVATIU DEL DOMINI PÚBLIC MITJANÇANT L’ATORGAMENT D’UNA CONCESSIÓ DEMANIAL PER A L’EXPLOTACIÓ D’UNA XURRERIA A LA PLAÇA DEL CARME.

L’alcaldessa llegeix i explica la següent proposta:

Fets1.- El dia 16 de gener de 2015, el senyor José Luís Cadavid Ramírez va presentar una instància en què sol·licitava rescindir per mutu acord la concessió demanial per a la instal·lació i explotació d’una xurreria a la plaça del Carme de Tàrrega, per motius personals.

2.- Atès que interessa a l’Ajuntament mantenir oberta la xurreria per estar emplaçada en un lloc central de la ciutat, de trobada, d’esbarjo i on s’hi realitzen activitats vàries; és del tot necessari l’obertura de la xurreria per donar aquest servei.

3.- El dia 16 de març de 2015, la Junta de Govern Local va acordar acceptar la rescissió per mutu acord de la concessió atorgada i, d’inici de l’expedient administratiu corresponent a la licitació de l’ús privatiu del dominic públic mitjançant l’atorgament d’una concessió demanial per a l’explotació d’una xurreria situada a la plaça del Carme.

4.- El mateix dia 16 de març de 2015, els serveis jurídics de l’Ajuntament van emetre un informe sobre el procediment legal a seguir, de conformitat amb l’estabert a la disposició addicional segona, apartat 7 i 8 en relació als articles 109 i 110 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Fonaments jurídics

1.- Es tracta d’una concessió demanial de l’ús privatiu sobre un bé de domini públic, d’acord amb el que estableixen els articles 218 del DL 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 59 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni del ens locals, segons els quals l’ús privatiu inherent a l’afectació dels béns demanials i el que comporta la transformació o modificació del domini públic resta subjecte a concessió.

2.- A més a més, d’acord amb l’article 60 del Decret 336/1988, les concessions s’han d’adjudicar mitjançant concurs d’acord amb aquest Decret i amb la normativa reguladora de la contractació dels ens locals, és a dir, el RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007 i el Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques.

3.- L’òrgan de contractació serà el ple de conformitat amb l’article 60 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

4.- L’article 110 del RDL 3/2011 estableix que l’òrgan de contractació aprovarà l’expedient de licitació i disposarà de l’obertura del procediment d’adjudicació.

5.- L’article 142 del RDL 3/2011 estableix la publicitat a efectuar en les convocatòries de les licitacions.

D’acord amb tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació:

PRIMER. Aprovar el plec de clàusules economicoadministratives particulars que regiran la licitació de l’ús privatiu del domini públic mitjançant l’atorgament d’una concessió demanial per a l’explotació d’una xurreria situada a la plaça del Carme de Tàrrega, amb un cànon que servirà de preu base de licitació per la durada total de la concessió (25 anys) de 90.000 euros, a raó de 300 euros al mes.

SEGON.- Aprovar l’expedient de contractació i disposar l’obertura del procés licitació.

Intervé el senyor Josep M. Estadella preguntant si quan parla de 90.000 € es refereix a que aquesta és la quantitat total que es pagarà en aquests 25 anys.L’alcaldessa contesta afirmativament.

El senyor Josep M. Estadella pregunta si aquest senyor té de rebre uns diners.

Intervé l’alcaldessa manifestant que dins de les clàusules queda detallat el que hauria de pagar però aquí l’Ajuntament no hi entra, l’Ajuntament només té la concessió de la xurreria.

Intervé el senyor Josep M. Estadella manifestant que quan l’Ajuntament posa la xurreria a concurs, com es fa, perquè la persona que es presenta al concurs s’ha d’entendre amb el senyor Cadavid primer o desprès o com ho tenen de fer això.

Intervé l’alcaldessa que tot està redactat en el Plec de Clàusules com qualsevol altres condicions dels concursos hi ha tots els annexos que correspondrien. Afirma que el senyor Cadavid quan va guanyar el concurs per posar la xurreria hi va fer la inversió i en el que fa a la inversió l’Ajuntament no hi pot entrar perquè és propietat d’aquest senyor, i el que es treu a concurs és el fet de l’explotació de la xurreria i per tant en el Plec de Clàusules es pot veure detallat el que hauria de pagar el concessionari.

Intervé el senyor Estadella manifestant que entén que l’Ajuntament el que podria treure a concurs és aquell espai per ocupar.

Intervé l’alcaldessa manifestant que es tractaria de fer una xurreria en les mateixes condicions que es va fer l’altra vegada. Afirma que en l’anterior licitació el senyor que va guanyar va haver de fer la xurreria en les condicions que li va manar l’Ajuntament.

Intervé el senyor Estadella preguntant si el que es podria treure a concurs és aquell espai.

Intervé l’alcaldessa manifestant que s’ha de fer una xurreria en les condicions que es va fer l’altra vegada en l’anterior licitació.

Intervé el senyor Josep M. Estadella preguntant si no es tracta dels 90.000 € el que demana aquest senyor per la xurreria.

Intervé l’alcaldessa manifestant que no i que tot queda detallat en el Plec de Clàusules.

Intervé el senyor Josep M. Estadella manifestant que al final hi ha una mica de confusió.

Intervé l’alcaldessa manifestant que aquests 90.000 € corresponen als 300 € durant 25 anys cada mes.

Intervé el senyor Amèzaga manifestant que el punt 4.3 diu el Plec de Clàusules diu textualment: “El nou concessionari està obligat a subrogar-se en la isntal.lació actual de la xurreria i la maquinària existent, així com abonar a l’antic concessionari el cost no amortitzat corresponent a 57.284,62 euros”.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

7. APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE LA CINQUENA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS PER A L’EXERCICI 2015 I SEGÜENTS.

L’alcaldessa llegeix i explica la següent proposta:

El ple de la Corporació en sessió ordinària del dia 10 de novembre va aprovar les ordenances fiscals per a l’exercici 2015.

Atès que es fa necessari introduir modificacions, es proposa al Ple de la Corporació prendre els següents acords:

Primer: Aprovació de l’ordenança fiscal reguladora del preu públic de l’Esplai Esprai estiu 2015

La quantia del preu públic regulat serà la fixada en les tarifes contingudes en els següents apartats.

Mati 9h-13h 1 setmana i 2 setmanes: 36 € i 72 €

3 setmanes: 103 € (5% descompte)4 setmanes i 5 setmanes : 130€ i 162 € (10% descompte)6 i 7 setmanes : 184 € i 214 € (15 % descompte)

A més a més, 10% descompte per famílies nombroses i monoparentals.

Tarda 15h-18h

1 setmana i 2 setmanes: 28 € i 56 € 3 setmanes: 80 € (5% descompte) 4 setmanes i 5 setmanes : 101€ i 126 € (10% descompte)

6 setmanes i 7 setmanes : 143€ i 167 € (15 % descompte)

A més a més, 10% descompte per famílies nombroses i monoparentals.

Acollida de 30 minuts 1 setmana i 2 setmanes: 6 € i 12 € 3 setmanes: 16 € (10% descompte) 4 setmanes i 5 setmanes: 20€ i 25 € (15% descompte) 6 setmanes i 7setmanes: 29 € i 34 € (20 % descompte)

A més a més, 10% descompte per famílies nombroses i monoparentals.

MenjadorPreu per setmana: 30 € A partir de 3 setmanes 5% de descompte.

A més a més, 10% descompte per famílies nombroses i monoparentals

Segon: Modificar l’ordenança reguladora de la taxa per llicències urbanístiques en el punt 4 de l’article 6é Quota tributaria Concepte Import Expedient de llicències de parcel·lació, divisió horitzontal, segregació i agrupació

33,90

Tercer.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província .

Quart.- Fer públic que durant el període d’exposició pública d’aquesta modificació, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, els acords adoptats esdevindran definitivament aprovats i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província el text íntegre de les modificacions efectuades.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de quinze vots a favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-PM, un del grup municipal d’ERC-AM i un del regidor no

adscrit, senyor Josep M. Estadella) i una abstenció del grup municipal del PP,

8. APROVACIÓ DE L’ESMENA DE L’ACTA D’OPERACIONS DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE TÀRREGA I VERDÚ PEL QUE FA REFERÈNCIA A LES DESCRIPCIONS DE LES FITES F4,F9 I F17.

El senyor Gabriel Lacambra llegeix la següent proposta:

El Ple de la Corporació de data 7 de juliol de 2008 va aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Verdú i de Tàrrega, de data 2 de juny de 2008.

Atès que s’han detectat unes errades en les descripcions de les fites F4, F9 i F17 contingudes en l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals dels Verdú i de Tàrrega de data 2 de juny de 2008, s’han d’esmenar aquestes fites, que han de quedar descrites de la manera següent:

F4: Rectificar la línia de terme.

On diu:Fita 4: se situa a la Serra dels Molars a Serraters al marge sud d’un camp de conreu i a uns vuitanta metres a l’oest de la Carretera de Tàrrega a Sant Martí de Maldà LV-2001. Es reconeix una fita de pedra, de forma prismàtica recta rectangular, de trenta-cinc per vint-i-cinc centímetres de costat a la base i un metre trenta centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta discorre sempre pel marge nord del camí de finques. Les coordenades UTM ED 50 31T són: X: 342515.8 i Y: 4608731.6. Ha de dir:Fita 4: se situa a la Serra dels Molars a Serraters al marge sud d’un camp de conreu i a uns vuitanta metres a l’oest de la Carretera de Tàrrega a Sant Martí de Maldà LV-2001. Es reconeix una fita de pedra, de forma prismàtica recta rectangular, de trenta-cinc per vint-i-cinc centímetres de costat a la base i un metre trenta centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta discorre sempre pel marge nord del camí de

finques fins la normal perpendicular traçada des de la fita quarta, per la qual segueix fins a trobar la fita. Les coordenades UTM ED 50 31T són: X: 342515,8 i Y: 4608731,6.

CORRECCIÓ RESOLUCIÓ I FITACIÓ

F9: Rectificar les coordenades de la fita.

On diu:Fita 9: se situa a los Argelaguers al marge sud d’un camp de conreu a uns tres-cents metres al nord de la Masia de Cal Corneli. La línia de terme reconeguda entre les fites vuitena i novena és la recta compresa entre totes dues fites. Les coordenades UTM ED 31T són: X:344333.4 i Y: 4609917.8.

Ha de dir:Fita 9: se situa a los Argelaguers al marge sud d’un camp de conreu a uns tres-cents metres al nord de la Masia de Cal Corneli. La línia de terme reconeguda entre les fites vuitena i novena és la recta compresa entre totes dues fites. Les coordenades UTM ED 31T són: X:344933.4 i Y: 4609917.8.

ESMENA + CP

F17: Rectificar la línia de terme,

On diu:Fita 17: se situa al Pla de la Ruda al marge sud-est d’un camp de conreu, a uns cent deu metres a l’oest del Camí de les Garrigues. La línia de terme reconeguda entre les fites setzena i dissetena discorre sempre en línia recta pels marges de propietat. Les coordenades UTM ED 50 31T són: 346576.9 i Y: 4608953.7.

Ha de dir

Fita 17: se situa al Pla de la Ruda al marge sud-est d’un camp de conreu, a uns cent deu metres a l’oest del Camí de les Garrigues. La línia de terme reconeguda entre les fites setzena i dissetena és la poligonal definida per la següent relació de coordenades UTM ED 50 31T

Punt 1: X: 346140,1 i Y: 4609405,1 Punt 19 X: 346364,6 i Y: 4609154,4Punt 2: X: 346165,0 i Y: 4609379,9 Punt 20 X: 346370,1 i Y: 4609149,5Punt 3: X: 346178,6 i Y: 4609368,3 Punt 21 X: 346384,6 i Y: 4609139,2Punt 4: X: 346198,7 i Y: 4609347,1 Punt 22 X: 346407,3 i Y: 4609123,4Punt 5: X: 346211,3 i Y: 4609333,9 Punt 23 X: 346428,0 i Y: 4609107,4Punt 6: X: 346220,8 i Y: 4609322,7 Punt 24 X: 346451,6 i Y: 4609090,0Punt 7: X: 346228,0 i Y: 4609315,1 Punt 25 X: 346469,7 i Y: 4609076,8Punt 8: X: 346244,5 i Y: 4609295,0 Punt 26 X: 346487,4 i Y: 4609063,3Punt 9: X: 346255,9 i Y: 4609281,3 Punt 27 X: 346498,6 i Y: 4609054,9Punt 10: X: 346269,1 i Y: 4609264,9 Punt 28 X: 346510,4 i Y: 4609045,4Punt 11: X: 346287,2 i Y: 4609241,9 Punt 29 X: 346518,1 i Y: 4609037,0Punt 12: X: 346305,1 i Y: 4609218,7 Punt 30 X: 346521,3 i Y: 4609031,2Punt 13: X: 346316,9 i Y: 4609204,1 Punt 31 X: 346522,3 i Y: 4609026,1Punt 14: X: 346324,7 i Y: 4609194,2 Punt 32 X: 346525,0 i Y: 4609019,6Punt 15: X: 346332,1 i Y: 4609186,6 Punt 33 X: 346529,9 i Y: 4609013,6Punt 16: X: 346340,4 i Y: 4609177,8 Punt 34 X: 346538,3 i Y: 4609002,4Punt 17: X: 346348,6 i Y: 4609169,9 Punt 35 X: 346551,0 i Y: 4608987,1Punt 18: X: 346356,2 i Y: 4609162,9 Punt 36 X: 346562,6 i Y: 4608973,0 Punt 37 X: 346576,9 i Y: 4608953,7

Les coordenades UTM ED50 31T són: X: 346576,9 i Y: 4608953,7

ESMENA + CP

Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

Primer: Aprovar l’ esmena de l’Acta de les Operacions de delimitació entre els termes municipals de Tàrrega i Verdú pel que fa referència a les descripcions de les fites F4, F9 i F17, que han de quedar descrites de la manera següent:

Fita 4: se situa a la Serra dels Molars a Serraters al marge sud d’un camp de conreu i a uns vuitanta metres a l’oest de la Carretera de Tàrrega a Sant Martí de Maldà LV-2001. Es reconeix una fita de pedra, de forma prismàtica recta rectangular, de trenta-cinc per vint-i-cinc centímetres de costat a la base i un metre trenta centímetres d’alçada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta discorre sempre pel marge nord del camí de finques fins la normal perpendicular traçada des de la fita quarta, per la qual segueix fins a trobar la fita. Les coordenades UTM ED 50 31T són: X: 342515,8 i Y: 4608731,6.

Fita 9: se situa a los Argelaguers al marge sud d’un camp de conreu a uns tres-cents metres al nord de la Masia de Cal Corneli. La línia de terme reconeguda entre les fites vuitena i novena és la recta compresa entre totes dues fites. Les coordenades UTM ED 31T són: X:344933.4 i Y: 4609917.8.

Fita 17: se situa al Pla de la Ruda al marge sud-est d’un camp de conreu, a uns cent deu metres a l’oest del Camí de les Garrigues. La línia de terme reconeguda entre les fites setzena i dissetena és la poligonal definida per la següent relació de coordenades UTM ED 50 31T

Punt 1: X: 346140,1 i Y: 4609405,1 Punt 19 X: 346364,6 i Y: 4609154,4Punt 2: X: 346165,0 i Y: 4609379,9 Punt 20 X: 346370,1 i Y: 4609149,5Punt 3: X: 346178,6 i Y: 4609368,3 Punt 21 X: 346384,6 i Y: 4609139,2Punt 4: X: 346198,7 i Y: 4609347,1 Punt 22 X: 346407,3 i Y: 4609123,4

Punt 5: X: 346211,3 i Y: 4609333,9 Punt 23 X: 346428,0 i Y: 4609107,4Punt 6: X: 346220,8 i Y: 4609322,7 Punt 24 X: 346451,6 i Y: 4609090,0Punt 7: X: 346228,0 i Y: 4609315,1 Punt 25 X: 346469,7 i Y: 4609076,8Punt 8: X: 346244,5 i Y: 4609295,0 Punt 26 X: 346487,4 i Y: 4609063,3Punt 9: X: 346255,9 i Y: 4609281,3 Punt 27 X: 346498,6 i Y: 4609054,9Punt 10: X: 346269,1 i Y: 4609264,9 Punt 28 X: 346510,4 i Y: 4609045,4Punt 11: X: 346287,2 i Y: 4609241,9 Punt 29 X: 346518,1 i Y: 4609037,0Punt 12: X: 346305,1 i Y: 4609218,7 Punt 30 X: 346521,3 i Y: 4609031,2Punt 13: X: 346316,9 i Y: 4609204,1 Punt 31 X: 346522,3 i Y: 4609026,1Punt 14: X: 346324,7 i Y: 4609194,2 Punt 32 X: 346525,0 i Y: 4609019,6Punt 15: X: 346332,1 i Y: 4609186,6 Punt 33 X: 346529,9 i Y: 4609013,6Punt 16: X: 346340,4 i Y: 4609177,8 Punt 34 X: 346538,3 i Y: 4609002,4Punt 17: X: 346348,6 i Y: 4609169,9 Punt 35 X: 346551,0 i Y: 4608987,1Punt 18: X: 346356,2 i Y: 4609162,9 Punt 36 X: 346562,6 i Y: 4608973,0 Punt 37 X: 346576,9 i Y: 4608953,7

Les coordenades UTM ED50 31T són: X: 346576,9 i Y: 4608953,7

Segon. Una vegada signades, trametre les esmenes de les actes a la Direcció General d’Administració Local.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

9. APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM DE TÀRREGA RELATIVA A LA SUPRESSIÓ DE BARRERES A L’ACCESSIBILITAT EN EDIFICIS D’HABITATGES PREEXISTENTS.

El senyor Gabriel Lacambra llegeix la següent proposta:

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega es va aprovar definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en sessió de 16 de febrer de 2006 i es va publicar en el BOP núm. 4597 de 21 de març de 2006.

Al llarg dels anys, la promoció de l’accessibilitat, com a instrument per a fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans, s’ha anat recollint a la normativa com un mitjà per aconseguir una millora de la qualitat de vida i de l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. Des del Decret 100/1984, de 10 d’abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques, la Llei 20/1991, de 25 de novembre de promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i el Decret 135/1995, de 24 de març, d’aprovació del Codi d’Accessibiltat, encara avui hi ha persones amb discapacitat física, sensorial, intel.lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets, a causa de barreres físiques, en la comunicació o d’actitud que els ho impedeixen.

El marc legal de l’Estat espanyol la normativa d’accessibilitat està configurada principalment per la Llei 51/2003, del 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, que estableix les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació, sens perjudici de les competències que la Constitució i els respectius estatuts d’autonomia atribueixin a les comunitats autònomes, i a les corporacions locals.

Es així que, l’art. 10.3 de la Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas estableix que : “Será posible ocupar las superficies de espacios libres o de dominio público que resulten indispensables para la instalación de ascensores u otros elementos, así

como las superficies comunes de uso privativo, tales como vestíbulos, descansillos, sobrecubiertas, voladizos y soportales, tanto si se ubican en el suelo, como en el subsuelo o en el vuelo, cuando no resulte viable, técnica o económicamente, ninguna otra solución para garantizar la accesibilidad universal y siempre que asegure la funcionalidad de los espacios libres, dotaciones públicas y demás elementos del dominio público. A tales efectos, los instrumentos de ordenación urbanística garantizarán la aplicación de dicha regla, bien permitiendo que aquellas superficies no computen a efectos del volumen edificable, ni de distancias mínimas a linderos, otras edificaciones o a la vía pública o alineaciones, bien aplicando cualquier otra técnica que, de conformidad con la legislación aplicable, consiga la misma finalidad”.

Finalment, i en virtut de l’art. 166 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’aprova la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, que en la seva Disposició Addicional Segona preveu la incorporació de mecanismes en el planejament urbanístic per a facilitar la instal·lació d’ascensors, en els següents termes:

“1. El planejament urbanístic general ha d’incorporar les determinacions pertinents per a fer possible la instal·lació d’ascensors segons la legislació sectorial aplicable en edificis preexistents, tenint en compte les condicions que estableix la legislació urbanística…3. Mentre el planejament urbanístic general no inclogui les determinacions a què fa referència l’apartat 1, a fi de donar una resposta àgil i eficaç a les sol·licituds d’intervenció en edificis preexistents per a la instal·lació d’ascensors que no s’ajustin al planejament urbanístic aplicable, els ajuntaments han de tramitar una modificació puntual del planejament urbanístic vigent per a incorporar les determinacions esmentades. La modificació s’ha de tramitar i aprovar definitivament en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei o, si es presenta abans una sol·licitud d’intervenció, en el termini de quatre mesos des de la presentació”.

De conformitat amb l’art. 117 en relació amb l’art. 107 i ss. del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i l’art. 96 i 99 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, es proposa al Ple de la corporació l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega, relativa a la supressió de barreres a l’accessibilitat d’habitatges existents..

Segon.- Obrir un període d'informació pública per un termini d’un mes mitjançant anunci que s’inserirà en el BOP, en el DOGC i en un diari dels de major difusió de la província als efectes de possibles al·legacions i per mitjans telemàtics a la web oficial de l’Ajuntament: www.tarrega.cat/edictes.

Tercer.- Suspendre l'atorgament de les llicències d’edificació en l'àmbit territorial objecte de la modificació puntual, pel termini d’un any, que siguin incompatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. En tots els casos, els efectes de la suspensió s’extingeixen amb l’entrada en vigor de l’instrument de planejament.

Quart.- Sol·licitar els informes al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Comissió Territorial d’Urbanisme. Serveis Territorials de Lleida).

Intervé el senyor Jaume Ramon manifestant que el grup municipal d’AIPN-PSC-PM no s’oposarà a aquesta normativa que el que vol fer és suprimir barreres d’accessibilitats en edificis d’habitatges existents però si que caldrà esser curós en l’aplicació d’aquesta normativa que permet l’ocupació de l’espai públic per tal d’instal·lar aquests ascensors i això afecta al POUM però també afecta a l’ordenança del paisatge urbà que té aquest Ajuntament i també potser seria el moment de veure com pot afectar al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i al mateix catàleg del Patrimoni Arquitectònic i com es pot solucionar el que es faci possible la preservació d’aquests ambients urbans amb la instal·lació d’ascensors a la via pública davant d’edificis protegits, que es poden donar aquests casos, i llavors cal ser molt curosos amb l’aplicació d’aquesta normativa per tal de fer compatibles aquestes dues coses.

Intervé el senyor Gabriel Lacambra manifestant que està totalment d’acord amb que s’haurà de ser curós i que s’haurà d’analitzar cas per cas i, segons els comentaris que feien els tècnics del Departament d’Urbanisme, la major part d’aquestes sol·licituds am caràcter general sembla que podran ser ateses a través de la instal·lació d’ascensors en patis interiors de l’illa o bé a través d’edificis preexistents malgrat que la instal·lació de l’ascensor materialment comporti superar la profunditat màxima edificable i en darrer terme, com a últim recurs hi cap la possibilitat d’instal·lar l’ascensor ocupant part de la via pública, però efectivament és quelcom que s’haurà de mirar amb molta cura i amb caràcter excepcional i com a últim recurs.

Intervé l’alcaldessa manifestant que efectivament s’haurà de donar cobertura a les necessitats amb aquesta preservació per descomptat de la via pública però és important donar-hi solució perquè hi ha necessitats sobre la taula se’n té i val la pena. Afirma que hi ha altres ciutats que així ho han fet i inclús en edificis d’habitatges plurifamiliars i blocs de pisos antics en els quals la normativa amb més de tres pisos no hi havia ascensors i això també ajudarà a minvar la degradació, a vegades, d’aquests edificis havent-hi la possibilitat d’una accessibilitat dins de la normativa que seria l’actual.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

10. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’AIPN-PSC-PM A INSTÀNCIA DE MAREA BLANCA PER ATURAR EL PROCÉS DE CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI SANITARI DE LLEIDA.

La senyora Mercè Agustí dóna lectura i explica la següent Moció:

El grup municipal de l’Ajuntament de Tàrrega AIPN-PSC, a instancia de Marea Blanca de Tàrrega presenta la següent moció al Ple:

El febrer de 2014 el govern va donar llum verda a la proposta de crear un ens únic de gestió de la sanitat pública, en la demarcació de Lleida, sota la figura d’un consorci, que es regiria per un estatut propi tant en el seu funcionament, gestió econòmica, contractació i distribució de recursos sortint de l’ICS.

Hi ha absolut consens en que cal unificar la gestió però sota el sistema de l’ICS, un ICS que avui per avui (al marge de la Generalitat) és la estructura de estat més gran i eficient de Catalunya i que està sent destruïda.

Des de a les hores s’ha manifestat de manera evident la oposició a aquest projecte.

El 17 de març de 2015 ICV presenta una moció al parlament (subsegüent a la interpel·lació al govern sobre la situació de sanitat) fent referència a la política general del departament de salut, al consorci de Lleida, al concurs públic de diversos centres de atenció primària i consultoris locals.

El Ple del Parlament de Catalunya del dia 19 de març de 2015 va aprovar la següent Moció:

“Moció 190/X del Parlament de Catalunya, sobre la situació de la sanitat

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 19 de març de 2015, d’acord amb l’article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent la interpel·lació al Govern sobre la situació de la sanitat( tram 302-002601/10) presentada per la diputada Marta Ribas Frias, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds –Esquerra Unida i Alternativa, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg 109848), pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 110129), pel Grup Parlamentari Socialista (reg 110131) i pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg 110208)

MOCIOEl Parlament de Catalunya censura les polítiques dutes a terme pel Departament de Salut perquè:

Han provocat la degradació dels serveis sanitaris de titularitat pública i la reducció de la qualitat assistencial, de l’accessibilitat i de l’equitat a partir de retallades de pressupost i recursos fins punts inassumibles.

Han precaritzat les condicions de treball dels professionals dels serveis sanitaris

Han incrementat la confusió en el sistema de manera que han fet cada cop més subsidiari l’interés públic respecte del privat i han afavorit aquells que fan negoci amb la salut de les persones.

El Parlament de Catalunya constata la necessitat de fer una planificació de les polítiques de salut consensuada amb el sector i la ciutadania, amb transparència, retiment de comptes i avaluació de la qualitat, amb l’objectiu d’eliminar la confusió d’interessos dins el sistema, i:

Expressa la preocupació per l’atenció de les urgències en els hospitals de Catalunya i insta el Govern a treballar per a donar una resposta assistencial ràpida de les urgències ajustada al nivell de gravetat, de manera que es garanteixi un temps límit de resolució del procés urgent que asseguri el confort i la intimitat del pacient.

Insta el Govern a aturar el procés de creació del Consorci de Lleida, atès que no s’han complert els punts de la Moció 96/X que havien de garantir la participació de tots els agents implicats en el futur ens a fi de trobar la solució més òptima per a la gestió de la sanitat a les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran. Així mateix, constata que tampoc no li han estat presentats, d’acord amb la dita moció, la planificació dels treballs i el calendari; les garanties sobre el control econòmic i financer; els estudis sobre les diferents opcions possibles, inclosa la integració a l’Institut Català de la Salut; el possible augment de la cartera de serveis; l’assignació de recursos a les diferents línies assistencials, ni els acords assolits pel procés de participació i els grups de treball, especialment en els aspectes laborals.

Insta el Govern a fer un procés d’avaluació del projecte CIMS pel que fa a la integració de serveis dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina, de Girona, després dels dos primers anys de funcionament

Insta el Govern a no treure a concurs públic la gestió de les ABS –centres d’atenció primària i consultoris fins que no s’hagi explorat tot allò que es manifestava en l’informe a què fa referència la Moció 3/X

Insta el Govern a presentar-li tota la informació respecte a les més de setze mil derivacions que es van produir durant el 2014 per part del CatSalut entre els centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat) amb la finalitat de reduir les llistes d’espera. En aquesta informació s’han de fer constar les derivacions -origen i destinació-, el contracte i el preu per l’activitat derivada, en comparació amb el preu que hauria tingut en el centre d’origen, i la reducció del temps d’espera mitjà per cada intervenció i centre.

Insta el Govern a fer una inspecció –i a lliurar-li’n els resultats sobre la tramitació dels pacients que s’han donat de baixa de la llista d’espera pública abans d’ésser intervinguts, que inclogui la informació de si han sortit dels centres del Siscat o de si han estant intervinguts en el mateix centre que les tenia en llista d’espera. En aquest darrer cas, cal indicar qui n’ha aprovat els preus, quant es cobra per aquesta activitat i qui ho cobra.

El Parlament de Catalunya lamenta que el debat sobre la sanitat fet en el marc del programa Cat de TV3 el dijous 5 de març de 2015 no representés suficientment tota la pluralitat de veus ni d’opinions, tant en l’àmbit professional de la salut com en el del país.

Palau del Parlament, 19 de març de 2015”

Malgrat que la Moció aprovada pel Parlament, en l’apartat 2.b insta al Govern a aturar el procés de creació del Consorci de Lleida, el Departament de Salut ha decidit fer-se el sord i tirar endavant amb l’inici dels tràmits d’informació pública dels Estatuts del Consorci per a la presentació d’al·legacions que finalitzarà el 25 d’abril.

La Universitat de Lleida assumeix la resolució parlamentària d’aturar el Consorci.

Segons tenim entès CiU es un partit Demòcrata i no s’entén que ignori una resolució parlamentària, per tant l’instem a CiU a acatar tot el contingut de la moció del dia 19 de Març.

Proposem al Ple de l’Ajuntament de Tàrrega

1.- Exigir al Govern acatar la resolució del parlament i aturar el procés de constitució del consorci Sanitari de Lleida

2.- Així com totes les altres demandes contingudes en la mateixa.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que la senyora Mercè Agustí ha dit que en la resolució del Parlament ERC s’hi va abstenir i vol explicar que no va ser així. Manifesta que recordaran tal com diu la moció que ara fa un any es va aprovar una moció similar a aquesta que també venia a recolzar una resolució que s’havia aprovat pel Parlament de Catalunya i aquesta resolució s’havia presentat a instància d’ERC era conseqüència d’un neguit que tenia la ciutadania i els professionals de la sanitat en general desprès de l’anunci del Conseller Boi Ruiz de tirar endavant aquest Consorci de Sanitat. Afirma que aquella moció es va presentar una mica per salvaguardar els grans dubtes o problemes que podia generar aquest ens, és a dir en aquella moció el Parlament demanava al govern que es fes una participació ciutadana real, que es creessin els ens de participació i fins i tot deia que es creés un grup de treball que hauria de definir quines són les línies , com hauria de ser aquest ens, és a dir aquella moció bàsicament parlava de com es faria aquesta participació i com es regularitzaria la creació d’aquest ens i desprès també intentava buscar o solucionar el gran problema i neguit que tenim tots en aquest ens, que era assegurar que la sanitat a Lleida continués estan en mans públiques i 100 % públiques, sense que hi hagués el perill de que qualsevol servei sanitari o serveis de la sanitat pogués acabar privatitzant-se. Manifesta que aquesta era una moció que intentava buscar i solucionar aquests problemes i un any desprès es troben amb que ni la participació ciutadana , ni grup de treball, ni salvar neguits, sinó tot el contrari, posar-ne més perquè tot i que les explicacions dels responsables del departament sempre han sigut bones paraules no hi ha hagut cap fet i és cert que ni els professionals de la salut ni els grups que havien de ser consultats o han estat i no han participat en aquest sentit. Manifesta que el que ha fet ERC desprès d’haver aprovar aquells moció i havent vist que no s’ha complert en cap sentit el que fa ara ERC com a partit, és demanar la paralització de l’ens. Manifesta que de la Moció 190/X que es va presentar al Parlament que hi ha dos punts i en el primer punt que el que fa és anomenar les maldats del Conseller el Grups d’ERC es va abstenir, que abstenir-se és una posició bastant en contra del mateix Conseller de Salut perquè hi ha un pacte de govern i que ERC s’abstingui en aquest punt vol dir que en cap cas estan a favor de la gestió del senyor Ruiz. Afirma que el segon punt que demana al Conseller que paralitzi l’ens i faci una sèrie de gestions, el van votar a favor perquè desprès de veure l’incompliment d’allò que havia demanat al Parlament per poder clarificar i fer més transparent aquest ens no s’ha fet i ara mateix la posició que té ERC és que aquest ens s’ha de parar i no es pot continuar i exigeixen al Conseller que el pari. Afirma que en aquest sentit avui votaran a favor d’aquesta Moció perquè no hi ha punts, però si que li agradaria deixar clar que la posició del grup parlamentari d’ERC va ser la que ha esmentat.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que el grup municipal del PP considera que aquest és un tema del qual han tingut paciència fa més d’un any i volen reconèixer la mala gestió de la Generalitat de Catalunya en temes sanitaris cosa que s’ha fet, però no volen donar suport a aquesta Moció que únicament està en contra del Consorci i no en contra de les polítiques sanitàries i la manca de pagament de farmàcia etc. Afirma quan a la Moció del Parlament a que fa referència si diguessin que van votar en contra vol dir que l’Ajuntament de Tàrrega no és el més competent per a reclamar el compliment de les Mocions del Parlament i per aquestes raons el grup municipal del PP votarà en contra d’aquesta Moció.

Intervé el senyor Isaac González manifestant que en el grup SUMEM per Tàrrega hi ha dues posicions de vot i la seva, com a regidor, és favorable a aquesta Moció, perquè es tracta de significar una mica el pensament que té el seu grup de SUMEM per Tàrrega on hi ha diferents opinions envers el Consorci, ja que hi ha gent que hi està a favor i gent que hi està en contra i el que avui es tracta és de parlar del procés que s’ha engegat al Parlament i el que sí que defensen és que el Parlament de Catalunya és la seu de la sobirania nacional i és aquí on el govern sorgeix d’aquesta sobirania que ells entenen i si els seus representants polítics decideixen i creuen que no hi ha hagut prouta llum en aquest procés de creació de l’ens, estan aquí per defensar la decisió d’aquests representants. Afirma que, d’altra banda, vol afegir que això no vol dir que no és un vot a favor ni en contra del que és el Consorci en sí, en el sentit que el personalment és una persona que creu que amb aquest Consorci i en la creació d’aquest ens de gestió de la sanitat pública a Lleida hi falta molta llum pels dos costats, perquè per un costat se’ls dona una gestió eficient i eficaç i per l’altra s’acusa aquest proper ens que es pugui crear de que pugui ser per a aplicar privatitzacions, per tant, el que intentaran és informar-se al màxim possible i el que si que té clar el seu grup és que estan perquè la gestió a Lleida a nivell de CAP, a nivell de l’Arnau, a nivell del Santa Maria sigui la millor gestió sanitària que hi pugui haver perquè sobretot els ciutadans i les ciutadanes de la nostra regió i de la nostra ciutat puguin tenir els serveis sanitaris que es mereixen i que sobretot siguin públics.

Intervé el senyor Jaume Ponsarnau manifestant que una vegada més ens trobem davant d’una moció presentada amb caràcter d’urgència que insta el Ple d’aquest Ajuntament ha posicionar-se en dos punts ben concrets. Concrets en la seva literalitat però no pas tant en el seu contingut.Afirma que el Grup municipal Reagrupament i Solidaritat Sumem per Tàrrega hauria desitjat disposar de més temps per a poder debatre i posicionar-se de forma molt més consegüent al respecte dels arguments de la moció, no ha estat així i per tant l’entomen com bonament poden. Tanmateix ho fan amb llibertat de vot dels seus tres representants.

Manifesta que, d’entrada, malgrat les falles ortogràfiques i el lamentable lèxic que presenta la redacció de la moció en la seva fase introductòria (fet que podrien adduir probablement a les presses), han procurat d’esbrinar-ne l’essència de la seva voluntat sense poder arribar més enllà del que és una oposició sobre la base d’un “judici d’intencions” Afirma que destaquen una afirmació que entenen substancial i important quan diu “Hi ha absolut consens en que cal unificar la gestió però sota el sistema de l’ICS” Bé, al menys es reconeix que no tot marxa com hauria de marxar, al marge dels aprimaments i les fatalitats que sovint afecten als usuaris. També troben curiós, per no dir sorprenent, que els defensors de la moció parlin “d’estructura d’estat més gran i eficient de Catalunya” , referint-se a l’ICS, quan, que sàpiguen, al marge de l’Estat espanyol, podrien suposar que es deuen referir a un Estat que només ells deuen veure en somnis perquè recorden perfectament que mai s’han mostrat defensors de l’Estat polític propi de la Nació catalana; allò que tant legítimament el sobiranisme popular ja està defensant per terra, mar i aire, i que indubtablement els permetria de bastir degudament les autèntiques estructures d’estat, entre elles l’ICSManifesta que troben desafortunada aquesta cita en el context polític actual, més enllà de semblar més aviat un sarcasme que altra cosa.Afirma que en la seva opinió, malgrat la crisi general i l’entusiasme laminador del govern central hi ha una corrent permanentment situada en “allò políticament correcte” que cada dia aguditza més perillosament la paràlisi de d’intel·lecte de la majoria dels polítics electes.Manifesta que amb aquesta moció es pretén una resposta programada, seguint la tendència de presentar dos problemes per cada solució que es planteja. Afirma que s’hauria de tenir molt clar, a hores d’ara, que el poble català ha començat a dir prou perquè estem veient que no ens salvaran, com sovint es demostra i avui, amb aquesta moció també, ni els dogmes, els protocols, les normes, reglaments, comitès, deures i obligacions subjectivament imposades, ni les accions encaminades a controlar i promoure els corrents d’opinió dominants. La situació és radicalment de “caixa o faixa” i, ho ens en volem sortir del tot i de veritat de manera democràtica i no només tractar de si un consorci més o menys, ho estem perduts del tot i per a molts anys.Afirma que des de la seva modesta posició voldrien crear un dubte que tingués la possibilitat de remoure de veritat algunes consciències que anessin més enllà de les defenses dirigides generalment des del corporativisme dominant. Manifesta que es viu una situació política tant excepcional com il·lusionant, precisament perquè, de culminar amb l’èxit i l’encert que la majoria desitgem, tots aquests “problemes” quedarien radicalment superats. No pot ser d’altra manera si de veritat volem ser respectats en els nostres drets i dignitat, en la reclamació de la plena llibertat, el benestar de tots els ciutadans, la humana igualtat i una bona justícia social.Per acabar manifesta que és així com tant ell, com el seu company Santi Costa justifiquen la seva abstenció.

Intervé el senyor Josep M. Estadella manifestant que cada vegada que sent l’opinió de cada un dels diferents portaveus dels grups municipals, va més confós quan parlen del Consorci. Manifesta que tenia una intenció pel que fa al seu sentit de vot, però degut a la seva última experiència i els últims minuts, ha decidit canviar-lo perquè es posicionarà fent servir el sentit comú al costat dels professionals de la sanitat i votarà a favor de la Moció.

Intervé l’alcaldessa manifestant que el grup municipal de Convergència i Unió votaran en contra d’aquesta moció perquè la moció que presenta el grup municipal d’AIPN-PSC-PM el que demana, una vegada explicat tot el peu de la moció que es va parlar un per un de la moció que es va presentar al Parlament de Catalunya, el que demana a l’Ajuntament és que exigeixi al govern acatar la resolució del Parlament i aturar el procés de constitució del Consorci i també totes les demandes de la pròpia moció. Afirma que en aquest sentit consideren que el govern de Catalunya, de la mateixa manera que una moció cal acatar-la, també cal acatar les Lleis que s’aproven al Parlament. Manifesta que entenen que l’ens sanitari, en base a la Llei 8/2007 per la qual es va constituir l’Institut Català de la Salut aquesta Llei permet i apunta com una estructura i organització dels serveis i establiments dels centres de salut la possibilitat de unitat de diferents gestions assumeixin aquest ens i en aquest sentit també en aquest Ajuntament es van reunir tots els regidors amb responsables de la Sanitat de Lleida perquè els expliquessin i posessin damunt la taula tot el que feia referència a l’ens i el cert és que tant l’informe que tenen a les mans l’ens sanitari de Lleida és un ens que segur que serà beneficiós per la sanitat del nostre territori. Afirma que existeixen dubtes i que els dubtes que posen damunt la taula les persones que es manifesten en contra intentaran resoldre’ls i buscar fins al final sobretot en el que fa referència quan s’afirma que l’ens privatitzarà una part de la sanitat, enlloc dels Estatuts hi diu això i ha intentat llegir i buscar en algun sentit i també discutir debats amb persones que no tenen aquesta mateixa opinió i no hi diu, de fet és cert que qualsevol qüestió en aquest sentit de privatitzar podria alarmar a tots, però en tot cas, pensa que ara és el moment oportú, ja que estan en exposició pública aquests Estatuts que han de regir aquest Consorci, per a fer aportacions positives i aportacions que puguin tirar endavant i que es puguin posar d’acord en aquest sentit i per tant, considera que han de donar-hi espai i la suficient alçada de mides en aquest sentit per poder veure que el funcionament d’un ens públic que uneixi i que beneficiï a tots els usuaris serà positiu i n’està segura. Afirma que arrel de la presentació d’aquesta Moció ha llegit que la Llei 8/2007 en aquest sentit l’Institut Català de la Salut es reinventa una mica en aquesta Llei és possible que qui no estigui d’acord amb el Consorci tampoc estés d’acord amb aquesta Llei i, en tot cas, s’hauria de fer alguna cosa per modificar-la si és que així es creu oportú, però també ha aprofitat per a revisar el Pla de Salut 2011-2015 i en aquest Pla de Salut també hi ha fulls de ruta i

s’apunta molt clarament cap una millor optimització de tots els recursos que fan referència a la salut publica i en cap moment per minvar el servei de cara als usuaris sinó per a que siguin aquest més eficients. Manifesta que l’informe de CatSalut fa sobre la constitució del sistema integral de la salut de Lleida sobre els antecedents i el context actual pensa que a més el regula claríssimament en aquest sentit i no parla enlloc de que l’entitat sigui privada sinó que és una entitat jurídica pública i, per tant, intentarà augmentar en aquest sentit i coordinar tots els nivells assistencials de tots els usuaris i en aquest sentit no es pot fer altra cosa perquè els arguments que posen sobre la taula, al seu criteri no són prou consistents per fer variar aquest vot. Manifesta que en la reunió que van mantenir amb els representants del Consorci a l’Ajuntament cap pregunta de la regidora Mercè Agustí va poder debatre en aquell moment el criteri i la vida està plena de percepcions i no és necessari tenir tots les mateixes, però en tot cas, no van percebre cap qüestió primordial que podés fer variar aquesta opinió.

Intervé la senyora Mercè Agustí manifestant que vol deixar clar que aquella reunió que van tenir a porta tancada amb el doctor Capdevila, la doctora Anna Aran i el doctor Puigfarré en cap moment va quedar convençuda , afirma que no hi ha cap acta, però les afirmacions i els arguments són afirmacions gratuïtes. Afirma que és cert que els Estatuts diuen que el Consorci serà una entitat pública de totes maneres en l’article 3.3. dels Estatuts permet al Consorci realitzar activitat privada fent ús de les infraestructures públiques. Manifesta que també l’article estableix que el règim de cobertura pública ha de ser majoritari i no únic, pel que amb el 51 % de l’activitat pública quedaria cobert. Afirma que l’article 3.2 estableix que les activitats les pugui prestar directament o a través de qualsevol de les formes de gestió admeses a dret i aquestes fórmules poden ser externalitzant la gestió a entitats privades. Afirma que el Consorci és públic però traslladar activitat a les empreses privades ja està previst en els Estatuts. Manifesta que privatitzar no és sinònim de que com deia el Conseller l’altre dia en un dels programes de televisió que va sortir desprès de l’espantada en la comissió, deia que tenir targeta sanitària és garantia de que vostè no pagarà serveis de salut però si que està claríssim que hi ha diners públics que estan finançant serveis de sanitat privada. Afirma que la Llei 8/2007 és la Llei de l’ICS que fa molts mesos que la va rellegir i diu que a l’hora de concursar a concursos públics el Departament de Salut no tindrà prioritat i en canvi la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya que es va aprovar molts anys és la Llei que va separar el que compra del que proveeix i el Departament de Salut des d’aleshores és un comprador i l’ICCS i la resta que volten per Catalunya són proveïdors i per tant el que permet que aquestes coses passin és aquella Llei de fa molts anys i que està donant els seus fruits en aquests moments. Manifesta que això ho volia aclarir perquè ara no recorda en profunditat el que diu la Llei de l’ICCS però el que deia l’alcaldessa no és de la Llei de l’ICCS sinó que és la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Manifesta que no sap si són autèntics demòcrates però es fa tot bastant dubtós i les persones que en aquests moments estan lluitant per salvaguardar la integritat de l’Institut Català de la Salut es mereixen consideració i

respecte perquè estan convençuts que estan defensant als ciutadans. Manifesta que els professionals de la Salut de la seva generació han viscut una millora grandiosa en els serveis de salut de la població de la qual han sigut protagonistes gràcies a la reforma de la Llei de Sanitat que va fer el Ministres Ernest Lluc que a més amb col·laboració amb els diferents departaments de salut que hi ha hagut en totes les legislatures han fet créixer almenys per la seva experiència l’atenció primària de la salut d’una manera molt digna i en aquests moment tenen companys contractats dia a dia i sí que vol dir personalment que està molt satisfeta de la seva experiència professional durant més de trenta anys i voldria que d’aquí trenta anys tots els professionals de la salut i també els ciutadans poguessin dir el mateix i tal com van les coses li sap molt de greu però si no es canvia el rumb això no anirà així.

Intervé l’alcaldessa manifestant que la senyora Mercè Agustí té una opinió i presenta les Mocions en el seu legítim dret i democràtic i pels demés compartir o no una opinió és també legítim i ningú pot exercir de la veritat absoluta. Manifesta que pels seus arguments la senyora Agustí defensa els ciutadans i el seu grup també creu que els defensen i en la seva postura i a més a més hi tenen tot el dret i els debats són per això per a posar damunt la taula una problemàtica i és una manera també d’avançar i posar damunt la taula diferents temes i ser capaços d’arribar a punts d’acord, que s’hi pot arribar i ser capaços també de discrepar quan cal. Afirma que aquesta Moció serà sotmesa a votació i en aquest sentit han expressat el seu vot com la senyora Agustí ha expressat tot el que considerava que havia de fer.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de vuit vots a favor (cinc del grup municipal D’AIPN-PSC-PM, un del grup municipal d’ERC-AM, un del regidor senyor Isaac González i un del regidor no adscrit, senyor Josep Maria Estadella), set vots en contra (sis del grup municipal de CiU i un el grup municipal del PP) i dues abstencions (una del regidor senyor Jaume Ponsarnau i una del regidor, senyor Santi Costa),

B) PART DE CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ.

11. INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA I DE REGIDORS DELEGATS (DE L’1 AL 31 DE MARÇ DE 2015).

Els senyors regidors es donen per assabentats de les resolucions dictades per l´Alcaldia des del dia 1 al 31 de març de 2015.

12. INFORMACIÓ DE LES SEGÜENTS ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: - Dia 2 de març de 2015.- Dia 9 de març de 2015.- Dia 17 de març de 2015.- Dia 25 de març de 2015.

Els senyors regidors es donen per assabentats dels acords de les actes de la Junta de Govern Local dels dies 2, 9, 17 i 25 de març de 2015.

13. PRECS I PREGUNTES.

Intervé el senyor Manuel Medrano manifestant que vols fer dos precs, un primer prec per la senyora Josefina Bernades en el sentit de dir-li que ell porta ulleres progressives i que a la millor ella en un moment determinat ha pensat que estava mirant-la d’una determinada manera i vol que quedi constància del seu apreci i de la seva consideració i només vol dir-li per transparència absoluta que mentre ell l’estava escoltant estava pensant dues coses que tenia a veure am el que ella estava comentant i era una que en el passat quan es va establir lo del criteri de 20.000 habitants poden pensar tots que 20.000 habitants és una quantitat totalment arbitrària probablement des del punt de vista del que són les poblacions de la província de Barcelona i quan al futur pensa que hi ha hagut avanços importants en consens polítics que ell ha viscut en els últims anys i també en un esborrany de la

futura constitució en una república catalana en la que curiosament sembla que les propostes van en la línia de fer desaparèixer els Consells Comarcals, les Diputacions i aparèixer les Vegueries, per tant pensava en el passat i pensava en el present.Afirma que el segon prec fa referència a una cosa que el preocupa molt i que no és la primera vegada que ho ha plantejat a la Corporació i té de veure amb el risc que corren els alumnes i les persones que circulen entre la gasolinera i d’Institut Alfons Costafreda, que d’entrada hi ha una senyal escolar respecte a l’Escola de Capacitació Agrària, respecte a l’Institut Alfons Costafreda, respecte al Pedrolo, per tant pel que ve de fora ja està suficientment avisat, però el que surt des de la última rotonda del càmping cap a fora no té cap avís i els pot assegurar amb tota la realitat perquè la viu cada dia que el flux d’alumnes i de professors que passen d’un lloc a l’altre a la cafeteria de la gasolinera és molt freqüent i el risc és molt elevat. Afirma que sap que és diferent perquè allò és una carretera que depèn de carreteres, pensa que l’Ajuntament hauria de fer la pressió que toca, encara que sigui diferent perquè casualment l’altre dia davant de l’Escola d’Idiomes va veure que l’Ajuntament, amb molt bon criteri havia posat un pas de vianants davant precisament de l’entrada del centre, per la qual cosa prega que s’ho prenguin en serio perquè ha de poder ser possible convèncer a Carreteres que donin permís per a posar allí com a mínim un pas de vianants, perquè segurament donaria una mica de contenció del tràfic, que repeteix que el perill que hi ha en aquella zona és molt elevat.

Intervé l’alcaldessa manifestant que no fa més de tres setmanes es van reunir amb el senyor Ricard Font, Director General de Carreteres, perquè tenien algun assumpte pendent amb ell i també li van exposar aquesta reclamació ja que són conscients d’aquesta problemàtica, per la qual cosa ja van cedir a l’Institut Costafreda el que és el càmping municipal per a imitar el número de cotxes que hi havia aparcats a la carretera el que feia que hi hagués més perill que ara i des d’aleshores ja van començar a demanar un pla de seguretat precisament en aquell tram i des d’aquesta reunió amb el senyor Ricard Font ja estan el.laborant el pla de seguretat, no només d’aquell indret sinó de tota la C-14 que passa pel mig de la ciutat. Afirma que li van exposar els darrers accidents que hi va haver i atropellaments sense conseqüències sortosament en el tram de la plaça del Carme, però no deixa d’haver-hi la necessitat de que hi hagi una senyalització molt més acurada en tot aquest tram que hi ha tant trànsit i per tant en pocs dies es tindrà aquest projecte i espera que no només sigui un projecte sinó que a més a més es pugui realitzar.

*************************************

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que han sabut per l’acta de la Junta de Govern del dia 26 de març que no pensen reformar el famós Reglament de Participació

Ciutadana tal com es van comprometre que s’aprovaria al setembre de 2014. Afirma que considera que no es ètic ni legal que un reglament que segons el Síndic no s’adequa a la legalitat vigent, que en 4 anys no l’hagin pogut reformar i que fa mes de dos anys varem fer al·legacions a un esborrany que va presentar el Regidor de participació Ciutadana i que al seu programa electoral i el Ple municipal es va comprometre reformar-lo .Seguidament manifesta que l’equip de govern no compleix les promeses ni els compromisos del Ple ni del programa electoral en la reforma d’una norma al seu entendre il·legal i que això és essencial pel seu grup municipal que lamenta que l’equip de govern en aquests quatre anys no hagi pogut fer la reforma.

***************

Seguidament el senyor Joan Pujal pregunta a l’alcaldessa quan pensen convocar i solucionar el tema de les marquesines dels bars davant del compromís que va adoptar en la reunió mantinguda el dia 3 març en relació a solucionar el greuge comparatiu existent, ja que uns paguin 4.000 € a l’any i uns altres 400€ . Manifesta que els bars es queixen que en el moment en que van demanar el permís no tenien de pagar tants diners, ja que s’aplicaven 1.45 € x m2 x 12 mesos i ara volen aplicar 5.65 €, el que representa un augment del 290 % .Afirma que considera que l’equip de govern te d’aclarir aquests conceptes i informar correctament i ajudar als bars amb temps de crisis, ja que es mereixen una resposta.

***************

A continuació el senyor Joan Pujal, en nom del Partit Popular de Tàrrega, exigeix que es pengi la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament, tal com dicta la sentència número 90/15 del 6 març de 2015 del Jutjat contenciós administratiu de Lleida .Manifesta que la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya va requerir el compliment de la llei de penjar la bandera d’Espanya, però l’alcaldessa no va fer cas al requeriment. I per aquesta raó, el Govern central va portar l’Ajuntament de Tàrrega als tribunals, on s’ha dictat una sentència que textualment diu: “Se ordena al Ayuntamiento de Tàrrega a colocar la bandera española en la sede del Ayuntamiento de Tàrrega en los términos establecidos en la Ley 39/1981, de 28 de octubre. Se imponen las costas causadas en el presente pleito al Ayuntamiento de Tàrrega, si bien se limitan las mismas a un importe máximo de 200 euros”.Afirma que el Partit Popular denuncia que l’alcaldessa de CIU no compleix la llei. i per aquesta raó l’Estat es veu obligat a recórrer als tribunals i és molt lamentable que la primera autoritat de la ciutat no compleixi amb la llei, amb la conseqüència de provocar unes despeses innecessàries i recorda que en cas de no complir la sentència en el seu termini l’alcaldessa podria quedar inhabilitada del seu càrrec.

Intervé l’alcaldessa manifestant que recull el desig del senyor Joan Pujal i pel que fa referència al Reglament de Participació Ciutadana afirma que és cert que està treballat, que el regidor així ho ha fet, que s’han recollit les al.legacions que en el seu moment hi van haver, però que el temps i el fet d’esser finals de legislatura amb un canvi segur del consistori, ha fet que hagin decidit ajornar-ho perquè sigui el nou consistori qui l’aprovi perquè és més lògic i hi ha d’haver un consens i per altra banda amb la resta de grups s’ha d’arribar a un debat més profund en aquest sentit.Pel que fa referència a les marquesines dels bars afirma que va parlar amb l’interlocutor dels bars i es van emplaçar juntament amb la Cambra de Comerç i el Foment Targarí per parlar d’aquest tema.Pel que fa a la bandera espanyola l’alcaldessa manifesta que reconeix en aquest sentit la recepció de la sentència i obraran en conseqüència quan ho creguin oportú.

El senyor Pujal pregunta a l’alcaldessa si pensa complir la Sentència.

Contesta l’alcaldessa que penjaran les banderes quan toqui.

************************************* Intervé el senyor Santi Costa manifestant que vol deixar constància que avui a Lleida s’ha celebrat el Dia de les Esquadres i el Cap de la Brigada Municipal d’aquest Ajuntament senyor Salvador Solé ha recollit un reconeixement a la Brigada Municipal per la seva bona feina i per la seva col.laboració amb aquest Cos Policial que els Mossos d’Esquadra han agraït no només d’aquest últim anys sinó de temps enrere fins ara. Explica que també hi ha assistit l’alcaldessa i ell donant-li suport.

L’alcaldessa aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari Vist i plau

L’alcaldessa,

Ramon Morell i Gassó Rosa M. Perelló i Escoda