MC Memòria constructiva - Infraestructures.cat · Web viewel sistema d’impulsió d’aigua per a...

GISA PLECS DE PRESCRIPCIONSG-PLP - 08v07 / 24-07-07 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció de projectes d’Edificació

Fase: Execució

GISA

PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA REDACCIÓ DE PROJECTES D’EDIFICACIÓ

FASE: EXECUCIÓ

Pàgina 1 de 128


Fase: Execució

CONTROL DE VERSIONS

Versió Data Pàgines revisades Contingut de la modificació00 30-09-00 Codificació del document01 30-03-01 9,13,15,20,48,49,66,74,76,

78,82,86.Inclusió de la gestió de residus i altres modificacions.

02 31-05-02 8-12, 22-23, 50, 75-77 i 81 Afegir, treure i actualitzar paràgrafs 03 7-11-02 79 Modificació plec de condicions tècniques03 7-11-02 23, 42 Inclusió en el projecte de l’abocador adequat i distancia

a l’obra03 7-11-02 99 i següents Actualització de l’apèndix de normativa vigent03 7-11-02 6,10, 11, 15, 17, 20, 21,

23, 25, 29, 43, 52, 53, 54, 55, 69, 76, 85

Afegir, treure i actualitzar paràgrafs

04 5-4-04 2, 11, 25, 31, 52, 77, 80, 81, 88, 100 fins 118

Afegir, treure, actualitzar paràgrafs i actualització normativa vigent.

05 03-01-06 Totes Adequació a l’estructura06 14-03-07 Totes Nova estructuració i revisió de continguts d’acord amb

el Codi Tècnic de l’Edificació.07 24-07-07 28-30-123-125-126 i 132 Import control de qualitat.

Preparat

Josep Mª Gener i SeguíGerent de Qualitat Arquitectònica

Revisat

Teresa de Ugarte i PeyroDirectora de Divisió d’Edificació

Aprovat

Carme Deulofeu i PalomasDirectora General

d’OperacionsData: Data: Data:

Pàgina 2 de 128


Fase: Execució

Índex

I PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA............................................................................................... 4

1. Finalitat....................................................................................................................................................... 5

2. Objecte de l’encàrrec.................................................................................................................................. 5

3. Gestió i autoria dels treballs........................................................................................................................ 6

4. Personal, oficina i mitjans a disposar per l’adjudicatari.................................................................................7

5. Desenvolupament dels treballs.................................................................................................................... 7

6. Documentació a lliurar per GISA a l’adjudicatari..........................................................................................9

7. Normativa aplicable.................................................................................................................................... 9

8. Verificacions prèvies................................................................................................................................. 10

9. Expedient del projecte............................................................................................................................... 10

10. Documents del projecte............................................................................................................................. 10

11. Presentació dels treballs........................................................................................................................... 10

12. Acceptació dels treballs............................................................................................................................. 11

13. Pla d’assegurament de la qualitat del projecte...........................................................................................12

II DOCUMENTS DEL PROJECTE D’EDIFICACIÓ....................................................................................................... 13

1.M Memòria................................................................................................................................................... 31

MD Memòria descriptiva...................................................................................................................... 31

MC Memòria constructiva..................................................................................................................... 37

ME Memòria d’execució....................................................................................................................... 70

CN Compliment de normativa.............................................................................................................. 72

AN Annexes........................................................................................................................................ 80

2.DG Documentació gràfica................................................................................................................................ 83

3.PT Plec de condicions.................................................................................................................................. 117

4.EA Estat d’amidaments................................................................................................................................. 120

5.PR Pressupost.............................................................................................................................................. 123

Fitxes ............................................................................................................................................................... 127

Pàgina 3 de 128


Fase: Execució

I PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA

Pàgina 4 de 128


Fase: Execució

1. FinalitatEl present Plec de Prescripcions, que formarà part del contracte, té la finalitat de descriure els treballs a desenvolupar i enumerar els conceptes que han d’ésser objecte d’estudi; definir les condicions, necessitats, directrius i criteris tècnics generals que han de servir de base per a la realització dels treballs encarregats, i concretar la redacció i presentació dels diferents documents en la realització dels quals ha d’intervenir el Projectista adjudicatari/adjudicatària de l’encàrrec -d’ara en endavant, el Projectista o l’adjudicatari-, perquè el contingut de l’encàrrec, un cop quedi garantida i assegurada la seva qualitat, coherència i homogeneïtat, pugui ésser rebut i acceptat per GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES, SA (d’ara endavant GISA).

2. Objecte de l’encàrrec

2.1. Objecte

L’objecte de l’encàrrec el constitueix la redacció del Projecte d’execució : ........................................................ i de l’Estudi de seguretat i salut, i si així s’explicita en la convocatòria del concurs de l’Estudi geotècnic, i/o de l’Estudi de patologies, de l’Annex mediambiental, i altres estudis i annexes corresponents. Aquest encàrrec comprèn la totalitat dels treballs i serveis necessaris a realitzar per l’adjudicatari, d’acord amb les prescripcions que s’estableixen en aquest Plec, per tal que s’assoleixi la correcta i completa definició de les obres a executar.

2.2. Abast del terme “Projecte”

El terme “Projecte” inclou el Projecte d’execució, l’Estudi de seguretat i salut, i si així s’explicita en la convocatòria del concurs, de l’Estudi geotècnic, i/o de l’Estudi de patologies, de l’Annex mediambiental, i altres estudis i annexes corresponents. En el Projecte que s’encarrega es desenvoluparà el contingut de la documentació que GISA lliurarà a l’adjudicatari en el decurs de la seva redacció.

2.3. Variacions i modificacions

Les variacions, adaptacions, modificacions i possibles canvis a considerar sobre el previst en els estudis d’anàlisi i necessitats previs, com a conseqüència de la documentació lliurada per GISA o a causa de les modificacions introduïdes per GISA o pel Projectista (en aquest cas, prèvia aprovació de GISA), es consideraran també incloses en el present encàrrec.

2.4. Increments o disminucions de superfície construïda

Aquest encàrrec inclou així mateix els increments o disminucions de superfície construïda, motivats per variacions en el programa funcional inicial, no superiors ni inferiors respectivament, a un 20% de la superfície construïda inicialment prevista. L’encàrrec inclou també la modificació parcial o total del solar previst. La incidència econòmica en els honoraris de l’adjudicatari, motivada per la variació de superfície indicada en el programa funcional, serà proporcional a l’increment o disminució del pressupost inicialment previst, corresponent a aquesta variació.

2.5. Abast de l’encàrrec

Dins dels treballs corresponents a l’encàrrec, s’inclouen el projecte i la direcció de totes les obres -edificació, urbanització, noves instal·lacions i desviament d’instal·lacions, conduccions existents, etc.- necessàries pel correcte funcionament del centre projectat sense que l’aparició d’incidències al respecte suposin en cap cas un increment dels honoraris convinguts.

S’inclouen també com a treballs a desenvolupar per l’adjudicatari, dins la fase de redacció del projecte, les gestions davant d’organismes i companyies. Simultàniament amb la redacció del Projecte, l’adjudicatari gestionarà en contacte amb els diferents organismes, i companyies subministradores, la perfecta definició de tots els serveis i infraestructures, d’acord amb les exigències de caràcter tècnic que s’hagin establert. Redactarà així mateix els projectes específics que puguin sol·licitar les

Pàgina 5 de 128


Fase: Execució

companyies subministradores i/o altres organismes públics. Les autoritzacions corresponents s’adjuntaran obligatòriament a la memòria del projecte. Aquests treballs i altres assimilables no suposaran un increment en els honoraris convinguts.

És així mateix objecte del present contracte, si així ho expressa la convocatòria del concurs, la redacció d’un Annex d’expropiacions i serveis afectats, amb la relació de propietaris, béns i drets afectats i circumstàncies a tenir en compte en l’expedient d’expropiació, així com els projectes necessaris per a l’execució de totes i cadascuna de les escomeses i dels accessos. La informació es reflectirà en documents escrits i gràfics, essent aquests últims a una escala adequada per al perfecte coneixement de les superfícies i límits afectats per les expropiacions.

2.6. Treballs necessaris per compte de l’adjudicatari

La realització de la totalitat dels treballs necessaris per a assolir el ple compliment de l’objecte de l’encàrrec efectuat serà per compte de l’adjudicatari, sense perjudici del que es consigna en l’apartat 5 del present Plec: “Documentació a lliurar per GISA a l’adjudicatari”.

3. Gestió i autoria dels treballs

3.1. Gestió dels treballs

La gestió, el seguiment, el control i l’acceptació dels treballs de redacció del Projecte corresponen a GISA i al corresponent Departament, Institut, Organisme, Ens o Empresa de la Generalitat de Catalunya. Per a poder dur a terme les tasques de seguiment i control, el personal adscrit a la Gerència de Qualitat Arquitectònica tindrà accés, en nom de GISA i en qualsevol moment, a les dades i documents que l’adjudicatari estigui elaborant sigui quin sigui l’estat de desenvolupament en què es trobin. A aquests efectes, l’adjudicatari facilitarà la revisió dels treballs en curs als tècnics designats per GISA.

En cas d’incompliment del contracte, GISA es reserva el dret de redactar, amb mitjans propis o mitjançant tercers, qualsevol part del Projecte, o de l’Estudi, encarregat. Amb aquesta finalitat, l’adjudicatari facilitarà les dades pertinents amb l’antelació necessària perquè es puguin dur a terme els esmentats treballs sense que cap dels terminis pactats amb GISA es vegin afectats. En tot cas, si bé l’adjudicatari no està obligat a assumir el contingut de la feina encarregada per GISA a tercers, si que es responsabilitzarà del compliment de terminis i de realitzar els treballs necessaris pel perfecte acoblament de la feina, un cop lliurada, al Projecte. La Gerència de Qualitat Arquitectònica, juntament amb l’adjudicatari, establiran en cada cas i a l’inici dels treballs, el règim de reunions de treball a desenvolupar amb l’equip de redacció, així com el seu contingut.

3.2. Autoria dels treballs

L’autoria dels treballs recau en l’adjudicatari. L’adjudicatari és el responsable de les solucions projectades, de les definicions, de les memòries, dels càlculs, dels plecs de condicions tècniques, dels amidaments, del pressupost, de la documentació gràfica i de la resta de documentació del Projecte, llevat que hagi fet constar de manera fefaent i per escrit, la seva disconformitat amb algun (o alguns) dels criteris o solucions que hagin estat manifestats per la Gerència de Qualitat Arquitectònica de GISA.

3.3. Coordinació en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte i de l’Estudi de seguretat i salut

L’autoria de l’Estudi de seguretat i salut recau en el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte. El coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte es responsabilitza plenament del contingut de l’Estudi de seguretat i salut i de l’adequació a tota la normativa vigent d’aplicació i, concretament, a la Llei 31/95, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i al Reial Decret 1627/97, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.3.4. Signatures i dates

El Projecte d’execució objecte del present encàrrec, haurà de ser signat per un Arquitecte/Arquitecta Superior en qualitat d’Autor/Autora del Projecte i disposarà del visat del Col·legi d’Arquitectes.

Pàgina 6 de 128


Fase: Execució

Pel que fa als plànols, GISA subministrarà els caixetins en què s’especifiquen les signatures d’aquests.

Els documents del Projecte que requereixin d’una responsabilitat especial, segons criteri de la Gerència de Qualitat Arquitectònica, hauran d’ésser signats pel tècnic responsable de la seva elaboració, que ho serà, a més, de l’exactitud de la transcripció del contingut dels esmentats documents.

Es dataran tots els documents del Projecte, expressant el lloc, mes i any de redacció.

4. Personal, oficina i mitjans a disposar per l’adjudicatari

4.1. Personal

El personal que en cada fase de la realització del Projecte haurà de formar part de l’equip de l’adjudicatari, serà l’idoni en titulació i experiència per a la bona marxa dels treballs i la responsabilitat requerida. Qualsevol canvi en el personal assignat a la redacció del Projecte, haurà d’ésser comunicat i acceptat per GISA.

En el document de l’oferta el licitador, indicarà amb detall el personal facultatiu que sota la dependència de l’adjudicatari, durà a terme els estudis, o les parts de Projecte especialitzats. Quan es tracti de col·laboracions externes al licitador, els col·laboradors manifestaran expressament l’acceptació a la citada col·laboració, així com el seu coneixement de les condicions tècniques, econòmiques i contractuals del concurs.

4.2. Oficina

Des de la signatura del contracte de l’encàrrec fins a la data de lliurament del treball complet, el Projectista haurà de disposar d’una oficina, en la qual es realitzaran les tasques de gabinet i on es durà a terme el seguiment i control dels treballs encarregats. Aquest seguiment i control també es podrà efectuar a la seu de GISA.

4.3. Mitjans

L’adjudicatari s’obliga a disposar de tots els mitjans i instal·lacions necessàries (fax, telèfon, correu electrònic, aparells específics, mobiliari, etc.) per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats; especialment els que es refereixen a eines informàtiques, tant de càlcul, com de gestió i disseny gràfic interactiu, així com algun dels perifèrics recomanats per a l’intercanvi d’informació i que s’esmenten en aquest Plec.

5. Desenvolupament dels treballs

5.1. Programa de Treballs per a la redacció del Projecte

L’adjudicatari s’obliga a complir el programa de treballs per a la redacció del Projecte i el calendari de lliuraments que es recull en l’annex corresponent del Plec de Bases del concurs.

5.2. Aclariments i informacions complementàries

En el decurs de la redacció del Projecte, l’adjudicatari podrà sol·licitar tota mena d’aclariments i informacions complementàries i fer paleses les consideracions que cregui oportunes a GISA. GISA procurarà atendre, en la mesura que sigui possible, les esmentades sol·licituds; ara bé, la manca o el retard en la resposta no es considerarà en cap moment com a causa motivada de defectes, mancances o retards en la redacció del Projecte, donat que és obligació de l’adjudicatari desenvolupar-lo sense més aportacions de GISA que les que figuren en aquest Plec.

Pàgina 7 de 128


Fase: Execució

Només es consideraran justificats els retards que es produeixin a causa del lliurament endarrerit de documents o dades que ha de subministrar GISA; en aquest cas el retard acceptat, serà, com a màxim, l’equivalent a la diferència entre la data en que GISA havia de lliurar-los i la data efectiva del seu lliurament.

5.3. Informe sobre la marxa dels treballs. Seguiment i control

L’adjudicatari està obligat a fer els lliuraments parcials de l’Estudi previ, l’Avantprojecte, Projecte bàsic i Projecte d’execució en base al programa de treballs vigent.

Als efectes de seguiment i control dels treballs, GISA podrà requerir quan ho consideri necessari a l’adjudicatari per examinar els treballs, rebre les explicacions que se sol·licitin sobre la marxa de les tasques en curs, o qualsevol altra qüestió. L’adjudicatari, per si mateix i/o mitjançant els tècnics dependents o col·laboradors facilitarà al respecte la informació requerida.

D’altra banda GISA, estarà facultada per recollir la informació i/o realitzar les comprovacions que s’escaiguin, dels documents de Projecte acabats o en elaboració. L’adjudicatari, per si mateix i/o mitjançant els tècnics dependents o col·laboradors queda obligat a prestar l’assistència que li sigui requerida per a aquest fi.

A les reunions de seguiment i control, l’adjudicatari aportarà la documentació que s’hagi acordat amb la Gerència de Qualitat Arquitectònica tenint cura en que els documents i plànols de treball siguin intel·ligibles. Amb aquest objectiu, s’escolliran les escales de representació i colors més adients pels documents gràfics. L’adjudicatari portarà a les reunions esmentades un plànol de conjunt que doni idea de la solució global proposada. D’aquestes reunions, així com dels lliuraments parcials de la feina se n’aixecaran les corresponents actes, que seran redactades per GISA.

5.4. Anomalies

Si en la documentació lliurada, es detectés i comprovés qualsevol de les següents anomalies:

La formulació i redacció del Projecte no es desenvolupa amb el personal i els mitjans oferts, o amb d’altres alternatius acceptats prèviament per GISA

L’incompliment de qualsevol termini parcial o total dels indicats en el programa de treballs vigent i aprovat per GISA L’incompliment en el Projecte de normatives vigents i/o l’incompliment de qualsevol apartat d’aquest Plec o dels seus

annexes

GISA, en els esmentats casos i previ avís, s’atribueix la facultat d’efectuar per ella mateixa o mitjançant tercers, la redacció o repetició de les parts del Projecte afectades per les esmentades anomalies, descomptant els imports corresponents a aquestes actuacions de la quantitat a abonar a l’adjudicatari per la redacció del Projecte íntegre.

En especial, GISA es reserva el dret de comprovar, per ella mateixa o mitjançant tercers, la bondat dels amidaments obtinguts a través dels plànols; i en el cas que, per causes atribuïbles a l’adjudicatari, es produeixin discrepàncies en més, superiors al percentatge fixat contractualment, les despeses de l’esmentada comprovació seran a càrrec de l’adjudicatari, qui, a més , haurà de refer els documents afectats sense cap càrrec addicional a GISA.

La realització de les correccions esmentades no eximirà al Projectista del compliment del terminis pactats i de les penalitzacions en què pugui incórrer.

5.5. Aplicació del Plec

El present Plec és d’aplicació al Projecte d’execució així com, en allò que els hi pertoqui, a cadascuna de les fases del seu desenvolupament.

6. Documentació a lliurar per GISA a l’adjudicatari

6.1. Documentació a lliurar per GISA

Pàgina 8 de 128


Fase: Execució

Correspon a l’adjudicatari l’obtenció, amb els seus propis mitjans, de les dades necessàries per a la completa elaboració del Projecte encarregat. No obstant això, GISA posarà a disposició de l’adjudicatari la documentació següent:

6.2. A l’inici dels treballs: Dades de l’aixecament informatitzat del solar Model de presentació de serveis afectats (si correspon) Recull d’altra documentació de suport, d’obligat compliment, per a la redacció del Projecte, com instruccions de contingut,

format i presentació del diversos documents.

Les dades de camp i topografia, així com les de geotècnia, que siguin necessàries per complementar la informació donada inicialment per GISA seran a càrrec del Projectista adjudicatari.

Es recorda que cal tenir present per a la redacció del Projecte, la totalitat de la documentació que es cita en el Plec de Bases de caràcter contractual, a més del present Plec, com:

G-MAN-08 Manual d’estructuració informàtica + PDF Edificació G-MAN-10 Manual de procediment del TCQ-2000 G-MAN-21 Manual d’enquadernació i presentació de projectes G-MAN-23 Manual edició portades i caràtules proj. edificació G-PLC-01 Plec de condicions tècniques banc GISA-edificació G-PLP-09 Plec redacció estudis seguretat i salut - Edificació G-PLP-10 Plec red. annex mediambiental proj. const. o executius

6.3. En el decurs de la redacció del Projecte: Documentació, paràmetres a emprar i dades de referència. Criteris a tenir en compte.

GISA informarà el Projectista en cadascuna de les fases en que s’hagi descompost i que, com a mínim seran les d’Estudis previs, d’Avantprojecte, de Projecte bàsic i de Projecte d’execució. En els corresponents informes GISA relacionarà els aspectes a afegir, a suprimir i les correccions a realitzar amb indicació dels terminis en els que l’adjudicatari haurà de portar-les a terme d’acord amb el programa de treballs contractual.

7. Normativa aplicablePer a la realització del Projecte, l’adjudicatari tindrà en compte la normativa existent i vigent en aquell moment que, d’obligat compliment o no, li pugui ésser d’aplicació.

8. Verificacions prèviesEs consideraran inclosos dins els treballs que composen l’encàrrec, els replantejaments i les verificacions prèvies necessàries per a comprovar “in situ” les previsions fetes en el Projecte en allò que pertoca a punts d’interès o singulars. En particular caldrà replantejar:

Ubicació de les edificacions dins el solar, disposició genèrica dels principals elements projectats (murs pantalla, etc.) determinació de punt d’inici de replanteig.

Vores de calçada existents, límits d’actuació. Límits del solar i edificacions. Serveis afectats, afectacions a edificis i, en el seu cas, límits de les zones a expropiar. Existència de servituds: línies elèctriques, línies telefòniques, conduccions soterrades. Aplicació de la normativa vigent (urbanística, mediambiental...) Dades i ubicació dels diferents punts de connexió corresponents a totes les instal·lacions necessàries (electricitat, gas,

sanejament...)

Pàgina 9 de 128


Fase: Execució

I tots aquells altres aspectes que GISA consideri necessari verificar per una millor definició del Projecte.

9. Expedient del projecteL’adjudicatari, simultàniament al desenvolupament del Projecte, generarà un expedient que recollirà la totalitat de les dades, càlculs i operacions que s’hagin emprat en l’estudi i la formulació efectuats. Aquest expedient estarà sempre a disposició de GISA, a efectes de control i comprovació de la qualitat en l’elaboració del Projecte.

L’expedient del Projecte tindrà el contingut següent:

Fulls de camp referents a recollides de dades i comprovacions fetes “in situ”. Còpies de tots els plànols utilitzats per a la comprovació, amb les anotacions resultants. Constància dels controls de qualitat d’amidaments, càlculs i operacions realitzats per el Projectista. Informació relativa a serveis afectats, plans urbanístics, servituds, etc. Actes de les reunions celebrades. Qualsevol altra informació que GISA o l’adjudicatari considerin adient.

10. Documents del projecteEl Projecte contindrà els documents que s’expressen a la segona part d’aquest Plec, anomenada “Documents del projecte d’edificació” estructurats segons els principis reguladors del citat document.

11. Presentació dels treballs

11.1. Textos escrits

Tots els textos escrits que integrin el Projecte encarregat es redactaran en català.

En tots els casos caldrà utilitzar el processador de textos WORD, excepte pels programes informàtics TCQ2000, Mòdul de Qualitat i TCQESS que s'adjuntaran les seves pròpies sortides.

11.2. Plànols

Tots els plànols hauran d’ésser elaborats per mitjà d’eines informàtiques que permetin el lliurament dels mateixos en fitxers d’extensió *.DWG; havent-ne de lliurar els plànols en suport informàtic (d’acord amb l’indicat en el Manual d’Estructuració Informàtica + PDF Edificació).

11.3. Documentació a lliurar

A més dels documents originals, caldrà lliurar en l’acte de recepció del Projecte, el nombre d’exemplars (tan en format paper com en format magnètic) que GISA estableixi, i d’acord amb el Manual d’Estructuració Informàtica esmentat i dels criteris d’enquadernació emprats per GISA.

Els títols i inscripcions que hauran de constar sobre tapes i lloms dels volums que configurin el Projecte i la seva presentació general, seran determinats per GISA, la qual facilitarà el model.

El Projectista haurà lliurar el Projecte d’execució en paper, en CD-Rom de suport informàtic i en CD-Rom en format PDF, amb el nombre de còpies establert.

Tota aquesta documentació que s’haurà de lliurar es farà constar dins una carta, la qual ha de rebre la conformitat per part de GISA. Sense aquesta carta no es considerarà recepcionat el treball.

Pàgina 10 de 128


Fase: Execució

En el supòsit de que qualsevol informació continguda en la documentació lliurada fos modificada amb posterioritat pel Projectista, aquest haurà de fer arribar a la Gerència de Qualitat Arquitectònica, amb la major diligència possible, la nova versió de la documentació que hagués canviat.

La recepció reiterada de suports informàtics incomplets o que no responguin a la normativa vigent donarà lloc a l’aplicació de les clàusules de penalització previstes en la qualificació dels Projectes.

12. Acceptació dels treballsLa supervisió i aprovació de cadascuna de les unitats de treball, per part de GISA, és condició obligada perquè el Projectista pugui desenvolupar d’altres unitats de treball que depenguin de les primeres.

En qualsevol lliurament parcial, GISA es reserva el dret de revisar la documentació corresponent, indicant, si és el cas, els arranjaments a realitzar pel Projectista.

En particular, en la data prevista, el Projectista remetrà l’esborrany (maqueta) del Projecte executiu acabat a GISA, en la forma i còpies que s’indiquin, per a la seva revisió; i en funció del resultat d’aquesta, GISA indicarà al Projectista la realització de les correccions i/o modificacions que s’hagin de considerar, o si s’escau, n’autoritzarà l’edició.

Si la citada revisió de l’esborrany complet es porta a terme dins el període de temps reservat a tal fi dins el programa de treballs per a la redacció del Projecte, el lliurament definitiu del Projecte executiu no sofrirà cap variació respecte a la data prevista; però si passat aquest termini, no estigués efectuada l’esmentada revisió, la data de lliurament s’ajornaria el període de temps transcorregut des de la data prevista de retorn de la maqueta revisada al Projectista, fins la data del seu retorn efectiu.

El Projectista, un cop acceptat l’encàrrec s’obliga a realitzar-lo sota les directrius contingudes en el present Plec i seguint la metodologia i els procediments que en aquest s’indiquen, i no s’acceptarà per part de GISA, cap unitat de treball que no estigui elaborada d’acord amb els extrems esmentats.

Pàgina 11 de 128


Fase: Execució

13. Pla d’assegurament de la qualitat del projecte

El Projectista presentarà, a l’inici dels treballs, el desenvolupament del pla d’assegurament de la qualitat del Projecte que hagi ofertat, on s’han de reflectir les disposicions i mesures que pensa prendre per tal d’assegurar que el Projecte objecte d’aquest encàrrec compleix amb els requisits i especificacions exigides.

L’esmentat pla d’autocontrol, haurà de contemplar, a títol orientatiu i no limitatiu, el control de les dades emprades (origen, validesa, etc.), el control dels càlculs (verificació, consistència amb la normativa, etc.), la revisió dels plànols (presentació adequada, escales, detalls necessaris, etc.) i la revisió exhaustiva del pressupost (amidaments, quadres de preus i pressupost).

Així mateix caldrà fer el control de les interfases entre les diferents especialitats que intervenen en la redacció del Projecte, de l’aparició d’incoherències, dels possibles oblits i de la generació d’errades de tota mena.

El control intern que el Projectista ha d’efectuar mitjançant el pla d’assegurament esmentat és independent de la supervisió que GISA durà a terme en el decurs de la redacció del Projecte. Així doncs, el Projectista ha d’assegurar-se de què l’esborrany del Projecte presentat a GISA per a la seva supervisió és coherent, amb el contingut i format demanat, i lliure d’errades de tota mena.

Pàgina 12 de 128


Fase: Execució

II DOCUMENTS DEL PROJECTE D’EDIFICACIÓ

Pàgina 13 de 128

Pròleg

Per a la sistematització del procés de gestió i supervisió de projectes és ineludible l’establiment d’uns criteris unificats pel que fa a la documentació que han de contenir. La sistematització dels processos esmentats té com objectiu la millora de qualitat dels projectes i, conseqüentment, la de les obres corresponents.

El continguts que s’especifiquen seguidament, que pretenen la sistematització abans al·ludida, no han de ser impediment perquè l’autor, o els autors del projecte, en puguin incorporar addicionalment d’altres, atès que s’ha d’entendre com projecte el conjunt de documents, gràfics i escrits, necessaris per a la correcta definició i desenvolupament de l’obra, incloses les seves instal·lacions, en els múltiples vessants: constructiu, econòmic, contractual etc.

Els documents integrants del projecte han de ser redactats de tal manera, i amb el nivell de detall necessari, perquè qualsevol facultatiu, amb la titulació requerida, pugui fàcilment interpretar-los.

El seguiment rigorós, per part del Projectista, o Projectistes, de les especificacions que s’indiquen a continuació, ha de ser un primer pas en la consecució de la qualitat final del projecte que, com objectiu, es persegueix.

Cal assenyalar que s’ha realitzat una única estructuració del Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció de projectes d’edificació en la fase d’execució, que ha de servir tant per a les obres de nova construcció com per les obres reforma. En els apartats de la memòria constructiva, de la documentació gràfica, dels amidaments i del pressupost, el Plec diferencia el contingut de les dues tipologies d’obra (obra nova - obra reforma).

Es considera obra nova la construcció d’un edifici de nova planta així com també les ampliacions dels edificis existents. El terme ampliació s’ha d’entendre com una extensió d’un edifici existent -edifici adjacent- o com la construcció d’un edifici nou separat del que ja existeix.

Es considera obra reforma ell conjunt d’actuacions a realitzar en un edifici existent per tal d’adequar-lo a la normativa vigent, adaptar-lo al programa de necessitats funcionals o reparar les lesions que pugui manifestar com a conseqüència de l’ús o de la seva antiguitat previ estudi de patologies, o d’altres.

Finalment indicar que l’estructuració del Plec en els apartats de la memòria constructiva, de la documentació gràfica, dels amidaments i del pressupostos respon a un mateix esquema de capitulat per tal de poder permetre la traçabilitat entre els diferents documents del projecte.

Manteniment de les obres projectades

Per tractar-se d’una obra d’ús públic, caldrà tenir en compte els possibles problemes i costos de manteniment que es poden ocasionar per l’elecció de materials o de solucions constructives inadequats. Al respecte, quan calgui, s’hauran de proposar mesures per evitar els efectes del possible vandalisme. Per altra banda, cara a un senzill i econòmic manteniment de les obres, caldrà facilitar l’accés per la reparació i substitució d’elements i instal·lacions. Finalment, cal indicar la conveniència d’utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient; així com establir les mesures necessàries en el projecte per minimitzar l’impacte ambiental en el procés constructiu i tenir en compte criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica.


Fase: Execució

Estructuració del projecte d’edificació

Els documents que integren el projecte, amb el corresponent codi d’identificació, són els següents:

1.M MemòriaMD Memòria descriptivaMC Memòria constructivaME Memòria d’execucióCN Compliment de normativaAN Annexes

2.DG Documentació gràfica3.PT Prescripcions tècniques4.EA Estat d’amidaments5.PR Pressupost

L’obra projectada es desglossarà, amb el corresponent codi d’identificació, en les següents tipologies:

ON – obra novaOR – obra reforma

Cadascun d’aquests documents es desglossa en els següents apartats, amb el corresponent codi:

1. M MemòriaMD Memòria descriptiva

MD.1 Objecte del projecte1.01 Objecte del projecte1.02 Agents

FITXA 01 – Agents del projecteMD.2 Informació prèvia

2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment

FITXA 02 – Dades urbanístiquesMD.3 Descripció del projecte

3.01 Descripció general de l’edifici i programa3.02 Ús característic de l’edifici i altres usos previstos3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici

FITXA 03 – Quadre de superfícies3.04 Normativa d’aplicació3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

MD.4 Prestacions de l’edifici4.01 Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)4.02 Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI)4.03 Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU)4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS)4.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR)4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE)

MD.5 Fitxes resumFITXA 04 – Resum de característiques econòmiquesFITXA 05 – Dades de contractació de subministraments i serveis

Pàgina 15 de 128


Fase: Execució

MC Memòria constructivaMCON Memòria constructiva d’obra novaMCON.0 Enderrocs i replantejament

0.01 Enderrocs0.02 Serveis afectats0.03 Replantejament

MCON.1 Característiques del terreny i moviment de terres1.01 Característiques del terreny1.02 Moviment de terres

MCON.2 Sistema estructural2.01 Fonaments2.02 Sistemes de contenció de terres2.03 Estructura

MCON.3 Sistema d’envolvent3.01 Envolvent sota rasant

3.01.1 Soleres3.01.2 Murs

3.02 Envolvent sobre rasant3.02.1 Cobertes3.02.2 Façanes3.02.3 Sostres3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

MCON.4 Sistema de compartimentació4.01 Elements divisoris verticals

4.01.1 Envans i elements divisoris4.01.2 Fusteria i serralleria interior

4.02 Elements divisoris horitzontals4.02.1 Paviments elevats4.02.2 Cels rasos

MCON.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Revestiments de paraments verticals5.02 Revestiments de paraments horitzontals

5.02.1 Paviments5.02.2 Sostres

MCON.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Sanejament

6.01.1 Evacuació d’aigües6.01.2 Evacuació de residus

6.02 Aigua6.02.1 Consum d’aigua6.02.2 Vapor

6.03 Electricitat6.03.1 Electricitat6.03.2 Enllumenat interior

6.04 Combustible6.04.1 Subministrament de combustible i comburent6.04.2 Evacuació de residus

6.05 Climatització i ventilació6.05.1 Calefacció6.05.2 Climatització6.05.3 Ventilació

6.06 Audiovisuals, dades i control6.06.1 Audiovisuals i de dades6.06.2 Control

6.07 Transport6.07.1 Transport de persones6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts

6.08 Gasos medicinals6.08.1 Oxigen

Pàgina 16 de 128


Fase: Execució

6.08.2 Altres gasos6.08.3 Aire comprimit6.08.4 Buit

6.09 Protecció contra incendi6.10 Protecció i seguretat

6.10.1 Protecció patrimonial6.10.2 Parallamps6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants

MCON.7 EquipamentMCON.8 Urbanització

8.01 Urbanització8.01.1 Moviments de terres8.01.2 Sistema estructural8.01.3 Sistema de tancaments8.01.4 Sistema d’acabats8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis8.01.6 Mobiliari urbà

8.02 Vials8.03 Jardineria

MCON.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Instal·lacions provisionals d’obra9.02 Varis

MCOR Memòria constructiva d’obra reformaMCOR.0 Enderrocs i replantejament

0.01 Enderrocs0.02 Serveis afectats0.03 Replantejament

MCOR.1 Característiques del terreny i moviment de terres1.01 Característiques del terreny1.02 Moviment de terres

MCOR.2 Sistema estructural2.01 Fonaments2.02 Sistemes de contenció de terres2.03 Estructura

MCOR.3 Sistema d’envolvent3.01 Envolvent sota rasant



MCOR.4 Sistema de compartimentació4.01 Elements divisoris verticals



MCOR.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Revestiments de paraments verticals5.02 Revestiments de paraments horitzontals


MCOR.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Sanejament

6.01.1 Evacuació d’aigües

Pàgina 17 de 128


Fase: Execució

6.01.2 Evacuació de residus6.02 Aigua

6.02.1 Consum d’aigua6.02.2 Vapor






6.08 Gasos medicinals6.08.1 Oxigen6.08.2 Altres gasos6.08.3 Aire comprimit6.08.4 Buit



MCOR.7 EquipamentMCOR.8 Urbanització



MCOR.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Instal·lacions provisionals d’obra9.02 Varis

ME Memòria d’execucióME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obresME.2 Termini d’execucióME.3 Pla de treballs

CN Compliment de normativaCN.1 Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipalsCN.2 Compliment del CTE i Decret d’Ecoeficiència

2.01 Compliment dels requisits de seguretat2.01.1 Seguretat Estructural

AN.se Annex càlcul estructural2.01.2 Seguretat en cas d’incendi

AN.si Annex protecció contra incendi

Pàgina 18 de 128


Fase: Execució

2.01.3 Seguretat d’utilització2.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat

2.02.1 Salubritat / Decret d’EcoeficiènciaAN.in Annex d’instal·lacions de l’edifici

2.02.2 Protecció contra al soroll2.02.3 Estalvi energètic / Decret d’Ecoeficiència

AN.he Annex d’eficiència energètica2.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis

CN.3 Compliments dels requisits funcionals3.01 Criteris d’aplicació dels departaments3.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)3.03 Accés als serveis de telecomunicacions

AN Annexes AN.eg Estudi geotècnicAN.cq Control de qualitatAN.ss Estudi de seguretat i salut AN.ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)AN.gr Gestió de residus i annex mediambientalAN.ce Consums energèticsAN.pm Manual d’ús i manteniment

2. DG Documentació gràfica

DGON Documentació gràfica d’obra novaDGON.A Definició geomètrica

A.01 Plànol de situacióA.02 Plànol d’emplaçamentA.03 Plànol urbanístic i parcel·lariA.04 Plànol topogràfic de la parcel·laA.05 Plantes generalsA.06 Planta de cobertesA.07 Alçats generalsA.08 Seccions generals

DGON.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig0.01 Plànols d’enderrocs0.02 Plànols de serveis afectats0.03 Plànols de replanteig

DGON.1 Moviment de terres1.01 Plantes1.02 Seccions i/o perfils

DGON.2 Sistema estructural2.01 Plànols de fonaments2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres2.03 Plànols d’estructura

DGON.3 Sistema d’envolvent3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant

3.01.1 Plànols de soleres3.01.2 Plànols de murs

3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant3.02.1 Plànols de cobertes3.02.2 Plànols de façana3.02.3 Plànols de sostres3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

DGON.4 Sistema de compartimentació4.01 Plànols d’elements divisoris verticals

Pàgina 19 de 128


Fase: Execució

4.01.1 Plànols d’envans i elements divisoris4.01.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior)

4.02 Plànols d’elements divisoris horitzontals4.02.1 Plànols de paviments elevats4.02.2 Plànols de cels rasos

DGON.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals

5.02.1 Plànols de paviments5.02.2 Plànols de revestiments de sostres

DGON.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Plànols de sanejament

6.01.1 Plànols d’evacuació d’aigües6.01.2 Plànols d’evacuació de residus

6.02 Plànols d’aigua6.02.1 Plànols de consum d’aigua6.02.2 Plànols de vapor

6.03 Plànols d’electricitat6.03.1 Plànols d’electricitat6.03.2 Plànols d’enllumenat interior

6.04 Plànols de combustible6.05 Plànols de climatització i ventilació

6.05.1 Plànols de calefacció6.05.2 Plànols de climatització6.05.3 Plànols de ventilació

6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control6.06.1 Plànols d’audiovisuals i de dades6.06.2 Plànols de control

6.07 Plànols de transport6.07.1 Plànols de transport de persones6.07.2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts

6.08 Plànols de gasos medicinals6.09 Plànols de protecció contra incendi6.10 Plànols de protecció i seguretat

6.10.1 Plànols de protecció patrimonial6.10.2 Plànols de parallamps6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DGON.7 EquipamentDGON.8 Urbanització

8.01 Plànols d’urbanització8.01.1 Plànols de moviments de terres8.01.2 Plànols de sistema estructural8.01.3 Plànols de sistema de tancaments8.01.4 Plànols de sistema d’acabats8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis8.01.6 Plànols mobiliari urbà

8.02 Plànols de vials8.03 Plànols de jardineria

DGON.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra9.02 Plànols de varis

DGOR Documentació gràfica d’obra reformaDGOR.A Definició geomètrica (estat actual)

A.01 Plànol de situacióA.02 Plànol d’emplaçamentA.03 Plànol urbanístic i parcel·lariA.04 Plànol topogràfic de la parcel·laA.05 Plantes generalsA.06 Planta de cobertes

Pàgina 20 de 128


Fase: Execució

A.07 Alçats generalsA.08 Seccions generals

DGOR.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig0.01 Plànols generals d’enderrocs

0.01.1 Plantes generals de l’enderroc0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc0.01.3 Alçats generals de l’enderroc0.01.4 Seccions generals de l’enderroc

0.02 Plànols de serveis afectats0.03 Plànols de replanteig

DGOR.1 Moviment de terres1.01 Plantes1.02 Seccions i/o perfils

DGOR.2 Sistema estructural2.01 Plànols de fonaments2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres2.03 Plànols d’estructura

DGOR.3 Sistema d’envolvent3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant



DGOR.4 Sistema de compartimentació4.01 Plànols d’elements divisoris verticals



DGOR.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals


DGOR.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Plànols de sanejament








6.08 Plànols de gasos medicinals

Pàgina 21 de 128


Fase: Execució

6.09 Plànols de protecció contra incendi6.10 Plànols de protecció i seguretat

6.10.1 Plànols de protecció patrimonial6.10.2 Plànols de parallamps6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DGOR.7 EquipamentDGOR.8 Urbanització

8.01 Plànols d’urbanització8.01.1 Plànols de moviments de terres8.01.2 Plànols de sistema estructural8.01.3 Plànols de sistema de tancaments8.01.4 Plànols de sistema d’acabats8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis8.01.6 Plànols mobiliari urbà


DGOR.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra9.02 Plànols de varis

3. PT Plec de condicionsPT.1 Plec de clàusules administratives

1.01 Disposicions generals1.02 Disposicions facultatives1.03 Disposicions econòmiques

PT.2 Plec de prescripcions tècniques particulars2.01 Prescripcions sobre els materials2.02 Prescripcions en quant a l’execució per unitats d’obra2.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

Pàgina 22 de 128


Fase: Execució

4. EA Estat d’amidaments

0N Estat d’amidaments d’obra nova0N.00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats

0N.00.01 Enderrocs0N.00.02 Gestió de residus 0N.00.03 Serveis afectats

0N.01 Moviment de terres0N.01.01 Moviment de terres

0N.02 Sistema estructural0N.02.01 Fonaments0N.02.02 Sistemes de contenció de terres0N.02.03 Estructura

0N.03 Sistema d’envolvent0N.03.01 Envolvent sota rasant

0N.03.01.01 Soleres0N.03.01.02 Murs

0N.03.02 Envolvent sobre rasant0N.03.02.01 Cobertes0N.03.02.02 Façanes0N.03.02.03 Sostres0N.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0N.04 Sistema de compartimentació0N.04.01 Elements divisoris verticals

0N.04.01.01 Envans i elements divisoris0N.04.01.02 Fusteria i serralleria interior

0N.04.02 Elements divisoris horitzontals0N.04.02.01 Paviments elevats0N.04.02.02 Cels rasos

0N.05 Sistema d’acabats interiors0N.05.01 Revestiments de paraments verticals0N.05.02 Revestiments de paraments horitzontals

0N.05.02.01 Paviments0N.05.02.02 Sostres

0N.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions0N.06.01 Sanejament

0N.06.01.01 Evacuació d’aigües0N.06.01.02 Evacuació de residus

0N.06.02 Aigua0N.06.02.01 Consum d’aigua0N.06.02.02 Vapor

0N.06.03 Electricitat0N.06.03.01 Electricitat0N.06.03.02 Enllumenat interior

0N.06.04 Combustible0N.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent0N.06.04.02 Evacuació de residus

0N.06.05 Climatització i ventilació0N.06.05.01 Calefacció0N.06.05.02 Climatització0N.06.05.03 Ventilació

0N.06.06 Audiovisuals, dades i control0N.06.06.01 Audiovisuals i de dades0N.06.06.02 Control

0N.06.07 Transport0N.06.07.01 Transport de persones0N.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts

0N.06.08 Gasos medicinals0N.06.08.01 Oxigen

Pàgina 23 de 128


Fase: Execució

0N.06.08.02 Altres gasos0N.06.08.03 Aire comprimit0N.06.08.04 Buit

0N.06.09 Protecció contra incendi0N.06.10 Protecció i seguretat

0N.06.10.01 Protecció patrimonial0N.06.10.02 Parallamps0N.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0N.07 Equipament0N.07.01 Equipament

0N.08 Urbanització0N.08.01 Urbanització

0N.08.01.01 Moviments de terres0N.08.01.02 Sistema estructural0N.08.01.03 Sistema de tancaments0N.08.01.04 Sistema d’acabats0N.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis0N.08.01.06 Mobiliari urbà

0N.08.02 Vials0N.08.03 Jardineria

0N.09 Instal·lacions provisionals d’obra0N.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra0N.09.02 Varis

0R Estat d’amidaments d’obra reforma0R.00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats

0R.00.01 Enderrocs0R.00.02 Gestió de residus0R.00.03 Serveis afectats

0R.01 Moviment de terres0R.01.01 Moviment de terres

0R.02 Sistema estructural0R.02.01 Fonaments0R.02.02 Sistemes de contenció de terres0R.02.03 Estructura

0R.03 Sistema d’envolvent0R.03.01 Envolvent sota rasant

0R.03.01.01 Soleres0R.03.01.02 Murs

0R.03.02 Envolvent sobre rasant0R.03.02.01 Cobertes0R.03.02.02 Façanes0R.03.02.03 Sostres0R.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0R.04 Sistema de compartimentació0R.04.01 Elements divisoris verticals

0R.04.01.01 Envans i elements divisoris0R.04.01.02 Fusteria i serralleria interior

0R.04.02 Elements divisoris horitzontals0R.04.02.01 Paviments elevats0R.04.02.02 Cels rasos

0R.05 Sistema d’acabats interiors0R.05.01 Revestiments de paraments verticals0R.05.02 Revestiments de paraments horitzontals

0R.05.02.01 Paviments0R.05.02.02 Sostres

0R.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions0R.06.01 Sanejament

0R.06.01.01 Evacuació d’aigües

Pàgina 24 de 128


Fase: Execució

0R.06.01.02 Evacuació de residus0R.06.02 Aigua

0R.06.02.01 Consum d’aigua0R.06.02.02 Vapor

0R.06.03 Electricitat0R.06.03.01 Electricitat0R.06.03.02 Enllumenat interior

0R.06.04 Combustible0R.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent0R.06.04.02 Evacuació de residus

0R.06.05 Climatització i ventilació0R.06.05.01 Calefacció0R.06.05.02 Climatització0R.06.05.03 Ventilació

0R.06.06 Audiovisuals, dades i control0R.06.06.01 Audiovisuals i de dades0R.06.06.02 Control

0R.06.07 Transport0R.06.07.01 Transport de persones0R.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts

0R.06.08 Gasos medicinals0R.06.08.01 Oxigen0R.06.08.02 Altres gasos0R.06.08.03 Aire comprimit0R.06.08.04 Buit

0R.06.09 Protecció contra incendi0R.06.10 Protecció i seguretat

0R.06.10.01 Protecció patrimonial0R.06.10.02 Parallamps0R.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0R.07 Equipament0R.07.01 Equipament

0R.08 Urbanització0R.08.01 Urbanització

0R.08.01.01 Moviments de terres0R.08.01.02 Sistema estructural0R.08.01.03 Sistema de tancaments0R.08.01.04 Sistema d’acabats0R.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis0R.08.01.06 Mobiliari urbà

0R.08.02 Vials0R.08.03 Jardineria

0R.09 Instal·lacions provisionals d’obra0R.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra0R.09.02 Varis

Pàgina 25 de 128


Fase: Execució

5. PR Pressupost

0N Pressupost d’obra nova0N.00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats

0N.00.01 Enderrocs0N.00.02 Gestió de residus 0N.00.03 Serveis afectats

0N.01 Moviment de terres0N.01.01 Moviment de terres

0N.02 Sistema estructural0N.02.01 Fonaments0N.02.02 Sistemes de contenció de terres0N.02.03 Estructura

0N.03 Sistema d’envolvent0N.03.01 Envolvent sota rasant

0N.03.01.01 Soleres0N.03.01.02 Murs

0N.03.02 Envolvent sobre rasant0N.03.02.01 Cobertes0N.03.02.02 Façanes0N.03.02.03 Sostres0N.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0N.04 Sistema de compartimentació0N.04.01 Elements divisoris verticals

0N.04.01.01 Envans i elements divisoris0N.04.01.02 Fusteria i serralleria interior

0N.04.02 Elements divisoris horitzontals0N.04.02.01 Paviments elevats0N.04.02.02 Cels rasos

0N.05 Sistema d’acabats interiors0N.05.01 Revestiments de paraments verticals0N.05.02 Revestiments de paraments horitzontals

0N.05.02.01 Paviments0N.05.02.02 Sostres

0N.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions0N.06.01 Sanejament

0N.06.01.01 Evacuació d’aigües0N.06.01.02 Evacuació de residus

0N.06.02 Aigua0N.06.02.01 Consum d’aigua0N.06.02.02 Vapor

0N.06.03 Electricitat0N.06.03.01 Electricitat0N.06.03.02 Enllumenat interior

0N.06.04 Combustible0N.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent0N.06.04.02 Evacuació de residus

0N.06.05 Climatització i ventilació0N.06.05.01 Calefacció0N.06.05.02 Climatització0N.06.05.03 Ventilació

0N.06.06 Audiovisuals, dades i control0N.06.06.01 Audiovisuals i de dades0N.06.06.02 Control

0N.06.07 Transport0N.06.07.01 Transport de persones0N.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts

0N.06.08 Gasos medicinals

Pàgina 26 de 128


Fase: Execució

0N.06.08.01 Oxigen0N.06.08.02 Altres gasos0N.06.08.03 Aire comprimit0N.06.08.04 Buit

0N.06.09 Protecció contra incendi0N.06.10 Protecció i seguretat

0N.06.10.01 Protecció patrimonial0N.06.10.02 Parallamps0N.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0N.07 Equipament0N.07.01 Equipament

0N.08 Urbanització0N.08.01 Urbanització

0N.08.01.01 Moviments de terres0N.08.01.02 Sistema estructural0N.08.01.03 Sistema de tancaments0N.08.01.04 Sistema d’acabats0N.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis0N.08.01.06 Mobiliari urbà

0N.08.02 Vials0N.08.03 Jardineria

0N.09 Instal·lacions provisionals d’obra0N.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra0N.09.02 Varis

0R Pressupost d’obra reforma0R.00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats

0R.00.01 Enderrocs0R.00.02 Gestió de residus 0R.00.03 Serveis afectats

0R.01 Moviment de terres0R.01.01 Moviment de terres

0R.02 Sistema estructural0R.02.01 Fonaments0R.02.02 Sistemes de contenció de terres0R.02.03 Estructura

0R.03 Sistema d’envolvent0R.03.01 Envolvent sota rasant

0R.03.01.01 Soleres0R.03.01.02 Murs

0R.03.02 Envolvent sobre rasant0R.03.02.01 Cobertes0R.03.02.02 Façanes0R.03.02.03 Sostres0R.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0R.04 Sistema de compartimentació0R.04.01 Elements divisoris verticals

0R.04.01.01 Envans i elements divisoris0R.04.01.02 Fusteria i serralleria interior

0R.04.02 Elements divisoris horitzontals0R.04.02.01 Paviments elevats0R.04.02.02 Cels rasos

0R.05 Sistema d’acabats interiors0R.05.01 Revestiments de paraments verticals0R.05.02 Revestiments de paraments horitzontals

0R.05.02.01 Paviments0R.05.02.02 Sostres

0R.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions0R.06.01 Sanejament

Pàgina 27 de 128


Fase: Execució

0R.06.01.01 Evacuació d’aigües0R.06.01.02 Evacuació de residus

0R.06.02 Aigua0R.06.02.01 Consum d’aigua0R.06.02.02 Vapor

0R.06.03 Electricitat0R.06.03.01 Electricitat0R.06.03.02 Enllumenat interior

0R.06.04 Combustible0R.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent0R.06.04.02 Evacuació de residus

0R.06.05 Climatització i ventilació0R.06.05.01 Calefacció0R.06.05.02 Climatització0R.06.05.03 Ventilació

0R.06.06 Audiovisuals, dades i control0R.06.06.01 Audiovisuals i de dades0R.06.06.02 Control

0R.06.07 Transport0R.06.07.01 Transport de persones0R.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts

0R.06.08 Gasos medicinals0R.06.08.01 Oxigen0R.06.08.02 Altres gasos0R.06.08.03 Aire comprimit0R.06.08.04 Buit

0R.06.09 Protecció contra incendi0R.06.10 Protecció i seguretat

0R.06.10.01 Protecció patrimonial0R.06.10.02 Parallamps0R.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0R.07 Equipament0R.07.01 Equipament

0R.08 Urbanització0R.08.01 Urbanització

0R.08.01.01 Moviments de terres0R.08.01.02 Sistema estructural0R.08.01.03 Sistema de tancaments0R.08.01.04 Sistema d’acabats0R.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis0R.08.01.06 Mobiliari urbà

0R.08.02 Vials0R.08.03 Jardineria

0R.09 Instal·lacions provisionals d’obra0R.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra0R.09.02 Varis

SS Pressupost de seguretat i salut

Cal indicar que no necessàriament cadascuna de les tipologies d’obra “ON” i “OR” ha de contenir tots i cadascun dels apartats.

Aquesta codificació permet que tots i cadascun dels documents que integren el projecte tingui, mitjançant una clau i dos o tres números, segons el nivell, una identificació precisa. Per exemple, el document MCON 2.03 correspon: MCON a la “memòria constructiva de l’obra nova”, 2 al capítol “sistema estructural”, 03 al subcapítol “estructura”.

La codificació expressada anteriorment, a més de la seva capacitat estructuradora de la documentació que integra el projecte, permet la desagregació del mateix en múltiples subprojectes a efectes de supervisió, anàlisi estadística, o licitació independent. Per aquesta raó el compliment rigorós de l’estructuració establerta és del tot necessari en l’elaboració del projecte. L’estructuració del projecte es sintetitza de la forma que s’indica tot seguit.

Pàgina 28 de 128


Fase: Execució

1. M

Memòria

2.DG

Documentaciógràfica

3.PT

Prescripcionstècniques

4.EAEstat

d’amidaments

5.PR

Pressupost

MDMemòria

descriptiva

MCMemòria

constructiva

MEMemòria

d’execució

CNCompliment de normativa

ANAnnexes

OBRA NOVAMCON

Obra NovaDGON

Obra NovaEAON

Obra NovaPRON

Obra Nova

A Definició geomètrica DGON A

0 Enderrocs i replantejament MCON 0 DGON 0 0N 00 0N 00

1 Característiques del terreny i moviment de terres MCON 1 DGON 1 0N 01 0N 01

2 Sistema estructural MCON 2 DGON 2 0N 02 0N 02

3 Sistema d’envolvent MCON 3 DGON 3 0N 03 0N 03

4 Sistema de compartimentació MCON 4 DGON 4 0N 04 0N 04

5 Sistema d’acabats interiors MCON 5 DGON 5 0N 05 0N 05

6 Sistema de condicionaments i instal·lacions MCON 6 DGON 6 0N 06 0N 06

7 Equipament MCON 7 DGON 7 0N 07 0N 07

8 Urbanització MCON 8 DGON 8 0N 08 0N 08

9 Instal·lacions provisionals d’obra MCON 9 DGON 9 0N 09 0N 09

OBRA REFORMAMCOR

Obra ReformaDGOR

Obra ReformaEAOR

Obra ReformaPROR

Obra Reforma

A Definició geomètrica DGOR A

0 Enderrocs i replantejament MCOR 0 DGOR 0 0R 00 0R 00

1 Característiques del terreny i moviment de terres MCOR 1 DGOR 1 0R 01 0R 01

2 Sistema estructural MCOR 2 DGOR 2 0R 02 0R 02

3 Sistema d’envolvent MCOR 3 DGOR 3 0R 03 0R 03

4 Sistema de compartimentació MCOR 4 DGOR 4 0R 04 0R 04

5 Sistema d’acabats interiors MCOR 5 DGOR 5 0R 05 0R 05

6 Sistema de condicionaments i instal·lacions MCOR 6 DGOR 6 0R 06 0R 06

7 Equipament MCOR 7 DGOR 7 0R 07 0R 07

8 Urbanització MCOR 8 DGOR 8 0R 08 0R 08

9 Instal·lacions provisionals d’obra MCOR 9 DGOR 9 0R 09 0R 09

MD 1 ME 1 CN 1 AN eg PT 1 SS

MD 2 ME 2 CN 2 AN cq PT 2

MD 3 ME 3 CN 3 AN ss

MD 4 AN ep

MD 5 AN gr

AN ce

AN pm

Pàgina 29 de 128


Fase: Execució

1.M Memòria

MD Memòria descriptiva

La memòria descriptiva del projecte d’execució d’edificació constarà dels capítols que es detallen a continuació, a més de qualsevol altre apartat que es consideri convenient incloure.

L’estructuració de la informació s’ha d’adaptar a les denominacions proposades. En cas de dubte alhora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció a les seves característiques tècniques.

Els capítols corresponents a la memòria descriptiva d’edificació, MD, amb la corresponent clau d’identificació, són:

MD.1 Objecte del projecte1.01 Objecte del projecte1.02 Agents

FITXA 01 – Agents del projecteMD.2 Informació prèvia

2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment

FITXA 02 – Dades urbanístiquesMD.3 Descripció del projecte

3.01 Descripció general de l’edifici i programa3.02 Ús característic de l’edifici i altres usos previstos3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici

FITXA 03 – Quadre de superfícies3.04 Normativa d’aplicació3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

MD.4 Prestacions de l’edifici4.01 Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)4.02 Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI)4.03 Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU)4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS)4.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR)4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE)

MD.5 Fitxes resumFITXA 04 – Resum de característiques econòmiquesFITXA 05 – Dades de contractació de subministraments i serveis

En cadascun dels apartats de la memòria, es desenvoluparà el contingut i les dades indicades en el present document, a més de tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment.

MD.1 Objecte del projecte

1.01 Objecte del projecte

Es descriurà el contingut del projecte i les dades del lloc on s’ubica l’edifici.En relació al contingut del projecte, s’haurà d’indicar del tipus de projecte de que es tracta, especificant de manera precisa les diferents actuacions a realitzar (*).En relació a les dades del lloc, s’haurà d’indicar el nom i número del carrer, la localitat o població de que es tracta i la província on s’ubica l’edifici.

(*) Quan es tracti de la redacció de projectes en els que s’intervé en edificis preexistents (obra reforma, ampliació, modificació, reforma, rehabilitacions, ...), cal indicar-ho clarament en l’objecte del projecte. A més, s’haurà d’especificar si s’actua o no en l’estructura de l’edifici preexistent.

Pàgina 30 de 128


Fase: Execució

Així mateix, en els projectes de reforma, ampliacions, modificacions, reformes d’edificis preexistents, caldrà citar els diferents informes i estudis realitzats.

1.02 Agents

S’indicaran les dades identificadores dels agents participants en la redacció del projecte (promotor, projectista i dels altres tècnics col·laboradors que han participat en la redacció de parts del projecte).

A més, també, caldrà indicar les dades dels autors dels documents complementaris del projecte (Estudi geotècnic,Estudi de seguretat i salut, Control de qualitat, Estudi de patologies, etc.).

En aquest apartat, caldrà complimentar la fitxa núm. 1 relativa als agents del projecte.

MD.2 Informació prèvia

Aquest apartat de la memòria, contindrà els següents punts: els antecedents i condicionants de partida, l’entorn físic, la normativa urbanística, així com d’altres normatives de planejament que s’hagin de complir.

2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn

En l’apartat dels antecedents i condicionants de partida, caldrà tenir en compte els següents punts: Descripció del solar (indicar la forma i dimensions del solar). Descripció dels elements existents (edificacions, mobiliari, ...) i/o de qualsevol circumstància relativa a servituds o

elements soterrats detectats, ... Localització i característiques dels subministraments existents (clavegueram, aigua, electricitat, il·luminació, gas,

telefonia i d’altres instal·lacions). Es facilitaran les dades per a la contractació dels subministraments i serveis, així com qualsevol altra dada que sigui necessària per a la citada actuació.

En l’apartat de les dades de l’entorn físic, cal indicar els punts que s’especifiquen a continuació: Descripció de la topografia i dels accidents de la parcel·la. Descripció de les característiques dels edificis que l’envolten, així com dels elements significatius que puguin

condicionar el projecte.

En el cas d’obres reforma, caldrà indicar els resultats dels diferents estudis i/o informes que es disposen.

2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment

Es distingiran les diferents normatives a tenir en compte per a la redacció del projecte: d’una banda, la normativa urbanística i, d’altra, qualsevol normativa de planejament que sigui d’aplicació a l’edifici.

En l’apartat de la normativa urbanística caldrà indicar els següents paràmetres: Dades del planejament general d’aplicació i de la seva data d’aprovació. Dades de les ordenances municipals.

En l’apartat d’altres normatives de planejament de compliment, caldrà indicar altres normatives que puguin afectar al projecte (p.e.: la Llei de Costes, la Llei d’Espais Naturals, ...). S’indicarà la normativa d’aplicació i la seva data d’aprovació.

S’haurà de complimentar la fitxa núm. 2 relativa a les dades urbanístiques.

MD.3 Descripció del projecte

Aquest apartat comptarà amb: la descripció general de l’edifici, la definició de l’ús principal de l’edifici i dels altres usos possibles previstos, la descripció de les característiques i paràmetres generals de l’edifici i la descripció bàsica dels sistemes constructius que es proposen a cada capítol d’obra. A més, caldrà indicar la normativa d’aplicació, com el Codi Tècnic de l’Edificació i d’altres normatives específiques.

Pàgina 31 de 128


Fase: Execució

3.01 Descripció general de l’edifici i programa

En aquest apartat caldrà realitzar una descripció general de la proposta de l’edifici indicant la forma i les alçades de l’edifici proposat, els accessos, etc., així com, fer una descripció del programa funcional previst al projecte.

3.02 Ús característic de l’edifici i d’altres usos previstos

Es definirà l’ús principal de l’edifici proposat així com dels altres usos que es preveuen a l’edifici per tal de que aquest s’utilitzi de forma adequada.

3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici

Cal indicar els següents paràmetres: Les superfícies útils de cada un dels recintes de l’edifici proposat (tant de les estances com de les zones de circulació) Les superfícies construïdes de cada planta de l’edifici proposat (cal incloure les superfícies dels porxos i/o terrasses i

balcons) Els volums de les diferents estances de l’edifici Les superfícies d’il·luminació dels recintes de l’edifici.

En aquest apartat s’hauran de complimentar la fitxa núm. 3 corresponent al quadre de superfícies. Caldrà comparar les superfícies de projecte amb les superfícies del programa indicades en els Criteris dels diferents departaments.

3.04 Normativa d’aplicació

Es realitzarà una enumeració de la diferent normativa d’aplicació al projecte, agrupada en els següents apartats:

a) Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals:

En quan a la normativa de disciplina urbanística, caldrà indicar els següents paràmetres: Dades del planejament general d’aplicació i de la seva data d’aprovació. Dades del planejament vigent i de la seva aprovació. Dades de la qualificació del sòl Tipus d’ordenació o qualificació de la zona Dades dels usos permesos

Respecte a les ordenances municipals, caldrà indicar els següents paràmetres: Caldrà indicar les dades d’aprovació de les ordenances municipals.

b) Codi Tècnic de l’Edificació – CTE

El Codi Tècnic de l’Edificació (ne endavant el CTE) regula els requisits bàsics de l’edificació de seguretat i d’habilitat, segons els articles 3.1.b) i 3.1.c) de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (en endavant la LOE) Caldrà especificar el compliment o no dels mateixos.

En cas de no complir amb els requisits bàsics de l’edificació caldrà indicar quina és la normativa que s’aplica. Caldrà la conformitat de GISA i justificar documentalment, en l’apartat de CN. Compliment de Normativa, que l’edifici projectat compleix les exigències bàsiques del CTE per que les seves prestacions són, almenys, equivalents a les que s’obtindrien per l’aplicació dels DB.

c) Requisits de funcionalitat segons l’article 3.1.a) de la Llei d’Ordenació de l’Edificació - LOE:

Els requisits bàsics de l’edificació de funcionalitat, segons l’article 3.1.a) de la LOE, són els següents: el d’utilització, el d’accessibilitat i el d’accés als serveis de les telecomunicacions, audiovisuals i d’informació.

- En el que pertoca al requisit d’utilització, cal fer esment dels Criteris del Departament que li sigui d’aplicació l’edifici.- En el que pertoca al requisit d’accessibilitat, cal fer esment del Codi d’Accessibilitat així com de l’apartat 4.3 de la

secció SU 1 del Document Bàsic(DB) de Seguretat d’Utilització.

Pàgina 32 de 128


Fase: Execució

- No existeix normativa d’obligat compliment en quan a l’accés als serveis de les telecomunicacions, audiovisuals i d’informació per la qual cosa no s’haurà de tenir en compte.

En l’apartat dels annexes, caldrà facilitar el llistat de tota la normativa que es donarà compliment a l’edifici projectat.

3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

En aquest apartat s’especificaran les següents dades:

Descripció bàsica del sistema estructural (cal definir els tipus de fonamentació, dels sistemes de contenció de terres i de l’estructura que es proposen).

Descripció bàsica del sistema d’envolvent (cal definir el tipus de tancament sota rasant –murs i soleres– i de tancament sobre rasant –façanes, cobertes i sostres, així com fusteries exteriors– que es proposen).

Descripció bàsica del sistema de compartimentació (cal definir el tipus d’envans divisoris que es proposen, tant verticals com horitzontals –paviments elevats/tècnics i cels rasos–, així com les fusteries interiors).

Descripció bàsica dels sistemes d’acabats (cal definir els tipus de revestiments dels paraments verticals, i el tipus de revestiments horitzontals –paviments i sostres– que es proposen).

Descripció bàsica dels sistemes de condicionaments i instal·lacions (cal definir les diferents dotacions o sistemes de condicionament o instal·lacions que es proposen).

MD.4 Prestacions de l’edifici

En el present apartat es definiran les exigències bàsiques que haurà de satisfer l’edifici segons el Codi Tècnic de l’Edificació –CTE– per tal de complir amb els requisits bàsics de seguretat i habilitat que la Llei d’Ordenació de l’Edificació–LOE– estableix en els apartats 1b) i 1c) de l’article 3 com a objectius de qualitat de l’edificació.

S’indicaran, en particular, aquelles exigències bàsiques acordades entre el promotor i el Projectista que superin els llindars establerts en el CTE.

Així mateix, s’establiran les limitacions d’ús de l’edifici en el seu conjunt i de cada una de les dependències i instal·lacions.

Els requisits bàsics de seguretat són els de seguretat estructural, els de seguretat en cas d’incendi i els de seguretat d’utilització. Per tant, s’hauran de definir les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), de seguretat en cas d’incendi (SI) i d’utilització (SU).

Els requisits bàsics d’habitabilitat segons l’article 3, apartat 1, lletra c) del CTE, són: els de salubritat, els d’estalvi d’energia, els de protecció en front del soroll i altres aspectes funcionals dels elements constructius i de les instal·lacions que permeten un ús satisfactori de l’edifici. Per tant, s’hauran de definir les exigències bàsiques de salubritat (HS), d’estalvi d’energia (HE) i de protecció en front del soroll (HR).

Pàgina 33 de 128


Fase: Execució

Les exigències bàsiques de cada un dels requisits bàsics són:

4.01. Seguretat estructural:

Les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) estan definides a l’article 10 de la Part I del CTE, i són:- SE 1: Resistència y estabilitat- SE 2: Aptitud de servei

4.02. Seguretat en cas d’incendi:

Les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) estan enumerades a l’article 11 de la Part I del CTE, i són:- SI 1: Propagació interior- SI 2: Propagació exterior- SI 3: Evacuació- SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis- SI 5: Intervenció de bombers *- SI 6: Resistència estructural a l’incendi

4.03. Seguretat d’utilització:

Les exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) estan especificades a l’article 12 de la Part I del CTE:- SU 1: Seguretat enfront al risc de caigudes*- SU 2: Seguretat enfront al risc d’impactes o d’enganxada- SU 3: Seguretat enfront al risc de confinament- SU 4: Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada- SU 5: Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació- SU 6: Seguretat enfront al risc d’ofegament- SU 7: Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment- SU 8: Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp

4.04. Salubritat:

Les exigències bàsiques de salubritat (HS) estan indicades a l’article 13 de la Part I del CTE, i són:- HS 1: Protecció enfront a la humitat- HS 2: Recollida i evacuació de residus- HS 3: Qualitat de l’aire interior- HS 4: Subministrament d’aigua *- HS 5: Evacuació d’aigües

4.05. Protecció enfront el soroll:

Continua vigent la Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CA-88: Condicionaments acústics en els edifici, mentre no s’aprovi el corresponent Document Bàsic.

4.06. Estalvi d’energia:

Les exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) estan enumerades a l’article 15 de la Part I del CTE:- HE 1: Limitació de demanda energètica *- HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques- HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació- HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària *- HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Els apartats marcats amb un asterisc (*) disposen de normativa d’àmbit autonòmic (p.e.: Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis) o bé existeix normativa d’àmbit local d’aplicació (p.e.: normativa de plaques solars, de reaprofitament de les aigües grises, ...).

Pàgina 34 de 128


Fase: Execució

En aquest casos, s’hauran indicar els paràmetres de cada una de les diferents normatives per, a posteriori, comparar-los amb els corresponents del CTE i determinar el paràmetre més restrictiu. En l’apartat CN de Compliment de Normativa s’haurà de justificar el paràmetre més restrictiu de cada un dels apartats marcats amb un asterisc (*).

MD.5 Fitxes resum

En aquest apartat caldrà complimentar les fitxes 04 i 05, relatives al “resum de característiques econòmiques” i a les “dades de contractació de subministraments i serveis”.

Pàgina 35 de 128


Fase: Execució

MC Memòria constructiva

La memòria constructiva del projecte d’edificació constarà dels capítols que es detallen a continuació que siguin d’aplicació.

L’estructuració de la informació s’haurà d’adaptar a les denominacions proposades. En cas de dubte a l’hora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció abans que les seves característiques tècniques. Per exemple, la xarxa de rec s’incorporarà al capítol de jardineria i no al de xarxa d’aigua; les portes tallafoc, al capítol de protecció contra incendi i no al de fusteria i serralleria interior, etc.

Els capítols corresponents a la Memòria constructiva d’edificació, MC, amb el corresponent codi d’identificació, són:

MC.0 Enderrocs i replantejament0.01 Enderrocs0.02 Serveis afectats0.03 Replantejament

MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres1.01 Característiques del terreny1.02 Moviment de terres

MC.2 Sistema estructural2.01 Fonaments2.02 Sistemes de contenció de terres2.03 Estructura

MC.3 Sistema d’envolvent3.01 Envolvent sota rasant



MC.4 Sistema de compartimentació4.01 Elements divisoris verticals



MC.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Revestiments de paraments verticals5.02 Revestiments de paraments horitzontals


MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Sanejament

6.01.1 Evacuació d’aigües6.01.2 Evacuació de residus

6.02 Aigua6.02.1 Consum d’aigua6.02.2 Vapor



6.05 Climatització i ventilació

Pàgina 36 de 128


Fase: Execució

6.05.1 Calefacció6.05.2 Climatització6.05.3 Ventilació






MC.7 EquipamentMC.8 Urbanització



MC.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Instal·lacions provisionals d’obra9.02 Varis

Es seguirà la mateixa estructuració pels projectes d’obra reforma que pels projectes d’obra nova.

Per tal de distingir la memòria constructiva de l’obra nova de l’obra reforma, s’afegirà a les sigles “MC” els següents subíndexs:ON – obra novaOR – obra reforma

Per tant, la nomenclatura de la memòria constructiva de l’obra nova i de l’obra reforma serà, respectivament, MCON i MCOR.

A la memòria constructiva, en cada un dels capítols, caldrà fer una descripció de les solucions proposades. També, es complimentarà el contingut i les dades específiques de cada un dels capítols independentment de que es tracti d’obra nova o d’obra reforma i tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment.

Es descriuran els processos constructius dels diferents elements constructius que es considerin novedosos per tal de garantir la seva posada en obra dels mateixos.

Si en algun capítol de la mateixa, es preveu que el contingut de l’obra nova pugui ser diferent al contingut de l’obra reforma s’especificarà de forma particular.

Per tal de poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, en la memòria constructiva s’ha de fer referència a la informació en la resta dels documents, es a dir, en quan a la documentació gràfica, a quin/s plànol/s correspon i, en quan a l’estat d’amidaments, a quina/es partida/es correspon.

En cadascun dels apartats de la memòria es desenvoluparà el contingut i les dades indicades en el present document i tot allò que el Projectista consideri fer-ne esment.

Pàgina 37 de 128


Fase: Execució

MC.0 Enderrocs i replantejament

0.01 Enderrocs

En els casos de projecte d’obra nova, caldrà fer una enumeració de les diferents operacions d’enderrocs del solar que es preveuen realitzar, independentment de si ocupen l’espai de l’edifici a construir o no.

En els casos d’obra reforma, caldrà fer una descripció de totes les diferents actuacions que es preveuen realitzar a l’edifici existent. Les descripcions de les actuacions a realitzar hauran de seguir els mateixos capítols d’obra que l’estructuració general del present Plec de prescripcions per tal de poder realitzar una traçabilitat de les mateixes.

En l’annex AN.gr Gestió de Residus i annex mediambiental es donarà compliment al Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, el qual ha estat modificat per D. 161/2001, de 12 de juny.

Tant en l’obra nova com en l’obra reforma, caldrà fer una descripció del procés de desconstrucció, si s’escau, per tal de poder vincular-lo al pla de residus de l’annex AN.gr Gestió de residus i annex mediambiental.

0.02 Serveis afectats

Els solars en els que s’han de construir els edificis es veuen sovint afectats per serveis o subministraments, els quals han de ser desviats. En aquests casos, caldrà indicar el tipus de servei o subministrament de que es tracta i s’haurà d’especificar l’actuació a realitzar per tal de valorar o estimar el seu cost de l’actuació (en especial, s’indicaran les desviacions provisionals de les infraestructures).

Igualment, s’hauran de tenir en compte els possibles encreuaments entre les diferents instal·lacions que intervindran en el projecte.

0.03 Replantejament

A efectes de replanteig es descriurà la metodologia utilitzada per a la determinació de les bases i d’altres punts i es definirà el sistema de coordenades emprat, els aparells utilitzats, la forma de senyalització, etc. Així mateix, s’inclouran, si és el cas, les coordenades de les bases més properes a les del projecte en el sistema que resulti, de tal manera que quedi assegurada la coordinació dels replantejaments. Es subministraran les coordenades (x, y, z) dels punts que es creguin necessaris com origen, referència, o de replanteig. Caldrà subministrar qualsevol altra dada que sigui necessària per a definir i replantejar correctament les obres a executar; especificant-ne els criteris objectius i geomètrics a seguir per la situació de punts, cotes, elements, perfils, etc. La topografia es realitzarà específica pel projecte.

S’inclourà la totalitat de les dades recollides de manera específica per al projecte d’execució, la topografia de detall per a la implantació d’estructures i murs; la de les obres de fàbrica i drenatges existents; la de la localització en planta i alçat dels serveis existents, així com qualsevol altra dada que pugui ser necessària per a la completa definició dels treballs que s’han de dur a terme.

En tot projecte, s’haurà d’elaborar un sistema d’acotació per tal de definir la posició dels diferents elements constructius de l’edifici (pilars, parets, obertures, xarxa d’instal·lació d’aigua, ...). Aquest sistema d’acotació haurà de tenir en compte els següents aspectes: la posició dels elements constructius respecte a uns eixos de referència del projecte que prèviament s’hauran establert, les dimensions dels propis elements constructius que serviran per poder elaborar els amidaments del projecte i les dimensions funcionals que serviran per a verificar el funcionament de l’element constructiu del projecte.

MC.1 Característiques del terreny i moviments de terres

1.01 Característiques del terreny

En aquest apartat caldrà descriure les característiques del terreny d’acord amb les dades indicades a l’Estudi geotècnic realitzat. A més, caldrà indicar les recomanacions sobre la fonamentació que fa l’Estudi geotècnic especificant els paràmetres a considerar per poder realitzar el càlcul de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres així com els possibles assentaments que es puguin produir.

També s’haurà d’especificar els paràmetres relatius al sisme.

Pàgina 38 de 128


Fase: Execució

Igualment, caldrà especificar les recomanacions que indica l’Estudi geotècnic sobre les excavacions i els rebliments.

Finalment, caldrà indicar les incidències detectades (p.e. presencia de nivell freàtic indicant la profunditat, l’agressivitat del terreny o de l’aigua, etc, d’acord amb els assaigs corresponents realitzats).

1.02 Moviment de terres

A partir de les indicacions dels estudis geotècnics, caldrà definir els sistemes d’excavació de terres proposats en el projecte. S’hauran d’indicar els procediments i fases previstes en els moviments de terres, tant de les excavacions a cel obert com de les excavacions per a les formacions de les rases de les instal·lacions, de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres.

Dels moviments de terres a realitzar en el solar, caldrà fer un estudi dels desmunts i/o dels rebliments. S’haurà d’indicar si les terres extretes es mantenen aplegades al interior de l’obra pel seu aprofitament posterior o es porten a un abocador. Per a poder valorar l’aprofitament de les terres extretes de dins l’obra, caldrà justificar la seva idoneïtat mitjançant la realització dels assaigs corresponents que el Projectista haurà de definir en el seu pla de control de qualitat de l’obra. En cas de que les pròpies terres extretes no siguin idònies per a la seva utilització posterior segons als assaigs realitzats, caldrà definir les característiques de les terres a portar. En els casos dels rebliments, el Projectista haurà d’establir el grau de compactació de les terres que hauran de ser contrastats a l’obra mitjançant els corresponents assaigs que el Projectista haurà de definir així com indicar els gruixos de les capes de les terres a compactar.

En l’annex AN.gr Gestió de Residus i annex mediambiental es donarà compliment al Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, el qual ha estat modificat per D. 161/2001, de 12 de juny. En concret, s’hauran de valorar el volum de terres, indicar l’abocador, la seva situació així com la distància de l’obra.

MC.2 Sistema estructural

2.01 Fonaments

S’hauran de tenir en compte les prescripcions següents:

- Pel que fa als fonaments es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”.

- Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-C.- Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C.- Quan els fonaments siguin superficials es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 4 del DB SE-C- Quan els fonaments siguin profunds es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 5 del DB SE-C

En el present apartat també s’haurà d’indicar:

- Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar.- Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas.- Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles.- Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura.

- Referent al formigó armat, s’haurà d’adjuntar la següent informació:

- Adequació a la normativa vigent: EHE- Definició de qualitats del formigó i de l’acer.- Controls de qualitat

- En cas d’utilitzar programes informàtics per a fer els càlculs, caldrà precisar el nom del programa (o programes), versió i data, empresa que el comercialitza, i l’autor o autors; així mateix caldrà fer una breu descripció de l’operativa (dades d’entrada, etc.), per a cadascun dels programes, i de les hipòtesis i simplificacions que es consideren.

- S’haurà de justificar l’adequació a la norma sismoresistent vigent (NCSR-02) per al càlcul i dimensionat dels fonaments.

Pàgina 39 de 128


Fase: Execució

2.02 Sistemes de contenció de terres


- Pel que fa als sistemes de contenció de terres es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”.

- Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-C.- Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C.- Pel que fa als sistemes de contenció de terres (murs i pantalles) es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 6 del DB

SE-C


- Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar.- Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas.- Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles.- Tipus de murs i pantalles de contenció que figurin en el projecte i variants.- Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura.





2.03 Estructura

En aquest capítol s’inclouran les descripcions de tots els elements estructurals de nova construcció: pilars, jàsseres, sostres, marquesines i elements estructurals auxiliars. S’inclourà així mateix, si és el cas, la reparació o el reforç d’elements estructurals existents (parets de càrrega i estructures), en el cas d’obra reforma.

Per als edificis que siguin objecte de reforma s’haurà d’aportar un estudi -diagnosi sobre l’estat actual de l’estructura-, que s’haurà incloure dins de l’annex AN.ep Estudi de patologies, amb la descripció de la tipologia i la geometria dels elements estructurals (jàsseres, pilars, sostres, parets estructurals, etc.), i l’avaluació estructural segons l’annex D del DB SE.

Referent al càlcul estructural, per a cadascun dels elements considerats, i per cada càlcul efectuat per separat, es confeccionarà un memoràndum que contindrà:

- Descripció de la tipologia estructural projectada.- Procés constructiu adoptat.- Definició i característiques de geometria (s’inclouran els croquis i els quadres necessaris).- Relació de la normativa aplicable.- Hipòtesis i accions considerades.- Resultats utilitzats del càlcul efectuat.- Dimensionat de l’estructura, amb l’explicació, l’anàlisi i la interpretació dels resultats obtinguts, fent evident la seva validació a

efectes del compliment de la normativa i/o especificacions corresponents.- Croquis d’especejament per a cadascuna de les activitats o parts de l’estructura seguint el mateix esquema utilitzat al

pressupost.- Índex que permeti trobar les dades i resultats que s’esmenten, en el tom o toms que s’adjuntin contenint les relacions dels

càlculs.

Pàgina 40 de 128


Fase: Execució

Tots els càlculs tindran en compte, si és el cas, els processos de posada en obra, contemplant els estadis intermedis que impliquin hipòtesis diferents de les de la situació final prevista, o que suposin coeficients de seguretat inferiors als previstos.

En cas d’utilitzar programes informàtics per fer els càlculs, caldrà precisar el nom del programa (o programes), versió i data, l’empresa que el comercialitza, i l’autor (o autors); així mateix caldrà fer una breu descripció de l’operativa (dades d’entrada, etc.), per a cadascun dels programes, i de les hipòtesis i simplificacions que es consideren.

En particular, caldrà explicitar els punts següents:

Pel que fa a l’estructura:

- Justificació de l’adequació a la norma NCSR-02 (sismoresistent) per a càlcul i dimensionat de l‘estructura. - Justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armat.- S’haurà d’adjuntar un plànol esquemàtic de la posició dels pilars (amb la numeració d’aquests a totes les plantes tant

a les de fonaments i estructura com a les generals).- Cal adjuntar detalls de l’estructura metàl·lica o de l’estructura de formigó armat: trobades dels sostres amb les façanes

i murs interiors, congrenys i el seu armat, etc.- Esquemes indicant: accions, esforços, dimensionat i armat dels elements principals de l’estructura.- Fitxa de característiques del sostre i l’autorització d’ús (vigent).

Pel que fa a sostres unidireccionals industrialitzats de formigó i a les llosses alveolars

- Tipus i característiques del sostre. Dades de càlcul i compliment de rigidesa i monolitisme segons la norma EFHE-2000.

- Compliment del Decret 1630/80 de la Presidència del Govern (BOE 08.08.80) en quant a autorització d’ús i període de validesa.

Pel que fa a les estructures de murs resistents d’obra de fàbrica:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i al DB SE-F Fàbrica.

- Dades de muntatge i de càlcul (dimensions, moments, tallants , axials, fletxes, coeficients, vinclament etc.).- Detalls de les unions.- Control de qualitat.

Pel que fa a les estructures d’acer laminat:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i al DB SE -A Acero.

- Dades de muntatge i de càlcul (dimensions, moments, tallants , axials, fletxes, coeficients, vinclament etc.).- Validació dels plànols de taller necessaris per a definir completament tots els elements estructurals, i els nusos,

segons el previst en el DB SE–A.- Detalls de les unions.- Control de qualitat.

Pel que fa al formigó armat i precomprimit:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i a la Norma EHE.

- Dades de muntatge i de càlcul (dimensions, moments, tallants , axials, fletxes, coeficients, vinclament etc.).- Detalls de les unions.- Control de qualitat.

MC.3 Sistema d’envolvent

El sistema d’envolvent es divideix en: sistema d’envolvent sota rasant i sistema d’envolvent sobre rasant. A continuació es realitza una enumeració dels elements constructius que consten cada una dels apartats.

- Sistema d’envolvent sota rasant:- Soleres- Murs

Pàgina 41 de 128


Fase: Execució

- Sistema d’envolvent sobre rasant:- Cobertes- Façanes- Sostres- Fusteria i serralleria exterior

3.01 Envolvent sobre rasant

3.01.1 Soleres

En aquest apartat es descriuran tots els diferents sistemes de terres proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (requisits funcionals o sisme, si s’escauen) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, ...).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels sistemes de terres proposats les accions a les que estan sotmesos i els paràmetres de disseny.

3.01.2 Murs

Es descriuran tots els diferents sistemes de murs proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cadascun dels elements que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, empentes del terreny, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, ...).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la memòria constructiva es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de murs.

3.02 Envolvent sobre rasant

3.02.1 Cobertes

En el present apartat es descriuran tots els diferents sistemes de cobertes proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, sisme, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció en front al foc, ...).

També, caldrà especificar el pendent dels faldons dels diferents tipus de coberta i definir el sistema de recollida de les aigües pluvials de les cobertes.

En l’apartat CN. Compliment de Normativa de la present memòria es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per cada un dels sistemes de coberta.

3.02.2 Façanes

Es descriuran tots els diferents sistemes de façanes proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, sisme, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció en front al foc, ...).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran les accions a les que estan sotmeses i els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de façana proposats.

3.02.3 Sostres

En aquest apartat es descriuran tots els diferents tipus de sostres en contacte amb l’aire exterior proposats en el projecte que no siguin cobertes com poden ser els sostres dels porxos o els forjats sanitaris, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, sisme, etc.) als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció al foc, etc.).

Pàgina 42 de 128


Fase: Execució

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de sostres en contacte amb l’aire exterior proposats.

3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

- Fusteria exterior:

S’especificaran els diferents tipus de fusteria exterior proposats (alumini, acer, etc.) indicant les característiques dels materials de cadascunes d’ells, així com dels diferents components que les composen, d’acord amb les accions a les que estant sotmesos (acció del vent, sisme, etc.) o els paràmetres que han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció contra el foc, etc.).

Caldrà definir els paràmetres de classificació de les fusteries exteriors E, A, V (A – permeabilitat a l’aire, E – estanquitat a l’aigua, i V – resistència al vent, segons les normes UNE-EN 12207, UNE-EN 12208 i UNE-EN 12210).

Caldrà indicar, a més a més, el seu sistema de fixació a l’obra, es a dir, disposició de premarcs o d’altres sistemes indicant les característiques de cada un d’ells.

Així mateix, s’hauran d’especificar els diferents tipus d’envidraments proposats, indicant les característiques dels mateixos d’acord amb el nivell d’impacte que puguin estar sotmesos.

Caldrà especificar l’acabat superficial de cada una de les fusteries, indicant les característiques de cada un d’elles.

També, caldrà especificar les característiques dels components de protecció o d’enfosquiment de les fusteries exteriors.

I, s’hauran d’especificar les ferramentes i els mecanismes d’accionament emprats per a cada tipus de fusteria proposats.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de fusteries exteriors proposats.

- Serralleria exterior:

S’especificaran els diferents tipus de serralleria exterior (baranes, reixes, etc.) proposats indicant les característiques dels materials de cada una d’elles, així com dels diferents components que les constitueixen, d’acord amb les accions amb les que estan sotmeses (empentes horitzontals i verticals, acció del vent, etc.) o als paràmetres pels quals han estat dissenyades.

S’especificarà la seva unió a l’obra; i també l’acabat superficial de cada tipus de serralleria, indicant les característiques de cada un d’elles.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de serralleria exterior proposades.

MC.4 Sistema de compartimentació

El capítol de sistemes de compartimentació es dividirà en: elements divisoris verticals i elements divisoris horitzontals.

Tot seguit es realitza una enumeració dels elements constructius que consten en cadascun dels apartats.

– Elements divisoris verticals:- Envans i elements divisoris- Fusteria i serralleria interior

– Elements divisoris horitzontals:- Paviments elevats- Cels rasos

4.01 Elements divisoris verticals

Pàgina 43 de 128


Fase: Execució

4.01.1 Envans i elements divisoris

En aquest apartat es descriuran tots els diferents sistemes d’envans (d’obra de fàbrica) i elements divisoris verticals (mampares) proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció enfront el foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmesos com els paràmetres de disseny per a cadascun del sistema d’envans i elements divisoris proposats.

4.01.2 Fusteria i serralleria interior

- Fusteria interior:

S’especificaran els diferents tipus de fusteria interior utilitzats (alumini, fusta, etc.) indicant les característiques dels materials de cadascunes d’elles, així com dels diferents components que les composen, d’acord amb els paràmetres que han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció al foc, etc.).

Caldrà indicar, a més, el seu sistema de fixació a l’obra, es a dir, disposició de premarcs o d’altres sistemes indicant les característiques de cada un d’ells.

Així mateix, s’hauran d’especificar els diferents tipus d’envidraments proposats indicant les característiques dels mateixos d’acord amb les accions als quals puguin estar sotmesos (nivell d’impacte).

Caldrà especificar l’acabat superficial de cada una de les fusteries, indicant les característiques de cadascuna d’elles.

Finalment, s’hauran d’especificar les ferramentes i els mecanismes d’accionament emprats per a cada tipus de fusteria proposat.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la memòria es justificaran els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de fusteries interiors proposat.

- Serralleria interior:

S’especificaran els diferents tipus de serralleria (baranes) indicant les característiques dels materials de cadascuna, així com els diferents components que les composen, d’acord amb les accions amb les que estan sotmeses (empentes horitzontals i verticals).

Caldrà indicar, també, la seva unió a l’obra; i s’especificarà l’acabat superficial de cada tipus de serralleria, indicant les característiques de cada una.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels tipus de serralleria interior proposat les accions a les que estan sotmeses.

4.02 Elements divisoris horitzontals

4.02.1 Paviments elevats

Es descriuran tots els diferents paviments elevats (terres tècnics) que es considerin en el projecte com elements divisoris horitzontals sempre i quan actuïn com elements compartimentadors (si no fos així els haurem de incloure al capítol 5.02.1. Paviments). S’hauran d’indicar les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pesos propis i sobrecàrregues, etc.) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció en front al foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels sistemes de paviments elevats proposats, tant les accions a les que estan sotmesos com els paràmetres de disseny.

4.02.2 Cels rasos

Pàgina 44 de 128


Fase: Execució

En aquest apartat del capítol es descriuran tots els diferents cels rasos que es considerin en el projecte com elements divisoris horitzontals sempre i quan actuïn com elements compartimentadors (si no fos així els haurem de incloure al capítol 5.02.2. Sostres). S’hauran d’indicar les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció en front al foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels sistemes de cels rasos proposats, les accions a les que estan sotmesos i els paràmetres de disseny.

MC.5 Sistema d’acabats interiors

El capítol de sistema d’acabats interiors es divideix en revestiments de paraments verticals i revestiments de paraments horitzontals. A continuació es relacionen els elements constructius que consten en cada apartat.

– Revestiments de paraments verticals

– Revestiments de paraments horitzontals- Paviments- Sostres

5.01 Revestiments de paraments verticals

En aquest apartat es descriuran els diferents acabats dels paraments verticals indicant les característiques de cadascun dels materials, així com dels diferents components que els constitueixen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (protecció contra incendi, si s’escau, ...).

Sindicaran les característiques dels materials de protecció (pintures, vernissos, etc) de cada un dels acabats dels paraments verticals.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la present memòria es justificaran per a cadascun dels sistemes de revestiments de paraments verticals proposats els paràmetres de disseny.

5.02 Revestiments de paraments horitzontal

5.02.1 Paviments

Es descriuran els diferents tipus de paviments proposats indicant les característiques de cadascun dels materials, així com els diferents components que els formen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció contra incendi, etc.).

En aquest apartat s’hauran de incloure els paviments elevats que no actuïn com elements separadors segons el capítol 4.02.1 del capítol d’elements divisoris.

També, caldrà indicar les característiques dels materials de protecció o d’acabat de cada un dels paviments, si s’escau. (caldrà definir per cada paviment la classe o la resistència al lliscament –Rd–).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels paviments proposats els paràmetres de disseny.

5.02.2 Sostres

En aquest apartat es descriuran els diferents materials de revestiments de sostres proposats indicant les característiques de cadascun dels materials, així com els diferents components que els constitueixen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció contra incendi, .etc.).

També caldrà indicar les característiques dels materials de protecció (pintures, vernissos, ...) de cada un dels acabats dels paraments verticals.

Pàgina 45 de 128


Fase: Execució

En aquest apartat s’hauran de incloure els paviments elevats que no actuïn com elements separadors segons el capítol 4.02.1 del capítol d’elements divisoris.

Es definiran els subsistemes de subjecció dels diferents cels-rasos utilitzats indicant les unions amb els sostres, els perfils emprats o la forma de col·locació (perfils vistos o ocults).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels revestiments de sostres proposat els paràmetres de disseny.

MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions

6.01 Sanejament

En aquest punt es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i residuals, així com evacuació de residus domèstics.

1 Evacuació d’aigües (clavegueram i drenatge)

- Preexistències i tractaments previs:

En aquest apartat, s’aportarà:- Descripció, localització i profunditat de la xarxa de sanejament públic (sistema separatiu o sistema unitari) i/o , en tot

cas, dels sistemes individualitzats separadors (estació depuradora particular per aigües residuals i evacuació d’aigües pluvials al terreny).

- Descripció del tractament previ a l’abocament a la xarxa pública o sistema de depuració en cas d’evacuar residus industrials agressius o uns altres diferents dels domèstics.

- Connexió general:

En aquest punt , s’indicarà:- Descripció detallada de la connexió de la xarxa de pluvials i de la xarxa de residuals a la xarxa de sanejament públic.- Descripció de les característiques del tancament hidràulic, en cas d’ésser necessari, previ a la connexió a la xarxa

pública unitària, i en referència a dimensions, implantació, característiques interiors, funcionament i accessibilitat, manteniment i depuració.

- Sistema vertical:

S’haurà d’especificar les següents dades:- Localització i recorregut dels baixants i canalons disposats en el projecte. Dimensionament dels diàmetres nominals,

justificant per qualsevol dels sistemes i xarxes, residual i pluvial, el nombre d’unitats de desaigua (UD) adjudicat en cas de residuals, i la superfície evacuada i règim pluviomètric, en cas de pluvials, i en funció de si l’ús és públic o privat.

- Determinació dels diàmetres dels sifons i les derivacions individuals corresponents, en funció de l’ús, o dels pots sifònics, en tot cas. Es definiran, també, els materials utilitzats.

- En el cas de la xarxa de pluvials, descripció i dimensionament del nombre de buneres o punts de recollida i, en tot cas, d’un altre sistema d’evacuació.

- Sistema horitzontal:

En aquest cas, s’aportarà:- Disposició (penjada o soterrada) i traçat del col·lectors disposats en el projecte.- Dimensionat dels diàmetres nominals dels col·lectors, justificant, per qualsevol del sistemes i xarxes, residual i pluvial,

el nombre d’unitats de desaigua (UD) o metres quadrats adjudicats, i en funció del seu ús.- Descripció dels materials emprats, i determinació dels pendents en el sentit de l’evacuació. Així com una descripció de

les brides (material, sistema de subjecció).- Determinació i descripció de les peces especials i punts de baixants i col·lectors, així com dels registres disposats en

els acoblaments en trams rectes, tant verticals com horitzontals, en cas de col·lectors penjats.- En cas de ser col·lectors de tipus mixte, dimensionament.- En cas de disposar de col·lectors soterrats, descripció, localització i dimensionament de les rases a on s’ubicaran, així

com la seva cota (profunditat) de situació, i el seu pendent, així com la seva situació en referència a la xarxa de

Pàgina 46 de 128


Fase: Execució

distribució d’aigua potable. Descripció de les arquetes a peu de baixant, de les arquetes de pas, de les arquetes de registre i de l’arqueta de trasdós, en cas d’ésser necessària.

- Elements especials:

En aquest apartat, caldrà indicar:- Justificació, descripció de les característiques (potència, capacitat d’evacuació, pressió manomètrica, pèrdues de

pressió, tipus de sistema de bombeig, dimensionat del dipòsit de recepció i de la seva capacitat, cabal i procedència de les aigües a evacuar) de l’equip de bombeig, així com la seva connexió al sistema exterior de clavegueram.

- Localització i descripció de les vàlvules antiretorn de seguretat.- Determinació, justificació, dimensionament i característiques dels subsistemes de ventilació, tant de la xarxa d’aigües

pluvials com de residuals, i dels dipòsit de recepció, en cas d’existir. Descripció de la connexió dels subsistemes de ventilació a la xarxa vertical d’evacuació.

2 Evacuació de residus

- Preexistències.

En aquest punt, s’adjuntarà,- Justificació de l’aplicació dels criteris d’aquesta instal·lació amb estudi específic per compliment de les exigències

bàsiques per edificis i locals.- Identificació del sistema de recollida de residus, en funció de la ubicació geogràfica (barri, ciutat) de l’edifici.- Determinació del sistema de magatzem i trasllat dels residus en base al sistema de recollida dels mateixos.

- Magatzem de contenidors. Espai de reserva:

Caldrà especificar a continuació:- Determinació i justificació de la localització, situació, dimensionament i superfície útil del magatzem de contenidors i

de l’espai de reserva. Es definiran les seves característiques finals d’acabat interior, com revestiment de les parets, terres, encontres entre ambdós. Determinació d’una pressa d’aigua i bunera sifònica, il·luminació artificial, condicions de protecció contra incendi -en base al DB-SI Secció SI-1- i de ventilació.

- Sistema vertical:

En aquest cas, caldrà indicar:- En cas de trasllat per baixants, es determinarà la seva localització, dimensions, inclinació, material, sistema de

subjecció a elements estructurals i/o murs, mesures de protecció davant el soroll, sistema de ventilació i dimensions, condicions particulars de les comportes d’abocament (forma, material, tipus de tancament).

- Per les estacions de càrrega dels sistemes neumàtics, es determinaran i justificaran les dimensions dels tancaments, il·luminació artificial, característiques de la porta d’accés, revestiment de les parets i terres, així com l’encontre i disposició de la pressa de l’aigua.

6.02 Aigua

En aquest apartat es definiran les característiques i sistemes de distribució pel consum d’aigua freda i calenta i de vapor.

1 Consum d’aigua

S’indicarà la dotació d’aigua sanitària acceptable per les persones durant el desenvolupament de les seves activitats.

- Aigua freda sanitària:

Caldrà indicar les següents dades:- Descripció de les característiques i requeriments de la font de subministre: ubicació, punt de connexió, qualitat de

l’aigua, cabal i pressió.- Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, sistemes de tractament, comptadors, dipòsits

d’acumulació.- Descripció dels punts de consum dels diferents usuaris, d’altres instal•lacions, etc.- Descripció de les característiques i la localització de:

Pàgina 47 de 128


Fase: Execució

- l’escomesa: del punt de connexió a la font de subministre, de la canalització (diàmetre), de les claus i de les arquetes, de la protecció contraretorns, de la protecció de la instal·lació i la possibilitat de manteniment.

- la clau de tall general, el filtre de la instal·lació general, l’armari o arqueta del comptador general (diàmetre nominal, dimensions de l’armari i de la cambra del comptador general), del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el cas.

- les derivacions: dels punts de consum (connexió aparells, cambres humides), passos de canonades, protecció contraretorns, vàlvules de sectorització, claus de tall.

- els sistemes de control: els sistemes de sobreelevació o grups de pressió (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació, bombes, dipòsit de pressió, protecció contraretorns) i els sistemes de reducció de pressió (diàmetre nominal del reductor de pressió, cabal màxim simultani, vàlvules reductores de pressió); els sistemes i equips de tractament d’aigua (exigències, productes de tractament i tamany dels aparells dosificadors, de descalcificació i de la resta d’aparells).

- els sistemes d’acumulació (volums d’acumulació de reserva i per al servei contra incendi).- les separacións respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i encreuaments

amb els cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas.

- Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa:- Material de les canonades, de les unions i dels accessoris.- Longituds i diàmetres dels trams.- Cabals, velocitats, pressions.- Identificació, pressió disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de consum més

desfavorables per recorregut, per accessoris, per alçada i punts de consum amb major pressió).

- Aigua calenta sanitària:

En aquest cas, s’aportarà:- Descripció de les necessitats de l’edifici [demanda diària (l/dia) i demanda energètica].- Descripció del sistema de generació d’aigua calenta sanitària (combustible –gas, gasoil-, elèctric –efecte Joule, bomba

de calor-, cogeneració, etc). Característiques de les calderes (tipus, potència nominal, rendiment, dimensions...), dels equips elèctrics (potència, rendiment, ...).

- Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, comptadors, dipòsits d’acumulació, dels equips bescanviadors.

- Descripció dels punts de consum dels diferents usuaris, etc.- Descripció de les característiques i la localització de:

- les connexions i proteccions contraretorns a la xarxa d’aigua freda.- la clau de tall, del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el cas.- les derivacions: dels punts de consum (connexió aparells, cambres humides), passos de canonades,

protecció contraretorns, vàlvules de sectorització, claus de tall.- la xarxa de recircul·lació (descripció de les bombes de recircul·lació, dipòsits d’acumulació,

temporitzadors, etc).- el sistema d’impulsió d’aigua per a la seva distribució (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació,

bombes, dipòsit de pressió, protecció contraretorns).- els sistemes d’acumulació (volum, temperatura, temps de servei, capacitat de recuperació, ...).- el sistema de regulació de temperatura; temperatura de consum.- el sistema d’intercanvi de calor (potència dels bescanviadors, temperatura d’intercanvi, etc.).- les separacións respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i encreuaments

amb els cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas.

- Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa:- Material de les canonades, de les unions i dels accessoris. Ubicació i tipus dels dilatadors.- Aïllament de la instal·lació (tipus i gruixos).- Pintura de protecció i senyalització.- Longituds i diàmetres dels trams.- Temperatures, cabals (cabal recircul·lat, cabal instantani per cada tipus d’aparell), velocitats, pressions.- Identificació, pressió i temperatura disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de consum

més desfavorables).

- Especificacions higiènic-sanitàries:Es definirà la regulació necessària per la prevenció i control de la legionel·losi.

- Estalvi de recursos:

Pàgina 48 de 128


Fase: Execució

En aquest punt, caldrà especificar:- Definició de criteris d’estalvi de materials.- Definició de criteris d’estalvi d’aigua i elements de control.

Reaprofitament d’aigües grises i/o pluvials (tipus sistema, ubicació, senyalització, punts de consum)- Definició de criteris d’estalvi d’energia

- Energia solar tèrmica:

En aquest cas s’haurà d’indicar:- Especificació de la contribució solar energètica (acomplint l’exigència més restrictiva entre les diverses normatives que

siguin d’aplicació, envers la quantificació de la demanda energètica diària d’ACS total de l’edifici) i climatització de piscines, si és el cas.

- Descripció de la instal·lació de preescalfament solar en relació a la instal·lació general d’ACS (tipus d’acumulació i de l’energia de suport).

- Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa:- Sistema de captació (captadors i circuïts primaris). Definició del tipus de captadors, model, rendiment,

superficie, ubicació i disposició dels mòduls captadors (general, superposat o integració arquitectònica). Especificacions de com s’ajusta al projecte la ubicació (ombres), la orientació i inclinació dels captadors. Càlcul de pèrdues per orientació, inclinació i pèrdues i comprovació dels límits. Estructura de suport i indicacions de muntatge

- Sistema d’acumulació solar (material, volum acumulador, especificacions sobre el volum d’acumulació segons els límits de superficie dels captadors).

- Sistema hidràulic (tipus de fluïd transportador de calor del circuït tancat, cabal, pressió, velocitat)- Sistema d’intercanvi de calor (tipus bescanviador, ubicació, rendiment)- Subsistema de regulació i control (protecció contra obreescalfaments, vàlvules de seguretat, comptadors,

termostats)- Equips i canonades (Dimensionament dels components del sistema i posicionament, connexions amb la

instal·lació general d’ACS)- Les condicions específiques per calefacció caldria especificar-les dins el capítol de Climatització.

2 Vapor

Es descriurà la xarxa de distribució de vapor i de retorn de condensats. S’han de definir els diferents punts de consum amb el cabal de vapor i la pressió necessària, així com la seva qualitat (saturació, sobrescalfament etc.). Així mateix es dimensionarà la xarxa de distribució i retorn amb sistema de vàlvules de sectorització i de regulació, filtres, amortidors, reductors de pressió, purgadors, reixetes i sistema de regulació.

6.03 Electricitat

En aquest capítol es definirà la instal·lació elèctrica

1 Electricitat

S’aportaran les següents dades:- Determinació del tipus de subministrament d’energia elèctrica. Determinació del consum elèctric total de l’edifici i

la potència màxima estimada, desglosant la corresponent a il.luminació, força i emergència/senyalització. Previsió de càrregues.

- En cas que el subministrament sigui de xarxa, determinar i justificar la tensió de contractació (mitja tensió/baixa tensió). Determinar les característiques i ubicació dels comptadors d’energia i del transformador, en cas de contractació a MT.

- Determinació de la potència contractada i tensió de subministrament en cas d’existir un subministrament complementari a xarxa.

- Model de distribució elèctric, fent esment a:Subministrament. Estació transformadora, embarrat d’alta tensió i comptadors.

- Justificació de la necessitat de l’estació transformadora, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i els requeriments de la companyia subministradora.

Pàgina 49 de 128


Fase: Execució

- S’indicaran les característiques dels transformadors: tipus de transformador, potència (kW), tensions nominals alta-baixa, pèrdues en el ferro i en el coure, marges de regulació, preses, etc.

- Ubicació de l’estació transformadora. Dimensionament de cel·les per l’embarrat general. Dimensionament de les línies principals i dels cables de potència fins al quadre de baixa tensió.

- Descripció dels equips de mesura, transformadors de tensió i d’intensitat pels relés de protecció i pels aparells de mesura. Especificació dels comptadors i dels relés de protecció. Descripció dels interruptors automàtics. Descripció del sistema de commutació automàtica entre les dues connexions externes, en cas d’existir, o entre la línia externa i les fonts de producció pròpies.

Control. Quadres i subquadres i la seva situació.- Dimensions, ubicació i característiques generals del quadre general de baixa tensió. - Accés, il.luminació, situació de l’aparellatge, ventilació i materials de construcció.- Descripció exhaustiva de les línies preparades pel funcionament habitual o d’emergència.- Descripció dels sistemes de protecció diferencial i magnetotèrmica establerts. Justificació dels diferents

temps de reacció i sensibilitat segons el tipus de proteccions.Transport. Xarxa elèctrica.- Distribució de les diferents línies als subquadres. Intensitat i potència estimada, tipus de conductors,

secció i aïllament, nombre de pols, neutre i terra. Proteccions de línies dintre dels subquadres de plantes. Dsitribucions de línies segons que siguin d’alimentació, d’emergència o d’alimentació ininterrompuda (SAI).

- Definició de la distribució dels conductors. Safates: tipus utilitzats i magnitud. Tubs corrugats i canaletes: dimensions I recorregut. Distàncies previstes entre conductors de diferents tipus de senyals per baixa tensió.

- Línies especials per a aparells de diagnosi per la imatge (només en cas necessari).- Línies especials amb terres inferiors a 6 Ohms i alimentació ininterrompuda per a aparells mèdics, o no,

d’especial sensibilitat així com sistemes informàtics centrals i electrònica asociada de xarxes.- En cas d’electrificacions especials, s’han d’incloure les descripcions de tots els sistemes de protecció

elèctrica especial i els definits en els reglaments respectius pels diferents tipus d’instal.lacions.Evacuació. Xarxa de terres. Tipus i emplaçament. En cas de centres hospitalaris, determinar:- Terres equipotencials per a quiròfans i altres sales especials. - Definició exhaustiva de l’electrificació de sales d’operacions i similars. - Definició dels transformadors d’aÏllament, impedància de línia, monitor d’impedància de línia, interruptors

automàtics, xarxa de terra equipotencial, embarrat equipotencial, embarrat comú de posada a terra de totes les carcasses dels elements actius de les sales d’operacions.

- Definició de l’electrificació de les unitats de radiologia.- Definició de l’electrificació de les sales de parts.- Definició de l’electrificació de les sales de cures intensives i reanimació.- Xarxes especials de corrent continu.

- En cas de subministrament de font pròpia, descriure aquesta font i llur funcionament.Grup electrògen, en cas de ser necessari. Es descriurà, - Potència aparent del grup electrogen.- Dimensions i ubicació del grup electrògen. Obra civil associada (bancales, aïllament acústic, sistema

antivibració).- Disposició del dipòsit de combustible (depenent del fluïd combustible a utilitzar). Consum de combustible

previst.- Dimensionament del dipòsit, de les canonades de conducció de fluïd i dels equips auxiliars del dipòsit.- Dimensions i ubicacions de xemeneies.- Característiques del motor tèrmic utilitzat, temps de posada en funcionament, possibilitat de recuperació

tèrmica sobre els fluids de refrigeració. Sistema de refrigeració.- Característiques del generador. Tipus d’acoblament, capacitat, velocitat de rotació, precisió de voltatge,

precisió de freqüència.- Connexió elèctrica prevista, secció dels conductors, automatisme previst per a la commutació automàtica.Sistemes fotovoltaics. - Justificació de la incorporació del sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments

fotovoltaics en funció de l’ús, superficie de l’edifici. - Definició del sistema de producció-consum (autònoms, connectats a xarxa, o híbrids, amb possibilitat

dual). - Càlcul i determinació de la potència elèctrica mínima a disposar. - Justificació dels càlculs de producció o dels mínims exigits. Càlcul de pèrdues per orientació, inclinació i

per ombres.

Pàgina 50 de 128


Fase: Execució

- Definició dels components del sistema generador fotovoltaic (tipus de mòduls i definició de l’estructura portant i dels sistemes de fixació dels mòduls, inversors i les seves característiques bàsiques, proteccions, elements de seguretat, maniobra, mesura i auxiliars.

Sistemes de cogeneració. Definició dels sistemes.Altres sistemes. Definició dels sistemes (eòlic, minihidràulica, …).

2 Enllument interior

- Determinació per cadascuna de les zones, de:- Nivell d’il.luminació assignat a cada zona.- Tipus i situació de les lluminàries, làmpades, fluxòmetres i equips d’encesa (manuals i/o automatitzats).- Càlcul del Valor d’Eficiència Energètica de la instal.lació (VEEI), determinant l’índex del local (k), nombre

de punts considerats, factor de manteniment, luminància mitja horitzontal, índex d’enlluernament unificat, índex de rendiment del color de les luminàries seleccionades.

- Coeficient d’uniformitat en funció de la utilitat dels espais o zones.- Sectorització i automatització d’encesa (control i aprofitament de la llum natural).- Repartiment i equilibri de circuits.

6.04 Combustible

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació de combustibles, des del punt de connexió del servei extern fins els punts de consum.

1 Subministrament de combustible i comburent

Es descriuran els tipus de subministrament del combustible, fent referència a les següents característiques:

- Forma de captació del combustible i tipus de combustible emprat, sòlid, líquid o gasós, i la seva modalitat de subministrament, indicant si procedeix de xarxa, dipòsit o font pròpia. En conseqüència, determinació de la configuració de les instal.lacions de combustible.

- S’indicarà la pressió mínima de subministrament i pressió de servei o pressió màxima prevista a la xarxa de distribució.

- En cas d’ésser necessari el magatzematge del combustible, es detereminarà la capacitat volumètrica del dipòsit i els tractaments eventuals a què s’ha de sotmetre, així com les característiques de situació i implantació d’aquests dipòsits, les característiques de resistencia mecànica, el comportament davant la corrossió i la idoneïtat del material en relació amb el líquid que ha de contenir. Igualment, es determinaran les hores d’autonomia del dipòsit en funció de la demanda i la densitat del combustible.

- Descripció de l’esquema de distribució del combustible fins els punts de consum, distingint clarament la xarxa exterior i la xarxa interior a l’edificació. A la xarxa exterior es descriuran, com a mínim, els següents elements:

- Tipus de conducció, indicant el tipus de material de les canonades, la norma de fabricació, diàmetres, pressions normalitzades de treball, tipus d’unió.

- Definició de les dimensions de les diferents tronetes que es facin servir en la canalització per albergar elements singulars, i justificació del disseny de les mateixes.

- Tipus de canalització, indicant la profunditat de la canalització en funció de la pressió de servei, determinació de les distàncies de seguretat en encreuaments i paral.lelismes amb altres conduccions, així com els materials emprats a la canalització.

- Les afeccions de la xarxa existent, i es determinaran els sistemes de seguretat necessaris i pertinents.- Les característiques d’elements singulars, tals com cambra de regulació i válvules necessàries.

- Per la xarxa interior es definiran, prèvia determinació dels aparells o punts de consum, el consum previst per cada un d’ells, la longitut de cada tram, el diàmetre nominal, el tipus de conducció, gruix, cabal i velocitat del gas per tram.

- Caldrà adjuntar l’informació referent al dimensionament de tota la xarxa de gas, d’acord amb les bases de càlcul utilitzades.

Tipus de subministrament del comburent, definint la forma de captació de l’oxigen, a partir de l’aire exterior. Determinació del trànsit del comburent fins el punt de consum.

2 Evacuació de residus

Es definirà:

Pàgina 51 de 128


Fase: Execució

- El sistema de recollida de residus de la combustió, la conducció fins un punt d’abocament, la determinació del lloc i manera de fer-ho, i descripció del tractament previ a l’abocament, en cas que fos necessari.

- L’evacuació de fums de combustió (a la coberta)

6.05 Climatització i ventilació

Descripció de les característiques higrotèrmiques de l’envolvent i definició de les càrregues higrotèrmiques de l’edifici (condicions interiors, sectorització, ocupació, il·luminació, ventilació i equips o altres càrregues) i climatologia.

6.05.1 Calefacció

Definició del traçat de la instal·lació i la justificació dels càlculs (cabals, velocitats, temperatures, sorolls).

- Generació:

- Determinació i ubicació de la font d’energia:- Combustibles (gas, gasoil, biomassa, etc.)- Elèctriques (efecte Joule, bomba de calor, etc.)- Solar (captadors solars)

- Descripció dels sistemes de generació energètica:- Calderes i cremadors de combustibles (ubicació, dimensions, característiques de la cambra i de la pròpia

instal·lació, proteccions de seguretat, ventilació, capacitat calorífica del generador).- Generadors elèctrics per efecte Joule (ubicació, dimensions, característiques de la pròpia instal·lació, proteccions

de seguretat, acumulador, potència de consum).- Bombes de calor (ubicació, dimensions, característiques de la pròpia instal·lació, proteccions de seguretat,

potència, rendiment).- Energia solar per calefacció (captadors solars, acumulador, impulsió, reguladors, bescanviadors, bombeig de

recircul·lació, vàlvules, claus, protecció contraretorn).

- Xarxa de circulació:

- Descripció del sistema de distribució en base a tipus de fluïd transportador de calor:- Tot aire: recorregut, elements d’intercanvi, connexions, conductes-reixes-difusors-reguladors (cabals,

diàmetres…).- Tot aigua: recorregut, sistemes control, connexions, conductes (material, aïllament), dilatadors, vàlvules (cabals,

diàmetres…), disposició equips complementaris, bombes circuladores, dipòsits d’expansió, purgadors, regulació, sondes, claus de regulació i de seguretat, centraletes de programació, manòmetres.

- Aigua-aire: recorregut, sistemes control, connexions, conductes, vàlvules (cabals, diàmetres…), disposició equips complementaris, bescanviadors.

- Emissors:

- Descripció de la tipologia, ubicació, dimensions i característiques de l’emissor en funció del fluid transportador de calor:- Tot aire: reixes, difussors puntuals, difussors lineals, etc.- Tot aigua: radiadors, paraments radiants, etc.- Aigua-aire: reixes, difussors puntuals, difussors lineals, etc.

6.05.2 Climatització

Definició del traçat de la instal·lació i la justificació dels càlculs (cabals, velocitats, temperatures, sorolls).

-Generació:

Determinació de la potència elèctrica de consum.

- Descripció de les característiques i els components dels sistemes de generació energètica:

Pàgina 52 de 128


Fase: Execució

- Plantes refredadores (ubicació, dimensions, sistema d’implementació, aïllament, connexions, ventilacions, evacuacions d’aigües, etc.)

- Bombes de calor (ubicació, dimensions, sistema d’implementació, aïllament, connexions, ventilacions, evacuacions d’aigües, etc.)

- Fancoils (ubicació, dimensions, etc.)- Climatitzadors (ubicació, dimensions, sectorització, evacuacions d’aigües, etc.)

- Xarxa de circulació:

- Descripció del sistema de distribució en base a tipus de fluïd transportador de calor:- Tot aire: recorregut, elements d’intercanvi, connexions, conductes-reixes-difusors-reguladors (cabals,

diàmetres…).- Aigua-aire: recorregut, sistemes control, connexions, conductes, vàlvules (cabals, diàmetres…), disposició equips

complementaris, bescanviadors.

- Emissors.

Descripció de la ubicació, disposició, dimensions i característiques de les reixes, difusors puntuals, difusors lineals.

- Control:

- Descripció de les característiques i components dels sistemes de:- Filtració d’impureses- Control higrotèrmic- Aïllament de sorolls i vibracions- Estalvi energètic- Protecció contraincendis

6.05.3 Ventilació

Descripció i dimensionat de tots els sistemes de renovació de l’aire i dels sistemes d’extracció de fums (l’evacuació dels productes de la combustió està especificat al capítol de Combustibles). Justificació de l’aport necessari dels cabals d’aire exterior (pressions de disseny, pèrdues admissibles, velocitats de l’aire, nivell sonor) i garantia d’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.

- Descripció, ubicació, sectorització, dimensionament i traçat dels sistemes de renovació de l’aire:- natural: obertures d’admissió, obertures d’extracció, conductes, boques d’expulsió, relació amb altres

intal·lacions.- mecànic: aparells electromecànics, obertures d’admissió, obertures de pas, obertures d’extracció, conductes

(aplomat, subjecció, revestiment, suport, elements antivibratoris, connexions), boques d’expulsió i admissió, registres, relació amb altres instal·lacions.

- híbrid: obertures d’admissió, obertures de pas, obertures d’extracció, conductes (aplomat, subjecció, revestiment, suport, elements antivibratoris, connexions), reixes, boques d’extracció regulables, conductes, aspiradors híbrids, boques d’expulsió, barret de l’aspirador híbrid, relació amb altres instal·lacions.

Descripció de les passos dels conductes pels elements constructius: previsió en forjats, suports, pendents, unions, obertures amb reixes o boques, diàmetres, pressió, detectors-centraletes, xemeneies, sistemes forçats.

Descripció i característiques dels sistemes de detecció de CO2, cabal d’aire, sistema d’activació automàtica, ventiladors, conductes, admissió d’aire natural.

6.06 Audiovisuals, dades i control

En aquest capítol es definiran les característiques de les instal·lacions d’audiovisuals, dades i control

6.06.1 Audiovisuals i de dades

En relació amb la instal·lació de telefonia, fibra òptica, etc. es descriuran els elements necessaris per a realitzar aquesta instal·lació.

Pàgina 53 de 128


Fase: Execució

- Es realitzarà una descripció justificativa de tots els elements que integren la instal·lació, com: - Tipus de conducció: criteris de selecció del tubs, indicant el material, diàmetre, i d’altres característiques.- Entrada de conductors a tronetes (finestres), indicant dimensions i posicions.- Pedestal, per la col·locació de armaris, indicant distància des de l’armaria a la troneta, etc.- Pedestal per l’armari d’interconnexió.- Pedestal per l’armari de distribució de preses.- Tipus de canalització, ja sigui soterrada mitjançant prisma de formigó per embocar les conduccions telefòniques o

aèria. En el primer cas es descriuran la disposició de la canalització, la profunditat de la mateixa i les distàncies de seguretat. I en el segon cas descrivint les característiques de elements com pals telefònics, caixes terminals, etc.

Es descriurà les característiques de la central telefònica. Nombre de línies externes i d’extensions. Funcions principals. Sistema d’interfonia connectat a la xarxa. etc. La xarxa de telefonia s’haurà de dimensionar de manera que, almenys, restin vacants un 20% dels circuits físics.

Caldrà reflectir en aquest apartat la filosofia seguida a l’hora d’establir l’equipament de megafonia, interfonia, telefonia, audiovisuals, antenes, xarxa veu-dades etc.; indicant les possibilitats d’operació dels sistemes.

S’establiran les bases de càlcul de megafonia tenint en compte: Distància acústica equivalent (DAE), nombre de micròfons oberts (NMO), guany acústic necessari (GAN), guany acústic potencial (GAP).

Es definirà l’equip d’interfonia, estudiant les propietats acústiques dels materials i els nivells sonors més adequats per als diferents espais, per tal que els missatges siguin escoltats de forma clara. Es definirà l’equip d’interfonia de tal forma que es pugui dirigir des d’un lloc de comandament.

Es definirà la xarxa de veu-dades indicant les aplicacions previstes, tipus de cables i connectors utilitzats, nombre de rosetes dobles i simples etc.

- En el cas de les instal·lacions audiovisuals i de dades per a centres hospitalaris, caldrà definir els següents aspectes:- Megafonia i ambient musical. Sistema previst i nombre de zones i punts d'emissió i recepció. Possibilitat de

connexió amb una xarxa integral.- Comunicació malalt - infermera a les unitats d'hospitalització. Sistema previst. Model de distribució.- Senyalització "passeu - espereu" a les sales de consulta.- Estació de radiocomunicació. Previsió d’interfície per comunicar la central telefònica amb buscapersones.

Connexió amb la xarxa integral de l’edifici.- Instal·lació de TV-FM. Antenes i capçalera, canals, preses previstes, etc. Tipus de cables. Cal especificar la

viabilitat de connectar amb la xarxa integral.- Instal·lació de circuits tancats de TV.

Descripció dels equips de senyalització horària.

Es realitzarà la descripció i la justificació de cadascuna de les solucions adoptades, inclosos els components principals i els components auxiliars.

6.06.2 Control

Es definirà el sistema de control de les següents instal·lacions:

- Electricitat:

- Control de tensió, vatiatge i intensitat- Commutació automàtica de xarxes elèctriques- Gestió de consumidors en funció del maxímetre

- Seguretat (sistemes antiintrusió, detectors de foc (fum, tèrmics, etc.), sistema de control i vigilància TV, alerta mèdica, fuites d’aigua, fuites de gas, etc.):

- Control del funcionament de detectors de fums i extincions automàtiques- Localització de les alarmes- Detecció de fuites de fluids

Pàgina 54 de 128


Fase: Execució

- Enllumenat:

- Detectors de nivells d’enllumenat (sensors, fluxómetres, etc.)- Accionament de circuits- Indicació de funcionament de les enceses- Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

- Climatització:

- Regulació de temperatures i humitats- Detectors higrotèrmics (sensors)- Alarmes de funcionament- Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

- Aigua calenta sanitària:

- Regulació de temperatures i cabals (dipòsits, xarxa de recircul·lació, bescanviadors, etc.)- Alarmes de funcionament- Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

- Automatismes (accionament de portes, accionaments de proteccions solars, accionament de vàlvules (bypass, radiadors, etc.), encesa-apagada de lluminàries, etc.)

- Comunicacions, etc.

Es definiran i concretaran:

- Els diferents equips i instal·lacions que formaran part del sistema de control: detectors, sondes, càmeres, pantalles, polsadors, transmissors, cablatge, etc.

- I el programa d’actuació del sistema: zonificació, posada en marxa, operació, comunicació, actuació.

6.07 Transport

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació de transport intern de l’edifici, tant del personal propi com dels visitants.

6.07.1 Transport de persones

- Transport vertical:

Es realitzarà un estudi inicial de la demanda quantificada de transport, en referència la personal propi del centre i al personal extern/ visitant.

Proposta justificada en base en aquest estudi del número d’aparells elevadors necessaris per absorbir la demanda, en un moment d’hora punta de transport.

Ascensors.

- Es definiran les característiques dels ascensors: - Característiques generals: tipus, agrupació dels ascensors, kg màxims de la càrrega admesa, número de

passatgers, número de plantes servides, número d’entrades i control d’accionament, dimensions interiors de la cabina (amplada i profunditat) i dimensions lliures del recinte (amplada i profunditat), i sempre justificant el compliment de la SU-1, recorregut en metres i parades, tipus de portes de recinte i cabina, alçada , amplada i materials de les portes.

- Característiques mecàniques: tipus de maniobra i control d’accionament, temps de pis a pis, número d’arrancades previstes per hora, exactitud d’anivellació, comendaments, senyalització, potències del motor, guies de la cabina i paracaigudes, velocitat de la cabina en m/s, temps d’obertura i tancament, presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal.

Pàgina 55 de 128


Fase: Execució

Escales mecàniques.

- Es definiran les característiques de les escales mecàniques: - Característiques generals: tipus, quantitat, recorregut vertical entre plantes, amplada del graó, capacitat

(persones/hora), inclinació, plaques en pla horitzontal a cada extrem, tipus de balustrades, configuració dels seus extrems, tipus i material del passamà, material de les plataformes, sentit de la marxa, revestiment interior i exterior, espai físic d’instal·lació.

- Característiques mecàniques: temps de pis a pis, comandaments, senyalització, potències del motor, velocitat en m/s, presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal (si és de funcionament “presencial”).

- Transport horitzontal:

Cintes transportadores.

Es realitzarà un estudi inicial de la necessitat, en base a la demanda i les distàncies a recórrer, i tant pel personal propi del centre i personal extern/ visitant, de la instal·lació d’aquest transport.- Es definiran les característiques de les cintes transportadores:

- Característiques generals: tipus, quantitat, recorregut, amplada de cada sentit, capacitat (persones/hora), inclinació, tipus de balustrades, configuració dels seus extrems, tipus i material del passamà, material de les plataformes, sentit de la marxa, revestiment interior i exterior, espai físic d’instal.lació.

- Característiques mecàniques: temps de recorregut, comandaments, senyalització, potències del motor, velocitat en m/s, , presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal (si és de funcionament “presencial”).

6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts

Justificació en base a la recepció de mercaderies de l’exterior i evacuació de desfets, així com a la necessitat del transport intern de materials.

- En aquest apartat es farà referència a mitjans de transport com:- Cintes transportadores- Muntacàrregues- Plataformes elevadores- Grues- Transport neumàtic- Sistemes neumàtics d’evacuació- Transport robotitzat

- I es descriuran aspectes com:- centrals de comandament- recorreguts- prestacions- parades o estacions- proteccions i seguretats

6.08 Gasos medicinals

Aquest capítol és d’aplicació a centres sanitaris o altres centres que disposin d’algun mòdul hospitalari. Es definiran les característiques i sistemes de distribució dels diferents tipus de gasos medicinals, aire comprimit i buit.

6.08.1 Oxigen

- Instal·lació d’oxigen per a usos mèdics:- Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal.- Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control.- Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses.- Utilització de dipòsit d’oxigen líquid o de bateries d’ampolles i previsió de bateries d’emergència.

Pàgina 56 de 128


Fase: Execució

- En el cas de dipòsits, definició del volum d’acumulació, del lloc on se situa, de la bancada de suport i accessibilitat dels tancs de subministrament, així com dels tipus dels equips vaporitzadors d’oxigen, dels sistemes de regulació de la pressió i del nivell i, finalment, de la central d’alarma.

- En el cas d’utilització d’ampolles, definició del local i ubicació i bancada de les bateries, nombre i volum de les ampolles previstes tant a la bancada principal com a la de reserva, sistema de filtrat, de regulació i d’inversió, i quadre d’alarma.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, dels reguladors i de la situació d’aquests.- Definició del quadre elèctric de comandament i relació amb altres sistemes.- Materials i característiques de les conduccions. Senyalització i condicions de seguretat.

6.08.2 Altres gasos

- Instal·lació de protòxid de nitrogen i d’altres gasos embotellats per a usos mèdics:- Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal.- Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control.- Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses.- Per a la utilització d’ampolles: definició del local i ubicació, bancada de les bateries, nombre i volum de les

ampolles previstes tant a la bancada principal com a la de reserva, sistema de filtrat, de regulació i d’inversió i quadre d’alarma.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, i dels reguladors i la situació d’aquests.- Definició del quadre elèctric de comandament. Relació amb altres sistemes.- Definició de sistema d’extracció de gasos anestèsics.- Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat.

6.08.3 Aire comprimit

- Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal.- Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control.- Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses.- Definició de la central de producció i dels seus elements: característiques i situació de les preses d'aire, filtrat

abans d’entrar a la unitat compressora, grup generador (descripció dels compressors i de la seva regulació), conjunt refrigerador, filtres de la línia, dipòsits acumuladors i assecadors.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, dels reguladors i de la situació d’aquests, així com de les vàlvules de seccionament.

- Definició del sistema de control: quadre elèctric de comandament, relació amb altres sistemes, relació i situació de quadres d’alarmes, etc.

- Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat.

6.08.4 Buit

- Normes de disseny. Cabals i depressió generada, tant de màxims com de funcionament normal.- Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses.- Descripció de la central d’aspiració: motor acoblat a les bombes productores de buit, potència d’aquests,

capacitat i característiques associades al dipòsit acumulador de buit (vacuòstat), vàlvules de retenció, sistema de filtració i conductes d’evacuació de l’aire.

- Definició del quadre elèctric de comandament i del sistema de control.- Definició del recipient col·lector de secrecions i residus, i del filtre de bacteris.- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del distribuïdor, de columnes, derivacions, ramals, preses i

vàlvules de seccionament.- Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat.- Ubicació de les preses.

6.09 Protecció contra incendi

En aquest capítol es definiran les característiques i sistemes de protecció contra incendi.

En funció de l’ús previst de les zones de l’edifici caldrà constituir-ne un sector d’incendi diferent i s’haura de disposar de la dotació de instal·lacions pertinents de protecció contra incendi, en cada cas caldrà aportar la documentació necessària :

Pàgina 57 de 128


Fase: Execució

- definició de les característiques dels extintors portàtils (eficàcia, etc.), ubicació, alçada, suport i servei.- definició de les característiques del sistema de boques d’incendi (font de proveïment, xarxa d’alimentació, diàmetres

de ràcords, tipus de boques i vàlvules, alçada, suport, zona lliure, temps de funcionament simultani, pressió dinàmica, etc.), ubicació i servei.

- definició de les característiques del sistema de columna seca [presa d’aigua, accessibilitat, indicació d’ús exclusiu de bombers, tipus de connexió (claus, diàmetres de ràcords, tapa), tipus de canonada, tipus de sortides (claus, diàmetres de ràcords, tapa), claus de seccionament, etc.], ubicació, alçada i servei.

- definició de les característiques dels hidrants exteriors [xarxa de subministre, aparell hidràulic, diàmetres, temps de funcionament simultani, cabal, pressió de sortida, arquetes, columna seca o humida, model d’hidrant (soterrat), accessibilitat, senyalització], ubicació i servei.

- definició de les característiques de l’ascensor d’emergència (capacitat de càrrega, superfície de cabina, amplada de pas, velocitat, tipus de pulsador exclusiu bombers, tipus d’alimentació elèctrica autònoma, etc.), ubicació i servei.

- definició de les característiques del sistema de detecció d’incendi, ubicació i servitud.- definició de les característiques dels components del sistema d’alarma (polsadors, emissors visuals i acústics, llocs de

control, etc.), ubicació i servei.- definició de les característiques del sistema automàtic d’extinció (projecte específic), ubicació i servei.

Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendi.

- Definir la senyalització de les instal·lacions en extintors, boques d’incendi, pulsadors manuals d’alarma i dispositius de “disparo(activació)” del sistema contra incendi:- dimensió dels senyals (segons distància d’observació).- característiques d’emissió lluminosa dels senyals.- característiques d’il·luminació de l’enllumenat d’emergència requerit pels senyals.

6.10 Protecció i seguretat

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació dels sistemes de protecció.

6.10.1 Protecció Patrimonial

- Definició del sistema de protecció, de detecció d’obertures de portes, trencament de vidres i detecció de presència de persones per a diferents zones.

- Definició dels graus d’accés (públic o privat) a les diferents zones, juntament amb el control electrònic d’accesos, de circuits tancats de TV, ubicació de controls i relació del sistema de seguretat amb altres tipus de sistemes, com les cambres del circuït tancat de videovigilància.

- Cambres del circuït tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva disposició, les àrees d’ombra. Característiques dels equips i de la instal.lació. Sistema de gestió. Videogravadors. Videosensors. Llocs de control i comandament.

- Barreres electròniques, indicant el funcionament i el tipus d’alarmes, cablejat i muntatge.- Barreres volumètriques microones. Funcionament, cablejat i muntatge.- Barreres infrarrojos.

6.10.2 Parallamps

- Justificació de la necessitat d’instal.lar protecció enfront l’impacte de llamps.- Determinació del valor de la freqüència d’impactes, detallant la densitat d’impactes sobre el terreny, la superficie de

captura i el coeficient de l’entorn immediat de l’edifici.- Determinació del risc admissible, en base al tipus de construcció, contingut de l’edifici, ús de l’edifici i necessitat de

continuïtat de l’activitat.- Determinació de l’eficiència i el nivell de protecció corresponent.- Definició de les característiques de la instal.lació:

- Sistemes externs. Justificació i definició del sistema de captació i derivadors o conductes de baixada.- Sistemes interns. Descripció dels conductors i de l’esquema de connexió.- Presa de terra. Descripció de l’esquema de connexió.

6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants

Pàgina 58 de 128


Fase: Execució

- Definició de totes les proteccions i blindatges necessaris per a les zones on hi hagi fonts radioactives, tant a nivell passiu com actiu.

- Definició i càlcul del blindatge de les parets, portes i obertures. Definició de les mesures de protecció definides, incloent el tractament de residus sòlids, líquids i gasosos de les unitats afectades.

MC.7 Equipament

Es defineix com equipament el conjunt de tot el mobiliari que necessita l’edifici que precisa o no d’una instal·lació. L’equipament pot ser subministrat i instal·lat directament per l’adjudicatari de l’obra, o bé pot ser instal·lat posteriorment pel propietari o el gestor de l’edifici. Quan l’equipament no precisi d’una instal·lació prèvia, el projecte ha de contemplar les seves dimensions per tal que la seva ubicació no sigui problemàtica. Si l’equipament precisa d’una infraestructura d’instal·lacions, el projecte a més de garantir els aspectes dimensionals, contemplarà la infraestructura al·ludida: preses elèctriques o de veu i dades, subministrament d’aigua, desguassos etc. A l’apartat corresponent de cada instal·lació es justificaran potències, cabals, etc.

En aquest capítol s’ha de incloure el mobiliari dels banys, dels recintes de neteja, de les cuines, de l’equipament industrial, etc. o l’equipament definit pel Departament.

MC.8 Urbanització

Aquest apartat es dividirà en:

- Urbanització- Moviments de terres- Sistema estructural- Sistema de tancaments- Sistema d’acabats- Sistemes de condicionaments i serveis- Mobiliari urbà

- Vials- Jardineria

8.01 Urbanització

Cal esmentar que els enderrocs previstos en aquest apartat com pugui ser la retirada puntual d’un element existent (fanal, arbre, banc, etc) s’hauran de descriure en el capítol MC 0 Enderrocs i replantejament, d’acord amb la poca entitat que poden representar. En canvi, en el cas, de que es produeixin grans enderrocs en la urbanització, caldrà que es creí un nou apartat en aquest capítol d’obra que s’anomenarà 8.01.0 Enderrocs.

8.01.1 Moviments de terres

A partir de les indicacions dels estudis geotècnics, caldrà definir els sistemes d’excavació de terres proposats en el projecte. S’hauran d’indicar els procediments i fases previstes en els moviments de terres, tant de les excavacions a cel obert com de les excavacions per a les formacions de les rases de les instal·lacions, de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres.

Dels moviments de terres a realitzar en el solar, caldrà fer un estudi dels desmunts i/o dels rebliments. S’haurà d’indicar si les terres extretes es mantenen aplegades al interior de l’obra pel seu aprofitament posterior o es porten a un abocador. Per a poder valorar l’aprofitament de les terres extretes de dins l’obra, caldrà justificar la seva idoneïtat mitjançant la realització dels assaigs corresponents que el Projectista haurà de definir en el seu pla de control de qualitat de l’obra. En cas de que les pròpies terres extretes no siguin idònies per a la seva utilització posterior segons als assaigs realitzats, caldrà definir les característiques de les terres a portar. En els casos dels rebliments, el Projectista haurà d’establir el grau de compactació de les terres que hauran de ser contrastats a l’obra mitjançant els corresponents assaigs que el Projectista haurà de definir així com indicar els gruixos de les capes de les terres a compactar.

Pàgina 59 de 128


Fase: Execució

En l’annex AN.gr Gestió de Residus i annex mediambiental es donarà compliment al Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, el qual ha estat modificat per D. 161/2001, de 12 de juny. En concret, s’hauran de valorar el volum de terres, indicar l’abocador, la seva situació així com la distància de l’obra.

8.01.2 Sistema estructural

En aquest apartat s’hauran d’especificar els elements contenció que es preveuen realitzar en la urbanització del solar.


- Pel que fa als fonaments es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”.

- Pel que fa als sistemes de contenció de terres es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”.

- Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-C.- Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C.- Quan els fonaments siguin superficials es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 4 del DB SE-C- Quan els fonaments siguin profunds es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 5 del DB SE-C- Pel que fa als sistemes de contenció de terres (murs i pantalles) es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 6 del DB

SE-C


- Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar.- Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas.- Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles.- Tipus de murs i pantalles de contenció que figurin en el projecte i variants.- Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura.





8.01.3 Sistema de tancaments

En aquest apartat s’hauran d’especificar els diferents d’elements de tancaments que es preveuen disposar en la urbanització del solar ja siguin de tancament exterior o bé divisoris del propi solar. De cada element de tancament caldrà especificar les característiques tècniques dels materials així com els gruixos de les diferents capes que els composen, d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, ...)

Caldrà justificar les dimensions resultants d’aquests elements.

8.01.4 Sistema d’acabats

En aquest apartat caldrà indicar els diferents tipus de paviment que es preveuen disposar en el solar a urbanitzar. No es descriuran els paviments associats als accessos els quals es descriuran en l’apartat 8.02 Vials, ni les instal·lacions o drenatges els associats a aquests paviments els quals s’especificaran en l’apartat 8.01.5. Sistemes de condicionaments i serveis de la present memòria constructiva.

Pàgina 60 de 128


Fase: Execució

Dels diferents elements dels paviments, caldrà descriure les característiques tècniques dels materials de cada una de les capes i els seus gruixos de les diferents capes que els composen, d’acord amb les accions a les que estan o puguin estar sotmesos.

En cas de que sigui necessari, s’hauran de realitzar el càlculs corresponents per tal d’assegurar el comportament dels paviments.

8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis

Aquest apartat es divideix en les següents parts: 8.01.5.01 Sanejament8.01.5.02 Aigua8.01.5.03 Electricitat8.01.5.04 Audiovisuals, dades i control8.01.5.05 Protecció i seguretat

8.01.5.01 Sanejament

En aquest capítol es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i de residus domèstics i es relacionaran amb les instal·lacions d’edificació.

- Evacuació d’aigües pluvials:

S’efectuarà un estudi de les dades climàtiques de la zona d’influència del projecte, i s’analitzaran les dades de pluviometria de la zona, per tal de calcular els cabals de disseny per a cadascuna de les conques i les seves característiques, per tal de determinar les seccions hidràuliques necessàries per a desguassar-les.

A l’efecte, es tindrà en compte, si es el cas, qualsevol pla especial de clavegueram, instrucció, etc. que sigui d’aplicació en el lloc on es realitzarà l’obra, mantenint-se contactes amb l’empresa encarregada d’aquest servei i tenint en compte la informació facilitada per aquesta.

Es justificarà la tipologia escollida analitzant amb els corresponents càlculs la seva capacitat.

Es redactarà, si cal, l’estudi hidrològic de la conca corresponent per tal de justificar el cabal del càlcul.

També caldrà definir i concretar les modificacions tant provisionals com definitives, si és el cas, de les lleres afectades per a la ubicació de les obres de drenatge.

S’adjuntarà també el perfil d’inundació en la zona de l’obra; i els quadres i esquemes que es creguin convenients a fi de definir i concretar les diferents tipologies d’obres de drenatge, capacitats, cabals, etc.

Si és el cas, es justificarà la necessitat dels desviaments i/o canalitzacions, explicitant-se les dades de definició geomètrica, del replantejament, la justificació de les seccions hidràuliques considerades, les proteccions i en general qualsevol element que s’hagi de projectar com a conseqüència dels desviaments i/o canalitzacions a realitzar. En aquest cas s’aportaran els informes o permisos dels organismes competents.

- Evacuació de residus:

Determinació del sistema de magatzem i trasllat dels residus en base al sistema de recollida dels mateixos.Instruccions de manteniment i ús dels contenidors.

8.01.5.02 Aigua

En aquest capítol es definiran les característiques i sistemes de distribució pel consum d’aigua freda i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

1.- Instal·lacions pel consum d’aigua:

Dotació d’aigua sanitària que siguin acceptables per l’ésser humà durant el desenvolupament de les seves activitats.

Pàgina 61 de 128


Fase: Execució

- Aigua freda sanitària:

Descripció de les característiques i requeriments de la font de subministre: Ubicació, punt de connexió, qualitat de l’aigua, cabal i pressió.

Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, sistemes de tractament, comptadors, dipòsits d’acumulació.

Descripció dels punts de consum.

Descripció de les característiques i la localització de:- l’escomesa: del punt de connexió a la font de subministre, de la canalització (diàmetre), de les claus i de les arquetes,

de la protecció contraretorns, de la protecció física de la instal·lació i la possibilitat de manteniment.- la clau de tall general, el filtre de la instal·lació general, l’armari o arqueta del comptador general (diàmetre nominal,

dimensions de l’armari i de la cambra del comptador general), del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el cas.

- les derivacions: dels punts de consum, passos de canonades, protecció contraretorns, vàlvules de sectorització, claus de tall.

- els sistemes de control: els sistemes de sobreelevació o grups de pressió (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació, bombes, dipòsit de pressió, protecció contraretorns) i els sistemes de reducció de pressió (diàmetre nominal del reductor de pressió, cabal màxim simultani, vàlvules reductores de pressió); els sistemes i equips de tractament d’aigua (exigències, productes de tractament i tamany dels aparells dosificadors, de descalcificació i de la resta d’aparells).

- els sistemes d’acumulació (volums d’acumulació de reserva)- les separacións respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i encreuaments amb els

cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas.

Definició del traçat i especificacions necessàries sobre el funcionament de la xarxa:- Material de les canonades, de les unions i dels accessoris.- Longituds i diàmetres dels trams.- cabals, velocitats, pressions.- Identificació, pressió disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de consum més desfavorables per

recorregut, per accessoris, per alçada i punts de consum amb major pressió).

2.- Estalvi de recursos:

Definició de criteris d’estalvi de materials.Definició de criteris d’estalvi d’aigua i elements de control- Reaprofitament d’aigües grises i/o pluvials (tipus sistema, dipòsits, característiques, ubicació, senyalització, punts de

consum)Definició de criteris d’estalvi d’energia

8.01.5.03 Electricitat

En aquest capítol es definirà la instal·lació elèctrica i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

- Electricitat:

- Determinació del tipus de subministrament d’energia elèctrica. Determinació del consum elèctric total de l’edifici i la potència màxima estimada, desglosant la corresponent a il.luminació, força i emergència/ senyalització. Previsió de càrregues.

- En cas que el subministrament sigui de xarxa, determinar i justificar la tensió de contractació (mitja tensió/ baixa tensió). Determinar les característiques i ubicació dels comptadors d’energia i del transformador, en cas de contractació a MT.

- Determinació de la potència contractada i tensió de subministrament en cas d’existir un subministrament complementari a xarxa.

- Model de distribució elèctric, fent esment a:Subministrament. Estació transformadora, embarrat d’alta tensió i comptadors.

- Justificació de la necessitat de l’estació transformadora, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i els requeriments de la companyia subministradora.

Pàgina 62 de 128


Fase: Execució

- S’indicaran les característiques dels transformadors: tipus de transformador, potència (kW), tensions nominals alta- baixa, pèrdues en el ferro i en el coure, marges de regulació, preses, etc.

- Ubicació de l’estació transformadora. Dimensionament de cel.les per l’embarrat general. Dimensionament de les línies principals i dels cables de potència fins al quadre de baixa tensió.

- Descripció dels equips de mesura, transformadors de tensió i d’intensitat per als relés de protecció i per als aparells de mesura. Especificació dels comptadors i dels relés de protecció. Descripció dels interruptors automàtics. Descripció del sistema de commutació automàtica entre les dues connexions externes, en cas d’existir, o entre la línia externa i les fonts de producció pròpies.

Control. Quadres i subquadres i la seva situació.- Dimensions, ubicació i característiques generals del quadre general de baixa tensió. - Accés, il.luminació, situació de l’aparellatge, ventilació i materials de construcció.- Descripció exhaustiva de les línies preparades pel funcionament habitual o d’emergència.- Descripció dels sistemes de protecció diferencial i magnetotèrmica establerts. Justificació dels diferents temps de

reacció i sensibilitat segons el tipus de proteccions.Transport. Xarxa elèctrica.

- Distribució de les diferents línies als subquadres. Intensitat i potència estimada, tipus de conductors, secció i aïllament, nombre de pols, neutre i terra. Proteccions de línies dintre dels subquadres de plantes. Dsitribucions de línies segons que siguin d’alimentació d’emergència o alimentació ininterrompuda (SAI).

- Definició de la distribució dels conductors. Safates, tipus utilitzats i magnitud. Tubs corrugats i canaletes, dimensions I recorregut. Distàncies previstes entre conductors de diferents tipus de senyals per baixa tensió.

- Línies especials per a aparells de diagnosi per la imatge (només en cas necessari).- Línies especials amb terres inferiors a 6 Ohms i alimentació ininterrompuda per a aparells mèdics, o no,

d’especial sensibilitat així com sistemes informàtics centrals i electrònica asociada de xarxes.- En cas d’electrificacions especials, s’han d’incloure les descripcions de tots els sistemes de protecció elèctrica

especial i els definits en els reglaments respectius pels diferents tipus d’instal.lacions.Evacuació. Xarxa de terres. Tipus i emplaçament. En cas de centres hospitalaris, determinar:

- Terres equipotencials per a quiròfans i altres sales especials. - Definició exhaustiva de l’electrificació de sales d’operacions i similars.- Definició dels transformadors d’aÏllament, impedància de línia, monitor d’impedància de línia, interruptors

automàtics, xarxa de terra equipotencial, embarrat equipotencial, embarrat comú de posada a terra de totes les carcasses dels elements actius de les sales d’operacions.

- Definició de l’electrificació de les unitats de radiologia.- Definició de l’electrificació de les sales de parts.- Definició de l’electrificació de les sales de cues intensives i reanimació.- Xarxes especials de corrent continu.

- En cas de subministrament de font pròpia, descriure aquesta font i llur funcionament.Grup electrògen, en cas de ser necessari. Descripció de:

- Potència aparent del grup electrogen.- Dimensions i ubicació del grup electrògen. Obra civil associada (bancales, aïllament acústic, sistema

antivibració).- Disposició del dipòsit de combustible (depenent del fluïd combustible a utilitzar). Consum de combustible previst.- Dimensionament del dipòsit, de les canonades de conducció de fluïd i dels equips auxiliars del dipòsit.- Dimensions i ubicacions de xemeneies.- Característiques del motor tèrmic utilitzat, temps de posada en funcionament, possibilitat de recuperació tèrmica

sobre els fluids de refrigeració. Sistema de refrigeració.- Característiques del generador. Tipus d’acoblament, capacitat, velocitat de rotació, precisió de voltatge, precisió

de freqüència.- Connexió elèctrica prevista, secció dels conductors, automatisme previst per a la commutació automàtica.

Fotovoltaic. - Justificació de la incorporació del sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments

fotovoltaics en funció de l’ús, superficie de l’edifici.- Definició del sistema de producció- consum (autònoms, connectats a xarxa, o híbrids, amb possibilitat dual).- Càlcul i determinació de la potència elèctrica mínima a disposar.- Justificació dels càlculs de producció o dels mínims exigits. Càlcul de pèrdues per orientació, inclinació i per

ombres.- Definició dels components del sistema generador fotovoltaic (tipus de mòduls i definició de l’estructura portant i

dels sistemes de fixació dels mòduls, inversors i les seves característiques bàsiques, proteccions, elements de seguretat, maniobra, mesura i auxiliars.

Cogeneració. Definició del sistema.

Pàgina 63 de 128


Fase: Execució

Altres sistemes. Definició del sistema (eòlic, minihidràulic…).

- Enllumenat exterior:

Determinació per cadascuna de les zones, del:- Nivell d’il·luminació assignat a cada zona.- Tipus i situació de les lluminàries, làmpades, fluxòmetres i equips d’encesa (manuals i/o automatitzats).- Coeficient d’uniformitat en funció de la utilitat dels espais o zones.- Sectorització i automatització d’encesa (control i aprofitament de la llum natural.- Repartiment i equilibri de circuits.

Situació de tronetes i definició dels elements singulars que integren la instal·lació (columnes i bàculs). Descripció de la seva fonamentació o dau d’ancoratge.

8.01.5.04 Audiovisuals, dades i control

En aquest capítol es definiran les característiques de les instal·lacions d’audiovisuals, dades i control i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

1.-Audiovisuals i dades:

En aquest apartat es descriurà la instal·lació de megafonia ubicada a l’exterior de l’edifici. Caldrà reflectir en aquest apartat els criteris seguits a l’hora d’establir l’equipament de megafonia; indicant les possibilitats d’operació del sistema.

S’establiran les bases de càlcul tenint en compte: distància acústica equivalent (DAE), nombre de micròfons oberts (NMO), guany acústic necessari (GAN), guany acústic potencial (GAP).

Es definirà l’equip de megafonia, estudiant els nivells sonors més adequats, per tal que els missatges siguin escoltats de forma clara. Ubicació del lloc de comandament.

2.- Control:

Es definirà el sistema de control de les següents instal·lacions:

- Electricitat:

- Control de tensió, vatiatge i intensitat- Commutació automàtica de xarxes elèctriques- Gestió de consumidors en funció del maxímetre

- Seguretat (sistemes antiintrusió, sistema de control i vigilància TV, etc.):

- Enllumenat:

- Detectors de nivells d’enllumenat (sensors, fluxòmetres, etc.)- Accionament de circuits- Indicació de funcionament de les enceses- Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

- Automatismes (accionament de portes, accionaments de proteccions solars, encesa-apagada de lluminàries, etc.)

- Comunicacions, etc.

Es definiran i concretaran:- Els diferents equips i instal·lacions que formaran part del sistema de control: detectors, sondes, càmeres, pantalles,

polsadors, transmissors, cablatge, etc.- I el programa d’actuació del sistema: posada en marxa, operació, comunicació, actuació.

8.01.5.05 Protecció i seguretat

Pàgina 64 de 128


Fase: Execució

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació dels sistemes de protecció i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

Aquest capítol es desglossarà en:- Seguretat perimetral activa- Seguretat perimetral passiva

- Seguretat perimetral activa:

Es definirà:- Cambres i bàculs del circuit tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva disposició, les àrees

d’ombra etc. Característiques dels equips i de la instal·lació. Sistema de gestió. Videogravadors. Videosensors. Llocs de control i comandament.

- Barreres electròniques indicant el funcionament i els tipus d’alarmes. Cablejat i muntatge.- Barreres volumètriques microones. Funcionament, cablejat i muntatge.- Barreres infrarojos.- Cables sensors de tanca.

- Seguretat perimetral passiva:

Es definirà:- Murs perimetrals de formigó- Tanques perimetrals. Característiques, materials, dimensionat- Concertines. Característiques i instal·lació (Centres penitenciaris)

8.01.6 Mobiliari urbà

S’haurà d’especificar en aquest apartat els diferents elements de mobiliari que es preveuen col·locar en la urbanització del solar. De cada element de mobiliari cal especificar les seves característiques tècniques així com els criteris adoptats en l’elecció (formes, materials, costos, manteniment, etc).

Caldrà tenir en compte totes les operacions de posada en obra de cada un dels elements de mobiliari. Caldrà indicar, per exemple, l’excavació del fonament, la fonamentació, el propi element de mobiliari, etc.

8.02 Vials

En aquest apartat caldrà indicar els diferents trams dels vials així com els espais dels accessos que hagin de ser pavimentats a l’interior de la parcel·la de l’edifici proposat.

De cada un dels elements constructius proposats s’haurà de definir les seccions constructives d’acord amb la normativa utilitzada o amb les sol·licitacions que puguin estar sotmesos, especificant les característiques tècniques i els gruixos de les capes que els composen.

Caldrà definir les seccions transversals de cada un dels elements on s’haurà de indicar les amplades de cada una de les parts que els composen.

Finalment, caldrà especificar les cotes de les rasants dels vials per tal de que quedi definit el traçat d’aquests.

Les instal·lacions associades als vials com poden ser la xarxa de sanejament, d’enllumenat, ..., es defineixen a l’apartat 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis.

8.03 Jardineria

En aquest apartat es descriuran els treballs de jardineria a realitzar tant a l’exterior de l’edifici d’actuació com en el interior de l’edifici.

Es definirà la secció constructiva dels jardins indicant el tipus de terra vegetal que es col·locarà, les capes separadores i les capes drenants (si s’escau). Per cada un dels components, caldrà especificar les seves característiques tècniques i el seu

Pàgina 65 de 128


Fase: Execució

gruix. Igualment, caldrà indicar els drenatges a col·locar (tipus i característiques dels mateixos), així com dels elements auxiliars que garanteixin el funcionament d’aquests elements.

En cas de realitzar rebliments, caldrà definir el tipus de terres a aportar, l’espessor de les capes a compactar així com el grau de compactació de les terres.

S’especificarà el tipus d’arbres i plantes indicant les característiques de cada un dels tipus i l’origen de les mateixes.

La instal·lació de reg caldrà especificar-la a l’apartat 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis.

MC.9 Instal·lacions provisionals d’obra

9.01 Instal·lacions provisionals d’obra

En aquest apartat es descriuran tots aquells elements o infraestructures que no formen part de l’edifici projectat però que són necessaris de col·locar durant l’execució de les obres (p.e. els mòduls prefabricats, estructures provisionals per poder executar un element constructiu per tal de garantir la seva estabilitat, operacions vàries per tal de poder realitzar les obres reforma, etc)

S’haurà de tenir en compte, en aquest casos, descriure totes les operacions que siguin necessàries de realitzar per tal de que els elements o infraestructures quedin completament definides, es a dir, els moviments de terres, els fonaments, els paviments, les instal·lacions així com el propi element o infraestructura amb totes les dotacions que hagi de disposar per tal de poder representar gràficament i realitzar la corresponent valoració econòmica.

9.02 Varis

En aquest apartat caldrà definir tots aquells elements constructius que no estiguin inclosos en els punts anteriors del present Plec i que no siguin instal·lacions provisionals d’obra.

D’aquests elements s’hauran d’indicar les següents dades: les característiques tècniques, les qualitats i els gruixos de cada un dels components que els composen.

També, caldrà tenir en compte la seva posada en obra d’aquests elements constructius.

Caldrà justificar les dimensions resultants d’aquests elements mitjançant l’aportació dels corresponents càlculs.

S’haurà de definir els elements de tal manera que es pugui realitzar la seva representació gràfica i el seu corresponent amidament i valoració econòmica.

Pàgina 66 de 128


Fase: Execució

ME Memòria d’execució

La memòria d’execució constarà necessàriament dels apartats que es detallen a continuació, a més de qualsevol altre apartat que es consideri convenient incloure.

De forma obligatòria la memòria d’execució s’hauran de descriure les diferents fases d’execució de l’edifici.

L’estructuració de la informació s’haurà d’adaptar a les denominacions proposades.

Els capítols corresponents a la memòria d’execució d’edificació, ME, amb el corresponent codi d’identificació, són:

ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obresME.2 Termini d’execucióME.3 Pla de treballs

ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres

Es desenvoluparà un estudi per l’organització i el desenvolupament de les obres a executar per cada una de les fases, en cas de que l’execució de les obres ho faci necessari, per tal d’aconseguir que les afectacions tant interiors de l’edifici o del solar com a tercers, al trànsit i al medi ambient, siguin les mínimes possibles, havent-ne de preveure unes alternatives tant pels accessos a l’edifici com per a la circulació de vehicles i vianants en casos de necessitat.

Si s’ha de fer un desviament provisional del trànsit, aquest s’estudiarà per a cada una de les fases d’execució de l’obra. A més, s’inclourà un croquis explicatiu del mateix, quan no es requereixi la realització d’obra.

En aquest estudi es delimitaran les parts, o zones, de l’obra, definint les fases i durada de la seva execució; els accessos, les sortides i la circulació interior en aquestes, compatible amb el desenvolupament dels treballs i amb la seguretat dels usuaris; l’accessibilitat a les esmentades zones de l’obra en cas d’accident, etc. Es procurarà, sempre que sigui possible, segregar la circulació pertanyent a l’obra de la reservada als personal aliè a l’obra. Igualment, s’haurà de tenir en compte alhora de programar les obres, els protocols d’actuació en els edificis on es manté l’activitat.

Es realitzaran els plànols precisos que reflecteixin les situacions considerades per l’organització i el desenvolupament de les obres en les diferents fases d’execució d’obra, indicant les vies reservades als usuaris, si s’escau, les vies de circulació de l’obra, els accessos, etc.

ME.2 Termini d’execució

S’indicarà el termini d’execució establert, en funció del volum i les característiques específiques de l’obra, en mesos. Si el termini d’execució de l’obra així ho requereix, es proposaran les corresponents fórmules de revisió de preus; i en tot cas, proposta de classificació del contractista.

En cas de que es plantegi una execució d’obra per fases, s’haurà d’incloure el termini d’execució de cada una de les fases per tal de poder estimar els costos de les instal·lacions provisionals d’obra, en cas de que siguin necessaris.

ME.3 Pla de treballs

El Projectista elaborarà un Pla de treballs, per fases (si l’execució de l’obra així ho preveu), indicatiu de la possible execució de les obres considerades en el projecte, que pugui servir de base al que ha de presentar el contractista. Aquest pla resultarà de la resolució d’una xarxa de precedències, a partir de la definició d’unes activitats i una durada d’acord amb uns rendiments que cal justificar, dels lligams entre elles i d’un calendari laboral estimat. Caldrà definir també la correspondència entre les unitats d’obra del pressupost i les activitats del Pla de treballs. Si és el cas, GISA subministrarà a l’autor una relació de les activitats a incloure en l’esmentat Pla.

Del Pla confeccionat, s’adjuntarà la documentació següent:

Pàgina 67 de 128


Fase: Execució

- Memòria que exposi els procediments a emprar en l’execució de les obres, així com l’estudi detallat dels mitjans humans i materials a utilitzar. Es descriuran els possibles punts singulars o les parts d’obra que puguin esdevenir conflictius i les alternatives que es proposen per a atenuar o eliminar la conflictivitat.

- Els documents escrits i gràfics següents:

- Relació d’activitats. - Lligams entre les activitats: definició i durada. - Llista de la correspondència de les unitats d’obra del pressupost amb les activitats definides. - Resultat de l’anàlisi efectuada: camí crític obtingut, folgances i d’altres dades que es creguin adients. - Previsió de certificacions, d’acord amb els resultats obtinguts. - Diagrama de barres resultant i dibuix de la xarxa de precedències.

D’acord amb la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de temps, cost i qualitat, l’elaboració de l’esmentat Pla de treballs es realitzarà mitjançant el mòdul de planificació i seguiment d’obres que forma part del sistema integrat per a la gestió i control d’obres TCQ2000, del qual el Projectista haurà de disposar-ne.

- Expropiacions i serveis afectats:

Quan calgui, s’inclourà una relació detallada dels béns i els drets que s’hagin d’ocupar, i si s’escau, expropiar, com també la valoració individualitzada. En aquesta relació s’ha d’expressar la situació material i jurídica de cadascun dels béns, com també la identitat dels titulars i la seva identificació cadastral. Caldrà incloure una memòria que defineixi el tipus d’afectació: expropiació, servitud de pas i ocupació temporal; havent-ne d’adjuntar els plànols necessaris perquè restin grafiats tots els bens i serveis afectats, així com les expropiacions necessàries. S’hauran d’adjuntar, també, els escrits tramitats amb les companyies afectades.

Pàgina 68 de 128


Fase: Execució

CN Compliment de normativa

CN.1 Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals

Caldrà justificar les condicions de l’edificació per la normativa urbanística d’aplicació (veure fitxa núm. 2).

A més, caldrà justificar aquells paràmetres específics de les ordenances municipals que siguin d’aplicació.

CN.2 Compliment del CTE i Decret d’Ecoeficiència

2.01 Compliment dels requisits de seguretat

2.01.1 Seguretat Estructural

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat estructural” per tal d’assegurar que l’edifici té un comportament estructural adequat enfront a les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmès durant la seva execució i ús previst.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències indicades en els Documents bàsics: - DB-SE Seguretat estructural- DB SE-AE Accions en l’edificació- DB SE-C Fonamentacions- DB SE-A Acer- DB SE-F Fàbrica- DB SE-M Fusta.

En els esmentats documents s’especifiquen els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguritat estructural.

A més, caldrà tenir en compte les especificacions de les normatives vigents:- Norma de construcció sismorresistent (NCSR-02)- Instrucció del Formigó Estructural (EHE)- Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats

(EFHE).

Les exigències bàsiques de “Seguretat estructural” estan definides en l’article 10, capítol 3 de la part I del CTE i són:- Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat- Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei

- Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat.

S’establiran les combinacions d’accions que cal considerar en cada situació de dimensionat tant pels estats límits últims (ELU) com pels estats límits de serveis (ELS).

- Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei:

Es verificarà que, per les situacions de dimensionat corresponents no es sobrepassen els estats límits últims (ELU) i els estats límit de servei (ELS).

AN.se Annex càlcul estructural

En el present annex s’aportaran els càlculs justificatius relatius al càlcul de l’estructura.

2.01.2 Seguretat en cas d’incendi

Pàgina 69 de 128


Fase: Execució

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” de manera que es redueixin a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici puguin patir danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del projecte, i de la construcció, ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-SI el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi.

Les exigències bàsiques de “Seguretat en cas d’incendi” estan definides en l’article 11, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:- DB SI 1 – Propagació interior- DB SI 2 – Propagació exterior- DB SI 3 – Evacuació d’ocupants- DB SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendi- DB SI 5 – Intervenció de bombers- DB SI 6 – Resistència al foc de l’estructura

Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Seguretat en cas d’incendi”, s’indiquen tot seguit per a cada una de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte:

- DB SI 1 – Propagació interior:

S’hauran de justificar:1- Els sectors d’incendi en que es compartimenta l’edifici i la resistència al foc de les parets, sostres i portes que

delimiten els sectors d’incendi en funció de l’alçada d’evacuació de l’edifici.2- Les condicions dels diferents locals i/o zones de risc especial integrades a l’edifici.3- Les condicions dels espais ocults o dels passos d’instal·lacions de l’edifici.4- La reacció al foc dels elements constructius o decoratius i del mobiliari (per tal de saber si un material de construcció

compleix amb les condicions de reacció al foc sense necessitat de fer l’assaig, es pot consultar el R.D. 312/2005, sobre classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront al foc).

- DB SI 2 – Propagació exterior.

En aquest apartat caldrà justificar:1- El risc d’incendis de les mitgeres.2- El risc d’incendis de les façanes (s’ha de tenir en compte tant la propagació en horitzontal com la propagació en

vertical). Igualment, cal justificar la classe de reacció al foc dels materials de revestiment de les façanes.3- El risc d’incendis de les cobertes i la classe de reacció al foc dels materials de revestiments d’aquestes.

- DB SI 3 – Evacuació d’ocupants:

Caldrà justificar les següents dades:1- La comptabilitat dels elements d’evacuació de l’edifici.2- El càlcul d’ocupació de l’edifici en funció dels espais o recintes.3- El nombre de sortides que ha de disposar l’edifici i les longituds dels recorreguts d’evacuació fins a les esmentades

sortides.4- El dimensionat dels elements d’evacuació de l’edifici. Quan un recinte en una planta o en l’edifici hagi de disposar de

més d’una sortida d’evacuació, la distribució dels ocupants entre elles a efectes de càlcul ha de realitzar-se suposant inutilitzada una d’elles sota la hipòtesi més desfavorable.

5- Les condicions de protecció que han de complir les escales previstes per a l’evacuació en funció de l’alçada d’evacuació de l’escala.

6- El sentit d’obertura de les portes en funció del nombre d’ocupants i de l’ús de l’edifici. Així mateix, cal definir els mecanismes o dispositius d’obertura de les portes.

7- Els senyals de sortida dels medis d’evacuació. Igualment, en funció de la distància d’observació de les mateixes, cal definir la dimensió d’aquestes senyals.

8- En funció de l’ús de l’edifici, la instal·lació d’un sistema de control de fums el qual s’haurà de dimensionar segons les indicacions de la secció 3 Qualitat de l’aire interior del Document Bàsic de Salubritat.

- DB SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendi:

Pàgina 70 de 128


Fase: Execució

En aquest punt, caldrà que es justifiquin:1- Els equips i instal·lacions de protecció contra incendi que ha de disposar l’edifici.2- Les dimensions dels senyals de les instal·lacions manuals de protecció contra incendi i les seves característiques.

- DB SI 5 – Intervenció de bombers:

Caldrà que es justifiquin:1- Les condicions d’aproximació a l’edifici dels vehicles dels serveis d’extinció d’incendis.2- Les condicions d’entorn dels edificis per tal de que puguin intervenir els serveis d’extinció d’incendis.3- Les condicions d’accessibilitat per façana per part dels serveis d’extinció d’incendis.

- DB SI 6 – Resistència al foc de l’estructura:

S’haurà de definir el temps de resistència al foc exigible a l’estructura tant de l’edifici com de les zones de risc especial (per tal d’establir que els elements estructurals resisteixen el foc durant un temps determinat, es pot realitzar mitjançant els següents procediments: per una banda, comprovant les dimensions de la secció transversal de l’element estructural segons s’especifica en els annexes C,D,E i F, i per altra banda, obtenint la resistència per mètodes simplificats que s’indiquen en els citats annexes; i mitjançant la realització d’assaigs segons el R.D. 312/2005).

AN.si Annex protecció contra incendi:

L’annex de protecció contra incendi disposarà de la documentació complementària que s’hagi utilitzat per tal de justificar els diferents paràmetres que s’hauran de complir en el DB SI.

2.01.3 Seguretat d’utilització

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat d’utilització” de manera que es redueixi a límits acceptables el risc de que els usuaris pateixin danys immediats durant l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del projecte, i de la construcció, ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-SU el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguritat d’utilització.

Les exigències bàsiques de “Seguretat d’utilització” estan definides en l’article 12, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:- DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes- DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada- DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes- DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada- DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació- DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament- DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.- DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp

Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Seguretat d’utilització”, s’indiquen per a cadascuna de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte.

- DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes:

S’haurà de justificar:1- La classificació dels terres de les zones d’ús general en funció de la seva localització a l’edifici/centre durant la seva

vida útil. (el valor de resistència al lliscament Rd o la classe dels paviments).2- Les discontinuïtats en els paviments.3- Les dimensions de les barreres de protecció dels desnivells on existeixi risc de caigudes superiors a 55 cm d’alçada.4- Les característiques constructives de les barreres de protecció.5- Els requisits de les escales en funció del seu ús previst (dimensions dels graons, dels replans, de les amplades

mínimes, dels passamans, etc).6- Les característiques constructives de les escales fixes.7- La neteja dels vidres de les obertures i de les baranes exteriors.

Pàgina 71 de 128


Fase: Execució

- DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada:

En aquest apartat s’hauran de justificar les següents dades.1- Els risc d’impacte amb els elements fixes de l’edifici.2- Els risc d’impacte amb els elements practicables de l’edifici.3- El nivell d’impacte dels vidres (elements fràgils) en funció del seu impacte.4- El risc d’impacte dels elements insuficientment perceptibles (murs cortines).5- El risc d’enganxada amb portes corredisses.

- DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes:

S’hauran de justificar els següents punts:1- L’existència de dispositius d’obertura exterior de les portes que disposin de mecanismes de tancament de del interior

de recintes de petites dimensions (banys, recintes de neteja, etc).2- La situació dels punts d’il·luminació dels recintes de petites dimensions.3- Les dimensions dels petits recintes (banys adaptats) que puguin ser utilitzats per persones amb cadira de rodes.4- La força d’obertura de les portes dels recintes de petites dimensions.

- DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada:

Caldrà justificar els següents apartats:5- L’enllumenat mínim de les zones de circulació.6- La disposició d’un sistema de d’abalisament en les escales i en les rampes de les zones dels edificis de pública

concurrència en el que l’activitat es desenvolupin amb un nivell baix de il·luminació.7- La disposició de l’enllumenat d’emergència (dotació, posició i característiques de la il·luminació, característiques de la

il·luminació, il·luminació dels senyals de seguretat).

- DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació:

En aquest apartat només s’haurà de justificar el compliment de les condicions indicades en l’àmbit d’aplicació. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

- DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament:

El present apartat només s’haurà de justificar si complim amb les condicions indicades en l’àmbit d’aplicació. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

- DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.

Aquesta exigència només s’haurà de justificar si l’aparcament disposa de més de 100 m2 de superfície construïda. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

- DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp:

En aquest apartat, s’haurà de justificar la necessitat de la instal·lació d’un parallamps.Cal realitzar un projecte d’instal·lació de parallamps segons el tipus d’instal·lació requerida, en el cas de que sigui obligatòria la instal·lació del parallamps.

2.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat

2.02.1 Salubritat / Decret d’Ecoeficiència

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Salubritat” de manera que es redueixin a límits acceptables els riscs de que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d’utilització, pateixin molèsties o malalties, així com els riscs de que els edificis es deteriorin i de que deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del projecte, de la construcció, i d l’ús i manteniment de l’edifici projectat.

Pàgina 72 de 128


Fase: Execució

Per aquest motiu, els edificis hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-HS el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat.

Les exigències bàsiques de “Salubritat” estan definides en l’article 13, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:

- DB HS 1 – Protecció enfront la humitat- DB HS 2 – Recollida i evacuació de residus- DB HS 3 – Qualitat d’aire interior- DB HS 4 – Subministrament d’aigua- DB HS 5 – Evacuació d’aigües

Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Salubritat”, s’indiquen per a cada una de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte:

- DB HS 1 – Protecció enfront la humitat:

S’hauran de justificar els següents apartats:1- El grau d’impermeabilitat dels murs, dels terres –soleres–, i de les façanes.2- Les condicions de les solucions constructives dels murs (apartat 2.1.2), dels terres –soleres– (apartat 2.2.2), de les

façanes (apartat 2.3.2) i de les cobertes (apartat 2.4.2).3- Les característiques dels punts singulars dels murs (apartat 2.1.3), dels terres –soleres– (apartat 2.2.3), de les façanes

(apartat 2.3.3) i de les cobertes (apartat 2.4.4).4- Les condicions dels components de les cobertes (apartat 2.4.3).

- DB HS 2 – Recollida i evacuació de residus:

En l’àmbit d’aplicació de la Secció HS 2 es regula la recollida de residus ordinaris generats en els edificis.

En aquest apartat caldrà justificar:5- L’existència de magatzem de contenidors o espai de reserva de l’edifici i les condicions relatives d’aquests segons el

sistema de recollida.6- Les condicions relatives de trasllat per baixants dels residus, si existeix.7- L’existència d’espai d’emmagatzemament immediat i les condicions relatives al mateix.

- DB HS 3 – Qualitat d’aire interior:

En l’àmbit d’aplicació de la Secció HS 3, s’especifica que el document és d’aplicació per a qualsevol tipus d’edificis. Donat que no s’estableixen les renovacions d’aire precises per tots els usos, caldrà consultar i justificar els paràmetres que s’indiquen en altres normatives d’aplicació. En particular, caldrà justificar:

1- El cabal de ventilació dels diferents recintes.2- Les condicions dels sistemes de ventilació dels recintes, així com dels elements constructius.3- Les dimensions dels elements de la instal·lació.

- DB HS 4 – Subministrament d’aigua / Decret d’Ecoeficiència:

Donat que aquesta instal·lació disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació (Decret d’Ecoeficiència), caldrà justificar les característiques indicades als articles 3.2, 3.3 i 3.4.

A més, caldrà justificar el que s’indica a continuació:1- Indicar els paràmetres de subministrament per tal de poder realitzar el dimensionat de la instal·lació.2- Els sistemes antiretorn que s’utilitzaran en la instal·lació3- Els paràmetres de cabal mínim de subministrament en cada punt.4- Els paràmetres mínims de pressió i pèrdua de càrrega en els punts de consum.5- El disseny de la instal·lació.6- El dimensionament de l’espai del recinte de comptadors.7- El dimensionament dels diferents trams de la instal·lació i la verificació de les pressions.8- El dimensionament de la instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) segons la secció HE 2 i la instal·lació del

preescalfament solar segons la secció HE 4 (cal acomplir els paràmetres més restrictius de les normatives d’aplicació).

Pàgina 73 de 128


Fase: Execució

AN.in Annex d’instal·lacions de l’edifici:

En el present annex s’aportaran els càlculs justificatius de la instal·lació d’aigua i de l’aigua calenta sanitària (ACS).

- DB HS 5 – Evacuació d’aigües:

Donat que aquesta instal·lació disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació (Decret d’Ecoeficiència), caldrà justificar les característiques indicades a l’article 3.1.

A més caldrà justificar el que s’indica a continuació:1- Indicar el tipus d’instal·lació a realitzar.2- Els paràmetres de disseny de la instal·lació.3- El dimensionament de la instal·lació de les aigües residuals.4- El dimensionament de la instal·lació de les aigües pluvials.5- El dimensionament de la xarxes de ventilació de la instal·lació (primària, secundària i terciària).6- El dimensionament dels equips de pressió.

2.02.2 Protecció enfront al soroll

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Protecció contra el soroll” de forma que es limitarà dins els edificis, i en condicions normals d’utilització, el risc de molèsties i malalties que el soroll puguin produir als usuaris, com a conseqüència de les característiques del projecte, de la construcció, i de l’ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis que es projectin hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-HR el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de protecció al soroll.

Fins que no s’aprovi el Document Bàsic corresponent s’aplicarà la Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CA-88: Condicions acústiques en els edificis.Caldrà consultar i justificar altres normatives que siguin d’aplicació (normes municipals).

2.02.3 Estalvi energètic / Decret d’Ecoeficiència

En el present apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb els objectius del requisit bàsic d’ Estalvi d’energia de manera que s’obtingui un ús racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguir així mateix que una part d’aquest consum procedeixi de fonts d’energia renovable, com a conseqüència de les característiques del projecte, de la construcció, i de l’ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-HE el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic d’Estalvi d’energia.

Les exigències bàsiques d’Estalvi d’energia estan definides en l’article 15, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:- DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica- DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques- DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària- DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Per tal de complir amb el requisit bàsic d’Estalvi d’energia, s’indiquen per a cadascuna de les exigències bàsiques els paràmetres més importants que cal tenir en compte:

- DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica / Decret d’Ecoeficiència:

Donat que aquesta secció disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació, caldrà justificar, segons l’indicat en l’apartat 1.4. de la memòria descriptiva, els paràmetres més restrictius de les normatives que s’hauran determinat en el citat apartat.

Pàgina 74 de 128


Fase: Execució

Caldrà de justificar:1- El coeficient de transmitància tèrmica mitjà dels tancaments que composen l’envolvent tèrmica de l’edifici.2- El coeficient de transmitància tèrmica màxima de les diferents solucions constructives que composen l’envolvent

tèrmica de l’edifici.3- L’existència de condensacions superficials i intersticials en funció de la zona climàtica i de la classe d’higrometria.4- La permeabilitat a l’aire de les fusteries en funció de la zona climàtica.

- DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques:

Caldrà justificar l’adequació de les instal·lacions tèrmiques al RITE.

- DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació:

Caldrà justificar els apartats que s’indiquen a continuació:1. L’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.2. El sistema de control i el sistema d’aprofitament de la llum natural.

- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària / Decret d’Ecoeficiència:

En aquest apartat cal tenir en compte que la contribució d’aigua calenta sanitària està regulat pel CTE, pel Decret d’Ecoeficiència o per ordenances municipals. Caldrà justificar els paràmetres més restrictius de la normativa.

A continuació indiquem els elements a justificar:1. La contribució solar energètica mínima.2. Els límits de pèrdues per ombres, per orientació i per inclinació.3. Les proteccions contra sobreescalfaments i les especificacions de la instal·lació.

- DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica:

Caldrà justificar:1. La potència elèctrica exigida en funció de l’ús o usos de l’edifici.2. Els límits de pèrdues per ombres, per orientació i per inclinació.3. Les especificacions de la pròpia instal·lació

AN.he Annex d’eficiència energètica:

En aquest annex s’aportaran els càlculs justificatius de l’eficiència energètica del HE.

2.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis

En els casos d’edificis d’obra nova tipus administratiu, docent, sanitari i esportiu és d’aplicació el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’Ecoeficiència en els edificis. En aquest casos, caldrà justificar els paràmetres d’Ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius i instal·lacions dels edificis.

Aquest decret no és d’aplicació a les obres reforma excepte en el cas de les reformes integrals pels usos indicats al paràgraf 1 del present apartat. Per tant, en aquests casos caldrà justificar el compliment del citat Decret.

Pel compliment de la fitxa del Decret 21/2006, s’han establert uns criteris d’aplicació que es poden consultar a la pàgina web www.coac.net/oct dins a la columna de la informació tècnica, decret d’Ecoeficiència.

CN.3 Compliments dels requisits funcionals

3.01 Criteris d’aplicació dels departaments

S’hauran de tenir en compte en la redacció del projecte els criteris constructius, de disseny, programa de necessitats i d’altres prescripcions provinents tant del Departament corresponent com de GISA.

3.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)

Pàgina 75 de 128

http://www.coac.net/oct


Fase: Execució

Es justificaran els paràmetres del Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95. En l’apartat de les rampes, caldrà justificar els paràmetres de l’apartat 4.3 Rampes de la Secció SU 1 del Document Bàsic de Seguretat d’Utilització o bé els del Decret 135/1995 relatius al Codi d’Accessibilitat.

3.03 Accés als serveis de telecomunicacions, audiovisuals i d’informació

Aquest apartat no és d’aplicació ja que no existeix normativa pels usos dels edificis previstos. En cas de que s’aprovi alguna normativa d’aplicació en aquest àmbit, caldrà realitzar la justificació corresponent.

Pàgina 76 de 128


Fase: Execució

AN Annexes

En aquest apartat s’inclouran els annexos que tot seguit es detallen:

- AN.eg Estudi geotècnic- AN.cq Control de qualitat- AN.ss Estudi de seguretat i salut.- AN.ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)- AN.gr Gestió de residus i annex mediambiental- AN.ce Consums energètics- AN pm Manual d’ús i manteniment

AN eg Estudi geotècnic

L’Estudi geotècnic que el Projectista ha d’aportar, haurà de complir amb els apartats 3.3. i 3.4 del DB SE-C:- S’haurà de tenir en compte amb el indicat a l’apartat 3.3 Contingut de l’Estudi geotècnic del DB SE-C

Fonamentacions. Caldrà, però, tenir en compte que en el punt 4 d’aquest apartat l’acceleració sísmica serà ≥ 0,04 g, per coherència de dades amb el mateix CTE.

- El Director d’Obra haurà de complir amb l’indicat a l’apartat 3.4. Confirmació de l’Estudi geotècnic del DB SE-C Fonamentacions abans de l’execució d’obra.

En el cas de que GISA hagi subministrat dades geològiques inicials del terreny, aquest tindrà caràcter preliminar i servirà com a base per programar tant la campanya de reconeixement com els assaigs de laboratori continguts dins l’Estudi encarregat pel Projectista.

L’Estudi subministrat per GISA , no podrà substituir en cap cas l’Estudi geotècnic que ha de aportar el Projectista.

L’Estudi geotècnic que podrà ser realitzat per tercers, serà signat per l’autor o autors del projecte, especificant l’empresa especialitzada o el tècnic que l’ha confeccionat. Aquests treballs, encarregats, si és el cas, a tercers per l’adjudicatari, seran assumits per l’autor o autors del projecte.

AN.cq Control de qualitat

El Projectista establirà un Pla de control de qualitat de referència, el qual s’haurà d’elaborar tenint en compte les instruccions de contingut, format i presentació que GISA facilitarà a l’inici de la redacció del projecte.

Per l’elaboració del Pla esmentat i d’acord amb a la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de temps, cost i qualitat, s’utilitzarà l’aplicació informàtica TCQ2000 Mòdul de Qualitat, de la qual el redactor del projecte n’haurà de disposar.

AN.ss Estudi de seguretat i salut

Aquest annex es redactarà d’acord amb el Plec de prescripcions per a la redacció d’estudis (o estudis bàsics) de seguretat i salut i la coordinació de la seguretat i salut en fase de projecte -edificació- de GISA. Així mateix es seguiran els instruccions de contingut, format i presentació que, si és el cas, GISA facilitarà a l’inici de la redacció del projecte.

Per l’elaboració de l’Estudi de seguretat i salut del projecte, d’acord amb a la metodologia aplicada per GISA, s’utilitzarà l’aplicació informàtica TCQESS -que forma part del sistema integrat TCQ2000-, de la qual el redactor del projecte n’haurà de disposar.

Pàgina 77 de 128


Fase: Execució

AN.ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)

Aquest Estudi es desenvoluparà seguint les pautes i guia de referència que GISA indiqui, i s’adjuntarà en el present annex.

AN.gr Gestió de residus i annex mediambiental

Gestió de residus de la construcció:

La gestió de residus de la construcció es durà a terme segons les especificacions dels Decrets 201/1994, de 26 de juliol de 1994 i 161/2001, de 12 de juny el qual modifica de forma parcial el 201/1994 que s’encarrega de regular els enderrocs i altres residus de la construcció.

Els residus es classifiquen, segons l’article 7 del present decret i a efectes de la seva gestió, en: enderrocs, de la construcció i d’excavació.Alhora, els residus provinents d’enderrocs i d’excavació depenen del seu origen: - originats d’una activitat especifica i independent subjecte a llicència urbanística municipal,- originats en una activitat d’enderrocament o excavació inclosa en una activitat de construcció subjecta a llicència

urbanística municipal- o originats en activitats que no necessiten de projecte tècnic.

Segons l’article 8 del Decret 201/1994, la gestió de residus comporta:- d’una banda que, en el projecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de la llicència urbanística d’enderrocament o

excavació, s’ha d’avaluar la següent informació:a) el volum i les característiques dels residus que s’originaran i b) especificar la instal·lació o instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran, en el cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra.

- i d’altra que, en el projecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de la llicencia urbanística de construcció, s’ha d’avaluar la següent informació:

a) el volum i les característiques dels residus que s’originaran, ja sigui de l’operació d’enderrocament de construccions existents, ja sigui de les operacions d’excavació i de construcció.b) les operacions de destriament o recollida selectiva projectades.c) la instal·lació o instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig on es gestionaran, en el cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra.

Caldrà consultar als Ajuntaments l’obligació d’estriar en origen les matèries primes que són objecte de reciclatge, ja que els esmentats organismes tenen la facultat de regular els residus de construcció.

D’acord amb el decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, s’haurà de realitzar un Pla de Gestió de Residus.Aquest Pla, ha de contenir el procés de desconstrucció de cada un dels elements a enderrocar d’acord amb l’indicat en l’apartat 0 de la memòria constructiva segons el tipus de gestió de residus escollida per cadascun d’ells. D’aquesta gestió de residus cal preveure una programació i coordinació dels seus participants així com justificar la solució adoptada tant des del punt de vista econòmic com ambiental.

Així mateix, en aquest procés de descontrucció s’hauran d’analitzar les accions de minimització dels residus i s’hauran d’identificar, quantificar i valorar la possibilitat de la valorització dels residus i, finalment, s’haurà de determinar l’escenari final de la gestió ja sigui de forma interna i externa dels mateixos.

S’haurà d’adjuntar, en l’annex de la memòria del projecte, la fitxa de compliment de la gestió de residus de la construcció, adaptada al Decret d’Ecoeficiència.

Per saber quins són els gestors autoritzats en funció dels tipus de residus generats, es pot consultar la pàgina de l’Agència Catalana de Residus www.arc-cat.net/ca/home.asp .

Annex mediambiental:

Pàgina 78 de 128

http://www.arc-cat.net/ca/home.asp


Fase: Execució

Aquest annex es redactarà, quan sigui precisa la seva incorporació al projecte segons instruccions de GISA, d’acord amb el Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció de l’annex mediambiental de projectes constructius d’execució (edificació).

El Projectista haurà de seguir les instruccions de contingut, format i presentació que GISA facilitarà a l’inici de la redacció del projecte.

AN.ce Annex de consums energètics

En el present annex s’haurà de realitzar un estudi dels consums energètics de l’edifici o del conjunt d’edificis de la proposta a partir de les instal·lacions projectades i de les estimacions d’ocupació i usos previstos. A més, dels consums energètics s’hauran d’avaluar els costos de subministrament.

Per tant, caldrà indicar:- una descripció de la tipologia i utilització de l’edifici o edificis del projecte, així com una de les instal·lacions

projectades per cada un dels edificis.- una relació dels equips i de les instal·lacions considerades per cada una de les instal·lacions i dels tipus de consums.- les consideracions i estimacions relatives als càlculs dels consums energètics del projecte.- simulacions dels consums energètics de l’edifici o del conjunt d’edificis de la proposta mitjançant la utilització d’un

programa informàtic apropiat.- consideracions sobre les tarifes en funció del tipus de subministrament.- resultats de les demandes tèrmiques de cada edifici i del conjunt dels edificis degut a la instal·lació de climatització.- consums energètics deguts al consums d’energia per cada edifici i per cada instal·lació, així com els consums

energètics totals.- costos energètics globals per cada tipus de consum que haurà de ser anual i per cada 25 anys.

AN.pm Manual d’ús i manteniment

El Projectista definirà les instruccions d’’us i manteniment de l’edifici acabat segons el previst en el CTE i altra normativa que sigui d’aplicació.

El Projectista, a requeriment de GISA, redactarà un Pla inicial de conservació i manteniment de les obres projectades, amb el contingut i el format de presentació que GISA determini.

Pàgina 79 de 128


Fase: Execució

2.DG Documentació gràfica

Per a l’elaboració de la documentació gràfica es tindran en compte les prescripcions que tot seguit s’indiquen.

- Format, organització i presentació:

Es seguirà el G-MAN-08 Manual d’estructuració informàtica + PDF Edificació dels projectes de GISA pel que respecte al format, organització i presentació dels plànols.

Els plànols de la Documentació gràfica caldrà lliurar-los, en tots els casos, tant en format paper com en suport informàtic; i quan la seva complexitat ho requereixi, s’establirà una relació entre ells a mode d’enllaç per a facilitar la seva interpretació.

- Plànols necessaris:

La documentació gràfica ha d’incloure els plànols que es relacionen en els apartats següents, a més de qualsevol altre plànol que es consideri necessari per definir el projecte en la seva totalitat i per garantir l’execució de l’obra, en les condicions en què s’efectuarà la seva contractació i que el Projectista autor del projecte coneix i ha de prendre en consideració, fins i tot, en el cas que la direcció de les obres la porti a terme un tècnic que no sigui el Projectista.

Els plànols hauran de descriure l’edifici i definir les obres d’execució del mateix amb el detall suficient per que es puguin executar les obres de forma inequívoca. Per tant, els plànols seran els necessaris per tal de definir amb detall les obres a executar.

En els plànols, s’utilitzarà una simbologia coherent que permeti identificar correctament tots els elements grafiats, tant els elements constructius com els elements de les instal·lacions.

- Ordenació i identificació de plànols:

Els plànols s’han d’ordenar segons la denominació i els capítols que s’indiquen a continuació. Les inicials DG corresponen a documentació gràfica. La lletra A correspon al capítol de la documentació d’arquitectura i els números 1, 2, etc, pertanyen al capítol en què l’obra es desglossa. Els dos números posteriors (00, 01, ...) indiquen el subcapítol. Finalment, tots els plànols han de portar un número d’ordre.

Es podrà agrupar en un mateix plànol la informació corresponent a diferents subcapítols d’un mateix capítol d’obra sempre i quan la informació sigui ordenada, clara i precisa, per tal de que no es puguin cometre errades durant l’execució de les obres. En canvi, no es podran mai agrupar en un mateix plànol la informació corresponent a varis capítols d’obra.

- Índex de la documentació gràfica:

Es realitzarà una taula per la documentació gràfica que contindrà una doble entrada que permetrà relacionar els números dels plànols amb els capítols als quals pertanyen.

- Estructuració de la documentació gràfica:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de la memòria constructiva.

Els capítols corresponents a la Documentació gràfica d’edificació, DG, amb el corresponent codi d’identificació, són:

DG.A Definició geomètricaA.01 Plànol de situacióA.02 Plànol d’emplaçamentA.03 Plànol urbanístic i parcel·lariA.04 Plànol topogràfic de la parcel·laA.05 Plantes generalsA.06 Planta de cobertesA.07 Alçats generalsA.08 Seccions generals

DG.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig

Pàgina 80 de 128


Fase: Execució

0.01 Plànols d’enderrocs0.01.1 Plantes generals de l’enderroc0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc0.01.3 Alçats generals de l’enderroc0.01.4 Seccions generals de l’enderroc

0.02 Plànols de serveis afectats0.03 Plànols de replanteig

DG.1 Moviment de terres1.01 Plantes1.02 Seccions i/o perfils

DG.2 Sistema estructural2.01 Plànols de fonaments2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres2.03 Plànols d’estructura

DG.3 Sistema d’envolvent3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant



DG.4 Sistema de compartimentació4.01 Plànols d’elements divisoris verticals



DG.5 Sistema d’acabats interiors5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals


DG.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions6.01 Plànols de sanejament








6.08 Plànols de gasos medicinals6.09 Plànols de protecció contra incendi6.10 Plànols de protecció i seguretat

6.10.1 Plànols de protecció patrimonial

Pàgina 81 de 128


Fase: Execució

6.10.2 Plànols de parallamps6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DG.7 EquipamentDG.8 Urbanització

8.01 Plànols de Urbanització8.01.1 Plànols de moviments de terres8.01.2 Plànols del sistema estructural8.01.3 Plànols del sistema de tancaments8.01.4 Plànols del sistema d’acabats8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis8.01.6 Plànols de mobiliari urbà


DG.9 Instal·lacions provisionals d’obra9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra9.02 Plànols de varis


Per tal de distingir la documentació gràfica de l’obra nova de l’obra reforma, s’afegirà a les sigles “DG” els següents subíndexs:ON – obra novaOR – obra reforma

Per tant, la nomenclatura de la documentació gràfica de l’obra nova i de l’obra reforma serà, respectivament, DGON i DGOR.

En cada un dels capítols s’haurà d’incloure, com a mínim, els plànols que es ressenyen i a les escales gràfiques que s’especifiquen, els quals han de detallar els aspectes que s’indiquen en cada cas, i tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment. En cas de dubte a l’hora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció abans que les seves característiques tècniques.

Les escales gràfiques en que s’hauran de presentar la documentació gràfica seran les convencionals (E:1/2.000, 1/1.000, 1/500, 1/200, 1/100, etc), excepte els projectes d’obres singulars (recintes penitenciaris, ...) en les que es consensuaran les escales amb la Gerència de Qualitat Arquitectònica, donades les dimensions que els edificis que poden tenir en planta.

Per tal de poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, en la documentació gràfica s’ha de fer referència a la informació en la resta dels documents, es a dir, a la memòria constructiva i a l’estat d’amidaments.

DG.A Definició geomètrica

A.01 Plànol de situació

El plànol de situació es representarà a E:1/2.000 ó 1/1.000. Es grafiaran: el perímetre del solar i les edificacions veïnes existents i la profunditat edificable. S’indicarà la superfície total del solar i superfície total construïda. A més, caldrà incloure el nord geogràfic.

A.02 Plànol d’emplaçament

El plànol de l’emplaçament es representarà a E:1/500 ó 1/200. Haurà de figurar el nord, els carrers que donen al solar, les alineacions, les reculades, i les dades necessàries per tal que l’edifici quedi perfectament identificat en relació amb els elements principals del centre urbà, a ser possible reproduït del plànol de zonificació del planejament vigent.

A més, s’indicarà la posició del/s edifici/s, accessos al recinte, accés a aparcament, pistes esportives si n’hi han, zones pavimentades, vials, zones enjardinades, murs de contenció, talussos, tancament del solar, assenyalant els nivells definitius dels diferents accessos al solar i les rasants dels carrers perimetrals d’acord amb les dades del plànol topogràfic.

S’inclouran els condicionants urbanístics amb indicació de la normativa vigent i justificació del seu compliment.

Pàgina 82 de 128


Fase: Execució

A.03 Plànol urbanístic i parcel·lari

El plànol urbanístic i parcel·lari es representarà a E:1/200. S’indicaran les amplades dels carrers, actuals i previstes, la posició dels serveis i els seus encreuaments en la zona de vials, tot indicant la seva profunditat. En els plànols específics de cada tipus d’instal·lació hauran de figurar, si s’escau, l’encreuament amb altres instal·lacions, indicant les distàncies entre elles.

A més, caldrà especificar el parcel·lari del seu àmbit.

A.04 Plànol topogràfic de la parcel·la

El plànol topogràfic de la parcel·la es representarà a E:1/200 ó 1/100. Aquest plànol ha d’incloure el llistat de les BR (x,y,z), indicant si les cotes i coordenades són relatives o UTM. A més, caldrà la representació de les corbes de nivell.

També caldrà representar les construccions existents, els arbres, el mobiliari, els jaciments arqueològics, la posició de les instal·lació, etc.

A.05 Plantes generals

Les plantes generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. Les plantes generals s’haurà de dividir en plànols de mobiliari i en plànols de cotes.

En els plànols de mobiliari s’especificaran les següents dades: el mobiliari, la codificació de la dependència, la superfície útil, la superfície d’il·luminació o el volum de les dependències, la superfície construïda, etc.

En els plànols de cotes, caldrà acotar l’edifici i les seves dependències d’acord amb el indicat al darrer punt de l’apartat de replanteig de la memòria constructiva (cotes de posició, cotes de dimensió i cotes funcionals).

A.06 Planta de cobertes

La planta de cobertes es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. La planta de cobertes haurà de tenir la següent informació: pendents dels faldons de les cobertes amb indicació del pendent, punts d’evacuació i sobreeixidors o canals de recollida de l’aigua, junts de dilatació, de construcció i d’acabat, etc. A més, s’hauran d’acotar d’acord amb el indicat a l’apartat de plantes generals.

A.07 Alçats generals

Els alçats generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En els alçats generals, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin els alçats realitzats.

Caldrà acotar els diferents elements dels alçats amb cotes de posició i de dimensió i, si s’escau, amb les cotes funcionals.

A.08 Seccions generals

Les seccions generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En les seccions generals, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Caldrà acotar els diferents elements de les seccions amb les cotes de posició i de dimensió i, si s’escau, amb les cotes funcionals.

DG.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig

0.01 Plànols d’enderrocs

Pàgina 83 de 128


Fase: Execució

Els plànols d’enderroc es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50.

En els plànols d’obra nova, caldrà indicar tots aquells elements que s’enderroquen, s’enretiren o desapareixen de la proposta (p.e. mobiliari, arbres, instal·lacions, etc).

En els plànols d’obra reforma, s’haurà de complir amb el indicat en els apartats 0.01.1, 0.01.2, 0.01.3 i 0.01.4

0.01.1 Plantes generals de l’enderroc

Les plantes generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. A les plantes generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color vermell tots aquells elements que s’enderroquen o s’enretiren els quals hauran de tenir un número d’ordre. Igualment, caldrà indicar amb color groc tots aquells elements que es fan de nou els quals hauran de tenir un número d’ordre. Finalment, caldrà elaborar uns plànols de superposició dels enderrocs i de les noves actuacions.En cada un dels diferents plànols (enderroc i noves actuacions), caldrà que disposin d’una llegenda on s’expliquin les diferents actuacions a realitzar en base a la numeració que han de disposar cada un dels elements. Aquesta numeració servirà per poder realitzar una traçabilitat amb els amidaments.

0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc

La planta de cobertes de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0,01 del present capítol. A la planta de cobertes de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color vermell tots aquells elements que s’enderroquen o s’enretiren els quals hauran de tenir un número d’ordre. Igualment, caldrà indicar amb color groc tots aquells elements que es fan de nou els quals hauran de tenir un número d’ordre. Finalment, caldrà elaborar un plànol de superposició dels enderrocs i de les noves actuacions.

En els plànols d’enderrocs i de noves actuacions, caldrà que disposin d’una llegenda on s’expliquin les actuacions a realitzar en base a la numeració que disposarà cada un dels elements. A més, la numeració servirà per poder realitzar una traçabilitat amb els amidaments.

0.01.3 Alçats generals de l’enderroc

Els alçats generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. Als alçats generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color vermell tots aquells elements que s’enderroquen o s’enretiren els quals hauran de tenir un número d’ordre. Igualment, caldrà indicar amb color groc tots aquells elements que es fan de nou els quals hauran de tenir un número d’ordre. Finalment, caldrà elaborar un plànol de superposició dels enderrocs i de les noves actuacions.


0.01.4 Seccions generals de l’enderroc

En les seccions generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. A les seccions generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color vermell tots aquells elements que s’enderroquen o s’enretiren els quals hauran de tenir un número d’ordre. Igualment, caldrà indicar amb color groc tots aquells elements que es fan de nou els quals hauran de tenir un número d’ordre. Finalment, caldrà elaborar un plànol de superposició dels enderrocs i de les noves actuacions.


0.02 Plànols de serveis afectats

El plànol dels serveis afectats es representarà a E:1/200 ó 1/100. Es representarà la posició del servei o subministrament existent en el solar indicant les dimensions i les seves cotes.

Pàgina 84 de 128


Fase: Execució

Caldrà incloure la proposta que la companyia del servei o subministrament afectat faciliti per tal de que quedi el desviament del servei perfectament definit.

0.03 Plànols de replanteig

Els plànols de replanteig es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En base a un sistema d’acotació, es definiran les posicions dels elements singulars (pilars, forats, ...). Cada un dels elements haurà d’estar clarament identificat mitjançant la seva cota de posició i la seva cota de dimensió.

DG.1 Moviment de terres

Els plànols de moviments de terres es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. S’haurà de indicar l’estat actual del terreny així com l’estat final on s’especificaran els desmunts i els rebliments. Caldrà elaborar una documentació de superposició entre l’estat actual i l’estat modificat. A més, s’especificarà la informació que s’indica en els apartats 1.01 i 1.02.

1.01 Plantes

En les plantes del projecte d’obra nova, caldrà situar l’edifici projectat en l’estat final del moviment de terres.

En les plantes de l’obra reforma, caldrà situar l’edifici actual, en l’estat actual del moviment de terres, i l’edifici resultant, en l’estat final del moviment de terres.

Caldrà col·locar les cotes de nivell cada metre.

1.02 Seccions i/o perfils

S’hauran de representar en l’obra nova, les seccions o els perfils originals del terreny, les seccions o els perfils modificats (on es situarà l’edifici proposat)i, finalment, la superposició de les seccions o dels perfils. En l’obra reforma, a més de l’indicat a l’obra nova, caldrà situar en els perfils originals l’edifici actual.

Les seccions o perfils s’hauran de realitzar cada 5 metres de distància, i s’hauran de acotar les superfícies dels desmunts i/o dels rebliments per tal de poder fer un seguiment dels amidaments.

A més, caldrà col·locar les línies de cotes de terreny cada metre.

En les seccions i/o perfils, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

DG.2 Sistema estructural

2.01 Plànols de fonaments

Es grafiarà en planta, a escala 1:100 o superior, la ubicació dels fonaments dels diferents elements o edificis (en el cas particular d’un centre de transport l’edifici terminal, les marquesines d’andanes i altres edificis auxiliars), donant-se les dades de replanteig amb detall, així com les coordenades dels eixos i interdistàncies, les seves dimensions acotades i els materials amb les corresponents característiques mecàniques i coeficients majoradors d’accions i minoradors de resistències.

Els plànols de fonaments, a escala 1:100 o superior, indicaran:

- Eixos de l’estructura.- Numeració de pilars i murs.- Especificació gràfica de les dimensions de sabates, lloses, pilons, encepats i traves corresponents.- Especificació dels esforços pel dimensionat: axials, moments i tallants- Cota de fonamentació.- Quadre de fonaments, definint les tres dimensions i l’armadura de cada un dels elements i els elements tipus de trava,

i les coordenades de replanteig dels elements.- Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques.

Pàgina 85 de 128


Fase: Execució

- Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control).- Junts de dilatació.

Per a cada tipologia de fonaments s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

2.02 Plànols de sistemes de contenció de terres

En el cas de murs de contenció i murs pantalla s’hauran de donar alçats i seccions amb definició geomètrica i els armats de les diferents parts de l’estructura, així com els elements complementaris necessaris: murets guia, ancoratges provisionals o definitius, etc. Cal, també, que es grafiï el sistema de drenatge previst.

Els plànols de sistemes de contenció de terres, a escala 1:50 o superior, indicaran:

- Secció i armat de tots els tipus de murs i pantalles de contenció de terres (indicant la clau per a la seva identificació sobre les plantes corresponents).

- Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques.- Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control).- Junts de dilatació.

Per a cada tipologia de mur o pantalla, s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

2.03 Plànols d’estructura

S’aportaran els plànols necessaris per a la correcta definició de tots els elements estructurals que composen l’obra. En particular caldrà realitzar les plantes i seccions, a escala 1:100 o superior, dels diferents sostres definint clarament les seves dimensions i els altres elements integrants com perfils laminats en el cas d’estructures metàl·liques i amb els plànols de replantejament de cassetons i armats en el cas de sostres de formigó. La relació mínima de plànols de l’estructura que cal aportar és:

- Esquema general de l’estructura, a escala 1:100 o superior que inclourà:

- Esquema general de l’estructura de l’edifici amb tots els elements numerats de manera que s’identifiquin els detalls que figuren a la resta de plànols.

- Es presentaran perspectives axonomètriques o bé planta i alçat esquemàtic englobant els elements que composen l’estructura (lloses, jàsseres, bigues, pilars, pòrtics, junts de dilatació, nusos, etc.).

- Accions considerades i nivell de control.

- Pilars i jàsseres en el cas d’estructures porticades o el seu equivalent en altres casos, definint en els plànols:

- Dimensionat dels perfils o peces i armadura en el cas del formigó de tots els elements.- Característiques dels materials (resistències, dosificació, nivell de control).

- Sostres de formigó a escala 1:100 o superior

- Sistema de suport- Tipus de sostre- Posició en la planta de les biguetes o nervis. Intereixos- Característiques i dimensions dels materials alleugeridors- Secció del sostre: cantell total, entreixos, capa de compressió, etc.- Fitxa de característiques, en el cas de sostres industrialitzats amb l’autorització d’ús.- Apuntalaments: tipus i distribució en planta.- Armadura en cada direcció- Armadures principals- Armadures secundàries- Cèrcols i /o nervis perimetrals.- Quadre de característiques dels materials estructurals (tipus, dosificació, controls, resistències, etc.)

Pàgina 86 de 128


Fase: Execució

- Carregues considerades (superficials i lineals).- Ancoratges i cavalcaments de les armadures.

- Elements singulars de l’estructura de formigó a una escala 1:50 o superior:

- Dimensionat, armadures, ancoratges i cavalcaments, encofrats si fos el cas, quadre de cr5acterístiques dels materials per:- Lloses d’escala- Rampes

- Detalls de l’estructura tant de formigó com d’acer o de fusta, a una escala 1:50 o superior:- Arrencada de pilars- Nusos de pilars, jàsseres i sostres- Capitells- Punxonament- Unió de sostres amb murs i parets- Tots aquells que siguin necessaris per definir correctament l’estructura.

En el cas d’estructures de formigó, es dibuixaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

En el cas d’estructures de fusta i/o d’acer s’hauran d’identificar clarament tots i cadascun dels elements estructurals (tipus i dimensions) i les solucions de nus proposades.

DG.3 Sistema d’envolvent

El capítol del sistema d’envolvent es divideix en: sistema d’envolvent sota rasant i sistema d’envolvent sobre rasant. A continuació es realitza una enumeració dels elements constructius que consten cada una dels apartats.

- Sistema d’envolvent sota rasant:- Soleres- Murs

- Sistema d’envolvent sobre rasant:- Cobertes- Façanes- Sostres- Fusteria i serralleria exterior

3.01 Plànols del sistema envolvent sobre rasant

3.01.1 Plànols de soleres

S’haurà de elaborar la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes de les soleres es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els pendents dels diferents trams de les soleres amb indicació del pendent, la disposició de juntes de dilatació i de junts de paviment, així com la situació dels elements singulars com puguin ser reixes o canals de recollida d’aigua, pous de bombeig ,... Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats. En cas de que existeixin més d’un tipus de soleres, s’hauran d’especificar en planta cada un dels tipus proposats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les soleres indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les soleres: junts perimetrals, junts de paviment, juntes de dilatació, trobada amb reixa, trobada

Pàgina 87 de 128


Fase: Execució

amb canal, detall de tapa de registre de pou de recollida d’aigua, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.01.2 Plànols de murs


Plantes: les plantes dels murs es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de murs amb la corresponent codificació Per tal d’evitar confusions, caldrà distingir els diferents tipus mitjançant l’aplicació de trames o altres tipus de representació gràfica. A més, caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives dels murs indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen (mur, sistema de impermeabilització, drenatge, cambra “bufa”, etc). Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les murs: trobada amb el paviment, amb la solera, del drenatge del trasdós, del sistema d’impermeabilització del trasdós, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant

3.02.1 Plànols de cobertes


Plantes: les plantes de les cobertes es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de cobertes proposats mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de cobertes proposats, s’especificaran: els pendents dels diferents trams de les cobertes amb indicació dels pendents, s’assenyalaran els punts de recollida d’aigua (punts d’evacuació, sobreeixidors, canals, junts de dilatació i juntes de paviment, elements sortints (shunts de ventilació, xemeneies, lluernes, etc) així com la situació de qualsevol element singular que pugui haver en la coberta. Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les cobertes indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les cobertes: junts perimetrals, junts de paviment, juntes de dilatació, trobada amb elements sortints, trobades entre els diferents tipus de cobertes, trobada amb les lluernes, i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.2 Plànols de façana


Alçats: els alçats de les façanes es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquest apartat s’hauran d’incloure a més dels alçats de les façanes exteriors els alçats dels patis. S’hauran d’indicar els diferents tipus de materials que composen les façanes mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de façanes proposats, s’especificaran: els materials del full principal, l’aïllament tèrmic, el material de revestiment exterior, el tipus de cambra d’aire, el material de l’envà de trasdossat, així com el material de l’acabat interior. Caldrà codificar en els alçats o en planta, si s’escau, els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les façanes indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Pàgina 88 de 128


Fase: Execució

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les façanes: trobades amb les obertures (tant verticals com horitzontals), trobades amb els diferents tipus de façanes, trobades amb elements sortints, trobades amb els voladissos, trobades amb els murs de cobertes, etc. D’acord amb la codificació en planta o alçat, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.3 Plànols de sostres

En el cas d’existir sostres en contacte amb l’exterior segons el indicat a l’apartat corresponent de la memòria constructiva, s’haurà de elaborar la següent documentació:

Plantes: les plantes dels sostres en contacte amb l’exterior es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de sostres en contacte amb l’exterior proposats mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de sostres proposats, s’especificaran els materials i les característiques de cada una de les capes que es composen així cm els seus gruixos. Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les sostres en contacte amb l’exterior indicant les característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels sostres amb contacte amb l’espai exterior (trobada façana porxo), detall del sistema de fixació del cel ras, i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

- Fusteria exterior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de fusteria exterior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de les fusteries es faci per tipologia (portes, finestres, lluernes, persianes, etc). La codificació de les fusteries estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de fusteria (p.e. P – portes, F – fusta) i per un número d’ordre (p.e. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de fusteries exteriors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de les fusteries indicant les dimensions i la posició respecte al terra i/o respecte algun punt de referència en alçat. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de les fusteries en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma de disposició a l’obra (premarcs i materials que els composen), envidrament (tipologia, gruix, nivell d’impacte, etc), ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.

També en els esquemes s’hauran de realitzar un quadre resum de cada un dels diferents tipus de característiques indicant el nombre d’unitats i les característiques principals de cada una d’elles.

Detalls: els detalls dels punts singulars de les fusteries s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls tipus dels diferents dels punts singulars de les fusteries: brancals, llindes, escopidors, etc.

- Serralleria exterior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de serralleria exterior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de la serralleria es faci per material (acer, fusta, etc). La codificació de la serralleria estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de serralleria (p.e. A – acer, F – fusta) i per un número d’ordre (p.e. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de serralleries exteriors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de la serralleria indicant les dimensions. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de la serralleria en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma d’unió a l’obra, ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.

Pàgina 89 de 128


Fase: Execució


Detalls: els detalls dels punts singulars de la serralleria s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls dels diferents dels punts singulars de les serralleries: trobades amb el forjat, detall dels passamans, unions dels diferents elements que les composen, etc.

DG.4 Sistema de compartimentació

El capítol de sistemes de compartimentació es dividirà en: elements divisoris verticals i elements divisoris horitzontals.

Tot seguit es realitza una enumeració dels elements constructius que consten en cadascun dels apartats.

– Elements divisoris verticals:- Envans i elements divisoris- Fusteria i serralleria interior

– Elements divisoris horitzontals:- Paviments elevats- Cels rasos

4.01 Plànols d’elements divisoris verticals

4.01.1 Plànols d’envans i elements divisoris


Plantes: les plantes dels envans i elements divisoris es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents d’envans o elements divisoris proposats mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. En cada una de les plantes, caldrà codificar els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

A més, caldrà elaborar els detalls dels locals que es considerin adients, com poden ser banys, aules, vestíbuls, sales de vistes, consultoris cel·les, etc ,en funció del tipus d’edifici de que es tracti. Les escales en que es representaran els locals seran E:1/20 ó 1/10. En els plànols s’haurà d’incloure els tant materials de revestiment (parets, sostres, paviments) com el mobiliari (de cada una de les dependències).

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives dels envans i elements divisoris indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen.

A més, es realitzaran les seccions constructives dels locals que es representin en planta indicant els diferents materials que els composen (el material de l’envà divisori –obra de fàbrica o mampara– així com dels materials d’acabat que els composen).

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels envans i elements divisoris: trobada amb els paviments, trobada amb els sostres, detall de les mampares, trobada amb els punts singulars (fusteries, detalls de les mampares, etc), i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

4.01.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior)

- Fusteria interior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de fusteria interior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de les fusteries es faci per tipologia (portes, finestres, etc). La codificació de les fusteries estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de fusteria (p.e. P – portes, F – fusta) i per un número d’ordre (p.e. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de fusteries interiors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de les fusteries indicant les dimensions i la posició respecte al terra i/o respecte algun punt de referència en alçat. A més disposaran d’una llegenda que descriure les

Pàgina 90 de 128


Fase: Execució

característiques de les fusteries en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma de disposició a l’obra (premarcs i materials que els composen), envidrament (tipologia, gruix, nivell d’impacte, etc), ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.


Detalls: els detalls dels punts singulars de les fusteries s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls tipus dels diferents dels punts singulars de les fusteries: brancals, llindes, etc.

- Serralleria interior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de serralleria interior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de la serralleria es faci per material (acer, fusta, etc). La codificació de la serralleria estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de serralleria (p.e. A – acer, F – fusta) i per un número d’ordre (p.e. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de serralleries interiors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de la serralleria indicant les dimensions. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de la serralleria en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma d’unió a l’obra, ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.


Detalls: els detalls dels punts singulars de la serralleria s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls dels diferents dels punts singulars de les serralleries: trobades amb el forjat, detall dels passamans, unions dels diferents elements que les composen, etc.

4.02 Plànols d’elements divisoris horitzontals

Els apartats dels paviments elevats i dels cels rasos compliran les especificacions que s’indiquen a continuació sempre i quan actuïn com elements compartimentadors, en cas contrari, s’haurà de complir el que s’indica en el capítol 5.

4.02.1 Plànols de paviments elevats

S’elaborarà la documentació gràfica següent:

Plantes: les plantes dels paviments elevats es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de paviments elevats proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient i s’haurà d’indicar la resistència al lliscament en funció de la seva situació en obra. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de paviments tècnics proposats indicant el material i les seves característiques tècniques així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels paviments elevats: trobada amb paviments fixes, trobades amb elements perimetrals, trobades amb registres, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

4.02.2 Plànols de cels rasos


Plantes: les plantes dels cels rasos es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de cel rasos proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Pàgina 91 de 128


Fase: Execució

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de cels rasos proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels rasos: trobada en la unió entre cels rasos, trobada amb parament vertical, detall del sistema de guies, trobada unió entre cels rasos i sostres, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

DG.5 Sistema d’acabats interiors

El capítol de sistema d’acabats interiors es divideix en revestiments de paraments verticals i revestiments de paraments horitzontals. A continuació es relacionen els elements constructius que consten en cada apartat.

– Revestiments de paraments verticals– Revestiments de paraments horitzontals

- Paviments- Sostres

5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals


Plantes: les plantes dels revestiments dels paraments verticals es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments proposats mitjançant la utilització d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents revestiments dels paraments verticals proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels revestiments dels paraments verticals: trobada unió amb el sostre, trobada amb el paviment, trobada amb forats, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontal

5.02.1 Plànols de paviments


Plantes: les plantes dels paviments es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de paviments proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient i s’haurà d’indicar la resistència al lliscament en funció de la seva situació en obra. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de paviments proposats indicant el material i les seves característiques tècniques així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels paviments: trobada entre els diferents tipus de paviments, trobades amb elements perimetrals, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

5.02.2 Plànols de revestiments de sostres


Pàgina 92 de 128


Fase: Execució

Plantes: les plantes dels revestiments dels sostres es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments de sostres proposats (revestiments continus o cels rasos) mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de sostres proposats (cels rasos) indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels rasos: trobada unió amb el sostre, trobada amb parament vertical, detall del sistema de guies, trobada unió entre plaques, trobada unió entre diferents tipus de cel rasos, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.DG.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions

6.01 Plànols de sanejament

En aquest capítol es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i residuals, així com evacuació de residus domèstics.

1 Plànols d’evacuació d’aigües (clavegueram i drenatge)

- Sanejament general. Plantes i seccions 1:200:

- Traçat i característiques de la xarxa de sanejament públic i/o dels sistemes individualitzats separadors.- Traçat, dimensionament i característiques de la xarxa vertical i horitzontal d’evacuació d’aigües pluvials i residuals des

de l’edifici fins a la xarxa de sanejament públic.- Punt previst de connexió de la xarxa de pluvials i xarxa de residuals a la xarxa de sanejament públic. Posició,

característiques de les connexions.- Esquemes de funcionament de la xarxa de pluvials i residuals i xarxa de ventilació.- Posició, característiques i profunditat de les arquetes a peu de baixant, arquetes de pas, de registre i de trasdós, i

elements especials.

- Sanejament de l’edifici. Plantes i seccions 1:100. Detalls 1:20:

- Posició, dimensionament i característiques dels baixants i col·lectors de residuals. Indicació dels pendents. - Localització de les boneres de coberta.- Localització dels punts d’evacuació. Diàmetres, nivells, pendents, característiques de les unions i conduccions.- Col·lectors soterrats. Posició, dimensionament, característiques i pendents de les rases.- Posició, dimensionament i característiques del sistema de ventilació.- Detalls de diferents passos o indrets delicats de difícil execució (passamurs, cobertes, fonaments).- Detalls de les unions del sistema de ventilació a la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i residuals.- Estació depuradora, en cas d’existir.- Tancament hidràulic, en cas d’existir.- Detalls de les unions especials de connexió de peces entre sí i del sistema de subjecció.- Secció de les rases i xarxa horitzontal soterrada.- Vàlvules antiretorn.- Coronament del sistema de ventilació.

2 Plànols d’evacuació de residus

- Sanejament general. Plantes i seccions 1:200:

- Emplaçament amb identificació i localització del sistema de recollida de residus

- Sanejament de l’edifici 1:100 distribució i 1:50 detalls:

- Localització, situació. Dimensions i superfície útil del magatzem de contenidors i espai de reserva. Planta, alçats interiors i secció constructiva, indicant bunera sifònica i ventilació.

- Posició, dimensionament, característiques dels baixants d’evacuació de residus. Indicació dels pendents.

Pàgina 93 de 128


Fase: Execució

- Connexió del sistema a la xarxa urbana i/o local de contenidors.- Localització dels punts d’abocament. Detall comportes d’abocament.- Sistema de ventilació. Posició, dimensionament i característiques.- Magatzem immediat al habitatges. Localització, dimensions, característiques.

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal·lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

6.02 Plànols d’aigua

1 Plànols de consum d’aigua

- Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària:

- Esquema de la instal·lació d’aigua:- Connexió de servei de comptadors i vàlvules generals (indicant el dimensionament, les característiques i cabal

d’aigua).- Detalls de les xarxes de canonades, recorreguts i encreuaments.- Dipòsits d’acumulació- Grups de pressió indicant capacitat i materials.- Termoacumuladors de producció d’aigua calenta sanitària; enllaç amb calderes, sistema de vàlvules, bombes i

regulacions, indicant potència, capacitat i característiques.- Grup de tractament d’aigua- Col·lectors generals de distribució, vàlvules de seccionament zonal i bombes amb definició dels diferents circuits.- Correntia de cadascun dels circuits- Identificació d’elements- Captadors solars

- Central hidràulica 1:50 detalls:

- Sala de màquines i equips principals i auxiliars.- Planta del local d’ubicació de dipòsits, grups de pressió, grup de tractament d’aigua, col·lectors, bombes i conduccions

indicant la seva posició, indicant característiques i dimensions de tots els elements.- Posició i característiques de les bancades de màquines, de les cubetes de recollida d’aigües i de les boques de

desguàs.

- Fontaneria general 1:100:

- Traçat de la canalització d’entrada d’aigua, subministrament, tractament i distribució. Arqueta de connexió de servei i comptador, indicant el traçat des del punt de connexió de servei fins a l’edifici, cabals d’aigua a contractar, dimensionament i materials.

- Passamurs i ancoratges.- Descripció de les xarxes existents que cal desviar, amb el seu nou recorregut, i les que es projectin.

- Situació en planta de la xarxa de fontaneria 1:100:

- Claus de pas- Muntants- Ramals- Punts de consum

S’indicarà en tots els casos el dimensionament i els materials.

- Fontaneria. Detall de locals humits 1:20:

- Situació de tots els aparells sanitaris i complements.- Punts de consum. Aixetes, fluxors.

Pàgina 94 de 128


Fase: Execució

- Ancoratge dels aparells.- Sistema de descàrrega dels WC.- Registres.

2 Plànols de vapor

- Esquema de la instal·lació de vapor:

- Generadors de vapor.- Esquema de la instal·lació de combustible, grups de pressió i sistema de vàlvules. Seguretats.- Esquema de la xarxa de distribució de vapor i de recuperació de condensats.- Sistema de vàlvules, regulacions, filtres, purgadors de condensats i reductors de pressió.- Col·lectors de distribució de vapor.- Sistema de vàlvules de seccionament zonal. Elements de control. Seguretats.- Dipòsits de condensació i d’alimentació de calderes. Controls.- Bombes.- Intercanviadors de calor. Regulacions i seguretats.- Evacuació de gasos de combustió.- Identificació d’elements.

- Instal·lació de vapor 1:100 distribució i 1:50 detalls:

- Sistema de vàlvules, filtres, reductors de pressió i purgadors de condensats.- Muntants.- Ramals.- Punts de consum.


6.03 Plànols d’electricitat

1 Plànols d’electricitat

- Esquema elèctric general:

- Esquema unifilar de la instal·lació, situant:- - Connexions de servei- ET- QGBT- GE- Muntants (indicadors de seccions)- Quadres i subquadres (indicadors de potències)

- Connexió de servei. Esquema elèctric.

- Esquema unifilar especificant gràficament:- Connexions de servei- Equips comptadors (s’indicaran les característiques)- Maniobres- Proteccions (s’indicaran els valors)- Commutacions automàtiques

- Plànol de situació d’edifici i solar 1:200 i detalls 1:50: - Punt d’entrada des del límit dels terrenys- Recorreguts- Punts de connexió amb l’EM o ET, o quadre de comptadors, etc.- Locals per a l’ús de la companyia subministradora i altres servituds

Pàgina 95 de 128


Fase: Execució

- Estació de mesurament, estació transformadora, locals de companyia, etc. representats a una escala adequada 1:50:- Plànols de planta, seccions i detalls- Distribució i obra civil- Conjunt d’aparells (indicant referències)

- Grup electrogen 1:50- Plànols acotats de planta, seccions i detalls- Distribució i obra civil- Bancades- Emplaçament i conjunt d’aparells- Tubs d’escapament- Dipòsits de combustible, indicant la seva capacitat- Quadres de protecció i maniobra- Ventilacions i refrigeracions

- Grup electrogen. Esquema unifilar del sistema- Maniobres- Commutacions- Proteccions i controls, indicant valors

- Xarxa general de terres. Plantes 1:100:- Preses de terra, pous, piques- Anells d’enllaç- Barra general de terres, indicant seccions

- Esquema general de la xarxa de terres 1:100:- Barra de terra general, indicant secció- Muntants, indicant secció- Barres de terra a sales d’operacions, radiologia, laboratoris, UVI (centres sanitaris)- Sistema de connexions dels diferents quadres i subquadres

- Preses de terra

- Plànol acotat de planta, secció i detall dels diferents tipus de preses de terra, pous, piques 1:100:

- Quadre general de baixa tensió QGBT. Esquema unifilar.- Embarrats, indicant seccions- Proteccions, indicant valors- Interconnexions entre embarrats, entre aquests i GE, etc.- Sortides indicant ús i potència- Equips de mesura i control indicant característiques- Línies de reserva

- Quadre general de baixa tensió. Distribució i local 1:50:- Plànols acotats de planta, seccions i detalls del QGBT i del local on està ubicat- Bancades- Proteccions- Estructures- Aïllaments

- Quadres i subquadres. Esquema.- Embarrats, indicant seccions- Proteccions, indicant valors- Interconnexions- Sortides, indicant ús i potències- Equips de mesura i control, indicant característiques- Línies de reserva

- Distribució de força motriu, i d’emergència 1:100:

Pàgina 96 de 128


Fase: Execució

- Plànols de planta- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives- Línies i caixes, indicant seccions- Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus- Aparells i equips, simbolitzats amb llegendes descriptives

- Equips especials 1:50:- Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (carrils, plaques de preses, embarrats, etc.) que, per la seves

característiques, requereixen una execució o un disseny especial.

- Instal·lacions especials 1:50:- Origen de les línies- Proteccions, indicant valors- Embarrats, indicant seccions- Línies i equips terminals, indicant seccions- Línies i xarxes de conductors de protecció, indicant seccions

- Instal·lacions especials. Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives 1:50:- Línies i caixes, indicant seccions- Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus- Proteccions, indicant valor i característiques

- Equips simbolitzats i amb llegendes descriptives

2 Plànols d’enllumenat interior

- Distribució d’enllumenat. Plànols de planta 1:100:- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives.- Línies i caixes, indicant seccions. - Enllumenat normal i d’emergència.- Mecanismes, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives- Aparells i equips d’enllumenat, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Equips especials 1:50:- Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (llum de capçalera, focus d’exploració, etc.), que per la seva

característica requereixen una execució o un disseny especial.


6.04 Plànols de combustible

- Esquema general de la xarxa de subministrament i distribució.

- Esquema de l’estació de regulació i mesura (ERM) indicant:- Esquema connexió de servei- Cambra de regulació i mesura- Claus de pas- Cabals i pressions

- Plànol situació 1:100:- Punt d’entrada des del límit del terreny- Recorregut- Punt de connexió- Cambra de regulació i mesura- Claus de pas- Espai per a l’ús de la companyia i altres servituds- Xarxa de distribució- Detall de les xarxes de canonades (recorreguts i encreuaments)

Pàgina 97 de 128


Fase: Execució

- Punts de consum

- Planta i alçats ERM 1:50 situació i 1:20 detalls:- Canonades- Vàlvules- Reguladors- Filtres- Comptadors


6.05 Plànols de climatització i ventilació

1 Plànols de calefacció

- Esquema:- Sectors de climatització- Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia)- Equips de tractament i control- Xarxa de distribució d’aigua i d’aire- Emissors

- Plantes i seccions indicant potències, cabals i pressions dels sistemes de bombeig, diàmetres, qualitat i tipus de fluid i tipus i gruix de l’aïllament tèrmic i acústic de les diferents canonades, amb símbols de grafisme estàndard, potències calorífiques dels sistemes de producció, dimensions de l’equip d’acumulació. 1:100.

- Sectors de climatització- Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia)- Equips de tractament i control- Xarxa de distribució d’aigua i d’aire- Emissors

- Detalls indicant planta i secció de la situació de la xarxa de distribució en relació al cel ras i terra tècnic, preveient els elements terminals, les boques d’impulsió, els radiadors, detall del recorregut vertical de les canonades i dels conductes de distribució indicant seccions, fixacions i detallant punts de complicada execució (passamurs, unions), detall dels espais tipus (sales de consulta, habitacions, aules). 1:50 distribució i 1:20 detalls.

2 Plànols de climatització

- Esquema:- Sectors de climatització- Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia)- Equips de tractament i control- Xarxa de distribució d’aigua i d’aire- Sistema de ventilació- Emissors

- Plantes i seccions indicant potències, cabals i pressions dels sistemes de bombeig, diàmetres, qualitat i tipus de fluid i tipus i gruix de l’aïllament tèrmic i acústic de les diferents canonades, amb símbols de grafisme estàndard, potències frigorífiques i calorífiques dels sistemes de producció, dimensions de l’equip d’acumulació. 1:100.

- Sectors de climatització- Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia)- Equips de tractament i control- Xarxa de distribució d’aigua i d’aire- Sistema de ventilació- Emissors

Pàgina 98 de 128


Fase: Execució

- Detalls indicant planta i secció de la situació de la xarxa de distribució en relació al cel ras i terra tècnic, preveient els elements terminals, les boques d’impulsió, els fan-coils, els radiadors, detall del recorregut vertical de les canonades i dels conductes de distribució indicant seccions, fixacions i detallant punts de complicada execució (passamurs, unions), comportes d’incendis, detall dels espais tipus (sales de consulta, habitacions, aules). 1:50 distribució i 1:20 detalls.

3 Plànols de ventilació

- Esquema:- Recintes a ventilar- Obertures d’admissió de pas i d’extracció- Conductes d’admissió i extracció- Connexions i passos entre recintes- Sortides exteriors (boques d’expulsió)

- Plantes i seccions indicant dimensions i característiques, proteccions de seguretat, potència de consum, rendiment. 1:100.

- Sistema de ventilació- Sectors i quantificació de cabal- Boques d’admissió i boques d’extracció- Conductes, obertures d’admissió, de pas i d’extracció- Aspiradors- Relació amb altres instal·lacions (encreuaments i relació a coberta)


6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control

1 Plànols d’audiovisuals i de dades

- Esquemes:- Centrals, amplificadors i emissores- Fonts de subministrament- Antenes- Línies i xarxes- Armaris- Quadres i derivacions- Receptors- Equips

- Distribució. Plànols de planta 1:100:- Equips de captació (antenes, peces de fixació, màstils) i armari de protecció- Equips d’amplificació i distribució - Caixes d’amplificació i distribució- Canalització de la distribució (cable coaxial)- Caixa de derivació col·locada- Número i situació de preses. Descripció- Separador (interior)- Conductor de presa de terra

- Detalls dels locals, de les centrals, antenes 1:50:

2 Plànols de control

- Planejament magnètic / electrònic.

- Esquemes unifilars generals i parcials de control. Esquemes en relació a altres instal·lacions (parallamps, aigua, gas, telefonia, electricitat)

Pàgina 99 de 128


Fase: Execució

- Equips de la central de control i instal·lacions, amb detalls específics dels equips i de les instal·lacions.


6.07 Plànols de transport

1 Plànol de transport de persones

Transport vertical:

- Ascensors i muntacàrregues. 1:100 i detalls 1:50:- Distribució general en planta d’ascensors i muntacàrregues amb l’adequada identificació- Plànol en planta i secció de l’edificació, ubicant: recorreguts, locals de maquinària - Esquema de control i regulació.- Plànols de conjunt i detall dels elements principals (motors, servomecanismes, sistema hidràulic, cabines, etc.)- Plànols de detalls constructius o de muntatge, segons complexitat.- Plànols de detalls dels elements de fixacions.- Plànols acotats de planta, secció i detalls:- Locals de maquinària- Guies- Cabines d’ascensor- Portes- Maquinàries- Quadres de maniobra i protecció

- Escales mecàniques. 1:100 i detalls 1:50:- Plànol general de les instal·lacions (planta i secció) amb la ubicació de les escales mecàniques, armaris de

comandament, canalitzacions necessàries entre ells, semàfors, botoneres d’emergència, etc.- Plànol de planta i secció de cada grup d’escales, amb la definició dels punts de recolzament (estructurals) i les

dimensions dels corresponents fossars.

Transport horitzontal:

- Esquema general indicant damunt de plantes o seccions esquemàtiques de l’edificació:- Centrals- Recorreguts- Maniobres- Proteccions i seguretats

- Distribució. Plànols de planta indicant. 1:100 i detalls 1:50:- Centrals- Recorreguts- Estacions o parades- Quadres de maniobra, control i protecció- Seguretats

2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts

Transport vertical:

- Ascensors i muntacàrregues. 1:100 i detalls 1:50:- Distribució general en planta d’ascensors i muntacàrregues amb l’adequada identificació- Plànol en planta i secció de l’edificació, ubicant: recorreguts, locals de maquinària - Esquema de control i regulació.- Plànols de conjunt i detall dels elements principals (motors, servomecanismes, sistema hidràulic, cabines, etc.)- Plànols de detalls constructius o de muntatge, segons complexitat.

Pàgina 100 de 128


Fase: Execució

- Plànols de detalls dels elements de fixacions.- Plànols acotats de planta, secció i detalls:- Locals de maquinària- Guies- Cabines d’ascensor- Portes- Maquinàries- Quadres de maniobra i protecció

- Escales mecàniques. 1:100 i detalls 1:50:- Plànol general de les instal·lacions (planta i secció) amb la ubicació de les escales mecàniques, armaris de

comandament, canalitzacions necessàries entre ells, semàfors, botoneres d’emergència, etc.- Plànol de planta i secció de cada grup d’escales, amb la definició dels punts de recolzament (estructurals) i les

dimensions dels corresponents fossars.

Transport horitzontal:

- Esquema general indicant damunt de plantes o seccions esquemàtiques de l’edificació:- Centrals- Recorreguts- Maniobres- Proteccions i seguretats

- Distribució. Plànols de planta indicant. 1:100 i detalls 1:50:- Centrals- Recorreguts- Estacions o parades- Quadres de maniobra, control i protecció- Seguretats


6.08 Plànols de gasos medicinals

- Esquemes generals:- Centrals- Muntants, indicant seccions- Equips de control i seguretat- Preses

- Centrals. Plànols acotats de planta, seccions i detalls. 1:100 situació i 1:50 detalls:- Dipòsits d’emmagatzematge, indicant capacitat- Equips de producció- Equips de regulació- Col·lectors i inicis de muntants

- Distribució. Plànols de planta, seccions i detalls. 1:100 distribució i 1:50 detalls:- Preses, indicant tipus- Xarxes, indicant seccions- Equips de control i regulació- Centrals

- Detalls d’elements especials. 1:20

- Local tipus. Plànols acotats de planta, secció i detalls dels locals tipus (habitacions, boxes, sales d’operacions etc.), indicant la totalitat dels elements instal·lats. 1:50

Pàgina 101 de 128


Fase: Execució


6.09 Plànols de protecció contra incendi

- Esquema general grafiant, amb notació DB SI.- Connexions de servei i fonts de subministrament- Dipòsits de reserva- Línies i xarxes- Equips de mànega- Detectors- Polsadors d’alarma- Boques d’incendi- Ruixadors- Boques de columna seca

- Distribució de les instal·lacions de protecció contra incendi. Plantes. Notació DB SI. 1:100:- Sectorització amb indicació de sectors, EI dels sectors, portes tallafoc amb indicació de la EI i recorreguts

d’evacuació.- Locals de risc especial.- Centrals- Connexions de servei i fonts de subministrament- Dipòsits de reserva- Línies i xarxes- Detectors- Polsadors d’alarma- Equips de mànega- Ruixadors- Boques d’incendi- Boques de columna seca- Extintors- Hidrants

- Centrals de protecció contra incendi. Plànols acotats de planta, secció i detall, indicant, amb notació DB SI. 1:50:- Equips- Bancades- Quadres de protecció i comandament- Fonts de subministrament- Dipòsits i reserves

- Detalls dels equips de protecció contra incendi. Plànols de planta amb secció i detalls de (1:50):- Extintors- Detectors i la seva fixació al sostre- Emplaçament dels equips de mànega, boques d’incendi, boques de columna seca, polsadors d’alarma.


6.10 Plànols de protecció i seguretat

1 Plànols de protecció patrimonial

- Definició de principi (plantejament magnètic / electrònic).

- Esquema unifilar general i parcials de control.

Pàgina 102 de 128


Fase: Execució

- Situació de la central de control i equips principals (amb detalls específics dels equips i instal·lacions, segons complexitat).

- S’adjuntarà la informació necessària per a la definició dels equips de vigilància i control de l’edifici i dels accessos.

- Es grafiarà la situació de les cambres de circuit tancat, el cablatge i el centre de control.

2 Plànols de parallamps

- Esquema instal·lació de parallamps. - Esquema grafiat damunt d’una secció esquemàtica de l’edifici, indicant:- Sistema extern- Sistema intern- Preses de terra

- Planta, seccions i detalls. 1:100:- Ubicació dels parallamps- Recorregut dels muntants- Ubicació de les preses de terra- Suports i connexions

3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

- Instal·lacions de protecció de les instal·lacions especials. Protecció de plom a l’àrea de radiologia.

- Plànols de planta amb seccions i detalls acotats de la protecció de plom, dels terres, de les parets, dels sostres i de les obertures, indicant (1:100 distribució i 1:20 detalls):

- Gruixos- Encavalcaments de les planxes- Portes i obertures- Pantalles de protecció de l’operador


DG.7 Equipament

Es realitzarà la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes dels equipaments es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments de mobiliari proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació adient.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de mobiliari proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació entre peces, etc.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents mobiliaris: trobada entre peces, trobada de la unió amb el paviment, trobada de la unió amb el sostre, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

DG.8 Urbanització

8.01 Plànols d’urbanització

8.01.1 Plànols de moviments de terres

Pàgina 103 de 128


Fase: Execució

Els plànols de moviments de terres es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. S’haurà de indicar l’estat actual del terreny així com l’estat final on s’especificaran els desmunts i els rebliments. Caldrà elaborar una documentació de superposició entre l’estat actual i l’estat modificat. A més, s’especificarà la informació que s’indica en els apartats següents de plantes i seccions i/o perfils:

- Plantes.

En les plantes de la urbanització, caldrà situar els elements més rellevants de la urbanització que poden ser motiu de la realització dels moviment de terres (p.e.: en les escoles, les pistes poliesportives).

Caldrà col·locar les cotes de nivell cada metre.

- Seccions i/o perfils

S’hauran de representar en la urbanització, les seccions o els perfils originals del terreny, les seccions o els perfils modificats (on es situaran els elements representatius proposats) i, finalment, la superposició de les seccions o dels perfils (estat inicial i estat final).

Les seccions o perfils s’hauran de realitzar cada 5 metres de distància, i s’hauran de acotar les superfícies dels desmunts i/o dels rebliments per tal de poder fer un seguiment dels amidaments.

A més, caldrà col·locar les línies de cotes de terreny cada metre.

En les seccions i/o perfils, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

8.01.2 Plànols de sistema estructural


Plantes: les plantes generals de la fonamentació i dels murs de contenció es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques de la fonamentació i dels murs de contenció s’hauran de representar a E:1/100 ó superior. S’hauran d’indicar els diferents tipus de tancaments proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

- Plànols de fonaments:

Es grafiarà en planta, a escala 1:100 o superior, la ubicació dels fonaments dels diferents elements, donant-se les dades de replanteig amb detall, així com les coordenades dels eixos i interdistàncies, les seves dimensions acotades i els materials amb les corresponents característiques mecàniques i coeficients majoradors d’accions i minoradors de resistències.

Els plànols de fonaments, s’indicaran:

- Numeració de murs.- Especificació gràfica de les dimensions de sabates, lloses, pilons, encepats i traves corresponents.- Cota de fonamentació.- Quadre de fonaments, definint les tres dimensions i l’armadura de cada un dels elements i els elements tipus de trava,

i les coordenades de replanteig dels elements.- Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques.- Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control).- Junts de dilatació, junts de retracció, etc.

Per a cada tipologia de fonaments s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

- Plànols de sistemes de contenció de terres:

En el cas de murs de contenció i murs pantalla s’hauran de donar alçats i seccions amb definició geomètrica i els armats de les diferents parts de l’estructura, així com els elements complementaris necessaris: murets guia, ancoratges provisionals o definitius, etc. Cal, també, que es grafiï el sistema de drenatge previst.

Pàgina 104 de 128


Fase: Execució

Els plànols de sistemes de contenció de terres, s’indicaran:

- Secció i armat de tots els tipus de murs i pantalles de contenció de terres (indicant la clau per a la seva identificació sobre les plantes corresponents).

- Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques.- Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control).- Junts de dilatació.-Per a cada tipologia de mur o pantalla, s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

8.01.3 Plànols de sistema de tancaments


Plantes: les plantes generals del sistema de tancaments es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents components dels mateixos a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de tancaments proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de tancaments de forma completa indicant tots els components que composen cada un dels elements així com les característiques i dimensions d’aquests. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents tancaments: trobades de juntes, trobada de la fixació entre elements, trobada de la unió entre els diferents components d’un mateix element, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.01.4 Plànols del sistema d’acabats


Plantes: les plantes generals del sistema d’acabats es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents components del sistema d’acabats (paviments) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de paviments de forma completa indicant tots els components que composen cada un dels elements així com les característiques i les seves dimensions. Finalment, en les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades de juntes, trobada entre paviments, trobada de la vora, trobada amb la canal de recollida d’aigua perimetral, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis

Dels sistemes de condicionaments i serveis formen part els següents capítols:8.01.5.01 Plànols de sanejament8.01.5.02 Plànols d’aigua8.01.5.03 Plànols d’electricitat8.01.5.04 Plànols d’audiovisuals, dades i de control8.01.5.05 Plànols de la instal·lació de protecció i seguretat

8.01.5.01 Plànols de sanejament

Pàgina 105 de 128


Fase: Execució

La documentació gràfica d’aquest capítol caldrà relacionar-la amb la documentació gràfica d’edificació i constarà dels plànols següents:

- Plantes de drenatge :

Es representaran els drens, drens-col·lectors, pericons, pous, imbornals, baixants, canaletes, canonades i tubs de drenatge, identificant les característiques de cadascun.

- Drenatge transversal 1:100:

Es representaran la planta i l’alçat de l’obra de drenatge i de l’explanació de l’entorn immediat, indicant els punts de replantejament per a les obres noves (o per a les existents que s’amplien).

- Drenatge longitudinal 1:100:

Alineacions de drens i col·lectors amb totes les arquetes intercalades, indicant els elements de l’abocament i extracció d’aigua, a tipologia de les arquetes i dels col·lectors.A peu de plànol es referenciaran les cotes de rasants a la secció de cada pericó; la distància a l’origen del dispositiu de drenatge; les cotes de la solera del col·lector i del fons del pericó; les distàncies parcials i el tipus i pendent del dren-col·lector.

- Detalls del drenatge. Clavegueram 1:20:

Detalls necessaris per a definir la geometria i la composició de tots els elements contemplats en el Projecte: drens, col·lectors, drens-col·lectors, rebliments filtrants, pous, pericons, embornals, reixes.Les aigües pluvials i les aigües residuals aniran a plànols separats. S’especificarà el diàmetre o tipus de secció de cada segment. En cas que sigui tot igual es podrà especificar amb unes notes. Els pous estaran numerats i tindran una simbologia diferent segons el seu tipus. Es dibuixaran els embornals amb els seus tubs de connexions, així com les parcel·les i les seves connexions. Si és el cas s’indicaran les xarxes de regs existents que s’han de desviar amb el seu nou traçat. Es projectaran els drenatges de les zones enjardinades i es preveuran les dels equipaments. S’indicaran tots aquells que siguin propis del projecte i necessaris per il·lustrar amb precisió l’obra a executar: tipus de pous, tapes, reixes, embornals, seccions dels conductes, etc.

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal·lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.02 Plànols d’aigua


- Xarxa d’aigua freda sanitària:

- Esquema de la instal·lació d’aigua:- Connexió de servei de comptadors i vàlvules generals (indicant el dimensionament, les característiques i cabal

d’aigua).- Detalls de les xarxes de canonades, recorreguts i encreuaments.- Dipòsits d’acumulació- Grups de pressió indicant capacitat i materials.- Termoacumuladors de producció d’aigua calenta sanitària; enllaç amb calderes, sistema de vàlvules, bombes i

regulacions, indicant potència, capacitat i característiques.- Grup de tractament d’aigua- Col·lectors generals de distribució, vàlvules de seccionament zonal i bombes amb definició dels diferents circuits.- Correntia de cadascun dels circuits- Identificació d’elements- Captadors solars

- Central hidràulica. 1:50 i 1:20 detalls:

Pàgina 106 de 128


Fase: Execució

- Sala de màquines i equips principals i auxiliars.- Planta del local d’ubicació de dipòsits, grups de pressió, grup de tractament d’aigua, col·lectors, bombes i

conduccions indicant la seva posició, indicant característiques i dimensions de tots els elements.- Posició i característiques de les bancades de màquines, de les cubetes de recollida d’aigües i de les boques de

desguàs.

- Fontaneria general. 1:100:- Traçat de la canalització d’entrada d’aigua, subministrament, tractament i distribució. Arqueta de connexió de

servei i comptador, indicant el traçat des del punt de connexió de servei fins a l’edifici, cabals d’aigua a contractar, dimensionament i materials.

- Passamurs i ancoratges.- Descripció de les xarxes existents que cal desviar, amb el seu nou recorregut, i les que es projectin.

- Situació en planta de la xarxa de fontaneria. 1:100:- Claus de pas- Ramals- Punts de consum

S’indicarà en tots els casos el dimensionament i els materials.

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal.lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.03 Plànols d’electricitat


- Electricitat

- Esquema elèctric general.

- Esquema unifilar de la instal·lació, situant:- Connexions de servei- ET- QGBT- GE- Muntants (indicadors de seccions)- Quadres i subquadres (indicadors de potències)

- Connexió de servei. Esquema elèctric.

- Esquema unifilar especificant gràficament:- Connexions de servei- Equips comptadors (s’indicaran les característiques)- Maniobres- Proteccions (s’indicaran els valors)- Commutacions automàtiques

- Plànol de situació d’edifici i solar 1:200 i detalls1:50:- Punt d’entrada des del límit dels terrenys- Recorreguts- Punts de connexió amb l’EM o ET, o quadre de comptadors, etc.- Locals per a l’ús de la companyia subministradora i altres servituds

- Estació de mesurament, estació transformadora, locals de companyia, etc. representats a una escala adequada. 1:50:- Plànols de planta, seccions i detalls- Distribució i obra civil- Conjunt d’aparells (indicant referències)

Pàgina 107 de 128


Fase: Execució

- Grup electrogen. 1:50:- Plànols acotats de planta, seccions i detalls- Distribució i obra civil- Bancades- Emplaçament i conjunt d’aparells- Tubs d’escapament- Dipòsits de combustible, indicant la seva capacitat- Quadres de protecció i maniobra- Ventilacions i refrigeracions

- Grup electrogen. Esquema unifilar del sistema.- Maniobres- Commutacions- Proteccions i controls, indicant valors

- Xarxa general de terres. Plantes. 1:100:- Preses de terra, pous, piques- Anells d’enllaç- Barra general de terres, indicant seccions

- Esquema general de la xarxa de terres. 1:100:- Barra de terra general, indicant secció- Muntants, indicant secció- Barres de terra a sales d’operacions, radiologia, laboratoris, UVI (centres sanitaris)- Sistema de connexions dels diferents quadres i subquadres

- Preses de terra.

- Plànol acotat de planta, secció i detall dels diferents tipus de preses de terra, pous, piques. 1:100:

- Quadre general de baixa tensió QGBT. Esquema unifilar.- Embarrats, indicant seccions- Proteccions, indicant valors- Interconnexions entre embarrats, entre aquests i GE, etc.- Sortides indicant ús i potència- Equips de mesura i control indicant característiques- Línies de reserva

- Quadre general de baixa tensió. Distribució i local. 1:50:- Plànols acotats de planta, seccions i detalls del QGBT i del local on està ubicat- Bancades- Proteccions- Estructures- Aïllaments

- Quadres i subquadres. Esquema.- Embarrats, indicant seccions- Proteccions, indicant valors- Interconnexions- Sortides, indicant ús i potències- Equips de mesura i control, indicant característiques- Línies de reserva

- Distribució de força motriu, i d’emergència. 1:100:- Plànols de planta- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives- Línies i caixes, indicant seccions- Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus- Aparells i equips, simbolitzats amb llegendes descriptives

Pàgina 108 de 128


Fase: Execució

- Equips especials. 1:50:- Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (carrils, plaques de preses, embarrats, etc.) que, per la seves

característiques, requereixen una execució o un disseny especial.

- Instal·lacions especials. 1:50:- Origen de les línies- Proteccions, indicant valors- Embarrats, indicant seccions- Línies i equips terminals, indicant seccions- Línies i xarxes de conductors de protecció, indicant seccions

- Instal·lacions especials. Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives. 1:50:- Línies i caixes, indicant seccions- Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus- Proteccions, indicant valor i característiques- Equips simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Enllumenat:

- Distribució d’enllumenat. Plànols de planta. 1:100:- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives.- Línies i caixes, indicant seccions. - Enllumenat normal i d’emergència.- Mecanismes, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives- Aparells i equips d’enllumenat, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Detalls enllumenat públic. 1:50:- S’indicaran tots aquells que siguin propis del projecte i necessaris per il·lustrar amb precisió l’obra a executar:

nivells d’il·luminació, canalitzacions, columnes, bàculs, lluminàries, etc..

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal.lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.04 Plànols d’audiovisuals, dades i de control


En aquest capítol es definirà la instal·lació de megafonia i control exterior:

Plànols de les instal·lacions audiovisuals i de dades:

- Esquema- Centrals, amplificadors i emissores- Fonts de subministrament- Línies i xarxes- Quadres i derivacions- Equips

- Plantes i seccions. 1:100 Distribució i 1:50 detall- Centrals, amplificadors, etc.- Xarxes i línies (amb indicació de valors)- Quadres de protecció de maniobra, etc.- Situació dels altaveus- Equips

Plànols de control:

Pàgina 109 de 128


Fase: Execució

- Planejament magnètic / electrònic.

- Esquemes unifilars generals i parcials de control. Esquemes en relació a altres instal·lacions (parallamps, aigua, gas, telefonia, electricitat)

- Equips de la central de control i instal·lacions, amb detalls específics dels equips i de les instal·lacions.


8.01.5.05 Plànols de protecció i seguretat

La documentació gràfica d’aquest capítol cadrà relacionar-la amb la documentació gràfica d’edificació i constarà dels plànols següents:

En aquest capítol es definiran gràficament els aspectes de seguretat activa i de seguretat passiva del recinte.

- Seguretat activa:

Es definirà la ubicació en planta de:- Cambres i bàculs del circuït tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva disposició, les

àrees d’ombra. Esquema unifilar.- Barreres electròniques. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar.- Barreres volumètriques microones. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar.- Barreres infrarojos. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar.- Cables sensors de tanca. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar.

- Seguretat passiva:- Murs perimetrals de formigó. Característiques.- Tanques perimetrals. Característiques, materials, dimensionat.- Concertines. Característiques, materials, dimensionat. (Per a centres penitenciaris).


8.01.6 Plànols de Mobiliari urbà


Plantes: les plantes generals del mobiliari es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els elements de mobiliari proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva). S’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva de cada mobiliari de forma completa (indicant el fonament, el paviment, la fixació, etc). Caldrà incorporar una llegenda on s’indiquin les característiques de cada un dels materials. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades amb el fonament i trobades de les fixacions del mobiliari amb els fonaments. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.02 Plànols de vials

S’elaborarà la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes generals dels vials i dels accessos es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents vials i accessos s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus

Pàgina 110 de 128


Fase: Execució

de vials i accessos proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents vials i accessos de forma completa indicant tots els components que composen cada un dels elements així com les característiques i dimensions d’aquests components per tal de garantir la seva posada en obra (p.e. vial interior del solar, caldrà representar la secció tipus del mateix indicant les capes de subbase, la seva impermeabilització, la solera de formigó i la capa d’acabat del vial; en la llosa de formigó s’haurà d’indicar l’armat corresponent –diàmetre i la separació entre barres– i en la capa d’acabat, s’haurà d’especificar el llit de recolzament –capa de morter i/o capa de sorra – i la pròpia capa d’acabat; finament, caldrà especificar, en una llegenda, les característiques de cada un dels materials que composen els vials). En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades de juntes, trobada entre paviments, trobada de la vora, trobada amb la canal de recollida d’aigua perimetral, trobada amb tapes de registre, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.03 Plànols de jardineria


Plantes: les plantes generals de jardineria es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els elements de jardineria proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva). S’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels elements de jardinera (indicant el fonament, la vorada, l’escossell, les capes de terres, etc). Caldrà incorporar una llegenda on s’indiquin les característiques de cada un dels materials. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de la jardineria: escossells, trobades amb vorades, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

DG.9 Instal·lacions provisionals d’obra

9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra


Plantes, seccions i detalls: s’haurà de realitzar la representació gràfica de tots aquells elements que siguin necessaris per tal d’implantar la instal·lació provisional d’obra d’acord amb el indicat en la memòria constructiva. La documentació gràfica de cada un dels elements haurà de correspondre amb el indicat per cada capítol d’obra amb les escales gràfiques que s’especifiquen.

9.02 Plànols de varis

S’elaborarà la següent documentació gràfica:

Plantes, seccions i detalls: s’haurà de realitzar la representació gràfica de tots aquells elements que siguin necessaris d’acord amb el descrit en la memòria constructiva. La documentació gràfica de cada un dels elements haurà de correspondre amb el indicat per cada capítol d’obra amb les escales gràfiques que s’especifiquen.

Pàgina 111 de 128


Fase: Execució

3.PT Plec de condicions

El Plec de Condicions constarà de,

PT.1 Plec de clàusules administratives1.01 Disposicions generals1.02 Disposicions facultatives1.03 Disposicions econòmiques

PT.2 Plec de prescripcions tècniques particulars2.01 Prescripcions sobre els materials2.02 Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra2.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

PT.1 Plec de clàusules administratives

En el Plec de clàusules administratives hi figuraran els següents apartats:- Disposicions generals- Disposicions facultatives- Disposicions econòmiques

1.01 Disposicions generals

Es redactaran unes disposicions generals del projecte que, entre d’altres, faran referència a la naturalesa i objecte del Plec, als documents que conformen el projecte i al seu ordre de prelació de la documentació en el contracte d’obra, etc.

GISA, per complimentar aquest apartat, podrà establir una documentació de base i/o donar les instruccions que estimi convenients als Projectista.

1.02 Disposicions facultatives

El Projectista elaborarà unes disposicions facultatives sobre el projecte i posterior execució de l’obra amb, entre d’altres, els següents continguts: funcions de cada un dels agents segons el que estableix la LOE, obligacions i deures del contractista, prescripcions generals sobre els treballs, els materials i els materials auxiliars, condicions sobre la recepció de l’edifici i de les obres realitzades, etc.


1.03 Disposicions econòmiques

El Projectista redactarà unes disposicions econòmiques sobre el projecte, amb entre d’altres els continguts següents: principis generals, especificacions sobre els preus (composició, revisió, etc), valoració i abonament dels treballs i qualsevol informació que el Projectista consideri adient.


Pàgina 112 de 128


Fase: Execució

PT.2 Plec de prescripcions tècniques particulars

El Plec de prescripcions tècniques particulars consta dels següents documents:- Prescripcions sobre els materials- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

2.01 Prescripcions sobre els materials

Per confeccionar el Plec de prescripcions tècniques de materials, el Projectista utilitzarà el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars del Banc de GISA - EDIFICACIÓ, associat al Banc de Preus de GISA – EDIFICACIÓ.

Els plecs dels materials es gestionen mitjançant l’aplicació informàtica corresponent de la metodologia de gestió de projectes i obres TCQ2000 de GISA, la qual el Projectista n’haurà de disposar.

Per altra banda, el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars del Banc de GISA - EDIFICACIÓ és el Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ - aprovat per GISA -, que es pot trobar en la web de GISA: www.gisa.es.

En el cas que el Projecte, contempli famílies de materials no recollides al Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, el Projectista haurà de redactar i proposar a GISA, per a la seva aprovació, els plecs corresponents. S’ha de procurar reduir al mínim la generació de plecs de nova creació o modificats. Aquests plecs de nova creació, caldrà aportar-los en paper i suport informàtic (en format TCQ2000), i complementaran i prevaldran sobre les corresponents famílies de plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

El Projectista posarà cura en la codificació de les famílies dels elements dels materials perquè aquests tinguin l’adequada resposta, concordant amb la codificació de les famílies del Plec de Condicions Tècniques de GISA- EDIFICACIÓ, per una banda; i per l’altra, s’haurà controlar que tots els materials tinguin els seu plec associat, ja sigui directament del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, un plec modificat o bé un plec de nova creació.

El Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, no caldrà adjuntar-lo en els exemplars del projecte en format paper, si no que en cada còpia en format PDF del Projecte s’incorporarà l’esmentat Plec de Condicions tal i com s’obté de la web de GISA.

El Projectista afegirà en els exemplars del projecte els plecs de nova creació, en format paper i suport PDF indicant la seva prevalença sobre els plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

2.02 Prescripcions en quant a l’execució per unitats d’obra

Per confeccionar el Plec de prescripcions tècniques de les partides/unitats d’obra, el Projectista utilitzarà el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars del Banc de GISA - EDIFICACIÓ, associat al Banc de Preus de GISA – EDIFICACIÓ.

Els plecs de les partides d’obra es gestionen mitjançant l’aplicació informàtica corresponent de la metodologia de gestió de projectes i obres TCQ2000 de GISA, la qual el Projectista n’haurà de disposar.

Per altra banda, el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars del Banc de GISA - EDIFICACIÓ és el Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ - aprovat per GISA -, que es pot trobar en la web de GISA: www.gisa.es.

En el cas que el Projecte, contempli famílies de partides d’obra no recollides al Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, el Projectista haurà de redactar i proposar a GISA, per a la seva aprovació, els plecs corresponents. S’ha de procurar reduir al mínim la generació de plecs de nova creació o modificats. Aquests plecs de nova creació, caldrà aportar-los en paper i suport informàtic (en format TCQ2000), i complementaran i prevaldran sobre les corresponents famílies de plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

El Projectista posarà cura en la codificació de les famílies de les partides d’obra perquè aquests tinguin l’adequada resposta, concordant amb la codificació de les famílies del Plec de Condicions Tècniques de GISA - EDIFICACIÓ, per una

Pàgina 113 de 128

http://www.gisa.es/

http://www.gisa.es/


Fase: Execució

banda; i per l’altra, s’haurà controlar que totes les partides d’obra tinguin els seu plec associat, ja sigui directament del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, un plec modificat o bé un plec de nova creació.

El Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, no caldrà adjuntar-lo en els exemplars del projecte en format paper, si no que en cada còpia en format PDF del Projecte s’incorporarà l’esmentat Plec de Condicions tal i com s’obté de la web de GISA.

El Projectista afegirà en els exemplars del projecte els plecs de nova creació, en format paper i suport PDF indicant la seva prevalença sobre els plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

- Control de les unitats d’obra:

El Projectista haurà de definir els controls (*) i/o les verificacions de les diferents unitats d’obra que s’hauran de realitzar durant la fase d’execució de les obres per tal de comprovar la seva conformitat amb l’indicat en el projecte.

També, haurà de prescriure les mesures a adoptar alhora de l’execució de les obres dels elements singulars de cara a garantir la seva posada en obra. Igualment, haurà de prescriure les mesures a adoptar per tal d’assegurar la compatibilitat entre els diferents materials, elements i sistemes constructius tant en la fase d’execució de les obres, d’ús i manteniment de l’edifici.

(*) El control dels materials d’obra i els assaigs pel control d’execució de l’obra queden inclosos en el Pla de Control de Qualitat (PCQ), que s’adjunta en l’annex ANcq.

2.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

El Projectista haurà de definir les verificacions i/o proves finals a realitzar sobre l’edifici acabat per tal de comprovar que l’edifici compleix amb les prestacions definides en el projecte.

Pàgina 114 de 128


Fase: Execució

4.EA Estat d’amidaments

Per a l’elaboració de l’Estat d’amidaments es tindran en compte el que tot seguit s’indica.

- Estructuració de l’estat d’amidaments:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de la memòria constructiva.

El capitulat corresponent a l’Estat d’amidaments és:

0N Obra Nova0R Obra Reforma

00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats00.01 Enderrocs00.02 Gestió de residus 00.03 Serveis afectats

01 Moviment de terres01.01 Moviment de terres

02 Sistema estructural02.01 Fonaments02.02 Sistemes de contenció de terres02.03 Estructura

03 Sistema d’envolvent03.01 Envolvent sota rasant

03.01.01 Soleres03.01.02 Murs


04 Sistema de compartimentació04.01 Elements divisoris verticals



05 Sistema d’acabats interiors05.01 Revestiments de paraments verticals05.02 Revestiments de paraments horitzontals


06 Sistema de condicionaments i instal·lacions06.01 Sanejament

06.01.01 Evacuació d’aigües (clavegueram, drenatge)06.01.02 Evacuació de residus

06.02 Aigua06.02.01 Consum d’aigua (aigua freda sanitària, aigua calenta sanitària, energia solar tèrmica)06.02.02 Vapor

06.03 Electricitat06.03.01 Electricitat (subministrament de xarxa, font pròpia)06.03.02 Enllumenat interior


Pàgina 115 de 128


Fase: Execució



06.07 Transport06.07.01 Transport de persones (transport vertical, transport horitzontal)06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts




07 Equipament07.01 Equipament

08 Urbanització08.01 Urbanització

08.01.01 Moviment de terres08.01.02 Sistema estructural08.01.03 Sistema de tancaments08.01.04 Sistema d’acabats08.01.05 Sistema de condicionaments i serveis (sanejament, aigua, electricitat, audiovisuals,

dades i control, protecció i seguretat)08.01.06 Mobiliari urbà


09 Instal·lacions provisionals d’obra09.01 Instal·lacions provisionals d’obra09.02 Varis


Si un mateix projecte conté obra nova coexistint amb obra reforma, caldrà repetir l’estructura dels capítols per a cada una de les actuacions.

Els amidaments hauran de ser detallats segons els capítols indicats a l’apartat de l’estructuració. Caldrà que les partides continguin les especificacions i/o descripcions tècniques necessàries per tal de que en l’apartat del pressupost es puguin realitzar la seva valoració.

Caldrà que els amidaments estiguin referits a dades existents en els plànols, per poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, amb les precisions necessàries que permetin la fàcil comprovació dels elements identificats o codificats en els plànols generals o de detall. És a dir, ha d’haver una correspondència que permeti identificar els amidaments.

La documentació de l’estat d’amidament caldrà lliurar-la, en tots els casos, tant en format paper com en suport informàtic i PDF.

Per a la confecció de l’estat d’amidaments, en base a la metodologia aplicada per GISA, s’utilitzarà l’aplicació corresponent del sistema informàtic TCQ2000, que el Projectista n’haurà de disposar.

- Criteris d’amidament:

Pàgina 116 de 128


Fase: Execució

Els criteris d’amidament són els establerts en el Banc de plecs de GISA. Si es modifiquen els que figuren en el Banc de plecs d’elements simples i partides d’obra de GISA, caldrà la seva autorització expressa. Per defecte, sempre prevaldran els criteris que figuren en l’esmentat banc.

En cas de modificació de criteri degudament autoritzat, o criteri inexistent, en el Banc de plecs d’elements simples i partides d’obra de GISA, s’haurà d’especificar, amb el major detall possible, el criteri adoptat a l’hora de realitzar els amidaments, i caldrà indicar explícitament que aquests amidaments es faran amb el criteri indicat a l’hora de certificar l’obra.

Pàgina 117 de 128


Fase: Execució

5.PR Pressupost

Per a l’elaboració del Pressupost es tindrà en compte les prescripcions que s’indiquen a continuació.

- Estructuració del pressupost:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de l’estat d’amidaments.

Els capitulat corresponent al Pressupost d’edificació és:

0N Obra nova0R Obra reformaSS Pressupost de seguretat i salut

00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats00.01 Enderrocs00.02 Gestió de residus 00.03 Serveis afectats

01 Moviment de terres01.01 Moviment de terres

02 Sistema estructural02.01 Fonaments02.02 Sistemes de contenció de terres02.03 Estructura

03 Sistema d’envolvent03.01 Envolvent sota rasant

03.01.01 Soleres03.01.02 Murs


04 Sistema de compartimentació04.01 Elements divisoris verticals



05 Sistema d’acabats interiors05.01 Revestiments de paraments verticals05.02 Revestiments de paraments horitzontals


06 Sistema de condicionaments i instal·lacions06.01 Sanejament

06.01.01 Evacuació d’aigües (clavegueram, drenatge)06.01.02 Evacuació de residus

06.02 Aigua06.02.01 Consum d’aigua (aigua freda sanitària, aigua calenta sanitària, energia solar tèrmica)06.02.02 Vapor

06.03 Electricitat06.03.01 Electricitat (subministrament de xarxa, font pròpia)06.03.02 Enllumenat interior

06.04 Combustible06.04.01 Subministrament de combustible i comburent

Pàgina 118 de 128


Fase: Execució

06.04.02 Evacuació de residus06.05 Climatització i ventilació

06.05.01 Calefacció06.05.02 Climatització06.05.03 Ventilació


06.07 Transport06.07.01 Transport de persones (transport vertical, transport horitzontal)06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts


06.09 Protecció contra incendi0610 Protecció i seguretat


07 Equipament07.01 Equipament

08 Urbanització08.01 Urbanització

08.01.01 Moviment de terres08.01.02 Sistema estructural08.01.03 Sistema de tancaments08.01.04 Sistema d’acabats08.01.05 Sistema de condicionaments i serveis (sanejament, aigua, electricitat, audiovisuals, dades i control, protecció i seguretat)08.01.06 Mobiliari urbà


09 Instal·lacions provisionals d’obra09.01 Instal·lacions provisionals d’obra09.02 Varis


- Elaboració del pressupost:

Per confeccionar el Pressupost, el Projectista utilitzarà el Banc de preus d’elements simples i partides d’obra de GISA, o, en casos especials, l’específic que GISA indiqui, en base a les característiques de l’actuació.

Els elements del esmentat Banc estan codificats segons una estructura determinada, la qual el Projectista haurà de mantenir. Els elements que es facin servir del Banc, s’inclouran en el pressupost sense cap modificació. En cas que el Projectista consideri oportú afegir al pressupost elements que no figurin al Banc o fer qualsevol modificació en els existents, aquest haurà d’elaborar una proposta, que es lliurarà a la Gerència de Qualitat Arquitectònica de GISA per a la seva aprovació.

S’han d’utilitzar sempre que existeixin les partides indicades en el Banc de GISA. En cas de que no existeixi cap partida en el Banc de GISA, s’haurà de crear una partida nova seguint els criteris i l’ordre que indiquem a continuació: la funció de la partida (p.e. aïllament), la forma del producte (p.e. plaques), la naturalesa del producte (p.e. poliestirè), la fabricació del producte (p.e. extrudit), les seves dimensions (p.e. 120 x 60 x 3 cm), el procediment de col·locació (p.e. fixat amb tacs), el lloc de col·locació (p.e. als sostres), els accessoris i els treballs que s’inclouen en la mateixa.

Pàgina 119 de 128


Fase: Execució

GISA fixarà, a l’inici de la redacció del projecte, la freqüència temporal en què el Projectista haurà de lliurar la part del pressupost corresponent al projecte desenvolupat, a fi de supervisar el procés de confecció del pressupost. La documentació de pressupost caldrà lliurar-la, en tots els casos, tant en format paper com en suport informàtic i PDF.

Per a la confecció del pressupost, en base a la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de cost, temps i qualitat, s’utilitzarà l’aplicació corresponent del sistema informàtic TCQ2000, que el Projectista n’haurà de disposar.

- Justificació de preus:

Es definiran, d’acord amb el Banc de preus d’elements simples i partides d’obra de GISA:- Elements simples: mà d’obra, materials a peu d’obra i maquinària.- Elements compostos, detallant els seus components. - Partides d’obra. En cada partida, que haurà d’estar necessàriament descomposta, caldrà que figurin separadament els

elements de la mà d’obra, dels materials, de la maquinària i/o els elements compostos.

Cal remarcar que el Projectista ha de repercutir en els preus de nova creació les dificultats d’execució dels treballs i condicionants de disseny.

No s’aplicarà cap coeficient en concepte de despeses indirectes ni de despeses auxiliars, si GISA no ho indica expressament.

- Partides alçades:

Com a norma general, el pressupost del projecte no inclourà partides alçades (PA), excepte aquelles que expressament consideri i aprovi GISA. Les partides alçades s’integraran dins dels capítols a que corresponguin.

En particular, s’inclouran el pressupost del projecte,- Una PA a justificar per la seguretat i salut a l’obra, en base a l’Estudi de seguretat i salut- Si és el cas, PA d’abonament íntegre en concepte d’ajuts de ram de paleta als instal·ladors- Si és el cas, PA a justificar segons pressupost de companyia en concepte de escomeses d’instal.lacions

- Pressupost d’execució material (PEM) i d’execució per contracte (PEC):

El Pressupost d’execució material s’organitzarà segons la estructura abans indicada.

Si un mateix projecte conté obra nova coexistint amb obra reforma, caldrà repetir l’estructura dels capítols per a cada una de les actuacions.

El PEM serà la suma dels productes dels preus de totes les partides/unitats d’obra, pels amidaments respectius, més les partides alçades (Estudi de seguretat i salut , ajuts de ram de paleta a les instal·lacions, escomeses i d’altres, si és el cas).

El Pressupost d’execució per contracte de l’obra (PEC) s’obtindrà afegint al Pressupost d’execució material, els coeficients del 13% de Despeses generals, del 6% de Benefici industrial, i el de l’IVA corresponent.

- Documentació econòmica:

La documentació econòmica que s’haurà d’adjuntar en el projecte, tota en format TCQ2000, serà:

1. Els Quadres de preus núm. 1 i núm. 22. La Justificació de preus.3. El Pressupost i el Resum del pressupost amb l’estructuració indicada (incloent l’import del pressupost de l’Estudi de

seguretat i salut).4. L’últim full quedarà configurat, sempre prèvia indicació/ validació per part de GISA, de la següent manera:

Pàgina 120 de 128


Fase: Execució

- Pressupost d’execució material de l’obra (PEM):- Despeses generals (13%)- Benefici industrial (6%)- IVA corresponent

Obtenint-ne, per la suma dels conceptes anteriors el pressupost d’execució per contracte de l’obra (PEC).

I caldrà afegir a continuació els següents conceptes:- Import del pressupost del control de qualitat - IVA corresponent

Obtenint-ne, per la suma dels conceptes anteriors el pressupost d’execució per contracte del control de qualitat.

Pàgina 121 de 128


Fase: Execució

FitxesEl Projectista o Projectistes ompliran i signaran les fitxes i declaracions indicades seguidament, i les situaran en el document del projecte indicat al peu de cadascuna d’elles. Les fitxes són:

FITXA 01 Agents del projecteFITXA 02 Dades urbanístiquesFITXA 03 Quadre de superfíciesFITXA 04 Resum de característiques econòmiquesFITXA 05 Dades de contractació de subministraments i serveis

Pàgina 122 de 128


Fase: Execució

FITXA 01 Agents del projecte

Projecte:Títol del projecte:Emplaçament:Clau:

Promotor/s:Departament NIFRepresentat per Gestió d’infraestructures, sa. GISA NIF A-59-377135Adreça Carrer Josep Tarradellas núm. 20-30Municipi Barcelona Codi Postal 08029

Redactor/s:Empresa NIFRepresentat per:Arquitecte NIF

Col·legiat Correu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Tècnics col·laboradors:

Càlcul d’estructura:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Càlcul d’instal·lacions:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Altres:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Pàgina 123 de 128


Fase: Execució

Altres tècnics o empreses col·laboradores:

Estudi geotècnic:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Estudi de seguretat i salut:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Pla de control de qualitat:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Estudi mediambiental:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Estudi de Patologies:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Manual d’ús i manteniment:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Altres:Empresa NIFResponsable NIFCorreu electrònic TelèfonAdreça núm.Municipi Codi Postal

Pàgina 124 de 128


Fase: Execució

FITXA 02 Dades urbanístiques


Dades urbanístiques:Planejament general vigentData d’aprovacióPlanejament complementari vigentData d’aprovacióQualificació urbanísticaClassificació del sòlUsos previstos pel planejamentSuperfície de la parcel·la

Condicions d’edificació

Paràmetres normativa Paràmetres projecte

Parcel·la mínima: m2 Parcel·la: m2

Ocupació de parcel·la: % sòl Ocupació de parcel·la: % sòl

Volum edificable: m3/m2 sòl Volum edificat : m3/m2 sòl

Sostre edificable: m2/m2 sòl Sostre edificat: m2/m2 sòl

Alçada reguladora: m Alçada reguladora edificada: m

Densitat: m2/habit. Densitat: m2/habit

Separació a límit de parcel·la: m Separació a límit de parcel·la: m

Separació a carrer /s: m Separació a carrer /s: m

Profunditat edificable: m Profunditat edificada: m

Alçada màx./mín. planta baixa:

m Alçada lliure planta baixa: m

Alçada mínima planta pis: m Alçada lliure planta pis: m

Pàgina 125 de 128


Fase: Execució

FITXA 03 Quadre de superfícies


NOTA: Aquesta fitxa s’utilitzarà tant per a Obra Nova com per a Obra Reforma de manera independent.

Superfícies útils

Planta Claude local Denominació del local

Superfície segons

programa

Superfície segons projecte

TOTAL Superfície útil

Superfícies construïdes

Planta Superfície construïda edificada (100%) Superfície de porxos, terrasses .... Total

%

TOTAL Superfície construïda

Superfícies urbanitzades

Localització Superfície urbanitzada

TOTAL Superfície urbanitzada

Pàgina 126 de 128


Fase: Execució

FITXA 04 Resum de característiques econòmiques


Pàgina 127 de 128


Fase: Execució

FITXA 05 Dades de contractació de subministraments i serveis


Sanejament:Localització xarxa publicaProfunditatSistema separatiu / unitari

Aigua:Cabal a contractar m3/h Cabal de càlculCabal d’instal·lacióDiàmetre de connexió de serveiPosició de comptador

Electricitat:Potència a contractarPotència de càlculPotència instal·ladaPosició connexió de servei

Combustible:GasCabal a contractar m3/ h.Cabal de càlculCabal d’instal·lacióDiàmetre de connexió de serveiPosició de comptador

Gas-oilCapacitat del tanc en litresPosició de la zona de càrregaPosició del tanc

Pàgina 128 de 128

MC Memòria constructiva - Infraestructures.cat · Web viewel sistema d’impulsió d’aigua per a...

Documents

Transcript of MC Memòria constructiva - Infraestructures.cat · Web viewel sistema d’impulsió d’aigua per a...