2.0 Metalls i Aliatges (Aina Doménech)

• Els metalls i aliatges: Materials d’origen mineral compostos d’un o més elements metàl·lics i que poden contenir d’altres no metàl·lics en petites proporcions.

• Material metàl·lic puc: Aquell format per un sol element químic, com el ferro, coure o alumini.

• Aliatges: Són aquells materials formats per més d’un element químic, com el bronze o el llautó. (es classifiquen en ferris i no ferris).

1.1 Els metalls pursCal aïllar-los a partir dels minerals que els contenen per obtenir-los amb processos de transformació.

Avantatges•Gran duresa•Són mal·leables, així que es poden crear tubs o làmines fàcilment.•Excel·lents conductors de la calor i electricitat•Gran resistència mecànica•Fàcil reciclatge

Inconvenients•La obtenció implica gran cost econòmic i energètic.•Fàcil corrosió i oxidació. •Molt pes

Metalls purs Coure: Abundant, es possible trobar-lo en estat pur, bon conductor,

fàcil de treballar, mal·leable, dúctil i relativament tou. Accepta soldadura. Destaquen els electrolítics (conductors) i els tèrmics (fabricar estris).

Cables elèctrics, peces en sèrie, canonades, estris de cuina, monedes i objectes ornamentals.

Ferro: El més utilitzat, abundant, de una gran resistència i mal·leabilitat,propietats magnètiques, es treballa amb facilitat per fosa, es corroeix fàcilment. Admet soldadura.

Imans, estructures capaces de resistir grans esforços, eines i altres mecanismes.

Alumini: Lleuger, bon conductor de calor i de l’electricitat, mal·leable, dúctil i mes tou que el coure, soldable i l’aplicació de processos de fosa i forja. Gran nombre d’aplicacions.

Estructures lleugeres i embalatge d’aliments i begudes.

Or: És el mes dúctil i mal·leable de tots, gran densitat, bon conductor de la calor i de l’electricitat, gran resistència a la corrosió.

Joieria i làmines molt fines per a cobrir i protegir objectes de gran valor.

Plata: És un metall molt dúctil i mal·leable, es el millor conductor de la calor i de l’electricitat, alt índex de reflexióElectrònica i fabricació de miralls.

AliatgesCombinació de diversos metalls en les que poden aparèixer elements no metàl·lics. Milloren les prop. dels components

originals.

Aliatges ferrisEl principal és l’acer (ferro + carboni).

-Acers ordinaris o de construcció: (1% carboni). Gran resistència mecànica que depèn del carboni: + carboni = +duresa + resistència.

Els + resistents (+carboni) són emprats per fabricar bigues, eixos... Els – resistents (- carboni) per elements tractats en fred com els perfils plegats.

-Acers especials: Intervenen altres elements que confereixen millors propietats mecàniques o químiques. (Acer inoxidable...)

Aliatges no ferris. -Bronze: (Coure + estany). , es mes resistent que el coure i no es veu afectat per la corrosió, actualment per fabricar elements

metàl·lics exposats a ambients marins, antigament, eren utilitzats per a fabricar estris i eines.

-Llautó: (Coure + Zinc) = + Duresa + Ductilitat. No produeix espurnes per impacte, es molt dúctil en fred, s’usa per a elements que s’hagin de treballar a temperatures baixes, gran resistència al desgast i a la corrosió. (Fabricar vàlvules, cargols i femelles).

-Duralumini: (Alumini + Altres metalls(Coure, magnesi, manganès i zinc)) , + duresa + resistència que l’alumini. Es pot aprofitar el seu poc pes per a la fabricació d’estructures que hagin de ser lleugeres i resistents, un clar exemple es les industries aeronàutiques i de l’automoció.

AvantatgesMillors propietats que els metalls base. Gran duresaResistents a la corrosió.

InconvenientsPunt de fusió indeterminat.

Composicions Comunes (+Extra)

Aliatges de coure• Bronze: Coure + Estany. • Llautó: Coure + Zinc. • Billó: Coure + Plata.

Aliatges de ferro• Fosa: Ferro + Carboni(des del 2,1% fins el 6.7% de carboni)• Acer: ferro + carboni (menys del 2,1% de carboni)• Acer inoxidable: ferro + níquel + crom, i de vegades molibdè o vanadi.

Altres aliatges• Or nòrdic: coure, alumini, zinc i estany. • Aliatge de plom i estany : utilitzat per la soldadura d’elements electrònics. • Amalgama: mercuri + un altre metall, per exemple or, coure, cadmi, etc.• Aplaca o plata alemanya: coure + zinc + níquel• Metall de babbit: estany o plom + antimoni. • Zamak : zinc + alumini + magnesi + coure.

3.0 Els minerals no metàl·lics (VictorC.)

Són tots aquells materials fabricats a partir de l’argila (barreja de silicats com l’alumini, el ferro i altres

compostos) . Aquesta es barreja amb aigua i, després de formar-se una massa plàstica i uniforme, adquireix rigidesa.

Que augmenta després de sotmetre’s a cocció.

Els materials ceràmics

Advantatges Desavantatges

• Bons aïllants tèrmics i elèctrics. •Temperatures de fusió molt altes. •Gran duresa i resistència mecànica al fregament i al desgast. •Gran estabilitat química i són resistents a la corrosió. •Pesen menys que els metalls. •Resistents a agents químics•Llibertat de diseny•Mínim manteniment•Gran durabilitat

• Tot i ser molt durs, la mínima fisura els deixa inservibles. •Pesen més que els polímers. •Poca elasticitat•Els porosos, tenen poca impermeabilitat.

Classificació

Materials porosos•No han patit vitrificació•Són permeables als gasoslíquids i grasses.Destaquen l’argila sotmesa a cocció, la Loza i els refractaris.

Materials ceràmics•Han sigut sotmesos a temperatures molt altes. •Impermeables.•Gran duresa. Destaquen el Gres i la porcellana.

Materials ceràmics IIVarietatsGres.Composat per argila refractària i salPropietats: Aspecte vidriat. Gran duresa (ratlla el vidre). Gran compactabilitat. Aplicacions: rajoles (Baldosas, azulejos), tubs i maons. PorcellanaS’obté de l’argila blanca molt seleccionada. Propietats: Transparent o translúcida. Compacta amb gran duresa (no es ratlla per l’acer) i resistent als àcids. Aplicacions: Objectes decoratius, aïllants elèctrics, sanitaris, vaixella. Argila sotmesa a cocció.Propietats: Tacte dur i aspre. Fràgil. Aplicacions: Maons, teules(tejas), gerros..LozaPropietats: Tacte fi i suau. Gran duresaAplicacions: ‘’Vasijas’’ y objectes decoratiusRefractarisFormats per argila cuita amb òxids de metallsPropietats: Resistents a temperatures superiors a 3000ºCAplicacions: Revestiment interior de alts forns, components elèctrics i electrònics.

Es formen mitjançant l' incorporació d’altres materials a l’argila comú amb la finalitat d’obtenir un material ceràmic amb diferents característiques.

Materials de ConstruccióCimentÉs un grup de conglomerants que, al mesclar-se amb agregats petris (grava o sorra) i amb aigua,

crea una mescla uniforme, mal·leable i plàstica que endurida rep del nom de formigó. Pot emmagatzemar-me durant molts anys si és protegit de l' humitat.

TipusD’origen argilós: Obtinguts a partir de l’argila i la pedra calcària en proporció d’1 a 4. D’origen putzolànic: Ciments tant orgànics com volcànics. Ciment PortlandÉs el més utilitzat com aglomerant d’edificis. Es forma mitjançant l'adherència del clinker Portland

(calcària i argila) i sulfat de calci. S’utilitza, per tant, una vegada mesclat amb sorra i grava i format el formigó. S’utilitza com a base per la creació d’altres varietats com:

- Portland fèrric: Molt ric en ferro (s’introdueix ferro en pols). Molt resistent als factors externs.- Ciment Blanc: Amb poca quantitat de ferro. Resistent als factors externs. - Ciment putzolànic: S’adhereixen cendres volcàniques (putzolana) i cal. Més resistent als f.e. - Altres varietats: Ciment siderúrgic, de ràpid enduriment i aluminós. El formigó armatEs forma mitjançant la combinació del ciment amb estructures de ferro o estructures plàstiques,

comara la fibra de vidre. Propietats: Suporta una gran quantitat de pressió i compressió. És molt utilitzat a la construcció. Els àridsSón tots aquells materials granulars (petits troços de roca) utilitzats en la construcció i en diverses aplicacions industrials com ara en l’elaboració del morter i com material de farciment per estructures. . S’agrupen en al·luvials, calcàries i ignis

El VidreEl vidre és un material inorgànic, dur, fràgil, transparent i amorf , que s’utilitza per a la fabricació e

finestres, lents, ampolles i una gran varietat de productes.

Obtenció

S’obté a partir de la fusió a 1500ºC de sorra de sílice (SiO2), carbonat de sodi (Na2CO3) i calcària (CaCO3).

L’escalfament pot tornar-lo mal·leable, el que fa del vidre un material amb grans possibilitats.

Avantatges: Transparent, mal·leable, molt dur, impermeable, brillant,resistent als químics., versàtil i aïllant elèctric. Desavantatges: Molt fràgil i amb fàcil trencament quan es fa una fisura.

Tipus de vidreVidre imprès: Amb marques produïdes per rodets. Vidre armat: Amb vares metàl·liques al seu interior, que evita que es trenqui. Vidre òptic: El de més qualitat, té aplicació òptica. Vidre de seguretat: Que s’aplica en l’industria de l’automòbil i té una gran resistència gràciesal seu procés de refredament. Vidre refractari: Amb gran resistència tèrmica, utilitzat pels utensilis de cuina.

Aplicacions•Recipients i instruments de laboratori. •Aïllant elèctric. •Gran ventall d’aplicacions de les seves varietats, com la vitroceràmica, ampolles, vidres utilitzats en l’òptica....

4.Matèria d’origen biològic (Alex Díaz)4.Matèria d’origen biològic (Alex Díaz)4.1.1 Origen vegetal4.1.1 Origen vegetal

-Paper

- Fusta

Matèria poc llenyosa del tronc d’una planta.

Procés d’obtenció:

-Apeo. tall o tala (Llenyataires tallen l’arbre i els hi treuen les branques)

-Transport (Transportada des del seu lloc de tall a la serradora )

-Serrat (Serradora divideix en trossos la fusta segons l'ús que se li

-hagi de donar posteriorment)

-Assecatge: (fa que la fusta sigui de qualitat i estigui en bon estat)

- Color: Gran varietat, però domina el blanc- PH (grau d’acidesa) neutre.    - Mida: abans que es normalitzessin les mesures del paper industrial, cada país tenia les seves.

Procés d’obtenció:- Refinament: Es desfibren i tallen les fibres per tal d'adaptar al tipus de paper desitjat.- Encolat: se li afegeix cua al paper, per evitar que sobre el paper s'escampi la tinta -a l'imprimir o escriure.- Càrregues: productes en pols que contribueixen a donar cos al paper.- Coloració: Se li afegeix a la pasta substàncies colorants.

Substància feta per l’encavalcament de fibres de cel·lulosa adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.

-Anisotròpic(determinades propietats físiques: elasticitat, temps, conductivitat, velocitat de propagació de la llum... Varien segons la direcció en que són examinades.-Higroscòpic (humitat atmosfèrica)-Heterogeni -Cel·lular

4.1.2. Fibres textils

Cotó:S’obté dels filaments de cel·lulosa continguts en la càpsula de les llavors de la planta.

Productes que obtenim a partir del cotó: -Oli i sabó -Bitllet del Euro i dòlar

-Cel·lulosa per a utilitzar en cosmètics  -Pólvora-Fibres per a peces de vestir -Combustible

Llí:

S’obté dels filaments de la tija de la planta del mateix nom.

Característiques:

fibra de color blanc, ros, torrat o gris clar. Compost principalment per cel·lulosa.

Capacitat per absorbir aigua. Resistència al trencament.

bona conductora de la calor. Jute:

Característiques:-Color grogenc o castany. - Es pot tenyir amb facilitat-Poc resistent i fràgil. - Sensible als àcids-Planta pròpia de regions tropicals humides - Tacte aspre

-Fibres tèxtils i cordatjes de gran resistència. -Llavors i olis rics en greixos i proteïnes.-Combustibles ecològics, lubrificants i plàstics vegetals. -Cel·ulosa per a paper-Materials de bioconstrucció de gran resistència..

-Materials aïllants, peces plàstiques i tèxtils per a automòbils.

Les seves fibres s’obtenen de l’escorça de les tiges de la planta(gran resistència).

Cànem:

Productes obtinguts a partir del cànem:

4.2. Origen animal

- Llana:

Fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals .Característiques: -Lleugera-Elàstica-Aïllant tèrmic-Resistència als bacteris i fongs-Higroscopicitat (absorbeix la humitat atmosfèrica).

- Seda:

Fibra tèxtil natural. El seu filament de la seda prové d'unes proteïnes segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artròpodes.

Característiques:

-Brillant -Alt grau de degradació.

-Tacte suau -Cost elevat.

- Cuir:

Pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Característiques:- Higroscòpic- Conductor de l’electricitat-Transpirable - Mal·leable- Resistència al foc - Solidesa al doblegat- Resistència a la tracció i a l'estrip

5.0 Els polímers (Adelaida G.)Compostos constituïts per molècules gegants anomenades macromolècules amb una massa

molecular molt elevada, resultant de la reacció química entre unitats ( molècules) químiques senzilles o idèntiques que es repeteixen. Les unitats químiques (o monòmers), estan unides per enllaços covalents (tipus d’enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d’electrons).

• Estructura de les molècules gegants o macromolècules: lineal (cadenes llargues)o ramificada(reticles).

• Exemples de polímers constituïts per macromolècules: cel·lulosa, midó i proteïnes

Propietats més comunes:

a) La resistència mecànica al desgast i a la ruptura. A causa de la seva elevada resistència mecànica, la llana,la seda(ambdós amb un alt percentatge de de proteïnes),i el cotó(format per cel.lulosa) s’utilitzen per fabricar teixits.

b) Gran tenacitat per resistir grans esforços de tracció o de compressió sense trencar-se i l’elasticitat, amb la possibilitat de deformació sense ruptura.

c) La resistència als agents químics i atmosfèrics. Molts polímers són inatacables pels àcids i per les bases. No s’oxiden ni es podreixen.

d) Facilitat per ser tenyits. e) La baixa densitat,que permet preparar materials lleugers.f) La capacitat per formar fibres, amb aplicació a la indústria tèxtil i amb l’avantatge que la

majoria són aïllants elèctrics i tèrmics.

*No totes les substàncies formades per polímers presenten la totalitat de les propietats esmentades.

Els polímers• ClassificacióSegons els seus orígensNaturals: Trobats a la natura, formats pels éssers vius. Proteïnes i celulosa.

Artificials: S’obtenen dels naturals mitjançant processos de modificació química. (Cel·luloide).

Sintètics: Resultat del disseny i de la fabricació humana. (Policlorur de vinil (Pvc)).

Segons les propietats físiquesElastòmers: Dotats d’una gran elasticitat, com el cautxú.

Plàstics: Si se’ls aplica una força d’una certa intensitat, es deformen de manera irreversible.

Duroplàstics: Substàncies de gran duresa i rigidesa.

Segons la Reacció a la calor Termoplàstics: A altes temperatures passen a estat líquid, a baixes, s’endureixen. Pocs

encreuaments a estructura molecular.

Termoestables: No es fonen. Es descomponen i perden

l’estructura química a altes temperatures. Molts encreuaments.

Segons els mecanismes de polimerització

Segons la composició química

Segons les seves aplicacions

Segons el seu comportament a elevar la

temperatura

Polímers Naturals•Proteïnes, àcids nucleics, lignina, cel·lulosa, quitina i cautxú.

Composició química diversa. El més utilitzat és la cel·lulosa, present a les parets de les cèl·lules vegetals. Estructura rígida i forma llargues cadenes. Composta per glucoses unides per enllaços 14,β.

Polímers Artificials

Nitrocel·lulosa: Obtenció mitjançant el tractament de la cel·lulosa amb àcid nítric. Fabricació d’explosius, pintures, tints i vernissos.

Raió: Conegut com seda artificial, llana artificial i viscosa. Polímers de cel·lulosa molt flexible. La fibra de cel·lulosa se sotmet a un bany alcalí i després es renta amb àcid. Diferents tipus segons els additius i la textura. S’empra per la confecció.

Cautxú vulcanitzat: (Cautxú natural + sofre + Calor) . Polímer molt elàstic i molt resistent a les altes temperatures i el desgast. Fabricació de pneumàtics, soles de sabates i teixits i revestiments impermeables.

Derivats del petroli: Aïllants de l’electricitat i de el calor. Se’ls pot donar forma amb facilitat.

Niló: Llargues cadenes de monòmers units per enllaços de tipus amida. Fibres lleugeres i resistents. Es dissolen en àcids i tenen un comportament termoplàstic. Substitut de la seda i el raió.

Poliestirens: Grup de termoplàstics que es poden presentar de tres formes: poliestirè antixoc, el cristall i l’expandit.

Polièsters: Polímers amb enllaços de tipus èster. PET (politereftalat d’etilè), transparent, resistent al desgast físic, estable davant dels agents químics i es pot reciclar. Fabricació d’envasos alimentaris.

Poliuretà: Condensació de polièsters. Estructura amb bombolles de gas. Densitat molt baixa i gran capacitat aïllant. Revestiments, farcits i segellats.PVC (policlorur de vinil): Polímer termoplàstic amb dues varietats: rígida, que s’utilitza en la construcció, i flexible, per a cables i revestiments.

Polietilè: S’obté de l’etilè en forma de llargues cadenes lineals. Lleuger i químicament estable, impermeable i fàcil de modelar i de reciclar.

Metacrilat: Gran rigidesa i transparència. S’empra com a substitut del vidre, a què supera en resistència i lleugeresa. Es modela en calent i es pot tallar i polir en fred. Fabricació de mobles, elements òptics, cartells i objectes de decoració.

Polímers sintètics

6.0 Productes de noves tecnologies (Edu T.) Els avenços en química aplicada i en enginyeria han permès la creació de nous materials que han estat dissenyats per a alguna aplicació tecnològica en particular. En ocasions, al inrevés, nou material estimula el sorgiment de noves tecnologies.

Semiconductors: Materials que oposen resistència o no al pas de l’electricitat depenent d’uns factors (temperatura, tensió mecànica...) regulables que ens permeten interrompre o permetre el corrent. Ex: Elements (Silici [usat per a fabricar microxips], Gal·li i Seleni) i compostos (arsenur de gal·li).-Superconductors: Materials que no oposen cap resistència al pas del corrent elèctric i permeten el transport d’energia sense pèrdues. Ex: Mercuri (per sota de 4 Kelvin), algunes estructures de carboni (nanotubs), aliatges (Columbi – Titani) i algunes ceràmiques especials-(la composta per Itri, Bari i Coure)- Piezoelèctrics: Materials amb la capacitat de convertir energia mecànica en energia elèctrica i viceversa. Ex: Minerals (Quars, turmalina...), compostos (Nitrat de liti)i algunes ceràmiques i materials plàstics amb estructures microcristal·lines. S’usen com a sensors i actuadors de dispositius com: rellotges, encenedors i micròfon.

Nanotecnologia· Física quàntica: Branca de la física que s’ocupa de les propietats de la matèria i de l’energia a escala microscòpica.

Nanotecnologia: Engloba aquells camps de la ciència que estudien, obtenen i manipulen materials, substàncies i dispositius de dimensions molt reduïdes, tant que es mesurem amb nanòmetres (1nm = 1x10-9 m). A aquest nivell, el comportament de la matèria es regeix per les lleis de la física quàntica, i per tant apareixen noves propietats i fenòmens.

Tot i que s’ha aconseguit fabricar materials a escala nanomètrica, com els nanotubs, es tracta d'èxits mes rellevants des del punt de vista de la investigació que no pas de la seva aplicació practica actual.

Nanotubs

Estructures tubulars amb diàmetres de pocs nm fets de carboni. Les seves propietats físiques son: te comportament de semiconductor i superconductor, una resistència mecànica a la tensió superior a la del acer i una gran capacitat per a conduir la calor. Gràcies a això, es podran fabricar components i enllaços electrònics més reduïts i eficaços.

Propietats

• Poden transmetre una gran quantitat d’electricitat.

•Són mal·leables i completament elàstics. Es poden deformar.

•Són la fibra més resistent que es pot fabricar avui dia.

•Poden suportar gran quantitat de calor

Mètodes de fabricació

•Ablació làser

•Descàrrega d’arc

•CVD (Chemical Vapor deposition).

Altres nous materials

Silicones: polímers les cadenes dels quals estan formades per silici ( Si ). Propietats: flexibles, lleugers i modelables. Gran estabilitat a baixes Tº( -100oC) i a altes( 300 oC) . A més calor més resistència, a part, l’aigua ni la major part d’agents químics els provoquen cap tipus d’efecte. Aïllants de la calor i l’electricitat. Amb ells es fabriquen juntes, revestiments i peces que suporten condicions agressives. Com que no provoquen cap tipus de rebuig en els teixits vius, també s’usen per a fabricar pròtesis i material quirúrgic.

- Materials intel·ligents: Anomenats materials intel·ligents, actius o multifuncionals son capaços de respondre de manera reversible i controlable davant de diversos estímuls externs. Es poden utilitzar per desenvolupar sensors. Ex: Els termocròmics, que canvien de color depenent de la temperatura. Un cas dins dels materials intel·ligents son els anomenats materials amb memòria de forma que son capaços de “recordar” la disposició de la seva estructura i de recuperar-la després d’haver estat deformats. Ex: Aliatges metàl·lics (Ni – T) i filferros dentals usats per a la ortodòncia.-Humo helado: (Silici, carboni, altres metalls i aire): És tan lleuger com l’aire i a la vegada molt resistent, també és un exel·lent aïllant tèrmic i un gran catalitzador.Metamaterials: Tractats i reordenats a nivell nanomètric, adquereixen propietatsque no existeixen en la natura.

Materials híbridsComposats d’un material base (matriu), al qual se li afegeixen alguns tipus de fibres. La matriu proporciona estabilitat a les fibres i solidesa al conjunt, i les fibres més elasticitat. Fibres + llargues = Material més resistent.

Amb matriu de polièster (Lleugers i resistents, en la industria aeronàutica i marítima)-Fibra de vidre-Fibra de carboni

Amb matriu metàl·lica (Resistents a temperatures elevades, pesats, difícils de fabricar). Amb matriu ceràmica (Resistència a altes temperatures i alta resistència mecànica).

7.0 Estratègies d’ús i de reciclatge (Grup)

Cicle de vida: Etapes que recorrerà el material des que s'obté fins al final de la vida útil dels objectes dels quals formarà part. Mitjançant l’anàlisi d’aquest, s’esbrina l’impacte ambiental i econòmic del material en cada etapa i es valora la eficàcia de la seva utilització. -Gestió dels materialsDividida en dues etapes -Procés d’obtenció: Té en compte l’impacte del procés d’obtenció i els procediments per formar el material. (Avaluar els impactes i costos de l’extracció, transport i processos de transformació). -Conversió en deixalles: Es basa en la transformació del material de manera que no passi al medi ambient i contamini. Això es fa mitjançant processos de Reciclatge, mitjançant els quals torna al cicle de producció i consum. Avantatges: Reducció de la quantitat de residus i preservació dels recursos naturals.

-Procés de reciclatge. És la recuperació i el reprocés de parts o elements d'un article o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser reutilitzatCompren tres fases. -Recuperació: Els materials es recuperen i separen. -Transformació: Es reconverteixen a primera matèria mitjançant procediments amb poc impacte ambiental. -Consum: El material es torna a introduir al mercat i ha de conservar les propietats i característiques que tenia.

*El procés de reciclatge resulta més econòmic i senzill que el de fabricació.

Definicions i altres conceptes importants

Recollida selectiva: Procés (simple o complex, depenent del material) necessari per disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per la seva nova utilització.

Colors dels contenidors. • Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els

envasos de plàstics (ampolles, terrines, bosses, safates, etc.), de llaunes (begudes, conserves, etc.).

• Contenidor blau (paper i cartró): En aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartró (caixes, safates, etc.), Així com els diaris, revistes, papers d'embolicar, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupin el mínim espai dins del contenidor.

• Contenidor verd clar (vidre):  En aquest contenidor es diposita vidre.

• Contenidor marró (matèria orgànica):  En aquest contenidor es diposita restes de menjar... però no restes de jardineria.

• Contenidor gris: En ell es dipositen la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.