Materials multimedia 3

Disseny i creació de materials didàctics amb TIC (III)didàctics amb TIC (III)

Marta Marimon i Martí

Principis de disseny

Principis de l’aprenentatge

Principis dels

materials

Principis de les tasques

Principis de l’aprenentatge (Merill, 2002)

• Els alumnes estan implicats en resoldre problemes del món real

Facilitació

• S’activa l’experiència prèvia rellevant per a l’alumne

Activació

Demostració

• La instrucció demostra el que s’ha d’aprendre, enlloc de repetir informació

Demostració

• Es requereix que l’alumne utilitzi el seu nou coneixement per resoldre problemes

Aplicació

• Es motiva a transferir el nou coneixement a la vida quotidiana

Integració

Principis de les tasquesAutèntiques: tenir rellevància en el món real

Dèbilment definides: permetre que l’alumne defineixi les tasques i subtasquesper completar l’activitat

Complexes per ser investigades en un període de temps considerable

Examinar la tasca des de diferents perspectives i amb varietat de recursos

Col·laboratives

Reflexar i implicar els valors i creences dels estudiants

Interdisciplinars

Generar productes valuosos, en comptes de només preparar per a una cosa posterior

Permetre solucions competens i diversitat de resultats

Principis dels materials1

• Estimular l’activitat intel·lectual i el desig d’anar a altres recursos• Estimular l’activitat intel·lectual i el desig d’anar a altres recursos

2• Anar del concret a l’abstracte desenvolupant anclatges amb els aprenentatges anteriors• Anar del concret a l’abstracte desenvolupant anclatges amb els aprenentatges anteriors

3• Tenir en compte l’originalitat tant en la quantitat d’informació com en la forma de presentació• Tenir en compte l’originalitat tant en la quantitat d’informació com en la forma de presentació

4• Permetre una flexibilitat d’utilització per permetre processos didàctics i situacions educatives

diverses• Permetre una flexibilitat d’utilització per permetre processos didàctics i situacions educatives

diverses

5• Presentar continguts que s’integrin en el context afectiu, social i cultural de l’alumne• Presentar continguts que s’integrin en el context afectiu, social i cultural de l’alumne

6• Adequar-se al ritme d’aprenentatge i a les característiques individuals de l’alumnat

(experiència, vocabulari, interessos)• Adequar-se al ritme d’aprenentatge i a les característiques individuals de l’alumnat

(experiència, vocabulari, interessos)

7• Adaptar-se a les característiques específiques del mitjà (condicionaments tècnics, estructura

comunicativa)• Adaptar-se a les característiques específiques del mitjà (condicionaments tècnics, estructura

comunicativa)

8• Adaptar-se a les característiques d’un entorn tecnològic limitat• Adaptar-se a les característiques d’un entorn tecnològic limitat

9• Facilitar una pràctica educativa activa i eficaç que tingui en compte el rol del professor• Facilitar una pràctica educativa activa i eficaç que tingui en compte el rol del professor

5 recomanacions per a la incorporació i gestió de m itjans digitals i materials multimèdia en les institucions

educatives

1. Una política de centre clara i definida

en relació a la selecció, adquisició i

conservació delsmitjans i materials

2. Normes i procediments

consensuats que orientin l’ús adequat

dels mitjans i el funcionament

generalitzat de les

3. Suport institucional a les experiències

d’innovació i formacióbasades en mitjans

digitalsmitjans i materials generalitzat de les aules específiques

digitals

4. Impuls per a la consolidació de la

figura del coordinador/a TIC

5. Recuperació del sentit i de l’activitat

dels CRP com a centres de referència

pel professorat

Disseny i creació de materials

WebQuest

Wikis

Blocs

Web

Presentacions multimèdia (PDI)

Programes d’autor

Aplicacions d’Internet per crear

Disseny de Webquest

Estructura de continguts sobre WQ1. Origen, sentit i fonamentació de les WQ.

2. Estructura d’una WQ: apartats principals i secundaris.

3. Localització de portals de WQ a la xarxa.

4. Llocs webs de referència: recursos per a la creació de WQ: cursos, 4. Llocs webs de referència: recursos per a la creació de WQ: cursos, editors, plantilles, bancs d’imatges.

5. Implicacions metodològiques de la implementació didàctica de les WQ.

6. Criteris educatius en el disseny d’una WQ.

7. Avaluació d’una WQ.

Origen, sentit i fonamentació

• Sorgiment d’experiències educatives innovadores que integren les TIC en processos formatius

• Una metodologia és la de les WQ

• Metodologia d’aprenentatge en línia de caràcter constructivista i cooperatiu, basada en la gestió i maneig d’informació cercada a cooperatiu, basada en la gestió i maneig d’informació cercada a Internet a través d’un procés guiat

• Aprenentatge autònom

• Plantejament didàctic enfocat al desenvolupament de competències (disseny, canvis de rols, continguts com a mediadors per desenvolupar capacitats)


• Bernie Dodge, professor de la San Diego State University de Califòrnia, juntament amb Tom March (1995)

• «Una metodologia per iniciar, alumnat i professorat, en un ús educatiu d’Internet, que estimula la recerca, el pensament crític i incentiva els mestres a produir materials», els quals «es construeixen al voltant d’una tasca atractiva i factible que promou processos de pensament superior d’algun tipus. Es tracta de fer processos de pensament superior d’algun tipus. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític, i comporta solucionar problemes, fer judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de ser alguna cosa més que respondre simplement preguntes o reproduir el que surt en una pantalla. Idealment, la tasca és una versió reduïda d’allò que els adults fan en el seu treball, fora de les parets de l’escola»


Els cinc apartats bàsics seqüencials de les WQ són:

• La introducció: explicita els objectius i el context de la WQ.

• La tasca: indica allò que l’alumnat ha de fer, els continguts o producte que ha de crear.

• El procés: proposa l’organització i planificació de la tasca o treball i s’hi indiquen els recursos i documents de consulta en línia.

• L’avaluació: s’hi inclou algunes taules de valoració i de reflexió.

• La conclusió: resumeix el que s’ha fet i après.


Els apartats de la WQ responen als 5 principis de Merrill:

• ProblemesProblemesProblemesProblemes: que l’alumnat estigui implicat en la resolució de problemes i situacions del món real (tasca lligada a la realitat)

• ActivacióActivacióActivacióActivació: que s’activin els coneixements i experiències prèvies rellevants de l’alumnat, com a fonaments per als nous aprenentatges de coneixements i destreses (procés parteix del que l’alumne sap)de coneixements i destreses (procés parteix del que l’alumne sap)

• DemostracióDemostracióDemostracióDemostració: que es demostri què és el que s’ha d’aprendre (tasca descriu producte final)

• AplicacióAplicacióAplicacióAplicació: que l’alumnat utilitzi i apliqui els seus nous coneixements i destreses (tasca comporta creació de continguts)

• IntegracióIntegracióIntegracióIntegració: que l’alumnat integri els nous coneixements i destreses en el seu món (tasca lligada a la realitat)

Origen, sentit i fonamentació >>

• Fonaments i referents psicopedagògics de les WQ: teories del processament de la informació i plantejaments constructivistes, que incideixen en els processos d’aprenentatge mediats tant personalment, instrumentalment, com contextualment.

• Fomenten el desenvolupament de competències, específicament les informacionals (maneig, planificació, accés, maneig, i ús).

• Integren l’ús de TIC i d’Internet, amb propostes pedagògiques • Integren l’ús de TIC i d’Internet, amb propostes pedagògiques actives i innovadores.

• Connecten amb el mètode de treball per projectes, amb el de l’aprenentatge basat en preguntes, i amb la creació de bastides de Bruner (ajuts educatius). Bastides:

– Cerca guida– Tasca col·laborativa en interacció amb els companys– Producció de continguts per part de l’alumnat– Ús d’eines i recursos tecnològics

Estructura d’una WQ >>

• Apartats principals (seqüencials):– Introducció– Tasca– Procés– Avaluació– Conclusió– Conclusió

• Apartats secundaris:– Portada– Crèdits– Guia didàctica

Localització de portals de WQ >>

• Phpwebquest d’A. Temprado:– Català http://www.phpwebquest.org/catala– Castellà http://phpwebquest.org/wq25

• Comunitat Catalana de WebQuest: http://webquest.xtec.cat/enlla/

• Recull de WQ de WEIB del les Illes Balears: http://weib.caib.es/Recursos/webquest/recull.htm

• Recull de WQ de WEIB del les Illes Balears: http://weib.caib.es/Recursos/webquest/recull.htm

• Biblioteca semántica de WQ de S. Blanco: http://cfievalladolid2.net/webquest/common/index.php

• Portal de Webquest.org de B. Dodge (anglès): http://www.webquest.org/search/index.php

• Bestwebquests de T. March (anglès): http://bestwebquests.com

Llocs web de referència

• Cursos de Webquest en líniaCursos de Webquest en líniaCursos de Webquest en líniaCursos de Webquest en línia–Barba, C.; Capella, S. WebQuest: una metodologia per treballar amb Internet a l’aula. [en línia]. Octubre, 2007 [Consulta: 28 d’octubre de 2007]. Disponible a: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td109/index.html

–González, Víctor R. (coord.) Enseñar y aprender con WebQuest. [en línia]. Gobierno del Principado de Asturias, Consejería de Educación y Ciencia, 2007 [Consulta: 28 d’octubre de 2007]. Disponible a: http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowq


• Editors i plantilles per a la creació de WQEditors i plantilles per a la creació de WQEditors i plantilles per a la creació de WQEditors i plantilles per a la creació de WQ–Editor en línia Phpwebquest d’A. Temprado:

• català http://www.phpwebquest.org/catala• castellà http://phpwebquest.org/wq25

–Manuals:• http://es.geocities.com/webquestub/guia• http://phpwebquest.org/tutoriales/crear/player.html• http://phpwebquest.org/?page_id=19• http://phpwebquest.org/?page_id=19

–Editor d’Aula 21 de F. Muñoz de la Peña: • català http://www.aula21.net/Wqfacil/webcat.htm• castellà http://www.aula21.net/Wqfacil/index.htm

–Editor en línia InstantWebQuest (anglès): http://www.instantprojects.org/webquest/main.php

–Editors i plantilles de la Comunitat Catalana de WebQuest: http://www.webquestcat.cat/

–Plantilles de B. Dodge, traduïdes i adaptades per I. Pérez: http://www.isabelperez.com/webquest/modelo.htm


• Comunitat Catalana de Webquests: http://www.webquestcat.cat/

• Bloc de la Comunitat Catalana de Webquests: http://blocs.xtec.cat/webquest/

• Bitàcola sobre Webquests d’I. Vidal: http://webquest.wordpress.com• Bitàcola sobre Webquests d’I. Vidal: http://webquest.wordpress.com

• Webquestpage, Department of Educational Technology, San Diego State University, Califòrnia: http://webquest.org/index.php

Llocs web de referència >>

• Rúbriques:Rúbriques:Rúbriques:Rúbriques:–Creació automàtica de rúbriques: Rubistar http://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es–Rúbriques per a la revisió de Webquests:

• De Bernie Dodge (anglès): http://webquest.sdsu.edu/webquestrubric.html

• De J.M. González-Serna (adaptació de la de B. Dodge): http://www.auladeletras.net/webquest/documentos/panorhttp://www.auladeletras.net/webquest/documentos/panorama/evalua.htm

• Bancs d’imatges:Bancs d’imatges:Bancs d’imatges:Bancs d’imatges:–Banc d’imatges i sons del MEC: http://bancoimagenes.cnice.mec.es/–Gif i gif animats: http://www.gifmania.com/–Imatges per compartir: http://www.flickr.com/–Google, cerca d’imatges: http://images.google.com/imghpogle.com/imghp–Freefoto: http://www.freefoto.com/index.jsp

Implicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQ

Apartats de la WQApartats de la WQApartats de la WQApartats de la WQ Elements de Elements de Elements de Elements de planificació d’una planificació d’una planificació d’una planificació d’una unitat didàcticaunitat didàcticaunitat didàcticaunitat didàctica

Apartats de la MQApartats de la MQApartats de la MQApartats de la MQ

Procés i recursos Continguts Tasca

Canvis en el procés de planificació: Canvis en el procés de planificació: Canvis en el procés de planificació: Canvis en el procés de planificació: Equivalències entre el disseny tradicional i el disseny mediat per WQ

Procés i recursos Continguts Tasca Introducció i conclusions

Objectius Escenari

Tasca i procés Activitats d’ensenyament –aprenentatge

Avaluació Activitats d’avaluació Producte

Implicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQ

Rol docentRol docentRol docentRol docent Estratègies d’ensenyament que es posen en jocEstratègies d’ensenyament que es posen en jocEstratègies d’ensenyament que es posen en jocEstratègies d’ensenyament que es posen en jocDissenyador o seleccionador

Creació WQ/MQ

Organitzador Planificació i plantejament de la seqüència de treball

Canvis metodològics: Canvis metodològics: Canvis metodològics: Canvis metodològics: rol docent i estratègies d’ensenyament

Organitzador Planificació i plantejament de la seqüència de treball Facilitador –orientador

Seguiment individualitzat del procés de cada alumne o grup (ajudes pedagògiques)

Tutor –assessor

Seguiment de l’evolució de les tasques (propostes de millora, resolució de dubtes...) i reflexió sobre la tasca i sobre l’equip de treball

Mediador Resolució de conflictes i negociació sobre aspectes derivats del treball en equip, de l’avaluació o altres que puguin emergir

Implicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laImplicacions metodològiques de laimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQimplementació didàctica de les WQ >>

Rol discentRol discentRol discentRol discent Estratègies d’aprenentatge que es posen en jocEstratègies d’aprenentatge que es posen en jocEstratègies d’aprenentatge que es posen en jocEstratègies d’aprenentatge que es posen en jocInvestigador Capacitat de síntesi, selecció i avaluació de les fonts

d’informació, i capacitat d’indagació i recerca de noves fonts ⇒ sentit crític

Creador –productor

Capacitat d’elaboració i de transformar la informació en coneixement aplicat autodeterminació

Canvis metodològics: Canvis metodològics: Canvis metodològics: Canvis metodològics: rol discent i estratègies d’aprenentatge

Creador –productor

Capacitat d’elaboració i de transformar la informació en coneixement aplicat ⇒ autodeterminació

Professional Capacitat de transferir coneixement de la pròpia disciplina, d’altres i de la seva experiència –coneixement tàcit– per enriquir el producte

Negociador Capacitat de treballar amb altres companys per a la consecució d’un projecte comú –treball coŀ·laboratiu– i d’establir una relació interactiva amb el professorat basada en el diàleg

Criteris educatius en el disseny d’una WQCriteris educatius en el disseny d’una WQCriteris educatius en el disseny d’una WQCriteris educatius en el disseny d’una WQ

• Per crear WQ, es comença per fer una primera redacció en un document de text, per acabar de concretar-se en un document electrònic únic o en diverses pàgines web seqüencials o interrelacionades, ubicades a la xarxa.

• La versió electrònica d’una WQ pot crear-se amb HTML, amb un editor de pàgines web, amb plantilles de creació de WQ, o amb editors de WQ en línia.editors de WQ en línia.

• Crear una WQ no és passar a format i estructura web els materials ja creats per altres metodologies o formats, com tampoc ho és la inclusió de llistes d’activitats i, encara menys, d’exercicis, tot i que estiguin graduats i seqüenciats.


Una vegada seleccionat el tema d’una WQ, Dodge fa cinc suggeriments previs a la seva primera redacció, que anomena FOCUS:

• FFFF de localitzar (find) llocs web que siguin fabulosos.• OOOO d’organitzar els estudiants i els recursos.• CCCC de motivar (challenge) els estudiants a pensar.• UUUU d’utilitzar tot el potencial del mitjà.• UUUU d’utilitzar tot el potencial del mitjà.• SSSS de crear bastides (scaffold) per aconseguir expectatives

elevades.


Dodge proposa que per a la creació d’una bona WQ, aquesta ha de concretar en la pràctica els seus fonaments, o sigui:

• Ha de tenir una tasca i un context reals i estimulants, potenciadors de l’atribució de significats

• Ha de suggerir una proposta organitzada de treball cooperatiu

• Ha de proposar la producció de continguts per part dels i les estudiants

• Ha d’indicar com es farà la seva comunicació i compartició, i ha de facilitar els processos d’accés, maneig i ús de la informació i la seva transformació en coneixement.


Quintana i Higueras suggereixen el següent guió per al procés de disseny i creació d’una WQ:

• Seleccionar un tema que sigui adequat a la metodologia de les WQ.• Descriure el producte final, presentar els estudiants, i decidir com l’han

de lliurar, exposar o compartir.• Decidir els criteris de l’avaluació del que els estudiants han d’aprendre,

del que han de fer (producte) i del procés de treball en grup.• Redactar en un document els continguts dels apartats de la WQ.• Redactar en un document els continguts dels apartats de la WQ.• Buscar, seleccionar i incorporar els enllaços a llocs web on els

estudiants podran trobar la informació adequada i de qualitat, i els materials necessaris per realitzar la tasca.

• Seleccionar les imatges iŀlustratives o explicatives que es creguin necessàries per complementar la WQ.

• Accedir a una plantilla en línia, o a un editor/generador de WQ en línia, i introduir-hi els textos, les imatges i els enllaços, i donar-los el format desitjat.

• Provar la WQ elaborada i, si cal, editar-la i modificar-la.• Proposar als estudiants la realització de la WQ elaborada.


Traducció al català de Quintana i Higueras (2007). Font: Dodge (2002)

Criteris educatius en el disseny d’una WQ Criteris educatius en el disseny d’una WQ Criteris educatius en el disseny d’una WQ Criteris educatius en el disseny d’una WQ >>

Recomanacions per a l’aplicació de WQ:Recomanacions per a l’aplicació de WQ:Recomanacions per a l’aplicació de WQ:Recomanacions per a l’aplicació de WQ:

• Si és el primer cop, cal intentar implementar l’experiència en un grup petit.

• No s’ha de tenir por al canvi de plantejament pedagògic que comporta l’aplicació de WQ.

• Cal demanar tasques complexes, però sempre adequant-les al nivell a què es destinen.a què es destinen.

• S’han de proposar tasques preferiblement en equip. Per una banda,• perquè el treball coŀlaboratiu millora la qualitat dels productes que

demanen les WQ i, en segon lloc, perquè les tasques acostumen a ser molt elaborades i requereixen d’una correcció que demana dedicació i temps.

• És molt important elaborar una bona rúbrica d’avaluació. Aquesta eina serà la que posarà en coneixement a l’alumnat sobre quins ítems se’ls avaluarà.

• Buscar altres WQ que ja estiguin elaborades per reutilitzar-les o tenir-les com a referència.

Avaluació d’una WQAvaluació d’una WQAvaluació d’una WQAvaluació d’una WQ >>

Fitxa per a l'avaluació de l'apartat del procés dFitxa per a l'avaluació de l'apartat del procés dFitxa per a l'avaluació de l'apartat del procés dFitxa per a l'avaluació de l'apartat del procés d´una WQ (Barba trad./adap.):una WQ (Barba trad./adap.):una WQ (Barba trad./adap.):una WQ (Barba trad./adap.):• Queda ben clar què ha de fer un dels alumnes i quan ho ha de fer?• Els rols (si n'hi ha) queden ben definits i són importants per aconseguir els

objectius del treball?• La manera d'organitzar els grups de treball, els espais, el material, el temps,

etc., és prou clar?• Els recursos (d'Internet o altres) són suficients? És a dir, els alumnes

trobaran tota la informació necessària per fer correctament totes les activitats?activitats?

• Tenen prou orientació respecte a les activitats que impliquen una interactuació entre ells?

• Hi ha suficient orientació específica sobre la manera de dur a terme la tasca?

• El procés és coherent amb la descripció de la tasca?• Les instruccions s'adrecen als alumnes en segona persona?• El vocabulari és l'adequat al nivell dels alumnes?• Les instruccions es donen en llistes numerades o amb guions, els paràgrafs

són curts i la lletra és clara i llegible?• La informació massa extensa és col·loca en pàgines separades enllaçades

per un mot hipertext?

Què aporten les WebQuest?

Una forma d’utilitzar didàcticament InternetUna forma d’utilitzar didàcticament Internet

Centrar l’activitat en l’ús de la informació (anàlisi, síntesi, comparació…) més que en la cerca

Centrar l’activitat en l’ús de la informació (anàlisi, síntesi, comparació…) més que en la cerca

Promoure el treball autònom de l’alumnat que construix el coneixement (el docent orienta el procés)

Promoure el treball autònom de l’alumnat que construix el coneixement (el docent orienta el procés)coneixement (el docent orienta el procés)coneixement (el docent orienta el procés)

Promoure l’aprenentatge col·laboratiuPromoure l’aprenentatge col·laboratiu

Fomentar les competències derivades de l’ús d’InternetFomentar les competències derivades de l’ús d’Internet

Sencilles de planificar pel professorat, motivadores per a l’alumnat i fàcils d’adaptar a les necessitats de l’aula

Sencilles de planificar pel professorat, motivadores per a l’alumnat i fàcils d’adaptar a les necessitats de l’aula

Materials multimedia 3

Education

Transcript of Materials multimedia 3