MSTER DE FORMACI EN PAIDOPSIQUIATRIA I PSICOLOGIA DE LA INFNCIA I ADOLESCNCIA

TREBALL AMB PEDIATRES: COORDINACI I INTERCONSULTA

JULIOL 2011

CONSULTA EN PSIQUIATRIA I PSICOLOGIA INFANTO-JUVENIL

FAMILIA ESCOLA

PSIQUIATRIA

PEDIATRIA ALTRESHOSPITAL ATENCI PRIMARIA JUSTCIA, S. SOCIALS

EL PEDIATRE EN ATENCI PRIMARIA

El pediatre, en l'mbit de l'Atenci Primria, hauria d'estar en condicions de detectar la majoria de trastorns que afecten la salut mental, per tamb fomentar hbits de salut positius i explicar el significat de conductes que sent normals, poden ser viscudes pels pares com a patolgiques.

Prevalea de patologia mental en linfancia:

10-15 %

Hauria de saber discriminar entre el que es pot considerar com un fet o simptoma normal i all que s'ha de considerar com una desviaci de la normalitat.

Si es tracta d'un fet banal o de quelcom que pot tenir conseqencies greus.

Si s una situaci passatgera o es troba davant un signe o simptoma preco d'un trastorn psicopatolgic que, si no s detectat adequadament i a temps pot evolucionar cap a una patologia ms o menys greu.

En la majoria d'oportunitats, les anomalies detectades o les consultes puntuals plantejades per els pares, permeten planificar modificacions ambientals, familiars, relacionals, etc. que ajudin a reconduir i millorar la situaci.

Per tamb el pediatre ha de saber decidir el moment oport de portar a terme una derivaci al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de referncia per un adequat diagnstic i tractament.

Els equips de Pediatria haurien de rebre una formaci orientada a dotar-los de:

1) sensibilitat i criteri2) coneixements bsics3) tcniques senzilles

que els permets detectar amb una mxima precocitatels signes i simptomes o conjunt de manifestacions que, si apareixen en una edat determinada, persisteixen en el temps i provoquen interferncies en la vida de relaci i l'activitat del nen/a, a ms de sofriment i malestar en ell/a i la famlia, poden fer pensar en un trastorn psicopatolgic.

Els trastorns mentals ms greus en

l'infncia:

Trastorns generalitzats del desenvolupament Retard mental Trastorns afectius (depressi o mania) Trastorns greus de lalimentaci Tics crnics Trastorns del comportament Trastorns consegents a maltractaments fsics i/o sexuals Trastorns de la vinculaci en la infncia Trastorns per ansietat Trastorns de laprenentatje Trastorns de la son TDAH Enuresi i encopresi

DETECCI

La detecci de psicopatologia en la infncia i adolescncia per part dels pediatres datenci primria ha de fonamentar-se en tcniques devaluaci i diagnstic senzilles i tils.

T una gran importancia el coneixement dels factors de risc que poden portar a una malaltia mental i la confecci duna complerta histria clnica que permeti registrar i detectar els signes dalerta de manera preco.

TCNIQUES DEVALUACI

1) Historial peditric complert i detallat.2) Antecedents personals: embars, part, dades

neonatals, alletament. Malalties somtiques, intervencions quirrgiques.

3) Antecedents familiars de pares, germans, avis, oncles, en especial referncia als trastorns mentals i/o neurolgics.

4) Dades de lentorn: familia, escola, activitats de lleure, jocs, TV, videojocs: temps i continguts.

TCNIQUES DEVALUACI (2)

5) Caracterstiques socials de la familia: nuclear, extensa, monoparental, homosexual, separaci, conflictes, cangurs.

6) Desenvolupament evolutiu psicomotor: psicomotricitat, llenguatge, sensorial, control esfinteri, autonomia personal, habilitats, lateralitat, convivncia, etc.

7) Escolaritzaci: tolerncia de separaci del vincle, procs daprenentatge, actitud, inters per apendre.

TCNIQUES DEVALUACI (3)

8) Motiu de preocupaci: valoraci del comportament i/o actitud per els pares i mestres.

Per petici propia Per sugeriment Per questionari

TCNIQUES DEVALUACI (4)

Classificar les preocupacions

de carcter emocional/comportamental de habilitats socials de habilitats motores de desenvolupament del llenguatge de psicomotricitat fina de desenvolupament global

Qualificar les preocupacions

ponderades exagerades (hipersensibilitat) banalitzades (com mecanisme dautodefensa)

TCNIQUES DEVALUACI (5)

Exploraci del pacient: en presencia dels paressense la presencia dels pares

Utilitzaci del dibuix: garagots, figura humana, familia, dibuix espontani

Utilitzaci de joguines Entrevista personal Questionaris senzills Valoraci psicomotriu Valoraci sensorial Lateralitat Llenguatge

INVENTARIO EYBERG DE COMPORTAMIENTO EN EL NIO

Nombre: Fecha nacimiento: Edad: Fecha actual: Rellena el cuestionario: Padre / Madre / Otro

1) Tarda en vestirse (pierde el tiempo)2) Tarda en comer3) Se comporta mal en la mesa4) Rechaza la comida que le sirven5) Cuesta que haga las tareas de casa6) Es lento en arreglarse para ir a la cama7) Se niega a acostarse a la hora8) Cuesta que obedezca las normas de casa9) Para que obedezca hay que amenazarle con un castigo10) Es desafiante cuando se le da una orden11) Discute sobre las normas o reglas de la casa (se encara con los padres)12) Se enfada cuando no se sale con la suya

INVENTARIO EYBERG DE COMPORTAMIENTO EN EL NIO

13) Tiene rabietas14) Responde mal a la gente mayor15) Lloriquea (se queja)16) Llora con facilidad17) Grita18) Pega a sus padres19) Rompe juguetes y otros objetos20) Es descuidado con sus juguetes y otros objetos21) Roba22) Miente23) Molesta (provoca) a otros nios24) Discute con sus amigos25) Discute con sus hermanos26) Pelea o se pega con nios de su edad

INVENTARIO EYBERG DE COMPORTAMIENTO EN EL NIO

27) Pelea o se pega con sus hermanos28) Quiere llamar la atencin constantemente29) Interrumpe30) Se distrae fcilmente31) Le cuesta mantener la atencin32) Le cuesta terminar sus tareas33) Tiene dificultad para entretenerse solo34) Le cuesta concentrarse en una cosa35) Es demasiado activo o inquieto36) Moja la cama

ALTRES QUESTIONARIS:

CHILD BEHAVIOR CHECKLIST (C.B.C.) Achenbach SNAP-IV (versi abreviada)

SNAP-IV (versi abreviada)

El pediatre ha de fer-se les segents preguntes:

Quin s el tipus de trastorn ? Quina intervenci teraputica pot ser ms adient ? Estem davant dun procs patolgic o duna desviaci

dins de la normalitat ? Est a labast del pediatre ? Cal prendre alguna mesura preventiva ? Cal derivar ? Quan, com i a qui ?

FACTORS DE RISC

Es considera com factor de risc aquella caracterstica o circumstncia que en el nen o adolescent comporta una possibilitat ms o menys gran de trastorn psicopatolgic, en referncia a la poblaci en general.

FACTORS DE RISC (per a qualsevol edat del nen/a):

Classificaci: En relaci a la concepci i lembars Circumstncies perinatals Caracterstiques temperamentals Malalties crniques Canvis ambientals o fets concrets de risc Caracterstiques dels pares Estatus socioeconmic

Protocol dactivitats preventives i de promoci de la salut a ledat peditrica, (desembre 2008)

1. En relaci a la concepci i lembars:

Mare adolescent: risc tan per la mare com per el fill Fill no acceptat al final de lembars Fill adoptat i/o acollit Embars de risc:

malaltia materna o fetal comportament de risc: consums dalcohol, drogues condicions laborals i/o ambientals embars per violaci concepci teraputica diagnstic antenatal de patologes

2. Circumstncies perinatals:

Prematuritat Patiment fetal Malformacions Separaci prolongada mare-fill Hospitalitzaci prolongada

3. Caracterstiques temperamentals:

1) Temperament difcil: Nens complicats/problemtics en les primeres setmanes de vida

Humor negatiu: plor constant Artmic (viglia/son, alimentaci, eliminaci) Reaccions desproporcionades: sobresalts, tremolor Lentitud en ladaptaci Retrament, timidesa o allunyament social

3. Caracterstiques temperamentals:

2) Inhibici conductual desprs del 1er any En situacions noves o davant desconeguts Retard exagerat en la resposta Excs de demanda de protecci Detenci del joc o de la parla

(Es tracta dun factor de risc especfic de trastorn dansietat que es torna ms rellevant quan els pares tenen antecedents dansietat i/o depressi)

4. Malalties crniques:

Defectes sensorials Seqeles de malalties agudes SNC Malalties que provoquen trastorns cognitius Malalties metabliques i mitocondrials Convulsions, epilpsia Asma Obesitat Diabetes Sida Neoplsies

5. Canvis ambientals o fets concrets de risc:

Mort del pare, mare o germ Separaci dels pares, noves parelles i nous "germans" Llarga hospitalitzaci del nen/a o dels pares Llarga absncia del pare, mare o cuidadora Naixement dun germ Canvis escolars o de residncia Daltabaix econmic familiar Maltractaments fsics i/o sexuals

6. Caracterstiques de la familia:

Antecedents i trastorns psicopatolgics dels pares:trastorns delirantstrastorns depressius majorsepisodis de maniaintent de suicidialteracions greus de personalitatesquizofrniaepilepsia

Malaltia crnica o accident Desestructuraci familiar Desvinculaci i desconeixement del rol parental

6. Caracterstiques de la familia:

Relaci familiar conflictiva o disharmnica Abandonament, negligncia, maltractament Sobreprotecci exagerada Problemes judicials per delictes o divorci Pares/mares molt joves o molt grans Families monoparentals sense el suport duna familia

extensa Pares/mares amb dficits sensorials greus Pares/mares amb cocient intelectual baix Families amb problemes d'alcoholisme i/o

drogodependncia

7. Estatus socioeconmic desfavorable:

Manca dhabitatge o habitaci nica familiar Situaci datur prollongat Ocupacions incompatibles en horaris entre els pares Allament social Migraci no protegida i amb risc de marginaci Manca descolaritzaci de 1 any o ms

MSTER DE FORMACI EN PAIDOPSIQUIATRIA I PSICOLOGIA DE LA INFNCIA I ADOLESCNCIA

Moltes grcies per escoltar-me .

I molta sort!