SANT JORDI 2012

MARGARITA SARRÓ

1

El llibre està marcat per una simbologia constant

entre la Terra alta i la Terra baixa, en la qual es contraposa

durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests

dos mons. Aquests dos termes prenen a més del significat

geogràfic denotatiu, un significat valoratiu contraposat. Aquests

dos mons són presentats com dos espais antagònics, presentant

la Terra alta com el món idíl·lic que es caracteritza per la puresa i

la bondat, i la Terra baixa com el reflex d'una societat pagesa

degradada per l'explotació i el materialisme, que caracteritza els

seus personatges com a malvats i mesquins.La relació

d'exclusió entre els dos espais es veu reflectida més enllà de la

simple comparació física dels espais, arribant a estrats com per

exemple, la forma d'actuar o el llenguatge del personatges dels

seus respectius espais.

2

La història se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels

moments de màxim esplendor de la Corona Aragonesa, s'està

construint l'església oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al

barri marítim també hi ha una construcció d'un temple religiós. A

diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble.

Aquesta església ha arribat majestuosa al dia d'avui: Santa

Maria del Mar.

Al voltant de la construcció d'una església de les dimensions de

Santa Maria del Mar han succeït milers d'històries; totes elles

oblidades avui. En aquesta novel·la Ildefonso Falcones, un

advocat barceloní, ens explica una història fictícia però que ben

bé haver estat realitat

3

Comença un matí de 1945, quan Daniel Sempere és conduït pel seu pare al "Cementiri dels Llibres Oblidats", d'on li deixa triar un llibre. N'escull un anomenat "L'Ombra del Vent" i Daniel es quedarà fascinat, per això intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor, Julilà Carax, qui li durà a endinsar-se en un món d'intrigues i misteris, però també d'històries d'amor, que acabaran reflectint-se sobre la seva pròpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent al llarg de la novel·la.

4

Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc. Devorà els animals de pastura fins al punt

d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila. Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa.

5

POESIA

Vaig néixer per estimar-te i estimant-te tant segueixo vivint per estimar-te, i estimant-te somio que em encanteris amb la teva mirada de silenci dolç, em portes a aquest món de plaer on tu ets el meu deessa i jo el teu esclau de l'amor, on nosaltres som els amants del goig i de la

vida de passió.Seré part de la teva pell, dels teus llavis, del teu foc, seré

objecte dels teus somriures, dels teus mirades, de les teves carícies, seré el teu somni d'amor i la teva realitat de sentir ...

Sento el mar que arrossega el teu sentir, que bressola els teus sospirs com una barca de tendresa, sento el teu cor que

bomba sentiments i espera carícies a la teva pell, sento la teva veu que em fa tremolar i sento el teu amor que em fa morir.

T'estimo i sempre t'estimaré.

6

El dia més estúpid va ser quan ens barallem.

El dia més interessant va ser quan et vaig tractar.

El dia més trist va ser adequat et vaig veure plorar.

El dia més encoratjador va ser adequat em vas abraçar.

El dia més llarg va ser quan no et vaig veure.

El dia més relaxant va ser quan vaig estar amb tu.

El dia més vergonsoso va ser quan vaig quedar malament davant teu.

El dia més angoixant va ser quan et vaig amagar alguna cosa.

Però el dia més feliç, va ser quan em vas trucar afecte.

7